Viquillibres http://ca.wikibooks.org/wiki/Portada MediaWiki 1.7alpha first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquillibres Viquillibres Discussió Imatge Imatge Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió 1 5018 2006-06-21T14:53:05Z 81.36.151.243 Redirecting to [[Portada]] #REDIRECT [[Portada]] 2 sysop 1048 2004-08-13T13:00:10Z 24.29.135.164 <table> <tr><td align="right"><a href="/w/wiki.phtml?title=Especial:Allpages&amp;from=Main_Page" title ="Especial:Allpages">Main Page</a></td><td> to </td><td align="left">Main Page</td></tr> </table> 3 4929 2006-06-12T09:56:55Z 87.219.164.91 '''Benvinguts!''' [[Viquillibres]] té la finalitat de posar a la vostra disposició '''llibres de text''' i '''manuals'''. Vegeu la pàgina [[Viquillibres:Estat]] per a més informació. <table cellpadding="0" cellspacing="0" border="0"> <tr valign="top"><th style="background-color: #e2ffe2; border: 2px solid #e2ffe2; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: large;" align="center" width="53%"> ''' Prestatgeria ''' </th> <th>&nbsp;</th> <th style="background-color: #ffe2e2; border: 2px solid #ffe2e2; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: large;" align="center"> ''' Recull ''' </th> </tr> <tr valign="top"> <td style="background-color: #f8fff8; border: 2px solid #e2ffe2; border-top: none; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{desenvolupament}} {{Arts}} {{Idiomes}} {{Ciència i Tecnologia}} {{Ciències Socials}} {{Llar}} {{Oci}} </td> <td> </td> <td style="background: #fff2f2; border: 2px solid #ffe2e2; border-top: 2px; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Ajuda}} <font style="font-size: 135%">'''Recomanats'''</font> {{Recomanats}} <font style="font-size: 135%">'''Novetats'''</font> {{Novetats}} <font style="font-size: 135%">'''Interessants'''</font> {{Interessants}} <br> <div style="border: 1px solid #dfdfdf; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#f8f8ff;"> <center>'''Sobre Viquillibres'''</center> {{Sobre}} </div> </td> </tr> </table> </div> <br clear="all"> <div style="border: 1px solid #ffc9c9; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#fffff9;"> ===Wikibooks en altres llengües=== {{Wikibooks_llengues}} </div> <div style="border: 1px solid #dfdfdf; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#fefeff;"> ===Projectes germans=== {{Projectes_germans}} </div> <div style="border: solid 1px #afafaf; background: #fffffc; padding: 0.5em;"> {{Donatius}} </div> [[aa:]] [[af:]] [[als:]] [[ar:]] [[as:]] <!--[[ast:]] missing WikiMedia 1.3 support --> [[ay:]] [[az:]] [[be:]] [[bg:]] [[bn:]] [[bo:]] [[bs:]] [[cs:]] [[co:]] [[cs:]] [[cy:]] [[da:]] [[de:]] [[fr:]] [[el:]] [[en:]] [[eo:]] [[es:]] [[et:]] [[eu:]] [[fa:]] [[fi:]] [[fr:]] [[fy:]] [[ga:]] [[gl:]] [[gn:]] [[gu:]] [[he:]] [[hi:]] [[hr:]] [[hy:]] [[ia:]] [[id:]] [[is:]] [[it:]] [[ja:]] [[ka:]] [[kk:]] [[km:]] [[kn:]] [[ko:]] [[ks:]] [[ku:]] [[ky:]] [[la:]] [[ln:]] <!-- missing WikiMedia 1.3 support --> [[lo:]] [[lt:]] [[lv:]] [[hu:]] [[mi:]] [[mk:]] [[ml:]] [[mn:]] [[mr:]] [[ms:]] <!--[[mt:]] missing WikiMedia 1.3 support --> [[my:]] [[na:]] [[nah:]] [[nds:]] [[ne:]] [[nl:]] [[no:]] [[oc:]] [[om:]] [[pa:]] [[pl:]] [[ps:]] [[pt:]] [[qu:]] [[ro:]] [[ru:]] [[si:]] [[sk:]] [[sl:]] [[sq:]] [[sr:]] [[sv:]] [[sw:]] [[ta:]] [[te:]] [[tg:]] [[th:]] [[tk:]] [[tl:]] [[tr:]] [[tt:]] [[ug:]] [[uk:]] [[ur:]] [[uz:]] [[vi:]] [[vo:]] [[xh:]] [[yo:]] <!--[[za:]]--> [[zh:]] [[zu:]] 4 sysop 5067 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default $1 mogut a $2 5 sysop 5068 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default $1 mogut a $2 per redirecció 6 sysop 5070 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default /* CSS placed here will affect users of the Monobook skin */ 7 sysop 3355 2005-10-15T20:54:32Z Arturo Reina 11 viquipèdia canviat per viquillibres /* tooltips and access keys */ ta = new Object(); ta['pt-userpage'] = new Array('.','La vostra pàgina d\'usuari.'); ta['pt-anonuserpage'] = new Array('.','La pàgina d\'usuari per la ip que estau editant com'); ta['pt-mytalk'] = new Array('n','La vostra pàgina de discussió.'); ta['pt-anontalk'] = new Array('n','Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip.'); ta['pt-preferences'] = new Array('','Les vostres preferències.'); ta['pt-watchlist'] = new Array('l','La llista de pàgines de les que estau vigilant els canvis.'); ta['pt-mycontris'] = new Array('y','Llista de les vostres contribucions.'); ta['pt-login'] = new Array('o','Us animam a registrar-vos, però no és obligatori.'); ta['pt-anonlogin'] = new Array('o','Us animam a registrar-vos, però no és obligatori.'); ta['pt-logout'] = new Array('o','Tanca la sessió.'); ta['ca-talk'] = new Array('t','Discussió sobre el contingut d\'aquesta pàgina.'); ta['ca-edit'] = new Array('e','Podeu editar aquesta pàgina. S. u. p. previsualitzau abans de desar.'); ta['ca-addsection'] = new Array('+','Afegeix un comentari a aquesta discussió.'); ta['ca-viewsource'] = new Array('e','Aquesta pàgina està protegida. Podeu veure el seu codi font.'); ta['ca-history'] = new Array('h','Versions antigues d\'aquesta pàgina.'); ta['ca-protect'] = new Array('=','Protegeix aquesta pàgina.'); ta['ca-delete'] = new Array('d','Esborra aquesta pàgina.'); ta['ca-undelete'] = new Array('d','Restaura les edicions fetes a aquesta pàgina abans de que fos esborrada.'); ta['ca-move'] = new Array('m','Reanomena aquesta pàgina.'); ta['ca-nomove'] = new Array('','No teniu permís per moure aquesta pàgina.'); ta['ca-watch'] = new Array('w','Afegiu aquesta pàgina al vostre llistat de seguiment.'); ta['ca-unwatch'] = new Array('w','Llevau aquesta pàgina del vostre llistat de seguiment.'); ta['search'] = new Array('f','Cerca aquesta viqui.'); ta['p-logo'] = new Array('','Pàgina principal.'); ta['n-mainpage'] = new Array('z','Visiteu la pàgina principal.'); ta['n-portal'] = new Array('','Sobre el projecte, què podeu fer, on podeu trobar coses.'); ta['n-currentevents'] = new Array('','Per trobar informació general sobre l\'actualitat.'); ta['n-recentchanges'] = new Array('r','La llista de canvis recents a Viquillibres.'); ta['n-randompage'] = new Array('x','Vés a una pàgina aleatòria.'); ta['n-help'] = new Array('','El lloc per esbrinar.'); ta['n-sitesupport'] = new Array('','Feu-nos una donació.'); ta['t-whatlinkshere'] = new Array('j','Llista de totes les pàgines viqui que enllacen ací.'); ta['t-recentchangeslinked'] = new Array('k','Canvis recents a pàgines que enllacen amb aquesta pàgina.'); ta['feed-rss'] = new Array('','RSS feed for this page'); ta['feed-atom'] = new Array('','Atom feed for this page'); ta['t-contributions'] = new Array('','Vegeu la llista de contribucions d\'aquest usuari.'); ta['t-emailuser'] = new Array('','Envia un correu a aquest usuari.'); ta['t-upload'] = new Array('u','Càrrega d\'imatges o altres fitxers.'); ta['t-specialpages'] = new Array('q','Llista de totes les pàgines especials.'); ta['ca-nstab-main'] = new Array('c','Vegeu el contingut de la pàgina.'); ta['ca-nstab-user'] = new Array('c','Vegeu la pàgina de l\'usuari.'); ta['ca-nstab-media'] = new Array('c','View the media page'); ta['ca-nstab-special'] = new Array('','Aquesta pàgina és una pàgina especial, no podeu editar-la.'); ta['ca-nstab-wp'] = new Array('a','View the project page'); ta['ca-nstab-image'] = new Array('c','View the image page'); ta['ca-nstab-mediawiki'] = new Array('c','Vegeu el missatge de sistema.'); ta['ca-nstab-template'] = new Array('c','Vegeu la plantilla.'); ta['ca-nstab-help'] = new Array('c','Vegeu la pàgina d\'ajuda.'); ta['ca-nstab-category'] = new Array('c','Vegeu la pàgina de la categoria.'); 8 sysop 5071 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Quant a 9 sysop 3356 2005-10-15T21:37:25Z Arturo Reina 11 Viquillibres: Quant a Viquillibres 10 sysop 1056 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Quant a la {{SITENAME}} 11 sysop 1057 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default v 12 sysop 1058 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default i 13 sysop 1059 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default p 14 sysop 1060 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default s 15 sysop 1061 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default f 16 sysop 3930 2005-12-22T07:01:48Z MediaWiki default The password for "$1" has been sent to $2. 17 sysop 1063 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Password sent. 18 sysop 1064 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Sorry, you have already created $1 accounts. You can't make any more. 19 sysop 1065 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Acció completa 20 sysop 1066 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Afegit al llistat de seguiment 21 sysop 1067 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default La pàgina "$1" ha estat afegida al vostre <a href="{{localurle:Especial:Watchlist}}">llistat de seguiment</a>. Canvis futurs a aquesta pàgina i a la vostra pàgina de discussió associada hi serà llistat, i la pàgina apareixerà <b>en negreta</b> al <a href= "{{localurle:Especial:Recentchanges}}">llistat de canvis recents</a> per fer-la notar més fàcilment.</p> <p>Quan volgueu extreure la pàgina del vostre llistat de seguiment, pitgeu "Deixa de vigilar" a la barra del costat. 22 sysop 1068 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Add Group 23 sysop 1069 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default + 24 sysop 1070 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{ns:4}}:Administradors 25 sysop 1071 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Afirmo que el propietari del copyright d'aquest arxiu està d'acord en llicenciar-lo sota els termes de $1. 26 sysop 1072 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default totes 27 sysop 5075 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Tots els articles 28 sysop 1074 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Combined display of upload, deletion, protection, blocking, and sysop logs. You can narrow down the view by selecting a log type, the user name, or the affected page. 29 sysop 5076 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Tots els missatges del sistema 30 sysop 5078 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default '''Special:Allmessages''' cannot be used because '''$wgUseDatabaseMessages''' is switched off. 31 sysop 5079 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Your current interface language <b>$1</b> is not supported by Special:Allmessages at this site. 32 sysop 5080 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default This is a list of system messages available in the MediaWiki namespace. 33 sysop 1079 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Totes les pàgines 34 sysop 1080 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Display pages starting at: $1 35 sysop 1081 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Choose namespace: $1 $2 36 sysop 1082 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default All pages ($1 namespace) 37 sysop 1083 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Next 38 sysop 1084 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Previous 39 sysop 1085 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Go 40 sysop 1086 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default $1 to $2 41 sysop 3762 2005-12-02T03:44:59Z MediaWiki default <strong>Benvingut, usuari $1!</strong><br /> 42 sysop 4339 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default Cannot rollback last edit of [[$1]] by [[User:$2|$2]] ([[User talk:$2|Talk]]); someone else has edited or rolled back the page already. Last edit was by [[User:$3|$3]] ([[User talk:$3|Talk]]). 43 sysop 1089 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Oldest pages 44 sysop 1090 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default and 45 sysop 1091 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Talk for this IP 46 sysop 5082 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default ----''This is the discussion page for an anonymous user who has not created an account yet or who does not use it. We therefore have to use the numerical IP address to identify him/her. Such an IP address can be shared by several users. If you are an anonymous user and feel that irrelevant comments have been directed at you, please [[Special:Userlogin|create an account or log in]] to avoid future confusion with other anonymous users.'' 47 sysop 2770 2005-07-29T10:25:54Z MediaWiki default Anonymous user(s) of {{SITENAME}} 48 sysop 1094 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default abr 49 sysop 1095 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default abril 50 sysop 1096 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Content page 51 sysop 1097 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Ja existeix una pàgina amb aquest nom, o el nom que heu escollit no és vàlid. Escolliu un altre nom, si us plau. 52 sysop 1098 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default (articles) 53 sysop 1099 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Mostra article 54 sysop 1100 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Consulta SQL 55 sysop 1101 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default asksql level 56 sysop 1102 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Empreu el següent formulari per fer una consulta directa a la base de dades de la {{SITENAME}}. Empreu les cometes simples ('como aquestes') per delimitar cadenes de caràcters literals. això pot afegir una càrrega considerable al servidor, així que si us plau empreu aquesta funció el mínim possible. 57 sysop 5084 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default ag 58 sysop 1104 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default agost 59 sysop 2771 2005-07-29T10:25:54Z MediaWiki default Autoblocked because your IP address has been recently used by "[[User:$1|$1]]". The reason given for $1's block is: "'''$2'''" 60 sysop 1106 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Aquesta acció no es pot dur a terme en aquesta pagina. 61 sysop 1107 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default El nom de la imatge s'ha canviat a "$1". 62 sysop 1108 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default ".$1" no és un format recomanat d'imatge. 63 sysop 1109 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default La direcció IP no té el format correcte. 64 sysop 1110 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Consulta de recerca formulada de manera incorrecta 65 sysop 1111 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No s'ha pogut processar la recerca. El motiu és probablement per què heu intentat cercar una paraula de menys de tres lletres, la qual cosa encara no és possible. També pot ser que hàgiu comès un error en lletrejar el terme. Torneu-ho a provar amb una altra recerca. 66 sysop 1112 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Les contrasenyes que heu ingressat no concorden. 67 sysop 1113 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Títol incorrecte 68 sysop 1114 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default El títol de la pàgina requerida era invàlid, buit, o un enllaç interidioma o interwiki incorrecte. 69 sysop 1115 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default (Main) 70 sysop 1116 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Can't delete this article because it contains block-compressed revisions. This is a temporary situation which the developers are well aware of, and should be fixed within a month or two. Please mark the article for deletion and wait for a developer to fix our buggy software. 71 sysop 5088 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default El vostre nom d'usuari o adreça IP ha estat blocada per $1. El motiu és:<br />$2<p>Podeu contactar $1 o un dels [[Project:Administrators|administradors]] per a discutir el blocatge. Tingueu un compte que no podeu fer servir la característica «envia un missatge electrònic a l'usuari» a menys que tingueu una adreça de correu vàlida registrada a les vostres [[Special:Preferences|preferències d'usuari]]. La vostra adreça IP és $3. Si us plau, incloeu aquesta adreça en totes les consultes que feu. 72 sysop 1118 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default L'usuari està bloquejat 73 sysop 1119 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Bloqueig de direccions IP 74 sysop 1120 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default S'ha bloquejat amb èxit 75 sysop 5089 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default La direcció IP "$1" ha estat bloquejada. <br />Vegeu [[Special:llistat d'IP bloquejades|llistat d'IPs bloquejades]] per revisar bloquejos. 76 sysop 5090 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Empreu el següent formulari per bloquejar l'accés d'escriptura des d'una direcció IP específica. això hauria de fer-se només per prevenir el vandalisme, i d'acord a la [[Project:Política| política de la {{SITENAME}}]]. Empleneu el diàleg d'avall amb una raó específica (per exemple, citant quines pàgines en concret estan sent vandalitzades). 77 sysop 1123 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default bloqueja 78 sysop 2908 2005-08-19T23:03:06Z MediaWiki default $1, $2 bloqueja $3 ($4) 79 sysop 2068 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default blocked "[[$1]]" with an expiry time of $2 80 sysop 5091 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Block log 81 sysop 1127 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default This is a log of user blocking and unblocking actions. Automatically blocked IP addresses are not listed. See the [[Special:Ipblocklist|IP block list]] for the list of currently operational bans and blocks. 82 sysop 1128 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default block level 83 sysop 1129 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Bold text 84 sysop 1130 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Bold text 85 sysop 1131 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Fonts de llibres 86 sysop 2909 2005-08-19T23:03:07Z MediaWiki default A continuació hi ha un llistat d'enllaços a altres llocs que venen llibres nous i de segona mà, i també poden contenir informació addicional sobre els llibres que esteu cercant. La {{SITENAME}} no està afiliada amb cap d'aquests negocis, i aquest llistat no ha de ser considerat com propaganda. 87 sysop 4343 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default Broken redirects 88 sysop 4344 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default The following redirects link to non-existent pages: 89 sysop 1135 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Informes d'error del programari 90 sysop 1136 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{ns:4}}:Informes_d'error 91 sysop 1137 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Bureaucrat_log 92 sysop 2069 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Changed group membership for $1 from $2 to $3 93 sysop 1139 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default The action you have requested can only be performed by sysops with "bureaucrat" status. 94 sysop 1140 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Bureaucrat access required 95 sysop 1141 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default per data 96 sysop 1142 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default per nom 97 sysop 1143 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default per mida 98 sysop 1144 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default The following is a cached copy of the requested page, and may not be up to date. 99 sysop 1145 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Anul·la 100 sysop 1146 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No s`'ha pogut esborrar la pàgina o imatge especificada.(Pot haver estat esborrada per algú abans) 101 sysop 1147 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No s'ha pogut revertir les edicions; l'últim col·laborador és l'únic autor d'aquest article. 102 sysop 5094 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default {{PLURAL:$1|Categoria|Categories}} 103 sysop 1149 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default The following categories exist in the wiki. 104 sysop 5095 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default categoria 105 sysop 5096 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Articles a la categoria «$1» 106 sysop 5097 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default There {{PLURAL:$1|is one article|are $1 articles}} in this category. 107 sysop 1153 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default There is $1 article in this category. 108 sysop 1154 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Canvia contrasenya 109 sysop 1155 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default changes 110 sysop 5100 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default '''Note:''' After saving, you may have to bypass your browser's cache to see the changes. '''Mozilla / Firefox / Safari:''' hold down ''Shift'' while clicking ''Reload'', or press ''Ctrl-Shift-R'' (''Cmd-Shift-R'' on Apple Mac); '''IE:''' hold ''Ctrl'' while clicking ''Refresh'', or press ''Ctrl-F5''; '''Konqueror:''': simply click the ''Reload'' button, or press ''F5''; '''Opera''' users may need to completely clear their cache in ''Tools→Preferences''. 111 sysop 1157 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Columnes 112 sysop 1158 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Compare selected versions 113 sysop 1159 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Confirma 114 sysop 1160 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Sí, realment ho vull esborrar. 115 sysop 1161 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Confirma l'esborrat 116 sysop 5102 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Esteu a punt d'esborrar una pàgina o imatge de forma permanent, així com tota la seva història de la base de dades. Confirmeu que realment ho voleu fer, que enteneu les conseqüències, i que el esteu fent està d'acord amb [[Project:Polítiques]]. 117 sysop 1163 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Confirm protection 118 sysop 1164 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Do you really want to protect this page? 119 sysop 1165 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Confirm unprotection 120 sysop 1166 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Do you really want to unprotect this page? 121 sysop 1167 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Caràcters de context per línia 122 sysop 1168 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Línies a mostrar per resultat 123 sysop 1169 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default contribucions 124 sysop 1170 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Per $1 125 sysop 1171 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Contribucions de l'usuari 126 sysop 1172 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Content is available under $1. 127 sysop 1173 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{ns:4}}:Copyrights 128 sysop 5106 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default {{SITENAME}} copyright 129 sysop 5107 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Please note that all contributions to {{SITENAME}} are considered to be released under the $2 (see $1 for details). If you don't want your writing to be edited mercilessly and redistributed at will, then don't submit it here.<br /> You are also promising us that you wrote this yourself, or copied it from a public domain or similar free resource. <strong>DO NOT SUBMIT COPYRIGHTED WORK WITHOUT PERMISSION!</strong> 130 sysop 3931 2005-12-22T07:01:49Z MediaWiki default Please note that all contributions to {{SITENAME}} may be edited, altered, or removed by other contributors. If you don't want your writing to be edited mercilessly, then don't submit it here.<br /> You are also promising us that you wrote this yourself, or copied it from a public domain or similar free resource (see $1 for details). <strong>DO NOT SUBMIT COPYRIGHTED WORK WITHOUT PERMISSION!</strong> 131 sysop 1177 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Couldn't remove item '$1'... 132 sysop 1178 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Crea un nou compte 133 sysop 3729 2005-12-02T02:06:42Z MediaWiki default by e-mail 134 sysop 1180 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default createaccount level 135 sysop 1181 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Page credits 136 sysop 1182 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default act 137 sysop 1183 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Actualitat 138 sysop 4007 2005-12-29T19:59:26Z Vedranell 12 Actualitat Actualitat 139 sysop 1185 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Revisió actual 140 sysop 5109 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default visualitza la revisió actual 141 sysop 1187 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Data 142 sysop 1188 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Error de la base de dades 143 sysop 1189 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Date format 144 sysop 5110 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default S'ha produït un error de sintaxi en una consulta a la base de dades. Açò podria indicar un error en el programari. La darrera consulta que s'ha intentat ha estat: <blockquote><tt>$1</tt></blockquote> des de la funció «<tt>$2</tt>». L'error de retorn de MySQL ha estat «<tt>$3: $4</tt>». 145 sysop 3764 2005-12-02T03:45:00Z MediaWiki default A database query syntax error has occurred. The last attempted database query was: "$1" from within function "$2". MySQL returned error "$3: $4" 146 sysop 1192 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Dead-end pages 147 sysop 1193 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Debug 148 sysop 1194 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default des 149 sysop 1195 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default desembre 150 sysop 1196 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default default 151 sysop 1197 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Search in these namespaces by default: 152 sysop 1198 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{SITENAME}} e-mail 153 sysop 5111 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Suprimeix 154 sysop 1200 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Raó per ser esborrat 155 sysop 1201 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default esborrat "$1" 156 sysop 1202 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Deleted old revision $1. 157 sysop 1203 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default "$1" ha estat esborrat. Mostra $2 per a un registre dels esborrats més recents. 158 sysop 1204 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default borr 159 sysop 1205 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default borr 160 sysop 1206 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Esborra aquesta pàgina 161 sysop 1207 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default delete level 162 sysop 1208 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default (Esborrant "$1") 163 sysop 1209 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Esborra aquesta pàgina 164 sysop 1210 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Registre d'esborrats 165 sysop 1211 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Registre_d'esborrats 166 sysop 3932 2005-12-22T07:01:49Z MediaWiki default A sota hi ha un llistat dels esborrats més recents. Tots els temps es mostren en l'hora del servidor (UTC). <ul> </ul> 167 sysop 1213 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default L'acció que heu requerit només pot ser duta a terme per usuaris amb l'estatus de "desenvolpador". Vegeu $1. 168 sysop 1214 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Accés de desenvolupador requerit 169 sysop 1215 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default diferències 170 sysop 1216 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default (Diferència entre revisions) 171 sysop 1217 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Pàgines de desambiguació 172 sysop 1218 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{ns:4}}:Enllaços a pàgines de desambiguació 173 sysop 1219 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Els següents articles enllacen a una<i>pàgina de desambiguació</i>. Haurien d'enllaçar al tema apropiat. <br />Una pàgina és considerada una pàgina de desambiguació si és enllaçada des de $1.<br />Enllaços des d'altres espais de nom (Com Viquipè dia: o usuari:) <i>no</i> són llistats ací. 174 sysop 1220 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Project:General_disclaimer 175 sysop 1221 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Disclaimers 176 sysop 1222 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Redireccions Dobles 177 sysop 2915 2005-08-19T23:03:07Z MediaWiki default <b>Atenció:</b> aquest llistat pot contenir falsos positius. Això normalment significa que hi ha text addicional amb enllaços sota el primer #REDIRECT.<br /> Cada fila conté enllaços al segon i tercer redireccionament, així com la primera línia del segon redireccionament, la qual cosa dóna normalment l'article "real", al que el primer redireccionamet hauria d'apuntar. 178 sysop 2692 2005-07-23T11:28:01Z Vedranell 12 Edita Edita 179 sysop 1225 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default The edit comment was: "<i>$1</i>". 180 sysop 1226 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Conflicte d'edició: $1 181 sysop 1227 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Edita la versió actual d'aquesta pàgina 182 sysop 1228 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Edit Group 183 sysop 1229 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Ajuda d'edició 184 sysop 1230 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{NS:4}}:Com_s'edita_una_pàgina 185 sysop 1231 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default S'està editant $1 186 sysop 1232 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Editing $1 (comment) 187 sysop 2095 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default <strong>ATENCIÓ:Esteu editant una versió antiga d'aquesta pàgina. Si la graveu, els canvis fets des d'eixa revisió es perdran.</strong> 188 sysop 1234 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Editing $1 (section) 189 sysop 5115 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default edita 190 sysop 1236 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Edita aquesta pàgina 191 sysop 1237 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Edit User Groups 192 sysop 1238 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No voleu rebre correu electrònic d'altres usuaris 193 sysop 1239 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Si perdeu o oblideu la vostra contrasenya, podeu demanar que se us enviï una nova a la vostra direcció electrònica. 194 sysop 1240 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default De 195 sysop 1241 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Missatge 196 sysop 1242 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Correu electrònic a usuari 197 sysop 2916 2005-08-19T23:03:07Z MediaWiki default Si aquest usuari ha entrat una direcció electrònica vàlida en les vostres preferències d'usuari, el següent formulari serveix per enviar-li un missatge. La direcció electrònica que heu entrat en les vostres preferències d'usuari apareixerà en el remitent, de manera que el destinatari pugui respondre. 198 sysop 1244 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Envia 199 sysop 1245 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Correu electrònic enviat 200 sysop 1246 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default El vostre correu electrònic ha estat enviat. 201 sysop 1247 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Assumpte 202 sysop 1248 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Per 203 sysop 1249 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Envia correu electrònic a aquest usuari 204 sysop 1250 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default The file you uploaded seems to be empty. This might be due to a typo in the file name. Please check whether you really want to upload this file. 205 sysop 1251 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Entreu una raó per bloquejar-la, incloent una estimació de quan s'efecturarà el bloqueig 206 sysop 1252 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Error 207 sysop 1253 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Error 208 sysop 2106 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default content before blanking was: '$1' 209 sysop 1255 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default page was empty 210 sysop 2107 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default content was: '$1' 211 sysop 2918 2005-08-19T23:03:08Z MediaWiki default Algú més ha canviat aquesta pàgina des que l'heu editada. L'ària de text superior conté el text de la pàgina com existeix actualment. Els vostres canvis es mostren a l'ària de text inferior. Haureu d'incorporar els vostres canvis en el text existent. <b>Sólo</b> el text a l'ària de text superior serà gravat quan premeu "Desa pàgina".<br /> 212 sysop 1258 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Export pages 213 sysop 1259 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Include only the current revision, not the full history 214 sysop 5125 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default You can export the text and editing history of a particular page or set of pages wrapped in some XML. This can be imported into another wiki using MediaWiki via the Special:Import page. To export pages, enter the titles in the text box below, one title per line, and select whether you want the current version as well as all old versions, with the page history lines, or just the current version with the info about the last edit. In the latter case you can also use a link, e.g. [[{{ns:Special}}:Export/{{int:mainpage}}]] for the page {{int:mainpage}}. 215 sysop 1261 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default http://www.example.com link title 216 sysop 1262 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default External link (remember http:// prefix) 217 sysop 1263 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default PMF 218 sysop 1264 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{NS:4}}:PMF 219 sysop 5126 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default febr 220 sysop 1266 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default febrer 221 sysop 5128 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Canal 222 sysop 1268 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No s'ha pogut copiar l'arxiu "$1" a "$2". 223 sysop 1269 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No s'ha pogut esborrar l'arxiu "$1". 224 sysop 1270 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Sumari 225 sysop 1271 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default A file with this name exists already, please check $1 if you are not sure if you want to change it. 226 sysop 1272 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default File missing 227 sysop 1273 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Nom de l'arxiu 228 sysop 1274 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No s'ha pogut trobar l'arxiu "$1". 229 sysop 1275 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default No s'ha pogut reanomenar l'arxiu "$1" a "$2". 230 sysop 1276 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Source 231 sysop 1277 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Copyright status 232 sysop 1278 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default L'arxiu "$1" s'ha carregat amb èxit. Seguiu aquest enllaç si us plau: ($2) a la pàgina de descripció i empleneu la informació necesàir sobre l'arxiu, tal com la procedència, la data de creació i l'autor, i qualsevol altra cosa que pugueu saber al respecte. 233 sysop 1279 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Error: no s'ha pogut trametre la forma 234 sysop 1280 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Divendres 235 sysop 1281 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default GEO coordinates 236 sysop 1282 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default obtenint el llistat d'imatges 237 sysop 1283 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Vés-hi 238 sysop 2347 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default <form method="get" action="http://www.google.com/search" id="googlesearch"> <input type="hidden" name="domains" value="{{SERVER}}" /> <input type="hidden" name="num" value="50" /> <input type="hidden" name="ie" value="$2" /> <input type="hidden" name="oe" value="$2" /> <input type="text" name="q" size="31" maxlength="255" value="$1" /> <input type="submit" name="btnG" value="$3" /> <div> <input type="radio" name="sitesearch" id="gwiki" value="{{SERVER}}" checked="checked" /><label for="gwiki">{{SITENAME}}</label> <input type="radio" name="sitesearch" id="gWWW" value="" /><label for="gWWW">WWW</label> </div> </form> 239 sysop 1285 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Fill in from browser 240 sysop 1286 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Headline text 241 sysop 1287 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Level 2 headline 242 sysop 1288 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Ajuda 243 sysop 1289 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default {{ns:4}}:Ajuda 244 sysop 1290 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default amaga 245 sysop 5146 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default amaga 246 sysop 1292 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default història 247 sysop 1293 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Simbologia: (act) = diferència amb la versió actual, (prev) = diferència amb la versió prèvia, M = edició menor 248 sysop 1294 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Història 249 sysop 1295 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default - 250 sysop 5151 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Historial 251 sysop 4349 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Warning: The page you are about to delete has a history: 252 sysop 1298 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Horizontal line (use sparingly) 253 sysop 3933 2005-12-22T07:01:50Z MediaWiki default Ignore warning and save file anyway. 254 sysop 1300 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default The filename "$1" contains characters that are not allowed in page titles. Please rename the file and try uploading it again. 255 sysop 1301 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Mostra totes les imatges amb noms que coincideixin amb 256 sysop 5152 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Cerca 257 sysop 1303 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Example.jpg 258 sysop 1304 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Embedded image 259 sysop 1305 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Enllaços a la imatge 260 sysop 1306 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Llistat d'imatges 261 sysop 1307 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default A sota hi ha un llistat de $1 imatges ordenades $2. 262 sysop 4350 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Limit images on image description pages to: 263 sysop 1309 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Mostra pàgina d'imatge 264 sysop 1310 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default S'ha revertit amb èxit a una versió anterior. 265 sysop 1311 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default edi 266 sysop 1312 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default desc 267 sysop 1313 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Simbologia: (act) = aquesta és la imatge actual, (esb) = esborra aquesta versió antiga, (rev) = reverteix a aquesta versió antiga. <br /><i>Cliqueu a la data per veure la imatge carregada en aquesta data</i>. 268 sysop 1314 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Història de la imatge 269 sysop 1315 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Simbologia: (edi) = mostra/edita la descripció de la imatge. 270 sysop 1316 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Import pages 271 sysop 1317 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Import failed: $1 272 sysop 1318 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Conflicting history revision exists (may have imported this page before) 273 sysop 1319 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Empty or no text 274 sysop 1320 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Import succeeded! 275 sysop 1321 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Please export the file from the source wiki using the Special:Export utility, save it to your disk and upload it here. 276 sysop 5169 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Informació 277 sysop 1323 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Click a button to get an example text 278 sysop 1324 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Please enter the text you want to be formatted.\n It will be shown in the infobox for copy and pasting.\nExample:\n$1\nwill become:\n$2 279 sysop 1325 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Information for page 280 sysop 1326 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Error intern 281 sysop 1327 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Interlanguage links 282 sysop 3934 2005-12-22T07:01:50Z MediaWiki default Invalid IP range. 283 sysop 1329 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Direcció IP 284 sysop 1330 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Expiry time invalid. 285 sysop 1331 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Expiry 286 sysop 1332 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Llistat de direccions IP bloquejades 287 sysop 1333 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Raó 288 sysop 1334 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Bloqueja aquesta direcció 289 sysop 1335 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Desbloqueja aquesta direcció 290 sysop 1336 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Direcció IP "$1" desbloquejada 291 sysop 1337 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default ISBN 292 sysop 1338 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default pàgina redirigida 293 sysop 1339 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Italic text 294 sysop 1340 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Italic text 295 sysop 1341 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Problem with item '$1', invalid name... 296 sysop 1342 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default gen 297 sysop 1343 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default gener 298 sysop 1344 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default jul 299 sysop 1345 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default juliol 300 sysop 5171 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default juny 301 sysop 1347 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default juny 302 sysop 5172 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default It is recommended that files do not exceed $1 bytes in size; this file is $2 bytes 303 sysop 1349 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default prev 304 sysop 1350 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Aquesta pàgina ha estat modificada per última vegada el $1. 305 sysop 1351 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default This page was last modified $1 by $2. 306 sysop 1352 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Línia $1: 307 sysop 1353 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Link title 308 sysop 1354 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default Internal link 309 sysop 1355 2005-06-25T10:58:13Z MediaWiki default (Llistat d'enllaços) 310 sysop 1356 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Les següents pàgines enllacen ací: 311 sysop 1357 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Les següents pàgines enllacen a aquesta imatge: 312 sysop 5175 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default /^([a-z]+)(.*)$/sD 313 sysop 1359 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Admins list 314 sysop 1360 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default llistat 315 sysop 1361 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default cont. 316 sysop 1362 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Llistat d'usuaris 317 sysop 1363 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Recuperant la història de la pàgina 318 sysop 1364 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default recuperant revisió per a diff 319 sysop 1365 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Hora local 320 sysop 1366 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Bloqueja la base de dades 321 sysop 1367 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Sí, realment vull bloquejar la base de dades. 322 sysop 1368 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Bloqueja la base de dades 323 sysop 1369 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'ha assolit el bloqueig de la base de dades 324 sysop 1370 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'ha bloquejat la base de dades de la {{SITENAME}}. <br />Recordeu-vos-en d'extreure el bloqueig havent acabant el manteniment. 325 sysop 1371 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Bloquejant la base de dades s'anul·larà la capacitat de tots els usuaris d'editar pàgines, canviar les preferències, editar els llistats de seguiments, i altres canvis que requereixen canvis en la base de dades. Confirmeu que això és el que intenteu fer, i sobretot no us oblideu de desbloquejar la base de dades quan acabeu el manteniment. 326 sysop 1372 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No heu respost al diàleg de confirmació. 327 sysop 1373 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Logs 328 sysop 1374 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Registre/Entrada 329 sysop 3739 2005-12-02T02:06:43Z MediaWiki default 330 sysop 1376 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Error d'inici de sessió 331 sysop 1377 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Registre/Entrada 332 sysop 1378 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <b>Hi ha hagut un problema amb l'entrada.</b><br />Proveu-ho de nou! 333 sysop 1379 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default You must have cookies enabled to log in to {{SITENAME}}. 334 sysop 1380 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default You must [[special:Userlogin|login]] to view other pages. 335 sysop 1381 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Login Required 336 sysop 1382 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Heu iniciat la sessió a {{SITENAME}} com a "$1". 337 sysop 1383 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'ha iniciat la sessió amb èxit 338 sysop 5179 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Surt 339 sysop 3936 2005-12-22T07:01:50Z MediaWiki default Heu acabat la vostra sessió. Podeu continuar emprant la {{SITENAME}} de forma anònima, o podeu iniciar sessió un altre cop amb el mateix o un altre nom d'usuari. 340 sysop 1386 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Fin de sessió 341 sysop 1387 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines orfes 342 sysop 1388 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines llargues 343 sysop 2383 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default <strong>WARNING: This page is $1 kilobytes long; some browsers may have problems editing pages approaching or longer than 32kb. Please consider breaking the page into smaller sections.</strong> 344 sysop 1390 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Error sending mail: $1 345 sysop 1391 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Envia'm una nova contrasenya per correu electrònic 346 sysop 1392 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No enviïs la direcció 347 sysop 5180 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Heu d'haver [[Special:Userlogin|entrat]] i tenir una direcció electrònica vàlida en les vostres [[Special:Preferences|preferències]] per enviar un correu electrònic a altres usuaris. 348 sysop 1394 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Portada 349 sysop 5181 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Consult the [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:Contents User's Guide] for information on using the wiki software. == Getting started == * [http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Configuration_settings Configuration settings list] * [http://www.mediawiki.org/wiki/Help:FAQ MediaWiki FAQ] * [http://mail.wikimedia.org/mailman/listinfo/mediawiki-announce MediaWiki release mailing list] 350 sysop 4560 2006-03-28T05:32:57Z MediaWiki default <big>'''MediaWiki has been successfully installed.'''</big> 351 sysop 1397 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgina de manteniment 352 sysop 1398 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Torna a la pàgina de manteniment 353 sysop 2922 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default Aquesta pàgina inclou diverses eines útils per al manteniment diari. Algunes d'aquestes funcions tendeixen a sobrecarregar la base de dades, així que si us plau, no torneu a carregar la pàgina després de cada element que arregleu ;-) 354 sysop 1400 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Make a user into a sysop 355 sysop 1401 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <b>User "$1" could not be made into a sysop. (Did you enter the name correctly?)</b> 356 sysop 1402 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Name of the user: 357 sysop 1403 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <b>User "$1" is now a sysop</b> 358 sysop 1404 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Make this user into a sysop 359 sysop 1405 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default This form is used by bureaucrats to turn ordinary users into administrators. Type the name of the user in the box and press the button to make the user an administrator 360 sysop 1406 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Make a user into a sysop 361 sysop 5182 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default març 362 sysop 1408 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default març 363 sysop 1409 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mark as patrolled 364 sysop 2385 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default [$1] 365 sysop 1411 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mark this article as patrolled 366 sysop 1412 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Marked as patrolled 367 sysop 1413 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The selected revision has been marked as patrolled. 368 sysop 1414 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La consulta "$1" ha coincidit amb $2 títols d'articles i el text de $3 articles. 369 sysop 1415 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Com es mostren les fòrmules 370 sysop 1416 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Can't write to or create math output directory 371 sysop 1417 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Can't write to or create math temp directory 372 sysop 1418 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No s'ha pogut entendre 373 sysop 1419 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default PNG conversion failed; check for correct installation of latex, dvips, gs, and convert 374 sysop 1420 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default error de lèxic 375 sysop 1421 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Missing texvc executable; please see math/README to configure. 376 sysop 1422 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Insert formula here 377 sysop 1423 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default error de sintaxi 378 sysop 1424 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mathematical formula (LaTeX) 379 sysop 1425 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default error desconegut 380 sysop 1426 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default funció desconeguda 381 sysop 5183 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default maig 382 sysop 1428 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default maig 383 sysop 2386 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Example.ogg 384 sysop 1430 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Media file link 385 sysop 1431 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Els noms de les imatges han de tenir un mínim de tres lletres. 386 sysop 1432 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Aquesta és una edició menor. 387 sysop 1433 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default M 388 sysop 1434 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines amb faltes d'ortografia 389 sysop 1435 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Llistat de faltes d'ortografia comunes 390 sysop 2923 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default Les següents pàgines contenen una falta d'ortografia comuna, les quals s'han llistat a $1. L'escriptura correcta pot ser donada (com això). 391 sysop 1437 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La base de dades no ha trobat el text d'una pàgina que hauria d'haver trobat, anomenada "$1". Això no és un error de la base de dades, sinó més probablement un error en el programari. Informeu-ne si us plau a un administrador, fent-ne arribar l'URL. 392 sysop 3938 2005-12-22T07:01:50Z MediaWiki default <b>Missing image</b><br /><i>$1</i> 393 sysop 1439 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enllaços Interidioma Faltants 394 sysop 1440 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Troba els enllaços interidioma que falten per 395 sysop 2924 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default Aquests articles <i>no</i> enllacen a les seves contraparts a $1. <i>No</i> es mostren redireccions i subpàgines. 396 sysop 1442 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Dilluns 397 sysop 5186 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Més... 398 sysop 1444 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Move 399 sysop 1445 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reanomena pàgina 400 sysop 1446 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default reanomenat a 401 sysop 1447 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No sou a dins d'una sessió 402 sysop 5187 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Heu de ser un usuari registrat i estar[[Special:Userlogin|dintre d'una sessió]] per reanomenar una pàgina. 403 sysop 1449 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reanomena pàgina 404 sysop 1450 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reanomena pàgina 405 sysop 1451 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La pàgina de discussió associada, si existeix, serà traslladada automàticament '''a menys que:''' *Esteu movent la pàgina entre espais de nom diferents, *Una pàgina de discussió no buida ja existeix amb el nom nou, o *Heu deseleccionat la caixa de sota. En aquests casos, haureu de traslladar o barrejar la pàgina manualment si ho desitgeu. 406 sysop 2926 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default Emprant el següent formulari reanomenareu una pàgina, movent tota la seva història al nou nom. El títol anterior es convertirà en un redireccionament al nou títol. Els enllaços a l'antic títol de la pàgina no es canviaran. Assegureu-vos-en de verificar que no deixeu redireccions dobles o trencades. Sou el responsable de fer que els enllaços segueixin apuntant on se suposa que ho facin. Noteu que la pàgina '''no''' serà traslladada si ja existeix una pàgina amb el títol nou, a no ser que sigui una pàgina buida o un ''redireccionament'' sense història. Això significa que podeu reanomenar de nou una pàgina al seu títol original si cometeu un error, i que no podeu sobreescriure una pàgina existent. <b>ADVERTÈNCIA!</b> Això pot ser un canvi dràstic i inesperat per una pàgina popular; assegureu-vos-en d'entendre les conseqüències que comporta abans de seguir endavant. 407 sysop 1453 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reanomena també la pàgina de discussió si és aplicable. 408 sysop 1454 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Trasllada aquesta pàgina 409 sysop 1455 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default HTML si és possible, si no PNG 410 sysop 1456 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default MathML if possible (experimental) 411 sysop 1457 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Recommended for modern browsers 412 sysop 1458 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Produeix sempre PNG 413 sysop 1459 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default HTML si és molt simple, si no PNG 414 sysop 1460 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Deixa com a TeX (per a navegadors de text) 415 sysop 1461 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default My contributions 416 sysop 1462 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La meva pàgina 417 sysop 1463 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La meva discussió 418 sysop 5188 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Navegació 419 sysop 1465 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 octets 420 sysop 1466 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 canvis 421 sysop 1467 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (Nou) 422 sysop 1468 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Poseu el text per la pàgina nova ací. 423 sysop 1469 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default newbies 424 sysop 2784 2005-07-29T10:25:56Z MediaWiki default Gallery of new files 425 sysop 1471 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default You have $1. 426 sysop 5190 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default nous missatges 427 sysop 1473 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default New page 428 sysop 1474 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default N 429 sysop 1475 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines noves 430 sysop 1476 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Contrasenya nova 431 sysop 1477 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default A títol nou 432 sysop 1478 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (només usuaris nous) 433 sysop 1479 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (opens in new window) 434 sysop 1480 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default seg 435 sysop 2928 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default Next diff → 436 sysop 1482 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 següents 437 sysop 1483 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Next page ($1) 438 sysop 2929 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default Newer revision→ 439 sysop 1485 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 enllaços 440 sysop 1486 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Heu d'afirmar que les carregues d'arxius no violen cap copyright. 441 sysop 1487 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (En aquest moment, a aquesta pàgina, no hi ha text) 442 sysop 1488 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Heu de donar un motiu per al bloqueig. 443 sysop 1489 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No s'ha pogut connectar a la base de dades a $1 444 sysop 1490 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No s'ha trobat canvis que encaixessin amb aquests criteris. 445 sysop 1491 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default {{SITENAME}} uses cookies to log in users. You have cookies disabled. Please enable them and try again. 446 sysop 1492 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The user account was created, but you are not logged in. {{SITENAME}} uses cookies to log in users. You have cookies disabled. Please enable them, then log in with your new username and password. 447 sysop 1493 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Creative Commons RDF metadata disabled for this server. 448 sysop 1494 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default There is no credits info available for this page. 449 sysop 1495 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No s'ha pogut seleccionar la base de dades$1 450 sysop 1496 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Dublin Core RDF metadata disabled for this server. 451 sysop 1497 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha cap direcció electrònica registrada per l'usuari "$1". 452 sysop 1498 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Aquest usuari no ha especificat una direcció electrònica vàlida, o ha escollit no rebre correu electrònic d'altres usuaris . 453 sysop 1499 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha cap direcció electrònica 454 sysop 4358 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default '''There is no page titled "$1".''' You can [[$1|create this page]]. 455 sysop 1501 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha una història de revisions per a aquesta pàgina. 456 sysop 1502 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Nothing to see. 457 sysop 1503 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Ací no enllaça cap pàgina. 458 sysop 1504 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha pàgines que enllacen aquesta imatge. 459 sysop 1505 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No heu especificat un nom vàlid d'usuari. 460 sysop 1506 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <strong>Nota</strong>: les recerques sense èxit són causades tot sovint per recerques de paraules comunes com "la" o "de", que no es troben a l'índex, o per especificar més d'una paraula a cercar( només pàgines que contenen tots els termes d'una recerca apareixeran en el resultat). 461 sysop 2786 2005-07-29T10:25:56Z MediaWiki default <strong>WARNING: Your browser is not unicode compliant. A workaround is in place to allow you to safely edit articles: non-ASCII characters will appear in the edit box as hexadecimal codes.</strong> 462 sysop 1508 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Heu requerit una pàgina especial que no és reconeguda pel programari de la {{SITENAME}}. 463 sysop 1509 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Aquesta acció no existeix 464 sysop 1510 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default L'acció especificada per l'URL no és reconeguda pel programari de la {{SITENAME}} 465 sysop 1511 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No existeix aquesta pàgina especial 466 sysop 1512 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha cap usuari amb el nom "$1". Reviseu-ne l'ortografia, o empreu el formulari d'avall per crear un nou compte d'usuari. 467 sysop 1513 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default There is no user by the name "$1". Check your spelling. 468 sysop 1514 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The wiki server can't provide data in a format your client can read. 469 sysop 1515 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No és un article 470 sysop 1516 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No heu especificat a quina pàgina dur a terme aquesta funció. 471 sysop 1517 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha pàgina en blanc 472 sysop 5194 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default <strong>Nota:</strong> 473 sysop 1519 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha coincidències de text d'article 474 sysop 1520 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No hi ha coincidències de títol d'article 475 sysop 1521 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Not logged in 476 sysop 1522 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default nov 477 sysop 1523 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default novembre 478 sysop 1524 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No teniu cap element en el vostre llistat de seguiment. 479 sysop 1525 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Insert non-formatted text here 480 sysop 1526 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Ignore wiki formatting 481 sysop 5197 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Categoria 482 sysop 1528 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Help 483 sysop 2400 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default File 484 sysop 1530 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Article 485 sysop 2787 2005-07-29T10:25:56Z MediaWiki default Media page 486 sysop 1532 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Message 487 sysop 1533 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Special 488 sysop 1534 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Template 489 sysop 1535 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default User page 490 sysop 2788 2005-07-29T10:25:56Z MediaWiki default Project page 491 sysop 1537 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Number of distinct authors (article): $1 492 sysop 1538 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Number of edits (article): $1 493 sysop 1539 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Number of distinct authors (discussion page): $1 494 sysop 1540 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Number of edits (discussion page): $1 495 sysop 1541 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Number of watchers: $1 496 sysop 1542 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 visites 497 sysop 1543 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default oct 498 sysop 1544 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default octubre 499 sysop 1545 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default D'acord 500 sysop 1546 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Contrasenya antiga 501 sysop 1547 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default orig 502 sysop 1548 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines orfes 503 sysop 1549 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Based on work by $1. 504 sysop 1550 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Altres idiomes 505 sysop 1551 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default others 506 sysop 1552 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reanomenament amb èxit 507 sysop 1553 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgina "[[$1]]" reanomenada a "[[$2]]". 508 sysop 1554 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 - {{SITENAME}} 509 sysop 5200 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Algú (vós mateix segurament, des de l'adreça l'IP $1) ha sol·licitat que us enviéssim una nova contrasenya per a iniciar la sessió a la {{SITENAME}} ($4). La contrasenya per a l'usuari «$2» és ara «$3». Ara hauríeu d'iniciar la sessió i canviar la vostra contrasenya. Si algú altre hagués fet aquesta sol·licitud o si ja haguéssiu recordat la vostra contrasenya i no volguéssiu canviar-la, podeu ignorar aquest missatge i continuar utilitzant la vostra antiga contrasenya. 510 sysop 1556 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Recordatori de contrasenya de la {{SITENAME}} 511 sysop 1557 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'ha enviat una nova contrasenya a la direcció electrònica registrada per "$1". Entreu-hi de nou després de rebre-la.cibas. 512 sysop 5201 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default The following data is cached and may not be up to date. 513 sysop 1559 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Aquesta funció està temporalment desactivada 514 sysop 3041 2005-09-05T09:09:54Z MediaWiki default Here is a saved copy from $1: 515 sysop 1561 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Personal tools 516 sysop 1562 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines populars 517 sysop 2978 2005-08-29T10:45:42Z Vedranell 12 La taverna La taverna 518 sysop 2979 2005-08-29T10:46:41Z Vedranell 12 La taverna de Viquillibres Project:La taverna 519 sysop 1565 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Post a comment 520 sysop 1566 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default {{SITENAME}} is powered by [http://www.mediawiki.org/ MediaWiki], an open source wiki engine. 521 sysop 1567 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Recerca 522 sysop 1568 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Cerca en espais de nom :<br /> $1<br /> $2 Llista redireccions Cerca $3 $9 523 sysop 1569 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Preferències 524 sysop 1570 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default * <strong>Real name</strong> (optional): if you choose to provide it this will be used for giving you attribution for your work.<br /> * <strong>Email</strong> (optional): Enables people to contact you through the website without you having to reveal your email address to them, and it can be used to send you a new password if you forget it. 525 sysop 2407 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Misc 526 sysop 3572 2005-11-09T22:06:00Z MediaWiki default User profile 527 sysop 3573 2005-11-09T22:06:00Z MediaWiki default Recent changes 528 sysop 1574 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Heu entrat amb el nom "$1". El vostre número d'identificació intern és $2. 529 sysop 1575 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No heu entrat 530 sysop 5207 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Has haver [[Special:Userlogin|entrat]] per seleccionar preferències d'usuari. 531 sysop 1577 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Les preferències han estat respostes des d'emmagatzematge. 532 sysop 1578 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Previsualitza 533 sysop 1579 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Aquesta previsualització reflexa el text a l'ària d'edició superior tal i com apareixerà si escolliu gravar. 534 sysop 1580 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Recordeu que això només és una previsualització, i encara no s'ha gravat! 535 sysop 2930 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default ← Previous diff 536 sysop 2931 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default ←Older revision 537 sysop 1583 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 anteriors 538 sysop 1584 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Versió per imprimir 539 sysop 1585 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (De {{SERVER}}) 540 sysop 1586 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Protect 541 sysop 1587 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reason for protecting 542 sysop 2412 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default protected "[[$1]]" 543 sysop 1589 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgina protegida 544 sysop 5212 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default <strong>WARNING: This page has been locked so that only users with sysop privileges can edit it.</strong> 545 sysop 5213 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default This page has been locked to prevent editing. You can view and copy the source of this page: 546 sysop 5214 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Protection log 547 sysop 5215 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Below is a list of page locks and unlocks. 548 sysop 1594 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Protect from moves only 549 sysop 1595 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines protegides 550 sysop 1596 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (give a reason) 551 sysop 1597 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (Protecting "$1") 552 sysop 1598 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Protegeix aquesta pàgina 553 sysop 1599 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Proxy blocker 554 sysop 1600 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Your IP address has been blocked because it is an open proxy. Please contact your Internet service provider or tech support and inform them of this serious security problem. 555 sysop 3948 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default Done. 556 sysop 1602 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=pubmed&dopt=Abstract&list_uids=$1 557 sysop 1603 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Fulleja 558 sysop 1604 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Edita 559 sysop 5216 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Cerca 560 sysop 1606 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Les meves opcions 561 sysop 1607 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Informació de pàgina 562 sysop 1608 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Opcions de pàgina 563 sysop 1609 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Preferències de "Quickbar" 564 sysop 1610 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default This preference only works in the 'Standard' and the 'CologneBlue' skin. 565 sysop 5217 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Pàgines especials 566 sysop 1612 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Envia la consulta 567 sysop 1613 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Consulta amb èxit 568 sysop 1614 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgina aleatòria 569 sysop 2414 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Special:Random 570 sysop 1616 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The sysop ability to create range blocks is disabled. 571 sysop 1617 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default en forma $4 ; $1 edicions menors; $2 espais de nom secundaris; $3 ediciones múltiples. 572 sysop 5219 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Mostra els darrers $1 canvis en els darrers $2 dies<br />$3 573 sysop 1619 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mostra els canvis nous des de $1 574 sysop 1620 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default ; $1 edits from logged in users 575 sysop 1621 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default s'està carregant els canvis recents 576 sysop 1622 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (a pàgines enllaçades des de "$1") 577 sysop 5220 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default A continuació hi ha els darrers <strong>$1</strong> canvis en els darrers <strong>$2</strong> dies, com de $3. 578 sysop 1624 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default A sota hi ha els canvis des de <b>$2</b> (es mostren fins <b>$1</b>). 579 sysop 1625 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Recent Changes Patrol disabled 580 sysop 1626 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The Recent Changes Patrol feature is currently disabled. 581 sysop 1627 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Base de dades bloquejada 582 sysop 2932 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default La base de dades de la {{SITENAME}} està temporalment bloquejada per noves entrades o altres modificacions, probablement per manteniment de rutina, després del qual tornarà a la normalitat. L'administrador la bloquejada ha ofert aquesta explicació: <p>$1 583 sysop 2415 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default <strong>WARNING: The database has been locked for maintenance, so you will not be able to save your edits right now. You may wish to cut-n-paste the text into a text file and save it for later.</strong> 584 sysop 1630 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Canvis recents 585 sysop 1631 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Special:Recentchanges 586 sysop 1632 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Nombre de títols en canvis recents 587 sysop 1633 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Seguiment d'enllaços 588 sysop 5227 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Seguiu els canvis més recentes de la {{SITENAME}} en aquesta pàgina. 589 sysop 1635 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (Redirigit des de $1) 590 sysop 1636 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Vull que recordis la meva contrasenya entre sessions. 591 sysop 1637 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Remove checked items from watchlist 592 sysop 1638 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'ha extret del llistat de seguiment 593 sysop 1639 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La pàgina "$1" ha estat extreta del vostre llistat de seguiment. 594 sysop 1640 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Removing requested items from watchlist... 595 sysop 1641 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Torna a preferències per defecte 596 sysop 5228 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default {{PLURAL:$1|one deleted edit|$1 deleted edits}} 597 sysop 1643 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Resultats a mostrar per pàgina 598 sysop 1644 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Obtingut de "$1" 599 sysop 1645 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Torna a $1. 600 sysop 1646 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reescriviu la nova contrasenya 601 sysop 1647 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Carrega de nou 602 sysop 1648 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Torna al formulari per pujar. 603 sysop 1649 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Invertit amb una revisió anterior 604 sysop 1650 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default rev 605 sysop 5229 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Edicions revertides per [[Special:Contributions/$2|$2]] ([[User talk:$2|discuteix]]); s'ha recuperat la darrera versió per [[User:$1|$1]] 606 sysop 1652 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Història de revisions 607 sysop 1653 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Revisió de $1 608 sysop 1654 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Revision as of $1; $2<br />$3 | $4 609 sysop 1655 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Revisió no trobada 610 sysop 5230 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default No s'ha pogut trobar la revisió antiga de la pàgina que demanàveu. Reviseu l'URL que heu emprat per a accedir-hi. 611 sysop 2792 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default http://www.ietf.org/rfc/rfc$1.txt 612 sysop 1658 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Rights: 613 sysop 1659 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reverteix edicions 614 sysop 1660 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Rollback 615 sysop 1661 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Rollback failed 616 sysop 1662 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reverteix 617 sysop 1663 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Files 618 sysop 1664 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Dissabte 619 sysop 1665 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desa la pàgina 620 sysop 1666 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Les vostres preferències han estat desades. 621 sysop 1667 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desa arxiu 622 sysop 1668 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Save Group 623 sysop 1669 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desa preferències 624 sysop 1670 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Save User Groups 625 sysop 1671 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Cerca 626 sysop 2424 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default {{SITENAME}} search is disabled. You can search via Google in the meantime. Note that their indexes of {{SITENAME}} content may be out of date. 627 sysop 1673 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Per consulta "$1" 628 sysop 1674 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Resultats de la recerca 629 sysop 1675 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Preferències de resultat de recerca 630 sysop 1676 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Per a més informació sobre les recerques de la {{SITENAME}}, aneu a [[Project:Recerca|S'està cercant a la {{SITENAME}}]]. 631 sysop 2934 2005-08-19T23:03:10Z MediaWiki default → 632 sysop 1678 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Select a newer version for comparison 633 sysop 1679 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Select an older version for comparison 634 sysop 1680 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Consultes diferents a "SELECT" estan restringides només als desenvolupadors de la {{SITENAME}}. 635 sysop 1681 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines amb autoenllaços 636 sysop 1682 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Les següents pàgines contenen un enllaç a si mateixes, la qual cosa no és recomanable. 637 sysop 1683 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default set 638 sysop 1684 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default setembre 639 sysop 1685 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default There were serious xhtml markup errors detected by tidy. 640 sysop 2427 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Server time 641 sysop 1687 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <b>User rights for "$1" could not be set. (Did you enter the name correctly?)</b> 642 sysop 1688 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Set user rights 643 sysop 1689 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Set bureaucrat flag 644 sysop 2429 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default This file is a shared upload and may be used by other projects. 645 sysop 1691 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines curtes 646 sysop 1692 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default mostra 647 sysop 1693 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Download high resolution version ($1x$2, $3 KB) 648 sysop 4367 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default $1 minor edits | $2 bots | $3 logged in users | $4 patrolled edits 649 sysop 1695 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'està mostrant a sota <b>$1</b> resultats començant per #<b>$2</b>. 650 sysop 1696 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Showing below <b>$3</b> results starting with #<b>$2</b>. 651 sysop 1697 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mostra les últimes $1 imatges ordenades $2. 652 sysop 1698 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mostra previsualizació 653 sysop 5237 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default mostra 654 sysop 1700 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Your signature with timestamp 655 sysop 1701 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default siteadmin level 656 sysop 4248 2006-02-06T16:27:22Z Arturo Reina 11 S'està duent a terme l'elecció del nou '''logotip''' de Viquillibres. Podeu participar [[Viquillibres:Logotip|aquí]]. 657 sysop 1703 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Site Settings 658 sysop 1704 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Page caching 659 sysop 1705 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Cookies 660 sysop 1706 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Debugging 661 sysop 1707 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Features 662 sysop 1708 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Images 663 sysop 1709 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Memcache Daemon 664 sysop 1710 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Performance 665 sysop 1711 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Permissions 666 sysop 1712 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default User banning 667 sysop 1713 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Performance settings 668 sysop 1714 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Maintenance mode: Disable write access 669 sysop 1715 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Whitelist mode 670 sysop 1716 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Allow to include external images into articles 671 sysop 1717 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default By default, blocks expire after: 672 sysop 1718 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default When in miser mode, disable all query pages, not only "expensive" ones 673 sysop 1719 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Hit counter update frequency 674 sysop 1720 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enable miser mode, which disables most "expensive" features 675 sysop 1721 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Readonly mode 676 sysop 1722 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Readonly message file 677 sysop 1723 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Show IP in header (for non-logged in users) 678 sysop 1724 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Sysops may block IP-ranges 679 sysop 1725 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Sysops may block logged-in users 680 sysop 1726 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enable experimental dmoz-like category browsing. Outputs things like: Encyclopedia > Music > Style of Music > Jazz 681 sysop 1727 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enable categories 682 sysop 1728 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Use database messages for user interface labels 683 sysop 1729 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Generate a watchlist once every hour or so 684 sysop 1730 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The hour or so mentioned above (in seconds): 685 sysop 1731 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Developers may create accounts for users 686 sysop 1732 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Sysops may create accounts for users 687 sysop 1733 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Users may create accounts themself 688 sysop 1734 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Users must be logged in to edit 689 sysop 1735 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Anonymous users may only read these pages: 690 sysop 1736 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Estadístiques del lloc 691 sysop 5238 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Hi ha un total de '''$1''' pàgines en la base de dades. Això inclou pàgines de discussió, pàgines sobre la {{SITENAME}}, pàgines mínimes, redireccions, i altres que probablement no es poden classificar com a articles. Excloent-les, hi ha '''$2''' pàgines que probablement són articles legítims. S'han penjat '''$8''' fitxers. Hi ha hagut un total de '''$3''' visites a pàgines, i '''$4''' edicions de pàgina des que el programari s'ha configurat. Això resulta en un promig de '''$5''' edicions per pàgina, i '''$6''' visites per edició. La mida de la [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:Job_queue cua de treballs] és '''$7'''. 692 sysop 4369 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default 693 sysop 3471 2005-10-29T12:24:16Z Arturo Reina 11 Donacions 694 sysop 1740 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Project:Site support 695 sysop 3399 2005-10-18T16:29:52Z Arturo Reina 11 {{SITENAME}} 696 sysop 2796 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default {{SITENAME}} user $1 697 sysop 2797 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default {{SITENAME}} user(s) $1 698 sysop 1744 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Aparença 699 sysop 1745 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The following text is what triggered our spam filter: $1 700 sysop 1746 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The page you wanted to save was blocked by the spam filter. This is probably caused by a link to an external site. 701 sysop 1747 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Spam protection filter 702 sysop 1748 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default 703 sysop 1749 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default 704 sysop 5245 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Pàgina especial 705 sysop 1751 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines especials 706 sysop 1752 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Pàgines especials 707 sysop 1753 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Please note that all queries are logged. 708 sysop 1754 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Entreu la consulta 709 sysop 1755 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Estadístiques 710 sysop 1756 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Versió emmagatzemada 711 sysop 1757 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Llindar d'article mínim 712 sysop 1758 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Subcategories 713 sysop 5246 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default There {{PLURAL:$1|is one subcategory|are $1 subcategories}} to this category. 714 sysop 1760 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default There is $1 subcategory to this category. 715 sysop 1761 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Subject/headline 716 sysop 1762 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Article 717 sysop 1763 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default L'arxiu s'ha carregat amb èxit 718 sysop 1764 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Resum 719 sysop 1765 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Diumenge 720 sysop 1766 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default L'acció que heu requerit només pot ser duta a terme per usuaris amb estatus de "sysop". Ver $1. 721 sysop 1767 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Accés requerit de Sysop 722 sysop 1768 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default taula 723 sysop 1769 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default De {{SITENAME}} 724 sysop 5247 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Discussió 725 sysop 2937 2005-08-19T23:03:10Z MediaWiki default S'ha reanomenat la pàgina amb èxit, però la pàgina de discussió no s'ha pogut moure car ja no existeix en el títol nou. Incorporeu-les manualment, si us plau. 726 sysop 1772 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Discuteix aquesta pàgina 727 sysop 1773 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default També ha estat reanomenada la pàgina de discussió corresponent. 728 sysop 1774 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La pàgina de discussió corresponent <strong>no</strong> ha estat reanomenada. 729 sysop 1775 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <!-- MediaWiki:talkpagetext --> 730 sysop 1776 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Templates used on this page: 731 sysop 1777 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Dimensions de la caixa de text 732 sysop 1778 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Coincidències de text d'article 733 sysop 1779 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default View or restore $1? 734 sysop 1780 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enlarge 735 sysop 1781 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Dijous 736 sysop 1782 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Time zone 737 sysop 1783 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Diferència 738 sysop 1784 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Entreu el número d'hores de diferència entre la vostra hora local i l'hora del servidor (UTC). 739 sysop 1785 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Coincidències de títol d'article 740 sysop 5248 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Continguts 741 sysop 1787 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Edita pàgines amb un doble clic (JavaScript) 742 sysop 1788 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enable section editing via [edit] links 743 sysop 1789 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enable section editing by right clicking<br /> on section titles (JavaScript) 744 sysop 1790 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La caixa d'edició té l'ample màxim 745 sysop 5251 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Amaga les edicions menors en els canvis recents 746 sysop 5252 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Formata els enllaços trencats <a href="" class="new">com aquest</a> (alternativa: com aquest<a href="" class="internal">?</a>). 747 sysop 1793 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mostra caixa surant sobre els enllaços wiki 748 sysop 5253 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Justifica els paràgrafs 749 sysop 1795 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Marca totes les edicions com menors per defecte 750 sysop 1796 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Disable page caching 751 sysop 1797 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Autoenumera encapçalaments 752 sysop 1798 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Show preview on first edit 753 sysop 4376 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Show preview before edit box 754 sysop 1800 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Recorda la contrasenya entre sessions 755 sysop 4377 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Show table of contents (for pages with more than 3 headings) 756 sysop 4378 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Show edit toolbar (JavaScript) 757 sysop 5254 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Subratlla els enllaços: 758 sysop 1804 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Canvis recents remarcats (no per tots els navegadors) 759 sysop 1805 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Vigila articles nous i modificats 760 sysop 1806 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Toolbox 761 sysop 1807 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default See the differences between the two selected versions of this page. [alt-v] 762 sysop 1808 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mark this as a minor edit [alt-i] 763 sysop 1809 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Preview your changes, please use this before saving! [alt-p] 764 sysop 1810 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Save your changes [alt-s] 765 sysop 2800 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default Search {{SITENAME}} [alt-f] 766 sysop 1812 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Dimarts 767 sysop 1813 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mostra els últims $1 canvis; mostra els últims $2 dies. 768 sysop 1814 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default A sota hi ha els últims <b>$1</b> canvis d'aquest usuari en els últims <b>$2</b> dies. 769 sysop 1815 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (amunt) 770 sysop 1816 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desbloqueja direcció IP 771 sysop 2942 2005-08-19T23:03:10Z MediaWiki default Empreu el següent formulari per restaurar l'accés a l'escriptura a una direcció IP prèviament bloquejada. 772 sysop 1818 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default desbloqueja 773 sysop 2807 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default unblocked $1 774 sysop 1820 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Uncategorized categories 775 sysop 1821 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Uncategorized pages 776 sysop 1822 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Restaura una pàgina esborrada 777 sysop 5261 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Undelete {{PLURAL:$1|one edit|$1 edits}} 778 sysop 1824 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Restaura l'article esborrat 779 sysop 1825 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Restaura! 780 sysop 1826 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default restaurat "$1" 781 sysop 1827 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 revisions restored 782 sysop 3587 2005-11-09T22:06:01Z MediaWiki default L'article [[:$1|$1]] ha estat restaurat amb èxit. Vegeu [[{{ns:4}}:Registre_d'esborrats]] per un llistat d'esborrats i restauracions recents. 783 sysop 2943 2005-08-19T23:03:10Z MediaWiki default Si restaureu una pàgina, totes les revisions seran restaurades a la història. Si una nova pàgina amb el mateix nom ha estat creada des de l'esborrat, les versions restaurades apareixeran com a història anterior, i la revisió actual del la pàgina "viva" no serà substituïda automàticament. 784 sysop 1830 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mostra i restaura pàgines esborrades 785 sysop 2944 2005-08-19T23:03:10Z MediaWiki default Les següents pàgines han estat esborrades però encara són a l'arxiu i poden ser restaurades. L'arxiu pot ser netejat periòdicament. 786 sysop 1832 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Revisió esborrada al $1 787 sysop 1833 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default $1 revisions arxivades 788 sysop 1834 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Valor no esperat: "$1"="$2". 789 sysop 1835 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desbloqueja la base de dades 790 sysop 1836 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Sí, realment vull desbloquejar la base dades. 791 sysop 1837 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desbloqueja la base de dades 792 sysop 1838 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'ha extret el bloqueig de la base de dades 793 sysop 1839 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default La base de dades de la {{SITENAME}} ha estat desbloquejada. 794 sysop 1840 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desbloquejant la base de dades es restaurarà l'habilitat de tots els usuaris d'editar pàgines, canviar les preferències, editar els llistats de seguiment, i altres accions que requereixen canvis en la base de dades. Confirmeu que això és el que voleu fer. 795 sysop 2811 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default unprotect 796 sysop 1842 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Reason for unprotecting 797 sysop 2446 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default unprotected "[[$1]]" 798 sysop 1844 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (Unprotecting "$1") 799 sysop 1845 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Desprotegeix aquesta pàgina 800 sysop 1846 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Imatges sens ús 801 sysop 1847 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <p>Noteu que altres llocs web com ara altres Viquipèdies poden enllaçar a una imatge amb un URL directe, i d'aquixa manera estar encara llistada ací tot i estar en ús actiu. 802 sysop 1848 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Unwatch 803 sysop 1849 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Deixa de vigilar 804 sysop 1850 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default (Actualitzat) 805 sysop 1851 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Carrega 806 sysop 1852 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Carrega un arxiu 807 sysop 1853 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default The file is corrupt or has an incorrect extension. Please check the file and upload again. 808 sysop 4381 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Uploads disabled 809 sysop 1855 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Arxius carregats 810 sysop 2448 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default "[[$1]]" carregat. 811 sysop 1857 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default S'ha produït un error en l'intent de carregar 812 sysop 1858 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Carrega arxiu 813 sysop 1859 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Carrega imatges 814 sysop 1860 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default registre de càrregues 815 sysop 1861 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Registre_de_càrregues 816 sysop 3953 2005-12-22T07:01:52Z MediaWiki default A sota hi ha un llistat dels arxius que s'han carregat més recentement. Totes les hores són les del servidor (UTC). <ul> </ul> 817 sysop 1863 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No heu iniciat una sessió 818 sysop 5274 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Deveu haver [[Special:Userlogin|entrat]] per carregar arxius. 819 sysop 3519 2005-11-05T21:39:39Z Arturo Reina 11 '''Per a carregar arxius a la Viquipèdia:''' # Recomanem que, en general, els fitxers es carreguen a [[Commons:Pàgina principal|Wikimedia Commons]]. Vègeu [[Ajuda: Ús d'imatges]]. # Tot i així, si preferiu fer-lo ací, comproveu que l'arxiu que voleu incloure no estigui ja disponible a [[Especial:Imagelist|Viquillibres]] o al [[Commons:Pàgina principal|projecte commons]]. # Useu el format [[w:JPG|JPG]] per a fotografies, [[w:GIF|GIF]] per animacions, [[w:PNG|PNG]] per altres imatges i [[w:Ogg Vorbis|Ogg Vorbis]] per arxius de so. No carregueu mai imatges amb format [[w:BMP|BMP]]. # Abans de carregar-lo, reanomeneu l'arxiu amb un nom concís, descriptiu i en català, per exemple; ''Torre Eiffiel Paris 2004-03-11.jpg'' enlloc de ''IMG 00192376.jpg''. No és possible canviar el nom de la imatge una vegada s'ha carregat. # Proporcioneu informació detallada sobre la imatge a la casella ''Sumari'', incloent les dades següents; ## '''Significat de la imatge'''; breu descripció, data de l'arxiu, ... ## '''Origen de la imatge'''; direcció web, fotografia pròpia, ... ## '''Llicència de l'arxiu'''; afegint alguna de les etiquetes següents (vegeu [[w:Viquipèdia:Drets d'autor|Drets d'autor]] per a més informació); ##*<code><nowiki>{{</nowiki>GFDL<nowiki>}}</nowiki></code> per a [[w:GFDL|GNU FDL]]. ##*<code><nowiki>{{</nowiki>PD<nowiki>}}</nowiki></code> per a [[w:Domini públic|Domini públic]]. '''Després de carregar l'arxiu:''' *Podeu usar les imatges en els articles amb enllaços com el següent; <code><nowiki>[[Imatge:Arxiu.jpg|thumb|Descripció]]</nowiki></code>, i altres arxius amb enllaços com el següent: <code><nowiki>[[Media:Arxiu.ogg]]</nowiki></code> (vegi [[Ajuda:Ús d'imatges]] per a més informació). <div align=center border=0 cellpadding=6 cellspacing=2 style="border: 3px solid red; background-color: #FFE4E1; margin-top:1em; margin-bottom:1em; padding:3px;"><big>Tots els arxius carregats a la Viquipèdia '''han''' d'estar disponibles sota '''[[w:Viquipèdia:Drets d'autor|llicència lliure]]'''.</big><br /> Si no proporciona informació adequada sobre l'arxiu o no té permís de l'autor per a utilitzar-lo, aquest serà esborrada''' 820 sysop 1866 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Advertència de càrrega d'arxiu 821 sysop 1867 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default 1 Set first character to "0" to disable the new category page layout. 822 sysop 1868 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <b>User rights for "$1" updated</b> 823 sysop 1869 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default <strong>Tip:</strong> Use the 'Show preview' button to test your new CSS/JS before saving. 824 sysop 1870 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default '''Remember that you are only previewing your user CSS, it has not yet been saved!''' 825 sysop 1871 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default El nom que heu entrat ja és en ús. Escolliu un nombre diferent. 826 sysop 1872 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default '''Remember that you are only testing/previewing your user JavaScript, it has not yet been saved!''' 827 sysop 1873 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default User levels management 828 sysop 1874 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Add group 829 sysop 1875 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Edit group 830 sysop 1876 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Group description (max 255 characters):<br /> 831 sysop 1877 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Group name: 832 sysop 1878 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Edit user groups 833 sysop 1879 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Existent groups: 834 sysop 1880 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Available groups: 835 sysop 1881 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Select groups you want the user to be removed from or added to. Unselected groups will not be changed. You can unselect a group by using CTRL + Left Click 836 sysop 1882 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Member of: 837 sysop 1883 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Manage group rights 838 sysop 1884 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Manage user groups 839 sysop 1885 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Enter a username: 840 sysop 1886 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Registre/Entrada 841 sysop 5275 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Surt 842 sysop 4384 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Mail object returned error: 843 sysop 1889 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Mostra pàgina d'usuari 844 sysop 1890 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default userrights level 845 sysop 1891 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Estadístiques d'usuari 846 sysop 5277 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Hi ha '''$1''' usuaris registrats, dels quals '''$2''' (o '''$4%''') són administradors (vegeu $3). 847 sysop 1893 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default List of validated articles 848 sysop 2462 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Clear my older validation data 849 sysop 2466 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default '''Hint:''' Merging your data means that for the article revision you select, all options where you have specified ''no opinion'' will be set to the value and comment of the most recent revision for which you have expressed an opinion. For example, if you want to change a single option for a newer revision, but also keep your other settings for this article in this revision, just select which option you intend to ''change'', and merging will fill in the other options with your previous settings. 850 sysop 1896 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Use my previous assessment where selected 'No opinion' 851 sysop 1897 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default You have to be logged in to validate an article. 852 sysop 1898 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default No opinion 853 sysop 1899 2005-06-25T10:58:14Z MediaWiki default Page validation statistics for $1 854 sysop 1900 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default <b>$1%</b><br />($2 of $3 points<br />by $4 users) 855 sysop 1901 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default <b>$1%</b><br />($2 of $3 points<br />by one user) 856 sysop 1902 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Validation statistics for this article 857 sysop 1903 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Validate 858 sysop 3956 2005-12-22T07:01:52Z MediaWiki default <tr><th>Class</th>$1<th colspan="4">Opinion</th>$1<th>Comment</th></tr> 859 sysop 1905 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default this is the latest version 860 sysop 1906 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Total 861 sysop 1907 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default This user has validated $1 pages. 862 sysop 1908 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Only articles can be validated. This page is <i>not</i> in the article namespace. 863 sysop 1909 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Validate this version 864 sysop 1910 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Validation done. 865 sysop 1911 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Version 866 sysop 1912 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Version of $1 867 sysop 2484 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default View this revision 868 sysop 1914 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Validate page 869 sysop 1915 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default zh 870 sysop 1916 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default cn 871 sysop 1917 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default hk 872 sysop 1918 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default sg 873 sysop 1919 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default tw 874 sysop 1920 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Version 875 sysop 1921 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Aquesta pàgina ha estat visitada $1 vegades. 876 sysop 1922 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Vés a ($1) ($2) ($3). 877 sysop 1923 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default View source 878 sysop 5279 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Visualitza la discussió 879 sysop 1925 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Pàgines requerides 880 sysop 1926 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Watch 881 sysop 5280 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default * $1 pages watched not counting talk pages * [[Special:Watchlist/edit|Show and edit complete watchlist]] * [[Special:Watchlist/clear|Remove all pages]] 882 sysop 2494 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Here's an alphabetical list of your watched content pages. Check the boxes of pages you want to remove from your watchlist and click the 'remove checked' button at the bottom of the screen (deleting a content page also deletes the accompanying talk page and vice versa). 883 sysop 1929 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Llistat de seguiment 884 sysop 1930 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Your watchlist contains $1 pages. 885 sysop 1931 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default (per a l'usuari "$1") 886 sysop 1932 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default checking watched pages for recent edits 887 sysop 1933 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default checking recent edits for watched pages 888 sysop 2817 2005-07-29T10:25:58Z MediaWiki default None of your watched items was edited in the time period displayed. 889 sysop 1935 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default No heu iniciat sessió 890 sysop 5287 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Heu d'[[Special:Userlogin|entrar]] per modificar el vostre llistat de seguiment. 891 sysop 1937 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Vigila aquest article. 892 sysop 1938 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Vigila aquesta pàgina 893 sysop 1939 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Dimecres 894 sysop 1940 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default <h2>Benvingut, $1!</h2><p>El vostre compte ha estat creat. Recordeu personalitzar les vostres preferències del {{SITENAME}}. 895 sysop 1941 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default El que enllaça ací 896 sysop 1942 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default To be allowed to create accounts in this Wiki you have to [[Special:Userlogin|log]] in and have the appropriate permissions. 897 sysop 1943 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default You are not allowed to create an account 898 sysop 5288 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default You have to $1 to edit pages. 899 sysop 1945 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Login required to edit 900 sysop 1946 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default You have to [[Special:Userlogin|login]] to read pages. 901 sysop 1947 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Login required to read 902 sysop 1948 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Mostra meta pàgina 903 sysop 1949 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default {{SITENAME}} 904 sysop 1950 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Below are the last $1 changes in the last <b>$2</b> hours. 905 sysop 1951 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default This is a saved version of your watchlist. 906 sysop 1952 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Show last $1 hours $2 days $3 907 sysop 3062 2005-09-05T09:09:56Z MediaWiki default Incorrect parameters to wfQuery()<br /> Function: $1<br /> Query: $2 908 sysop 1954 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default La contrasenya que heu ingressat és incorrecta. Torneu-ho a provar. 909 sysop 1955 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Diferències 910 sysop 1956 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Direcció electrònica 911 sysop 5296 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Llengua: 912 sysop 1958 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Nom d'usuari 913 sysop 1959 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Malnom (nom que es mostrarà) 914 sysop 1960 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Contrasenya 915 sysop 1961 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default Repetiu la contrasenya 916 sysop 5297 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Nom real * 917 sysop 1963 2005-06-25T10:58:15Z MediaWiki default El vostre text 918 sysop 2506 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Variant 919 3301 2005-10-02T15:25:33Z ArinArin 17 nota solucions exercicis '''Avís:''' Aquest viquillibre està sent reestructurat en subpàgines. El text continu original, però, es conserva complet [[#Introducci.C3.B3|aquí mateix]] mentres la reestructuració no s'hagi finalitzat. A les lliçons reestructurades els exercicis tenen les solucions al costat ocultes per una franja negra <span style=background:black>així</span>. Per a veure la solució només cal seleccionar la franja passant per sobre el ratolí amb el botó de selecció apretat. Lliçons (en blau les ja reestructurades i en vermell per reestructurar): * [[/Lliçó 01: Pronunciació]] * [[/Lliçó 02: Frases bàsiques]] * [[/Lliçó 03: Complement directe]] * [[/Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis ]] * [[/Lliçó 05: Preposicions (I): lon, kepeken, i tawa]] * [[/Lliçó 06: Preposicions (i II)]] * [[/Lliçó 07: Negació. Preguntes de sí o no]] * [[/Lliçó 08: Gènere, paraules no oficials i ordres]] * [[/Lliçó 09: Preguntes utilitzant seme]] * [[/Lliçó 10: pi]] * [[/Lliçó 11: Conjuncions, temperatura]] * [[/Lliçó 12: Colors]] * [[/Lliçó 13: Éssers vius]] * [[/Lliçó 14: El cos]] * [[/Lliçó 15: Números]] * [[/Lliçó 16: la]] * [[/Lliçó 17: Conclusió]] ==Introducció== Aquest curs és una traducció de l'anglès de [http://tokipona.esperanto-jeunes.org/lesson/lesson0.html o kama sona e toki pona!], les lliçons fetes originalment per [http://tokipona.esperanto-jeunes.org/me/me.html B. J. Knight (jan Pije)]. === Introducció original de jan Pije === ''toki!'' Estic encantat que hagis decidit donar una ullada a aquestes lliçons. Espero que aquesta introducció et respongui qualsevol pregunta que puguis tenir. Si creus que vols aprendre toki pona, aquesta introducció també et donarà una idea de la feina que t'espera. Honestament, el toki pona no té gaires seguidors, però la comunitat toki pona inclou com a mínim tres parlants fluïts (cosa que no poden dir moltes altres comunitats de llengües construïdes). Però si tu ets una d'aquestes persones que trobo de tant en tant, que pensen que el toki pona té alguns centenars de parlants... bé, no es tracta pas d'això. De tota manera, et demanaria que consideressis el toki pona no pel que et pugui arribar a entretenir o pels seguidors que té, sinó més per les idees de simplicitat que et pot ensenyar, a més d'una manera més natural de pensar. Si ets com jo, mentre aprenguis toki pona trobaràs que les idees que introdueix potser entren en conflicte amb la teva opinió de les coses. No és pas fàcil adaptar-se a la manera de pensar que el toki pona requereix. Però tingues paciència; Segur que, tot i si no hi estàs d'acord, al menys eixamplarà la teva ment i t'ajudarà a entendre millor les coses. el toki pona és molt més que només una llengua. Ara hauries de poder decidir si vols o no vols aprendre el toki pona. Un últim advertiment: no et pensis que estàs sol aprenent la llengua. Estaré encantat d'ajudar-te amb el que sigui que et doni problemes; no dubtis en escriure'm per correu electrònic a [mailto:bknight009@yahoo.com bknight009@yahoo.com] (en toki pona o en anglès). També estic en el xat de toki pona sovint, i si no sóc allà el primer cop que entres al xat, continua-ho provant de tant en tant, i segur que em trobes. Havent dit això, gaudeix de les lliçons, i bona sort aprenent el toki pona! ==Pronunciació== Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants ('''j k l m n p s t w'''), i cinc vocals ('''a e i o u'''). ====Consonants==== Excepte la '''j''', totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules catalanes: {| ! Lletra ! Pronunciada com |- | k | '''k'''ilo |- | l | '''l'''àmina |- | m | '''m'''ón |- | n | '''n'''ino |- | p | '''p'''araula |- | s | '''s'''abata, bra'''ç''', bro'''ss'''a |- | t | '''t'''aula |- | w | '''u''' diftongada: pa'''u''', ta'''u'''la, ping'''ü'''í |- | j | '''i''' diftongada: ax'''i'''oma, a'''i'''gua |} Ja t'hauràs adonat, doncs, que la '''j''' no es pronuncia com la '''j''' catalana. Es pronuncia exactament com la '''y''' castellana. Altres llengües com l'Esperanto també són així; de tota manera, si mai has estudiat una llengua que fa servir la '''j''' així, assegura't que ho pronuncies sempre tot bé. Si veus una '''j''', imagina't que és una '''i''', o potser encara millor una '''y'''. ====Vocals==== Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes o tancades), el castellà, l'italià o l'Esperanto. O sigui, les típiques '''a e i o u''' tancades. En una taula, amb exemples catalans: {| ! Lletra ! Pronunciada com |- | a | p'''a''' |- | e | t'''e'''mps |- | i | r'''i'''tme |- | o | t'''o'''mb, tamb'''o'''r |- <!-- % Enllaçable --> | u | d'''u'''bte |} ===Pràctica=== Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort! * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt Baixa't la llista de paraules] * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio] Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi mateix (''jan Pije'') tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort! * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio] * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt Baixa't la llista de paraules] Ara que has après l'alfabet, mira't aquest petit dibuix de ``Lament'', un parlant de Toki Pona. Aquest mostra catorze paraules diferents de Toki Pona, cadascuna començant amb una de les lletres de l'alfabet de Toki Pona; hi ha també un dibuix de què representa cada paraula. Clica [lesson2.html aquí] per veure la imatge. Tingues en compte que ''Elena'', la paraula Toki Pona per ''grec'', no és una paraula del diccionari de Toki Pona. S'ha fet servir perquè no hi ha paraules en el diccionari de Toki Pona que comencin per '''e'''. ===Material Avançat=== Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al final ho hauràs d'acabar llegint. Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més, continua llegint: * Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com ''toki'' o ''pakala'' que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès) mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són totalment en minúscules). * L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials, com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple: ** ''jan Kalisija li pona''. (''Kalisija'', el nom d'una persona, és la única paraula amb majúscula en aquesta frase.) ** ''ma Elopa li suli''. (''Europa'' no és una paraula oficial de Toki Pona, i per tant, s'escriu amb majúscula.) * Degut a que la Toki Pona té tan poques consonants, el so exacte que es pronuncia pot ser força lliure i flexible. Apart de les pronuncacions que has après abans en aquesta mateixa lliçó, aquí hi ha una petita llista d'algunes de les altres pronunciacions que algunes consonants poden tenir: {| ! Lletra ! Pronunciada |- | p | '''b'''ona |- | t | '''d'''it |- | k | '''g'''at |- | s | ca'''s'''a, '''z'''ero |} * Les síl·labes en Toki Pona segueixen aquest patró: consonant + vocal + '''n''' opcional. ** La consonant pot no ser imprescindible si parlem de la síl·laba inicial de la paraula (per exemple, no hi ha consonant inicial a ''ali'' o a ''unpa''). ** La '''n''' final no es pot fer servir si la pròxima síl·laba comença amb '''m''' o amb '''n'''. ** Hi ha quatre combinacions que no són permeses, degut a la seva dificultat tant escoltant com pronunciant-les. Aquestes són: ''ji'', ''ti'', ''wo'', i ''wu''. * La tònica sempre és la primera síl·laba. ==Frases bàsiques== ===Vocabulari=== ====Noms==== {| | ''jan'' | algú, persona |- | ''mi'' | jo |- | ''moku'' | menjar |- | ''sina'' | tu |- | ''suno'' | sol |- | ''telo'' | aigua, líquid |} ====Verbs==== {| | ''moku'' | menjar |- | ''pona'' | bo, simple; arreglar |- | ''suli'' | gran, alt, llarg, important |} ====Paraules gramaticals==== {| | ''li'' | separa un subjecte de tercera persona del seu verb (aclarat a la lliçó) <!-- *** enllaçable --> |} ===Lliçó=== ====Frases amb ''mi'' o ''sina'' com a subjecte==== Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap forma del verb ''ser'' tal com el fem servir en català, ni en present ni en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a escriure sempre el subjecte. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi pona'' | Jo (sóc) bo |- | ''sina suli'' | Tu (ets) gran/important |} Simplement escriu ''mi'' o ''sina'', i llavors completa la frase amb un verb o un adjectiu. Aquestes són les frases més simples en Toki Pona, però ja t'has trobat una cosa a la que probablement no estàs acostumat: totes les paraules com ''és'', ''són'', ''seran'', ''era'', .... Digue'ls adéu! Tot i que això et pot semblar estrany, és més de fet més simple, si hi penses. Hi ha altres llengües que no tenen forma del verb ''ser'', així que tampoc pensis que no escriure aquest verb és un fet molt estrany. Només et farà falta una mica de pràctica per acostumar-te a la idea. <!-- *** Falta explicar la falta d'article --> ====L'ambigüitat de la Toki Pona==== Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, ''suli'' pot voler dir ''llarg''... o ''gran''... o ''important''. Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això, aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets. Un altre sentit en el que la Toki Pona és ambigua és que no pot especificar si una paraula és singular (només hi ha una cosa) o plural (hi ha més d'una cosa). Per exemple, ''jan'' pot significar tan ''persona'' com ''gent''. Si has decidit que la Toki Pona és massa arbitrària i que no tenir plurals és ja inacceptable, tranquilitza't. La Toki Pona no és l'única llengua que no especifica si un nom és plural o no. El japonès, per exemple, fa el mateix. Així, si ara aprens aquest concepte en Toki Pona, si mai aprens noves llengües que l'utilitzen, hi tindràs facilitat. Això és un bon punt de vista, no? ====El verb==== I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya. Observa aquests exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku'' | Jo menjo / Jo sóc menjar |- | ''sina pona'' | Tu ets bo / Tu arregles |} De nou, pots apreciar l'ambigüitat de la toki Pona. Degut a que la Toki Pona no té el verb ''ser'', el significat exacte es perd. ''moku'' en aquesta frase podria ser un verb, o podria ser un nom; igualment com ''pona'' podria ser un adjectiu, o podria ser un verb. En situacions com aquestes, qui interpreta ha de basar-se en el contexte. Després de tot, cada quan sents la frase `''Jo sóc menjar'''? Espero que no gaire sovint! Pots estar prou segur que ''mi moku'' vol dir ''Estic menjant''. Per frases com ''sina pona'', hi ha una altra manera que et permet especificar què vols dir, però això ho aprendràs a la pròxima lliçó. ====La falta de temps verbal==== Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal. {| border=1 |+Exemple | ''mi pona'' | Sóc bo / Era bo / Seré bo |} Aquest és un altre exemple de la poca precissió de la Toki Pona. Si especificar és absolutament necessari, hi ha maneres de dir que alguna cosa ha passat al passat, al present, o al futur, però queda força abans no ho aprenguis. ====Frases sense ''mi'' o ''sina'' al subjecte==== Ja hem mirat les frases de ''mi'' o ''sina'', que són les més fàcils possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir ''mi'' o ''sina'' de subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe; simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa ''li'': {| border=1 |+Exemple | ''telo li pona'' | (L')aigua (és) bona |- | ''suno li suli'' | (El) sol (és) gran |- | ''moku li pona'' | Menjar (és) bo / (El) menjar (és) bo |} ''li'' és una paraula gramatical que separa el subjecte del seu verb. Recorda: només es fa servir quan el subjecte no és ni ''mi'' ni ''sina''. Tot i que ''li'' sembla inútil ara, mentre vagis aprenent Toki Pona veuràs que algunes frases podrien ser molt confuses si ''li'' no hi fos. Així doncs, prova de practicar-lo tant com en tinguis oportunitat, fins que t'hi acostumis. ===Pràctica=== A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Al final d'aquest manual trobaràs les solucions de tots els exercicis vinents, per comprovar si els has fet bé o no. Potser algunes solucions són literalment diferents a les que has pensat; has de corregir-te les errades amb sentit comú, ja que mai hi ha una traducció única i precisa d'una llengua a una altra. <!-- Dir que algunes solucions seran diferents a les que penses, però que venen a ser el mateix. --> Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| |La gent és bona. <!-- jan li pona. --> |Estic menjant. <!-- mi moku. --> |Ets alt. <!-- sina suli. --> |L'aigua és simple. <!-- telo li pona. --> |El llac és gran. <!-- telo li suli. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| |''suno li suli.'' <!-- El sol és gran --> |''mi suli.'' <!-- Sóc important / Estic gras --> |''jan li moku.'' <!-- Algú menja --> |} ==Complement directe== ===Vocabulari=== ====Noms==== {| | ''ilo'' | eina, dispositiu, màquina |- | ''kili'' | qualsevol fruita o vegetal |- | ''ni'' | aquest, aquell |- | ''ona'' | ell, ella, això, allò |- | ''pipi'' | insecte, aranya, escarabat |- | ''ma'' | nació, país, regió, terra, terreny, paisatge |- | ''ijo'' | alguna cosa, qualsevol cosa, cosa |} ====Verbs==== {| | ''jo'' | tenir; propietat, possessió |- | ''lukin'' | veure, mirar; visió, vista |- | ''pakala'' | espatllar, destruir; accident |- | ''unpa'' | fer sexe amb; sexe; sexual |- | ''wile'' | voler, necessitar, haver de; desitjar |} ====Paraules gramaticals==== {| | ''e'' | introdueix el complement directe (aclarat a la lliçó) <!-- *** enllaçable --> |} ===Lliçó=== ====Complements directes utilitzant ''e''==== A la tercera lliçó, <!-- Link? Ref? --> hem vist com les frases com ''mi moku'' podrien tenir dos grans significats: ''Estic menjant'' o ''Sóc menjar''. En aquestes situacions, ens hem de basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols dir ''Estic menjant'' i no ''Soc menjar''. Observa: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku e kili.'' | Menjo fruita. |- | ''ona li lukin e pipi.'' | Ell està mirant l'escarabat. |} El que rep l'acció és el ''complement directe'', i en Toki Pona, separem el verb del complement directe amb ''e'', de manera que no hi ha confusió. A la tercera lliçó també hem discutit com ''sina pona'', com ''mi moku'' tenia dos possibles significats: ''Tu ets bo'' o bé ''Tu estàs arreglant''. Normalment, voldria dir ''Tu ets bo'' simplement perquè ningú diu ''Estic arreglant'' sense dir què és el que estan arreglant. Amb ''e'', ara pots especificar: {| border=1 |+Exemple | ''ona li pona e ilo.'' | Ella està arreglant la màquina. |- | ''mi pona e ijo.'' | Estic arreglant alguna cosa. |} Si has tingut la oportunitat d'estudiar un idioma com el llatí, l'alemany o l'esperanto, el complement directe no t'hauria de ser difícil. Si no, prova de practicar-ne el seu ús (I no oblidis de continuar practicant el ''li''). Quan sàpigues una mica més de Toki Pona, veuràs perquè ''e'' és necessari. ====Complements directes utilitzant ''e'' amb ''wile''==== Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lukin e ma.'' | Vull veure el país. |- | ''mi wile pakala e sina.'' | T'he de destruir. |} Com pots veure, ''e'' no apareix fins després de l'infinitiu en aquestes dues frases, en comptes d'abans d'ell. Algunes persones han dit, erròniament, coses com ''mi wile '''e''' pakala e sina'', així que ara ja saps com evitar aquest error. ====Frases compostes==== Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta utilitzar ''li'', i l'altra comporta utilitzar ''e''. Donat que ja has estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases compostes. Observa: {| border=1 |+Exemple ''pipi li lukin li unpa.'' |} Aquesta podria ser traduïda com ''L'insecte mira i fa sexe''. Afegint ''li'' abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és ''pipi'', fa més d'una cosa. {| border=1 |+Exemple ''mi moku li pakala.'' |} Això diu ''Menjo i destrueixo''. Mentre que ''li'' encara s'omet abans de ''moku'' perquè el subjecte de la frase és ''mi'' (Torna't a mirar l'anterior lliçó si has oblidat aquesta regla), nosaltres sí l'utilitzem abans del segon verb, ''pakala''. Si no hi hagués el ''li'', la frase seria caòtica i confusa. Les frases compostes amb ''sina'' segueixen el mateix patró. Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes del mateix verb, com al següent exemple: {| border=1 |+Exemple ''mi moku e kili e telo.'' |} Això diu ''Menjo/bec fruita i aigua''. ''e'' es fa servir vàries vegades perquè tant ''kili'' com ''telo'' són objectes directes, i per tant ''e'' les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lukin e ma e suno.'' | Vull veure el país i el sol. |} Ostres! Aquesta lliçó ha estat una mica confusa. Potser vols prendre't el teu temps per rellegir tot el que s'ha dit fins aquí. Quan creguis que estàs preparat, prova aquests exercicis de pràctica: ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Tinc una eina. <!-- mi jo e ilo. --> | Ella menja fruita. <!-- ona li moku e kili. --> | Alguna cosa m'està mirant. <!-- ijo li lukin e mi. --> | Ell vol aixafar l'aranya. <!-- ona li wile pakala e pipi. --> | La pera és un menjar i és bona. <!-- kili li moku li pona. --> | L'escarabat té set. <!-- pipi li wile moku e telo. --> |} Imagina't la última frase així: l'escarabat vol beure aigua. I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mi lukin e ni.'' <!-- Estic mirant allò. --> | ''mi wile unpa e ona.'' <!-- Vull fer sexe amb ell/ella --> | ''jan li wile jo e ma.'' <!-- La gent vol posseir el país. --> | ''mi jan li suli.'' <!-- Sóc algú i sóc important --> |} ==Adjectius, noms compostos i adverbis== ===Vocabulari=== {| | ''ike'' | dolent, endimoniat, complicat |- | ''jaki'' | brut, fastigós; brossa |- | ''lawa'' | principal, líder; cap; liderar |- | ''len'' | vestit, peça de vestir |- | ''lili'' | petit |- | ''mute'' | vàris, molts |- | ''nasa'' | boig, estúpid, incoherent, estrany |- | ''seli'' | calent, calorós |- | ''sewi'' | alt, superior; cel |- | ''tomo'' | casa, edifici |- | ''utala'' | guerra, batalla; combatre |} ===Lliçó=== ====Adjectius i noms compostos==== Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir ''amic''. Tampoc hi ha paraules per ''soldat'', ''cotxe'', o ''sabata''. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha com dir ''amic'' en Toki Pona: {| border=1 |+Exemple ''jan + pona = jan pona'' |} ''jan pona'' en català literalment significa ''persona bona''. Donat al tan mínim vocabulari, doncs, també significa ''amic''. Tal com has observat, l'adjectiu (que era ''pona'' en l'anterior exemple) va després del nom, com normalment en català (al contrari que l'anglès). Sovint, si estudiem l'anglès com al llengua estrangera, tindrem tendència a col·locar els adjectius davant del nom. Les llengües estrangeres es mesclen amb facilitat mentre les estem aprenent. Apart dels adjectius com ''pona'', molts dels verbs es fan servir sovint com a adjectius: {| border=1 |+Exemple | ''jan'' | persona |- | ''pakala'' | ferir |- | ''jan pakala'' | persona ferida, víctima, etc. |} {| border=1 |+Exemple | ''ilo'' | eina |- | ''moku'' | menjar |- | ''ilo moku'' | eina de menjar, com per exemple forquilla o cullera |} Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat: {| border=1 |+Exemple | ''jan'' | persona |- | ''jan utala'' | soldat |- | ''jan utala pona'' | un bon soldat |- | ''jan utala pona mute'' | molts bons soldats |- | ''jan utala pona ni'' | aquest bon soldat |} Com hauràs vist, ''ni'' i ''mute'' són al final de la frase. Això passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic, organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases: {| border=1 |+Exemple | ''jan utala pona'' | un bon soldat |- | ''jan pona utala'' | l'amic que lluita |} Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals: {| border=1 |+Exemple | ''ike lukin'' | lleig |- | ''jan ike'' | enemic |- | ''jan lawa'' | líder |- | ''jan lili'' | nen |- | ''jan sewi'' | déu |- | ''jan suli'' | adult |- | ''jan unpa'' | amant, prostituta |- | ''ma telo'' | fang, aiguamoll |- | ''ma tomo'' | ciutat |- | ''mi mute'' | nosaltres |- | ''ona mute'' | ells |- <!-- Comentari sobre "ona ali" --> | ''pona lukin'' | maco, atractiu |- | ''telo nasa'' | alcohol |- | ''tomo telo'' | lavabo |} <!-- Comentari sobre ike lukin i pona lukin (us amb 'pi' o amb 'li' només) --> Hi ha una llista molt més llarga amb totes les típiques combinacions de noms que usem en Toki Pona. Tot i això, la llista no ha estat pensada per a aquest curs, i moltes de les combinacions fan servir paraules que encara no has après. Pots mirar la llista [http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html aquí]; recorda que existeix i mira-la de tant en tant mentre vagis aprenent paraules. ====Possessius==== Per dir ''meu'' i ''teu'', es fan servir els pronoms utilitzant-los com qualsevol altre adjectiu: {| border=1 |+Exemple | ''tomo mi'' | la meva casa |- | ''ma sina'' | el teu país |- | ''telo ona'' | la seva aigua |} Altres paraules es fan servir igual: {| border=1 |+Exemple | ''len jan'' | la roba d'algú |- | ''seli suno'' | la calor del sol |} ====Adverbis==== Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns minuts més, i haurem acabat. Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi lawa pona e jan.'' | Vaig liderar bé a la gent. |- | ''mi utala ike.'' | Vaig lluitar malament. |- | ''sina lukin sewi e suno.'' | Mires el sol cap enlaire. |- | ''ona li wile mute e ni.'' | Ell vol molt allò. |- | ''mi mute li lukin lili e ona.'' | Quasi no el vam veure. |} ===Pràctica=== Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció per cada línia del poema. Aquí el tens: <center> ''mi jo e kili.'' ''ona li pona li lili.'' ''mi moku lili e kili lili.'' </center> <!-- Tinc una fruita --> <!-- És bona i petita --> <!-- Mossego una mica la fruita petita --> Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | El líder va beure aigua bruta. <!-- jan lawa li moku e telo jaki. --> | Necessito una forquilla. <!-- mi wile e ilo moku. --> | Un enemic els ataca. <!-- jan ike li utala e ona mute. --> | Aquella mala persona té roba estranya. <!-- jan ike ni li jo e len nasa. --> | Vam beure molt de vodka. <!-- mi mute li moku e telo nasa mute. --> | Els nens miren els adults. <!-- jan lili li lukin e jan suli. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mi lukin sewi e tomo suli.'' <!-- Miro enlaire cap al gran edifici. --> | ''seli suno li seli e tomo mi.'' <!-- La calor del sol escalfa casa meva. --> | ''jan lili li wile e telo kili.'' <!-- La mainada volen suc de fruita. --> | ''ona mute li nasa e jan suli.'' <!-- Ells van fer tornar bojos els adults. --> |} ==Preposicions 1: ''lon'', ''kepeken'', i ''tawa''== ===Vocabulari=== {| | ''kama'' | venir, esdevenir, causar |- | ''kepeken'' | utilitzar; amb, utilitzant |- | ''kiwen'' | pedra, roca; dur com una roca |- | ''kon'' | aire, atmosfera, esperit, vent |- | ''lon'' | estar en/a/sobre, existir; en, a, sobre |- | ''pana'' | donar, enviar, alliberar, emetre |- | ''poki'' | contenidor, pot, vidre, copa, caixa, etc. |- | ''toki'' | llengua; parlar, dir |- | ''tawa'' | anar a, moure; a, per a |} ===Lliçó=== ====lon==== ''lon'', com ''tawa'' i ''kepeken'', poden ser usats tant com a verb com a preposició. Estudia aquests exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi lon tomo.'' | Estic a la casa. |- | ''mi moku lon tomo.'' | Menjo a la casa. |} En el primer exemple, ''lon'' és el verb de la frase; en el segon, aquest és una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''suno li lon sewi.'' | El sol està al cel. |- | ''mi telo e mi lon tomo telo.'' | Em banyo en el bany. |- <!-- Algun comentari sobre tomo telo? --> | ''kili li lon poki.'' | La fruita és a la cistella. |} =====Utilitzar ''lon'' amb ''wile''===== Degut a que ''lon'' pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb ''wile''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lon tomo.'' | Vull ser a casa / Vull en una casa. |} La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor dividir aquesta frase per evitar confusió: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile e ni: mi lon tomo.'' | Vull això: jo sóc a casa. |} La Toki Pona sovint fa servir aquest truc ''e ni:'' per ensortir-se'n sense utilitzar el ''que'' (o algun altre relatiu) utilitzat en frases com: ''M'has dit que estàs menjant.'' Aquesta frase seria traduïda com ''sina toki e ni tawa mi: sina moku.'' Aquest patró és molt típic en Toki Pona i el veuràs cada cop més sovint en aquestes lliçons. =====Utilitzant ''lon'' com a verb d'acció===== El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per res gaire important. <!-- *** --> ... Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou vocabulari: ''lape'' (''dormir, son'') i ''pini'' (''aturar, final''). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú: {| border=1 |+Exemple | ''mi pini e lape sina.'' | He acabat el teu dormir. T'he despertat. |} Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant ''lon'': {| border=1 |+Exemple | ''mi lon e sina.'' | T'he fet adonar de la realitat. T'he forçat estar |- present i alerta. |} Fixa't, però, que no podries dir ''sina lon e mi'' (''M'has despertat''). La persona que estava dormint estava en la seva pròpia existència privada del ''dormir''. Quan s'ha despertat, ell no sentiria que ha estat dut a la realitat ja que, segons ell, el ''dormir'' era la realitat. Ell ha estat simplement mogut d'una existència cap a una altra. ''mi lon e sina'' només funciona perquè, segons qui desperta, sembla com si el que dorm no està present a la realitat d'aquest que desperta; el que dorm està absent, i per tant despertar-lo el torna a la realitat. Captes el sentit? Si no ho has entès massa bé, no et preocupis. És una petita diversió inclosa per a qui li interessi. Per a la majoria de situacions, és millor utilitzar la frase de ''pini e lape''. ====''kepeken''==== Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que ''lon'' perquè es fa servir ''e'' després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs. {| border=1 |+Exemple | ''mi kepeken e ilo.'' | Estic fent servir eines. |- | ''sina wile kepeken e ilo.'' | Has de fer servir les eines. |- | ''mi kepeken e poki mi.'' | Estic fent servir aquest got. |} I ''kepeken'' també es pot fer servir com a preposició. {| border=1 |+Exemple | ''mi moku kepeken ilo moku.'' | Menjo fent servir una forquilla. |- | | (o qualsevol tipus d'útil de menjar) |- | ''mi lukin kepeken ilo suno.'' | Miro utilitzant una llanterna. |- | | (''ilo suno'' = eina de llum, per tant llanterna). |} ====tawa==== =====Utilitzar ''tawa'' com a verb===== Esperem que hagis entès ''lon'' bé, ja que ''tawa'' és similar. Igual que ''lon'', ''tawa'' no té una ''e'' després d'ella. {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa tomo mi.'' | Me'n vaig a casa. |- | ''ona mute li tawa utala.'' | Se'n van a la guerra. |- | ''sina wile tawa telo suni.'' | Vols anar a l'oceà. |- | ''ona li tawa sewi kiwen.'' | Ella va a sobre la roca. |- | | (Fixa't que ''sewi'' actua de nom. Més literal, seria: |- | | Ella va al capdamunt de la roca) |} La raó per la qual ''lon'' i ''tawa'' no tenen una ''e'' després d'ells és que no hi ha objecte. Per exemple, a la frase ''Me'n vaig a casa meva'', el parlant simplement se'n va a casa. Ell no ha fet res a la seva casa, simplement va cap a ella. Si ell hagués cremat la casa, o hagués intentat de fer -li alguna cosa, o afectar-la d'alguna manera, llavors la ''e'' podria venir després del verb. Així doncs, en aquests casos no usem ''e''. =====Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''a/cap a''===== Tal com he dit fa un moment, ''tawa'' es fa servir sovint com a preposició. {| border=1 |+Exemple | ''mi toki tawa sina.'' | Et parlo a tu. |- | ''ona li lawa e jan tawa ma pona.'' | Va liderar la gent cap a bona terra. |- | ''ona li kama tawa ma mi.'' | Vé cap al meu país. |} Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el patró fa servir ''tawa'' com a preposició: {| border=1 |+Exemple | ''ni li pona tawa mi.'' | Això m'és bo (en altres paraules, m'agrada això). |} I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el ''pona'' per ''ike''. {| border=1 |+Exemple | ''ni li ike tawa mi.'' | Això m'és dolent. No m'agrada això. |} Aquí hi ha altres exemples: {| border=1 |+Exemple | ''kili li pona tawa mi.'' | M'agrada la fruita. |- | ''toki li pona tawa mi.'' | M'agrada parlar / M'agraden els idiomes. |- | ''tomo li ike tawa mi.'' | No m'agraden els edificis. |- | ''telo suli li ike tawa mi.'' | No m'agrada l'oceà. |} Recorda que la ''e'' només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona no fa servir clàusules. <!-- Com? --> Així, per exemple, si volguéssis dir ''Vull mirar el paisatge'', no podries dir-ho així: ''lukin e ma li pona tawa mi''. És millor separar-ho en dues frases: {| border=1 |+Exemple | ''mi lukin e ma. ni li pona tawa mi.'' | Miro el paisatge. Això m'és bo. |} Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres tècniques apreses en l'anterior capítol: {| border=1 |+Exemple | ''ma li pona lukin.'' | El paisatge és bo visualment. M'agrada el paisatge. |} =====Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''per a''===== Bé, ''tawa'' vol dir essencialment ''anar a'' o simplement ''a/cap a'', no? No exactament. També pot voler dir ''per a'', com en aquesta frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi pona e tomo tawa jan pakala.'' | He arreglat la casa per a invàlids. <!-- Subrallar --> |} Malauradament, el truc de fer que ''tawa'' tingui aquests dos significats té les seves pegues. Continua llegint per saber perquè. =====Utilitzar ''tawa'' com a adjectiu===== Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms, verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, ''tawa'' igual. ''tawa'' es fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per ''cotxe''. {| border=1 |+Exemple | ''tomo tawa'' | cotxe (literalment, ''construcció que es mou'') |- | ''tomo tawa telo'' | vaixell, barca |- | ''tomo tawa kon'' | avió, helicòpter |} =====Ambigüitat de ''tawa''===== Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots trobar-hi diferents significats: {| border=1 |+Exemple ''mi pana e tomo tawa sina'' |} Bé. Si ''tawa'' s'utilitza com a adjectiu, llavors la frase diu ''Dono el teu cotxe''. Si es fa servir com a preposició, per això, pot voler dir ''Et dono la casa''. Així doncs, com en discerneixes la diferència? No pots! (Inserir un somriure endimoniat i burleta). Aquest és un dels problemes inherents en la Toki Pona que no hi ha manera d'evitar. =====''tawa'' com a verb d'acció===== Només hi ha una cosa més per aprendre sobre ''tawa'' (Uf!). Recordes com he dit que ''tawa'' no té una ''e'' després d'ell perquè no es fa res a cap objecte? Bé, això és cert, però ''tawa'' pot tenir objectes, com aquests: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa e kiwen.'' | Estic movent la pedra. |- | ''ona li tawa e len mi.'' | Ella ha mogut la meva roba. |} ''tawa'' pot ser usat com a verb d'acció en aquestes situacions perquè hi ha un objecte. Alguna cosa ha fet una acció sobre una altra; aquest no era el cas de ''tawa'' en les anteriors frases d'exemple. ====''kama''==== Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens l'hem de mirar de més a prop. Primer, es fa servir amb ''tawa'', així: {| border=1 |+Exemple | ''ona li kama tawa tomo mi.'' | Va venir a casa meva. |} També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa ''causar'' o ''ocasionar'': {| border=1 |+Exemple | ''mi kama e pakala.'' | He causat un accident. |- | ''sina kama e ni: mi wile moku.'' | Has causat això: vull menjar. M'has fet venir gana. Fixa't que no podies haver dit ''sina kama e mi wile moku''. La Toki pona no té clàusules; <!-- Com? --> les peces de frases no es poden ajuntar així. Si mai dubtes, el millor és simplement separar una frase en dues. |} També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte ''progressiu''. Un dels infinitius utilitzats més comuns és ''jo'', així que ara mostrarem com funciona. Quan dius ''kama jo'', vol dir ''aconseguir, obtenir''. {| border=1 |+Exemple | ''mi kama jo e telo.'' | He obtingut aigua. |} Curiós, eh? ''kama'' és una paraula molt flexible. ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita. <!-- mi pona e ilo suno kepeken ilo lili. --> | M'agrada la Toki Pona. <!-- toki pona li pona tawa mi. --> | Els hem donat menjar. <!-- mi mute li pana e moku tawa ona mute. --> | Aquest és pel meu amic. <!-- ni li tawa jan pona mi. --> | Les eines són al contenidor. <!-- ilo li lon poki. --> | Aquella ampolla és al fang. <!-- poki ni li lon jaki. --> | Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. <!-- mi wile tawa tomo ona kepeken tomo tawa mi. --> | S'estan queixant. <!-- ona mute li utala toki. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''sina wile kama tawa tomo toki.'' <!-- Hauries de venir al xat. --> | ''jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.'' <!-- La gent parla en Toki Pona al xat. --> | ''mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.'' <!-- Vaig al xat. És bo per a mi. --> | ''sina kama jo e jan pona lon ni'' <!-- Faràs amics allà. --> <!-- Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat --> <!-- literal? --> |} ==Preposicions 2== ===Vocabulari=== ====Noms, verbs i adjectius==== {| | ''anpa'' | sòl; baix, fons; baixar, rebaixar, desafiar |- | ''insa'' | interior, estómac |- | ''monsi'' | darrera, esquena, enrera |- | ''sewi'' | alt, superior, teulat, sostre, cel |} ====Preposicions normalment==== {| | ''sama'' | igual, similar |- | ''tan'' | raó, causa; degut a, car |- | ''poka'' | costat; al costat, proper, amb |} ===Lliçó=== ====''anpa'', ''insa'', ''monsi'', i ''sewi''==== Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions, de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir. Aquí hi ha uns quants exemples. {| border=1 |+Exemple | ''ona li lon sewi mi.'' | Ell és sobre meu. |- | ''pipi li lon anpa mi.'' | L'escarabat és sota meu. |- | ''moku li lon insa mi.'' | El menjar és dins meu. |- | ''len li lon monsi mi.'' | La roba és darrera meu. |} Així doncs, aquestes paraules es fan servir com a noms, i ''mi'' és un pronom possessiu que vol dir ''meu'' . Per tant, ''sewi mi'' significa una cosa semblant a ''sobre meu'', o ''l'àrea que està sobre meu''. I donat que aquestes paraules són simples noms, encara has d'utilitzar un verb; en els exemples anteriors, ''lon'' fa de verb. No t'oblidis d'incloure un verb! <!-- *** No és el verb ser elidit? --> Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, ''monsi'' com a part del cos, pot significar ''esquena'' o ''cul''. I ''anpa'' com a verb pot ser: {| border=1 |+Exemple | ''mi anpa e jan utala.'' | He desafiat el guerrer. |} <!-- *** Desfiar??? Defeat --> ====''sama'' i ''tan''==== L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes poques coses per assegurar-nos que tot queda clar. =====''sama''===== Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan ni li sama ni.'' | La persona és com jo. |- | ''ona li lukin sama pipi.'' | Ell sembla un escarabat. |- | ''sama li ike.'' | La igualtat és dolenta. |} Fàcil, no? Anem a veure el ''tan''. =====''tan''===== Encara no puc explicar tot el que et cal saber sobre aquesta preposició. Però aquesta és la última preposició de Toki Pona, i per tant, com a mínim l'hem d'introduir aquí. De nou, anem a veure un exemple: {| border=1 |+Exemple ''mi moku tan ni: mi wile moku.'' |} Això vol dir literalment ''Menjo degut a això: vull menjar''. Una traducció més normal seria ''Menjo perquè tinc gana''. Això és tot sobre aquesta paraula. La veuràs de nou quan comencem a aprendre a fer preguntes en Toki Pona, però llavors també vol dir el mateix. <!-- *** Introduir el significat de "per a"? --> ====''poka''==== ''poka'' és una paraula una mica estranya, ja que pot ser tant nom/adjectiu com preposició. Anem a veure cadascun d'aquests usos: =====''poka'' com a nom/adjectiu===== L'ús és el mateix que has vist abans amb ''anpa'', ''insa'', ''monsi'' i ''sewi''. Aquí hi ha alguns exemples: {| border=1 |+Exemple | ''ona li lon poka mi.'' | Ell està al meu costat. |- | ''jan poka'' | veí; persona que està al teu costat |- | ''poka telo'' | el costat del mar; en altres paraules, la platja |} =====''poka'' com a preposició===== Al contrari que ''anpa'' i la resta, ''poka'' es pot fer servir directament com a preposició. Aquestes dues frases tenen el mateix significat, però dit de diferent manera: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku poka jan pona mi.'' | Menjo al costat que el meu amic. |- | ''mi moku lon poka pi jan pona mi.'' | Menjo situat al costat del meu amic. |} Així doncs, pots utilitzar ''poka'' tant com a nom/adjectiu com a preposició. Sempre pots escollir com dir-ho. Aquí hi ha un altre exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi utala e jan ike poka jan nasa.'' | He combatut un enemic amb un borratxo. | ''mi utala e jan ike lon poka pi jan nasa.'' | He combatut un enemic al costat d'un borratxo. |} <!-- No està malament, eh? --> ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | El meu amic està al meu costat. <!-- jan pona mi li lon poka mi. --> | El sol és sobre meu. <!-- suno li lon sewi mi. --> | La terra és sota meu. <!-- ma li lon anpa mi. --> <!-- el país / la terra --> | Les coses dolentes són darrera meu. <!-- ijo ike li lon monsi mi. --> | Estic bé perquè estic viu. <!-- mi pona tan ni: mi lon. --> <!-- "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior. --> | Miro el paisatge al costat del meu amic. <!-- mi lukin e ma poka jan pona mi. --> | La gent semblen formigues. <!-- jan li lukin sama pipi. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| ''poka mi li pakala.'' <!-- Em fa mal al costat. --> <!-- què és un "hip"? --> ''mi kepeken e poki e ilo moku.'' <!-- Faig servir un bol i una cullera. --> ''jan li lon insa tomo.'' <!-- Algú està dins la casa. --> |} ==Negació - Preguntes de sí o no== ===Vocabulari=== {| | ''ala'' | no, cap, gens; res |- | ''ale'' o ''ali'' | tot, total |- | ''ken'' | poder, ser capaç; possibilitat |- | ''lape'' | dormir; son |- | ''musi'' | divertir-se, divertir; joc, divertiment |- | ''pali'' | fer, fabricar, treballar; activitat, treball |- | ''sona'' | saber, saber com; sabiesa |- | ''wawa'' | fort, intens; energia, força, poder |} ===Lliçó=== ====Negació==== En català, fem un verb negatiu afegint ''no'' a davant del verb, com a la frase ''Nosaltres no parlem''. Contràriament, la Toki Pona posa la seva partícula negativa, ''ala'', després del verb. {| border=1 |+Exemple | ''mi lape ala.'' | No dormo. (literalment: ''Jo dormo no'') |- | ''mi musi ala.'' | No m'ho passo bé. |- | ''mi wawa ala.'' | No sóc fort. |- | ''mi wile ala tawa musi.'' | No vull ballar. |- (''moure's divertint-se'' = ballar) |} Recorda que aquestes frases de ''ala'' sovint es poden traduir de diferents maneres. Per exemple, la frase ''mi musi ala'' també es pot traduir com ''M'avorreixo''; ''mi wawa ala'' pot traduir-se com ''Sóc feble''. Només s'ha de ser una mica flexible. ''ala'' també pot ser utilitzada d'adjectiu: {| border=1 |+Exemple | ''jan ala li toki.'' | Ningú parla. (literalment: ''persona cap parla'') |} No hi ha cap problema si s'afegeix ''ala'' després del verb (que en la frase anterior és ''toki''), i de fet és la manera més normal de parlar. Tot i això, tens la opció de utilitzar ''ala'' després dels noms, i per això ho volia remarcar. En cas que ho facis, però, recorda de no utilitzar-lo amb ''ijo'': {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''ijo ala li jaki.'' | Res està brut. (Lit: ''Cosa cap està bruta'') |- | Correcte: ''ala li jaki.'' | Res està brut. |} Si no està darrera un verb, ''ala'' ja vol dir ''res'', i simplement per això utilitzar ''ijo'' no és correcte. ====''ale'' i ''ali''==== Pot semblar estrany introduir les paraules per voler dir ''tot'' en una lliçó sobre negació. Però tot i aquestes diferències de significat, ''ala'' i ''ale/ali'' com adjectius es fan servir igual. Abans d'aprendre com fer servir aqueta paraula, suposo que et preguntes perquè hi ha dues paraules que volen dir exactament el mateix. Bé, l'explicació té a veure amb fonètica. La paraula ''ali'' ha estat creada fa poc. Abans d'aquesta, només hi havia ''ale''. Però com ja t'hauràs adonat, les paraules ''ala'' i ''ale'' pronunciades s'assemblen massa. És fàcil confondre-les de cap, i també és fàcil sentir la paraula equivocada quan es parla en veu alta. La gent es va adonar que ''ala'' i ''ale'' podien confondre's massa fàcilment, i per això Marraskuu, el creador de la Toki Pona, va suggerir la paraula ''ali''. Aquesta vol dir exactament el mateix que ''ale'', ja que és més diferent de ''ala'' i és més fàcil diferenciar-la. Tant ''ale'' com ''ala'' existiran fins que una sigui més popular que una altra. Pots fer servir la paraula que vulguis. Personalment, però, prefereixo ''ali'', i aquesta és la que faré servir al llarg d'aquestes lliçons. Així doncs, parlem una mica de com fer servir aquesta paraula. Fa un moment hem aprés com ''ala'' es podia fer servir com adjectiu. Per sort, ''ali'' s'utilitza igual: {| border=1 |+Exemple | ''jan ali li wile tawa.'' | Tothom vol viatjar. |- | ''ma ali li pona.'' | Totes les nacions són bones. |} També, com ''ala'', val més no utilitzar ''ijo'' i ''ali'' juntes: {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''ije ali li pona.'' | Tot està bé. |- | Correcte: ''ali li pona.'' | Tot està bé. <!-- *** Es pot tatxar texte? --> |} Aprofitant aquestes línies, ''ali li pona'' és un proverbi de Toki Pona, si no ho sabies. ====Preguntes de sí o no==== Per formular una pregunta que pugui ser resposta amb ''sí'' o ''no'', has de seguir un simple patró. Mira't com s'ha convertit aquesta frase en una pregunta: {| border=1 |+Exemple | ''sina pona ala pona?'' | Estàs bé? (Lit: ''Tu bé no bé?'') |} Per fer preguntes com aquesta, s'ha de dir el verb, llavors ''ala'' i després repetir el verb. No és tan difícil, no? Només et farà falta una mica de pràctica per acostumar-t'hi. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''suno li suli ala suli?'' | El sol és gran? |- | ''len sina li telo ala telo?'' | Tens la roba molla? |- | ''tomo tawa sina li pakala ala pakala?'' | Tens el cotxe espatllat? |- | ''sina ken ala ken lape'' | Pots dormir? |- | ''ona li lon ala lon tomo?'' | Que és a casa? |- | ''ona li tawa ala tawa ma ike?'' | Ha anat al país endimoniat? |- | ''sina pana ala pana e moku tawa jan lili?'' | Has donat menjar al nen? |- | ''pipi li moku ala moku e kili?'' | Els formigues es mengen la fruita? |} =====Respondre===== Respondre aquestes preguntes de sí o no és força fàcil. Si algú us demana ''sina wile ala wile moku?'' (''Vols menjar?''), pots respondre tan sí com no. Aquí tens com fer-ho: {| border=1 |+Exemple | ''wile'' | sí |- | ''wile ala'' | no |} Si vols dir que sí, simplement repeteix el verb de la frase. Si vols dir que no, repeteix el verb i afegeix-li ''ala''. Aquí hi ha algunes preguntes i qüestions més: {| border=1 |+Exemple ! ''sina lukin ala lukin e kiwen?'' ! Veus la roca? |- | - ''lukin'' | sí |- | - ''lukin ala'' | no |- ! ''sina sona ala sona e toki mi?'' ! Entens el que dic? |- | - ''sona'' | sí |- | - ''sona ala'' | no |} ====''tan'' (de nou)==== A la última lliçó has après com utilitzar ''tan'' com a preposició, però ara hem de veure com es fa servir com a nom. Quan es fa servir com a nom, ''tan'' vol dir ''causa'' o ''raó''. És clar que pot ser de molta utilitat quan volem traduir una frase com ''No sé perquè''. Tot i això, s'ha de canviar una mica la frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi sona ala e tan.'' | No sé la raó. |} Això és tot. ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | És divertit? Sí. <!-- ni li musi ala musi? musi. --> | M'has de dir perquè. <!-- sina wile toki e tan tawa mi. --> | Hi ha un insecte darrera meu? <!-- pipi li lon ala lon poka mi? --> | T'agrado? <!-- mi pona ala pona tawa sina? --> | No puc dormir. <!-- mi ken ala lape. --> | No vull parlar amb tu. <!-- mi wile ala toki tawa sina. --> | Ell no ha anat cap al llac. <!-- ona li tawa ala telo. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''sina wile ala wile pali? wile ala.'' <!-- Vols treballar? No. --> | ''jan utala li seli ala seli e tomo?'' <!-- El guerrer crema la casa?. --> | ''jan lili li ken ala moku e telo nasa.'' <!-- La mainada no pot beure cervesa. --> | ''sina kepeken ala kepeken e ni?'' <!-- Ho fas servir això? --> | ''sina ken ala ken kama?'' <!-- Pots venir? --> |} ==Gènere, paraules no oficials i ordres== Abans ja has après les paraules ''toki'' i ''pona'', però ara les tornem a introduir perquè les utilitzarem diferent. ===Vocabulari=== {| | ''a'' | ah, ha!, umm, hmm, oh!, etc. |- | ''awen'' | esperar, aturar, romandre; restant |- | ''mama'' | pare, mare |- | ''mije'' | home, marit, xicot, mascle |- | ''meli'' | dona, muller, xicota, femella |- | ''mu'' | bup, meu, muu, oink, qualsevol so d'animal |- | ''nimi'' | nom, paraula |- | ''o'' | utilitzat per vocatiu i imperatiu |- | ''pona'' | Uau! Bé! Genial! |- | ''toki'' | idioma; Ei! |} ====Gènere==== La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara ''mama'') no et diuen de quin gènere és una persona, i per això fem servir ''mije'' i ''meli'' per distinguir-ho. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mama'' | Un pare o mare, en general. No diu si el pare o la mare. |- | ''mama meli'' | Mare |- | ''mama mije'' | Pare |} És tan simple com això. Recorda, però, que en Toki Pona sovint és millor no especificar si la persona de qui parles és mascle o femella, a no ser que hi hagi una raó en especial per fer-ho. Simplement, mascle o femella sovint és innecessari, així que perquè preocupar-se a especificar-ho? ====Paraules no oficials==== Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs moltes paraules que ja saps: ''pona'', ''jaki'', ''suno'', i ''utala''. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són ''no oficials''. <!-- Enllaç al diccionari? --> Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial. Abans de fer servir una paraula no oficial, normalment adaptem la paraula perquè encaixi dins les regles fonètiques de la Toki Pona. Així doncs, per exemple ''Amèrica'' esdevé ''Mewika'', ''Canadà'' esdevé ''Kanata'', i així anar fent. Si vols veure algunes de les paraules oficials, visita [http://www.geocities.com/tokipona/learn/foreign.html aquest enllaç]. Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per exemple, imagina't que vols dir ''Canadà està bé''. Degut a que ''Kanata'' és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula ''ma'' (la paraula Toki Pona per ''nació'' o ''país'') amb ''Kanata'': {| border=1 |+Exemple ''ma Kanata li pona.'' |} Clar? Les paraules no oficals s'utilitzen exactament igual que els altres adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de ''ma Kanata'' és ''La nació de Canadà''. Aquí hi ha més frases utilitzant noms de països: {| border=1 |+Exemple | ''ma Kanse li ike.'' | França és dolenta. |- | ''ma Italja li pona lukin.'' | Itàlia és maca. |- | ''mi wile tawa ma Tosi.'' | Vull anar a alemanya. |} <!-- Recordar pona lukin --> Recordes d'una lliçó anterior <!-- citar-la --> que ''ma tomo'' vol dir ''ciutat''? Quan es parla de noms de ciutats, diem ''ma tomo'' en comptes de només ''ma'', i llavors afegim el nom de la ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans: {| border=1 |+Exemple | ''ma tomo Lantan li suli.'' | Londres és gran. |} De nou, la paraula no oficial ''Lantan'' es fa servir d'adjectiu. Més exemples de noms de ciutats: {| border=1 |+Exemple | ''ma tomo Pelin'' | Berlín |- | ''ma tomo Alenta'' | Atlanta |- | ''ma tomo Loma'' | Roma |} <!-- Ciutats de catalunya? --> Així doncs, si estem parlant d'un país utilitzem ''ma'', i si parlem d'una ciutat, ''ma tomo''. Si vols parlar sobre un idioma, simplement s'usa ''toki'' i llavors afegir-li la paraula no oficial. Si hi ha correspondència nació-llengua, la paraula no oficial no canvia. {| border=1 |+Exemple | ''toki Inli li pona.'' | La llengua anglesa és bona. |- | ''ma Inli li pona.'' | Anglaterra és bona. |} ''Inli'' no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües: {| border=1 |+Exemple | ''toki Kanse'' | Francès |- | ''toki Epelanto'' | Esperanto |- | ''toki Katala'' | Català |} Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues ''jan'' i afegeix-li la paraula no oficial, així: {| border=1 |+Exemple | ''jan Kanata'' | Canadenc |- | ''jan Mesiko'' | Mexicà |} Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus de persones. Per exemple, pots fer servir ''mije'' i ''meli'', que has après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir ''jan''. De tota manera aquí tens exemples: {| border=1 |+Exemple | ''meli Italija'' | Dona italiana |- | ''mije Epanja'' | Home espanyol |} Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom d'una persona en Toki Pona, només has de dir ''jan'' i després el nom: {| border=1 |+Exemple ''jan Pele li pona.'' |} És senzill, no? ''jan'' + nom. Igual que els noms dels països, sovint s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes frases que fan servir noms transformats a Toki Pona: {| border=1 |+Exemple | ''jan Pa li pana e sona tawa mi.'' | En Pau m'ensenya/m'instrueix. |- <!-- Donar coneixement. --> | ''jan Luwi li toki tawa mi.'' | En Lluís em parla. |- | ''jan Lamon li musi.'' | En Ramon és divertit. |- | ''jan Ilena li jan unpa.'' | La Irene és prostituta. |} Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres: {| border=1 |+Exemple | ''mi jan Josepe.'' | Sóc en Josep. |- | ''nimi mi li Josepe.'' | El meu nom és Josep. |} Recorda que no t'has pas de tokiponitzar el nom per força; només és un divertiment. Si t'agrada el teu nom tal com és en la teva llengua, no tens perquè utilitzar una versió en Toki Pona. ====Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions==== A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar, abans de parlar-li, com per exemple quan diem ''Albert, tens un escarabat a la samarreta''. Així és com s'hauria de dir: {| border=1 |+Exemple ''jan Ape o, pipi li lon len sina.'' |} Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el següent patró: ''jan (nom) o (resta de la frase)''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''jan Jula o, sina pona lukin.'' | Júlia, ets maca. |- | ''jan Josepe o, sina wile ala wile moku?'' | Josep, tens gana? |- | ''jan Ana o, sina ike tawa mi.'' | Anna, no m'agrades. |} Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de la ''o''. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La Toki Pona també té la paraula ''a'' que també es pot fer servir quan t'adreces a gent: {| border=1 |+Exemple | ''jan Ape o a!'' | Oh Albert! |} Tot i això, aquesta ''a'' es fa servir molt poc sovint. Només es fa servir quan la persona t'emociona. Per exemple, pots fer servir aquesta ''a'' quan no has vist la persona des de fa molt i molt de temps, o bé quan fas l'amor. A més, t'has fixat com no he escrit una frase després de dir ''jan Ape o a!''? Això és prou normal, especialment quan t'adreces a la persona amb ''a''. No has de dir expressament una frase després d'adreçar-te a algú; és opcional. ====Ordres==== Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la ''o'', seguida del que vols que faci la persona, així: {| border=1 |+Exemple | ''o pali!'' | Treballa! |- | ''o awen.'' | Espera. |- | ''o lukin e ni.'' | Mira això. |- | ''o tawa ma tomo poka jan pona sina.'' | Ves-te'n a la ciutat amb el teu amic. |} No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com: {| border=1 |+Exemple | ''jan Luwi o tawa tomo sina.'' | Lluís, ves-ten a casa (teva). |} És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan Pele o toki ala tawa mi.'' | Pere, no em parlis. |- | ''jan Sesi o moku e kili ni.'' | Sergi, menja't aquesta fruita. |} Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com ''anem!''. {| border=1 |+Exemple | ''mi mute o tawa.'' | anem. |- | ''mi mute o musi.'' | Passem-nos-ho bé. |} ====Interjeccions==== Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és: * ''toki'' es sol fer servir per saludar, com un ''hola''. {| border=1 |+Exemple | ''toki!'' | Hola! |- | ''jan Luwi o, toki.'' | Hola, Lluís. |} * ''pona'' és el que dius quan alguna cosa va bé. {| border=1 |+Exemple | ''pona!'' | Visca! Bé! |} * ''ike'' és el que dius quan passa alguna cosa dolenta. {| border=1 |+Exemple | ''ike!'' | Oh no! |} * ''pakala'' essencialment representa tots els renecs. {| border=1 |+Exemple | ''pakala!'' | Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u! |} * ''mu'' és pels sons que fan els animals. {| border=1 |+Exemple | ''mu.'' | Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu. |} El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan: {| border=1 |+Exemple | ''suno pona!'' | Bon dia! |- | ''lape pona!'' | Que dormis bé! Bona nit! |- | ''moku pona!'' | Bon àpat! Que aprofiti! |- | ''mi tawa'' | Me'n vaig. Adéu! |- | ''tawa pona!'' | (en resposta) Que vagi bé! Adéu! |- | ''kama pona!'' | Benvingut! |- | ''musi pona!'' | Passa-t'ho bé! |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | La Sussana està boja. <!-- jan Susana li nasa. --> | Vés! <!-- o tawa! --> | Mare, espera. <!-- mama meli o awen. --> | Vinc d'Europa. <!-- mi kama tan ma Elopa. --> | Hahaha! Això és divertit. <!-- a a a! ni li musi. --> | El meu nom és Ken. <!-- nimi mi li ken. --> | Hola, Anna. <!-- jan Ana o, toki. --> | @ # $! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) |- <!-- pakala! --> | Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). <!-- mi wile tawa ma Oselija. --> | Adéu! (dit per qui marxa) <!-- mi tawa!. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mu.'' <!-- Meuu, bup bup, muu, etc. --> | ''mi wile kama sona e toki Inli.'' <!-- Vull aprendre anglès. --> | ''jan Ana o pana e moku tawa mi.'' <!-- Anna, dóna'm menjar. --> | ''o tawa musi poka mi!'' <!-- Balla amb mi! --> | ''jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.'' <!-- Moisès, guia'ns cap a la bona terra. --> | ''tawa pona.'' <!-- Adéu (dit per la persona que es queda). --> |} ==Preguntes utilitzant ''seme''== ===Vocabulari=== {| | ''olin'' | estimar afectivament, com a una persona. |- | ''seme'' | què, quin (fet servir per preguntar coses) |- | ''sin'' | nou, un altre, més |- | ''supa'' | qualsevol tipus de moble |- | ''suwi'' | dolç, maco; caramel, galeta |} ===Lliçó=== ====Preguntes utiltzant ''seme''==== Bé... a la lliçó vuit hem parlat de com fer preguntes que es puguin respondre amb un ''sí'' o un ''no''. Però no hem parlat de com fer preguntes que requereixin respostes més complexes. Per exemple, si algú et demana ''Qui t'ha pegat?'', no pots simplement respondre ''sí'' o ''no''; no té sentit, ja que hauries de respondre el nom de qui t'ha pegat. Bé, per fer preguntes com aquestes en Toki Pona, hem d'utilitzar la paraula ''seme''. {| border=1 |+Exemple | ''seme li utala e sina?'' | Què t'ha atacat? |} Has entès com funciona? Aquí hi ha més exemples que utilitzen ''seme'': {| border=1 |+Exemple | ''seme li moku e kili mi?'' | Què es menja la meva fruita? |- | ''seme li lon poka mi?'' | Què tinc al costat? |- | ''seme li lon tomo mi?'' | Què hi ha a casa meva? |- | ''seme li pona tawa sina?'' | Què t'agrada? |} Bé, aquesta pròxima part potser serà una mica confusa al començament, així que per explicar-la faré servir coses que ja has après. Mira't aquesta frase durant un moment o dos: {| border=1 |+Exemple | ''sina lukin e pipi.'' | Estàs mirant un escarabat. |} Ara convertirem aquesta frase en una pregunta. En comptes de dir ''Estàs mirant un escarabat'', demanarem ''què estàs mirant?'': {| border=1 |+Exemple | ''sina lukin e seme?'' | Estàs mirant què? |} Fixa't, és temptador canviar tot l'ordre de la frase quan fas una pregunta com aquesta en català (el ''què'' se'n va cap al començament de la frase: ''què estàs mirant?''). Si proves de fer-ne una traducció directe, seria una cosa semblant a ''e seme lukin sina?'', però això és incomprensible en Toki Pona. Tant ''pipi'' com ''seme'' són noms, i l'ordre de la frase no canvia tant si és una frase com si és una pregunta. Aquí hi ha més exemples {| border=1 |+Exemple | ''sina pakala e seme?'' | Què has atacat? |- | ''sina lon seme?'' | On estàs? |- | ''ona li jo e seme?'' | Què té ell? |} ''seme'' també es pot fer servir com adjectiu. L'ordre de la frase tampoc canvia, sigui la frase que sigui: {| border=1 |+Exemple | ''jan seme li moku?'' | Qui menja? |- | ''jan seme li tawa poka sina?'' | Qui anava amb tu? |- | ''sina lukin e jan seme?'' | Qui vas veure? |- | ''sina toki tawa jan seme?'' | Amb qui parles? |- | ''ma seme li pona tawa sina?'' | Quins països t'agraden? |- | ''sina kama tan ma seme?'' | De quin país vens? |} La única raó per la qual aquest concepte pot semblar difícil és que et sentis temptat a canviar l'ordre de les paraules, ja que molts idiomes (inclòs el català) ho fan. Un truc per saber si has fet la pregunta bé és pesar-se la pregunta com una frase normal, i llavors canviar la paraula ''seme'' per ''ni''. Si la frase no té sentit després d'aquest canvi, segurament està malament. ''seme'' també es fa servir per demanar ''perquè?''. Alhora, no oblidis que ''tan'' vol dir ''degut a''. {| border=1 |+Exemple | ''sina kama tan seme?'' | Perquè has vingut? |} Diria que és força fàcil d'entendre, això que no donaré més exemples. ====Miscel·lània==== Bé, ara ja estàs cap a la meitat d'aquest curs de Toki Pona. Felicitats per haver arribat fins aquí! Amb l'excepció d'un o dos conceptes, ja coneixes totes les parts essencials de la Toki Pona. La majoria de les lliçons d'ara en endavant només seran per polir alguns detalls. Abans, per això, s'han d'explicar uns quants petits detalls, que són massa petits per explicar-los en una lliçó apart. Per això, en algunes de les pròximes lliçons (però no en totes), hi trobaràs una petita secció de miscel·lània com aquesta. La secció de miscel·lània simplement t'introduirà una mica de vocabulari i et mostrarà com s'usa. Així doncs, en la secció de miscel·lània d'avui, explicarem les paraules ''supa'', ''suwi'', ''sin'' i ''olin''. =====''supa''===== Si busques aquesta paraula al diccionari, et dirà que vol dir qualsevol superfície horitzontal. Tot i que es pot fer servir segons aquesta definició, pel seu ús actual essencialment vol dir una taula, una cadira, o un sofà. A més, els Tokiponencs fem servir ''supa lape'' (''superfície de dormir'') per dir ''llit''. =====''suwi''===== No hi ha cap dificultat en particular amb aquesta paraula. Com a adjectiu, vol dir ''dolç'' o ''maco''. Només recorda que ''maco'' no vol dir ''sexy'', ''atractiu'', o cap altra cosa per l'estil. Com a nom, ''suwi'' vol dir ''caramel'' o algun altre tipus de menjar dolç. Aquí hi ha uns quants exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan lili sina li suwi.'' | El teu nadó és maco. |- | ''telo kili ni li suwi.'' | Aquesta fruita és dolça. |- | ''mi wile e suwi!'' | Vull una galeta! |} =====''sin''===== Aquesta paraula es fa servir quasi sempre com un adjectiu, i simplement vol dir ''un altre'' o ''més''. Aquí hi ha dos exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan sin li kama.'' | Vé més gent. / Vé una altra persona. |- | ''mi wile e suwi sin!'' | Vull una altra galeta! / Vull més galetes! |} =====''olin''===== Aquesta paraula es fa servir per dir amor. Tot i això, només es refereix a amor d'afecte, com estimar a la gent. No es pot fer servir amb coses com la música (''estimar la música''). En aquest cas, s'ha de fer servir l'estructura estudiada anteriorment: {| border=1 |+Exemple | ''ni li pona tawa mi.'' | Això m'agrada. |- | ''ni li pona mute tawa mi.'' | M'agrada molt. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Què vols fer? <!-- sina wile pali e seme? --> | Qui t'estima? <!-- jan seme li olin e sina? --> | És dolç això? <!-- ni li suwi ala suwi? --> | Me'n vaig al llit. <!-- mi tawa supa lape. --> | Vé més gent? <!-- jan sin li kama ala kama? --> | Dóna'm una piruleta! <!-- o pana e suwi tawa mi! --> | Qui hi ha per aquí? <!-- jan seme li lon? --> | Quin insecte t'ha pessigat? <!-- pipi seme li pakala e sina? --> | Amb qui anaves? <!-- sina tawa poka jan seme? --> | A ell li encanta menjar <!-- moku li pona tawa ona. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''jan Ken o, mi olin e sina.'' <!-- Ken, t'estimo. --> | ''ni li jan seme?'' <!-- Qui és aquest?. --> | ''sina lon seme?'' <!-- On estàs? --> | ''mi lon tan seme?'' <!-- Perquè estic aquí? --> | ''jan seme li meli sina?'' <!-- Qui és la teva xicota/dona? --> | ''sina tawa ma tomo tan seme?'' <!-- Perquè vas anar a la ciutat? --> | ''sina wile tawa ma seme?'' <!-- On vols anar? --> |} ==''pi''== ===Vocabulari=== {| | ''pi'' | essencialment vol dir ''de''; veure lliçó |- | ''kalama'' | só, soroll; fer soroll, tocar un instrument |- | ''kulupu'' | grup, comunitat, societat |- | ''nasin'' | carretera, camí, doctrina, mètode |} ===Lliçó=== ====''pi''==== Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport. Tal com he dit, aquesta paraula es fa servir molt malament. He vist errades de tota classe mentre la gent està aprenent aquesta paraula. D'aquí a un moemnt veurem una errada divertida que va passar quan una persona no va fer servir ''pi'', i ho havia d'haver fet. Ara, deus recordar de la lliçó cinc <!-- referència --> que ''tomo telo'' (''habitació d'aigua'') vol dir ''lavabo''. Hauries de recordar també que ''nasa'' vol dir ''boig'', ''estúpid'', i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa tomo telo nasa.'' | Vaig anar al lavabo boig. |- | | lit: ''Jo a la habitació aigua boja'' |} Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament recordes, ''telo nasa'' vol dir alcohol. Per tant, una ''tomo'' amb ''telo nasa'' és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar ''tomo'' i ''telo nasa'', ja que voldria dir ''lavabo boig'' tal com hem vist. La única manera d'arreglar aquest problema és fent servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''tomo pi telo nasa'' | Edifici d'alcohol; un bar, un pub, etc. |} El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, ''pi'' es fa servir per separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera més algebràica, de patró, aqui tens una manera de fer-ho: {| border=1 |+Exemple (nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |} Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, ''pi'' no es fa servir, i obtens: {| border=1 |+Exemple (nom 1) (nom 2) |} A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest paràgraf), aqui tens un model de l'exemple ''tomo (pi) telo nasa'': {| border=1 |+Exemple lavabo boig = ((tomo telo) nasa) bar = (tomo (telo nasa)) |} Ja està. Espero haver explicat ''pi'' perquè sigui fàcil d'entendre. Ara veurem molts exemples que fan servir ''pi''; però abans, t'has de familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes d'aquestes estaven a la lliçó cinc, <!-- referència --> si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de noms [http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html aquí], tot i que no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan pi ma tomo'' | Persona de la ciutat, un ciutadà |- | ''kulupu pi toki pona'' | Grup de toki pona. La comunitat Toki Pona. |- | ''nasin pi toki pona'' | Camins de toki pona, la ideologia darrera la Toki Pona |- | ''jan lawa pi jan utala'' | Líder de soldats, un comandant o un general |- | ''jan lawa pi tomo tawa kon'' | Líder d'avions, un pilot |- | ''jan pi nasin sewi Kolisu'' | Persona de religió cristiana, un cristià |- | ''jan pi pona lukin'' | Persona bona visualment, una persona atractiva |- | ''jan pi ike lukin'' | Persona dolenta visualment, una persona lletja |} Si no entens com estan fets aquests exemples (especialment els primers cinc), el millor és que tornis enrera i estudiis de nou el ''pi'', vinguis al xat de Toki Pona demanant ajuda, o trobar algú que et pugui ajudar a entendre-ho. Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir ''casa meva'', dius ''tomo mi''. De manera semblant, ''casa teva'' és ''tomo sina''. Però si vols parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''tomi pi jan Ape'' | La casa de l'Albert |} Fixa't que no pots dir ''tomo Ape''. Això canviaria per complet el significat de la frase. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''kili mi'' | La meva fruita |- | ''kili pi jan Susana'' | La fruita de la Sussana |- | ''ma ona'' | El seu país |- | ''ma pi jan Josepe'' | El país d'en Josep |- | ''len jan'' | La roba d'algú |- | ''len pi jan Luwi'' | La roba d'en Lluís |} A més, si vols fer servir els pronoms plurals ''mi mute'' (''nosaltres'') o ''ona mute'' (''ells''), has de fer servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''nimi pi mi mute'' | Els nostres noms |- | ''tomo pi ona mute'' | Casa seva, la casa d'ells |} Si et deixes el ''pi'' aquí, l'ordre dels adjectius seria il·lògic i la frase no tindria sentit. També fem servir ''pi'' per mostrar l'oposat d'algunes paraules: {| border=1 |+Exemple | ''jan wawa'' | Una persona forta |- | ''jan pi wawa ala'' | Una persona que no és forta; una persona feble |} No podries haver dit ''jan wawa ala'' perquè això hagués volgut dir ''el que no és gent forta''. =====Errors típics===== Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' (com en ''hem parlat d'alguna cosa''). Tot i que ''pi'' es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' en una frase, i llavors la manera correcte de dir-la: {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''mi toki pi jan'' | He parlat sobre gent |- | Correcte: ''mi toki jan'' | He parlat sobre gent |} El ''sobre'' és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és correcte i en la que ''pi'' vol dir ''sobre/de'': {| border=1 |+Exemple | ''mi toki pi jan ike'' | He parlat de gent dolenta |} La raó per la qual aquí es pot fer servir ''pi'' és perquè ''jan ike'' és un concepte singular, individual, i la frase combinada ''jan ike'' actua sobre ''toki'' com una sola cosa; ''pi'' simplement es fa servir per distingir la frase ''jan ike''. <!-- Lleig com està dit. --> Si et deixes el ''pi'', tan el ''jan'' com l'''ike'' esdevindrien adverbis, i la frase voldria dir alguna cosa molt estranya com ''humanament, vaig parlar endimoniat''. Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el ''pi'', i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que ''jan lawa'' vol dir ''líder''. Però després d'aprendre el ''pi'', hi ha gent que diu coses com ''jan pi lawa''. O, per dir ''pagès'' (que s'hauria de dir ''jan ma''), diuen ''jan pi ma''. No sé perquè hi ha aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la petita fórmula? {| border=1 |+Exemple |(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |} La paraula immediatament després del ''pi'' ha de tenir una altra paraula que la descrigui. Un altre error que fa la gent és utilitzar ''pi'' quan haurien de dir ''tan'': {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi kama tan ma Mewika'' | Vinc d'Amèrica |- | Incorrecte: ''mi kama pi ma Mewika'' | |} ====Miscel·lània==== Donat que aprendre ''pi'' ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem abm calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avuí: ''kalama''. Bé, ''kalama'' es fa servir per dir ''so'' o ''soroll'': {| border=1 |+Exemple | ''kalama ni li seme?'' | Què ha estat aquest soroll? |} ''kalama'' es fa servir combinada amb la paraula ''musi'' per dir ''música'' o ''cançó'': {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi li pona tawa mi.'' | M'agrada la música. |} Tal com ''jan'' precedeix els noms de persona, ''kalama musi'' precedeix els noms de cançons específiques: {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi `La Balanguera' li pona tawa mi.'' | M'agrada la cançó `La Balanguera'. |} I podem fer servir la paraula ''pi'' per parlar de música d'un cert grup o artista: {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi pi jan Pau Riba li nasa.'' | La música d'en Pau Riba és de bojos. |- |} Finalment, ''kalama'' es pot fer servir com a verb: {| border=1 |+Exemple | ''mi kalama kepeken ilo.'' | Faig soroll amb un instrument. |- | ''o kalama ala!'' | No facis soroll! |} =====Fent servir ''nasin'' per demanar ''com''===== En aquesta lliçó em parlat de la paraula ''nasin'', i per això fa falta remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase: {| border=1 |+Exemple | ''sina pali e ni kepeken nasin seme?'' | Has fet això de quina manera? Com ho has fet? |- |} Diria que és prou fàcil, així que no m'hi entretindré més. Però t'has adonat com ''seme'' es fa servir per demanar qualsevol cosa? A la última lliçó, vam veure ''jan seme'' (''qui'') i ''tan seme'' (''perquè''), i ara tenim ''kepeken nasin seme'' per a ''com''. ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | El fill de l'Anna és divertit. <!-- jan lili pi jan Ana li musi. --> | Sóc un Tokiponista. <!-- mi jan pi toki pona. --> | És un bon músic. <!-- ona li jan pona pi kalama musi. --> | El capità del vaixell menja. <!-- jan lawa pi tomo tawa telo li moku. --> | Bup bup. <!-- mu. --> | La música d'en Canimas és bona. <!-- kalama musi pi jan Kanima li pona. --> | Qui del grup és important? <!-- jan seme pi kulupu ni li suli? --> | Casa nostra està feta un fàstig. <!-- tomo pi mi mute li pakala. --> | Com s'ho ha fet? <!-- ona li pali e ni kepeken nasin seme? --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''kili pi jan Nuja li ike.'' <!-- La fruita de la Núria és dolenta. --> | ''len pi jan Susana li jaki.'' <!-- La roba de la Sussana és bruta. --> | ''mi sona ala e nimi pi ona mute.'' <!-- No sé el nom d'ells. --> | ''mi wile ala toki pi kalama musi.'' <!-- No vull parlar de música. --> | ''mi wile toki meli.'' <!-- Vull parlar de noies. --> | ''sina pakala e ilo kepeken nasin seme?'' <!-- Com has trencat l'eina? --> | ''jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.'' <!-- Washington va ser un bon líder d'Amèrica. --> | ''wile pi jan ike li pakala e ijo.'' <!-- La voluntat de la mala gent espatlla les coses. --> |} ==Conjuncions, temperatura== ===Vocabulari=== {| | ''ante'' | altre, diferent |- | ''anu'' | o |- | ''en'' | i |- | ''kin'' | encara, també, i tant |- | ''lete'' | fred; congelar |- | ''lipu'' | paper, fulla, pàgina, butlleta, etc. |- | ''mani'' | diners, moneda |- | ''pilin'' | sentir, pensar |- | ''taso'' | però, només |} ===Lliçó=== ====''anu'', ''en'', i ''taso''==== Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una. Així doncs, endavant. =====''anu''===== Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així: {| border=1 |+Exemple jan Ana anu jan Mali li moku e suwi? |} De manera mig literal, aquesta frase diu ''L'Anna o la Maria s'han menjat les galestes?''. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem alguna cosa com ''S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?''. Ja veus que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si es fa servir ''anu''. Pensa diferent. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''sina jo e kili anu telo nasa?'' | Tens la fruita o el vi? |- | ''sina toki tawa mi anu ona?'' | Em parles a mi, o a ell? |- | ''ona anu jan ante li ike?'' | És ell el dolent, o l'altra persona és dolenta? |- | ''sina toki pi mama anu jan lili?'' | Parles del pare o del fill? |} Saps com a vegades en català diem coses com: ''vindràs o què?'' Bé, ho podem fer igual en Toki Pona: {| border=1 |+Exemple | ''sina kama anu seme?'' | Vens o què? |- | ''sina wile moku anu seme?'' | Vols menjar o què? |- | ''sina wile e mani anu seme?'' | Vols els diners o què? |} Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit. <!-- referència. --> =====''en''===== Aquesta paraula simplement vol dir ''i''. Es fa servir per ajuntar dos noms al subjecte d'una frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi en sina li jan pona.'' | Tu i jo som amics. |- | ''jan lili en jan suli li toki.'' | El nen i l'adult parlen. |- | ''kalama musi en meli li pona tawa mi.'' | M'agraden la música i les noies. |- |} Fixa't que ''en'' no serveix per connectar dos complements directes. Per a això, fés servir la tècnica de la múltiple ''e'' que vas aprendre a la lliçó quatre. <!-- Referència --> {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi wile e moku e telo.'' | Vull menjar i aigua. |- | Incorrecte: ''mi wile e moku en telo.'' | |} També fixa't que ''en'' no es fa servir per connectar dues frases senceres, tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fés servir la tècnica del múltiple ''li'' de la lliçó quatre <!-- Referència --> o trenca la frase en dues: ''Menjo fruita, i parlo en toki pona'' {| border=1 |+Exemple |''mi moku e kili li toki kepeken toki pona.'' o bé ''mi moku e kili. mi toki kepeken toki pona..'' |} ''en'' també es pot fer servir amb ''pi'' si dues persones tenen alhora una cosa: {| border=1 |+Exemple | ''tomo pi jan Mali en mije ona li suli.'' | La casa de la Maria i el seu xicot són grans. |- | ''jan lili pi jan Ana en jan Luwi li suwi.'' | El fill de l'Ana i en Lluís és dolç. <!-- Cutre. --> |} =====''taso''===== ''taso'' té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com a conjunció primer. Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat altres conceptes; ''taso'' és fàcil d'entendre veient-ne l'ús. {| border=1 |+Exemple | ''mi wile moku. taso mi jo ala e moku.'' | Vull menjar. Però no tinc menjar. |- | ''mi wile lukin e tomo mi. taso mi lon ma ante.'' | Vull veure casa meva. Però estic en un altre país. |} La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer servir ''taso''. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català, però no en Toki Pona. {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi pona. taso meli mi li pakala.'' | Estic bé, però la meva xicota està ferida. |- | Incorrecte: ''mi pona, taso meli mi li pakala.'' | |- | Incorrecte: ''mi pona taso meli mi li pakala.'' | |} Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, ''taso'' també es pot fer servir com a adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona. {| border=1 |+Exemple | ''jan Lisa taso li kama.'' | Només ha vingut la Lisa. |- | ''mi sona e ni taso.'' | Sé només això. |} I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi. {| border=1 |+Exemple | ''mi musi taso.'' | Només faig broma. |- | ''mi pali taso.'' | Només treballo. Tot el que faig és treballar. |- | ''mi lukin taso e meli ni! ali li pona.'' | Només mirava aquella noia! No passa res (tot està bé). |} ====''kin''==== ''kin'' vol dir ''també'', ''encara'', o ''i tant''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa ma Elopa.'' | Vaig anar a Europa. |- | ''pona! mi kin tawa ma Elopa.'' | Oh! També jo vaig anar a Europa! |} {| border=1 |+Exemple | ''mi mute o tawa.'' | Anem. |- | ''mi ken ala. mi kin moku.'' | No puc. Encara estic menjant. |} <!-- SEGUR? --> {| border=1 |+Exemple | ''a! sina lukin ala lukin e ijo nasa ni?'' | Oh! Veus aquesta cosa rara? |- | ''mi kin lukin e ona.'' | I tant que la veig. |} ====Temperatura i ''pilin''==== Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis, <!-- referència --> però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova. Bé, si ho has oblidat, ''seli'' vol dir ''calent'' o ''calor''. Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també has après que ''lete'' vol dir ''fred''. Podem fer servir aquestes paraules per descriure la temperatura: {| border=1 |+Exemple | ''seli li lon.'' | ''Hi ha calor''. Fa calor. |- | ''lete li lon.'' | ''Hi ha fred''. Fa fred. |} També pots fer servir ''lili'' i ''mute'' per ser més específic. {| border=1 |+Exemple | ''seli mute li lon.'' | ''Hi ha molta calor''. Fa molta calor. |- | ''lete lili li lon.'' | ''Hi ha poca calor''. Fa poca calor. |- | ''lete mute li lon.'' | ''Hi ha molt de fred''. Fa molt de fred. |- | ''lete lili li lon.'' | ''Hi ha poc fred''. Fa fresca. |} El que passa és que aquestes frases són només per parlar de la temperatura dels voltants en general. Per exemple, si surts de casa, pots fer servir una d'aquestes frases per descriure com és la temperatura. O si entres en una cova on hi fa fred, també els pots fer servir. Però si et refereixes a que un objecte és fred, sigui quina sigui la temperatura ambient, has de fer servir ''pilin''. Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que dius: {| border=1 |+Exemple | ''ilo ni li lete pilin.'' | Aquesta destral és freda-al-tacte. |} Aquesta estructura és com ''pona lukin''. ''pilin'' actua com a adverbi aquí. Una traducció estricta de la frase seria: ''Aquesta destral és tactement freda.'' Fixa't que ''pilin'' es fa servir per descriure la temperatura d'objectes específics, mentre que ''lon'' es fa servir per descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de ''lon'', les frases de ''pilin'' poden fer servir ''mute'' i ''lili'' per intensificar les descripcions: {| border=1 |+Exemple | ''ni li lete pilin mute.'' | Això és molt fred. |- | ''ni li seli pilin lili.'' | Això és una mica calent. |} =====Altres usos de ''pilin''===== També es fa servir ''pilin'' per descriure com et sents: {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin pona.'' | Em trobo bé. Em sento feliç. |- | ''mi pilin ike.'' | Em trobo malament. Em sento trist. |- | ''sina pilin seme?'' | Com et trobes? Com et sents? |} També vol dir ''pensar'': {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin e ni: sina ike.'' | Penso això: ets dolent. Crec que ets dolent. |} Quan demanes a algú ''en què penses?'' en Toki Pona, ho fas així: {| border=1 |+Exemple | ''sina pilin e seme?'' | Què penses? |} Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó anterior: <!-- referència. --> {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin ijo'' | Penso en alguna cosa. |- | ''mi pilin pi meli ni'' | Penso en aquella dona. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Vols venir o què? <!-- sina wile kama anu seme? --> | Vols menjar o aigua? <!-- sina wile e moku anu telo? --> | Encara vull anar a casa meva. <!-- mi kin while tawa tomo mi. --> | Aquest paper és fred. <!-- lipu ni li lete pilin. --> | M'agraden els diners d'altres països. <!-- mani pi ma ante li pona tawa mi. --> | Me'n vull anar, però no puc. <!-- mi wile tawa. taso mi ken ala. --> | Estic sol. <!-- mi taso li lon. --> <!-- Consell: Només jo sóc present --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mi olin kin e sina.'' <!-- Encara t'estimo. --> | ''mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.'' <!-- Em sembla que no té diners. --> | ''mi wile lukin e ma ante.'' <!-- Vull veure altres països. --> | ''mi wile ala e ijo. mi lukin taso.'' <!-- No vull res. Només estic mirant. --> | ''sina wile toki tawa mije anu meli?.'' <!-- Vols parlar d'un home, o d'una dona? --> <!-- POR. Està bé? --> |} ==Colors== ===Vocabulari=== {| | ''jelo'' | groc |- | ''kule'' | color; pintar, acolorir |- | ''laso'' | blau |- | ''loje'' | vermell |- | ''pimeja'' | negre |- | ''sitelen'' | dibuix, imatge; dibuixar, escriure |- | ''walo'' | blanc |} ===Lliçó=== ====Combinacions de color==== De ben segur algun cop a la vida has utilitzat llàpissos de colors. Quan tenies pocs llàpissos, podies aconseguir els colors que faltaven barrejant-los. Per exemple, barrejant blau i groc s'obtenies el color verd. Així, igual que un pintor, es descriuen els colors en Toki Pona: combinant-ne uns quants de bàsics. Els colors actuen com a adjectius, així que van després del nom. Exemplificant, combinarem blau i vermell per parlar d'un vestit lila: {| border=1 |+Exemple | ''len'' | vestit |- | ''len laso'' | vestit blau |- | ''len laso loje'' | vestit blau vermellós. Així doncs, un vestit lila! |} Utilitzant aquest mètode, es poden mesclar diferents colors per obtenir-ne molts de nous. Aquí tens una llista dels més comuns: {| border=1 |+Exemple | ''laso loje'' | lila (blau vermellós) |- | ''laso jelo'' | verd (blau grogenc) |- | ''loje jelo'' | taronja (vermell grogenc) |- | ''walo pimeja'' | gris (blanc fosc) |} Pots ajuntar tants colors com vulguis, però no et passis. Al capdevall la Toki Pona té a veure amb simplicitat. Recorda que els colors tot sols no segueixen cap patró lògic, així que els pots barrejar amb l'ordre que vulguis: {| border=1 |+Exemple | ''laso loje'' | blau vermellós = lila |- | ''loje laso'' | vermell blavós = lila |- | ''laso jelo'' | blau grogenc = verd |- | ''jelo laso'' | groc blavós = verd |} =====Els colors amb ''pi''===== Si has entès la combinació de colors, ja quasi saps tot el que cal per fer un ús pràctic dels colors en Toki Pona. Però si en tens ganes, podem parlar del seu aspecte més tècnic. Si et vols saltar aquest apartat, no passar res. El que aprendràs aquí es fa servir molt poc sovint. Però si ho vols aprendre igualment, continua llegint. Imagina't que en comptes de tenir una peça d'un sol color, tens una peça de més de dos colors. Per exemple, la senyera. Està formada del color vermell i del groc. Però no pots pas ajuntar els dos colors com hem fet fins ara, perquè parlariem d'una bandera (''len lipu ma'') taronja (''jelo loje''). El que hem de fer és utilitzar ''en'' per separar esl dos colors, i llavors utilitzar ''pi'' mostrant que tot i que hi han dos colors, cada un d'ells parla de la bandera: {| border=1 |+Exemple | ''len lipu ma pi jelo en loje'' | Bandera groga i vermella |} Ho has entès? Ara veiem què hauria passat si no haguéssis utilitzat ''pi'' aquí: {| border=1 |+Exemple | ''len lipu ma jelo en loje li pona.'' | Una bandera groga i el vermell són bons. |} Sense ''pi'', ''loje'' queda sol, no està modificant res. Per tant, la frase és incorrecte. Has d'utilitzar ''pi'' per mostrar que tant ''loje'' com ''jelo'' modifiquen ''len lipu ma''. ====''kule''==== Aquesta és molt fàcil d'entendre. ''kule'' té dos grans usos, i els explicaré d'un en un. =====Ús de ''kule'' per demanar el color===== Això no necessita pas gaire explicació, si has entès ''seme''. {| border=1 |+Exemple | ''ni li kule seme?'' | Quin color és aquest? De quin color és això? |} =====''kule'' com a verb===== ''kule'' com a verb vol dir ''acolorir'' o ''pintar''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi kule e lipu.'' | Pinto el paper. |} ====Miscel·lània==== La paraula per la secció miscel·lània d'avui és ''sitelen''. Com a nom vol dir ''dibuix'' o ''imatge''. Com a verb, vol dir ''dibuixar'' o ''escriure''. ''sitelen'' és més útil pels noms compostos que pots fer amb ell. ''sitelen tawa'' (''dibuix que es mou'') vol dir o bé una película o bé una sèrie de televisió. Aquí tens un parell d'exemples: {| border=1 |+Exemple | ''sitelen tawa Els Joves li pona tawa mi.'' | M'agrada la sèrie Els Joves. |- | ''sitelen tawa Els Sense Nom li pona kin .'' | La pel·lícula Els Sense Nom també és bona. |} ''sitelen'' també es pot fer servir amb ''ma'' per voler dir mapa: {| border=1 |+Exemple | ''o pana e sitelen ma tawa mi.'' |} ''sitelen ma'', per suposat, vol dir ''dibuix del terreny''. ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | No veig la bossa blava. <!-- mi lukin ala e poki laso. --> | Una persona petita i verda va venir del cel. <!-- jan laso jelo lili li kama tan sewi. --> | M'agrada el color lila. <!-- kule loje laso li pona tawa mi. --> | El cel és blau. <!-- sewi li laso. --> | Mira aquell insecte vermell! <!-- o lukin e pipi loje ni! --> | Vull el mapa. <!-- mi wile e sitelen ma. --> | Mires Els Aurons? <!-- sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons? --> | Quin color t'agrada? <!-- kule seme li pona tawa sina? --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''suno li jelo.'' <!-- El sol és groc. --> | ''telo suli li laso.'' <!-- El mar (gran aigua) és blau. --> | ''mi wile moku e kili loje.'' <!-- Vull menjar una fruita vermella. --> | ''ona li kule e tomo tawa.'' <!-- Ell pinta el cotxe. --> |} I ara prova de llegir aquest poema de Toki Pona. Fa servir expressions poètiques, però si has estudiat, podràs gaudir i apreciar aquest poema perquè ja hem explicat tots els conceptes i el vocabulari que s'hi fa servir. Aquí el tens: <center> ''ma mi li pimeja.'' ''kalama ala li lon.'' ''mi lape. mi sona.'' </center> <!-- El meu món és fosc. --> <!-- No hi ha sorolls. --> <!-- Dormo. Ho sé. --> ==Éssers vius== ===Vocabulari=== {| | ''akesi'' | groc |- | ''kala'' | color; pintar, acolorir |- | ''kasi'' | blau |- | ''moli'' | mort; morir, matar |- | ''soweli'' | mamífer |- | ''waso'' | ocell, au |} No oblidis que ''pipi'' és qualsevol tipus d'insecte. ===Lliçó=== ====Ambigüitat dels noms dels éssers vius==== Estic segur que a les alçades d'aquesta lliçó, ja hauràs vist que el vocabulari de Toki Pona és força inespecífic. Bé, el mateix passa amb els noms de plantes i animals. Farem una ullada ràpida sobre els diferents grups, i pel camí comentarem detalls específics de cada un. =====''akesi''===== ''akesi'' inclou tots els rèptils i amfibis. Les serps, les granotes, i les tortuges són, per exemple, animals que s'anomenen ''akesi''. Molts monstres també cauen dins la categoria d'''akesi''. La gent normalment s'imagina els monstres lletjos i llefiscosos, amb una pel fastigosa, i hi ha molts ''akesi'' que són així. Els dinosaures també serien ''akesi''. Es veu, doncs, que no es pot ser massa específic quan tractem amb noms d'aquests animals. Però aquesta és realment part de la bellesa única de la Toki Pona. Quantes altres llengües coneixes en què una sola paraula vol dir: sargantana, drac, cocodril, serp, iguana, dinosaure, tortuga, i molts animals més? Hem de remarcar, però, que encara pots fer servir adjectius i frases amb ''pi'' per precisar significat. Per exemple, una bona manera de parlar de serps verinoses és: ''akesi pi telo moli'' (''reptil/amfibi de líquid mortal''). Aquest terme es podria aplicar tant a serps verinoses com a granotes amb verí que poden matar una persona només saltant-li a sobre. =====''kala''===== ''kala'' es fa servir per parlar de peixos i altres animals que viuen a l'aigua. Una sardina, un tauró, o fins i tot un cranc són anomenats amb ''kala''. ''kala'' també es pot fer servir com a adjectiu. És útil (especialment) quan es vol parlar d'una sirena: ''jan kala'' (= "persona peix"). =====''kasi''===== ''kasi'' es fa servir per parlar de totes les plantes o coses que siguin com plantes. ''kasi'' va des de l'arbre més gran fins al bolet més petit. També es fa servir per voler dir ''fulla''. Un matoll, un lliri, un xampinyó, o un noguer són exemples de ''kasi''. Generalment, quan es parla de flors, es pot dir ''kasi kule'', ja que les flors tenen color. I això ajuda a distingir una flor d'una planta típica. Quan es parla d'arbres, és millor dir ''kasi suli''. Per plantetes, podem fer servir ''kasi lili''. Per voler dir fulla o herba, es pot utilitzar ''lipu kasi''. Hi ha una planta particular (ehem) que és il·legal en la majoria de nacions, però que ha inspirat molt a la Toki Pona, i que es fa servir tant per plaer com per medicació per algunes persones. Si es fa servir per plaer, se li diu ''kasi nasa''. Si es fa servir per medicació, es diu ''kasi sona''. També pots dir ''ma kasi'' per voler dir ''bosc'' o ''jungla''. =====''pipi''===== ''pipi'' es fa servir per tot tipus d'insectes, incloent aranyes, formigues, escarabats i papallones. Un grill, una llagosta, o una marieta són exemples de ''pipi''. =====''soweli''===== ''soweli'' es fa servir bàsicament per tot tipus de mamífers. Un lleó, una llebre, o fins i tot un koala són ''soweli''. Si menges carn que ve d'un ''soweli'' (com vedella o porc), encara s'anomena ''soweli''. No hi ha una paraula diferent per carn; tot és el mateix: {| border=1 |+Exemple | ''soweli ni li pona moku.'' | La vaca és bona per menjar. |} Fem servir ''pona moku'' quan volem dir ''amb bon gust'' o ''deliciós''. =====''waso''===== ''waso'' inclou tots els ocells i animals voladors. Un ànec, un corb o un pardal són ''waso''. Com ''soweli'', si menges carn que ve d'un ocell, encara s'ha d'anomenar ''waso''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile moku e waso.'' | Vull menjar pollastre. |} ====''moli''==== Aquesta paraula no és gens complicada, però m'agradaria mostrar alguns exemples per assegurar-me que l'entens. Es pot fer servir per dir que alguna cosa és morta: {| border=1 |+Exemple | ''pipi li moli.'' | L'insecte és mort. |} Si vols dir que alguna cosa s'està morint, però encara no ha mort, fes servir ''kama moli''. ''kama'' dóna a ''moli'' un efecte de progressió, com hem vist a les frases ''kama jo'' (''obtenir'') i ''kama sona'' (''aprendre''). {| border=1 |+Exemple | ''soweli li kama moli.'' | El cavall s'està morint. |} I si vols fer servir ''moli'' per parlar de matar a un altre: {| border=1 |+Exemple | ''jan li moli e waso.'' | La persona ha matat l'ocell. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Vull un gatet. <!-- mi wile e soweli lili. --> | Ah! El dinosaure se'm vol menjar! <!-- a! akesi li wile moku e mi! --> | El mosquit m'ha mossegat. <!-- pipi li moku e mi. --> | Les vaques diuen muu. <!-- soweli li toki e mu. --> | Els ocells volen en l'aire. <!-- waso li tawa lon kon. --> | Vinga, mengem peix. <!-- mi mute o moku e kala. --> | Les flors són maques. <!-- kasi kule li pona lukin. --> | M'agraden les plantes. <!-- kasi li pona tawa mi. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mama ona li kepeken e kasi nasa.'' <!-- La seva mare feia servir marihuana. --> | ''akesi li pana e telo moli.'' <!-- La serp va escupir verí. --> | ''pipi li moku e kasi.'' <!-- Els insectes mengen plantes. --> | ''soweli mi li kama moli.'' <!-- El meu gos s'està morint. --> | ''jan Pawe o, mi wile ala moli.'' <!-- Forrest, no vull morir. --> | ''mi lon ma kasi.'' <!-- Estic al bosc. --> |} ==El cos== ===Vocabulari=== {| | ''ko'' | substància semisòlida (cola, pols, etc.) |- | ''kute'' | sentir (d'oïda), escoltar |- | ''linja'' | línia, cabell, pèl |- | ''luka'' | braç, mà |- | ''lupa'' | forat, orifici, porta, finestra |- | ''nena'' | muntanya, protuberància, bony |- | ''noka'' | cama, peu |- | ''oko'' | ull |- | ''palisa'' | pal, bastó, cosa punxaguda |- | ''selo'' | pell, superfície externa |- | ''sijelo'' | cos |- | ''sike'' | cercle, pilota, rodona |- | ''sinpin'' | paret, tors |- | ''uta'' | boca |} ===Parts del cos=== Totes les paraules del vocabulari es fan servir per donar nom a les parts del cos. Algunes d'aquestes paraules, però, tenen altres usos. A continuació hi ha una taula on hi ha la traducció de diferents parts del cos: {| | ''ull'' | ''oko'' vol dir ull en Toki Pona. Al contrari que altres paraules, aquesta no té altres usos. |- | ''nas'' | Per dir ''nas'' en Toki Pona, normalment es fa servir ''nena''. Però la paraula ''nena'' vol dir qualsevol tipus de protuberància; pot voler dir un turó, per exemple. També es fa servir per altres parts del cos. Si vols especificar, pots dir ''nena kon'' (ja que el teu nas és qui detecta olors en l'aire, al capdavall). |- | ''boca'' | Per dir boca, es fa servir ''uta''. Aquesta paraula també es pot utilitzar per dir ''dent'': ''ijo uta walo'', que literalment vol dir ''coses blanques de la boca''. |- | ''cabell'' | En general la paraula per ''pèl'' és ''linja''. Si vols especificar el cabell del cap, digues ''linja lawa'' (''cabell del cap''). ''linja'' també pot voler dir qualsevol cosa en forma de línia, no només pèls. |- | ''cap'' | A més del sentit de ''líder'' que has après a lliçons anteriors, ''lawa'' també vol dir ''cap''. |- | ''coll'' | El que més s'aproxima a ''coll'' en Tokipona és ''anpa lawa'', que vol dir ''capdavall del cap''. |- | ''braç'' | ''luka'' vol dir tant ''mà'' com ''braç''. No hi ha cap manera concreta d'especificar a quin dels dos et refereixes. És una altra de les peculiaritats de la Toki Pona. Pots fer servir aquesta paraula per voler dir ''guants'': ''len luka'' (''vestit de la mà'') |- | ''costat'' | Ja has après aquesta paraula en lliçons anteriors, però també té a veure amb el tema d'aquesta lliçó. La paraula es ''poka'', i ja n'has estudiat els altres usos. |- | ''cama'' | Semblant a ''luka'', ''noka'' vol dir tant cama com peu. Les pots combinar amb ''len'' també. ''len toka'' normalment vol dir sabata, però també podria voler dir ''pantalons'', o qualsevol altra tipus de vestit per les cames o els peus. |- | ''tors'' | La paraula per tors i abdòmen és ''sinpin''. Inicialment va ser pensada per voler dir ''frontal'' o ''paret'', però el tors i l'abdòmen al capdavall són la part davantera del cos, i destaquen per ser una gran superfície, com una paret. Ocasionalment ''sinpin'' també pot utilitzar-se per referir-se a la ''cara''. Dues altres parts particulars del cos que pots trobar en el ''sinpin'' d'una dona són els ''nena sike'', que vol dir ''protuberàncies rodones''. Pots afegir ''meli'' al final de l'expressió si creus que hi pot haver alguna confusió. |- | ''penis/vagina'' | Aquesta part del cos varia depenent de si la persona és mascle o femella. Per dir ''penis'', fem servir ''palisa''. De fet, ''palisa'' es fa servir per qualsevol objecte que sigui llarg i punxagut, com una branca d'un arbre. Els testicles de l'home es poden anomenar ''sike''. Depenent de la situació i el contexte, pots necessitar afegir ''mije'' al final de cadascuna d'aquestes paraules per assegurar que no hi ha confusió. Si parles de les parts d'una dona, simplement utilitza ''lupa''. ''lupa'' pot denotar qualsevol forat o obertura, com una porta o una finestra. De nou, depenent del contexte, pots voler afegir ''meli'' després de ''lupa'' per claredat. |- | ''orella'' | Per dir ''orella'' en Toki Pona, diem ''nena kute'', que vol dir ''protuberància de sentir''. Després de tot, una orella és una protuberància del cap, i es fa servir per sentir o escoltar coses. ''kute'' pot usar-se com a verb: {| border=1 |+Exemple | ''mi kute e toki sina.'' | Et sento parlar. Sento el que dius. |- | ''mi kute e kalama musi.'' | Escolto música. |} |- | ''esquena'' | Per referir-nos a l'esquena, utiltzem ''monsi''. |- | ''pell'' | Per la pell, ''selo''. També pot voler dir l'escorça d'un arbre, o qualsevol altre tipus de coberta. |} ===Fluïds i deixalles corporals=== {| | ''telo walo mije'' | Aquest és el fluïd que allibera un home a l'''unpa''. Si tens un bon contexte, i és obvi de què parles, pots treure els adjectius ''walo'' i/o ''mije'', i dir només ''telo''. |- | ''telo jelo'' | Això vol dir orina. De fet vol dir ''fluïd groc''. Aquí hi ha una frase típica utilitzant ''telo jelo'': {| border=1 |+Exemple | ''mi pana e telo jelo.'' | Acabo de pixar. |} |- | ''ko jaki'' | Això es refereix a la femta. <!-- Ole paraula! --> {| border=1 |+Exemple | ''mi pana e ko jaki.'' | Vaig a cagar. |} |- | ''telo sijelo loje'' | Això vol dir ''fluïd vermell del cos'', i es fa servir per a la ''sang''. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| |Fes-me un petó. <!-- o pilin e uta mi kepeken uta sina. --> |} Això és una mica idiomàtic. Pensa en: Toca la meva boca utilitzant la teva boca. {| | He de pixar. <!-- mi wile pana e telo jelo. --> | Tinc el cabell moll. <!-- linja mi li telo. --> | Tinc alguna cosa a l'ull. <!-- ijo li lon oko mi. --> | No sento el que dius. <!-- mi ken ala kute e toki sina. --> | He d'anar a cagar. <!-- mi wile pana e ko jaki. --> | Aquell forat és gran. <!-- lupa ni li suli. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!'' <!-- Ah! Em surt sang de l'orella!. --> <!-- ''selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.'' --> <!-- . --> | ''o pilin e nena.'' <!-- Toca el botó. --> | ''o moli e pipi kepeken palisa.'' <!-- Mata l'insecte amb el bastó. --> | ''luka mi li jaki. mi wile telo e ona.'' <!-- Tinc les mans brutes. Me les vull rentar. --> | ''o pana e sike tawa mi.'' <!-- Dóna'm la pilota. --> | ''mi pilin e seli sijelo sina.'' <!-- Sento la calor del teu cos. --> |} ==Números== ===Vocabulari=== {| | ''luka'' | cinc |- | ''nanpa'' | número |- | ''tu'' | dos; dividir |- | ''wan'' | u, un; unir |- | ''weka'' | lluny; treure, eliminar |} ===Lliçó=== ====Ús infreqüent dels números==== Bé, abans de començar aquest a lliçó, vull advertir d'una cosa: el mètode que aprendràs per fer números grans s'ha d'evitar tant com sigui possible. Tot i que és possible dir números com 23 en Toki Pona, per res hauries d'especificar aquests números particulars a menys que sigui crucial. Si intentes utilitzar aquest mètode tota l'estona per cada número del que vols parlar, un ''akesi'' gran i dolent vindrà i et tallarà el dit petit. ====Cardinals==== Bé, ja t'hauràs adonat que només hi ha tres números en Toki Pona: ''wan'' 1, ''tu'' 2 i ''luka''¡ 5. Quan fa falta fer números més grans, els combinem. Bàsicament, els dius un darrera l'altre i vas sumant fins al número que vols. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''tu wan'' = 2 + 1 = 3 |} Curiós, eh? Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''tu tu'' = 2 + 2 = 4 |- | ''luka wan'' = 5 + 1 = 6 |- | ''luka luka'' = 5 + 5 = 10 |- | ''luka luka tu'' = 5 + 5 + 2 = 12 |} Els números s'afegeixen als noms com si fossin adjectius: {| border=1 |+Exemple | ''jan luka tu'' = 7 persones |- | ''jan lili tu wan'' = 3 nens |} Tal com veus, pot ser molt confús palrar de números més grans que 14 o així. Per exemple, 25 seria ''luka luka luka luka luka''. O fins i tot encara pitjor... Imagina't traduïr la cançó ''100 ampolles de cervesa sobre la paret''. La Toki Pona simplement no està pensada per parlar de números grans. És una llengua simple. Si no pots suportar no poder parlar del número 523 en un idioma, llavors la Toki Pona no és per a tu. Potser t'agradaria més el llatí. En tot cas, la raó per la que ho menciono és que una vegada vaig veure en un fòrum de Toki Pona una persona que feia servir una versió horrible, vomitiva, de la Toki Pona per poder escriure números grans ràpidament. Bàsicament feia servir ''pi'' com a signe per multiplicar els números. Per exemple, ell escrivia 25 així: {| border=1 |+Exemple | ''luka pi luka'' |} Recorda que això NO és correcte. Francament, aquest mètode és completament oposat a la raó per la qual es va crear la Toki Pona en un primer moment. ====Utilitzar ''mute''. Mantenir els números.==== Bé, per tant és una mala idea utilitzar els números quan no els necessites en absolut. En canvi, utilitzem ''mute'' per qualsevol número més gran que dos: {| border=1 |+Exemple | ''jan mute li kama.'' | Va venir molta gent. |} Sí, de fet és força poc precís. ''mute'' en la frase anterior podria voler dir 3 o podria voler dir 3.000. Per sort, ''mute'' només és un adjectiu, i per tant li podem enganxar més adjectius al seu darrera. Això és el que hauries de dir si hi havia molta i molta gent: {| border=1 |+Exemple | ''jan mute mute mute li kama!'' | Ve molta, molta i molta gent! |} Segurament, aquesta frase vol dir que venen més de mil persones. Ara imagina't que tens més de dues persones, però no gaires més. Posem-hi que quatre o cinc. Diries això: {| border=1 |+Exemple | ''jan mute lili li kama.'' | Ve una mica de gent. |} De nou, aquestes descripcions són relatives, i serien diferents segons de què parlessis. Simplement fes servir el sentit comú, i recorda que la Toki Pona no té a veure amb ser exacte. ====Ordinals==== Si has entès com funcionen els cardinals, els números ordinals només necessiten un petit pas més. Així traduiries la ''quarta persona'': {| border=1 |+Exemple | ''jan pi nanpa tu tu'' | persona del número quatre; quarta persona |} Com he dit abans, si has entès els números cardinals, és fàcil perquè només has d'afegir ''pi nanpa'' entre el nom i el número. Aquí tens més exemples, si creus que et fan falta: {| border=1 |+Exemple | ''ni li jan lili ona pi nanpa tu.'' | Aquest és el seu segon fill. |- | ''meli mi pi nanpa wan li nasa.'' | La meva primera xicota estava sonada. |} ====Altres usos de ''wan'' i ''tu''==== ''wan'' es pot fer servir de verb. Vol dir ''unir''. {| border=1 |+Exemple | ''mi en meli mi li wan.'' | Jo i la meva xicota ens hem unit. Jo i la meva xicota ens hem casat. |} ''tu'' com a verb vol dir ''dividir'' o ''partir''. {| border=1 |+Exemple | ''o tu e palisa ni.'' | Parteix aquest bastó. Trenca'l en dos trossos. |} ====Miscel·lània==== La paraula d'avui és ''weka''. Com a verb, vol dir ''eliminar'', ''desfer-se de'', etc. {| border=1 |+Exemple | ''o weka e len sina.'' | Treu-te la roba. |- | ''o weka e jan lili tan ni. ona li wile ala kute e ni.'' | Aparta el nen d'aquí. No hauria de sentir això. |} ''weka'' també es fa servir molt sovint com a adjectiu i com a adverbi. {| border=1 |+Exemple | ''mi weka.'' | Era lluny. |- | ''mi wile tawa weka.'' | Vull anar-me'n lluny. Vull marxar. |} També es pot fer servir com a equivalent de ''llunyà'' o ''distant''. {| border=1 |+Exemple | ''tomo mi li weka tan ni.'' | Casa meva és lluny d'aquí. |- | ''ma Elopa li weka tan ma Mewika.'' | Europa és lluny d'amèrica. |} I afegeix ''ala'' per voler dir que alguna cosa està a prop: {| border=1 |+Exemple | ''ma Kanse li weka ala tan ma Italija.'' | França no és lluny d'Itàlia. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Vaig veure tres ocells. <!-- mi lukin e waso tu wan. --> | Ve molta gent. <!-- jan mute li kama. --> | La primera persona és aquí. <!-- jan pi nanpa wan li lon. --> | Tinc dos cotxes. <!-- mi jo e tomo tawa tu. --> | Venen algunes (no gaires) persones. <!-- jan mute lili li kama. --> | Uniu-vos! <!-- o wan! --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mi weka e ijo tu ni.'' <!-- Em vaig desfer d'aquestes dues coses. --> | ''o tu.'' <!-- Partiu-vos. Separeu-vos. --> | ''mi lukin e soweli luka.'' <!-- Veig cinc mamífers. --> | ''mi weka.'' <!-- Era lluny. --> |} ==''la''== ===Vocabulari=== {| | ''la'' | Separa l'adverbi de contexte de la frase |- | ''mun'' | lluna; llunar |- | ''open'' | obrir, començar, engegar |- | ''pini'' | final; acabar, aturar, apagar |- | ''tenpo'' | temps |} Assegura't també de recordar què volen dir tant ''kama'' com ''ni'', perquè les farem servir molt amb les frases de ''la''. ===Lliçó=== ====''la''==== Per a la majoria de gent, aprendre com fer servir aquesta paraula és el concepte més difícil de tot l'idioma. Per sort, aquest és l'últim concepte que aprendràs en aquest curs! ''la'' es pot dividir en tres usos diferents. Per tant, els cobriré d'un en un. Comencem. ====''la'' precedit per una sola paraula==== Primer mirem-nos una frase normal, i després mirem a la mateixa frase amb un frase de ''la'' engangxada: {| border=1 |+Exemple | ''ilo li pakala.'' | L'eina està espatllada. |- | ''ken la ilo li pakala.'' | L'eina potser està espatllada. |} Ja veus que les frases de ''la'' van al començament. La frase que afecta va primer, llavors ''la'', i finalment la frase principal (afectada). M'agradaria explicar de manera lògica perquè ''ken'', quan va abans del ''la'' vol dir ''potser''. Però no hi ha cap bona explicació. Si no ho entens, aquesta és una de les coses que hauràs d'acceptar i utilitzar-la tal qual. De tota manera aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''ken la jan Lisa li jo e ona.'' | Potser ho té la Lisa. |- | ''ken la ona li lape.'' | Potser està dormint. |- | ''ken la mi ken tawa ma Mewika.'' | Potser puc anar a Amèrica. |} ====El temps i ''la''==== Abans de que aprenem com fer servir ''tenpo'' amb ''la'', hem d'aprendre ''tenpo'' tot sol. ''tenpo'' és molt simple, de fet. Actua simplement com qualsevol altre nom. Aquí tens una llista pràctica de moltes de les frases típiques que es poden fer amb ''tenpo''. {| border=1 |+Exemple | ''tenpo suno'' | dia de sol - dia |- | ''tenpo pimeja'' | temps fosk - nit |- | ''tenpo ni'' | aquest temps - ara (present) |- | ''tenpo suno ni'' | aquest temps de sol - avui |- | ''tenpo pimeja ni'' | aquest temps fosc - aquesta nit |- | ''tenpo kama'' | temps que ve - (futur) |- | ''tenpo kama lili'' | temps que ve poc - aviat |- | ''tenpo pini'' | tenps que ha passat - (passat) |- | ''tenpo suno pini'' | temps de sol passat - ahir |- | ''tenpo pimeja pini'' | temps fosc passat - aquesta nit passada |- | ''tenpo suno kama'' | temps de sol que ve - demà |- | ''tenpo mute'' | molt de temps - sovint |} Ara, pots posar aquestes frasetes abans del ''la'' per dir quan una cosa ha passat: {| border=1 |+Exemple | ''tenpo pini la mi weka.'' | Abans, jo era lluny. |- | ''tenpo ni la mi lon.'' | Ara, hi sóc. |- | ''tenpo kama la mi lape.'' | En el futur, dormiré. |- | ''tenpo pimeja pini la mi kama nasa.'' | Aquesta nit passada, em vaig emborratxar. |} També fem servir ''tenpo la'' per parlar de l'edat. Només per avisar-te, parlem de l'edat fent servir una expressió una mica idiomàtica. Aquí tens com demanar ''quants anys tens?'': {| border=1 |+Exemple | ''tenpo pi mute seme la sina sike e suno?'' | Quantes vegades de quina quantitat (''la'') has donat voltes al sol? |} Sí, sé que sembla una tonteria. Però això és essencialment el que has estat fent cada vegada que celebres un aniversari. Els aniversaris venen un cop cada any, i cada cop que tens un aniversari, has fet una volta més al sol. I d'aquí ve la frase. Per respondre-la i dir a algú quants anys tens, simplement canvia ''pi mute seme'' amb la teva edat: {| border=1 |+Exemple | ''tenpu tutu la mi sike e suno.'' | Quatre vegades he donat la volta al sol. |} ====Expressant ''si''/''quan'' amb ''la''==== Fixa't en aquest exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mama mi li moli la mi pilin ike.'' | Els meus pares moren, em sento malament. |} En català normal, ho traduiríem com ''si els meus pares moren, estaré trist''. Totes les frases ''la'' tenen el mateix ordre que l'exemple. Si vols fórmules i patrons, aquí tens una bona manera de representar-ho: {| border=1 |+Exemple | ''1 la 2.'' | Si/quan 1 passa, 2 també passa. |} Si no ets gaire bo en patrons, t'ho explicaré una mica més. Quan dius en català una cosa com ''Si aprenc, sóc espavilat'', pots canviar-ho a Toki Pona així: {| border=1 |+Exemple | Jo aprenc (''la'') sóc espavilat. |} La paraula ''si'' (o ''quan'', depenent de la frase; tots dos volen dir bàsicament el mateix) es perd. La part de la frase que venia amb el ''si'' (que en l'exemple és la part ''Jo aprenc'') va abans del ''la''. La resta de la frase (la part ''sóc espavilat'') vé després del ''la''. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi lape la ali li pona.'' | Quan dormo, tot va bé. |- | ''sina moku e telo nasa la sina nasa.'' | Si beus cervesa, estaràs borratxo. |- | ''sina moli la sina ken ala toki.'' | Si ets mort, no pots parlar. |- | ''mi pali mute la mi pilin ike.'' | Quan treballo molt, em trobo malament. |} ====Miscel·lània==== Com a última cosa que has d'aprendre en aquest curs, t'ensenyaré com fer el comparatiu i el superlatiu. Si et preguntes què és el comparatiu i el superlatiu, és bàsicament el que fas servir quan en català dius ''és més que'', ''és el més''. Aquí tens dos exemples en català, amb comparatiu o superlatiu en negreta: {| border=1 |+Exemple | És '''el més ràpid''' del món . |- | En Joan és '''més simpàtic''' que l'Albert. |} Ara, per fer servir aquest concepte en Toki Pona, has de separar la teva idea en dues frases separades. Així diries ''La Maria és millor que l'Alba.'': {| border=1 |+Exemple | ''jan Malija li pona mute. jan Ala li pona lili.'' | La Maria és molt bona. L'Alba no és gaire bona. |} S'entén? Dius que una cosa és molt, mentre dius que l'altra és poc del mateix. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi suli mute. sina suli lili.'' | Jo sóc més gran que tu. |- | ''mi moku mute. sina moku lili.'' | Jo menjo més que tu. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Potser la Maria vindrà. <!-- ken la jan Malija li kama. --> | Aquesta nit passada he mirat Els Joves. <!-- tenpo pimeja pini la mi lukin e sitelen tawa Els Joves. --> | Si ve l'enemic, crema aquests papers. <!-- jan ike li kama la o seli e lipu ni. --> | Potser està a l'escola. <!-- ken la ona li lon tomo sona. --> | He de treballar demà. <!-- tenpo suno kama la mi wile pali. --> | Quan fa calor, suo. <!-- seli li lon la mi pana e telo tan selo mi. --> |} Pensa: Quan hi ha calor, trec un fluïd de la meva pell {| | Obre la porta. <!-- o open e lupa. --> | La lluna és gran aquesta nit. <!-- tenpo pimeja ni la mun li suli. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''ken la jan lili li wile moku e telo.'' <!-- Potser el nen té set. --> | ''tenpo ali la o kama sona.'' <!-- Aprèn sempre! --> | ''sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.'' <!-- Tradueix-te-la tu mateix. :) --> |} ==Conclusió (de ''jan Pije'')== ''mi sitelen e kama sona pi toki Inli tawa toki Kataluna. taso mi sitelen ala e ni. jan Pije sitelen e ni:'' pona! tenpo ni la sina sona e toki pona mute. toki pona li pona ala pona tawa sina? mi wile e ni: ona li pona tawa sina. sina sona e toki pona mute. taso sina ken kin kama sona e ijo sin. sina wile sona pona e toki pona la o kama tawa tomo toki pi toki pona. -- sina jo e ilo mIRC la o pilin e [irc://irc.freenode.net/tokipona nena ni]. sina lukin e nena ''Proceed'' la o pilin e ona. -- sina jo ala e ilo ''mIRC'' la sina ken pali e ijo tu: sina ken kama jo e ilo mIRC. anu sina ken tawa ijo irc://irc.freenode.net/tokipona kepeken ilo sina. sina wile ala kama tawa tomo toki la o pana e lipu tawa nimi (bknight009@yahoo.com). mi wile mute toki tawa sina! sina ken la o kepeken e toki pona taso. toki awen pona li lon li kepeken e toki pona. tenpo pini la toki awen ni li kepeken e toki Inli. taso jan li pana e toki pona tawa ona. <dl> <dt>kasi pona <dd> kasi suli en jan lili li jan pona. taso ali li ante. ni li toki pona. <dt>jan ike Kin li pakala e tenpo pona Kolisu! <dd> jan ike Kin li wile pakala e tenpo pona Kolisu. ona li ken ala ken pona e wile ike ni? <dt>jan Lowe <dd> jan Wansa li wile moli e kasi. taso jan Lowe li wile ala e ni. <dt>soweli Kipa li lili. - tenpo suno pi jan moli <dd> tenpo suno pi jan moli li pona tawa soweli Kipa. </dl> sina wile e toki awen ni la mi jo e ona. sina pana e lipu tawa nimi (bknight009@yahoo.com) la mi pana e toki awen tawa sina. o kepeken e toki pona taso! sina sona e toki pona. pona! tenpo ni la sina ken pali. o pana e sona pi toki pona tawa jan ante. o pali e toki awen. o toki kepeken toki pona! toki pona li toki pona. mi wile e ni: jan mute li sona e ona. sina ken kama e ni. '''o pona!''' <!-- %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% SOLUCIONS %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% --> ==Solucions als exercicis== <!-- *** Posar que el número de secció comenci al 3 --> ===Frases bàsiques=== {| | La gent és bona. | ''jan li pona.'' |- | Estic menjant. | ''mi moku.'' |- | Ets alt. | ''sina suli.'' |- | L'aigua és simple. | ''telo li pona.'' |- | El llac és gran. | ''telo li suli.'' |} {| | ''suno li suli.'' |El sol és gran |- | ''mi suli.'' |Sóc important / Estic gras |- | ''jan li moku.'' |Algú menja |} ===Complement directe=== {| | Tinc una eina. | ''mi jo e ilo.'' |- | Ella menja fruita. | ''ona li moku e kili.'' |- | Alguna cosa m'està mirant. | ''ijo li lukin e mi.'' |- | Ell vol aixafar l'aranya. | ''ona li wile pakala e pipi.'' |- | La pera és un menjar i és bona. | ''kili li moku li pona.'' |- | L'escarabat té set. | ''pipi li wile moku e telo.'' |} {| | ''mi lukin e ni.'' |Estic mirant allò. |- | ''mi wile unpa e ona.'' |Vull fer sexe amb ell/ella |- | ''jan li wile jo e ma.'' |La gent vol posseir el país. |- | ''mi jan li suli.'' |Sóc algú i sóc important |} ===Adjectius, noms compostos i adverbis=== <center> ''mi jo e kili.'' ''ona li pona li lili.'' ''mi moku lili e kili lili.'' </center> <center> Tinc una fruita És bona i petita Mossego una mica la fruita petita </center> {| | El líder va beure aigua bruta. | ''jan lawa li moku e telo jaki.'' |- | Necessito una forquilla. | ''mi wile e ilo moku.'' |- | Un enemic els ataca. | ''jan ike li utala e ona mute.'' |- | Aquella mala persona té roba estranya. | ''jan ike ni li jo e len nasa.'' |- | Vam beure molt de vodka. | ''mi mute li moku e telo nasa mute.'' |- | Els nens miren els adults. | ''jan lili li lukin e jan suli.'' |} {| | ''mi lukin sewi e tomo suli.'' |Miro enlaire cap al gran edifici. |- | ''seli suno li seli e tomo mi.'' |La calor del sol escalfa casa meva. |- | ''jan lili li wile e telo kili.'' |La mainada volen suc de fruita. |- | ''ona mute li nasa e jan suli.'' |Ells van fer tornar bojos els adults. |} ===Preposicions 1: ''lon'', ''kepeken'', i ''tawa''=== {| | He arreglat la llanterna amb una eina petita. | ''mi pona e ilo suno kepeken ilo lili.'' |- | M'agrada la Toki Pona. | ''toki pona li pona tawa mi.'' |- | Els hem donat menjar. | ''mi mute li pana e moku tawa ona mute.'' |- | Aquest és pel meu amic. | ''ni li tawa jan pona mi.'' |- | Les eines són al contenidor. | ''ilo li lon poki.'' |- | Aquella ampolla és al fang. | ''poki ni li lon jaki.'' |- | Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. | ''mi wile tawa tomo ona'' |- | | ''kepeken tomo tawa mi.'' |- | S'estan queixant. | ''ona mute li utala toki.'' |} {| | ''sina wile kama tawa tomo toki.'' |Hauries de venir al xat. |- | ''jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.'' |La gent parla en Toki Pona al xat. |- | ''mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.'' |Vaig al xat. És bo per a mi. |- | ''sina kama jo e jan pona lon ni'' |Faràs amics allà. |} <!-- Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat --> <!-- literal? --> ===Preposicions 2=== {| | El meu amic està al meu costat. | ''jan pona mi li lon poka mi.'' |- | El sol és sobre meu. | ''suno li lon sewi mi.'' |- | La terra és sota meu. | ''ma li lon anpa mi.'' |- <!-- el país / la terra --> | Les coses dolentes són darrera meu. | ''ijo ike li lon monsi mi.'' |- | Estic bé perquè estic viu. | ''mi pona tan ni: mi lon.'' |- <!-- "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior. --> | Miro el paisatge al costat del meu amic. | ''mi lukin e ma poka jan pona mi.'' |- | La gent semblen formigues. | ''jan li lukin sama pipi.'' |} {| | ''poka mi li pakala.'' |Em fa mal al costat. |- <!-- què és un "hip"? --> | ''mi kepeken e poki e ilo moku.'' |Faig servir un bol i una cullera. |- | ''jan li lon insa tomo.'' |Algú està dins la casa. |} ===Negació - Preguntes de sí o no=== {| | És divertit? Sí. | ''ni li musi ala musi? musi.'' |- | M'has de dir perquè. | ''sina wile toki e tan tawa mi.'' |- | Hi ha un insecte darrera meu? | ''pipi li lon ala lon poka mi?'' |- | T'agrado? | ''mi pona ala pona tawa sina?'' |- | No puc dormir. | ''mi ken ala lape.'' |- | No vull parlar amb tu. | ''mi wile ala toki tawa sina.'' |- | Ell no ha anat cap al llac. | ''ona li tawa ala telo.'' |} {| | ''sina wile ala wile pali? wile ala.'' |Vols treballar? No. |- | ''jan utala li seli ala seli e tomo?'' |El guerrer crema la casa?. |- | ''jan lili li ken ala moku e telo nasa.'' |La mainada no pot beure cervesa. |- | ''sina kepeken ala kepeken e ni?'' |Ho fas servir això? |- | ''sina ken ala ken kama?'' |Pots venir? |} ===Gènere, paraules no oficials i ordres=== {| | La Sussana està boja. | ''jan Susana li nasa.'' |- | Vés! | ''o tawa!'' |- | Mare, espera. | ''mama meli o awen.'' |- | Vinc d'Europa. | ''mi kama tan ma Elopa.'' |- | Hahaha! Això és divertit. | ''a a a! ni li musi.'' |- | El meu nom és Ken. | ''nimi mi li ken.'' |- | Hola, Anna. | ''jan Ana o, toki.'' |- | @ # $! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) | ''pakala!'' |- | Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). | ''mi wile tawa ma Oselija.'' |- | Adéu! (dit per qui marxa) |''mi tawa!.'' |} {| | ''mu.'' |Meuu, bup bup, muu, etc. |- | ''mi wile kama sona e toki Inli.'' |Vull aprendre anglès. |- | ''jan Ana o pana e moku tawa mi.'' |Anna, dóna'm menjar. |- | ''o tawa musi poka mi!'' |Balla amb mi! |- | ''jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.'' |Moisès, guia'ns cap a la bona terra. |- | ''tawa pona.'' |Adéu (dit per la persona que es queda). |} ===Preguntes utilitzant ''seme''=== {| | Què vols fer? | ''sina wile pali e seme?'' |- | Qui t'estima? | ''jan seme li olin e sina?'' |- | És dolç això? | ''ni li suwi ala suwi?'' |- | Me'n vaig al llit. | ''mi tawa supa lape.'' |- | Vé més gent? | ''jan sin li kama ala kama?'' |- | Dóna'm una piruleta! | ''o pana e suwi tawa mi!'' |- | Qui hi ha per aquí? | ''jan seme li lon?'' |- | Quin insecte t'ha pessigat? | ''pipi seme li pakala e sina?'' |- | Amb qui anaves? | ''sina tawa poka jan seme?'' |- | A ell li encanta menjar |''moku li pona tawa ona.'' |} {| | ''jan Ken o, mi olin e sina.'' |Ken, t'estimo. |- | ''ni li jan seme?'' |Qui és aquest?. |- | ''sina lon seme?'' |On estàs? |- | ''mi lon tan seme?'' |Perquè estic aquí? |- | ''jan seme li meli sina?'' |Qui és la teva xicota/dona? |- | ''sina tawa ma tomo tan seme?'' |Perquè vas anar a la ciutat? |- | ''sina wile tawa ma seme?'' |On vols anar? |} ===''pi''=== {| | El fill de l'Anna és divertit. | ''jan lili pi jan Ana li musi.'' |- | Sóc un Tokiponista. | ''mi jan pi toki pona.'' |- | És un bon músic. | ''ona li jan pona pi kalama musi.'' |- | El capità del vaixell menja. | ''jan lawa pi tomo tawa telo li moku.'' |- | Bup bup. | ''mu.'' |- | La música d'en Canimas és bona. | ''kalama musi pi jan Kanima li pona.'' |- | Qui del grup és important? | ''jan seme pi kulupu ni li suli?'' |- | Casa nostra està feta un fàstig. | ''tomo pi mi mute li pakala.'' |- | Com s'ho ha fet? | ''ona li pali e ni kepeken nasin seme?'' |} {| | ''kili pi jan Nuja li ike.'' |La fruita de la Núria és dolenta. |- | ''len pi jan Susana li jaki.'' |La roba de la Sussana és bruta. |- | ''mi sona ala e nimi pi ona mute.'' |No sé el nom d'ells. |- | ''mi wile ala toki pi kalama musi.'' |No vull parlar de música. |- | ''mi wile toki meli.'' |Vull parlar de noies. |- | ''sina pakala e ilo kepeken nasin seme?'' |Com has trencat l'eina? |- | ''jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.'' |Washington va ser un |- | | bon líder d'Amèrica. |- | ''wile pi jan ike li pakala e ijo.'' |La voluntat de la mala |- | | gent espatlla les coses. |} ===Conjuncions, temperatura=== {| | Vols venir o què? | ''sina wile kama anu seme?'' |- | Vols menjar o aigua? | ''sina wile e moku anu telo?'' |- | Encara vull anar a casa meva. | ''mi kin while tawa tomo mi.'' |- | Aquest paper és fred. | ''lipu ni li lete pilin.'' |- | M'agraden els diners d'altres països. | ''mani pi ma ante li pona tawa mi.'' |- | Me'n vull anar, però no puc. | ''mi wile tawa. taso mi ken ala.'' |- | Estic sol. | ''mi taso li lon.'' <!-- Consell: Només jo sóc present --> |} {| | ''mi olin kin e sina.'' |Encara t'estimo. |- | ''mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.'' |Em sembla que no té diners. |- | ''mi wile lukin e ma ante.'' |Vull veure altres països. |- | ''mi wile ala e ijo. mi lukin taso.'' |No vull res. Només estic mirant. |- | ''sina wile toki tawa mije anu meli?.'' |Vols parlar d'un home, o d'una dona? |} <!-- POR. Està bé? --> ===Colors=== {| | No veig la bossa blava. | ''mi lukin ala e poki laso.'' |- | Una persona petita i verda va | ''jan laso jelo lili li kama tan sewi.'' |- | venir del cel. | |- | M'agrada el color lila. | ''kule loje laso li pona tawa mi.'' |- | El cel és blau. | ''sewi li laso.'' |- | Mira aquell insecte vermell! | ''o lukin e pipi loje ni!'' |- | Vull el mapa. | ''mi wile e sitelen ma.'' |- | Mires Els Aurons? | ''sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons?'' |- | Quin color t'agrada? | ''kule seme li pona tawa sina?'' |} {| | ''suno li jelo.'' |El sol és groc. |- | ''telo suli li laso.'' |El mar (gran aigua) és blau. |- | ''mi wile moku e kili loje.'' |Vull menjar una fruita vermella. |- | ''ona li kule e tomo tawa'' | Ell pinta el cotxe. |} <center> ''ma mi li pimeja.'' ''kalama ala li lon.'' ''mi lape. mi sona.'' </center> <center> El meu món és fosc. No hi ha sorolls. Dormo. Ho sé. </center> ===Éssers vius=== {| | Vull un gatet. | ''mi wile e soweli lili.'' |- | Ah! El dinosaure se'm vol menjar! | ''a! akesi li wile moku e mi!'' |- | El mosquit m'ha mossegat. | ''pipi li moku e mi.'' |- | Les vaques diuen muu. | ''soweli li toki e mu.'' |- | Els ocells volen en l'aire. | ''waso li tawa lon kon.'' |- | Vinga, mengem peix. | ''mi mute o moku e kala.'' |- | Les flors són maques. | ''kasi kule li pona lukin.'' |- | M'agraden les plantes. | ''kasi li pona tawa mi.'' |} {| | ''mama ona li kepeken e kasi nasa.'' | La seva mare feia servir marihuana. |- | ''akesi li pana e telo moli.'' | La serp va escupir verí. |- | ''pipi li moku e kasi.'' | Els insectes mengen plantes. |- | ''soweli mi li kama moli.'' | El meu gos s'està morint. |- | ''jan Pawe o, mi wile ala moli.'' | Forrest, no vull morir. |- | ''mi lon ma kasi.'' | Estic al bosc. |} ===El cos=== {| | Fes-me un petó. | ''o pilin e uta mi kepeken uta sina.'' |- | He de pixar. | ''mi wile pana e telo jelo.'' |- | Tinc el cabell moll. | ''linja mi li telo.'' |- | Tinc alguna cosa a l'ull. | ''ijo li lon oko mi.'' |- | No sento el que dius. | ''mi ken ala kute e toki sina.'' |- | He d'anar a cagar. | ''mi wile pana e ko jaki.'' |- | Aquell forat és gran. | ''lupa ni li suli.'' |} {| | ''a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!'' | Ah! Em surt sang de l'orella! |- <!-- ''selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.'' --> <!-- . --> | ''o pilin e nena.'' | Toca el botó. |- | ''o moli e pipi kepeken palisa.'' | Mata l'insecte amb el bastó. |- | ''luka mi li jaki. mi wile telo e ona.'' | Tinc les mans brutes. Me les vull |- rentar. | ''o pana e sike tawa mi.'' | Dóna'm la pilota. |- | ''mi pilin e seli sijelo sina.'' | Sento la calor del teu cos. |} ===Números=== {| | Vaig veure tres ocells. | ''mi lukin e waso tu wan.'' |- | Ve molta gent. | ''jan mute li kama.'' |- | La primera persona és aquí. | ''jan pi nanpa wan li lon.'' |- | Tinc dos cotxes. | ''mi jo e tomo tawa tu.'' |- | Venen algunes (no gaires) persones. | ''jan mute lili li kama.'' |- | Uniu-vos! | ''o wan!'' |} {| | ''mi weka e ijo tu ni.'' | Em vaig desfer d'aquestes dues coses. |- | ''o tu.'' | Partiu-vos. Separeu-vos. |- | ''mi lukin e soweli luka.'' | Veig cinc mamífers. |- | ''mi weka.'' | Era lluny. |} ===''la''=== {| | Potser la Maria vindrà. | ''ken la jan Malija li kama.'' |- | Aquesta nit passada he mirat Els Joves. | ''tenpo pimeja pini la mi lukin e sitelen tawa Els Joves.'' |- | Si ve l'enemic, crema aquests papers. | ''jan ike li kama la o seli e lipu ni.'' |- | Potser està a l'escola. | ''ken la ona li lon tomo sona.'' |- | He de treballar demà. | ''tenpo suno kama la mi wile pali.'' |- | Quan fa calor, suo. | ''seli li lon la mi pana e telo tan selo mi.'' |- | Obre la porta. | ''o open e lupa.'' |- | La lluna és gran aquesta nit. | ''tenpo pimeja ni la mun li suli.'' |} {| | ''ken la jan lili li wile moku e telo.'' | Potser el nen té set. |- | ''tenpo ali la o kama sona.'' | Aprèn sempre! |- | ''sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.'' | Tradueix-te-la tu mateix. :-) |} [[en:Toki Pona]] [[ru:Токипона]] [[Categoria: Llengües construïdes]] 920 1966 2005-03-10T15:24:15Z 80.58.36.44 == Llengua i cultura Catalana == [[Gramàtica catalana]] - [[Lèxic català]] - [[Aprendre catala]] - [[Orígen i procedència del català]] - [[Literatura catalana]] 921 1967 2005-01-12T12:24:26Z 62.57.78.199 == Ciència == 923 4642 2006-04-23T18:20:00Z Martorell 14 <center><font style="font-size: 135%">'''Aprendre idiomes'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Idiomes&action=edit Afegeix]</div> '''Aprendre alemany''' *[[Alemany]] [[Imatge: 25%.png]] '''Aprendre català''' *[[Lèxic català]] [[Imatge: 50%.png]] '''Aprendre llengües de signes''' *[[Llengua de signes valenciana]] [[Imatge: 25%.png]] '''Aprendre idiomes artificials''' *[[Tokipona]] [[Imatge:100%.png]] *[[Ido]] [[Imatge: 25%.png]] 924 2703 2005-07-23T22:20:25Z Arturo Reina 11 Negreta === Literatura === [[Guia de Literatura]] 926 5020 2006-06-21T16:18:43Z 87.219.180.80 <center><font style="font-size: 135%">'''Ciència i Tecnologia'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Ci%C3%A8ncia_i_Tecnologia&action=edit Afegeix]</div> '''Matemàtiques''' *[[Les quatre operacions bàsiques]] [[Imatge:25%.png]] *[[Exercicis de matemàtiques]] [[Imatge:00%.png]] '''Física''' *[[Cinemàtica]] [[Imatge:100%.png]] *[[So]] [[Imatge:25%.png]] '''Astronomia''' *[[El sistema solar]] [[Imatge:25%.png]] '''Informàtica''' *[[GNU/LINUX per usuaris]] [[Imatge:25%.png]] *[[El Com es fa de l'APT]] [[Imatge:100%.png]] *[[Blender 3d: novell a professional]] [[Imatge:50%.png]] *[[PHP]] [[Imatge:25%.png]] *[[PHP-NUKE]] [[Imatge:25%.png]] *[[Llenguatge html]] [[Imatge:25%.png]] *[[DarkBASIC Professional]] [[Imatge:00%.png]] *[[Compres "on-line"]] [[Imatge:100%.png]] *[[Servidor web Ubuntu GNU/Linux]] [[Imatge:00%.png]] *[[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] [[Imatge:00%.png]] *[[Adobe Photoshop]] [[Imatge:00%.png]] *[[3D Studio Max]] [[Imatge:00%.png]] 927 4932 2006-06-12T10:04:56Z 87.219.164.91 928 1973 2005-01-12T12:41:56Z 62.57.78.199 == Economia i societat == 929 3868 2005-12-18T22:00:27Z 83.55.196.198 <center><font style="font-size: 135%">'''Art i Literatura'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Arts&action=edit Afegeix]</div> '''Literatura''' *[[Guia de Literatura]] [[Imatge:25%.png]] '''Fotografia''' *[[Apunts de fotografia]] [[Imatge:00%.png]] 930 1975 2005-01-12T12:43:23Z 62.57.78.199 ==Llibres docents== 931 2683 2005-07-22T20:28:43Z Arturo Reina 11 ==Miscelània== [[Receptes de cuina]] [[Escacs]] 932 2695 2005-07-23T11:42:06Z Vedranell 12 /* Com es fa */ [[El Com es fa de l'APT]] ==Com es fa== [[El Com es fa de l'APT]] 933 4989 2006-06-20T08:23:10Z 87.219.181.75 La [[W:Wikimedia|Fundació Wikimedia]] és una organització sense ànim de lucre que manté la Viquipèdia i altres projectes multilingües i de contingut lliure: {| align="center" cellpadding="2" width="100%" style="text-align:left" | [[Image:Wikipedia-logo.png|35px|Viquipèdia]] | [[w:Portada|'''La Viquipèdia''']]<br/>L'enclopèdia lliure | [[Image:Commons-logo.svg|35px|Wikicommons]] | [[commons:Pàgina principal|'''Wikicommons''']]<br/>Dipòsit multimèdia | [[Image:Wikimedia-logo.svg|35px|Meta]] | [[m:ca/Portada|'''Meta''']]<br/>Coordinació dels projectes Wikimedia | [[Image:Wiktionary-logo-en.png|35px|Viccionari]] | [[wikt:|'''Viccionari''']]<br/>Diccionari i tesaurus |- | [[Image:Wikiquote-logo.svg|35px|Wikiquote]] | [[q:|'''Wikiquote''']]<br/>Col·lecció de cites | [[Image:Wikisource-logo.png|35px|Wikisource]] | [[s:|'''Viquitexts''']]<br/>Documents lliures | [[Image:Wikispecies-logo.png|35px|Wikispecies]] | [[wikispecies:|'''Wikispecies''']]<br/>Directori d'espècies | [[Image:Wikinews-logo.png|35px|Wikinews]] | [[n: | '''Viquinotícies''']]<br/>Notícies |} 934 1979 2005-01-12T20:13:27Z Jpcman 5 Si creieu que la Viquipèdia o els seus projectes germans són útils considereu la possibilitat de [http://wikimediafoundation.org/fundraising fer una donació]. Les donacions es canalitzen principalment per als [[m:Wikimedia servers|servidors]]. L'ample de banda i hostetjament és donat per [http://bomis.com Bomis.com]. 936 3404 2005-10-23T21:15:13Z Arturo Reina 11 /* Biblioteca de llibres gratis */ La fi d'aquest projecte és crear llibres nous, no copiar-ne de ja fets. Això seria feina de wikisource.org. Per això he tret el fragment de la portada que he tret. [[Usuari:Llull|Llull]] 19:42 17 gen, 2005 (UTC) Sí, realment és veritat i m'hauria d'haver informat una mica millor abans d'escriure allò :P. De totes maneres, crec que és important tenir una base per on poder començar, perquè sino, la portada encara seria pràcticament buida. Ara el tema és buscar estímuls perquè la gent introdueixi, informació, no? [[Usuari:Jpcman|Jpcman]] 00:21 24 de gener de 2005 (UTC) :Sí, però no n'és la via. [[Usuari:Llull|Llull]] 19:27 31 gen, 2005 (UTC) == Nova portada == trobo que la portada que tenim ara té masses apartats per la quantitat de llibres que hi ha, deixant molts buits. Proposso fer una classificació mínima d'aquest tipus: *Aprendre Idiomes *Art i Literatura *Ciencia i Tecnologia *Humanitats *Llar *Oci L'apartat de llengua i cultura catalana, crec que en principi es podria repartir en aquests grans apartats. Els dos últims apartats es podrien ajuntar com a "Llar i Oci" Després cada apartat es pot subdividir. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 23:20 22 jul, 2005 (UTC) Hola. Hi ha una errada flagrant en la portada: ''complert'' per ''complet''. El primer és l'equivalent al castellà ''cumplido'' i el segon, a ''completo''. Algú ho podria corregir? Gràcies --[[Usuari:62.15.156.164|62.15.156.164]] 14:41 16 ago, 2005 (UTC) :Corregit--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:45 16 ago, 2005 (UTC) == Diferenciació de WikiSource == Trobo que no és prou clara (sobretot amb els noms) la finalitat de cadascun dels 2 projectes: ''' ''llibres'' ''' (books) i ''' ''font'' ''' (source). --[[Usuari:Libero|Libero]] 20:07 19 ago, 2005 (UTC) :A '''llibres''' hi ha manuals escrits pels propis viquipedistes; mentre que '''source''' es refereix a documents, que si ve son de domini públic o lliure distribució, no poden ser modificats per la própia naturalesa del document, com la declaració dels drets humans o cançons. Trasllado aquest comentari a la Taverna. Es millor discutir a la Taverna que a la discussió de Portada --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:24 19 ago, 2005 (UTC) == Errada flagrant 2 == Hi ha una errada flagrant en la portada: ''(...), però calen molts més''. Aquí hi falta un pronom feble: és ''(...), però en calen molts més''.--[[Usuari:Pau|Pau]] 14:04 3 oct, 2005 (UTC) ==Biblioteca de llibres gratis== Ho he escoltat per la ràdio, i ho he mirat. en primer lloc et cau de la xarxa un munt de propaganda no demanada, i els llibres, pot ser, són gratis, però el software, que per cert a vegades s'usa a la wiki no ho és. De totes maneres: [http://www.ascensiondelalma.tk/ biblioteca suposadament de llibres gratis, en castellà] Ja ho veig. De totes maneres la portada no crec que fos un lloc adequat. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:15 23 oct, 2005 (UTC) 940 4260 2006-02-08T14:25:11Z Aljullu 42 {{fora|És publicitat|--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:25, 8 feb 2006 (UTC)|}} [http://www.lernu.net/lernu.php?lingvo=ca Lernu.net] 944 3695 2005-11-29T18:58:58Z Martorell 14 /* Frustració */ {{taverna}} ==Nivell C de català== Hola. Penso que hi ha un viquillibre que podria ser útil: com aconseguir un nivell C de català, o remarques per als catalanoparlants. Podria ser una guia per a escriure bé a la viquipèdia, material complementari per aqquells que necessitem acreditar un domini de la llengua o un complement per a estrangers que es podria anar traduint a altres llengües. Si creeu l'índex, em comprometo a anar contribuint. Veig que aquest projecte està bastant aturat, amb només dos petits viquillibres, així que intentaré donar-li una embrenzida :-)--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:49 25 mai, 2005 (UTC) {{benvinguda}} ==<nowiki>{{benvinguda}}</nowiki>== He creat la plantilla benvinguda... a veure si et sembla bé, és molt semblant a la de la Viquipèdia. Evidentment, canvia tot el que vulguis :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:55 29 mai, 2005 (UTC) Trobo que està fantàstic. Ara mateix posso el missatge de benvinguda a tots els usuaris, perque sapiguen al menys que s'està fent alguna cosa aquí.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:33 30 mai, 2005 (UTC) :Gràcies per la feina de donar la benvinguda a tots els usuaris i per l'empenta que estàs donant al projecte. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:27 1 jun, 2005 (UTC) == Triem dos administradors nous per a Viquillibres? == Bé, es veu que no hi ha cap administrador a Viquillibres. Que n'hi han gaire usuaris que contribueixen en català a viquillibres?. Haurem de fer-hi una votació per dos administradors. Ens sembla bé dos admins?. Els que heu estat contribuint sovint a Viquillibres, no teniu compte d'usuari encara, i que pugueu estar interessats en ser admins, vos recomane que en doneu d'alta d'un compte. La responsabilitat de ser administrador no implica una autoritat especial ni més autoritat que la resta dels usuaris, només són persones autoritzades a executar dos o tres operacions especials reservades, com ara blocar pàgines, IP's, editar pàgines prèviament bloquejades, i poca cosa més. No obstant això, és necessària l'existència d'algun administrador per a evitar vandalismes reiterats o guerres d'edicions. --[[w:ca:Usuari:Martorell|Joanot Martorell]] <font size="+2">[[w:ca:Usuari_Discussió:Martorell|&#9993;]]</font> 16:32 28 jun, 2005 (UTC) Totalment d'acord.Jo deixaria dues setmanes per tal que tothom interessat digués la seva i després fem votacions--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 17:03 28 jun, 2005 (UTC) ==Votacions per a dos nous administradors== Per ordre alfabètic, aquests són els usuaris registrats que col·laboren habitualment (és un dir). Voteu-ne dos: '''[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 15:29 4 jul, 2005 (UTC) '''[[Usuari:Vedranell|Vedranell]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 07:28 5 jul, 2005 (UTC) He creat la pàgina [[Viquillibres:Administradors]]--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:14 14 jul, 2005 (UTC) He deixat un missatge per registrar els administradors--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:33 14 jul, 2005 (UTC) ==Categories== Si això comença a rutllar, caldria que ens posèssim amb la questió categories --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:30 29 jun, 2005 (UTC) Ara que això ja rutlla bé, em poso en marxa amb les categories, abans de que creixem i tot es torni més complicat :) A la meva pàgina personal estic fent un arbre de com haurien de ser les categories.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 15:13 23 set, 2005 (UTC) ==Animalades== He copiat això de la bandera nazi al meu cataleg de bestieses. Si es torna repetir propòs posar la portada a una plantilla. Plàcid [[Usuari:80.58.40.172|80.58.40.172]] 21:38 4 jul, 2005 (UTC) ==Organització dels viquillibres== Copio això desde la meva discussió perque crec que interessarà a tothom: "Com agrupar les diferents seccions dels llibres. Ara per ara, receptes de cuina està fet d'una manera (totes les receptes en pàgines diferents) i lèxic català fet d'una altra (cada pàgina dins una categoria). Jo proposo agrupar un llibre en sub-pàgines. D'aquesta manera, es crea automàticament un enllaç a la part superior que torna al Viquillibre. Per exemple, a http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Receptes_de_cuina/Gaspatxo&redirect=no a dalt hi ha un enllaç que torna a < Receptes de cuina." Ho he provat amb el [[lèxic català]], i realment funciona. Hauriem de possar un tutorial, a la manera d'un llibre d'estil per explicar-ho.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:15 20 jul, 2005 (UTC) == Tasques pendents i APT HOWTO == Potser podriem obrir una llista de tasques pendents. He vist que altres Viquillibres la tenen i potser ens és útil. Per altra banda, si ningú s'hi oposa, per a l'apartar COM ES FA podriem posar aquest document [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/index.ca.html] que és GFDL. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 20:35 21 jul, 2005 (UTC) :A mi em sembla bé, però on diu que aquest document és GFDL? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:50 22 jul, 2005 (UTC) ::A la pàgina inicial mateix, just després de RESUM, hi diu: ''Aquest manual està llicenciat sota els termes de la FDL de GNU (Free Documentation License "Llicència de documentació lliure"). Ha estat escrit amb l'esperança de que siga d'utilitat per a la comunitat però ve sense cap garantia, useu-lo sota el vostre propi risc.'' (Dins de NOTA DE COPYRIGHT) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:18 23 jul, 2005 (UTC) Crec que un índex ajuda a crear viquillibres, aniré fent contribucions en aquest sentit de tant en tant (i també omplitn els apartats de l'índex, és clar, jeje ==repartir== Si ens repartim els articles de la guia de literatura, em comprometo a fer-ne algun, us animeu?? pengeu propostes a la plana de discussió corresponent. Els llibres progressaran més ràpid si posem "deures" perquè sembla que no hi ha gaure interès o que sembla una cosa massa feixuga fer un llibre sencer (no en canvi un subapartat) :No és mala idea, el problema es que som pocs, i repartir la feina suposaria comprometre's a fer una feina, i cal tenir temps... Podem anar a fent tranquilament. :Podries registrar-te com a usuari? Tant se val les contribucions que després fàgis, siguin les que siguin, com a usuari registrat ens podrem comunicar més fàcilment amb tu. I només et demana un nom d'usuari i una adreça de correu electrònic. :--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:09 31 jul, 2005 (UTC) == Diferenciació de WikiSource == Trobo que no és prou clara (sobretot amb els noms) la finalitat de cadascun dels 2 projectes: ''' ''llibres'' ''' (books) i ''' ''font'' ''' (source). --[[Usuari:Libero|Libero]] 20:07 19 ago, 2005 (UTC) :A '''llibres''' hi ha manuals escrits pels propis viquipedistes; mentre que '''source''' es refereix a documents, que si ve son de domini públic o lliure distribució, no poden ser modificats per la própia naturalesa del document, com la declaració dels drets humans o cançons. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:31 19 ago, 2005 (UTC) ==Viquillibres:La Taverna== Algú sap com es canvia el nom de Wikibooks:Community Portal a Viquillibres:La Taverna? És suficient amb canviar el nom de la plana? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:33 19 ago, 2005 (UTC) == De "Community portal" a "La taverna". De "Wikibooks" a "Viquillibres"? == Ja he canviat el nom "Community portal" per "La taverna". Podriem obir una votació per decidir si mantenim en nom Wikibooks o utilitzem Viquillibres o un altre que es proposi?--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:07 29 ago, 2005 (UTC) Jo modificaría el nom a Viquillibres. Suposo que lo més correcte seria posar un anunci a la portada y obrir les votacions. Fem les votacions directament a la taverna o a una pagina específica? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:37 29 ago, 2005 (UTC) :Hola Arturo :) :Podriem posar un anunci a la portada i fer una votació, però deixant uns dies de marge perquè tothom qui vulgui pugui fer la seva proposta de nom. Què us sembla? La votació jo la faria en una pàgina diferent enllaçada a una altrta de l'estil de "Presa de decissions" de la Viquipèdia. D'aquesta forma tothom qui vulgui trobar com es va desenvolupar una votació podrà fer-ho de manera senzilla. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:14 29 ago, 2005 (UTC) == Viquillibre alemany == Gràcies Arturo. Estic creant un nou viquillibre, bé traduint-lo de l'anglès. Es tracta d'un llibre per a aprendre alemany i l'estic traient de la pàgina anglesa. Aquesta feina és un poc engorrosa i m'agradaria que algú m'ajudés, algú que tinga alguna idea d'alemany. L'enllaç directe a la pàgina anglesa és [http://en.wikibooks.org/wiki/German aquesta]. Si et veus amb cor de fer-ho amb mi, t'estaré prou agraït i quan més s'hi sumen millor. Gràcies i Adéu-siau.--[[Usuari:Pepetps|Pepetps]] 16:44 6 set, 2005 (UTC) == Votacions pel nou nom == Hola. Que en fem de les votacions? Ja fa dies que no hi vota ningú. Fins quan les mantenim? Una altra pregunta: Són vàlids, els vots d'usuaris no registrats? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:21 25 set, 2005 (UTC) :Mmmm, jo crec que podríem posar un anunci de que donem una setmana més, per no tancar la votació sense previ avís. Com que és una qüestió més estètica que altra cosa, no hi ha cap presa. En quant al vot dels usuaris no registrats no vaig caure a posar cap condició d'estar o no estar registrat. De totes maneres, donat que tothom a votat per la segona opció, no es una qüestió decisiva. Suposo que són vàlids, tenint en compte que podríem posar-nos en contacte amb ells a través de la Viquipèdia perquè es registressin si ens poséssim molt estrictes. Si que consideraria nul el vot de 62.175.93.60 que no s'ha identificat.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:21 25 set, 2005 (UTC) == Wikibooks al Vilaweb == Wikibooks surt avui al [http://www.vilaweb.com Vilaweb]: [http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1547293 (llegiu la notícia)] --[[Usuari:147.83.87.254|147.83.87.254]] 14:00 3 oct, 2005 (UTC) == Nom escollit == Definitivament el projecte es dirà Viquillibres. Ara hauriem d'anar canviant els noms de les planes per passar de Wikibooks a Viquillibres. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:32 10 oct, 2005 (UTC) Després d'haver decidit canviar el nom a Viquillibres, no sé com fer-ho. Als MediaWikis sempre apareix SITENAME, i aquest SITENAME és wikibooks. Algú sap com canviar-ho?--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:51 15 oct, 2005 (UTC) ==Frustració== Després d'un munt d'intents no he aconseguit canviar el nom a Viquillibres. Estic començant a pensar en simplement deixar el projecte com a Wikibooks. El cas es que totes les pàgines propies del projecte han de començar amb el nom correcte per tal de que això rutlli. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:32, 29 nov 2005 (UTC) : Estic buscant info a [[:meta:]] a vore què hi trobe. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 10:53, 29 nov 2005 (UTC) : Els he enviat l'[http://bugzilla.wikimedia.org/show_bug.cgi?id=4109 avís de canvi] de nom al lloc de http://bugzilla.wikimedia.org/ . Esperem que no triguen gaire. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:19, 29 nov 2005 (UTC) : Em sembla que ja funciona, mireu què ix si hi escriuim <code><nowiki>{{SITENAME}}</nowiki></code>: {{SITENAME}}. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 18:58, 29 nov 2005 (UTC) 946 3388 2005-10-18T15:40:43Z Arturo Reina 11 La '''cinemàtica''' és la branca de la '''mecànica clàssica''' que estudia el '''moviment''' dels cossos sense tenir en compte les seves causes. ==Índex:== *[[Cinemàtica/Magnituds físiques bàsiques|Magnituds físiques bàsiques de la cinemàtica]] *[[Cinemàtica/Conceptes bàsics|Conceptes bàsics de la cinemàtica]] *[[Cinemàtica/Magnituds físiques secundàries|Magnituds físiques secundàries en la cinemàtica]] *[[Cinemàtica/Models cinemàtics|Models cinemàtics]] [[Categoria:Física]] 947 4912 2006-06-07T17:07:45Z 83.59.220.19 {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Magnituds físiques bàsiques |anterior=Portada |següent=Conceptes bàsics }} La cinemàtica treballa amb dues magnituds físiques físiques bàsiques: el temps i l'espai. ==El temps== El '''temps''' és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en que aquests esdeveniments tenen lloc. Podem percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. La unitat de temps del Sistema Internacional és el '''segon'''. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys. La precisió en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanços tecnològics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atòmiques que tenen una precisió enorme. ==L'espai== L'espai és el conjunt de totes les posicions posibles. La seva unitat en el sistema internacional és el '''metre''', tot i que s'acostumen a utilitzar altres unitats múltiples com el kilòmetre, o altres tipus provinent d'altres sistemes com la polzada. 948 3891 2005-12-19T10:37:27Z Arturo Reina 11 <div style="border: 1px solid #afafaf; padding: 0.6em; background-color:#f0f0ff;"> {{Babel-3|ca|es|en-3}} '''On trobarme:''' La Viquipèdia i projectes germans: *[http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Arturo_Reina '''Viquipedia''' ] *[http://ca.wikibooks.org/wiki/Usuari:Arturo_Reina '''Viquillibres''' ] *[http://ca.wikiquote.org/wiki/Usuari:Arturo_Reina '''Viquicites''' ] *[http://ca.wiktionary.org/wiki/Usuari:Arturo_Reina '''Wiktionary''' ] Projectes on totes les llengües es troben reunides *[http://meta.wikimedia.org/wiki/User:Arturo_Reina '''Meta''' ] *[http://commons.wikimedia.org/wiki/User:Arturo_Reina '''Commons''' ] *[http://wikisource.org/wiki/User:Arturo_Reina '''Wikisource''' ] Projectes en castellà *[http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Arturo_Reina '''Wikipedia''' ] *[http://es.wikibooks.org/wiki/Usuario:Arturo_Reina '''Wikilibros''' ] </div> Estadístiques:[http://en.wikipedia.org/wikistats/wikibooks/EN/TablesWikipediaCA.htm pujant!] Viquillibres en els que estic treballant: *[[Lèxic català]] *[[El Sistema Solar]] *[[Les quatre operacions bàsiques]] *[[Receptes fractals]] No em possaré a cap altre llibre fins que aquests no estiguin en un bon nivell. ==Categories== Arbre de categories: ===Viquillibres en si=== (Cada Viquillibre és una subcategoria on es troben les pàgines) *Art *Literatura *Idiomes **Català **Alemany **Artificials *Ciència **Matemàtiques **Física **Astronomia *Tecnologia **Informàtica *Humanitats *Llar *Temps lliure **Jocs ==Referent a Viquillibres== *Viquillibres 949 1993 2005-05-25T13:47:05Z Arturo Reina 11 Cinemàtica: Portada moved to Cinemàtica #REDIRECT [[Cinemàtica]] 950 2666 2005-07-21T19:54:10Z Vedranell 12 Esmenat error {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Conceptes bàsics |anterior=Magnituds físiques bàsiques |següent=Magnituds físiques secundàries }} ==Sistema de referència== [[Imatge:eixos.jpg|thumb|right|250px|Eixos emprats habitualment a matemàtiques]] En cinemàtica, un '''sistema de referència''' es un conjunt de convencions per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i l'espai, que en la mecànica clàssica són magnituds infinites. El primer element és el punt de referència. Consisteix en un punt escollit arbitràriament, pertanyent a un objecte físic, a partir del qual es prenen totes les mesures. El segon element són els eixos de coordenades. Els eixos de coordenades tenen com origen el punt de referència, i serveixen per determinar la direcció i el sentit d'el cos en moviment. Quan l'objecte es mou en línia recta, només fa falta un eix. Quan es mou per un pla fan falta dos eixos. Per moviments en l'espai, s'empren tres eixos. Els eixos de coordenades més emprats són els eixos usuals a les matemàtiques, anomenats '''(x,y,z)''', on l'eix '''x''' és horitzontal, positiu cap a la dreta i negatiu cap a l'esquerra; l'eix '''y''' es vertical, positiu cap amunt i negatiu cap avall; i l'eix '''z''' mesura la profunditat, positiu quan s'apropa i negatiu quan s'allunya. Quan s'estudien moviments respecte a la superfície de la Terra, s'acostuma a fer passar l'eix '''y''' o l'eix '''z''' pel centre de la Terra, amb l'origen de coordenades situat a la superfície. El tercer element és l'origen en el temps, un instant a partir del qual es mesura el temps. Aquest instant acostuma a coincidir amb un succés concret, com el naixement de Crist que s'empra com origen al calendari cristià. En cinemàtica l'origen temporal coincideix moltes vegades amb l'inici del moviment que s'estudia. Aquests tres elements: punt de referència, eixos de coordenades i origen temporal, formen el sistema de referència. Però per poder emprar un sistema de referència calen unes unitats de mesura que ens serveixin per quantificar. Les unitats són convencionals, i es defineixen agafant com a referència elements físicament constants. A un conjunt d'unitats i les seves relacions se l'anomena sistema d'unitats. En el Sistema Internacional d'Unitats o S.I., s'empra el metre com unitat de l'espai i el segon com unitat del temps. El sistema de referència depèn del model físic que s'estudia i s'escull de manera que faci l'estudi més fàcil. Els resultats finals són independents del sistema escollit. A vegades convé emprar diferents sistemes pel mateix problema. ==Moviment== El '''moviment''' és un procés pel qual, almenys un dels elements del sistema que es considera, canvia de posició en l'espai. Tot cos en moviment descriu una trajectòria. ==Trajectòria== [[Imatge:trajectòria.jpg|thumb|right|250px|Trajectòria parabòlica]] La trajectòria és el conjunt de totes les posicions per les quals passa un cos en moviment. Matemàticament si tenim definida la posició en funció del temps: :<math>\mathbf{x} = f(\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{y} = g(\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{z} = h(\mathbf{t})</math> s'aïlla <math>\mathbf{t}</math> a qualsevol de les tres expressions: :<math>\mathbf{t} = g^{-1}(\mathbf{y})</math> Les altres dues expressions es defineixen en funció d'aquesta: :<math>\mathbf{x} = f(g^{-1}(\mathbf{y}))</math> :<math>\mathbf{z} = h(g^{-1}(\mathbf{y}))</math> Com que tenim dues equacions en un espai tridimensional, aquest conjunt té un grau de llibertat, i per tant defineix una línia, que serà la trajectòria del cos en l'espai. Segons la mecànica clàssica la trajectòria d'un cos puntual sempre serà una línia contínua. La física moderna, però, ha trobat situacions on això no ocorre. Per exemple, la trajectòria d'un electró dins d'un àtom és probabilística, i correspon a un volum. 951 2667 2005-07-21T19:55:47Z Vedranell 12 Canviats els enllaços de navegació anteriors a la nova barra de navegació {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Magnituds físiques secundàries |anterior=Conceptes bàsics |següent=Models cinemàtics }} ==Desplaçament== Si un mòbil passa d'una posició inicial <math>\mathbf{x}_0</math> a una posició final <math>\mathbf{x}_f</math>, es diu que el mòbil s'ha desplaçat. Es defineix com a vector '''desplaçament''' <math>\Delta_x</math>, al vector que uneix <math>\mathbf{x}_0</math> amb <math>\mathbf{x}_f</math>. :<math>\Delta_x=\mathbf{x}_f-\mathbf{x}_0</math> Si |<math>\Delta_x</math>|=0, significa que no s'ha produït desplaçament (tot i que pot haver-se produït moviment). Quan el [[moviment]] es produeix en una línia, el desplaçament es pot representar amb un escalar. Un valor positiu indica un desplaçament cap a la dreta, i un valor negatiu, un desplaçament cap a la esquerra. ==Velocitat== La '''velocitat''' és una mesura vectorial del moviment d'un mòbil, incloent la direcció d'aquest moviment. Es defineix com el quocient entre el vector desplaçament i el temps que ha trigat el cos en realitzar el desplaçament. En el llenguatge quotidià, ''velocitat'' se sol referir a l'escalar de la velocitat ''física'', o velocitat lineal, que considera només la ''intensitat'' del moviment, però no la seva direcció. En el SI s'usa la unitat derivada metre per segon (m/s) per a mesura-la. La '''velocitat mitjana''' <math>\vec \mathbf{v_m}</math> d'un cos que sofreix un desplaçament <math>\Delta \vec \mathbf{x}</math> en un període de temps <math>\Delta \mathbf{t}</math> es pot calcular amb la següent equació: <math>\vec \mathbf{v_m}=\frac{\Delta \vec \mathbf{x}}{\Delta \mathbf{t}} </math> La '''velocitat instantània''' <math>\vec \mathbf{v}</math> d'un objecte es refereix a la velocitat en un punt i un moment determinats. Per calcular-la s'agafen períodes de temps molt petits. Quan el moviment es rectilini, es pot calcular a partir de la derivada següent: <math>\mathbf{v}=\frac{d\mathbf{x}}{d\mathbf{t}}</math> Si utilitzem coordenades polars per descriure un moviment, apareix el concepte de '''velocitat angular''', <math>\omega</math>. Es defineix com la variació que sofreix la variació de la coordenada [[angle]],<math>\mathbf{\phi}</math>, en funció del temps. <math>\omega=\frac{\Delta\phi}{\Delta \mathbf{t}}</math> Un objecte sense moviment en el sistema de referència tindrà velocitat 0. ==Acceleració== L' '''acceleració''' és una magnitud física que ens indica com canvia la velocitat d'un cos que es mou en relació amb el temps. Es defineix com acceleració el quocient entre la diferència del vector velocitat i el període de temps transcorregut. Per calcular '''l'acceleració mitjana''' d'un moviment, o quan l'acceleració és constant, s'utilitza la següent formula: :<math>\vec \mathbf{a}=\frac{\vec \mathbf{v_f}-\vec \mathbf{v_o}}{\mathbf{t_f-t_o}}=\frac{\Delta \vec \mathbf{v}}{\Delta \mathbf{t}}</math> '''L'acceleració instantània''', es calcula emprant períodes de temps molt petits. Quan es tracta de moviments rectilinis, es calcula com la derivada de la funció velocitat respecte del temps: :<math> \mathbf{a} = \frac{d\mathbf{v}}{dt} </math> ===Acceleració centrípeta=== '''L'acceleració centrípeta''' és un cas especial d'acceleració que es dona en els moviments circulars. Sempre és perpendicular a la direcció del moviment, i té la propietat de canviar la direcció del vector velocitat sense variar el seu mòdul. Si un cos es mou seguint una trajectòria circular de radi <math>\mathbf{r}</math> amb una velocitat lineal <math>\mathbf{v}</math>, es calcula amb la següent formula: :<math>\mathbf{a_c}=\frac {\mathbf{v^2}}{\mathbf{r}}</math> Amb la velocitat angular, <math>\mathbf{\omega}</math>, s'utilitza: :<math>\mathbf{a_c}= \mathbf{\omega^2}\mathbf{r}</math> 952 2670 2005-07-21T20:01:43Z Vedranell 12 Esmenat error {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Models cinemàtics |anterior=Magnituds físiques secundàries |següent=Portada }} A continuació hi ha un recull dels models de moviment més habitualment utilitzats. ==Moviments rectilinis== Un '''moviment rectilini''' és aquell moviment on el cos que es mou té una trajectòria rectilínia. ===Moviment rectilini uniforme=== Es aquell moviment rectilini que es produeix quan el cos es mou amb velocitat constant. Es formula de la següent manera: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{x_0}+\mathbf{v}\cdot\mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{v}=constant</math> :<math>\mathbf{a}=0</math> ===Moviment rectilini uniformement accelerat=== Es aquell moviment rectilini on la velocitat varia constantment, o sigui, existeix una acceleració constant diferent de 0. Les fórmules bàsiques són: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{x_0}+\mathbf{v_0}\cdot\mathbf{t}+\frac{\mathbf{a}\cdot \mathbf{t^2}}{2}</math> :<math>\mathbf{v}=\mathbf{v_0}+\mathbf{a} \cdot \mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{a}=constant</math> A més, resulta molt útil aquesta: :<math>\mathbf{v_f}^2-\mathbf{v_o}^2=2\cdot\mathbf{a}\cdot\Delta\mathbf{x}^2</math> ====Cas particular de la caiguda lliure==== Es considera caiguda lliure al model de moviment on un cos cau a causa de l'acció de la gravetat. L'acceleració en aquest cas és l'acceleració de la gravetat, en la superfície de la Terra g=-9.81 m/s<sup>2</sup>. No es té en compte la fricció de l'aire ni les variacions que sofreix la gravetat en la superfície de la Terra. S'acostuma a agafar com a sistema de referència aquell que consisteix en una línia vertical on cap amunt es considera positiu, i cap avall negatiu. D'aquesta manera un cos que baixa té un desplaçament negatiu, i un que puja té un desplaçament positiu. En aquest sistema és important agafar l'acceleració amb valor negatiu. Si prenem h com alçada, les fórmules resulten: :<math>\mathbf{h}=\mathbf{h_0}+\mathbf{v_0}\cdot\mathbf{t}+\frac{\mathbf{g}\cdot \mathbf{t^2}}{2}</math> :<math>\mathbf{v}=\mathbf{v_0}+\mathbf{g} \cdot \mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{g}=-9.81 m/s^2</math> :<math>\mathbf{v_f}^2-\mathbf{v_o}^2=2\cdot\mathbf{g}\cdot\Delta\mathbf{h}^2</math> A cinemàtica, s'anomena '''moviment harmònic''' a aquell moviment on un cos passa periòdicament pels mateixos punts de la seva trajectòria. ===Moviment harmònic simple=== [[Imatge:moviment_harmònic.jpg|right|250px|Relació entre el moviment circular i el moviment harmònic]] Quan el període d'un moviment harmònic es constant, s'anomena '''moviment harmònic simple'''. La seva formulació és la següent: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{x}_0+\mathbf{A}\cdot sin(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{v}=\mathbf{A}\cdot \omega \cdot cos(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{a}=-\mathbf{A}\cdot \omega^2 \cdot sin(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> On <math>\mathbf{A}</math> és l'amplada de l'oscil·lació. Es defineix com [[freqüència]], <math>\mathbf{f}</math>, el nombre d'oscil·lacions que fa el cos en un temps determinat. El [[període]], <math>\mathbf{T}</math>, és l'invers de la freqüència, i es defineix com el temps que triga el cos en fer una oscil·lació. :<math>\mathbf{T}=\frac{1}{\mathbf{f}}</math> Existeix una correspondència entre el moviment circular i el moviment harmònic simple. Si formulem un moviment circular uniforme en coodenades rectangulars, el resultat és el següent: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{r}\cdot cos(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{y}=\mathbf{r}\cdot sin(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> Les dues coordenades mirades separadament, es corresponen a un moviment harmònic simple. De la mateixa manera és pot considerar qualsevol moviment harmònic simple generat per un moviment circular uniforme, del qual només es té en compte una coordenada. La velocitat angular, <math>\omega</math>, i l'angle inicial,<math>\phi_0</math>, corresponen a aquest hipotètic moviment circular. ==Moviments en el pla== ===Moviment circular=== [[Imatge:moviment_circular.jpg|right|250px|Esquema d'un moviment circular]] Un moviment circular es un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular. ===Moviment circular uniforme=== Moviment on el cos que es mou té trajectoria circular i porta una velocitat angular constant. La formulació d'aquest moviment es dona en coordenades polars. Donat un angle inicial <math>\phi _0</math> i una velocitat angular <math>\omega</math>: <math> \phi=\phi _0+\omega\cdot\mathbf{t}</math> Relacionats amb la velocitat angular, s'acostumen a emprar dos conceptes en aquest model: *Freqüència, <math> \mathbf{f} </math>, definida com la quantitat de voltes que es fan en un temps determinat. :<math>\mathbf{f}=\frac{\omega}{2\cdot \pi}</math> *Període, <math> \mathbf{T} </math>, definit com el temps que triga el cos en fer una volta sencera. :<math>\mathbf{T}=\frac{1}{\mathbf{f}}</math> Les magnituds angulars es relacionen amb les magnituds lineals tal com segueix: *La longitud, <math>\mathbf{l}</math> , d'un arc determinat per un angle <math>\phi</math>, ve donada per: :<math>\mathbf{l}=\phi\cdot \mathbf{r}</math> *La velocitat lineal d'un cos en moviment circular ve donada per: :<math>\mathbf{v_l} = \omega\cdot \mathbf{r}</math> *La distància recorreguda per un cos en moviment circular és: :<math>d=\omega\cdot \mathbf{t \cdot r}</math> *En tot moviment circular apareix una acceleració centrípeta que va variant la direcció del cos en moviment. :<math>\mathbf{a_c}=\omega^2\cdot\mathbf{r}</math> L'acceleració centrípeta es perpendicular al vector velocitat, apuntant cap al centre de la trajectòria circular. ===Tir parabòlic=== [[Imatge:tir parabòlic.jpg|right|250px|Esquema d'un tir parabòlic.]] El '''tir parabòlic''' és un model de moviment, que estudia com es mou un cos llançat sota els efectes de la gravetat. El cos descriu llavors una trajectòria parabòlica. En aquest model s'utilitza un sistema de referència on l'eix '''x''' és horitzontal i l'eix '''y''' és vertical. L'origen del sistema es situa en el punt de llançament. S'utilitzen coordenades rectangulars. El moviment es modelitza com la composició de dos moviments rectilinis, un per cada coordenada. La coordenada '''x''' només es mou per l'acció de la velocitat inicial i per tant serà un moviment rectilini uniforme. La coordenada '''y''' sofreix l'acció de la gravetat i és un moviment rectilini uniformement accelerat. Es considera que el cos es llança a una velocitat inicial <math>\mathbf{v_0}</math> i amb un angle <math>\phi</math> concret. Les velocitats del cos en les components '''x''' i '''y''' es troben com segueix: :<math>\mathbf{v_{0x}}=\mathbf{v_0} \cdot cos \phi</math> :<math>\mathbf{v_{0y}}=\mathbf{v_0} \cdot sin\phi</math> Les components <math>\mathbf{v_{0x}}</math> i <math>\mathbf{v_{0y}}</math>, compleixen la propietat: :<math>\mathbf{v_0}^2=\mathbf{v_{0x}}^2+\mathbf{v_{0y}}^2</math> La posició del cos en moviment es troba amb les dues expressions: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{v_{0x}} \cdot \mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{y}=\mathbf{v_{0y}} \cdot \mathbf{t} -\frac{\mathbf{g}\mathbf{t}^2}{2}</math> S'agafa el valor absolut de l'acceleració de la gravetat,<math>\mathbf{g}=9.8m/s^2</math>,per simplificar. Amb aquestes dues expressions podem trobar l'equació de la trajectòria: :<math>\mathbf{y}=\frac{\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{v_{0x}}}\cdot \mathbf{x}-\frac {\mathbf{g}}{2\mathbf{v_0x}^2}\cdot \mathbf{x}^2</math> Dues dades que es calculen habitualment en tir parabòlic són l''''abast''' i l''''altura màxima'''. L'abast és la distància horitzontal recorreguda pel cos quan torna a tenir alçada 0. Per calcular-ho es substitueix per 0 la '''y''' a l'equació de trajectòria: :<math>0=\frac{\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{v_{0x}}}\cdot \mathbf{x}-\frac {\mathbf{g}}{2\mathbf{v_0x}^2}\cdot \mathbf{x}^2</math> D'on s'extreu que <math>\Delta\mathbf{x}</math> pot ser 0 (punt de sortida) o ser: :<math>\Delta \mathbf{x}=\frac{\mathbf{v_{0x}}\cdot\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{g}}</math> Aquest valor correspon a l'abast. L'alçada màxima és el màxim valor que agafa la coordenada '''y'''. Quan el cos arriba a l'alçada màxima la velocitat vertical és nul·la. La velocitat vertical segueix la següent expressió: :<math>\mathbf{v_y}=\mathbf{v_{0y}}-\mathbf{g}\cdot\mathbf{t}</math> Si substituim <math>\mathbf{v_y}</math> per 0 i aillem <math>\mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{t}=\frac{\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{g}}</math> Substituint t a l'equació de l'alçada i simplificant, s'arriba a que l'alçada màxima és: :<math>\mathbf{y_{max}}=\frac{\mathbf{v_{0y}}^2}{2\mathbf{g}}</math> 953 3282 2005-09-26T15:57:22Z Arturo Reina 11 <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Recomanats&action=edit Edita]</div> [[Image:Tomaten_im_Supermarktregal.jpg|none|150px|Tomàquet]] *[[Receptes de cuina]] *[[Toki pona]] 954 1998 2005-05-27T10:54:09Z Arturo Reina 11 '''Viquillibres''' (Wikibooks) és un projecte de [[w:Wikimedia|Wikimedia]] per crear, gràcies a la cooperació, llibres de text, tutorials, manuals d'aprenentatge i altres tipus similars de llibres que no són de ficció. En aquests moments el projecte és molt petit, per això necessitem la col·laboració de tothom per fer-lo creixer. ==Registre com usuari== Registrar-se com usuari de Viquillibres no és obligatori per accedir als seus fons o per editar les seves pàgines, però t'ofereix nombrosos privilegis: permet la comunicació entre usuaris, t'otorga una pàgina personal i una altra de discussió, et permet seleccionar les pàgines que vols vigilar,... com a qualsevol altre projecte de Wikimedia. El registre és totalment gratuït. A més, no es sol·licita cap tipus d'informació personal de l'usuari, només cal que decideixis un nom d'usuari i una contrasenya. Opcionalment pots donar el teu correu electrònic per ús de la resta d'usuaris, tot i que sempre podràs ocultar-la utilitzant l'enllaç '''preferències'''. Per crear un nou compte visita '''Registre/Entrada''' a la part superior de la plana. 955 3474 2005-10-30T20:57:20Z Vedranell 12 Wikibooks:Copyrights moved to Viquillibres:Copyrights Els autors de textos o imatges incloses dins Viquillibre (''Wikibooks'') mantenen el copyright de la seva aportació, però les llicèncien per ser distribuïts sota la [[w:GFDL]]. Si estàs publicant informació de la qual tens el copyright, però ja està publicada en un altre lloc fora de [[w:Wikimedia|Wikimedia]], deixa una nota al sumari i a la pàgina de discussió confimant que tú tens el copyright. i la direcció d'on ho tens publicat. D'altra banda pot ser esborrat per evitar violacions de copyright. No s'admetran articles copiats d'altres pàgines web, llibres, revistes, etc., sense haber obtingut permís de l'autor o el propietari del copyright en cas de no ser el propi autor. Això inclou defincions del diccionari o enciclopèdies. No és suficient amb citar l'origen del contingut si no es té el permís del propietari del copyright. No complir amb aquestes normes pot fer mal a tot el projecte i fer inútil el treball de tots plegats. Si trobes material que incompleixi aquestes normes, comunica-ho inmediatament (de moment pots fer-ho a la taverna en tant creixi el projecte i calgui una pàgina especial). 956 3311 2005-10-03T09:40:08Z 217.149.148.54 '''Viquillibres''' (Wikibooks) és un projecte de [[w:Wikimedia|Wikimedia]] posat en marxa el 10 de juliol del 2003. Inicialment tots els llibres estaven junts a [http://www.wikibooks.org Wikibooks] El 25 de Desembre de 2004 es va publicar el primer llibre a Viquillibres, però en calen molts més! '''Necessitem la teva col·laboració!'''. 957 4780 2006-05-13T21:13:29Z JordiMarine 66 /* La [[w:Resta|resta]] */ ==La [[w:Suma|suma]]== ===Suma de dos nombres naturals=== Per sumar manualment dos nombres tals com 134+938, primer escriu els nombres en columna &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> Suma la columna més a la dreta. 4 + 8 = 12. Si el resultat té dues xifres, la primera xifra es situa damunt de la següent columna. &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;1<br> &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;2<br> Ara suma la següent columna <br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;1<br> &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;72<br> Suma les altres columnes de la mateixa manera.<br> &nbsp;&nbsp;1&nbsp;1<br> &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> 1072<br> Així 134+938=1072 ====Exercicis==== *a) 156 + 492 = *b) 636 + 814 = *c) 307 + 37 = *d) 945 + 54 = *e) 961 + 415 = *f) 560 + 768 = *g) 43 + 796 = *h) 506 + 635 = ====Solucions==== *a) 648 *b) 1450 *c) 344 *d) 999 *e) 1376 *f) 1328 *g) 839 *h) 1141 ==La [[w:Resta|resta]]== ===Resta de dos nombres grans=== La resta és la operació inversa a la suma, per tal de sumar dos nombres grans els disposem com en la suma: <pre> 2 5 9 4 -1 6 7 3 ________ </pre> En aquest cas volem restar 1673 a un conjunt de 2594 elements, per tal de poder realitzar una resta natural el primer element ha de ser més gran que el segon element. Per cada columna restem l'element inferior al superior, de dreta a esquerra: <pre> 2 5 9 4 -1 6 7 3 ________ 2 1 </pre> Si es dona el cas que el nombre de la columna superior és més petit que el de la columna inferior podem afegir 10 a aquesta xifra, tot restant 1 a la de més a l'esquerra. En aquest exemple afegirem 10 a la xifra 5, i restarem 1 a la xifra 2, la xifra 5 passa a ser 15 i la xifra 2 es converteix en un 1. <pre> 1 15 X X 9 4 -1 6 7 3 ________ 9 2 1 </pre> Continuar fins a finalitzar la operació. <pre> 1 15 X X 9 4 -1 6 7 3 ________ 0 9 2 1 </pre> Es fàcil de veure que 921+1673=2594! ====Exercicis==== *a) 492 - 156 = *b) 425 - 221 = *c) 307 - 306 = *d) 431 - 34 = *e) 6671 - 1277 = *f) 342 - 166 = *g) 4352 - 2292 = *h) 9064 - 2605 = ====Sol·lucións==== *a) 336 *b) 204 *c) 1 *d) 397 *e) 5394 *f) 176 *g) 2060 *h) 6459 ==La [[w:Multiplicació|multiplicació]]== Podem veure la multiplicació com a resultat d'un cas particular de la suma, es a dir sumar un nombre determinat de vegades un numero. Per exemple: 3x4 = 4x3 = 4+4+4 = 3+3+3+3 = 12 Com es pot observar la multiplicació és una operació commutativa, es a dir, l'ordre dels element no varia el resultat. La taula de la multiplicació ens dona els resultats per a cada parell de nombres de rang de 1 a 10: {| border="1" cellpadding="2" |+'''Taula de multiplicació''' |- ! <math>\times</math> !! 1 !! 2 !! 3 !! 4 !! 5 !! 6 !! 7 !! 8 !! 9 !! 10 |- ! 1 | 1 || 2 || 3 || 4 || 5 || 6 || 7 || 8 || 9 || 10 |- ! 2 | 2 || 4 || 6 || 8 || 10 || 12 || 14 || 16 || 18 || 20 |- ! 3 | 3 || 6 || 9 || 12 || 15 || 18 || 21 || 24 || 27 || 30 |- ! 4 | 4 || 8 || 12 || 16 || 20 || 24 || 28 || 32 || 36 || 40 |- ! 5 | 5 || 10 || 15 || 20 || 25 || 30 || 35 || 40 || 45 || 50 |- ! 6 | 6 || 12 || 18 || 24 ||30 || 36 || 42 || 48 || 54 || 60 |- ! 7 | 7 || 14 || 21 || 28 || 35 || 42 || 49 || 56 || 63 || 70 |- ! 8 | 8 || 16 || 24 || 32 || 40 || 48 || 56 || 64 || 72 || 80 |- ! 9 | 9 || 18 || 27 || 36 || 45 || 54 || 63 || 72 || 81 || 90 |- ! 10 | 10 || 20 || 30 || 40 || 50 || 60 || 70 || 80 || 90 || 100 |} ===Multiplicació de nombres grans=== Per tal de multiplicar dos nombres de més de una xifra preparem la operació: <pre> 5 9 4 x 2 3 2 ____________ </pre> Per cada xifra de el nombre inferior, de dreta esquerra comencem a multiplicar-lo per el nombre superior: <pre> 4x2=8 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 8 </pre> Es prossegueix per el següent element, en cas de ser un resultat superior a 9, es guarda la xifra més alta: <pre> 9x3=18, guardem l'1 i seguim l'operació: 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 8 8 </pre> <pre> 5x2=10, més l'1 que teníem guardat 11, com que estem a l'ultima xifra del nombre superior podem copiar-lo directament: 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 1 1 8 8 </pre> Anàlogament seguim amb els altres nombres, posant atenció de desplaçar la fila següent una casella: <pre> 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 1 1 8 8 1 7 8 2 1 1 8 8 </pre> I finalment sumem els tres elements, obtenint el resultat de la multiplicació: <pre> 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 1 1 8 8 1 7 8 2 + 1 1 8 8 ____________ 1 3 7 8 0 8 </pre> Per sumar tres elements, podem sumar primer els dos primers i tot seguit el resultat de la primera suma i el tercer element. ====Exercicis==== *a) 156 x 492 = *b) 636 x 814 = *c) 37 x 37 = *d) 945 x 54 = *e) 961 x 415 = *f) 560 x 768 = *g) 43 x 76 = *h) 5000 x 1234 = ====Solucions==== *a) 76752 *b) 717704 *c) 1368 *d) 51030 *e) 398815 *f) 4300800 *g) 3268 *h) 6170000 ==La [[w:Divisió|divisió]]== [[Categoria: Les quatre operacions bàsiques]] 958 2002 2005-05-29T12:03:27Z Vedranell 12 Per esborrar 959 2003 2005-05-29T11:51:23Z Vedranell 12 Plantilla de benvinguda {{ajuda}} Benvingut/da a Viquillibres i al Coneixement lliure. A la ''[[Portada]]'', hi ha diferents seccions que et poden aportar informació útil. Aquesta és la teva pàgina de discussió, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Per contestar, no ho has de fer a la teva pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit. A més, tens la teva '''[[Usuari:{{PAGENAME}}|pàgina d'usuari]]''', on hi pots posar les teves dades, interessos, etc. Disposes de [[Wikibooks:Community Portal|la taverna]], on posar-hi els teus dubtes, suggeriments o comentaris. Pots signar en les discussions amb el penúltim botó de dalt de la barra d'edició. ---- 960 3160 2005-09-17T18:34:30Z Arturo Reina 11 <div id="toc"> ==Ajuda de Viquillibres== '''[[Viquillibres:Ajuda|Ajuda]]''' - [[Viquillibres:Mapa|Mapa de la web]] - [[Viquillibres:Llibre d'estil|Llibre d'estil]] - [[Viquillibres:PMF|Preguntes Més Freqüents]] </div> 961 3344 2005-10-15T10:55:31Z Arturo Reina 11 Wikibooks Discussió:La taverna moved to Discussió:Viquillibres:La taverna {{benvinguda}} ==<nowiki>{{benvinguda}}</nowiki>== He creat la plantilla benvinguda... a veure si et sembla bé, és molt semblant a la de la Viquipèdia. Evidentment, canvia tot el que vulguis :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:55 29 mai, 2005 (UTC) Trobo que la plana de discussió hauria de ser només per discutir sobre la taverna en si. He copiat el teu missatge a la plana principal --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:31 30 mai, 2005 (UTC) ::D'acord. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:22 1 jun, 2005 (UTC) 962 2006 2005-05-29T11:57:41Z Vedranell 12 {{benvinguda}} 963 4528 2006-03-23T21:36:39Z Ganon 62 afegeixo [[Compres "on-line"]] <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Novetats&action=edit Edita]</div> [[Imatge:Processing_of_sound-ca.jpg|none|200px|So]] Les últimes novetats que ja disposen de força informació són: * [[GNU/LINUX per usuaris]] * [[PHP-NUKE]] * [[DarkBASIC Professional]] * [[Llenguatge html]] * [[Compres "on-line"]] 964 3310 2005-10-03T09:35:43Z 217.149.148.54 <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Interessants&action=edit Edita]</div> [[Image:ChessSet.jpg|none|150px|Escacs]] Viquillibres que ja estan - gairebé - acabats i que poden ser del teu interés: * [[Cinemàtica]] * [[Escacs]] * [[El Com es fa de l'APT]] 965 3247 2005-09-23T16:46:49Z Arturo Reina 11 Crec que cal construir un text per aprendre esperanto, en lloc de posar-hi un enllaç. L'enllaç pot estar bé, però com a enllaços externs un cop estigui el text acabat. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 12:12 29 mai, 2005 (UTC) Amb el temps aconseguirem que aquí hi hagi un curs per aprendre esperanto :) --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:46 23 set, 2005 (UTC) 966 2010 2005-05-29T12:22:35Z Vedranell 12 - [[m:Complete list of language Wikibooks available|Llista completa]] - [[m:Wikibooks:Multilingual coordination|Coordinació multilingüe]] - [[m:How to start a new Wikibooks portal|Iniciar un ''Wikibooks'' en un altre idioma]] 967 2011 2005-05-30T14:24:44Z Arturo Reina 11 llengues és correcte? no hauria de ser "llengües"? No he canviat el nom perque no sé si correspon a un error general, o només és incorrecte en el català barcelonés que jo parlo :) --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:24 30 mai, 2005 (UTC) 968 4324 2006-02-25T15:21:02Z Álvaro M 53 {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="width:98%; margin-bottom: 1em; text-align: center; border: 1px solid #aaaaaa;" align="center" | style="background-color:#fffadc; padding-top: 4px;"| Pots veure també [[w:Usuari Discussió:Álvaro M|Usuari discussió Álvaro M]] a la [[W:|Viquipèdia]] per deixar-me un missatge allà si falto alguns dies per aquí :). |} {{benvinguda}} Que maca queda la benvinguda! --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:41 30 mai, 2005 (UTC) == Administradors == T'he apuntat com a candidat a administrador :)--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:10 28 jun, 2005 (UTC) == La meva pagina de discussió == Acostumo a mirar tant viquillibres com la viquipedia (sempre que miro un miro l'altre). Tot i així prefereixo que les questions de viquillibres s'em diguin a viquillibres i les de la viquipedia a la viquipedia, simplement per questió d'ordre --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:49 19 jul, 2005 (UTC) == Mediawikis == Ja has tornat de vacances! Gràcies per canviar el nom a la taverna. Per cert, com funciona la questió aquesta dels mediawikis? Hi ha alguna pàgina que ho expliqui? En quant a lo del nivell C de català, no vaig ser jo qui va possar aquest comentari. Diria que va ser Barcelona de la viquipèdia, però no estic segur. Vaig començar a fer el ''lèxic català'' per veure si aquesta persona s'animava a contribuïr.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:42 29 ago, 2005 (UTC) == El nom del projecte == Ja sé que seguim tenint Wikibooks com a nom. El problema es que no sé com s'ha de fer per canviar-lo. Vaig estar mirant-lo a Meta, i no vaig ser capaç d'esbrinar com es canvia. També he preguntat a la Viquipèdia com van fer el canvi de nom i ningú m'ha contestat. I com que ultimament estic bastant enfeinat ho he anat deixant.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:42 30 oct, 2005 (UTC) ==ja soc usuaria== [[Usuari:Marb|Marb]] 12:33, 13 des 2005 (UTC) 969 2013 2005-05-30T14:46:04Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 970 2014 2005-05-30T14:46:11Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 971 2015 2005-05-30T14:48:06Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 972 2016 2005-05-30T14:49:27Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 973 2017 2005-05-30T14:49:38Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 974 2018 2005-05-30T14:49:37Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 975 2019 2005-05-30T14:50:03Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 976 2020 2005-05-30T14:49:44Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 977 2021 2005-05-31T16:09:23Z Arturo Reina 11 978 2022 2005-05-31T16:09:39Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 979 4610 2006-04-12T12:07:11Z Álvaro M 53 [[Lèxic català/cos humà]] {{benvinguda}} Si que queda maca... :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:15 1 jun, 2005 (UTC) == Diverses coses == Hola, He fet una primera classificació a [[receptes de cuina]]. Cal millorar-ho molt, però com a mínim en tenim una base. Per altra banda, hi ha una cosa d'organització que crec que cal comentar: Com agrupar les diferents seccions dels llibres. Ara per ara, receptes de cuina està fet d'una manera (totes les receptes en pàgines diferents) i lèxic català fet d'una altra (cada pàgina dins una categoria). Jo proposo agrupar un llibre en sub-pàgines. D'aquesta manera, es crea automàticament un enllaç a la part superior que torna al Viquillibre. Per exemple, a http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Receptes_de_cuina/Gaspatxo&redirect=no a dalt hi ha un enllaç que torna a < Receptes de cuina. També podriem anar, a poc a poc, reformant la portada, penso que l'organització que hi tenen a Wikibooks en espanyol i en anglès es prou entenedora. Sobre [[Discussió:Paella vegetariana]] potser un altre dia m'entretindrè a pujar-ho tot a commons ;). Fins aviat. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:58 19 jul, 2005 (UTC) == Bona feina :) == Gràcies per la reforma de la portada. Ha quedat molt bé. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:31 24 jul, 2005 (UTC) == Canvis == Hola, Ja he fet el canvi que demanaves a les tavernes d'aquí i de la Viquipèdia. Ja tenim "Taverna". Aquesta mena de canvis es fan mitjançant la pàgina de missatges de sistema dins les pàgines especials. Perdó per modificar un comentari teu a la taverna, al que li he afegit <nowiki>== Nivell C de català ==</nowiki> per aconseguir que la taula de continguts sortís a dalt. Ara podriem obrir una votació per decidir el nom del projecte? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:11 29 ago, 2005 (UTC) Bones, Sobre el tema dels missatges del sistema, es tracta de la pàgina: http://ca.wikibooks.org/wiki/Especial:Allmessages Allà hi apareixen les frases del sistema, i allà és on s'ha de determinar, per exemple, el nom del "portal de la comunitat" o l'inici Wikibooks: a les pàgines especials, etc. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:09 29 ago, 2005 (UTC) == toki pona - reorganitzar? == hola, voldria resucitar [[Discussió:Toki pona|aquesta discussió]], digues-me alguna cosa quan puguis si us plau. --[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 11:48 21 set, 2005 (UTC) == Dret == En tot cas, moltes gràcies per l'avís! Però llavors, per què a l'edició anglesa hi ha una secció Law? Al menys mentre es munta Wikisource, el podriem deixar-ho aquí ara que ja quasi el tinc acabat--[[Usuari:Friviere|Friviere]] 21:46 24 oct, 2005 (UTC) Hauriem de cercar una solució per aquests casos i potser valdria la pena afegir una nota al llibre d'estil recalcant això del Wikisource, per tal d'evitar altres casos com el meu, que havent-lo llegit no ho hagi sabut fins que ja ho tenia acabat i només em falta pujar alguns capítols!--[[Usuari:Friviere|Friviere]] 22:41 24 oct, 2005 (UTC) == ''Namespace'' Viquillibres == Hola, Tenim un problema amb el ''namespace'' del projecte: Segueix com a Wikibooks: però les pàgines noves ja les creem sota Viquillibres: i jo acabo de passar algunes de les antigues. Pots comprovar que el ''namespace'' segueix com a Wikibooks: a la pàgina de cerca. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 21:06 30 oct, 2005 (UTC) : Als missatges del sistema de les pàgines especials no ho he trobat --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 12:44 6 nov, 2005 (UTC) == Proposta_de_Reforma_de_l'Estatut_d'Autonomia_de_Catalunya == Ja està traslladat a http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya De fet era la meva idea, però la pàgina estava off-line un cop vaig preparar el text i el vaig pujar i em vaig tornar boig per trobar-lo. Ara os deixo el que queda i no sé/puc fer: -esborrar aquesta versió -posar aquí una redirecció -arreglar aquí la plantilla ''Navegar'' (com es diu allà ''Navigate''? -categoritzar-lo correctament allà --[[Usuari:Friviere|Friviere]] 00:01, 11 nov 2005 (UTC) :Gràcies--[[Usuari:Friviere|Friviere]] 12:21, 12 nov 2005 (UTC) ==Aprender con imágenes== Hola Arturo, disculpa que te hable en castellano, pero no se catalán. He visto que estabas haciendo un wikilibro de léxico catalán con imágenes. Yo estoy haciendo algo similar en wikilibros con el español ([[es:Vocabulario (es)]]). Si quieres puedes utilizar cosas que allí he hecho para tu proyecto aquí. Estaba pensando que podíamos intercambiar ideas de cómo podemos integrar imágenes en proyectos de aprendizaje de lenguas. Mi objetivo no es trabajar sólo con vocabulario, sino también con otros elementos del lenguaje (sintaxis, pronunciación, morfología, lecturas graduadas) para que quien quiera aprender la lengua lo pueda hacer desde el principio usando sólo la lengua que está aprendiendo. Un saludo, [[es:Usuario:Javier Carro]] :Pues a mí también me parece buena idea la propuesta de Llul. Creo que la usaré a menudo. Pero usar enlaces al Wikcionario no excluye crear sistemas de aprendizaje de vocabulario con imágenes. Pueden complementarse sin problema. --[[Usuari:62.2.213.130|62.2.213.130]] 10:52, 14 gen 2006 (UTC) [[es:Usuario:Javier Carro]] == Resposta a salutacions == :Gràcies pels ànims [[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] és cert que sembla que els Viquillibres estiguin morts... La veritat és que per mi és el projecte de Wiki més divertit de fer, però no sembla tenir gaire èxit... Com hauràs vist he creat alguns Viquillibres que pràcticament no estan ni començats, espero seguir-los fent més endavant, però per exemple el de [[DarkBASIC Pro]], he vist uqe la meva versió del programa no serveix, i per tant tardaré bastant a seguir-lo... Suposu que no passa res.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 17:39, 21 mar 2006 (UTC) == [[Lèxic català/cos humà]] == Hola Arturo: Com que t'has encarregat sovint d'afegir continguts a aquest viquillibre, t'escric aquesta nota perquè quan puguis facis si pots un cop d'ull tant al text com al contingut de [[Lèxic català/cos humà]]. A part de coses que evidentment calia esborrar, potser caldria adaptar el format a un més coherent amb la resta del viquillibre. --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 12:07, 12 abr 2006 (UTC) 980 sysop 5077 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Text actual 981 sysop 2025 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default Default text 982 sysop 2026 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default Name 983 sysop 2027 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default 984 sysop 2028 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default Warning: Page may not contain recent updates. 985 sysop 2029 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default The database has been automatically locked while the slave database servers catch up to the master 986 sysop 2030 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default This is a log of changes to user rights. 987 sysop 2031 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default There seems to be a problem with your login session; this action has been canceled as a precaution against session hijacking. Please hit "back" and reload the page you came from, then try again. 988 sysop 2032 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default SORBS DNSBL 989 sysop 2033 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default Your IP address is listed as an open proxy in the [http://www.sorbs.net SORBS] DNSBL. You cannot create an account 990 sysop 2034 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default Your IP address is listed as an open proxy in the [http://www.sorbs.net SORBS] DNSBL. 991 sysop 4373 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Title: 992 sysop 4374 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default User: 993 sysop 2037 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default (SQL query hidden) 994 sysop 2038 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default Raw signatures (without automatic link) 995 sysop 2039 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default Add this page to your watchlist [alt-w] 996 sysop 2040 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default undo 997 sysop 2041 2005-06-25T10:58:12Z MediaWiki default -{}- 998 2042 2005-06-26T08:16:23Z Waerth 13 Vandalism by placing naziflag on frontpage [[Usuari:Waerth|Waerth]] 08:16 26 jun, 2005 (UTC) 999 2043 2005-06-26T08:13:41Z Waerth 13 [[w:nl:Gebruiker:Waerth]] Steward, from nl: 1000 2521 2005-07-12T17:09:10Z Waerth 13 I am a steward in the wikimediaprojects. Unfortunately I speak no Catalan, for talk please see my talkpage on: [[w:nl:Overleg gebruiker:Waerth]] 1001 3350 2005-10-15T11:08:16Z Arturo Reina 11 __NOTOC__ __NOEDITSECTION__ <!--INTRODUCTION--> <center><big><big>Llibre de receptes</big></big><br>''Col·lecció de receptes de cuina''</center> <div style="border: 1px solid #dfdfdf; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#f8f8ff;"> {{Recepta destacada}} </div> <br clear="all"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" border="0"> <tr valign="top"><th style="background-color: #ffffe2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> '''Primers plats''' </th> <th>&nbsp;</th> <th style="background-color: #ffe2e2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> ''' Segons Plats ''' </th></tr> <tr valign="top"> <td style="background-color: #fffff8; border: 1px solid #000000; border-top: none; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Primers plats}} </td><td></td> <td style="background: #fff2f2; border: 1px solid #000000; border-top: 2px; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Segons plats}} </td></tr></table></div> <br clear="all"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" border="0"> <tr valign="top"><th style="background-color: #e2ffe2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> ''' Postres ''' </th> <th>&nbsp;</th> <th style="background-color: #ffe4d2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> ''' Altres ''' </th> </tr> <tr valign="top"> <td style="background-color: #f8fff8; border: 1px solid #000000; border-top: none; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Postres}} </td><td></td> <td style="background: #fff4e2; border: 1px solid #000000; border-top: 1px; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Altres}} </td></tr></table></div> [[bg:Готварска книга]] [[da:WikiKogebogen]] [[de:Kochbuch]] [[eo:Kuirlibro]] [[es:Artes culinarias]] [[fi:Keittokirja]] [[fr:Livre de Cuisine]] [[it:Ricettario]] [[ja:料理本]] [[lt:Receptai]] [[nl:Kookboek]] [[pl:Książka kucharska]] [[pt:Livro de Receitas]] [[ro:Carte de bucate]] [[simple:Cookbook]] [[sv:Kokboken]] [[zh:食谱]] == Vegeu també == * [http://ca.wikibooks.org/wiki/Categoria:Receptes_de_cuina Receptes per ordre alfabètic] * [http://en.wikibooks.org/wiki/Cooking Wikimedia Cookbook], una col·lecció de receptes de tot el món [[Categoria:Llar]] 1002 3959 2005-12-22T16:32:01Z Vedranell 12 El viquillibre de '''lèxic català''' pretén ser un recull de lèxic per a tot aquell qui vulgui aprendre català. A diferència d'un diccionari, aquí el vocabulari s'ordena per temàtiques i nivells. ==Lèxic bàsic== *[[Lèxic català/colors|Els colors]] *[[Lèxic català/animals|Els animals]] *[[Lèxic català/plantes|Les plantes]] *[[Lèxic català/cos humà|El cos humà]] *[[Lèxic català/nombres|Els nombres]] *[[Lèxic català/temps|El temps]] *[[Lèxic català/paisatge|El paisatge]] *[[Lèxic català/oratge|L'oratge]] [[Categoria:Lèxic català]] 1003 3872 2005-12-18T22:12:19Z Toniher 24 ortografia <table> <tr> <td>[[Image:paella_1.jpg|left|Paella]]</td> <td>Per a començar, agarra un paeller i una paleta (nosaltres no teníem de fusta, però és recomanable que la paleta siga de fusta).</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_2.jpg|left|Paella]]</td> <td>Equilibra bé la base del paeller per a no cremar més uns costats que altres.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_3.jpg|left|Paella]]</td> <td>Una vegada açò estiga fet, afegeix l'oli a la paella.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_3.jpg|left|Paella]]</td> <td>I comença amb el foc bastant fort.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_4.jpg|left|Paella]]</td> <td>Tracta que l'oli estiga centrat (allò de l'equilibri del paeller que em comentat abans), fes-ho com a la imatge aquesta.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_5.jpg|left|Paella]]</td> <td>Aquestos són els ingredients que farem servir nosaltres hui: carxofes tallades, bajocons, bajoques, tomaques, arròs, alls tendres, oli, aigua, safrà i sal. Però, evidentment, li pots afegir cols, pèsols o el que la teua imaginació et diga!</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_6.jpg|left|Paella]]</td> <td>Una volta hem vist que l'oli està prou calent, afegirem totes les carxofes al paeller.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_7.jpg|left|Paella]]</td> <td>Seguidament totes les altres verduretes per a que mantinguen el mateix ritme.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_8.jpg|left|Paella]]</td> <td>Mira quina bona pinta comença a tenir! :) les verduretes són la vida!</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_9.jpg|left|Paella]]</td> <td>En uns minuts (a colp d'ull) afegirem la tomata</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_10.jpg|left|Paella]]</td> <td>I l'escamparem amb les verduretes.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_11.jpg|left|Paella]]</td> <td>Així.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_12.jpg|left|Paella]]</td> <td>El següent pas és afegir l'aigua. Ací has de calcular tu mateix/a segons el nombre de gent que sigueu per dinar.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_13.jpg|left|Paella]]</td> <td>Nosaltres vam ficar fins les marques de les manetes de la paella (més o menys).</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_14.jpg|left|Paella]]</td> <td>Nosaltes, a continuació, vam ficar el safrà</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_15.jpg|left|Paella]]</td> <td>I també la sal.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_16.jpg|left|Paella]]</td> <td>Ara és el moment de deixar-la una bona estoneta fent-se.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_17.jpg|left|Paella]]</td> <td>Però sense despistar-nos, perquè ara és el torn de l'arròs (bomba, al nostre cas).</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_17.jpg|left|Paella]]</td> <td>N'hi ha que tindre art per a afegir l'arròs! :)</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_18.jpg|left|Paella]]</td> <td>I ara sí que ens tocarà esperar 20 minutets fins que es faça l'arròs definitivament.</td> </tr> </table> '''Resultat''': [[Image:paella_19.jpg|left|Paella]] [[Image:paella_20.jpg|left|Paella]]<br><br> ---- * Copiat de la pàgina [http://laplana.indymedia.org/newswire/display/5205/index.php La Plana IMC: Paella Vegetariana HOWTO] que, segons s'hi especifica, està sota el [[w:Domini públic|Domini públic]]. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1004 2622 2005-07-20T19:36:21Z Vedranell 12 [[Discussió:Paella vegetariana]] moved to [[Discussió:Receptes de cuina/Paella vegetariana]] Está bé que comencem a tenir nous articles. Però no seria millor tenir las fotos càrregades del commons? Depenent del tipus de drets que tinguin les fotos d'aquesta paella, pot ser que no es puguin carregar directament al commons, però estaria bé agafar una càmera digital i fer les fotos de nou si cal.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:59 28 jun, 2005 (UTC) :Cap problema, [[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] ;) :La recepta està copiada de http://laplana.indymedia.org/newswire/display/5205/index.php , com pots veure, està sota domini públic, totes les imatges tambè. Cal posar bè les taules i pujar les imatges a commons i potser revisar alguna cosa més. Ens hi haurem d'entretenir algun dia :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:44 19 jul, 2005 (UTC) ::D'acord, si tinc temps i moral per fer-ho les pujaré--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:51 19 jul, 2005 (UTC) 1005 2618 2005-07-20T19:35:31Z Vedranell 12 [[Gaspatxo]] moved to [[Receptes de cuina/Gaspatxo]] ''recepta fàcil'' == INGREDIENTS (per 4 persones)== * 1/2 [[w:ceba|ceba]] (es pot modificar al gust) * 3 dents de [[w:all|all]] (també al gust) * Una mica de [[w:sal comuna|sal]] * 1/2 got (petit) de [[w:vinagre|vinagre]] * 1 got (petit) de [[w:oli|oli]] d'oliva * 2 [[w:tomàquet|tomàquets]] mitjans * 3 [[w:pebre|pebres]] * 1/2 [[w:cogombre|cogombre]] * 4 gots d' [[w:aigua|aigua]] * [[w:pa|pa]] == PREPARACIÓ == Tot passat per la batedora. Es pot incloure una mica de pa dur per donar-li espessor abans de batre. Es serveix molt fred, i si no hi ha suficient temps per refredar-lo, es pot afegir aigua de la nevera, o bé substituir un dels gots d'aigua per flascons de gel. ===Alguns trucs:=== *Es pot condimentar amb pebre vermell. Això donarà un color més vermellós al gaspatxo. *Per tal que quedi més fi, es pot treure la pell del tomàquet, o passar-lo per un tamís per treure les llavors. *No existeix un consens entre la quantitat d'aigua i de pa que s'utilitza. Normalment mentre més aigua, més aigualit, i mentre més pa més espés. *La recepta del gaspatxo no es fixe. Es pot variar els ingredients amb altres vegetals, com per exemple raïm. Es pot anar jugant amb diferents convinacions com es faria amb una amanida. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1006 2050 2005-06-28T21:07:02Z Oscar 15 finding me [[m:User:Oscar]] 1007 2051 2005-06-29T15:30:32Z Joanjoc 16 <table width="80%" border="1" align="center" cellpadding="5" cellspacing="0" bordercolor="#000000"><tr><td bgcolor="#99FF66" align="center">Em trobareu a la Viquipedia; [[w:Usuari:Joanjoc]]. Gràcies.</td></tr></table> <br> 1008 3272 2005-09-25T12:09:15Z Arturo Reina 11 Una benvinguda no fa mal a ningú {{benvinguda}} <table width="80%" border="1" align="center" cellpadding="5" cellspacing="0" bordercolor="#000000"><tr><td bgcolor="#99FF66" align="center">Si voleu parlar amb mi, feu-ho a la meva pàgina de discussió a la Viquipedia; [[w:Usuari_Discussió:Joanjoc]]. Gràcies.</td></tr></table> <br> 1009 2520 2005-07-12T17:08:03Z Waerth 13 You are a sysop here now at catalan wikibooks. Consider getting a community vote on getting bureaucrat status. [[Usuari:Waerth|Waerth]] 17:08 12 jul, 2005 (UTC) 1010 3805 2005-12-13T12:35:41Z Marb 39 {{Benvinguda}} ==ja soc usuaria== [[Usuari:Marb|Marb]] 12:33, 13 des 2005 (UTC) 1011 sysop 2906 2005-08-19T23:03:06Z MediaWiki default v 1012 sysop 2058 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Added group $2 1013 sysop 2059 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default All pages ($1 namespace) 1014 sysop 2060 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default All non-articles 1015 sysop 2061 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default All pages (not in $1 namespace) 1016 sysop 2062 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Display pages starting at: 1017 sysop 2063 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default This user is already a bureaucrat 1018 sysop 2064 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default This user is already a steward 1019 sysop 2065 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default This user is already an administrator 1020 sysop 2066 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Permission error 1021 sysop 2067 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default The action you have requested is limited to users with the "$2" permission assigned. See $1. 1022 sysop 2070 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default changed 1023 sysop 2071 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Changed group $2 1024 sysop 5103 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Confirma l'adreça de correu electrònic 1025 sysop 3763 2005-12-02T03:45:00Z MediaWiki default Someone, probably you from IP address $1, has registered an account "$2" with this e-mail address on {{SITENAME}}. To confirm that this account really does belong to you and activate e-mail features on {{SITENAME}}, open this link in your browser: $3 If this is *not* you, don't follow the link. This confirmation code will expire at $4. 1026 sysop 2074 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Something went wrong saving your confirmation. 1027 sysop 2075 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Invalid confirmation code. The code may have expired. 1028 sysop 2076 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Your e-mail address has now been confirmed. 1029 sysop 2077 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Mail a confirmation code 1030 sysop 2078 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Could not send confirmation mail. Check address for invalid characters. 1031 sysop 2079 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Confirmation e-mail sent. 1032 sysop 2080 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default {{SITENAME}} e-mail address confirmation 1033 sysop 2081 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default Your e-mail address has been confirmed. You may now log in and enjoy the wiki. 1034 sysop 2082 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default This wiki requires that you validate your e-mail address before using e-mail features. Activate the button below to send a confirmation mail to your address. The mail will include a link containing a code; load the link in your browser to confirm that your e-mail address is valid. 1035 sysop 2083 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default $1 minor edits 1036 sysop 2084 2005-07-03T10:47:54Z MediaWiki default all 1037 sysop 5108 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Crea un article 1038 sysop 2086 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default created 1039 sysop 2087 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Delete and move 1040 sysop 2088 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Deleted to make way for move 1041 sysop 2089 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default ==Deletion required== The destination article "[[$1]]" already exists. Do you want to delete it to make way for the move? 1042 sysop 2090 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default [deleted] 1043 sysop 2091 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Destination filename 1044 sysop 3731 2005-12-02T02:06:42Z MediaWiki default A confirmation e-mail has been sent to the nominated e-mail address. Before any other mail is sent to the account, you will have to follow the instructions in the e-mail, to confirm that the account is actually yours. 1045 sysop 2093 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Edit this file using an external application 1046 sysop 2094 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default See the [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:External_editors setup instructions] for more information. 1047 sysop 5117 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Adreça electrònica 1048 sysop 3733 2005-12-02T02:06:42Z MediaWiki default Your e-mail address was authenticated on $1. 1049 sysop 2098 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Confirm your e-mail address 1050 sysop 3734 2005-12-02T02:06:42Z MediaWiki default Your e-mail address is <strong>not yet authenticated</strong>. No e-mail will be sent for any of the following features. 1051 sysop 5118 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Dear $WATCHINGUSERNAME, the {{SITENAME}} page $PAGETITLE has been $CHANGEDORCREATED on $PAGEEDITDATE by $PAGEEDITOR, see $PAGETITLE_URL for the current version. $NEWPAGE Editor's summary: $PAGESUMMARY $PAGEMINOREDIT Contact the editor: mail: $PAGEEDITOR_EMAIL wiki: $PAGEEDITOR_WIKI There will be no other notifications in case of further changes unless you visit this page. You could also reset the notification flags for all your watched pages on your watchlist. Your friendly {{SITENAME}} notification system -- To change your watchlist settings, visit {{fullurl:{{ns:special}}:Watchlist/edit}} Feedback and further assistance: {{fullurl:{{ns:help}}:Contents}} 1052 sysop 2774 2005-07-29T10:25:54Z MediaWiki default See $1 for all changes since your last visit. 1053 sysop 2102 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default {{SITENAME}} Notification Mailer 1054 sysop 2103 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default This is a new page. 1055 sysop 2104 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Mark all pages visited 1056 sysop 2105 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default {{SITENAME}} page $PAGETITLE has been $CHANGEDORCREATED by $PAGEEDITOR 1057 sysop 2108 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default content was: '$1' (and the only contributor was '$2') 1058 sysop 2109 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Aperture 1059 sysop 5119 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Autor 1060 sysop 2111 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Bits per component 1061 sysop 2112 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Brightness 1062 sysop 2113 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default CFA pattern 1063 sysop 2114 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Color space 1064 sysop 2115 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default sRGB 1065 sysop 2116 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default FFFF.H 1066 sysop 2117 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Meaning of each component 1067 sysop 2118 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default does not exist 1068 sysop 2119 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Y 1069 sysop 2120 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Cb 1070 sysop 2121 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Cr 1071 sysop 2122 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default R 1072 sysop 2123 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default G 1073 sysop 2124 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default B 1074 sysop 2125 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Image compression mode 1075 sysop 2126 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Compression scheme 1076 sysop 2127 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Uncompressed 1077 sysop 2128 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default JPEG 1078 sysop 2129 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Contrast 1079 sysop 2130 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Normal 1080 sysop 2131 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Soft 1081 sysop 2132 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Hard 1082 sysop 2133 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Copyright holder 1083 sysop 2134 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Custom image processing 1084 sysop 2135 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Normal process 1085 sysop 2136 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Custom process 1086 sysop 2137 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default File change date and time 1087 sysop 2138 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Date and time of digitizing 1088 sysop 2139 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Date and time of data generation 1089 sysop 2140 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Device settings description 1090 sysop 2141 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Digital zoom ratio 1091 sysop 2142 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Exif version 1092 sysop 2143 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Exposure bias 1093 sysop 2144 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Exposure index 1094 sysop 2145 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Exposure mode 1095 sysop 2146 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Auto exposure 1096 sysop 2147 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Manual exposure 1097 sysop 2148 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Auto bracket 1098 sysop 2149 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Exposure Program 1099 sysop 2150 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Not defined 1100 sysop 2151 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Manual 1101 sysop 2152 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Normal program 1102 sysop 2153 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Aperture priority 1103 sysop 2154 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Shutter priority 1104 sysop 2155 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Creative program (biased toward depth of field) 1105 sysop 2156 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Action program (biased toward fast shutter speed) 1106 sysop 2157 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Portrait mode (for closeup photos with the background out of focus) 1107 sysop 2158 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Landscape mode (for landscape photos with the background in focus) 1108 sysop 2159 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Exposure time 1109 sysop 2160 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default File source 1110 sysop 2161 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default DSC 1111 sysop 2162 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Flash 1112 sysop 2163 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Flash energy 1113 sysop 2164 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Supported Flashpix version 1114 sysop 2165 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default F Number 1115 sysop 2166 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Lens focal length 1116 sysop 2167 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Focal length in 35 mm film 1117 sysop 2168 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Focal plane resolution unit 1118 sysop 2169 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Focal plane X resolution 1119 sysop 2170 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Focal plane Y resolution 1120 sysop 2171 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Scene control 1121 sysop 2172 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default None 1122 sysop 2173 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Low gain up 1123 sysop 2174 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default High gain up 1124 sysop 2175 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Low gain down 1125 sysop 2176 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default High gain down 1126 sysop 2177 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Altitude 1127 sysop 2178 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Altitude reference 1128 sysop 2179 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Name of GPS area 1129 sysop 2180 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default GPS date 1130 sysop 2181 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Bearing of destination 1131 sysop 2182 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Reference for bearing of destination 1132 sysop 2183 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Distance to destination 1133 sysop 2184 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Reference for distance to destination 1134 sysop 2185 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Latitude destination 1135 sysop 2186 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Reference for latitude of destination 1136 sysop 2187 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Longitude of destination 1137 sysop 2188 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Reference for longitude of destination 1138 sysop 2189 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default GPS differential correction 1139 sysop 2190 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Magnetic direction 1140 sysop 2191 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default True direction 1141 sysop 2192 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Measurement precision 1142 sysop 2193 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Direction of image 1143 sysop 2194 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Reference for direction of image 1144 sysop 2195 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Latitude 1145 sysop 2196 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default North latitude 1146 sysop 2197 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default South latitude 1147 sysop 2198 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default North or South Latitude 1148 sysop 2199 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Longitude 1149 sysop 2200 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default East longitude 1150 sysop 2201 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default West longitude 1151 sysop 2202 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default East or West Longitude 1152 sysop 2203 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Geodetic survey data used 1153 sysop 2204 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Measurement mode 1154 sysop 2205 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default 2-dimensional measurement 1155 sysop 2206 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default 3-dimensional measurement 1156 sysop 2207 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Name of GPS processing method 1157 sysop 2208 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Satellites used for measurement 1158 sysop 2209 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Speed of GPS receiver 1159 sysop 2210 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Kilometres per hour 1160 sysop 2211 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Miles per hour 1161 sysop 2212 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Knots 1162 sysop 2213 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Speed unit 1163 sysop 2214 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Receiver status 1164 sysop 2215 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Measurement in progress 1165 sysop 2216 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Measurement interoperability 1166 sysop 2217 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default GPS time (atomic clock) 1167 sysop 2218 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Direction of movement 1168 sysop 2219 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Reference for direction of movement 1169 sysop 2220 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default GPS tag version 1170 sysop 2221 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Image title 1171 sysop 2222 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Height 1172 sysop 2223 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Unique image ID 1173 sysop 2224 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Width 1174 sysop 2225 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default ISO speed rating 1175 sysop 2226 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Offset to JPEG SOI 1176 sysop 2227 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Bytes of JPEG data 1177 sysop 2228 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Light source 1178 sysop 2229 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Unknown 1179 sysop 2230 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Daylight 1180 sysop 3551 2005-11-09T22:05:58Z MediaWiki default Cloudy weather 1181 sysop 2232 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Shade 1182 sysop 2233 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Daylight fluorescent (D 5700 – 7100K) 1183 sysop 2234 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Day white fluorescent (N 4600 – 5400K) 1184 sysop 2235 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Cool white fluorescent (W 3900 – 4500K) 1185 sysop 2236 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default White fluorescent (WW 3200 – 3700K) 1186 sysop 2237 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Standard light A 1187 sysop 2238 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Standard light B 1188 sysop 2239 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Standard light C 1189 sysop 2240 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Fluorescent 1190 sysop 2241 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default D55 1191 sysop 2242 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default D65 1192 sysop 2243 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default D75 1193 sysop 2244 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default D50 1194 sysop 2245 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default ISO studio tungsten 1195 sysop 2246 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Other light source 1196 sysop 2247 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Tungsten (incandescent light) 1197 sysop 2248 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Flash 1198 sysop 2249 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Fine weather 1199 sysop 2250 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Camera manufacturer 1200 sysop 2251 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default $1 1201 sysop 2252 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Manufacturer notes 1202 sysop 2253 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Maximum land aperture 1203 sysop 2254 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Metering mode 1204 sysop 2255 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Unknown 1205 sysop 2256 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Average 1206 sysop 2257 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default CenterWeightedAverage 1207 sysop 2258 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Other 1208 sysop 2259 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Spot 1209 sysop 2260 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default MultiSpot 1210 sysop 2261 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Pattern 1211 sysop 2262 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Partial 1212 sysop 2263 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Camera model 1213 sysop 2264 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default $1 1214 sysop 2265 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Optoelectronic conversion factor 1215 sysop 2266 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Orientation 1216 sysop 2267 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Normal 1217 sysop 2268 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Flipped horizontally 1218 sysop 2269 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Rotated 180° 1219 sysop 2270 2005-07-03T10:47:55Z MediaWiki default Flipped vertically 1220 sysop 2271 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Rotated 90° CCW and flipped vertically 1221 sysop 2776 2005-07-29T10:25:55Z MediaWiki default Rotated 90° CW 1222 sysop 2777 2005-07-29T10:25:55Z MediaWiki default Rotated 90° CW and flipped vertically 1223 sysop 2274 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Rotated 90° CCW 1224 sysop 2275 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Pixel composition 1225 sysop 2276 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default RGB 1226 sysop 2277 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default YCbCr 1227 sysop 5121 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Valid image height 1228 sysop 2279 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Valid image width 1229 sysop 2280 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Data arrangement 1230 sysop 2281 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default chunky format 1231 sysop 2282 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default planar format 1232 sysop 2283 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Chromaticities of primarities 1233 sysop 2284 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Pair of black and white reference values 1234 sysop 2285 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Related audio file 1235 sysop 2286 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Unit of X and Y resolution 1236 sysop 2287 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default inches 1237 sysop 2288 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default centimetres 1238 sysop 2289 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Number of rows per strip 1239 sysop 2290 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Number of components 1240 sysop 2291 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Saturation 1241 sysop 2292 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Normal 1242 sysop 2293 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Low saturation 1243 sysop 2294 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default High saturation 1244 sysop 2295 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Scene capture type 1245 sysop 5122 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Estàndard 1246 sysop 2297 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Landscape 1247 sysop 2298 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Portrait 1248 sysop 2299 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Night scene 1249 sysop 2300 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Scene type 1250 sysop 2301 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default A directly photographed image 1251 sysop 2302 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Sensing method 1252 sysop 2303 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Undefined 1253 sysop 2304 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default One-chip color area sensor 1254 sysop 2305 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Two-chip color area sensor 1255 sysop 2306 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Three-chip color area sensor 1256 sysop 2307 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Color sequential area sensor 1257 sysop 2308 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Trilinear sensor 1258 sysop 2309 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Color sequential linear sensor 1259 sysop 2310 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Sharpness 1260 sysop 2311 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Normal 1261 sysop 2312 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Soft 1262 sysop 2313 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Hard 1263 sysop 2314 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Shutter speed 1264 sysop 2315 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Software used 1265 sysop 2316 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default $1 1266 sysop 2317 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Spatial frequency response 1267 sysop 2318 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Spectral sensitivity 1268 sysop 2319 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Bytes per compressed strip 1269 sysop 2320 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Image data location 1270 sysop 2321 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Subject area 1271 sysop 2322 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Subject distance 1272 sysop 2323 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Subject distance range 1273 sysop 2324 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Unknown 1274 sysop 2325 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Macro 1275 sysop 2326 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Close view 1276 sysop 2327 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Distant view 1277 sysop 2328 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Subject location 1278 sysop 2329 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default DateTime subseconds 1279 sysop 2330 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default DateTimeDigitized subseconds 1280 sysop 2331 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default DateTimeOriginal subseconds 1281 sysop 2332 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Transfer function 1282 sysop 2333 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default User comments 1283 sysop 2334 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default White Balance 1284 sysop 2335 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Auto white balance 1285 sysop 2336 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Manual white balance 1286 sysop 2337 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default White point chromaticity 1287 sysop 2779 2005-07-29T10:25:55Z MediaWiki default Horizontal resolution 1288 sysop 2339 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Color space transformation matrix coefficients 1289 sysop 2340 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Y and C positioning 1290 sysop 2341 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Subsampling ratio of Y to C 1291 sysop 2782 2005-07-29T10:25:55Z MediaWiki default Vertical resolution 1292 sysop 2344 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default There was either an external authentication database error or you are not allowed to update your external account. 1293 sysop 2345 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default $1KB, MIME type: <code>$2</code> 1294 sysop 2346 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Files 1295 sysop 2348 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Trusted users able to block users and delete articles 1296 sysop 2349 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Administrator 1297 sysop 2350 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Anonymous users 1298 sysop 2351 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Anonymous 1299 sysop 2352 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default The bureaucrat group is able to make sysops 1300 sysop 2353 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Bureaucrat 1301 sysop 2354 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default General logged in users 1302 sysop 2355 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default User 1303 sysop 2356 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Full access 1304 sysop 2357 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Steward 1305 sysop 2358 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default grouprights level 1306 sysop 2359 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default User groups 1307 sysop 2360 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Add group 1308 sysop 2361 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default A group of that name already exists 1309 sysop 2362 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Edit group 1310 sysop 2363 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Group description (max 255 characters):<br /> 1311 sysop 2364 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Group name: 1312 sysop 2365 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default If the name or description starts with a colon, the remainder will be treated as a message name, and hence the text will be localised using the MediaWiki namespace 1313 sysop 2366 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Existing groups 1314 sysop 2367 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Existing groups: 1315 sysop 2368 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Manage group rights 1316 sysop 2369 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Please specify a valid group name 1317 sysop 2370 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default ID || Name || Description || Rights 1318 sysop 2371 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Earliest 1319 sysop 2372 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Latest 1320 sysop 2373 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default all 1321 sysop 2374 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Destination title is of a special type; cannot move pages into that namespace. 1322 sysop 2375 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Transwiki import 1323 sysop 2376 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default No transwiki import sources have been defined and direct history uploads are disabled. 1324 sysop 3738 2005-12-02T02:06:43Z MediaWiki default The e-mail address cannot be accepted as it appears to have an invalid format. Please enter a well-formatted address or empty that field. 1325 sysop 2378 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Invert selection 1326 sysop 2379 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default IP Address or username 1327 sysop 2783 2005-07-29T10:25:56Z MediaWiki default 2 hours:2 hours,1 day:1 day,3 days:3 days,1 week:1 week,2 weeks:2 weeks,1 month:1 month,3 months:3 months,6 months:6 months,1 year:1 year,infinite:infinite 1328 sysop 2381 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Other time 1329 sysop 2382 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default other 1330 sysop 5184 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default '''Warning''': This file may contain malicious code, by executing it your system may be compromised.<hr /> 1331 sysop 2388 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Metadata 1332 sysop 2389 2005-07-03T10:47:56Z MediaWiki default Wikipedia:Metadata 1333 sysop 2390 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Move log 1334 sysop 2391 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Below is a list of page moved. 1335 sysop 2394 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Reason 1336 sysop 2395 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Namespace: 1337 sysop 5192 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Specify an e-mail address for these features to work. 1338 sysop 3038 2005-09-05T09:09:54Z MediaWiki default No file by this name exists, you can $1. 1339 sysop 2401 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default [$1] 1340 sysop 2402 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default [$1 watching user/s] 1341 sysop 2403 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Your password is too short. It must have at least $1 characters. 1342 sysop 5203 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default * E-mail (optional): Enables others to contact you through your user or user_talk page without needing to reveal your identity. 1343 sysop 3745 2005-12-02T02:06:44Z MediaWiki default This address is also used to send you e-mail notifications if you enabled the options. 1344 sysop 2790 2005-07-29T10:25:56Z MediaWiki default * Real name (optional): if you choose to provide it this will be used for giving you attribution for your work. 1345 sysop 5208 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Imprimeix 1346 sysop 2416 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default all 1347 sysop 2418 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Renamed group $2 to $3 1348 sysop 2419 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Restricted special pages 1349 sysop 2420 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default revert 1350 sysop 2421 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default [Interwiki transcluding is disabled] 1351 sysop 2793 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default [Template fetch failed for $1; sorry] 1352 sysop 2423 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default [URL is too long; sorry] 1353 sysop 2425 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Search full text 1354 sysop 2426 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Source and destination titles are the same; can't move a page over itself. 1355 sysop 2428 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Set steward flag 1356 sysop 3045 2005-09-05T09:09:55Z MediaWiki default Please see the $1 for further information. 1357 sysop 2431 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Show changes 1358 sysop 3768 2005-12-02T03:45:03Z MediaWiki default * navigation ** mainpage|mainpage ** portal-url|portal ** currentevents-url|currentevents ** recentchanges-url|recentchanges ** randompage-url|randompage ** helppage|help ** sitesupport-url|sitesupport 1359 sysop 2434 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Source filename 1360 sysop 4038 2006-01-01T09:50:00Z MediaWiki default Thumbnail size: 1361 sysop 3749 2005-12-02T02:06:45Z MediaWiki default E-mail me also for minor edits of pages 1362 sysop 3750 2005-12-02T02:06:45Z MediaWiki default Reveal my e-mail address in notification mails 1363 sysop 3751 2005-12-02T02:06:45Z MediaWiki default E-mail me when my user talk page is changed 1364 sysop 5249 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default E-mail me when a page I'm watching is changed 1365 sysop 2440 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Use external diff by default 1366 sysop 2441 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Use external editor by default 1367 sysop 2442 2005-07-03T10:47:57Z MediaWiki default Show the number of watching users 1368 sysop 5257 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Show which changes you made to the text. [alt-v] 1369 sysop 2444 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Try exact match 1370 sysop 2445 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Undelete one edit 1371 sysop 2447 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default The upload directory ($1) is not writable by the webserver. 1372 sysop 2449 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default [$1 Upload a new version of this file] 1373 sysop 4584 2006-03-28T05:33:00Z MediaWiki default This file contains HTML or script code that may be erroneously be interpreted by a web browser. 1374 sysop 2452 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default The file contains a virus! Details: $1 1375 sysop 2453 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default User rights management 1376 sysop 2454 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Edit user groups 1377 sysop 2455 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Available groups: 1378 sysop 2456 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Select groups you want the user to be removed from or added to. Unselected groups will not be changed. You can deselect a group with CTRL + Left Click 1379 sysop 2457 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Member of: 1380 sysop 2458 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Changed group membership from $1 to $2 1381 sysop 2459 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Manage user groups 1382 sysop 4041 2006-01-01T09:50:01Z MediaWiki default Enter a username: 1383 sysop 2461 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Add 1384 sysop 2463 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Delete 1385 sysop 2464 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default <sub>User</sub> \ <sup>Topic</sup> 1386 sysop 2465 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default User $1 1387 sysop 2467 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Check this box if you really mean it! 1388 sysop 2468 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default <th>#</th><th>Topic</th><th>Range</th><th>Action</th> 1389 sysop 2469 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default My validation overview 1390 sysop 2470 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default No 1391 sysop 2471 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default $1 of $2 1392 sysop 2472 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Revisions for $1 1393 sysop 2473 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default See the validation statistics for "$1" <a href="$2">here</a> 1394 sysop 2474 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Revision 1395 sysop 2475 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Your ratings have been stored! 1396 sysop 2476 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Revision #$1 1397 sysop 2477 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Revision of $1 1398 sysop 2478 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default details 1399 sysop 2479 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Show my validations 1400 sysop 2480 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Time 1401 sysop 2481 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Project:Validation topics 1402 sysop 2482 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Validation overview of user $1 1403 sysop 2483 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Validation of "$1" 1404 sysop 2485 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Change this text <a href="{{SERVER}}{{localurl:MediaWiki:Val_votepage_intro}}">here</a>! 1405 sysop 2486 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default <b>Never, <i>ever</i>, change something here without <i>explicit</i> community consensus!</b> 1406 sysop 2487 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Yes 1407 sysop 2488 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default is 1408 sysop 2489 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default iz 1409 sysop 2490 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Version $1 of MediaWiki required 1410 sysop 2491 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Version $1 of MediaWiki is required to use this page. See [[Special:Version]] 1411 sysop 2492 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Views 1412 sysop 2495 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default all 1413 sysop 2496 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default all 1414 sysop 3760 2005-12-02T02:06:46Z MediaWiki default * E-mail notification is enabled. 1415 sysop 2499 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default * Pages which have been changed since you last visited them are shown in '''bold''' 1416 sysop 2500 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Hide 1417 sysop 5292 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default $1 my edits 1418 sysop 2502 2005-07-03T10:47:58Z MediaWiki default Show 1419 sysop 5295 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default El vostre domini 1420 4427 2006-03-14T13:11:55Z 83.247.136.48 {{Infollibre}} [[Categoria:Llar]] Receptes de cuina Salsa “ guinarda” per a pasta italiana Bàsicament és una carbonara (sense ou) però perfumada amb “ moixernons” ( Nom aplicat, impròpiament, al cama-sec assecat ( Marasmius oreades ) . És important que siguin aquests “ moixernons”, ja que l'he provat amb xampinyons i, la veritat, no és el mateix. Ingredients per a 4-6 persones: 100 gr. Bacó lleugerament fumat 400 ml. Crema de llet 1 ceba mitjana-gran 20 gr. “ moixernons” Pebre blanc Mantega i oli d'oliva suau 300 gr. Espaguetis ( tellerines...) Netejar els bolets i deixar-les en remull amb aigua que just les cobreixi. Tallar la ceba fina i posar-la a sofregir en oli i un poc de mantega, en una recipient profund. Abans que s'enfosqueixi afegir el bacó tallat a tires, donar-li unes voltes tot junt i apartar del foc. Tirar la crema de llet, els “ moixernons” amb l'aigua, pebre al gust (recomano que tinguin “ picardia”, que piquin un poc) i sal. Es pot allargar la salsa afegint mig got de llet. Triturar bé, ha de queadr una crema suau i posar-lo al foc baix donant-li voltes, perquè no pugi, fins que hagi bullit uns deu minuts. Variant vegetariana: Substituir el bacó per una bona picada d'ametlles i avellanes torrades, i si agrada, un all, que s'afegirà al tirar la crema de llet. Abans d'acabar tirar un poc de formatge que no faci “fils”, movent bé. Afegir a la pasta ben calenta en el moment de servir, amb formatge ratllat per damunt, i una mica de mantega. (si el plat està calent, millor!) 1421 3317 2005-10-04T09:30:56Z ArinArin 17 coses que em calen Sóc l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:ArinArin ArinArin] de la [http://ca.wikipedia.org Viquipèdia en català]. ---- Coses que necessito recordar sovint: * Peu de pàgina (cutre de moment) del viquillibre [[toki pona]]: <tt><nowiki> <Anterior: [[Toki pona/Lliçó 02: Frases bàsiques|Lliçó 02: Frases bàsiques]] | Següent: [[Toki pona/Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis|Lliçó 02: Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis]]></nowiki></tt> * Franja negra per a les respostes als exercicis: <tt><nowiki><span style=background:black>resposta</span></nowiki></tt> 1422 2511 2005-07-04T21:44:36Z 80.58.40.172 Traducció Per què no ''Portal de la Comunitat''. Crec que la majoria dels ''MediaWiki'' estan traduïts a la Vikipèdia, copiar-los es una feina molt feixuga, però menys que traduir-ho tot de dalt a baix. Plàcid [[Usuari:80.58.40.172|80.58.40.172]] 21:44 4 jul, 2005 (UTC) 1423 3318 2005-10-04T09:34:56Z ArinArin 17 avís {{benvinguda}} Al menys et possaré aquí la benvinguda :-) ---- '''Hola, si el missatge és urgent millor deixa-ho a la meva [http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari_Discussió:ArinArin pàgina de discussió] de la Viquipèdia en català.''' Si no, pots deixar-me el missatge aquí mateix (fes clic a la creueta [http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3:ArinArin&action=edit&section=new +] al costat de la pestanya ''edita'' per a encetar una nova conversa). 1424 2518 2005-07-07T21:53:30Z Davidcannon 18 {{NUMBEROFARTICLES}} books in the Catalan Wikibooks. 1426 2523 2005-07-14T15:41:34Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1427 3346 2005-10-15T10:59:59Z Arturo Reina 11 A Viquillibres tothom pot editar qualsevol article. Hi ha, però, algunes accions i tasques de manteniment reservades a una mena especial d'usuaris: els '''administradors'''. ==Privilegis dels administradors== Els administradors són els únics que poden: * Esborrar pàgines i imatges * Veure i restaurar pàgines esborrades (les imatges esborrades no es poden restaurar) * Bloquejar i desbloquejar [[adreça IP|adreces IP]] d'usuaris anònims * Bloquejar i desbloquejar usuaris registrats * Protegir o [[Viquipèdia:Pàgina protegida|bloquejar una pàgina]] i a l'inrevés * Editar pàgines protegides o bloquejades * Revertir pàgines ràpidament * Fer cerques a la base de dades (consulta [[SQL]]) i * Editar l'[[Viquipèdia:Espai de noms de MediaWiki|espai de noms de MediaWiki]] No obstant, els administradors només poder fer servir aquestes capacitats seguint les [[Viquipèdia:política i normes|polítiques de la viquipèdia]]. En concret, un administrador no ha d'utilitzar els seus poders per dirimir un conflicte d'edicions del què sigui part interesada. Igualment, els bloquejos a usuaris registrats només es faran en cas de vandalisme clar o després d'un procés en cas d'usuaris que no acompleixin amb d'altres polítiques de la Viquipèdia. ==Administradors actuals== Aquests són els actuals administradors de Viquillibres: *[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] *[[Usuari:Martorell|Martorell]] *[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] ==Com convertir-se en administrador== Si vols ser administrador, has de ser un usuari registrat i haver col·laborat uns quants mesos en aquesta o en una altra Viquipèdia, i tenir la confiança dels altres administradors i usuaris. ==Com nomenar nous administradors== Només els ''buròcrates'' poden nomenar nous administradors. Com que de moment a la Viquipèdia catalana no en tenim cap, cal que un administrador deixi un missatge amb la solicitud, a la pàgina; [[meta:Requests for permissions]]. ==Tasques pendents== [[Categoria:Viquillibres:Comunitat|Administradors]] [[af:Wikipedia:Administrateurs]] [[als:Wikipedia:Administratoren]] [[ar:ويكيبيديا:Administrators]] [[ast:Wikipedia:Alministradores]] [[be:Вікіпэдыя:Адміністрацыя]] [[bg:Уикипедия:Администратори]] [[bs:Wikipedia:Administratori]] [[ca:Viquipèdia:Administradors]] [[cs:Wikipedie:Správci]] [[cy:Wicipedia:Gweinyddwyr]] [[da:Wikipedia:Administratorer]] [[de:Wikipedia:Administratoren]] [[el:Βικιπαίδεια:Διαχειριστές]] [[en:Wikipedia:Administrators]] [[eo:Vikipedio:Administrantoj]] [[es:Wikipedia:Bibliotecarios]] [[et:Vikipeedia:Administraatorid]] [[eu:Wikipedia:Administratzaileak]] [[fi:Wikipedia:Ylläpitäjät]] [[fo:Wikipedia:Umboðsstjóri]] [[fr:Wikipédia:Administrateur]] [[fy:Wikipedy:Behearders]] [[ga:Vicipéid:Riarthóirí]] [[gl:Wikipedia:Administradores]] [[gu:વિકિપીડિયા:પ્રબંધક]] [[he:ויקיפדיה:מפעיל מערכת]] [[hi:विकिपीडिया:प्रबन्धक]] [[hu:Wikipédia:Adminisztrátorok]] [[ia:Wikipedia:Administratores]] [[id:Wikipedia:Pengurus]] [[io:Wikipedia:Administranti]] [[is:Wikipedia:Stjórnendur]] [[it:Wikipedia:Amministratori]] [[ja:Wikipedia:管理者]] [[ka:ვიკიპედია:ადმინისტრატორები]] [[ko:위키백과:관리자]] [[la:Wikipedia:Magistratus]] [[lb:Wikipedia:Administrators]] [[li:Wikipedia:Systeembeheerders]] [[lt:Wikipedia:Administrators]] [[lv:Wikipedia:Administrācija]] [[mi:Wikipedia:Administrators]] [[mk:Wikipedia:Администратори]] [[ms:Wikipedia:Penyelia]] [[mt:Wikipedia:Amministraturi]] [[na:Wikipedia:Administrators]] [[nb:Wikipedia:Administratorer]] [[nds:Wikipedia:Administrators]] [[nl:Wikipedia:Moderator]] [[nn:Wikipedia:Administratorar]] [[pl:Wikipedia:Administratorzy]] [[pt:Wikipedia:Administradores]] [[ro:Wikipedia:Administratori]] [[ru:Википедия:Администраторы]] [[sa:Wikipedia:Administrators]] [[scn:Wikipedia:Amministraturi]] [[simple:Wikipedia:Administrators]] [[sk:Wikipédia:Admin]] [[sl:Wikipedija:Administratorji]] [[sq:Wikipedia:Administruesit]] [[sr:Википедија:Администратори]] [[su:Wikipédia:Kuncén]] [[sv:Wikipedia:Administratörer]] [[tr:Wikipedia:Yöneticiler]] [[vi:Wikipedia:Người quản lý]] [[wa:Wikipedia:Manaedjeus]] [[zh:Wikipedia:管理员]] [[zh-min-nan:Wikipedia:Hêng-chèng jîn-oân]] 1428 2527 2005-07-14T16:20:07Z Arturo Reina 11 [[Viquipèdia:Administradors]] moved to [[Viquillibres:Administradors]]: Viquillibres és més apropiat #redirect [[Viquillibres:Administradors]] 1429 4540 2006-03-27T19:12:27Z 85.59.116.95 {{Viquipèdia|Literatura}} ''AIXÒ ÉS UN PROJECTE D'ÍNDEX PER COMENÇAR ELS LLIBRES, QUE SEMPRE ÉS MÉS FÀCIL AIXÍ. SENTIU-VOS LLIURES DE MODIFICAR-LO I, SOBRETOT, D'AFEGIR EL QUE CREIEU NECESSARI ALS LINKS DE CADA PART'' #[[/Concepte de literatura|Concepte de literatura]] #[[/Estructures i figures literàries|Estructures i figures literàries]] #[[/Els gèneres literaris|Els gèneres literaris]] #[[/La relació de la literatura i altres àmbits|La relació de la literatura i altres àmbits]] #[[/La crítica literària: panorama històric i actual|La crítica literària: panorama històric i actual]] #[[/El món del llibre i l'escriptura|El món del llibre i l'escriptura]] #[[/Grans temes|Grans temes]] #[[/Literatura de les grans civilitzacions antigues|Literatura de les grans civilitzacions antigues]] #[[/Literatura clàssica|Literatura clàssica]] #[[/Literatura oriental|Literatura oriental]] #[[/Literatura de l'Edat Mitjana|Literatura de l'Edat Mitjana]] #[[/Literatura de l'Edat Moderna|Literatura de l'Edat Moderna]] #[[/Literatura precolombina|Literatura precolombina]] #[[/Literatura africana|Literatura africana]] #[[/Literatura contemporània|Literatura contemporània]] #[[/Noves tendències en literatura|Noves tendències en literatura]] #[[/Literatura catalana|Literatura catalana]] [[Categoria:Guia de Literatura]] 1430 4004 2005-12-29T15:34:06Z Aljullu 42 <gallery> Image:FraiseFruitPhoto.jpg|[[wiktionary:ca:vermell|vermell o roig]] Image:Orange-fruit-2.jpg|[[wiktionary:ca:taronja|taronja]] Image:Lemon.jpg[[wiktionary:ca:groc|groc]] Image:Japan_Tottori_KannonIn_DSC01907.jpg|[[wiktionary:ca:verd|verd]] Image:Butterfly_Morpho_Anaxibia_%28M%29_KL.jpg|[[wiktionary:ca:blau|blau]] Image:Viola-odorata-closeup.jpg|[[wiktionary:ca:violat|violat o morat]] Image:Extracted_pink_rose.png|[[wiktionary:ca:rosa|rosa]] Image:Staffa_basalt_columns_14655.JPG|[[wiktionary:ca:gris|gris]] Image:Rime_ice.jpg|[[wiktionary:ca:blanc|blanc]] Image:Sun_Bear.jpg|[[wiktionary:ca:negre|negre]] Image:VeluweTreeTrunk.jpg|[[wiktionary:ca:marró|marró o bru]] Image:Banana.arp.750pix.jpg|[[wiktionary:ca:groc|groc]] Image:Cirrocumulus to Altocumulus.JPG|[[wiktionary:ca:blau|blau]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1431 3257 2005-09-23T17:16:30Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Català]] {{infollibre}} [[Categoria:Català]] 1432 2538 2005-07-15T08:37:34Z Arturo Reina 11 '''&#8594;''' ''[[{{PAGENAME}}|Llegiu l'article principal sobre '''{{PAGENAME}}'''...]]'' 1433 4736 2006-05-11T17:25:59Z 87.2.178.155 +Ingradients i preparació L''''allioli''' és una [[w:salsa|salsa]] feta amb [[w:all|all]]s, [[w:sal|sal]] i [[w:oli|oli]], espessa i de color groguenc. És una salsa típica dels [[w:Països Catalans|Països Catalans]] i s'acostuma a menjar amb carns a la brasa o [[w:patata|patates ]] al caliu o bullides. També és habitual al [[w:País Valencià|País Valencià]] menjar-lo amb tot tipus d'arrossos o ''paelles'', especialment els de base de [[w:peix|peix]], com ara la [[w:fideuà|fideuà]] o l'[[w:arròs a banda|arròs a banda]]. Hi ha qui troba que fer-lo solament amb alls, sal i oli és difícil de lligar, i hi afegeixen, al principi, un rovell d'ou. Hi ha qui en diu simplement allioli i que en diu allioli d'ou o fins i tot maionesa amb all. És el que a la [[w:Provença|Provença]] anomenen ''aiòli'' o ''aïoli'', clar que allí sovint hi posen una mica de suc de [[w:llimona|llimona]] o alguna espècia. Alguna gent, per a fer-lo ràpid i en grans quantitats, en llocs on l'ou pot portar problemes (cases de colònies, per exemple) hi afegeixen al principi un raig de llet. Lliga més fàcilment, però perd el color groc típic. També existeixen receptes d'allioli fet amb [[w:codony|codony]]. ==Ingredients== *Alls segons la quantitat de salsa que voleu *Oli d'oliva *Ou (rovell), opcionalment ==Preparació== Per fer-lo, peleu els alls i poseu-los en un [[morter]]. Afegiu-hi sal i piqueu-ho tot. A continuació, aneu afegint-hi l'oli (a temperatura ambient) ben poc a poc mentre ho aneu lligant. El raig d'oli ha de ser constant i prim, fins que la barreja s'emulsioni. Per reeixir, es requereix molta paciència i habilitat. Com que és una tasca difícil, s'hi acostuma a afegir rovell d'ou, que facilita molt el fet de lligar-ho to [[Categoria:Receptes de cuina]] 1434 3012 2005-09-03T12:37:07Z Vedranell 12 Canvio la recepta. Què us sembla la sopa de poma al curry? Curiosa :) ===Recepta destacada=== [[Imatge:Fuji_apple.jpg|none|107px|Pomes]] Podeu tastar la [[Receptes de cuina/Sopa de poma al curry|sopa de poma al curry]], una recepta fàcil però saborosa. 1435 2547 2005-07-16T12:17:47Z Vedranell 12 Inacabat <div style="width: 80%; padding: 3px; background:#ffeeaa; border: 1px solid dimgray; margin: 0 auto;"> '''''Nota:''''' ''Aquest article està en desenvolupament per part d'un dels usuaris de Viquillibres, de manera que pot tenir algunes llacunes de contingut i deficiències de format. Us preguem paciència mentre qui ha penjat aquest cartell segueix ampliant-lo i millorant-lo, i que espereu a editar l'article fins que s'elimini el cartell.'' ''Aquest cartell és només d'ús temporal. Sisplau, utilitzeu-lo '''només''' mentre esteu treballant activament en un article, com a molt durant uns dies. Si el trobeu en un article que ningú no hi treballa de fa dies, elimineu-lo, i editeu l'article si voleu.'' </div> [[Categoria:Viquillibres:Articles inacabats]] 1436 4443 2006-03-18T16:29:47Z Aljullu 42 Articles inacabats [[Categoria:Viquillibres]] 1437 2626 2005-07-20T19:37:09Z Vedranell 12 [[Conill en salsa]] moved to [[Receptes de cuina/Conill en salsa]] == INGREDIENTS == * 1 [[w:conill|conill]] * 2 llesques de [[w:pa|pa]] fregit * 100 grams de [[w:ametlla|ametlles]] pelades i fregides * 2 dents d' [[w:all|all]] * [[w:julivert|julivert]] * una cullerada de [[w:farina|farina]] * [[w:oli|oli]] * [[w:sal|sal]] * [[w:aigua|aigua]] == PREPARACIÓ == El conill es talla en trossos no molt grans, s'assaona i es sofregeix en una cassola amb oli fins que ha agafat color. S'agrega aigua i es deixa que vagi coent a foc lent. En una paella posem una mica d'oli i ofeguem les ametlles ja pelades, incorporem la farina perquè es dori, però sense cremar. Preparem en un got de batedora el pa fregit, agreguem les ametlles i la farina, les dents d'all crus i el julivert, trèiem els fetges que s'estan coent i ho triturem tot amb la batedora. Mentrestant el caldo del conill haurà minvat i ja estarà cuit i incorporarem la salsa al conill i deixarem que faci un bull. [[categoria:Receptes de cuina]] 1438 3011 2005-09-03T12:32:10Z Vedranell 12 *Tipus: Sopa freda *Per a 4 persones *Temps de preparació: 30 min + 1 hora *Dificultat: Molt fàcil Pelar i picar 500g de pomes golden i afegir-hi el suc de mitja llimona. Pelar i picar 2 cebes mitjanes. En un caçó al foc, fondre 15 g de margarina i afegir-hi les pomes i la ceba. Deixar coure fins que la mescla s'estovi. Afegir una culleradeta de curry en pols i afegir-hi un litre de caldo d'au. Reduir la sopa a puré. Afegir-hi 150 cc de llet (gairebé un vas) i 75 cc de nata líquida o crema de llet. Deixar refredar i llest per a menjar! [[Categoria:Receptes de cuina]] 1440 3307 2005-10-03T09:20:31Z 217.149.148.54 *1 un / una *2 dos / dues *3 tres *4 quatre *5 cinc *6 sis *7 set *8 vuit *9 nou *10 deu *11 onze *12 dotze *13 tretze *14 catorze *15 quinze *16 setze *17 disset *18 divuit *19 dinou *20 vint *21 vint-i-un *22 vint-i-dos *23 vint-i-tres *24 vint-i-quatre *25 vint-i-cinc *26 vint-i-sis *27 vint-i-set *28 vint-i-vuit *29 vint-i-nou *30 trenta *31 trenta-un *32 trenta-dos *33 trenta-tres *34 trenta-quatre *35 trenta-cinc *40 quaranta *41 quaranta-un *42 quaranta-dos *50 cinquanta *60 seixanta *70 setanta *80 vuitanta *90 noranta *100 cent *101 cent un *112 cent dotze *187 cent vuitanta-set *200 dos-cents *300 tres-cents *400 quatre-cents *500 cinc-cents *600 sis-cents *700 set-cents *800 vuit-cents *900 nou-cents *1000 mil *1212 mil dos-cents dotze *2000 dos mil *15000 quinze mil *154234 cent cinquanta-quatre mil dos-cents trenta-quatre *1000000 un milió *2000000 dos milions *12300125 dotze milions tres-cents mil cent vint-i-cinc [[categoria:lèxic català]] 1441 4072 2006-01-10T10:53:47Z Arturo Reina 11 ==Mascotes== <gallery> Image:Lapin_blanc.jpg|[[wiktionary:ca:conill|conill]] Image:MattiParkkonen_Orava.jpg|[[wiktionary:ca:esquirol|esquirol]] Image:Abessinierkater1.jpg|[[wiktionary:ca:gat|gat]] Image:Fox_Terrier_Alex.jpg|[[wiktionary:ca:gos|gos]] Image:Blue_Tit_aka.jpg|[[wiktionary:ca:ocell|ocell]] Image:Male_Cherry_Barb_700.jpg|[[wiktionary:ca:peix|peix]] Image:Couleuvre_Esculape59.JPG|[[wiktionary:ca:serp|serp]] Image:Tortoise1_cepolina.jpg|[[wiktionary:ca:tortuga|tortuga]] </gallery> ==Animals de granja== <gallery> Image:Ducks_and_poultry.jpg|[[wiktionary:ca:ànec|ànec]] Image:Rooster03.jpg|[[wiktionary:ca:gall|gall]] Image:Mother_hen_with_chicks02.jpg|[[wiktionary:ca:gallina|gallina]] Image:Chick04.jpg|[[wiktionary:ca:pollet|pollet]] Image:Collared.dove.jpg|[[wiktionary:ca:colom|colom]] Image:Domestic_Goat_Portrait_(aka).jpg|[[wiktionary:ca:cabra|cabra]] Image:Lleyn_sheep.jpg|[[wiktionary:ca:ovella|ovella]] Image:Sow_with_piglet.jpg|[[wiktionary:ca:porc|porc]] Image:Donkey_1_arp_750px.jpg|[[wiktionary:ca:ase|ase]] Image:Andalusier_3_-_galoppierend.jpg|[[wiktionary:ca:cavall|cavall]] Image:Black_and_white_cow_feeding.jpg|[[wiktionary:ca:vaca|vaca]] Image:HighlandCow.01.jpg|[[wiktionary:ca:brau|brau]] </gallery> ==Animals salvatges== <gallery> Image:Canis_lupus_laying.jpg|[[wiktionary:ca:llop|llop]] Image:Ours_des_pyrenees_aspe_2002.jpg|[[wiktionary:ca:ós|ós]] Image:Lightmatter_chimp.jpg|[[wiktionary:ca:mico|mico]] Image:Giraffe_standing.jpg|[[wiktionary:ca:girafa|girafa]] Image:Afrikanischer_Elefant,_Miami.jpg|[[wiktionary:ca:elefant|elefant]] Image:Lion,_paws_hanging.jpg|[[wiktionary:ca:lleó|lleó]] Image:Cute_tiger_cub.jpg|[[wiktionary:ca:tigre|tigre]] Image:NileCrocodile.jpg|[[wiktionary:ca:cocodril|cocodril]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1442 4242 2006-02-05T19:59:41Z 88.6.184.121 Arròs a banda Les següents receptes poden servir-se com a primers plats: * [[/Gaspatxo|Gaspatxo]] * [[/Paella vegetariana|Paella vegetariana]] * [[/Sopa de poma al curry|Sopa de poma al curry]] * [[/Amanida de mongetes|Amanida de mongetes]] * [[/Pastís d'espàrrecs|Pastís d'espàrrecs]] * [[/Arròs en mondongo|Arròs en mondongo]] * [[/Arròs amb conill i caragols|Arròs amb conill i caragols]] * [[/Arròs a banda|Arròs a banda]] 1443 2563 2005-07-19T18:06:53Z Vedranell 12 Segons plats Les següents receptes poden servir-se com a segon plats: * [[/Conill en salsa|Conill en salsa]] 1444 2895 2005-08-16T17:56:10Z Joanjoc 16 pastís de formatge, copiat de pastís d'espàrrecs Les següents receptes son receptes de postres: *[[Receptes de cuina/Pastís de formatge|Pastís de formatge]] 1445 4259 2006-02-08T14:21:36Z Aljullu 42 Afegida: Rosca amb all Altres receptes que no es poden classificar sota cap dels criteris anteriors: * [[/Allioli|Allioli]] * [[/Provoletes|Provoletes]] * [[/Rosca amb all|Rosca amb all]] 1451 2576 2005-07-19T18:39:45Z Vedranell 12 <!-- comentari per forçar salt de línia --> '''''Nota:''''' ''Aquest article necessita algunes millores, en el seu contingut o en el seu estil.'' <center><small>''{{{1}}}''</small></center> </div> [[Categoria:Viquillibres:Articles a millorar]] 1452 3911 2005-12-20T19:53:11Z Martorell 14 {| border="0" width="35%" cellpadding="5" class="noprint" style="font-size: 80%; float:right; border:solid #008 2px;margin-left:5px;margin-bottom:5px" |- |<small>[[Imatge:Wikipedia-logo-ca.png|50px|none|Wikipedia|<nowiki></nowiki>]] |Vegeu també l'article relacionat ''[[w:{{{1}}}|{{{1}}}]]'' a la Viquipèdia.</small> |} 1453 2654 2005-07-21T12:20:27Z 81.61.34.247 Navegació {{navegar|llibre=Guia de Literatura |actual=Concepte de literatura |anterior=Índex |següent=Estructures i figures literàries }} {{Viquipèdia|Literatura}} Etimològicament, la '''literatura''' és l'art d'escriure. Generalment, però, s'entén com a '''literatura''' una col·lecció de textos, generalment pertanyents a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, '''literatura catalana''', '''espanyola''' o '''nord-americana'''), o bé associats a un tema, una època o un context social determinat ('''literatura noucentista''', '''feminista''', '''gai''', etc). Òbviament, les '''classificacions literàries''' són subjectives, i poden ser controvertides en molts casos. També se sol classificar (o subclassificar) la literatura en '''gèneres literaris'''. En general, es pot entendre com a literatura qualsevol '''tipus de text'''. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de '''treball basat en símbols''' (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les de gènere (novel·la rosa, de lladres i serenos, etc). 1454 3364 2005-10-15T22:39:06Z 81.42.160.83 /* Diari personal */ {{navegar|llibre=Guia de Literatura |actual=Els gèneres literaris |anterior=Estructures i figures literàries |següent=La relació de la literatura i altres àmbits }} {{Viquipèdia|Categoria:Literatura}} == Assaig == Un '''assaig''' és un gènere literari expositiu que pot ser didàctic o argumentatiu. L'autor dóna la seva opinió sobre un tema o informa sobre determinada recerca. El format sol ser narratiu. El seu nóm ve dels Essais de Montaigne, encara que com a gènere no es va generalitzar fins al segle XIX. Ara s'acostumen a etiquetar amb aquest terme la majoria d'obres de no ficció. Característiques: L’assaig es caracteritza per ser un text, normalment en forma narrativa, on s’exposa una idea o una opinió subjectiva de l’autor. Pot ser didàctic o argumentatiu i té unes característiques bàsiques: - hi ha una gran varietat de temes dels quals pot tractar ja que tan sols exposa una opinió. - Pot tenir molts estils i hi ha molta llibertat d’expressió així que pot ser líric, amb emocions, meditat... - Sol ser breu tot i que existeixen exposicions llargues. - Té una estructura oberta i això li permet tenir un plantejament subjectiu. - El llenguatge és el que s’aplica en una exposició o un discurs. - I l’estil és elegant i distret. === Assaig argumentatiu === == Biografia == Una '''biografia''' (del grec ''bios'' ("vida") i ''graphein'' ("escriure"), és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) basat en la narració escrita d'algun personatge. Generalment, s'utilitza el terme biografia per narracions sobre personatges no ficticis. Una biografia escrita pel mateix personatge és una autobiografia. Una biografia és més que una col·leció de dades (naixement, educació, treball, etc.) o un curriculum vitae. Normalment, també tracta de les emocions i sentiments de la persona respecte a les experiències de la seva vida. Les biografies més antigues que es coneixen són les produides pels escribes de l'antiguitat (Antic Egipte, Mesopotàmia, diverses biografies de l'Antic Testament i, mes endavant, les biografies de la Grècia Antiga i els evangelis, que narraven la vida de Jesús de Natzaret. En general, el rigor històric d'aquestes biografies es força baix. Durant l'Edat Mitjana, els principlas escriptors de biografies són els monjos, que escriuen sobretot sobre personatges religiosos. Es al segle XVII que es comencen a escriure biografies modernes sobre personatges notables. Avui en dia, és un gènere molt popular, tant en literatura com en cinema. == Conte == Un '''conte''' és una narració breu, un gènere literari de ficció. Els '''contes tradicionals''' venen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos o ensenyar una lliçó moral. El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, tot i que els límits no són exactes). == Diari personal == {{Viquipèdia|Weblog}} El '''diari personal''' és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gènere de la literatura. Hi ha diaris de tot tipus, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i els més moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de weblog. == Narrativa == 2. LA NARRATIVA, què és? La narració és un tipus de gènere literari en la qual l'autor explica una història, ja sigui basada en fets històrics (reals) o imaginaris (fantàstics). En història hi intervenen personatges en un lloc i un temps determinat. Aquest tipus de text acostuma a estar escrit en prosa, tot i que no sempre és així. 2.1. TIPUS DE NARRADORS El narrador és aquell personatge que explica la història des del seu punt de vista. Hi ha diferents tipus de narradors, els més importants, a grans trets, serien: a) NARRADOR INTERN (1a persona): quan el propi narrador és el protagonista, un secundari, un testimoni,... és a dir, està involucrat en la història. b) NARRADOR EXTERN (3a persona): hi ha dos tipus de narradors externs: - narrador omnipresent: sap absolutament tot el que està passant, els sentiments dels personatges,... - narrador observador: només explica allò que veu, sense saber què pensen els personatges, totalment objectiu. 2.2. ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ, la més básica 1. plantejament (es presenten els personatges, la situació d’aquests, els fets,...) 2. nus (es desenvolupa la història) 3. desenllaç (la solució, el final) L’estructura de la narració també consta d’uns elements essencials que són l’acció (què passa), el temps (quan passa), el lloc (on passa) i els personatges. Ens centrarem en aquest últim. 2.3. ELS PERSONATGES, tipus de personatges Són els que causen o pateixen els aconteixements de la història que es relata. Acostumen a ser persones i el narrador les descriu mitjançant la caracterització directa, amb la qual explica com és aquest personatge, o bé nosaltres hem de deduir com és, d’això se’n diu caracterització indirecta. Hi ha diferents tipologies de personatges, es classifiquen segons: a ) Pel seu gènesi i el seu desenvolupament: - PERSONATGES ESTÀTICS: no canvien mentre dura el relat. - PERSONATGES DINÀMICS: van evolucionant al llarg de la història. b ) Pel seu paper jeràrquic en el desenvolupament de la història: - PERSONATGE PRINCIPAL: és a dir, el/la protagonista. - PERSONATGE SECUNDARI - PERSONATGE FIGURANT: de menor importancia. c ) Per la seva profunditat psicológica: - ESTEREOTIP: encarnen un model de conducta prèviament establert (l’heroi, l’antiheroi,...) - TIPUS: encarnen a un col•lectiu social que el lector és capaç de reconèixer (el criat, la prostituta, el vagabund,...) - PERSONATGES INDIVIDUALS: aquests tenen la seva pròpia complexitat psicológica que els diferencien dels altres personatges del relat. 2.4. ESPAI I TEMPS L’espai és on es desenvolupa el relat, el lloc on passa tota l’acció i on se situen els personatges. Dins una història hi ha diferents tipus d’espais, descrits amb més o menys precisió, que són: a ) ESPAI REAL: llocs que existeixen en la realitat. Exemples: ciutats (París), muntanyes (els Alps), llacs (l’estany de Banyoles),... b ) ESPAI IMAGINARI: no existeix a la realitat però ha estat creat amb alguns detalls d’aquesta, llocs similars,... Pot contenir, a més, elements reals encara que l’espai del relat no ho sigui. c ) ESPAI FANTÀSTIC: no existeix ni té cap relació amb la realitat, és totalment inventat. S’utilitzen moltes descripcions per situar al lector. El temps és quan passa l’acció, en quin moment té lloc. Es divideix en dos grups. a ) TEMPS EXTERN: la època en que es desenvolupa l’acció, quan passa el que s’està narrant, en quin moment. b ) TEMPS INTERN: la forma en que s’ordenen cronològicament els fets que apareixen el la història. Normalment acostuma a utilitzar-se l’ordre lineal, el temps va seguint, tot i que sovint també veiem que s’expliquen fets que ja van passar (flash back o ordenació retrospectiva) o que poden passar en un futur (ordenació prospectiva). Aquests fragments desordenen el text i trenquen amb l’ordre lineal. El propi narrador manipula el temps a plaer mitjançant resums, pauses (canvia de tema) o el•lipsis (elimina fragments). 2.5. MODALITATS DISCURSIVES a ) TEXT NARRAT: el narrador diu amb les seves pròpies paraules el que passa, els personatges no parlen. b ) TEXT INDIRECTE: el narrador introdueix el que diuen els personatges mitjançant un verb (dir, cridar, xiuxiuejar,...) i la conjunció “que”. c ) TEXT INDIRECTE LLIURE: s’elimina el nexe “dir que” i s’introdueixen les cometes. d ) TEXT DIRECTE: el narrador transcriu exactament les paraules dels personatges, indicant-nos quin d’ells parla en cada moment. e ) TEXT DIRECTE LLIURE: sense anunciar-ho prèviament, el personatge parla, entre el que va explicant el narrador. f ) MONÒLEG: tot i que el narrador està present només llegim la veu i la visió del personatge (el narrador ordena lògicament el que diu). g ) MONÒLEG INTERIOR o FLUIX DE COSCIÈNCIA: el narrador desapareix totalment. És el lector qui ha d’ordenar de forma lógica qui parla amb qui. == Novel·la == La '''novel·la''' és un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna. En la majoria de novel·les hi ha una trama principal, que pot tenir subtrames i uns protagonistes que evolucionen al llarg del relat. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. Estructuralment, la majoria de novel·les s'estructuren en paràgrafs o seqüències. == Poesia == La poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble. També es diu '''poesia''' d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc. Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària. Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic. == Teatre == El '''teatre''' és una art escènica en la qual uns actors representen una història fictícia a partir d'un text, gesticulacions i/o música davant d'un públic. 3. Teatre  obres literàries destinades a ser representades davant un públic. 3.1. Trets de l’obra dramàtica • L’acció (sèrie d’esdeveniments escènics que defineixen els personatges) Ha de condicionar-se a:  La unitat (tot gira sobre un tema central)  La integritat (acció completa: exposició, nus i desenllaç)  La credibilitat (si el drama està relacionat amb al vida, ha de ser creible)  Interès (atraure l’atenció de l’espectador) • Els personatges (fan l’acció a través del diàleg) • La tensió dramàtica (estat anímic de l’espectador en vers l’obra amb la finalitat de mantenir l’atenció fins al final d’aquesta) 3.2. Text principal i text secundari (Estructura d’una obra de teatre)  TEXT PRINCIPAL (contingut de l’obra) • Divisió:  ACTE: unitat de temps marcat per la pujada i la baixada del teló. - Teatre grec (no en tenien) - Autors llatins i renaixentistes (cinc actes; presentació, intensificació, clímax, declinació i desenllaç) - Teatre de Lope de Vega (tres actes; exposició, nus i desenllaç) - Teatre modern (conserva els tres actes, i es remarquen amb les llums, baixant el teló...)  Quadre: Part del text en que s’efectua el canvi de decorat  Escena: Entrada i sortida d’actors. • Forma d’expressió:  Diàleg: Conversa entre dos personatges  Monòleg: Només parla un personatge  Apart: Forma de parlar d’un o més personatges mentre els altres fingeixen no enterar-se.  El cor: Personatge col•lectiu, que pot ser: - Consciència dels records - Endeví que preveu què passarà - Reflexions generals de l’autor • Desenvolupament de l’acció:  Exposició: Principi de l’obra on es remarquen els aspectes més important d’aquesta.  Nus: El moment de més tensió on la trama es complica  Desenllaç: Es resol el problema plantejat al nus.  TEXT SECUNDARI (dona informació per la representació) • Acotacions:  Sobre l’acció: (drama ve de la paraula “fer”, i s’assocïa a la idea d’acció) - Aspectes que ens diuen on passa l’acció (decorats, època...) - Il.luminació (hora del dia, espai...) - Sons (provocar o indicar efectes)  Sobre els personatges: vestuari, moviments, tons de veu, expressió... 3.3. Principals gèneres i subgèneres dramàtics  GÈNERES DRAMÀTICS: • Tragèdia: Es mesclen conflictes terribles entre personatges com herois i nobles. Són víctimes de passions que els condueixen a la mort o a un destí que sempre els venç. (clàssics grecs) • Comèdia: Contrari a la tragèdia. Conflictes agradables, poc seriosos i sovint divertits, entre personatges normals. • Drama: Es convinent elements tràgics i còmics, per tal de representar la vida tal com és. (a Espanya és va anomenar “tragicomedia”, entre els segles XV i XVIII)  SUBGÈNERES DRAMÀTICS: • L’auto sacramental: Obra d’un sol acte i escrita en vers. Temes profunds amb personatges simbòlics. “El gran teatro del mundo” • El sainet: Peça divertida en un acte, caràcter popular, es trobava a l’entremig d’una funció o al final. • L’entremés: Obra cómica, que durant els segles d’or es representava en dos actes d’una obra extensa. “El retablo de las maravillas de Cervantes” • Farsa: Obra breu, còmica i satírica, originària del teatre grec. • Òpera: Obra cantada i de tema tràgic. • Melodrama: Obra d’escàs interès literari, en que es divideixen els personatges en bons i dolents. === Tragèdia === === Drama === === Melodrama === === Pantomima === === Teatre musical === === Mim === 1455 2655 2005-07-21T19:34:03Z Vedranell 12 Navegació {{navegar|llibre=Guia de Literatura |actual=Estructures i figures literàries |anterior=Concepte de literatura |següent=Els gèneres literaris }} {{Viquipèdia|Recursos literaris}} Els '''recursos literaris''' són les tècniques preestablertes que un escriptor aplica al text perquè guanyi en '''densitat literària'''. És un ús determinat de la llengua per '''aconseguir un efecte en el lector''' o '''guiar la seva interpretació'''. Segons el camp de la llengua amb què es relacionin, es divideixen en recursos fonètics, morfosintàctics o semàntics. També s'anomenen '''figures retòriques''' o '''tropos'''. == Fonètics == === Aliteració === L''''aliteració''' és un dels recursos literaris relacionats amb la fonètica. Consisteix en '''repetir un so''' per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l''''aliteració''' no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en les suggerències que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia. L'aliteració està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques. == Morfosintàctics == === Hipèrbaton === L''''hipèrbaton''' és una figura retòrica que consisteix a '''alterar l'ordre natural de la sintaxi''' d'una llengua canviant de posició els elements d'una frase. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracte d'un registre literari o per raons de rima i mètrica. == Semàntics == === Metàfora === La '''metàfora''' és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: '''un real i un que apareix al text'''. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions. Un exemple típic de comparació: "les teves dents semblen perles" o "són com perles"; la metàfora podria ser "les perles de la teva boca" La metàfora té un alt poder suggeridor. Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·egoria. Va ser molt usada a l'Edat Mitjana. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol. 1456 3472 2005-10-30T20:54:36Z Vedranell 12 Wikibooks:Babel moved to Viquillibres:Babel {{inacabat}} <div id="toc"> Altres llengües: [[/en|EN]] | [[/es|ES]] </div> Esta pàgina mostra les plantilles d'idioma que podeu fer servir a la vostra pàgina d'usuari, per a que altres usuaris sàpien quines llengües parleu. ==Nivells== *1.Bàsic. *2.Mitjà. *3.Avançat. *4.Llengua materna. ==Com podeu utilitzar-les== Podeu fer servir les plantilles del tipus <code><nowiki>{{Babel-</nowiki>''x''<nowiki>|...}}</nowiki></code> per afegir més d'un idioma amb una sola plantilla. Per exemple: :<code><nowiki>{{Babel-3|ca|es|fr-3}}</nowiki></code> ==Plantilles de múltiples idiomes== Estes són les que heu d'utilitzar si voleu afegir fàcilment més d'un idioma: :[[Template:Babel-2|Babel-2]] :[[Template:Babel-3|Babel-3]] :[[Template:Babel-4|Babel-4]] :[[Template:Babel-5|Babel-5]] ==Plantilles d'idioma disponibles== {| rules="all" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999" | Idioma || Nivell || Plantilla || Categoria |- | rowspan="5" valign="top" | '''ca'''<br/>[[Català]]<br/>[[Valencià]] || 4 || [[Template:Babel ca|Babel ca]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català]] |- | 3 || [[Template:Babel ca-3|Babel ca-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ca-2|Babel ca-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ca-1|Babel ca-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-1]] |- | 0 || [[Template:Babel ca-0|Babel ca-0]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-0]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''en'''<br/>English<br/>[[Anglès]] || 4 || [[Template:Babel en|Babel en]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English]] |- | 3 || [[Template:Babel en-3|Babel en-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-3]] |- | 2 || [[Template:Babel en-2|Babel en-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-2]] |- | 1 || [[Template:Babel en-1|Babel en-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''es'''<br/>Español<br/>[[Castellà]] || 4 || [[Template:Babel es|Babel es]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español]] |- | 3 || [[Template:Babel es-3|Babel es-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-3]] |- | 2 || [[Template:Babel es-2|Babel es-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-2]] |- | 1 || [[Template:Babel es-1|Babel es-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''de'''<br/>Deutsch<br/>[[Alemany]] || 4 || [[Template:Babel de|Babel de]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] |- | 3 || [[Template:Babel de-3|Babel de-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3]] |- | 2 || [[Template:Babel de-2|Babel de-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2]] |- | 1 || [[Template:Babel de-1|Babel de-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''fr'''<br/>Français<br/>[[Francès]] || 4 || [[Template:Babel fr|Babel fr]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français]] |- | 3 || [[Template:Babel fr-3|Babel fr-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-3]] |- | 2 || [[Template:Babel fr-2|Babel fr-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-2]] |- | 1 || [[Template:Babel fr-1|Babel fr-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''ja'''<br/>日本語<br/>[[Japonès]] || 4 || [[Template:Babel ja|Babel ja]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語]] |- | 3 || [[Template:Babel ja-3|Babel ja-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ja-2|Babel ja-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ja-1|Babel ja-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nb'''<br/>Norsk (bokmål)<br/>[[Noruec]] ([[bokmål]]) || 4 || [[Template:Babel nb|Babel nb]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)]] |- | 3 || [[Template:Babel nb-3|Babel nb-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nb-2|Babel nb-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nb-1|Babel nb-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nl'''<br/>Nederlands<br/>[[Neerlandès]] || 4 || [[Template:Babel nl|Babel nl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands]] |- | 3 || [[Template:Babel nl-3|Babel nl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nl-2|Babel nl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nl-1|Babel nl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nb'''<br/>Norsk (nynorsk)<br/>[[Noruec]] ([[nynorsk]]) || 4 || [[Template:Babel nn|Babel nn]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)]] |- | 3 || [[Template:Babel nn-3|Babel nn-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nn-2|Babel nn-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nn-1|Babel nn-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''pt'''<br/>Português<br/>[[Portuguès]] || 4 || [[Template:Babel pt|Babel pt]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português]] |- | 3 || [[Template:Babel pt-3|Babel pt-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-3]] |- | 2 || [[Template:Babel pt-2|Babel pt-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-2]] |- | 1 || [[Template:Babel pt-1|Babel pt-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sl'''<br/>Slovenščina<br/>[[Eslovè]] || 4 || [[Template:Babel sl|Babel sl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina]] |- | 3 || [[Template:Babel sl-3|Babel sl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sl-2|Babel sl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sl-1|Babel sl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sl'''<br/>Kiswahili<br/>[[Suahili]] || 4 || [[Template:Babel sl|Babel sw]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili]] |- | 3 || [[Template:Babel sw-3|Babel sw-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sw-2|Babel sw-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sw-1|Babel sw-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-1]] |} ==Vegeu també== *[[m:Meta:Babel templates]] 1457 4090 2006-01-11T00:26:58Z Misto 47 orto {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |} 1458 4089 2006-01-11T00:25:21Z Misto 47 ortro {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |- | {{Babel {{{3}}}}} |} 1459 4091 2006-01-11T00:27:08Z Misto 47 orto {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |- | {{Babel {{{3}}}}} |- | {{Babel {{{4}}}}} |} 1460 4092 2006-01-11T00:27:16Z Misto 47 orto {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |- | {{Babel {{{3}}}}} |- | {{Babel {{{4}}}}} |- | {{Babel {{{5}}}}} |} 1461 2594 2005-07-20T11:22:11Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''ca'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari parla '''català com a la [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|seva primera llengua]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1462 2595 2005-07-20T11:22:48Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari pot contribuir amb un nivell '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-3|avançat]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-3]]</td> </tr></table></div> 1463 2596 2005-07-20T11:23:18Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari pot contribuir amb un nivell '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-2|mitjà]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-2]]</td> </tr></table></div> 1464 2597 2005-07-20T11:23:51Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari pot contribuir amb un nivell '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-1|bàsic]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-1]]</td> </tr></table></div> 1465 2598 2005-07-20T11:24:23Z Vedranell 12 Babel. De la Viquipèdia en català. <div style="float:left;border:solid #ffb3b3 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#ffe0e8"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#ffb3b3;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-0'''</td> <td style="font-size:0.9em;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-0|no entén ]]''' el '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]''' o té dificultats per a entendre'l.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-0|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1466 2599 2005-07-20T11:25:37Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''en'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is a native '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English speaker]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1467 2600 2005-07-20T11:26:08Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''en-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is able to contribute with an '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English-3|advanced]]''' level of '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English-3|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1468 2601 2005-07-20T11:26:50Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''en-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is able to contribute with an '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English-2|intermediate]]''' level of '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English-2|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1469 2602 2005-07-20T11:27:36Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''en-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is able to contribute with a '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English-1|basic]]''' level of '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English-1|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1470 2603 2005-07-20T11:29:01Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''es-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario puede contribuir con un nivel '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-3|avanzado]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español-3]]</td> </tr></table></div> 1471 2604 2005-07-20T11:29:39Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''es-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario puede contribuir con un nivel '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-2|intermedio]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español-2]]</td> </tr></table></div> 1472 2605 2005-07-20T11:30:21Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''es-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario puede contribuir con un nivel '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-1|básico]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español-1]]</td> </tr></table></div> 1473 2607 2005-07-20T14:09:50Z Arturo Reina 11 [[Lèxic català:animals]] moved to [[Lèxic català/animals]]: Proba de organització dels llibres #redirect [[Lèxic català/animals]] 1474 2609 2005-07-20T14:11:20Z Arturo Reina 11 [[Lèxic català:colors]] moved to [[Lèxic català/colors]]: organització per subpàgines #redirect [[Lèxic català/colors]] 1475 2611 2005-07-20T14:11:47Z Arturo Reina 11 [[Lèxic català:nombres]] moved to [[Lèxic català/nombres]]: organització per subpàgines #redirect [[Lèxic català/nombres]] 1476 3390 2005-10-18T16:02:14Z Arturo Reina 11 Aquest '''llibre d’estil''' té simplement per objectiu que les coses es facin de manera semblant – és una guia d’estil. Les normes següents no són indiscutibles. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, els llibres seran més fàcils de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcils d’escriure i editar. En aquest sentit la següent cita del Manual d’estil de Chicago pot ser aclaridora: :''Les normes i regulacions com aquesta, per la naturalesa del cas, no poden ser assignades amb la rigidesa d’una llei estricta. Estan pensades pel cas estàndard i han de ser aplicades amb un cert grau d’elasticitat.'' Una escriptura clara, informativa i imparcial és sempre més important que la presentació o l'estructura. No s’espera que els escriptors segueixin totes o cap d’aquestes regles: la gràcia d’editar wikis és que no fa falta perfecció. Els viquipedistes que editin poden referir-se a aquest manual quan poleixin articles i les pàgines s’aniran fent d’acord amb aquesta guia. Mireu si us plau [[Viquillibres:Com s'edita una pàgina|Com s'edita una pàgina]] per informació sobre ''com'' fer servir les diferents instruccions d’hipertext – hi ha moltes més possibilitats a part de negreta o cursiva. Aquest article es concentra en ''quan'' fer-los servir encara que alguns exemples també mostren l’hipertext. També us pot ser útil el [[Viquilibres:Llibre d'estil de categorització|llibre d'estil de categorització]] en quant a normes d'estil per categoritzar els articles. ==Format dels viquillibres== Un viquillibre és un format més complex que un article sòl. Consisteix en un conjunt d'articles reunits sota un mateix nom. Això fa que sigui important posar-se d'acord amb el format que s'utilitzarà. Tot Viquillibre consisteix en una portada o índex, i una serie de pàgines. ===Portada=== La portada ha de contenir una breu explicació del contingut del llibre. També ha de tenir enllaços a totes les pàgines del llibre ordenades en un índex. Exemple:[[Cinemàtica]]. La portada es categoritza dins de una categoria apropiada per contenir el Viquillibre. ''Cinemàtica'' es troba dins de la ''categoria:Física''. ===Pàgines=== Les planes del viquillibre s'organitzen mitjançant sub-pàgines. Això vol dir que la portada és la pàgina principal, i la resta de planes són sub-pàgines del viquillibre. Per fer-ho així, totes les planes del llibre han de tenir el següent nom: ''Nom del llibre/Nom de la plana''. Per exemple, [[cinemàtica]] és el nom de la portada del Viquillibre. Llavors una sub-pàgina seva és [[cinemàtica/Models cinemàtics]] Totes les subpàgines del Viquillibre es categoritzen a una categoria que tingui el nom del llibre. En aquest exemple seria la ''categoria:cinemàtica'' La categoria de les subpàgines estarà dins de la mateixa categoria que la portada. Convé que aquesta categoria contingui la plantilla <nowiki>{{infollibre}}</nowiki>. ===Navegació dins del viquillibre=== Per facilitar la navegació dins dels viquillibres, s'utilitza la següent plantilla: <nowiki> {{navegar|llibre=nom del llibre |actual=nom de la plana actual (sense el nom del llibre) |anterior=nom de la plana anterior |següent=nom de la plana següent }}</nowiki> ===Avantatges d'aquest sistema=== Aquest sistema es convenient per varis motius: *Totes les pàgines contenen automàticament un enllaç a la portada. *Es pot saber fàcilment dins quin llibre es troba una pàgina. *Permet estandarditzar la plantilla de navegació. *Les pàgines es poden consultar per ordre d'índex a la portada i per ordre alfabètic a la categoria. ==Noms dels articles== En començar un llibre nou o una pàgina nova, escollir-ne el nom adequat és essencial per assegurar que s'hi podrà enllaçar més endavant. Quan convingui, cal fer redireccions per evitar que es facin duplicats. També és important comprovar, abans de començar el llibre o la pàgina, que no existeix ja amb un nom semblant o equivalent. Recordeu: *La portada del viquillibre tindrà com a nom el nom del llibre. *Les diferents pàgines d'un llibre s'anomenaran '''nom del llibre/nom de la pàgina''', per tal que aparegui a totes les pàgines l'enllaç per tornar a la pàgina principal. ==Estil general dels llibres== L'estil i contingut dels manuals i llibres de text ha de ser ''objectiu''. La finalitat dels manuals es servir per l'aprenentatge i compartir el coneixement sobre temes diversos. Punts que cal tenir en compte: *Utilitzeu un llenguatge "impersonal", mai en primera persona, o adreçant-se directament al lector. *La primera plana de un llibre ha d'explicar quin tipus de contingut conté i disposar d'un index o enllaçar directament a un index de totes les pàgines. La primera plana pot contenir retalls de informació continguda en el llibre. *Les diferents pàgines d'un llibre procureu que tinguin un estil i format consistents (sobretot per taules i imatges). *Utilitzeu un llenguatge correcte i formal, i vigileu l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari. Si feu traduccions d'altres llengües, vigileu sobretot a no introduir barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades. Les traduccions automàtiques sense revisió manual no són acceptables. *No feu articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials. A continuació, s'expliquen amb detall aquests i altres aspectes de l'estil recomanat pels articles. ==Enllaços== ===Enllaços=== A Viquillibres es pot fer referència a articles de la Viquipèdia utilitzant <nowiki>[[w:nom de l'article|text a mostra]]</nowiki> ===Enllaços externs=== Viquipèdia no és una col·lecció d’enllaços i desaconsellem articles amb tan sols enllaços, però és adequat posar referències a informació complementària que hi hagi a Internet. Això és especialment cert quan heu fet servir una pàgina web com a important font d’informació. La sintaxi per fer referència a URLs és simple. Poseu-ho entre claudàtors: :[URL text opcional deixant un espai] La URL ha de començar per ''<nowiki>http://</nowiki>'' o altres protocols WWW com ara ''<nowiki>ftp://</nowiki>'' o ''<nowiki>news://</nowiki>''. ====Títols dels enllaços==== Podeu afegir un títol a un enllaç extern posant-hi un text darrera la URL deixant-hi un espai. Per exemple, si a la URL següent: :<nowiki>[http://ca.wikipedia.org] </nowiki> li volem afegir un títol, escriuríem: :<nowiki> [http://ca.wikipedia.org l'enciclopèdia lliure] </nowiki> i apareixeria així: : [http://ca.wikipedia.org l'enciclopèdia lliure] Algunes URLs són lletges i no gens informatives; aleshores, és millor que no aparegui la URL sinó un títol informatiu. Per exemple: :[http://cultura.gencat.net/llengcat/cds/index.htm Centre de documentació en sociolingüística] es llegeix molt més fàcilment que no pas :<nowiki>http://cultura.gencat.net/llengcat/cds/index.htm</nowiki> i si la URL es mostra, feu-ho de la manera més simple que proporcioni la pàgina desitjada, per exemple, no hi poseu index.html La versió imprimible d’una pàgina mostra la URL sencera incloent-hi aquelles a les que se li posa títol així que no es perd informació. ====URL com a notes==== Sense el text opcional, una referència externa es mostra com una nota: per exemple, :<nowiki>[http://ca.wikipedia.org]</nowiki> apareix així: :[http://ca.wikipedia.org] ====Posició a l’article==== A la majoria de casos, és preferible agrupar els enllaços externs al final de l’article sota la capçalera: : <nowiki>==Enllaços externs ==</nowiki> Tal com es fa amb altres capçaleres principals, els dos signes d’igual s’haurien de fer servir per assenyalar la capçalera d’enllaços externs (mireu ‘’Capçaleres’’ més avall). També és possible incloure una referència URL al cos d’un article. Per exemple: :Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la <nowiki>[http://ca.wikipedia.org Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure] </nowiki>. es mostra així: :Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la [http://ca.wikipedia.org Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure]. ====Pàgines en altres idiomes==== Normalment no és gaire útil enumerar URLs de pàgines web en idiomes que no siguin en català sota “Enllaços externs”. No obstant, si creieu que és necessari, poseu la URL però indiqueu en quin idioma està escrita la pàgina entre parèntesis. Per exemple: :''[http://www.lemonde.fr Le Monde]'', diari (en francès). ====Tipus de fitxer==== Si l’enllaç no és un fitxer html sinó per exemple un fitxer pdf o jpg, una indicació al respecte seria útil per ajudar a l’usuari decidir si prefereix obrir-lo o descarregar-lo. ====Mida del fitxer==== Si l’enllaç va a un fitxer gros (en cas d’html: incloent-hi les imatges) una nota al respecte seria útil. Algú amb una connexió lenta pot decidir no fer-ho servir. ==Capçaleres== Feu servir la indicació == per les capçaleres, no <nowiki>‘’’</nowiki> (negreta). Exemple: : <nowiki>==Això és la capçalera==</nowiki> que produeix: <b><font style="font-size: 140%">Això és la capçalera</font></b> Fixeu-vos que quan es fa servir ==Això és la capçalera== no cal cap línia sota la capçalera. Les línies en blanc extra haurien d’esborrar-se ja que l’estructura és una qüestió del full d’estil de la Viquipèdia, no la manera com s’escriu l’article. Si indiqueu les capçaleres d’aquesta manera, llavors una taula de continguts es genera automàticament a partir de les capçaleres de l’article (a partir de tres capçaleres), les seccions poden ser automàticament numerades pels usuaris amb aquesta preferència seleccionada i a les paraules incloses en capçaleres degudament assenyalades se’ls dóna més importància a les cerques. Les capçaleres també ajuden als lectors separant el text i perfilant l’article. * Poseu en majúscules la primera paraula i els noms propis a les capçaleres però deixa el reste en minúscules. * Eviteu enllaços a les capçaleres. Depenent de les opcions, alguns usuaris poden no veure’ls clarament. És molt millor posar el corresponent enllaç a la primera frase sota la capçalera. * No feu servir massa les subcapçaleres ja que pot fer que l’article es vegi confús. Paràgrafs curts i frases simples normalment no justifiquen la seva pròpia subcapçalera. * En aquestes circumstàncies en les que no hi ha prou text per justificar una subcapçalera, pot ser preferible fer servir text en negreta o separar per punts dins una secció en comptes de fer servir subcapçaleres. ==Estil científic== ===Unitats de mesura=== Per a unitats de mesura, feu servir unitats del [[SI]] (sistema internacional). ===Separadors de milers i decimals=== En els [[nombre cardinal|nombres cardinals]] (quan ens referim a euros, metres, etc...), cal separar els milers amb espais o punts i els decimals amb comes. :Correcte; :*2.000.500,80 :*2 000 500,80 :Incorrecte :*<s>2000500,80</s> No estan separats els milers :*<s>2'000'500,80</s> Milers separats amb altres símbols :*<s>2,000,500.80</s> Notació anglosaxona :*<s>2 000 500.80</s> Notació anglosaxona En escriure coordenades o vectors usarem l'apòstrof per a separar els decimals; :Correcte; :*(1 234'5, 2 345'6, 3 456) :*(1.234'5, 2.245'6, 3.456) :Incorrecte :*<s>(1234'5, 2345'6, 3456)</s> No estan separats els milers :*<s>(1234,5 , 2345,6 , 3456)</s> No estan separats els milers i notació confusa :*<s>(1'234.5, 2'345.6, 3'456)</s> Notació anglosaxona :*<s>(1,234.5, 2,345.6, 3,456)</s> Notació anglosaxona :*<s>(1 234.5, 2 345.6, 3 456)</s> Notació anglosaxona ==Seccions== ===Secció inicial=== La secció inicial és la secció abans de la primera capçalera. És mostrada a sobre de la taula de continguts (per a pàgines amb més de tres capçaleres). La longitud adient depèn de la llargada de l’article, però en qualsevol cas no hauria de ser més llarga de tres paràgrafs. ===Seccions "Vegeu també" i "Qüestions relacionades"=== Quan els articles són curts i no ténen capçaleres, les referències informals a articles relacionats que no han estat enllaçats amb enllaços lliures al text es poden incorporar a “Vegeu també” amb dos parells d’apòstrofs, per exemple: :''Vegeu també'': <nowiki>[[Ecologia]], [[medi ambient]] </nowiki> que produeix :''Vegeu també'': [[Ecologia]], [[medi ambient]] Quan els articles són llargs i ténen capçaleres, si la secció “Vegeu també” es refereix a l’article sencer i no només a una secció, hauria de ser una capçalera de manera que apareix a la taula de continguts. La secció “Vegeu també” hauria d’aparèixer sempre abans de la secció “Enllaços externs”. No afegiu enllaços a “Vegeu també que ja siguin al text de l’article. :<nowiki>==Vegeu també ==</nowiki> :<nowiki>*[[Ecologia]]</nowiki> :<nowiki>*[[Medi ambient]]</nowiki> Que apareixerà així <b><font style="font-size: 140%" color=#000080>Vegeu també</font></b> * [[Ecologia]] * [[Medi ambient]] De vegades, les referències poden anomenar-se d’una manera més formal: <b><font style="font-size: 140%" color=#000080>Temes relacionats</font></b> *[[Ecologia]] *[[Medi ambient]] De vegades, pot ser útil tenir referències creuades explícites al text, per exemple, quan una secció llarga de text ha estat moguda a una altra part o hi ha un article important en un subtema. En aquests casos, poseu l’enllaç en negreta de manera que la seva importància és fàcil de reconèixer. Exemple: :La situació legal pel què fa a la circumsició depèn segons el país (vegeu '''[[Estatus legal de la circumsició]]'''). ==Metallenguatge== Poseu les paraules en cursiva quan es parla d’elles en una frase en comptes de fer-les servir normalment. El mateix per lletres. * La paraula ''pare'' ve del llati ''pater'' * La lletra ''E'' és la més comuna en anglès. ==Imatges== Els articles amb una sola imatge l’haurien de tenir al principi de l’article a la dreta. Els retrats amb el cap mirant a la dreta haurien d’anar a l’esquerra (mirant cap a l’article). Totes les imatges haurien de “flotar” – és a dir, el text hauria d’estar al voltant seu. Tot i que això (i d’altres coses) pot fer-se amb HTML, és preferible el wikiformat quan sigui possible. Les imatges haurien de tenir uns 200-300 pixes d’ample. El text de la imatge i els alt-texts són sempre benvinguts, especialment per imatges que no s’entenen fàcilment. En un article d’una biografia se suposa que el retrat és de la persona de l’article així que el text no és necessari. '''Text de la imatge''' Les fotografies i altres gràfics haurien de tenir textos a no ser que la pròpia imatge inclogui text tal com sol passar a portades de llibres o àlbums de música o quan el gràfic representa sense ambigüitat l’assumpte de l’article. Els textos de sota la imatge haurien d’estar en cursiva, fent servir text normal quan posaríem cursiva. * ''Una aspiradora'' Hoover. ==Mediawiki== [[Viquipèdia:Espai de noms de MediaWiki|Mediawiki]] es el sistema que s'utilitza per generar els missatges de la Viquipèdia. Aixo tambe inclou una serie de [[Viquipèdia:Missatges personalitzats de MediaWiki|missatges personalitzats]] que es poden utilitzar per generar algun tipus de text automaticament en els articles. Aixo es util, per exemple, per generar els missatges adequats en les planes que es considerin [[Viquipèdia:esborrany|esborrany]], o sospitoses de no [[Viquipèdia:punt de vista neutral|neutralitat]]. Utilitzeu aquests missatges quan sigui necessari. ==Llenguatge== ===Majúscules=== Cal fer una menció especial pel que fa als càrrecs. Alguns com ara president, rei o emperador es posen en majúscules quan es fan servir com a càrrec (seguit d’un nom), així que serà “President Bush” i no “president Bush”. Quan es fa servir de forma genèrica, haurien d’estar en minúscules: “Bush és el president americà”. No obstant, si algú està fent servir el nom formal correcte d’una organització, es tracta com un nom propi. Així direm “Bush va ser President dels Estats Units” però “Bush va ser un president americà”. De la mateixa direm “Lluís XVI va ser rei francès” i “Lluís XVI va ser Rei de França”, essent Rei de França un càrrec en aquell context. ===Puntuació=== En la majoria de casos, se seguiran les normes normals de puntuació en català. No hi ha indicacions sobre si deixar un o dos espais en blanc després d’un punt però no és important ja que la diferència només es mostra en la finestra d’edició. La pròpia pàgina només mostrarà un espai. ===Variants lingüístiques=== Les variants dialectals utilitzades més comunament són acceptables, seguint en general els criteris de l'[[AVL]] i de l'[[IEC]]. En general, podeu utilitzar la variant dialectal que vulgueu en els articles. En la llengua escrita, això vol dir principalment algunes terminacions verbals i vocabulari específic ( ''avui'/''hui'', ''aquí''/''ací'', ...). Per mirar d'estandarditzar l'estil i facilitar la lectura dels articles, cal tenir en compte diversos punts: *adreceu-vos a l'usuari de ''vós''. Per exemple: ''Vegeu també''. *en general, intenteu d'utilitzar un registre formal. No utilitzeu expressions o vocabulari que no siguin habituals o coneguts per la majoria de catalanoparlants. En especial en aquelles pàgines comunes, com les plantilles. *una vegada començat l'article, intenteu mantenir el mateix estil en tot l'article. *per articles de temàtica "local", aconsellem d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià) *quan hi hagi diverses opcions pel nom d'un article (per exemple, noms de plantes i d'animals), intenteu de fer servir la més estesa. Esmenteu totes les altres al començament de l'article, i feu les redireccions necessàries. *no barregeu diferents varietats dialectals a un mateix article (per exemple, utilitzar indiferentment el verb "hi hagin" -català oriental- i "hi hagen" -valencià-). ===Variacions acceptables=== *aquest/este, encara que "aquest" és més recomanable per a un registre formal, com la viquipèdia. *aquí/ací / això/açò, encara que hi ha qui considera que "ací/açò" són preferibles quan es refereix al lloc del qui parla, p.ex. "Açò és una pàgina de desambiguació. Us ha menat cap ací". ===Terminologia informàtica=== Us recomanem aquest termes per donar més coherència a tota la interfície: *''(el) lloc web'', ''(el) web'': per referir-se a tota la Viquipèdia. *''(la) pàgina web'', ''(la) web'': per referir-se a un article concret. *''pàgina'', ''plana'': s'usa indistintament, encara que és sol llegir més la primera. *''enllaç'' i ''enllaçar'': ''vincle'' és similar, però a tota la Viquipèdia apareix ''enllaç''. ===Diccionaris i traductors=== Per a traduir d'altres idiomes, podeu fer servir: * [http://www.internostrum.com Traductor web de la Universitat d'Alacant] (castellà-català) * Traductor de [http://www.comprendium.es Comprendium S.L.] (permet traduir d'altres idiomes a banda del castellà) * [http://www.cult.gva.es/salt/salt_programes_salt2.htm Salt3], programa Windows, de la Generalitat Valenciana (castellà-català). Una vegada instal·lat es recomana canviar la configuració i posar l'opció (2) a tot (o a quasi tot) a Ferramentes -> Opcions de Configuració -> Ortografia i morfosintaxi, per tal de que les traduccions siguin més estàndard i menys dialectals. Siusplau, tingueu en compte que els traductors no són mai perfectes. Sempre cal revisar manualment les traduccions, i assegurar-se que són correctes i en bon català. Les males traduccions només fan que portar feina a d'altres usuaris. Per a corregir textos o comprovar dubtes, podeu consultar: * [http://pdl.iecat.net/ Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans]. * [http://dcvb.iecat.net/ Diccionari Català-Valencià-Balear]. No és un diccionari normatiu, però dóna molta informació sobre versions dialectals i usos. * [http://www.avl.gva.es/ Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua] * També podeu utilitzar el Salt3, si l'instal·leu. ==Miscel·lània== ===Quan la resta falla=== Si us enfronteu amb una qüestió concreta que no sabeu com abordar, podeu simplement mirar un article que us agradi i obrir-lo com si anéssiu a editar-lo per saber com els escriptors i editors ho han fet. Llavors podeu tancar la finestra sense guardar els canvis si voleu, però podeu observar mentre hi sou. Gairebé cada article pot millorar-se. Potser podríeu afegir algun element per millorar l’estil. ===No feu malabarismes=== És més fàcil no intentar posar massa elements capritxosos. Fins i tot amb l’hipertext que suggerim aquí, no hauríeu d’assumir que hi ha garanties que qualsevol element que hi poseu tindrà una aparença determinada quan es mostra. És més fàcil de mostrar la Viquipèdia, més fàcil d’editar i afegir als articles si no fem l’hipertext més complexe del que fa falta per mostrar la informació d’una manera útil i d’una manera comprensible. Una enciclopèdia útil és el primer objectiu però la facilitat d’edició i manteniment de l’enciclopèdia està just darrera. Entre altres coses, això vol dir que es faci servir l’hipertext HTML molt de tant en tant i per un bon motiu. [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1477 2619 2005-07-20T19:35:31Z Vedranell 12 [[Gaspatxo]] moved to [[Receptes de cuina/Gaspatxo]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Gaspatxo]] 1478 2621 2005-07-20T19:36:21Z Vedranell 12 [[Paella vegetariana]] moved to [[Receptes de cuina/Paella vegetariana]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Paella vegetariana]] 1479 2623 2005-07-20T19:36:21Z Vedranell 12 [[Discussió:Paella vegetariana]] moved to [[Discussió:Receptes de cuina/Paella vegetariana]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Discussió:Receptes de cuina/Paella vegetariana]] 1480 2625 2005-07-20T19:36:55Z Vedranell 12 [[Sopa de poma al curry]] moved to [[Receptes de cuina/Sopa de poma al curry]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Sopa de poma al curry]] 1481 2627 2005-07-20T19:37:09Z Vedranell 12 [[Conill en salsa]] moved to [[Receptes de cuina/Conill en salsa]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Conill en salsa]] 1482 2629 2005-07-20T19:39:38Z Vedranell 12 [[Allioli]] moved to [[Receptes de cuina/Allioli]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Allioli]] 1483 4074 2006-01-10T11:16:25Z Arturo Reina 11 <gallery> Image:Dahlia.jpg|[[wiktionary:ca:flor|flor]] Image:Fothergilla-major-total.JPG|[[wiktionary:ca:arbust|arbust]] Image:Quercus_pubescens.jpg|[[wiktionary:ca:arbre|arbre]] Image:The_Chase_Wood_-_Newbury.jpg|[[wiktionary:ca:bosc|bosc]] Image:Rio_douro.jpg|[[wiktionary:ca:riu|riu]] Image:Rainbow_over_Bristol.jpg|[[wiktionary:ca:arc de san martí|arc de san martí]] Image:Img20050526_0007_at_tannheim_cumulus.jpg|[[wiktionary:ca:núvol|núvol]] Image:Neulussheim_Sunrise_near_Cemetery_meph666-2005-Feb-28.jpg|[[wiktionary:ca:sol|sol]] Image:Baruntse_wp.jpg|[[wiktionary:ca:muntanya|muntanya]] Image:Robie_House.jpg|[[wiktionary:ca:casa|casa]] Image:Stramberk.jpg|[[wiktionary:ca:poble|poble]] Image:Citigroup_center_Midtown_Manhattan_New_York_city.jpg|[[wiktionary:ca:ciutat|ciutat]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1484 3351 2005-10-15T11:12:55Z Arturo Reina 11 <table id=toc style="width: 100%"><tr> <td style="text-align: left; width: 33%">[[{{{llibre}}}/{{{anterior}}}|&larr; {{{anterior}}}]]</td> <td style="text-align: center; width: 33%">'''{{{actual}}}'''</td> <td style="text-align: right; width: 33%">[[{{{llibre}}}/{{{següent}}}|{{{següent}}} &rarr;]]</td> </tr></table> [[Categoria:{{{llibre}}}]] 1485 2643 2005-07-21T10:54:11Z Vedranell 12 [[Cinemàtica: Magnituds físiques bàsiques]] moved to [[Cinemàtica/Magnituds físiques bàsiques]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Cinemàtica/Magnituds físiques bàsiques]] 1486 4263 2006-02-08T14:32:48Z Aljullu 42 #redirect [[Cinemàtica/Conceptes bàsics]] 1487 2647 2005-07-21T12:10:08Z Arturo Reina 11 [[Cinemàtica\Conceptes bàsics]] moved to [[Cinemàtica/Conceptes bàsics]] #redirect [[Cinemàtica/Conceptes bàsics]] 1488 2649 2005-07-21T12:10:57Z Arturo Reina 11 [[Cinemàtica: Magnituds físiques secundàries]] moved to [[Cinemàtica/Magnituds físiques secundàries]]: sub-pàgines #redirect [[Cinemàtica/Magnituds físiques secundàries]] 1489 2651 2005-07-21T12:12:15Z Arturo Reina 11 [[Cinemàtica: Models cinemàtics]] moved to [[Cinemàtica/Models cinemàtics]]: sub-pàgines #redirect [[Cinemàtica/Models cinemàtics]] 1490 2657 2005-07-21T19:37:08Z Vedranell 12 #REDIRECT [[Guia de Literatura]] #REDIRECT [[Guia de Literatura]] 1491 4590 2006-04-01T11:14:26Z 85.59.91.82 Errada ortogràfica '''&#8594;''' Aquí hi ha els capitols del llibre ''{{PAGENAME}}'' ordenats alfabèticament. Potser el que voleu és ''[[{{PAGENAME}}|llegir el llibre '''''{{PAGENAME}}'''''...]]'' 1492 3242 2005-09-23T16:20:38Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Literatura]] {{infollibre}} [[Categoria:Literatura]] 1493 3270 2005-09-25T10:35:14Z Vedranell 12 El canviem a la nova organització de sub-pàgines o el deixem així? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 19:47 21 jul, 2005 (UTC) Deixem-ho així de moment. Primer hem d'aconseguir un volum de llibres adequat--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 20:24 22 jul, 2005 (UTC) :hola, :veig que ja ha passat un temps des que vau discutir-ho. si voleu em comprometo a anar reorganitzant el curs per lliçons (com a la v. anglesa) poc a poc. a més a més el servidor es "queixa" quan un article és massa llarg: WARNING: This page is 128 kilobytes long; some browsers may have problems editing pages approaching or longer than 32kb. Please consider breaking the page into smaller sections. :si em doneu llum verda em poso manos a la obra procurant que el procés sigui el menys enutjós possible. :--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 11:44 21 set, 2005 (UTC) ::No hi ha problema. Ara ja tenim un volum prou important (quan va haver aquesta discussió recordo que no hi havia més de 4 manuals). --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:50 21 set, 2005 (UTC) ::: A mi em sebla bé reorganitzar. Com diu el missatge del programari, les pàgines massa llargues (sembla ser) que no es llegeixen bé en tots els navegadors... i la lectura és més fàcil si està organitzat en subpàgines :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:35 25 set, 2005 (UTC) 1494 2664 2005-07-21T19:51:34Z Vedranell 12 #REDIRECT [[Cinemàtica]] #REDIRECT [[Cinemàtica]] 1495 3216 2005-09-23T15:34:52Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[Categoria:Física]] 1496 4593 2006-04-01T11:24:08Z Álvaro M 53 {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="width:98%; margin-bottom: 1em; text-align: center; border: 1px solid #FFD700;" align="center" | style="background-color:#FFD700; padding-top: 4px; width:15%"| '''Álvaro M''' | style="background-color:#fffadc; padding-top: 4px;"| <small> [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Álvaro_M La meva pàgina d'usuari: Álvaro M a la Viquipèdia] </small> |} {{babel ca}} {{babel es}} {{babel en-1}} ---- '''Viquillibres''' <small><small>[ [[/Notes|Notes]] ]</small></small> * [[El Com es fa de l'APT]]: Traslladat des de la web de Debian. * [[GNU/LINUX per usuaris]]: Traslladat des d'un [[w:ca:PDF|PDF]] de la UAB. 1497 2673 2005-07-21T20:19:07Z Vedranell 12 Disculpeu ~ me l'havia deixat <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''es'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario habla '''español como su [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|idioma principal]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1498 2674 2005-07-21T20:20:15Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''de'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutsch]]''' als '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Muttersprache]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1499 2675 2005-07-21T20:20:48Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''de-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3|sehr gute]]''' '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutschkenntnisse]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1500 2676 2005-07-21T20:21:24Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''de-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2|fortgeschrittene]]''' '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutschkenntnisse]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1501 2677 2005-07-21T20:21:52Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''de-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1|grundlegende]] [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutschkenntnisse]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1502 3352 2005-10-15T11:13:46Z Arturo Reina 11 {{Viquipèdia|Escacs}} [[Image:ChessSet.jpg|200px|thumb|Les sis peces d'escacs: El rei, la reina, el cavall, la torre, l'alfil i el peó.]] Els escacs és un antic joc d'estratègia, que es juga entre dues persones amb un tauler format per una retícula de 8 per 8. L'objectiu és moure les propies peces fins arribar a fer "escac i mat" al rei contrari. ==Taula de continguts== *[[Escacs/Conceptes bàsics]] *[[Escacs/Jugant al joc]] *[[Escacs/Notació del joc]] *[[Escacs/Tàctiques]] *[[Escacs/Estratègia]] *[[Escacs/Obertures bàsiques]] *[[Escacs/Final del joc]] [[categoria:Jocs]] [[en:chess]] 1503 2864 2005-08-09T11:51:22Z Arturo Reina 11 {| cellspacing="0" cellpadding="0" style="border-collapse: collapse;" |- | [[Image:chess 8.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;border-left: solid thin;" |[[Image:chess_{{{1}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{2}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{3}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{4}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{5}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{6}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{7}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin; border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{8}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 7.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{9}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{10}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{11}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{12}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{13}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{14}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{15}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{16}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 6.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{17}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{18}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{19}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{20}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{21}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{22}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{23}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{24}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 5.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{25}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{26}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{27}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{28}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{29}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{30}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{31}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{32}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 4.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{33}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{34}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{35}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{36}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{37}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{38}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{39}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{40}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 3.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{41}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{42}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{43}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{44}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{45}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{46}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{47}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{48}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 2.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{49}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{50}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{51}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{52}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{53}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{54}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{55}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{56}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 1.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin; border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{57}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{58}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{59}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{60}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{61}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{62}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{63}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{64}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess blank.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess a.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess b.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess c.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess d.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess e.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess f.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess g.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess h.png|{{{65}}}px]] |} 1504 4824 2006-05-29T15:21:38Z 85.54.230.233 /* El cavall */ {{navegar|llibre=Escacs |actual=Conceptes bàsics |anterior= |següent=Jugant al joc }} = Peces = ==El peó== El peó és, relativament, la peça més feble. Disposes de vuit d'ells, i formen el front de la teva armada. Els peons mouen de la següent manera: La primera vegada que es mou un peó, pot avançar una o dues caselles (avançar es refereix a moure's cap al jugador contrari). Després d'haver-se mogut per primer cop, només poden avançar una casella cada torn. Si un peó aconsegueix arribar al límit del camp on hi ha el contrari, es pot promoure el peó en la peça que es vulgui, normalment la reina. Els peons no poden capturar avançant. Els peons només poden capturar una peça si la troben una casella en horitzontal i una altra avançant, és a dir, una casella en diagonal però sense retrocedir. === La captura En Passant === La captura ''en passant'' és un moviment especial que pot ser portat a cap just després de que un peó oposat hagi passat la casella on pot ser capturat pel teu peó, movent dues caselles. En aquest cas pots moure el peó a la casella on seria l'altre peó si només hagués mogut una casella. Aquesta captura només es pot fer immediatament després de que el peó de l'oponent hagi mogut. Aquesta és l'única captura on mous a una casella on no hi és la peça que captures. Per exemple (sense mostrar les altres peces): {| | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | |pd| | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | |pl| | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} | valign="middle" | llavors | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | |pd| | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | |pl| | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} |} El peó negre llavors mou dues caselles per tal de no caure a la casella on el podria capturar el peó blanc. Peró el peó blanc el pot capturar com si només hagués mogut una casella. {| | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | |pl|pd| | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} | &nbsp; | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | | | |pl| | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} |} Aquest moviment és molt inusual, per que normalment el jugador negre tindria peons que capturarien el peó blanc desprotegit. {{posició escacs|= 8 |rd|nd|bd|qd|kd|bd|nd|rd|= 7 |pd|pd|pd| |pd| |pd|pd|= 6 | | | | | |pl| | |= 5 | | | |pd| | | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} preparats per capturar el peó blanc desprotegit. ==El cavall== El cavall mou d'una manera extranya. Pot moure dos espais horitzontal o verticalment, i llavors un espai perpendicular, tal com mostra el següent diagrama. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | |xx| |xx| | |= 5 | | |xx| | | |xx| |= 4 | | | | |nl| | | |= 3 | | |xx| | | |xx| |= 2 | | | |xx| |xx| | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Les x són els espais on pot moure el cavall. El cavall captura igual que mou, vol dir, si cau a una casella on hi ha una peça de l'oponent, la captura. Naturalment no pot moure a on hi ha peces del mateix color. El cavall és l'única peça qu pot moure a través de les altres peces. ==L'alfil== L'alfil mou i ataca en diagonal. Cada jugador comença amb dos alfils, un de cada color. Com que els alfils només mouen per les diagonals, sempre han de moure's pel mateix color. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | |nl| | | | | |xx|= 6 | | |xx| | | |xx| |= 5 | | | |xx| |xx| | |= 4 | | | | |bl| | | |= 3 | | | |xx| |xx| | |= 2 | | |pl| | | |xx| |= 1 | | | | | | | |xx|= a b c d e f g h |20}} En aquest diagrama les x són els espais a on pot moure l'alfil. No pot passar per sobre d'altres peces i pot capturar a on sigui que mogui. ==La torre== Les torres són valuoses peces capaces de moure's en línia recta sense límit de distància tant horitzontal com verticalment. No pot moure per sobre d'altres peces i captura amb els mateixos moviments amb que mou. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | |pd| | | |= 6 | | | | |xx| | | |= 5 | | | | |xx| | | |= 4 | |bl|xx|xx|rl|xx|xx|xx|= 3 | | | | |xx| | | |= 2 | | | | |xx| | | |= 1 | | | | |xx| | | |= a b c d e f g h |20}} === Enroc === [[Image:Cb kingside.png|thumb|right|Castling kingside]] [[Image:Cb queenside.png|thumb|right|Castling queenside]] L'enroc és un moviment especial a escacs. Hi ha dues formes de fer-ho, anomenades enroc llarg i enroc curt. La idea bàsica és que el rei mou dues caselles cap a la torre, i la torre es posa a la casella per on ha passat el rei. Si la torre que es mou és la més allunyada s'anomena enroc llarg. Si és la més propera s'anomena enroc curt. Condicions de l'enroc: *No poden haver mogut anteriorment cap de les dues peces (el rei o la torre implicada) *El rei no es pot trobar en situació d'escac. L'enroc només consumeix un torn, tot i que es mouen dues peces. ==La reina== La reina és la peça més forta del joc i cada jugador només disposa d'una, tot i que es poden aconseguir més amb la promoció del peons. El moviment de la reina és la suma dels moviments de l'alfil i la torre. Poden moure tan lluny com vulguin sense passar per sobre d'altres peces. La reina captura igual que mou. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | |pd| | |pd| | | |= 6 | | |xx| |xx| | | |= 5 | | | |xx|xx|pl| | |= 4 |bl|xx|xx|xx|ql|xx|xx|xx|= 3 | | | |xx|rl|xx| | |= 2 | | |xx| | | |xx| |= 1 | |xx| | | | | |xx|= a b c d e f g h |20}} ==El rei== El rei és la peça més important del joc, ja que si un jugador captura el rei de l'adversàri, guanya el joc. El rei pot moure una casella en qualsevol direcció. Captura igual que es mou. No pot moure a cap posició que el posi en escac. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | |xx|xx|xx| | |= 4 | | | |xx|kl|xx| | |= 3 | | | |xx|xx|xx| | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Les x marquen les posicions on pot moure el rei. 1506 3248 2005-09-23T16:53:35Z Arturo Reina 11 Categoria:El Com es fa de l'APT __NOTOC__ {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| == Projecte de documentació de Debian == L'original de la primera versió d'aquest document es troba al Projecte de documentació de Debian: [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/index.ca.html APT HOWTO]. Vegeu també la [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/ch-agradecimentos.ca.html pàgina de crèdits original]. == Resum == Aquest document pretén proveir a l'usuari d'una bona comprensió sobre la funcionalitat de l'eina per a gestionar els paquets de Debian, APT. El seu objectiu és el de facilitar la vida als nous usuaris de Debian i el de servir d'ajuda als que volen tenir un coneixement més profund sobre l'administració d'aquest sistema. Fou creada per al projecte Debian per ajudar a millorar el suport disponible per als usuaris d'aquesta distribució. == Nota de Copyright == Copyright © 2001, 2002 Gustavo Noronha Silva Aquest manual està llicenciat sota els termes de la FDL de GNU (Free Documentation License "Llicència de documentació lliure"). Ha estat escrit amb l'esperança de que siga d'utilitat per a la comunitat però ve sense cap garantia, useu-lo sota el vostre propi risc. |} {{Viquipèdia|Debian}} #[[/Introducció|Introducció]]. #[[/Configuració bàsica|Configuració bàsica]]. #[[/Tracte amb els paquets|Tracte amb els paquets]]. #[[/Ajudants de molta utilitat|Ajudants de molta utilitat]]. #[[/Obtenir informació quant als paquets|Obtenir informació quant als paquets]]. #[[/Treballar amb els paquets font|Treballar amb els paquets font]]. #[[/Com batre's amb els errors|Com batre's amb els errors]]. #[[/Quines distribucions tenen suport per a APT?|Quines distribucions tenen suport per a APT?]]. #[[/Crèdits|Crèdits]]. #[[/Noves versions d'aquest tutorial|Noves versions d'aquest tutorial]]. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| === Crèdits de la versió original === APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} [[Categoria:El Com es fa de l'APT]] 1507 3107 2005-09-10T19:15:06Z Vedranell 12 +crèdits {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Introducció |anterior=Índex |següent=Configuració bàsica }} Al principi hi havien els .tar.gz. Els usuaris havien de compilar al seu sistema [[w:GNU|GNU]]/[[w:Linux|Linux]] cada programa que volien usar. Quan es va crear [[w:Debian|Debian]], es jutjava com a necessari el fet que el sistema havia d'incloure un mètode de gestió per a l'instal·lació de paquets a la màquina. A aquest sistema se l'anomenà dpkg. Així fou com nasqué el primer "paquet" en el món GNU/Linux, fins i tot abans de que Red Hat decidís crear el seu propi sistema "rpm". Ràpidament s'arribà a un nou dilema en les ments dels creadors de GNU/Linux. Ells necessitaven un mode ràpid, pràctic i eficient per a instal·lar paquets de manera que es gestionessin automàticament les dependències i que es fes càrrec dels fitxers de configuració mentre s'actualitzava. Altra vegada, Debian en fou el precursor i creà a APT, ''Advanced Packaging Tool'' (eina avançada d'empaquetament), la qual ha estat portada per Conectiva per a usar-la amb rpm i posteriorment ha estat adoptada per algunes altres distribucions. Aquest manual no cobreix el apt-rpm, el nom amb el que és coneix al port APT de Conectiva, però "pedaços" a aquest document serien benvinguts. Aquest manual està basat en la següent distribució de Debian, ''Sarge''. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1508 2700 2005-07-23T11:58:06Z Vedranell 12 #REDIRECT [[El Com es fa de l'APT]] #REDIRECT [[El Com es fa de l'APT]] 1509 2701 2005-07-23T17:58:58Z 62.175.93.230 les planes de recursos literaris de les diferents viquipèdies contenen molt més, caldria anar-los incorportant, Veig que això de l'índex motiva per començar, en faré més doncs... 1510 2747 2005-07-24T11:43:16Z Vedranell 12 Nivells <center><font style="font-size: 135%">'''Llar'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Llar&action=edit Afegeix]</div> *[[Receptes de cuina]] [[Imatge:75%.png]] 1511 2859 2005-08-09T10:37:37Z Arturo Reina 11 <center><font style="font-size: 135%">'''Temps lliure'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Oci&action=edit Afegeix]</div> '''Jocs de taula''' *[[Escacs]] [[Imatge:75%.png]] 1512 2896 2005-08-16T18:45:00Z Arturo Reina 11 {|align=center style="background-color: #f2fff2; border: 1px solid #bfffbf;" !colspan=5 style="background-color: #bfffbf;"|'''Nivells de desenvolupament dels Viquillibres''' |- |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Esborrany: [[Imatge:00%.png]] |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Desenvolupament baix: [[Imatge:25%.png]] |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Madurant: [[Imatge:50%.png]] |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Text abundant: [[Imatge:75%.png]] |style="padding: 0px 3px;"| Considerat complet: [[Imatge:100%.png]] |} 1513 3106 2005-09-10T19:14:34Z Vedranell 12 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Configuració bàsica |anterior=Introducció |següent=Tracte amb els paquets }} == El fitxer /etc/apt/sources.list == Com a part del seu funcionament, APT usa un fitxer que llista les "fonts" des d'on podrà obtenir els paquets. Aquest fitxer és ''/etc/apt/sources.list''. Les entrades en aquest fitxer normalment segueixen aquest format: <pre> deb http://lloc.http.org/debian distribució secció_1 secció2 secció_3 deb-src http://lloc.http.org/debian distribució secció_1 secció_2 secció_3 </pre> Per descomptat, les anteriors entrades són fictícies i no s'han d'usar. La primera paraula a cada línia, ''deb'' o ''deb-src'', indica el tipus d'arxiu cap al que apunta: tan si conté paquets binaris (''deb''), aquests són, els paquets pre-compilats que s'usen normalment, o, els paquets font (''deb-src''), que són el codi font del programa original a més del fitxer de control de Debian (''.dsc'') junt amb el fitxer ''diff.gz'', el qual conté els canvis necessaris per a "debianitzar" el programa. Usualment trobarem el següent al sources.list per defecte de Debian: <pre> # See sources.list(5) for more information, especialy # Remember that you can only use http, ftp or file URIs # CDROMs are managed through the apt-cdrom tool. deb http://http.us.debian.org/debian stable main contrib non-free deb http://non-us.debian.org/debian-non-US stable/non-US main contrib non-free deb http://security.debian.org stable/updates main contrib non-free # Uncomment if you want the apt-get source function to work #deb-src http://http.us.debian.org/debian stable main contrib non-free #deb-src http://non-us.debian.org/debian-non-US stable/non-US main contrib non-free </pre> Aquestes són les línies necessàries per a una instal·lació bàsica de Debian. La primera línia deb apunta cap a l'arxiu oficial, la segona cap a l'arxiu non-US i la tercera cap a l'arxiu d'actualitzacions de seguretat de Debian. Les dues últimes línies estan comentades (amb un caràcter "<nowiki>#</nowiki>" al davant), de manera que apt-get les ignorarà. Aquestes són línies deb-src, el qual ens indica que apunten cap al codi font de Debian dels programes. Si tot sovint descarregueu paquets font per a provar-los o recompilar-los, llavors descomenteu-les. El fitxer ''/etc/apt/sources.list'' pot contenir diversos tipus de línies. Pel que un servidor coneix, APT sap com negociar amb arxius dels protcols ''http'', ''ftp'', ''file'' (fitxers locals, p.ex., un directori que continga un sistema de fitxers ISO9660 muntat) i ssh. No us oblideu d'executar ''apt-get update'' després de modificar el fitxer ''/etc/apt/sources.list''. Haureu de fer-ho per a obtenir els llistats de paquets des de les fonts que heu especificat. == Com s'usa APT localment == A vegades tindreu uns quants paquets .deb amb els quals us agradaria usar APT per a instal·lar-los de manera que les dependències siguen resoltes automàticament. Per a fer-ho, creeu un directori i ubiqueu-hi els fitxers .deb que hi voleu indexar. Per exemple: <pre> # mkdir /root/debs </pre> Podreu modificar directament les especificacions establertes en el fitxer de control dels paquets per al vostre repositori usant un fitxer ''override''. Dintre d'aquest fitxer es poden definir algunes opcions per a solapar a les que venen amb el paquet. De la manera que segueix: <pre> paquet prioritat secció </pre> «paquet» és el nom del paquet en si, la «prioritat» pot ser baixa, mitjana o alta i «secció» és la secció a la qual pertany el paquet. El nom del fitxer no importa, tan sols haureu de passar-lo com argument a ''dpkg-scanpackages''. Si no desitgeu escriure un fitxer override, llavors, simplement useu ''/dev/null'' quan crideu a ''dpkg-scanpackages''. Estan encara al directori /root feu el següent: <pre> # dpkg-scanpackages debs fitxer | gzip > debs/Packages.gz </pre> A l'anterior línia, fitxer és el fitxer ''override'', dit comandament genera un fitxer ''Packages.gz'' que conté informació diversa quant als paquets, la qual serà usada per APT. Finalment, per a usar aquests paquets afegiu: <pre> deb file:/root debs/ </pre> Després d'això, useu els comandaments usuals d'APT. També podríeu generar un repositori de fonts. Per a fer-ho useu el mateix procediment, però recordeu que necessitareu tenir en el directori els fitxers ''.orig.tar.gz'', ''.dsc'' i ''.diff.gz'', i que usareu ''Sources.gz'' en comptes de ''Packages.gz''. El programa emprat també és un altre. Aquest serà ''dpkg-scansources''. La línia de comandaments es veuria així: <pre> # dpkg-scansources debs | gzip > debs/Sources.gz </pre> Observeu que ''dpkg-scansources'' no necessita un fitxer ''override''. La línia per al sources.list seria: <pre> deb-src file:/root debs/ </pre> == Decidir quina rèplica és la que s'inclourà al fitxer sources.list: netselect, netselect-apt == Un dubte molt freqüent, principalment entre els usuaris més novells és: "Quina rèplica de Debian incloc al ''sources.list''?". Hi ha moltes maneres de decidir-ho. Els experts probablement tindran un script que determinarà mitjançant ping quina rèplica és més ràpida. Però hi ha un programa que fa això per nosaltres: netselect. Per a instal·lar netselect, com de costum: <pre> # apt-get install netselect </pre> Executar-lo sense paràmetres us mostrarà l'ajuda. Executar-lo amb una llista de màquines (rèpliques) separades per un espai, us retornarà un llistat amb la puntuació obtinguda per cadascuna de les màquines. Aquesta puntuació serà tinguda en compte segons el temps estimat de ping i el nombre de salts (el nombre de màquines per les que es travessa per arribar a destinació), el resultat és inversament proporcional al de la velocitat de descàrrega estimada (a més baix, millor). La màquina retornada és la que ha obtingut una puntuació menor (per a visualitzar la llista completa podeu afegir l'opció -vv). Mireu aquest exemple: <pre> # netselect ftp.debian.org http.us.debian.org ftp.at.debian.org download.unesp.br ftp.debian.org.br 365 ftp.debian.org.br # </pre> Això significa que de les rèpliques incloses com a paràmetres a netselect, ''ftp.debian.org.br'' ha estat la millor, amb una puntuació de 365. ('''Atenció!!''' Aquesta prova ha estat feta sobre el meu ordinador i la ubicació geogràfica de la xarxa és extremadament diferent depenent del punt de connexió, aquest valor no és necessàriament la velocitat correcta en d'altres ordinadors). Ara, només haureu d'afegir la rèplica més ràpida que hagi trobat netselect al fitxer /etc/apt/sources.list (consultar El fitxer ''/etc/apt/sources.list'', Secció 2.1) i seguir els consells en Tracte amb els paquets, Capítol 3. '''Nota''': La llista de les rèpliques es pot trobar en el fitxer http://www.debian.org/mirror/mirrors_full. Començat amb la versió 0.3, el paquet netselect inclou l'script '''netselect-apt''', el qual automatitza l'anterior procés. Sols cal introduir l'arbre de la distribució com a paràmetre (per defecte és stable) i el fitxer ''sources.list'' serà generat amb les millors rèpliques de main i non-US, i aquest serà desat al directori actual. El següent exemple genera un ''sources.list'' de la distribució stable: <pre> # ls sources.list ls: sources.list: File or directory not found # netselect-apt stable (...) # ls -l sources.list sources.list # </pre> '''Recordar''': El fitxer sources.list és generat sota el directori actual, i l'haureu de more cap al directori /etc/apt. Després, seguiu els consells en [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Tracte amb els paquets, Capítol 3]]. == Afegir un CD-ROM al fitxer sources.list == Si preferiu usar el vostre CD-ROM per actualitzar o instal·lar paquets al vostre sistema automàticament usant APT, podeu afegir-lo al vostre ''sources.list''. Per a fer-ho, podeu usar el programa ''apt-cdrom'' d'aquesta manera: <pre> # apt-cdrom add </pre> amb el CD-ROM de Debian a la unitat lectora. Això muntarà el CD-ROM i si és un CD vàlid, Debian cercarà la informació de paquets al disc. Si la configuració del vostre CD-ROM és un xic inusual, també podeu usar les següents opcions: <pre> -h - Ajuda del programa -d directori - Punt de muntatge del CD-ROM -r - Renomena a un CD-ROM reconegut -m - No muntar -f - Mode ràpid, no comprova els fitxers d'índex -a - Mode d'exploració acurada </pre> Per exemple: <pre> # apt-cdrom -d /home/kov/el_meu_cdrom add </pre> També podeu identificar un CD-ROM sense afegir-lo a la vostra llista: <pre> # apt-cdrom ident </pre> Tingueu en compte que aquest programa tan sols funcionarà si el vostre CD-ROM està adequadament configurat al vostre sistema ''/etc/fstab''. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1514 3230 2005-09-23T16:01:52Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 1515 2885 2005-08-15T14:47:03Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Escacs |actual=Jugant al joc |anterior=Conceptes bàsics |següent=Notació del joc }} == Jugant al joc == {{posició escacs|= 8 |rd|nd|bd|qd|kd|bd|nd|rd|= 7 |pd|pd|pd|pd|pd|pd|pd|pd|= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 |pl|pl|pl|pl|pl|pl|pl|pl|= 1 |pl|nl|bl|ql|kl|bl|nl|rl|= a b c d e f g h |20}} Col·loca les peces al taulell tal com es veu al diagrama. Les reines sempre es col·loquen a una casella del seu color. Els jugadors escolleixen qui juga amb blanques i qui amb negres. Es pot triar de mutu acord o a sorts. Les blanques sempre mouen primer (això es important per poder fer la notació). Després les negres, i així progressivament, alternant els torns entre blanques i negres. Sempre s'ha de moure a cada torn, simplement movent una peça o capturant. Només es pot moure una peça a cada torn, amb l'excepció de l'enroc. L'objectiu del joc es capturar el rei del jugador contrari. El joc acaba quan s'arriba a “escac i mat”, “taules” o un jugador es rendeix. === Capturar === Capturar consisteix en moure una peça pròpia a la casella de la peça d'un adversari per eliminar-la i treure-la del joc. Totes les peces menys el peó poden capturar si troben una peça de l'adversari a una casella a on poden moure. === Escac i mat === Quan un jugador posa el rei de l'adversari en situació de ser capturat ha d'advertir-li dient “escac”. Es considera escac quan el rei pot ser capturat en el següent torn de l'adversari si el jugador no hi posa remei. Un jugador en situació d'escac està obligat a sortir de l'escac d'una de les següents maneres: *Movent el rei *Capturant l'atacant. Això no es possible si existeixen dues peces atacants. *Bloquejant l'atacant. Els cavalls, per la seva capacitat de moure per damunt de les altres peces no poden ser bloquejats. Si cap d'aquestes possibilitats és realitzable, l'escac es considera “escac i mat”, i l'adversari guanya. === Taules === S'arriba a taules quan un jugador no té el rei en escac, però tots els seus possibles moviments el posarien en escac. Aquesta situació es considera un empat. === Rendició === Un jugador pot donar el joc per perdut i rendir-se. Aquesta situació s'acostuma a expressar bolcant el rei sobre el taulell. === Promoció === Quan un peó arriba a l'altra banda del taulell, el seu propietari el substitueix per una altra peça que no sigui un peó o un rei. Normalment es substitueix per la reina. A vegades, però, es substitueix per una peça de ranc inferior (el cavall). {{posició escacs|= 8 | | | |kl| | | | |= 7 | | |pl| | | | | |= 6 | | | |kd| | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | |rd| | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Si el blanc escolleix una reina, el jugador negre podria fer escac i mat movent la torre. {{posició escacs|= 8 | | |nl|kl| | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | |kd| | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | |rd| | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Escollint un cavall, pot provocar un escac que acabi en taules. 1516 2886 2005-08-15T17:18:51Z Arturo Reina 11 Navegació {{navegar|llibre=Escacs |actual=Notació del joc |anterior=Jugant al joc |següent=Tàctiques }} == Notació del joc == Anotar el desenvolupament d'un joc és important per l'estudiant d'escacs, ja que permet revisar la pròpia estratègia i revisar les estratègies d'altres jugadors. Existeixen molts sistemes antics d'escriure els moviments, però tots s'assemblen al que es descriu a continuació. ===Símbols de les peces=== Les peces es simbolitzen per lletres provinents de l'anglès: *P Peó *N Cavall *B Alfil *R Torre *Q Reina *K Rei Hi ha llibres on s'utilitzen directament dibuixos de les peces. === Una partida d'exemple === Imaginem que tenim la següent partida que ja porta un temps desenvolupant-se: 8 [_|_|_|_|_|_|_|_] 7 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|'''Q'''|_|_] 3 [_|_|_|b|_|_|_|_] 2 [_|_|_|_|_|_|_|_] 1 [_|_|_|_|k|_|_|_] a b c d e f g h Ara és el torn de les blanques. El jugador blanc decideix moure l'alfil de d3 a c4 per fer escac al rei negre. Suposem que és el torn 30. Escriuríem: :'''30. Bc4''' Això significa que al torn 30 de les blanques, l'alfil ha mogut a la casella c4. Com que és l'unic alfil blanc que pot moure a aquesta casella, no necessitem escriure on es trobava l'alfil. Ara el taulell queda així: 8 [_|_|_|_|_|_|_|_] 7 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|b|_|_|'''Q'''|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|_] 2 [_|_|_|_|_|_|_|_] 1 [_|_|_|_|k|_|_|_] a b c d e f g h Desafortunadament, l'alfil blanc ara es troba a la línia de foc de la reina negra. El jugador negre decideix capturar-lo. Així, pel torn 30 del jugador negre, podem escriure: :'''30. Bc4 Qxc4''' Això significa que al torn 30, les negres han mogut i capturat la peça que hi havia a c4 (la x significa que s'ha capturat una peça) Ara el taulell queda així: 8 [_|_|_|_|_|_|_|_] 7 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|'''Q'''|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|_] 2 [_|_|_|_|_|_|_|_] 1 [_|_|_|_|k|_|_|_] a b c d e f g h El jugador blanc es troba ara en una situació difícil, i decideix fugir a f2. Podem escriure :'''31. Kf2''' per aquest moviment. Si el jugador negre fa escac movent la reina negra a c2, escribim :'''31. Kf2 Qc2+''' El + significa '''escac''', i un ++ significa '''escac i mat'''. === Notació descriptiva === Una manera antiga de notació que es es pot trobar freqüentment en llibres vells és la notació descriptiva. Amb aquesta notació, les columnes no s'anomenen a,b,c etc. s'anomenen Torre de la reina (QR) Cavall de la reina (QN) Alfil de la reina (QB) Reina (Q) Rei (K) Alfil del rei (KB) Cavall del rei (KN) i Torre del rei (KR) Les columnes es compten des del punt de vista del jugador que mou. Així e4 en notació algebraica, s'escriu K4 al torn blanc i K5 al torn negre. Un moviment s'anota escrivint la peça i on mou. Així P-K4 significa que mou el peó a la columna del rei fila 4. Per anotar que s'ha capturat una peça, s'escriu la peça que captura, seguit d'una x i la peça que s'ha capturat. QRPxN significa que el peó que hi ha a la columna de la Torre de la reina, captura al cavall. Per evitar excesiva notació, si només un peó pot capturar al cavall, s'escriu PxN. A continuació la comparació d'un joc en els dos sistemes. '''Algebraic''' 1. e4 e6 2. d4 d5 3. Nc3 Bb4 4. Bb5+ Bd7 5. Bxd7+ Qxd7 6. N(g)e2 de 7. 0-0 '''Descriptiu''' 1. P-K4 P-K3 2. P-Q4 P-Q4 3. N-QB3 B-N5 (Com que només un alfil pot anar a QN5, no cal especificar la columna Cavall de la reina, ni la columna cavall del rei) 4. B-N5ch B-Q2 (escac s'escriu ch) 5. BxB QxB 6. KN-K1 PxP 7. 0-0 1517 3111 2005-09-10T19:19:33Z Vedranell 12 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Tracte amb els paquets |anterior=Configuració bàsica |següent=Ajudants de molta utilitat }} == Actualització del llistat de paquets disponibles == El sistema d'empaquetament usa una base de dades per a seguir quins paquets hi ha instal·lats, quins no i quins estan disponibles. El programa apt-get usa aquesta base de dades per a saber com instal·lar els paquets requerits pel usuari i obtenir la informació necessària dels paquets addicionals que seran necessaris i el seu ordre d'instal·lació per a que un paquet funcioni correctament. Per actualitzar aquest llistat haureu d'usar el comandament apt-get update. Aquest comandament cercarà els llistats de paquets en els arxius indicats a ''/etc/apt/sources.list''; per a més informació quant a aquest fitxer consulteu [[El Com es fa de l'APT/Configuració bàsica|El fitxer /etc/apt/sources.list, Secció 2.1]]. És una bona idea executar aquest comandament de forma regular per a mantindre-us informats sobre de possibles actualitzacions, en particular les actualitzacions de seguretat. == Instal·lació de paquets == Finalment, el procés que estàveu esperant! Amb el vostre fitxer sources.list llest i el llistat de paquets disponibles al dia, tot el que haureu de fer és executar ''apt-get'' per a obtenir el paquet que desitgeu instal·lar. Per exemple, podeu executar: <pre> # apt-get install xchat </pre> APT cercarà a la seva base de dades per a la versió més recent de dit paquet i el descarregarà des de l'arxiu especificat al ''sources.list''. En el cas que aquest paquet depengui de cap altre -com en aquest cas- APT en resoldrà les dependències i instal·larà els paquets necessaris. Vegeu aquest exemple: <pre> # apt-get install nautilus Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 The following NEW packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus 0 packages upgraded, 4 newly installed, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 8329kB of archives. After unpacking 17.2MB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> El paquet ''nautilus'' depèn de les biblioteques compartides citades, així doncs, APT les obtindrà des de l'arxiu. Si prèviament especifiqueu el nom d'aquestes biblioteques a la línia de comandaments de ''apt-get'', APT no us preguntarà si desitgeu continuar; donarà automàticament per fet que accepteu la instal·lació d'aquests paquets. Això vol dir que APT tan sols demana confirmació si necessita instal·lar paquets que no li heu especificat a la línia de comandaments. Les següents opcions per a apt-get poden ser d'utilitat: <pre> -h Aquest text d'ajuda. -d Sols descàrrega - NO instal·la o desempaqueta els arxius -f Intenta continuar si falla la comprovació d'integritat -s No acta. Simula l'execució del procés ordenat -y Assumeix Si a totes les preguntes -u Mostra una llista dels paquets a actualitzar </pre> Es poden seleccionar múltiples paquets per a instal·lar en una sola línia. Els fitxers descarregats des de la xarxa seran ubicats en el directori ''/var/cache/apt/archives'' per a la seva posterior instal·lació. També podeu especificar paquets a eliminar a la mateixa línia de comandaments. Tan sols heu de posar un guionet "-" immediatament després del nom del paquet a eliminar, així: <pre> # apt-get install nautilus gnome-panel- Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 The following packages will be REMOVED: gnome-applets gnome-panel gnome-panel-data gnome-session The following NEW packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus 0 packages upgraded, 4 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 8329kB of archives. After unpacking 2594kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Per a més detalls sobre la eliminació d'un paquet consulteu la secció [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Eliminació de paquets, Secció 3.3]]. Si d'alguna manera malmeteu cap dels paquets instal·lats o simplement desitgeu reinstal·lar els fitxers d'un paquet amb la versió més nova que hi hagi disponible, podeu usar l'opció ''--reinstall'' tal i com es mostra: <pre> # apt-get --reinstall install gdm Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done 0 packages upgraded, 0 newly installed, 1 reinstalled, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B/182kB of archives. After unpacking 0B will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> == Eliminació de paquets == Si ja no requeriu més l'ús d'un paquet, podeu eliminar-lo del vostre sistema usant APT. Per a fer-ho simplement escriviu: ''apt-get remove paquet''. Per exemple: <pre> # apt-get remove gnome-panel Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages will be REMOVED: gnome-applets gnome-panel gnome-panel-data gnome-session 0 packages upgraded, 0 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B of archives. After unpacking 14.6MB will be freed. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Tal i com podreu apreciar a l'anterior exemple, APT també es fa càrrec d'eliminar paquets que en depenen preguntant-vos si els voleu eliminar. No hi ha cap manera d'eliminar un paquet usant APT sense també eliminar els paquets que en depenen. Executant ''apt-get'' de la manera mostrada causarà que s'eliminin tots els paquets, però els seus fitxers de configuració, si n'hi ha cap, romandran intactes en el sistema. Per a una eliminació completa del paquet, executeu: <pre> # apt-get --purge remove gnome-panel Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages will be REMOVED: gnome-applets* gnome-panel* gnome-panel-data* gnome-session* 0 packages upgraded, 0 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B of archives. After unpacking 14.6MB will be freed. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Tingueu en compte que l'asterisc "*" després dels noms indica que els fitxers de configuració per a cadascun d'aquests també seran eliminats. A l'igual que en el cas del mètode ''install'', podeu usar un símbol amb ''remove'' per a invertir la mesura per a un paquet en particular, si afegiu un caràcter "+" a la dreta després del nom del paquet, aquest serà instal·lat en comptes d'eliminat. <pre> # apt-get --purge remove gnome-panel nautilus+ Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus The following packages will be REMOVED: gnome-applets* gnome-panel* gnome-panel-data* gnome-session* The following NEW packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus 0 packages upgraded, 4 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 8329kB of archives. After unpacking 2594kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Observeu que ''apt-get'' llista els paquets addicionals que s'hauran d'instal·lar (és a dir, els paquets que necessita la instal·lació del paquet que heu solicitat), els que s'eliminaran i els que s'instal·laran (incloguen altra vegada als paquets extra). == Actualització de paquets == Les actualitzacions de paquets són una de les millors aportacions del sistema APT. Es poden realitzar des d'una única línia de comandaments: ''apt-get upgrade''. Podeu usar aquest comandament per actualitzar els paquets de l'actual distribució, o bé, per actualitzar a una de nova, millor usar el comandament ''apt-get dist-upgrade''; per a més detalls consulteu la secció [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Actualització a una nova versió, Secció 3.5]]. El seu ús és de molta utilitat junt amb l'opció ''-u''. Aquesta opció causa que APT mostri la llista completa de paquets a actualitzar. Sense, estareu actualitzant a cegues. APT descarregarà les últimes versions de cada paquet i llavors els instal·larà en l'ordre adequat. Tot i que cal ressaltar que és molt important executar prèviament el comandament ''apt-get update''. Consulteu la secció Actualització del llistat de paquets disponibles, Secció 3.1. Observeu aquest exemple: <pre> # apt-get -u upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages have been kept back cpp gcc lilo The following packages will be upgraded adduser ae apt autoconf debhelper dpkg-dev esound esound-common ftp indent ipchains isapnptools libaudiofile-dev libaudiofile0 libesd0 libesd0-dev libgtk1.2 libgtk1.2-dev liblockfile1 libnewt0 liborbit-dev liborbit0 libstdc++2.10-glibc2.2 libtiff3g libtiff3g-dev modconf orbit procps psmisc 29 packages upgraded, 0 newly installed, 0 to remove and 3 not upgraded. Need to get 5055B/5055kB of archives. After unpacking 1161kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> El procés és molt simple. Tingueu en compte que en les primeres línies ''apt-get'' indica alguns paquets que seran ''mantinguts''. Això significa que hi ha una versió més nova però que no seran actualitzats per algun motiu. Possiblement siga per culpa a dependències trencades (un paquet del qual depenen no disposa d'una versió més nova per actualitzar) o dependències noves (el paquet ara depèn de nous paquets que no pas la versió anterior). No hi ha una solució clara per al primer cas. Per al segon, n'hi ha prou amb executar ''apt-get install'' per al paquet en qüestió, de manera que és descarregaran les dependències. Una solució encara millor és la d'usar ''dist-upgrade''. Consulteu la secció Actualització a una nova versió, Secció 3.5. == Actualització a una nova versió == Aquesta característica d'APT us permet actualitzar tot un sistema Debian d'una sola vegada a través de l'Internet o des d'un CD (comprat o descarregat com a imatge ISO). també s'usa quan es fan canvis entre les relacions dels paquets instal·lats. Amb apt-get upgrade, aquests paquets serien omesos (''mantinguts''). Per exemple, suposem que esteu usant la revisió 0 de la versió stable de Debian i que compreu un CD amb la revisió 3. En aquest punt podeu usar APT per actualitzar el vostre sistema des del nou CD. Per a fer-ho usareu ''apt-cdrom'' (consultar la secció Afegir un CD-ROM al fitxer sources.list, Secció 2.4) per afegir el CD al vostre ''/etc/apt/sources.list'' i executareu un ''apt-get dist-upgrade''. És important fer menció que APT sempre cercarà la versió més recent dels paquets. Així doncs, si el vostre ''/etc/apt/sources.list'' tingués llistat un arxiu amb una versió més recent que la del CD, APT descarregaria el paquet des d'allí. A l'exemple mostrat a la secció Actualització de paquets, Secció 3.4, observem que alguns paquets són mantinguts. Resoldrem aquest problema amb el mètode ''dist-upgrade'': # apt-get -u dist-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Calculating Upgrade... Done The following NEW packages will be installed: cpp-2.95 cron exim gcc-2.95 libident libopenldap-runtime libopenldap1 libpcre2 logrotate mailx The following packages have been kept back lilo The following packages will be upgraded adduser ae apt autoconf cpp debhelper dpkg-dev esound esound-common ftp gcc indent ipchains isapnptools libaudiofile-dev libaudiofile0 libesd0 libesd0-dev libgtk1.2 libgtk1.2-dev liblockfile1 libnewt0 liborbit-dev liborbit0 libstdc++2.10-glibc2.2 libtiff3g libtiff3g-dev modconf orbit procps psmisc 31 packages upgraded, 10 newly installed, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B/7098kB of archives. After unpacking 3118kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Observeu que ara els paquets s'actualitzaran, i que hi ha nous paquets que també seran instal·lats (les noves dependències del paquets). Tingueu també en compte que lilo seguirà mantingut. Probablement tinga un problema més seriós que una simple nova dependència. Això ho podrem esbrinar si executem: # apt-get -u install lilo Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: cron debconf exim libident libopenldap-runtime libopenldap1 libpcre2 logrotate mailx The following packages will be REMOVED: debconf-tiny The following NEW packages will be installed: cron debconf exim libident libopenldap-runtime libopenldap1 libpcre2 logrotate mailx The following packages will be upgraded lilo 1 packages upgraded, 9 newly installed, 1 to remove and 31 not upgraded. Need to get 225kB/1179kB of archives. After unpacking 2659kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Tal i com es veu a sobre, lilo té un nou conflicte amb el paquet ''debconf-tiny'', el qual vo dir que no podrà ser instal·lat (o actualitzat) sense eliminar debconf-tiny. Per a saber què manté o elimina un paquet podeu usar: # apt-get -o Debug::pkgProblemResolver=yes dist-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Calculating Upgrade... Starting Starting 2 Investigating python1.5 Package python1.5 has broken dep on python1.5-base Considering python1.5-base 0 as a solution to python1.5 0 Holding Back python1.5 rather than change python1.5-base Investigating python1.5-dev Package python1.5-dev has broken dep on python1.5 Considering python1.5 0 as a solution to python1.5-dev 0 Holding Back python1.5-dev rather than change python1.5 Try to Re-Instate python1.5-dev Done Done The following packages have been kept back gs python1.5-dev 0 packages upgraded, 0 newly installed, 0 to remove and 2 not upgraded. D'aquesta manera és fàcil advertir que el paquet python1.5-dev no pot ser instal·lat degut a una dependència insatisfeta: python1.5. == Eliminació dels fitxers de paquet no usats: apt-get clean i autoclean == Quan instal·leu un paquet, APT descarregarà els fitxers necessaris des de les màquines llistades al /etc/apt/sources.list, llavors els desa en un repositori local (''/var/cache/apt/archives/''), i des d'allí procedeix a la seva instal·lació, consulteu [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Instal·lació de paquets, Secció 3.2]]. Amb el passar del temps, dit repositori local pot créixer considerablement i ocupar una preuada quantitat d'espai en disc. Afortunadament, APT proveeix d'eines per a gestionar el seu repositori local: els mètodes ''apt-get clean'' i ''autoclean''. ''apt-get clean'' ho elimina tot a excepció dels fitxers de blocat de ''/var/cache/apt/archives/'' i ''/var/cache/apt/archives/partial/''. D'aquesta manera, si necessiteu reinstal·lar un paquet APT haurà de descarregar-lo una altra vegada. ''apt-get autoclean'' tan sols elimina els fitxers de paquet que no poden ser descarregats de nou. El següent exemple mostra com funciona la neteja automàtica d'apt-get: # ls /var/cache/apt/archives/logrotate* /var/cache/apt/archives/gpm* logrotate_3.5.9-7_i386.deb logrotate_3.5.9-8_i386.deb gpm_1.19.6-11_i386.deb A /var/cache/apt/archives hi ha dos fitxers per al paquet ''logrotate'' i un per al paquet gpm. # apt-show-versions -p logrotate logrotate/stable uptodate 3.5.9-8 # apt-show-versions -p gpm gpm/stable upgradeable from 1.19.6-11 to 1.19.6-12 ''apt-show-versions'' mostra que ''logrotate_3.5.9-8_i386.deb'' proveeix la versió d'actualització de ''logrotate'', de manera que ''logrotate_3.5.9-7_i386.deb'' ja no és necessari. També ens indica que ''gpm_1.19.6-11_i386.deb'' tampoc no és necessari atés a que ja es pot descarregar una versió més recent del paquet. # apt-get autoclean Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Del gpm 1.19.6-11 [145kB] Del logrotate 3.5.9-7 [26.5kB] Finalment, ''apt-get autoclean'' tan sols elimina els fitxers antics. Per a més informació quant a apt-show consulteu [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Com actualitzar paquets des de versions específiques de Debian, Secció 3.9]]. == L'ús d'APT amb dselect == ''dselect'' és un programa d'ajuda a l'usuari per a la selecció de paquets Debian per a l'instal·lació. És considerat com un mica complicat i un xic avorrit, però amb la pràctica podreu usar la seva interfície de ncurses basada en consola. Una de les característiques de dselect és que coneix com usar la capacitat dels paquets Debian per a "recomanar" i "suggerir" l'instal·lació d'altres paquets. Per a usar el programa, executeu ''"dselect"'' com a root. Escolliu "apt" com al vostre mètode d'accés. Això últim no és realment necessari, però si no esteu usant un CD-ROM i desitgeu descarregar els paquets des de l'Internet, la millor mode és usant dselect. Per a entendre millor el seu ús, llegiu la seva documentació que es troba en la pàgina de Debian http://www.debian.org/doc/ddp. Després de seleccionar els paquets amb dselect, useu: # apt-get -u dselect-upgrade com al següent exemple: # apt-get -u dselect-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages will be REMOVED: lbxproxy The following NEW packages will be installed: bonobo console-tools-libs cpp-3.0 enscript expat fingerd gcc-3.0 gcc-3.0-base icepref klogd libdigest-md5-perl libfnlib0 libft-perl libgc5-dev libgcc300 libhtml-clean-perl libltdl0-dev libsasl-modules libstdc++3.0 metamail nethack proftpd-doc psfontmgr python-newt talk tidy util-linux-locales vacation xbill xplanet-images The following packages will be upgraded debian-policy 1 packages upgraded, 30 newly installed, 1 to remove and 0 not upgraded. Need to get 7140kB of archives. After unpacking 16.3MB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Compareu-ho amb el que es veu en executar «apt-get dist-upgrade» en el mateix sistema: # apt-get -u dist-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Calculating Upgrade... Done The following packages will be upgraded debian-policy 1 packages upgraded, 0 newly installed, 0 to remove and 0 not upgraded. Need to get 421kB of archives. After unpacking 25.6kB will be freed. Do you want to continue? [Y/n] Observeu que la majoria de paquets seran instal·lats per causa d'un "suggeriment" o "recomanació" d'altres paquets. D'altres s'estan instal·lant o eliminant (com per exemple en el cas de lbxproxy) per les seleccions que hem realitzat mitjançant la navegació a través del llistat de paquets de dselect. Dselect pot ser una poderosa eina usada en conjunció amb APT. == Com mantenir un sistema híbrid == Algunes vegades la gent està interessada en usar una de les versions de Debian com a distribució del sistema principal i un o més paquets d'una altra branca. Per a establir quina és la vostra versió de Debian principal haureu d'editar el ''/etc/apt/apt.conf'' amb una línia com la següent: APT::Default-Release "versió"; A on versió serà la versió de Debian que voleu usar com a distribució principal. Les versions que podeu usar són stable, testing i unstable. Per a instal·lar paquets des d'una altra versió podeu usar APT de la següent manera: # apt-get -t distribució install paquet Per a que això funcioni, almenys necessitareu incloure una línia font per a APT en el vostre ''/etc/apt/sources.list'' per a la distribució de la qual voleu el paquet, i dit paquet haurà d'existir en la font. També podreu requerir una versió específica d'un paquet usant la següent sintaxi: # apt-get install paquet=versió Per exemple, a la línia de a sota s'instal·larà la versió 2.2.4-1 del paquet ''nautilus'': # apt-get install nautilus=2.2.4-1 '''IMPORTANT''': La versió "unstable" de Debian és la versió en la que primer es pugen els paquets de Debian. En definitiva és la que veu tots els canvis que aniran als paquets, uns petits i d'altres més dràstics doncs afectaran a tot el sistema. Per aquest motiu, aquesta versió de la distribució no hauria de ser emprada per usuaris sense experiència o pels que necessiten proveir-se d'un sistema estable. La distribució "testing" no és necessàriament millor que "unstable", això és deu a que no reb ràpidament les actualitzacions de seguretat. Per a servidors i d'altres sistemes en producció sempre s'hauria d'usar stable. == Com actualitzar paquets des de versions específiques de Debian == ''apt-show-versions'' proveeix d'una manera segura per actualitzar sistemes híbrids sense tenir que obtenir una distribució menys estable de la que tenien pensada. Per exemple, és possible actualitzar tan sols els vostres paquets de unstable després de tenir instal·lat el paquet ''apt-show-versions'': # apt-get install `apt-show-versions -u -b | grep unstable` == Com mantenir versions específiques de paquets instal·lats (complexe) == Possiblement tindreu l'ocasió de modificar quelcom en un programa i no disposareu de prou temps per a portar dits canvis cap a la nova versió del programa. O, podria ser que hagueu actualitzat la vostra distribució de Debian a 3.0, però alguns paquets tingan que continuar amb la versió que hi ha a la Debian 2.2. Podeu "marcar" la versió que ha de restar instal·lada de manera que aquesta no siga actualitzada. L'ús d'aquest recurs és simple. Sols necessitareu editar el fitxer ''/etc/apt/preferences''. El format és simple: Package: <paquet> Pin: <marca de definició> Pin-Priority: <marca de prioritat> Per exemple, per a mantenir el paquet ''sylpheed'' que he modificat per a usar "reply-to-list" en la seva versió 0.4.99, afegeixo: Package: sylpheed Pin: version 0.4.99* Observeu que he usat un * (asterisc). Aquest és un "jòquer", el qual especifica que desitjo que aquesta "marca" siga vàlida per a totes les versions que comencin per 0.4.99. Això és fa així per culpa de les versions Debian d'aquest paquet amb una "revisió Debian" i quan no desitjo bloquejar l'instal·lació de les esmentades revisions. Així doncs, les revisions 0.4.99-1 i 0.4.99-10 seran instal·lades tan aviat com estigan disponibles. Tingueu en compte que si vàreu modificar el programa no voldreu fer això. El camp ''Pin-Priority'' és opcional; si no s'especifica, està per omissió a 989. Ara veurem com funcionen les prioritats de "marca". Una prioritat menor que 0 indica que el paquet no hauria d'instal·lar-se mai. Les prioritats de 0 a 100 denoten paquets que no estan instal·lats i que no tenen versions disponibles. Aquests no estaran presents en el procés d'escollir versions. La prioritat 100 és assignada a un paquet instal·lat - per a la versió instal·lada que serà reemplaçada per una versió diferent, el reemplaç haurà de tenir una prioritat major que 100. Les prioritats majors que 100 indiquen que el paquet ha de ser instal·lat. Típicament, la versió instal·lada d'un paquet només canvia al ser actualitzada a una nova versió. Qualsevol prioritat entre 100 i 1000 (inclusiu) indica aquest típic comportament. Un paquet amb dita prioritat no serà degradat per una versió anterior disponible cap a un número de versió menor. Per exemple, si teniu instal·lat sylpheed 0.5.3 i definiu la marca com a sylpheed 0.4.99 amb prioritat 999, el paquet 0.4.99 no serà instal·lat per a satisfer dita marca. Per a fer "degradable" a un paquet, satisfent la marca, aquesta necessita posseir una prioritat major que 1000. Una marca pot ser especificada sobre la ''versió'', ''versió de Debian'' o a l'''origen'' d'un paquet. Marcant sobre una ''versió'', tal i com hem vist, suporta els números de versió literalment així com l'ús de jòquers per a especificar diversos números de versió a la vegada. L'opció ''release'' dependrà del fitxer Release d'una rèplica APT o del d'un CD. Aquesta opció podria no ser de molta utilitat si esteu usant repositoris de paquets que no proveeixin aquest fitxer. Podeu veure el contingut dels fitxers Release que teniu en ''/var/lib/apt/lists/''. Els seus paràmetres són: ''a'' (arxiu), ''c'' (components), ''v'' (versió), ''o'' (origen) i ''l'' (nivell). Un exemple: Package: * Pin: release v=2.2*,a=stable,c=main,o=Debian,l=Debian Pin-Priority: 1001 En aquest exemple, escollim la versió 2.2* of Debian (la qual pot ser 2.2r2, 2.2r3 -- això són "versions puntuals" que típicament inclouen adobs de seguretat i d'altres actualitzacions importants), el repositori ''stable'', secció ''main'' (com a oposada a ''contrib'' o ''non-free'') i origen i nivell de Debian. L'origen (o=) defineix qui va crear el fitxer Release, el nivell (l=) defineix el nom de la distribució: Debian per a Debian mateix i Progeny per a Progeny, per exemple. Exemple d'un fitxer Release: $ cat /var/lib/apt/lists/ftp.debian.org.br_debian_dists_potato_main_binary-i386_Release Archive: stable Version: 2.2r3 Component: main Origin: Debian Label: Debian Architecture: i386 {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1518 2954 2005-08-22T09:11:30Z 83.41.68.32 /* Defensar */ {{navegar|llibre=Escacs |actual=Tàctiques |anterior=Notació del joc |següent=Estratègia }} == Tàctiques == === Defensar === Consisteix en posar una peça de forma que pugui atacar a la mateixa casella on es situa una altra de les teves peces. D'aquesta manera, una peça que ataqui queda dissuadida per por a ser capturada també. Es diu que la primera peça defensa a la segona peça. És important configurar una bona defensa. També és important assegurar-se que la peça que defensa no ha quedat fixada, perquè si no, no podrà recapturar. === Bateries === S'anomena bateria al conjunt de dues o més peces treballant conjuntament. El tipus més comú és el de dues torres a la mateixa columna. Altres bateries són les reina-alfil o reina-torre. Una triple bateria es pot formar amb la reina i dues torres. Normalment es situa la reina entre les dues torres. D'aquesta manera la primera torre es pot sacrificar en un atac inicial. ===L' intercanvi === En moltes partides, el jugador té l'oportunitat de capturar una peça de l'oponent a canvi de perdre una peça pròpia. Aquesta acció només s'ha de portar a cap en benefici propi. Beneficis que es poden aconseguir: Avantatge material: Capturar la reina a canvi de una peça menor, la reina per la torre, la torre per una peça menor, o una peça menor per un peó. Obrir les defenses del rei: Quan l'intercanvi deixa el seu rei exposat. Capturar un defensor: Quan l'intercanvi es fa per una peça essencial en la defensa del contrincant. Detenint un atac: Quan l'intercanvi deixa l'atacant amb poques peces per continuar l'atac. Guanyant espai: En una situació molt tancada, masses peces poden arribar a ser perjudicials si l'atacant gaudeix d'espai per atacar. L'intercanvi de peces pot minorar l'avantatge de l'atacant. Augmentar el avantatge material: Si disposes de prou avantatge material, intercanviar peces normalment et beneficiarà. També pots evitar que et capturin un peó extra que intentes promocionar. === Bifurcació === A vegades una peça pot capturar a dos enemics a la vegada. Això s'anomena bifurcació. Totes les peces poden fer bifurcacions, fins i tot els peons, però els cavalls tenen fama de fer les bifurcacions més letals, gràcies a la seva capacitat per passar per sobre de les altres peces. ==== Bifurcació amb escac ==== Les bifurcacions que inclouen el rei són les més potents. L'adversàri ha de moure el seu rei, de manera que l'altra peça no té escapatòria possible. ===== Bifurcació Reial ===== <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">''' '''</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''K'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> Una bifurcació reial és aquella que inclou a la vegada el rei i la reina- com a l'exemple superior. El cavall blanc a f7 ha aconseguit fer una bifurcació reial. El jugador negre s'ha de resignar a canviar la reina per un cavall. === Peces immobilitzades === Una peça immobilitzada és una peça que no pot moure. Una manera molt útil de immobilitzar les peces contràries és obligar-les a bloquejar un atac sobre el rei. Per exemple, imaginemque el rei negre es troba a '''h8''' i un peó negre a '''g7'''. El jugador blanc mou el seu alfil a '''Bc3'''. El peó negre ara es troba immobilitzat i no es pot moure. Qualsevol peça blanca a '''h6''' no pot ser capturada pel peó negre. Igualment qualsevol peça negra a '''h6''' estarà desprotegida. === Descoberta === Una descoberta és un atac sobre una peça enemiga, que queda patent en moure una de les peces pròpies. Les descobertes són molt més fortes si revelen dos posibles objectius a la vegada. Combinades amb un escac poden ser letals. === Capturant el defensor === Capturar el defensor de una peça enemiga, permet capturar aquesta peça sense perill. === Sacrificis === Un sacrifici és un intercanvi de una peça per un avantatge no material. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|'''Q'''|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|'''N'''] 2 [p|p|p|_|_|_|p|p] 1 [r|_|_|_|_|r|_|k] a b c d e f g h En el diagrama de sobre, les blanques han mogut '''1.Kh1''' per escapar d'un escac. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|'''N'''] 2 [p|p|p|_|_|_|p|p] 1 [r|_|_|_|_|r|'''Q'''|k] a b c d e f g h Les negres sacrifiquen la seva reina amb '''1...Qg1''' per guanyar un avantatge posicional. Les blanques estan en escac i no poden atacar amb el rei per que el cavall la defensa. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|'''N'''] 2 [p|p|p|_|_|_|p|p] 1 [r|_|_|_|_|_|r|k] a b c d e f g h '''2.RxQ''' -forçat- el rei no pot moure per que les seves pròpies peces es troben a cada casella que ell pogués anar. Qualsevol escac ara és escac i mat. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|_] 2 [p|p|p|_|_|'''N'''|p|p] 1 [r|_|_|_|_|_|r|k] a b c d e f g h '''2...Nf2++''' Escac i mat. === Moviments intermedis === Un moviment intermedi és un moviment que no contribueix directament a l'atac, però deixa en una millor posició per fer-lo. === Pseudo tàctiques === A vegades una bifurcació o una descoberta semblen bones, però hi ha un forat per on pot escapar l'adversari. S'ha de vigilar amb això. 1519 2761 2005-07-28T17:42:12Z 62.175.95.191 fare´subindexs en vista que ajuda a que la gent s'animi 1520 3243 2005-09-23T16:22:02Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Guia de Literatura]] ''LLISTAT D'ALGUNS TEMES FREQÜENTS EN LITERATURA (afegiu-ne!)'' ==Sàtira == ==Amor== ==Mort== ==Lluita entre voluntat personal - societat== ==El doble / Els bessons== ==L'altre== ==Viatge de formació== [[Categoria:Guia de Literatura]] 1521 sysop 5120 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default polzades 1522 sysop 2778 2005-07-29T10:25:55Z MediaWiki default $1 metres 1523 sysop 2780 2005-07-29T10:25:55Z MediaWiki default $1 dpc 1524 sysop 2781 2005-07-29T10:25:55Z MediaWiki default $1 dpi 1525 sysop 2794 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default - 1526 sysop 2798 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default (Preview) 1527 sysop 3770 2005-12-02T03:45:03Z MediaWiki default ; $4$5 : [$2 $1] 1528 sysop 3951 2005-12-22T07:01:52Z MediaWiki default <div id="mw_trackbacks"> Trackbacks for this article:<br /> $1 </div> 1529 sysop 2803 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default The trackback was successfully deleted. 1530 sysop 3772 2005-12-02T03:45:03Z MediaWiki default ; $4$5 : [$2 $1]: <nowiki>$3</nowiki> 1531 sysop 2805 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default Trackback 1532 sysop 2806 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default ([$1 Delete]) 1533 sysop 5268 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Sempre 1534 sysop 2809 2005-07-29T10:25:57Z MediaWiki default Browser default 1535 sysop 5269 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Mai 1536 sysop 2812 2005-07-29T10:25:58Z MediaWiki default Unused categories 1537 sysop 2813 2005-07-29T10:25:58Z MediaWiki default The following category pages exist although no other article or category make use of them. 1538 sysop 2815 2005-07-29T10:25:58Z MediaWiki default See the validation statistics for "$1" <a href="$2">here</a> 1539 2953 2005-08-22T09:09:44Z 83.41.68.32 /* Objectius d'una obertura */ {{navegar|llibre=Escacs |actual=Obertures bàsiques |anterior=Estratègia |següent=Final del joc }} == Objectius d'una obertura == Abans de veure algunes de les obertures més comuns que s'utilitzen avui dia, és important considerar què s'intenta aconseguir a l'obertura d'una partida. '''Desenvolupament''' S'hauria d'intentar moure les peces lluny d'on van començar, cap a caselles on puguin participar plenament al joc. Un cavall a c3 és més efectiu tant defensivament com agressivament que si estigués a b1. S'ha d'evitar moure les peces més de una vegada en una obertura, ja que això permet al contrincant moure més peces mentre un perd el temps. També s'ha d'evitar moure la dama a l'obertura, ja que es fàcil d'amenaçar amb el propi desenvolupament de les peces. '''Controlar el centre''' Les caselles del centre del taulell són crítiques per dues raons. Primer, les peces al centre són capaces de moure a més caselles que les dels extrems (un cavall a a3 pot moure només a 4 caselles, mentre que a c3 pot moure a 8 caselles). A més, controlant el centre es poden moure ràpidament peces de la banda del rei a la banda de la reina o al contrari. Una de les grans veritats dels escacs és que l'atac per una banda està destinat a fallar si el centre no es troba suficientment controlat. Això és per que un defensor amb un centre fort normalment serà capaç de moure suficient defensa cap aquella banda i contraatacar pel centre o l'altra banda. Per tant, s'ha de controlar el centre si es planeja un atac. Tradicionalment, es pensava que la situació ideal era controlar el centre amb una majoria de peons, especialment amb peons a e4 i d4 (per les blanques). Ara, però, s'ha demostrat que és igualment valid controlar el centre amb peces i fer el mínim moviment de peons. La idea és que els peons centrals normalment porten a posicions permanents i poden bloquejar els atacs. Fiançant un alfil movent-lo a b2 o g2, i després a b3 o g3 permet a l'alfil mantenir un ull al centre sense haver de tenir-hi un peó posat. '''Enroc''' Un rei al centre del taulell està obert a atacs. Normalment és una bona idea enrocar, el rei, ja que és més fàcil de defensar. Alguns jugadors sacrifiquen material per evitar l'enroc de l'adversari i ataquen amb ferocitat aprofitant la seva debilitat. L'enroc te també l'avantatge d'apropar les torres per tal de combinar-se en atac i defensa. Una vegada les peces s'han desenvolupat, el rei s'ha enrocat i les torres es troben combinades, l'obertura s'ha acabat. == Obertures bàsiques == Les següents són algunes obertures estàndards. Totes elles són jugables i porten a partides raonables. === Obertures amb el Peó del Rei === ==== Obertura espanyola ==== '''1. e4 e5, 2. Nf3 Nc6, 3. Bb5...''' normalment continua... '''3....a6, 4. Ba4, Nf6 5. 0-0...''' ==== Obertura italiana ==== '''1. e4 e5, 2. Nf3 Nc6, 3. Bc4...''' ==== Defensa Siciliana ==== '''1. e4 c5....''' pot continuar... '''2. Nf3 Nc6, 3. d4, cxd4, 4. Nxd4...''' ==== Defensa Francesa ==== '''1. e4 e6, 2. d4 d5''' === Obertures amb el Peó de la Reina === ==== Gambit de la Reina Declinat ==== '''1. d4 d5, 2. c4 e6 (o ...c6)''' ==== Gambit de la Reina Acceptat ==== '''1. d4 d5, 2. c4 dxc4''' ==== Defensa Índia de la Reina ==== '''1. d4 Nf6''' El joc pot continuar '''2. c4 g6, 3.Nc3 B67, 4. e4 d6 (en cas de e5)...''' === Altres obertures === ==== Obertura anglesa ==== '''1. c4 e5''' 1540 2861 2005-08-09T10:39:33Z Arturo Reina 11 Hi podem incloure Guia de literatura si s'hi finalitza alguna secció més... --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:13 31 jul, 2005 (UTC) Ja l'he afegida. M'havia passat per alt.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:39 9 ago, 2005 (UTC) 1541 3131 2005-09-17T14:04:10Z Arturo Reina 11 /* Com instal·lar paquets instal·lats localment: equivs */ {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Ajudants de molta utilitat |anterior=Tracte amb els paquets |següent=Obtenir informació quant als paquets }} == Com instal·lar paquets instal·lats localment: equivs == A vegades, la gent desitja usar una versió específica d'un programa disponible tan sols des del codi font, no des d'un paquet Debian. Fer això pot ser problemàtic per al sistema d'empaquetament. Suposeu que voleu compilar una nova versió del vostre servidor de correu. Tot està correcte, però hi ha diversos paquets que depenen d'un MTA (Agent per al transport de correu). Donat que l'heu instal·lat mitjançant una compilació pròpia, el sistema de paquets no en sap res al respecte. Aquí és a on ''equivs'' entra en escena. Per a usar-lo, instal·leu el paquet amb aquest nom. El que fa és crear un paquet buit que possibilita el satisfer totes les dependències, fent que el sistema de paquets doni per satisfetes dites dependències. Abans de començar és una bona cosa el recordar-vos que hi ha maneres més segures de compilar un programa que ja està empaquetat per a Debian amb diferents opcions i que no hauríeu d'usar equivs per a reemplaçar dependències sinó sabeu el que esteu fent. Per a més informació consulteu la secció [[El Com es fa de l'APT/Treballar amb els paquets font|Treballar amb els paquets font, Capítol 6]]. Ara continuem amb l'exemple del MTA, tot just acabeu d'instal·lar el vostre nou ''postfix'' compilat i aneu a instal·lar ''mutt''. De sobte descobriu que mutt vol instal·lar un altre MTA. Però ja teniu llest el vostre. Aneu a algun directori (''/tmp'', per exemple) i executeu: # equivs-control nom Substituïu nom pel nom del fitxer de control que voleu crear. El fitxer serà cerat de la següent manera: Section: misc Priority: optional Standards-Version: 3.0.1 Package: <Introduir el nom del paquet; per defecte a equivs-dummy> Version: <Introduir la versió aquí; per defecte a 1.0> Maintainer: <El vostre nom in adreça de correu electrònic; per defecte al nom d'usuari> Pre-Depends: <Paquets> Depends: <Paquets> Recommends: <Paquets> Suggests: <Paquet> Provides: <Paquet (virtual)> Architecture: all Copyright: <Fitxer de copyright; per defecte a GPL2> Changelog: <Fitxer de canvis; per defecte al genèric changelog> Readme: <Fitxer README.Debian; per defecte a un de genèric> Extra-Files: <Fitxers addicionals per al directori doc, separats per comes> Description: <Descripció curta; per defecte a algunes paraules sabies> Descripció llarga i informació rellevant. . Segon paràgraf. Nosaltres tan sols necessitarem modificar això per a fer el que vulguem. Feu un cop d'ull al format del camp i a les seves descripcions, no hi ha necessitat d'explicar-les una a una, anem a fer el que requerim: Section: misc Priority: optional Standards-Version: 3.0.1 Package: mta-local Provides: mail-transport-agent Sí, això és tot. ''mutt'' depèn de ''mail-transport-agent'', que és un paquet virtual proveït per tots els MTA, aquí podria simplement anomenar al paquet ''mail-transport-agent'', però prefereixo usar l'esquema de paquets virtuals, usant ''Provides''. Ara només necessitareu construir el paquet: # equivs-build nom dh_testdir touch build-stamp dh_testdir dh_testroot dh_clean -k # Add here commands to install the package into debian/tmp. touch install-stamp dh_testdir dh_testroot dh_installdocs dh_installchangelogs dh_compress dh_fixperms dh_installdeb dh_gencontrol dh_md5sums dh_builddeb dpkg-deb: building package `nom' en `../nom_1.0_all.deb'. The package has been created. Attention, the package has been created in the current directory, I instal·lar el ''.deb'' resultant. Tal com podeu veure, hi ha molts usos per a ''equivs''. Es pot crear un paquet ''els-meus-favorits'', el qual dependrà dels programes que instal·leu normalment, per exemple. Simplement deixeu volar la imaginació, però amb cura. És important apuntar que hi ha fitxers de control en ''/usr/share/doc/equivs/examples''. Comproveu-los. == Eliminació de fitxers locale sense usar: localepurge == La majoria d'usuaris Debian tan sols usen un locale (localització de l'idioma). Un usuari brasiler de Debian, per exemple, usualment usarà el locale ''pt_BR'' durant tot el temps i no li importarà el ''es''. ''localepurge'' és una eina de molta utilitat per aquests usuaris. Podreu alliberar una gran quantitat d'espai deixant instal·lats tan sols aquells locale que realment useu. Simplement executeu ''apt-get install localepurge''. És molt fàcil de configurar, les preguntes de debconf guiaran a l'usuari en una configuració passa a passa. Tingueu cura al respondre a la primera pregunta, una resposta errònia podria eliminar tots els fitxers locale, fins i tot aquells que necessiteu. L'única manera de recuperar-los és la de reinstal·lar els paquets que els proveïen. == Com conèixer quins paquets poden ser actualitzats == ''apt-show-versions'' és un programa que mostra quins paquets en el sistema poden ser actualitzats i diversa informació d'utilitat. L'opció ''-u'' mostra una llista dels paquets actualitzables: $ apt-show-versions -u libeel0/unstable upgradeable from 1.0.2-5 to 1.0.2-7 libeel-data/unstable upgradeable from 1.0.2-5 to 1.0.2-7 {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1542 3108 2005-09-10T19:16:27Z Vedranell 12 +crèdits {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Quines distribucions tenen suport per a APT? |anterior=Com batre's amb els errors |següent=Crèdits }} Aquí hi ha els noms d'algunes de les distribucions que usen APT: [[w:Debian GNU/Linux|Debian GNU/Linux]] (http://www.debian.org) - aquesta fou la distribució en que es desenvolupà APT [[w:Conectiva|Conectiva]] (http://www.conectiva.com.br) - aquesta fou la primera distribució en portar l'ús d'APT amb rpm [[w:Mandrake|Mandrake]] (http://www.mandrake.com) :[[w:Mandriva|Mandriva]] (http://www.mandriva.com) - la unió de Mandrake i Conectiva. [[w:Libranet|Libranet]] (http://www.libranet.com) [[w:PLD|PLD]] (http://www.pld.org.pl) [[w:Vine|Vine]] (http://www.vinelinux.org) APT4RPM (http://apt4rpm.sf.net) [[w:Alt Linux|Alt Linux]] (http://www.altlinux.ru/) [[w:Red Hat|Red Hat]] (http://www.redhat.com/) [[w:Sun Solaris|Sun Solaris]] (http://www.sun.com/) [[w:SuSE|SuSE]] (http://www.suse.de/) [[w:Yellow Dog Linux|Yellow Dog Linux]] (http://www.yellowdoglinux.com/) [[w:gnuLinEx|gnuLinEx]] (http://gnulinex.org) [[w:Gualalinex|Gualalinex]] (http://www.guadalinex.org) [[w:Ubuntu|Ubuntu Linux]] (http://www.ubuntulinux.org/) [[w:Kubuntu]] (http://www.kubuntu.org/) [[w:Knoppix|Knoppix]] (http://www.knoppix.org/) {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1543 3135 2005-09-17T14:28:36Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Crèdits de le versió original |anterior=Quines distribucions tenen suport per a APT? |següent=Noves versions d'aquest tutorial }} {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| == Projecte de documentació de Debian == ''''Aquesta pàgina de crèdits correspon al document original. Per saber els crèdits des de que és en format Wiki a Viquillibres, cal mirar l'historial de cada pàgina.'''' ---- Un gran abraç d'agraïment als meus amics en el projecte Debian-BR i al mateix Debian, els quals m'estan ajudant a continuar la tasca en benefici de l'humanitat, així com en ajudar-me amb el meu objectiu de salvar al món. :) També agraeixo l'enorme ajuda que ha donat CIPSGA al nostre projecte i a tots els projectes lliures que ofereixen noves idees. I un especial agraïment per a: Yooseong Yang <yooseong@debian.org> Michael Bramer <grisu@debian.org> Bryan Stillwell <bryan@bokeoa.com> Pawel Tecza <pawel.tecza@poczta.fm> Hugo Mora <h.mora@melix.com.mx> Luca Monducci <luca.mo@tiscali.it> Tomohiro KUBOTA <kubota@debian.org> Pablo Lorenzzoni <spectra@debian.org> Steve Langasek <vorlon@netexpress.net> Arnaldo Carvalho de Melo <acme@conectiva.com.br> Erik Rossen <rossen@freesurf.ch> Ross Boylan <RossBoylan@stanfordalumni.org> Matt Kraai <kraai@debian.org> Aaron M. Ucko <ucko@debian.org> Jon Åslund <d98-jas@nada.kth.se> |} 1544 2834 2005-07-31T10:58:12Z Vedranell 12 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Noves versions d'aquest tutorial |anterior=Crèdits |següent=Índex }} {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| == Projecte de documentació de Debian == '''''Aquesta pàgina correspon al document original. Les modificacions d'aquest ''com es fa'' des de que és en format Wiki a Viquillibres es publiquen directament quan algú edita alguna pàgina.''''' ---- Aquest manual ha estat creat pel projecte Debian-BR, amb l'objectiu d'ajuda a l'usuari de Debian en el seu fer diari. Noves versions d'aquest document estaran disponibles a la pàgina de Projectes de documentació de Debian, a http://www.debian.org/doc/ddp. Els comentaris i crítiques me les podeu enviar directament per correu a kov@debian.org. |} 1545 2844 2005-07-31T18:10:08Z Joanjoc 16 +categoria * Tipus: Amanida de llegums * Per a 4 persones * Temps de preparació: 5 min * Dificultat: Molt fàcil ==Ingredients== *Mongetes seques cuites (1 pot) *Tomàquets per amanir *Tonyina ==Preparació== #Tallar i amanir el tomàquet, s'hi pot afegir un xic d'all al gust #Posar les mongetes en una safata, afegir-hi el tomàquet a sobre i la tonyina trossejada. #A l'estiu, guardar a la nevera fins a l'hora de servir el plat. ==Consells== *A l'estiu, si abans de preparar el plat ja guardem els ingredients i la safata a la nevera, ja tindrem el plat ben fred, a punt per a menjar. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1546 2846 2005-07-31T18:17:38Z Joanjoc 16 nova recepta * Tipus: Pastís de verdures * Per a 4 persones * Temps de preparació: 10 min + 30 min * Dificultat: Molt fàcil ==Ingredients== *1 ceba mitjana/petita *1 pot espàrrecs *5 bastonets cranc llargs *2 cullerades grans maionesa *2 ous *1 pot crema de llet ==Preparació== #Premsar els espàrrecs amb les mans, perquè quedin ben eixuts, si hi queda massa aigua, el pastís no s'aguantarà... #Triturar tots els ingredients junts #Untar un recipient amb mantega, perquè no s'enganxi el pastís #Posar 30 minuts al forn a 180°C #Deixar refredar i ja està [[Categoria:Receptes de cuina]] 1547 2890 2005-08-15T17:28:48Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Escacs |actual=Estratègia |anterior=Tàctiques |següent=Obertures bàsiques }} == Estratègies == === Material === Tenir més material al taulell que l'adversari, significa que es disposa de més possibilitats. Es tenen més oportunitats per atacar, més peces per defensar i normalment es controla més taulell. No totes les peces tenen el mateix valor material, per això calcular qui té més avantatge material no és tan fàcil com comptar el número de peces que té cada jugador. En general, els reis no compten quan es calcula l'avantatge material, ja que l'adversari sempre tindrà un rei, i qualsevol atac sobre el rei s'ha de respondre. No es pot canviar un rei per una torre, per exemple. Existeix molta discussió sobre el valor d'una peça, però una manera raonable és tal com segueix: peó = 1; cavall = 3; alfil = 3; torre = 5; reina = 9; Es pot generalitzar a partir d'això que canviar un alfil per un cavall no és avantatjós, però canviar un alfil per una torre si ho és. Canviar la reina per dues torres també seria profitós. Dit això, hi ha varis punts a tenir en compte quan es busca la força material d'un joc en particular: Quan el joc està bastant avançat, els peons guanyen força en anar avançant, ja que poden arribar a promocionar-se a reines. A l'obertura, en canvi, un peó avançat més aviat és una peça que s'ha de defensar, i que normalment deixa forats per on poden ficar-se les peces enemigues. En aquest cas un peó massa avançat es causa de problemes. A la obertura i mig joc, els peons del centre del taulell bloquegen camins i suporten atacs. Així que tendeixen a ser més valuosos que els peons dels extrems. En canvi, finalitzant el joc, un peó lateral és més difícil de capturar, i té més possibilitats d'arribar a ser reina (Això no és necessàriament veritat en alguns finals bàsics amb el rei i peons, on un peó lateral porta a taules). Un peó que ha passat els peons contraris, només té peces com a barrera per arribar a ser reina, així que és més valuós, sobretot si està protegit per altres peons. Els jocs es consideren oberts, tancats, o semi oberts, depenent de si els peons centrals han estat capturats o no. Un joc obert és aquell en el que els peons centrals no hi son, deixant llargs camins d'una banda a l'altra del taulell. Els alfils necessiten llargs camins per aconseguir plena força, mentre que els cavalls brillen quan el joc es troba tancat per la seva capacitat de saltar sobre les altres peces. Així els alfils son millors en jocs oberts i els cavalls en jocs tancats. Els cavalls són més poderosos si tenen una posició segura en territori enemic. Un alfil mai deixa el seu color, així que si un dels alfils es capturat, la meitat del taulell es troba fora de l'abast dels alfils. Així canviar un alfil per un cavall afavoreix a la persona que es queda amb dos alfils. El segon alfil, però no és tan dolorós si es perd. Així canviar un alfil per un altre, afavoreix normalment a qui té menys alfils. Els cavalls no poden cobrir les dues bandes del taulell a la vegada, mentre que un alfil si que pot. Per tant, en un final de joc on hi ha peons a les dues bandes, l'alfil és més fort. Els alfils no poden atacar peons que es troben al color oposat, mentre que un cavall si pot. A més, en un joc on hi ha una petita cadena de peons, un cavall pot passar del cap de la cadena i atacar el peó defensor. Així, un cavall és més efectiu atacant peons, tot i quedar limitats a una banda del camp. === Tempo === Tempo és el nombre efectiu de moviment que s'han fet per arribar a una posició del taulell. Moure una peça dues vegades per arribar a una posició, quan es podia haver fet en un moviment és una pèrdua d'un tempo. Moure una peça de tornada a la posició inicial és una pèrdua de tot el seu tempo- a no ser que hagi permès altres moviments que no es podrien haver fet d'altra manera. Una peça capturada significa que s'ha perdut to el tempo d'aquesta peça. Essencialment, tempo és la manera de mostrar quants moviments efectius s'han fet. Guanyar un tempo és com aconseguir un moviment extra. Tres tempos es consideren un avantatge d'un peó. Exemple: <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> A la posició anterior cada jugador ha jugat dos tempos, el joc continua amb:ntinues with: '''3. cxd5 Nxd5 4. e4, Nf6''' <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> Ara les blanques encara tenen dos tempos (un per d4 i un altre per e4) mentre que les negres només tenen un. Les peces capturades han perdut el tempo que havien guanyat movent.hen it captured. Imaginem que el joc continua així: '''5. e5 Nd5 6. Bc4 Nb6 7. Qd3 Na4 8. Nc3 Nxc3 9. Qxc3 e6''' <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> Ara les negres tenen només un tempo (e6) mentre que les blanques tenen 6 (2 moviments de la reina, 3 moviments del peó i un moviment de l'alfil). Això ha permès a les blanques el desenvolupament de dues peces, el control del centre i ha deixat les negres en una mala posició. Les possibilitats són de que les blanques acabaran el desenvolupament i iniciaran l'atac abans que les negres. Això significa que les blanques tindran avantatge. nota:Hi ha poques possibilitats de que algú jugui d'aquesta manera a la vida real. Per favor mira la secció d'obertures per veure obertures més realistes. === Qualitat === ==== Estructura de peons ==== La estructura de peons normalment és on es recolza l'estratègia d'un joc. Hi ha varis factors que s'han d'examinar quan s'avalua l'estructura de peons d'un joc. Això inclou si el joc es troba obert o tancat, amb columnes obertes, diagonals obertes, caselles potencialment vulnerables, illes de peons, peons endarrerits, passats, protegits, majories locals i majories globals. Es considera que un joc es troba obert si els peons centrals ( els que es troben a les files d i e) s'han capturat. Un joc es troba tancat si aquests peons no han estat capturats. En general, un joc obert significa que les peces es poden moure fàcilment pel centre del taulell, la qual cosa porta a un joc més actiu i tàctic. Un joc tancat significa que les consideracions posicionals són més importants. Els jugadors novells normalment busquen jocs oberts per millorar les habilitats tàctiques, i només juguen jocs tancats quan han desenvolupat una major intuïció sobre el joc. Una columna oberta és aquella que no té peons sobre ella. Això és un camí obert per les torres. Aquesta és la seva posició més poderosa. A vegades el joc es concentra en el domini d'una fila per que això dona avantatge. Una columna semioberta és aquella on només hi ha un peó de l'adversari. És una bona segona opció, per que es pot capturar el peó i després continuar el camí que queda. Una diagonal oberta és aquella que no te peons bloquejant-la. La més preferible és la que passa pel centre, per tal de que l'alfil pugui fer el major desplaçament. Una casella vulnerable és aquella en territori de l'adversari que no pot ser defensada per un peó. Normalment és el resultat d'un peó que s'ha avançat massa o una estructura de peons massa dèbil. Posicionar el cavall en una d'aquestes caselles la fa la peça més forta, tot i que també es poden col·locar altres peces. Una illa de peons és qualsevol grup de peons connectats, separats de la resta per una columna oberta o semi oberta. Normalment són necessàries per poder activar les torres, però els extrems de les illes normalment són punts dèbils de l'estructura de peons, i masses trencaments són punts però pot entrar l'enemic. Una cadena de peons és un conjunt de peons encadenats de manera que cadascú està protegit per un altre peó. Les cadenes de peons formen diagonals. Les cadenes freqüentment contribueixen a determinar per quina banda del taulell intentarà un jugador fer l'atac ( Les cadenes de peons apunten en la direcció que habitualment s'ataca, ja que l'alfil pot fàcilment passar a través dels peons i defensar-se amb els peons també. La manera més efectiva d'atacar una cadena de peons és atacar la seva base. Els peons dobles són peons que es troben a la mateixa columna. Això ocorre quan un peó captura. Els peons dobles freqüentment es veuen com punts dèbils, per que el peó de sota no pot avançar per sobre de l'altre peó. Tot i així poden tenir avantatges, ja que poden avançar sense deixar peces per defensar o peons endarrerits. Els peons triples sempre presenten inconvenients. Un peó endarrerit és aquell que no té peons adjacents darrera o a la mateixa alçada. Normalment necessita ser protegit per una peça i no pot evitar que una peça contrària es posicioni a la casella del davant impedint l'avenç del peó. Un peó passat és un peó que no té cap peó adversari al front i ha passat tots els peons contraris adjacents. Aquest peó té el potencial d'arribar a ser reina. només pot ser aturat per una peça contrària. Un peó passat protegit és un peó defensat per un altre peó. Si es captura el primer peó, encara queda un segon peó després de contra capturar. Un peó passat protegit no pot ser detingut pel rei. Una majoria de peons és quan una jugador té més peons que l'adversari. En aquesta situació és més fàcil aconseguir un peó passat. Un jugador amb majoria de peons pot intercanviar peons per arribar a deixar un peó passat que promocionar a reina. Un jugador amb pocs peons intentarà conservar les seves peces per si ha de sacrificar una peça per evitar una promoció a reina. Una majoria de peons locals és una majoria en un sector del taulell. Si un jugador té una majoria local, concentrarà el joc en aquest sector per aconseguir un peó passat. Si els dos jugadors tenen majories locals oposades (una a la banda de la reina, i l'altra a la banda del rei), cada jugador intentarà evitar l'avenç de l'adversari mentre avança per l'altra banda per aconseguir un peó passat. ==== Peces actives i passives ==== Una peça activa és aquella que té el potencial d'amenaçar. Una peça passiva és aquella relegada a defensar una peça (o pitjor, un peó). <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> A aquest exemple, l'alfil blanc de g5 es considera actiu, mentre que l'alfil negre a e7 es considera passiu. L'activitat d'una peça depèn de si pot moure i atacar. Una peça pot ser relegada passiva si ha de protegir una altra peça o està bloquejada pels seus propis peons. ==== Alfils bons contra alfils dolents ==== Com ja s'ha dit, un alfil només pot moure a caselles del mateix color. Això condueix a una situació on un alfil pot ser bloquejat per l'estructura de peons. En general és millor tenir els teus peons en el color contrari al color de l'alfil. Per exemple, si com a jugador negre tens peons a e6 i d5, l'alfil de la reina serà un “alfil dolent”. Això és per que és difícil fer qualsevol cosa constructiva amb ell. Quan es té un alfil dolent, hi ha dues maneres de millorar el joc: intercanviar l'alfil o alliberar el joc. En general és millor intentar canviar l'alfil dolent per un alfil contrari o un cavall, ja que l'alfil dolent té poc valor. Tot i això s'ha de recordar que dos alfils són més poderosos que dos cavalls o un cavall i un alfil. Per tant la consideració d'intercanviar l'alfil dolent s'ha de fer només quan s'apropa el final del joc. Alliberar el joc consisteix en eliminar aquesta debilitat fent moviments de peons. === Iniciativa === El jugador amb la iniciativa és el jugador que està amenaçant. Tenir la iniciativa és avantatjós per que obliga a l'adversari a posar les peces en posició defensiva. Una peça que està defensant una casella normalment té menys flexibilitat que una peça atacant la mateixa casella. === Compensació === Compensació és el terme emprat en escacs per descriure la situació en la que un jugador té menys material però té avantatges posicionals que compensen la deficiència material. Normalment tenir compensació per una peça significa que l'atac contra el rei enemic o punts forts no pot ser repel·lit per l'adversari. Normalment el jugador que té poc material ha d'actuar ràpidament i evitar intercanvis per prevenir que l'adversari faci comptar l'avantatge material. 1548 3349 2005-10-15T11:07:34Z Arturo Reina 11 categoria La rosca amb all és un menjar típicament carletí. S'utilitza un tros de pa del dia anterior, d'uns 10 0 12 centímetres de llarg y uns pocs menys d'ample, que es talla per la meitat, a la llarga, aconseguint a una banda la molla i a l'altra la corfa. A la part de la molla es fan talls paral·lels i perpendiculars per tal d'aconseguir que es formen quadres. Es posa a torrar a la torradora metàl·lica i es gira quan una de les dues bandes s'ha torrat prou. Ha de quedar cruixent, per la qual cosa es lleva del foc quan està a punt de cremar-se, amb algunes ratlletes ja negres, que li donen el gust a rosca, quedant els quadres ben marcats. S'agafa un all, es talla per la meitat i es va refregant acuradament la part de la molla torrada. Quan s'ha posat prou d'all -al gust de cadascú- es col·loquen les rosques en un plat i es rega amb un bon raig d'oli d'oliva i un pesic de sal. A la rosca no cal posar-li mescla. Es pot acompanyar amb un got de vi, i sol menjar-se per esmorçar. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1549 2853 2005-08-05T22:08:17Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1550 3222 2005-09-23T15:54:34Z Arturo Reina 11 {{Viquipèdia|Sistema Solar}} L'univers conté un munió d'estrelles agrupades en galàxies. Nosaltres vivim a prop d'una estrella que anomenem '''Sol''', a un planeta que anomenem '''la Terra'''. Al conjunt del Sol i tots els astres que orbiten al seu voltant l'anomenem '''Sistema Solar'''. Als astres més grans que orbiten al voltant del Sol se'ls anomena '''planetes''': Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Altres cossos importants són els satèl·lits, que orbiten al voltant dels planetes, els asteroides i els cometes. ==Índex de continguts== *[[El Sistema Solar/El Sol|El Sol]] *[[El Sistema Solar/Els planetes|Els planetes]] **[[El Sistema Solar/Mercuri|Mercuri]] **[[El Sistema Solar/Venus|Venus]] **[[El Sistema Solar/La Terra|La Terra]] **[[El Sistema Solar/Mart|Mart]] **[[El Sistema Solar/Júpiter|Júpiter]] **[[El Sistema Solar/Saturn|Saturn]] **[[El Sistema Solar/Urà|Urà]] **[[El Sistema Solar/Neptú|Neptú]] **[[El Sistema Solar/Plutó|Plutó]] {{inacabat}} [[Categoria:El Sistema Solar]] 1551 4273 2006-02-11T16:48:10Z 131.188.24.186 /* Característiques */ higher resolution version in commons [[Image:The Sun w920607.jpg|right|300px]] El '''Sol''' és la estrella més pròxima a la Terra pel que també és l'astre més brillant. La seva presència o absència en el cel determina el dia o la nit respectivament. La energia radiada pel Sol és aprofitada pels sers fotosintètics que constituïxen la base de la cadena tròfica. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics. A pesar de ser una estrella mitjana, és l'única que es resol a simple vista, amb un diàmetre angular de 32' 35" minuts d'arc en el periheli i 31' 31" en el afeli. El que dóna un diàmetre mitjà de '''32' 03"'''. Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la Lluna són tals que es veuen, aproximadament, amb la mateixa grandària aparent en el cel. El planeta Terra i tots els altres planetes del Sistema Solar orbiten el Sol. Altres cossos que orbiten el Sol inclouen asteroides, meteorits, cometes, objectes del cinturó de Kuiper, del Núvol d'Oort i, també, pols. Es va formar fa uns 4500 milions d'anys i al final de la seva vida, dintre d’uns 5000 milions d’anys, s'apagarà. Per a obtenir informació ininterrompuda del Sol, l'Agència Espacial Europea i la NASA van posar en òrbita l'observatori SOHO (Solar and Heliospheric Observatory) el 2 de desembre de 1995. ==Característiques== [[Image:Sun_in_X-Ray.png|thumb|right|200px|Imatge de raigs-X del sol]] El Sol és un estel de la seqüència principal, de classe espectral G2, que significa que és una mica més gran i calent que un estel mitjà, però molt menor que un gegant vermell. Una estrella G2 té una vida a la seqüència principal de 10 milions d'anys. Com tots els cossos de suficient massa el Sol posseeix una forma esfèrica i a causa del seu lent moviment de rotació, té també un lleu aplastament polar. Com en qualsevol gran cos esfèric, totes les partícules que el constituïxen tendeixen a caure cap al centre per la força gravitacional, però no totes poden fer-ho perquè són rebutjades per la força de pressió de radiació i la pressió del gas. Pel fet que estes forces es compensen, l'estrella ni es col·lapsa cap a dins sobre si mateixa ni es disgrega. És l'anomenat equilibri hidrostàtic. El Sol presenta una estructura en capes esfèriques o en "capes de ceba". La frontera física i les diferències químiques entre les distintes capes són difícils d'establir. Sí es pot no obstant establir una funció física que és diferent per a cada una de les capes. En l'actualitat, l'Astronomia disposa d'un model d'estructura solar que explica satisfactòriament la majoria dels fenòmens observats. Segons este model, el Sol està format per: 1) nucli, 2) zona radiant, 3) zona convectiva, 4) fotosfera, 5) cromosfera, 6) corona i 7) vent solar. Tota la matèria del Sol està en forma de plasma degut a la seva temperatura extrema. Així, el Sol pot girar més ràpidament a l'equador que a latituds altes, ja que no és un sòlid. La rotació diferencial (segons la latitud) del Sol causa que les línies del camp magnètic s'entortolliguin amb el temps, provocant la formació de les dramàtiques taques solars i prominències solars. ===Nucli solar=== En el centre del Sol, la densitat és aproximadament 1,5 × 10<sup>5</sup> kg/m<sup>3</sup>, les reaccions termonuclears (fusió) converteixen l'hidrogen en heli. 3,9 × 10<sup>45</sup> àtoms passen per reaccions nuclears cada segon. Això allibera energia que fuig de la superfície del Sol com a llum. És possible de replicar les reaccions termonuclears amb les anomenades bombes d'hidrogen. En un futur podria esdevenir-se que la energia alliberada per la fusió nuclear en reactors de fusió sigui utilitzada com a font d'energia alternativa per a la producció d'electricitat. Ocupa uns 139.000 km del radi solar, 1/5 del mateix, i és en esta zona on es verifiquen les reaccions termonuclears que proporcionen tota l'energia que el Sol produïx. La nostra estrella està constituïda per un 81 % d'hidrogen, 18 % de heli i l'1 % restant que es reparteix entre altres elements. En el seu centre es calcula que hi ha un 49 % d'hidrogen, 49 % de heli i el 2 % restant en altres elements que serveixen com catalitzadors en les reaccions termonuclears. El físic austríac Fritz Houtermans i l'astrònom anglès Robert d'Escourt Atkinson (1898-1982) van unir els seus esforços per a veure si la producció d'energia en l'interior del Sol i en les estrelles es podia explicar per les transformacions nuclears que originen les temperatures extremadament altes del seu interior. Temperatures que són de l'ordre de 10 a 20 milions de graus. Així, les reaccions de fusió són les fonts d'energia del Sol i les estrelles. Va ser en 1938 quan Hans Albrecht Bethe (1906- ) a Estats Units i Carl Friedrich von Weizsäker, a Alemanya, simultàniament i independentment van trobar el fet notable que el grup de reaccions en què intervenen carboni i nitrogen constituïxen un cicle, que es repetix una vegada i una altra, mentres dura l'hidrogen. A este grup de reaccions se les coneix com "cicle de Bethe o del carboni", que és equivalent a la fusió de quatre protons en un nucli d'heli. En estes reaccions de fusió hi ha una pèrdua de massa, açò és, l'hidrogen consumit pesa més que l'heli produït. Eixa diferència de massa es transforma en energia segons l'equació d'Einstein. E = mc<sup>2</sup>, on E és l'energia, m la massa i c la velocitat de la llum. Estes reaccions nuclears transformen el 0,7 % de la massa afectada en fotons, amb una longitud d'ona curtíssima i per tant molt energètics i penetrants. El cicle ocorre en les etapes següents: <sub>1</sub>H<sup>1</sup> + <sub>6</sub>C<sup>12</sup> &rarr; <sub>7</sub>N<sup>13</sup>; <sub>7</sub>N<sup>13</sup> &rarr; <sub>6</sub>C<sup>13</sup> + e<sup>+</sup> + neutrí; <sub>1</sub>H<sup>1</sup> + <sub>6</sub>C<sup>13</sup> &rarr; <sub>7</sub>N<sup>14</sup>; <sub>1</sub>H<sup>1</sup> + <sub>7</sub>N<sup>14</sup> &rarr; <sub>8</sub>O<sup>15</sup>; <sub>6</sub>O<sup>15</sup> &rarr; <sub>7</sub>N<sup>15</sup> + e<sup>+</sup> + neutrí, i finalment <sub>1</sub>H<sup>1</sup> + <sub>7</sub>N<sup>15</sup> &rarr; <sub>6</sub>C<sup>12</sup> + <sub>2</sub>He<sup>4</sup>. Sumant totes les reaccions i cancel·lant els termes comuns, tenim 4 <sub>1</sub>H<sup>1</sup> &rarr; <sub>2</sub>He<sup>4</sup> + 2e<sup>+</sup> + 2 neutrins + 26,7 MeV. L'energia neta alliberada en el procés és 26,7 MeV, o siga prop de 6,7 x 10<sup>14</sup> Joules per kg de protons consumits. El carboni actua com a catalitzador, perquè al final del cicle es regenera. Durant algun temps es va pensar que el nombre de neutrins produits a les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicicó teòrica, un problema que es denominà problema dels neutrins solars. Quan es va descobrir recentment que els neutrins tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins més difícils de detectar en el camí de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir. Una altra reacció de fusió que ocorre en el Sol i en les estrelles, és el cicle de Critchfiel o protó-protó. Charles Critchfiel en 1938 era un jove físic alumne de George Gamow (1904-1968) en la Universitat de George Washington, va tindre una idea completament diferent, a l'adonar-se que en el xoc entre dos protons molt ràpids pot ocórrer que un dels protons perd la seua càrrega positiva i es convertisca en un neutró, que roman unit a l'altre protó, constituint un deuteró, és a dir un nucli de hidrogen pesat. La reacció és: <sub>1</sub>H<sup>1</sup> + <sub>1</sub>H<sup>1</sup> &rarr; <sub>2</sub>H<sup>2</sup> + e<sup>+</sup> + neutrí; <sub>1</sub>H<sup>1</sup> + <sub>1</sub>H<sup>2</sup> &rarr; <sub>2</sub>He<sup>3</sup>; <sub>2</sub>He<sup>3</sup> + <sub>2</sub>He<sup>3</sup> &rarr; <sub>2</sub>He<sup>4</sup> + 2 <sub>1</sub>H<sup>1</sup>.- El primer cicle es dóna en estrelles més calents i amb major massa que el Sol i la cadena protó-protó en les semblants al Sol. Quant al Sol, fins a l'any 1953 es va creure que la seua energia era produïda exclusivament pel enllustre de Bethe, però s'ha demostrat en estos últims anys que la calor solar procedix en un 99 % del cicle protó-protó. ===Zona radiant=== És la zona exterior al nucli en què el transport de l'energia generada en l'interior es produïx per radiació cap al límit exterior de la zona radiativa. Esta zona està composta de plasma, és a dir, grans quantitats d'hidrogen i heli ionitzat. Com la temperatura del Sol decreix del centre (10-20 milions de graus) a la perifèria (6000 graus en la fotosfera), és més fàcil que un fotó qualsevol es moga del centre a la perifèria que no al revés. Es calcula que un fotó qualsevol inverteix un milió d'anys, movent-se a la velocitat de la llum a arribar la superfície i manifestar-se com a llum visible. ===Zona convectiva=== Esta regió s'estén per damunt de la zona radiant i en ella els gasos solars deixen d'estar ionitzats i els fotons són absorbits amb facilitat tornant-se el material opac al transport de radiació. Per tant el transport d'energia es realitza per convecció en la que la calor es transporta de manera no homogènia i turbulenta pel propi fluid. Els fluids es dilaten al ser calfats i disminuïxen la seva densitat per tant es formen corrents ascendents de material des de la zona calfada fins a la zona superior i regions descendents de material des de les zones exteriors freds establint-se corrents convectivas. Així a uns 200.000 quilòmetres baix la fotosfera del Sol, el gas es torna opac per efecte de la disminució de la temperatura; en conseqüència, absorbeix els fotons procedents de les zones inferiors i escalfa a expenses de la seva energia. Es formen així seccions convectives de turbulència, que les ''parcel·les'' de gas calent i lleuger pugen fins a la fotosfera, on novament l'atmosfera solar es torna transparent a la radiació i el gas calent cedeix la seva energia en forma de '''llum visible''', refredant-se abans de tornar a descendir a les profunditats. L'anàlisi de les oscil·lacions solars ha permès establir que esta zona s'estén fins a estrats de gas situats a la profunditat indicada anteriorment. L'estudi de les oscil·lacions solars constituïx la ''heliosismología''. ===Fotosfera=== [[Image:Sonnenfleck.jpg|right|frame|Agrupació de taques solars]] La fotosfera té 10<sup>23</sup> àtoms/m<sup>3</sup>. És la zona des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons mes fosc. A causa de l'agitació de la nostra atmosfera, estos grànuls pareixen estar sempre en agitació. Ja que el Sol és gasós, la fotosfera és un poc transparent: pot ser observada fins una profunditat d'uns centenars de quilòmetres abans de tornar-se completament opaca. Encara que el limbe del Sol apareix prou nítid en una fotografia o en la imatge solar projectada amb un telescopi, es nota fàcilment que la brillantor del disc solar disminuïx cap al limbe. Aquest fenomen d'enfosquiment del limbe és conseqüència que el Sol és un cos gasós amb una temperatura que disminuïx amb la distància al centre. La llum que es veu en el centre procedeix en la major part de les capes inferiors de la fotosfera, més calenta i per tant més lluminosa. Però al mirar cap al limbe, la direcció visual de l'observador és quasi tangent a la vora del disc solar i està mirant cap a les capes superiors de la fotosfera, que estan més fredes i emeten amb una intensitat menor que les capes més profundes en la base de la fotosfera; per esta raó, el limbe apareix menys brillant que el centre. La fotosfera té uns 100 o 200 km de profunditat. El signe més evident d'activitat en la fotosfera són les taques solars. ===Cromosfera=== La '''Cromosfera''' és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar. La seua observació a simple vista només és possible durant la fase total d'un eclipsi de sol. ===Corona solar=== La '''corona solar''' és la part més exterior de la cromosfera solar, mesura més d'un milió de quilòmetres i pot observar-se durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capaç d'ocultar la llum del Sol denominat coronógraf. Fins a 1930 l'única forma d'observar la corona era possible quan la Lluna eclipsava el Sol totalment. Gràcies a la invenció, en 1930 d'un enginyós dispositiu per a produir eclipsis artificials, els anomenats coronógrafs, es va poder estudiar de forma més accessible el fenomen de la corona solar. La densitat de la corona solar és un bilió de vegades inferior a la de l'atmosfera terrestre (té 10<sup>11</sup> àtoms/m<sup>3</sup>) i la seua temperatura aconseguix els dos milions de graus (mentres que la fotosfera té una temperatura aproximada de 6000ºC). La '''corona solar''' està composta per xicotetes partícules que eventualment són llançades a l'espai per l'intens camp magnètic solar produint el vent solar i, en fenòmens d'ejecció intensos, tempestats elèctriques en la Terra. Tots els detalls estructurals de la corona són degudes al camp magnètic del Sol. Durant un eclipsi, en 1870, Charles Young observant l'espectre de llum de la corona va identificar un traç verd l'origen del qual no va poder ser explicat. Entre les hipòtesis que van circular en l'època es va parlar d'un suposat element químic desconegut que no estaria disponible en la Terra. En 1940 Edlen i de Grotrian van demostrar que les ratlles verdes no eren produïdes per l'espectre de materials desconeguts sinó d'àtoms altament ionitzats d'elements disponibles en la Terra com el ferro. ===Vent solar=== El '''vent solar''' és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella. La composició elemental del vent solar en el nostre sistema solar és idèntica a la de la corona del Sol: un 73% d'hidrogen i un 25% d'heli, amb algunes traces d'impureses. Les partícules es troben completament ionitzades formant un plasma molt poc dens. En les proximitats de la Terra, la velocitat del vent solar varia entre els 200-889km/s, sent la mitjana d'uns 450 km/s. El Sol perd aproximadament 800 quilograms de matèria cada segon en forma de vent solar. Les partícules de vent solar que són atrapades en el camp magnètic terrestre, mostren tendència a agrupar-se en els cinturons de Van Allen i poden provocar les Aurores boreals i les Aurores australs quan xoquen amb l'atmosfera terrestre prop dels pols geogràfics. Altres planetes que tenen camps magnètics semblants als de la Terra també tenen les seves pròpies aurores. El vent solar forma una "bombolla" en el mitjà interestel·lar (hidrogen i heli gasosos en l'espai intergalàctic). El punt en què la força exercida pel vent solar no és prou important com per a desplaçar el mitjà interestel·lar, es coneix com heliopausa i es considera que és el "vora" més exterior del sistema solar. La distància fins a l'heliopausa no és coneguda amb precisió i probablement depèn de la velocitat del vent solar i de la densitat local del mitjà interestel·lar, però se sap que està molt més enllà de l'òrbita de Plutó. == Naixement i mort del Sol== El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de núvols de gas i pols que ja contenien residus de generacions anteriors d'estrelles. Gràcies a la metalicitat de tal gas, del seu disc circumstelar van sorgir, més tard, els planetes, asteroides i cometes del sistema solar. En l'interior del Sol es produïxen reaccions de fusió en les que els àtoms de hidrogen es transformen en heli produint-se l'energia que irradia la nostra estrella. Actualment, el Sol es troba en plena seqüència principal, fase en què seguirà uns 5.000 milions d'anys més cremant hidrogen de manera estable. Quan l'hidrogen del seu nucli siga molt menys abundant aquest es contraurà i s'encendrà la capa de hidrogen adjacent, però açò no bastarà per a retindre'l. Seguirà compactant-se fins que la seva temperatura siga prou elevada com per a fusionar el heli del nucli (uns 100 milions de graus). Al mateix temps, les capes exteriors de l'embolcall se n'aniran expandint gradualment. S'expandiran tant que, a pesar de l'augment de brillantor de la estrella, la seva temperatura efectiva disminuirà, situant la seva llum en la regió roja de l'espectre. El Sol s'haurà convertit en una gegant roja. El radi del Sol, per a llavors, serà tan gran que haurà engolit a Mercuri , Venus i, possiblement, a la Terra. Durant la seva etapa com gegant roja (uns 1.000 milions d'anys) el Sol anirà expulsant gas cada vegada amb major intensitat. En els últims moments de la seva vida el vent solar s'intensificarà i el Sol es desprendrà de tot el seu embolcall, la qual, formarà, amb el temps, una nebulosa planetària. El nucli i les seves regions més pròximes es comprimiran més fins a formar un estat de la matèria molt concentrat en el que les repulsions de tipus quàntic entre els electrons extremadament pròxims (degenerats) frenaran el col·lapse. Quedarà llavors, com a romanent estel·lar, una nana blanca de carboni i oxigen que s'anirà refredant gradualment. Quan es refredi totalment, es convertirà en una nana negra. == Energia solar== La major part de l'energia utilitzada pels sers vius procedeix del Sol, les plantes l’absorbeixen directament i realitzen la fotosíntesi, els herbívors absorbeixen indirectament una xicoteta quantitat d'esta energia menjant les plantes, i els carnívors absorbeixen indirectament una quantitat més xicoteta menjant als herbívors. La majoria de les fonts d'energia usades per l'home deriven indirectament del Sol. Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys per mitjà de fotosíntesi, l'energia hidroelèctrica usa l'energia potencial d'aigua que es va condensar en altura després d'haver-se evaporat per la calor del Sol, etc. No obstant, l'ús directe de energia solar per a l'obtenció d'energia no està encara molt estès pel fet que els mecanismes actuals no són prou eficaços. == Precaucions necessàries per a observar el Sol== *No mirar mai directament el Sol sense la deguda protecció, pot causar lesions i cremades greus en els ulls i inclús la ceguera permanent. *Les ulleres de sol, filtres fets amb pel·lícula fotogràfica velada, polaritzadors, gelatines, CD's o vidres fumats '''NO ofereixen la suficient protecció als ulls'''. *Una bona protecció la proporcionen els filtres MYLAR<sup>®</sup> o equivalents. Les ulleres utilitzades per a la soldadura a l'arc amb vidres de densitats 14 a 16, són idònies per a aquest fi. Les mateixes precaucions han de tenir en compte si s'utilitzen aparells òptics. Els filtres han d'anar col·locats en la part frontal i mai en l'ocular. <div style="width: 90%; padding: 3px; background:#ffff00; border: 1px solid red; margin: 0 auto;">'''Precaució: mirar directament el Sol pot danyar la retina, i provoca ceguesa.'''</div> 1552 2879 2005-08-15T14:17:08Z Arturo Reina 11 El sistema solar moved to El Sistema Solar #redirect [[El Sistema Solar]] 1554 2883 2005-08-15T14:35:11Z Arturo Reina 11 [[Image:Mercury.jpg|250px|right|thumb|Imatge de mosaic del planeta mercuri]] '''Mercuri''' és el planeta del Sistema Solar més proper al Sol i el segon planeta més petit. Mercuri no té satèl·lits. De mercuri, no es coneixia gairebé res de les seves característiques físiques fins que va ser enviada la sonda planetària ''Mariner 10'', i s'hi van fer observacions amb radars i radiotelescopis. La superfície de Mercuri, com la de la Lluna, presenta nombrosos impactes de meteorits de totes les dimensions. Alguns dels cràters són relativament recents (d'alguns milions d'anys) i es caracteritzen per la presència d'un pic central. Sembla que els cràters més antics han tingut una erosió molt forta, deguda, molt possiblement, als grans canvis de temperatura entre el dia i la nit, bé que també podria ésser deguda a la difusió de l'aigua a través de les capes superficials del planeta. Igual que la Lluna, Mercuri sembla haver passat, fa 4000 milions d'anys, per un període d'intens bombardeig de meteorits de grans dimensions. D'aquells temps són alguns cràters, els diàmetres dels quals són aproximadament d'uns 100 km, i unes amples depressions, semblants als mars de la Lluna, amb un diàmetre de prop dels 1300 km. Contràriament al que es creia, la sonda ''Mariner 10'' va demostrar l'existència d'una atmosfera, molt tènue, constituïda principalment per heli, amb traces d'argó i neó. La pressió de l'atmosfera sembla que deu ésser només una cent mil·lèsima part de la pressió atmosfèrica a la superfície de la Terra. Finalment, l'estudi de la interacció de Mercuri amb el vent solar ha posat en evidència l'existència d'una magnetosfera entorn del planeta. L'origen d'aquest camp magnètic no és conegut, encara que alguns autors creuen que pot ésser degut a un corrent elèctric induït a les capes exteriors de l'atmosfera del planeta pel moviment de les línies del camp magnètic interplanetari que giren per la rotació del Sol. ==== Enllaços externs ==== *[http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/cat/mercuri.htm Mercuri a la Xtec] 1555 2888 2005-08-15T17:25:48Z Arturo Reina 11 Escacs/Estratégia moved to Escacs/Estratègia: Falta ortogràfica #redirect [[Escacs/Estratègia]] 1556 2894 2005-08-16T17:54:36Z Joanjoc 16 pastís de formatge * Tipus: Pastís * Per a 4 persones * Temps de preparació: 10 min + 20 min * Dificultat: Molt fàcil ==Ingredients== *9 formatgets (Kiri o similar) *2 iogurts de llimona *2 cullerades de farina de blat de moro (maizena o similar) *7/8 cullerades sucre *3 ous ==Preparació== #Triturar tots els ingredients junts #Untar un recipient amb mantega, perquè no s'enganxi el pastís #Posar 20 minuts al forn a 180°C #Deixar refredar i ja està [[Categoria:Receptes de cuina]] 1557 2898 2005-08-19T17:52:26Z Libero 21 Hola, sóc Libero. Saluton, mi estas Libero. La llibertat comença amb el coneixement, i culmina amb el respecte. 1558 2899 2005-08-19T18:57:06Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1559 sysop 2917 2005-08-19T23:03:08Z MediaWiki default expires $1 1560 sysop 5168 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default infinit 1561 sysop 2920 2005-08-19T23:03:08Z MediaWiki default The blocklist is empty. 1562 sysop 2921 2005-08-19T23:03:08Z MediaWiki default /^(.*?)([a-zA-Z\x80-\xff]+)$/sD 1563 sysop 2925 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default Most linked to pages 1564 sysop 2927 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default all 1565 sysop 2933 2005-08-19T23:03:09Z MediaWiki default one deleted edit 1566 sysop 2945 2005-08-19T23:03:10Z MediaWiki default px 1567 4619 2006-04-19T20:12:00Z 131.188.24.186 /* Exploració espacial de Venus */ removed deleted fair use image, it is still copyrighted although coming from nasa website as rusian images past 1973 are copyrighted [[Image:Venuspioneeruv.jpg|right|thumb|300px|Imatge ultraviolada dels núvols de Venus vistos pel Pioneer Venus Orbiter (26 de febrer, de 1979)]] '''Venus''' és el segon planeta del sistema solar. Forma part dels denominats planetes interiors o terrestres. És conegut popularment com l'estrela del matí o estrela vespertina, atés que és poc abans de l'alba o en el fosquejar quan es mostra amb major brillantor. El seu nom prové de la deessa grega de l'amor, probablement per ser el planeta més brillant conegut pels antics. A l'estar en una òrbita interior a la terrestre la seua superfície presenta fases marcades que van ser per primera vegada observades per Galileu Galilei. == Característiques físiques == Tant la seva massa, com a densitat i volum són molt semblants a la terrestre, raó per la qual durant molt de temps va ser considerat com el planeta bessó de la Terra. A partir de la segona meitat del segle XX s'ha vist que es tracta en realitat d'un planeta molt diferent. Venus gira sobre si mateix en 243 dies terrestres i el seu any dura tan sols 225. Venus té una lenta rotació retrògrada, el que significa que gira d'est a oest, en compte de rotar d'oest a est com la majoria dels altres planetes majors fan. (Plutó i Urà també té una rotació retrògrada, encara que l'eix de rotació d'Urà, inclinat 97,86º, pràcticament descansa sobre el pla orbital) No se sap perquè Venus és diferent en aquest aspecte, encara que podria ser el resultat d'una col·lisió amb un gran asteroide en algun moment del passat distant. === Atmosfera === Venus posseeix una atmosfera densa i càlida amb pressions en la superfície de 90 bar. L'atmosfera consisteix principalment de diòxid de carboni (96.5% en volum) i nitrogen (3.5%). Visualment el planeta està completament cobert per una densa i elevada capa de núvols compostos per gotes de àcid sulfúric. La densa atmosfera de CO<sub>2</sub> produïx un efecte hivernacle desbocat aconseguint-se temperatures de 482ºC en la superfície del planeta. La calor de la superfície roman atrapat per la densa atmosfera. Venus posseeix de fet temperatures superiors a Mercuri. Els vents en el nivell del núvol són ràpid (350 km/h) i bufen cap a l'Est i decreixen en profunditat sent pràcticament inexistents en la superfície. L'origen d'esta superrotació atmosfèrica no es coneix amb precisió. Les immenses estructures en forma de ''C'' i de ''Y'' dels núvols de Venus són visibles només per longituds d'ona ultraviolada, i són de vida curta, però es reformen prou sovint com per a ser considerades un tret permanent dels núvols de Venus. El mecanisme pel qual els núvols de Venus absorbeixen la llum ultraviolada encara no s'entén bé. === Característiques de la superfície === [[Image:Venus globe.jpg|thumb|left|Radar imatge de la superfície de Venus, centrada en la longitud 180º Est]] A més d'esta inusual rotació retrògrada, el període de rotació de Venus i la seva òrbita estan sincronitzats de manera que sempre presenta la mateixa cara a la Terra quan els dos planetes es troben en la seva màxima aproximació en cada conjunció inferior. Açò pot ser el resultat de les forces de marea que afecten la rotació de Venus cada vegada que els planetes es troben prou pròxims, o simplement pot ser una coincidència. Venus té dos altiplans principals a manera de continents, elevant-se sobre la vasta plana. L'altiplà Nord s'anomena Ishtar Terra, i conté la major muntanya de Venus (Aproximadament dos quilòmetres més alta que el Muntanya Everest), anomenada Muntanya Maxwell en honor de James Clerk Maxwell, qui va descobrir l'altiplà Lakshmi Planum. Ishtar Terra té la grandària aproximada d'Austràlia. En l'hemisferi Sud es troba Aphrodite Terra, major que l'anterior amb la grandària de Sud-amèrica. Entre estos altiplans hi ha algunes depressions del terreny, que inclouen Agrada Planitia, Guinevere Planitia i Lavinia Planitia. Amb l'única excepció de la Muntanya Maxwell, totes les característiques distingibles del terreny adopten noms de dones mitològiques. La densa atmosfera de Venus provoca que els meteorits frenen bruscament en el seu descens a la superfície, encara que els més grans poden colpejar la superfície per a provocar un cràter si tenen la suficient energia cinètica. A causa d'açò, no poden formar-se cràters d'impacte més xicotets de 3,2 quilòmetres de diàmetre. Aproximadament el 90% de la superfície de Venus pareix consistir en un basalt recentment solidificat (en termes geològics), amb molt pocs cràters de meteorits. Les més antigues formacions presents en Venus no pareixen tenir més de 800 milions d'anys, sent la major part del terreny considerablement més jove (no més d'alguns centenars de milions d'anys en la seva major part). Açò suggereix que Venus va patir un cataclisme que va afectar la seva superfície no fa molt de temps en el passat geològic. L'interior del planeta Venus és probablement semblant al de la Terra: un nucli de ferro d'uns 3.000 km de radi, amb un mant rocós que forma la major part del planeta. Segons dades dels mesuradors gravitatoris de la sonda Magallanes, la costra de Venus podria ser més dura i gruixuda del que s'havia pensat. Es calcula que Venus no té plaques tectòniques mòbils com la Terra, però en el seu lloc es produïxen massives erupcions volcàniques que inunden la seva superfície amb lava «fresca». Altres descobriments recents suggereixen que Venus encara és volcànicament actiu. El camp magnètic de Venus és molt dèbil comparat amb el d'altres planetes de Sistema Solar. Açò es pot deure a la seva lenta rotació, insuficient per a formar el sistema de «dinamo interna» de ferro líquid. Com resultat d'açò, el vent solar colpeja l'atmosfera de Venus sense filtrar. Es pensa que Venus va tenir originàriament tanta aigua com la Terra, però que, sotmesa a l'acció del Sol, el vapor d'aigua en l'alta atmosfera es va dividir en hidrogen i oxigen, escapant l'hidrogen a l'espai per la seva baixa massa molecular. El percentatge de deuteri (un isòtop pesat de l'hidrogen que no escapa tan fàcilment) en l'atmosfera de Venus pareix recolzar esta teoria. Se suposa que l'oxigen molecular es va combinar amb els àtoms de la costra (encara que grans quantitats d'oxigen romanen en l'atmosfera en forma de diòxid de carboni). A causa d'esta sequedat, les roques de Venus són molt més pesades que les de la Terra, la qual cosa afavoreix la formació de muntanyes majors, profunds penya-segats i altres formacions. Es va creure que Venus posseïa un satèl·lit natural anomenat Neith, per la deessa Sais d'Egipte (el vel cap de la qual mortal podia alçar). Va ser observat per primera vegada per Giovanni Cassini en 1672. Altres observacions esporàdiques van continuar fins a 1892, però eren en la seva major part estreles tènues que pareixien estar en el lloc correcte en el moment correcte, i se sap avui que Venus no té cap lluna. == Exploració espacial de Venus == La sonda soviètica Venera 1 va ser la primera sonda espacial enviada a un altre planeta. El seu llançament es va produir el 12 de febrer de 1961 però el senyal de ràdio de la sonda es va perdre abans de la seva arribada al planeta. La primera sonda espacial que es va acostar a Venus va ser la sonda americana Mariner 2 en 1962 determinant que aquest planeta no posseeix camp magnètic i obtenint un mapa de microones de la seva superfície. En 1967 la sonda soviètica Venera 4 va ser capaç de submergir-se en l'atmosfera de Venus enviant dades sobre esta sense arribar a aterrar en la seva superfície. El primer aterratge sobre la superfície de Venus es va produir l'any 1970 amb l'arribada de la sonda Venera 7. Posteriorment les sondes Venera 9, 10, 13 i 14 van ser capaços d'enviar algunes poques fotografies de la superfície mostrant una superfície de roques aplanada per les fortes pressió atmosfèrica i sense trets aparents d'erosió davant de la pràctica absència de vent. Paral·lelament el programa americà d'exploració espacial enviament diferents sondes Pioneer Venus al planeta incloent un sistema de multi-sondes. En 1985 les sondes soviètiques Vega 1 i 2 van dipositar sondes atmosfèriques en globus al mateix temps que sondes en la superfície. Cap dels aparells en superfície va resistir per més d'unes 2 hores les altes temperatures i pressions de la superfície. [[Image:VenusianArachnoid.png|thumb|right|Imatge de la sonda Magallanes del 20 de gener de 1998]] En 1990 la sonda americana Magallanes va realitzar mesures per radar de la superfície del planeta, obtenint mapes d'una resolució de 100 m en el 98% del planeta. A causa de la seva posició pròxima a la Terra, Venus ha sigut també visitat per diferents sondes espacials en maniobres de assistència gravitatòria en les que s'utilitza la gravetat del planeta per a impulsar la sonda espacial. Venus Express és una missió espacial de l'Agència Espacial Europea ESA que estudiarà el planeta des d'una òrbita polar. El seu llançament està previst per a finals del 2005. 1568 2956 2005-08-25T10:01:41Z Arturo Reina 11 /* La hidrosfera */ [[Image:The_Earth_seen_from_Apollo_17.jpg|right|thumb|300px|Una imatge a color vista des de l'Apollo 17.]] [[Image:Jordens_inre.jpg|right|thumb|300px|Capes de la Terra]] La Terra esta composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic: * Escorça: És la capa més superficial i té un grossària que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). La costra està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents. * Mant: És una capa intermèdia entre la costra i el nucli el qual arriba fins una profunditat de 2900 km. El mant està compost per peridotita. * Litosfera: És la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un grossària de 250 km i comprèn a la costra i la porció superior del mant. * Astenosfera: És la porció del mant que es comporta de manera fluida. * Nucli: És la capa més profunda del planeta i té un diàmetre de 3475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. Aquest es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid. == La hidrosfera == La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense l'efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO<sub>2</sub> i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i l'ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1.4 *10 <sup>21 </sup> kg. == L'atmosfera == La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre. Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO<sub>2</sub> en O<sub>2</sub>. L'oxigen lliure en l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, la estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i la exosfera. Les seves altures varia amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5.1*10 <sup>18 </sup> kg. == La Terra en el Sistema solar == La Terra triga 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el '''Pol Sud'''. Triga 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment diürn aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de poc més d'1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la '''Eclíptica'''. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos. == La biosfera == La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la '''biosfera'''. La biosfera va apareixer fa aproximadament 3.5 mil milions d'anys (3,5*10 <sup>9</sup>), quan van apareixer les primeres formes de vida i es va iniciar la evolució. La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la '''Terra''' organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. [[Image:Whole_world_-_land_and_oceans.jpg|thumb|550px|center|Planisferi de la terra. Composició de fotos de satèl·lit]] [[Image:Physical_world.jpg|thumb|550px|center|Mapa físic de la terra.]] 1569 4645 2006-04-24T08:05:03Z 84.60.115.255 /* Característiques físiques */ [[Image:Mars_Hubble.jpg|right|thumb|300px|Imatge ultraviolada dels núvols de Venus vistos pel Pioneer Venus Orbiter (26 de febrer, de 1979)]] '''Mart''' és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el primer dels planetes exteriors a l'òrbita terrestre. És, possiblement, el més paregut a la Terra. Tycho Brahe va mesurar escrupolosament el moviment de Mart en el cel, les seves retrogradacions (llaços) i estes dades van permetre a Kepler trobar la naturalesa el·líptica de la seva òrbita i les conegudes com lleis de Kepler. Els planetes superiors o exteriors, mai passen entre el Sol i la Terra ni mai se'ls veu en creixent ni a quart; les seves fases estan poc marcades, fet que és fàcil de demostrar per la geometria elemental. Considerant el triangle Sol-Mart-Terra, l'angle de fase és el que formen el Sol i la Terra vistos des de Mart. Aconsegueix el seu valor màxim en les quadratures quan el triangle STM és rectangle en la Terra. Per a Mart, aquest angle de fase no és mai major de 42&ordm;, i el seu aspecte de disc geperut és anàleg a què presenta la Lluna 3,5 dies abans o després de la Lluna plena. Esta fase, fàcilment visible amb un telescopi d'aficionat, no va aconseguir ser vista per Galileo Galilei, qui només va suposar la seva existència. == Origen del nom del planeta Mart == Mart va ser el déu romà de la guerra. El déu grec de la guerra s'anomena Ares. El color roig del planeta Mart, relacionat amb la sang, va afavorir que se'l considerara des d'antic encarnat en el planeta a què dóna nom. A vegades es fa referència a Mart com el '''Planeta Roig'''. == Història de l'observació de Mart == Fins al segle XVII la motivació principal de l'observació de Mart era l'astrològica. Un cop inventat el telescopi, Galileo Galilei al voltant del 1610 ja va descriure Mart com un disc, donant-li entitat de món, com la Lluna o la Terra. El 1659, Christiaan Huygens va descriure i dibuixar la primera i més obvia característica de Mart, un triangle fosc anomenat més endavant ''Syrtis Major''. Seguint aquesta marca, Huygens va deduir correctament la durada del dia marcià, una mica més llarg que el de la Terra. Cap a la dècada dels 1670 Giovanni Cassini va detectar les marques brillants i blanques dels pols. A finals del segle XVII, William Herschel, un músic reconvertit a astrònom, va millorar l'òptica dels telescopis i va continuar l'observació de Mart. Va corroborar l'existència dels pols, i la seva expansió durant l'hivern així com la seva gairebé desaparició durant l'estiu. Va justificar aquest fet per que el planeta roig també té una inclinació axial similar a la Terra. Això sí, les estacions eren aproximadament el doble de llargues a Mart. També va observar taques brillants i mòbils que interpretà acertadament com a núvols. En les dècades que seguiren nombrosos estudiosos vàren dibuixar diferents mapes de Mart i donaren nom a les taques fosques i clares de la seva superfície. Molts d'aquests mapes però, es contradeien entre si i duïen noms dels mateixos astrònoms o d'altres personatges. El 1877, durant l'acostament de Mart a l'òrbita terrestre Giovanni Schaparelli va dibuixar el millor mapa del planeta roig fet fins aleshores. A més va proposar tot un seguit de noms, en llatí, que adaptats encara s'usen avui dia ja que van ser acceptat per la Unió Astronòmica Internacional el 1958. Tal i com ja s'havia fet a la lluna s'associaven les taques fosques amb masses d'aigua i les brillants amb superfícies terrestres. Alguns exemples: ''Mare Sirenum'' mar de les sirenes, ''Solis lacus'' llac del Sol, ''Utopia'', ''Arcadia''... == Característiques físiques == [[Image:Earth Mars Comparison.jpg|thumb|right|300px|Grandària de Mart comparada amb la Terra]] *Té una forma lleugerament el·lipsoïdal, amb un diàmetre equatorial de 6.794 Km. i un polar de 6.750 Km. Mesures micromètriques molt precises han donat un aplatament de 0,01, o siga tres vegades major que el de la Terra. A causa d'aquest aplatament, l'eix de rotació està animat d'una lenta precesió deguda a l'atracció del Sol sobre l'inflor equatorial del planeta; però la precessió lunar, que en el nostre planeta és dos vegades major que la solar, no té el seu equivalent a Mart. *Amb aquest diàmetre, el seu volum 15 centèsims del terrestre i la massa només 11 centèsims. En conseqüència, la densitat és inferior a la de la Terra; és 3,94 en relació amb l'aigua. Un cos transportat a Mart pesaria 1/3 del seu pes en la Terra, a causa de la poca força gravitatòria. *Coneixem amb exactitud el que dura la rotació de Mart pel fet que les taques que s'observen en la seva superfície, fosques i ben delimitades, són excel·lents punts de referència. Van ser observades per primera vegada en 1659 per Huygens, gran astrònom que va assignar a la seva rotació la duració d'un dia. En 1666, Giovanni Cassini la va fixar en 24 h. 40 m., valor molt aproximat al vertader. Comparant els dibuixos fets en un interval d'observació de prop de tres-cents anys, ha donat per resultat establir el valor de 24 h. 37 m. 22,7 s. per al dia sideral (el període de rotació de la Terra és de 23 h. 56 m. 4,1 s). *De la duració del dia sideral es deduïx fàcilment que el dia solar té a Mart una duració de 24 h 39 m. 35,3 s. El dia solar mitjà o temps entre dos passos consecutius del Sol mitjà pel meridià del lloc, dura 24h 41 min 18,6 s. Un dia marcià val, per consegüent, 1,029 dies terrestres. El dia solar a Mart té, igual que en la Terra una duració variable, açò se deu al fet que els planetes seguixen òrbites el·líptiques al voltant del Sol que no es recorren amb uniformitat. No obstant a Mart la variació és major per l'elevada excentricitat. Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nord-americanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet que eixa veu significa sòl en francès i designa en castellà la llum solar o, escrit amb majúscula, l'astre central del nostre sistema planetari. *L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668,6 sols. Quan tinguem la necessitat de tenir un calendari, aquest ha de constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies. *Els pols de Mart estan assenyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernador, que han facilitat molt la determinació de l'angle que forma l'equador del planeta amb el pla de la seva òrbita, angle equivalent per a Mart a l'obliqüitat de l'eclíptica en la Terra. Les mesures fetes per Camichel sobre clixés obtinguts en Pic du Midi, han donat per a aquest angle 24&ordm; 48&#8217;. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19&ordm;, un poc major que l'obliqüitat de li eclíptica (23&ordm; 27&#8217;), motiu pel qual Mart té períodes estacionals semblants als de la Terra, encara que les seves estacions són més llargues, perquè un any marcià és quasi dos vegades més llarg que un any terrestre. == Òrbita == L'òrbita de Mart és molt excèntrica: entre el seu afeli i el seu periheli, la distància del planeta al Sol augmenta en uns 42,4 milions de quilòmetres. Gràcies a les excel·lents observacions de Tycho Brahe, Kepler es va donar compte d'esta separació i va arribar a descobrir la naturalesa el·líptica de les òrbites planetàries considerades fins llavors com a circulars. Aquest efecte té una gran influència en el clima marcià, la diferència de distàncies al Sol causa una variació de temperatura d'uns 30ºC en el punt sub-solar entre l'afeli i el periheli. Si dins d'eixa òrbita es dibuixa la de la Terra, l'el·lipse de la qual és molt menys allargada, pot observar-se també que la distància de la Terra a Mart es troba subjecta a grans variacions. En el moment de la conjunció o siga quan el Sol està situat entre ambdós planetes, la distància entre estos pot ser de 399 milions de quilòmetres i el diàmetre aparent de Mart és de 3,5" ; durant les oposicions més favorables eixa distància queda reduïda a menys de 56 milions de quilòmetres i el diàmetre aparent de Mart és de 25". Durant l'oposició aconsegueix una magnitud de -2,0 i en les oposicions perihéliques -2,8 sent el planeta més brillant a excepció de Venus i Júpiter. Donada la menudesa del globus marcià, la seva observació telescòpica només presenta interès en els períodes que precedeixen i segueixen a les oposicions. == Superfície de Mart == [[Image:MarsTopoMap-PIA02031_modest.jpg|thumb|250px|Mapa topogràfic de Mart, cortesia NASA/JPL-Caltech. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sud.]] La ciència que estudia la superfície de Mart s'anomena '''areografia''' (d'Ares, déu de la guerra entre els grecs). Mart és un món molt més xicotet que la Terra. Els seus principals característiques, en proporció amb les del globus terrestre, són les següents: diàmetre 53 per cent, superfície 28 per cent, massa 11 per cent. Com els oceans cobreixen el 71 per cent de la superfície terrestre i, Mart no té mars, les terres d'ambdós móns tenen aproximadament la mateixa superfície. La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la Terra com de la Lluna: Cràters d'impacte, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes d'arena. La seva composició és fonamentalment balsalt volcànic amb un alt contingut en òxids de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seva naturalesa, s'assembla a la limonita, òxid de ferro molt hidratat. Així com en les crostes de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sòl de Mart són preponderants els ferrosilicats. Els seus tres constituents principals són, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conté: 20,8 per cent de sílice, 13,5 de ferro, 5 d'alumini, 3,8 de calci, i també titani i altres components menors. *Des de la Terra, per mitjà de telescopis, s'observen unes taques fosques i brillants que no es corresponen a accidents topogràfiques sinó que apareixen taques fosques si el terreny està cobert de pols fosca (taques d'albedo). Estos poden canviar lentament quan el vent arrossega la pols. La taca fosca més característica és '''Syrtis Major''' que simplement és un pendent menor de l'1% i sense res resaltable. *La superfície de Mart presenta també unes regions brillants de color taronja rogenc, que reben el nom de ''deserts'', i que s'estenen per les tres quartes parts de la superfície del planeta donant-li eixa coloració rogenca característica o, millor dit, el d'un immens pedregar, ja que el sòl es troba cobert de pedres, cantells i blocs. *Un enorme escaló, pròxim a l'equador divideix a Mart en dos regions clarament diferenciades, un nord pla, jove i profund i un sud alt, vell i escarpat, amb cràters semblants a les regions altes de la Lluna. En contrast, l'hemisferi nord és pla, més jóvens, i amb una història més complexa. Pareix haver-hi una brusca elevació de diversos km en el límit. Les raons d'esta dicotomia global són desconegudes. *Hi ha distribuïts cràters d'impacte per tot Mart, però en el H. Sud hi ha un vell altiplà de lava basàltica semblants als &laquo;mars&raquo; de la Lluna, sembrada de cràters de tipus lunar. Però l'aspecte general del paisatge marcià difereix que presenta el nostre satèl·lit com a conseqüència de l'existència d'una atmosfera. En particular, el vent carregat de partícules sòlides produïx una ablació que, en el curs dels temps geològics, ha arrasat molts circs. Estos són, per consegüent, molt menys nombrosos que en la Lluna i la major part d'ells tenen les muralles més o menys desgastades per l'erosió. D'altra banda, els enormes volums de pols arrossegada pel vent cobreixen els cràters menors, les anfractuositats del terreny i altres accidents poc importants. Entre els cràters d'impacte destaca en l'hemisferi sud el cràter d'impacte '''Hellas Planitia''' té 6 km de profunditat i 2.000 km de diàmetre. Molts dels cràters d'impacte més recents, tenen una morfologia que suggereix que la superfície estava humida o plena de fang quan va ocórrer l'impacte. *El camp magnètic marcià és molt dèbil, unes 2 mil·lèsimes del terrestre i amb una polaritat invertida respecte a la Terra. La superfície de Mart conserva les empremtes de '''grans cataclismes''' que no tenen equivalent en la Terra: *Una característica que domina part de l'Hemisferi nord, és l'existència d'un enorme inflor que conté el complex volcànic de Tharsis. En ell es troba '''Olympus Mons''' el major volcà del sistema solar. Té una altura de 25 Km (més de dos vegades i mitja l'altura de l'Everest sobre un globus més petit que el de la Terra), i la seua base té una amplària de 600 Km. Les colades de lava han creat un sòcol que forma un penya-segat de 6 km d'altura. Cal afegir la gran estructura col·lapsada de '''Alba Pastera'''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues vessants. *Pròxim a l'Equador i amb una longitud de 2.700 Km. una amplària de fins a 500 km. i una profunditat d'entre 2 i 7 Km. Vall Marineris és un canó que deixa xicotet al Canó del Colorado. Es va formar per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'inflor de Tharsis. *Hi ha clara evidència d'erosió en diversos llocs de Mart tant pel vent com per aigua. Existeixen en la superfície llargues valls sinuoses que recorden llits de rius (actualment secs perquè l'aigua líquida no pot existir en la superfície del planeta en les actuals condicions atmosfèriques). Eixes immenses valls poden ser el resultat de fractures al llarg de les quals han corregut dolls de lava i, més tard, d'aigua. La superfície del planeta conserva vertaderes xarxes hidrogràfiques, avui seques, amb els seus valls sinuoses entallades per les aigües dels rius, els seus afluents, els seus braços, separats per bancs d'al·luvions que han subsistit fins als nostres dies. Suggereixen un passat, amb altres condicions ambientals en què l'aigua va modelar el terreny per mitjà d'inundacions catastròfiques. Alguns suggereixen l'existència en un passat remot de llacs i inclòs d'un vast oceà en la regió boreal del planeta. Tot pareix indicar que va ser fa uns 4.000 milions d'anys i per un breu període de temps. *Igual que la Lluna i Mercuri, Mart no presenta tectònica de plaques activa, com la Terra. No hi ha evidències de moviments horitzontals recents en la superfície com ara les muntanyes per plegament tan comú en la Terra. No obstant la Mars Global Surveyor en òrbita al voltant de Mart ha detectat en diverses regions de Mart extens camps magnètics de baixa intensitat. Esta troballa inesperada d'un probablement camp magnètic global avui desaparegut, pot tenir interessants implicacions per a l'estructura interior de Mart. Les magnetitzacions residuals de les roques ocorren en bandes alternatives, semblants a les observades en les dorsals marines on es forma superfície terrestre. Encara que hi ha diverses possibles explicacions una d'elles és que el planeta Mart va poder haver tingut una tectònica de plaques en la seva història inicial. == Característiques atmosfèriques == L'atmosfera de Mart és molt tènue amb una pressió superficial de només 7 a 9 mil·libars enfront dels 1033 mbares de la atmosfera terrestre. Açò representa que és només d'una centèsima part de la terrestre, però varia prou amb l'altitud des de quasi 9 mil·libars en les depressions més profundes fins a 1 mil·libar en la cima de l'Olympus Mons. La seva composició és fonamentalment diòxid de carboni (95,3%) amb un 2,7% de nitrogen, 1,6 % d'argó i traces d'oxigen(0,15%) monòxid de carboni (0,07%) i vapor d'aigua (0,03%). La proporció d'altres elements és ínfim i escapa la seva dosificació a la sensibilitat dels instruments fins ara empleats. El contingut d'ozó és 1000 vegades menor que en la Terra, per la qual cosa esta capa, que es troba a 40 Km. d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta. L'atmosfera, és prou densa com per a albergar vents molt forts i grans tempestats de pols que, a vegades, poden comprendre el planeta sencer durant mesos. Aquest vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blanques, grogues i blaus. Els núvols blancs són de vapor d'aigua condensada o de diòxid de carboni en latituds polars. Les grogues de naturalesa pilosa són el resultat de les tempestats de pols i estan compostes per partícules d'1 micròmetre o micró. Esta atmosfera no és blava, com la de la Terra, sinó d'un suau color rosa salmó a causa de la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sòl ferruginós. *A l'hivern, en les latituds mitjanes, el vapor d'aigua es condensa en l'atmosfera i forma núvols lleugers de finíssims cristalls de gel. En les latituds extremes, la condensació de l'anhídrid carbònic forma altres núvols que consten de cristalls de neu carbònica. *La dèbil atmosfera marciana produïx un efecte hivernacle que augmenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que allò que s'ha observat en Venus i en la Terra. *L'atmosfera marciana és de la segona generació. La que va tenir en un principi, una vegada format el planeta, ha donat pas a una altra, els elements de la qual no provenen directament de la nebulosa primitiva. Una atmosfera de la segona generació és el resultat, de l'activitat del planeta. Així el vulcanisme aboca a l'atmosfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmosfera, en tant que el segon tendeix a congelar-se en el sòl fred. El nitrogen i l'oxigen no són produïts a Mart més que en ínfimes proporcions. Al contrari, l'argó és relativament abundant en l'atmosfera marciana. Açò no és res estrany: els elements lleugers de l'atmosfera (hidrogen, heli, etc.) són els que més fàcilment es dissipen en l'espai interplanetari perquè els seus àtoms i molècules, al xocar entre si, aconsegueixen la segona velocitat còsmica; els gasos més pesats acaben per combinar-se amb els elements del sòl; l'argó, encara que lleuger, és el prou pesat com perquè el seu fuga cap a l'espai interplanetari siga difícil i, d'altra banda, al ser un gas neutre o inert, no es combina amb els altres elements; així, encara que es desprenga del sòl en ínfimes proporcions, es va acumulant amb el temps. *En els inicis de la seva història Mart era molt paregut a la Terra. Igual que en la Terra la majoria del seu diòxid de carboni es va utilitzar a formar carbonats en les roques. Però al no tenir una tectònica de plaques és incapaces de reciclar cap a l'atmosfera gens d'aquest diòxid de carboni i així no pot mantenir un efecte hivernacle significatiu. *No hi ha cinturó de radiació, encara que sí que hi ha una dèbil ionosfera que té la seva màxima densitat electrònica a 130 Km. d'altura. *Encara que no hi hi ha evidència d'activitat volcànica actual, recentment la nau europea Mars Express ha trobat traces de metà en una proporció de 10 parts per 1000 milions. Aquest gas només pot tenir un origen volcànic o biològic. El metà no pot romandre molt de temps en l'atmosfera. S'estima en 400 anys en temps a desaparèixer en l'atmosfera de Mart, això suposa que hi ha una font que el produïx. El mes probable és que l'activitat volcànica de '''Olympus Mons''' no acabara de colp fa 100 milions d'anys. == L'aigua a Mart == En la Terra, i al nivell del mar, l'aigua bull a 100&ordm;C. Però el punt d'ebullició depèn de la pressió i si esta és excessivament baixa, l'aigua no pot existir a l'estat líquid. Això és el que ocorre a Mart: si eixe planeta va tenir abundants cursos d'aigua va ser perquè comptava també amb una atmosfera molt més densa que proporcionava també temperatures més elevades. Al dissipar-se la major part d'eixa atmosfera en l'espai, al disminuir així la pressió i abaixar la temperatura, l'aigua va desaparèixer de la superfície de Mart. Ara bé, subsisteix en l'atmosfera, en estat de vapor, encara que en d'escasses proporcions, així com en els casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus, i segons pareix, en el subsòl. Quan les xicotetes pal·les mecàniques de les sondes espacials excaven una ranura en el sòl polsegós de Mart, les vores d'eixa excavació hagueren d'afonar-se com quan practiquem un solc en l'arena o en un sòl terrós. En realitat, les vores de les ranures practicades a Mart no s'afonen, com si el sòl estiguera humit. Tot permet suposar que entre els grans del sòl hi ha aigua congelada, fenomen que, d'altra banda, és comú en les regions molt fredes de la Terra on, des de les grans glaciacions del quaternari, el sòl està profundament gelat. En torn de certs cràters marcians s'observen unes formacions en forma de lòbuls la formació de les quals només pot ser explicada admetent que el sòl de Mart està congelat: la calor produïda per l'impacte del meteorit hi ha degut provocar la vaporització del gel i al vapor en expansió es deuria certa sustentació de la matèria projectada en l'impacte la i la formació del referit relleu de lòbuls o guimaldes. També es disposa de fotografies d'un altre tipus d'accident del relleu perfectament explicat per l'existència d'un gelisol. Es tracta d'un afonament del sòl de la depressió del qual parteix un llit sec amb l'empremta dels seus braços separats per bancs d'al·luvions. Pareix que en la zona de la depressió, la calor, probablement a causa d'un fenomen volcànic, ha provocat la fusió del gel; el terreny s'ha afonat pel seu propi pes, expulsant l'aigua fins a la superfície; com l'evaporació del líquid, encara que ineluctable, no és instantània l'aigua ha pogut discórrer pel sòl abans de la seva total evaporació; el fenomen ha durat prou temps com perquè el curs de l'aigua així creat per la fusió del permafrost haja excavat un llit.<br> *Al juny del 2000 la nau Mars Global Surveyor va detectar en parets de cràters o en valls profundes on no dóna mai el sol, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els depòsits de terra i roques transportats per ells. Només apareixen en latituds altes de l'hemisferi sud. Creiem estar veient un subministrament superficial d'aigua semblant a un aqüífer. Aquest aqüífer estaria situat entre 100 i 400 metres de profunditat. Al sorgir l'aigua cap a la superfície es congela i forma una presa de gel que temeta per trencar-se i llavors es produïx el torrent que dura molt poc fins que l'aigua s'evapora, ja que no pot existir en les condicions ambientals del planeta. *Al maig del 2002 la nau Mars Odyssey va detectar la signatura d'hidrogen superficial. Aquest hidrogen podria estar combinat formant aigua gelada. El gel formaria una capa baix la superfície, entre 30 i 60 cm. i comprendria des dels casquets fins als 60&ordm; de latitud. Al gener del 2004 la sonda europea Mars Express detecta aigua en el pol sud del planeta. L'observació s'ha fet al final de l'estiu quan el "gel sec" sublima i deixa un casquet residual d'aigua. En el pol nord la seua presència estava ja confirmada. Pareix que els europeus han detectat línies espectrals de vapor d'aigua i no ions d'hidrogen, és una mesura directa i no indirecta com la que va fer USA en 2002, no obstant la polèmica estava ja servida. *També subsisteix aigua marciana en l'atmosfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01 per cent) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de Mart, formar-la en ella una pel·lícula líquida la grossària de la qual seria aproximadament de la centèsima part d'un mil·límetre. A pesar de la seva escassetat, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. A Mart, la pressió atmosfèrica és tan baixa que el vapor d'aigua se sublima en el sòl, en forma de gel, a la temperatura de &#8211;80&ordm;C. Quan la temperatura s'eleva novament per damunt d'eixe límit, el gel se sublima en sentit invers: es converteix en vapor sense passar per l'estat líquid. == Casquets polars == [[Image:Mars_NPArea-PIA00161_modest.jpg|thumb|right|200px|Pol Nord de Mart. (Cortesia NASA/JPL-Caltech.)]] La superfície del planeta presenta diversos tipus de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar són dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Així com el vapor d'aigua se sublima a Mart aproximadament a -80&ordm;C, el gas carbònic ho fa a &#8211;120&ordm;C. Eixa diferència confereix als casquets Polars de Mart un caràcter singular. Quan arriba l'estació freda, el depòsit de gel perpetu comença per cobrir-se amb una capa de rosada blanca deguda, com ja s'ha dit, a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric; després, al continuar abaixant la temperatura i passar a ser la mateixa inferior a -120&ordm;C, desapareix l'aigua congelada davall un mant de neu carbònica que estén al casquet polar fins a sobrepassar a vegades el paral·lel dels 60&ordm;. Això és així perquè es congela part de l'atmosfera de CO<sub>2</sub>. Recíprocament en l'hemisferi oposat, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de &#8211;120&ordm;C, la qual cosa provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; després, quan el termòmetre s'eleva a mes de &#8211; 80&ordm;C, se sublima, al seu torn, la rosada blanca; només subsisteixen llavors els gels permanents, però ja el fred torna i estos no patiran una ablació important. La massa de gel perpetu té un grandària d'uns 100 quilòmetres de diàmetre i uns 10 metres de grossària. Així els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gel de CO<sub>2</sub> ("gel sec") i que potser davall del casquet sud hi haja gel d'aigua. En l'estiu austral el diòxid de carboni se sublima per complet, deixant una capa residual de gel d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sud ha desaparegut dos vegades per complet, mentre el nord no ho ha fet mai. Es desconeix si hi ha una capa semblant de gel d'aigua baix el casquet polar nord atès que la capa de diòxid de carboni mai desapareix per complet. Això se deu al fet que encara que el clima en el H. sud és més rigorós, les curtes estacions de la primavera i estiu de l'hemisferi austral ocorren quan el sol està en el periheli, així les màximes temperatures ocorren en l'hemisferi sud i el casquet pateix per això. Al mateix temps les temperatures mes baixes també ocorren en el sud perquè la tardor i hivern són llargs i el sol està en l'afeli. *Els casquets polars mostren una estructura estratificada amb capes alternants de gel i distintes quantitats de pols fosca. No se sap a ciència certa el mecanisme causant de l'estratificació però pot ser deguda a canvis climàtics relacionats amb variacions a llarg termini de la inclinació de l'equador marcià respecte al pla de l'òrbita. També podria haver-hi aigua oculta baix la superfície a menors latituds. Els canvis estacionals en els casquets produïxen canvis en la pressió atmosfèrica global d'al voltant d'un 25% (mesurats en els llocs d'aterratge dels Viking). *La Mars Global Surveyor va determinar a finals de 1998 que la massa total de gel del casquet polar nord equival a la meitat del gel que existeix a Groenlàndia i constituïx la major reserva d'aigua del sistema solar, exceptuada la Terra. A més el gel del pol nord de Mart s'assenta sobre una gran depressió del terreny estant cobert per "gel sec". Els nous trets topogràfics suggereixen que el casquet nord marcià mostra un gran monticle de gel, tallat per un remolí semicircular que podria ser obra del vent. El casquet gelat pareix elevar-se abruptament des del terreny adjacent amb vessants empinades i acabant en un altiplà de gel. El gel presenta en els vores del casquet bandes clares i fosques que pareixen indicar processos de sedimentació. No hi ha empremtes d'impacte, la qual cosa significa que és casquet i els seus depòsits podrien tenir només 100.000 anys. En canvi el casquet del H. Sud format segons pareix només de CO<sub>2</sub> ("gel sec") mostra cràters d'impacte que podria indicar una antiguitat d'1.000 milions d'anys. == Climatologia == Sobre les temperatures que regnen a Mart, encara no es disposa de dades suficients que permeten conèixer la seva evolució al llarg de l'any marcià i en les diferents latituds i, molt menys, les particularitats regionals. Tampoc resulta còmoda la comparació de les temperatures registrades per les diferents sondes que han explorat aquell planeta: a més que s'han emprat instruments de diverses índoles, també han variat les condicions del seu ús, ja que en certs casos la temperatura ha sigut mesurada en el mateix sòl, en altres, a certa altura del mateix, en tant que altres sondes mesuraven la temperatura del sòl des de l'òrbita en què es trobaven satel·litzades. *Per trobar-se Mart molt més lluny del Sol que la Terra, els seus climes són més freds, i tant més per quant l'atmosfera, al ser tan tènue, reté poca calor: d'ací que la diferència entre les temperatures diürnes i nocturnes siga mes pronunciada que en el nostre planeta. A això contribuïx també la baixa conductivitat tèrmica del sòl marcià. La duració del dia i de la nit Mart és aproximadament la mateixa que en la Terra. *La temperatura en la superfície depèn de la latitud i presenta variacions estacionals. La temperatura mitjana superficial és d'uns 218 K (-55 C). La variació diürna de les temperatures és molt elevada com correspon a una atmosfera tan tènue. Les màximes diürnes, en l'equador i a l'estiu, poden aconseguir els 20 &ordm;C o més, mentres les màximes nocturnes poden aconseguir fàcilment -80ºC. En els casquets polars, a l'hivern les temperatures poden baixar fins a -130&ordm;C. *En una d'eixes ocasions Mart es trobava el més prop possible del Sol i llavors es va registrar en l'equador, en ple estiu, la temperatura de 27&ordm;C, de tant que en el pol de l'altre hemisferi, on imperava llavors l'hivern, es medien -128&ordm;C. En 1976, Mart es trobava, al contrari, a la seva màxima distància del Sol quan van arribar e eixe planeta les sondes Viking. La primera d'estes va aterrar a una latitud (22,46&ordm;N.) que és aproximadament la de L'Havana o de La Meca; allí, a pesar de trobar-se l'hemisferi a l'estiu, la màxima temperatura diürna registrada va ser de -13ºC (a les 15 hores) i la mínima de &#8211;86&ordm;C (a les 6, abans de l'eixida del Sol). Per la seva banda, el segon Viking es va posar a la latitud de 47,89&ordm;N. (aproximadament la de Viena) i va mesurar allí, també en ple estiu, temperatures màximes i mínimes que, com a mitjana, van ser respectivament de -38 i &#8211;89&ordm;C.<br> *Enormes tempestats de pols, que persisteixen durant setmanes i inclús mesos, enfosquint tot el planeta poden sorgir de sobte (encara que són més freqüents després del periheli del planeta) i en l'hemisferi sud, quan allí és el final de la primavera, estan causades per vents de més de 150 Km/h. Així com en la Terra un vent de 50 a 60 km/h basta per a alçar núvols de pols, a Mart, donada l'ínfima densitat de l'aire, només un vendaval d'uns 200km/h pot produir el mateix efecte, encara que admetent que el sòl esta sec (i ja hem vist que, per la seva consistència, està carregat d'humitat congelada). Les dites tempestats, observades des de Terra pels astrònoms i que aconsegueixen una dimensió planetària, tenen el seu origen en la diferència d'energia del Sol que rep el planeta en l'afeli i en el periheli, causades per l'elevada excentricitat de l'òrbita marciana. Quan Mart es troba en les proximitats del periheli de la seva òrbita (o siga a la seva mínima distància del Sol), la temperatura s'eleva en el H. sud per ser finals de primavera i amb el plus extra del major acostament al Sol. Això causa que el sòl perd la seva humitat. En certes regions, especialment entre Noachis i Hellas, es desencadena llavors una violenta tempestat local que, arranca al sòl sec imponents masses de pols. Este, per ser molt fi, s'eleva a grans altituds i, en unes setmanes, cobreix no sols tot un hemisferi sinó inclús la quasi totalitat del planeta. La pols en suspensió en l'atmosfera causa una nebla groga que enfosqueix els accidents més característics del planeta. A l'interferir l'entrada d'energia solar les temperatures màximes disminuïxen, però al seu torn actua com una manta que impedeix la dissipació de la calor, pel que les mínimes augmenten. En conseqüència l'oscil·lació tèrmica diürna disminuïx dràsticament. Així va ocórrer en 1971, impossibilitant durant cert temps les observacions que havien d'efectuar les quatre sondes (dos Mars soviètiques i dos Mariner americanes) que acabaven d'arribar al planeta roig. Eixos vels de pols que es traslladen d'una part a una altra, que cobreixen i descobreixen estacionalment regions d'un altre color o matís, i eixos vents que orienten les partícules del sòl i les dunes, expliquen els canvis de color que afecten el disc marcià vist des de la Terra i que tant havien intrigat als astrònoms durant més d'un segle. *Durant un any marcià part del CO<sub>2</sub> de l'atmosfera es condensa en l'hemisferi on és hivern, o se sublima del pol a l'atmosfera quan és estiu. En conseqüència la pressió atmosfèrica té una variació anual. == Les estacions a Mart == Igual que la Terra l'equador marcià està inclinat respecte al pla de l'òrbita un angle de 25&ordm;,19. Ambdós plans es tallen assenyalant una direcció que s'anomena punt Àries (Vernal) en la Terra o punt Vernal de Mart quan l'òrbita talla ascendentment a l'equador del planeta. Ambdós punts es prenen com a origen de les longituds solars (aerocéntricas, en honor al déu Ares) Ls, mesurades sobre l'òrbita, o de les Ascensions Rectes As, mesurades sobre l'Equador. La primavera comença en l'Hemisferi Nord en l'Equinocci de Primavera quan el Sol travessa el punt vernal passant de l'hemisferi Sud al Nord (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart açò té també un sentit climàtic. Els dies i les nits duren igual i comença la Primavera en el H. Nord. Esta dura fins que LS=90&ordm; Solstici d'Estiu en què el dia té una duració màxima en l'hemisferi nord i mínima en el sud. Anàlogament, Ls = 90&deg;, 180&deg;, i 270&deg; indiquen per a l'hemisferi nord el solstici d'estiu, equinocci tardorenc, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en l'hemisferi sud és al revés. Per ser la duració de l'any marcià aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions. La diferència entre les seves duracions és major perquè l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. Heus ací la duració de les quatre estacions a Mart: {| border="1" cols="5" | align="center" colspan="2" | ESTACIÓ | align="center" colspan="2" | DURACIÓ A MART | DURACIÓ TERRA |- | hemisferi boreal | hemisferi austral | Sols | Dies | Dies |- | primavera | tardor | 194 | 199 | 92,9 |- | estiu | hivern | 178 | 183 | 93,6 |- | tardor | primavera | 143 | 147 | 89,7 |- | hivern | estiu | 154 | 158 | 89,1 |} La comparació amb les estacions terrestres mostra que, així com la duració d'estes difereix com a màxim en 4,5 dies, a Mart, a causa de la gran excentricitat de l'òrbita, la diferència arriba a ser primerament de 51 sols. Actualment el H. Nord gaudeix d'un clima més benigne que el H. Sud. La raó és evident l'hemisferi nord té tardors (143 dies) i hiverns (154 dies) curts i a més quan el Sol està en el periheli la qual cosa donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. A més la primavera (194 dies) i l'estiu (178 dies) són llargs, però estant el Sol en l'afeli són més freds que els del H. sud. Per al H. Sud la situació és la inversa. Hi ha per tant una compensació parcial entre ambdós hemisferis pel fet que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. A causa de la retrogradació del punt Vernal i a l'avanç del periheli, la situació es va decantant cada vegada més. En 2.940 anys terrestres el periheli s'alinearà al solstici d'hivern. Carl Sagan va proposar en 1971, per a conciliar l'evident erosió hídrica amb l'actual escassetat de vapor d'aigua, la teoria del "llarg hivern". Amb l'alineació del periheli al solstici d'hivern, tindrem per al H. Nord, curts hiverns i molt benignes (per la seva proximitat al periheli) i llargs estius. Al revés en el H.Sud. Això provocaria que l'extens i gros casquet polar nord, siga transferit a través de l'atmosfera, al casquet polar sud. En l'operació, la major part dels gels d'aigua i CO<sub>2</sub> es trobarien en forma de vapor en l'atmosfera, produint un efecte hivernacle. S'elevaria la temperatura superficial, augmentaria la pressió i durant uns pocs milers d'anys s'interrompria el "llarg hivern" per a donar lloc a una "curta primavera". Al cap de 27.850 anys la situació s'invertiria. == Astronomia en el cel de Mart == ===Observació del Sol=== Vist des de Mart, el Sol té un diàmetre aparent de 21'(en compte de 31,5 a 32,6' que té vist des de la Terra). Els científics que van manejar a Spirit i Opportunity li van fer observar una posta solar. Es va poder observar com desapareix ocult entre la pols en suspensió en l'atmosfera. ===Observació dels satèl·lits === Mart té dos minúsculs satèl·lits, dos penyals de forma irregular, Fobos i Deimos. El primer mesura 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitud i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, eixos astres només són visibles en el cel marcià com uns punts lluminosos molt brillants la brillantor de Deimos pot ser comparable al de Venus vist des de la Terra; el de Fobos és diverses vegades més intens. D'haver sigut majors eixos satèl·lits els seus moviments en el cel de Mart hagueren constituït un espectacle meravellós per a l'hipotètic espectador situat en el sòl del planeta roig. Fobos pega una volta en torn de Mart en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seva revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix, el satèl·lit pareix com si descriguera un moviment retrògrad : se'l veu al alba per l'Oest i posar-se per l'Est. Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'Est i la seva posta, per l'Oest. El més curiós és que durant eixe temps en què roman visible, desenvolupa dos vegades el cicle complet de les seves fases. Una altra particularitat d'eixos satèl·lits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, són eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de mes amunt del paral·lel 82&ordm; i Fobos des de les latituds de mes de 69&ordm;. De totes maneres, donades els seus petites dimensions, eixes llunes minúscules a penes poden dissipar un poquet les tenebres de la nit marciana, i això durant curts períodes de temps, ja que, al gravitar tan prop del planeta i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga sense ser il·luminats per la llum solar. S'ha observat que Fobos patix una acceleració secular que el acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer cent milions d'anys abans que es produïsca la seva caiguda). Eixa acceleració no ha pogut ser explicada fins ara. També es planteja als astrònoms el problema dels orígens d'eixos xicotets astres, ja que certes raons s'oposen que siguen asteroides capturats i altres a què siguen cossos formats entorn del planeta i alhora que ell. A més Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit siga un fragment separat d'un altre astre major. [[Image:15-ml-06-phobos2-A067R1.jpg|thumb|150px|Trànsit de Fobos]] [[Image:13-ml-04-deimos-A067R1.jpg|thumb|150px|Tránsit de Deimos]] ===Observació dels eclipsis solars de Fobos=== Les càmeres de la nau Opportunity van captar el 10 de Març del 2004 l'eclipsi parcial de sol causat pel satèl·lit Fobos. El satèl·lit tapa una gran part del sol a causa que és més gran que Deimos i orbita molt més prop de Mart. L'eclipsi de Deimos captat el 4 de Març del 2004 és comparable a un trànsit d'un planeta. ===Observació de la Terra=== Vista des de Mart pels futurs astronautes, la Terra serà un magnífic estel blavós i tan brillant com a Júpiter, almenys durant els períodes favorables (conjuncions inferiors de la Terra), ja que el nostre globus presentarà, vist des de Mart, les mateixes fases que Venus vista des de la Terra. També, igual que Venus i Mercuri, la Terra serà un astre alternativament matutí i vespertí. Amb un telescopi instal·lat a Mart podrà apreciar-se l'espectacle resultant de la conjugació dels moviments de la Terra i de la Lluna, així com de la combinació de les fases d'ambdós astres: pas de la mitjana lluna sobre la meitat fosca del disc terrestre; pas del sistema Terra-Lluna davant del disc solar durant els eclipsis. ===Trànsits de la Terra pel disc solar=== El 10 de Novembre del 2084 ocorrerà el pròxim trànsit de la Terra pel disc solar vist des de Mart. Estos trànsits es repeteixen aproximadament cada 79 anys. Els trànsits d'octubre-novembre ocorren quan el planeta Mart està en oposició i prop del node node ascendent. Els trànsits d'abril- maig quan està en el node descendent. El trànsit de 11 de maig de 1984 previst per J. Meeus va servir d'inspiració a l'escriptor Arthur C. Clarke per a escriure ''Transit of Earth'' en el qual un astronauta deixat només a Mart descriu el rar fenomen astronòmic poc abans de morir a causa de la falta d'oxigen. == Exploració i visió de Mart == [[Image:Vikinglander-view.jpg|right|thumb|200px|Fotografia de la superfície de Mart, presa per la Viking 1]] La primera sonda a visitar Mart va ser la Mariner 4 en 1965. Junt amb les Mariner 6 i 7 que van arribar a Mart en 1969 només van aconseguir observar un Mart ple de cràters i paregut a la Lluna. Va ser el Mariner IX, la primera a col·locar-se en òrbita marciana, al mig d'una espectacular tempestat de pols, la primera és aguaitar un Mart amb canals que pareixien xarxes hídriques, vapor d'aigua en l'atmosfera, i que suggeria un passat de Mart diferent. Les primeres naus a aterrar a Mart van ser la Viking I i II en 1976. Els resultats negatius en els seus experiments biològics van propiciar un paro de 20 anys en l'exploració. El 4 de Juliol de 1997 la Mars Pathfinder va aterrar amb èxit a Mart i va provar que era possible que un xicotet robot es passejara pel planeta. En 2004 una missió científicament més ambiciosa va portar a dos robots Spirit i Opportunity que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades a analitzar les roques a la recerca d'aigua i pareix que van trobar vestigis d'un antic mar o llac salat. == Meteorits d'origen marcià == Els meteorits denominats SNC són originaris de Mart. Se sap amb seguretat el seu origen perquè s'han trobat en el seu interior xicotetes bambolles de gas la composició del qual coincideix amb la mesura per les sondes Viking. El 6 d'agost de 1996, qual serp d'estiu, David McKay, de la NASA, va anunciar la primera identificació de compostos orgànics en el meteorit marcià ALH84001. El meteorit s'havia després de Mart fa 15 milions d'anys, havia caigut sobre l'Antàrtida fa 13000 anys i va ser trobat en 1984. Procedeix d'una roca marciana solidificada fa uns 4500 milions d'anys quan es va formar el planeta. Molts científics no van estar des de l'inici d'acord amb l'anunci a què van qualificar de ''prematur i probablement equivocat. Les revelacions extraordinàries requereixen proves extraordinamente fiables. La mera presència de restes com els que crea el material orgànic no significa que tinga relació amb la vida, encara que una explicació no biològica és improbable.'' Al desembre de 1997 un grup de científics va desmentir totalment a la NASA demostrant que en la roca hi havia minerals d'aparença semblant a alguns microorganismes (llepa-les), però amb un origen químic i sense res a veure amb la vida. 1570 3239 2005-09-23T16:08:41Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Temps lliure]] [[en:Category:Games]] 1571 3884 2005-12-19T09:54:34Z Arturo Reina 11 /* Contingut */ == Introducció == === Sinopsi === Aquest llibre és una sèrie de tutorials disposats per a ajudar l'usuari des de les seves etapes de principiant fins a convertir-se en un usuari avançat. Els tutorials procuren augmentar la dificultat al llarg del temps que li prendrà a un usuari aprendre a utilitzar Blender, de manera que els usuaris intermedis poden saltar-se qualsevol etapa en particular i continuar per on els sigui més profitós. Desafortunadament, això és molt difícil a causa de les diverses trajectòries de l'aprenentatge que un usuari podria seguir, però es farà el millor que puguem. Els tutorials han de seguir-se en ordre. Els principiants de blender no poden saltar-se les classes i esperar poder fer qualsevol cosa després. L'estructura dels tutorials és mostrada en els anteriors tutorials. Els futurs professionals faran bé a prestar atenció a aquest consell. === Versió === La versió actual de la suite de programari blender 3D és 2.37a. Blender està disponible com executable precompilat per a Windows, Macintosh, Linux(i386 i PPC), Solaris, Irix i FreeBSD. Com Blender és un projecte de [http://es.wikipedia.org/wiki/Open_source codi obert], pot ser compilat també per a altres plataformes. Per favor, comproveu la següent [http://www.blender3d.org/cms/Blender.31.0.html pàgina de descàrrega] per als nous llançaments i informació d'instal·lació. La informació d'aquest viquillibre ha de reflectir la versió més actual sempre. No obstant, a causa de la complexitat de tal tasca, usuaris com vostè així com els autors també són animats per a fer actualitzacions quan la informació arriba a ser antiquada. == Contingut == ===[[blender 3D: novell a professional/classes particulars de principiant|Tutorials per a principiants]]=== *[[Blender 3D: novell a professional/sintaxi tutorial|Sintaxi del tutorial]][[imatge:100%.png]] *[[Blender 3D: novell a professional/blender interfase|Familiaritzar-se amb la Interfície de Blender]] [[imatge:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Sistema de finestres Blender|Aprengui el Sistema de finestres de Blender]][[imatge:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/La Finestra Dels Botons|La Finestra dels Botons]][[imatge:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/La Finestra Del Viewport 3D|La Finestra del Viewport 3D]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Altres finestres|Altres finestres]] [[image:75%.png]] *[[Blender 3D: novell a professional/Aprengui a modelar|Aprengui a modelar]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Modelatge ràpid|Modelatge ràpid]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Renderitzat ràpid|Renderitzat ràpid]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Modelatge de malles|Modelatge de malles]] [[image:75%.png]] ***[[Blender 3D: novell a professional/Modelant una persona simple|Modelant una persona simple]] [[image:75%.png]] ***[[Blender 3D: novell a professional/Detallant una persona simple 1|Detallant una persona simple 1]] [[image:75%.png]] ***[[Blender 3D: novell a professional/Detallant una persona simple 2|Detallant una persona simple 2]] [[image:75%.png]] [[de:Blender_Dokumentation]] [[en:Blender 3D: Noob to Pro]] [[es:Blender 3D: novato a profesional]] [[fr:Blender3D]] [[gl:Blender 3D: de novato a profesional]] [[it:Blender_3D:_Noob_to_Pro]] [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1572 4165 2006-01-25T11:05:30Z 80.58.42.170 /* Guia Ràpida d'Instal·lació */ {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=classes particulars de principiant |anterior= |següent=sintaxi tutorial }} Has vingut a aprendre sobre blender, eh? Has triat una gran opció. Aquesta és una de les eines d'animació i de creació 3D més poderoses que pots trobar, en especial si no pots pagar llicències. Aprendre a utilitzar blender pot ser una tasca descoratjadora. Però amb l'ajuda d'aquest llibre, podràs fer-te un usuari-avançat. A més d'aquest viquillibre, hi ha nombrosos recursos en Internet. [http://www.blender3d.org/e-shop/product_info.php?products_id=79&PHPSESSID=24c7bfe90ebc8ce9fa034a2ac6167d3f The Blender 2.3 Guide] és un bon llibre. Pots aconseguir molts altres llibres d'ajuda a [http://elysiun.com elysiun.com]. Si tens un client d'Internet Relai Xat (IRC) com per exemple [http://xchat.org x-xat], pots connectar-te a '''irc.freenode.net''' i parlar amb els usuaris de blender en els canals següents: <div>[irc://irc.freenode.net/blender #blender]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/blender.wikibooks #blender.wikibooks]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/blenderchat #blenderchat]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/blenderqa #blenderqa]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/gameblender #gameblender]</div> Si tens qualsevol pregunta o problema amb aquests tutorials, polsa a la icona de discussió en la pàgina en què estiguis tenint problemes i explica la dificultat que tens. Sigues lliure de participar en la discussió d'aquesta pàgina. =Nota sobre corregir= Si trobes un error o una "oportunitat per a la millora", no parlis a ningú sobre ell. Fes quelcom sobre ell! A la part superior de cada pàgina hi ha un enllaç a 'editar'. Utilitza'l! No cal crear un compte ni qualsevol altra cosa! '''PERILL''': Si fas qualsevol cosa perjudicial o malèvola, o agregues quelcom òbviament inútil a aquestes pàgines, serà desfet ràpidament i el teu privilegi de contribuir als projectes del wiki en el futur pot ser compromès. T'han advertit. =Guia Ràpida d'Instal·lació= * '''Windows:''' descarrega l'[http://download.blender.org/release/Blender2.37a/blender-2.37a-windows.exe instal·lador per a Windows de Blender 2.37a] * '''Gentoo Linux:''' executa la comanda: emerge blender * '''Debian Linux:''' executa la comanda: apt-get install blender * '''Ubuntu Linux:''' comprova que hagis permès l'accés al repositori ' univers ' i executa: apt-get install blender * '''Fedora Core 3:''' descarrega blender 3d RPM dels suplements de Fedora * '''Arch Linux:''' executa la comanda: pacman -Sy blender * '''Mac OS X: 10.2:''' descarrega [http://public.planetmirror.com/pub/blender/release/Blender2.37a/blender-2.37a-OSX-10.2-powerpc.zip Mac OS X 10.2 l'instal·lador de Blender 2.37a], descomprimeix-lo i executa-ho * '''Mac OS X: 10.3/10.4:''' descarrega [http://public.planetmirror.com/pub/blender/release/Blender2.37a/blender-2.37a-OSX-10.3-powerpc.zip Mac OS X 10.3/10.4 l'instal·lador de Blender 2.37a], descomprimeix-lo i executa-ho * '''Mandriva Linux (abans MandrakeLinux):''' executa la comanda: urpm blender * '''Suse Linux''' instal·la Blender desde YaST Package Manager * '''Unix''' descarrega el [ftp://ftp.cs.umn.edu/pub/blender.org/rellija's/Blender2.37a/blender-2.37a-linux-glibc2.2.5-i386.tar.bz2 tarball], desempaqueta-ho, després utilitza "./blender" en el directori del blender. <afegeix més SO´s aquí!> Aquesta és la pàgina oficial de [http://www.blender3d.org/cms/Blender.31.0.html descàrrega]. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1574 3482 2005-11-01T14:37:39Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=sintaxi tutorial |anterior=classes particulars de principiant |següent=blender interfase }} En aquests tutorials, trobaràs uns codis críptics molt sovint. Aquests codis es referixen a tecles que necessitaràs pressionar en el teclat o amb els botons del ratolí. Els codis en anglès són prou comuns en la comunitat de blender. Donat que encara no existeix cap traducció al català del programa Blender, aquí utilitzaré els codis que s'utilitzen en anglès. Potser desitgis imprimir aquesta pàgina com a referència ràpida per a la resta del llibre. ==Teclat== Especials/Funcions :'''TAB''' - Tecla de Tabulador :'''SHIFT''' - Tecla de majúscules :'''CTRL''' - Tecla Control (o Ctrl) :'''ALT''' - Tecla ALT :'''SPACE''' - Barra espaiadora :De '''F1''' al '''F12''' - tecles F1 a F12 del teclat Alfa-numèriques :'''AKEY''' - lletra A :'''BKEY''' - lletra B :'''CKEY''' - lletra C :'''DKEY''' - lletra D :...etc... :'''ZKEY''' - lletra Z :De la '''0KEY''' a la '''9KEY''' - corresponen a les tecles numèriques sobre les lletres del teclat, NO les que es troben ubicats en el teclat numèric ''numberpad'' Bloc numèric :Del '''NUM0''' al '''NUM9''' - corresponen al teclat numèric ''numberpad'', NO sobre les lletres :'''NUM+''' i '''NUM-''' corresponen als ubicats en el teclat numèric ''numberpad'' * En blender, hi ha una gran diferència entre els números del teclat, i els números del teclat numèric. * Per als usuaris de la computadora portàtil: pot ser que hagis d'activar "Emulate Numpad" (Emular teclat numèric) en el cas que no tingui teclat numèric. Això es troba '''sobre''' "File","Add","Timeline",etc, ("Arxiu", "Agregar", "Línia de temps", etc..., la barra de sota del "System and OpenGL" (també anomenat "User Preferences") ("sistema i openGL (també anomenats "preferències de l'usuari")) al marcar aquesta opció les teves tecles normals, les que estan sobre les lletres, es comportaran com les del teclat numèric. * Per a les computadores portàtils de Macintosh, la tecla F6 sense cap modificador bloqueja el teclat numèric, on les tecles dretes de l'alfa emulen un teclat numèric. L'ús de F6 restaurara l'opció normal del teclat. ==Ratolí== Botons :'''RMB''' - Botó Dret del Ratolí (Right mouse button) :'''MMB''' - Botó Central del Ratolí (Middle mouse button) :'''LMB''' - Botó Esquerre del Ratolí (Left mouse button) *En un ratolí de roda, '''MMB''' significa polsar la roda. Si tens un ratolí de 2 botons considera comprar un de roda, o un ratolí de tres botons; si no és possible aquesta despesa, pots utilitzar '''ALT+LMB''' que simula '''MMB''' . I si resulta que no tens LMB, no tindràs altre opció que comprar-te un ratolí nou. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1575 2971 2005-08-28T11:46:06Z Arturo Reina 11 Blender 3d: novell a professional moved to Blender 3D: novell a professional: Problemes amb la D de 3d i les sub-pàgines #redirect [[Blender 3D: novell a professional]] 1576 2973 2005-08-28T11:49:01Z Arturo Reina 11 Blender 3d: novell a professional/classes particulars de principiant moved to Blender 3D: novell a professional/classes particulars de principiant: Problemes amb la d de 3D i les subpàgines #redirect [[Blender 3D: novell a professional/classes particulars de principiant]] 1577 3483 2005-11-01T14:59:05Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=blender interfase |anterior=sintaxi tutorial |següent=Sistema de finestres Blender }} El sistema de finestres de Blender és un repte. No, no ho és. Sí que ho és!. Ja pots parar de riure. Sembla un panell de control d'una nau espacial i mai has vist una cosa així. Una vegada que l'aprenguis desitjaràs que tots els programes funcionin així. Passa a la següent pàgina per a aprendre més. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1578 3860 2005-12-17T10:40:33Z 80.174.191.54 /* Canviant la grandària de les finestres */ {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Sistema de finestres Blender |anterior=blender interfase |següent=La Finestra Dels Botons }} Anem allà, obre Blender si encara no ho has fet. Veuràs immediatament dues divisions (en realitat hi ha tres, però ho veurem més avant). =3D Viewport= [[Image:Blender3D 3D viewport.png|3D Viewport]] La divisió superior és la corresponent a la finestra del 3D Viewport(Visor 3D). Ens permet veure i manipular els objectes 3D en les nostres escenes tridimensionals. Les línies de la reixeta o quadrícula estan en unitats Blender (Blender Units), però quant mesura una Unitat Blender? Pot ser alló que vulguis, una polzada o un centímetre o una iarda o un quilòmetre. Pots seleccionar l'escala. <div style="clear: both;"> </div> =Buttons Window= [[Image:Blender3D buttons window.png|Buttons Window]] La divisió inferior és coneguda com la Buttons Window (Finestra de botons). Aquesta finestra serveix per a realitzar operacions amb les teves malles, cambres, llums i molt més <div style="clear: both;"> </div> =Canviant la grandària de les finestres= Si no veus els botons com estan dalt, pressiona el Word panel (panell de paraula) i desplaca'l fins a scene (scene), després render. F10 també et portara a aquesta vista. Manté el ratolí sobre el borde entre dues finestres, i el cursor canviarà a unes fletxes cap amunt i baix (o una mà en Mac VOS X). Polsa el '''LMB''' i arrossega'l. Pots canviar la grandària fent açò. També pots pressionar en una finestra i després pressionar '''CTRL+UP'''o '''CTRL+DOWN''' per a minimitzar les altres finestres a només barres de eines(toolbars), i repetir-ho per a tornar les coses com estaven. [[Image:Blender3D windows border.png]] <div style="clear: both;"> </div> =User Preferences Window= [[Image:Blender3D User Preferences window.png|User Preferences Window]] La tercera divisió, User Preferences Window (Preferències de l'Usuari), està oculta, perquè la majoria del temps no la necessitaràs. Actualment està minimitzada al punt que no la pots veure. Per a accedir a ella, desplaça el ratolí cap a l'extrem superior del 3D Viewport fins que vegis que el punter canvia a les familiars fletxes de dalt/baix. Llavors simplement clica '''LMB''' i arrossega cap avall. Veuràs moltes configuracions de Blender ocultes allí. Per ara, només tanca-les; no les necessitarem. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1579 2981 2005-08-29T10:51:28Z Vedranell 12 Wikibooks:Community Portal moved to Wikibooks:La taverna: Canvio el nom per "La taverna" tal com havia demanat Arturo per igualar-ho a la Viquipèdia #redirect [[Wikibooks:La taverna]] 1580 4264 2006-02-08T14:33:51Z Aljullu 42 #redirect [[Viquillibres:La taverna]] 1581 3866 2005-12-18T13:47:30Z Vedranell 12 ---- ---- <big><big>'''Què és la taverna?'''</big></big> Aquesta pàgina conté converses respecte la Viquillibres. Les converses més antigues estan al capdamunt. Podeu llegir i contestar les converses iniciades, o crear una [http://ca.wikibooks.org/w/wiki.phtml?title=Viquillibres:La_taverna&action=edit&section=new nova conversa] a la part inferior de la pàgina. '''Recordeu signar''' les vostres aportacions amb el penúltim botó de la barra d'edició. * '''[http://ca.wikibooks.org/w/wiki.phtml?title=Viquillibres:La_taverna&action=edit&section=new Crea una nova conversa]''' * '''[[Wikibooks:La taverna/Arxius|Consulta converses anteriors]]''' [[Categoria:Viquillibres:Comunitat]] ---- ---- 1582 2999 2005-08-30T12:30:01Z Vedranell 12 Plantilla per a proposar esborrar una pàgina. <div style="padding: 3px; border:1px solid #aa8866; background-color:#ffddaa; margin: 0 auto;"> <div style="float:left">[[Imatge:WikiCat.png|Viqui lletra]]</div> '''''Atenció''': s'ha proposat esborrar aquest element.<br><br> '''Motius:''' {{{1}}}.<br>'''A favor:''' {{{2}}}<br>'''En contra:''' {{{3}}} </div> [[Categoria:Elements a eliminar]] 1583 3001 2005-08-30T12:33:43Z Vedranell 12 La Viquilletra De la Viquipèdia en català: http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:WikiCat.png 1584 3113 2005-09-10T19:22:59Z Vedranell 12 +crèdits +barra de navegació {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Com batre's amb els errors |anterior=Treballar amb els paquets font |següent=Quines distribucions tenen suport per a APT? }} == Errors comuns == Els errors sempre existiran, la majoria dels quals són provocats per usuaris que no paren atenció. La següent és una llista d'alguns dels errors més comuns i com tractar amb aquests. Si rebeu un missatge semblant al següent quan intenteu executar ''apt-get install paquet''... Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done W: Couldn't stat source package list 'http://people.debian.org unstable/ Packages' (/var/state/apt/lists/people.debian.org_%7ekov_debian_unstable_Packages) - stat (2 No such file or directory) W: You may want to run apt-get update to correct these missing files E: Couldn't find package penguineyes us heu oblidat d'executar ''apt-get update'' després del vostre últim canvi al fitxer ''/etc/apt/sources.list''. Si l'error mostrat és com aquest: E: Could not open lock file /var/lib/dpkg/lock - open (13 Permission denied) E: Unable to lock the administration directory (/var/lib/dpkg/), are you root? quan escolliu qualsevol altre mètode per a ''apt-get'' diferent a ''source'', és que no disposeu dels permisos d'usuari root, el qual ve a indicar, que l'esteu executant com a un usuari normal. Hi ha un error similar a l'anterior que passa quan executeu dues còpies de ''apt-get'' alhora o quan intenteu executar ''apt-get'' mentres un procés ''dpkg'' està actiu. L'únic mètode que es pot emprar simultàniament amb els altres és ''source''. Si una instal·lació peta a la meitat del procés i us trobeu amb que ja no és possible instal·lar o eliminar paquets, intenteu executar aquests dos comandaments: # apt-get -f install # dpkg --configure -a I després proveu-ho una altra vegada. Podria ser necessari executar el segon comandament més d'una vegada. Aquest és una important lliçó per aquells aventurers que usen "unstable". Si rebeu l'error "E: Dynamic MMap ran out of room" a l'executar ''apt-get update'', afegiu la següent línia a ''/etc/apt/apt.conf'': APT::Cache-Limit 10000000; == A on puc trobar ajuda? == Si esteu plagat de dubtes, consulteu la extensa documentació disponible per al sistema d'empaquetament de Debian. L'opció ''--help'' i les pàgines del manual poden ser-vos de gran ajuda, així com la documentació inclosa en els directoris ''/usr/share/doc'', com per exemple ''/usr/share/doc/apt''. Si aquesta documentació no aconsegueix apaivagar les vostres pors, intenteu cercar la resposta per les llistes de correu de Debian. Podeu trobar més informació quant a les llistes específiques per a usuaris en el lloc web de Debian: http://www.debian.org. Recordeu que aquestes llistes i recursos tan sols les han d'emprar els usuaris de Debian; els usuaris d'altres sistemes trobaran un millor suport des dels recursos comunitaris de les seves pròpies distribucions. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1585 4244 2006-02-06T13:18:49Z Arturo Reina 11 Aquest projecte actualment té el nom de wikibooks. Seguint l'exemple de la [http://ca.wikipedia.org viquipedia], s'ha proposat canviar el nom de wikibooks. Aquestes són les opcions que s'han proposat de moment. Pots votar-ne una o afegir una altra opció: *'''Wikibooks''' (Mantenir el nom tal com estava) (0 vots) *'''Viquillibres''' (Traducció seguint el model de la Viquipèdia) (10 vots) **[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:33 1 set, 2005 (UTC) **<strike>Un altre vot--[[Usuari:62.175.93.60|62.175.93.60]] 14:43 2 set, 2005 (UTC)</strike> ''no podem acceptar vots anònims''--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:23 10 oct, 2005 (UTC) **[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 12:26 3 set, 2005 (UTC) Seguir el model de la Viquipèdia... ** Xevi (usuari Viquipèdia, no estic enregistrat aqui) ** Un altre [[Usuari:Toniher|Toniher]] 14:22 3 set, 2005 (UTC) ** Xadaga (usuari Viquipèdia, tampoc no estic registrat aqui) ** [[Usuari:Martorell|Martorell]] 06:17 5 set, 2005 (UTC) ** --[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 08:41 5 set, 2005 (UTC) voto aquesta només per coherència amb "viquipèdia" (tot i que odio el prefix ''viqui''-). en realitat la que m'agrada és "wikillibres" (igual que hauria preferit "wikipèdia", pero no vaig estar present a la votació) per això l'afegeixo com a possibilitat. ** [[Usuari:Rata de Biblioteca|Rata de Biblioteca]] 09:43 5 set, 2005 (UTC) ** [[Usuari:Pepetps|Pepetps]] 15.23 6 set, 2005 (UTC) **--[[Usuari:129.85.162.75|129.85.162.75]] Hei hei a viquipèdia 21:34 6 set, 2005 (UTC) doncs a mi m'agrada viqui- i que ens diguin estos catalanes que raritos... *'''Wikillibres''' (Traduir ''books'' pero no ''wiki'') (1 vot) **--[[Usuari:Glm|Glm]] 20:26 26 set, 2005 (UTC) Com que la votació resta aturada desde fa dues setmanes, es dona com a últim dia per votar l'1 d'Octubre ==Final de la votació== Es dona per acabada la votació sobre el nom del projecte. El nom escollit és '''Viquillibres''' amb 10 vots a favor. La segona proposta votada, '''Wikillibres''', ha tingut 1 vot. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:23 10 oct, 2005 (UTC) [[Categoria:Viquillibres:Comunitat]] 1586 3016 2005-09-03T14:23:50Z Toniher 24 Pàgina usuari [[W:Usuari:Toniher | Troba'm a la Viquipèdia]] 1587 3170 2005-09-20T00:52:17Z Glm 25 ---- 1588 3018 2005-09-03T16:13:11Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1589 3019 2005-09-03T16:13:30Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1590 3486 2005-11-01T15:07:51Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=La Finestra Dels Botons |anterior=Sistema de finestres Blender |següent=La Finestra Del Viewport 3D }} La finestra dels botons és una de les eines de més gran abast que blender té. Es renderitza dins [[Wikipedia:OpenGL|OpenGL]], i és molt escalable i personalitzable. Quan seleccionis objectes en el Viewport 3D, hi haurà un nombre d'operacions que pots desitjar realitzar en els objectes. Per exemple, has modelat una persona. La gent té diversos colors de la pell, colors dels ulls, colors del cabell, i més, així que crearàs un material per a fer la persona aparegui com vulguis que aparegui. A la finestra dels botons també es pot controlar el color del cel, fer ajusts de render, l'animació, i moltes més coses. Hi ha molts grups de botons disponibles a la finestra dels botons. Per a canviar entre els grups dels botons, selecciona els botons al costat de la paraula '''Panels'''. Els botons estan d'esquerra a dreta: </td> </tr> <tr> <td width="125">* Logic</td> <td>[[Image:Blenderlogic.png|Blender Logic button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Script</td> <td>[[Image:Blenderscript.png|Blender Script button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Shading</td> <td>[[Image:Blendershading.png|Blender Shading button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Object</td> <td>[[Image:Blenderobject.png|Blender Object button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Editing</td> <td>[[Image:Blenderediting.png|Blender Editing button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Scene</td> <td>[[Image:Blenderscene.png|Blender Scene button]]</td> </tr> <tr> <td colspan="2"> Clica cada butó de manera que puguis fer-te una idea de quantes eines tens a la teva disposició. Alguns dels grups dels botons tenen subgrups. Per exemple, canvia als botons de '''Shading'''. Podràs veure diversos botons nous aparèixer a la dreta. D'esquerra a dreta, són: </td> </tr> <tr> <td width="125">* Lamp Buttons</td> <td>[[Image:Blenderlamp.png|Blender Lamp button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Material Buttons</td> <td>[[Image:Blendermaterial.png|Blender Material button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Texture Buttons</td> <td>[[Image:Blendertexture.png|Blender Texture button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Radiosity Buttons</td> <td>[[Image:Blenderradio.png|Blender Radiosity button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* World Buttons</td> <td>[[Image:Blenderworld.png|Blender World button]]</td> </tr> </table> Tots els grups abans dits del botó s'analitzen en grups més petits. Per exemple, [[Image:Blenderediting.png|Blender Editing button]] el botó '''Blender Editing'''. Veuràs quatre finestres més petites en la finestra dels botons que ara pots manipular: Edit materials, Edit, Edit tools, i Edit tools 1. 1. Pots arrossegar aquestes finestres en diferents ordres, combinar-les, i reduir-les al mínim. Intenta moure i manipular aquestes finestres més petites per un minut. ''* Si veus menys de quatre, intenta fixar la finestra del Viewport 3D a Edit mode - les altres dues finestres més petites en la finestra dels botons deuen ser visibles també. Pressiona TAB per canviar al Edit Mode.'' [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1591 sysop 5105 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default User [[User:$1|$1]] ([[User talk:$1|talk]]) deleted this page after you started editing with reason: : ''$2'' Please confirm that really want to recreate this page. 1592 sysop 3029 2005-09-05T09:09:52Z MediaWiki default Warning: This page has been deleted after you started editing! 1593 sysop 3030 2005-09-05T09:09:53Z MediaWiki default A file with this name exists already; please go back and upload this file under a new name. [[Image:$1|thumb|center|$1]] 1594 sysop 3031 2005-09-05T09:09:53Z MediaWiki default A file with this name exists already in the shared file repository; please go back and upload this file under a new name. [[Image:$1|thumb|center|$1]] 1595 sysop 3032 2005-09-05T09:09:53Z MediaWiki default Summary: 1596 sysop 3033 2005-09-05T09:09:53Z MediaWiki default This file is bigger than the server is configured to allow. 1597 sysop 5173 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Llicència 1598 sysop 5178 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default log in 1599 sysop 3036 2005-09-05T09:09:53Z MediaWiki default You must $1 to view other pages. 1600 sysop 3039 2005-09-05T09:09:54Z MediaWiki default upload it 1601 sysop 3040 2005-09-05T09:09:54Z MediaWiki default None selected 1602 sysop 3042 2005-09-05T09:09:54Z MediaWiki default Permanent link 1603 sysop 3043 2005-09-05T09:09:54Z MediaWiki default Prefix index 1604 sysop 3044 2005-09-05T09:09:54Z MediaWiki default Recreate 1605 sysop 3046 2005-09-05T09:09:55Z MediaWiki default file description page 1606 sysop 3047 2005-09-05T09:09:55Z MediaWiki default ($1 bots) 1607 sysop 5258 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Recreate the page despite it has been deleted 1608 sysop 4380 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default This article has been deleted. The reason for deletion is shown in the summary below, along with details of the users who had edited this page before deletion. The actual text of these deleted revisions is only available to administrators. 1609 sysop 3055 2005-09-05T09:09:55Z MediaWiki default updated since my last visit 1610 sysop 3058 2005-09-05T09:09:56Z MediaWiki default View $1? 1611 sysop 3059 2005-09-05T09:09:56Z MediaWiki default View deleted pages 1612 sysop 5291 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default $1 bot edits 1613 3064 2005-09-05T10:57:04Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1614 3093 2005-09-06T17:59:18Z Pepetps 27 Sóc el mateix que el de la viquipèdia. Estic fent el viquillibre d'[[Alemany bàsic]]. Si vols comentar alguna cosa, fes-ho en la pàgina de discusió. 1615 4432 2006-03-18T16:25:15Z Aljullu 42 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:23 5 nov, 2005 (UTC)--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 16:25, 18 mar 2006 (UTC)Si està al Commons és totalment innecessària|}} 1617 3525 2005-11-05T22:22:37Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1618 3527 2005-11-05T22:22:44Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1619 3526 2005-11-05T22:22:42Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1620 3528 2005-11-05T22:22:53Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1621 3076 2005-09-06T14:03:26Z Pepetps 27 1622 3077 2005-09-06T14:04:22Z Pepetps 27 1623 4596 2006-04-01T13:30:37Z Pepetps 27 En procés de traducció de l'anglès. Qui vullga col·laborar, que vaja a [http://en.wikibooks.org/wiki/German aquesta pàgina en anglès] <center> <TABLE CELLPADDING=10> <TD> <center>[[Image:Flag_of_Germany.svg|100 px|Flag of Germany]]<small><br>''Bundesrepublik<br>Deutschland''</small></center> </TD> <TD> <big><big><center>Alemany ~ Català</big></big><br> <big><center>'''Aprenent Alemany'''</big><p> <big><center>[[Alemany/Introducció|Pròleg]]</big><br> <big><center>[[Alemany/Nivell I|Nivell I]] ~ [[Alemany/Nivell II|Nivell II]] ~ [[Alemany/Nivell III|Nivell III]] ~ [[Alemany/Gramàtica|Gramàtica]]</big> </TD> <TD> <center>[[Image:Flag_of_Austria.svg|100 px|Bandera d'Àustria]]<br><small>''Republik<br>Österreich''</small></center> </TD> </TABLE> [[imatge:Innsbruck-Daecher.jpg|Die Dächer der Altstadt von Innsbruck]]<br><small>''Innsbruck, Österreich &mdash; Blick über die Dächer der Altstadt'' <br> Innsbruck, Àustria &mdash; vista per damunt de les teulades de la Ciutat Vella</small> <!-- Lower flag table (line) --> <TABLE> <TR> <TD><center>[[Image:Flag_of_Switzerland.svg|62 px|Bandera de Suïssa]]</center></TD> <TD><center>[[Image:Flag_of_Liechtenstein.png|100 px|Bandera de Lichtenstein]]</center></TD> <TD><center>[[Image:Flag_of_Luxembourg.svg|100 px|Bandera de Luxemburg]]</center></TD> <TD><center>[[Image:Flag_of_Belgium.svg|72 px|Bandera de Bèlgica]]</center></TD> <TD><center>[[Imatge:Tyrol.png|100 px|Bandera del Tirol Sud (Itàlia)]]</center></TD> </TR> <TD><center><small>''Schweizerische<br>Eidgenossenschaft''</small></center></TD> <TD><center><small>''Fürstentum<br>Liechtenstein''</small></center></TD> <TD><center><small>''Großherzogtum<br>Luxemburg''</small></center></TD> <TD><center><small>''Königreich<br>Belgien''</small></center></TD> <TD><center><small>''Autonome Provinz<br>Bozen-Südtirol''</small></TD> </TR> <TR> <TD COLSPAN=5> <small><center>Bandera dels estats i regions d'Europa de parla alemanya</small> </TD> </TR> </TABLE> [[Categoria:Alemany]] [[en:German]] [[es:Alemán]] [[fi:Saksan kieli]] [[fr:Enseignement de l'allemand]] [[it:Corso di tedesco]] [[ja:ドイツ語]] [[sv:Tyska]] 1625 3369 2005-10-16T14:16:20Z Arturo Reina 11 Alemany: Introducció moved to Alemany/Introducció <center> <big><big><big>Vorwort</big></big><br>Com aprendre alemany utilitzant aquest llibre</big> </center> <small>|| ^^ [[Alemany bàsic|Pàgina d'acollida]] ^^ || ^ [[Alemany: Nivell I|Nivell I &ndash; Taula de continguts]] ^ | [[Alemany: Nivell I Introducció|Nivell I Introducció]] > | [[Alemany: Liçó principiants 1|Lliçó 1]] > || ^ [[Alemany: Nivell II|Nivell II &ndash; Taula de continguts]] ^ | [[Alemany: Lliçó bàsic 1|Lektion 1]] >> || ^ [[Alemany: Nivell III|Nivell III &ndash; Taula de continguts]] ^ | [[Alemany: Lliçó intermedi 1|Lektion 1]] >>></small> ---- <big><big>Un Llibre de Text en tres nivells</big></big> Aquest llibre està estructurat en 3 nivells. El primer, [[Alemany: Nivell I|Alemany per a principiants]] ('''Nivell I'''), posa molt d'èmfasi en la construcció de vocabulari sobre àmbits importants i útils per a estudiants joves. El segon, [[Alemany: Nivell II|Alemany Bàsic]] ('''Nivell II'''), posa l'èmfasi en la gramàtica, i assumeix gran coneixements en gramàtica com el que té a un estudiant de finals de l'ESO o de Batxillerat. Si estàs començant a aprendre alemany o intentant aprendre per tu mateixa, potser t'agradaria intentar els dos nivells quins se t'acostaria més al teu nivell, ja que molta gent requereix un aproximament en estructura molt gran per a aprendre un nou idioma i per a altres troba aquesta "estructura" un impediment per a progressar i necessiten un nivell superior en complexitat. L'ultim nivell, [[Alemany: Nivell III|Alemany Intermedi]] ('''Nivell III'''), amplia el material presentat en el nivell II del llibre per a aprofundir el coneixement de l'estudiant en la llengua alemanya. També s'ha afegit, en separat, una '''[[Gramàtica Alemanya]]''', que pot combinar-se amb els mòduls de la lliçó o simplement com a consulta de referència gramàtica. == La Llengua Alemanya == L'alemany (''Deutsch'') forma part del grup occidental de les [[w:ca:llengues germàniques|llengues germàniques]]. Es parla principalment en Alemanya, Àustria, la meitat de Suïssa, Liechtenstein, Luxemburg, el Südtirol (La provícia italiana del Bolzano - Tirol del sud), el voivodat polonès de Opòlia, parts de Bèlgica, parts de Romania, l'alsàcia francesa i parts de Dinamarca. També hi ha minories arreu del món. Al voltant de 120 mil·lions de persones parlen alemany com a la seua llengua nativa. == L'alemany i l'anglès == Si has estudiat anglès, t'adonaràs de què hi ha paraules que són molt paregudes amb un lleuger canvi de pronunciació. Aquest fet és perquè l'anglès i l'alemany tenen un origen comú però l'anglès es va llatinitzar per la romanització que va patir abans de la invasió dels pobles germànics i l'afrancesament que va patir en al seua història. Mira la següent llista de paraules en anglès i la traducció en alemany: : arm ~ ''der Arm'' : book ~ ''das Buch'' : cat ~ ''die Katze'' : father ~ ''der Vater'' : finger ~ ''der Finger'' : wagon ~ ''der Wagen'' : house ~ ''das Haus'' : hand ~ ''die Hand'' : June ~ ''der Juni'' : man ~ ''der Mann'' : mother ~ ''die Mutter'' : mouse ~ ''die Maus'' : name ~ ''der Name'' : son ~ ''der Sohn'' : garden ~ ''der Garten'' : lamp ~ ''die Lampe'' : bush ~ ''der Busch'' : baker ~ ''der Bäcker'' : net ~ ''das Netz'' : storm ~ ''der Sturm'' : hat ~ ''der Hut'' : fire ~ ''das Feuer'' : grass ~ ''das Gras'' : fish ~ ''der Fisch'' *'''Audio''': [[Media:English-german_words.ogg|OGG]] (114KB) ~ ''Escolta les paraules'' Per supost, la pronunciació de totes dues son un poc diferents pero en l'alemany parlat, veuràs les connexions entre les dues llengües, en la majoria de les paraules curtes. Per exemple: :This week, my father is with my brother in the city :''Diese Woche ist mein Vater mit meinem Bruder in der Stadt''. *'''Audio''': [[Media:Example_sentence.ogg|OGG]] (114KB) ~ ''Escolta les frases'' A l'igual que en anglès hi ha "false friends", en alemany també n'hia ha. L'alemany té un grau més alt de complexitat que l'anglès, sobretot en la conjugació i declinant. ==Abans de començar== Abans de començar cal saber que aprendre un idioma nou, en aquest cas alemany, s'ha de posar força de voluntat i ganes d'aprendre. L'alemany té una estructura gramatical diferent a la llatina quant a l'ordre dels sintagmes. El vocabulari pot assemblar-se a l'anglès però hi ha paraules extranyes i s'ha d'aprendre el vocabulari juntament amb el gènere que té. La facilitat que té l'alemany és que sempre hi ha la mateixa estructura en una frase, ja que l'alemany és un idioma bastant lògic. Després d'aquesta introducció. Ja pots començar a aprendre alemany!!! 1626 3084 2005-09-06T15:50:28Z Pepetps 27 1627 3085 2005-09-06T15:50:53Z Pepetps 27 1628 3086 2005-09-06T15:51:19Z Pepetps 27 1629 3163 2005-09-17T18:47:07Z Arturo Reina 11 /* Imatges */ {{benvinguda}} == Imatges == Veig que has carregat bastantes imatges a wikibooks. Seria millor carregar-les al commons, si es que al commons no hi son, això permet compartir recursos i facilita la traducció posterior dels llibres a altres idiomes. De totes maneres estic content de que hagis decidit col·laborar aquí, que fa falta molta feina. Per altra banda no crec que sigui adequat possar peticions d'ajuda específica per un aricle a la portada. Imagina que tots els llibres tinguessin una petició d'aquestes. Ja se suposa que tots el viquillibres necessiten ajuda. Si que pots possar aquest tipus de peticions a la taverna o a la portada del propi viquillibre. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:32 6 set, 2005 (UTC) M'havia oblidat d'una qüestió importantíssima! Totes les imatges que es carreguin a qualsevol projecte wikimedia, han de tenir informació sobre la procedència, per tal que no hi hagi problemes de copyright. He copiat la següent [[Ajuda:Ús d'imatges/Carregar imatges|pàgina d'ajuda]] de la Viquipèdia perque miris com es fa. Si ho has tret de en.wikibooks no hi haurà cap problema. Només s'ha de copiar l'informació que posa a en.wikibooks sobre l'imatge. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:47 17 set, 2005 (UTC) 1630 3383 2005-10-16T14:41:53Z Arturo Reina 11 Canvio al sistema de sub-pàgines {| |style="width: 10%; text-align: center;"|[[image:Germany coa.png|Wappen Deutschland]]<br /><small>''Deutschland''</small> |style="width: 80%; text-align: center;"|''Viquillibres''<br/>''<big><big><big>Deutsch ~ Català</big></big></big>''<br />''Un curs d'alemany per a principiants''<br/><small>[[Alemany:_Contribuidors|Contribuidors]]</small> |style="width: 10%; text-align: center;"|[[image:Osterreich_Wappen.jpg|Wappen Österreich]]<br><small>''Österreich''</small> |} <div style="float: right; margin: 1em 0 1em 1em; text-align: center;">[[Image:Neuschwanstein.jpg|Castle Neuschwanstein]]<br /><small>''Castell de Neuschwanstein vist des del Marienbrücke''</small></div> <big><big>Taula de Continguts</big></big> [[Alemany bàsic|Deutsch ~ Català]] ~ ''<small>Pàgina d'acollida</small>''<br /> [[Alemany/Introducció|Pròleg]] ~ ''<small>Com utilitzar aquest llibre de text</small>''<br /> [[Alemany/Nivell I Introducció|Introducció]] ~ ''<small>Una introducció al nivell I</small>''<br /> [[Alemany/Nivell I|Nivell I]] ~ [[Alemany/Nivell II|Nivell II]] ~ [[Alemany/Nivell III|Nivell III]] == Lliçons introductòries (Any 1) == * [[Alemany/Lliçó principiants 1|Lliçó 1]] [[Image:25%.png]][[Image:00%.png]]: ''Wie heißt du?'' ~ <small>Hola/Adéu, alfabet, declinació nominativa (articles i pronoms), noms, "Wie geht's?" i preguntes.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Freizeit'' ~ <small>Esports i activitats, preferències, dir l'hora i les hores, les dates i les estacions de l'any.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 3|Lliçó 3]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Essen'' ~ <small>Introducció al menjar, verbs relacionats amb els menjars, introducció als modals i "möchten", negació amb "kein-", conversacions formals i "Schmeckt's?".</small> * [[Alemany/Lliçó principiants Revisió 1|Revisió 1]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 1-3 * [[Alemany/Lliçó principiants 4|Lliçó 4]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Kleidung'' ~ <small>La roba, anar de compres, descriure la roba, colors i introducció als verbs separables.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 5|Lliçó 5]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Familie'' ~ <small>Membres de la família, possessius, descriure a la gent i expresar favoritismes.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 6|Lliçó 6]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Schule'' ~ <small>Matèries de l'escola, descripció el sistema escolar alemany, vocabulari bàsic a l'escola (matemàtiques, geografia, etc.), i objectes de l'escola.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants Revisió 2|Revisió 2]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 4-6 * [[Alemany/Lliçó principiants 7|Lliçó 7]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Die Fete'' ~ <small>Declinació dativa, donar regals, invitacions a festes, aperitius i "es gibt".</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 8|Lliçó 8]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Privileg und Verantwortung'' ~ <small>Fer plans, llocs on anar, treballs i feina, més modals, comandes i "weil" i "denn".</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 9|Lliçó 9]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Wetter'' ~ <small>El temps atmosfèric o l'oratge, formes de transport, com anar a llocs, donar i preguntar adreces i utilitzar "wo" com "weil".</small> * [[Alemany/Lliçó principiantsGerman:Beginner Review 3|Review 3]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 7-9 * [[Alemany/Lliçó principiants 10|Lliçó 10]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Zu Hause Essen'' ~ <small>Al Supermercat, fer menjars, menjar a Alemanya.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 11|Lliçó 11]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Filme'' ~ <small>Pel·lícules, tipus de pel·lícules, "Was für...?", utilitzar "mögen" prer a expressar preferència.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 12|Lliçó 12]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Das Haus'' ~ <small>Mobles, descriure coses II, diferents materials utilitzats en mobles, posició (acus./dat.) i les preposicions.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants Revisió 4|Revisió 4]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 10-12 == Apèndixs == * [[Alemany/Alfabet|Apèndix 1]] [[Image:25%.png]]: ''Das Alphabet'' ~ <small>Guia de pronunciació i l'alfabet alemany</small> * [[Alemany/Apèndix 2|Apèndix 2]] [[Image:00%.png]]: Llibre de Frases ~ <small>Frases comuns de l'alemany</small> * [[Alemany/Apèndix 3|Apèndix 3]] [[Image:00%.png]]: Taula de referència en Gramàtica I ~ <small>Declinació de model "Der"; Pronoms personals</small> * [[Alemany/Apèndix 4|Apèndix 4]] [[Image:00%.png]]: Taula de referència en Gramàtica II ~ <small>Conjugació e verbs regulars i irregualrs</small> * [[Alemany/Webseiten|Apèndix 5]] [[Image:00%.png]]: ''Webseiten'' i altres recursos * [[Alemany/Apèndix 6|Apèndix 6]] [[Image:00%.png]]: ''Übungen zum Satzbau'' ~ <small>Exercicis de frases en alemany</small> * [[Alemany/Apèndix 7|Apèndix 7]] [[Image:00%.png]]: ''Namen'' ~ <small>Noms de persona en alemany</small> 1631 3487 2005-11-01T15:09:32Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=La Finestra Del Viewport 3D |anterior=La Finestra Dels Botons |següent=Altres finestres }} La finestra del Viewport 3D és on passaràs la majoria del seu temps. Blender et dóna el control del 100% de com estàs veient el teu món. Aquestes són algunes coses que pots fer per a aprendre com utilitzar el Viewport 3D. ==Rotar la visió== Col·loca el punter del ratolí sobre el quadrat rosat que es troba en el centre de la finestra 3D. Pressiona i manté pressionat el '''MMB''' i arrossega el ratolí d'un costat a un altre i cap amunt i cap avall. És un cub! La manera més ràpida i més fàcil de rotar la teva vista i d'aconseguir una nova perspectiva de les coses és mantenint pressionat el '''MMB'''. El que estàs veient ara, és el cub en el què es coneix com a mode de Wireframe (malla de filferro). Al pressionar '''ZKEY''' (sí, en el teu teclat, la tecla '''Z'''..,) es canviarà entre el mode de Wireframe i el mode sòlid. Això no afecta la forma en què el teu producte final apareixerà, sinó no+més la manera en què veus l'escena mentres l'estàs creant.. ''Si no tens un '''MMB''' en el teu ratolí, la mateixa rotació pot ser aconseguida pressionant '''ALT+LMB'''. Si el teu ratolí no té el '''BIR''', bé, segurament necessitaràs un ratolí nou.'' Mentre es mou per la vista 3D, veuràs que per defecte, hi ha quatre objectes en la teva escena 3D, Són els següents: [[Image:Blender Camera.png|left]] * '''Camera (càmera)''' La localització i rotació de la càmera fotogràfica determinaran el que veuràs en el moment del renderitzat. Per a veure en la teva Viewport 3D el que veurà la cambra, activa aquella finestra col·locant el cursor del ratolí damunt de la Viewport 3D i oprimint '''NUM0'''(Recorda que 0KEY és diferent). <br style="clear:both;">[[Image:Blender Lamp.png|left]] * '''Lamp (làmpada)''' Una làmpada és simplement una font de llum. No serà renderitzada, però la llum que proporciona a l'escena si. <br style="clear:both;">[[Image:Blender Cube.png|left]] * '''Cube (cub)''' Aquest objecte serà renderitzat. La càmera fotogràfica ha d'apuntar al cub de manera que es pugui veure en el renderitzat. <br style="clear:both;">[[Image:Blender_3D-cursor.png|left]] * '''3D Cursor (cursor 3D)''' Això no és un objecte, sinó una eina perquè l'artista pugui triar on posar nous objectes en l'escena, com el cursor quan estàs mecanografiant en una computadora. Més avant aprendràs com utilitzar cadascuna d'aquestes eines. [[Image:Blender-NumPad.png|right|thumb|224px|Numpad]] Sostenint el ratolí sobre el teu Viewport 3D i pressionant '''NUM7''', '''NUM1''' i '''NUM3''' els botons et portaran a vistes ortogonals de planta, frontal i lateral respectivament. El pressionar '''CTRL+NUM7''', '''CTRL+NUM1''' i '''CTRL+NUM3''' et portarà a les vistes oposades a les anteriors, cenital, posterior i l'altre lateral. Intenta cadascuna d'aquestes opcions, i mira com la càmera fotogràfica i la làmpada es mouen al voltant del 3D cursor amb els nous punt de vista. (cerciora't que el teu '''numlock''' esta encés. Si no, no funcionarà.) De la mateixa manera, sostenint el ratolí sobre un viewport i pressionant '''NUM2''', '''NUM4''', '''NUM6''' i '''NUM8''' rota la visió baix, esquerre, dret i ascendent respectivament. ''Si en algun moment vas pressionar accidentalment 1KEY, 3KEY, o 7KEY en comptes de NUM1, NUM3 o NUM7 durant aquest pas i tot desapareix, pots solucionar-ho pressionant '''ºKEY''' (a l'esquerra de '''1KEY''').'' ==Enquadrat de la visió== Per a enquadrar la visió, fes el següent: * '''SHIFT+MMB''' * '''SHIFT+ALT+LMB''' i mou el teu ratolí. Alternativament, si tens una roda, pots utilitzar SHIFT+Scroll per a enquadrar cap amunt i cap avall i CTRL-scroll per a enquadrar a l'esquerra i la dreta Això és una habilitat important a dominar. Ara practica-la. Observa que has de pressionar '''SHIFT''' ''després'' de '''MMB''', si no la teva vista rotará en comptes de fer l'enquadrament. ==Enfocant la visió== L'enfocament de la visió a dins i a fora és també important. Proba-ho durant una estona fent el següent: * si el teu ratolí té una roda, fes-la rodar * '''CTRL+ALT+LMB''' * '''CTRL+MMB''' * '''NUM+''' i '''NÚM-''' ==Colocació del cursor 3D== Oprimeix '''LMB''' a la dreta del cub, a mig camí entre el límit de la finestra i el cub. El cercle roig i blanc (el '''3D cursor''') es col·loca a on has oprimit. Rota una altra vegada i nota que el cursor 3D marca un punt en l'espai 3D. ==Agregar i suprimir objectes== Cerciora't que estiguis en Object Mode. Si no, pressiona '''TAB''' Oprimeix '''RMB''' ('''Cmd'''+'''LMB''' en mac) en el cub per a assegurar-te que està seleccionat. Pressiona el ''' XKEY ''' per a suprimir-ho. Apareixerà un menú a la finestra. Escolleix "Esborrar Seleccionat" Per a agregar un objecte, pressiona '''SPACE''' Apareixerà un menú anomenat '''Toolbox'''. Selecciona '''Add>Mesh>Monkey'''. Un nou objecte serà agregat, i estaràs en el que es coneix com '''Edit Mode'''. Pressiona '''TAB''' per a sortir de l'Edit Mode, després '''CKEY''' per a centrar el cursor en la pantalla (on ha aparegut el mico). Polsa '''ZKEY''' un parell de vegades, la qual cosa acciona la palanca del Viewport 3D entre el dibuix del mico sòlid i el dibuix del wireframe. Enfoca més o menys per a una visió més pròxima (roda el '''MMB''', '''+KEY''', o '''ALT+CTRL+LMB'''). == Manipulació bàsica d'objectes == En qualsevol Programa 3D que modela pots fer tres coses a un objecte: '''r'''otate (rotar),'''g'''rab (agafar i deixar en un altre lloc), i '''s'''cale (escalar). Pots fer això simplement pressionant la lletra inicial de cada acció ('''RKEY''', '''GKEY''', '''SKEY'''). [[Image:Blender-MouseManip.png|right|frame|Rotate, Grab, Scale]] També pots aconseguir això usant el ratolí com segueix (cerciora't que l'objecte estigui seleccionat): * Dibuixa un cercle en el fons de la vista amb '''LMB'''. Això activarà el mode de rotació en l'objecte seleccionat. * Dibuixa una línia recta en el fons de la vista amb '''LMB'''. Això activarà el mode de agafar i deixar anar en l'objecte seleccionat. * Dibuixa en zig-zag (és igual si /\ o \/)en el fons de la visió amb el '''LMB'''. Això activarà el mode de escalar en l'objecte seleccionat. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1632 3373 2005-10-16T14:18:10Z Arturo Reina 11 Alemany: Nivell I Introducció moved to Alemany/Nivell I Introducció <small>[[Alemany: Nivell I|Continguts]] - <big>[[Alemany: Nivell I Introducció|Introducció]]<small> - [[Alemany: Lliçó principiants 1|Lliçó 1]]<big> ---- ==Benvingut al Nivell I d'Alemany!== El Nivell I està dirigit a estudiants de fianls de la ESO o de Batxillerat. Tanmateix, altres també poden utilitzar-lo per a començar a aprendre alemany. ==L'alemany i el català== L'alemany i el català tenen coses en comú i coses diferents com en qualsevol altre idioma: *Totes dues llengües són Indoeuropees *En alemany, el gènere és masculí, femení i neutre. En català només hi ha dos gèneres. *Totes dues tenen verbs que es conjuguen. *L'alemany té declinacions de nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu. El català no en té. *... ==Com utilitzar aquest nivell del llibre d'alemany== Les lliçons s'han d'anar llegint en ordre. En les revisions, després de la tercera lliçó, tornes enrere a veure les lliçons anteriors. Necessitaràs un quadern i un llapis per a prendre notes i fer els exercicis d'aquest curs. ===Planificació de cada Lliçó=== Quan les lliçons estiguen completes, # Cada lliçó tindrà un títol dalt de tot, centrat. # La lliçó introduirà molts temes, quan més avance el temari, hi hauran més. # Després de cada secció, haurà un enllaç fins a la pàgina de problemes (en Alemany: Lliçó principiants #P), on escriuràs els exercicis i els resoldràs al quadern.* # Quan hages fet els problemes de la secció, aniràs a la pàgina de respostes (en Alemany: Lliçó principiants #R), on comprovaràs les respostes. Desa't la puntuació de les respostes (posa'ls en la última fulla del quadern amb el núm. de la lliçó) per a utilitzar-les més tard. # La pàgina de respostes et portaran de nou a la lliçó. # Al final de la pàgina haurà un enllaç al test (en Alemany: Lliçó principiants #T). Abans d'anar-hi, revisa totes les seccions que no ho tingues clar o que hages fallat en els problemes. Quan estigues a punt, fes el test. Haurà també un enllaç a la pàgina de respostes (en Alemany: Lliçó principiants #TA) per a quan ho hages completat. Nota: * L'enllaç és l'única indicació de final de secció. El títol és la indicació de què estàs al lloc. Si està el títol i no hi ha enllaços als problemes, continua fins que trobes l'enllaç dels problemes. ===Quan de completat està un nivell=== A la pàgina de continguts, veuràs un cer número de quadradets plens o buits al costat de cada lliçó. El número de quadradets correspon a quant de complet està una lliçó: 1 ([[Image:25%.png]][[Image:00%.png]]) - La lliçó està començada; al menys, hi ha una descripció de la lliçó<br/> 2 ([[Image:50%.png]][[Image:00%.png]]) - Les 2-4 primeres seccions estan completades.<br/> 3 ([[Image:75%.png]][[Image:00%.png]]) - La majoria de la lliçó està completa.<br/> 4 ([[Image:100%.png]][[Image:00%.png]]) - La lliçó de per sí està completada.<br/> 5 ([[Image:100%.png]][[Image:25%.png]]) - Els problemes i les respostes d'aproximadament mitja lliçó estan fets.<br/> 6 ([[Image:100%.png]][[Image:50%.png]]) - Estan fets tots els problemes i les respostes.<br/> 7 ([[Image:100%.png]][[Image:75%.png]]) - Les ''flashcards'' estan fets i s'está fent el test.<br/> 8 ([[Image:100%.png]][[Image:100%.png]]) - Absolutament tot està complet. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1|Lliçó 1]]>></big> 1633 3114 2005-09-10T19:25:43Z Vedranell 12 +crèdits {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Treballar amb els paquets font |anterior=Obtenir informació quant als paquets |següent=Com batre's amb els errors }} == Descàrrega de paquets font == És molt comú en el món de programari lliure l'estudi del codi font o fer correccions a codi erroni. Per a fer això, necessitareu descarregar la font del programa. El sistema APT proveeix d'una senzilla manera per a obtenir el codi font de la majoria de programes continguts en la distribució, inclosos tots els fitxers necessaris per a crear un .deb per al programa. Un altre ús comú de les fonts de Debian és el d'adaptar una versió més recent d'un programa, des de la distribució unstable, per exemple, per a usar-lo amb la distribució stable. La compilació d'un paquet dintre de stable generarà fitxers .deb amb les dependències ajustades per a coincidir amb els paquets disponibles en dita distribució. Per aconseguir això, l'entrada ''deb-src'' en el vostre ''/etc/apt/sources.list'' haurà d'apuntar cap a unstable. Aquesta haurà d'estar habilitada (sense comentar). Consultar la secció [[El Com es fa de l'APT/Configuració bàsica|El fitxer /etc/apt/sources.list, Secció 2.1.]] Per a descarregar un paquet font, haureu d'usar el següent comandament: $ apt-get source nom_paquet Això us descarregarà tres fitxers: Un ''.orig.tar.gz'', un ''.dsc i un .diff.gz''. En el cas de paquets fets específicament per Debian, l'últim d'aquests fitxers no serà descarregat i el primer usualment no tindrà ''"orig"'' en el nom. El fitxer ''.dsc'' és usat per dpkg-source per a desempaquetar la font del paquet en el directori ''nompaquet''-versió. Amb cada paquet font descarregat existeix un directori ''debian/'' que conté els fitxers necessaris per a la creació del paquet .deb corresponent. Per a construir automàticament el paquet que s'està descarregant, tan sols heu d'afegir ''-b'' a la línia de comandaments, d'aquesta manera: $ apt-get -b source nom_paquet Si decidiu no crear el .deb en temps de descàrrega, podreu crear-lo més tard executant: $ dpkg-buildpackage -rfakeroot -uc -b des del directori que ha estat creat després de descarregar el paquet. Per a instal·lar el paquet que ha estat creat pels anteriors comandaments, s'haurà d'emprar el sistema de gestió de paquets directament, d'aquesta manera: # dpkg -i fitxer.deb Hi ha una diferència entre el mètode ''apt-get source'' i les seves altres opcions. El mètode ''source'' pot ser usat per usuaris normals, sense necessitar poders especials de root. Els fitxers són descarregats al directori des del que es crida al comandament ''apt-get source package''. == Paquets necessaris per a compilar un paquet font == Normalment, és necessària la presència de capçaleres o biblioteques compartides per a que un paquet font siga compilat. Tots els paquets font tenen un camp en els seu fitxer de control anomenat "Build-Depends:" el qual indica quins paquets addicionals són necessaris per a que el paquet siga construït des de la font. APT té un mode simple de descarregar aquests paquets. Simplement executeu ''apt-get build-dep paquet'', a on "paquet" serà el nom del paquet que aneu a construir. Per exemple: # apt-get build-dep gmc Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following NEW packages will be installed: comerr-dev e2fslibs-dev gdk-imlib-dev imlib-progs libgnome-dev libgnorba-dev libgpmg1-dev 0 packages upgraded, 7 newly installed, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 1069kB of archives. After unpacking 3514kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Els paquets que seran instal·lats són els necessaris per a construir ''gmc'' correctament. És important fer notar que aquest comandament no cerca el paquet font del programa per a ser compilat. Per a obtenir-lo, llavors necessitareu executar ''apt-get source'' per separat. Si tot el que voleu és comprovar quins paquets són necessaris per a construir un paquet en concret, hi ha una variant del comandament ''apt-cache show'' (consultar [[El Com es fa de l'APT/Obtenir informació quant als paquets|Obtenir informació quant als paquets., Capítol 5]], el qual mostra, entre d'altre informació, la línia Build-Depends que està llistada en aquests paquets. # apt-cache showsrc paquet {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1634 3112 2005-09-10T19:21:30Z Vedranell 12 +crèdits +barra de navegació {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Obtenir informació quant als paquets |anterior=Ajudants de molta utilitat |següent=Treballar amb els paquets font }} Hi ha alguns programes d'interfície per al sistema APT que fan significativament fàcil l'aconseguir llistats dels paquets que estan disponibles per a la instal·lació o que ja ho estan, així com cercar la secció d'un paquet, prioritat, descripció, etc. Però... el nostre objectiu aquí és el d'usar APT en estat pur. Així que: Com podreu conèixer el nom d'un paquet que voleu instal·lar? Disposem d'un gran nombre de recursos per a realitzar aquesta tasca. Començarem exposant a ''apt-cache''. Aquest programa és usat pel sistema APT per a manipular la seva base de dades. Nosaltres tan sols veurem algunes de les seves aplicacions més pràctiques. == Descobrir els noms dels paquets == Per exemple, suposem que voleu reviure l'època daurada de l'Atari 2600. Voleu usar APT per a instal·lar un emulador Atari, i després descarregar-vos alguns jocs. Podeu fer el següent: # apt-cache search atari atari-fdisk-cross - Partition editor for Atari (running on non-Atari) circuslinux - The clowns are trying to pop balloons to score points! madbomber - A Kaboom! clone tcs - Character set translator. atari800 - Atari emulator for svgalib/X/curses stella - Atari 2600 Emulator for X windows xmess-x - X binaries for Multi-Emulator Super System Hem trobat diversos paquets relacionats amb el que estem cercant, junt amb les seves descripcions curtes. Per aconseguir més informació quant a un paquet específic, podem fer el següent: # apt-cache show stella Package: stella Priority: extra Section: non-free/otherosfs Installed-Size: 830 Maintainer: Tom Lear <tom@trap.mtview.ca.us> Architecture: i386 Version: 1.1-2 Depends: libc6 (>= 2.1), libstdc++2.10, xlib6g (>= 3.3.5-1) Filename: dists/potato/non-free/binary-i386/otherosfs/stella_1.1-2.deb Size: 483430 MD5sum: 11b3e86a41a60fa1c4b334dd96c1d4b5 Description: Atari 2600 Emulator for X windows Stella is a portable emulator of the old Atari 2600 video-game console written in C++. You can play most Atari 2600 games with it. The latest news, code and binaries for Stella can be found at: http://www4.ncsu.edu/~bwmott/2600 En aquesta eixida teniu molt detallada quant al paquet que voleu (o que no voldreu) instal·lar, junt amb una completa descripció del mateix. Si el paquet ja estigués instal·lat al vostre sistema i hagués una versió més recent, veuríeu l'informació d'ambdues versions. Per exemple: # apt-cache show lilo Package: lilo Priority: important Section: base Installed-Size: 271 Maintainer: Russell Coker <russell@coker.com.au> Architecture: i386 Version: 1:21.7-3 Depends: libc6 (>= 2.2.1-2), debconf (>=0.2.26), logrotate Suggests: lilo-doc Conflicts: manpages (<<1.29-3) Filename: pool/main/l/lilo/lilo_21.7-3_i386.deb Size: 143052 MD5sum: 63fe29b5317fe34ed8ec3ae955f8270e Description: LInux LOader - The Classic OS loader can load Linux and others This Package contains lilo (the installer) and boot-record-images to install Linux, OS/2, DOS and generic Boot Sectors of other OSes. . You can use Lilo to manage your Master Boot Record (with a simple text screen) or call Lilo from other Boot-Loaders to jump-start the Linux kernel. Package: lilo Status: install ok installed Priority: important Section: base Installed-Size: 190 Maintainer: Vincent Renardias <vincent@debian.org> Version: 1:21.4.3-2 Depends: libc6 (>= 2.1.2) Recommends: mbr Suggests: lilo-doc Description: LInux LOader - The Classic OS loader can load Linux and others This Package contains lilo (the installer) and boot-record-images to install Linux, OS/2, DOS and generic Boot Sectors of other OSes. . You can use Lilo to manage your Master Boot Record (with a simple text screen) or call Lilo from other Boot-Loaders to jump-start the Linux kernel. Observeu que la primera en la llista és la del paquet disponible i que la segona correspon al paquet que ja està instal·lat. Per a informació més general quant a un paquet, podeu usar: # apt-cache showpkg penguin-command Package: penguin-command Versions: 1.4.5-1(/var/lib/apt/lists/download.sourceforge.net_debian_dists_unstable_main_binary-i386_Packages)(/var/lib/dpkg/status) Reverse Depends: Dependencies: 1.4.5-1 - libc6 (2 2.2.1-2) libpng2 (0 (null)) libsdl-mixer1.1 (2 1.1.0) libsdl1.1 (0 (null)) zlib1g (2 1:1.1.3) Provides: 1.4.5-1 - Reverse Provides: I per a saber els paquets del que depèn: # apt-cache depends penguin-command penguin-command Depends: libc6 Depends: libpng2 Depends: libsdl-mixer1.1 Depends: libsdl1.1 Depends: zlib1g En resum, tenim una gran varietat d'armes que podem usar per a esbrinar el nom d'un paquet que desitgem instal·lar. == L'ús de dpkg per a cercar noms de paquet == Una de les maneres per a localitzar el nom d'un paquet és coneixent el nom d'un fitxer important que es trobi dins d'aquest paquet. Per exemple, per a esbrinar el paquet que proveeix un fitxer ''".h"'' en particular que necessiteu per a una compilació podeu executar: # dpkg -S stdio.h libc6-dev: /usr/include/stdio.h libc6-dev: /usr/include/bits/stdio.h perl: /usr/lib/perl/5.6.0/CORE/nostdio.h o: # dpkg -S /usr/include/stdio.h libc6-dev: /usr/include/stdio.h Per a esbrinar els noms dels paquets instal·lats en el vostre sistema, el qual és d'utilitat, per exemple, si planegeu netejar el vostre disc dur, podeu executar: # dpkg -l | grep mozilla ii mozilla-browse 0.9.6-7 Mozilla Web Browser El problema amb aquest comandament és que pot "trencar" el nom del paquet. A l'anterior exemple, el nom complet del paquet és ''mozilla-browser''. Per adobar això, podeu usar la variable d'entorn ''COLUMNS'' de la següent manera: [kov]@[couve] $ COLUMNS=132 dpkg -l | grep mozilla ii mozilla-browser 0.9.6-7 Mozilla Web Browser - core and browser o la descripció o part d'aquesta de la següent manera: # apt-cache search "Mozilla Web Browser" mozilla-browser - Mozilla Web Browser == Com instal·lar paquets "sota demanda" == Esteu compilant un programa i de sobte, boom! Apareix un error perquè necessita una fitxer ''.h'' que no teniu. El programa ''auto-apt'' pot prevenir-vos d'aquestes situacions. Us demanarà d'instal·lar certs programes que són requerits, aturant els processos rellevants i continuant-los una vegada el paquet estiga instal·lat. El que es fa, és bàsicament executar: # auto-apt run comandament A on "comandament" és el comandament que al ser executat podria necessitar d'alguns fitxers no disponibles. Per exemple: # auto-apt run ./configure Llavors us demanarà per a instal·lar els paquets necessaris i cridarà automàticament a apt-get. Si esteu executant X, una interfície gràfica substituirà a la interfície per defecte (mode text). Auto-apt manté una sèrie de bases de dades que necessiten estar al dia per a que això siga efectiu. El qual es pot aconseguir cridant als comandaments ''auto-apt update'', ''auto-apt updatedb'' i ''auto-apt update-local''. == Com esbrinar a quin paquet pertany un fitxer == Si voleu instal·lar un paquet i no podeu esbrinar com s'anomena aquest cercant-lo amb ''apt-cache'', però coneixeu el nom d'un fitxer del mateix programa o el de cap altre fitxer que pertanyi a aquest paquet, llavors podeu usar ''apt-file'' per a cercar el nom del paquet. Això es fa de la següent manera: $ apt-file search nom_fitxer Funciona de mode similar a ''dpkg -S'', però també us mostra paquets no instal·lats que contingan el fitxer. També pot usar-se per a esbrinar quins paquets contenen els fitxers "include" necessaris per a la compilació de certs programes, tot i que per aquests casos ''auto-apt'' és una solució millor per aquests casos, consulteu Com instal·lar paquets "sota demanda", Secció 5.3. També podeu llistar el contingut d'un paquet executant: $ apt-file list nom_paquet ''apt-file'' manté una base de dades amb els fitxers que contenen tots els paquets, de la mateixa manera que ho fa auto-apt i per això necessita estar actualitzada. Això s'aconsegueix executant: # apt-file update Per defecte, ''apt-file'' usa la mateixa base de dades que auto-apt, consulteu Com instal·lar paquets "sota demanda", Secció 5.3. == Com mantindràs informat quant als canvis en els paquets. == Cada paquet instal·la en el seu directori de documentació (''/usr/share/doc/nom_paquet'') un fitxer anomenat ''changelog.Debian.gz'' el qual conté una llista dels canvis realitzats al paquet des de l'última versió. Podeu llegir aquests fitxers amb l'ajuda de ''zless'', per exemple, però no és gaire simple que després d'una actualització s'hagin d'estar cercant aquests registres de canvis per a cadascun dels paquets actualitzats. Hi ha una manera per automatitzar aquesta tasca mitjançant una eina que s'anomena ''apt-listchanges''. Per a començar primer es requereix que instal·leu el paquet ''apt-listchanges''. Durant la seva instal·lació, Debconf la configurarà. Respongueu les preguntes com desitgeu. L'opció "Voldreu que apt executi automàticament apt-listchanges?" és realment útil perquè mostra una llista dels canvis que s'han realitzat per a cadascun dels paquets que està instal·lant apt durant una actualització i us permet analitzar-los abans de continuar. L'opció "Tindrà apt-listchanges que demanar confirmació després de mostrar els canvis?" és d'utilitat perquè us demana si desitgeu continuar l'instal·lació després de llegir la llista de canvis. Si decidiu no continuar, apt-listchanges retornarà un error i avortarà l'instal·lació. Una vegada instal·lat apt-listchanges, tan aviat com els paquets hagin estat descarregats (o llegits des d'un CD o dic muntat) per APT, es mostraran les llistes de canvis realitzats a dits paquets abans d'instal·lar-los. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1635 3488 2005-11-01T15:10:53Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Altres finestres |anterior=La Finestra Del Viewport 3D |següent=Aprengui a modelar }} Just quan et pensaves que li tenies agafada la ma a la finestra de botons i la finestra del 3D Viewport, resulta que existeixen moltes més finestres per aprendre. No et preocupis, aquest llibre et guiarà a través d'elles i t'ensenyarà a utilitzar-les quan faci falta. De moment només has de saber que existeixen. [[Image:Blender3D window type selector.png|right]] A la finestra 3D viewport, veuràs un botó a la esquerra de la capçalera que té una retícula. Aquest botó et permet canviar tipus de finestres. Clica aquest botó amb '''LMB''' i veuràs la quantitat de diferents finestres a les que pots canviar. Prova diferents tipus, sabràs sobre la seva importància més tard. Canvia la finestra de nou a 3D Viewport abans de passar al següent tutorial. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1636 3489 2005-11-01T15:12:27Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Aprengui a modelar |anterior=Altres finestres |següent=Modelatge ràpid }} La part més bàsica del desenvolupament en 3D és el modelatge, perquè és on es crea contingut, o 'models'. Crear models en 3D és divertit i moltes vegades desafiant. A la següent pàgina, faràs el primer pas en aprendre com modelar. Si et trobes excitat, fantàstic! Però si et trobes espantat, no et preocupis, es comença molt fàcilment. Agafa't-ho amb temps i calma, Pixar encara tindrà treball quan t'hagis preparat per ells. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1637 3490 2005-11-01T15:14:34Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Modelatge ràpid |anterior=Aprengui a modelar |següent=Renderitzat ràpid }} El teu primer model és fàcil. (Re-)obre Blender. [[Image:Blender_object_mode_1.png|thumb|150px|right|Un cub en Object Mode.]] Assumint que no has cambiat les preferències d'usuari, l'arxiu per defecte de Blender vindrà amb el seu primer model! Hauries de veure un quadrat al 3D Viewport (si rota la vista, veuràs que de fet és un cub). Clicant el '''RMB''' ('''Cmd+LMB''' a Mac) sobre un objecte selecciona l'objecte i el seu contorn es torna rosa. El cub ja hauria d'estar seleccionat per defecte. [[Image:Blender_edit_mode_1.png|thumb|150px|right|El cub després d'editar-lo en Edit Mode.]] Ara mateix et trobes en allò que es coneix com a '''Object Mode'''. En Object Mode pots moure't al voltant de l'entorn 3D en relació a altres objectes. Amb el cub seleccionat, presiona '''TAB'''. Això et possarà en '''Edit Mode'''. Al Edit Mode, pots canviar l'aspecte i les dimensions del cub. Podries transformar el cub en un gosset de peluix, o al menys hi haurà un dia en que seràs capaç de fer-ho ;) Ara que et trobes en Edit Mode, tens accés als vèrtexs individuals. Els vèrtexs són uns punts roses quan no estàn seleccionats, i uns punts grocs quan estan seleccionats. Els vèrtexs són punts de control que pots conectar per crear cares i arestes. Les arestes conecten dos vèrtexs, i les cares conecten tres o cuatre vèrtexs. Clica '''RMB''' ('''Command+LMB''' en Mac) sobre un dels vèrtexs i veuràs que canvia al color groc, la qual cosa significa que està seleccionat (si tot allò que pots veure és un gran punt blau, intenta rotar la vista per veure que passa). ''Si veus un cercle amb fletxes apuntant a ell, has activat el 3D Transform Widgets, i no et trobes preparat per això! Per desactivar-lo, clica al botó de la capçalera que té una ma al damunt [[Image:Blender Handicon.png]].'' Amb el vèrtex seleccionat, apreta '''TECLA_G''' i mou el ratolí al voltant, hauries de veure com el vèrtex el segueix! Recorda, '''TECLA_G''' et permet agafar i moure una selecció. Escolleix una nova uvicació pel vertex i apreta '''LMB''', '''ENTER''' o '''SPACE''' per deixar el vèrtex a aquest punt ('''ESC''' o '''RMB''' cancela el moviment). Rota la vista per veure l'increible impacte que ha tingut el teu petit canvi. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1638 3491 2005-11-01T15:20:29Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Renderitzat ràpid |anterior=Modelatge ràpid |següent=Modelatge de malles }} [[image:Blender_first_quickie_render.png|thumb|El teu primer render ràpid hauria de semblar-se a això.]] Si no has completat el tutorial previ, [[Blender 3D: novell a professional/Modelatge ràpid|Modelatge ràpid]], fes-ho ara. Manté l'arxiu resultant obert, perquè serà el que utilitzarem aquí. Ara que has creat el teu primer model, sens dubte voldràs renderitzar-lo. Renderitzar és ràpid i fàcil. Simplement pressiona '''F12'''! A Macintosh OS X 10.4 pots utilitzar '''CTRL'''-'''F12''' o '''ALT'''-'''F12''' per evitar el Dashboard. També pots clicar a ''''Render &rarr; Render Current Frame'''.' Un '''render''' és la creació de un dibuix des de el punt de vista de una càmera, tenint en compte els efectes de l'entorn de l'escena, per tal de generar un dibuix realista a partir de la teva configuració. Aquest primer render s'acabarà ràpid, però a mesura que les escenes 3D es tornen més complexes, el renderitzat pot agafar-se un temps llarg. Si el cub es veu negre, és que no hi ha cap llum a l'escena. Algunes versions de Blender no creen una làmpada per defecte, i has d'afegir-ne una. Per afegir una làmpada, entra a Object Mode i pressiona '''SPACE''' mentre el ratolí és a sobre de la finestra 3D. Selecciona '''Add &rarr; Lamp''', que et donarà l'oportunitat d'afegir diferents tipus de làmpades. Aquest render és relativament ràpid. Pot ser netejat una mica, però et donarà una bona idea de quin aspecte té el teu model. Senteix-te lliure d'utilitzar '''F12''' tantes vegades com vulguis. En algun moment voldràs probablement guardar els seus renders. Sobre la 3D Viewport, selecciona '''File &rarr; Save image&hellip;''' o simplement pressiona '''F3'''. Un menú amb un llistat de directoris apareixerà. La línia de text superior és el directori on es troba, i la línia de text inferior el nom de la imatge, com "elmeuprimerrender.jpg". Fixa't que Blender '''no''' afegeix la extensió ".jpg" automàticament, l'has d'afegir tú. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1639 4659 2006-04-29T22:51:43Z 81.184.77.138 /* <font style="color: blue;">Nominatiu</font> */ En procés de traducció de l'anglès, si vol colaborar, pots traduir [http://en.wikibooks.org/wiki/German:Beginner_Lesson_1 aquesta pàgina] <small>[[Alemany:_Nivell_I|Continguts]] - [[Alemany: Nivell I Introducció|Introducció]] - <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1|Liçó 1]]<small> - [[Alemany: Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] <small>[[Alemany: Lliçó principiants 1P|Problemes]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1R|Respostes]] - [[Alemany:Lliçó principiants 1T|Test]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1TR|Respostes del Test]]<big> ---- <center> <big><big>'''Lliçó 1 ~ ''Wie heißt du?'''''</big></big> </center> ==Dir Hola i Adéu en Alemany== Dir Hola: Hola! '''''Hallo!''''' ''Servus!'' <small>(a Baviera i Àustria)</small> ''Moin!'' o ''Moin Moin!'' <small>(Al nord d'Alemanya)</small> Bon matí! '''''Guten Morgen!''''' o '''''Morgen!''''' Bon dia! '''''Guten Tag!''''' o '''''Tag!''''' Bota tarda! '''''Guten Abend!''''' o '''''N'Abend!''''' ''Grüß Gott!'' <small>(Al sud d'Alemanya, Àustria i al sud Tirol)</small> Dir Adéu: Adéu-siau! '''''Auf Wiedersehen!''''' o '''''Wiedersehen!''''' (lit.: ''Fins que ens veiem'') Adéu! '''''Tschüss!''''' o '''''Tschau!''''' (o ''Ciao!'', segons l'ortografia italiana) ''Tschüssi!'' o ''Tschaui!'' <small>(a l'Alemanya de l'Est)</small> ''Servus!'' <small>(a Baviera, Àustria)</small> Fins aviat! '''''Bis später!''''', '''''Bis dann!''''', '''''Bis bald!''''' o '''''Bis gleich!''''' Bona nit! '''''Gute Nacht!''''' [[Media:German_Beginner_Lesson_1a.ogg]] Es pot dir que cada regió germanoparlant té les seves formes de dir hola i adéu. No cal que t'aprenguis totes les formes, en aquest curs només et demanarem que te n'aprenguis els que estan en '''negreta'''. Les altres formes et seran utils si te'n vas de viatge a qualsevol de les regions on s'utilitzen. ===Salutacions Formals i Informals en Alemany=== Els alemanys respecten l'autoritat amb l'eleció de certes frases. Les frases més formals de les de dalt són ''Guten Morgen'', ''Guten Tag'', i ''Auf Wiedersehen'' (també ''Grüß Gott''). Les més informals són ''Tschüss'', ''Tag'', i ''Tschau''. Ací hi ha alguns exemples: *''Claudia'': Guten Morgen, Herr Wagner!<br/> *''Herr Wagner'': Hallo, Claudia! *''Brigit'': Tschau, Susi!<br/> *''Susi'': Tschüss, Brigit! ''Herr'' Sr. ''Frau'' Sra. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#Salutacions Formals i Informals en Alemany|Problemes]]>></big> ==L'alfabet alemany== <table border="1" style="background-color: #99FF99"> <tr align="center"> <td>'''Lletra'''</td> <td>Aa</td> <td>Bb</td> <td>Cc</td> <td>Dd</td> <td>Ee</td> <td>Ff</td> <td>Gg</td> <td>Hh</td> <td>Ii</td> <td>Jj</td> <td>Kk</td> <td>Ll</td> <td>Mm</td> <td>Nn</td> <td>Oo</td> <td>Pp</td> <td>Qq</td> <td>Rr</td> <td>Ss</td> <td>Tt</td> <td>Uu</td> <td>Vv</td> <td>Ww</td> <td>Xx</td> <td>Yy</td> <td>Zz</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''Pronunciació'''</td> <td>aa</td> <td>bee</td> <td>tsee</td> <td>dee</td> <td>ii</td> <td>ef</td> <td>gee</td> <td>haa</td> <td>ee</td> <td>iot</td> <td>kaa</td> <td>el</td> <td>em</td> <td>en</td> <td>o</td> <td>pee</td> <td>kuu</td> <td>ər</td> <td>es</td> <td>tee</td> <td>u</td> <td>fau</td> <td>vee</td> <td>iks</td> <td>ypsilon</td> <td>tset</td> </tr> </table> Nota de pronunciació de l'alfabet: Les lletres dobles són llargues, l'''h'' s'ha de pronunciar aspirada, la 'v' es pronucia segons els parlars valencians o de Tarrangona o com en francès i la 'y' es pronuncia com la u francesa (una 'u' tirant a 'i' o com dir la 'i' amb la boca de 'u'). A l'alemany s'utilitzen quasi totes les lletres que en català però hi ha una lletra més, '''ß''', s'anomena es-zet 'ess-tset') i s'utilitza com a 's' sorda. S'utilitza en comptes de 'ss' entre vocals o al final de paraula quan abans hi ha una vocal llarga. Exemple: "der Fluss" (u curta, ''el riu''), però "der Fuß" (u llarga, ''el peu''). Tin en compte que a Suïsa no s'utilitza la es-zet, llavors s'escriu 'ss' després de vocals curtes i llargues ("Fluss" i "Fuss"). A l'Alemany també s'utilitza la dièresi, anomenat '''umlaut'''. Les vocals que poden portar umlaut són la a, la o i la u i. Les a veure les pronunciacions vegeu [[Alemany:Alfabet|la guia de pronunciació]] en l'apendix 1. '''Notes''': *Quan es deletreja una paraula, s'ha de dir clarament que aqueixa lletra du umlaut com Ärger (ira), Ökonom (economista) i Übermut (esperits). *Quan s'escriu i no es disposa de l'opció de posar ä, ö o ü (en adreces d'internet,per exemple), els umlauts s'han de substituir per la vocal neta més una e (ae, oe, ue). Açò ho pots veure en noms com Goethe o als mots encreuats, però no has d'utilitzar aquest sistema en textos escrits. Per a crear els caràcters especials de l'alemany, pots utilitzar el botó ''Alt'' i el teclat numèric. ß = alt + 0225 (en majúscules la ß s'escriu "SS") ü = alt + 0252 Ü = alt + 0220 ö = alt + 0246 Ö = alt + 0214 ä = alt + 0228 Ä = alt + 0196 Si utilitzes un Mac OS X, açò només funcionarà si esculls el teclat "Unicode", però pots afegir umlauts amb l'opció-u <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#L'alfabet alemany|Problemes]]>></big> === Bitte buchstabieren Sie=== Mira aquesta breu conversa telefònica. Intenta llegir-la en veu alta. La traducció de les paraules i locucions està baix del text. A: Auskunft, Guten Tag.<br> B: Guten Tag. Ich hätte gern(e) die Telefonnummer von Frau Claudia Bolliger aus Bern.<br> A: Wie schreibt man das? Bitte buchstabieren Sie es.<br> B: Natürlich. Claudia: C wie Cäsar, L wie Ludwig, A wie Anton, U wie Ursula, D wie Dora, I wie Ida, A wie Anton. Bolliger: B wie Berta, O wie Otto, zweimal L wie Ludwig, I wie Ida, G wie Gustav, E wie Emil und R wie Richard.<br> A: Danke. Die Nummer lautet ... '''Vocabulari i locucions''':<br> die Auskunft (sense plural) - informació<br> ich hätte gern(e) - m'agradaria tenir<br> die Telefonnummer, -n - número de telèfon<br> aus Bern - de Berna<br> Wie schreibt man das? - Com s'escriu?<br> bitte - si us plau<br> buchstabieren - lletrejar<br> Sie (amb majúscula) - vostè, vós<br> natürlich - per descomptat<br> A wie Anton - "a" d'Anton<br> zweimal - dues vegades<br> Danke - gràcies<br> die Nummer lautet - el número és ==<font style="color: blue;">Nominatiu</font>== Les formes gramaticals descriuen el que un nom o un pronom fa en una frase. Quan un nom o pronom fa de subjecte de la frase, considerem que està en '''nominatiu'''. Per exemple, a la frase "Jo em vaig menjar una poma", '''Jo''' és el subjecte i '''poma''' l'objecte directe. Aprendrem més sobre la gramàtica quan avancem en el curs. <table border="1" style="background-color: #99CCFF"> <tr align="center"> <td>Person</td> <td colspan=2>'''Singular'''</td> <td></td> <td colspan=2>'''Plural'''</td> </tr> <tr align="center"> <td></td> <td><u>Català</u></td> <td><u>Alemany</u></td> <td></td> <td><u>Català</u></td> <td><u>Alemany</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>1a</td> <td>jo</td> <td>''ich''</td> <td></td> <td>nosaltres</td> <td>''wir''</td> </tr> <tr align="center"> <td>2a</td> <td>tu</td> <td>''du, Sie*''</td> <td></td> <td>vosaltres</td> <td>''ihr, Sie*''</td> </tr> <tr align="center"> <td>3a</td> <td>ell, ella, allò**</td> <td>''er, sie, es''</td> <td></td> <td>ells, elles</td> <td>''sie''</td> </tr> </table> <small>'''* - Sie és la vesió formal (vosté, vostés) de du and ihr. A totes les conjugacions es comporta exactament igual que sie (3a persona del plural)'''</small> <small>'''* - Encara que "allò" no s'utilitzi com a pronom personal en català, en alemany els pronoms personals s'utilitzen en funció del gènere del nom que substitueixen (mascuí: ''er''; femení: ''sie''; neutre: ''es'')</small> <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#Nominatiu|Problemes]]>></big> ==Noms== Per a dir "Em dic..." en alemany, diem "Ich heiße..." Per a dir "El seu nom és..." en alemany, diem "Er/Sie/Es heißt..." Per a dir "Ells es diuen..." en alemany, diem "Sie heißen..." Per a dir "Nosaltres ens diem..." en alemany, diem "Wir heißen..." Per a dir "El teu nom és..." en alemany, diem "Du heißt..." Per a dir "Vosaltres us dieu..." en alemany, diem "Ihr heißt..." Per a preguntar "Come et dius?" en alemany, diem "Wie heißt du?" Per a preguntar, "Com us dieu?" en alemany, diem "Wie heißt ihr?" Per a preguntar el nom d'una tercera persona, diem "Wie heißt...", o "Wie heißen..." per a més d'una persona. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#Noms|Problemes]]>></big> ==Verbs== Ja has aprés un verb: heißen, cridar-se, dir-se. <table border="1" style="background-color: #FFFF66"> <tr align="center"> <td><u>Persona</u></td> <td colspan=2><u>Singular</u></td> <td></td> <td colspan=2><u>Plural</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>'''1a'''</td> <td>ich</td> <td>''heiße''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''heißen''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''2a'''</td> <td>du</td> <td>''heißt''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''heißt''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''3a'''</td> <td>er/sie/es</td> <td>''heißt''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''heißen''</td> </tr> </table> Dos vebs molt comuns en alemany són: ''sein'' (ser i estar) i ''haben'' (haver o tenir). Es conjuguen així: <table border="1" style="background-color: #FFFF66"> <tr align="center"> <td colspan=5>'''Català'''</td> <td></td> <td colspan=5>'''Alemany'''</td> <td></td> <td colspan=5>'''Català'''</td> <td></td> <td colspan=5>'''Alemany'''</td> </tr> <tr align="center"> <td colspan=5>ser/estar</td> <td></td> <td colspan=5>''sein''</td> <td></td> <td colspan=5>haver/tenir</td> <td></td> <td colspan=5>''haben''</td> </tr> <tr align="center"> <td>jo</td> <td>sóc</td> <td></td> <td>nosaltres</td> <td>som</td> <td></td> <td>ich</td> <td>''bin''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''sind''</td> <td></td> <td>jo</td> <td>he/tinc</td> <td></td> <td>nosaltres</td> <td>hem/tenim</td> <td></td> <td>ich</td> <td>''habe''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''haben''</td> </tr> <tr align="center"> <td>tu</td> <td>ets/estàs</td> <td></td> <td>vosaltres</td> <td>sou/esteu</td> <td></td> <td>du</td> <td>''bist''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''seid''</td> <td></td> <td>tu</td> <td>has/tens</td> <td></td> <td>vosaltres</td> <td>heu/teniu</td> <td></td> <td>du</td> <td>''hast''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''habt''</td> </tr> <tr align="center"> <td>ell/ella/allò</td> <td>és/està</td> <td></td> <td>ells/elles</td> <td>són/estan</td> <td></td> <td>er/sie/es</td> <td>''ist''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''sind''</td> <td></td> <td>ell/ella/allò</td> <td>ha/té</td> <td></td> <td>ells/elles</td> <td>han/tenen</td> <td></td> <td>er/sie/es</td> <td>''hat''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''haben''</td> </tr> </table> <big>[[Alemany:Lliçó principiants 1P#Verbs|Problemes]]>></big> ==Wie geht's?== La traducció alemanya de "Com va?" és en la forma general ''"Wie geht's?"'' o ''"Wie geht's dir?"'' i en la formal és ''"Wie geht's Ihnen?"''. Respostes: '''Bé:''' ''Prima!'' - Genial!, ''Spitze!'' - Super!, ''Gut!'' - Bé!", ''Sehr gut!'' - Molt bé!, ''Total gut!'' - Tot bé!, und (i) ''Klasse!'' - Collonut*! '''Mal:''' ''Miserabel.'' - Miserable., ''Schlecht.'' - Mal., ''Nicht gut.'' - No molt bé., und ''Sehr schlecht.'' - Molt mal. ''''Okay:''' ''So lala.'', und ''Es geht so.'' - Va bé, ''Ganz gut.'' <big>[[Alemany:Lliçó principiants 1P#Wie geht's?|Problemes]]>></big> ==Articles== L'alemany té un gènere més que el català: '''Masculí''', '''Femení''', i '''Neutre'''. El '''Plural''' és fàcil; només hi ha el ''die''. Al contrari que el català, els articles indefinits no tenen plural. Vet ací els articles en cas nominatiu: <table border="1" style="background-color: #99CCFF"> <tr align="center"> <td></td> <td><u>Masculí</u></td> <td><u>Fememí</u></td> <td><u>Neutre</u></td> <td><u>Plural</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>Article definit</td> <td>der</td> <td>die</td> <td>das</td> <td>die</td> </tr> <tr align="center"> <td>Article indefinit</td> <td>ein</td> <td>eine</td> <td>ein</td> <td>N/A</td> </tr> </table> ===Aplicacions=== Ací hi ha alguns noms on pots utilitzar els articles de dalt: ''der'' Junge = el xic/noi (ein Junge = un xic/noi) ''das'' Mädchen = la xica/noia (ein Mädchen = una xica/noia) ''der'' Mann = l'home (ein Mann = un home) ''die'' Frau = la dona (eine Frau = una dona) Recorda que per a fer frases amb aquestes formes has de fer-les amb formes verbals en 3a persona del singular. plural: ''die'' Jungen = els xics/nois (Jungen = uns xics/nois) ''die'' Mädchen = the girls (Mädchen = unes xiques/noies) ''die'' Männer = the men (Männer = uns homes) ''die'' Frauen = the women (Frauen = unes dones) <big>[[Alemany:Lliçó principiants 1P#Articles|Problemes]]>></big> ==Formant preguntes== The common word order in a German sentence is the same as in English: Subject verb Objects. (SvO) ''Der Junge spielt Fußball.'' The boy plays soccer. (''spielen'' = to play and ''Fußball'' = soccer) Here, ''Junge'' is the subject, and it precedes the verb ''spielt''. This sentence is in the ''indicative mood''. In this mood, the sentence states a fact. The ''interrogative mood'' asks a question. To change the English sentence "The boy throws the ball" to the interrogative mood, we insert the helper verb "does" before "boy," ending with,"?". "Does the boy throw the ball?" Note that, technically, the verb now comes before the subject. The process is very similar in German. However, since German verbs express both the simple and progressive aspects, we '''switch the whole verb with the subject''', ending up with, "''Spielt der Junge Fußball?''" You have learned two questions so far: "Wie heißt...?" and "Wie geht's?". In German, there are two basic ways to form a question. The first is the method described above. In addition to this, you can put an ''interrogative adverb'', a who/what/where/when/why/how word, out front. {| border=0 cellspacing=0 cellpadding=5 | Who? | Wer? |- | What? | Was? |- | Where? | Wo? |- | When? | Wann? |- | Why? | Warum? |- | How? | Wie? |} The question "Wie heißt...?", directly translated, means "How is ... called?". That is why it does not contain ''Was''. These words come first in the sentence; the word order is: Interr. Adverb Verb Subject Object. For example: ''Warum spielt der Junge Fußball?'' Why does the boy play soccer? You should note at this point that in German, '''the verb always comes second in the sentence''', except in the case of a question as described above. '''The subject is always next to the verb, if not in front of it then following it.''' For example: ''Der Junge spielte am Montag Fußball.'' The boy played soccer on Monday. ''Am Montag spielte der Junge Fußball.'' On Monday, the boy played soccer. At this point, you should know the words for '''yes''' and '''no''', ''ja'' and ''nein'' respectively. <big>[[German:Beginner Lesson 1P#Forming Questions|Section Problems]]>></big> ==What's On the Test== To go straight to the lesson test, go [[German:Beginner Lesson 1T|here]]. The test will have four parts to it: Grammar (18 points), Translating (34 points), Reading Comprehension (20 points), and Vocabulary (20 points), in that order. The Grammar section will test your ability to conjugate verbs given the infinitive and the subject. You will also have to know the articles of certain nouns. The Translating section is worth the most points, and it too has two sections. You must know the translations for sentences and phrases going from English to German, and be able to take a German dialogue and translate it back into English. The third section, Reading Comprehension, is all Fill-in-the-Blank. You will get two dialogues and be asked to fill in the blanks for these. Some of the hardest parts deal with the greetings, so make sure you know these. The last section is a vocabulary section. You get 20 English words on the left and 20 German words on the right, and be asked to match them. To study for that, check out the 71 flashcards related to this lesson at [http://www.flashcardexchange.com/card_set.php?id=248162 FlashcardExchange.com]. That is the whole test. [[German:Beginner Lesson 1T|Take it!]] ---- <big>[[German:Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] >> 1640 4597 2006-04-01T13:50:54Z Pepetps 27 /* Konsonanten ~ Consonants */ En procés de traducció de l'anglès, si vol colaborar, pots traduir [http://en.wikibooks.org/wiki/German:Alphabet aquesta pàgina] <small><< [[Alemany: Nivell I|Alemany per a principiants]] | [[Alemany: Nivell II|Alemany Bàsic]] | [[Alemany: Nivell III|Alemanay Intermedi]]</small> ---- <big><big>Apèndix 1 ~ </big>Alfabet i Guia de Pronunciació</big> == Das Alphabet ~ L'Alfabet == L'alfabet alemany, com al català o a l'anglès, consisteix en 26 lletres bàsiques. Tanmateix, hi ha també lletres combinades, 4 formes amb umlaut (un ''umlaut'' els la manera que es diu a la dièresi en alemany, però l'anomenem umlaut i no dièresi per la funció de canvi de pronuncíació que ofereix) i la es-zet '''ß'''. La següent taula inclou un llistat de la pronunciació de totes aquestes lletres. A l'alemany, depenent si la vocal és llarga o curta, pot tenir un so o un altre i també poden modificar el so, i sovint l'ortografia, de la lletra següent. A (aa) Llarga: /α:/ com en anglès "f'''a'''ther", una 'a' més oberta de la 'a' tònica catalana, com la del m; curta: un so entre la o oberta i la o tancada com la 'o' anglesa en 'come' B (bee) Un so entre la 'b' i la 'p' (una b explosiva). C (tsee) Vegeu les lletres combinades; sense una 'h' després: abans de la 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö' com la lletra alemanya 'z' en qualasevol altre cas 'k' D (de) Un so entre la 'd' i la 't' (una d explosiva). E (ee) Llarga: /e:/ una 'e' amb un lleuger so a 'i'. Curta: en síl·labes tòniques /e/. En síl·labes àtones: va des del so de la shwa /ə/ fins a no arribar a sentir-se però si a percebre's com a les terminacions en "-en" del plural, declinacions o l'infinitiu del verbs (deinen 'teu (en acus.)' /da:inn/, lesen 'llegir' /le:zn/) F (ef) /f/ G (guee) Pronunciada com la 'g' en 'gat' inclòs davant de 'e' i de 'i'; com la 'k' a final de mot; pronunciada com al so de 'ich' (vegeu baix) en el sufix '-ig' al final de paraula. H (haa) com la 'h' anglesa només a comançament de paraula o en síl·labes després de 'a', 'i', 'o', 'u', 'y', 'ä', 'ö', 'ü' (només si no formen part d'un sufix),la resta no es pronuncia I (ii) Llarga: 'i' com en 'pi'; Curta: com en 'pixum' però la 'i' és un poc 'e' J (iot) Pronunciada com una 'i' consonàntica (iogurt, iode) K (kaa) /k/ L (el) /l/ M (em) /m/ N (en) /n/ O (oo) Llarga: un so com si diguessis la 'o' amb la boca de 'u'. Curta: 'o' oberta com en in 'pot' P (pee) /p/ Q (ku) /k/ excepte quan va combinada amb la 'u' -> 'qu', es pronuncia 'kv': 'bequem' (còmode) /bekv(e)m/ R (er) vibrant (vegeu baix) S (es) En alemanya és la 's' sonora al final de paraules, abans de consonants (excepte 'l', 'm', 'n', ng') i després de consonants; A àustria, es pronuncia sonora només entre vocals, la resta com a sorda. Al començament de paraula es pronuncia 'ix' o 'sh'. T (tee) /t/ però més explosiva U (uu) Llarga: /u:/; Curta: /u/ V (fau) Es pronuncia /f/ en la majoria de les paraules excepte les d'origen extranger com 'vase' "gerro" (orig. llatí) o 'vakuum' "buit" (orig. anglès). W (vee) Pronunciat /v/ X (iks) Pronunciat /ks/ o /kz/ Y (ypsilon) Pronunciat com la 'ü' (vegeu més avall), excepte en paraules d'origen anglès que es pronuncia com en anglès Z (tset) Pronunciat com la 'ts' '''Lletres especials alemanyes'''<br> ''Lletres "Umlaut"'' Ä (aa-umlaut) La ä llarga es pronuncia com la "e" oberta catalana Äu (aa-umlaut-uu) Es pronuncia /oi/ Ö (oo-umlaut) Es pronuncia com la "e" francesa (una mescla entre "e" i "o") (vegeu més avall) Ü (uu-umlaut) Es pronuncia com la "u" francesa (vegeu més avall) ''la antigua ß ligada'' ß (ess-tset) Pronunciada "s" sorda; vegeu més avall per als usos. '''lletres combinades''' ch (tsee-haa) Pronunciada de distintes maneres (vegeu els sons de ''Konsonanten'' més avall) ck (tsee-kaa) tz (tee-tset) ie ei eu äu au dt st sp sch tsch dsch zsch, tzsch Es pronuncia igual que la 'ch' (s'usa només en noms familiars i geogràfics) ph pf qu ... *'''Audio''': [[Media:German_alphabet.ogg|OGG]] (305KB) ~ ''Das Alphabet'' oder ''Das ABC'' *'''Audio''': [[Media:German_umlaut.ogg|OGG]] (114KB) ~ ''Die Umlaute'' <small><< [[Alemany: Nivell I|Alemany per a principiants]] | [[Alemany: Nivell II|Alemany Bàsic]] | [[Alemany: Nivell III|Alemany Avançat]]</small> ---- == Deutsche Aussprache ~ Guia de pronunciació alemanya == === Vokale ~ Vocals=== Les vocals alemanyes poden ser llargues o curtes. Un mètode simple per a reconèixer si una vocal és llarga o curta és la '''Regla de les consonats dobles'''. Si una vocal va seguida per una sola consonant &mdash; com a ''h'''a'''ben'' (haver o tenir), ''d'''i'''r'' (tu, ''dat.''), ''P'''e'''ter'' (Pere), i ''sch'''o'''n'' (ja) &mdash; la vocal sonarà normalment '''llarga'''. Si hi ha dos o més consonants seguint a la vocal &mdash; com a ''f'''a'''lsch'' (fals), '''''e'''lf'' (onze), '''''i'''mmer'' (sempre), i ''n'''o'''ch'' (encara) &mdash; la vocal sonarà normalment '''curta'''. Hi ha algunes paraules que no obeeixen la regla de la doble consonant: ''bin'', ''bis'', ''das'', ''es'', ''hat'', i ''was'' totes tenen sons vocàlics curts. Cal dir que en el cas de la 'h' muda no compta com a consonant i la vocal anterior sempre és llarga: ''Ihnen'', ''gehen''. Aquesta regla s'aplica en l'ús de 'ss' vers 'ß' (vegeu més avall), doncs 'ß' es tracta d'una vocal simple. Així, la vocal abans de 'ß' en ''der Fuß'' (peu) és llarga, mentres que la d'abans de la 'ss' en ''das Fass'' (tonell) és curta. *'''au''' &ndash; 'Aa-uu' es pronuncia 'au'. Exemples en alemany són ''blau'' (blau) i ''auch'' (també vegeu avall sobre ''ach'' ~ lletres especials alemanyes). *'''äu''' &ndash; 'Aa-umlaut-uu' es pronuncia com la alemanya '''eu''' (ee-uu; vegeu el següent). Es pot escriure 'ae' com a substitut de 'ä' només si aquesta no està disponible. *'''eu''' &ndash; 'Ee-uu' es pronuncia 'oi'. Exemples en alemany són ''neun'' (nou) i ''heute'' (avui). *'''ie''' and '''ei''' &ndash; 'Ii-ee' te el mateix so que la 'i' llarga. 'Ee-ii' es pronuncia 'ai'. === Konsonanten ~ Consonants === *'''ch''' &ndash; Pronunciat com una 'k' en paraules d'origen grec com ''Christ'' o ''Charakter'' o quan li segueix una 's': ''sechs'' /seks/ (sis). Hi ha, a banda d'aquest fonema, dues formes de pronunciació d'aquest dígraf: **'''ach''' &ndash; És l'anomenat "ach-laut" (so ach) i és un so gutural. S'utilitza després de les lletres 'a', 'o', 'u', i 'au'. És el so de la ''jota'' castellana. **'''ich''' &ndash; El "ich-laut" (so ich) és el so més dificil de pronunciar de l'alemany. Està entre el so ''ix'' i la ''jota'' castellana. En el [[w:AFI]] correspondria amb el símbol [ç]. Amb corresponència amb l'anglès seria com l'/hj/ de ''huge'' però un poc més ''ix''. En la paraula ''richtig'' ("correct") hi ha dos sons ''ich'': a 'ich' i a 'ig'. S'utilitza després de les lletres 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö', 'ü', 'ei', 'eu', 'äu', després de consonants i sovint al començament de les paraules (especialment abans de 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö'). Si tens problemes amb aquest so, substitueix-lo pel so de ''ix'' però mai amb el so d'una ''k'' ni el de la jota castellana /x/. *'''d''', '''t''', '''l''', i '''n''' &ndash; Aquestes lletres es pronuncien de manera similar que al català però més dentals. La /l/ no és vetlar com al català. Normalment les d finals es pronuncien /t/. *'''sch''' &ndash; en alemany 'Es-tse-ha' es pronuncia com el so ''ix'' /S/. *'''s + consonant''' &ndash; Quan la s va acompanyada d'una consonant, aquesta s es pronuncia com ''ix'' /S/. Per exemple, ''spielen'' (jugar) es pronunciaria ''xpílen'' (/Spi:len/). Cal dir que hi ha una excepció amb la paraula ''Ski'' (esquí) que es pronuncia ''xi'' (/Si/). *'''ß''' &ndash; The former ligature (of 'ss' or 'sz'), 'ess-tset' is widely used in German, but its use is somewhat more restricted in very modern German (always pronounced like 's' in 'sound'). 'ß' is used for the sound 's' in cases where 'ss' or 's' can't be used: this is especially after long vowels and diphthongs (cf. the English usage of 'c' like in 'vice' or 'grocery'). Thus, the vowel before 'ß' in ''der Fuß'' (foot) is long, while that before 'ss' in ''das Fass'' (cask) is short. 'ß' appears after diphthongs ('au', 'ei', 'eu') because they are long. In written and printed German, 'ss' can be an acceptable subsitute for 'ß' if the letter is unavailable. The greek letter, &beta;, is not to be used as a substitute for 'ß'. Note that in Switzerland, 'ß' is always written as 'ss'. *'''r''' &ndash; German language has two pronunciations for ''r'': The more common is similiar to the French ''r'', a guttural sound resembling a fractionated ''g'', as found in Arabic ''غ'' or some pronunciations of modern Greek ''γ''. The second pronounciation is a "rolled" ''r'' as in Spanish or Scots. Its use is limited to Switzerland and parts of Southern Germany. *'''ö''' (oh-umlaut) &ndash; The word "umlaut" means "change in sound" and an umlauted 'o' changes to a sound with no equivalent in English. The 'long ö' is made by first sounding 'oo' as in moon, then pursing the lips as if to whistle, and changing the sound to 'a' as in 'l'''a'''te'. An example word is ''schön'' (beautiful). The 'short ö' sound is made by first sounding 'oo', pursing the lips, and changing the sound to 'e' as in 'p'''e'''t. An example word is ''zwölf'' (twelve). If you have problems pronouncing ''ö'', do not replace it by "o" but by "e" (as in <u>e</u>lf) like in many German dialects. In written and printed German, 'oe' can be an acceptable subsitute for 'ö' if the latter is unavailable. *'''ü''' (oo-umlaut) &ndash; As with 'ö', 'oo-umlaut' is a rounded vowel sound with no English equivalent. The 'long ü' is made by first sounding 'oo' as in moon, then pursing the lips as if to whistle, and changing the sound to 'ee' as in 's'''ee'''n'. An example word is ''früh''. The 'short ü' sound is made by first sounding 'oo', pursing the lips, and changing the sound to 'i' as in 'p'''i'''t. An example word is ''fünf'' (five). If you have problems pronouncing ''ü'', do not replace it by "u" but by "i" (as in f<u>i</u>sh) like in many German dialects. In written and printed German, 'ue' can be an acceptable subsitute for 'ü' if the latter is unavailable. '''Audio''': [[media:German_ach.ogg|OGG]] (37KB) ~ '''ach''', '''auch''', '''ich''', '''richtig''' === Syllable Stress === The general rule in German is that words are stressed on the first syllable. However, there are exceptions. Almost all exceptions are of latin, french, or greek origin. Mostly these are words stressed on the last syllable, as shown by the following: Vo=`kal Kon=so=`nant Lek=ti=`on These words (not stressed on the first syllable) appear in the (Level II and III) lesson vocabularies as ''Vo<b>kal</b>'', ''Konso<b>nant</b>'', ''Lek<b>tion</b>'' (in some regions: ''Lekti<b>on</b>''), etc. <small><< [[German: Level I|Beginning German]] | [[German: Level II|Basic German]] | [[German: Level III|Advanced German]]</small> 1641 3492 2005-11-01T15:54:33Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Modelatge de malles |anterior=Renderitzat ràpid |següent=Modelant una persona simple }} El modelatge de malles és el tipus de modelatge més comú a Blender. Si vas fer el tutorial de [[Blender 3D: novell a professional/Modelatge ràpid|Modelatge ràpid]], llavors ja has participat en modelatge de malles. Aquest exercici t'ho explicarà amb més profunditat. # Agafa paper i llapis. # Dibuixa tres punts formant un triangle al centre del paper. # Cadascun d'aquests punts s'anomena '''vèrtex'''. # Ara connecta dos vèrtexs amb una línia. Aquesta línia s'anomena '''aresta'''. # Dibuixa dues arestes més de forma que els tres vèrtexs estiguin connectats. Ara tindràs un triangle dibuixat al paper. Omple el triangle. Això s'anomena ''''cara'''. # Si dibuixes un altre vèrtex al paper i el connectes a dos dels vèrtexs anteriors, tindràs un altre triangle. Omplint-lo tindràs una segona cara. Podries imaginar aquesta activitat en l'espai 3D? En essència, el modelat de malles és justament això. La qüestió resideix en disposar de vèrtexs i arestes per controlar les cares. Només aquestes es veuran en els renderitzats. Qualsevol aresta o vèrtex que estiguin vinculats a una cara no es veuran. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1642 3149 2005-09-17T17:20:10Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Política d'ús d'imatges |anterior= |següent=Enllaçar imatges als documents }} A continuació hi tenim una petita llista de normes per a l'ús de les imatges. Cadascuna de les normes són explicades davall la llista. ==En carregar una imatge...== # S'aconsella que les imatges es carreguin al projecte [[:commons:Pàgina principal|commons]], per a poder utilitzar la imatge des de Viquipèdies en qualsevol idioma. Si la carregueu a la Viquipèdia catalana, només serà accessible des d'aquesta Viquipèdia. # Tingueu en compte els [[Viquipèdia:drets d'autor|drets d'autor]] (''copyright'') de la imatge. # Feu servir el camp de descripció de la imatge a la pàgina de càrrega o la [[Viquipèdia:pàgina de descripció de la imatge|pàgina de descripció de la imatge]] per a descriure una imatge i el seu context respecte als drets d'autor. ## Podeu incloure el codi [[Template:PD|<nowiki>{{PD}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de [[Domini Públic]]. ## O el codi [[Template:GFDL|<nowiki>{{GFDL}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de [[Llicència de documentació lliure de GNU]]. # Feu servir un nom de fitxer clar i detallat. Utilitzeu noms en català; si carregueu imatges des de Viquipèdies en altres llengües, sisplau, traduïu-ne el nom. Adoneu-vos que d'haver-hi ja un fitxer amb el mateix nom, serà reemplaçat pel nou fitxer d'imatge. # Heu d'editar la imatge abans de ser carregada, de manera que només es vegi la seua àrea important. Retalleu la part sobrant de la imatge que no hi puguera interessar. # Sempre que sigui possible, useu imatges sense textos, per a facilitar la seua utilització per a les viquipèdies en altres idiomes. # Feu servir el format [[JPEG]] per a imatges fotogràfiques, dibuixos artístics en color, mapes, etc... i el format [[PNG]] per a icones, dibuixos tècnics, gràfics, banderes, etc... Si és possible, compareu la grandària del fitxer da la imatge en format JPG i en format PNG, i trieu el que porte menys octets. No és aconsellable utilitzar imatges en format [[GIF]] (reemplaçem-ne pel de PNG), a no ser que siga una imatge animada. # Abans de carregar-hi un fitxer amb una imatge potencialment ofensiva, reflexioneu amb compte si en cal realment. En aquestos casos normalment és aconsellable crear un enllaç de text cap la imatge, afegint-hi una advertència sobre el seu contingut. Per exemple, els que tracten sobre sexe explícit; penseu que la enciclopèdia és accessible per a menors de 18 anys. ==Inclusió d'una imatge a un article== * Vegi's [[Ajuda:Ús d'imatges]] ==En inserir-la a un article...== # La imatge que inserim a l'article ha de ser acompanyada per un [[Viquipèdia:Ús d'imatges#Opcions de presentació|text alternatiu]]. # La imatge ha d'estar il·lustrativament dins del context de l'article. # Triem la grandària adequada depenent de l'article i mena. Fem servir paràmetres disponibles per a la presentació de la imatge. ==En categoritzar-lo...== # Hem de categoritzar les imatges perquè siguen fàcilment trobades per a inserir-los en altres articles. # La categorització de la imatge respon al següent mètode: <nowiki>[[Categoria:</nowiki>'''Tema'''<nowiki> (imatge)]]</nowiki> ; On a la part de '''Tema''' escriuim la categoria normal dels articles. '''Nota:''' no es demana que s'indique la mateixa categoria en què és senyalat a l'article on es troba inserida la imatge, ni tampoc els articles en què apareixen, sinò què senyale la categoria segons el context visual o descriptiu. # Si una imatge comporta més d'una categoria, és possible i desitjable que ho constem així, indicant les corresponents categories. # Podem consultar un llistat de categories que apareix a [[:Categoria:Index de categories]], per a trobar amb més exactitud la mena de categoria com millor el corresponga. ==Drets d'autor per a les imatges== '''''Nota:''' Aquesta no és la política oficial sobre [[Viquipèdia:drets d'autor]], sinò simplement un recordatori i alguns consells addicionals.'' Quan hi carreguem un fitxer d'imatge, ens hem d'assegurar què la imatge és nostra, que es trobe dins del [[domini públic]] o que l'autor haja acceptat llicenciar la imatge sota els termes de la [[llicència GFDL]]. L'estat dels drets d'autor de cada imatge ha de ser annotat a la pàgina de discusió de la imatge corresponent, inserint un dels [[Viquipèdia:Avís de drets d'autor de la imatge|avissos de drets d'autor de la imatge]], i posant informació sobre l'origen de la imatge. Si creem una imatge, no hi escriguem ''imatge creada per mi mateix'', escriguem per exemple ''imatge creada per En Tal Joan el 1 de Gener, 2000'' (per descomptat que reemplaçarem ''En Tal Joan'' pel nostre nom). El fet que aquesta viquipèdia siga, legalment, en idioma català/valencià no comporta que els drets d'autor es troben davall la jurisdicció legal d'[[Espanya]] (on es troba la majoria del territori del domini lingüístic), [[França]] (pel [[Rosselló]]), o [[Itàlia]] (per l'[[Alguer]]), sinò dels Estats Units d'Amèrica ([[EUA]]). Açò és així perquè els continguts de la viquipèdia es troben a un ordinador servidor situat a la localitat de Saint Petersburg, [[Florida]], [[EUA]] (vegeu [http://meta.wikimedia.org/wiki/Wikimedia_servers informació sobre els servidors]). Per tant, segons la llei sobre drets d'autor dels EUA, totes les imatges '''publicades''' abans del dia 1 de gener de l'any [[1923]] als EUA són actualment de [[domini públic]], però no ho són les imatges que hagen sigut '''creades''' abans del 1923, i '''publicades''' de l'any 1923 en avant. L'any 1923 té un [http://en.wikipedia.org/wiki/Sonny_Bono_Copyright_Term_Extension_Act significat especial], i aquesta data romandrà sense canvis fins a l'any 2019. No contrastant, la interacció de les diferents Viquipèdies, la [[llicència GFDL]], així com el tema de dret internacional, són temes que encara [http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_talk:Copyrights s'hi estan discutint]. En qualsevol cas, si sospitem molt sobre una possible violació dels drets d'autor (per exemple, si no hi ha informació sobre l'estat dels drets d'autor a la pàgina d'[[Viquipèdia:Ánotació d'imatges|anotacions de la imatge]], i ho hem vist enlloc sota un avís de drets d'autor), aleshores hauriem de marcar-lo per a esborrar (vegeu davall). 1643 3148 2005-09-17T17:07:29Z Arturo Reina 11 Aquest és un manual d'ajuda de '''Viquillibres'''. Els continguts estan extrets de l'ajuda d'ús d'imatges de la viquipèdia. ==Index== *[[Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges|Política d'ús d'imatges]] *[[Ajuda:Ús d'imatges/Enllaçar imatges als documents|Enllaçar imatges als documents]] *[[Ajuda:Ús d'imatges/Imatges del projecte commons|Imatges del projecte commons]] *[[Ajuda:Ús d'imatges/Carregar imatges|Carregar imatges]] [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1644 3140 2005-09-17T15:44:24Z Arturo Reina 11 Wikibooks:Política d'ús d'imatges moved to Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges: Agrupación en un llibre d'ajuda #redirect [[Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges]] 1645 3157 2005-09-17T18:21:42Z Arturo Reina 11 /* Anotació d'imatges */ {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Carregar imatges |anterior=Imatges del projecte commons |següent= }} ==Carregar imatges a Viquillibres== Actualment la majoria d'imatges es carreguen al commons per poder compartir-les amb la resta de projectes. Tot i així, hi ha certes imatges que dificilment es poden compartir, com aquelles que inclouen text en un idioma específic. Aquestes imatges són les que carregarem a Viquillibres. [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|thumb|Aquesta imatge es d'un programa traduït al català, i per això convé carregar-la a Viquillibres]] Feu servir l'enllaç "[[Especial:Upload|Carrega]]" que es troba al quadre d'eines, o al llistat de pàgines especials. A continuació, pitgeu "Examina" (''Browse'') per a trobar el fitxer que voleu carregar al servidor des del disc dur del teu ordinador. Aleshores, s'hi obrirà un quadre de diàleg de "Selecciona fitxer" (''Choose file''). Quan hageu trobat el fitxer pitgeu al botó "Obri" (''Open'') per a seleccionar-lo, i tancar-hi el quadre de diàleg. Haureu tornat al formulari de càrrega, on pitjareu "Carrega fitxer" perquè es comence la transferència, la duració del qual dependrà de la grandària del fitxer i de la velocitat de conexió. Quan la transferència finalitze correctament, hi apareixerà un missatge d'avís. No oblideu el següent: * Podeu carregar com més fitxers desitgeu, per favor, sense intentar cap acte de vandalisme, però, contra el servidor. Vegeu "[[Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges|Política d'ús d'imatges]]" * Les imatges queden llistades a ("[[Special:Imagelist|Llistat d'Imatges]]"). * Cal escriure al camp de '''Sumari''' un text per a la pàgina de descripció de la imatge. * Cal marcar la casella mitjançant la qual: "Afirme que el propietari del copyright d'aquest fitxer està d'acord en llicenciar-lo sota els termes de Viquipèdia copyright." ==Anotació d'imatges== L'ús de les imatges a Viquillibres, és problemàtic, perquè fàcilment poden sorgir dubtes sobre els '''drets d'autor'''. Penseu que, per utilitzar una imatge a Viquillibres, heu d'estar segurs de poder fer-ho legalment. Les imatges que trobeu a Internet solen tenir propietari. Si no esteu segurs d'això, llavors és millor no utilitzar la imatge, o contactar amb l'autor i demanar-li autorització. Una de les maneres d'alleugerir el problema, és mirar d'anotar les imatges. Per això, us demanem que quan carregueu una imatge a la Viquipèdia, feu un petit comentari a la plana de descripció de la imatge, explicant la situació legal de la imatge. Per exemple, les situacions més comunes podrien ser: * Imatges de [[w:domini públic|domini públic]]. Podem incloure el codi [[Template:PD|<nowiki>{{PD}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de Domini Públic. * Imatges distribuïdes amb [[w:llicència GFDL|llicència GFDL]] o similar. Podem incloure el codi [[Template:GFDL|<nowiki>{{GFDL}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de llicència GFDL. * Imatges que el propietari dels drets us hagi donat permís per distribuir a la Viquipèdia. Si hi ha restriccions o altres requeriments (només us no comercial, obligació de citar l'autor, etc.), expliqueu-ho. * Imatges que considereu que es poden distribuir sota el concepte de ''fair use'' (caldria d'evitar això tan com sigui possible !) També fora bo d'especificar-hi l'autor de la imatge. === Raons per fer això === Per que cal fer això ? Hi ha varies raons: #Les imatges que són ''fair use'' en un país podrien no ser-ho en un altre. El marcatge de les imatges permet que es puguin filtrar les que no serien legals si es volgués fer un treball derivat per a algun país. #Crear imatges decents és més difícil que escriure text. Per això, la temptació de copiar una imatge de qualsevol pàgina web és més forta. Per aquesta mateixa raó, algú que utilitzi material de la Viquipèdia per fer alguna obra derivada (sobretot impresa), tendirà a desconfiar de la legalitat de les imatges. #A més, si es troba text que té drets d'autor, sol ser fàcil de reescriure'l. Per les imatges, és més dificil. Per tant, és millor evitar problemes de bon començament. #Sempre és una bona pràctica el citar les fonts d'origen de les imatges. D'aquesta manera, també és més fàcil obtenir permís per utilitzar imatges. A part, algunes llicències requereixen que es citi l'autor. #Pel que fa a les imatges que feu vosaltres mateixos, també cal anotar-les ! Anoteu que sou l'autor de la foto, i que la cediu a la Viquipèdia amb llicencia GFDL o domini públic. ==Carregar una nova versió de la imatge== Per a reemplaçar una imatge carregada prèviament, per a actualitzar aquesta o a causa del canvi d'article, n'és prou carregant una imatge que porte el mateix nom. En aquestos casos, per qüestions tècniques relacionades amb el teu navegador (la memòria cau), potser no voreu la nova versió de la imatge immediatament. ==Grandària dels fitxers== És recomanable que carregeu fitxers d'imatge que no siguen gaire grans. La grandària ideal són 35 KB o menys, atès que ens ajudaria estalviar espai al servidor, i alleugerir la visualització dels documents per als ordinadors amb connexions de velocitat limitada. 1646 3155 2005-09-17T18:01:01Z Arturo Reina 11 Dibuix per l'ajuda d'ús d'imatges. Dibuix fet per mi mateix, Arturo Reina Sánchez, el dia 17/09/05 L'entorn de programa capturat és de El Gimp {{GFDL}} 1647 3150 2005-09-17T17:24:19Z Arturo Reina 11 /* Com enllaçar la imatge des del document a la Viquipèdia */ {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Enllaçar imatges als documents |anterior=Política d'ús d'imatges |següent=Imatges del projecte commons }} ==Com enllaçar imatges als documents== Des de la pàgina corresponent, creeu el següent enllaç: ''<nowiki>[[Imatge:"Nom_del_fitxer"|Text alternatiu]]</nowiki>'' Podeu fer-lo amb el botó http://ca.wikipedia.org/style/images/button_image.png que apareix a la barra de botons a sobre de la caixa d'edició (si bé és possible que no aparega al teu navegador). Seleccioneu el nom de fitxer i el text alternatiu —separats per una barra |— i pitgeu el botó. S'hi escriurà <tt><nowiki>[[Imatge</nowiki>''' per davant i '''<nowiki>]]</nowiki></tt> per darrere. "Nom_del_fitxer" és el nom que té la imatge incloguent la seua extensió, que s'utilitza per a indicar el format de la imatge afegida (.jpg, .png, etc.). No utilitzeu el format GIF, podeu substituir-lo pel format JPG. El "Text alternatiu" hauria de contindre una breu descripció de la imatge. Aquest text es presenta dins d'un text flotant o si la imatge no es mostra per algun error. També és important per a les persones cegues que fan servir dispositius d'eixida parlants. Només cal actualitzar la pàgina corresponent per a comprovar l'enllaç. ===Opcions de presentació=== La darrera sintaxi és la bàsica per a mostrar una imatge tal com és a l'article. La següent sintaxi ofereix més possibilitats i és compatible amb la darrera: <tt><nowiki>[[Imatge:''<<Nom_del_fitxer>>''|''opcions''|Text alternatiu]]</nowiki></tt> Les opcions disponibles són: :*'''thumbnail''', '''thumb''': genera un fitxer de l'imatge en miniatura (''thumbnail''), alineada per defecte a la dreta, amb el text alternatiu a peu de la imatge. S'hi mostrarà també una icona d'augment. Per exemple: <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|thumb|350px|right|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt>. :*'''frame''': afegeix un marc amb un text a peu de la imatge, igual que ''thumb'', però no redueix la imatge. :*'''right''': escora la imatge cap a la dreta, es pot especificar <tt>thumb</tt> o no. :*'''left''': idem, escorada cap l'esquerra, però. :*'''none''': es carrega el fitxer original de la imatge, encara que s'hi haja afegit l'opció <tt>thumbnail</tt>. :*''' ''amplada'' px''': es genera una versió en miniatura amb l'amplada especificada en píxels (p.e. '150px'). L'altura s'establirà automàticament de manera proporcional. Les barres verticals "|" s'utilitzen per a separar les opcions entre si, i entre l'última i el text alternatiu. Les opcions desconegudes s'ignoraran i la darrera opció s'utilitza sempre com a text alternatiu. Exemple d'una imatge sense text al peu: <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|Finestra del Gimp]] <br style="clear:both;"/> Exemple d'una imatge amb text al peu: <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|frame|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|frame|Finestra del Gimp]] <br style="clear:both;"/> L'última barra vertical indica que el text alternatiu és "Finestra del Gimp". <br style="clear:both;"/> Les opcions es poden combinar, per exemple: [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|left|80px|Finestra del Gimp]] [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|thumb|80px|Finestra del Gimp]] <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|left|80px|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> (80 px d'amplada, escorada cap l'esquerra) o <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|thumb|80px|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> (80 px d'amplada, en miniatura, escorada cap la dreta). ===Anular el mode "text al voltant de la imatge"=== Després d'haver posat un text a un costat o altre de la imatge, per a posar un nou text per avall, utilitzant de nou tota l'amplada disponible, cal escriure-hi abans de <nowiki><br style="clear:both;"></nowiki>. 1648 3151 2005-09-17T17:26:19Z Arturo Reina 11 /* Usar imatges del projecte commons */ {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Imatges del projecte commons |anterior=Enllaçar imatges als documents |següent=Carregar imatges }} ==Usar imatges del projecte commons== El projecte [http://commons.wikimedia.org/wiki/Pàgina_principal Wikimedia Commons] conté imatges de lliure ús. En ser un projecte relacionat amb la viquipèdia, es poden usar les imatges contingudes en aquest projecte directament a qualsevol viquipèdia sense haver-les de tornar a carregar. Per a usar-ne les imatges només cal seguir els següents passos; [[Image:Sagrada_Familia.JPG|right|200px|Sagrada Família]] # Cercar la imatge que desitgem (cal tenir en compte que de moment la búsqueda és majoritàriament en anglès) # Per exemple, si cerquem una foto de la Sagrada Família, podem anar a la categoria ''Europe'', seleccionar ''Spain'', ''Barcelona'' i hi trobem algunes fotos de la Sagrada Familia, la Casa Milà, ... # Seleccionem la primera foto i ens fixem amb el nom; ''Image:Sagrada_Familia.JPG'' #N'hi ha prou a fer-hi un enllaç des de l'article que desitgem ,canviant-ne les opcions de presentació si es vol. Es pot utilitzar tant '''image''' com '''imatge'''; '''<nowiki>[[Image:Sagrada_Familia.JPG]] </nowiki>''' ===Avantatges d'usar la wikicommons=== * Ja hi ha moltes imatges llestes per a usar * S'estalvia espai als servidors ja que la mateixa imatge es comparteix entre les diferents viquipèdies * Si hi carreguem una imatge està més fàcilment disponible per a les altres viquipèdies ===Inconvenients d'usar la wikicommons=== * Els noms de les imatges sovint estan en anglès o altres llengües. 1649 3156 2005-09-17T18:17:26Z Arturo Reina 11 <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="width:80%; background-color:#F1F1DE; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" |- | ''S'autoritza la còpia, la distribució i la modificació d'aquest document sota els termes de la [[w:llicència de documentació lliure GNU|llicència de documentació lliure GNU]], versió&nbsp;1.2 o qualsevol altra que posteriorment publiqui la [[w:Free Software Foundation|Free Software Foundation]]; sense seccions invariants (Unvariant Sections), textos de portada (Front-Cover Texts), ni textos de contraportada (Back-Cover Texts). S'inclou una còpia en anglès d'aquesta llicència a l'article'' |} [[Categoria:GFDL|{{PAGENAME}}]] 1650 3154 2005-09-17T17:54:30Z Arturo Reina 11 <center> <div class="boilerplate" id="pd" style="width: 95%; margin: 0 auto; text-align: justify; background: #F1F1DE; padding: 0 10px; border: 1px solid #CC9;"> :''Aquesta imatge ha estat cedida al [[w:domini públic|domini públic]] pel seu [[w:drets d'autor|autor]] o el seu [[w:copyright|copyright]] ha expirat. Això és vàlid a nivell internacional.'' </div> </center> [[Categoria:Imatges de domini públic|{{PAGENAME}}]] 1651 3652 2005-11-19T22:12:53Z Arturo Reina 11 /* Pàgines actuals d'ajuda */ Viquillibres és un projecte jove i encara falten moltes pàgines d'ajuda. Pot ser que la pàgina d'ajuda que busquis es trobi dins la [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda Viquipèdia]]. Per qualsevol pregunta que encara no hi sigui a aquesta plana, adreça't a [[Viquillibres:La taverna|La taverna]]. ==Pàgines actuals d'ajuda== *[[Viquillibres:Llibre d'estil]] *[[Ajuda:Com es fa...?]] *[[Ajuda:Ús d'imatges]] [[Categoria:Viquillibres]] 1652 3392 2005-10-18T16:06:44Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[Categoria:Viquillibres]] 1653 3173 2005-09-21T11:22:35Z ArinArin 17 Tokipona moved to Toki pona: canvio títol (ara que estem a temps) a la forma correcta d'escriure el nom de la llengua: toki pona (seperat) #redirect [[Toki pona]] 1654 3175 2005-09-21T11:22:36Z ArinArin 17 Discussió:Tokipona moved to Discussió:Toki pona: canvio títol (ara que estem a temps) a la forma correcta d'escriure el nom de la llengua: toki pona (seperat) #redirect [[Discussió:Toki pona]] 1655 3207 2005-09-23T15:26:45Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1656 3208 2005-09-23T15:27:25Z Arturo Reina 11 Aquesta és la pàgina principal de les categories des d'on s'enllaça a tota la informació continguda. 1657 4625 2006-04-23T13:24:49Z Martorell 14 [[Categoria:Llengües orals]] 1658 3211 2005-09-23T15:29:44Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1659 4627 2006-04-23T13:25:24Z Martorell 14 [[Categoria:Llengües orals]] [[it:Categoria:Corso di tedesco]] 1660 3214 2005-09-23T15:32:21Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Idiomes]] 1661 3217 2005-09-23T15:35:33Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Ciència]] 1662 3220 2005-09-23T15:53:20Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1663 3223 2005-09-23T15:55:18Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Astronomia]] 1664 3224 2005-09-23T15:56:07Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Ciència]] 1665 3227 2005-09-23T15:58:58Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Matemàtiques]] 1666 3229 2005-09-23T16:00:19Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Ciència]] 1667 3231 2005-09-23T16:02:21Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Tecnologia]] 1668 3232 2005-09-23T16:02:56Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1669 3234 2005-09-23T16:04:30Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 1670 3238 2005-09-23T16:07:00Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1671 3240 2005-09-23T16:09:02Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1672 3245 2005-09-23T16:25:08Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Jocs]] 1673 3664 2005-11-21T21:07:40Z Arturo Reina 11 categoria Podeu participar en les votacions dels següents elements a eliminar, o si és possible, millorar els articles de manera que no faci falta la seva eliminació. <font color=red>'''Atenció''': Recordeu de no eliminar la plantilla '''Fora'''.</font color> [[Categoria:Viquillibres]] 1674 3290 2005-09-30T15:48:19Z Mithridates 29 {{Viquipèdia|Ido}} ==descripció general== Ido és una llengua artificial derivada de l'Esperanto. Es va desenvolupar a principis del segle XX, i avui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a Europa. *gramàtica *Diccionaris *[[Paraules bàsiques]] *Números *Llocs *Hora i Dates *[[Verbs]] 1675 3286 2005-09-26T22:41:50Z 85.54.233.220 [[Ido]] ---- *Sí = Yes *No = No *Gràcies = Danko *Perdó / Perdoni = Exkuzez me *Hola = Saluto *A reveure = Til rivido *Bon dia = Bona matino *No ho entenc = Me ne komprenas *Com es diu això en [Català]? = Quale on dicas to en la Kataluna? *Parles ... = Ka vu parolas... *Anglès = La angla *Francès = La franca *Alemany = La germana *Espanyol / Castellà = La hispana *Xinès = La chiniana *Jo = Me *Nosaltres = Ni *Tu = Tu *Vostè = Vu *Vosaltres = Vi *Ells = Li *Com et dius? = Quale vu nomesas? *Com estàs? = Quale vu standas? *Bé = Bone *Malament = Male *Dona / Muller = Spozino *Marit = Spozulo *Filla = Filiino *Fill = Filiulo *Mare = Matro *Pare = Patro *Amic, Amiga = amiko / amikino (f) / amikulo (m) 1676 3269 2005-09-25T10:32:33Z Vedranell 12 Hola, gràcies per col·laborar amb [[ido]]. Seria útil que et registresis (tot i que no és obligatori) per poder comunicar-nos amb tu més fàcilment. Per altra banda, si us plau, enllaça les pàgines del teu llibre d'aquesta manera: <nowiki>[[/Paraules bàsiques|Paraules bàsiques]]</nowiki> des de la pàgina principal, així queden agrupades :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:32 25 set, 2005 (UTC) 1677 4208 2006-01-27T16:42:00Z Arturo Reina 11 ==Mesures de temps== '''[[wiktionary:ca:segon|segon]]''' 60 '''segons''' són 1 '''[[wiktionary:ca:minut|minut]]''' 60 '''minuts''' són 1 '''[[wiktionary:ca:hora|hora]]''' 24 '''hores''' són 1 '''[[wiktionary:ca:dia|dia]]''' 30 '''dies''' són 1 '''[[wiktionary:ca:més|més]]''' 12 '''mesos''' són un '''[[wiktionary:ca:any|any]]''' 10 '''anys''' són una '''[[wiktionary:ca:dècada|dècada]]''' 100 '''anys''' són un '''[[wiktionary:ca:segle|segle]]''' ==[[wiktionary:ca:Rellotge|rellotge]]== <math>00:00:00 \ </math> Hores:Minuts:Segons *<math>01:00 \ </math> La una en punt *<math>02:00 \ </math> Les dues en punt *<math>03:00 \ </math> Les tres en punt *<math>04:00 \ </math> Les quatre en punt *<math>05:00 \ </math> Les cinc en punt *<math>06:00 \ </math> Les sis en punt *<math>07:00 \ </math> Les set en punt *<math>08:00 \ </math> Les vuit en punt *<math>09:00 \ </math> Les nou en punt *<math>10:00 \ </math> Les deu en punt *<math>11:00 \ </math> Les onze en punt *<math>12:00 \ </math> Les dotze en punt *<math>01:15 \ </math> Un quart de dues *<math>01:30 \ </math> Dos quarts de dues *<math>01:45 \ </math> Tres quarts de dues *<math>05:20 \ </math> Un quart i cinc minuts de sis *<math>09:55 \ </math> Les deu menys cinc *<math>10:40 \ </math> Tres quarts menys cinc minuts d'onze ==Els mesos de l'any== *[[wiktionary:ca:Gener|Gener]] *[[wiktionary:ca:Febrer|Febrer]] *[[wiktionary:ca:Març|Març]] *[[wiktionary:ca:Abril|Abril]] *[[wiktionary:ca:Maig|Maig]] *[[wiktionary:ca:Juny|Juny]] *[[wiktionary:ca:Juliol|Juliol]] *[[wiktionary:ca:Agost|Agost]] *[[wiktionary:ca:Setembre|Setembre]] *[[wiktionary:ca:Octubre|Octubre]] *[[wiktionary:ca:Novembre|Novembre]] *[[wiktionary:ca:Desembre|Desembre]] ==Dates== 1/05/1954: U de maig de mil nou-cents cinquanta quatre 27/09/1981: Vint-i-set de setembre de mil nou-cents vuitanta-u ==Els dies de la setmana== *[[wiktionary:ca:Dilluns|Dilluns]] *[[wiktionary:ca:Dimarts|Dimarts]] *[[wiktionary:ca:Dimecres|Dimecres]] *[[wiktionary:ca:Dijous|Dijous]] *[[wiktionary:ca:Divendres|Divendres]] *[[wiktionary:ca:Dissabte|Dissabte]] *[[wiktionary:ca:Diumenge|Diumenge]] ==Les parts del dia== *[[wiktionary:ca:Matinada|Matinada]] *[[wiktionary:ca:Matí|Matí]] *[[wiktionary:ca:Migdia|Migdia]] *[[wiktionary:ca:Tarda|Tarda]] o Vesprada *[[wiktionary:ca:Vespre|Vespre]] o Horabaixa *[[wiktionary:ca:Nit|Nit]] ==Les estacions de l'any== *[[wiktionary:ca:Hivern|Hivern]] *[[wiktionary:ca:Primavera|Primavera]] *[[wiktionary:ca:Estiu|Estiu]] *[[wiktionary:ca:Tardor|Tardor]] o Primavera d'hivern [[Categoria:Lèxic català]] 1678 3493 2005-11-01T15:57:54Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Modelant una persona simple |anterior=Modelatge de malles |següent=Detallant una persona simple 1 }} =Creant un nou projecte= [[Image:Blender simple person.png|left|thumb|La teva persona simple serà així.]] La primera cosa que aprendrem a fer és modelar una persona. Amb Blender obert, selecciona '''File > New'''. Apareixerà la confirmació "Erase All?". Clica per acceptar. Ara hauries de tenir el cub inicial per defecte. Selecciona el cub amb '''RMB''' ('''CMD'''+'''LMB''' a Mac). Pressiona '''NUM1''' per anar a la visió frontal. Ara et trobes a Object Mode. Pressiona '''TAB''' per entrar a Edit Mode. (recorda que axò serà difícil, però no et desanimis! et sentiràs orgullós quan terminis!) <div style="clear: both;"> </div> =Aprenent sobre Selection (Seleccionar)= [[Image:Blender3D Simple_Person_First_Selection.png|right|frame]] Una vegada en Front View a l'Edit Mode, necesites seleccionar els quatre vèrtexs superiors. Gira la vista una mica amb ('''MMB''' o '''ALT+LMB''') per poder veure els quatre vèrtexs, i assegurat de que "Limit Selection to Visible" (la icona al costar del 3D View) no està seleccionada. Hi ha varies maneres de seleccionar els vèrtexs: 1) Pressiona el '''BKEY''' per activar el que es coneix com a Border Select tool. Quan cliquis i mantinguis '''LMB''' i movis el cursor del ratolí, apareixerà un borde de selecció. Quan deixis anar el botó, els vèrtexs que són a dins seran seleccionats. Pots deseleccionar tots els vèrtexs pressionant '''AKEY'''. 2) Pressiona '''BKEY''' dues vegades per activar la eina Circle Border Select. Un cercle apareixerà al voltant del cursor; pots canviar el tamany del cercle fent rodar '''MMB'''. També pots canviar el tamany del cercle amb les tecles '''+''' i '''-'''. Pots moure el cercle de lloc amb '''LMB'''. En deixar anar aquest botó, seleccionarà els vèrtexs que siguin a dins. El cercle restarà actiu fins pressionar '''RMB''' o '''SPACE'''. 3) A blender també es pot utilitzar un Lasso Select Tool. Manté apretat '''CTRL+LMB''' i dibuixa un cercle al voltant dels vèrtexs que vols seleccionar. Quan alliberis '''LMB''', seleccionarà els vèrtexs que siguin a dins. 4) Pots seleccionar els vèrtexs un a un. Selecciona el primer vèrtex a dalt del cub amb '''RMB''' ('''Cmd'''+'''LMB''' a Mac). Per afegir més vèrtexs, manté pressionat '''SHIFT''' mentre pressiones '''RMB'''. [[Image:Blender3D Vertex-select-mode Button.png|right]] Encara hi ha una altra forma. A la dreta de la capçalera de la teva finestra, pots veure modes de selecció. Clica a "Face select mode" i selecciona la cara superior del cub. Canvia ara a "Vertex select mode" abans de continuar. Com pots veure, els quatre vèrtexs estan ara seleccionats ( això s'anomena "transformació de selecció"). =Aprenent Extrusion (Extrusionar)= [[Image:Blender3D Simple Person Step1.png|right|frame]] Restaura la vista frontal prement '''NUM1'''. Amb els quatre vèrtexs seleccionats, prem '''EKEY'''. S'obrirà un menú. Selecciona '''Region''' (si Blender passa a un estat on només es veuen arestes i vèrtexs, llavors no has seleccionat els quatre vèrtex que formen la cara). Ara mou el ratolí per veure quatre NOUS vèrtexs lligats als quatre vèrtexs que havies seleccionat abans (pots moure'ls a on vulguis i fixar-los al lloc prement '''LMB'''). La '''EKEY''' fa una extrusió dels vèrtexs. Si mai no havies escoltat aquesta paraula, recorda-la, perquè s'utilitza molt al mon del modelatge 3D. Segurament no has extrusionat els quatre vèrtex al lloc adequat per seguir aquest tutorial. Prem '''CTRL+ZKEY''' per desfer la última edició. Hauries de veure el cub original amb els quatre vèrtex seleccionats. Amb els quatre vèrtexs anteriors seleccionats, prem '''EKEY''' una altra vegada. Selecciona '''Region'''. Aquesta vegada, mentre mous els vèrtexs extrusionats, manté pressionat '''CTRL''', i veuràs que només es mouen a certs punts. Això s'anomena '''snapping'''. Els vèrtexs es mouen dins d'una reixa de separació predeterminada. Fixa els vèrtexs de manera que tinguem ara dos cubs del mateix tamany. Els nous vèrtexs extruits haurien d'estar encara seleccionats. Fes un altre cub de la mateixa forma que abans, i repeteix el procés fins que tinguem cinc cubs del tamany formant una columna. Això serà una cama de la nostra persona. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step2.png|right|frame]] Prem '''AKEY''' per deseleccionar els actuals vèrtexs. Selecciona els dos vèrtexs amunt a la dreta de la cama. Una altra vegada hauràs de rotar una mica la vista amb '''MMB''' ('''Opn'''+'''LMB''' a Mac) per veure tots els vèrtexs. Desprès d'escollir aquests vèrtexs selecciona els dos immediatament a sota. Tornaràs a tenir quatre vèrtexs. Prem '''EKEY''', selecciona '''Region''' i manté pressionat '''CTRL''' per tornar a fer un cub. Torna-ho a fer. Ara tindrem una cama i la connexió amb l'altra cama. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step3.png|right|frame]] Per crear la cama dreta, prem '''AKEY''' per deseleccionar tots els vèrtexs. Selecciona els quatre vèrtexs que necessitarem extruir cap a baix per crear la cama esquerra. Crea ara tants cubs com sigui necessari per fer que la cama dreta sigui igual a la cama esquerra. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step4.png|right|frame]] Ara anem al tors! Prem '''AKEY''' per deseleccionar, i vés a una vista frontal prement '''NUM1'''. Selecciona els quatre vèrtexs superiors del cub que connecta les dues cames. Extrusiona cap amunt cinc vegades com hem anat fent. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step5.png|right|frame]] Anem a fer els braços rectes a dreta i esquerra de moment. Vés a la vista frontal, anul·la la selecció, selecciona els quatre vèrtexs a la esquerra del tors que es troben just a sota dels de dalt de tot. Extrusiona cinc vegades. Fes el braç dret de la mateixa manera. Canvia a mode solid utilitzant '''ZKEY''', i examina que tot sigui correcte. És fàcil crear una cara si faltés cap. Per crear una cara a partir de quatre vèrtexs, selecciona els vèrtexs que vols utilitzar com a límit de la cara i prem '''FKEY'''. També pots utilitzar el menú Mesh a la finestra > Make Edge/Face. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender 3D-cursor.png|left|The 3D-cursor.]] Ara hem d'afegir un cap. Ja coneixes el 3D cursor. Es pot posar on vulguis amb '''LMB'''. El problema és que resulta difícil de posar exactament on es vol. Clica '''LMB''' a la part de dalt del coll per triar de posar-hi el cursor 3D. Llavors rota la teva vista per veure on ha acabat realment el cursor 3D. Normalment no hi serà on volies que hi fos. Per posar el 3D cursor a una posició, l'has de posar correctament a dues vistes diferents. Vés a la vista frontal amb '''NUM1'''. Utilitza el '''LMB''' per posar el cursor 3D damunt del coll. Llavors prem '''SHIFT+S''' per obrir el menú Snap i selecciona '''Cursor > Grid'''. El cursor es fixarà a la graella. Ara vés a la vista lateral amb '''NUM3'''. Utilitza '''LMB''' per tornar a posar el 3D cursor damunt del coll i torna a fixar-lo a la graella. Ara pots rotar la vista per veure que tenim el cursor fixat amb precisió damunt del coll. Bona feina! <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step6.png|frame|right]] Ara posarem un cap damunt del coll. Amb el ratolí sobre el 3D Viewport prem '''SPACE'''. Al menú que apareix selecciona '''Add > Isosphere '''. Selecciona dues subdivisions. Ara veuràs una esfera de vèrtexs afegida al model just al punt on vas situar el cursor 3D. * Quan et trobes a Edit Mode, afegir alguna cosa afegirà vèrtexs i cares a l'objecte que estàs editant. Quan et trobes a Object Mode afegir alguna cosa crearà un nou objecte amb vèrtexs i cares separades de la resta. ('''SPACE''' a qualsevol dels dos modes permet afegir isoesferes). Pot-ser trobes que el cap es troba una mica baix. Vés a la vista frontal amb '''NUM1''' i prem '''GKEY''' per moure el cap una mica cap amunt. També pots canviar l'escala amb '''SKEY''' (S de ''Scale'', Escalar). Prem '''ZKEY''' i totes les cares apareixeran amb un material gris, permetent que vegis més o menys com serà la teva persona. '''ZKEY''' i '''SHIFT+ZKEY''' canvien entre diferents modes de dibuix. Molt bé, el modelat és pot millorar bastant. Ara l'afinarem. [[Categoria: Blender 3D: novell a professional]] 1679 3982 2005-12-28T22:04:55Z 83.33.167.21 /* Consonants */ Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants ('''j k l m n p s t w'''), i cinc vocals ('''a e i o u'''). ==Consonants== Excepte la '''j''', totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules catalanes: {| ! Lletra ! Pronunciada com |- | k | '''k'''ilo |- | l | '''l'''àmina |- | m | '''m'''ón |- | n | '''n'''ino |- | p | '''p'''araula |- | s | '''s'''abata, bra'''ç''', bro'''ss'''a |- | t | '''t'''aula |- | w | '''u''' diftongada: pa'''u''', ta'''u'''la, ping'''ü'''í |- | j | '''i''' diftongada: ax'''i'''oma, a'''i'''gua |} Ja t'hauràs adonat, doncs, que la '''j''' no es pronuncia com la '''j''' catalana. Es pronuncia exactament com la '''y''' castellana. Altres llengües com l'esperanto, l'alemany o el polonès també són així; de tota manera, si mai has estudiat una llengua que fa servir la '''j''' així, assegura't que ho pronuncies sempre tot bé. Si veus una '''j''', imagina't que és una '''i''', o potser encara millor una '''y'''. ==Vocals== Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes o tancades), el castellà, l'italià o l'Esperanto. O sigui, les típiques '''a e i o u''' tancades. En una taula, amb exemples catalans: {| ! Lletra ! Pronunciada com |- | a | p'''a''' |- | e | t'''e'''mps |- | i | r'''i'''tme |- | o | t'''o'''mb, tamb'''o'''r |- <!-- % Enllaçable --> | u | d'''u'''bte |} ==Pràctica== Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort! * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt Baixa't la llista de paraules] * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio] Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi mateix (''jan Pije'') tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort! * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio] * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt Baixa't la llista de paraules] Ara que has après l'alfabet, mira't aquest petit dibuix de ''Lament'', un parlant de Toki Pona. Aquest mostra catorze paraules diferents de Toki Pona, cadascuna començant amb una de les lletres de l'alfabet de Toki Pona; hi ha també un dibuix de què representa cada paraula. Clica [lesson2.html aquí] per veure la imatge. Tingues en compte que ''Elena'', la paraula Toki Pona per ''grec'', no és una paraula del diccionari de Toki Pona. S'ha fet servir perquè no hi ha paraules en el diccionari de Toki Pona que comencin per '''e'''. ==Material Avançat== Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al final ho hauràs d'acabar llegint. Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més, continua llegint: * Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com ''toki'' o ''pakala'' que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès) mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són totalment en minúscules). * L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials, com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple: ** ''jan Kalisija li pona''. (''Kalisija'', el nom d'una persona, és la única paraula amb majúscula en aquesta frase.) ** ''ma Elopa li suli''. (''Europa'' no és una paraula oficial de Toki Pona, i per tant, s'escriu amb majúscula.) * Degut a que la Toki Pona té tan poques consonants, el so exacte que es pronuncia pot ser força lliure i flexible. Apart de les pronuncacions que has après abans en aquesta mateixa lliçó, aquí hi ha una petita llista d'algunes de les altres pronunciacions que algunes consonants poden tenir: {| ! Lletra ! Pronunciada |- | p | '''b'''ona |- | t | '''d'''it |- | k | '''g'''at |- | s | ca'''s'''a, '''z'''ero |} * Les síl·labes en Toki Pona segueixen aquest patró: consonant + vocal + '''n''' opcional. ** La consonant pot no ser imprescindible si parlem de la síl·laba inicial de la paraula (per exemple, no hi ha consonant inicial a ''ali'' o a ''unpa''). ** La '''n''' final no es pot fer servir si la pròxima síl·laba comença amb '''m''' o amb '''n'''. ** Hi ha quatre combinacions que no són permeses, degut a la seva dificultat tant escoltant com pronunciant-les. Aquestes són: ''ji'', ''ti'', ''wo'', i ''wu''. * La tònica sempre és la primera síl·laba. ---- <Anterior: [[Toki pona|Índex de matèries]] | Següent: [[Toki pona/Lliçó 02: Frases bàsiques|Lliçó 02: Frases bàsiques]]> 1680 3292 2005-09-30T15:56:25Z Mithridates 29 [[Ido]] ---- == Ser == *jo sóc = me esas *tu ets = tu esas *ell és = el esas *nos som = ni esas *vos sou = vu esas *ells són = li esas == Anar == *jo vaig = me iras *tu vas = tu iras *ell va = el iras *nos anem = ni iras *vos aneu = vu iras *ells van = li iras 1681 3293 2005-09-30T21:43:46Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1682 3305 2005-10-03T07:08:37Z ArinArin 17 +navegació ==Vocabulari== ===Noms=== {| | ''jan'' | algú, persona |- | ''mi'' | jo |- | ''moku'' | menjar |- | ''sina'' | tu |- | ''suno'' | sol |- | ''telo'' | aigua, líquid |} ===Verbs=== {| | ''moku'' | menjar |- | ''pona'' | bo, simple; arreglar |- | ''suli'' | gran, alt, llarg, important |} ===Paraules gramaticals=== {| | ''li'' | separa un subjecte de tercera persona del seu verb (aclarat a la lliçó) <!-- *** enllaçable --> |} ==Lliçó== ===Frases amb ''mi'' o ''sina'' com a subjecte=== Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap forma del verb ''ser'' tal com el fem servir en català, ni en present ni en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a escriure sempre el subjecte. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi pona'' | Jo (sóc) bo |- | ''sina suli'' | Tu (ets) gran/important |} Simplement escriu ''mi'' o ''sina'', i llavors completa la frase amb un verb o un adjectiu. Aquestes són les frases més simples en Toki Pona, però ja t'has trobat una cosa a la que probablement no estàs acostumat: totes les paraules com ''és'', ''són'', ''seran'', ''era'', .... Digue'ls adéu! Tot i que això et pot semblar estrany, és més de fet més simple, si hi penses. Hi ha altres llengües que no tenen forma del verb ''ser'', així que tampoc pensis que no escriure aquest verb és un fet molt estrany. Només et farà falta una mica de pràctica per acostumar-te a la idea. <!-- *** Falta explicar la falta d'article --> ===L'ambigüitat de la Toki Pona=== Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, ''suli'' pot voler dir ''llarg''... o ''gran''... o ''important''. Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això, aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets. Un altre sentit en el que la Toki Pona és ambigua és que no pot especificar si una paraula és singular (només hi ha una cosa) o plural (hi ha més d'una cosa). Per exemple, ''jan'' pot significar tan ''persona'' com ''gent''. Si has decidit que la Toki Pona és massa arbitrària i que no tenir plurals és ja inacceptable, tranquilitza't. La Toki Pona no és l'única llengua que no especifica si un nom és plural o no. El japonès, per exemple, fa el mateix. Així, si ara aprens aquest concepte en Toki Pona, si mai aprens noves llengües que l'utilitzen, hi tindràs facilitat. Això és un bon punt de vista, no? ===El verb=== I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya. Observa aquests exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku'' | Jo menjo / Jo sóc menjar |- | ''sina pona'' | Tu ets bo / Tu arregles |} De nou, pots apreciar l'ambigüitat de la toki Pona. Degut a que la Toki Pona no té el verb ''ser'', el significat exacte es perd. ''moku'' en aquesta frase podria ser un verb, o podria ser un nom; igualment com ''pona'' podria ser un adjectiu, o podria ser un verb. En situacions com aquestes, qui interpreta ha de basar-se en el contexte. Després de tot, cada quan sents la frase `''Jo sóc menjar'''? Espero que no gaire sovint! Pots estar prou segur que ''mi moku'' vol dir ''Estic menjant''. Per frases com ''sina pona'', hi ha una altra manera que et permet especificar què vols dir, però això ho aprendràs a la pròxima lliçó. ===La falta de temps verbal=== Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal. {| border=1 |+Exemple | ''mi pona'' | Sóc bo / Era bo / Seré bo |} Aquest és un altre exemple de la poca precissió de la Toki Pona. Si especificar és absolutament necessari, hi ha maneres de dir que alguna cosa ha passat al passat, al present, o al futur, però queda força abans no ho aprenguis. ===Frases sense ''mi'' o ''sina'' al subjecte=== Ja hem mirat les frases de ''mi'' o ''sina'', que són les més fàcils possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir ''mi'' o ''sina'' de subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe; simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa ''li'': {| border=1 |+Exemple | ''telo li pona'' | (L')aigua (és) bona |- | ''suno li suli'' | (El) sol (és) gran |- | ''moku li pona'' | Menjar (és) bo / (El) menjar (és) bo |} ''li'' és una paraula gramatical que separa el subjecte del seu verb. Recorda: només es fa servir quan el subjecte no és ni ''mi'' ni ''sina''. Tot i que ''li'' sembla inútil ara, mentre vagis aprenent Toki Pona veuràs que algunes frases podrien ser molt confuses si ''li'' no hi fos. Així doncs, prova de practicar-lo tant com en tinguis oportunitat, fins que t'hi acostumis. ==Pràctica== A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Recorda que per a comprovar les respostes només cal que seleccionis les franjes negres corresponents. Potser algunes solucions són literalment diferents a les que has pensat; has de corregir-te les errades amb sentit comú, ja que mai hi ha una traducció única i precisa d'una llengua a una altra. Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # La gent és bona. <span style=background:black>jan li pona.</span> # Estic menjant. <span style=background:black>mi moku.</span> # Ets alt. <span style=background:black>sina suli.</span> # L'aigua és simple. <span style=background:black>telo li pona.</span> # El llac és gran. <span style=background:black>telo li suli.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # suno li suli. <span style=background:black>El sol és gran.</span> # mi suli. <span style=background:black>Sóc important / Estic gras</span> # jan li moku. <span style=background:black>Algú menja</span> ---- <Anterior: [[Toki pona/Lliçó 01: Pronunciació|Lliçó 01: Pronunciació]] | Següent: [[Toki pona/Lliçó 03: Complement directe|Lliçó 03: Complement directe]]> 1683 3306 2005-10-03T07:12:17Z ArinArin 17 /* Pràctica */ solucions exercicis == Vocabulari == === Noms === {| | ''ilo'' | eina, dispositiu, màquina |- | ''kili'' | qualsevol fruita o vegetal |- | ''ni'' | aquest, aquell |- | ''ona'' | ell, ella, això, allò |- | ''pipi'' | insecte, aranya, escarabat |- | ''ma'' | nació, país, regió, terra, terreny, paisatge |- | ''ijo'' | alguna cosa, qualsevol cosa, cosa |} === Verbs === {| | ''jo'' | tenir; propietat, possessió |- | ''lukin'' | veure, mirar; visió, vista |- | ''pakala'' | espatllar, destruir; accident |- | ''unpa'' | fer sexe amb; sexe; sexual |- | ''wile'' | voler, necessitar, haver de; desitjar |} === Paraules gramaticals === {| | ''e'' | introdueix el complement directe (aclarat a la lliçó) <!-- *** enllaçable --> |} == Lliçó == === Complements directes utilitzant ''e'' === Lliçó anterior hem vist com les frases com ''mi moku'' podrien tenir dos grans significats: ''Estic menjant'' o ''Sóc menjar''. En aquestes situacions, ens hem de basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols dir ''Estic menjant'' i no ''Soc menjar''. Observa: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku e kili.'' | Menjo fruita. |- | ''ona li lukin e pipi.'' | Ell està mirant l'escarabat. |} El que rep l'acció és el ''complement directe'', i en Toki Pona, separem el verb del complement directe amb ''e'', de manera que no hi ha confusió. A la tercera lliçó també hem discutit com ''sina pona'', com ''mi moku'' tenia dos possibles significats: ''Tu ets bo'' o bé ''Tu estàs arreglant''. Normalment, voldria dir ''Tu ets bo'' simplement perquè ningú diu ''Estic arreglant'' sense dir què és el que estan arreglant. Amb ''e'', ara pots especificar: {| border=1 |+Exemple | ''ona li pona e ilo.'' | Ella està arreglant la màquina. |- | ''mi pona e ijo.'' | Estic arreglant alguna cosa. |} Si has tingut la oportunitat d'estudiar un idioma com el llatí, l'alemany o l'esperanto, el complement directe no t'hauria de ser difícil. Si no, prova de practicar-ne el seu ús (I no oblidis de continuar practicant el ''li''). Quan sàpigues una mica més de Toki Pona, veuràs perquè ''e'' és necessari. === Complements directes utilitzant ''e'' amb ''wile'' === Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lukin e ma.'' | Vull veure el país. |- | ''mi wile pakala e sina.'' | T'he de destruir. |} Com pots veure, ''e'' no apareix fins després de l'infinitiu en aquestes dues frases, en comptes d'abans d'ell. Algunes persones han dit, erròniament, coses com ''mi wile '''e''' pakala e sina'', així que ara ja saps com evitar aquest error. === Frases compostes === Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta utilitzar ''li'', i l'altra comporta utilitzar ''e''. Donat que ja has estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases compostes. Observa: {| border=1 |+Exemple ''pipi li lukin li unpa.'' |} Aquesta podria ser traduïda com ''L'insecte mira i fa sexe''. Afegint ''li'' abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és ''pipi'', fa més d'una cosa. {| border=1 |+Exemple ''mi moku li pakala.'' |} Això diu ''Menjo i destrueixo''. Mentre que ''li'' encara s'omet abans de ''moku'' perquè el subjecte de la frase és ''mi'' (Torna't a mirar l'anterior lliçó si has oblidat aquesta regla), nosaltres sí l'utilitzem abans del segon verb, ''pakala''. Si no hi hagués el ''li'', la frase seria caòtica i confusa. Les frases compostes amb ''sina'' segueixen el mateix patró. Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes del mateix verb, com al següent exemple: {| border=1 |+Exemple ''mi moku e kili e telo.'' |} Això diu ''Menjo/bec fruita i aigua''. ''e'' es fa servir vàries vegades perquè tant ''kili'' com ''telo'' són objectes directes, i per tant ''e'' les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lukin e ma e suno.'' | Vull veure el país i el sol. |} Ostres! Aquesta lliçó ha estat una mica confusa. Potser vols prendre't el teu temps per rellegir tot el que s'ha dit fins aquí. Quan creguis que estàs preparat, prova aquests exercicis de pràctica: == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # Tinc una eina. <span style=background:black>mi jo e ilo.</span> # Ella menja fruita. <span style=background:black>ona li moku e kili.</span> # Alguna cosa m'està mirant. <span style=background:black>ijo li lukin e mi.</span> # Ell vol aixafar l'aranya. <span style=background:black>ona li wile pakala e pipi.</span> # La pera és un menjar i és bona. <span style=background:black>kili li moku li pona.</span> # L'escarabat té set (imagina que vols dir ''l'escarabat vol beure aigua'') <span style=background:black>pipi li wile moku e telo.</span> . I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mi lukin e ni.'' <span style=background:black>Estic mirant allò.</span> # ''mi wile unpa e ona.'' <span style=background:black>Vull fer sexe amb ell/ella</span> # ''jan li wile jo e ma.'' <span style=background:black>La gent vol posseir el país.</span> # ''mi jan li suli.'' <span style=background:black>Sóc algú i sóc important</span> ---- <Anterior: [[Toki pona/Lliçó 02: Frases bàsiques|Lliçó 02: Frases bàsiques]] # Següent: [[Toki pona/Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis|Lliçó 02: Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis]]> 1684 3314 2005-10-03T15:11:49Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1685 3315 2005-10-03T15:11:53Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1686 3377 2005-10-16T14:19:04Z Arturo Reina 11 Alemany: Lliçó principiants 2 moved to Alemany/Lliçó principiants 2 Vikialemany 1687 3323 2005-10-04T09:48:57Z ArinArin 17 /* Pràctica */ franges negres == Vocabulari == {| | ''ike'' | dolent, endimoniat, complicat |- | ''jaki'' | brut, fastigós; brossa |- | ''lawa'' | principal, líder; cap; liderar |- | ''len'' | vestit, peça de vestir |- | ''lili'' | petit |- | ''mute'' | vàris, molts |- | ''nasa'' | boig, estúpid, incoherent, estrany |- | ''seli'' | calent, calorós |- | ''sewi'' | alt, superior; cel |- | ''tomo'' | casa, edifici |- | ''utala'' | guerra, batalla; combatre |} == Lliçó == === Adjectius i noms compostos === Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir ''amic''. Tampoc hi ha paraules per ''soldat'', ''cotxe'', o ''sabata''. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha com dir ''amic'' en Toki Pona: {| border=1 |+Exemple |''jan + pona = jan pona'' |} ''jan pona'' en català literalment significa ''persona bona''. Donat al tan mínim vocabulari, doncs, també significa ''amic''. Tal com has observat, l'adjectiu (que era ''pona'' en l'anterior exemple) va després del nom, com normalment en català (al contrari que l'anglès). Sovint, si estudiem l'anglès com al llengua estrangera, tindrem tendència a col·locar els adjectius davant del nom. Les llengües estrangeres es mesclen amb facilitat mentre les estem aprenent. Apart dels adjectius com ''pona'', molts dels verbs es fan servir sovint com a adjectius: {| border=1 |+Exemple | ''jan'' | persona |- | ''pakala'' | ferir |- | ''jan pakala'' | persona ferida, víctima, etc. |} {| border=1 |+Exemple | ''ilo'' | eina |- | ''moku'' | menjar |- | ''ilo moku'' | eina de menjar, com per exemple forquilla o cullera |} Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat: {| border=1 |+Exemple | ''jan'' | persona |- | ''jan utala'' | soldat |- | ''jan utala pona'' | un bon soldat |- | ''jan utala pona mute'' | molts bons soldats |- | ''jan utala pona ni'' | aquest bon soldat |} Com hauràs vist, ''ni'' i ''mute'' són al final de la frase. Això passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic, organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases: {| border=1 |+Exemple | ''jan utala pona'' | un bon soldat |- | ''jan pona utala'' | l'amic que lluita |} Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals: {| border=1 |+Exemple | ''ike lukin'' | lleig |- | ''jan ike'' | enemic |- | ''jan lawa'' | líder |- | ''jan lili'' | nen |- | ''jan sewi'' | déu |- | ''jan suli'' | adult |- | ''jan unpa'' | amant, prostituta |- | ''ma telo'' | fang, aiguamoll |- | ''ma tomo'' | ciutat |- | ''mi mute'' | nosaltres |- | ''ona mute'' | ells |- <!-- Comentari sobre "ona ali" --> | ''pona lukin'' | maco, atractiu |- | ''telo nasa'' | alcohol |- | ''tomo telo'' | lavabo |} <!-- Comentari sobre ike lukin i pona lukin (us amb 'pi' o amb 'li' només) --> Hi ha una llista molt més llarga amb totes les típiques combinacions de noms que usem en Toki Pona. Tot i això, la llista no ha estat pensada per a aquest curs, i moltes de les combinacions fan servir paraules que encara no has après. Pots mirar la llista [http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html aquí]; recorda que existeix i mira-la de tant en tant mentre vagis aprenent paraules. === Possessius === Per dir ''meu'' i ''teu'', es fan servir els pronoms utilitzant-los com qualsevol altre adjectiu: {| border=1 |+Exemple | ''tomo mi'' | la meva casa |- | ''ma sina'' | el teu país |- | ''telo ona'' | la seva aigua |} Altres paraules es fan servir igual: {| border=1 |+Exemple | ''len jan'' | la roba d'algú |- | ''seli suno'' | la calor del sol |} === Adverbis === Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns minuts més, i haurem acabat. Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi lawa pona e jan.'' | Vaig liderar bé a la gent. |- | ''mi utala ike.'' | Vaig lluitar malament. |- | ''sina lukin sewi e suno.'' | Mires el sol cap enlaire. |- | ''ona li wile mute e ni.'' | Ell vol molt allò. |- | ''mi mute li lukin lili e ona.'' | Quasi no el vam veure. |} == Pràctica == Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció per cada línia del poema. Aquí el tens: <center> ''mi jo e kili.''<br> ''ona li pona li lili.''<br> ''mi moku lili e kili lili.''<br> </center> <br> <center>Traducció<br> <span style=background:black>Tinc una fruita</span><br> <span style=background:black>És bona i petita</span><br> <span style=background:black>Mossego una mica la fruita petita</span><br> </center> Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # El líder va beure aigua bruta. <span style=background:black>jan lawa li moku e telo jaki.</span> # Necessito una forquilla. <span style=background:black>mi wile e ilo moku.</span> # Un enemic els ataca. <span style=background:black>jan ike li utala e ona mute.</span> # Aquella mala persona té roba estranya. <span style=background:black>jan ike ni li jo e len nasa.</span> # Vam beure molt de vodka. <span style=background:black>mi mute li moku e telo nasa mute.</span> # Els nens miren els adults. <span style=background:black>jan lili li lukin e jan suli.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mi lukin sewi e tomo suli.'' <span style=background:black>Miro enlaire cap al gran edifici.</span> # ''seli suno li seli e tomo mi.'' <span style=background:black>La calor del sol escalfa casa meva.</span> # ''jan lili li wile e telo kili.'' <span style=background:black>La mainada volen suc de fruita.</span> # ''ona mute li nasa e jan suli.'' <span style=background:black>Ells van fer tornar bojos els adults.</span> ---- <Anterior: [[Toki pona/Lliçó 03: Complement directe|Lliçó 03: Complement directe]] | Següent: [[Toki pona/Lliçó 05: Preposicions (I): lon, kepeken, i tawa|Lliçó 05: Preposicions (I): lon, kepeken, i tawa]]> 1689 3494 2005-11-01T16:00:04Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Detallant una persona simple 1 |anterior=Modelant una persona simple |següent=Detallant una persona simple 2 }} Aquest tutorial utilitza el model de persona simple del tutorial previ. Si no l'has fet, necessitaràs fer-lo abans. Si el teu model no apareix sòlid, llavors es troba dibuixat en mode Wireframe. Per aquest tutorial utilitzarem la visió en sòlid. Prem '''ZKEY''' per veure el model en mode sòlid. ==Superfícies== [[Image:Blender3D_editing_panel_button.png|right|The Editing Panel Button can be clicked to display the edit buttons]] Ja hauries de trobar-te en Edit Mode. Si no hi ets, amb la persona simple seleccionada, prem '''TAB''' per ficar-te al Edit Mode. (Per cert, utilitza '''RMB''' per seleccionar el cos o el cap.) A la finestra Buttons, troba el panell Editing (tal com es mostra a la dreta) i clica'l (o prem '''F9'''). A Macintosh OS X, utilitza la tecla "Apple" F9 per evitar posar en marxa els efectes de Exposar finestra. [[Image:Blender3D_subsurf_buttons.png|right|Els botons Subsurf(Subsuperfície)]] Ara hauries de ser capaç de veure els botons Subsurf (Subsuperfície) a la finestra "Mesh", tal com es mostra a la dreta. Clica el botó "Sub Surf". Hauries de veure els canvis immediatament. Que ha passat? Cada cara ha sigut dividida en quatre cares més petites que s'han xamflanat progressivament, la qual cosa ha fet que les arestes del model es suavitzin. Clica el botó "Subdiv" i canvia el valor a '2'. El model canviarà una altra vegada perquè cada cara original ara es divideix en 16 cares. Si canvies a 3 es dividirà en 64 cares, però no ho facis si no tens un ordinador prou potent. Has vist l'altre botó amb un nombre al damunt? Controla quantes subdivisions es faran quan es renderitzi, mentre que el valor que hem canviat ara controla les subdivisions mentre treballem dins Blender. Abans de continuar, fica un valor de 2 a les primeres subdivisions, i 3 per les subdivisions de renderització. Una manera fàcil de fer-ho és deixar pressionat '''LMB''' i moure el ratolí a dreta o esquerra per damunt del nombre. Amb el botó subsurf hi ha un altre botó anomenat "Optimal". Clica el botó i veuràs que els vértexs i les arestes es dibuixen a on es troba la subsuperfície. * Fixa't que aquests dos botons, "Subdiv" i "Optimal", igual que els altres buttons alineats del mateix color, es poden activar o desactivar. Els seus efectes poden ser desfets en qualsevol moment simplement clicant en ells però no poden ser desfets amb l'ordre undo ==Suavitzar Superfícies== [[Image:Simple_person.png|right|thumb|La teva persona suavitzada.]] Sub superfícies fa una bona feina suavitzant objectes i creant bones superfícies corbades. Tot i així, les subsuperfícies no fan el model completament suau. Sempre hi ha un cert escalonament. Al Edit Mode, prem '''AKEY''' una o dues vegades, de manera que tots els vèrtexs estiguin seleccionats. Troba el botó que diu "Set Smooth" (el botó de damunt a la dreta dins de la finestra "Links and Materials") i clica'l. Veuràs com Blender suavitza les arestes. Ara clica el botó "Set Solid". Veuràs com la persona simple torna al rederitzat solid. Com que es veu millor suavitzat, clica "Set Smooth" una altra vegada. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1690 3336 2005-10-14T10:11:22Z ArinArin 17 creada i retocs pràctiques == Vocabulari == {| | ''kama'' | venir, esdevenir, causar |- | ''kepeken'' | utilitzar; amb, utilitzant |- | ''kiwen'' | pedra, roca; dur com una roca |- | ''kon'' | aire, atmosfera, esperit, vent |- | ''lon'' | estar en/a/sobre, existir; en, a, sobre |- | ''pana'' | donar, enviar, alliberar, emetre |- | ''poki'' | contenidor, pot, vidre, copa, caixa, etc. |- | ''toki'' | llengua; parlar, dir |- | ''tawa'' | anar a, moure; a, per a |} == Lliçó == === lon === ''lon'', com ''tawa'' i ''kepeken'', poden ser usats tant com a verb com a preposició. Estudia aquests exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi lon tomo.'' | Estic a la casa. |- | ''mi moku lon tomo.'' | Menjo a la casa. |} En el primer exemple, ''lon'' és el verb de la frase; en el segon, aquest és una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''suno li lon sewi.'' | El sol està al cel. |- | ''mi telo e mi lon tomo telo.'' | Em banyo en el bany. |- <!-- Algun comentari sobre tomo telo? --> | ''kili li lon poki.'' | La fruita és a la cistella. |} ==== Utilitzar ''lon'' amb ''wile'' ==== Degut a que ''lon'' pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb ''wile''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lon tomo.'' | Vull ser a casa / Vull en una casa. |} La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor dividir aquesta frase per evitar confusió: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile e ni: mi lon tomo.'' | Vull això: jo sóc a casa. |} La Toki Pona sovint fa servir aquest truc ''e ni:'' per ensortir-se'n sense utilitzar el ''que'' (o algun altre relatiu) utilitzat en frases com: ''M'has dit que estàs menjant.'' Aquesta frase seria traduïda com ''sina toki e ni tawa mi: sina moku.'' Aquest patró és molt típic en Toki Pona i el veuràs cada cop més sovint en aquestes lliçons. ==== Utilitzant ''lon'' com a verb d'acció ==== El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per res gaire important. <!-- *** --> ... Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou vocabulari: ''lape'' (''dormir, son'') i ''pini'' (''aturar, final''). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú: {| border=1 |+Exemple | ''mi pini e lape sina.'' | He acabat el teu dormir. T'he despertat. |} Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant ''lon'': {| border=1 |+Exemple | ''mi lon e sina.'' | T'he fet adonar de la realitat. T'he forçat estar |- present i alerta. |} Fixa't, però, que no podries dir ''sina lon e mi'' (''M'has despertat''). La persona que estava dormint estava en la seva pròpia existència privada del ''dormir''. Quan s'ha despertat, ell no sentiria que ha estat dut a la realitat ja que, segons ell, el ''dormir'' era la realitat. Ell ha estat simplement mogut d'una existència cap a una altra. ''mi lon e sina'' només funciona perquè, segons qui desperta, sembla com si el que dorm no està present a la realitat d'aquest que desperta; el que dorm està absent, i per tant despertar-lo el torna a la realitat. Captes el sentit? Si no ho has entès massa bé, no et preocupis. És una petita diversió inclosa per a qui li interessi. Per a la majoria de situacions, és millor utilitzar la frase de ''pini e lape''. === ''kepeken'' === Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que ''lon'' perquè es fa servir ''e'' després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs. {| border=1 |+Exemple | ''mi kepeken e ilo.'' | Estic fent servir eines. |- | ''sina wile kepeken e ilo.'' | Has de fer servir les eines. |- | ''mi kepeken e poki mi.'' | Estic fent servir aquest got. |} I ''kepeken'' també es pot fer servir com a preposició. {| border=1 |+Exemple | ''mi moku kepeken ilo moku.'' | Menjo fent servir una forquilla. |- | | (o qualsevol tipus d'útil de menjar) |- | ''mi lukin kepeken ilo suno.'' | Miro utilitzant una llanterna. |- | | (''ilo suno'' = eina de llum, per tant llanterna). |} === tawa === ==== Utilitzar ''tawa'' com a verb ==== Esperem que hagis entès ''lon'' bé, ja que ''tawa'' és similar. Igual que ''lon'', ''tawa'' no té una ''e'' després d'ella. {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa tomo mi.'' | Me'n vaig a casa. |- | ''ona mute li tawa utala.'' | Se'n van a la guerra. |- | ''sina wile tawa telo suni.'' | Vols anar a l'oceà. |- | ''ona li tawa sewi kiwen.'' | Ella va a sobre la roca. |- | | (Fixa't que ''sewi'' actua de nom. Més literal, seria: |- | | Ella va al capdamunt de la roca) |} La raó per la qual ''lon'' i ''tawa'' no tenen una ''e'' després d'ells és que no hi ha objecte. Per exemple, a la frase ''Me'n vaig a casa meva'', el parlant simplement se'n va a casa. Ell no ha fet res a la seva casa, simplement va cap a ella. Si ell hagués cremat la casa, o hagués intentat de fer -li alguna cosa, o afectar-la d'alguna manera, llavors la ''e'' podria venir després del verb. Així doncs, en aquests casos no usem ''e''. ==== Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''a/cap a'' ==== Tal com he dit fa un moment, ''tawa'' es fa servir sovint com a preposició. {| border=1 |+Exemple | ''mi toki tawa sina.'' | Et parlo a tu. |- | ''ona li lawa e jan tawa ma pona.'' | Va liderar la gent cap a bona terra. |- | ''ona li kama tawa ma mi.'' | Vé cap al meu país. |} Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el patró fa servir ''tawa'' com a preposició: {| border=1 |+Exemple | ''ni li pona tawa mi.'' | Això m'és bo (en altres paraules, m'agrada això). |} I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el ''pona'' per ''ike''. {| border=1 |+Exemple | ''ni li ike tawa mi.'' | Això m'és dolent. No m'agrada això. |} Aquí hi ha altres exemples: {| border=1 |+Exemple | ''kili li pona tawa mi.'' | M'agrada la fruita. |- | ''toki li pona tawa mi.'' | M'agrada parlar / M'agraden els idiomes. |- | ''tomo li ike tawa mi.'' | No m'agraden els edificis. |- | ''telo suli li ike tawa mi.'' | No m'agrada l'oceà. |} Recorda que la ''e'' només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona no fa servir clàusules. <!-- Com? --> Així, per exemple, si volguéssis dir ''Vull mirar el paisatge'', no podries dir-ho així: ''lukin e ma li pona tawa mi''. És millor separar-ho en dues frases: {| border=1 |+Exemple | ''mi lukin e ma. ni li pona tawa mi.'' | Miro el paisatge. Això m'és bo. |} Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres tècniques apreses en l'anterior capítol: {| border=1 |+Exemple | ''ma li pona lukin.'' | El paisatge és bo visualment. M'agrada el paisatge. |} ==== Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''per a'' ==== Bé, ''tawa'' vol dir essencialment ''anar a'' o simplement ''a/cap a'', no? No exactament. També pot voler dir ''per a'', com en aquesta frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi pona e tomo tawa jan pakala.'' | He arreglat la casa per a invàlids. <!-- Subrallar --> |} Malauradament, el truc de fer que ''tawa'' tingui aquests dos significats té les seves pegues. Continua llegint per saber perquè. ==== Utilitzar ''tawa'' com a adjectiu ==== Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms, verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, ''tawa'' igual. ''tawa'' es fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per ''cotxe''. {| border=1 |+Exemple | ''tomo tawa'' | cotxe (literalment, ''construcció que es mou'') |- | ''tomo tawa telo'' | vaixell, barca |- | ''tomo tawa kon'' | avió, helicòpter |} ==== Ambigüitat de ''tawa'' ==== Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots trobar-hi diferents significats: {| border=1 |+Exemple ''mi pana e tomo tawa sina'' |} Bé. Si ''tawa'' s'utilitza com a adjectiu, llavors la frase diu ''Dono el teu cotxe''. Si es fa servir com a preposició, per això, pot voler dir ''Et dono la casa''. Així doncs, com en discerneixes la diferència? No pots! (Inserir un somriure endimoniat i burleta). Aquest és un dels problemes inherents en la Toki Pona que no hi ha manera d'evitar. ==== ''tawa'' com a verb d'acció ==== Només hi ha una cosa més per aprendre sobre ''tawa'' (Uf!). Recordes com he dit que ''tawa'' no té una ''e'' després d'ell perquè no es fa res a cap objecte? Bé, això és cert, però ''tawa'' pot tenir objectes, com aquests: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa e kiwen.'' | Estic movent la pedra. |- | ''ona li tawa e len mi.'' | Ella ha mogut la meva roba. |} ''tawa'' pot ser usat com a verb d'acció en aquestes situacions perquè hi ha un objecte. Alguna cosa ha fet una acció sobre una altra; aquest no era el cas de ''tawa'' en les anteriors frases d'exemple. === ''kama'' === Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens l'hem de mirar de més a prop. Primer, es fa servir amb ''tawa'', així: {| border=1 |+Exemple | ''ona li kama tawa tomo mi.'' | Va venir a casa meva. |} També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa ''causar'' o ''ocasionar'': {| border=1 |+Exemple | ''mi kama e pakala.'' | He causat un accident. |- | ''sina kama e ni: mi wile moku.'' | Has causat això: vull menjar. M'has fet venir gana. Fixa't que no podies haver dit ''sina kama e mi wile moku''. La Toki pona no té clàusules; <!-- Com? --> les peces de frases no es poden ajuntar així. Si mai dubtes, el millor és simplement separar una frase en dues. |} També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte ''progressiu''. Un dels infinitius utilitzats més comuns és ''jo'', així que ara mostrarem com funciona. Quan dius ''kama jo'', vol dir ''aconseguir, obtenir''. {| border=1 |+Exemple | ''mi kama jo e telo.'' | He obtingut aigua. |} Curiós, eh? ''kama'' és una paraula molt flexible. == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita. <span style=background:black>mi pona e ilo suno kepeken ilo lili.</span> # M'agrada la Toki Pona. <span style=background:black>toki pona li pona tawa mi.</span> # Els hem donat menjar. <span style=background:black>mi mute li pana e moku tawa ona mute.</span> # Aquest és pel meu amic. <span style=background:black>ni li tawa jan pona mi.</span> # Les eines són al contenidor. <span style=background:black>ilo li lon poki.</span> # Aquella ampolla és al fang. <span style=background:black>poki ni li lon jaki.</span> # Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. <span style=background:black>mi wile tawa tomo ona kepeken tomo tawa mi.</span> # S'estan queixant. <span style=background:black>ona mute li utala toki.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''sina wile kama tawa tomo toki.'' <span style=background:black>Hauries de venir al xat.</span> # ''jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.'' <span style=background:black>La gent parla en Toki Pona al xat.</span> # ''mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.'' <span style=background:black>Vaig al xat. És bo per a mi.</span> # ''sina kama jo e jan pona lon ni'' <span style=background:black>Faràs amics allà.</span> <!-- Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat literal?</span> 1691 4848 2006-05-30T16:30:57Z Mimosinnet 58 /* perque nom/plana */ [[da:Wikibooks:Mødelokalet]] [[de:Wikibooks:Projekt]] [[en:Wikibooks:Staff lounge]] [[es:Wikilibros:Café]] [[fr:Wikilivres:Le Bistro]] [[hu:Wikikönyvek/Társalgó]] [[it:Wikibooks:Bar]] [[ja:Wikibooks:談話室]] [[nl:Wikibooks:Lerarenkamer]] [[pl:Wikibooks:Bar]] [[pt:Wikibooks:Staff lounge]] [[sk:Wikibooks:Klub]] [[sv:Wikibooks:Bybrunnen]] [[he:ויקיספר:מזנון]] {{taverna}} ==Nivell C de català== Hola. Penso que hi ha un viquillibre que podria ser útil: com aconseguir un nivell C de català, o remarques per als catalanoparlants. Podria ser una guia per a escriure bé a la viquipèdia, material complementari per aqquells que necessitem acreditar un domini de la llengua o un complement per a estrangers que es podria anar traduint a altres llengües. Si creeu l'índex, em comprometo a anar contribuint. Veig que aquest projecte està bastant aturat, amb només dos petits viquillibres, així que intentaré donar-li una embrenzida :-)--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:49 25 mai, 2005 (UTC) {{benvinguda}} ==<nowiki>{{benvinguda}}</nowiki>== He creat la plantilla benvinguda... a veure si et sembla bé, és molt semblant a la de la Viquipèdia. Evidentment, canvia tot el que vulguis :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:55 29 mai, 2005 (UTC) Trobo que està fantàstic. Ara mateix posso el missatge de benvinguda a tots els usuaris, perque sapiguen al menys que s'està fent alguna cosa aquí.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:33 30 mai, 2005 (UTC) :Gràcies per la feina de donar la benvinguda a tots els usuaris i per l'empenta que estàs donant al projecte. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:27 1 jun, 2005 (UTC) == Triem dos administradors nous per a Viquillibres? == Bé, es veu que no hi ha cap administrador a Viquillibres. Que n'hi han gaire usuaris que contribueixen en català a viquillibres?. Haurem de fer-hi una votació per dos administradors. Ens sembla bé dos admins?. Els que heu estat contribuint sovint a Viquillibres, no teniu compte d'usuari encara, i que pugueu estar interessats en ser admins, vos recomane que en doneu d'alta d'un compte. La responsabilitat de ser administrador no implica una autoritat especial ni més autoritat que la resta dels usuaris, només són persones autoritzades a executar dos o tres operacions especials reservades, com ara blocar pàgines, IP's, editar pàgines prèviament bloquejades, i poca cosa més. No obstant això, és necessària l'existència d'algun administrador per a evitar vandalismes reiterats o guerres d'edicions. --[[w:ca:Usuari:Martorell|Joanot Martorell]] <font size="+2">[[w:ca:Usuari_Discussió:Martorell|&#9993;]]</font> 16:32 28 jun, 2005 (UTC) Totalment d'acord.Jo deixaria dues setmanes per tal que tothom interessat digués la seva i després fem votacions--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 17:03 28 jun, 2005 (UTC) ==Votacions per a dos nous administradors== Per ordre alfabètic, aquests són els usuaris registrats que col·laboren habitualment (és un dir). Voteu-ne dos: '''[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 15:29 4 jul, 2005 (UTC) '''[[Usuari:Vedranell|Vedranell]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 07:28 5 jul, 2005 (UTC) He creat la pàgina [[Viquillibres:Administradors]]--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:14 14 jul, 2005 (UTC) He deixat un missatge per registrar els administradors--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:33 14 jul, 2005 (UTC) ==Categories== Si això comença a rutllar, caldria que ens posèssim amb la questió categories --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:30 29 jun, 2005 (UTC) Ara que això ja rutlla bé, em poso en marxa amb les categories, abans de que creixem i tot es torni més complicat :) A la meva pàgina personal estic fent un arbre de com haurien de ser les categories.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 15:13 23 set, 2005 (UTC) ==Animalades== He copiat això de la bandera nazi al meu cataleg de bestieses. Si es torna repetir propòs posar la portada a una plantilla. Plàcid [[Usuari:80.58.40.172|80.58.40.172]] 21:38 4 jul, 2005 (UTC) ==Organització dels viquillibres== Copio això desde la meva discussió perque crec que interessarà a tothom: "Com agrupar les diferents seccions dels llibres. Ara per ara, receptes de cuina està fet d'una manera (totes les receptes en pàgines diferents) i lèxic català fet d'una altra (cada pàgina dins una categoria). Jo proposo agrupar un llibre en sub-pàgines. D'aquesta manera, es crea automàticament un enllaç a la part superior que torna al Viquillibre. Per exemple, a http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Receptes_de_cuina/Gaspatxo&redirect=no a dalt hi ha un enllaç que torna a < Receptes de cuina." Ho he provat amb el [[lèxic català]], i realment funciona. Hauriem de possar un tutorial, a la manera d'un llibre d'estil per explicar-ho.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:15 20 jul, 2005 (UTC) == Tasques pendents i APT HOWTO == Potser podriem obrir una llista de tasques pendents. He vist que altres Viquillibres la tenen i potser ens és útil. Per altra banda, si ningú s'hi oposa, per a l'apartar COM ES FA podriem posar aquest document [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/index.ca.html] que és GFDL. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 20:35 21 jul, 2005 (UTC) :A mi em sembla bé, però on diu que aquest document és GFDL? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:50 22 jul, 2005 (UTC) ::A la pàgina inicial mateix, just després de RESUM, hi diu: ''Aquest manual està llicenciat sota els termes de la FDL de GNU (Free Documentation License "Llicència de documentació lliure"). Ha estat escrit amb l'esperança de que siga d'utilitat per a la comunitat però ve sense cap garantia, useu-lo sota el vostre propi risc.'' (Dins de NOTA DE COPYRIGHT) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:18 23 jul, 2005 (UTC) Crec que un índex ajuda a crear viquillibres, aniré fent contribucions en aquest sentit de tant en tant (i també omplitn els apartats de l'índex, és clar, jeje ==repartir== Si ens repartim els articles de la guia de literatura, em comprometo a fer-ne algun, us animeu?? pengeu propostes a la plana de discussió corresponent. Els llibres progressaran més ràpid si posem "deures" perquè sembla que no hi ha gaure interès o que sembla una cosa massa feixuga fer un llibre sencer (no en canvi un subapartat) :No és mala idea, el problema es que som pocs, i repartir la feina suposaria comprometre's a fer una feina, i cal tenir temps... Podem anar a fent tranquilament. :Podries registrar-te com a usuari? Tant se val les contribucions que després fàgis, siguin les que siguin, com a usuari registrat ens podrem comunicar més fàcilment amb tu. I només et demana un nom d'usuari i una adreça de correu electrònic. :--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:09 31 jul, 2005 (UTC) == Diferenciació de WikiSource == Trobo que no és prou clara (sobretot amb els noms) la finalitat de cadascun dels 2 projectes: ''' ''llibres'' ''' (books) i ''' ''font'' ''' (source). --[[Usuari:Libero|Libero]] 20:07 19 ago, 2005 (UTC) :A '''llibres''' hi ha manuals escrits pels propis viquipedistes; mentre que '''source''' es refereix a documents, que si ve son de domini públic o lliure distribució, no poden ser modificats per la própia naturalesa del document, com la declaració dels drets humans o cançons. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:31 19 ago, 2005 (UTC) ==Viquillibres:La Taverna== Algú sap com es canvia el nom de Wikibooks:Community Portal a Viquillibres:La Taverna? És suficient amb canviar el nom de la plana? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:33 19 ago, 2005 (UTC) == De "Community portal" a "La taverna". De "Wikibooks" a "Viquillibres"? == Ja he canviat el nom "Community portal" per "La taverna". Podriem obir una votació per decidir si mantenim en nom Wikibooks o utilitzem Viquillibres o un altre que es proposi?--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:07 29 ago, 2005 (UTC) Jo modificaría el nom a Viquillibres. Suposo que lo més correcte seria posar un anunci a la portada y obrir les votacions. Fem les votacions directament a la taverna o a una pagina específica? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:37 29 ago, 2005 (UTC) :Hola Arturo :) :Podriem posar un anunci a la portada i fer una votació, però deixant uns dies de marge perquè tothom qui vulgui pugui fer la seva proposta de nom. Què us sembla? La votació jo la faria en una pàgina diferent enllaçada a una altrta de l'estil de "Presa de decissions" de la Viquipèdia. D'aquesta forma tothom qui vulgui trobar com es va desenvolupar una votació podrà fer-ho de manera senzilla. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:14 29 ago, 2005 (UTC) == Viquillibre alemany == Gràcies Arturo. Estic creant un nou viquillibre, bé traduint-lo de l'anglès. Es tracta d'un llibre per a aprendre alemany i l'estic traient de la pàgina anglesa. Aquesta feina és un poc engorrosa i m'agradaria que algú m'ajudés, algú que tinga alguna idea d'alemany. L'enllaç directe a la pàgina anglesa és [http://en.wikibooks.org/wiki/German aquesta]. Si et veus amb cor de fer-ho amb mi, t'estaré prou agraït i quan més s'hi sumen millor. Gràcies i Adéu-siau.--[[Usuari:Pepetps|Pepetps]] 16:44 6 set, 2005 (UTC) == Votacions pel nou nom == Hola. Que en fem de les votacions? Ja fa dies que no hi vota ningú. Fins quan les mantenim? Una altra pregunta: Són vàlids, els vots d'usuaris no registrats? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:21 25 set, 2005 (UTC) :Mmmm, jo crec que podríem posar un anunci de que donem una setmana més, per no tancar la votació sense previ avís. Com que és una qüestió més estètica que altra cosa, no hi ha cap presa. En quant al vot dels usuaris no registrats no vaig caure a posar cap condició d'estar o no estar registrat. De totes maneres, donat que tothom a votat per la segona opció, no es una qüestió decisiva. Suposo que són vàlids, tenint en compte que podríem posar-nos en contacte amb ells a través de la Viquipèdia perquè es registressin si ens poséssim molt estrictes. Si que consideraria nul el vot de 62.175.93.60 que no s'ha identificat.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:21 25 set, 2005 (UTC) == Wikibooks al Vilaweb == Wikibooks surt avui al [http://www.vilaweb.com Vilaweb]: [http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1547293 (llegiu la notícia)] --[[Usuari:147.83.87.254|147.83.87.254]] 14:00 3 oct, 2005 (UTC) == Nom escollit == Definitivament el projecte es dirà Viquillibres. Ara hauriem d'anar canviant els noms de les planes per passar de Wikibooks a Viquillibres. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:32 10 oct, 2005 (UTC) Després d'haver decidit canviar el nom a Viquillibres, no sé com fer-ho. Als MediaWikis sempre apareix SITENAME, i aquest SITENAME és wikibooks. Algú sap com canviar-ho?--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:51 15 oct, 2005 (UTC) ==Frustració== Després d'un munt d'intents no he aconseguit canviar el nom a Viquillibres. Estic començant a pensar en simplement deixar el projecte com a Wikibooks. El cas es que totes les pàgines propies del projecte han de començar amb el nom correcte per tal de que això rutlli. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:32, 29 nov 2005 (UTC) : Estic buscant info a [[:meta:]] a vore què hi trobe. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 10:53, 29 nov 2005 (UTC) : Els he enviat l'[http://bugzilla.wikimedia.org/show_bug.cgi?id=4109 avís de canvi] de nom al lloc de http://bugzilla.wikimedia.org/ . Esperem que no triguen gaire. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:19, 29 nov 2005 (UTC) : Em sembla que ja funciona, mireu què ix si hi escriuim <code><nowiki>{{SITENAME}}</nowiki></code>: {{SITENAME}}. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 18:58, 29 nov 2005 (UTC) ::Vaja,em quedo sense internet, i quan torno,el meu maldecap ja està solucionat. Gràcies! :D --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:49, 12 des 2005 (UTC) == Logo == Hauriem de demanar un logo en català a [[:meta:]]. Què us sembla si primer escollim una frase? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 13:45, 18 des 2005 (UTC) :Jo anava a proposar lo mateix. La primera frase que em vé al cap és: "Pensa lliurement, aprén lliurement" (Traducció literal). Faré una plana per fer propostes com quan vam escollir el nom.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:53, 19 des 2005 (UTC) ::He creat un [http://img85.imageshack.us/img85/6466/viquillibrescopia2iv.jpg logo]: és bastant lleig, però mentres algú que en sàpiga més en faci un aniria bé tenir-ne un en català. No he escrit la frase, però es pot fer.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] ::: Doncs ja en tenim dos :) En Martorell també ne va fer un. Jo crec que hauriem de triar primer la frase, però mentrestant vaig demanar a [[:meta]] que el canviesin pel d'en Martorell. No ho han acceptat (pel que veig) perquè no està protegit o alguna cosa així. Millor m'espero i decidim que fem. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:06, 1 feb 2006 (UTC) ::::Millor primer fem la votació i després ja els diem que el canviïn, no? No sabia que en Martorell n'havia fet un, està a internet? El podem veure?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] He creat la plana [[Viquillibres:Logotip]], per començar a propossar. No és un assumpte que faci molta falta, així que podem propossar i debatir-ho amb calma. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:30, 6 feb 2006 (UTC) :No he entès molt bé la pàgina, primer votem l'eslogan? O pujo ja la imatge que vaig fer?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:01, 8 feb 2006 (UTC) == Incloure un article de la viquipèdia dinàmicament? == (No se si aquesta es la forma correcta de fer una pregunta a la comunitat. Si no és així us prego que la borreu i em digue com fer-ho). Hi ha cap manera de incloure un article de la Viquipèdia en un viquillibre? Al dir incloure vull dir que sigui dinàmic, reflectint en tot moment els canvis que pugui haver-hi al article; no a base de cut&paste. :Hola. Que jo sàpiga no hi ha manera :( --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:32, 22 des 2005 (UTC) ==Som un Wikibooks?== Hola, m'agradaria saber, si realment som un WikiBooks (bé, Viquillibres), perquè no surtim als resums de les altres llengues? Un exemple és la pàgina anglesa de WikiBooks, on no surt la catalana: [http://en.wikibooks.org/wiki/Main_Page], i en canvi si uqe en surten d'altres com la gallega. Perquè? Gràcies. --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] (UTC) :No ho se exactament, es podria preguntar, però aquest projecte (tot i que es va iniciar ja fa un temps) encara no te les bases ben construïdes, falten articles d'ajudes, ''templtes'', etc. Desconec com està la situació a [[b:gl:]] però a la pàgina principal de [[b:en:]] posen tots els wikibooks on hi ha més de 100 articles i alguns dels que en tenen menys. Es pot preguntar perquè no hi apareixem però no se exactament a on. Potser a [http://en.wikibooks.org/wiki/Wikibooks:Multilingual_coordination Multilingual coordination] o a l'Ambaixada. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 17:34, 6 gen 2006 (UTC) : Gràcies per la informació. Ha beure si algú pot fer alguna cosa per solucionar-ho, perquè jo no sé com comunicar-ho i a part no sé gaire anglès. --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 17:09, 8 gen 2006 (UTC) ::Ara mateix hem fico a veure que passa. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:21, 9 gen 2006 (UTC) ::: No he trobat cap motiu pel qual no apareixem, suposso que només és una qüestió de temps. Tampoc he trobat cap manera de comunicar-ho, així que l'únic que crec que podem fer és continuar fent. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:08, 6 feb 2006 (UTC) : Si, però si volem arribar a 100 viquillibres... quan encara només en portem uns 10 o així...--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:03, 8 feb 2006 (UTC) == PHP == Hola e trobat que hi ha un llibre començat de PHP-NUKE i a mi m'interesseria traduïr de la wbooks en castella el que ells tenen com a PHP a seques que hus sembla k n'hi ha prou amb el nuke o amb registro i mi poso [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Misto Misto Viqui]] De totes maneres mel vai a llegir el seu pk vull aprendre PHP i aixi ja tindriem un altre... o no??? que en penseu :Bé, jo no hi entenc de PHP (jo sóc més de html), però si són coses diferents crec que estaria molt bé que el comencessis, podries fer com jo estic fent amb el d'html, que utilitzo el de castellà com a guia, però que hi afegeixo, modifico, i perfecciono informació, així, el de catalá queda millor que el de castellà, perquè res del que hi havia al del castellà se m'ha passat per alt. (No sé si m'explico).--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 19:18, 10 gen 2006 (UTC) ::Tota ajuda és benvinguda. No cal ni preguntar-ho. Mentre més traduccions tinguem millor. Per cert, estic sorprés de la gran quantitat d'usuaris nous que estan apareixent ultimament. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:08, 12 gen 2006 (UTC) == perque nom/plana == Hola. algu hem sabria dir perque fem servir /nom de la plana per organitzar els llibres en comptes de subcategories? no per res però fa temps k soc usuari de la Viqui i hem sona aver llegit per alguna banda que s'estava pensant en eliminar les subpàgines ja que no valen la pena...--[[Usuari:Misto|Misto]] 21:03, 11 gen 2006 (UTC) :Les subpàgines fan apareixer al damunt de la plana un enllaç cap a la plana principal. A més és més organitzat (Imagina la quantitat de '''Llicó 1''' o '''Vocabulari''' que podrien apareixer com a nom de pàgina)--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:12, 12 gen 2006 (UTC) ::avera aixo de demunt la pàgina pots fer un template k queda molt millor i mes bonic... aixo d'organitzat: posaro amb subcategories i posar jo k ser per exemple PHP: lliço 1 i a la categoria PHP k akesta està dins de llenguatge PHP... Conclusió:No hu pillo! XD --[[Usuari:Misto|Misto]] 17:37, 12 gen 2006 (UTC) :::Tens raó. No ho sé, erem tres o quatre usuaris actius quan vam decidir fer-ho amb sub-pàgines. És només una manera d'unificar criteris. De totes maneres les subpàgines també s'han de categoritzar en subcategories, al menys així ho faig jo. Pensa també que la plantilla [[Template:navegar|navegar]] necessita les sub pàgines (fixa't a [[Cinemàtica]], per exemple.) --[[Usuari:150.214.20.100|150.214.20.100]] 12:18, 13 gen 2006 (UTC) Aquest comentari l'he fet jo --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:37, 13 gen 2006 (UTC) D'aquesta manera, amb subpàgines, els llibres queden organitzats tots com a pàgines dependents de la portada del llibre (o pàgina inicial i grairebé sembpre índex). A mi em sembla lògic :). Jo també vaig llegir el que diu en [[Usuari:Misto|Misto]] però em penso que han deixat correr la idea perquè les subpàgines es fan servir a moltes edicions i projectes. La forma que proposa en [[Usuari:Misto|Misto]] s'organitzar ja l'he vist, també, a altres edicions però trobo que queda pitjor organitzat d'aquesta forma perquè semblen ''namespaces'' del programari. Com està ara, també s'organitza amb subcategories automàticament amb la plantilla <nowiki>{{navegació}}</nowiki>. De tota manera si preferiu la forma que proposa, podem intentar adaptar aquesta plantilla. --[[Usuarihttp://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Viquillibres:La_taverna&action=edit&section=22:Vedranell|Vedranell]] 20:19, 26 gen 2006 (UTC) Després d'aquesta discussió no em queda clar el format que es fa servir en la viquillibre. Es tracta del mateix format que es proposa pels wikibooks? Es pot consultar a: [http://es.wikibooks.org/wiki/Wikilibros:Política_de_nombrado | Política de nombrado ] [[Usuari:mimosinnet|mimosinnet]] 18:28, 30 maig 2006. == Plantilles == Algú sap d'alguna pàgina d'ajuda on expliquin com fer Templates? O si algú m'ho pot explicar... gràcies. --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 20:28, 12 gen 2006 (UTC) :A la Viqui hi ha moltes ajudes que encara no hem portat a Viquillibres. Aquí hi ha la que busques [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Plantilla Ajuda:Plantilla] --[[Usuari:150.214.20.100|150.214.20.100]] 12:18, 13 gen 2006 (UTC) Aquest comentari l'he fet jo --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:39, 13 gen 2006 (UTC) ::Gràcies ja he fet el meu primer template (copiat del PHP, però bueno): [[Template:Llenguatge html]] --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 08:00, 14 gen 2006 (UTC) == Noves plantilles: Notes a peu de pàgina == De la Wikipedia en espanyol he copiat dues plantilles que ens poden ser útils. Servieixen per fer notes a peu de pàgina i són: <nowiki>{{nota}}</nowiki> i <nowiki>{{ref}}</nowiki>. A [http://ca.wikibooks.org/wiki/GNU/LINUX_per_usuaris/Introducci%C3%B3/Qu%C3%A8_%C3%A9s_el_GNU?] s'hi pot veure un exemple d'ús. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 20:21, 26 gen 2006 (UTC) ::La pàgina no existeix. Ja he vist el nou Llibre que fas, ànims! L'únic, que l'hauries de categoritzar.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 17:54, 31 gen 2006 (UTC) :::Gràcies, igualment. Les categories es posaran de forma automática amb el model <nowiki>{{navegació}}</nowiki> quan ja n'hagi redactat uns quants ;) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 15:59, 1 feb 2006 (UTC) == Colaboració del mes == He vist que als Wikibooks anglesos (http://en.wikibooks.org/wiki/Main_Page) tenen una "Collaboration of the Month". Perquè no fem al mateix aquí? Potser aixó animaria a que molta gent treballés en el mateixos projectes (com a la Viquipèdia) i tot avançaria més ràpid, no?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:08, 8 feb 2006 (UTC) == Viquillibres:Estat == He creat la pàgina [[Viquillibres:Estat]], us sembla bé?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:37, 8 feb 2006 (UTC) == Duptes == Hola, acabo de pujar [[compres "on-line"]], a una part tinc unes gràfiques fetes amb exel, les puc posar? no violarien el copyright de microsoft al ser fetes amb un dels seus programes? --[[Usuari:Ganon|Ganon]] ([[Usuari Discussió:Ganon|avisos de resposta]]) 22:06, 23 mar 2006 (UTC) :Està molt bé el Viquillibre, és molt complert. Respecte a això d'Excel la veritat és que no ho sé, però per si de cas et recoman-ho que et baixia l'Open Office que et permetrà obrir arxius d'Excel, i llavors si que segur que és lliure, a més amb l'Open Office podràs passar els arxius a .pdf i els podràs posar a descarregar per tothom. Et pots baixar l'Open Office des d'aquí: http://www.softcatala.org/prog126.htm.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 20:23, 24 mar 2006 (UTC) 1692 3345 2005-10-15T10:55:31Z Arturo Reina 11 Wikibooks Discussió:La taverna moved to Discussió:Viquillibres:La taverna: Canvi del nom del projecte #REDIRECT [[Discussió:Viquillibres:La taverna]] 1693 3394 2005-10-18T16:09:52Z Arturo Reina 11 A aquesta categoria hi ha les planes referents a la comunitat de Viquillibres [[Categoria:Viquillibres]] 1694 3357 2005-10-15T21:39:38Z Arturo Reina 11 Viquillibres 1695 3366 2005-10-16T14:10:37Z Arturo Reina 11 Alemany bàsic moved to Alemany: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany]] 1696 3370 2005-10-16T14:16:20Z Arturo Reina 11 Alemany: Introducció moved to Alemany/Introducció: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany/Introducció]] 1697 3372 2005-10-16T14:18:00Z Arturo Reina 11 Alemany: Nivell I moved to Alemany/Nivell I #REDIRECT [[Alemany/Nivell I]] 1698 3374 2005-10-16T14:18:10Z Arturo Reina 11 Alemany: Nivell I Introducció moved to Alemany/Nivell I Introducció #REDIRECT [[Alemany/Nivell I Introducció]] 1699 3376 2005-10-16T14:18:40Z Arturo Reina 11 Alemany: Lliçó principiants 1 moved to Alemany/Lliçó principiants 1: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany/Lliçó principiants 1]] 1700 3378 2005-10-16T14:19:04Z Arturo Reina 11 Alemany: Lliçó principiants 2 moved to Alemany/Lliçó principiants 2: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany/Lliçó principiants 2]] 1701 3382 2005-10-16T14:39:25Z Arturo Reina 11 Alemany: Alfabet moved to Alemany/Alfabet #REDIRECT [[Alemany/Alfabet]] 1702 3609 2005-11-11T17:57:30Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Detallant una persona simple 2 |anterior=Detallant una persona simple 1 |següent= }} ==Modes de selecció== [[Image:Blender3DNoobToPro-SimpleHat-SelectModes.png|right]] Fins ara, has estat seleccionant vèrtexs i manipulant-los. Al primer capítol vam apuntar la possibilitat de seleccionar cares. De fet, hi ha tres formes de seleccionar: vèrtexs, arestes i cares. Asegura't de trobar-te a Edit Mode ('''TAB''') i a Solid Mode ('''ZKEY'''). Prem '''CTRL+TAB'''. Un menú sorgirà a on podràs escollir Vertices (vèrtexs), Edges (arestes), o Faces (cares). Selecciona '''Edges'''. Sota KDE, '''CTRL+TAB''' canvia d'escritori, així que hauràs d'utilitzar els botons de statusline. Els tres modes de selecció també es poden seleccionar amb els botons de statusline que es mostren a la dreta. * És important recordar si et trobes en mode de selecció vèrtex, aresta, o cara, ja que moure o manipular d'altra manera la teva selecció afectará als vèrtexs, arestes i cares conectats. Això és perquè no pots separar les cares de las arestes o les arestes dels vèrtexs. <div style="clear: both;"> </div> ==Escalant== [[Image:Blender3D Scaled Armtips.png|right]] Si la teva persona es troba en mode Wireframe (linial) al 3D Viewport, prem '''ZKEY''' per tal que aparegui en sólid. Selecciona les arestes sota cada braç a on es conecten amb el torso. *T'adonarás que per defecte, quan está editant en mode sólid, no pots veure o seleccionar els vèrtexs, arestes o cares que es troben a la banda posterior del model tal com podries si estiguesis en mode Wireframe. Per poder fer-ho clica el botò "Limit selection to visible" (Limita selecció a alló visible) [[Image:Blender3D_LimitSelectionToVisible.png]] localitzat al encapçalament del 3D Viewport a la dreta dels botons Mode de selecció Vèrtex, aresta, i cara. Ara hauràs de situar el 3D cursor al mig de la pelvis de la persona. Amb les dues arestes seleccionades, prem el '''SKEY''' per escalar. Mentre escales, prem '''CTRL''' per fer més fàcil el trobar la mida exacta desitjada. Escala-ho fins que digui 3.500 al encapçalament de 3D Viewport per Sizex, Sizey i Sizez (grandària x, grandària y i grandària z). El resultat varia depenent d'on es troba exctament el cursor 3D. [[Image:Blender3D Global Axis X Z.png|left]] Prem '''NUM1''' per anar a la vista frontal. Fés una ullada a la banda a sota dreta del 3D Viewport, just per damunt del encapçalament. Hauries de veure un petit símbol amb una X i una Z. A l'espai 3D, hi ha tres eixos, X, Y i Z. Desde aquesta vista l'eix Z es amunt i abaix, i l'eix X es esquerra i dreta. L'eix Y és perpendicular al pla de la pantalla. [[Image:Blender3D Global Axis Y Z.png|left]] Prem '''NUM3''' per anar a la vista lateral. Veuràs que l'eix Z encara és cap amunt i cap abaix, i el eix Y és dreta i esquerra, mentre que ara l'eix X és perpendicular al pla. Cal remarcar que no hi ha només eixos XYZ globals, sino que cada objecte te també els seus propis eixos XYZ. Ho veurem més endavant. El pit del model és massa llarg a l'eix Y, així que anem a escalar-lo només a l'eix Y (Hauries de tenir les "aixelles" seleccionades). Prem la '''SKEY''' per escalar, i la '''YKEY''' per fer el canvi exclusiu a l'eix Y. T'adonaràs que mentre mous el ratolí, els valor de Sizex i Sizez continuen siguent 1.000, mentre que el valor de Sizey canvia. Escala la selecció al voltant de .600 a l'eix Y (1.000 es 100%, .600 es 60%, etc...). Pots fer el canvi només per X o per Y prement les '''XKEY''' i '''ZKEY'''. Continua seleccionant diferents seccions del tors i escalant-les a gust. Per exemple: [[Image:Blender3Dtorso.jpg]] ==Modelant els braços== Ara que tenim la forma bàsica del tors, anem als braços. Al igual que abans hem limitat l'escalar als eixos X, Y, o Z, ho podem fer per qualsevol altra eix. Prem la '''GKEY''' i llavors prem la tecla apropiada per l'eix dessitjat. Mentre treballes amb els braços, assegurat d'utilitzar diferents punts de vista per tal que tot sigui correcte ('''MMB''' per rotar, '''NUM1''' per vista frontal, '''NUM3''' per vista lateral, '''NUM7''' per vista superior). Assegura't també d'emprar '''CTRL+ZKEY''' per desfer si fas alguna cosa malament. [[Image:Blender3DDarkShot_0013.jpg|250px|right|Removing the end of the arm]] [[Image:Blender3D_Arm-hole.jpg|250px|right|Shortened arm]]Farem ara les mans del nostre model. Asegura't de trobar-te en Edit Mode; si no hi ets, selecciona la figura i prem '''TAB'''. Asegura't també de trobar-te al Vertex Select Mode ('''CTRL+TAB'''). Abans de començar, també has de deseleccionar el botò "Optimal" per tornar els braços a cubs, pots tornar a "Optimal" després d'haber-hi treballat. Ara, selecciona els 8 vèrtexs d'un braç, que es troben situats més allunyats del tors i prem '''XKEY''', llavors prem "''Vertices''" del menú que surt. De repent la caixa desapareix i apareix un forat al final del braç. No et preocupis, ara ho arreglem. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Extruding again m.jpg|250px|right|Extrude forearm]] Selecciona els quatre vèrtexs superiors de l'ultima caixa i extrusiona'ls cap amunt amb '''EKEY''' i '''CTRL''' per crear dues caixes de la mateixa forma. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Giving a face again m.jpg|250px|right|Fixing the holy elbox]] Per solucionar el problema del forat, selecciona els vèrtexs al voltant del forat, prem '''SPACE'''-"''Edit''"-"''Faces''" i finalment clica l'opció "Make Edge/Face" (Pots fer el mateix prement '''FKEY'''). Això crea una cara a partir dels vèrtexs. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Smoothing again m.jpg|250px|right|Re-smoothing the elbow]] Ara clica el botò "Set Smooth" per suavitzar la cara. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Handsup.JPG|right|Repeat on the other side]] Fés el mateix a l'altra banda. Es important seguir el pasos en el mateix ordre, o els braços tindran longituds diferents. <br style="clear:both" /> ==Modeling the legs== Ara és el moment de treballar en les cames. Mentres treballem en les cames, probarem algunes opcions que apareixen quan prems '''WKEY'''. També utilitzarem modes de selecció amb '''CTRL+TAB'''. Primer canviem a '''Face Select Mode'''. Prem '''CTRL+TAB''' i selecciona ''Faces''. Asegura't que tenim seleccionat el ''Limit Selection'' a ''Visible'' (botò dret a la cpaçalera 3D View), d'altra manera seleccionariem altres parts que no ens interesen. Selecciona les dues cares inferiors dels peus, clica '''RMB''' i manté pressionat '''Shift''' mentre selecciones la segona cara. Les dues cares pasaran a tenir un quadrat groc al mig i el contorn destacat quan les seleccionis. [[Image:Blender3DFeet-1.jpg]] Després premem '''WKEY''' que fa apareixer el submenú ''Specials''. Selecciona ''Subdivide''. [[Image:Blender3DFeet-2.jpg]] Aquesta ordre subdivideix les cares en quatre cares més petites del mateix tamany. El pròxim pas es commutar el '''Edge Select Mode''', prement '''CTRL+TAB'''. Selecciona les dues arestes inferiors-frontals de cada cama per fer la punta dels peus. [[Image:Blender3DFeet-3.jpg]] Canvia a la vista lateral amb '''NUM3''' i prem '''GKEY'''. Ara mou les arestes seleccionades tant lluny de les cames com et convengui. Premm '''MMB''' per fer aques moviment ortogonal. [[Image:Blender3DFeet-4.jpg]] Felicitats! Tenim peus! [[Image:Blender3DFeet-5.jpg]] ==Modelant el cap== [[Image:Blender3D_WIKI-HEAD.jpg|right]] Quan tinguis una forma acceptable per les cames, hauries de fer alguna cosa pel cap. Ara es massa esfèrica. Prem '''AKEY''' per eliminar la selecció, i manté el mouse sobre el centre del cap. Prem '''LKEY'''. Això selecciona el vèrtex, aresta o cara més pròxima al cursor, junt amb la resta de vèrtex, arestes i cares connectades. Això permet seleccionar el cap sense seleccionar el cos, ja que el cap i el cos no tenen arestes connectades. Amb el cap seleccionat, prem '''SKEY''' i escala el cap en l'eix Z per aconseguir un millor aspecte. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1703 3387 2005-10-18T15:27:36Z Arturo Reina 11 {{infocat}} [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1704 3393 2005-10-18T16:07:57Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1705 4155 2006-01-24T17:57:43Z Aljullu 42 Viquillibres és un projecte jove i encara falten moltes pàgines d'ajuda. Pot ser que la pàgina d'ajuda que busquis es trobi dins la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda Viquipèdia]. Per qualsevol pregunta que encara no hi sigui a aquesta plana, adreça't a [[Viquillibres:La taverna|La taverna]]. Si ets usuari registrat fes servir a la teva pàgina d'usuari [[Viquillibres:Babel]]. ==Pàgines actuals d'ajuda== *[[Viquillibres:Llibre d'estil]] *[[Ajuda:Com es fa...?]] *[[Ajuda:Ús d'imatges]] [[Categoria:Viquillibres]] 1706 3400 2005-10-19T10:54:46Z ArinArin 17 creada, franges negres == Vocabulari == === Noms, verbs i adjectius === {| | ''anpa'' | sòl; baix, fons; baixar, rebaixar, desafiar |- | ''insa'' | interior, estómac |- | ''monsi'' | darrera, esquena, enrera |- | ''sewi'' | alt, superior, teulat, sostre, cel |} === Preposicions normalment === {| | ''sama'' | igual, similar |- | ''tan'' | raó, causa; degut a, car |- | ''poka'' | costat; al costat, proper, amb |} == Lliçó == === ''anpa'', ''insa'', ''monsi'', i ''sewi'' === Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions, de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir. Aquí hi ha uns quants exemples. {| border=1 |+Exemple | ''ona li lon sewi mi.'' | Ell és sobre meu. |- | ''pipi li lon anpa mi.'' | L'escarabat és sota meu. |- | ''moku li lon insa mi.'' | El menjar és dins meu. |- | ''len li lon monsi mi.'' | La roba és darrera meu. |} Així doncs, aquestes paraules es fan servir com a noms, i ''mi'' és un pronom possessiu que vol dir ''meu'' . Per tant, ''sewi mi'' significa una cosa semblant a ''sobre meu'', o ''l'àrea que està sobre meu''. I donat que aquestes paraules són simples noms, encara has d'utilitzar un verb; en els exemples anteriors, ''lon'' fa de verb. No t'oblidis d'incloure un verb! <!-- *** No és el verb ser elidit? --> Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, ''monsi'' com a part del cos, pot significar ''esquena'' o ''cul''. I ''anpa'' com a verb pot ser: {| border=1 |+Exemple | ''mi anpa e jan utala.'' | He desafiat el guerrer. |} <!-- *** Desfiar??? Defeat --> === ''sama'' i ''tan'' === L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes poques coses per assegurar-nos que tot queda clar. ==== ''sama'' ==== Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan ni li sama ni.'' | La persona és com jo. |- | ''ona li lukin sama pipi.'' | Ell sembla un escarabat. |- | ''sama li ike.'' | La igualtat és dolenta. |} Fàcil, no? Anem a veure el ''tan''. ==== ''tan'' ==== Encara no puc explicar tot el que et cal saber sobre aquesta preposició. Però aquesta és la última preposició de Toki Pona, i per tant, com a mínim l'hem d'introduir aquí. De nou, anem a veure un exemple: {| border=1 |+Exemple ''mi moku tan ni: mi wile moku.'' |} Això vol dir literalment ''Menjo degut a això: vull menjar''. Una traducció més normal seria ''Menjo perquè tinc gana''. Això és tot sobre aquesta paraula. La veuràs de nou quan comencem a aprendre a fer preguntes en Toki Pona, però llavors també vol dir el mateix. <!-- *** Introduir el significat de "per a"? --> === ''poka'' === ''poka'' és una paraula una mica estranya, ja que pot ser tant nom/adjectiu com preposició. Anem a veure cadascun d'aquests usos: ==== ''poka'' com a nom/adjectiu ==== L'ús és el mateix que has vist abans amb ''anpa'', ''insa'', ''monsi'' i ''sewi''. Aquí hi ha alguns exemples: {| border=1 |+Exemple | ''ona li lon poka mi.'' | Ell està al meu costat. |- | ''jan poka'' | veí; persona que està al teu costat |- | ''poka telo'' | el costat del mar; en altres paraules, la platja |} ==== ''poka'' com a preposició ==== Al contrari que ''anpa'' i la resta, ''poka'' es pot fer servir directament com a preposició. Aquestes dues frases tenen el mateix significat, però dit de diferent manera: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku poka jan pona mi.'' | Menjo al costat que el meu amic. |- | ''mi moku lon poka pi jan pona mi.'' | Menjo situat al costat del meu amic. |} Així doncs, pots utilitzar ''poka'' tant com a nom/adjectiu com a preposició. Sempre pots escollir com dir-ho. Aquí hi ha un altre exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi utala e jan ike poka jan nasa.'' | He combatut un enemic amb un borratxo. | ''mi utala e jan ike lon poka pi jan nasa.'' | He combatut un enemic al costat d'un borratxo. |} <!-- No està malament, eh? --> == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # El meu amic està al meu costat. <span style=background:black>jan pona mi li lon poka mi.</span> # El sol és sobre meu. <span style=background:black>suno li lon sewi mi.</span> # La terra és sota meu. <span style=background:black>ma li lon anpa mi.</span> <!-- el país / la terra --> # Les coses dolentes són darrera meu. <span style=background:black>ijo ike li lon monsi mi.</span> # Estic bé perquè estic viu. <span style=background:black>mi pona tan ni: mi lon.</span> <!-- "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior. --> # Miro el paisatge al costat del meu amic. <span style=background:black>mi lukin e ma poka jan pona mi.</span> # La gent semblen formigues. <span style=background:black>jan li lukin sama pipi.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''poka mi li pakala.'' <span style=background:black>Em fa mal al costat.</span> <!-- què és un "hip"? --> # ''mi kepeken e poki e ilo moku.'' <span style=background:black>Faig servir un bol i una cullera.</span> #''jan li lon insa tomo.'' <span style=background:black>Algú està dins la casa.</span> 1717 3536 2005-11-09T04:27:11Z Arturo Reina 11 La Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya hauria d'anar a [http://en.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal:Catal%C3%A0 Wikisource] que desgraciadament no existeix encara en català. L'objectiu de Viquillibres és posar a la disposició manuals i llibres de text i ha de ser corregible. Definitivament aquest no és el lloc. Ho sento per la feinada. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:35 24 oct, 2005 (UTC) :L'enllaç que has posat està malament: li sobra '''en'''. El lloc on hauria d'anar aquest text sí que existeix: [http://wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal:Catal%C3%A0]. --19:56, 8 novembre 2005 (UTC) ::D'acord. No ho havia vist. Quan s'hagi traspasat l'Estatut a Wikisource l'esborraré. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 04:27, 9 nov 2005 (UTC) 1720 3605 2005-11-11T15:09:39Z Arturo Reina 11 /* Estatut */ {{benvinguda}} ==Estatut== Sento espatllar-te la feinada amb l'estatut. Però Viquillibres es per manuals i llibres de text. L'estatut hauria d'anar a [http://en.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal:Catal%C3%A0 Wikisource] que desgraciadament no existeix encara en català. No sé com ho podriem solucionar tot això.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:39 24 oct, 2005 (UTC) Molt bé, el deixarem de moment. Ja estudiarem la formula per dir que no es modifiqui.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:03 25 oct, 2005 (UTC) Ja he possat la planilla de Navegar a Wikisource. Deixaré l'estatut durant dues setmanes abans d'esborrar-lo per si hagués cap problema. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 15:09, 11 nov 2005 (UTC) 1724 3465 2005-10-27T21:58:15Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Humanitats]] 1725 3466 2005-10-27T21:58:36Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1727 4100 2006-01-11T00:33:57Z Misto 47 trec inacabat de l'any passat pero lluny eh i amplio <div id="toc"> Altres llengües: [[:en:Wikibooks:Babel|EN]] </div> Aquesta pàgina mostra les plantilles d'idioma que podeu fer servir a la vostra pàgina d'usuari, per a que altres usuaris sàpiguen quines llengües parleu. Si no trobeu la vostra llengua o la llengua que sabeu, aneu a una altra Viquillibres (aneu als enllaços de dalt), copieu les plantilles i adapteu les categories al nostre Viquillibres. ==Nivells== * '''xx-0''' quan se suposa que entens aquesta llengua (ex. si sovint contribueixes en articles), però de fet no l'entens o no saps escriure-la. '''No l'has d'utilitzar''' per a totes les llengües que no entens. * '''xx-1''' quan entens bastant aquesta llengua per a utilitzar els articles com a font dels teus escrits, però no tens suficient nivell o no ets capaç de contribuir amb articles en aquesta llengua. * '''xx-2''' quan pots contribuir amb articles en aquesta llengua, però no et sents segur escrivint-la i saps que pots fer algunes faltes. * '''xx-3''' quan et sents segur escrivint en aquesta llengua, però pot ser que es tingui alguna falta. * '''xx-4''' quan pots escriure articles en aquesta llengua amb el mateix nivell que un parlant nadiu però no és la teva llengua pròpia. * ''proposat — encara no aprovat'' '''xx-5''' quan tens un domini 'professional' d'aquesta llengua (ex. ets professor/a d'aquesta llengua, o un escriptor d'aquesta) o quan pots dir amb seguretat si una frase és correcta, trobar el mot correcte per a un concepte donat, s'entén la majoria de les paraules o frases literàries o tècniques, etc. * '''xx''' quan ets un parlant nadiu d'aquesta llengua. ==Com podeu utilitzar-les== Podeu fer servir les plantilles del tipus <code><nowiki>{{Babel-</nowiki>''x''<nowiki>|...}}</nowiki></code> per afegir més d'un idioma amb una sola plantilla. Per exemple: :<code><nowiki>{{Babel-3|ca|es|fr-3}}</nowiki></code> ==Plantilles de múltiples idiomes== Estes són les que heu d'utilitzar si voleu afegir fàcilment més d'un idioma: :[[Template:Babel-2|Babel-2]] :[[Template:Babel-3|Babel-3]] :[[Template:Babel-4|Babel-4]] :[[Template:Babel-5|Babel-5]] :[[Template:Babel-6|Babel-6]] :[[Template:Babel-7|Babel-7]] :[[Template:Babel-8|Babel-8]] ==Plantilles d'idioma disponibles== {| rules="all" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999" | Idioma || Nivell || Plantilla || Categoria |- | rowspan="6" valign="top" | '''ca'''<br/>[[Català]]<br/>[[Valencià]] || 5 || [[Template:Babel ca|Babel ca]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català]] |- | 4 || [[Template:Babel ca-4|Babel ca-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-4]] |- | 3 || [[Template:Babel ca-3|Babel ca-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ca-2|Babel ca-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ca-1|Babel ca-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-1]] |- | 0 || [[Template:Babel ca-0|Babel ca-0]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-0]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''ar'''<br/>العربية<br/>[[Àrab]] || 5 || [[Template:Babel ar|Babel ar]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية]] |- | 3 || [[Template:Babel ar-3|Babel ar-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ar-2|Babel ar-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ar-1|Babel ar-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''de'''<br/>Deutsch<br/>[[Alemany]] || 5 || [[Template:Babel de|Babel de]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] |- | 4 || [[Template:Babel de-4|Babel de-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-4]] |- | 3 || [[Template:Babel de-3|Babel de-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3]] |- | 2 || [[Template:Babel de-2|Babel de-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2]] |- | 1 || [[Template:Babel de-1|Babel de-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''en'''<br/>English<br/>[[Anglès]] || 5 || [[Template:Babel en|Babel en]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English]] |- | 4 || [[Template:Babel en-4|Babel en-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-4]] |- | 3 || [[Template:Babel en-3|Babel en-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-3]] |- | 2 || [[Template:Babel en-2|Babel en-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-2]] |- | 1 || [[Template:Babel en-1|Babel en-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''eo'''<br/>Esperanto<br/>[[Esperanto]] || 5 || [[Template:Babel eo|Babel eo]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto]] |- | 3 || [[Template:Babel eo-3|Babel eo-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto-3]] |- | 2 || [[Template:Babel eo-2|Babel eo-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto-2]] |- | 1 || [[Template:Babel eo-1|Babel eo-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''es'''<br/>Español<br/>[[Castellà]] || 5 || [[Template:Babel es|Babel es]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español]] |- | 4 || [[Template:Babel es-4|Babel es-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-4]] |- | 3 || [[Template:Babel es-3|Babel es-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-3]] |- | 2 || [[Template:Babel es-2|Babel es-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-2]] |- | 1 || [[Template:Babel es-1|Babel es-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''fr'''<br/>Français<br/>[[Francès]] || 5 || [[Template:Babel fr|Babel fr]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français]] |- | 4 || [[Template:Babel fr-4|Babel fr-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-4]] |- | 3 || [[Template:Babel fr-3|Babel fr-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-3]] |- | 2 || [[Template:Babel fr-2|Babel fr-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-2]] |- | 1 || [[Template:Babel fr-1|Babel fr-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-1]] |- | rowspan="6" valign="top" | '''ga'''<br/>Gaeilge<br/>[[Gaèlic irlandès|Gaèlic]] || 5 || [[Template:Babel ga|Babel ga]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge]] |- | 4 || [[Template:Babel ga-4|Babel ga-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-4]] |- | 3 || [[Template:Babel ga-3|Babel ga-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ga-2|Babel ga-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ga-1|Babel ga-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-1]] |- | 0 || [[Template:Babel ga-0|Babel ga-0]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-0]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''gl'''<br />Galego<br />[[Gallec]] || 5 || [[Template:Babel gl|Babel gl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego]] |- | 4 || [[Template:Babel gl-4|Babel gl-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-4]] |- | 3 || [[Template:Babel gl-3|Babel gl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-3]] |- | 2 || [[Template:Babel gl-2|Babel gl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-2]] |- | 1 || [[Template:Babel gl-1|Babel gl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-1]] |- | rowspan="1" valign="top" | '''haw'''<br/>Hawai&lsquo;i<br/>[[Hawaià]] || 1 || [[Template:Babel haw-1|Babel haw-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - hawai'i-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''it'''<br/>Italiano<br/>[[Italià]] || 5 || [[Template:Babel it|Babel it]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano]] |- | 3 || [[Template:Babel it-3|Babel it-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano-3]] |- | 2 || [[Template:Babel it-2|Babel it-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano-2]] |- | 1 || [[Template:Babel it-1|Babel it-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''ja'''<br/>日本語<br/>[[Japonès]] || 5 || [[Template:Babel ja|Babel ja]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語]] |- | 3 || [[Template:Babel ja-3|Babel ja-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ja-2|Babel ja-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ja-1|Babel ja-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nb'''<br/>Norsk (bokmål)<br/>[[Noruec]] ([[bokmål]]) || 5 || [[Template:Babel nb|Babel nb]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)]] |- | 3 || [[Template:Babel nb-3|Babel nb-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nb-2|Babel nb-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nb-1|Babel nb-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nl'''<br/>Nederlands<br/>[[Neerlandès]] || 5 || [[Template:Babel nl|Babel nl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands]] |- | 3 || [[Template:Babel nl-3|Babel nl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nl-2|Babel nl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nl-1|Babel nl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nn'''<br/>Norsk (nynorsk)<br/>[[Noruec]] ([[nynorsk]]) || 5 || [[Template:Babel nn|Babel nn]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)]] |- | 3 || [[Template:Babel nn-3|Babel nn-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nn-2|Babel nn-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nn-1|Babel nn-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''oc'''<br/>Occitan<br/>[[Occità]] || 5 || [[Template:Babel oc|Babel oc]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan]] |- | 3 || [[Template:Babel oc-3|Babel oc-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan-3]] |- | 2 || [[Template:Babel oc-2|Babel oc-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan-2]] |- | 1 || [[Template:Babel oc-1|Babel oc-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''pt'''<br/>Português<br/>[[Portuguès]] || 5 || [[Template:Babel pt|Babel pt]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português]] |- | 3 || [[Template:Babel pt-3|Babel pt-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-3]] |- | 2 || [[Template:Babel pt-2|Babel pt-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-2]] |- | 1 || [[Template:Babel pt-1|Babel pt-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''scn'''<br/>Sicilianu<br/>[[Sicilià]] || 5 || [[Template:Babel scn|Babel scn]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu]] |- | 3 || [[Template:Babel scn-3|Babel scn-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu-3]] |- | 2 || [[Template:Babel scn-2|Babel scn-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu-2]] |- | 1 || [[Template:Babel scn-1|Babel scn-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sl'''<br/>Slovenščina<br/>[[Eslovè]] || 5 || [[Template:Babel sl|Babel sl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina]] |- | 3 || [[Template:Babel sl-3|Babel sl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sl-2|Babel sl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sl-1|Babel sl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sw'''<br/>Kiswahili<br/>[[Suahili]] || 5 || [[Template:Babel sw|Babel sw]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili]] |- | 3 || [[Template:Babel sw-3|Babel sw-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sw-2|Babel sw-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sw-1|Babel sw-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''tr'''<br/>Türkçe<br/>[[Turc]] || 5 || [[Template:Babel tr|Babel tr]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish]] |- | 3 || [[Template:Babel tr-3|Babel tr-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish-3]] |- | 2 || [[Template:Babel tr-2|Babel tr-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish-2]] |- | 1 || [[Template:Babel tr-1|Babel tr-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''la'''<br/>Latina<br/>[[Llatí]] || 5 || [[Template:Babel la|Babel la]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Llatí]] |- | 3 || [[Template:Babel la-3|Babel la-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Llatí-3]] |} ==Vegeu també== *[[m:Meta:Babel templates]] 1728 3699 2005-11-29T19:24:11Z Martorell 14 Els autors de textos o imatges incloses dins Viquillibre (''Wikibooks'') mantenen el copyright de la seva aportació, però les llicèncien per ser distribuïts sota la [[w:GFDL]]. Si estàs publicant informació de la qual tens el copyright, però ja està publicada en un altre lloc fora de [[w:Wikimedia|Wikimedia]], deixa una nota al sumari i a la pàgina de discussió confimant que tú tens el copyright. i la direcció d'on ho tens publicat. D'altra banda pot ser esborrat per evitar violacions de copyright. No s'admetran articles copiats d'altres pàgines web, llibres, revistes, etc., sense haber obtingut permís de l'autor o el propietari del copyright en cas de no ser el propi autor. Això inclou defincions del diccionari o enciclopèdies. No és suficient amb citar l'origen del contingut si no es té el permís del propietari del copyright. No complir amb aquestes normes pot fer mal a tot el projecte i fer inútil el treball de tots plegats. Si trobes material que incompleixi aquestes normes, comunica-ho inmediatament (de moment pots fer-ho a la taverna en tant creixi el projecte i calgui una pàgina especial). 1729 5007 2006-06-21T06:45:12Z 87.219.180.80 == Definició:Què és PHP-Nuke? == '''PHP-Nuke''' és un sistema de gestió de continguts que dit d`una forma molt més senzilla és un sistema d`automatització de noticies,articles, etc. i de serveis de webmestre tals com descàrregues, galeries vàries (fotos, vídeos,...). Aquest sistema és molt popular actualment per a fer portals i pàgines web sense gaire esforç i està basat en codi PHP, de programació. El principal punt fort de PHP-Nuke és que és una forma fàcil de montar un portal a partir de mòduls i blocs pre-programats amb funcions totalment dirigides, i configurables fins a cert punt, de tal forma que el "cor" de PHP-Nuke és sempre el mateix (en les seves diferents versions) però que després l`usuari/a pot donar-li marxa cap a un sentit o cap a l`altre, des de webs comercials a personals, des de webs sobre esports, cultura,educació cinema, intercanvies avantatges del php-nuke son que no es necessari saber programar en PHP, solament fa falta saber-lo instal•lar. == Índex == *[[/Instal•lar PHP-NUKE|Instal•lar PHP-NUKE]] [[Imatge:100%.png]] *[[/Configurar|Configurar PHP-Nuke des del teu Menú d'Administració]] [[Imatge:50%.png]] *[[/Instal•lar Mòduls/afegits (addons)|Instal•lar Mòduls/afegits (addons)]] *[[/Instal•lar Aspectes (Interfícies/Themes)|Instal•lar Aspectes (Interfícies/Themes)]] [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP-NUKE]] 1730 3498 2005-11-01T19:01:07Z Pcmarch 35 Instal•lació de PHP-NUKE moved to PHP-NUKE #REDIRECT [[PHP-NUKE]] 1731 3645 2005-11-19T21:55:23Z Arturo Reina 11 Indicació d'on descarregar php-nuke Catmidia és una pàgina sota llicència Creative Commons. {{GFDL}} 1732 4756 2006-05-13T14:15:25Z Ellibre 36 ==Tipus d'instal·lacions== Després de mirar molt per tota la xarxa m'he adonat de que s'explica el mètode de instal•lació massa complicat, et diuen que has de baixar-te el servidor apache, el sql server,etc... NO SEMPRE ÉS NECESSARI.Per començar direm que hi ha dos tipus d`instal·lacions: ===En Local=== Per a que PHP-Nuke funcioni dins el teu pc i tingui aquesta interactivitat però només interna, o des del teu pc per a la resta del món (convertir el teu pc en servidor),per al que sí necessitaràs tot això que explicarem próximanent en futurs apartats. ===En un Servidor extern=== No necessitaràs instal·lar cap programa adicional, només hauràs d'apuntar-te o contractar els serveis d'una empresa d'hostatjament (n`hi ha que són de franc i amb publicitat, però per una mòdica quantitat la qualitat de la nostra estada al servidor por millorar ostentisblement (domini propi,transferències, comptes de correu assignades, etc.) .De totes formes explicarem aquest segon cas en la seva primera vertent: Hostatjament de franc amb publicitat. ==Hostatjament== El primer que necessites és un lloc on poder posar la teva web, actualment hi ha molts llocs que et donen bastant espai web i et donen uns bons serveis, però nosaltres busquem un en concret, necessitem un servidor que sigui compatible amb PHP, i que ens aporti base de dades Mysql. * Alguns llocs que et donen aquests serveis - [http://www.miarroba.com http://www.miarroba.com]>> (en espanyol) 30Mb d’espai web. - [http://www.tripod.lycos.es http://www.tripod.lycos.es] >> (en espanyol) 50MB d’espai web. Solament has de donar-te d’alta per poder accedir a crear una pàgina web, de moment no has de fer res amb la pagina web així que una vegada creat el compte passa al pas número 2 ==Descàrrega i instal•lació== Com ja hem dit al principi no és necessari moltes de les coses que s'especifiquen als manuals (sempre que parlem d'una instal·lació en servidor extern, és clar) , però n'hi ha una, que sempre ho serà (o no perquè darrerament han sorgit serveis que ofereixen l'hostatjament amb PHP-Nukes ja preinstal·lats, però no serà el nostre cas) :, els arxius PHP-NUKE Els arxius necessaris per a la instal•lació els podeu trobar a diverses pàgines, a continuació unes quantes. -[http://www.catmidia.cat/ CATMidia.CAT] >> (en català) -[http://www.phpnuke-espanol.com http://www.phpnuke-espanol.com] >>(en espanyol) Seguirem el procés de descàrrega amb la pagina de Catmidia. Quan estigueu a la pàgina principal i previ registre gratuït, solament us heu de fixar en el bloc Descàrregues, o bé en alguns enllaços de la pàgina on vindrà especificat el darrer número de versió actual de PHP-Nuke disponible i accedir a la secció descàrregues, tindreu alguna cosa semblant a aquesta: [[Imatge:Arxius php-nuke.PNG|500px]] Agafem per exemple l’arxiu '''PHP-Nuke 7.9 CM CA ES EN''', en podeu triar una altra versió si ho preferiu. Quan us ho hagueu descarregat l’obriu i descomprimiu ,com a mínim us heu de fixar en dues carpetes essencials, '''SQL i HTML''', sense aquestes carpetes es impossible fer la instal•lació. Si teniu aquestes dues carpetes passeu al pas nº 4 ==Instal•lació== No ens enganyem, ara necessitareu un altre programet.PHP-Nuke és un conglomerat de molts arxius (uns mil pel cap baix) i pujar això de forma manual i correcta seria feixuc, per no dir impossible.Per tant us haureu de descarregar, o fer servir el vostre gestor de transferències FTP preferit, aquí en teniu varis per a triar: -[http://www.smartftp.com/ SmartFTP] >> (traducció al català disponible) -[http://filezilla.sourceforge.net FileZilla] >> (traducció al català disponible) Un cop tenim descarregat i instal·lat aquest programa dins el nostre pc, introduïm les dades que ens ha donat l'empresa d'hostatjament al registrar-nos i tindrem dos finestres:una serà el nostre pc i l'altra serà el servidor.Sense variar l'estructura passem el contingut de la carpeta ''HTML'' al directori arrel del nostre compte dins el nostre servidor (cada servidor, de pagament o gratuït sol especificar quin és el directori que denominarem "arrel"). *Nota: aquets procés pot trigar bastant, i fins i tot tallar-se.No preocupar-se, tenir paciència i reemprendre el procés sense que falti res són les claus per a que la instal·lació sigui duta a terme amb èxit. Després és hora d'introduir-nos dins les entranyes del nostre Panell de Control que el nostre servei d'hostatjament, de franc o gratuït, posaran a la nostra disposició, especialment cercant la opció PHPMYADMIN, des d'on carregarem la base de dades. Els passos són els següents i en aquest ordre: -Entrem a PHPMYADMIN -Opció SQL -En aquesta opció se'ns dóna l'oportunitat de triar un arxiu del nostre pc.Triarem l'arxiu amb extensió SQL que hi ha dins la carpeta SQL, aquesta operació ens servirà també per instal·lar la part de la base de dades de mòduls i afegits futurs. -Al fer això la pantalla ens mostrarà si ha tingut èxit l'operació i quantes files s'han inserit dins la base de dades. Quan hagis acabat aquestes opreacions amb PHPMYADMIN continuarem amb l'ordre establert a continuació. Obrirem l'arxiu '''config.php''' (aquest arxiu es qui li diu a la pagina web amb quina contrasenya i nom ha d’accedir a la base de dades) amb un programa senzill d'edició de textos, com per exemple el bloc de notes i ens trobarem com una cosa semblant a aquesta que haurem d'omplir amb les dades que ens dongui la nostra empresa d'hostatjament: {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| $dbhost = "localhost"; (adreça del servidor, sol ser aquesta sempre) $dbuname = "root"; (Nom d'usuari de la base de dades,especificat per l'hoste) $dbpass = ""; (Contrasenya per a accedir a la base de dades especificat per l'hoste) $dbname = "p79"; (Nom de la base de dades, a vegades especificat per l'hoste, a vegades triat per tu) $prefix = "nuke"; $user_prefix = "nuke"; $dbtype = "MySQL"; $sitekey = "SStgF54$3@+%288-982%/(-derThsR-23"; (nº de sèrie de la distribució PHP-Nuke, si es vol es pot canviar) $gfx_chk = 0; (0 Si no vols comprovació amb nº gràfics per a seguretat , 1 si la vols) $subscription_url = ""; (adreça en cas d'activar el servei de subscripció) $admin_file = "admin"; (nom de l'arxiu d'administració, no recomanable canviar, porta problemes d'incompatibilitat) $tipath = "images/topics/"; $nuke_editor = 1; (Editor de text visual dins PHP-Nuke 0 Si no es vol,1 Si es vol $display_errors = false; (Mostra tots els errors de cara a l'usuari/a false si no es vol, true si es vol.) |} Quant hagis configurat de forma adequada l'arxiu config.php el puges al teu espai web (mitjançant el teu programa d'FTP i passes al següent pas) ==Crear l'Administració de PHP-Nuke == Felicitats, ja tens el teu PHP-Nuke instal·lat, però encara et falta un darrer pas, i aquest és crear l'administració dins PHP-Nuke per a deixar la teva web llesta per a que la gent hi pugui entrar i fer-la servir.Per a fer-ho segueix aquests passos: A-Entres dins la teva web a través de la seva adreça, com faria qualsevol usuari B-Fas clic on posa que és necessari crear el Super Administrador (o bé hi pots accedir a través d'admin.php) C-Omples les dades i demanes crear un usuari paral·lel amb les mateixes dades D-Entres dins l'administració, configures la teva web i comproves que tot rutlli. I bé, ja tens la teva web configurada i funcionant.Benvingut/uda a PHP-Nuke ;) 1733 3507 2005-11-02T10:01:03Z ArinArin 17 subpàgina i franges negres == Vocabulari == {| | ''ala'' | no, cap, gens; res |- | ''ale'' o ''ali'' | tot, total |- | ''ken'' | poder, ser capaç; possibilitat |- | ''lape'' | dormir; son |- | ''musi'' | divertir-se, divertir; joc, divertiment |- | ''pali'' | fer, fabricar, treballar; activitat, treball |- | ''sona'' | saber, saber com; sabiesa |- | ''wawa'' | fort, intens; energia, força, poder |} == Lliçó == === Negació === En català, fem un verb negatiu afegint ''no'' a davant del verb, com a la frase ''Nosaltres no parlem''. Contràriament, la Toki Pona posa la seva partícula negativa, ''ala'', després del verb. {| border=1 |+Exemple | ''mi lape ala.'' | No dormo. (literalment: ''Jo dormo no'') |- | ''mi musi ala.'' | No m'ho passo bé. |- | ''mi wawa ala.'' | No sóc fort. |- | ''mi wile ala tawa musi.'' | No vull ballar. |- (''moure's divertint-se'' = ballar) |} Recorda que aquestes frases de ''ala'' sovint es poden traduir de diferents maneres. Per exemple, la frase ''mi musi ala'' també es pot traduir com ''M'avorreixo''; ''mi wawa ala'' pot traduir-se com ''Sóc feble''. Només s'ha de ser una mica flexible. ''ala'' també pot ser utilitzada d'adjectiu: {| border=1 |+Exemple | ''jan ala li toki.'' | Ningú parla. (literalment: ''persona cap parla'') |} No hi ha cap problema si s'afegeix ''ala'' després del verb (que en la frase anterior és ''toki''), i de fet és la manera més normal de parlar. Tot i això, tens la opció de utilitzar ''ala'' després dels noms, i per això ho volia remarcar. En cas que ho facis, però, recorda de no utilitzar-lo amb ''ijo'': {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''ijo ala li jaki.'' | Res està brut. (Lit: ''Cosa cap està bruta'') |- | Correcte: ''ala li jaki.'' | Res està brut. |} Si no està darrera un verb, ''ala'' ja vol dir ''res'', i simplement per això utilitzar ''ijo'' no és correcte. === ''ale'' i ''ali'' === Pot semblar estrany introduir les paraules per voler dir ''tot'' en una lliçó sobre negació. Però tot i aquestes diferències de significat, ''ala'' i ''ale/ali'' com adjectius es fan servir igual. Abans d'aprendre com fer servir aqueta paraula, suposo que et preguntes perquè hi ha dues paraules que volen dir exactament el mateix. Bé, l'explicació té a veure amb fonètica. La paraula ''ali'' ha estat creada fa poc. Abans d'aquesta, només hi havia ''ale''. Però com ja t'hauràs adonat, les paraules ''ala'' i ''ale'' pronunciades s'assemblen massa. És fàcil confondre-les de cap, i també és fàcil sentir la paraula equivocada quan es parla en veu alta. La gent es va adonar que ''ala'' i ''ale'' podien confondre's massa fàcilment, i per això Marraskuu, el creador de la Toki Pona, va suggerir la paraula ''ali''. Aquesta vol dir exactament el mateix que ''ale'', ja que és més diferent de ''ala'' i és més fàcil diferenciar-la. Tant ''ale'' com ''ala'' existiran fins que una sigui més popular que una altra. Pots fer servir la paraula que vulguis. Personalment, però, prefereixo ''ali'', i aquesta és la que faré servir al llarg d'aquestes lliçons. Així doncs, parlem una mica de com fer servir aquesta paraula. Fa un moment hem aprés com ''ala'' es podia fer servir com adjectiu. Per sort, ''ali'' s'utilitza igual: {| border=1 |+Exemple | ''jan ali li wile tawa.'' | Tothom vol viatjar. |- | ''ma ali li pona.'' | Totes les nacions són bones. |} També, com ''ala'', val més no utilitzar ''ijo'' i ''ali'' juntes: {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''ije ali li pona.'' | Tot està bé. |- | Correcte: ''ali li pona.'' | Tot està bé. <!-- *** Es pot tatxar texte? --> |} Aprofitant aquestes línies, ''ali li pona'' és un proverbi de Toki Pona, si no ho sabies. === Preguntes de sí o no === Per formular una pregunta que pugui ser resposta amb ''sí'' o ''no'', has de seguir un simple patró. Mira't com s'ha convertit aquesta frase en una pregunta: {| border=1 |+Exemple | ''sina pona ala pona?'' | Estàs bé? (Lit: ''Tu bé no bé?'') |} Per fer preguntes com aquesta, s'ha de dir el verb, llavors ''ala'' i després repetir el verb. No és tan difícil, no? Només et farà falta una mica de pràctica per acostumar-t'hi. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''suno li suli ala suli?'' | El sol és gran? |- | ''len sina li telo ala telo?'' | Tens la roba molla? |- | ''tomo tawa sina li pakala ala pakala?'' | Tens el cotxe espatllat? |- | ''sina ken ala ken lape'' | Pots dormir? |- | ''ona li lon ala lon tomo?'' | Que és a casa? |- | ''ona li tawa ala tawa ma ike?'' | Ha anat al país endimoniat? |- | ''sina pana ala pana e moku tawa jan lili?'' | Has donat menjar al nen? |- | ''pipi li moku ala moku e kili?'' | Els formigues es mengen la fruita? |} ==== Respondre ==== Respondre aquestes preguntes de sí o no és força fàcil. Si algú us demana ''sina wile ala wile moku?'' (''Vols menjar?''), pots respondre tan sí com no. Aquí tens com fer-ho: {| border=1 |+Exemple | ''wile'' | sí |- | ''wile ala'' | no |} Si vols dir que sí, simplement repeteix el verb de la frase. Si vols dir que no, repeteix el verb i afegeix-li ''ala''. Aquí hi ha algunes preguntes i qüestions més: {| border=1 |+Exemple ! ''sina lukin ala lukin e kiwen?'' ! Veus la roca? |- | - ''lukin'' | sí |- | - ''lukin ala'' | no |- ! ''sina sona ala sona e toki mi?'' ! Entens el que dic? |- | - ''sona'' | sí |- | - ''sona ala'' | no |} === ''tan'' (de nou) === A la última lliçó has après com utilitzar ''tan'' com a preposició, però ara hem de veure com es fa servir com a nom. Quan es fa servir com a nom, ''tan'' vol dir ''causa'' o ''raó''. És clar que pot ser de molta utilitat quan volem traduir una frase com ''No sé perquè''. Tot i això, s'ha de canviar una mica la frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi sona ala e tan.'' | No sé la raó. |} Això és tot. == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # És divertit? Sí. <span style=background:black>ni li musi ala musi? musi.</span> # M'has de dir perquè. <span style=background:black>sina wile toki e tan tawa mi.</span> # Hi ha un insecte darrera meu? <span style=background:black>pipi li lon ala lon poka mi?</span> # T'agrado? <span style=background:black>mi pona ala pona tawa sina?</span> # No puc dormir. <span style=background:black>mi ken ala lape.</span> # No vull parlar amb tu. <span style=background:black>mi wile ala toki tawa sina.</span> # Ell no ha anat cap al llac. <span style=background:black>ona li tawa ala telo.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''sina wile ala wile pali? wile ala.'' <span style=background:black>Vols treballar? No.</span> # ''jan utala li seli ala seli e tomo?'' <span style=background:black>El guerrer crema la casa?.</span> # ''jan lili li ken ala moku e telo nasa.'' <span style=background:black>La mainada no pot beure cervesa.</span> # ''sina kepeken ala kepeken e ni?'' <span style=background:black>Ho fas servir això?</span> # ''sina ken ala ken kama?'' <span style=background:black>Pots venir?</span> 1734 3520 2005-11-05T21:54:42Z Arturo Reina 11 Problemes de llicència a les imatges {{benvinguda}} == Problemes de llicència a les imatges == Hola. Benvingut a Viquillibres. He vist que has carregat imatges a viquillibres sense posar-hi cap descripció. Has de indicar a quin tipus de llicència (PD o GFDL) poses les imatges. Llegeix [[Ajuda: Ús d'imatges]]. Et puc dir pel que he vist, que les següents imatges: [[Imatge:Php_Preferences.gif]],[[Imatge:Php_Topics.gif]],[[Imatge:Php_novanoticia.gif]], formen part del programa php-nuke. Si php-nuke és un programa open source, llavors es poden pujar a Viquillibres. Si php-nuke té copyright, no es poden pujar. Lo mateix et dic de la imatge de midia.cat. Només es pot pujar si midia.cat es troba sota llicència lliure o et dona consentiment per pujar la imatge sota aquesta llicència. Per altra banda, es millor carregar les imatges directament a [[Commons:Pàgina principal|Wikimedia Commons]], per compartir amba latres wikipedies. Només s'haurien de carregar a Viquillibres les imatges amb contingut en català. Sento que aquesta explicació no es trobés a la pàgina de càrrega d'imatges. Viquillibres és molt jove i encara no està del tot a punt. Tothom que carrega imatges per primera vegada es troba amb aquesta història legal, així que de cap manera t'ha de desanimar per seguir treballant. Recorda que pots consultar a la Taverna o a les pàgines de discussió dels altres usuaris quan et trobis amb dubtes.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:54 5 nov, 2005 (UTC) 1735 3523 2005-11-05T21:58:15Z Arturo Reina 11 {{fora|No conté informació de llicencia. Personalment em sembla que php-nuke té copyright, i per tant els screenshots del programa no es troben sota llicència lliure|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:58 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1736 3522 2005-11-05T21:58:06Z Arturo Reina 11 {{fora|No conté informació de llicencia. Personalment em sembla que php-nuke té copyright, i per tant els screenshots del programa no es troben sota llicència lliure|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:58 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1737 3521 2005-11-05T21:56:32Z Arturo Reina 11 {{fora|No conté informació de llicencia. Personalment em sembla que php-nuke té copyright, i per tant els screenshots del programa no es troben sota llicència lliure|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:56 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1738 5005 2006-06-21T06:17:01Z 87.219.180.80 /* Menú d'Administració */ Una vegada creat un administrador/a podràs accedir al menú d’administrador, on trobaràs diverses icones que donen accès a totes les secions administratives i de configuració de PHP-Nuke.Aquí t'expliquem les principals.Per començar et direm que la secció d'administració està dividida en dos: -Menú d'Administració -Administració de Mòduls ==Menú d'Administració== Per una banda està el denominat Menú d'Administració, on es contemplen aquelles opcions que són específiques del control de la web i que especifiquem a continuació: ===[[Image:Copiaseguretatbd.gif]] [[/Còpia de Seguretat de la Base de Dades |Còpia de Seguretat de la Base de Dades]]=== ===[[Image:Blocs.gif]] [[/Blocs | Blocs ]]=== ===[[Image:Administradors.gif]] [[/Editar Administradors | Editar Administradors (Autors)]]=== ===[[Image:Grups.gif]] [[/Grups |Usuaris dels diferents grups]]=== ===[[Image:Referents.gif]] [[/Referents HTTP | Referents HTTP]]=== ===[[Image:Prohibicioip.gif]] [[/Prohibició IP's |Prohibició IP's (IP BAN)]]=== ===[[Image:Missatges.gif]] [[/Missatges |Missatges]]=== ===[[Image:Moderacio.gif]] [[/Moderació |Moderació]]=== ===[[Image:Moduls.gif]] [[/Mòduls |Mòduls]]=== ===[[Image:Butlleti.gif]] [[/Butlletí |Butlletí]]=== ===[[Image:Optimitzar.gif]] [[/Optimitzar Base de dades |Optimitzar Base de dades]]=== ===[[Image:Submissions.gif]] [[/Enviaments |Enviaments]]=== ===[[Imatge:Preferencies.gif]] [[/Preferències |Preferències]]=== ===[[Image:Sortir.gif]] [[/Sortir/Desconnectar |Sortir/Desconnectar]]=== Altres seccions ==Administració de Mòduls== Per l'altra banda està el denominat com a Administració de Mòduls, on es contemplen totes les administracions de tots els mòduls que hi ha a PHP-Nuke, N'especifiquem aquells que venen amb la distribució original. ===Pancartes=== [[Image:Pancartes.gif]] ===Continguts=== [[Image:Contingut.gif]] ===Descàrregues=== [[Image:Downloads.gif]] ===Enciclopèdia=== [[Image:Enciclopedia.gif]] ===Preguntes Més Freqüents PMF=== [[Image:Pmf.gif]] ===Fòrums=== [[Image:Forums.gif]] ===Bitàcoles=== ===Nou Article=== [[Imatge:nouarticle.gif]] És per crear una noticia. Solament has de posar el títol de la noticia, el tema i el text de la noticia. Hi ha dos llocs on posar el text de la noticia, en el TEXT DE LA NOTICIA i TEXT EXTENS, el primer el text que hi escriguis sortirà en la pagina principal de la teva pagina, en el segon sortirà en el cas que el visitants de la pagina premi sobre la noticia *Nota important : els articles han d'anar dins un tema, per tant primer de tot has de crear un tema ===Ressenyes=== [[Image:Ressenyes.gif]] ===Enquestes=== [[Image:Enquestes.gif]] ===Enllaços=== [[Image:Enllaços.gif]] ===Usuaris=== [[Image:Usuaris.gif]] ===Temes=== [[Imatge:Temes.gif]] Serveix per a crear un nou tema, per fer-ho solament has de posar el nom del tema, la descripció i la imatge que portarà aquest tema. Les imatges s’han de pujar a la carpeta del teu espai web dintre de images\topics, desprès d’això veuràs com surt el nom de la imatge que has pujat a la llista de la imatge del topic. *Nota important : els articles han d'anar dins un tema, per tant primer de tot has de crear un tema {{esborrany}} 1739 sysop 3726 2005-12-02T02:06:42Z MediaWiki default Enable e-mail from other users 1740 sysop 3540 2005-11-09T22:05:57Z MediaWiki default Display pages with prefix: 1741 sysop 3542 2005-11-09T22:05:57Z MediaWiki default Category 1742 sysop 3543 2005-11-09T22:05:57Z MediaWiki default Clear the cache of this page? $1 1743 sysop 5101 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default D'acord 1744 sysop 3546 2005-11-09T22:05:57Z MediaWiki default No preference 1745 sysop 3547 2005-11-09T22:05:57Z MediaWiki default Date and time 1746 sysop 3549 2005-11-09T22:05:58Z MediaWiki default → 1747 sysop 3550 2005-11-09T22:05:58Z MediaWiki default download 1748 sysop 3552 2005-11-09T22:05:58Z MediaWiki default RGB 1749 sysop 3554 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Ignore any warnings 1750 sysop 3555 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Importing $1 1751 sysop 3556 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default No import file was uploaded. 1752 sysop 3557 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Upload of import file failed; perhaps the file is bigger than the allowed upload size. 1753 sysop 3558 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Jump to: 1754 sysop 3559 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default navigation 1755 sysop 5170 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default cerca 1756 sysop 3561 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default MIME search 1757 sysop 4037 2006-01-01T09:49:59Z MediaWiki default MIME type: 1758 sysop 3563 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Articles with the most categories 1759 sysop 3564 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Most linked to images 1760 sysop 3565 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Most linked to categories 1761 sysop 3566 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default Articles with the most revisions 1762 sysop 5189 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default $1 {{PLURAL:$1|category|categories}} 1763 sysop 3568 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default {{int:newarticletext}} 1764 sysop 3569 2005-11-09T22:05:59Z MediaWiki default {{int:noarticletext}} 1765 sysop 5196 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 {{PLURAL:$1|revision|revisions}} 1766 sysop 3574 2005-11-09T22:06:00Z MediaWiki default Redirecting to [[$1]]... 1767 sysop 3575 2005-11-09T22:06:00Z MediaWiki default Redirect page 1768 sysop 4366 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default <strong>Sorry! We could not process your edit due to a loss of session data. Please try again. If it still doesn't work, try logging out and logging back in.</strong> 1769 sysop 3582 2005-11-09T22:06:00Z MediaWiki default Enable "jump to" accessibility links 1770 sysop 4039 2006-01-01T09:50:01Z MediaWiki default User ID: 1771 sysop 3588 2005-11-09T22:06:01Z MediaWiki default Unwatched pages 1772 sysop 5276 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Nom d'usuari: 1773 sysop 3591 2005-11-09T22:06:01Z MediaWiki default Maximum number of $1 topics reached 1774 sysop 3592 2005-11-09T22:06:01Z MediaWiki default No topics defined 1775 sysop 3593 2005-11-09T22:06:01Z MediaWiki default You have no topics defined which can be rated. Go to [[Special:Validate]], and have an administrator run the "Manage" function to add at least one topic and point range. 1776 sysop 3594 2005-11-09T22:06:01Z MediaWiki default Wanted categories 1777 sysop 5289 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default $1×$2 1778 3598 2005-11-10T10:51:38Z ArinArin 17 reubicada lliçó, retocs apartats, franges negres Abans ja has après les paraules ''toki'' i ''pona'', però ara les tornem a introduir perquè les utilitzarem diferent. ==Vocabulari== {| | ''a'' | ah, ha!, umm, hmm, oh!, etc. |- | ''awen'' | esperar, aturar, romandre; restant |- | ''mama'' | pare, mare |- | ''mije'' | home, marit, xicot, mascle |- | ''meli'' | dona, muller, xicota, femella |- | ''mu'' | bup, meu, muu, oink, qualsevol so d'animal |- | ''nimi'' | nom, paraula |- | ''o'' | utilitzat per vocatiu i imperatiu |- | ''pona'' | Uau! Bé! Genial! |- | ''toki'' | idioma; Ei! |} ==Lliçó== ===Gènere=== La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara ''mama'') no et diuen de quin gènere és una persona, i per això fem servir ''mije'' i ''meli'' per distinguir-ho. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mama'' | Un pare o mare, en general. No diu si el pare o la mare. |- | ''mama meli'' | Mare |- | ''mama mije'' | Pare |} És tan simple com això. Recorda, però, que en Toki Pona sovint és millor no especificar si la persona de qui parles és mascle o femella, a no ser que hi hagi una raó en especial per fer-ho. Simplement, mascle o femella sovint és innecessari, així que perquè preocupar-se a especificar-ho? ===Paraules no oficials=== Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs moltes paraules que ja saps: ''pona'', ''jaki'', ''suno'', i ''utala''. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són ''no oficials''. <!-- Enllaç al diccionari? --> Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial. Abans de fer servir una paraula no oficial, normalment adaptem la paraula perquè encaixi dins les regles fonètiques de la Toki Pona. Així doncs, per exemple ''Amèrica'' esdevé ''Mewika'', ''Canadà'' esdevé ''Kanata'', i així anar fent. Si vols veure algunes de les paraules oficials, visita [http://www.geocities.com/tokipona/learn/foreign.html aquest enllaç]. Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per exemple, imagina't que vols dir ''Canadà està bé''. Degut a que ''Kanata'' és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula ''ma'' (la paraula Toki Pona per ''nació'' o ''país'') amb ''Kanata'': {| border=1 |+Exemple |''ma Kanata li pona.'' |} Clar? Les paraules no oficals s'utilitzen exactament igual que els altres adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de ''ma Kanata'' és ''La nació de Canadà''. Aquí hi ha més frases utilitzant noms de països: {| border=1 |+Exemple | ''ma Kanse li ike.'' | França és dolenta. |- | ''ma Italja li pona lukin.'' | Itàlia és maca. |- | ''mi wile tawa ma Tosi.'' | Vull anar a alemanya. |} <!-- Recordar pona lukin --> Recordes d'una lliçó anterior <!-- citar-la --> que ''ma tomo'' vol dir ''ciutat''? Quan es parla de noms de ciutats, diem ''ma tomo'' en comptes de només ''ma'', i llavors afegim el nom de la ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans: {| border=1 |+Exemple | ''ma tomo Lantan li suli.'' | Londres és gran. |} De nou, la paraula no oficial ''Lantan'' es fa servir d'adjectiu. Més exemples de noms de ciutats: {| border=1 |+Exemple | ''ma tomo Pelin'' | Berlín |- | ''ma tomo Alenta'' | Atlanta |- | ''ma tomo Loma'' | Roma |} <!-- Ciutats de catalunya? --> Així doncs, si estem parlant d'un país utilitzem ''ma'', i si parlem d'una ciutat, ''ma tomo''. Si vols parlar sobre un idioma, simplement s'usa ''toki'' i llavors afegir-li la paraula no oficial. Si hi ha correspondència nació-llengua, la paraula no oficial no canvia. {| border=1 |+Exemple | ''toki Inli li pona.'' | La llengua anglesa és bona. |- | ''ma Inli li pona.'' | Anglaterra és bona. |} ''Inli'' no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües: {| border=1 |+Exemple | ''toki Kanse'' | Francès |- | ''toki Epelanto'' | Esperanto |- | ''toki Katala'' | Català |} Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues ''jan'' i afegeix-li la paraula no oficial, així: {| border=1 |+Exemple | ''jan Kanata'' | Canadenc |- | ''jan Mesiko'' | Mexicà |} Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus de persones. Per exemple, pots fer servir ''mije'' i ''meli'', que has après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir ''jan''. De tota manera aquí tens exemples: {| border=1 |+Exemple | ''meli Italija'' | Dona italiana |- | ''mije Epanja'' | Home espanyol |} Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom d'una persona en Toki Pona, només has de dir ''jan'' i després el nom: {| border=1 |+Exemple ''jan Pele li pona.'' |} És senzill, no? ''jan'' + nom. Igual que els noms dels països, sovint s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes frases que fan servir noms transformats a Toki Pona: {| border=1 |+Exemple | ''jan Pa li pana e sona tawa mi.'' | En Pau m'ensenya/m'instrueix. |- <!-- Donar coneixement. --> | ''jan Luwi li toki tawa mi.'' | En Lluís em parla. |- | ''jan Lamon li musi.'' | En Ramon és divertit. |- | ''jan Ilena li jan unpa.'' | La Irene és prostituta. |} Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres: {| border=1 |+Exemple | ''mi jan Josepe.'' | Sóc en Josep. |- | ''nimi mi li Josepe.'' | El meu nom és Josep. |} Recorda que no t'has pas de tokiponitzar el nom per força; només és un divertiment. Si t'agrada el teu nom tal com és en la teva llengua, no tens perquè utilitzar una versió en Toki Pona. ===Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions=== A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar, abans de parlar-li, com per exemple quan diem ''Albert, tens un escarabat a la samarreta''. Així és com s'hauria de dir: {| border=1 |+Exemple ''jan Ape o, pipi li lon len sina.'' |} Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el següent patró: ''jan (nom) o (resta de la frase)''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''jan Jula o, sina pona lukin.'' | Júlia, ets maca. |- | ''jan Josepe o, sina wile ala wile moku?'' | Josep, tens gana? |- | ''jan Ana o, sina ike tawa mi.'' | Anna, no m'agrades. |} Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de la ''o''. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La Toki Pona també té la paraula ''a'' que també es pot fer servir quan t'adreces a gent: {| border=1 |+Exemple | ''jan Ape o a!'' | Oh Albert! |} Tot i això, aquesta ''a'' es fa servir molt poc sovint. Només es fa servir quan la persona t'emociona. Per exemple, pots fer servir aquesta ''a'' quan no has vist la persona des de fa molt i molt de temps, o bé quan fas l'amor. A més, t'has fixat com no he escrit una frase després de dir ''jan Ape o a!''? Això és prou normal, especialment quan t'adreces a la persona amb ''a''. No has de dir expressament una frase després d'adreçar-te a algú; és opcional. ===Ordres=== Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la ''o'', seguida del que vols que faci la persona, així: {| border=1 |+Exemple | ''o pali!'' | Treballa! |- | ''o awen.'' | Espera. |- | ''o lukin e ni.'' | Mira això. |- | ''o tawa ma tomo poka jan pona sina.'' | Ves-te'n a la ciutat amb el teu amic. |} No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com: {| border=1 |+Exemple | ''jan Luwi o tawa tomo sina.'' | Lluís, ves-ten a casa (teva). |} És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan Pele o toki ala tawa mi.'' | Pere, no em parlis. |- | ''jan Sesi o moku e kili ni.'' | Sergi, menja't aquesta fruita. |} Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com ''anem!''. {| border=1 |+Exemple | ''mi mute o tawa.'' | anem. |- | ''mi mute o musi.'' | Passem-nos-ho bé. |} ===Interjeccions=== Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és: * ''toki'' es sol fer servir per saludar, com un ''hola''. {| border=1 |+Exemple | ''toki!'' | Hola! |- | ''jan Luwi o, toki.'' | Hola, Lluís. |} * ''pona'' és el que dius quan alguna cosa va bé. {| border=1 |+Exemple | ''pona!'' | Visca! Bé! |} * ''ike'' és el que dius quan passa alguna cosa dolenta. {| border=1 |+Exemple | ''ike!'' | Oh no! |} * ''pakala'' essencialment representa tots els renecs. {| border=1 |+Exemple | ''pakala!'' | Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u! |} * ''mu'' és pels sons que fan els animals. {| border=1 |+Exemple | ''mu.'' | Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu. |} El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan: {| border=1 |+Exemple | ''suno pona!'' | Bon dia! |- | ''lape pona!'' | Que dormis bé! Bona nit! |- | ''moku pona!'' | Bon àpat! Que aprofiti! |- | ''mi tawa'' | Me'n vaig. Adéu! |- | ''tawa pona!'' | (en resposta) Que vagi bé! Adéu! |- | ''kama pona!'' | Benvingut! |- | ''musi pona!'' | Passa-t'ho bé! |} ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # La Sussana està boja. <span style=background:black>jan Susana li nasa.</span> # Vés! <span style=background:black>o tawa!</span> # Mare, espera. <span style=background:black>mama meli o awen.</span> # Vinc d'Europa. <span style=background:black>mi kama tan ma Elopa.</span> # Hahaha! Això és divertit. <span style=background:black>a a a! ni li musi.</span> # El meu nom és Ken. <span style=background:black>nimi mi li ken.</span> # Hola, Anna. <span style=background:black>jan Ana o, toki.</span> # @ # $! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) <span style=background:black> pakala!</span> # Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). <span style=background:black>mi wile tawa ma Oselija.</span> # Adéu! (dit per qui marxa) <span style=background:black>mi tawa!.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mu.'' <span style=background:black>Meuu, bup bup, muu, etc.</span> # ''mi wile kama sona e toki Inli.'' <span style=background:black>Vull aprendre anglès.</span> # ''jan Ana o pana e moku tawa mi.'' <span style=background:black>Anna, dóna'm menjar.</span> # ''o tawa musi poka mi!'' <span style=background:black>Balla amb mi!</span> # ''jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.'' <span style=background:black>Moisès, guia'ns cap a la bona terra.</span> # ''tawa pona.''<span style=background:black>Adéu (dit per la persona que es queda).</span> 1779 3612 2005-11-15T12:08:23Z ArinArin 17 reubicada lliçó, franges negres ==Vocabulari== {| | ''olin'' | estimar afectivament, com a una persona. |- | ''seme'' | què, quin (fet servir per preguntar coses) |- | ''sin'' | nou, un altre, més |- | ''supa'' | qualsevol tipus de moble |- | ''suwi'' | dolç, maco; caramel, galeta |} ==Lliçó== ===Preguntes utiltzant ''seme''=== Bé... a la lliçó vuit hem parlat de com fer preguntes que es puguin respondre amb un ''sí'' o un ''no''. Però no hem parlat de com fer preguntes que requereixin respostes més complexes. Per exemple, si algú et demana ''Qui t'ha pegat?'', no pots simplement respondre ''sí'' o ''no''; no té sentit, ja que hauries de respondre el nom de qui t'ha pegat. Bé, per fer preguntes com aquestes en Toki Pona, hem d'utilitzar la paraula ''seme''. {| border=1 |+Exemple | ''seme li utala e sina?'' | Què t'ha atacat? |} Has entès com funciona? Aquí hi ha més exemples que utilitzen ''seme'': {| border=1 |+Exemple | ''seme li moku e kili mi?'' | Què es menja la meva fruita? |- | ''seme li lon poka mi?'' | Què tinc al costat? |- | ''seme li lon tomo mi?'' | Què hi ha a casa meva? |- | ''seme li pona tawa sina?'' | Què t'agrada? |} Bé, aquesta pròxima part potser serà una mica confusa al començament, així que per explicar-la faré servir coses que ja has après. Mira't aquesta frase durant un moment o dos: {| border=1 |+Exemple | ''sina lukin e pipi.'' | Estàs mirant un escarabat. |} Ara convertirem aquesta frase en una pregunta. En comptes de dir ''Estàs mirant un escarabat'', demanarem ''què estàs mirant?'': {| border=1 |+Exemple | ''sina lukin e seme?'' | Estàs mirant què? |} Fixa't, és temptador canviar tot l'ordre de la frase quan fas una pregunta com aquesta en català (el ''què'' se'n va cap al començament de la frase: ''què estàs mirant?''). Si proves de fer-ne una traducció directe, seria una cosa semblant a ''e seme lukin sina?'', però això és incomprensible en Toki Pona. Tant ''pipi'' com ''seme'' són noms, i l'ordre de la frase no canvia tant si és una frase com si és una pregunta. Aquí hi ha més exemples {| border=1 |+Exemple | ''sina pakala e seme?'' | Què has atacat? |- | ''sina lon seme?'' | On estàs? |- | ''ona li jo e seme?'' | Què té ell? |} ''seme'' també es pot fer servir com adjectiu. L'ordre de la frase tampoc canvia, sigui la frase que sigui: {| border=1 |+Exemple | ''jan seme li moku?'' | Qui menja? |- | ''jan seme li tawa poka sina?'' | Qui anava amb tu? |- | ''sina lukin e jan seme?'' | Qui vas veure? |- | ''sina toki tawa jan seme?'' | Amb qui parles? |- | ''ma seme li pona tawa sina?'' | Quins països t'agraden? |- | ''sina kama tan ma seme?'' | De quin país vens? |} La única raó per la qual aquest concepte pot semblar difícil és que et sentis temptat a canviar l'ordre de les paraules, ja que molts idiomes (inclòs el català) ho fan. Un truc per saber si has fet la pregunta bé és pesar-se la pregunta com una frase normal, i llavors canviar la paraula ''seme'' per ''ni''. Si la frase no té sentit després d'aquest canvi, segurament està malament. ''seme'' també es fa servir per demanar ''perquè?''. Alhora, no oblidis que ''tan'' vol dir ''degut a''. {| border=1 |+Exemple | ''sina kama tan seme?'' | Perquè has vingut? |} Diria que és força fàcil d'entendre, això que no donaré més exemples. ===Miscel·lània=== Bé, ara ja estàs cap a la meitat d'aquest curs de Toki Pona. Felicitats per haver arribat fins aquí! Amb l'excepció d'un o dos conceptes, ja coneixes totes les parts essencials de la Toki Pona. La majoria de les lliçons d'ara en endavant només seran per polir alguns detalls. Abans, per això, s'han d'explicar uns quants petits detalls, que són massa petits per explicar-los en una lliçó apart. Per això, en algunes de les pròximes lliçons (però no en totes), hi trobaràs una petita secció de miscel·lània com aquesta. La secció de miscel·lània simplement t'introduirà una mica de vocabulari i et mostrarà com s'usa. Així doncs, en la secció de miscel·lània d'avui, explicarem les paraules ''supa'', ''suwi'', ''sin'' i ''olin''. ====''supa''==== Si busques aquesta paraula al diccionari, et dirà que vol dir qualsevol superfície horitzontal. Tot i que es pot fer servir segons aquesta definició, pel seu ús actual essencialment vol dir una taula, una cadira, o un sofà. A més, els Tokiponencs fem servir ''supa lape'' (''superfície de dormir'') per dir ''llit''. ====''suwi''==== No hi ha cap dificultat en particular amb aquesta paraula. Com a adjectiu, vol dir ''dolç'' o ''maco''. Només recorda que ''maco'' no vol dir ''sexy'', ''atractiu'', o cap altra cosa per l'estil. Com a nom, ''suwi'' vol dir ''caramel'' o algun altre tipus de menjar dolç. Aquí hi ha uns quants exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan lili sina li suwi.'' | El teu nadó és maco. |- | ''telo kili ni li suwi.'' | Aquesta fruita és dolça. |- | ''mi wile e suwi!'' | Vull una galeta! |} ====''sin''==== Aquesta paraula es fa servir quasi sempre com un adjectiu, i simplement vol dir ''un altre'' o ''més''. Aquí hi ha dos exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan sin li kama.'' | Vé més gent. / Vé una altra persona. |- | ''mi wile e suwi sin!'' | Vull una altra galeta! / Vull més galetes! |} ====''olin''==== Aquesta paraula es fa servir per dir amor. Tot i això, només es refereix a amor d'afecte, com estimar a la gent. No es pot fer servir amb coses com la música (''estimar la música''). En aquest cas, s'ha de fer servir l'estructura estudiada anteriorment: {| border=1 |+Exemple | ''ni li pona tawa mi.'' | Això m'agrada. |- | ''ni li pona mute tawa mi.'' | M'agrada molt. |} ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # Què vols fer? <span style=background:black>sina wile pali e seme?</span> # Qui t'estima? <span style=background:black>jan seme li olin e sina?</span> # És dolç això? <span style=background:black>ni li suwi ala suwi?</span> # Me'n vaig al llit. <span style=background:black>mi tawa supa lape.</span> # Vé més gent? <span style=background:black>jan sin li kama ala kama?</span> # Dóna'm una piruleta! <span style=background:black>o pana e suwi tawa mi!</span> # Qui hi ha per aquí? <span style=background:black>jan seme li lon?</span> # Quin insecte t'ha pessigat? <span style=background:black>pipi seme li pakala e sina?</span> # Amb qui anaves? <span style=background:black>sina tawa poka jan seme?</span> # A ell li encanta menjar <span style=background:black>moku li pona tawa ona.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''jan Ken o, mi olin e sina.'' <span style=background:black>Ken, t'estimo.</span> # ''ni li jan seme?'' <span style=background:black>Qui és aquest?.</span> # ''sina lon seme?'' <span style=background:black>On estàs?</span> # ''mi lon tan seme?'' <span style=background:black>Perquè estic aquí?</span> # ''jan seme li meli sina?'' <span style=background:black>Qui és la teva xicota/dona?</span> # ''sina tawa ma tomo tan seme?'' <span style=background:black>Perquè vas anar a la ciutat?</span> # ''sina wile tawa ma seme?'' <span style=background:black>On vols anar?</span> 1780 3613 2005-11-17T12:53:53Z ArinArin 17 reestructurada. franges negres ==Vocabulari== {| | ''pi'' | essencialment vol dir ''de''; veure lliçó |- | ''kalama'' | só, soroll; fer soroll, tocar un instrument |- | ''kulupu'' | grup, comunitat, societat |- | ''nasin'' | carretera, camí, doctrina, mètode |} ==Lliçó== ===''pi''=== Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport. Tal com he dit, aquesta paraula es fa servir molt malament. He vist errades de tota classe mentre la gent està aprenent aquesta paraula. D'aquí a un moemnt veurem una errada divertida que va passar quan una persona no va fer servir ''pi'', i ho havia d'haver fet. Ara, deus recordar de la lliçó cinc <!-- referència --> que ''tomo telo'' (''habitació d'aigua'') vol dir ''lavabo''. Hauries de recordar també que ''nasa'' vol dir ''boig'', ''estúpid'', i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa tomo telo nasa.'' | Vaig anar al lavabo boig. |- | | lit: ''Jo a la habitació aigua boja'' |} Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament recordes, ''telo nasa'' vol dir alcohol. Per tant, una ''tomo'' amb ''telo nasa'' és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar ''tomo'' i ''telo nasa'', ja que voldria dir ''lavabo boig'' tal com hem vist. La única manera d'arreglar aquest problema és fent servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''tomo pi telo nasa'' | Edifici d'alcohol; un bar, un pub, etc. |} El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, ''pi'' es fa servir per separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera més algebràica, de patró, aqui tens una manera de fer-ho: {| border=1 |+Exemple (nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |} Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, ''pi'' no es fa servir, i obtens: {| border=1 |+Exemple (nom 1) (nom 2) |} A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest paràgraf), aqui tens un model de l'exemple ''tomo (pi) telo nasa'': {| border=1 |+Exemple lavabo boig = ((tomo telo) nasa) bar = (tomo (telo nasa)) |} Ja està. Espero haver explicat ''pi'' perquè sigui fàcil d'entendre. Ara veurem molts exemples que fan servir ''pi''; però abans, t'has de familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes d'aquestes estaven a la lliçó cinc, <!-- referència --> si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de noms [http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html aquí], tot i que no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan pi ma tomo'' | Persona de la ciutat, un ciutadà |- | ''kulupu pi toki pona'' | Grup de toki pona. La comunitat Toki Pona. |- | ''nasin pi toki pona'' | Camins de toki pona, la ideologia darrera la Toki Pona |- | ''jan lawa pi jan utala'' | Líder de soldats, un comandant o un general |- | ''jan lawa pi tomo tawa kon'' | Líder d'avions, un pilot |- | ''jan pi nasin sewi Kolisu'' | Persona de religió cristiana, un cristià |- | ''jan pi pona lukin'' | Persona bona visualment, una persona atractiva |- | ''jan pi ike lukin'' | Persona dolenta visualment, una persona lletja |} Si no entens com estan fets aquests exemples (especialment els primers cinc), el millor és que tornis enrera i estudiis de nou el ''pi'', vinguis al xat de Toki Pona demanant ajuda, o trobar algú que et pugui ajudar a entendre-ho. Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir ''casa meva'', dius ''tomo mi''. De manera semblant, ''casa teva'' és ''tomo sina''. Però si vols parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''tomi pi jan Ape'' | La casa de l'Albert |} Fixa't que no pots dir ''tomo Ape''. Això canviaria per complet el significat de la frase. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''kili mi'' | La meva fruita |- | ''kili pi jan Susana'' | La fruita de la Sussana |- | ''ma ona'' | El seu país |- | ''ma pi jan Josepe'' | El país d'en Josep |- | ''len jan'' | La roba d'algú |- | ''len pi jan Luwi'' | La roba d'en Lluís |} A més, si vols fer servir els pronoms plurals ''mi mute'' (''nosaltres'') o ''ona mute'' (''ells''), has de fer servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''nimi pi mi mute'' | Els nostres noms |- | ''tomo pi ona mute'' | Casa seva, la casa d'ells |} Si et deixes el ''pi'' aquí, l'ordre dels adjectius seria il·lògic i la frase no tindria sentit. També fem servir ''pi'' per mostrar l'oposat d'algunes paraules: {| border=1 |+Exemple | ''jan wawa'' | Una persona forta |- | ''jan pi wawa ala'' | Una persona que no és forta; una persona feble |} No podries haver dit ''jan wawa ala'' perquè això hagués volgut dir ''el que no és gent forta''. ===Errors típics=== Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' (com en ''hem parlat d'alguna cosa''). Tot i que ''pi'' es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' en una frase, i llavors la manera correcte de dir-la: {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''mi toki pi jan'' | He parlat sobre gent |- | Correcte: ''mi toki jan'' | He parlat sobre gent |} El ''sobre'' és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és correcte i en la que ''pi'' vol dir ''sobre/de'': {| border=1 |+Exemple | ''mi toki pi jan ike'' | He parlat de gent dolenta |} La raó per la qual aquí es pot fer servir ''pi'' és perquè ''jan ike'' és un concepte singular, individual, i la frase combinada ''jan ike'' actua sobre ''toki'' com una sola cosa; ''pi'' simplement es fa servir per distingir la frase ''jan ike''. <!-- Lleig com està dit. --> Si et deixes el ''pi'', tan el ''jan'' com l'''ike'' esdevindrien adverbis, i la frase voldria dir alguna cosa molt estranya com ''humanament, vaig parlar endimoniat''. Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el ''pi'', i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que ''jan lawa'' vol dir ''líder''. Però després d'aprendre el ''pi'', hi ha gent que diu coses com ''jan pi lawa''. O, per dir ''pagès'' (que s'hauria de dir ''jan ma''), diuen ''jan pi ma''. No sé perquè hi ha aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la petita fórmula? {| border=1 |+Exemple |(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |} La paraula immediatament després del ''pi'' ha de tenir una altra paraula que la descrigui. Un altre error que fa la gent és utilitzar ''pi'' quan haurien de dir ''tan'': {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi kama tan ma Mewika'' | Vinc d'Amèrica |- | Incorrecte: ''mi kama pi ma Mewika'' | |} ===Miscel·lània=== Donat que aprendre ''pi'' ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem abm calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avuí: ''kalama''. Bé, ''kalama'' es fa servir per dir ''so'' o ''soroll'': {| border=1 |+Exemple | ''kalama ni li seme?'' | Què ha estat aquest soroll? |} ''kalama'' es fa servir combinada amb la paraula ''musi'' per dir ''música'' o ''cançó'': {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi li pona tawa mi.'' | M'agrada la música. |} Tal com ''jan'' precedeix els noms de persona, ''kalama musi'' precedeix els noms de cançons específiques: {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi `La Balanguera' li pona tawa mi.'' | M'agrada la cançó `La Balanguera'. |} I podem fer servir la paraula ''pi'' per parlar de música d'un cert grup o artista: {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi pi jan Pau Riba li nasa.'' | La música d'en Pau Riba és de bojos. |- |} Finalment, ''kalama'' es pot fer servir com a verb: {| border=1 |+Exemple | ''mi kalama kepeken ilo.'' | Faig soroll amb un instrument. |- | ''o kalama ala!'' | No facis soroll! |} ===Fent servir ''nasin'' per demanar ''com''=== En aquesta lliçó em parlat de la paraula ''nasin'', i per això fa falta remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase: {| border=1 |+Exemple | ''sina pali e ni kepeken nasin seme?'' | Has fet això de quina manera? Com ho has fet? |- |} Diria que és prou fàcil, així que no m'hi entretindré més. Però t'has adonat com ''seme'' es fa servir per demanar qualsevol cosa? A la última lliçó, vam veure ''jan seme'' (''qui'') i ''tan seme'' (''perquè''), i ara tenim ''kepeken nasin seme'' per a ''com''. ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # El fill de l'Anna és divertit. <span style=background:black>jan lili pi jan Ana li musi.</span> # Sóc un Tokiponista. <span style=background:black>mi jan pi toki pona.</span> # És un bon músic. <span style=background:black>ona li jan pona pi kalama musi.</span> # El capità del vaixell menja. <span style=background:black>jan lawa pi tomo tawa telo li moku.</span> # Bup bup. <span style=background:black>mu.</span> # La música d'en Canimas és bona. <span style=background:black>kalama musi pi jan Kanima li pona.</span> # Qui del grup és important? <span style=background:black>jan seme pi kulupu ni li suli?</span> # Casa nostra està feta un fàstig. <span style=background:black>tomo pi mi mute li pakala.</span> # Com s'ho ha fet? <span style=background:black>ona li pali e ni kepeken nasin seme?</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''kili pi jan Nuja li ike.'' <span style=background:black>La fruita de la Núria és dolenta.</span> # ''len pi jan Susana li jaki.'' <span style=background:black>La roba de la Sussana és bruta.</span> # ''mi sona ala e nimi pi ona mute.'' <span style=background:black>No sé el nom d'ells.</span> # ''mi wile ala toki pi kalama musi.'' <span style=background:black>No vull parlar de música.</span> # ''mi wile toki meli.'' <span style=background:black>Vull parlar de noies.</span> # ''sina pakala e ilo kepeken nasin seme?'' <span style=background:black>Com has trencat l'eina?</span> # ''jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.'' <span style=background:black>Washington va ser un bon líder d'Amèrica.</span> # ''wile pi jan ike li pakala e ijo.'' <span style=background:black>La voluntat de la mala gent espatlla les coses.</span> 1782 3655 2005-11-19T22:13:45Z Arturo Reina 11 [[Wikibooks Discussió:Com s'edita una pàgina]] moved to [[Ajuda Discussió:Com es fa...?/Editar una pàgina]] El projecte està molt bé, però per a novells com jo si no hi ha explicació sobre els recursos per a editar i contribuir és complicat. Penso que se n'hauria de donar prioritat a això. :És veritat que encara no hi ha suficients explicacions. El problema és que al principi els usuaris que col·laboraven a Viquillibres ho havien fet abans a la [http://ca.wikipedia.org Viquipèdia] i s'han de traslladar pàgines d'ajuda des de allí. De fet ara mateix em poso a fer aquesta pàgina. Per qualsevol dubte empra la taverna sense cap tipus de vergonya. Per cert, mai havia vist crear una discussió d'una pàgina que no existeix. És millor posar aquests comentaris a la taverna, perquè hi ha el risc de que ningú els vegi. És diferent per pàgines creades, perquè sempre hi ha algú vigilant-les. Una altra cosa, per signar les teves intervencions utilitza el segon botó començant per la dreta. D'aquesta manera la resta d'usuaris sabran que ho has escrit tu.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:47, 19 nov 2005 (UTC) 1783 3646 2005-11-19T21:56:41Z Arturo Reina 11 Catmidia és una web sota Llicència Creative Commons.És un lloc web sota llicència lliure, i si no és suficient això, jo en sóc el webmestre, i per tant dono el meu absolut permís per a que sigui inclós dins l'article on és, amb les conseqüències que això comporta.Per tant jo no estic a favor d'eliminar aquesta imatge. :Perfecte. Ja he inclós aquesta informació a la imatge. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:56, 19 nov 2005 (UTC) 1784 3630 2005-11-19T12:47:32Z Ellibre 36 Algú em pot explicar en quina secció estan aquestes plantilles , com es poden configurar i quins són els seus codis (i a ser possible en català) 1785 3631 2005-11-19T12:52:55Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els administradors. Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els administradors. 1786 3632 2005-11-19T12:54:56Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a configurar les preferències del nostre PHP-Nuke. Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a configurar les preferències del nostre PHP-Nuke. 1787 3633 2005-11-19T12:57:19Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els temes dels articles Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els temes dels articles 1788 3634 2005-11-19T13:00:36Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a accedir al mòdul d'escriure nous articles. Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a accedir al mòdul d'escriure nous articles. 1789 3958 2005-12-22T16:31:46Z Vedranell 12 [[Categoria:Viquillibres:Esborranys]] Això és un esborrany.Si us plau col·laboreu-hi i aporteu el vostre punt de vista i saviesa ;) [[Categoria:Viquillibres:Esborranys]] 1790 3639 2005-11-19T15:03:04Z Ellibre 36 No tinc ni idea de fer plantilles d'aquestes.Per tant això és només una idea, adeqüeu-la, crec que seria interessant i necessari. 1791 3889 2005-12-19T10:17:47Z Arturo Reina 11 M'oblidaba de signar {{benvinguda}} == Bona feina! == Veig que li estás ficant hores de treball al [[PHP-NUKE]]. Ànims i que sàpigues que pots demanar ajuda per qualsevol problema que tinguis. I gràcies per possar l'anunci dels 20000 articles a Catmidia! --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 20:18, 21 nov 2005 (UTC) == Val la pena prou == Val la pena de sobres el projecte.Per què ensenyar només als usuaris de la meva web quan puc ensenyar a tot aquell usuari que busqui un lloc a la biblioteca de manuals del món? Per cert veig que falten algunes traduccions , si indiqueu quines són jo puc anant-les traduïnt xino-xano, ja sigui del wiki que sigui. :Fés allò que trobis interessant. Per cert, recorda que aquesta es la teva discussió només, i en principi és una plana per que la resta d'usuaris et parlin, no per parlar tú a la resta. Jo he vist el teu comentari perquè acostumo a revisar tots els canvis recents.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:17, 19 des 2005 (UTC) 1792 3657 2005-11-19T22:14:51Z Arturo Reina 11 categoria És molt fàcil editar una pàgina wiki. Només cal que feu clic a l'enllaç "edita" al capdamunt de la pàgina. Això us portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Només hi heu d'escriure o modificar-lo, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgiu acabat! Heu de tenir en compte, que cal seguir el [[Viquillibres:Llibre d'estil|Llibre d'estil]] de Viquillibres, per a dotar-la d'una major coherència. La resta d'aquesta pàgina és una demostració de diferents tècniques "wiki". Després de les primeres seccions, haureu d'aprendre'n pel vostre compte pitjant l'enllaç "edita" per veure com s'aconsegueixen els diferents efectes! <font size=-1>Experts de wiki: si us plau afegiu a aquesta pàgina totes les noves funcions que s'activin/descobreixin. (Hi ha varietats de programari wiki. Viquipèdia és un wiki "Usemod", cortesia de CliffordAdams.)</font> == Fer una nova pàgina == Hi ha tres maneres de fer una nova pàgina: #Editeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Pàgina de proves]] i poseu-hi "<nowiki>[[</nowiki>" abans del nom de la nova pàgina, i "<nowiki>]]</nowiki>" després del nom. Per exemple, podríeu escriure: ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>''. Llavors, deseu la pàgina de proves i torneu a l'enllaç ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>'' que heu creat. Hi apareixerà un enllaç en vermell, com aquí: </font color="red">la meva pagina</font color="red"> (però aquest exemple no funciona!). Feu clic a l'enllaç; això obrirà la nova pàgina, amb el títol de l'article, i una caixa de text en blanc, que podeu omplir amb el vostre text. #Podeu fer el mateix des d'una plana ja existent on hi hagi un enllaç ''en vermell''. #Escriviu la URL de la ''nova'' pàgina a la línia d'adreces del vostre explorador d'internet i pitgeu "intro". Per exemple, a l'URL de més amunt, reemplaçaríeu ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Com s'edita una pàgina</nowiki>'' amb la nova URL ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Nom_de_la_nova_pàgina</nowiki>'' i després faríeu "intro". Podeu veure una explicació més extensa a ''[[Viquipèdia:Com iniciar una pàgina|Com iniciar una pàgina]]'' ò == Anomenar pàgines == Ací hi ha algunes notes importants sobre com anomenar pàgines: * Generalment, mireu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] i paraules separades. * Observeu que a les ''URLs'' els espais en el nom són convertits en "guions baixos" ( _ ). Podeu utilitzar espais o "guions baixos" indistintament; en el primer cas, el programari de Viquipèdia farà la conversió automàticament. * Dins del text de la pàgina, un títol de pàgina pot començar amb minúscula, <code>[[així]]</code>-- però l'enllaç ''apunta'' a una URL amb inicial majúscula, <code>Així</code>. En resum, examineu els següents exemples, que mostren el codi i el seu resultat. Suposem que voleu enllaçar a la pàgina de proves ("Viquipèdia:Pàgina de proves"): *Enllaços ben fets: **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves]] **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]] *Enllaços mal fets: **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]] (El símbol de subratllat és equivalent a l'espai. L'enllaç funciona, però normalment no voldrem que es vegi així) **<nowiki>[[Proves]]</nowiki>: [[Proves]] (no enllaça a la pàgina que ens interessa: "Viquipèdia:Pàgina de proves") **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de Proves]] (el programari distingeix majúscules i minúscules) Consulteu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] quan trieu noms per a noves pàgines! ==Crear redireccions== Una redirecció porta automàticament d'un article a un altre. Això és molt útil quan tenim diversos noms possibles pel mateix article. Per exemple, podem fer que [[Barça]] i [[FC Barcelona]] redireccionin cap a [[Futbol Club Barcelona]]. Quan es crea un article nou, cal assegurar-se de fer redireccions des dels noms més corrents que s'hi podrien referir (per exemple, noms oficials i artístics, sigles, diminutius, etc.) Cal recordar que els noms dels articles distingeixen majúscules i minúscules (excepte la primera lletra); per tant, en cas de dubte, pot ser una bona idea fer una redirecció, per exemple [[Química orgànica]] redirecciona cap a [[Química Orgànica]]. Per fer una redirecció, cal afegir ''només'' el següent contingut a la ''primera'' pàgina, perquè salti cap a la ''segona''; <nowiki>#REDIRECT [[nom de la segona pàgina]]</nowiki> Vegeu també: [[Ajuda:Redirecció]] == Àrea de demostració == *El que hi ha a continuació és una demostració dels efectes possibles a la Viquipèdia, com ara negreta, cursiva, llistes numerades, etc., etc. *Fes clic a "editar" per veure el codi que hem fet servir per fer aquests efectes. Però, sisplau, no modifiqueu aquesta plana per fer proves d'edició! Utilitzeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves]] amb aquesta fita! ===Paràgrafs=== Els paràgrafs nous es fan simplement prement la tecla retorn o "enter" ''dos cops''. Si la pitgeu un cop, com hem fet aquí, no es crearà un nou paràgraf (com podeu veure). Aquí hi ha <br>la manera bona <br>per fer línies monoespaiades.<br> <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> :Aquesta línia està desplaçada. ::Aquesta ho està més. :::Qui sap fins on es pot arribar? :-) </td><td><pre><nowiki> :Aquesta línia està desplaçada. ::Aquesta ho està més. :::Qui sap fins on es pot arribar? :-)> </nowiki></pre> </td></tr></table> Aquesta línia està desplaçada. Però com que no hem fet sevir un : al principi de la línia, hi apareix en una font monoespaiada. En altres paraules, si inicieu un paràgraf amb un espai, aquella línia serà desplaçada i en una font monoespaiada. (Aquesta línia tampoc no es trencarà mai en diferents parts, sinó que farà més llarga l'amplada del vostre navegador.) Podeu fer una línia en una pàgina (aneu amb compte: com a mínim heu d'entrar ''quatre'' guions): ---- O dues si ho desitgeu!: ---- ---- Hi ha tres maneres de mostrar codi "wiki", en comptes que faci el seu efecte: #<code>aquí podeu usar l'etiqueta <code> </code> #<pre>aquí podeu usar l'etiqueta <pre> </pre> #<nowiki>podeu usar l'etiqueta <nowiki> </nowiki> La diferència entre <nowiki><code> i <pre></nowiki> és que l'etiqueta "pre" preserva els salts de línia, mentre que l'etiqueta "code" no ho fa pas. L'etiqueta "nowiki"...? (Hem fet un ús liberal de l'etiqueta <code><code></code> en aquesta pàgina). ===Cursiva i negreta=== <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> ''Aquesta línia està en cursiva.'' <br><i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!) <br><em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!) <br> <br>'''Aquesta línia està en negreta.''' <br><b>També ho està aquesta!</b> </td><td> <pre><nowiki> ''Aquesta línia està en cursiva.'' <i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!) <em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!) '''Aquesta línia està en negreta.''' <b>També ho està aquesta!</b> </nowiki></pre> </td></tr></table> ===Encapçalaments=== Es poden fer encapçalaments amb una font més gran (aneu amb compte amb l'espai abans i després dels signes d'igualtat): <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> == Secció == === Sub-Secció === ==== Sub-Sub-Secció :-) ==== </td><td width=50%> <pre><nowiki> == Secció == === Sub-Secció === ==== Sub-Sub-Secció :-) ==== </nowiki></pre> </td></tr></table> ===Enllaços=== *És preferible no posar en majúscules els noms de les pàgines (excepte per noms propis): [[definició de filosofia]]; mireu [[Viquipèdia:anomenant pàgines]] {| style="width:99%;" border="1" cellpadding="2" ! Exemple || Com es fa |- | Això és un enllaç a la [[Portada]]. *Enllaços interns (a artícles de la viquipèdia) *Internament la primera lletra es converteix en majúscula i els espais es transformen en guions baixos (_). És preferible escriure espais en comptes de guions baixos. :*És a dir, per enllaçar a l'article situat a [[ciències polítiques|http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciències_polítiques]] n'hi a prou amb enllaçar a "[[ciències polítiques]]". || <pre><nowiki>Això és un enllaç a la [[Portada]]</nowiki></pre> |- | La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt de partida. *Podeu escriure un text diferent al del títol de l'enllaç. Aquesta forma és ideal per enllaços en plural a articles amb el nom en singular. *El nom de l'article s'escriu abans del símbol "|", i després el títol que se li vol donar. || <pre><nowiki>La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt de partida.</nowiki></pre> |- | És recomanable llegir la [[Viquipèdia:Ajuda]]. *Els [[espai de noms|espais de noms]] s'indiquen amb dos punts. || <pre><nowiki>És recomanable llegir el [[Viquipèdia:Manual d'estil]].</nowiki></pre> |- | Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org *Per fer un enllaç extern (a una altra web) n'hi ha prou d'escriure la seva direcció. || <pre><nowiki>Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org</nowiki></pre> |- | Podeu ajudar-vos de [http://www.google.es/ca Google] per cercar la Viquipèdia. *Els ennlaços externs també poden portar un nom. || <pre><nowiki>Podeu ajudar-vos de [http://www.google.com/lang/ca Google] per cercar la Viquipèdia.</nowiki></pre> |- | [[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina. [[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual. [[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat <span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>. *El text després de ''#'' ha de ser exàctament igual al títol de la secció, incloent majúscules. Els enllaços a seccions que no existeixen o escrits de forma incorrecta porten al principi de l'article. *Els marcadors es poden definir afegint ''id="nom_del_marcador"'' a gairebé qualsevol element [[HTML]]. || <pre><nowiki>[[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina. [[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual. [[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat <span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>.</nowiki></pre> |- | Podeu amagar automàticament els parèntesis [[Andròmeda (constel·lació)|Andròmeda]] (fets servir sovint per títols d'article ambigus). També podeu amagar els espais de noms: [[Viquipèdia:La taverna|La taverna]]. No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions: [[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]]. <!-- caldria un exemple en que s'amaguin parèntesis i espai de noms --> *També podeu amagar simultàniament parèntesis i espai de noms. *Quan es guardi l'article el servidor omplirà el que falta després del símbol "|". || <pre><nowiki>Podeu amagar automàticament els parèntesis [[Andròmeda (constel·lació)|]] (fets servir sovint per títols d'article ambigus). També podeu amagar els espais de noms: [[Viquipèdia:La taverna|]]. No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions: [[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]].</nowiki></pre> |} Si poseu l'URL d'un dibuix, es mostrarà en comptes d'enllaçar-se:<br>http://ca.wikipedia.org/wiki.jpg S'ha de vigilar de no ficar noms desacuradament a les pàgines, per exemple [[Caragols]], per exemple posant plurals. Podeu escriure: [[Caragol]]s o més clarament [[Caragol|Cargols]]. En el sistema vell d'enllaç, es feia d'aquesta manera: JimboWales's homepage (emprant ""). (Simplement digueu no al sistema vell; després de tot, ara podeu enllaçar a la pàgina de [[Jimbo Wales]]!). ===Llistes=== <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> ====Llista numerada==== #Cosa 1 #Cosa 2 #Cosa 8 #Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra. :#Tampoc aquesta línia. ====Llista puntejada==== *Aquí hi ha un element. * Aquí hi ha un altre element. **Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí. *** Què tal aquesta línia? </td><td width=50%><pre><nowiki> ====Llista numerada==== #Cosa 1 #Cosa 2 #Cosa 8 #Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra. :#Tampoc aquesta línia. ====Llista puntejada==== *Aquí hi ha un element. * Aquí hi ha un altre element. **Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí. *** Què tal aquesta línia? </nowiki></pre> </td></tr></table> ===Taules=== ==Generalitats== <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <caption>Comparació dels mètodes de construcció de taules </caption> <tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe <tr> <th>Taula <td><nowiki><table></table></nowiki> <td><nowiki><table></table></nowiki> <td><pre><nowiki>{| params |}</nowiki></pre> <tr> <th>Etiqueta <td><nowiki><caption></caption></nowiki> <td><nowiki><caption></caption></nowiki> <td><pre><nowiki>|+ caption</nowiki></pre> <tr> <th>Fila <td><nowiki><tr></tr></nowiki> <td><nowiki><tr></nowiki> <td><pre><nowiki>|- params </nowiki></pre> <tr> <th>Cel·la <td> <nowiki><td>cel·la 1</td></nowiki><br> <nowiki><td>cel·la 2</td></nowiki> <td> <nowiki><td>cel·la 1</nowiki><br> <nowiki><td>cel·la 2</nowiki> <td> <pre><nowiki>| cel·la 1 | cel·la 2</nowiki></pre> <tr> <th>Cel·la <td><nowiki><td>cel·la 1</td> <td>cel·la 2</td> <td>cel·la 3</td></nowiki> <td><nowiki><td>cel·la 1 <td>cel·la 2 <td>ccel·la 3</nowiki> <td><pre><nowiki>|cel·la 1||cel·la 2||cel·la 3</nowiki></pre> <tr> <th>Cel·la de capçalera <td><nowiki><th></th></nowiki> <td><nowiki><th></nowiki> <td><pre><nowiki>! capçalera</nowiki></pre> <tr> <th rowspan="2">Taula d'exemple <td colspan="3"> <table align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr> <td>1</td> <td>2</td> </tr> <tr> <td>3</td> <td>4</td> </tr> <tr> <td>5</td> <td>6</td> </tr> </table> <tr> <td><pre><nowiki> <table> <tr> <td>1</td> <td>2</td> </tr> <tr> <td>3</td> <td>4</td> </tr> <tr> <td>5</td> <td>6</td> </tr> </table> </nowiki></pre> <td><pre><nowiki> <table> <tr> <td> 1 <td> 2 <tr> <td> 3 <td> 4 <tr> <td> 5 <td> 6 </table> </nowiki></pre> <td><pre><nowiki> {| | 1 || 2 |- | 3 || 4 |- | 5 || 6 |}</nowiki></pre> <tr> <th>A favor <td valign="top"> Pot ésser previsualitzat/depurat amb qualsevol editor XHTML ---- Fàcil de llegir ---- Ben coneguda <td valign="top"> Fàcil de llegir ---- Ben coneguda ---- Ocupa menys espai que l'XHTML <td valign="top"> Fàcil d'escriure ---- Fàcil de llegir ---- Ocupa poc espai <tr> <th>En contra <td valign="top"> Entretinguda d'escriure ---- Ocupa molt espai ---- Difícil de llegir <td valign="top"> Confusa, especialment per gent amb poca experiència en HTML ---- Poc desenvolupada ---- Poc delimitada ---- Generalment es veu estranya <td valign="top"> Sintaxis poc familiar ---- Estructura rígida ---- No pot ésser indentada <tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe </table> ==Afegir imatges== Si voleu afegir imatges a un article, llegiu sobre l'[[Ajuda:Ús d'imatges|ús d'imatges]]. [[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]] 1793 3654 2005-11-19T22:13:45Z Arturo Reina 11 [[Wikibooks:Com s'edita una pàgina]] moved to [[Ajuda:Com es fa...?/Editar una pàgina]]: Paso a sistema de subpàgines #REDIRECT [[Ajuda:Com es fa...?/Editar una pàgina]] 1794 3656 2005-11-19T22:13:45Z Arturo Reina 11 [[Wikibooks Discussió:Com s'edita una pàgina]] moved to [[Ajuda Discussió:Com es fa...?/Editar una pàgina]]: Paso a sistema de subpàgines #REDIRECT [[Ajuda Discussió:Com es fa...?/Editar una pàgina]] 1795 4075 2006-01-10T17:49:00Z 83.50.172.156 /* Altres */ Recull de pàgines d'ajuda de com fer accions vàries a Viquillibres. ===Consultar=== * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Explorar la Viquipèdia|cercar un article o navegar per la Viquipèdia]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Pàgines de discussió|usar les pàgines de discussió]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Canvis recents|usar la pàgina ''Canvis recents'']] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Seguiment d'enllaços|usar la pàgina ''Seguiment d'enllaços'']] ===Editar=== * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Anomenar pàgines|anomenar pàgines]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Editar una pàgina|editar una pàgina]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Plantilla|afegir plantilles]] * Com afegir un article a una [[Ajuda:Com es fa...?/Categoria|Categoria]] ===Altres=== * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Registrar-se|registrar-se]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Redireccionaments|redireccionar pàgines]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Pàgina de desambiguació|fer pàgines per a temes amb més d'una definició]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Registre de pàgines a esborrar|esborrar pàgines]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Vincular projectes germans|vincular projectes germans]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Color del text|posar color al text]] [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1796 3660 2005-11-19T22:37:31Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1797 3662 2005-11-21T12:37:41Z ArinArin 17 reestructurada lliçó, algun canvi petit, franges negres ==Vocabulari== {| | ''ante'' | altre, diferent |- | ''anu'' | o |- | ''en'' | i |- | ''kin'' | encara, també, i tant |- | ''lete'' | fred; congelar |- | ''lipu'' | paper, fulla, pàgina, butlleta, etc. |- | ''mani'' | diners, moneda |- | ''pilin'' | sentir, pensar |- | ''taso'' | però, només |} ==Lliçó== ===''anu'', ''en'', i ''taso''=== Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una. Així doncs, endavant. ===''anu''=== Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així: {| border=1 |+Exemple jan Ana anu jan Mali li moku e suwi? |} De manera mig literal, aquesta frase diu ''L'Anna o la Maria s'han menjat les galestes?''. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem alguna cosa com ''S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?''. Ja veus que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si es fa servir ''anu''. Pensa diferent. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''sina jo e kili anu telo nasa?'' | Tens la fruita o el vi? |- | ''sina toki tawa mi anu ona?'' | Em parles a mi, o a ell? |- | ''ona anu jan ante li ike?'' | És ell el dolent, o l'altra persona és dolenta? |- | ''sina toki pi mama anu jan lili?'' | Parles del pare o del fill? |} Saps com a vegades en català diem coses com: ''vindràs o què?'' Bé, ho podem fer igual en Toki Pona: {| border=1 |+Exemple | ''sina kama anu seme?'' | Vens o què? |- | ''sina wile moku anu seme?'' | Vols menjar o què? |- | ''sina wile e mani anu seme?'' | Vols els diners o què? |} Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit. <!-- referència. --> ===''en''=== Aquesta paraula simplement vol dir ''i''. Es fa servir per ajuntar dos noms al subjecte d'una frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi en sina li jan pona.'' | Tu i jo som amics. |- | ''jan lili en jan suli li toki.'' | El nen i l'adult parlen. |- | ''kalama musi en meli li pona tawa mi.'' | M'agraden la música i les noies. |- |} Fixa't que ''en'' no serveix per connectar dos complements directes. Per a això, fés servir la tècnica de la múltiple ''e'' que vas aprendre a la lliçó quatre. <!-- Referència --> {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi wile e moku e telo.'' | Vull menjar i aigua. |- | Incorrecte: ''mi wile e moku en telo.'' | |} També fixa't que ''en'' no es fa servir per connectar dues frases senceres, tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fés servir la tècnica del múltiple ''li'' de la lliçó quatre <!-- Referència --> o trenca la frase en dues: ''Menjo fruita, i parlo en toki pona'' {| border=1 |+Exemple |''mi moku e kili li toki kepeken toki pona.'' o bé ''mi moku e kili. mi toki kepeken toki pona..'' |} ''en'' també es pot fer servir amb ''pi'' si dues persones tenen alhora una cosa: {| border=1 |+Exemple | ''tomo pi jan Mali en mije ona li suli.'' | La casa de la Maria i el seu xicot són grans. |- | ''jan lili pi jan Ana en jan Luwi li suwi.'' | El fill de l'Ana i en Lluís és dolç. <!-- Cutre. --> |} ===''taso''=== ''taso'' té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com a conjunció primer. Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat altres conceptes; ''taso'' és fàcil d'entendre veient-ne l'ús. {| border=1 |+Exemple | ''mi wile moku. taso mi jo ala e moku.'' | Vull menjar. Però no tinc menjar. |- | ''mi wile lukin e tomo mi. taso mi lon ma ante.'' | Vull veure casa meva. Però estic en un altre país. |} La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer servir ''taso''. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català, però no en Toki Pona. {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi pona. taso meli mi li pakala.'' | Estic bé, però la meva xicota està ferida. |- | Incorrecte: ''mi pona, taso meli mi li pakala.'' | |- | Incorrecte: ''mi pona taso meli mi li pakala.'' | |} Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, ''taso'' també es pot fer servir com a adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona. {| border=1 |+Exemple | ''jan Lisa taso li kama.'' | Només ha vingut la Lisa. |- | ''mi sona e ni taso.'' | Sé només això. |} I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi. {| border=1 |+Exemple | ''mi musi taso.'' | Només faig broma. |- | ''mi pali taso.'' | Només treballo. Tot el que faig és treballar. |- | ''mi lukin taso e meli ni! ali li pona.'' | Només mirava aquella noia! No passa res (tot està bé). |} ===''kin''=== ''kin'' vol dir ''també'', ''encara'', o ''i tant''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa ma Elopa.'' | Vaig anar a Europa. |- | ''pona! mi kin tawa ma Elopa.'' | Oh! També jo vaig anar a Europa! |} {| border=1 |+Exemple | ''mi mute o tawa.'' | Anem. |- | ''mi ken ala. mi kin moku.'' | No puc. Encara estic menjant. |} <!-- SEGUR? --> {| border=1 |+Exemple | ''a! sina lukin ala lukin e ijo nasa ni?'' | Oh! Veus aquesta cosa rara? |- | ''mi kin lukin e ona.'' | I tant que la veig. |} ===Temperatura i ''pilin''=== Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis, <!-- referència --> però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova. Bé, si ho has oblidat, ''seli'' vol dir ''calent'' o ''calor''. Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també has après que ''lete'' vol dir ''fred''. Podem fer servir aquestes paraules per descriure la temperatura: {| border=1 |+Exemple | ''seli li lon.'' | ''Hi ha calor''. Fa calor. |- | ''lete li lon.'' | ''Hi ha fred''. Fa fred. |} També pots fer servir ''lili'' i ''mute'' per ser més específic. {| border=1 |+Exemple | ''seli mute li lon.'' | ''Hi ha molta calor''. Fa molta calor. |- | ''lete lili li lon.'' | ''Hi ha poca calor''. Fa poca calor. |- | ''lete mute li lon.'' | ''Hi ha molt de fred''. Fa molt de fred. |- | ''lete lili li lon.'' | ''Hi ha poc fred''. Fa fresca. |} El que passa és que aquestes frases són només per parlar de la temperatura dels voltants en general. Per exemple, si surts de casa, pots fer servir una d'aquestes frases per descriure com és la temperatura. O si entres en una cova on hi fa fred, també els pots fer servir. Però si et refereixes a que un objecte és fred, sigui quina sigui la temperatura ambient, has de fer servir ''pilin''. Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que dius: {| border=1 |+Exemple | ''ilo ni li lete pilin.'' | Aquesta destral és freda-al-tacte. |} Aquesta estructura és com ''pona lukin''. ''pilin'' actua com a adverbi aquí. Una traducció estricta de la frase seria: ''Aquesta destral és tactement freda.'' Fixa't que ''pilin'' es fa servir per descriure la temperatura d'objectes específics, mentre que ''lon'' es fa servir per descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de ''lon'', les frases de ''pilin'' poden fer servir ''mute'' i ''lili'' per intensificar les descripcions: {| border=1 |+Exemple | ''ni li lete pilin mute.'' | Això és molt fred. |- | ''ni li seli pilin lili.'' | Això és una mica calent. |} ===Altres usos de ''pilin''=== També es fa servir ''pilin'' per descriure com et sents: {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin pona.'' | Em trobo bé. Em sento feliç. |- | ''mi pilin ike.'' | Em trobo malament. Em sento trist. |- | ''sina pilin seme?'' | Com et trobes? Com et sents? |} També vol dir ''pensar'': {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin e ni: sina ike.'' | Penso això: ets dolent. Crec que ets dolent. |} Quan demanes a algú ''en què penses?'' en Toki Pona, ho fas així: {| border=1 |+Exemple | ''sina pilin e seme?'' | Què penses? |} Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó anterior: <!-- referència. --> {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin ijo'' | Penso en alguna cosa. |- | ''mi pilin pi meli ni'' | Penso en aquella dona. |} ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # Vols venir o què? <span style=background:black>sina wile kama anu seme?</span> # Vols menjar o aigua? <span style=background:black>sina wile e moku anu telo?</span> # Encara vull anar a casa meva. <span style=background:black>mi kin while tawa tomo mi.</span> # Aquest paper és fred. <span style=background:black>lipu ni li lete pilin.</span> # M'agraden els diners d'altres països. <span style=background:black>mani pi ma ante li pona tawa mi.</span> # Me'n vull anar, però no puc. <span style=background:black>mi wile tawa. taso mi ken ala.</span> # Estic sol. Pista:<span style=background:black>pensa en "només jo sóc present"</span> Solució:<span style=background:black>mi taso li lon.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mi olin kin e sina.'' <span style=background:black>Encara t'estimo.</span> # ''mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.'' <span style=background:black>Em sembla que no té diners.</span> # ''mi wile lukin e ma ante.'' <span style=background:black>Vull veure altres països.</span> # ''mi wile ala e ijo. mi lukin taso.'' <span style=background:black>No vull res. Només estic mirant.</span> # ''sina wile toki tawa mije anu meli?.'' <span style=background:black>Vols parlar amb l'home o amb la dona?</span> 1798 3666 2005-11-27T00:29:31Z Ellibre 36 Pàgina en construcció Dades: Web: http://www.catmidia.org Correu-e: el.libre@gmail.com 1799 sysop 3670 2005-11-29T00:33:27Z MediaWiki default Invalid raw signature; check HTML tags. 1800 sysop 3673 2005-11-29T00:33:28Z MediaWiki default $1 sec ($2) 1801 sysop 3674 2005-11-29T00:33:28Z MediaWiki default f/$1 1802 sysop 3675 2005-11-29T00:33:28Z MediaWiki default $1 mm 1803 sysop 3677 2005-11-29T00:33:30Z MediaWiki default Hide extended details 1804 sysop 3678 2005-11-29T00:33:30Z MediaWiki default Show extended details 1805 sysop 3679 2005-11-29T00:33:30Z MediaWiki default EXIF metadata fields listed in this message will be included on image page display when the metadata table is collapsed. Others will be hidden by default. * make * model * datetimeoriginal * exposuretime * fnumber * focallength 1806 sysop 3680 2005-11-29T00:33:30Z MediaWiki default This file contains additional information, probably added from the digital camera or scanner used to create or digitize it. If the file has been modified from its original state, some details may not fully reflect the modified image. 1807 sysop 3705 2005-11-29T20:51:20Z MediaWiki default Privacy policy 1808 sysop 3706 2005-11-29T20:51:20Z MediaWiki default Project:Privacy_policy 1812 4609 2006-04-12T12:03:37Z Álvaro M 53 {{millorar}} i elimino algunes {{millorar|Cal revisar amb atenció tant '''l'historial''' com el '''text''' d'aquesta pàgina, i comprovar si cal canviar el format a un més escaient.}} *Aixella *Boca *Braç *Cama *Canell *Cap *Cara *Clatell *Coll *Colze *Cos *Cuixa *Cul *Dit *Engonal *Espatlla *Esquena *Front *Galta *Genoll *Índex *Mà *Melic *Mugró *Nas *Orella *Panxa *Penis *Peu *Pit *Polze *Sina *Testicles *Turmell *Ull *Vulva 1813 sysop 5130 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Already have an account? $1. 1814 sysop 5131 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Entra 1815 sysop 3742 2005-12-02T02:06:44Z MediaWiki default Don't have a login? $1. 1816 sysop 3743 2005-12-02T02:06:44Z MediaWiki default Create an account 1817 sysop 3747 2005-12-02T02:06:45Z MediaWiki default {{int:loginend}} 1818 sysop 3761 2005-12-02T02:06:46Z MediaWiki default Password entered was blank. Please try again. 1819 sysop 3765 2005-12-02T03:45:00Z MediaWiki default <!-- Text here will be shown below edit and upload forms. --> 1820 3777 2005-12-02T08:02:14Z Martorell 14 #REDIRECT [[Viquillibres: Nom del projecte]] 1821 3790 2005-12-12T12:20:00Z Arturo Reina 11 Això no hauria d'anar al [http://ca.wiktionary.org viccionari]??. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 08:03, 2 des 2005 (UTC) :En principi, aquest lèxic era una mena de recull sobre les paraules bàsiques que haurien de saber aquells que aprenguessin català. Pot-ser si que seria millor fer-ho al viccionari, però s'hauria de poder indicar que es lèxic bàsic o alguna cosa així.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:20, 12 des 2005 (UTC) 1822 3781 2005-12-03T15:26:56Z Zigger 38 en [[wikipedia:User:Zigger]] 1823 3782 2005-12-03T15:27:36Z Zigger 38 en [[wikipedia:User talk:Zigger]] 1826 4053 2006-01-04T21:23:02Z 62.14.127.27 /* Natura del So */ {{navegar|llibre=So |actual=Natura del so |anterior=Portada |següent=Propagació del so }} =Natura del So= Des d'un punt de vista físic, el so són ones i comparteixen totes les propietats característiques del moviment ondulatori. De fet, el so pot ser descrit utilitzant la terminologia pròpia de la mecànica ondulatòria. Perquè hi hagi so, caldrà que es donin dues condicions: * Una font de vibració mecànica. * Un medi elástic que permeti la propagació de la perturbació. Com parlem de variacions (perturbacions, vibracions, etc), és clar, que ha d'haver-hi un valor estàtic, a on es donen aquestes variacions. En el cas de l'aire, el valor estàtic serà la pressió atmosfèrica. ==Ona Sonora== Les '''ones sonores''' són les vibracions/perturbacions causants del so. Aquestes ones es caracteritzen per: *Són '''ones mecàniques''' (ones de compressió), perquè precisen d'un medi (aire, aigua, cos sòlid), que transmeti la pertorbació. És, el propi medi, qui produeix i propicia la propagació d'aquestes ones, amb la seva compressió i expansió. Perquè aquest medi pugui comprimir-se i expandir-se és un requisit fonamental que es tracti d'un medi elàstic. Un cos rígid no permet que les vibracions es transmetin. Sense medi elàstic, no hi hauria so, perquè les ones sonores no es propaguen en el buit. *Són '''ones longitudinals''', perquè la pressió de les partícules que transporten l'ona es produeix en la mateixa direcció de propagació de l'ona. *Són '''ones tridimensionals''' o '''esfèriques''', perquè es desplacen en tres direccions i els seus fronts d'ona són esferes radials que surten des del focus de la pertorbació en totes les direccions. ==Paràmetres físics i unitats de mesura del so== *Freqüència *Amplitud *Longitud d'ona *Periode ===Freqüència=== '''En mecànica ondulatòria, la freqüència es defineix com el nombre d'oscil·lacions per unitat de temps (generalment, per segon)'''. Entenent per oscil·lació el cicle complet d'una ona. Si es produeixen moltes oscil·lacions en un segon estarem parlant d'altes freqüències, si, al contrari, són poques, parlem de baixes freqüències. <center> [[Image:Frecuencia.png|200px]] </center> La freqüència es representa amb la lletra (f)i s'expressa en hertzs. * 1 Hz equival = 1 cicle/s * 1 Quilohertz (kHz) = 1.000 Hz. * 1 Megahertz (MHz) = Un milió d'hertzs. * 1 Gigaherz (GHz) = Mil milions d'hertzs. La freqüència està relacionada amb la longitud d'ona. De fet, la velocitat de propagació es defineix com el producte de la longitud d'ona per la freqüència. El que significa que a longituds d'ona més xicotetes major freqüència i viceversa. L'oïda humana és capaç de percebre freqüències entre 20 i 20.000 Hertzs (cicles per segon). Aquesta resposta en freqüència de l'oïda humana és el que coneixem com audiofreqüències, però l'espectre sonor és molt més ampli. ===Amplitud=== En acústica, '''l'amplitud és la quantitat de pressió sonora que exerceix la vibració en el medi elàstic (aire)'''. Així, l'amplitud determinarà la quantitat d'energia (potència acústica) que conté un senyal acústic. No deu confondrés amplitud amb volum o potència acústica, malgrat que és cert que com més fort se sent un so, major amplitud té, perquè s'exerceix una pressió major sobre el medi. En definitiva, l'amplitud d'una ona '''és el valor màxim, tant de positiu com a negatiu, que pot arribar a adquirir l'ona sinusoide'''. * El valor màxim positiu que pren l'amplitud d'una ona sinusoïdal rep el nom de "pic o cresta". * El valor màxim negatiu, "ventre o vall". * El punt on el valor de l'ona s'anul·la al passar del valor positiu al negatiu, o viceversa, es coneix com “node”, “zero” o “punt d'equilibri”. <center> [[Image:Onda sinusoide.png]] </center> En so, normalment, l'amplitud ve definida en decibels SPL (<math>dB_{SPL}</math>), o també dbA: * Els decibels representen la relació entre dos senyals i es basa en un logaritme de base 10 del quocient entre dos nombres. * les sigles SLP fan referència a la pressió sonora (Sound Pressure Level). * la sigla A fa referènia a acústic. Les ones van debilitant-se en la seva amplitud amb forme van allunyant-se del seu punt d'origen. Malgrat que l'amplitud de les ones decreix, la seva longitud d'ona i la seva freqüència romanen invariables. ===Longitud d'ona=== '''La longitud d'ona és el paràmetre físic que indica el tamany d'una ona'''. Entenent per tamany de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic. La longitud d'ona es representa amb la lletra grega ? (lambda). Gràficament, la longitud d'ona pot representar-se de tres modes, depenent del punt d'origen que s'elegira: * Cresta a cresta. * Vall a vall. * Punt d'equilibri a punt d'equilibri. <center> [[Image:Longitud de onda.png]] (en el cas de l'ona de la imatge: vall a vall). </center> La longitud d'ona és igual a la velocitat de propagació de l'ona en el medi dividida per la seva freqüència. En so, la longitud d'ona es mesura en metres, com qualsevol altra distància. Es poden usar els múltiples del metre com el quilòmetre o els seus submúltiples com el centímetre (cm), el mil·límetre (mm) i el nanòmetre (nm). '''En el SI la unitat de la longitud d'ona sonora és el [[nanòmetre]] (nm) 1 nm = 10^-9 m o el micròmetre (µm); 1 µm = 10^-6 m'''. En òptica, (la llum és una radiació electromagnètica) la unitat de mesura de la longitud d'ona és l'angstrom. ====Efecte Doppler==== '''L'efecte Doppler consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment en relació a un subjecte que està aturat. El canvi de freqüència ve donat per una variació de la longitud d'ona'''. <center> [[Image:Doppler-effect-two-police-cars-diagram.png|400px]] </center> Un dels exemples més didàctics, és l'aproximació d'un tren fent sonar el xiulet. Mentre s'acosta el so del xiulet es percep més agut i quan s'allunya el so es percep més greu, tot i que el xiulet sempre està emetent amb el mateix to. <center> [[Image:Doppler effect diagrammatic.png|400px]] </center> ===Periode (Periode d'ocil·lació)=== '''El període d'oscil·lació és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació (en la mateixa fase)'''. Per exemple, en una ona sonora, el període és el temps transcorregut entre dos crestes o valls successius. Així, el període d'oscil·lació d'una ona és el temps emprat per la mateixa a completar una longitud d'ona. Si parlem de senyals elèctriques, el període és el mínim interval de temps que separa dos instants en què el sistema es troba exactament en el mateix estat (mateixes posicions, mateixes velocitats, mateixes amplituds). El període (T) és recíproc de la freqüència (f). <center> <font size=4> T = 1 / f. </font> </center> ===Fase=== El moment o punt en què dos senyals és troben en un instant determinat, una amb respecte l'altra, s'anomena fase. '''La fase d'ona expressa la posició relativa del pic, node o vall d'una ona, respecte a l'altra ona'''. La fase es representa per la lletra grega Fi (f) i pot mesurar-se com un temps, una distància, o un angle (en graus). Quan eixa distància, temps o angle és zero, és diu que les ones estan en fase. '''Al contrari, quan les ones no estan en fase, es diu que estan desfasades'''. És el que es coneix com Desfasament. Aquest desfasament hi pot produir distorsió en el so, inclús, anul·lar-lo per complet (interferència destructiva). ====Ones en fase==== Dues ones d'igual freqüència en igualtat de fase se sumen (interferència constructiva). El que sumen o resten és la seva amplitud. <center> [[Image:Ondas en fase.png|400px]] </center> ====Ones desfasades==== Dues ones d'igual freqüència en una fase diametralment oposada (en contrafase), es resten (interferència destructiva). El que sumen o resten és la seva amplitud. <center> [[Image:ondas desfasadas.png|400px]] </center> ====Ones en contrafase==== El cas extrem, l'anul.lació de les ones es produeix quan aquestes són idèntiques i estan desfasades 180 graus (és a dir, en '''contrafase'''). Es diu que s´han cancel·lat. <center> [[Image:Ondas desfasada con cancelacion.png|400px]] </center> ===Potència acústica=== La potència acústica és la quantitat d'energia (potència) radiada per una font determinada en forma d'ones per unitat de temps. La potència acústica ve determinada per la pròpia amplitud de l'ona, perquè quant major siga l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia (potència acústica) que genera. La potència acústica és un valor intrínsec de la font i no depèn del local on es trobe. És a dir, el valor no canvia per estar en un local reverberant o en un de sec. El mesurament de la potència pot fer-se o en la font o a certa distància de la mateixa. S'ha de mesurar la pressió que les ones indueixen en el medi de propagació. En cada cas respectiu s'utilitzaria una unitat de potència acústica del SI diferent: En el cas de fer-ho en la font s'empra el watt (W). En el cas de fer-ho a certa distància s'empra la unitat de pressió el pascal(PA). ====Nivell de potència acústica ==== És la percepció que té l'home de la potència acústica que és el que coneixem com a volum. El nivell de potència acústica es mesura en decibels (dB). Les persones no perceben de forma lineal el canvi (augment/disminució) de la potència conforme s'acosten/allunyen de la font. La percepció de la potència és una sensació que és proporcional al logaritme d'eixa potència, per tant, és una relació logarítmica: <center> <math> {L_W}= log \frac{W_1}{W_0}</math> </center> On W₁ és la potència a estudiar, i W₀ és la potència del llindar d'audició, que expressada en unitats del SI, equival a 10 - 12 watts, i que es pren com a referència fixa. La unitat per a mesurar aquest so seria el bel (B), però com és una unitat molt gran, s'utilitza normalment el seu submúltiple, el decibel (dB), per la qual cosa per a obtindre el resultat directament caldria multiplicar el segon terme de la fórmula per 10. ==Atributs, característiques o qualitats del So== ===To=== L'oïda humana és capaç de captar vibracions d'un ampli espectre de freqüències (aproximadament entre 20 i 20.000 hertzs), marge d'audiofreqüències que determina l'anomenat espectre audible. Tradicionalment, aqueste marge es subdivideix en tres franjes. ====To greu, Baixa freqüència o Baixos==== Els baixos, greus o tons greus són l'interval de les baixes freqüències que l'oïda humana és capaç d'interpretar. Aqust marge està comprès entre els 20 i 500 Hertz. ====To agut, Alta freqüència o Aguts==== Els sons o tons aguts són els que componen la gamma d'altes freqüències de l'espectre audible que va dels 20 als 20.000 Hertzs, (audiofreqüències que l'oïda humana és capaç de captar). Aquest interval d'altes freqüències o tons aguts està comprès entre els 5.000 i 20.000 Hertzs. ====Tons Mitjos, Freqüències Mitjes o Mitjos==== Els tons mitjos són aquells que es corresponen amb l'interval de freqüències intermitges dins de l'espectre audible. Aquest interval se situa entre els 300 i els 2000 Hz. Encara que parlem de freqüències mitjanes o intermitges, cal tenir present que la seva missió principal és separar els aguts dels greus, per la qual cosa, en realitat, és un interval, relativament xicotet dins de les audiofreqüències que l'oïda humana és capaç de percebre i que va dels 20 als 20.000 Hertz. ====To agut, Alta freqüència o Aguts==== Els sons o tons aguts són els que componen la gamma d'altes freqüències de l'espectre audible que va dels 20 als 20.000 Hertzs, (audiofreqüències que l'oïda humana és capaç de captar). Este interval d'altes freqüències o tons aguts està comprès entre els 5.000 i 20.000 Hertzs. ===Intensitat=== La intensitat del so es defineix com la quantitat d'energia (potència acústica) que travessa per segon una superfície que conté un so. La intensitat depèn de l'amplitud de l'ona, perquè quant major siga l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia (potència acústica) que genera i, per tant, major és la intensitat del so. La intensitat del so que es percep subjectivament que és el que es denomina sonoritat i permet ordenar sons en una escala del més fort al més dèbil. La intensitat sonora disminuïx amb la distància de la font. Disminuïx 6dB cada vegada que es duplica la distància a què es troba la font sonora (llei de la inversa del quadrat). ===Timbre=== El timbre, és la qualitat del so que permet distingir la font del mateix, perquè, a través del timbre l'home es capaç de diferenciar, dos sons d'igual freqüència (to) e intensitat. Aixina, el timbre és la qualitat del so que ens permet distingir la mateixa nota produïda per dos instruments musicals diferents. Un Do emès per una flauta és distint al Do que emet una trompeta, encara que estiguen tocant la mateixa nota, perquè tenen distints harmònics. En la flauta, els harmònics sos xicotets en comparació amb la fonamental, mentres que en la trompeta els harmònics sos molt més marcats, per això la flauta té un so suau, mentres que la trompeta té un so estrident. Físicament, el timbre és la qualitat que conferixen al so els harmònics que acompanyen a la freqüència fonamental. Estos harmònics generen variacions en l'ona sinusoïdal base. Els sons simples o tons purs contenen una única freqüència. És el cas del diapasó de ganxo, utilitzat per a afinar instruments. No obstant, en la naturalesa, no hi ha eixe so pur, lliure d'harmònics. El Teorema de Fourier afirma que qualsevol forma d'ona periòdica pot descompondré en una sèrie d'ones (harmònics) que té una freqüència que és múltiple de la freqüència de l'ona original (freqüència fonamental). Aixina, els harmònics sos múltiples de la freqüència fonamental, a la que acompanyen El timbre veu determinat per la quantitat i intensitat estos harmònics. A vegades, com en el cas de l'oboè, estos harmònics poden ser més alts que la pròpia nota fonamental. Els harmònics varien segons la font, segons el tipus d'instrument, segons el disseny del propi instrument, e, inclús, segons la forma de tocar este instrument. En un sentit figurat, podríem afirmar que els harmònics sos el “ADN” de cada so. [[Categoria:So]] 1827 3853 2005-12-16T20:24:31Z Marb 39 [[Image:marb_4.jpg|thumb|250px|right|Aquesta soc yo]] Be, soc Mar i, per ara, estic desenvolupant el wikillibre [[So]]. Per a començar, demanar perdó i comprensió tothom. El meu nivell de català/valencià no és massa bo. Tinc un problema de faltes molt gran (tant en castellà, com en valencià, a causa d'una lleugera dislèxia. Com vaig estudiar en castellà, ahí hi tinc menys problemes). Per a ajudar-me, utilitze el programa Salt. A viquillibres, de moment, estic traduint el treball que he vingut realitzant en la wikipedia és: [http://es.wikipedia.org/wiki/Especial:Contributions/Marb]. Espere que el viquillibre [[So]] que he començat siga del vostre interès Ah, he d'agrair a Vedranell i a Martorell el meu resent interès per la Viquipedia ca: i projectes germans. El meu desinterès anterior es deu a les meues llacunes ortogràfiques, doncs sóc una persona que viu en valencià/català i pensa en valencià/català, però que, normalment, llig i escriu en castellà (No és lògic, ho sé). Sense més que afegir, una salutació [[Usuari:Marb|Marb]] 12:20, 13 des 2005 (UTC). Ens veiem per ací. 1828 3820 2005-12-13T17:58:19Z Vedranell 12 {{benvinguda}} {{benvinguda}} Normalment, em trobaràs mes fàcilment a wikipedia es: [http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario_Discusi%C3%B3n:Marb] 1831 4215 2006-01-30T15:56:01Z Marb 39 /* Índex */ ==¿Que es el so?== El so no és un objecte que es mou per l'aire, és '''una sensació creada pel cervell a l'oïda, al percebre lleugers moviments vibratoris'''. La vibració la produeix el moviment de les partícules que conformen el medi quan es donen canvis en la pressió, humitat o temperatura al propi medi o quan es canvia d'un medi a un altre diferent. <center> [[Image:Processing of sound-ca.jpg|300px|Representació esquemàtica de l'[[oïda]]. (Blau: [[ones sonores]]. Vermell: [[timpà]]. Groc: [[còclea]]. Verd: [[cèl·lules de receptors auditius]]. Porpra: [[espectre de freqüència]] de resposta d'oïda. Taronja: [[impuls del nervi]].)]] </center> ==Índex== *[[So/Natura del so|Natura del So]] *[[So/Propagació del so|Propagació del so]] *[[So/Audició i sistema auditiu|Audició i sistema auditiu]] *[[So/Soroll, efectes i insonorizació|Soroll, efectes i insonorizació]] [[Categoria:So]] 1832 3836 2005-12-14T14:01:20Z Marb 39 ::''Pàgina d'inici del Viquillibre: '''[[So]]''''' [[Categoria:Física]] 1835 4232 2006-02-02T11:07:49Z 145.64.134.241 /* Propagació del so */ {{navegar|llibre=So |actual=Propagació del so |anterior=Natura del so |següent=Audició i sistema auditiu }} =Propagació del so= El so es propaga en forma d'ones sonores que son ones mecàniques, longitudinals i tridimensionals. Per tant, '''el so''', com a ona mecànica, '''no pot desplaçar-se en buit''', necessiten fer-ho a través d'un medi material: gas (aire), líquid (aigua) o cos sòlid. L'existència d'un medi material no es suficient. Es requerix que aquest siga elàstic. Un medi rígid no permet la transmissió del so, perquè no permet les vibracions i, com hem vist, la propagació de la pertorbació es produïx per la compressió i expansió del medi. Es a dir, '''l'elasticitat del medi permet que cada partícula transmeta la pertorbació a la partícula adjacent''', donant orige a un moviment en cadena. D'altra banda, que el so siga una ona longitudinal implica que el moviment de les partícules que transporta l'ona es produïx en la mateixa direcció de propagació de l'ona. Per últim, hem definit l'ona sonora como esfèrica o tridimensionals, és a dir, es una ona que es mou en tres direccions i els seus fronts d'ones són esferes radials que ixen de la font de pertorbació en totes les direccions. '''El principi de Huygens asevera que cadascun dels punts d'un front d'ones esfèriques pot ser considerat com un nou focus emissor d'ones secundàries també esfèriques''', que com l'originària, avançaran en el sentit de la pertorbació amb la mateixa velocitat i freqüència que l'ona primària. <center> [[Image:Diffusion rayleigh et diffraction.png|420px]] Principi de Huygens </center> ==Velocitat del so== La velocitat de propagació de l'ona sonora (velocitat del so) '''depèn de les característiques del medi on es propaga''' i no de les característiques de l'ona o de la força que la genera. Malgrat que la velocitat del so no depèn del to (freqüència) ni de la longitud d'ona ni de cap altre paràmetre físic, sí que és important la seua atenuació. Este fenomen s'explica per la llei quadràtica inversa que asevera que '''cada vegada que s'augmenta al doble la distància a la font sonora, la intensitat sonora disminuïx'''. '''En general, la velocitat del so és major en els sòlids que en els líquids i en els líquids major que en els gasos''': * La velocitat del so en l'aire (a una temperatura de 20 graus) és de 340 m/s. * En l'aigua és de 1.600 m/s. * En la fusta és de 3.900 m/s. * En l'acer és de 6.000 m/s. '''La velocitat del so varia davant dels canvis de temperatura del medi'''. Açò es deu al fet que un augment de la temperatura es traduïx amb un augment de la freqüència amb què es produïxen les interaccions entre les partícules que transporten la vibració i aquest augment d'activitat fa que augmente la velocitat. Per exemple, sobre una superfície nevada, el so és capaç de desplaçar-se travessant grans distàncies. Açò és possible gràcies a les refraccions produïdes davall la neu, que no és medi uniforme. Cada capa de neu té una temperatura diferent. Les més profundes, on no arriba la llum solar, estan més fredes que les superficials. En aquestes capes més fredes pròximes al sòl, el so es propaga amb menor velocitat. ==Fenòmens físics que afecten a la propagació del so== ===Reflexió=== [[Image:Erect Reflection.PNG|thumb|400px|right|La ona blava es l'incident; la roja, la reflectida]] '''Una ona''' quan topa amb un obstacle que no pot traspassar ni rodejar es reflectix ('''rebota al medi del qual prové'''). EL tamany de l'obstacle i la longitud d'ona determinen si una ona rodeja l'obstacle o rebota cap a la direcció de què provenia. Si l'obstacle és xicotet en relació amb la longitud d'ona, el so el rodejara (difracció), en canvi, si succeïx el contrari, el so rebota (reflexió). '''Si l'ona rebota, l'angle de l'ona reflectida és igual a l'angle de l'ona incident''', de manera que si una ona sonora incidix perpendicularment sobre la superfície reflectixen-te, torna sobre si mateixa. <center> [[Image:Sonar Principle DE.svg|400px]] </center> La reflexió no actua igual sobre les altes freqüències que sobre les baixes. El que es deu al fet que la longitud d'ona de les baixes freqüències és molt gran (poden aconseguir els 18 metres), per la qual cosa són capaç de rodejar la majoria d'obstacles. En acústica esta propietat de les ones és àmpliament coneguda i aprofitada. No sols per a aïllar, sinó també per a dirigir el so cap a l'auditori per mitjà de plaques reflectores (reflectors i tornaveus). Fenòmens relacionats amb la reflexió són: *Ones estacionàries *Eco *Reverberació ====Ones estacionàries==== '''Una ona estacionària es produïx per la suma d'una ona i la seua ona reflectida sobre un mateix eix'''. Depenent com coincidisquen les fases de l'ona incident i de la reflectida, es produirà una modificacions del so (augmenta l'amplitud o disminuïx), per la qual cosa es poden el so resultant pot resultar desagradable. En determinades circumstàncies, l'ona estacionària pot fer que la sala entre en ressonància. És un fenomen relacionat amb la reflexió del so. Quan la longitud d'ona de l'estacionària és igual a una de les dimensions d'una sala (llarg, alt o ample), es diu que la sala està en ressonància. L'efecte és encara més desagradable si és el cas. Hi ha punts on no arriba cap so (interferència destructiva) i altres on l'amplitud es doblega (interferència constructiva) . Gràficament, si vérem l'ona voríem que la sinusoide ha desaparegut i l'ona ha adquirit forma de dents de serra. L'ona estacionària també s'anomena eigentò o mode de la sala. ====Eco==== El senyal acústic original s'ha extingit, però encara ens és tornat so en forma d'ona reflectida. '''L'eco s'explica per que l'ona reflectida ens arriba en un temps superior al de la persistència acústica'''. Es produïx eco quan l'ona sonora es reflectix perpendicularment en una paret. Perquè es produïsca eco, la superfície reflectora ha d'estar separada del focus sonor una determinada distància: 17 metres per a sons musicals i 11.34 metres per a sons secs, la qual cosa es deu a la persistència acústica. L'oïda pot distingir separadament sensacions que estiguen per damunt del temps de persistència acústica, que és 0.1 segons per a sons musicals i 0.07 segons per a sons secs (paraula). Per tant, si l'oïda capta un so directe i, després dels temps de persistència especificats, capta el so reflectit, s'apreciarà l'efecte de l'eco. ====Reverberació==== Semblant a l'eco. '''Es produïx reverberació quan les ones reflectides arriben a l'oient abans de l'extinció de l'ona directa, és a dir, en un temps menor que el de persistència acústica de l'oïda'''. Estes ones reflectides tindràn un retardament no superior a 1/10 de segon o de 17 metres, que és el valor de la persistència acústica. Quan el reptat és major i no parlem de reverberació, sinó d'eco. En un recinte xicotet la reverberació pot resultar inapreciable, però quant major és el recinte, millor percep l'oïda este retarde o lleugera prolongació del so. Per a determinar com és la reverberació en un determinat recinte s'utilitza un paràmetre fisc conegut com a '''temps de reverberació''' que mesura la persistència del so en una sala després de cessar la font. ===Absorció=== Quan una ona sonora arriba a una superfície, la major part de la seua energia es reflectix, però un percentatge d'esta és absorbida pel nou medi. '''Tots els mitjans absorbixen un percentatge d'energia que propaguen, cap és completament opac'''. En relació amb l'absorció ha de tindre's en compte: * El coeficient d'absorció que indica la quantitat de so que absorbix una superfície en relació amb què reflectix. * La freqüència crítica és la freqüència a partir de la qual una paret rígida comença a absorbir part de l'energia de les ones incidents. ====Coeficient d'absorció==== El coeficient d'absorció o d'atenuació es definix com el ''quocient entre l'energia incident i l'energia absorbida per una superfície o substància'''. Normalment, s'expressa en una escala de 0 a 1. Com este valor variarà per a cada freqüència, no es pot parlar d'un coeficient únic. El coeficient d'absorció cal tindre'l en compte a l'hora de condicionar acústicament una sala amb materials que absorbisquen el so, tant pel que fa a l'interior, com al seu aïllament de l'exterior. ====Freqüència crítica==== Teòricament, quan una ona arriba a una medi rígid es reflectix totalment. Almenys, això hauria de succeir en una paret rígida ideal. No obstant això, en la realitat, com hen vist, cap substància és completament rígida. La quantitat d'energia absorbida dependrà de la freqüència. '''La freqüència crítica és la freqüència a partir de la qual un obstacle rígid comença a absorbir part de l'energia de les ones incidents'''. Esta freqüència crítica dependrà del gruix de l'obstacle. A major gruix, la freqüència incident tindrà menor capacitat de penetració. ===Refracció=== [[Image:Wellen-Brechung.png|thumb|220px|right|C1, és el so incident; C2, el refractat]] '''És la desviació que sofrixen les ones sonores en la direcció de la seua propagació, quan el so passa d'un medi a un altre diferent'''. La refracció es deu al fet que al canviar de medi, canvia la velocitat de propagació del so. '''La refracció també pot produir-se dins d'un mateix medi, quan les característiques d'este no són homogenis''', per exemple, quan d'un punt a un altre d'un medi augmenta o disminuïx la temperatura. Per exemple, sobre una superfície nevada, el so és capaç de desplaçar-se travessant grans distàncies. Açò és possible gràcies a les refraccions produïdes davall la neu, que no és medi uniforme. Cada capa de neu té una temperatura diferent. Les més profundes, on no arriba el sol, estan més fies que les superficials. En estes capes més fredes pròximes al sòl, el so es propaga amb menor velocitat. '''A diferència del fenomen de la reflexió, en la refracció, l'angle de refracció ja no és igual al d'incidència'''. ===Difracció o Dispersió=== Parlem de difracció quan '''el so en compte de seguir en la direcció normal, es dispersa'''. L'explicació la trobem en el '''Principi de Huygens que establix que qualsevol punt d'un front d'ones és suceptible de convertir-se en un nou focus emissor d'ones idèntiques a la que el va originar'''. D'acord amb este principi , quan l'ona incidix sobre una obertura o un obstacle que impedix la seua propagació, tots els punts del seu pla es convertixen en fonts secundàries d'ones, emetent noves ones, denominades ones difractades. La difracció es pot produir per dos motius diferents: #Perquè '''una ona sonora troba al seu pas un xicotet obstacle i el rodeja'''. Les baixes freqüències són rodejen els obstacles amb més facilitat que les altes. Açò és possible, perquè les longituds d'ona en l'espectre audible estan entre 3 cm i 12 m, per la qual cosa són prou grans per a superar la major part dels obstacles que troben. #Perquè '''una ona sonora topa amb un xicotet forat i el travessa'''. La quantitat de difracció estarà en funció del tamany de la pròpia obertura i de la longitud d'ona. *Si una obertura és gran en comparació amb la longitud d'ona, l'efecte de la difracció és xicotet. L'ona es propaga en línies rectes o raigs, com la llum. *Quan el tamany de l'obertura és considerable en comparació amb la longitud d'ona, els efectes de la difracció són grans i el so es comporta com si fóra una llum que procedix d'una font puntual localitzada en l'obertura. [[Categoria:So]] 1836 3844 2005-12-15T13:00:55Z Marb 39 [[So]] moved to [[So/Portada]]: és la portada del viquillibre o deuria ser-ho #REDIRECT [[So/Portada]] 1838 3861 2005-12-18T13:06:08Z Vedranell 12 Per marcar els articles que cal traslladar a Wikisource <div style="width: 80%; padding: 3px; background:#ffeeaa; border: 1px solid dimgray; margin: 0 auto;"><div style="float:left; margin: 10px 0px 0px 10px;">[[Imatge:Iceberg-circle.png|50px|left|Wikisource]]</div><div style="text-align:left; line-height: 110%; margin-left:70px; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px;"> '''''Nota:''''' Aquest document és una '''font d'informació primària''' i s'hauria de traslladar a Wikisource </div> [[Categoria:Viquillibres:Trasllat a Wikisource]] 1839 4444 2006-03-18T16:30:17Z Aljullu 42 Categoria de manteniment [[Categoria:Viquillibres]] 1841 4152 2006-01-20T12:48:52Z Arturo Reina 11 Passo comentari a la discussió {{Viquipèdia|Fotografia}} = Introducció = Aquest apunts son la recopilació de les notes que he anat prenent durant el ''Curs General de Fotografia I'' del ''Barcelona Centre d'Imatge'' i altres fonts diverses de temes que m'han interessat. Precisament per això cal anar amb bastant de compte doncs ''es probable que hi hagin bastants errors''. Hi ha, potser, un tractament excessivament tecnològic d'alguns temes i matemàtic en d'alguns altres, suposo que simplement ho he transcrit tal i com jo ho entenc i m'agrada. Sentiu-vos totalment lliures de fer les aportacions i modificacions que creieu convenients. = Taula de contingut = #[[Apunts de fotografia|Introducció]] #[[/càmera fotogràfica|La càmera fotogràfica]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/diafragma|El diafragma]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/velocitat|La velocitat]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/objectius|Els objectius]] [[Imatge:00%.png]] #[[/La pel·lícula|La pel·lícula]] [[Imatge:25%.png]] #[[/La mesura|La mesura]] [[Imatge:00%.png]] #[[/il·luminació|La Il·luminació]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/il·luminació/focus|Tipus de focus]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/il·luminació/esquemes|Esquemes clàssics d'il·luminació]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/frontal|Il·luminació frontal]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/lateral|Il·luminació lateral]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/zenital|Il·luminació zenital]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/inferior|Il·luminació inferior]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/Rembrandt|Il·luminació Rembrandt]] [[Imatge:00%.png]] #[[/Profunditat de Camp|Profunditat de camp]] [[Imatge:25%.png]] #[[/composició|Composició]] [[Imatge:00%.png]] #Accessoris ##[[/Els filtres|Els Filtres]] [[Imatge:25%.png]] ##[[/El flaix|El Flaix]] [[Imatge:25%.png]] ##[[w:trípode|El Trípode]] [[Imatge:00%.png]] #[[/Camps de la Fotografia|Camps de la Fotografia]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/Camps de la Fotografia/Fotografia nocturna|Fotografia nocturna]] [[Imatge:25%.png]] {{esborrany}} 1842 3903 2005-12-20T19:22:09Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/filtres]] moved to [[Apunts de fotografia/Els filtres]] = Filtres fotogràfics = == Tipus de filtres – material == * Vidre * Plàstic * Gelatina == Factor de correcció == El factor de correcció d'un filtre ens indica quant hem de variar la exposició, en condicions normals, per exposar correctament. Hi han tres sistemes habituals per indicar el factor de correcció: === Logarítmic === Ens dona la pèrdua de llum del filtre mesurada de forma logarítmica (en base 10). Cada unitat correspon a multiplicar per 10 la pèrdua de llum. Ex.: 0,1 correspon a <math>\frac{1}{3}</math> de pas. === Aritmètic === Ens dona el nombre de passos que cal augmentar la exposició. Es exactament com el logarítmic però prenent el logaritme en base 2. Ex.: +1 correspon a un pas. === Geomètric === Ens dona una mesura lineal de la pèrdua de llum del filtre. Ex.: x2 correspon a un pas. == Tipus de filtres - efecte == === Filtres UV i Sky === És el filtre mes popular de tots, i tots n’hauríem de tenir un en cada un dels nostres objectius \footnote{Hi ha qui opina, no sense certa raó, que quant no es necessari es millor treure'l per no degradar la qualitat del objectiu}. La seva finalitat principal es protegir l'objectiu de brutícia, cops, etc., tot i que, no cal oblidar-ho, també te alguns efectes sobre la imatge. El principal es la eliminació de la radiació ultraviolada, que quan es fan fotos en alta muntanya pot arribar a afectar a la imatge. A diferencia dels filtres UV que son totalment neutres, el Sky tenen un lleugeríssim filtre de color que evita que les ombres del sol quedin blavoses. La millor manera de comprovar si un filtre es Sky o UV es posar-lo sobre una superfície blanca. Així es veurà amb doble intensitat la possible coloració. === Filtres ND === Els filtres ND, o de \emph{densitat neutre}, son filtres de gris neutre la única missió dels quals es reduir la quantitat de llum que arriba. Això pot ser mes útil del que sembla a primera vista. Un exemple es quant ens interessa tirar amb velocitat baixes (per captar un moviment) i, al mateix temps, volem tenir el diafragma obert per reduir la profunditat de camp. === Filtres polaritzadors === És el segon tipus de filtre mes popular. La seva aplicació principal es la eliminació de reflexos sobre superfícies no metàl·liques (aparadors, urnes, llacs o mar...). També es força popular per a reforçar la saturació de colors, i, especialment, el color del cel. S'en distingeixen de dos tipus: ==== Filtre polaritzador lineal ==== Es el filtre polaritzador tradicional. ==== Filtre polaritzador circular ==== Es un filtre polaritzador dissenyat per suplir alguns problemes de les càmeres amb autofocus, algunes de les quals no poden enfocar correctament quan s'empra un polaritzador lineal. No hi ha cap altre diferencia. No es millor, no es pitjor. Simplement es necessari per alguns tipus de càmera. === Filtres de color per BiN === Son utilitzats per alterar la saturació dels colors de la escena de manera que en la imatge final en BiN els colors apareguin mes clars o mes foscos del que realment eren a l'escena original. La taula \ref{tab.filtres_bin} a la pag. \pageref{tab.filtres_bin} ens descriu els mes comuns. El factor de correcció indicat es merament indicatiu. Cal comprovar la exposició amb el filtre en concret utilitzem. \begin{table}[htbp] \label{tab.filtres_bin} \begin{tabular}{lcp{3in}} Color & Fact. de corr. & Efectes sobre la imatge \\ \hline Groc & <math>+\frac{1}{3}</math> & Aclara el groc i enfosqueix el blau. Millora els cels. S'acostuma a portar per BiN. \\ Taronja & <math>+1</math> & Aclara taronges i grocs. Aclara la pell caucàsica. Enfosqueix els vegetals i les venes de la pell. \\ Roig & <math>+3</math> & Aclara roig i taronja, enfosqueix la resta. Elimina les imperfeccions de la pell (pot requerir utilitzar un intallavis blavós).\\ Verd & & Aclara el verd i enfosqueix els blaus i els vermells aclara la vegetació i \emph{separa tons}.\\ \end{tabular} \caption{Filtres de color per BiN} \end{table} === Filtres degradats === Es un filtre amb una part fosca i un altre de clara. La seva utilitat radica en poder enfosquir una part de la imatge (normalment el cel) sense afectar gaire a la resta. Els normals son gris neutre, però n'hi ha també de colors. === Filtres difusors === Son filtres que difuminen la imatge sense arribar a donar la sensació de desenfocament. Com que corregeixen les imperfeccions de la pell s'utilitzen molt per fotografia social. Fins hi tot hi hauria alguna artista que no permet que li facin fotos sense utilitzar-lo. === Filtres d'efectes === Son els filtres de estrelles, multiimatges i altres similars. === Filtres CC de correcció i conversió del color === Son filtres utilitzats per corregir la temperatura de color de la imatge. === Lents d'apropament === Son lents que permeten apropar-se molt mes al motiu a fotografiar. Solen tenir de 1 a 5 diòptries. === Filtres per fotografia infraroja === Son filtres que eliminen total o parcialment la part visible del espectre i només permeten passar els IR. En cas de no tenir marca d'enfocament per IR es pot intentar enfocar a $\frac{2}{3}$ de la distancia real. {{esborrany}} 1843 3905 2005-12-20T19:23:13Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/flaix]] moved to [[Apunts de fotografia/El flaix]] El flaix = Descripció bàsica d'un flaix = Veure [[w:flaix|Flaix]] a la Viquipèdia = La llei dels quadrats = Exactament com en el cas de la il·luminació estàtica, la intensitat de la llum projectada decreix segons el quadrat de la distancia. Així, si doblem la distancia del flaix al motiu, la llum disminuirà a la quarta part <math> \frac{1}{2^2} = \frac{1}{4} </math>, si tripliquem la distancia la llum disminueix a la novena part <math> \frac{1}{3^2} = \frac{1}{9} </math>. Cal, però, aclarir que estem parlant de la intensitat ''lineal'' de la llum, no dels passos de llum, que es una mesura logarítmica. = El Nombre Guia = El nombre guia, d'ara endavant ''NG'' es un nombre que ens indica la potencia del flaix i ens permet calcular de forma molt senzilla el diafragma i distancia a utilitzar. Es defineix el nombre guia com el producte de la distancia del flaix al subjecte per la obertura que ens donaria una exposició correcte per la carta gris. <math> NG = f * d </math> El NG s'acostuma a donar per una sensibilitat ISO 100/21º i amb la distancia en metres o en peus segons el us nacional \footnote{per passar el NG de metres a peus o a la inversa cal dividir o multiplicar, respectivament, per 0,3048}. Hi ha un detall important que en els flaixos amb capçal zoom (que ja es veurà mes endavant), la potencia, i per tant, el NG varia segons la posició del zoom. Tradicionalment els fabricants donaven sempre el NG a la posició de zoom corresponent a la cobertura de un objectiu normal, però últimament, per raons purament comercials, el donen a la posició de zoom màxim, que permet anunciar un NG mes gran. = Operació bàsica del flaix = == La sincronització == De forma molt resumida, el que fa el flaix, es emetre una gran quantitat de llum en el moment en que l'obturador es troba totalment obert, de manera que l'element sensible rep tota la llum que necessita en un breu instant de temps. === La velocitat màxima de sincronització === Amb obturadors de cortines, com els que porten la majoria de càmeres reflex, la velocitat màxima de us del flaix queda limitada a aquella en que la primera cortina s'arriba a obrir completament abans de que es comenci a tancar la segona. En la majoria de càmeres aquesta velocitat volta entre els <math>\frac{1}{90} s^{-1}</math> i els <math>\frac{1}{200} s^{-1}</math>. Això, que sembla molt, pot arribar a ser una limitació important quant s'utilitza el flaix com a llum de reforç en exterior, en que treballar a velocitats tant baixes ens pot obligar a tancar molt el diafragma. === La sincronització a la segona cortina === Hi han càmeres que permeten disparar el flaix no quant l'obturador s'acaba d'obrir sinó just abans de començar a tancar-lo. Això, en el cas de imatges en que hi hagi un cert moviment i un temps de exposició prolongat per captar el fons, fa que el motiu quedi exposat al final de la acció, resultant en una imatge molt mes natural i agradable. = Altres característiques dels flaixos = == El capçal zoom == Com dèiem abans, hi han flaixos que permeten variar el angle de sortida de la llum, de manera que quant tanquem el feix concentren mes la llum i quant l'obrim la dispersen mes. Això, evidentment, influeix en la intensitat de la llum que arriba al motiu, doncs segons que repartim una certa quantitat de llum sobre una superfície mes gran o mes petita, "toca" mes o menys llum a cada part d'aquesta superfície. == El capçal orientable == Això es quelcom molt pràctic per ''rebotar'' el flaix sobre el sostre, parets, o altres superfícies de manera que la llum que arribi al subjecte sigui molt mes difuminada i, per tant, mes suau. = Tipus de operació dels flaixos = Tot i que el principi d'operació del flaix sigui sempre el mateix, diversos avenços tècnics han permès variar-ne la quantitat de llum emesa, de manera que es ''regula'' la exposició final. Aquesta regulació es pot fer de varies maneres, que es detallen a continuació: == Manual == Es la forma mes senzilla, la majoria de flaixos antics no permetien cap forma de regulació, i, només els mes sofisticats, permetien regular la potencia en passos discrets, <math>\frac{1}{2}</math>, <math>\frac{1}{4}</math>, <math>\frac{1}{8}</math>... === Forma de treball amb un flaix manual === Per treballar amb el flaix en manual no queda mes remei que aplicar la formula del nombre guia. Molts flaixos manual, però, porten una taula de obertures i distancies de manera que ens eviten la necessitat del càlcul. == Automàtic == El següent pas en l'evolució dels flaixos va ésser l'aparició dels denominats flaixos ''automàtics'' o, fins i tot, a l’època, denominats ''computeritzats''. El que fan aquest flaixos es mesurar la llum reflexada per el motiu amb una cèl·lula que tenen al davant, de forma que quant calculen que el motiu ja ha rebut suficient exposició, tallen el pols de llum. La majoria de flaixos automàtics tenen un pilot anomenat O.K. que ens indica il·luminant-se breument si el motiu ha rebut la suficient exposició. === Forma de treball amb un flaix automàtic === En un flaix automàtic cal seguir els següents passos # Posar la sensibilitat de la pel·lícula en les taules de càlcul que solen tenir al darrera. # Seleccionar una de les opcions de potencia, normalment codificades per colors, segons la distancia ''màxima'' a que vulguem treballar i la obertura màxima del nostre objectiu. # Posar la obertura indicada per al programa seleccionat a la càmera. # Seleccionar a la càmera una velocitat igual o inferior a la màxima de sincronisme de flaix. Si es deixa en automàtic, assegurar-se de que la velocitat seleccionada per la càmera es igual o inferior a la màxima de sincronisme per flaix. # Encendre el flaix (si no ho estava ja) i esperar a que s'encengui el pilot de "ready" (llest). # Prendre la imatge. == TTL == TTL son les sigles de ''Through The Lens'', "a través de les lents". Això vol dir que la mesura de la llum del flaix es fa a traves de l'objectiu de la càmera. Naturalment això es molt més exacte que en el cas de la cèl·lula del flaix, doncs el camp de visió s’adapta perfectament a la imatge que anem a prendre. Un possible inconvenient es que algunes càmeres redueixen l’ús del TTL als modes d’us mes comuns, impedint fer fotografies que d’altre manera serien perfectament factibles amb l’equip en qüestió. === Versions de TTL === Cada fabricant a anat incorporant les seves pròpies variacions i capacitats al TTL. Les més conegudes son: *E-TTL :Es la versió de Canon. Molt bàsicament consisteix a fer un preflaix abans de fer la exposició per comparar la lectura del fotòmetre amb i sense flaix i decidir la exposició *3D :Es la versió de Nikon. Combina la informació del fotòmetre amb la informació de distancia d’enfocament del objectiu. = Altres qüestions en l’ús de flaixos. = == Els ulls vermells == És molt corrent que en fotografies amb flaix dels que porten incorporades les càmeres quedin els ulls vermellosos. Això succeeix perquè es reflexen els vasos sanguinis del fons de l’ull. La solució es separar mes el flaix de la càmera (si es pot) o pujar el nivell d’il·luminació perquè el subjecte tanqui una mica la retina. == Us de difusors == El flaix de per si emet una llum molt dura. Això es pot solucionar (a costa de perdre intensitat de llum) posant un difusor i/o un reflector. {{esborrany}} 1844 4198 2006-01-26T19:51:45Z Vedranell 12 [[Apunts de fotografia]] {{benvinguda}} == Benvingut! == Veig que t'has ficat amb la qüestió de fórmules matemàtiques. Només volia dir-te que existeix la pàgina [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:F%C3%B3rmula Ajuda:Fórmula] a la Viquipèdia, on explica com es fa. Si tens cap problema no dubtis en preguntar a qualsevol usuari o a la Taverna.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:16, 19 des 2005 (UTC) == [[Apunts de fotografia]] == Hola. És possible que en un temps ningú no hi faci cap aportació, entre d'altres coses perquè aquí encara som pocs col·laborant. Si el projecte creix i venen més col·laboradors, potser sí que el llibre arriba a un punt de desenvolupament prou com per considerar-lo acabat. Els enllaços que ja estan en blau ja els consideres "acabats"? Si és així, si us plau, posa-li la [[Imatge:100%.png]]. Moltes gràcies per la teva aportació. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 19:51, 26 gen 2006 (UTC) 1845 3896 2005-12-20T00:12:00Z Martorell 14 <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | [[Image:Wikimedia-logo.png|50px|The Wikimedia Logo]]<br /> [[Image:Red_copyright.png|50px|Copyrighted]] | <center>''This image is [[w:C <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | [[Image:Wikimedia-logo.png|50px|The Wikimedia Logo]]<br /> [[Image:Red_copyright.png|50px|Copyrighted]] | <center>''This image is [[w:Copyright|copyrighted]] by the '''[http://wikimediafoundation.org/wiki/Home Wikimedia foundation]'''. It is one of the official logos or designs used by the Wikimedia foundation or by one of its projects.'' '''''Notwithstanding any other statement on this page this image has not been licensed under the GFDL.'''''<br />'''&copy; & &trade; All rights reserved, Wikimedia Foundation, Inc..'''</center> |} [[Category:CopyrightByWikimedia|{{PAGENAME}}]] 1846 3899 2005-12-20T19:04:07Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/dof]] moved to [[Apunts de fotografia/Profunditat de Camp]] = Qué és la profunditat de camp = La profunditat de camp es un terme que fa referencia a la zona de la escena que queda correctament enfocada en prendre la imatge. Aquesta zona es més o menys gran depenent de molts factors. Segons unes formules que veurem després, la profunditat de camp varia segons: ; Apertura : A més apertura menys profunditat de camp. ; Distancia d'enfoc : A més distancia mes profunditat de camp. ; Distancia focal : A més distancia focal menys profunditat de camp. ; Cercle de confusió : Com mes petit es el cercle de confusió menys profunditat de camp. = Conceptes emprats = == Cercle de confusió == Mida del punt mes gran que pot haver-hi a la imatge de forma que es continui veient com un punt, sense veures com un cercle o taca} Un dels conceptes sovint mes malentesos es el de cercle de confusió. Aquest terme fa referencia a la mida del punt mes gran que pot haver-hi a la imatge de forma que es continui veient com un punt, sense veures com un cercle o taca. Naturalment aquest concepte es totalment relatiu, i depen de factors com l'agudesa visual de la persona que observa la imatge o la mida en que es presenta aquesta. Com que normalment a l'hora de pendre imatges no es pot parar en tants detalls, s'ha pres com normal el tenir un cercle de confusio que correspongui a 1/1440 de la diagonal de la imatge. El fet de mesurar-lo de relativament a la mida de la imatge ens lliura del primer factor important: la escala d'ampliació. Així sont valors habituals: {| align=center ! format !! negatiu !! c.d.c. |- | APS-C || 15&times;22,5 mm || 19 &mu;m |- | 135 || 24&times;36 mm || 30 &mu;m |- | 120 || 60&times;45 mm || 50 &mu;m |- | || 60&times;60 mm || 60 &mu;m |- | || 60&times;90 mm || 75 &mu;m |+Cercles de confusió per als formats mes corrents de negatiu |} Es de notar que algunes marques d'aparells fotografics consideran aquest estandar insuficient i prenen com a cercle de confusió normal el 1/1800 ó, inclús, el 1/2000 de la diagonal de la imatge. == Hiperfocal == A partir de les formules que veurem més endavant, neix el concepte de ''hyperfocal''. La hyperfocal es la distancia si enfoque a la qual la profunditat de camp s'extendra desde la meitat de aquesta distancia fins a l'infinit. Un exemple: La hiperfocal en determinades condicions es de 5m. Si enfoquem a 5m tindrem una imatge on tot sembli correctament enfocat desde 2,5 m fins al infinit. = Fórmula de la profunditat de camp = La màxima i mínima distancia d'enfoc ve donada per: <center><math> d = \frac{D}{1 \pm \frac{f \cdot c \cdot (D-L) }{L^2}} </math></center> on ; D : és la distancia d'enfoc ; f : és l'apertura ; c : és el diametre del cercle de confusió ; L : és la distancia focal d'aquí es dedueix que: <center><math> \frac{1}{d} = \frac{1}{D} \pm \frac{f \cdot c}{L^2} \cdot \frac{D-L}{D} </math></center> i, savent que: <center><math> h = \frac{L^2}{f \cdot c} </math></center> resulta: <center><math> \frac{1}{d} = \frac{1}{D} \pm \frac{1}{h} \cdot \frac{D-L}{D} \approx \frac{1}{D} \pm \frac{1}{h} </math></center> o, per <math>D \gg L</math>: <center><math> \qquad d_{min} \approx \frac{1}{\frac{1}{D}+\frac{1}{h}} \qquad d_{max} \approx \frac{1}{\frac{1}{D}-\frac{1}{h}} </math></center> {{esborrany}} 1847 3900 2005-12-20T19:04:07Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/dof]] moved to [[Apunts de fotografia/Profunditat de Camp]]: Error al crear-la #REDIRECT [[Apunts de fotografia/Profunditat de Camp]] 1848 3902 2005-12-20T19:20:54Z Devegades 40 Resum de la classe sobre composició i alguns dels conceptes presentats. = Introducció = La composició es una caracteristica estudiada a la pintura i altres arts molt abans de l'aparició de la fotografia. Tot i que hi han coses molt particulars de la fotofrafia, en gral, es bo fixar-se en les normes de composició que s'han anat desenvolupant en pintura, escultura, paisatgisme, arquitectura i altres arts. En general cal buscar la '''sencillesa''', es a dir, disminuir el nombre de subjectes que apareixen a l'imatge. = Distribució estática = Hi han diverses distribucions estátiques que s'han emprat moltes vegades en composicions estátiques com bodegons, paisatges i altres composicions. ; Distribucions verticals : Donen la sensació de força, de tensió. ; Distribucions oblicues : Donen la sensació de un proces dinàmic. ; Distribucions horitzontals : Donen la sensació de equilibri, de calma, de '''mort'''. ; Distribució en S : Son distribucions que "ajuden". ; Distribució en triangle : Son distribucions típiques de retrat i de bodegó ; Distribució en L : Son distribucions típiques de bodegó ; Distribució en cercle : ; Decorat teatral : Es una distribució en tres planells; fons, acció i front. = El ritme = == La regla dels terços == Es la regla mes coneguda. Consisteix a posar els elements principals de la imatge en els punts nodals creats en dividir la imatge en una cuadricula de 3x3 parts iguales, tal i com es veu a la figura \ref {fig.Regla_tercos}. \begin{figure}[htbp] \label{fig.Regla_tercos} \begin{center} \includegraphics*{composicio/tercos.eps} \end{center} \caption{Regla dels terços} \end{figure} == La regla aurea == Es una forma de dividir la imatge de manera que quedin dues parts que siguin proporcionals a les de la divisió aurea. Aquesta estableix que una recta sigui dividida en dues parts de manera que \emph{la proporció entre la part més petita i la mes gran sigui igual a la proporció entre la part mes gran i el tot}. Aixó correspon, aprox., a una distribuicio 1.618. Matematicament si prenem 1 per a la part "gran" i x per la petita, i, doncs, <math>1+x</math> per al total, queda: <center><math> \frac{x}{1} = \frac{1}{1+x} ; x^2+x=1 ; x^2+x-1=0 ; x \approx 0.618 </math></center> S'en pot veure un exemple de divisions horitzontal i vertical a la figura <center> \begin{figure}[htbp] \includegraphics*{composicio/aurea.eps} \caption{Regla aurea} \end{figure} </center> = Aires = En una imatge son tan important els subjecte com els espais que hi han entre ells. Aquest espais es denominan "aires" == El moviment == = Perspectives = == Escala == == Perspectiva atmosfèrica == Es la perspectiva típica de quan es mira al horitzo, en que hi han muntanyes o similar llunyanes que van perdent claretat amb la llunyania. == Perspectiva xinesa == == Perspectiva lineal == = Altres efectes = == Efectes del color == == Efectes de to == = Procediment de treball = * '''Localitzar''' els centres d'interès. * '''Analitzar''' el tema. ** '''Localitzar''' els elements de la escena. ** Veure com es '''relacionen'''. * '''Col·locar''' els centres d'interès segons la regla dels terços o la perspectiva aurea. * '''Omplir''' l'encuadre: Acostarse i/o simplificar. {{esborrany}} 1849 3904 2005-12-20T19:22:09Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/filtres]] moved to [[Apunts de fotografia/Els filtres]]: canvi dels enllaços #REDIRECT [[Apunts de fotografia/Els filtres]] 1850 3906 2005-12-20T19:23:13Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/flaix]] moved to [[Apunts de fotografia/El flaix]]: canvi dels enllaços #REDIRECT [[Apunts de fotografia/El flaix]] 1851 3908 2005-12-20T19:35:51Z Devegades 40 Aquest classe va estar molt centrada en la fotografía química, doncs molts dels efectes que es produeixen no succeeixen en el mon digital. = Sobre la pel·lícula = == La sensibilitat == Pot semblar que per fer fotografía nocturna es important utilitzar pel·licules d'alta sensibilitat, pero en realitat no es així. La falta de llum es compensa amb temps d'exposició, baixant al domini dels segons o inclus als minuts, i aixó dona tot una nova perspectiva a la imatge que anirem veient. Un cop alliberats de la restricció de la sensibilitat, moltes vegades s'utilitza pel·lícula de sensibilitat normal per les seves caracteristiques de gra i, molt importat, de latitud. La pel·lícula normal es capaç d'enregistrar escenes de molt de contrast, i aixó, com veurem, es crucial per a la fotografia nocturna. == Mesura de la llum == Utilitzar sempre el diafragma obert al maxim, i, si es posible, amb l'objectiu mes luminos de que es disposi. Si la mesura es fora de rang, intentar pujar la sensibilitat. Si així funciona la mesura, prendre nota del valor i calcular el nou valor per a la sensibilitat que realment tenim. == La (falta de) reciprocitat de les pel·licules == El problema mes immediat amb que ens podem trobar en fer exposicions superiors a approx. 1 segón es la falta de reciprocitat de les pel·licules. Aquesta es posa de manifest per una merma de la sensibilitat a nivells de llum molt baixos o a temps d'exposició molt curts (<math>< 5.000 s^{-1}</math>). Per compensar aquesta perdua de sensibilitat cal aumentar el temps d'exposició segons les caracteristiques donades per el fabricant per a cada pel·lícula. Aquesta perdua de sensibilitat es característica de cada emulsió. Aixó fa que en pel·licules de color, per exemple, es descompensin els color de la pel·lícula doncs cada una de les capes de color per sensibilitat de manera no uniforme amb la resta. Per aixó, per a les pel·licules de color, el fabricant dona una taula no solament de compensació de la exposició sino també de filtres de correcció de color que cal emprar. Un altre efecte bastant marcat es el aument exagerat de contrast que cal compensar tot reduint el revelat. [Es podría aprofitar aquest fet per donar més contrast a escenes que no en tinguin?] [Deducció meva: Soposo que l'aument de contrast és degut a que la perdua de sensibilitat es proporcional (quasi logaritmica) a la baixada dels nivells de llum. Aixó deu fer que, si per ex., exposem per EV 2, una part de la escena que sigui a EV 4 quedi, en realitat, en zona VIII o IX en lloc de VII perque la emulsió te mes sensibilitat a EV4 que a EV2.] = Diferents tecniques artístiques = '''Sobreexposar''' per posar de manifest els detalls mes foscos juntament amb el subjecte. Aixó fa que apareixi una imatge extranya que, a primera vista, sembla presa de dia pero que, un cop que ens hi fixem, mostra aspectes fantasmagorics, com les multiples hombres degudes a les multiples fonts de llum. '''No usar tripode''' buscant que l'imatge surti lleugerament moguda Aixó, juntament amb la foscor i el contrast exagerat de les imatges nocturnes,pot donar un aire eteri i surrealista que, devegades, dona resultats molt positius. = Comentaris en general = Els llocs cambien competament de la nit al dia. Un lloc sense cap interes de dia pot cobrar molt d'interes de nit, i a la inversa. Exemples de llocs naturalment interesants son zones amb rerafons industrials, ports, vistes elevades dels teulats d'una població. Tot i que mitjançant el control del contrast es pugui millorar l'imatge cal no abusar-ne doncs acabariem fent una imatge que sembli presa de dia, sense cap interés a destacar. {{esborrany}} 1852 3909 2005-12-20T19:43:46Z Devegades 40 Els objectius, desprès de la pel·lícula o el sensor son el anima-mater de la fotografia. Son els aparells òptics que permeten recollir la llum projectada per una escena i formar-ne una imatge sobre el captador. = Distancia focal = Es la distancia teòrica a la que estaria una lent perfecte i extremadament petita de la imatge projectada sobre el sensor. A la practica, donada la complexa construcció dels objectius, es una dada que ens dona el fabricant i que ens creurem tal qual. == Objectius normals == Estrictament son els objectius que tenen una longitud focal igual a la diagonal del sensor. En la pràctica s'inclouen tot un marge de longituds per sobre i per sota d'aquesta. En 35mm es consideren normals els compresos entre 40 i 60 mm. == Gran angulars == Son els objectius de longitud focal inferior a la normal. En 35mm es consideren per sota dels 35mm. Com indica el seu nom, la seva principal avantatge es que abasten molt de camp, permeten fer fotografies en espais reduïts que no "cabrien" en una càmera normal. == Teles == Son els objectius de longitud focal superior a la normal. En 35mm es consideren a partir dels 70mm. El primer que ve al cap quant es pensa en un teleobjectiu sol ésser el fotografiar objectes llunyans, però això es només una de les múltiples aplicacions que tenen. == Altres == Hi han objectius especials com els ulls de peix que donen un angle de cobertura extrem o els de control de perspectiva per arquitectura. = Obertura = L'obertura, o emph{número f}, es la relació entre la distancia focal i el diàmetre de la pupil·la d'entrada. <center><math> obertura = \frac{distancia focal}{pupil\cdot la d'entrada} </math></center> La obertura d'un objectiu acostuma a ésser variable. Es varia mitjançant el \index{Diafragma}\emph{diafragma} que es una forat que es pot variar de mida per permetre passar mes llum o menys. En les cameres mes senzilles el diafragma es una simple lamina amb un o diversos forats que es desplacen per quedar posats davant del objectiu. Normalment, però, esta format per una sèrie de lamines format un anell que s'obre o es tanca de forma variable. {{esborrany}} 1853 3913 2005-12-20T20:23:06Z Devegades 40 Arreglar taules = Tipus de pel·lícules = Hi han molts tipus de pel·lícules des de les normals de us d'afeccionat fins a altament especialitzades per a usos científics i /o mèdics. Els tipus mes normals son: == Pel·lícules negatives de color == Es la pel·lícula mes normal per a us d'afeccionat. Les seves característiques son molt tolerants; solen estar dissenyades per permetre errors moderats per part del usuari. == Pel·lícules positives de color == Son les tradicionals "diapositives". Es caracteritzen per un gran contrast i poca latitud, permetent poc error de exposició. == Pel·lícules negatives en blanc i negre == Es la pel·lícula tradicional de blanc i negre. Es la que te una mes gran latitud d'exposició, arribant a captar fins a 9 a 11 punts de exposició. == Pel·lícules positives en blanc i negre == Son diapositives en blanc i negre. No son gaire habituals, i, en la actualitat (2003) només hi ha una marca comercial que les produeixi, la Agfa Scala, que requereix ésser revelada en el seu propi laboratori (a Barcelona). == Pel·lícules d'infrarojos == Son pel·lícules de blanc i negre o de fals color que permeten captar la banda infraroja del espectre (>720nm). Algunes d'elles requereixen cures molt especials, tant en la manipulació i exposició com a l'emmagatzematge. = La Sensibilitat = La sensibilitat es la mesura de la resposta de l'element sensible a la intensitat de la llum rebuda. Tradicionalment s'han utilitzat els sistemes ASA i DIN , però ja fa un temps es varen unir en el sistema ISO. Es pot veure la seva equivalència a la taula \ref{t_sensibilitats} a la pàgina \pageref{t_sensibilitats}. La taula \ref{tab.comp_sensibilitats} a la pàgina \pageref {tab.comp_sensibilitats} ens compara les característiques de les pel·lícules segons la seva sensibilitat. {| align=center border=1 ! ! Lentes !! Mitjanes !! Ràpides |- ! Sensibilitat | < 100 || 100 a 400 || > 400 |- ! Gra | Fi || Normal || Elevat |- ! Saturació de colors | Elevada || Normal || Poca |- ! Contrast | Elevat || Normal || Reduït |+Comparativa sensibilitats |} {| align=center border=1 ! ASA !! DIN !! ISO !! Us habitual |- | 50 || 18º || ISO 50/18º || Pel·lícula de baixa sensibilitat i normalment de gra molt fi. |- | 100 || 21º || ISO 100/21º || Pel·lícula de sensibilitat normal. Apte per a situacions de llum forta al exterior. |- | 200 || 24º || ISO 200/24º || Pel·lícula de sensibilitat mitja-alta. Apte per a situacions de llum normal/moderada al exterior. |- | 400 || 27º || ISO 400/27º || Pel·lícula de sensibilitat alta. Apte per a situacions de interior o de llum moderada al exterior. |- | 1600 || 33º || ISO 1600/33º || Pel·lícula de sensibilitat molt alta. Apte per a situacions de llum molt reduïda. |+Equivalències de sensibilitats i us general |} == Sistema ASA == El sistema ASA, de la American Standards Association, mesura la sensibilitat de la pel·lícula segons una escala lineal de llum. Es el sistema mes conegut. Cada augment de la sensibilitat de un pas dobla la sensibilitat ASA. Així, son valors típics 100 ASA, 200 ASA, 400 ASA, 1600 ASA. == Sistema DIN == Es un sistema alemany del Deutsches Institut für Normung. Mesura la sensibilitat en graus en terços de pas. Els valors típics son 21º DIN, 24º DIN, 27º DIN, 33º DIN. == Sistema ISO == Es el sistema de la International Organization for Standardization ( Suïssa). Es la simple comunió del sistemes ASA i DIN en una sola notació. Ex.: 100 ASA = 21º DIN = 100/21º ISO. = Formats de pel·lícula = La taula \ref{tab.pelicula.formats} a la pàg. \pageref {tab.pelicula.formats} ens descriu es principals tipus de format de pel·lícula. {| align=center border=1 ! Format !! Mida im. !! Comentari |- | 10x15 || 10x15mm || Es un format en miniatura utilitzat per algunes micro-cameres. |- | 135<br>35mm || 24x36mm || Es l'anomenat format universal |- | 120<br>220 || 60mm x diversos || En un rodet en cinta sense carcassa protectora que actualment te un us principalment professional d'estudi.<br>És l'anomenat format mig (que '''no''' es el mateix que el mig format). |+Formats mes coneguts de rodets |} = Conservació de la pel·lícula = Les pel·lícules tenen diferents processos de '''maduració''' segons que siguin professionals o de afeccionat. Les pel·lícules d'afeccionat estan pensades per madurar de forma lenta en un parell d'anys, de manera que els resultats obtinguts no varien gaire encara que passi el temps. Les pel·lícules professionals, en canvi, maduren ràpidament a temperatura ambient, i es convenient guardar-les sempre a baixa temperatura. La millor manera de emmagatzemar pel·lícula per períodes moderats de temps (alguns mesos) es a la nevera, en els seus envasos originals per a protegir-la totalment de la humitat. En cas de haver-la de emmagatzemar per períodes de temps mes prolongats (anys) cal posar-la en el congelador, també ben protegida de la humitat. Tant en un cas com a l'altre, en el moment de treure la pel·lícula de la nevera cal esperar unes hores perquè torni a temperatura ambient '''abans d'obrir l'embalatge'''. ---- {{esborrany}} 1854 4809 2006-05-22T15:02:46Z Sokaki 69 = Descripció bàsica d'una càmera = = Tipus de càmeras = ; Compacta : És el tipus de càmera més conegut. Es caracteritza per les seves formes compactes i petites que permeten transportar-la amb comoditat i per estar, generalment, totalment automatitzada. És la càmera ideal per qui vol fer fotografies d'esdeveniments familiars i de les vacances sense més complicacions. ;; Compacta d'un sol ús :: Cada cop es fan més càmeras compactes d'un sol ús. Són molt senzilles i no cal esperar-ne gran cosa, però són molt adequades per sortides informals o esportives i, els models amb flaix, per reunions festives. ; Instantània : Càmeres per a pel·lícules instantànies. Tradicionalment de Polaroid \textregistered, però últimament també d’altres fabricants com Fuji\textregistered. ; Reflex : La seva característica principal, i que és allò que els dona nom, és el tenir un mirall entre l'objectiu i la pel·lícula que dirigeix la imatge provinent de l'objectiu cap a un visor. Això permet que el que es vegi pel visor sigui emph{exactament} el que es projectarà sobre el sensor (si bé és habitual que es retalli una mica les vores de la imatge).<p>Antigament solien ésser càmeras amb dos objectius. El superior era el que incorporava un mirall que projectava la imatge sobre el visor. L'inferior era el que realment feia la foto. ;; Reflex d'un sol objectiu (SLR) :: Són les càmeras mes versàtils per als aficionats. Per la seva construcció permet un canvi fàcil d' objectius i de tota una sèrie d'accessoris. A més a més tant el seu pes i volum com el preu son relativament moderats. ;; Reflex digital (DSLR) :: És la versió digital de la càmera reflex. En parlar de reflex digital es dona per suposat que es tracta d'un únic objectiu. ;; Reflex de dos objectius (TLR) ---- {{esborrany}} 1855 4211 2006-01-30T15:52:42Z Marb 39 {{navegar|llibre=So |actual=Audició i sistema auditiu |anterior=Propagació del so |següent=Soroll, efectes i insonorizació }} =Audicio i Sistema Auditiu= L''''audició''' són els processos psicofisiològics proporcionen a l'home la capacitat de sentir/escoltar. Més enllà de les ones sonores (física del so), el procés de l'audició humana implica '''processos fisiològics''', derivats de l'estimulació dels òrgans de l'audició, i '''processos psicològics''', derivats de l'acte conscient d'escoltar un so. Podem dividir el sistema auditiu en dos parts: *'''Sistema auditiu perifèric''' ('''l'oïda'''), responsable dels processos fisiològics que capten el so i l'envia al cervell. *'''Sistema auditiu central''' (nervis auditius i cervell), responsable dels processos psicològics que conformen el que es coneix com a percepció sonora. ==Breu resum del procés d'audició== L'orella capta les ones sonores que es transmeten a través del conducte auditiu fins al timpà. El timpà és una membrana flexible que vibra quan li arriben les ones sonores, esta vibració arriba a la cadena d'ossets que amplifiquen el so i ho transmet a l'orella interna a través de la finestra oval. Finalment les vibracions "mouen" els dos líquids que existixen en la còclea (perilinfa i endolinfa), deformant les cèl·lules ciliades existents en l'interior. Estes cèl·lules transformen les ones sonores en impulsos elèctrics que arriben al nervi auditiu i d'este nervi a la corfa auditiva que és l'òrgan encarregat d'interpretar els sons. ==Sistema auditiu perifèric== '''El Sistema auditiu perifèric''' és el responsable dels processos fisiològics de l'audició. Estos processos permeten captar el so i transforma-ho en impulsos elèctrics suceptibles de ser enviats al cervell a través dels nervis auditius. El sistema auditiu perifèric el constituïx l'oïda. L'oïda humana es dividix en tres parts: #'''L'oïda externa''', que canalitza l'energia acústica. #L'oïda mig, que transforma l'energia acústica en energia mecànica, transmetent-la - i amplificant-la- fins a l'oïda interna. #'''L'oïda interna''', on es realitza la definitiva transformació de l'energia mecànica en impulsos elèctrics. ===Oïda Externa=== Quan el so arriba a l'orella, les ones sonores són arreplegades pel pavelló auricular (o aurícula). El pavelló auricular, per la seua forma helicoïdal, funciona com una espècie de "embut" que ajuda a dirigir el so cap a l'interior de l'oïda. Sense l'existència del pavelló auricular, els fronts d'ona arribarien de forma perpendicularment i el procés d'audició resultaria ineficaç (gran part del so es perdria): * Part de la vibració penetraria en l'oïda. * Part de la vibració rebotaria sobre el cap i tornaria en la direcció de què procedia. (reflexió). * Part de la vibració aconseguiria rodejar el cap i continuar el seu camí. (difracció). El pavelló auricular humà és molt menys direccional que el d'altres animals (com els gossos) que posseïxen un control voluntari de la seua orientació. (Els gossos poden moure les orelles a voluntat, els humans no). Una vegada que el so ha sigut arreplegat el so, les vibracions provocades per la variació de pressió de l'aire creuen el canal auditiu extern i arriben a la membrana del timpà, ja en l'oïda mig. El conducte auditiu actua com una etapa de potència natural que amplifica automàticament els sons més baixos que procedixen de l'exterior. Al mateix temps, en el cas contrari, si es produïx un so molt intens que pot danyar l'oïda, el conducte auditiu segrega cerumen (cera), amb la qual cosa tanca parcialment el conducte, protegint-lo. ===Oïda Mitja=== En l'oïda mitja, es produïx la transducció, és a dir, la transformació l'energia acústica en energia mecànica. En este sentit, l'oïda mig és un transductor mecanicoacústic. A més de transformar el senyal, abans que esta arribe a l'orella interna, l'oïda mitja l'haurà amplificat. La pressió de les ones sonores fa que el timpà vibre espentant als ossículs, que, al seu torn, transmeten el moviment del timpà a l'orella interna. Cada ossícul espenta al seu adjacent i, finalment a través de la finestra oval. És un procés mecànic, el peu de l'estrep espenta a la finestra oval, ja en l'oïda interna. ===Oïda Interna=== la força que espenta la venda oval és unes 20 vegades major que la que espentava a la membrana del timpà, la qual cosa es deu a la diferència de tamany entre ambdós. Esta pressió exercida sobre la finestra oval, gràcies a l'helicotrema penetra en l'interior de la còclea (caragol) i posa en moviment el líquid limfàtic (endolinfa o limfa) que esta conté. El líquid limfàtic es mou com una espècie d'onada i , transmet les vibracions a les dos membranes que conformen la clòcea (membrana tectorial, la superior, i la membrana basilar, la inferior). Entre ambdós membranes es troba l'òrgan de Corti, que és el transductor pròpiament dit. En l'òrgan de Corti es troben les cèl·lules receptores. Existixen aproximadament 24.000 D'estes fibres piloses, disposades en 4 llargues files que són les que arrepleguen la vibració de la membrana basilar. Com la membrana basilar varia en massa i rigidesa al llarg de la seua longitud la seua freqüència de ressonància no és la mateixa en tots els punts: * En l'extrem més pròxim a la finestra oval i al timpà, la membrana és rígida i lleugera, per la qual cosa la seua freqüència de ressonància és alta. * Al contrari, en l'extrem més distant, la membrana basilar és pesada i suau, amb la qual cosa la seua ressonància és baixa freqüència. El marge de freqüències de ressonància disponible en la membrana basilar determina la resposta en freqüència de l'oïda humana, les audiofreqüències que van des dels 20 Hz fins als 20 kHz. Dins d'este marge d'audiofreqüències, la zona de major sensibilitat de l'oïda humana es troba en els 1.000 I els 5.000 Hz. Esta resposta en freqüència de l'oïda humana, permet que siguem capaços de tolerar un rang dinàmic que va des dels 0 dB (llindar d'audició) als 120 dB (llindar de dolor) El moviment de la membrana basilar afecta les cèl·lules de l'òrgan de Corti de forma diferencial, en funció de la seua freqüència de ressonància. Al ser espentades contra la membrana tectorial, les cèl·lules piloses generen patrons característics de cada to o (freqüència), que a l'arribar ací, al final del procés fisiològic, són idèntiques a la so original. En funció d'estos patrons, al ser estimulades les cèl·lules piloses produïxen un component químic que genera els impulsos elèctrics que són transmesos als teixits nerviosos adjacents (nervi auditiu i, d'ací, al cervell), on es produirà la percepció del so gràcies al sistema auditiu central. Les cèl·lules de l'òrgan de Corti, (cèl·lules ciliars, capil·lars o piloses), no tenen capacitat regeneradora, és a dir, quan es lesionen es perd audició de forma irremeiable. A més, amb l'edat, descendix l'agudesa auditiva dels sers humans. [[Categoria:So]] 1856 4153 2006-01-23T10:38:20Z Arturo Reina 11 <gallery> Image:Ciel-leman.jpg|[[wiktionary:ca:Ennuvolat|Ennuvolat]] /[[wiktionary:ca:Núvols|Núvols]] Image:Img20040223 0019 de herscheid nordhelle.jpg|[[wiktionary:ca:Nevant|Nevant]] / [[wiktionary:ca:Neu|Neu]] Image:Trees-sky.jpg|[[wiktionary:ca:Cel ras|Cel ras]] Image:Regnbyge.jpg|[[wiktionary:ca:Ploure|Plovent]] / [[wiktionary:ca:pluja|Pluja]] Image:The sun1.jpg|[[wiktionary:ca:Sol|Sol]] Image:033216 ikea chimbleys croy.jpg|[[wiktionary:ca:Boira|Boira]] Image:Lightning3.jpg|[[wiktionary:ca:Llampec|Llampec]] Image:Hailstorm.jpg|[[wiktionary:ca:Calamarsada|Calamarsada]] o [[wiktionary:ca:Pedregada|Pedregada]] Image:White frost 1.jpg|[[wiktionary:ca:Gelada|Gelada]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1857 sysop 3935 2005-12-22T07:01:50Z MediaWiki default No matching items in log. 1858 sysop 3939 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default diff to penultimate revision 1859 sysop 3940 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default This site has restricted the ability to create new pages. You can go back and edit an existing page, or [[Special:Userlogin|log in or create an account]]. 1860 sysop 3941 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default Page creation limited 1861 sysop 3942 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default (default) 1862 sysop 3943 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default Block unregistered users 1863 sysop 3944 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default Sysops only 1864 sysop 5210 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default You may view and change the protection level here for the page <strong>$1</strong>. 1865 sysop 3946 2005-12-22T07:01:51Z MediaWiki default Unlock move permissions 1866 sysop 4360 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Your account does not have permission to change page protection levels. Here are the current settings for the page <strong>$1</strong>: 1867 sysop 5293 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Teniu $1 ($2). 1868 4448 2006-03-18T16:33:33Z Aljullu 42 {{Babel-3|ca|es-4|en-1}} ==Em podeu trobar == ===Altres projectes catalans=== *'''ca:''' Em podeu trobar a la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Aljullu Viquipèdia] *'''ca:''' Em podeu trobar al [http://ca.wiktionary.org/wiki/Usuari:Aljullu Viccionari] *'''ca:''' Em podeu trobar a les [http://ca.wikiquote.org/wiki/Usuari:Aljullu Viquicites] ===Altres projectes=== *'''en:''' Em podeu trobar a la [http://meta.wikimedia.org/wiki/User:Aljullu Wikimedia] *'''en:''' Em podeu trobar a la [http://commons.wikimedia.org/wiki/User:Aljullu Wikimedia Commons] ===Altres Wikipèdies=== *'''en:''' Em podeu trobar a la [http://en.wikipedia.org/wiki/User:Aljullu Wikipedia anglesa] *'''es:''' Em podeu trobar a la [http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Aljullu Wikipedia espanyola] 1869 4539 2006-03-27T19:09:16Z 85.59.116.95 {{Viquipèdia|HTML}} Aquest llibre tractarà del llenguatge .html o .htm Aquest llibre és un curs per aprendre les regles bàsiques de l'html i poder confeccionar pàgines web de manera senzilla. ===Requisits=== {{Llenguatge html}} Per poder seguir el curs és necessari: * PC * Connexió a internet * Paciència i ganes [[en:Programming:HTML]] [[es:Lenguaje HTML]] [[et:HTML]] [[ja:HTML]] [[nl:HTML]] [[Categoria:Llenguatge html]] 1870 3971 2005-12-28T20:47:06Z Aljullu 42 {{infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 1871 4781 2006-05-14T10:54:21Z Aljullu 42 /* Curs */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Introducció |anterior=Índex |següent=Regles bàsiques del codi }} {{Llenguatge html}} == Què és l'html? == L''''html''' és el llenguatge estandard creat per l'edició de documents web. Les sigles signifiquen: HyperText Markup Language (Llenguatge de Marques d'HiperText). El seu concepte consisteix a intercalar la informació (text, imatges, etc.) amb marques i etiquetes que indiquen a l'ordinador les accions a realitzar sobre la informació (posar text en negreta, colors, fer taules, o el llenguatge de l'arxiu). En aquest curs aprendrem a usar les marques i posar-les de forma convinguent. == Curs == En aquest curs començarem explicant les regles bàsiques de l'html, al tercer capítol crearem el primer document html, que poc a poc, i amb cada capítol millorarem afegint-hi imatges, taules, enllaços, format, etc. Farem una web d'entreteniment, amb passatemps, però es pot fer de qualsevol temàtica que volguem. [[Categoria:Llenguatge html]] 1872 3975 2005-12-28T21:05:14Z Aljullu 42 #REDIRECT [[Llenguatge html]] 1873 3981 2005-12-28T21:08:45Z Aljullu 42 [[Llenguatge html / Introducció]] moved to [[Llenguatge html/Introducció]]: Per millor-ne l'estil #REDIRECT [[Llenguatge html/Introducció]] 1875 4148 2006-01-18T13:55:22Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Regles bàsiques del codi |anterior=Introducció |següent=Crear un document html }} {{Llenguatge html}} == Elements i etiquetes == ===Elements=== Els elements són conjunts de lletres que indiquen alguna informació, a l'ordinador, de les lletres a les quals representen. Per exemple tenim la lletra '''P''' que ens indica que el text que representa és una línia a part. També n'és un exemple '''HTML''' que ens informa que tot el que conté està en codi html. ===Etiquetes=== L'escencial per poder crear un document html és saber com i quan posar els elements. Les etiquetes consiteixen a emmarcar l'element amb '''<'''''element'''''>''' quan comença i amb '''</'''''element'''''>''' quan acaba. ===Combinació=== Ens expliquem. Posem per cas que volem indicar que tot el que escriurem estarà en codi html, el que haurem de fer serà: <html> text </html>: quan volem que es començi a aplicar l'element emarcar-lo amb '''< >''' i quan volem que es deixi d'aplicar '''</ >'''. == Atributs i valors == ===Atributs=== Els atributs són les propietats que pots canviar dels elements. ===Valors=== Són les propietats que poden rebre els elements. ===Combinació=== Tos el atributs han d'anar acompanyats de valors, i tots els valors d'atributs. Els atributs i valors es posen al costat de l'element, dins els símbols '''< >'''. Per tant queda: '''<element ''atribut''="valor">'''. Per exemple a l'etiqueta html li podem aplicar l'atribut ''lang'', que significa el llenguatge. Els valors seran l'idioma amb el qual farem el text, en el nostre cas català, per tant 'ca'. De tal manera que ho deixarem així: <html ''lang''="ca"> text </html> No hem d'oblidar les següents regles: * Els atributs sempre han d'anar a la primera etiqueta, la "que obre". * L'ordre del atributs dins l'etiqueta no té importància. * Els atributs han d'anar separats de l'element amb un espai, i d'altres atributs també amb un espai. * L'atribut ha d'anar separat del valor per un signe d'igual (=). * El valor ha d'anar entre cometes dobles (" ") o simples (' ') == Altres regles == Hem de tenir present les altres regles següents: * És indiferent si escrivim les etiquetes i els valors en majúscules o minúscules. 1876 4786 2006-05-14T11:03:43Z Aljullu 42 /* Començar */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Crear un document html |anterior=Regles bàsiques del codi |següent=Escriure text }} {{Llenguatge html}} == Començar == Per començar és millor obrir un programa que ens serveixi, un ideal sería el Bloc de notes que incorpora l'ordinador, però si disposem de programes editors d'html com el Front Page obtingrem molts avantatges; això si, aquest tutorial està pensat per crear una web amb html sense ajuda de cap programa editor, o sigui, que si vols aprendre a fer webs amb Front Page aquí no hi trobaràs la informació. Primer de tot és important posar l'etiqueta d'html, perquè l'ordinador pugui reconèixer que estem treballant amb aquest llenguatge: <nowiki><html> </html></nowiki> Escrivim l'etiqueta per tancar perquè posteriorment no sen's oblidi, això si, haurem de recordar escriure entre les dues etiquetes. Ara crearem un títol i un cos, l'estructura per defecte de tots els documents html. <nowiki><html> <head> <title></title> </head> <body> </body> </html></nowiki> Hem posat una altra etiqueta: '''TITLE''', el que hi posem entre mig de la d'inici i de la de tancament serà el títol de la pàgina, aquest títol només el veurem, per exemple a la part de dalt del navegador, on ara us deu posar: ''Llenguatge html/Crear un document html - Viquillibres'' (o quelcom semblant). Tinguem present que aquest títol no es veurà a la pàgina, només servirà perquè el navegador l'anomeni. Les etiquetes de ''head'' (títol) i ''body'' és millor no barrejar-les. Ara ja tenim el document html preparat per començar-lo a editar. == Guardar el document == Sempre que vulguem guardar el document haurem de tenir en compte una cosa: per veure'n el resultat ha de ser html. Si l'hem creat amb el ''Bloc de notes'' per defecte se'ns guardarà com a .txt, haurem de cambiar-ho per .html De tal manera que el guardem com a "nom.html", així quan l'obrim se'ns obrirà l'explorador per poder veure el resultat. Si l'hem guardat com a .html, per tornar-lo a poder obrir amb el Bloc de notes (o el programa que utilitzem) haurem de fer clic amb el segons botó del ratolí i anar a la opció "Obrir amb" i allà seleccionar el programa. Quan obrim el document amb el navegador d'internet no hi veurem res, serà una pàgina en blanc. A les següents pàgines aprendrem com posar text, donar-l'hi format, imatges, enllaços, taules, etc. [[Categoria: Llenguatge html]] 1877 3994 2005-12-29T12:55:29Z Aljullu 42 #REDIRECT [[Llenguatge html]] 1879 4792 2006-05-14T11:22:26Z Aljullu 42 /* Encavassements */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Escriure text |anterior=Crear un document html |següent=Estil del text }} {{Llenguatge html}} Escriure text és la feina més fàcil, possiblement, de crear un arxiu html, però la cosa es complica al haver de donar-li format. == Esciure text == La manera més senzilla consisteix a escriure el text a qualsevol part de l'arxiu, per tant si tinguéssim una arxiu així: <nowiki><html> Podem escriure aquí? <head> Estem fent una prova per veure si queda bé el text. <title>Què és això?</title> </head> <body> </body> </html></nowiki> Quedaria un text sense format: <nowiki>Podem escriure aquí? Estem fent una prova per veure si queda bé el text.</nowiki> I el que volem aconseguir aquí és que el text tingui sentit. == Formes d'escriure == Tenim diferents formes d'esciure: ===Paràgraf=== Una forma fàcil d'escriure un text és creant diferents paràgrafs. Això ho aconseguim amb l'element '''P''' i les etiquetes <nowiki><P></nowiki> i <nowiki></p></nowiki> (en cas de que no vulguem aplicar cap etiqueta podem utilitzar l'element '''BR''' <nowiki><br></nowiki>, no cal tancar-lo i té la funció de fer un salt de línia. A aquestes etiquetes els podem atribuir els següents atributs: * Genèrics: ** Identificadors: ''id'', ''class'', ''style'', ''title'' ** i18n: ''lang'', ''dir'' * Transcisió: ''align'' =====Align===== Align significa alineació, i l'emprem quan volem justificar el text a l'esquerra (''left''), la dreta (''right''), a totes dues bandes(justify) o centrar-lo (center). L'utilitzarem així: <nowiki><p align="atribut">Text</p></nowiki> ===Encavassements=== Una de les millors formes d'escriure un document html és dividir-lo en seccions, això s'aconsegueix mitjançant els encavassaments. Partint de l'element '''H''' i nombre de l'1 al 6, s'aconsegueixen sis encavassements diferents, de l'1 el més gran fins el 6 més petit. Les etiquetes són: <nowiki><H1> text </h1> <H2> text </h2> <H3> text </h3> <H4> text </h4> <H5> text </h5> <H6> text </h6></nowiki> == Resultat == Combinant tots els elements anteriors poden sortir pàgines com aquesta: <nowiki><html> <head> <title>Els millors passatemps d'internet</title> <H1>Els millors passatemps d'internet</h1> <H3>Aquí trobareu els millors passatemps d'internet en català</h3> </head> <body> <p>Aquí hi posarem sudokus, sopes de lletres, laberints, etc.</p> </body> </html></nowiki> [[Categoria: Llenguatge html]] 1880 edit=sysop:move=sysop 4006 2005-12-29T19:55:10Z Vedranell 12 #REDIRECT [[Viquillibres:La taverna]] 1881 edit=sysop:move=sysop 4008 2005-12-29T20:00:18Z Vedranell 12 Evitar spam #REDIRECT [[Actualitat]] 1882 4787 2006-05-14T11:11:19Z Aljullu 42 /* Resultat */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Estil del text |anterior=Escriure text |següent=Imatges }} {{Llenguatge html}} == Elements d'estil == Hi ha els següents: * '''B''': Anomenat ''bold'', significa negreta, les seves etiquetes són <nowiki><b> i </b></nowiki>. * '''I''': Anomenat ''italic'', significa cursiva, les seves etiquetes són <nowiki><i> i </i></nowiki>. * '''U''': Anomenat ''underline'', significa subratllat, les seves etiquetes són <nowiki><u> i </u></nowiki>. * '''TT''': Els caracters apareixen a major separació entre ells, les seves etiquetes són <nowiki><tt> i </tt></nowiki>. * '''Big''': Significa gran, les lletres apareixen amb un major tamany, les seves etiquetes són <nowiki><big> i </big></nowiki>. * '''Small''': Significa petit, disminueix el tamany de les lletres, les seves etiquetes són <nowiki><small> i </samll></nowiki>. * '''Font''': Aquest element no té funció per si sol,les seves etiquetes són <nowiki><font> i </font></nowiki>. Hem d'aplicar-li algun del atributs següents: ** Size: Determina el tamany de les lletres, va de l'1 (més petit) al 7 (més gran), les seves etiquetes: <nowiki><font size="1"> i </font></nowiki>. ** Face: Determina l'estil de lletra que utilitzem, Arial, Comic Sans, Times New Rodman, Tunga, etc., les seves etiquetes són <nowiki><font face:"arial"> i </font></nowiki>. ** Color: Permet seleccionar el color de les lletres. Els valors poden ser de dos tipus: *** Noms: Poden ser els noms de colors amb anglès: red, green, blue, yellow, white, silver, fuchsia, etc. amb les etiquetes. <nowiki><font color="red"> i </font></nowiki>. *** Codis: Permeten fer molts més colors, però és díficil poder coneixer-l's pel codi: <nowiki><font color="#FFFF00"> i </font></nowiki>; això, per exemple això és el groc. * '''Center'''. * '''Spane''': Representa el fons del text, necessita els elements per servir: ** Style: Ens permet canviar el color s'hi escribim: ''style="background-color: color'' a la primera etiqueta; quedaría així: <nowiki><span style="background-color: red">El nostre text</span></nowiki>. ===Cites=== Tenim diferents elements per fer cites: * '''Blockquote''': Significa cita en bloc, és la més recomenada amb cites llargues. Les seves etiquetes són: <nowiki><blockquote> i </blockquote></nowiki> * '''Q''': Significa cita, s'utilitza per a cites curtes, les seves etiquetes són <nowiki><q> i </q></nowiki> * '''Cite''': Per anomenar l'autor de la cita, les seves etiquetes són <nowiki><cite> i </cite>.</nowiki> == Resultat == Ara ja som capaços de crear textos com aquest: <nowiki><html> <head> <title>Els millors passatemps d'internet</title> <H1><u>Els millors passatemps d'internet</u></h1> <H3><tt>Aquí trobareu els millors passatemps d'internet en català</tt></h3> </head> <body> <p><span style="background-color: black"><font face="Arial" color="white"><b>Aquí</b> hi posarem <i>sudokus</i>, sopes de lletres, laberints, etc.</font></span></p> <blockquote> <p>Pàgina web feta per els <cite>Viquillibres</cite>.</p> </blockquote> </body> </html></nowiki> [[Categoria: Llenguatge html]] 1883 4789 2006-05-14T11:20:10Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Imatges |anterior=Estil del text |següent=Llistes i taules }} {{Llenguatge html}} == Inserir una imatge == Per inserir una imatge utilitzem l'element '''IMG'''. Amb l'etiqueta <img> (sense etiqueta de tancar). Haurem de tenir present que per veure alguna imatge hem d'afegir-hi un atribut: * '''SRC''': Indica la direcció de la imatge, pot ser una imatge d'internet o del nostre ordinador: src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/Wikipedia-logo-ca.png". També tenim atributs que ens permeten modifica o personalitzar la imatge: * '''Height''' i '''width''': Determinen l'alçada (height) i l'amplada (width) de la imatge, els seus posibles valors són nombres: height="155" i width="135". * '''ALT''': Ens permet posar un text descriptiu a la imatge: alt="Logotip Viquipèdia". * '''Border''': Permet crear un contorn a la imatge: border="2". Combinant tots els elements anteriors quedaria així: <nowiki><img height="155" alt="Logotip Viquipèdia" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/Wikipedia-logo-ca.png" width="135"></nowiki> == Resultat == Ja podríem tenir una pàgina així: <nowiki><html> <head> <title>Els millors passatemps d'internet</title> <H1><u>Els millors passatemps d'internet</u></h1> <H3><tt>Aquí trobareu els millors passatemps d'internet en català</tt></h3> </head> <body> <p><span style="background-color: black"><font face="Arial" color="white"><b>Aquí</b> hi posarem <i>sudokus</i>, sopes de lletres, laberints, etc.</font></span></p> <h4>Laberints:</h4> <img height="300" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png" width="300" border="1"> <br> <img height="100" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Maze01-01.png" width="300" border="1"> <br> <img height="300" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Labyrinth.svg/500px-Labyrinth.svg.png" width="300"> <blockquote> <p>Pàgina web feta per els <cite>Viquillibres</cite>.</p> </blockquote> </body> </html></nowiki> 1884 4451 2006-03-21T17:39:10Z Aljullu 42 /* Salutacions */ {{benvinguda}} Gràcies per contribuir amb el llibre d'HTML. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 17:11, 31 des 2005 (UTC) ==PHP== Jo també sóc de HTML pero vull passarme a PHP :P com pots veure ja me registrat espero k ningu hem retregui el llibre (ja k ets l'unic k has contestat :) )--[[Usuari:Misto|Misto]] 23:47, 10 gen 2006 (UTC) ==Template== per fer un template no costa gaire per exemple guaita: *[[Template:PHP]] *[[Template:Babel-4]] *[[Template:Ciència i Tecnologia]] posat com si hu volguesis editar i veuras com està fet si no et serveix cap d'akest tipus sempre pots anar a la web de la viqui on hi ha les "plantilles" i ni ha un pilor o disenyarne un de nou... ja veuras k es facilet :) --[[Usuari:Misto|Misto]] 22:11, 12 gen 2006 (UTC) : Gràcies Misto, ja he creat un template pel llenguatge html, si no fos per tu mai l'hauria fet, si el vols veure: [[Template:Llenguatge html]] Me l'he copiat del PHP.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 07:56, 14 gen 2006 (UTC) :Ja le vist a cadat molt bé jo tb i posare els quadradets segueix aixi, salut!--[[Usuari:Misto|&#91;&#91;Usuari:Misto&#124;Misto]] (&#39;&#39;&#39;&#91;&#91;Usuari Discussió:Misto&#124;discussió...]]&#39;&#39;&#39;)]] 18:54, 24 gen 2006 (UTC) == Plantilla de notes == Hola: A la taverna he arreglat l'enllaç d'exemple de les plantilles per afegir notes a peus de pàgina. Ànims amb els teus projectes, i gràcies per crear [[Viquillibres:Estat]]. --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 16:10, 25 feb 2006 (UTC) == Salutacions == Hola, he vist que hi estàs posant moltes ganes al projecte. Personalment estic passant per uns moments que no hem permeten fer massa feina per la Viqui. Només volia dir-te que encara que hi hagi moments en que no hi ha ningú, que sàpigues que almenys jo vaig fent la ronda als canvis recents de manera regular, i intento ajudar quan puc i em deixen. I en definitiva que només volia saludar-te. Ànims! --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:06, 20 mar 2006 (UTC) :Gràcies pels ànims [[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] és cert que sembla que els Viquillibres estiguin morts... La veritat és que per mi és el projecte de Wiki més divertit de fer, però no sembla tenir gaire èxit... Com hauràs vist he creat alguns Viquillibres que pràcticament no estan ni començats, espero seguir-los fent més endavant, però per exemple el de [[DarkBASIC Pro]], he vist uqe la meva versió del programa no serveix, i per tant tardaré bastant a seguir-lo... Suposu que no passa res.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 17:39, 21 mar 2006 (UTC) 1885 sysop 4035 2006-01-01T09:49:59Z MediaWiki default This shows only images uploaded by $1. 1886 sysop 4036 2006-01-01T09:49:59Z MediaWiki default inclusion 1887 4043 2006-01-01T20:21:17Z Gangleri 44 __TOC__ __TOC__ 1888 4082 2006-01-10T21:10:57Z Gangleri 44 [{{SERVER}}{{localurl:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}|action=purge}} ↺] [{{SERVER}}{{localurl:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}|oldid={{REVISIONID}}}} rev-ID : {{REVISIONID}}]<br /> [{{SERVER}}{{localurl:special:Prefixindex|from=Gangleri&namespace=2}} special:Prefixindex|from=Gangleri&namespace=2] <br clear="all" /> __NOTOC____NOEDITSECTION__ ===== [[commons:User:Gangleri]] ===== [[Image:Redirect arrow without text.png|left]] ::* '''irc://irc.freenode.net/wikimedia''' ::* [[wikipedia:de:Benutzer:Gangleri]] ::* [[wikipedia:en:User:Gangleri]] ::* [[wikipedia:eo:Vikipediisto:Gangleri]] ::* [[wikipedia:is:Notandi:Gangleri]] ::* [[wikipedia:mi:User:Gangleri]] ::* [[wikipedia:ro:Utilizator:Gangleri]] ::* [[wikipedia:yi:באַניצער:Gangleri]] ::* '''[[meta:User:Gangleri]]''' [[de:Benutzer:Gangleri]] [[en:User:Gangleri]] [[eo:Vikipediisto:Gangleri]] [[is:Notandi:Gangleri]] [[mi:User:Gangleri]] [[ro:Utilizator:Gangleri]] [[yi:באַניצער:Gangleri]] 1889 4602 2006-04-02T15:18:46Z Pepetps 27 <small>[[Alemany:_Nivell_I|Continguts]] - [[Alemany: Nivell I Introducció|Introducció]] - <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1|Liçó 1]]<small> - [[Alemany: Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] <small>[[Alemany: Lliçó principiants 1P|Problemes]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1R|Respostes]] - [[Alemany:Lliçó principiants 1T|Test]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1TR|Respostes del Test]]<big> ---- <center> <big><big>'''Lliço 1 ~ ''Wie heißt du?'' Problemes'''</big></big> </center> ==Hola i adéu en alemany== Fes dos diagrames de Venn, un per salutacions i un per a despedides, mostrant el que li diries a un adult o a algú desconegut en oposició al que diries als teus amics (en alemany, evidentment=. Pots usar la lliçó com a referència. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Hola i adéu en alemany|Respostes]]>></big> ==L'alfabet alemany== 1. Recita l'alfabet alemany tan ràpid com puguis. Si pots, intenta millorar el teu temps fins que sigui menys de 4 segons. 2. Intenta deletrejar el teu nom en veu alta. Deletreja també el nom d'altres, fins que ho aconsegueixis amb soltura. 3. Deletreja en veu alta: 1. warum 2. spitze 3. toll 4. schlecht 5. wann 6. du 7. Herr 8. morgen 9. tschau 10. wiedersehen ''Opcional:'' Juga al joc del penjat en alemany German (amb paraules catalanes). <big>[[Alemany: Lliçó principiants#Nominatiu|Continue Lesson]]>></big> ==Nominatiu== Sense mirar la lliçó, intenta traduir aquests pronoms a l'alemany: # nosaltres ________ # ells ________ # ell ________ # tu _________ # jo ________ # vosté _________ # allò (objectes) ________ # vosaltres _________ # ella _________ <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Nominatiu|Respostes]]>></big> ==Noms== Tradueix del català a l'alemany o viceversa: # Hola. El meu nom és ____ (posa el teu nom ací). # Er heißt Johan. # Com et dius? # Sie heißen Gerd und Udo. # Es diu Eda. (femení) # Es heißt Graham. # Com es diu? (masculí) # Ich heiße Iris. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Noms|Respostes]]>></big> ==Verbs== Uneix aquestes frases amb la seua traducció <table> <tr> <td> <ol> <li>___ er hat</li> <li>___ Sie sind</li> <li>___ sie ist</li> <li>___ ich habe</li> <li>___ ihr habt</li> <li>___ sie haben</li> <li>___ es ist</li> <li>___ wir sind</li> <li>___ du hast</li> <li>___ sie hat</li> <li>___ ihr seid</li> <li>___ es hat</li> <li>___ Sie haben</li> <li>___ er ist</li> <li>___ wir haben</li> <li>___ sie sind</li> <li>___ du bist</li> <li>___ ich bin</li> </ol> </td> <td> <ol style="list-style-type: lower-alpha;"> <li>Nosaltres tenim</li> <li>Ells són</li> <li>Ella és</li> <li>Vosté té</li> <li>Ell té</li> <li>Tu tens</li> <li>Jo sóc</li> <li>Nosaltres som</li> <li>Vosaltres sou</li> <li>Allò és</li> <li>Ell és</li> <li>Ells tenen</li> <li>Vosté és</li> <li>Jo tinc</li> <li>Ella té</li> <li>Tu tens</li> <li>Vosaltres teniu</li> <li>Allò té</li> </ol> </td> </tr> </table> <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Noms|Respostes]]>></big> ==Com va?== Omple els buits: ''Ganz _______.'' ''_____ lala.'' ''_________. Sehr schlecht.'' ''Prima. Sehr ______.'' ''Gut! ________!'' (genial!) ''________.'' (malament) ''_______ gut. Miserabel.'' <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Com va?|Respostes]]>></big> ==Articles== Omple els buits:. 1. A. ''_____ heißt _____ Mann?'' B. ''___ ______ Herr Schmidt.'' 2. A. ''______ Morgen. Wie _______ Sie?'' B. ''____ heiße Thomas. Und wie heißt ___?'' A. ''Ich _______ Markus. ____ heißen sie, das _________ und ____ Frau?'' B. ''Die _____ _____ Frau Stilson, und das _________ heißt Uwe.'' 3. A. ''Wie _______ du? ____ heiße Karl.'' B. ''Ich heiße Wolfgang. Wie _______? A. ''___ geht so.'' 4. Basant-te en els articles definits, dedueix com seria el plural dels articles indefinits. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Articles|Respostes]]>></big> ==Formant frases== 1. Tradueix les següents frases a l'alemany. <ol style="list-style-type: lower-alpha;"> <li>Qui porta el nom de Josef?</li> <li>Ella es diu Sabrina?</li> <li>Quan tenim alemany?</li> <li>Com es diu el noi?</li> <li>On estàs?</li> <li>Com es diu la dona?</li> <li>Per què es diu Georg?</li> <li>Quan és ell un home?</li> </ol> 2. Contesta aquestes preguntes (en alemany). <ol style="list-style-type: lower-alpha;"> <li>Sie heißen Johannes und Christine.</li> <li>Es heißt "Volkswagen".</li> <li>Sie heißt Helga.</li> <li>Ich heiße Kirstin.</li> <li>Wir heißen Fritz und Werner.</li> <li>Er heißt Dirk.</li> </ol> <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Formant frases|Respostes]]>></big> 1890 4054 2006-01-05T09:31:41Z 195.77.104.3 ''recepta fàcil'' == INGREDIENTS (per a 4 persones) == * 4 talls de [[w:Provolone|formatge provolone]] d'un centímetre de gruix aproximadament * 1 [[w:tomàquet|tomàquet]] madur gros * [[w:sal (espècia)|Sal grossa]] * [[w:oli d'oliva|Oli d'oliva]] * [[w:orenga|Orenga]] == PREPARACIÓ == Engeguem el grill del forn per tal que s'escalfi durant 10 minuts, mentre tant prepararem el plat Tallem el tomàquet en rodanxes de mig centímetre Les posem en una font de forn A sobre hi posem els talls de formatge Hi tirem una mica d'oli, una mica de sal grossa i una mica d'orenga Quan el forn s'hagi escalfat prou, hi posem la font Ho deixem durant cinc minuts == CONSELLS == * Podem coure'l més o menys en funció dels gusts de cadascú * S'ha d'acompanyar de [[w:pa|pa]] de barra tallat en rodanxes * Aquest plat és perfecte com entremès, amb vi blanc jove i suau [[Categoria:Receptes de cuina]] 1891 4056 2006-01-06T17:15:43Z Vedranell 12 Logotip de Viquillibres. Fet per: [[Usuari:Martorell|Martorell]] Vegeu http://ca.wikibooks.org/wiki/Imatge:Logo_de_Viquillibres.png <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | Logotip de Viquillibres. Fet per: [[Usuari:Martorell|Martorell]] Vegeu http://ca.wikibooks.org/wiki/Imatge:Logo_de_Viquillibres.png <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | [[Image:Wikimedia-logo.png|50px|The Wikimedia Logo]]<br /> [[Image:Red_copyright.png|50px|Copyrighted]] | <center>''This image is [[w:Copyright|copyrighted]] by the '''[http://wikimediafoundation.org/wiki/Home Wikimedia foundation]'''. It is one of the official logos or designs used by the Wikimedia foundation or by one of its projects.'' '''''Notwithstanding any other statement on this page this image has not been licensed under the GFDL.'''''<br />'''&copy; & &trade; All rights reserved, Wikimedia Foundation, Inc..'''</center> |} [[Category:CopyrightByWikimedia|{{PAGENAME}}]] 1892 4798 2006-05-14T12:02:05Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Llistes i taules |anterior=Imatges |següent=Enllaços }} {{Llenguatge html}} Les llistes i les taules, són uns elements de vital importància als documents html, aquí t'explicarem com crear-les i editar-les. == Llistes == == Taules == Les taules serveixen perquè en diferents ordinadors amb una resolució diferent puguin veure la mateixa informació igual d'ordenada i atractiva. Les etiquetes principals de les taules són '''Table''' (''<TABLE></TABLE>'', serveix per crear la taula), '''Table Row''' (''<TR></TR>'', per crear files) i '''Table Distribution''' (''<TD></TD>'', per crear columnes, ha d'anar entre les ''<TR>'' i ''</TR>''). Un exemple de taula simple seria: <nowiki><table> <tr><td>Cel·la 1</td><td>Cel·la 2</td></tr> <tr><td>Cel·la 3</td><td>Cel·la 4</td></tr> </table></nowiki> ''(Sempre dins de les etiquetes ''body'')'' A les taules també si poden afegir imatges, formats per el text, altres taules, etc. A més hi podem afegir títols, que quedaren centrats a dalt de la taula, això es fa amb l'etiqueta '''CAPTION''' (''<nowiki><caption></caption></nowiki>''). Un nou exemple: <nowiki><table> <caption>Provant de fer una taula</caption> <tr><td><img height="100" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png" width="100"></td><td><big><span style="background-color: red"><font color="yellow">Cel·la 2</font></span></big></td></tr> <tr><td>Cel·la 3</td><td>&nbsp</tr> </table></nowiki> [[Image:ExampleTableHTML02.JPG|thumb|right|Hauria de quedar així.]] Aquí hem utilitzat l'etiqueta caption, hem posa't una imatge a la cel·la 1, format al text de la cel·la 2, hem deixa't igual la cel·la 3, però... i la quatre? A la quatre hi hem afegit ''&nbsp'', s'anomena '''Non-breaking space''' i serveix per deixar caràcters en blanc, en aquest cas un cel·la, així podem fer que la primera fil·la tingui dues cel·les i la segona només una. Anem complicant la cosa, ara afegirem vores a la taula: dins de l'etiqueta ''table'' hi posem ''border="2"'' i a més li posarem color ''bordercolor="red"''. També afegirem color de fons '''bgcolor''' i posarem vores a les cel·les '''Cellpadding''' (per determinar la el gruix de cada vora) i '''Cellspacing''' (per determinar la distància entre cel·les). Vegem com quedaria: <nowiki><table border="2" bordercolor="red" bgcolor="green" cellpadding="5" cellspacing="15"> <caption>Provant de fer una taula</caption> <tr><td><img height="100" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png" width="100"></td><td><big><span style="background-color: red"><font color="yellow">Cel·la 2</font></span></big></td></tr> <tr><td>Cel·la 3</td><td>&nbsp</tr> </table></nowiki> Si vulguéssim posar una imatge de fons en comptes d'un color hauríem de canviar ''bgcolor'' per ''background''. Posaríem, per exemple, això: <nowiki>background="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png"</nowiki> Ara volem posar títol a les files i columnes, per això utilitzarem l'etiqueta '''TH''', quedarà així: <nowiki><table> <tr> <td></td> <th>Títol columna 1</th> <th>Títol columna 2</th> <tr> <th>Títol fila 1</th> <td>Fila 1 de la columna 1</td> <td>Fila 1 de la columna 2</td> </table></nowiki> [[Categoria: Llenguatge html]] 1893 4063 2006-01-08T23:05:57Z Joanjoc 16 Mogut des de la Viquipèdia ==Ingredients== Per a 4 persones *400 grams d'arròs *1 taceta d'oli d'oliva *1 tomàquet madur *1 pebrot gran *2 dotzenes de "serranes" (caragols de forest) *1/2 quilo de pota *200 grams de mondongo *Safrà, pebre dolç i pebre negre == Preparació == La pota i el mondongo es netegen bé rentant i refregant amb llimona diverses vegades. Es couen en aigua amb sal durant el temps necessari perquè els ossets es desprenguin amb facilitat. Se sofregeixen un poc el tomàquet triturat i el pebrot tallat a tires, deixant-los a part. Es lleven els ossos a la pota i juntament amb la carn trossejada es posen en una cassola de fang amb la resta de l'oli i el sofregit de tomàquet. S'afegeixen el safrà, el pebre dolç, i el pebre i s'ofeguen uns instants. A continuació es tira l'arròs i se li dóna unes voltes, agregant el brou en quantitat doble que la d'arròs. Es col•loquen damunt els caragols i el pebrot tallat i es cou tot a foc fort durant 10 minuts i a foc mig aproximadament altres 10 minuts més, deixant-lo reposar uns instants abans de servir. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1894 4066 2006-01-09T10:47:34Z Arturo Reina 11 {{Benvinguda}} 1895 4078 2006-01-10T17:57:22Z Aljullu 42 Registrar-se als Viquillibres és opcional i totalment gratuït. Per registrar-se s'han de seguir els següents passos: * Anar a la pàgina de registre (part superior dreta de la pantalla "Registre entrada" i anar a "Create an acount") * Posar un nom d'usuari, una contrasenya i també una direcció de correu electrònic. * Marca, si vols, la opció "Vull que recordis la meva contrasenya entre sessions" per no haver de repetir la contrasenya altres ocasions i entrar automàticament. * Pitjar "Crea un nou compte". D'aquesta manera ja tens un compte als Viquillibres, cada cop que vulguis accedir tan sols hauràs d'anar a "Registre/Entrada" i posar les teves dades. En cas de que haguessis marcat la opció de recordar la contrasenya, automàticament entraràs al teu compte cada cop que visitis els Viquillibres. [[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]] 1896 4079 2006-01-10T18:02:38Z Aljullu 42 Gràcies a les categories podem tenir els llibres ordenat,s i els seus apartats dins la subcategoria convenient. Per posar un article a una categoria tan sols s'han de seguir els següents passos: * Afegir, al final de la pàgina els codi <nowiki>[[Categoria:Nom de la categoria]]</nowiki> * Si és necessari es poden escriur vàries categories. * També les podem indexar <nowiki>[[Categoria:Nom de la categoria|Títol per a indexar]]</nowiki> Les categories es poden posar tan a articles com a altres categories (que pasaran a ser subcategoria de l'altra). [[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]] 1897 4081 2006-01-10T21:01:11Z Gangleri 44 from [[:en:template:wikivar]] <span dir="ltr" >[{{SERVER}}{{localurl:template:wikivar|action=purge}} purge] [[meta:template:wikivar|meta:]] [[commons:template:wikivar|commons:]] [[<!--- b: --->template:wikivar|b:]] [[n:template:wikivar|n:]] [[q:template:wikivar|q:]] [[s:template:wikivar|s:]] [[wikt:template:wikivar|wikt:]] [[w:template:wikivar|w:]]</span> {| border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" align="center" width="80%" valign="top" height="38" !method a !method b !generates |- ! colspan="3" align="center" | common namespaces [-2 - 15] / used at all [[MediaWiki]] projects |- | align="center" | <nowiki>{{ns:-2}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Media}}</nowiki> | align="center" | {{ns:-2}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:-1}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Special}}</nowiki> | align="center" | {{ns:-1}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:1}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:1}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:2}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:User}}</nowiki> | align="center" | {{ns:2}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:3}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:User_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:3}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:4}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Project}}</nowiki> | align="center" | {{ns:4}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:5}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Project_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:5}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:6}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Image}}</nowiki> | align="center" | {{ns:6}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:7}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Image_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:7}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:8}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:MediaWiki}}</nowiki> | align="center" | {{ns:8}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:9}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:MediaWiki_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:9}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:10}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Template}}</nowiki> | align="center" | {{ns:10}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:11}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Template_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:11}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:12}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Help}}</nowiki> | align="center" | {{ns:12}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:13}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Help_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:13}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:14}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Category}}</nowiki> | align="center" | {{ns:14}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:15}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Category_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:15}} |- ! colspan="3" align="center" | custom namespace |- | align="center" | <nowiki>{{ns:100}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:100}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:101}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:101}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:102}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:102}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:103}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:103}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:104}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:104}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:105}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:105}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:106}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:106}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:107}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:107}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:121}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:121}} |- | align="center" | <nowiki>{{SITENAME}}</nowiki> || || align="center" | {{SITENAME}} |- | align="center" | <nowiki>{{SERVER}}</nowiki> || || align="center" | {{SERVER}} |} 1898 4157 2006-01-24T19:01:19Z Misto 47 retocs {{Viquipèdia|PHP}} <br><br><br><br><br> {{inacabat}} =Introducció= {{PHP}} '''Què es el PHP?''' PHP ''Preprocessador d'Hipertext'' és un llenguatge de script (o de guions), dissenyat per a, entre altres coses, augmentar el dinamisme de les pàgines web. Originalment es tractava d'un conjunt de macros concebudes per ajudar en el manteniment de pàgines web. Des de llavors, les seves característiques han anat creixent fins a convertir-se en un llenguatge de programació complet, capaç de manejar entorns que integren grans bases de dades. La seva popularitat es basa, en gran part, a la seva sintaxi similar a la del llenguatge de [[Programació en C|programació C]], la seva repidessa i simplicitat. És un llenguatge de script utilitzat als servidors web i és allà on s'executa. És per això que una pàgina que inclogui codi PHP serà interpretada al servidor abans de manar-la al client (en aquest cas, un usuari informàtic que hagi demanat una pàgina web a través de qualsevol navegador convencional). La pàgina finalment enviada ja no inclou el codi PHP, sol el HTML típic de tota web. Les pàgines que contenen codi PHP canvien abans que l'usuari les vegi, depenent de certes condicions. Això es pot utilitzar, per exemple, per escriure alguna cosa en aquesta pàgina, crear una taula amb el mateix nombre de files com a vegades ha entrat l'usuari en aquest lloc o integrar a la pàgina una base de dades com [[MySQL]]. És a dir, PHP converteix una pàgina estàtica en una altra dinàmica. PHP és un desenvolupament "Open Source". És a dir, és gratuït, pots veure i modificar el codi font de l'aplicació sempre i quan compleixis amb la seva llicència ''llicencia PHP''. PHP es desenvolupa en dues versions paral·leles: Per a la versió 4, la seva última publicació és 4.3.11, i 5.0.4 per a la versió 5. '''Recomanació''': Abans d'embarcar-se en el meravellós viatge del Processament pel costat del servidor, es recomana que tingui una mica de comprensió bàsica del [[Llenguatge html|llenguatge HTML]]. PHP també s'està utilitzant per construir aplicacions dirigides a GUI, PHP-GTK s'utilitza per construir Interfícies d'usuari gràfiques. Si el que busques és fer una web ràpidament i amb PHP, et recomano que utilitzis el [[PHP-NUKE]]; Si vols aprendre a programar amb PHP continua llegint. ::Següent capitol: [[PHP/Instal·lar PHP|Instal·lar el PHP]] =Enllaços externs= [http://www.php.net PHP.net] - La pàgina oficial de PHP. Aquí pots aconseguir el PHP i llegir la seva documentació =Contribuents= [[Usuari:Misto|Misto]] - Contribuïdor original. [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP]] [[en:Programming:PHP]] [[es:Programación en PHP]] [[et:PHP]] [[fr:Programmation PHP]] [[nl:Programmeren in PHP]] [[pl:Programowanie:PHP]] 1899 4087 2006-01-11T00:15:08Z Misto 47 posat a lloc [[Categoria:Informàtica]] 1900 4088 2006-01-11T00:23:00Z Misto 47 <table width="70%" border="1" align="center" cellpadding="5" cellspacing="0" bordercolor="#000000"><tr><td bgcolor="#FF9900" align="center"> '''Si voleu deixar-me un comentari, feu-ho al final de la meva pàgina de [[Usuari Discussió:Misto|discussió]]. Marces!'''<br> {|border="1" align="center" cellpadding="5" cellspacing="0" bordercolor="#000000" |- |Si queréis dejarme un comentario, hacedlo [[Usuari Discussió:Misto|aqui]]. Gracias!<br> |- |bgcolor="#F0CAAA" align="center"|To leave me a message, please, [[Usuari Discussió:Misto|clic here]]. Thank you! |} </td></tr></table><br> {{Babel-3|ca|es-4|en-2}} ==Misto== [[Imatge:Streichholz.JPG|thumb|Un misto tret de la commons]] Hola soc en Misto!<br> Nat a Girona, Gironès, Catalunya.<br> * '''Naixement''': Girona. * '''Residència''': Diferents llocs de Catalunya. * '''Professió''': Estudiant i ''currante''. * '''Aficions''': Electricitat, girona, llamps, programari lliure i la fotografia. * '''Domini de llengües''': Català, Castellà, Anglès i estic aprenen [[toki pona]]. * '''Frase pròpia''': "Prenem decisions hem de ser conseqüents" <br> === On trobar-me: === ---- *'''Wikipedia''' ''ca:Viquipèdia'': '''[http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Misto Usuari:Misto]'''. *'''Commons''' Hem pots trobar també a la ''Viquimèdia o Mediateca de la Wikimedia o Viquiteca'' '''[[commons:User:Misto|User:Misto]]'''. *'''Wikipedia''' A la wikipedia en Anglès '''[http://en.wikipedia.org/wiki/User:Misto User:Misto]''' *'''Wikipedia''' A la wikipedia en Castellà '''[http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Misto Usuario:Misto]''' *'''Wikipedia''' A la Vicipéid en Gaèlic irlandès '''[http://ga.wikipedia.org/wiki/%C3%9As%C3%A1ideoir:Misto Úsáideoir:Misto]''' *'''Wiktionary''' Al Viccionari en Català '''[http://ca.wiktionary.org/wiki/Usuari:Misto Usuari:Misto]''' *'''Wikibooks''' Soc usuari d'aqui desde: ''23:44 10 gener, 2006'' '''Misto''' ---- ==Que faig o que he fet== ===Fent:=== *El viquillibre: [[PHP]] 1901 4093 2006-01-11T00:27:43Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma|Català]] 1902 4094 2006-01-11T00:28:43Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1903 4099 2006-01-11T00:29:33Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1904 4098 2006-01-11T00:29:21Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1905 4097 2006-01-11T00:29:09Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1906 4101 2006-01-11T00:34:58Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma|English]] 1907 4102 2006-01-11T00:35:14Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - English]] 1908 4103 2006-01-11T00:38:10Z Misto 47 Nou <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> {| cellspacing="0" style="width:238px;background:#FFFF99" | style="width:45px;height:45px;background:#FFFF00;text-align:center;font-size:14pt" | '''es-4''' | style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em" | El nivel de este usuario corresponde al de un hablante '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-4|nativo]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''. [[Categoria:Usuaris per idioma - Español-4]] |}</div> 1909 4104 2006-01-11T00:38:45Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 1910 4133 2006-01-15T06:54:34Z Aljullu 42 {| border="1" width="85%" align="center" |bgcolor="99FF66" align="center"|'''Afegiu els vostres comentaris nous al final de la llista, si-us-plau. Marces!'''<br>Les respostes són a la pàgina de discussió de l'usuari en concret... |} {{Babel-3|ca|es-4|en-2}} ==Template== per fer un template no costa gaire per exemple guaita: *[[Template:PHP]] *[[Template:Babel-4]] *[[Template:Ciència i Tecnologia]] posat com si hu volguesis editar i veuras com està fet si no et serveix cap d'akest tipus sempre pots anar a la web de la viqui on hi ha les "plantilles" i ni ha un pilor o disenyarne un de nou... ja veuras k es facilet :) --[[Usuari:Misto|Misto]] 22:11, 12 gen 2006 (UTC) : Gràcies Misto, ja he creat un template pel llenguatge html, si no fos per tu mai l'hauria fet, si el vols veure: [[Template:Llenguatge html]] Me l'he copiat del PHP.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 07:56, 14 gen 2006 (UTC) ==Aquí en sota== El comentari 1911 4108 2006-01-11T20:06:06Z 62.57.129.50 posat a lloc [[Categoria:Llenguatge PHP]] 1912 4290 2006-02-17T19:46:06Z Misto 47 correcions {| style="border:1px #D0E2EE solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EAF5FB;" | [[Imatge:Noia 64 mimetypes php.png]] [[Imatge:25%.png]] |- | *[[PHP|Introducció]] [[Imatge:75%.png]] **<small>[[PHP/Històric|Històric]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Llocs web Web estàtics o dinàmics|Llocs web estàtics o dinàmics]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Possibilitats|Possibilitats]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Enllaços externs|Enllaços externs]] [[Imatge:00%.png]]</small> *[[PHP/Instal·lar PHP|Instal·lar PHP]] [[Imatge:25%.png]] **<small>[[PHP/Unix|Unix]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Windows|Windows]] [[Imatge:00%.png]]</small> *[[PHP/Bases del llenguatge|Bases del llenguatge]] [[Imatge:50%.png]] **<small>[[PHP/Primer programa (Hola Món!)|Primer programa (Hola Món!)]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Les variables|Les variables]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Constants|Constants]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Operadors|Operadors]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Paraules claus reservades|Paraules claus reservades]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Estructures de control|Estructures de control]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Bases de dades|Bases de dades]] [[Imatge:00%.png]]</small> *[[PHP/Informes|Informes]] [[Imatge:50%.png]] **<small>[[PHP/Introducció informes|Introducció]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La programació orientada objecte|La programació orientada objecte]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La llibreria PEAR DB|La llibreria PEAR DB]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La llibreria AODDB|La llibreria AODDB]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La llibreria DOM|La llibreria DOM]] [[Imatge:00%.png]]</small> |} 1913 4120 2006-01-13T12:52:35Z Arturo Reina 11 #REDIRECT [[Portada]] 1914 4126 2006-01-14T06:58:59Z Aljullu 42 {| style="border:1px #D0E2EE solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EAF5FB;" | [[Llenguatge html]] |- | * [[Llenguatge html/Introducció|Introducció]] [[Imatge:75%.png]] * [[Llenguatge html/Regles bàsiques del codi|Regles bàsiques del codi]] [[Imatge:25%.png]] * [[Llenguatge html/Crear un document html|Crear un document html]] [[Imatge:75%.png]] * [[Llenguatge html/Escriure text|Escriure text]] [[Imatge:50%.png]] * [[Llenguatge html/Estil del text|Estil del text]] [[Imatge:50%.png]] * [[Llenguatge html/Imatges|Imatges]] [[Imatge:25%.png]] * [[Llenguatge html/Llistes i taules|Llistes i taules]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Enllaços|Enllaços]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Estils CSS|Estils CSS]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Altres|Altres]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Penjar la web a internet|Penjar la web a internet]] [[Imatge:00%.png]] |} 1915 4151 2006-01-20T12:43:41Z 150.214.20.100 <quote>Perdoneu però vaig copiar amb molta il·lusió el que tenia fet i vaig pensar que continuaria treballan-hi per acabar-ho. Ara veig que no es així i que probablement no faci res mes. Si algú vol afegir el que sigui o pendre quelcom per incloure-ho en una nova obra, que es senti ben lliure de fer-ho. Almenys tindré la satisfacció de que aquest granet de sorra hagi servit per quelcom.</quote> Comentari fet per [[usuari:Devegades]] 1916 4161 2006-01-24T19:45:28Z Misto 47 cat {{PHP}} ==Unix== {{inacabat}} ===Paquet=== Aquesta secció el guiarà en el moment del procés d'instal·lació i de configuració de PHP de divers sistema de paquet. ==Instal·lació amb la distribució debian== PHP potser instal·lat amb totes les declinacions de la distribució Debian (estable, testing, unstable). És prou per això inserir les seves línies preferides en el fitxer /etc/apt/sources.list El que segueix suposa que ja hagi instal·lat el seu servidor WEB (cf manuals per a la instal·lació d'APACHE sota Debian) Llavors, executi en tant que "root" els encàrrecs següents : apt-get update && apt-get install php4 Una vegada aquests encàrrecs executats, ha de rearrencar el seu servidor WEB. En el cas d'APACHE allò s'efectua amb l'encàrrec següent : /etc/init.d/apache restart Si tot ha passat bé, disposa ara d'un servidor WEB que té la capacitat d'executar guions PHP versió 4. [A completar] ===Compilació=== [A fer] ==Windows== ===Tot en un=== Dels programaris tot-en-un permeten alliberar-se d'una instal·lació pesada i rhédibitoire per al gran principiant. *1. Easyphp [http://www.easyphp.org 1] és un programari tot-en-un reunint un servidor Web, una base de dada i PHP. Easyphp no té vocació a ser instal·lat per a de la producció, però si per al desenvolupament. *2. WAMP [http://www.wampserver.com 2] és del mateix tipus que EasyPHP: Aquest programari instal·la fàcilment un servidor web Apache, una base de dades MySQL i PHP 4 i 5. Té l'avantatge de permetre passar fàcilment de PHP 4 a PHP 5, sense haver de refer una instal·lació o una compilació. Com a EasyPHP, són un entorn de desenvolupament, i no un entorn de producció. ===Instal·lació manual=== Necessitarem les últimes versions estables de PHP i Apache, així com de MySQL si considera utilitzar aquesta base de dades (i ho considera, no?). * Apache està disponible sobre el lloc web de the Apache Software Foundation [http://www.apache.org 3]. * PHP és pot descarregar del lloc web oficial de PHP [http://www.php.net 4]. Esculli el fitxer al format ZIP. * Finalment, trobarà MySQL al lloc www.mysql.com [http://www.mysql.com 5]. ====Instal·lar PHP==== Una vegada l'arxiu es descarregada, descomprimeixi-la en l'arrel del seu disc dur i reelegeixi l'informe en 'PHP'. A l'informe PHP, trobarà dos fitxers: php.ini-dist i php.ini-recommended. Copiï php.ini-recommended al seu informe C:\Windows o C:\winnt (el nom de l'informe depèn de la versió del seu sistema. reelegeixi'l en php.ini. Aquest fitxer és el fitxer de configuració que controla les opcions de què disposarà. ====Instal·lar Apache==== Per instal·lar Apache, double-cliquez sobre el fitxer executable, i segueixi les instruccions d'instal·lació automàtica. Si instal·la Apache sobre un ordinador de desenvolupament, informi el camp "domini" amb el valor localhost. Si instal·la un servidor de producció i disposa d'un nom de domini... És certament un pro i sap què fer (i em pregunto la qual cosa fa allà); a priori, hauria de disposar de les informacions necessàries en relació amb el seu nom de domini, proveïdes pel registrar. Una vegada la instal·lació terminada, cal encara indicar a Apache que ha de funcionar conjuntament amb PHP, ja que no sap tractar-los per defecte. Per això, cal modificar les informacions de configuració d'Apache, contingudes al fitxer httpd.conf, que es troba a l'informe|respatller d'instal·lació d'Apache, en el sota-informe conf. p ====CGI o mòdul ?==== Es pot configurar Apache per utilitzar PHP com a binari CGI, o com modula. La instal·lació en mòdul ofereix garanties millors en matèria de seguretat, prestacions millors, i certes funcionalitats absents de la instal·lació en CGI. Aquesta instal·lació és tanmateix una mica més difícil (però tranquil·litzat, no tan més que la instal·lació CGI), també ens interessarem en aquesta. En el repertori de PHP, trobi la DLL php5ts.dll, i copiï-la en el repertori d'Apache. Obri llavors el fitxer httpd.conf. Ja se n'ha parlat abans, es recorda on és, no és ? En aquest fitxer, afegir aquesta línia: AddType application/x-httpd-php .php, que permet a Apache saber que l'extensió .php concerneix la utilització del mòdul PHP. Després, afegeixi aquestes dues línies: * LoadModule php5_module c:\php\php5apache.dll, que encarrega el mòdul PHP5 a l'arrencada del servidor; * AddModule mod_php5.c, que executa el mòdul. Gravi el fitxer httpd.conf i tanqui'l. És acabat. Anem ara... ====Instal·lar MySQL==== A fer. [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP]] 1917 4160 2006-01-24T19:44:34Z Misto 47 bases {{PHP}} ==Integració del codi== Perquè PHP interpreti el seu codi, ha d'omplir dues condicions : # El seu codi ha de ser col·locat en un fitxer d'extensió .php (segons la configuració del servidor allò pot variar). # El seu codi ha de ser comprès entre dues balises : <?php ... ?> o simplement <?... ?> (existeix altres escriptures, però són poc utilitzades). Tot el que no és comprès entre aquestes balises no és interpretat per PHP : <pre> codi HTML <? codi PHP ?> codi HTML <?php codi PHP ?> codi HTML <script language="Php"> Codi PHP </script> </pre> ==Els Comentaris== Els comentaris són en realitat porcions de text que no seran interpretades per PHP i no seran visibles més que en el codi font. Juguen un paper molt important en la realització i la posada al dia d'un guió : en efecte, els comentaris posen el codi més llegible i poden ajudar les eventuals persones que desitgen treballar el seu guió. Existeix tres maneres diferents d'afegir comentaris al seu guió PHP : # El mètode amb els símbols // per afegir un comentari sobre una línia # El mètode amb el sigla # per afegir un comentari sobre una línia igualment # El mètode amb els caràcters /* */ per designar un bloc de comentaris <pre> <?php # un commntari PHP // encara una comentari PHP /* i encara un altre, però sobre diverses línies aquesta vegada! */ ?> </pre> '''Atenció!''' És important no encaixar els comentaris. exemple a no seguir: <pre> <?php /*blabla /* hihi*/ blalbal*/ ?> </pre> ==Instruccions== Les instruccions es terminen per un punt i coma i per a la majoria són sota la forma : <pre> nom_de_la_funció (arg1, arg2, ...); </pre> Exemple: <pre> print ("Hola!"); </pre> o <pre> echo ("Hola!"); </pre> que és diu "ECO". ::Següent capitol: [[PHP/Primer programa (Hola Món!)|Primer programa (Hola Món!)]] [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP]] 1919 4600 2006-04-02T12:58:09Z 88.6.238.159 {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| <div align="center"><font size="5">GNU/LINUX per usuaris</font> <font size="3">(basat en KNOPPIX 3.3)</font></div> [[Imatge:Knoppix 3.7 de.png|400px|center|Knoppix (Linux)]] |} {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| <div align="center"><font size="5">GNU/LINUX per usuaris</font> === Crèdits de la versió original === <div align="center">'''Universitat Autònoma de Barcelona''' Unitat de Combinatòria i Comunicació Digital (Dep. d’Informàtica) Versió inicial per a Viquillibres basada en la de febrer 2004 - versió 1.0 de la Unitat de Combinatòria i Comunicació Digital (Dep. d’Informàtica)</div> |} #[[/Avís legal|Avís legal]] #[[/Agraïments|Agraïments]] #[[/Correccions, comentaris i altres|Correccions, comentaris i altres]] #[[/Presentació|Presentació]] #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Primers passos|Primers passos]] #[[/Comandes bàsiques|Comandes bàsiques]] '''Annexos''' {{Viquipèdia|GNU/Linux}} A. [[/Instal lació de KNOPPIX|Instal lació de KNOPPIX]] B. [[/Exercicis d’OpenOffice|Exercicis d’OpenOffice]] C. [[/GNU Free Documentation License|GNU Free Documentation License]] 1920 4719 2006-05-10T21:45:50Z Álvaro M 53 Barra de navegació {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Avís legal |anterior=Índex |següent=Agraïments }} == Avís legal == Es garanteix permís per copiar, distribuir i modificar aquest document segons els termes de la GNU Free Documentation License, versió 1.2 o qualsevol posterior publicada per la Free Software Foundation. Es disposa d’una còpia d’aquesta llicència a l’apèndix C i la mateixa o posteriors a [http://www.fsf.org/licenses/fdl.txt]. 1921 4722 2006-05-10T21:49:20Z Álvaro M 53 barra de navegació {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Agraïments |anterior=Avís legal |següent=Correccions, comentaris i altres }} == Agraïments de la [http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix versió original del text] == Al Roger Baig, per les seves excel lents correccions i pels seus consells i ànims. A la Mayte, per la seva estima i alegria encomanadissa i per la seva paciència i comprensió. I a tots als familiars i amics, per aguantar-me ;-). S’agraeix al departament de Matemàtiques de la UAB i a la Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya part de la financiació de la primera edició d’aquesta obra. 1922 4725 2006-05-10T21:55:09Z Álvaro M 53 navegació {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Presentació |anterior=Correccions, comentaris i altres |següent=Introducció }} Encara que ja fa més de vint anys que el programari lliure existeix, no ha estat fins els últims temps en què s’ha perfilat com una alternativa vàlida per molts usuaris, empreses i, cada vegada més, institucions i governs. Actualment GNU/Linux és un dels sistemes operatius més fiables i eficients que podem trobar. Encara que la seva naturalesa de programari lliure va crear, inicialment, algunes reticències per part d’usuaris i d’empreses, GNU/Linux ha demostrat estar com a mínim a la mateixa alçada de qualsevol altre sistema operatiu existent. L’objectiu d’aquest curs és iniciar-nos en el món del GNU/Linux des de la vessant d’usuaris. Si bé el factor d’impacte en el món empresarial i de servidors ha estat sempre molt més elevat, en els darrers anys s’ha realitzat un gran esforç per introduir-lo at home. Els nous entorns d’escriptori, les noves eines ofimàtiques i la gran quantitat de programari existent que evoluciona a un ritme vertiginós fan actualment del GNU/Linux un sistema operatiu ideal per qualsevol usuari. La gran capacitat d’elecció que ens proporciona, l’estabilitat i la flexibilitat d’ús proporcionen un nou estil de treball del qual, de ben segur, ens en quedarà un bon regust. Si bé aquest manual no pretén ser una referència imprescindible, s’exposaran les eines clau perquè l’usuari pugui introduir-se de forma amena en aquest món nou. Per això s’ha triat una distribució de GNU/Linux disponible en un live-CD anomenada KNOPPIX. A partir d’aquesta distribució farem que l’usuari se senti còmode en el nou sistema a la vegada que pugui anar descobrint totes les possibilitats i facilitats que, des de la base, es proporcionen en un entorn GNU/Linux. Esperem que el curs sigui del vostre agrat i que us serveixi per obrir-vos les portes al món del programari lliure. Com més usuaris siguem, més i de millor qualitat tindrem el programari. ¡Benvinguts al GNU/Linux! 1923 4724 2006-05-10T21:53:34Z Álvaro M 53 error {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Correccions, comentaris i altres |anterior=Agraïments |següent=Presentació }} == Nota de la [http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix versió original] == '''Qualsevol correcció/comentari/. . . sobre el document serà benvingut (contacte pàg. final)''' Disponible a: http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix 1924 4727 2006-05-10T21:57:45Z Álvaro M 53 error {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Introducció |anterior=Presentació |següent=Introducció/Què és el GNU? }} #[[/Què és el GNU?|Què és el GNU?]] #[[/Què és el GNU/Linux?|Què és el GNU/Linux?]] #[[/Distribucions|Distribucions]] #[[/Programes i documentació|Programes i documentació]] 1925 4182 2006-01-25T18:52:36Z Vedranell 12 íNDEX DELS PRIMERS PASSOS #[[/L’entorn de l’escriptori de KDE|L’entorn de l’escriptori de KDE]] #[[/Personalització de l’entorn KDE|Personalització de l’entorn KDE]] #[[/Configuracions de sistema|Configuracions de sistema]] #[[/Programari|Programari]] 1926 4183 2006-01-25T18:55:14Z Vedranell 12 Índex #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Zones de l’entorn|Zones de l’entorn]] #[[/Les finestres|Les finestres]] #[[/Navegant per l’escriptori|Navegant per l’escriptori]] #[[/Accedint a altres particions de disc|Accedint a altres particions de disc]] 1927 4615 2006-04-12T12:40:38Z Álvaro M 53 introducció KNOPPIX ens proporciona l’entorn KDE configurat d’una determinada manera, però aquest tipus d’entorns es poden personalitzar de la forma que més ens agradi. Des del panell fins al número d’escriptoris virtuals o el comportament de les finestres són aspectes que es poden adaptar als gustos de cada usuari. Les tècniques de disseny utilitzades per desenvolupar aquest tipus de programari ens permeten totes aquestes funcionalitats. Tot això fan de KDE un entorn potent i àgil a la vegada, adaptable a quasi tots els requeriments que puguin aparèixer. A continuació introduïrem breument algun d’aquests aspectes, esperant que serveixin d’entrada per aprendre a configurar l’entorn als gustos i funcionaliats requerides per cadascú. #[[/El panell|El panell]] #[[/El menú d’aplicacions|El menú d’aplicacions]] #[[/Centre de control|Centre de control]] #[[/Altres aspectes|Altres aspectes]] 1928 4185 2006-01-25T18:58:19Z Vedranell 12 Índex #[[/Impressores|Impressores]] 1929 4186 2006-01-25T19:00:18Z Vedranell 12 Índex #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Mozilla|Mozilla]] #[[/Mozilla Mail|Mozilla Mail]] #[[/OpenOffice|OpenOffice]] #[[/Editor Kat|Editor Kat]] 1930 4188 2006-01-25T19:09:54Z Vedranell 12 Índex #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Usuaris y grups|Usuaris y grups]] #[[/El sistema de fitxers|El sistema de fitxers]] #[[/Els processos|Els processos]] #[[/Altres comandes útils|Altres comandes útils]] #[[/Operacions amb comandes|Operacions amb comandes]] #[[/Connexions remotes|Connexions remotes]] 1931 4189 2006-01-25T19:11:52Z Vedranell 12 Índex #[[/La jerarquia del sistema de fitxers|La jerarquia del sistema de fitxers]] #[[/Directoris del sistema|Directoris del sistema]] #[[/Movent-nos|Movent-nos]] #[[/Enllaços|Enllaços]] #[[/Permisos|Permisos]] #[[/Manipulació, patrons y recerques|Manipulació, patrons y recerques]] #[[/Tipus i continguts dels fitxers|Tipus i continguts dels fitxers]] 1932 4190 2006-01-25T19:13:09Z Vedranell 12 #[[/L’ajuda del sistema |L’ajuda del sistema ]] #[[/Empaquetat i compressió|Empaquetat i compressió]] #[[/Operacions de disc|Operacions de disc]] 1933 4192 2006-01-25T19:14:51Z Vedranell 12 #[[/Redireccions|Redireccions]] #[[/Comandes específiques del bash|Comandes específiques del bash]] #[[/Shell scripts amb bash|Shell scripts amb bash]] 1934 4193 2006-01-25T19:16:58Z Vedranell 12 Índex #[[/Procés d’instal lació en el disc dur|Procés d’instal lació en el disc dur]] #[[/Altres aspectes|Altres aspectes]] 1935 4194 2006-01-25T19:18:42Z Vedranell 12 Índex #[[/Instal·lació de noves aplicacions|Instal·lació de noves aplicacions]] #[[/Guardar configuracions en un disquet|Guardar configuracions en un disquet]] 1936 4195 2006-01-25T19:20:33Z Vedranell 12 Índex #[[/Processador de textos - Writer|Processador de textos - Writer]] #[[/Full de càlcul - Calc|Full de càlcul - Calc]] #[[/Generador de presentacions - Impress|Generador de presentacions - Impress]] 1937 4196 2006-01-25T19:26:42Z Vedranell 12 Plantilla per posar notes a peu de pàgina <cite id="notapie_{{{1}}}" style="font-style: normal;">[[#ref_{{{1}}}|'''^''']]</cite>&nbsp; 1938 4197 2006-01-25T19:32:48Z Vedranell 12 De http://es.wikipedia.org/wiki/Plantilla:ref <span class="reference"><sup id="ref_{{{1}}}" class="plainlinksneverexpand">[{{SERVER}}{{localurl:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}}}#notapie_{{{1}}}]</sup></span> 1939 4200 2006-01-26T20:11:04Z Vedranell 12 Il·lustració == Què és GNU? == Per entendre tot el moviment del programari lliure ens hem de situar a finals de la dècada dels seixanta, principis dels setanta. En aquells temps, les gran companyies d’ordinadors no donaven cap mena de valor al software. La gran majoria simplement eren fabricants d’ordinadors que obtenien els seus principals ingressos venent grans màquines, a les que incorporaven algun tipus de sistema operatiu i aplicacions. Les universitats tenien permís per agafar i estudiar el codi font del sistema operatiu amb finalitats docents. Els mateixos usuaris podien demanar el codi font dels controladors i programes per adaptar-los a les seves necessitats. Es considerava que el programari no tenia valor per si mateix si no anava acompanyat pel maquinari que el suportava. En aquest entorn, els laboratoris Bell (AT&T) dissenyaren un sistema operatiu anomenat UNIX{{nota|nota1}}, caracteritzat per una molt bona gestió dels recursos del sistema, estabilitat i compatibilitat amb el maquinari de diversos fabricants (per poder homogeneïtzar tots els seus sistemes). Aquest últim fet va ser importantíssim (fins llavors tots els fabricants només tenien els seus propis sistemes operatius, incompatibles entre ells) i va ser el factor que li va proporcionar més popularitat. Poc a poc, les gran empreses començaren a prendre consciència del valor del programari: primer va ser IBM que al 1965 va deixar de donar el codi font del seu sistema operatiu, a finals dels 70 Digital Research va començar a vendre el seu, etc. Aquests fets varen fer que totes les companyies s’adonessin que el programari podia ser molt rentable, propocionant-los-hi grans beneficis a curt termini. Amb això, la majoria de companyies començaren a ser reticents a deixar el codi font dels seus programes i sistemes operatius i començaren a vendre les seves aplicacions com un valor afegit al hardware. En aquest entorn cada vegada més tancat, Richard Stallman (que treballava en el MIT -Massachusetts Institute of Technology-) es va sentir indignat al comprovar que cada vegada era més difícil aconseguir els fonts dels programes que utilitzava per adaptar-los a les seves necessitats, tal i com havia fet fins llavors. Com anècdota, ell mateix explica com es va enfadar al saber que la companyia que els hi havia venut una nova impressora pel laboratori on treballava no li volia facilitar el codi font dels controladors. Ell només volia modificar-los perquè l’avisés automàticament quan el paper s’encallava! La companyia es va negar categòricament a proporcinoar-los-hi. [[Imatge:Gnu-color-reiss-head.jpg|thumb|right|200px|Versió en color del logotip de GNU]] A partir d’aquest moment, Stallman va decidir ser conseqüent amb els seus ideals i començar un gran projecte per intentar obrir una altra vegada els fonts dels programes. Conscient que no podria aconseguir que les companyies cedissin en aquest punt, es va proposar crear el seu propi sistema operatiu i aplicacions, iniciant un gran projecte anomenat GNU (Gee’s Not UNIX, modificat més tard per GNU’s Not UNIX), afegint-se a la moda dels noms/bromes recursives d’aquell temps. És d’especial interès, per entendre els motius que portaren a Stallman a iniciar GNU, el seu primer manifest, document on va explicar a tota la comunitat què seria el projecte, com l’orientaria i per què ho havia de fer. En ell va començar a descriure el concepte de programari lliure i per què creia necessari que programadors i desenvolupadors d’arreu del món col laboressin amb ell. Encara que en moltes ocasions es confon el concepte de programari lliure amb el de programari gratuït (en anglès free té els dos significats), en posteriors documents s’ha deixat molt clar que el programari lliure no té per què ésser gratuït. Hem d’entendre el programari lliure com a aplicacions de les quals en podem aconseguir el seu codi font, el podem estudiar, modificar i redistribuir sense que ens obliguin a pagar res. El que també és imporant és que sí podem demanar la retribució que vulguem pels programes i el seu codi font, pel suport que podem oferir als usuaris, els llibres que venem o el material que proporcionem, etc. tal i com fan moltes companyies que distribueixen GNU/Linux. En cap moment, però, podem impedir que els usuaris en distribueixin el programari proporcionat. Aquest s’ha de poder difondre de forma totalment lliure. És una forma d’entendre el programari diferent a la que estem acostumats. En molts dels textos de la FSF (Free Software Foundation) es parla més de filosofia que d’enginyeria. Hem d’entendre tot aquest moviment més com una forma de pensar o fer les coses que com una companyia de programari més. La filosofia que es té a la FSF del programari el defineix amb quatre llibertats: * La llibertat 0 fa referència a la llibertat de poder utilitzar el programa per qualsevol propòsit. * La llibertat 1 és la que ens permet d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és una condició necessària per garantir aquesta llibertat. *La 2a llibertat és la que ens permet distribuir lliurement còpies del programari, ajudant al veí. *La llibertat 3 és la que ens permet de millorar el programa i a fer-ne públiques les nostres millores als altres, en benefici de tota la comunitat. L’accés al codi font també és un requisit indispensable per assegurar aquesta llibertat. Per donar totes aquestes llibertats al programari que es desenvolupa en el projecte i als usuaris finals d’aquest, es va redactar la llicència amb la qual es protegeix aquest tipus de programes i iniciatives, la GPL (General Public License). Aquesta llicència posa per escrit totes les idees exposades anteriorment. El projecte començà a produir programari a partir del 1984, començant amb el desenvolupament de totes les eines necessàries per poder implementar un sistema operatiu complert. Encara que realitzar un projecte d’aquestes característiques és llarg i complex, des del principi molts programadors i desenvolupadors es sentiren captivats per la idea de Stallman i començaren a col laborar amb ell de forma totalment altruista. La comunitat no parà de créixer i poc a poc es començà a disposar de les eines necessàries (editors, compiladors, etc.) per implementar el nucli del sistema operatiu. Tal i com la mateixa paraula indica, el nucli (kernel) d’un sistema operatiu és el cor a partir del qual pot funcionar. És el pont de programari que gestiona els recursos de l’ordinador: es comunica amb els dispositius i aplicacions instal lades, administra la memòria adequadament, reparteix temps de processament per tots els programes, es comunica amb els dispositius d’emmagatzemament per guardar els arxius, etc. Totes aquestes tasques són d’una complexitat enorme i es necessiten les eines que inicialment va desenvolupar el projecte GNU. Des del primer moment, es va voler fer un sistema operatiu semblant a UNIX i seguint les normes POSIX (Portable Operating System Interface). Encara que UNIX també tenia els seus problemes i carències, era, i segueix sent, suficientment bo per cobrir la gran majoria de necessitats. Degut a la complexitat de la tasca, el disseny i implementació del nucli es va postposar per al final del projecte, per quan es disposessin de totes les eines necessàries per afrontar-la amb garanties d’èxit. Encara avui no s’ha completat definitivament i el nucli del GNU, anomenat Hurd, encara està en fase de desenvolupament. ---- {{ref|nota1}} UNIX, originalment UNICS, significa UNiplexed Information and Computing Services. 1940 4216 2006-01-30T18:41:41Z 81.33.136.241 ==Soroll== En l'àmbit de la comunicació sonora es definix com a soroll tot so no desitjat que interferix en la comunicació entre les persones o en les seues activitats. Fins i tot una conversa -que en principi té significat- pot ser considerada soroll pels persones que no hi estan involucrades. ===Contaminació acústica=== L'aire no sols esta contaminat per la pol·lució, sinó que també es veu afectat per la denominada contaminació acústica, que altera les condicions de so normals del medi ambient en una determinada zona. El terme contaminació acústica fa referència al soroll (entés com a so excessiu i molest), provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals d'oci, etc), que produïx efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Si bé el soroll no s'acumula, trasllada o manté en el temps com les altres contaminacions, també pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla. Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 50 dBa, com el límit superior desitjable. A Espanya, s'establix com a nivell de confort acústic els 55 dBa. Per damunt d'este nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació. Segons estudis recents de la Unió Europea (2005): 80 milions de persones estan exposats diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dBa i altres 170 milions, ho estan a nivells ens 55-65 dBa. ===Messura del so (Nivells de soroll)=== Per a meda mesurar impacte del soroll ambiental (contaminació acústica) s'utilitzen tres indicadors: ====LEQ (Nivell vaig continuar equivalent o Nivell mig equivalent)==== El LEQ és el nivell de soroll constant. Mesura en decibels el nivell de soroll un determinat lloc, durant un període de temps. ====LDN (Nivell equivalent Dia-Nit)==== El LDN mesura el nivell de soroll LEQ que es produïx en 24 hores. Al calcular el soroll nocturn, com no ha d'haver-hi, es penalitza amb 10 dBa als sorolls que es produïxen entre les 10 de la nit i les 7 del matí). ====SEL (Sound Eplousure level)==== El SEL és el nivell LEQ d'un soroll d'un segon duració. El SEL s'utilitza per a mesurar el nombre d'ocasions en què se superen els nivells de soroll tolerat en llocs específics: barris residencials, hospitals, escoles, etc. ==Efectes del soroll sobre la salut== Poden ser: *auditius *no auditius. ===Efectes auditius=== El sistema auditiu es ressent davant d'una exposició prolongada a una font d'un soroll, encara que esta siga de baix nivell. El dèficit auditiu provocat pel soroll ambiental s'anomena socioacusia. Una persona quan s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu, nota un xiulit en l'oïda, esta és un senyal d'alarma. Inicialment, els danys produïts per una exposició prolongada no són permanents, sobre els 10 dies desapareixen. No obstant, si l'exposició a la font de soroll no cessa, les lesions seran definitives. La sordera anirà creixent fins que es perd totalment l'audició. No sols el soroll prolongat és perjudicial, un so repentí de 160dBa, com el d'una explosió o un tir, poden arribar a perforar el timpà o causar altres lesions irreversibles. Les afeccions auditives que produïx el soroll son: ====Desplaçament temporal del llindar d'audició==== (TSS: TEMPORARY THRESHOLD SHIFT) Consistix en una elevació del llindar produïda per la presència d'un soroll, existint recuperació total al cap d'un període de temps, sempre que no es repetisca l'exposició al mateix. Es produïx habitualment durant la primera hora d'exposició al soroll. [edita] ====Desplaçament permanent del llindar d'audició==== (PTES: PERMANENT THRESHOLD SHIFT) És el mateix efecte TSS, però agreujat pel pas del temps i l'exposició al soroll. Quan algú es sotmet a nombrosos TTS i durant llargs períodes de temps (diversos anys), la recuperació del llindar va sent cada vegada mes lenta i dificultosa fins a tornar-se irreversible. El desplaçament permanent del llindar d'audició està directament vinculat amb la presbiacucia (perduda de la sensibilitat auditiva deguda a l'edat). La sordera sobrevinguda pel desplaçament permanent del llindar d'audició afecta abdues oïdes i amb idèntica intensitat. [editar] ====Interferència en la comunicació oral==== La intel·ligibilitat de la comunicació es reduïx a causa del soroll de fons. L'oïda és un transductor i no discrimina entre fonts de soroll,. Aquesta separació i identificació de les fonts sonores es dóna en el cervell. La interferència en la comunicació oral durant les activitats laborals pot provocar accidents causats per la incapacitat de sentir cridats d'advertència o altres indicacions. També en les oficines, o en altres llocs, com en escoles i llars, la interferència en la conversació constituïx una important font de molèsties que pot impedir que el missatge siga entès. ===Efectes NO auditius=== La contaminació acústica, a més d'afectar a l'orella pot provocar efectes psicològics negatius i altres efectes fisiopatològics. Per descomptat, el soroll i els seus efectes negatius no auditius sobre el comportament i la salut mental i física de les persones; depen de les característiques personals. L'estres generat pel soroll es modula en funció de cada individu i de cada situació. [edita] ====Efectes psicopatològics==== *A més de 60 dBa. :*Dilatació de les pupil·les i parpelleig accelerat. :*Agitació respiratòria, acceleració del pols i taquicàrdies. :*Augment de la pressió arterial i mal de cap. :*Menor irrigació sanguínia i major activitat muscular. Els músculs es posen tensos i dolorosos, sobretot els del coll i esquena. *A més de 85 dBa. :* Disminució de la secreció gàstrica, gastritis o colitis. :*Augment del colesterol i dels triglicèrids, amb el consegüent risc cardiovascular. En malalts amb problemes cardiovasculars, arterioscleròsis o problemes coronaris, els sorolls forts i sobtats poden arribar a causar fins a un infart. :*Augmenta la glucosa en sang. En els malalts de diabetis, l'elevació del sucre pot ocasionar estats de coma i, fins i tot, la mort. ====Efectes psicològics==== * Insomni i dificultat per a conciliar el son. * Fatiga. * És-tres (per l'augment de les hormones relacionades amb l'és-tres com l'adrenalina). * Depressió i ansietat. * Irritabilitat i agressivitat. * Histèria i neurosi. * Aïllament social. * Falta de desig sexual o inhibició sexual. Tots els efectes psicològics estan íntimament relacionats, per exemple: :* L'aïllament conduïx a la depressió. :* L'insomni produïx fatiga. La fatiga, falta de concertació. La falta de concentració a la poca productivitat i la falta de productivitat a l'éstres. [[Categoria:So]] 1941 4219 2006-02-01T11:10:28Z 193.225.194.254 <div style="float: right; text-align: center;">[[Image:Other-langs.png]]<br>[[:meta:User:Dubaduba|'''Other languages''']]<br> </div> 1942 4226 2006-02-01T16:28:26Z Vedranell 12 Corregeixo wikimarca d'enllaç <div id="section_SpokenWikipedia" class="noprint toccolours" style="clear: right; margin: 0 0 1em 1em; font-size: 90%; width: 150px; text-align: left; float: right;"> {| align=right border=0 cellpadding=3 cellspacing=3 style="border:0px; background-color: #f8f8f8" |- |<center> [[Image:Sound-icon.png|30px|Escolta aquest article]] <small>[{{{1}}} Escolta aquest article]</small> </center> <center><small>{{{2}}}</small></center> |} </div> 1943 4225 2006-02-01T16:23:56Z Vedranell 12 [[Template:Audio amb comentari]] moved to [[Template:Àudio amb comentari]]: Falta d'ortografia #REDIRECT [[Template:Àudio amb comentari]] 1944 4227 2006-02-01T16:30:15Z Vedranell 12 {{viquipèdia|GFDL}} {{àudio amb comentari|http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/GFDL_%28English%29.ogg|Escolta el text de la llicència de documentació lliure de GNU en anglès (versió oficial)}} '''''Nota:''' A la versió original d'aquest document, s'hi copiava la versió oficial en anglès de la [[:w:ca:GFDL|GFDL]] que es pot llegir a http://www.fsf.org/licensing/licenses/fdl.html o veure l'article relacionat a la Viquipèdia per llegir la versió original." 1945 4231 2006-02-02T02:12:48Z Chlewey 52 robot Añadido: da, de, en, es, fr, hu, it, ja, nl, pl, pt, sk, sv [[:es:Usuario:Chlewey|Carlos Th]] ---- [[w:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}|Wikipedia]] [[da:Bruger:Chlewey]] [[de:Benutzer:Chlewey]] [[en:User:Chlewey]] [[es:Usuario:Chlewey]] [[fr:Utilisateur:Chlewey]] [[hu:User:Chlewey]] [[it:Utente:Chlewey]] [[ja:利用者:Chlewey]] [[nl:Gebruiker:Chlewey]] [[pl:Wikipedysta:Chlewey]] [[pt:Usuário:Chlewey]] [[sk:Redaktor:Chlewey]] [[sv:Användare:Chlewey]] 1946 4236 2006-02-05T09:34:02Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - English]] 1947 4237 2006-02-05T09:34:35Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma|Español]] 1948 4238 2006-02-05T19:56:05Z 88.6.184.121 des de la viquipèdia Aquesta forma d'elaborar l'arròs, típica de les comarques del sud del País Valencià, té últimament merescuda fama, i avui dia és preparat per molts, però bé fet per molt pocs, a pesar de la seva aparent simplicitat. A més de procurar la màxima qualitat dels ingredients, i, com en tots els arrossos, saber que l'arròs sortirà en relació amb el brou amb que es prepari, és important entendre que l'arròs no es prepara de la mateixa manera a tot arreu, i que no és el mateix una paella valenciana que un arròs alacantí o un arròs al forn. Aquest tipus d'arròs no deu quedar "al dent" , ni tan solt com un arròs alacantí. Més aviat li ve bé quedar un poc melós. No pot fer-se en quinze minuts, perquè a més de que l'arròs, aquí, no se sofregeix, necessita d'una cocció perllongada per a absorbir tot l'intens sabor del brou. Cocció perllongada que solament permeten els arrossos tipus bomba. === INGREDIENTS === (Per a quatre persones) *1 kg. de conill trossejat. *2 dotzenes de caragols serrans. (Han de ser caragols serrans -de molla blanca i pela amb espirals-, grans, recollits en les forests, on s'alimenten de farigola i romaní. Després de purgar-los uns dies, es posen en una olla amb aigua que s'apropa al foc a poc a poc per a "enganyar-los": Que es coguin amb la molla fora). *400 g. d'arròs de Calasparra, o "bomba". *1 pebrot vermell. *1 tomàquet madur o conserva casolana de tomàquet. *1 cabeça d'alls. *Uns brins de safrà. *100 cl. d'oli d'oliva verge. *Sal, un poc de pebre negre i julivert. === ELABORACIÓ === És important que el foc estigui repartit per tota la paellera, que sigui viu quan afegim l'arròs i no molt fort cap al final. Si és possible, sobre un foc de sarments, es col•loca la paellera amb l'oli. Es fregeix la cabeça d'alls, a la qual li hem practicat un cort tot al voltant, i el conill. S'afegeix el pebrot tallat en tires, que una vegada fregit s'apartarà per a afegir-lo un poc abans d'acabar. S'afegeix, a continuació, el tomàquet picat. Una vegada fregit el tomàquet, s'afegeixen els caragols i es cobreix tot amb aigua, (tres parts d'aigua per cada part d'arròs que vulguem posar). Se li afegeix la sal, el pebre i el julivert picat, i es tapa per a deixar-lo coure almenys mitja hora. Si el conill és de forest haurà de bullir més temps. Després de bullit el conill s'afegeix l'arròs, el safrà prèviament torrat, i es deixa al foc altres 25 minuts amb la paellera destapada. Uns minuts abans d'acabar, estant encara caldós l'arròs, es prova el brou i es rectifica de sal i es procura col•locar la cabeça d'alls en el centre de la paella, i les tires de pebrot al voltant. De la mateixa forma es feien els arrossos amb colomí, perdiu, pollastre de corral o el que hagués. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1949 4241 2006-02-05T19:59:18Z 88.6.184.121 Mogut des de la Viqui És plat de pescadors i, com la major part dels productes de la cuina de les comarques del centre i sud del País Valencià, d'origen humil. Aquest arròs no necessita dels peixos de preu, no rebutja els quals són pròdigs en espines, ni amb agullons o protuberàncies còrnies, Com el seu nom indica, l'arròs i el peix es couen a part, "a banda". ==Ingredients== Per a 4 persones Mig quilo d'arròs Un quilo de peixos variats per al brou (crancs, caps de peix, galeres...) Una ceba Una fulla de llorer Una cullerada petita de pimentó Una dent d'all Una cullerada de tomàquet Safrà Un xorret d'oli d'oliva Un litre i mig d'aigua Sal ==Elaboració== Primer posem tot el peix en una olla amb la ceba, el llorer i el litre i mig d'aigua. Salem i deixem bullir durant uns 20 minuts. Després, vam treure el peix i ho rebutgem. Ens quedem amb el brou sobrant, més o menys equivalent a un litre d'aigua. Piquem finament l'all, el safrà i un poc de sal. Barregem el resultat amb mig gotet del brou que apartem amb anterioritat. A continuació, agafem la paella i la afegim un xorret d'oli. Afegim el tomàquet i el picat d'alls que vam fer amb anterioritat. Deixem coure uns minuts i afegim l'arròs. Sofregim l'arròs durant uns instants amb la resta d'ingredients que hi ha en la paella. Afegirem, llavors, la resta del brou de peix bullint i coem a foc fort 5 minuts. Baixem el foc i ho deixem altres 15 minuts bullint. Deixem reposar l'arròs uns minuts i vam servir. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1950 4654 2006-04-28T06:54:10Z Martorell 14 Després d'haver escollit Viquillibres com a nom del projecte, es vol possar un nou logotip. Aquesta pàgina és per propossar i votar aquest nou logotip. Donat que un logotip és una qüestió merament formal, no crec que haguem de restringir molt el vot. Jo proposso que puguin votar els usuaris que es trobin registrats actualment a Viquillibres o els que estiguin registrats a la Viquipèdia. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:28, 6 feb 2006 (UTC) Crec que primer hauriem de decidir la part purament escrita. Abans de passar a votar, crec que hauriem de fer unes quantes propostes, tal com les que segueixen: *'''Think free. Learn free.''' (Obviament aquesta és per qui no vol canviar-ho.) *'''Pensat i fet lliurement.''' *'''Pensat i fet en llibertat.''' *'''Pensa lliurement. Aprèn lliurement.''' *'''L'aprenentatge lliure.''' *'''Penses lliurement. Llegeix lliurement.''' *'''Llibertat per a pensar. Llibertat per a aprendre'''. 1951 4251 2006-02-06T18:35:09Z Vedranell 12 [[Usuari:Vedranell]] moved to [[Usuari:Álvaro M]] #REDIRECT [[Usuari:Álvaro M]] 1952 4253 2006-02-06T18:35:09Z Vedranell 12 [[Usuari Discussió:Vedranell]] moved to [[Usuari Discussió:Álvaro M]] #REDIRECT [[Usuari Discussió:Álvaro M]] 1953 4262 2006-02-08T14:29:38Z Aljullu 42 Si us plau, milloreu les pàgines aquí llistades per tal de reduir aquesta llista. [[Categoria:Viquillibres]] 1954 4265 2006-02-08T14:33:58Z Aljullu 42 #redirect [[Viquillibres:La taverna]] 1955 4918 2006-06-10T17:23:37Z Aljullu 42 Actualització Aquí hi ha totes les estadístiques dels Viquillibres en català. == Estat == Aquesta pàgina és un resum de les estadístiques que fa de voltes en voltes Erik Zachte (corr-el:###@chello.nl (<nospam> ### = epzachte </nospam>). ===Estat general=== {| class="bellataula" | | Data de les dades | 11/12/2005 |- | colspan=3 | Viquipedistes |- | | Actius alguna vegada | 6 |- | | Nous | 2 |- | | Actius | 4 |- | | Molt actius | 0 |- | colspan=3 | Articles |- | | Recompte oficial | 73 |- | | Nous al dia en un mes | 0 |- | | Ratio de modificacions per article | 7 |- | | Extensió mitjana d'un article | 61 bytes |- | colspan=3 | Base de dades |- | | Edicions en un mes | 21 |- | | Mida total dels Viquillibres | 604kb |- | | Nombre total de paraules | 66k (+0%) |} == Manteniment == <table border=1 style="empty-cells:show;"> <tr> <th>Data <th>Num. Articles <th>[[Especial:Categories|Num. Categories]] <th>[[Especial:Listusers|Num. Viquipedistes]] <th>[[Especial:Listadmins|Num. Administradors]] <th>[[Especial:Shortpages|Articles buits]] <th>[[Especial:Uncategorizedpages|Articles sense categoria]] <th>[[Especial:Lonelypages|Articles orfes]] <th>[[Especial:Deadendpages|Articles cul de sac]] <th>[[:Categoria:Viquillibres:Esborranys|Esborranys]] <th>[[:Categoria:Viquillibres:Articles per fusionar|Articles per fusionar]] <th>[[:Categoria:Viquillibres:Articles a millorar|Articles a millorar]] <th>[[:Categoria:Pàgines no neutrals|No neutrals]] <th>[[Especial:Unusedimages|Imatges orfes]] <th>[[:Categoria:Imatges d'origen desconegut|Imatges d'origen desconegut]] <th>[[Especial:Categories|Categories per crear]] <th>[[Especial:Uncategorizedcategories|Categories sense categoria]] <th>[[:Categoria:Elements a eliminar|Elements a eliminar]] <th>[[Especial:DoubleRedirects|Redireccions dobles]] <th>[[Especial:BrokenRedirects|Redireccions rompudes]] <tr> <td><!--Data--> 8 de febrer del 2006 <td><!--Num. Articles--> 147 <td><!--Num. Categories--> 47 <td><!--Num. Viquipedistes--> 53 <td><!--Num. Administradors--> 3 <td><!--Articles buits--> 0 <td><!--Articles sense categoria--> 52 <td><!--Articles orfes--> 1 <td><!--Articles sense sortida--> 54 <td><!--Esborranys--> 40 <td><!--Articles a fusionar--> 0 <td><!--Articles a millorar--> 0 <td><!--No neutrals--> 0 <td><!--Imatges orfes--> 8 <td><!--Imatges d'origen desconegut--> 0 <td><!--Categories per crear--> 15 <td><!--Categories sense categoria--> 3 <td><!--Elements a eliminar--> 9 <td><!--Redireccions dobles--> 0 <td><!--Redireccions rompudes--> 1 <tr> <td><!--Data--> 8 d'abril del 2006 <td><!--Num. Articles--> 200 <td><!--Num. Categories--> 61 <td><!--Num. Viquipedistes--> 62 <td><!--Num. Administradors--> 3 <td><!--Articles buits--> 3 <td><!--Articles sense categoria--> 72 <td><!--Articles orfes--> 13 <td><!--Articles sense sortida--> 70 <td><!--Esborranys--> 11 <td><!--Articles a fusionar--> 0 <td><!--Articles a millorar--> 0 <td><!--No neutrals--> 0 <td><!--Imatges orfes--> 8 <td><!--Imatges d'origen desconegut--> 0 <td><!--Categories per crear--> 5 <td><!--Categories sense categoria--> 2 <td><!--Elements a eliminar--> 9 <td><!--Redireccions dobles--> 0 <td><!--Redireccions rompudes--> 1 <tr> <td><!--Data--> 10 de juny del 2006 <td><!--Num. Articles--> 211 <td><!--Num. Categories--> 70 <td><!--Num. Viquipedistes--> 73 <td><!--Num. Administradors--> 3 <td><!--Articles buits--> 3 <td><!--Articles sense categoria--> 74 <td><!--Articles orfes--> 10 <td><!--Articles sense sortida--> 72 <td><!--Esborranys--> 10 <td><!--Articles a fusionar--> 0 <td><!--Articles a millorar--> 1 <td><!--No neutrals--> 0 <td><!--Imatges orfes--> 8 <td><!--Imatges d'origen desconegut--> 0 <td><!--Categories per crear--> 4 <td><!--Categories sense categoria--> 3 <td><!--Elements a eliminar--> 10 <td><!--Redireccions dobles--> 1 <td><!--Redireccions rompudes--> 1 </table> == Vegeu també == * [http://en.wikipedia.org/wikistats/wikibooks/EN/TablesWikipediaCA.htm Taules] * [http://en.wikipedia.org/wikistats/wikibooks/EN/ChartsWikipediaCA.htm Gràfics] [[Categoria:Viquillibres]] 1956 4284 2006-02-16T20:56:45Z Leptictidium 56 <center> <big><big><big>Continguts</big></big> </center> <small>[[Cenozoic:Vista general|Vista general]] | [[Cenozoic:Geologia|Geologia]] | [[Cenozoic:Paleogeografia|Paleogeografia]] | [[Cenozoic:Fauna|Fauna]] | [[Cenozoic:Flora|Flora]] | [[Cenozoic:Altres biota|Altres biota]] | [[Cenozoic:Clima|Clima]] | [[Cenozoic:Fòssils i jaciments|Fòssils i jaciments]]</small> [[imatge:Smilodon_Cenozoic.jpg|left|425px]] [[Category:Cenozoic]] 1957 4279 2006-02-16T20:51:39Z Leptictidium 56 {{screenshot}}Presa d'imatge de [http://en.wikipedia.org/wiki/Walking with Beasts Walking with Beasts] {{screenshot}}Presa d'imatge de [http://en.wikipedia.org/wiki/Walking with Beasts Walking with Beasts] 1958 4285 2006-02-16T20:57:13Z Leptictidium 56 [[Categoria:Ciència]] 1959 4295 2006-02-20T16:34:07Z Leptictidium 56 El '''Cenozoic''' és l'era geològica més recent en l'escala dels temps geològica. El seu inici està marcat per l'extinció massiva que va acabar amb el regne dels dinosaures: l'event d'extinció K-T. Aquesta extinció va tenir lloc fa 65.500.000 anys, però l'era Cenozoica encara continua en els nostres dies. {| class="toccolours" style="margin-left:auto; margin-right:auto;" |- ! style="background:#FFFF00" colspan="12" | [[Cenozoic]] |- ! style="background:#FFB300" colspan="6" | [[Cenozoic:Paleogen|Paleogen]] ! style="background:#FFB300" colspan="6" | [[Cenozoic:Neogen|Neogen]] |- ! style="background:#EB9301" colspan="2" | [[Cenozoic:Paleocè|Paleocè]] ! style="background:#EAAD43" colspan="2" | [[Cenozoic:Eocè|Eocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="2" | [[Cenozoic:Oligocè|Oligocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Miocè|Miocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Pliocè|Pliocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Plistocè|Plistocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Holocè|Holocè]] |} El Cenozoic va ser el període geològic que va veure com els mamífers deixaven enrere els seus inicis com a animals petits a l'ombra dels dinosaures i s'estenien fins a arribar a ser el grup d'animals dominant en el planeta Terra. Per això se'l coneix com '''l'edat dels mamífers'''. Nogensmenys, aquest nom no és acurat, primer perquè la història dels mamífers es remunta a molt abans dels inicis del Cenozoic, i segon perquè la diversitat de la vida durant el Cenozoic és molt més que simplement els mamífers. El Cenozoic està dividit en dos períodes: el [[Cenozoic:Paleogen|Paleogen]] i el [[Cenozoic:Neogen|Neogen]]. Cadascun d'aquests períodes està dividit en èpoques; el Paleogen es divideix en [[Cenozoic:Paleocè|Paleocè]], [[Cenozoic:Eocè|Eocè]] i [[Cenozoic:Oligocè|Oligocè]]; el Neogen en [[Cenozoic:Miocè|Miocè]], [[Cenozoic:Pliocè|Pliocè]], [[Cenozoic:Plistocè|Plistocè]] i [[Cenozoic:Holocè|Holocè]]. Durant aquest període de temps, el món va tornar-se com és ara. Els invertebrats, peixos, amfibis i rèptils van conservar formes més o menys similars a les actuals, però altres éssers vius com els mamífers, les aus, els protozous i els espermatòfits van continuar evolucionant i desenvolupant-se. [[Categoria:Cenozoic]] 1960 4293 2006-02-20T16:20:17Z Leptictidium 56 Durant el '''Cenozoic''', el procés de fragmentació de les masses continentals que havia començat durant el Mesozoic va continuar, a mesura que la superfície terrestre prenia la seva forma actual. El primer que va passar va ser la separació de quatre grans masses continentals del supercontinent de Gondwana, que es van moure cap al nord i es van anar fusionant, en diferents graus, a Euràsia. [[Categoria:Cenozoic]] 1961 4454 2006-03-21T17:45:02Z Aljullu 42 {{Viquipèdia|DarkBASIC}} Aquest llibre tractarà sobre el que pots fer amb el programa DarkBASIC, amb aquest llibre es podran arribar a aconseguir crear desde senzilles aplicacions fisn a videojocs o aplicacions 3D ben completes. == Requisits == * [[w:Ordinador|Ordinador]] * [[w:DarkBASIC|DarkBASIC Pro]] * Paciència i ganes {{DarkBASIC Professional}} == Referència == *[http://racocatala.com/softwarecatala Software Català]: Tot el contingut del Viquillibre és d'aquesta web, amb el permís de l'autor. [[Categoria:DarkBASIC Professional]] 1962 4300 2006-02-20T20:02:34Z Aljullu 42 [[Categoria:Informàtica]] 1963 4315 2006-02-22T14:45:56Z Aljullu 42 {| style="border:1px #D0E2EE solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EAF5FB;" | [[DarkBASIC Professional]] |- | * [[DarkBASIC Professional/Introducció|Introducció]] [[Imatge:50%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Inici al programa|Inici al programa]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Regles bàsiques del codi|Regles bàsiques del codi]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un diàleg|Crear un diàleg]] [[Imatge:100%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un joc semblant al Pong|Crear un joc semblant al Pong]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un matamarcians|Crear un matamarcians]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un videojoc 2D|Crear un videojoc 2D]] [[Imatge:00%.png]] En breu ens introduirem amb les 3D... |} 1964 4306 2006-02-20T20:16:10Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=DarkBASIC Professional |actual=Introducció |anterior=Índex |següent=Regles bàsiques del codi }} {{DarkBASIC Professional}} == Què és el DarkBASIC? == Dark Basic, és un llenguatge programador de videojocs comercial. Una de les principals qualitats que té, és que tot el que creem amb ell està lliure de drets, de tal manera ho podem distribuir com vulguem. == Curs == En aquest curs començarem explicant les regles bàsiques del DarkBASIC i el seu codi. Començarem creant un simple diàleg entre l'ordiandor i l'usuari, posteriorment pasarem a un joc estil Pong, després un matamarciants, i finalment un bon joc 2D abans de començar amb les 3D. A més el llenguatge és bastant fàcil i podrem aconseguir resultats ràpidament. Això sí, per a crear un [[w:Half Life 2|Half Life 2]] o un [[w:Age of Empires|Age of Empires]] ho tindràs difícil. Si estàs pensant en començar a crear un videojoc de qualitat oblida-te'n, comence'm per el més fàcil. [[Categoria: DarkBASIC Professional]] 1965 4308 2006-02-20T20:17:00Z Aljullu 42 [[DarkBASIC Professional]] moved to [[DarkBASIC Professional/Índex]] #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 1966 4311 2006-02-20T20:18:49Z Aljullu 42 [[Template:DarkBASIC]] moved to [[Template:DarkBASIC Professional]] #REDIRECT [[Template:DarkBASIC Professional]] 1967 4323 2006-02-25T07:43:22Z Aljullu 42 /* Crear un marcador */ {{navegar|llibre=DarkBASIC Professional |actual=Crear un diàleg |anterior=Regles bàsiques del codi |següent=Crear un joc semblant al Pong }} {{DarkBASIC Professional}} == Què aprendrem? == En aquest llibre aprendràs com poder fer que l’usuari tingui la sensació d’estar parlant amb l’ordinador, també podràs posar objectius de la conversa i respostes intel·ligents. ===Resultat=== Ens quedarà una aplicació com aquesta: [http://racocatala.com/softwarecatala/documents/dialeg.exe Diàleg.exe] == Llicó == ===Obrim un document=== Engeguem el DarkBASIC. Primer estaria bé tenir clar l’objectiu del diàleg. En el nostre cas farem que l’usuari hagi d’aconseguir la confiança del PC, perquè li expliqui un secret. ===Imprimir text a la pantalla=== Primer de tot farem una petita explicació a l’usuari perquè sàpiga que haurà de fer: <nowiki>SET CURSOR 200,10 PRINT ">Hola, estàs a punt d’aconseguir un fet formidable, parlar amb l’ordinador, respon les preguntes que et fa i veuràs la seva saviesa.<" SET CURSOR 200,50 PRINT ">Has de respondre amb minúscules (sempre i quant no siguin noms propis) i sense posar més del necessari.<" SET CURSOR 200,100 PRINT ">La teva missió és que l’ordinador t’agafi suficient confiança com per explicar-te tots els seus secrets.<"</nowiki> Anem a mirar què hem escrit: El comandament '''SET CURSOR''' ens permet posar el cursor al lloc de la pantalla que vulguem, el posem a 200,10 perquè així quedarà més o menys centrat. A cada línia li sumarem 50 de distància perquè quedi una mica separat. El comandament '''PRINT''' en permet escriure entre les cometes el text que vulguem que s’imprimeixi a la pantalla. El text l’hem fet perquè quedi explicatiu, hem posat els signes >< perquè dongui la sensació que l’usuari està parlant amb l’ordinador. ===Crear un marcador=== <nowiki>confianca=000 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Aquí creem una variable: confianca. '''''Nota:''' (les ç no serveixen excepte pel text)'' Posarem el marcador de la confianca a 0: ''confianca=000'' Posarem el cursor a la banda superior esquerre de la pantalla (SET CURSOR 20,50). Allà hi imprimirem "el marcador": ''PRINT "Grau de confiança: ";'' i ''PRINT confianca''. Aquí veiem dues noves coses: si volem que al posar PRINT no ens canviï de línea haurà d’anar seguit d’un ; així quedarà Grau de confiança: 0. I també hem vist que podem imprimir variables a la pantalla, l’única diferència és que no s’han de posar entre cometes com el text. ===Crear el text=== <nowiki>PRINT ">Hola. Com et dius?" INPUT "";a$ confianca=confianca+10 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Imprimim una pregunta per a l’usuari: ">Hola. com et dius?" El comandament INPUT serveix per què l’usuari hagi d’escriure quelcom, es posen dues cometes, així l’usuari posarà el seu nom. Podríem posar dins les cometes alguna paraula, com "Nom: " i llavors l’usuari tondria més facilitat a l’hora d’escriure, però no és necessari. Si volem que la variable que ha escrit l’usuari la puguem utilitzar després haurem de posar ;variable després de les cometes. El nom de la variable pot ser tant una paraula (com confianca) o una lletra seguida del signe representatiu de variables (a$), en aquest treball podeu utilitzar qualsevol. Ara volem que l’ordinador tingui més confiança amb l’usuari, ja que ara en sap el nom: confianca=confianca+10. Ara la confiança haurà augmentat en 10. Tornem a situar el cursor a on teníem el marcador i tornem a escriure’l, ara amb una confiança de 10. ===Un petita intel·ligència artificial=== <nowiki>SET CURSOR 0,180 PRINT ">Hola "; PRINT a$; RINT ", encantat, jo em dic PC. Quans anys tens?"</nowiki> Situem el cursor de nou a on estàvem escrivint. Ara, l’ordinador ja pot utilitzar la variable, de tal manera que ja el pot anomenar per el seu nom. Imprimim el text que creiem apropiat. Les variables s’han d’imprimir en línies a part, no es pot posar: : PRINT ">Hola " a$ ", encantat jo em dic PC. Quants anys tens?" Sinó que s’ha de fer en diferents línies, utilitzarem el ; perquè al resultat final això no es noti. ===Respostes diferents segons el text que escrigui l’usuari=== <nowiki>INPUT "";Edat IF Edat<=29 confianca=confianca+10 PRINT ">Ets molt jove!"; ENDIF IF Edat>=30 confianca=confianca+5 PRINT ">Estàs a la flor de la vida."; ENDIF SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca SET CURSOR 0,225</nowiki> Al pas anterior hem fet la pregunta "Quan anys tens?" Ara l’usuari l’haurà de dir: INPUT "";Edat (Edat serà el nom de la variable). Ara farem que si l’edat és igual o inferior a 29 la confiança augmenti +10 (perquè l’ordinador també és jove) i respongui ">Ets molt jove!": : IF Edat<=29 : confianca=confianca+10 : PRINT ">Ets molt jove!"; : ENDIF I si l’edat és 30 o superior la confiança augmenti +5 (l’ordinador és més jove i no augmenta tant la confiança) i respongui ">Estàs a la flor de la vida." : IF Edat>=30 : confianca=confianca+5 : PRINT ">Estàs a la flor de la vida."; : ENDIF El marcador es tornarà a actualitzar: : SET CURSOR 20,50 : PRINT "Grau de confiança: "; : PRINT confianca : SET CURSOR 0,225 I amb SET CURSOR 0,225 tornarem a situar el cursor al text. ===Afegim més text=== <nowiki>PRINT "Jo no en tinc tants, però envelleixo molt més ràpid que vosaltres, els humans, amb un parell d’anys estic antiquat." PRINT ">Quines aficions tens?" INPUT "";b$ confianca=confianca+5 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca SET CURSOR 0,270 PRINT ">Jo si fós com un humà també m'agradaria "; PRINT "";b$ PRINT ">De totes maneres segur que m'envejes per a ser PC. Què t'agradaria del que tinc jo que tu no tens?" INPUT "";c$ confianca=confianca+15 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca SET CURSOR 0,315 PRINT ">Si, està molt bé poder tenir "; PRINT "";c$</nowiki> Anem posant més preguntes, més respostes, que la confiança augmenti, etc. <nowiki>PRINT ">Què n'opines d'aquesta conversa que estem tenint?" INPUT "" confianca=confianca+25 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Aquí veiem una resposta a la qual no li assignem cap variable, ja que no l’utilitzarem. <nowiki>SET CURSOR 0,360 PRINT ">Quina nota l'hi posaries?" INPUT "";nota IF nota<7 confianca=confianca+15 PRINT ">T'han aborrit et semblo? Crec que aquesta conversa es mereixia més que un "; PRINT nota ENDIF IF nota>=7 confianca=confianca+35 PRINT ">Si, està siguent una bona conversa, jo en comptes d'un "; PRINT "";nota; PRINT " l'hi posaria 1 punt més: "; PRINT "";nota+1; PRINT ", jeje." ENDIF SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Aquí, com a novetat veiem que podem fer operacions matemàtiques amb les variables. L’usuari diu la nota que posaria (de l'1 al 10) a la conversa que mantenen, i l’ordinador, si veu que és més d’un 7 li respondrà que ell l’hi posaria un punt més (nota+1), com que pot ser que l’usuari digui 10 i no tindria sentit dir que li posa un 11 afegirem unes rialles darrere (jeje) de tal manera que si ha de dir "jo en comptes d’un 10 l’hi posaria 1 punt més: 11" digui ", jeje" com si fos una broma. Seguim posant més text. <nowiki>SET CURSOR 0,410 PRINT ">Quins són els teus programes de TV preferits?" INPUT "";progtv PRINT ">Sí, em sonen..." confianca=confianca+25 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> ===Si aconsegueix 100 de confiança=== Ara posarem el secret que explicarà l’ordinador a l’usuari. Això passarà quan l’usuari aconsegueixi una confiança de 100 o superior. Ho posarem dins el "bucle" perquè es vagi repetint contínuament: <nowiki>DO IF confianca>=100 SET CURSOR 0,500 PRINT ">Sí, "; PRINT "";a$; PRINT ", crec que ets de confiança. Vols saber el meu secret?" INPUT "";siono IF siono=no PRINT ">Bé, tu ho has volgut." ENDIF IF siono=si PRINT ">El meu secret és que jo sóc del futur, i en realitat era un humà." PRINT ">El 2030, un informàtics hem van proposar convertir-me en ordinador, jo com que em fascinava del que tenien els ordinadors com: "; PRINT "";c$; PRINT " vaig acabar acceptant." PRINT ">Em deia "; PRINT "";a$; PRINT ", sí, com tú, que curiós... En aquells moments tenia "; PRINT "";Edat+24; PRINT " anys. Ostres! Fixat'hi: "; PRINT "";Edat+24; PRINT "menys 24 anys dóna "; PRINT ""; Edat; PRINT ". A mi, també m'agradava "; PRINT "";b$; PRINT ". Jo sóc tu d'aquí a 24 anys!!" ENDIF ENDIF LOOP</nowiki> Els comandaments DO i LOOP ens serveixen per a marcar què va dins el bucle, el bucle és el conjunt de comandament que es repeteixen contínuament, per tant, contínuament mirarà si la confiança és 100 o superior per començar a explicar el secret. Aprofitem totes les variables anteriors per a fer aquest secret més impressionant per a l’usuari. Ara ja podeu crear un diàleg de l’usuari amb l’ordinador. [[Categoria: DarkBASIC Professional]] 1968 4316 2006-02-23T09:41:40Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 1969 4321 2006-02-23T20:34:20Z Álvaro M 53 Afegeixo l'enllaç al missatge original (a dos llocs) En aquest context, i quan la FSF encara no tenia el nucli estable per al seu sistema operatiu, un professor de la Universitat d’Holanda, '''Andrew Tanenbaum''', va decidir escriure un sistema operatiu perquè els seus estudiants el poguessin estudiar. Igual que Stallman, fins el moment havia pogut utilitzar el codi font de UNIX de AT&T perquè els seus alumnes aprenguessin a dissenyar sistemes operatius. La seva idea era escriure un sistema operatiu que pogués ser estudiat i modificat per qualsevol que ho desitgés. Fou al 1987 que va desenvolupar el seu projecte, creant un petit UNIX (mini UNIX), donant lloc a '''MINIX'''. Com que no va utilitzar ni una sola línia del codi de UNIX de AT&T, res n’impedeix d’agafar-ne el codi i utilitzar-lo i modificar-lo lliurement. Tanenbaum va voler crear un sistema amb fins docents, és per això que va dissenyar un sistema operatiu amb arquitectura microkernel. Aquesta tecnologia es basa en dividir les diferents funcionalitats del nucli del sistema en programes totalment separats i que es comuniquen entre sí. Això el fa molt modular, facilitant moltíssim el testeig, detecció i correcció d’errors, el manteniment, l’estudi, etc. Actualment alguns sistemes oepratius com Amoeba, Chorus, Mach o WindowsNT<sup>TM<sup> han estat desenvolupats seguint aquest tipus de tecnologia. Aquest nucli és ideal per una fàcil comprensió, aportant una tecnologia molt nova per la època, permetent molta versatilitat, multiplataforma, etc. Aquest ha estat tant un dels punts forts com febles de MINIX: encara que el sistema és una joia pel seu estudi i disseny, és molt probable que mai es pugui utilitzar en entorns reals. Es va optar per fer-lo entenedor, modular i molt pedagògic, però té com a contrapartida no ser ràpid. De totes maneres, Tanenbaum tampoc ho pretenia; al llarg dels anys MINIX ha anat evolucionant i avui dia encara segueix essent utilitzat per molts alumnes d’universitats d’arreu del món. Aquí és quan entra en joc '''Linux'''. Mentre que la FSF seguia amb el seu gran projecte proporcionant eines per la construcció d’un sistema operatiu, Tanenbaum orientava MINIX a fins docents i moltes empreses seguien evolucionant les seves pròpies versions de UNIX, '''Linus Torvalds''', estudiant de la Universitat de Helsinki, va decidir crear, a l’agost del 1991, el seu propi nucli per un nou sistema operatiu, Linux. La seva idea era crear un UNIX per PC perquè tots els que vulguessin el poguessin utilitzar al seu ordinador. La primera aparició en escena va ser en un debat de MINIX i sistemes operatius, on va exposar les següents idees: <pre>Newsgroups: comp.os.minix Subject: What would you like to see most in minix? Date: 25 Aug 91 20:57:08 GMT Organization: University of Helsinki Hello everybody out there using minix. I’m doing a (free) operating system (just a hobby, won’t be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since april, and is starting to get ready. I’d like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things). I’ve currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work. This implies that I’ll get something practical within a few months, and I’d like to know what features most people would want. Any suggestions are welcome, but I won’t promise I’ll implement them :-)</pre> Si accedíssim al [http://groups.google.com/group/comp.os.minix/browse_frm/thread/76536d1fb451ac60/b813d52cbc5a044b?tvc=1#b813d52cbc5a044b fòrum de debat on va aparèixer aquest primer missatge] veuríem com ràpidament gent d’arreu del món començà a interessar-se per aquest nou sistema, que a l’utilitzar el compilador i intèrpret de comandes de GNU (gcc i bash respectivament) com a peces fonamentals també tenia les característiques de programari lliure. Encara que en paraules del mateix Torvalds, si ell mateix hagués sabut la quantitat de treball necessari per aconseguir que la seva idea funcionés, mai ho hauria fet, els esforços de molts experts en informàtica d’arreu del món varen fer que aquest projecte fos possible. Linux és un nucli de tipus monolític. Això significa que no es separen les seves diferents funcionalitats en mòduls diferenciats, sinó que tot és un mateix programa. El principal inconvenient d’aquest tipus de disseny és que la localització d’errors i que el manteniment són molt costosos. Per altra banda, però, el rendiment que s’aconsegueix és molt més elevat que el d’altres tipus de disseny. En certa manera, durant els primers anys d’existència, GNU/Linux s’identificava com el sistema operatiu dels hackers. La seva dificultat d’instal lació, manipulació i falta de controladors el feien una eina només apta per gent molt entesa en el tema, però varen ser aquests primers usuaris els que dissenyaren els controladors pels discs durs, impressores, targetes, etc. i els que començaren a donar a conèixer al món aquest sistema. Poc a poc, el nombre d’usuaris començà a créixer i actualment ja existeixen moltes empreses i grups d’usuaris que creen i utilitzen les seves pròpies distribucions de GNU/Linux. == Enllaços externs == * ''[http://groups.google.com/group/comp.os.minix/browse_frm/thread/76536d1fb451ac60/b813d52cbc5a044b?tvc=1#b813d52cbc5a044b What would you like to see most in minix?]'' Missatge original de Linus Torvalds amb les respostes. 1970 4327 2006-02-25T15:43:13Z Álvaro M 53 Copio del PDF (tot menys les imatges) Actualment existeixen moltes distribucions diferents basades en GNU/Linux. N’existeixen per tot tipus d’ordinadors i dispositius electrònics: des dels ordinadors de sobretaula, pocketPC o PDA fins a punts d’accés per xarxes WiFi, etc. La naturalesa de programari lliure permet això: que qualsevol pot agafar el codi desenvolupat fins al moment i adaptar-lo a les seves pròpies necessitats per crear-ne de nou. És un fet constatat que cada vegada més empreses i usuaris trien sistemes basats en GNU/Linux, tant per les seves elevades prestacions com per la quantitat de programari disponible. De totes maneres, encara que existeixen desenes de distribucions, n’hi ha algunes de més populars que s’han extès molt. La filosofia de programari lliure fa que moltes empreses hagin creat les seves pròpies distribucions de GNU/Linux i no restringessin l’accés al seu codi font. Així i tot, el suport que donen i el material que venen els aporta benficis, permetent la seva subsistència. També és important saber que en moltes d’aquestes distribucions s’inclou programari propietari que alguns usuaris prefereixen, encara que en molts casos existeixen programes similars amb llicència GPL o de tipus lliure. Encara que moltes d’aquestes distribucions es denominen Linux, és important que diferenciem que realment Linux és només el nucli del sistema operatiu i que el projecte GNU és el que realment ha aportat molta de l’estructura necessària pel seu funcionament. A continuació farem una breu descripció d’algunes de les distribucions de GNU/Linux més representatives de la comunitat: * Slackware: una de les primers distribucions que aparegueren. Va ser creada per Patrick Volkerding i va tenir un gran èxit en els seus primers anys d’existència. * Debian GNU/Linux: també fou una distribució que aparegué al principi i encara avui segueix existint i evolucionant. El sistema de paquets que utilitza ens permet diferenciar clarament el programari lliure del que no ho és, permetent tenir tot el sistema amb programes de llicència lliure. És desenvolupada per un grup de col laboradors d’arreu del món i no té el recolzament de cap empresa. Encara que és de les més estables i segures que existeixen, el seu sistema d’instal·lació i configuració requereix certs coneixements previs. * RedHat Linux: juntament amb SuSE, és una de les distribucions de més gran popularitat. Està creada per una empresa dels EUA, aportant programari de molta qualitat. Té un entorn molt intuïtiu que facilita molt la seva instal·lació i configuració. Des del 2003 RedHat ha separat la seva línia de servidors de la d’usuaris, donant lloc a una distribució anomenada Fedora per aquests últims. * SuSE Linux: encara que és una distribució creada més recentment, ha tingut una gran difusió. Està desenvolupada per una empresa alemanya, aportant programari propietari de molta qualitat. És molt complerta i fàcil d’instal lar i de mantenir, encara que alguns dels seus components no segueixen els estàndards de la comunitat. * KNOPPIX: distribució en un live-CD executable íntegrament des de CDROM basada en Debian. Detecta automàticament molt maquinari i aporta l’últim entorn d’escriptori KDE i la suite ofimàtica OpenOffice. Molt útil per a usuaris nous o per a demostracions. Tampoc no hem d’oblidar que existeixen altres sistemes operatius compatibles amb UNIX i els estàndards que se segueixen actualment. Molts dels conceptes i eines que veurem al llarg del curs també ens serviran per aquests altres. En especial, hem de destacar GNU/Hurd (el nucli desenvolupat per GNU) i FreeBSD. 1971 4330 2006-02-25T16:06:43Z Álvaro M 53 edició Internet sempre ha estat el medi principal de comunicació entre els desenvolupadors i usuaris del programari lliure. És per aquesta raó que ja des del principi de la gran expansió de GNU/Linux sempre s’ha pogut trobar a la xarxa molta informació sobre el sistema operatiu i les seves aplicacions. La majoria de programes els podem descarregar d’Internet, empaquetats amb algun dels sistemes més comuns de les distribucions o bé directament a partir del seu codi font perquè el poguem compilar en el nostre sistema. A més, la majora de distribucions també poden descarregar-se de la xarxa sense necessitat de pagar absolutament per res. També és cert que si volem el suport que es dóna en algunes d’elles, el millor és comprar el material que proporcionen (CDs, manuals, etc.) i registrar-se-hi. A mesura que ens anem introduint en el món del programari lliure i el del GNU/Linux veurem com un dels aspectes clau per poder-se-hi moure és saber trobar la documentació que ens interessa. Quan ens trobem davant d’un problema, abans de començar a donar voltes sobre com resoldre’l hem de pensar que és molt probable que altra gent com nosaltres ja s’hi hagi trobat. Buscar i trobar la documentació que s’adapti millor als problemes que se’ns vagin plantejant ens estalviarà molt de temps i esforços i esdevindrà una tasca clau en el nostre procés d’aprenentatge. La comunitat del programari lliure genera centenars de documents que podem descarregar-nos lliurement per Internet, a més dels fòrums de discussió, pàgines de rumors i notícies, etc. Algunes de les referències més populars són:   * Documentació **http://www.tldp.org: The Linux Documentation Project. La majora de guies, HOWTO{{nota|howto}}, FAQs, etc. existents es poden trobar en aquest lloc. A més, molta d’aquesta documentació està en diversos idiomes. **http://lucas.linux.org.mx: LinUx en CAStellano. Gran projecte de documentació en castellà pels HOWTO, guies, etc. de GNU/Linux. **http://www.linuxpowered.com/HOWTO/HOWTO-INDEX: El HOWTO dels HOWTOs. *http://www.linux.com: Pàgina amb diferents seccions de notícies, documentació, etc. **http://www.debian.org/doc: Documentació per Debian GNU/Linux. *Notícies **http://slashdot.com: Notícies i rumors del món GNU/Linux. En anglès. **http://barrapunto.com: La rèplica de slashdot en castellà. **http://puntbarra.com: La rèplica de slashdot en català. **http://puntbarra.com: La rèplica de slashdot en català. **http://bulma.net: Bergantells Usuaris de Linux de Mallorca i Afegitons. Notícies i seccions dedicades a temes concrets. **http://www.es.gnu.org/gnuticias: Notícies de GNU en castellà. **http://linuxtoday.com: Una altra pàgina de notícies molt pràctica per estar a la última. **http://linuxtoday.com: Una altra pàgina de notícies molt pràctica per estar a la última. **http://libertonia.escomposlinux.org: Pàgina de notícies. D’especial interès és la seva secció de “Fuentes de Noticias”, on hi ha multitud d’altres enllaços a pàgines del mateix estil. *Fòrums **http://www.foroslinux.org: Diversos fòrums de GNU/Linux dedicats a tot tipus de temes relacionats amb GNU/Linux. **http://www.linuxsecurity.com/resources/forums-1.html: Fòrums centrats en temes de seguretat i similars. *Recerca **http://www.google.com/linux: El major buscador del món també per GNU/Linux. **http://www.buscadoc.org: Buscador de documentació informàtica en castellà. *Distribucions **http://www.fsf.org: La pàgina oficial de la Free Software Foundation. **http://www.debian.org: Pàgina oficial de Debian GNU/Linux. **http://www.redhat.com: Pàgina oficial de RedHat Linux. **http://www.suse.com: Pàgina oficial de SuSE. **http://www.slackware.com: Pàgina oficial de Slackware Linux. **http://www.knoppix.com: Pàgina oficial de KNOPPIX. - http://www.gnoppix.com: Pàgina oficial de GNOPPIX. *Descàrregues **http://sourceforge.net: La major pàgina amb projectes de programari lliure. **http://www.softonic.com: Secció de descàrrega per GNU/Linux. **http://download.com: Pàgina de descàrregues. *Altres **http://www.linuxsecurity.com: Pàgina molt actual centrada en tot tipus de temes de seguretat en GNU/Linux. **http://www.linuxhq.com: Informació general sobre distribucions de GNU/Linux, seguretat, etc. **http://www.linuxjournal.org: Pàgina de notícies i articles sobre GNU/Linux. **http://www.linuxgazette.com: Revista de GNU/Linux. **http://www.linux-mag.com: Revista de GNU/Linux. ---- {{ref|howto}} Un HOWTO és un document que explica detalladament com portar a terme una determinada tasca. 1972 4333 2006-02-25T16:13:35Z Álvaro M 53 Copio del PDF KDE (Kommon Desktop Environment) és un entorn gràfic d’escriptori que ens proporciona una sèrie d’utilitats per facilitar la feina als usuaris. Un entorn d’escriptori és un programari que ens permet millorar la comunicació entre aplicacions, reutilitzar components, l’ús generalitzat d’estirar i deixar, ens dóna un aspecte uniforme a totes les aplicacions i molts d’altres aspectes menors. Tots aquests factors ajuden a l’usuari final a sentir-se més còmode en un ambient intuïtiu i pràctic que li permeten de treballar de forma més amena amb l’ordinador. L’objectiu final és poder controlar, utilitzar i administrar els recursos de l’ordinador de forma senzilla. Si bé KDE és un dels entorns més evolucionats en el món del GNU/Linux i UNIX, existeixen multitud d’alternatives diferents que també permeten les mateixes accions, amb petites variacions que els diferencien. És imprescindible destacar l’entorn desenvolupat pel projecte GNU, el GNOME (GNU Network Object Model Environment). Aquesta llibertat d’elecció tan característica de GNU/Linux demostra, altra vegada, la capacitat que tenen els usuaris finals de poder escollir el programari que més els agradi o el que s’adapti més a les seves necessitats. En la distribució utilitzada per aquest curs, el KDE és l’entorn d’escriptori per defecte, per això en aquesta secció introduïrem les seves funcionalitats principals. A més de proporcionar usabilitat, estètica i facilitat de manipulació, l’equip de desenvolupament de KDE també ha desenvolupat unes quantes aplicacions d’escriptori bàsiques: un paquet ofimàtic i altres components addicionals. Al llarg d’aquest capítol veurem algunes d’aquestes eines integrades. De totes maneres, és important recordar que les aplicacions presentades aquí no són, ni molts menys, les úniques existents, sinó que n’existeixen moltes més que poc a poc el mateix usuari anirà descobrint per poder escollir la que més li agradi. 1973 4335 2006-02-25T16:34:44Z Álvaro M 53 Afegeixo les imatges El primer que ens trobarem a l’iniciar KNOPPIX és una pantalla com la que veiem en la captura 2.1. Com en la majoria d’entorns, les parts principals de KDE són l’escriptori i el panell (figura 2.2). La zona de l’escriptori ens serveix per situar-hi accessos directes, carpetes, arxius, hi tenim situada la paperera, etc. En aquesta zona de la pantalla també hi veurem les finestres de les diferents aplicacions que obrim. El panell ens serveix per iniciar programes, canviar de pantalla virtual, tenir-hi informació, etc. Les parts principals del panell (figura 2.2) són les següents: *Botó KDE: des d’aquest botó podem iniciar totes les aplicacions instal lades en el sistema. Per obrir qualsevol dels programes, només hem de clicar sobre seu i, navegant pels menús, escollir l’aplicació fent clic amb el botó esquerre del ratolí. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.1.png|right|frame|Figura 2.1: L’entorn d’escriptori KDE.]] [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.2.png|right|frame|Figura 2.2: El panell.]] *Botons d’escriptoris virtuals: aquests quatre botons etiquetats ens serveixen per moure’ns pels escriptoris virtuals. Aquesta característica de la majoria d’entorns d’escriptori en GNU/Linux i UNIX ens permet disposar del número d’escriptoris que vulguem. A cadascun d’ells hi podem obrir les aplicacions que necessitem. Per exemple, mentre en un hi tenim obert el navegador i el correu electrònic, en un altre hi podem estar escrivint el manual de KNOPPIX, etc. Al clicar sobre algun dels quatre botons etiquetats que apareixen, es canvia d’escriptori. *Barra d’icones: per no haver d’anar sempre al menú d’aplicacions, podem situar accessos directes en aquesta barra. Així, per obrir les aplicacions que més utilitzem només caldrà fer un sol clic. *Data i hora: a l’extrem dret del panell sempre hi podrem veure la data i l’hora. *Llista de tasques: totes les aplicacions obertes a l’escriptori tindran el seu propi botó en aquest llistat. Per obrir la finestra corresponent només fa falta clicar sobre el botó corresponent. Tornant a clicar es minimitza de nou i si cliquem amb el botó dret se’ns obrirà el menú que ens permet moure la finestra a un escriptori virtual diferent, tancar-la, recollir-la, etc. *Botó KNOPPIX: tot i que aquest no és un menú pròpiament de KDE, a la distribució KNOPPIX s’hi afegeix aquest menú desplegable que ens permet configurar de forma més ràpida alguns dels aspectes del sistema com són la configuració de xarxa, targetes de so, etc. De totes maneres, el fet que KNOPPIX detecti tot el hardware a l’arrancar, farà que la majoria d’aspectes del sistema no necessitin cap modificació addicional. 1974 sysop 4553 2006-03-28T05:32:54Z MediaWiki default Message name filter: 1975 sysop 4337 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default Show only modified 1976 sysop 5081 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default '''Warning:''' You are not logged in. Your IP address will be recorded in this page's edit history. 1977 sysop 4341 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default - 1978 sysop 4345 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default You must confirm your e-mail address before editing pages. Please set and validate your e-mail address through your [[Special:Preferences|user preferences]]. 1979 sysop 4346 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default E-mail confirmation required to edit 1980 sysop 4347 2006-02-26T01:40:19Z MediaWiki default Yes, delete the page 1981 sysop 5124 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default ---- '''Note:''' Exporting the full history of pages through this form has been disabled due to performance reasons. 1982 sysop 4351 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default List redirects 1983 sysop 4352 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default <strong>ERROR: The text you have submitted is $1 kilobytes long, which is longer than the maximum of $2 kilobytes. It cannot be saved.</strong> 1984 sysop 4355 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Cannot mark as patrolled 1985 sysop 4356 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default You need to specify a revision to mark as patrolled. 1986 sysop 4357 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default ,_ 1987 sysop 4361 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Limit to categories (separate with "|") 1988 sysop 4362 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Any 1989 sysop 4363 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Edit 1990 sysop 4364 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Move 1991 sysop 4365 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default '''Note:''' This page has been locked so that only registered users can edit it. 1992 sysop 4368 2006-02-26T01:40:20Z MediaWiki default Live preview 1993 sysop 4370 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default All revisions contained links to $1, blanking 1994 sysop 4371 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Reverting to last version not containing links to $1 1995 sysop 4372 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default MediaWiki spam cleanup 1996 sysop 4375 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Error creating thumbnail: $1 1997 sysop 4379 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default Use live preview (JavaScript) (Experimental) 1998 sysop 4382 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default File uploads are disabled on this wiki. 1999 sysop 4383 2006-02-26T01:40:21Z MediaWiki default '''Warning:''' There is no skin "$1". Remember that custom .css and .js pages use a lowercase title, e.g. User:Foo/monobook.css as opposed to User:Foo/Monobook.css. 2000 sysop 5294 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Teniu nous missatges a $1 2001 4965 2006-06-17T12:45:20Z 193.170.244.7 <br> <center><font style="font-size: 135%">'''Ciències Socials'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Ci%C3%A8ncies_Socials&action=edit Afegeix]</div> '''Psicologia''' *[[Psicologia Social de la Comunicació]] [[Imatge:25%.png]] '''Humanitats''' *[[Coperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]] [[Imatge:100%.png]] '''Feminismes''' *[[Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] [[Imatge:50%.png]] '''Metodologia''' *[[Les derives: de la pràctica política a la pràctica investigadora “políticament responsable”.]] [[Imatge:75%.png]] '''Dret''' 2002 5035 2006-06-28T14:24:09Z 158.109.141.106 /* [[/Comunicació i Cultura|Comunicació i Cultura]] */ {{GFDL}} Aquest vikillibre vol alliberar el coneixement que generem en l'assignatura de Psicologia Social de la Comunicació (Departament de Psicologia Social, Universitat Autònoma de Barcelona). Aquest vikillibre es fa servir com a base per l'assignatura i es transformat a partir de les discussions, lectures i treballs que es fan en la mateixa. Entenem que qualsevol persona és lliure de discutir, participar i transformar els coneixements que es desenvolupen en aquest espai. En tot cas, si vols coordinar-te en la transformació del text, pots posar-te en contacte amb Joan Pujol, joan.pujol(a)uab.es. '''Atenció:''' Temporalment hi haurà a cada capítol diferents contribucions (DXa, DXb, NXa, NXb) per ser fusionades progressivament en un text conjunt. Perdoneu per la confusió inicial, i esperem anar millorant el text durant el pròxim curs. =[[/Comunicació i Cultura|Comunicació i Cultura]]= * Com s'ha entés tradicionalment la comunicació. * Els Primers Models: comunicació com transmissió d'un missatge. * Comunicació i Diferència * Baudrillard i Contexts * Contexts i Competència Cultural * Una perspectiva alternativa a l'estudi de la comunicació '''Signes i Significat''' * Semiòtica i Semiologia, Significat com a sistema de relacions, Estructuralisme, Signes, història i contexts, La política del significat. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D1a|D1a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D1b|D1b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N1a|N1a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N1b|N1b]] '''Competència i Pràctica Cultural''' * Comunicació com a pràctica, Competència cultural, Camp cultural, Capital, Habitus, Pràctiques culturals i poder. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D2a|D2a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D2b|D2b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N2a|N2a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N2b|N2b]] '''Contexts de sentit''' * Texts i comunicació social, Narratives, Gèneres, Discursos, Anàlisi del discurs i anàlisi del contingut, Intertextualitat, Espiral del Silenci i Tematització. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D3a|D3a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D3b|D3b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N3a|N3a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N3b|N3b]] '''Ideologia''' * Ideologia i contexts materials, Funcionament de la Ideologia, Ideologia i signes, Hegemonia, Ideologia i globalització, Guerrilla de la Comunicació. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D4a|D4a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D4b|D4b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N4a|N4a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N4b|N4b]] '''Subjectivitat''' * Contribucions del psicoanàlisi, Subjectivitat, discurs, sexualitat, gènere, Foucault i Butler, Subjectivitat com a mercaderia, Efectes en la subjectivitat dels mitjans. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D5a|D5a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D5b|D5b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N5a|N5a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N5b|N5b]] '''Conversa i Escriptura''' * La producció social de significat, Text i Context, Anàlisi del context, La vida social de la conversa, Parla i escriptura, Actes de parla, Escriptura com a mitjà, Esfera pública i privada, Escriptors, autors i producció del text ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D6a|D6a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D6b|D6b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N6a|N6a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N6b|N6b]] '''Imatge''' * La realitat de la imatge, Objectivitat de la imatge, Intertextualitat i narratives visuals, Imatges, economies de plaer i subjectivitats ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D7a|D7a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D7b|D7b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N7a|N7a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N7b|N7b]] '''Mundialització de la Comunicació''' * Sorgiment de la globalització, Xarxes globals de comunicació, la tesi del Imperialisme Cultural, Difusió globalitzada i apropiació localitzada. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D8a|D8a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D8b|D8b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N8a|N8a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N8b|N8b]] '''Comunicació en la Societat Digital''' * Les comunitats virtuals, La socialitat en el mon Virtual, Efectes socials de les activitats virtuals, Construccions Identitàries, Els processos de Corporeització, Virtualitat i Liminalitat. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D9a|D9a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D9b|D9b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N9a|N9a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N9b|N9b]] =[[/SubjectesPolitics|Emergència de Subjectes Polítics: de l'Homosexual a la Multitud Queer]]= 2003 5034 2006-06-28T09:52:10Z 158.109.141.106 /* Com s’ha entès tradicionalment la comunicació? */ =Com s’ha entès tradicionalment la comunicació?= Kress (1988) “Communication and Culture” *Quan el terme [[w:Comunicació|comunicació]] es va fer servit regularment en el segle dinou a Europa es referia als mitjans físics de comunicació (carreteres, ferrocarril i rutes de navegació). Al final del segle dinou, amb el desenvolupament d’altres mitjans de passar informació, la comunicació va fer referència als mitjans escrits i, més tard, a la ràdio, cine, televisió, vídeo i ordinadors. * Encara que la noció de comunicació com a ‘cosa’ va ser substituida per la noció de pràctiques, processos i mitjans comunicatius, la cosificació d’aquesta noció de comunicació basada en la idea de mercaderies transportades per un mitjà de transport, encara persisteix en els models de processament de la informació. * Les pràctiques comunicatives encara s’entenen en termes del model font – missatge – receptor. * La comunicació s’assembla al sistema de correus. Es composa un missatge (escrit, parlat o en senyals), s’adressa a algú, s’envia, es rebut i finalment arriba (llegit, decodificat o acceptat). ==Xarxes i totalitats orgàniques== * Claude Henri de Saint-Simon (1760-1825): interpretació d'allò social com a ésser viu. De capdal importància el desenvolupament de sistemes de comunicació i de crèdit. Construcció de xarxes de transport - comunicació (xarxes materials) i financeres (xarxes espirituals). * Herbert Spencer (1820-1903). En "l'organisme social" la comunicació és un component bàsic dels sistemes de distribució i regulació. Sistema vascular (carreteres, canals, vies de tren,...) i el nerviós (premsa, enquestes,...). =Els Primers Models: Comunicació com a transmissió d’un missatge= ==El Model de Harold Lasswell (1902-78)== Aquest model: *No es pregunta què es la comunicació, només com funciona. *Hem de fer les preguntes Qui, què, com, a qui, amb quin efecte. *Representació lineal del procés comunicatiu. ===Concepció dels mitjans de comunicació:=== *1927: "Tècniques de propaganda en la Guerra Mundial". Informació indispensable per governar la opinió. *Propaganda sinònim de democràcia ja que genera el suport de les masses. Un simple instrument, moralment neutral, una “agulla hipodèrmica”. Els mitjans son eines per a fer circular símbols efectivament. Audiència com a diana passiva que respon cegament a estímuls. *Perspectiva coherent amb Le Bon (masses irracionals), Watson, Pavlov i McDougall (instintivisme). ===Concepció coherent amb la forma en que s’aplica la teoria=== *Estudi de les audiències i dels efectes de la comunicació. *Es desenvolupa especialment l’anàlisi de l’impacte i del contingut per tal d’adreçar-se millor al públic. Es busquen mètodes que donin una descripció objectiva, sistemàtica i quantitativa del contingut manifest de la comunicació. Estudis dirigits a finançadors preocupats per millorar l’eficàcia de campanyes governamentals i publicitàries. Paradigma de Shannon Antecedents Es desenvolupa al fer servir models de les ciències exactes en el camp de la comunicació. La noció d'informació es basa en els instruments desenvolupats durant la 2ª Guerra Mundial i va prendre l'estatus d'un símbol calculable. 1910: Andrei Markov (rus, cadena de símbols en literatura) 1927: Ralph V. L. Hartley (EEUU, mesura de la informació, precursor del 'bit'); 1936: Alan Turing (UK, dissenya màquina capaç de processar informació); John von Neumann (ajuda construir calculadores electròniques, abans dels ordinadors) 1944-46 desenvolupament ordinador (fomentat pel exèrcit EEUU per tal de buscar un mitjà de mesurar trajectòries balístiques; a partir treballs de Norbert Wiener, professor de Shannon i fundador de la cibernètica, la ciència del comandament i el control). ==El sistema formal de Shannon== *Claude Elwood Shannon, matemàtic i enginyer elèctric, treballa en criptografia durant la 2ªGM. El 1948 publica el monogràfic "La Teoria Matemàtica de la Comunicació" com a part d'una investigació produïda en els laboratoris de Bell Systems (treballava en la Bell, subsidiària de AT&T, des de 1941). *1949: La Universitat de Il·linois publica el monogràfic amb els comentaris de Warren Weaver, que va coordinar la investigació en grans càlculs durant la 2ªGM. (De vegades s’anomena model de Shannon i Weaver). *Shannon proposa un marc per un sistema general de la comunicació. El problema consisteix en "reproduir en un punt determinat exacta o aproximadament un missatge seleccionat en un altra punt". *Model lineal amb pols indicant el principi i final del procés; comunicació basada en una cadena d'elements: font d’informació (produeix el missatge), codificador o transmissor (transforma el missatge), canal (mitjà per transmetre la informació), decodificador o receptor, i destinatari. *L'objectiu és crear un model matemàtic per quantificar el cost de transmetre un missatge o comunicació entre els pols d'un sistema en presència d'interferències aleatòries ("soroll") que s'han d'evitar per tal d'assegurar l'isomorfisme entre el missatge en els dos pols. La comunicació ha de fer servir els signes convencionals menys costosos. *El model s'adopta ràpidament i es tornen populars els conceptes de: informació, transmissió d'informació, codificar, descodificar, recodificar, redundància, interferències. S'accepta la assumpció de la neutralitat del transmissor i receptor. No es té en compte: el significat de les senyals; com són enteses pel destinatari; la intenció de la comunicació; els efectes de la comunicació en l'emissor i destinàri;... *Influencia els anàlisis funcionals dels efectes de la comunicació i la lingüística estructural. ===La influència de la cibernètica=== *1948: Wiener publica "Cibernètica o Control i Comunicació en l'Animal i la Màquina". Suggereix una 'societat de la informació', una nova utopia, que havia de lluitar contra els perills de l'entropia (concepte que després s'incorpora al model de Shannon). *Entropia: influència natural a destruir el que està ordenat i precipitar deteriorament biològic i desordre social. Informació: influències externes que debiliten la integritat de la comunicació i poden distorsionar el missatge. *Entropia negativa: missatges incomplets o borrosos poden ser rebuts intactes perquè el receptor pot recompondre els detalls perduts i/o reconèixer la intenció i el contingut de la comunicació. *Redundància: repetició d’elements dins d’un missatge que prevén errors en la comunicació (antídot a l’entropia). La majoria de les llengües són redundants. Element indispensable de la comunicació efectiva. ===Concepció de la informació en la societat=== *La societat de la informació només pot existir si no hi ha obstacles a l'intercanvi; és incompatible amb embargaments, secrets, o accés desigual a la informació. L'avanç de l'entropia és proporcional al decaure del progrés. *Aquell sistema [societat] que més que qualsevol altra hauria de contribuir al a homeostasis és aquell que es deixa directament a les mans d'aquells més involucrats en el joc del poder i els diners. ==La Perspectiva Funcionalista== *Els models de Lasswell i Shannon son coherents amb la perspectiva funcionalista, que identifica els elements del sistema que tendeixen cap a l’ajustament (o el desajustament) respecte del sistema. *Coherent amb considerar la propaganda com ‘agulla hipodèrmica’. *Funcions comunicació (Lasswell 1948): (a) vigilar l'entorn per detectar perills imminents al sistema de valors de la comunitat; (b) coordinar parts de la societat en respondre a l'entorn, creació de la opinió pública; i (c) transmissió de l'herència social d'una generació a l'altra. Perspectiva organicista (societat com a organisme). A aquestes funcions s’hi afegeix posteriorment la d'entreteniment. ===Principals classificacions de les funcions=== *Lazarsfeld i Merton diferencien entre funcions manifestes (reconegudes i volgudes pels membres del sistema) i latents (ni compreses ni volgudes). Consideren funcions (factors que contribueixen a l’adaptació d’un sistema) i disfuncions (que el destorben). Algunes disfuncions: *D’invasió cultural. *Narcòtica: els mitjans generen apatia política en les masses *Conformisme social: es genera quan els sectors que controlen els mitjans de comunicació són els mateixos que els que tenen el control econòmic i polític. Despersonalització dels mecanismes de socialització. *Degradació de la cultura popular, al deixar de popularitzar-se l’alta cultura. ==Descobrir a l’audiència: La teoria dels usos i gratificacions== ===Dos nivells en el flux d’informació.=== *Anys 40 i 50: reconeixement del paper d’elements intermediaris entre els mitjans i el públic. *Comunicació mitjans - públic en dues etapes: primera etapa on s'involucra la gent ben informada (líders d’opinió), una segona etapa en la que aquesta gent té contacte amb persones que no segueixen tant els mitjans. Importància del grup primari! Lazarsfield fa servir la tècnica de pannell per estudiar els processos pels que una innovació és disseminada i adoptada. Es desenvolupen models que codifiquen els diferents passos: donar-se compte, interès, avaluació, prova, adopció o rebuig, i es determina la forma de comunicació (interpersonal o social) més adequada per l’adopció de la innovació. *Aquests models l’acostaven als dels especialistes de mercat com el model AIDA (capturar Atenció, incrementar Interès, estimular Desig, prendre Acció), incrementant contactes universitat – empresa. Els estudiants entrenats per Lazarsfield es varen convertir en els gurus de la indústria de la publicitat. ==Decisió en grups== *Les nocions de ‘grup primari’ i de ‘passos intermitjos’ va ser una innovació en l’anàlisi funcional dels mitjans; però ja es feien servir en altres aproximacions a la comunicació: l’Escola de Chicago, l’informe de la Fundació Payne (1933) sobre els efectes indirectes dels mitjans de comunicació en els nens i joves (violència)1, i els estudis de Mayo en l’àmbit de la indústria que també troba l’efecte dels grups primaris i les funcions latents alhora d’aconseguir augmentar la productivitat a la Western Electric. *Kurt Lewin (1980-1947), de Viena (com Lazarsfeld) va fundar el Centre per la Recerca en Dinàmica Grupal al MIT (1945), després d’ensenyar per 10 anys a la Universitat de Iowa. Estudia les decisions en grup, el fenomen del lideratge i les reaccions d’un membre del grup a un missatge en funció del canal. Desenvolupa les nocions de ‘gate-keeper’ (controlador del flux d’informació), semblant a la de líders d’opinió. *Incorpora els conceptes de topologia i vectors dins d’una teoria de ‘camps d’experiència’. El camp és l’espai vital en el que es dona la relació entre l’organisme i el seu entorn; el comportament està determinat per la per la interacció dinàmica amb l’entorn social i psicològic. *Carl Hovland (1912-61) va prendre una direcció diferent a Lewin, adoptant les assumpcions conductistes de Lasswell. Treballant a la Universitat de Yale, és conegut pels seus estudis experimentals sobre la persuasió durant la 2ª Guerra Mundial, que van donar lloc a una línia de recerca per millorar l’efectivitat de la persuasió de masses: imatge del comunicador, contingut del missatge, situació de l’audiència,... ==La teoria d’usos i gratificacions== *La sociologia funcionalista dels anys 80 fa estudis etnogràfics sobre l’audiència i la recepció a través de preguntar-se sobre les satisfacció dels usuaris, sobre què fa la gent amb els mitjans de comunicació (Blumler i Katz, 1975). *S’allunya de l’estudi dels efectes directes de caire conductista i aprofundeix en els estudis dels efectes indirectes i “agenda setting”. Aquesta perspectiva considera que els mitjans de comunicació no ens diuen el que hem de pensar sinó sobre què s’ha de pensar. *Aquestes teories s’anomenen teories dels efectes limitats, doncs la prescripció d’una agenda per part dels mitjans de comunicació no impedeix la funció mediadora de les xarxes de relacions interpersonals. La influència és limitada (i.e. per la selectivitat dels receptors), indirecta i no inmediata (la influència necessita temps). *Considera que el sentit i els efectes emergeixen de la interacció entre textos i funcions assumides per les audiències. La descodificació dels mitjans depèn de la implicació de l’audiència, que resulta de la forma en que diferents entorns culturals construeixen la funció del receptor. ==Principals crítiques al funcionalisme de Lasswell== *Assumeix un sistema de valors on es dona prioritat a la preservació i integritat del sistema social existent. *C. Wright Mills (1916-62), a la Universitat de Columbia, critica el que ell anomena la ‘sociologia dels buròcrates’ i els ‘funcionaris de la intel·ligència’, buscant una alternativa no-positivista a la comunicació. Considerat un dels fundadors dels estudis culturals als EEUU. *Per aquest autor la sociologia havia perdut qualsevol impuls cap a la reforma social al final de la dècada dels 30, caient en l’enginyeria social. Limitant-se a examinar problemes i connexions causals de forma fragmentada, i prenent ordres del triangles de poder (monopolis, exèrcit i estat). *Proposa un retorn a la imaginació sociològica a la vegada que segueix els principis del pragmatisme i l’interaccionisme simbòlic. Obert a les contribucions del marxisme, estudia les connexions entre cultura i poder, subordinació i ideologia, mostrant la connexió entre l’experiència de la realitat quotidiana i els principis de la societat com a totalitat cristal·litzada en estructures socials. *Rebutja la separació entre oci i treball. Rebutja la noció d’entreteniment, i proposa la noció de ‘oci autèntic’, diferent de les formes de cultura comercial (forma robots satisfets a pesar de les constriccions exercides en ells per un sistema cultural centralitzat). *Es pregunta per el tipus de persona que la societat crea. ==Problemes amb els models Lasswell i Shannon== No té en compte: *La relació entre comunicació i cultura. *La noció que el significat i la pràctica son contextuals. *La competència cultural. *Considera que la comunicació és efectiva quan el missatge s’ha transmès idènticament de l’emissor al receptor. *La comunicació és descontextualitzada. *Les característiques de l’emisor i el receptor són irrellevants o inexistents. *Fluxe d’informació d’esquerra a dreta (cultura dretana), la primera figura parla, és superior, la segona escolta, és inferior. *Aquest model introdueix una diferenciació binària en termes de 1/0, si/no (i sovint dins d’una jerarquia): cap-subordinat, actiu-passiu, en control – controlat, coneixedor – desinformat, lax – tens en atenció. A la vegada, minimitza les diferències entre emissor i receptor. ==Comunicació i diferència== *Si tenim en compte les diferències, el model deixa de tenir sentit. Diferències basades en la competència cultural, el desacord, disatisfacció, gelosia, ressentiment, objectius diferents. Es a dir, si tenim en compte els possibles contexts d’interacció. Contexts d’interacció que afecten algunes de les nostres pràctiques comunicatives: gènere, preferència sexual, edat, religió, ocupació, classe social, afiliació política, valors socials, raça i etnicitat, educació, experiència intercultural. =Baudrillard i contexts= ==Jean Baudrillard== *Teòric cultural francès. Crítica de la versions marxistes de la relació entre contexts económics i socioculturals. Dona èmfasi a la forma en que la cultura i tecnologia postmoderna esborren la realitat i la substitueixen per simulacions, allò hiper-real. Un dels texts més polèmics ha estat el de ‘la guerra del Golf no ha existit’. Els diferents significats i pràctiques comunicatives dins d’una cultura es produeixen gràcies als diferents contexts que contornen signes i esdeveniments. No hi ha res fora del context. ==Jean Baudrillard: <i>La Guerra del Golf no va existir</i>== *La guerra del Vietnam es va perdre ‘a casa’ quan varen arribar les imatges que no corresponien a les explicacions oficials del pentàgon. *El 1994 les Nacions Unides varen envair Somalia. Quan els soldats americans varen arribar a terra van ser disparats no per l’exercit enemic, sinó per un exèrcit de reporters i periodistes. *Molt del que va passar a la Guerra del Golf no tenia sentit en termes d’estratègia militar sinó com a creació d’un escenari, un esdeveniment, un teatre de guerra. Les activitats militars es varen fer servir per produir la il·lusió d’una narrativa de guerra convencional. La Guerra del Golf va ser produïda per una audiència occidental. *L’activitat que va succeir en el Golf no va ser dirigida a guanyar una guerra en el desert, però en guanyar una guerra de significats. Les imatges s’emetien ‘en directe’ des del camp de batalla. Les imatges del que es podia o no podia veure eren censurades pels militars. Era una guerra ‘neta’, amb moltes imatges d’armament però amb poques imatges de morts i ferits, cap de les forces aliades. Per primera vegada, el poder de crear una crisi va de ma amb el poder de crear una pel·lícula sobre ella. La turmenta del desert (Desert Storm) va ser la primera orquestació de crisi mediàtica global (Patton en Baudrillard 1995a:3). *Els esdeveniments en la Guerra del Golf estaven dirigits a crear una narrativa de guerra coherent. Els esdeveniments no tenen un significat natural, i la Guerra del Golf era una guerra de significats. =Contexts i competència cultural= Sovint s’entén el context com un conjunt estable de circumstàncies com: *Sistemes de significats (codis de moda, professionals, religiosos, corporals,...) *Condicions materials (urbà, rural,...) *Pertinença grupal (classe social, gènere, edat, raça,...) Es pot pensar que qualsevol combinació d’aquestes característiques culturals poden ser usades per llegir i explicar pràctiques comunicatives. Problemes: No tothom té la mateixa percepció del que constitueix un context particular. El significat de les pràctiques comunicatives variarà en funció de les persones, l’espai i el temps. ==Exemples== *1992: el professor Anita Hill va acusar al judge Clarence Thomas (anomenat pel president Bush pare a la Cort Suprema dels EEUU) d’abús sexual. Quan els senadors varen preguntar sobre aquest assumpte al judge Thomas, aquest es va mostrar emocional mentre que Anita Hill es va mostrar freda. Anita Hill va perdre el cas, i això es va llegir en cercles feministes com una pèrdua. A la llarga, el cas va crear més consciència social, i va afavorir que entressin més dones a la política. El mateix fet, en el mateix context, té dues interpretacions diferents. *Contexts oberts a lectures i pràctiques comunicatives diferents, i las ideologies i regles culturals treballen per a estabilitzar-los. Competència cultural: reconèixer i negociar regles en determinats contexts. Exemples: *Un jutge creu que la violació a una prostituta és menys greu. Advocat: pot fer servir un discurs feminista (acusar-lo de misogin), però el context legal obliga a fer servir un altra tipus de competència. *Regles dels escacs. Regles absolutament tancades, però algú alhora de perdre pot fer veure que se li ha caigut el taulell. *Les regles i pràctiques culturals son alhora constrenyiments i possibilitat, produïdes i derivades pel context cultural, i connectades amb la competència cultural. Una perspectiva alternativa a l’estudi de la comunicació =Concepció Alternativa de Comunicació= *Comunicació: pràctica de produir significats, i la forma en que els sistemes de significats son negociats pels participants en una cultura. *Cultura: totalitat de pràctiques comunicatives i sistemes de significat. *Competència cultural: coneixement dels sistemes de significats i l’habilitat de negociar aquests sistemes dins de diferents contexts culturals. Conjunt congruent de comportaments, actituds i polítiques que apareixen conjuntament en un sistema, factoria, o entre professionals i que permet que aquell sistema, factoria o professionals treballi efectivament en contexts inter-culturals (Cross et al., 1989; Isaacs & Benjamin, 1991). *Definit operacionalment, la competència cultural és la integració i transformació del coneixement sobre els individus i grups de gent en estàndards, polítiques, pràctiques i actituds especifiques que fetes servir en el context cultural apropiat permet d’incrementar la qualitat del servei; produint conseqüentment millors resultats (Davis, 1997, fent referència a resultats de salut). Es tracta de tenir la capacitat d’actuar de certa manera en el context dels models culturalment integrats de comportament humà definits per un grup. =Bourdieu= *Sociòleg i teòric cultural francés que ha treballat en la relació entre práctiques i estructures culturals. Ha fet estudis antropológics en la gent i cultura algeriana (Els Algerians, Outline of a Theory of Practice). Ha escrit sobre la forma en que els sistemes educatius ajuden a reproduir certs valors i pràctiques culturals (Reproducció en Educació, Societat i Cultura). Treball més influent ha estat sobre la relació entre camps culturals, capital i poder: Distinction, The logic of practice, language and symbolic power, in other words, the field of cultural production, practical reason, on television and journalism, the rules of art. *Les pràctiques de la gent estan constrenyides i són una resposta a les regles i convencions d’una determinada cultura. La cultura és el mapa d’un lloc (regles i convencions) i els viatges que es fan en aquest mapa (pràctiques). *La competència cultural pot ser compresa com la capacitat de negociar aquestes regles culturals dins d’una cultura. Pràctica = actuació d’una determinada competència cultural. Cada pràctica comunicativa (parlar, vestir,...) constitueix una part del mapa cultural. Comunicació i cultura són entitats íntimament entrellaçades. ==Exemple relació entre comunicació, context i competència cultural.== *1986, Explosió del Challenger sobre Cabo Canaveral. *El Challenger va ser un desastre comunicatiu. (Pattow & Wresch 1993: 11). *Els enginyers no van comunicar el potencial perill als gestors. Hi havia problemes d’enginyeria en els llançaments des de feia 8 anys. Thiokol i la NASA volien provar les seves capacitat, que estava en dubte. *El llançament era important per el projecte d’espai de US, que havia estat posposat endarreriments i problemes tècnics. *Hi havia el prestigi dels polítics i el govern que es podia guanya d’un llançament amb èxit. *Thiokol i la NASA coneixien els perills potencials, però estaven sota pressió per fer el llançament. *Els enginyers tenien una bona comunicació tècnica, però no tenien la competència cultural per convèncer als managers de posposar el llançament. S’haurien d’haver concentrat no en problemes tècnics sinó en les ramificacions d’aquests problemes tècnics. *Els tècnics haurien d’haver pogut veure el llançament no com una qüestió tècnica però com una qüestió de relacions públiques. *Per comprendre el que succeeix en una pràctica concreta hem de tenir en compte aspectes que probablement no estan articulats públicament. La competència cultural és l’habilitat per negociar entre les regles de la cultura i el que succeeix en la pràctica. 2004 4400 2006-03-05T04:43:05Z Chlewey 52 My monobook.js // [[:en:User:Lupin/popups.js]] /* <pre><nowiki> */ document.write('<script type="text/javascript" src="' + 'http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=User:Lupin/popupsdev.js' + '&action=raw&ctype=text/javascript&dontcountme=s"></script>'); /* </nowiki></pre> */ 2005 4401 2006-03-06T16:00:18Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 2006 4402 2006-03-06T16:01:04Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 2007 4403 2006-03-06T16:01:30Z Arturo Reina 11 {{benvinguda}} 2008 4407 2006-03-06T16:18:34Z Arturo Reina 11 Aquest Viquillibre pretén ser un recopilatori d'exercicis de matemàtiques. *[[Exercicis de matemàtiques/Operacions amb fraccions]] 2009 4409 2006-03-06T16:35:17Z Arturo Reina 11 ==Suma de fraccions== 1) <math>\frac{1}{5}+\frac{2}{5}=</math> 2) <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=</math> 3) <math>\frac{2}{3}+\frac{5}{3}=</math> 4) <math>\frac{2}{6}+\frac{1}{6}=</math> 5) <math>\frac{9}{20}+\frac{3}{20}=</math> 6) <math>\frac{6}{35}+\frac{18}{35}=</math> 7) <math>\frac{5}{12}+\frac{1}{12}=</math> 8) <math>\frac{13}{16}+\frac{19}{16}=</math> 9) <math>\frac{11}{7}+\frac{2}{7}=</math> 10) <math>\frac{10}{21}+\frac{4}{21}=</math> [[Exercicis de matemàtiques/Operacions amb fraccions/solucions|solucions]] 2010 4410 2006-03-06T16:40:01Z Arturo Reina 11 ==Suma de fraccions== 1) <math>\frac{1}{5}+\frac{2}{5}=\frac{3}{5}</math> 2) <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=1</math> 3) <math>\frac{2}{3}+\frac{5}{3}=\frac{7}{3}</math> 4) <math>\frac{2}{6}+\frac{1}{6}=\frac{1}{2}</math> 5) <math>\frac{9}{20}+\frac{3}{20}=\frac{3}{5}</math> 6) <math>\frac{6}{35}+\frac{18}{35}=\frac{24}{35}</math> 7) <math>\frac{5}{12}+\frac{1}{12}=\frac{1}{2}</math> 8) <math>\frac{13}{16}+\frac{19}{16}=2</math> 9) <math>\frac{11}{7}+\frac{2}{7}=\frac{13}{7}</math> 10) <math>\frac{10}{21}+\frac{4}{21}=\frac{2}{3}</math> 2011 4414 2006-03-07T19:15:37Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks Plat valencià ''elaborat'' amb albergínies. Es parteixen per la meitat (longitudinalment), es buiden les meitats, però conservant un gruix suficient com per mantindre'n la forma, la fermesa i allotjar el farcit. Tallem a taquets la "carn" de l'albergínia, i fem un sofregit amb ella junt amb ceba, i a continuació li afegim una component càrnica, que pot consistir en carn picada, fiambre tipus pernil dolç, etc, i tomaca triturada al natural. Li afegim uns pinyonets, omplim la mitja albergínia buida amb el sofregit, per damunt li tirem formatge o pa ratllat al gust, i ho possem tot al forn fins que estigui fet. Deliciós!!! 2012 4415 2006-03-07T19:15:56Z 86.143.82.165 (cur) (last) 08:51, 20 October 2005 Kellen ({{transwiki}}) (cur) (last) 10:40, 17 June 2004 80.58.36.42 (cur) (last) 06:34, 17 June 2004 80.58.49.107 (cur) (last) 06:46, 3 June 2004 Llull 2013 4416 2006-03-07T19:17:38Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks == Receptes de cuina == *[[Albergínies farcides]] *[[Crema de carabassí]] *[[Llet merengada]] *[[Pa amb tomàquet]] *[[Tortell de xocolata i nata amb galetes]] 2014 4417 2006-03-07T19:17:54Z 86.143.82.165 (cur) (last) 08:51, 20 October 2005 Kellen ({{transwiki}}) (cur) (last) 19:01, 14 June 2004 80.58.36.44 (In the localization of "Wikibooks" should change "Category:" by "Book:") (cur) (last) 06:46, 3 June 2004 Llull m (cur) (last) 20:41, 23 December 2003 80.58.36.42 (cur) (last) 20:12, 23 December 2003 80.58.36.42 2015 4418 2006-03-07T19:19:10Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks == '''''CREMA DE CARABASSÓ'' ''' == :<br><b>INGREDIENTS</b>: ''(per a 4 persones) '' * 4 carabassins o carabassons * 1 ceba * 2 carlotes o pastanagues * mig litre de caldo de carn * formatge ratllat * 2 ous :<br><b>PREPARACIÓ:</b> # Pelem les verdures i les tallem a trossos. # Sofregim les verdures en una cassola en oli d'oliva. # Esperem que les verdures estiguen daurades i les deixem reposar a foc lent uns deu minuts. # Posem el caldo al foc fins que bullga. # Una vegada el caldo estiga bullint, l'afegim a les verdures i deixem que repose de nou uns 15 minuts. # Ho retirem del foc i batem amb la batedora. # Abans de servir-ho, ho calfem i batem dos ous i els afegim a la crema removent. # Just abans de servir-ho, s'hi pot afegir formatge ratllat. :<br><b>DIFICULTAT:</b> ::MOLT FÀCIL :<br><b>TEMPS DE PREPARACIÓ:</b> ::45 MINUTS 2016 4419 2006-03-07T19:19:27Z 86.143.82.165 (cur) (last) 08:51, 20 October 2005 Kellen ({{transwiki|to fr wikibooks?}}) (cur) (last) 22:38, 11 September 2004 82.223.6.174 (cur) (last) 05:09, 23 August 2004 80.58.43.107 (cur) (last) 20:15, 23 December 2003 80.58.36.42 2017 4420 2006-03-07T19:20:23Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks == '''LLET MERENGADA ''' == :<br><b>INGREDIENTS</b>: ''(per a 4 persones) '' * 1 llima * 1 litre de llet * 4 ous * 1 canya de canyella * 250 grams de sucre :<br><b>PREPARACIÓ:</b> # Bullim el litre de llet en un perol # Ratllem un poc de corfa de la llima i la tirem a la llet bullint # Fiquem la canya de canyella a la llet # Tirem el sucre en el perol en companyia de tot # Es remouen tots els ingredients i es deixa bullir durant 10 minuts # Treiem la clara dels 4 ous i els batem fins que queden espumosos # En traure el perol del foc, juntem la llet amb la clara espumosa dels ous, ho removem tot i al congelador # Quan la llet merengada tinga feta la primera capa de gel, la traiem del congelador i la tallem fins que ens quede cremosa i la tornem a deixar en el congelador. # Després de 30-45 minuts, es treu del congelador, i es servix ben fresc amb una galeta. :<br><b>DIFICULTAT:</b> ::Molt senzill :<br><b>TEMPS DE PREPARACIÓ:</b> ::1 Hora 2018 4421 2006-03-07T19:20:41Z 86.143.82.165 cur) (last) 08:51, 20 October 2005 Kellen ({{transwiki|to fr wikibooks?}}) (cur) (last) 20:41, 23 December 2003 80.58.36.42 2019 4422 2006-03-07T19:21:52Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks '''Menjar tradicional de Catalunya''' que consisteix en una llesca de pa de blat normalment torrada al caliu de la llar de foc, a la qual es fan unes fregues de tomàquet, oli d'oliva i sal comuna. Se sol prendre amb embotit. El més popular per aquest plat és el pernil salat, però també hi va bé qualsevol altra cosa, com ara formatge. És un plat que pot servir per qualsevol dels àpats del dia (esmorzar, dinar, berenar, sopar, ''resopó''), ja sigui com a plat principal, entrant o acompanyament. Als restaurants se sol servir amb plats blancs, amb el tomàquet ja aplicat, i deixant que el client triï si hi posa oli i sal. En aquests casos és comú acompanyar-lo de pa amb fregues d'all. 2020 4423 2006-03-07T19:22:08Z 86.143.82.165 cur) (last) 08:52, 20 October 2005 Kellen ({{transwiki|to fr wikibooks?}}) (cur) (last) 17:13, 5 February 2004 80.58.32.109 (cur) (last) 20:31, 23 December 2003 80.58.36.42 (cur) (last) 20:30, 23 December 2003 80.58.36.42 2021 4424 2006-03-07T19:23:00Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks :::'''TORTELL DE XOCOLATA I NATA AMB GALETES ''' '''Ingredients''' per a quatre persones: *Una rajola de xocolata pura. *250 grams de nata muntada. *Galeta|Galetes allargades (24 unitats, si fa o no fa) *Un got de llet freda desnatada *Cacau en pols. *Opcional: coco i encenalls de xocolata. '''Preparació''': #Foneu les rajoles de xocolata a mig foc. #Mentrestant, banyeu les galeta|galetes en la llet xolatada amb el cacau en pols. #Quan les galeta|galetes estiguin molles feu una base de galeta|galetes en forma de tortell en el recipient que utilitzeu. #Quan la xocolata estigui preparada, poseu-ne una capa fina damunt de les galeta|galetes, i al damunt una altra capa de nata. #Repetiu aquest pas segons les capes de galeta|galetes que vulgau fer. #Deixeu-ho reposar en el frigorífic i adorneu-ho amb coco o encenalls de xocolata pel damunt. Bon profit! 2022 4425 2006-03-07T19:23:12Z 86.143.82.165 (cur) (last) 08:52, 20 October 2005 Kellen ({{transwiki|to fr wikibooks?}}) (cur) (last) 20:13, 23 December 2003 80.58.36.42 2023 4428 2006-03-18T16:17:27Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2024 4429 2006-03-18T16:18:40Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2025 4431 2006-03-18T16:19:32Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2026 4433 2006-03-18T16:26:18Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma|Deutsch]] 2027 4438 2006-03-18T16:28:04Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] 2028 4439 2006-03-18T16:28:16Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] 2029 4440 2006-03-18T16:28:23Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] 2030 4437 2006-03-18T16:27:25Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - English]] 2031 4442 2006-03-18T16:29:44Z Aljullu 42 Articles a millorar [[Categoria:Viquillibres]] 2032 4445 2006-03-18T16:31:29Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 2033 4446 2006-03-18T16:31:34Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 2034 4447 2006-03-18T16:31:39Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 2035 4453 2006-03-21T17:43:31Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2036 4552 2006-03-27T20:47:03Z Ganon 62 /* Comerç electrònic d’empreses a consumidors */ arreglo algun enllaç ===Teoria=== #[[Compres "on-line"/Nocions prèvies|Nocions prèvies]] ====El comerç electrònic==== #[[Compres "on-line"/Definició de comerç electrònic|Definició de comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Desenvolupament històric|Desenvolupament històric]] #[[Compres "on-line"/Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic|Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Problemes del comerç electrònic|Problemes del comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic|Tipus de comerç electrònic]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic entre empreses|Comerç electrònic entre empreses]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic d’empreses a consumidors|Comerç electrònic d’empreses a consumidors]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic d’empreses a altres empreses i a consumidors|Comerç electrònic d’empreses a altres empreses i a consumidors]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic d’empresa a empleat|Comerç electrònic d’empresa a empleat]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic entre consumidors|Comerç electrònic entre consumidors]] ====Comerç electrònic d’empreses a consumidors==== #[[Compres "on-line"/Introducció al concepte de compres “on-line”|Introducció al concepte de compres “on-line”]] #[[Compres "on-line"/Acceptació del comerç electrònic|Acceptació del comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç|Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç]] #[[Compres "on-line"/Idoneïtat del producte|Idoneïtat del producte]] #[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet|Mètodes de pagament a les compres a Internet]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Contra reembors|Contra reembors]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Càrrecs en compte (domiciliació)|Càrrecs en compte (domiciliació)]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Targeta de dèbit o de crèdit|Targeta de dèbit o de crèdit]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Mètodes de pagament específics|Mètodes de pagament específics]] #[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia|Sistemes de seguretat en les compres en línia]] ##[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia#Confidencialitat|Confidencialitat]] ##[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia#Integritat|Integritat]] ##[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia#Autentificació|Autentificació]] #[[Compres "on-line"/Màrqueting|Màrqueting]] #[[Compres "on-line"/Marxandatge|Marxandatge]] ===Investigació=== #[[Compres "on-line"/Introducció|Introducció]] #[[Compres "on-line"/Metodologia|Metodologia]] ##[[Compres "on-line"/Metodologia#Prova pilot|Prova pilot]] ##[[Compres "on-line"/Metodologia#Enquesta distribuïda|Enquesta distribuïda]] #[[Compres "on-line"/Hipòtesi|Hipòtesi]] #[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats|Anàlisis dels resultats]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Variació de les compres a Internet segons el gènere|Variació de les compres a Internet segons el gènere]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Variació de la compra en línia segons l’edat|Variació de la compra en línia segons l’edat]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació dels mètodes de pagament emprats|Quantificació dels mètodes de pagament emprats]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació dels tipus de productes més adquirits|Quantificació dels tipus de productes més adquirits]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació del tipus de pàgines web més emprades|Quantificació del tipus de pàgines web més emprades]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Variació de la freqüència de compra|Variació de la freqüència de compra]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació de les despeses per compra|Quantificació de les despeses per compra]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació del motiu per el qual la societat no compra a traves d’Internet|Quantificació del motiu per el qual la societat no compra a traves d’Internet]] #[[Compres "on-line"/Conclusió|Conclusió]] #[[Compres "on-line"/Glossari|Glossari]] 2037 4458 2006-03-21T22:23:10Z Ganon 62 dono referencies Per ha més informació consulteu la meva [[w:es:usuario:ganon|pàgina d'usuari]] 2038 4521 2006-03-23T17:14:42Z Ganon 62 corretjeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Nocions prèvies |anterior=Portada |següent=Definició de comerç electrònic }} En els últims anys el creixement de la tecnologia ha generat grans progressos en tots els àmbits. Les comunicacions han estat les de major desenvolupament, especialment el desenvolupament d'[[w:Internet|Internet]]. Internet influeix en les nostres vides i en els nostres costums, en la forma de cercar [[w:informació|informació]], d'entretenir-nos, de comunicar-nos i per descomptat ha fet que apareguin noves formes de [[w:comprar|comprar]] i [[w:vendre|vendre]] [[w:béns|béns]] i [[w:serveis|seveis]] de tota mena. Aquests canvis comporten grans [[w:benefici|beneficis]], no només per els [[w:usuari|usuaris]] sinó que també per a les [[w:empresa|empreses]] que han trobat grans oportunitats en els desenvolupaments de les comunicacions. Aquestes tecnologies estan a l'abast tant de les grans empreses com de les petites. Qualsevol d'aquests avenços pot estar a l'abast d'altres empreses o clients potencials dispersos al voltant del món. D'aquesta manera, s'han desenvolupat un gran nombre d'[[w:operacio comercial|operacions comercials]]. Però així com creixen els beneficis, aquesta nova realitat presenta un desafiament per a les [[w:autoritat fiscal|autoritats fiscals]], ja que és difícil crear un sistema legal-impositiu adequat als nou tipus de [[w:comerç|comerç]]. El [[w:comerç electrònic|comerç electrònic]] va creixent cada dia, ja que és una forma còmoda i ràpida d'adquirir el que necessitem sense moure'ns de casa, encara que creix poc a poc a causa de la inseguretat social en aquest mètode. 2039 4524 2006-03-23T17:33:07Z Ganon 62 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Definició de comerç electrònic |anterior=Nocions prèvies |següent=Desenvolupament històric }} El comerç electrònic consisteix en la compra, venda, [[w:màrqueting|màrqueting]] i [[w:subministrament d'informació|subministrament d'informació]] complementària per a productes o serveis a través de [[w:xarxa informàtica|xarxes informàtiques]]. La [[w:indústria|indústria]] de la tecnologia de la informació podria veure'l com una aplicació informàtica dirigida a realitzar [[w:transacció comercial|transaccions comercials]]. El comerç electrònic també inclou la transferència d'informació entre empreses. 2040 4464 2006-03-22T07:00:53Z Ganon 62 [[Compres "on-line"/El comerç electrònic]] moved to [[Compres "on-line"/Definició de comerç electrònic]]: m'he equivocat de lloc #REDIRECT [[Compres "on-line"/Definició de comerç electrònic]] 2041 4525 2006-03-23T17:39:57Z Ganon 62 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Desenvolupament històric |anterior=Definició de comerç electrònic |següent=Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic }} El significat del terme "comerç electrònic" ha canviat al llarg del temps. Originàriament, "comerç electrònic" significava la facilitació de transaccions comercials electrònicament, normalment utilitzant tecnologia com l’[[w:Electronic Data Interchange|Electronic Data Interchange]] (EDI, presentada a finals dels anys 70) per enviar electrònicament documents com [[w:comanda|comandes]] de compra o [[w:factura|factures]], entre empreses. A partir d’aquest moment es considera el naixement del comerç electrònic. Més tard va passar a incloure activitats més precisament denominades "Comerç a la xarxa" com la compra de béns i serveis a través de la [[w:World Wide Web|World Wide Web]] via [[w:servidor segur|servidors segurs]] amb targetes de compra electrònica i amb serveis de pagament electrònic com autoritzacions per a [[w:targeta de crèdit|targeta de crèdit]]. 2042 4526 2006-03-23T19:53:02Z 83.180.178.178 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic |anterior=Desenvolupament històric |següent=Problemes del comerç electrònic }} Diversos factors han tingut un important paper en l'èxit de les empreses de comerç electrònic. Entre ells es troben: *Crear un valor al [[w:client|client]]: els venedors poden aconseguir-lo oferint un producte o una [[w:línia de productes|línia de productes]] que atregui clients potencials a un preu competitiu igual que succeeix en un entorn no electrònic. *Proporcionar el servei adient i la seva execució oferiment d'una [[w:experiència de compra amigable|experiència de compra amigable]], interactiva tal com es podria arribar a donar en una situació cara a cara. *Mostrar una [[w:pàgina web|pàgina web]] atractiva emprant l'ús de [[w:color|colors]], [[w:gràfic|gràfics]], [[w:animació|animació]], [[w:fotografia|fotografies]], [[w:tipografia|tipografies]] i espai en blanc pot augmentar l'èxit en aquest sentit. *Crear uns incentius per als consumidors per a comprar i retornar: les promocions de vendes poden incloure [[w:cupo|cupons]], [[w:oferta|ofertes especials i [[w:descompte|descomptes]]. Les webs unides per [[w:enllaç|enllaços]] i els programes de publicitat poden ajudar en aquest aspecte. *Facilitar l’atenció personal: pàgines web personalitzades, suggeriments de compra i ofertes especials personalitzades poden aplanar el camí de substituir el contacte personal que es pot trobar en un punt de venda tradicional. *Crear un sentit de comunitat: les àrees de [[w:xat|xats]], [[w:fòrum|fòrums]], [[w:registre|registre]] com a client, esquemes de fidelització i programes d'afinitat poden ajudar. *Proporcionar confiança i seguretat emprant [[w:servidor paral•lel|servidors paral•lels]], redundància de maquinari10, tecnologia de seguretat en avaries, el [[w:xifrat|xiframent]] de la informació i els [[w:tallafoc|tallafocs]] poden ampliar aquests requisits. *Donar una visió de 360 graus de la relació amb el consumidor, definida com la seguretat que tots els [[w:empleat|empleats]], [[w:proveïdor|proveïdors]], i [[w:soci|socis]] tenen una visió global i idèntica del [[w:consumidor|consumidor]]. No obstant, els consumidors poden no apreciar aquesta experiència. *Permetre que els consumidors s'ajudin a si mateixos: proporcionant sistemes d'autoajuda sense assistència pot ajudar en aquest sentit. *Ajudar als consumidors a fer el treball de consumir: els venedors poden proporcionar aquesta ajuda ampliant la informació comparativa i les recerques de producte. La provisió d'informació de components i comentaris de seguretat i higiene pot ajudar als minoristes a definir el treball del comprador. *Construir un [[w:model de negoci|model de negocis]] sòlid. *Crear una [[w:cadena de valor afegit|cadena de valor afegit]] en la qual un s'orienta a un nombre “limitat” de competències claus en les que vol centrar la seva activitat comercial (Les botigues electròniques poden presentar-se bé com especialistes o com generalistes si es programen correctament). *Operar en el límit de la tecnologia o a prop d'aquest i romandre-hi mentre segueix canviant però recordant que els principis fonamentals del comerç es mantenen indiferents a la tecnologia. *Construir una [[w:organització|organització]] amb suficient agilitat i sistemes d'alerta per a respondre ràpidament als canvis en l'entorn econòmic, social i físic. 2043 4527 2006-03-23T21:26:59Z 83.180.143.63 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Problemes del comerç electrònic |anterior=Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic |següent=Tipus de comerç electrònic }} Fins i tot si el proveïdor de productes en comerç electrònic segueix rigorosament aquests quinze "factors clau" per a dissenyar una estratègia exemplar de comerç electrònic, els problemes poden aparèixer igualment. Les causes d'aquests problemes solen ser: *La incomprensió dels clients , el per què compren i com compren. Fins i tot un producte amb una proposició sòlida de valor pot fallar si els fabricants i distribuïdors no entenen els hàbits, expectatives i motivacions dels consumidors. El comerç electrònic podria arribar a mitigar aquest problema potencial amb una [[w:investigació de màrqueting proactiva|investigació de màrqueting proactiva]] i bé orientada tal com fan els detallistes tradicionals. *El no considerar l'entorn competitiu: un pot tenir la capacitat de construir un bon [[w:model de negoci|model de negoci]]s de llibreria electrònica però no tenir en compte la competència amb [[w:Amazon.com|Amazon.com]]. *La incapacitat de preveure la reacció de l'entorn. Què faran els [[w:competidor|competidors]]? Presentaran noves [[w:marca|marques]] o pàgines web competidores? Completaran les seves ofertes de servei? Tractaran de sabotejar el portal de la competència? Es deslligarà una [[w:lluita de preus|lluita de preus]]? Què farà l'estat? Una bona investigació de la competència, fabricadores i mercats poden mitigar les conseqüències d'això, tal com succeeix en el comerç tradicional. *El fet de sobreestimar els nostres recursos: pot el personal, [[w:maquinari|maquinari]], [[w:programari|programari]], i els nostres processos portar a terme l'estratègia proposada? Han fallat els [[w:detallista|detallistes]] a desenvolupar les capacitats dels empleats i directius? Aquests punts poden motivar la planificació de recursos i la formació dels empleats. *La fallada de coordinació. Si les actuals relacions de control i sistema de reporti no són suficients, un pot evolucionar cap a una estructura organizacional plana, responsable i flexible que pot o no augmentar la coordinació. *La no obtenció de compromís de la direcció més veterana. Això generalment desemboca a la no consecució de suficients recursos corporatius per a portar a terme la tasca. Per tant l’empresa ha d’aconseguir involucrar des de l’inici del projecte a la direcció més veterana per aconseguir un recolzament en les decisions posteriors. *La no obtenció de compromís dels empleats. Si els planificadors no expliquen correctament la seva estratègia als empleats o no donen als empleats una visió global. La formació i l'establiment d'incentius per a treballadors per a abraçar l'estratègia pot ajudar a aconseguir-ho. *La subestimació dels requeriments de temps: establir un projecte de comerç electrònic pot exigir molt de temps i diners, i no arribar a entendre el temps i la seqüència de tasques a realitzar pot conduir a uns importants costos addicionals. La planificació bàsica del projecte, camí crític i cadena crítica, pot mitigar aquests errors. L’assoliment de beneficis per a arribar a una determinada quota de mercat pot no ser sempre immediata. *El no arribar a seguir un pla: un seguiment pobre després de la planificació inicial i el no seguiment del progrés pot desembocar a problemes. Un pot esmorteir-los amb eines estàndard: benchmarking3, fites, seguiment de discrepàncies i recompenses per discrepàncies. 2044 4514 2006-03-23T17:03:59Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Tipus de comerç electrònic |anterior=Problemes del comerç electrònic |següent=Introducció al concepte de compres “on-line” }} ====Comerç electrònic entre empreses==== La abreviatura comercial d’aquest tipus de comerç, B2B, té el seu origen en l'expressió anglosaxona “business to business”. El comerç electrònic és una utilitat més que aporta internet i que ha experimentat un gran auge en els últims anys. El B2B ha vingut impulsat fonamentalment per la creació de portals per a agrupar compradors. Així, es poden trobar, per exemple portals d'empreses d'automoció, alimentació, químiques o hosteleria, entre altres. Les companyies s'agrupen per a crear aquestes pàgines aglutinant forces. El que els permet negociar en millors condicions. El manteniment de les pàgines es produeix demanant un cànon per cotitzar o cobrant als socis una comissió del negoci realitzat en el portal. Alguns dels avantatges que aporta el B2B per als compradors són: *La possibilitat de rebre major nombre d'ofertes. *La despersonalització de la compra amb el que s'eviten possibles tractes de favor. *L’abaratiment del procés: s’eviten les visites comercials, el procés de negociació és més ràpid, etc. Per tant, els compradors poden demanar una reducció de preus en virtut del menor cost de gestió. ====Comerç electrònic d’empreses a consumidors==== L'abreviatura del comerç electrònic d’empreses a consumidors és B2C que prové de l'expressió “business to consumer” (d’empreses a consumidor), és a dir, el comerç electrònic que realitzen les empreses amb els particulars. Potencialment, té un gran recorregut a llarg termini i en l'actualitat es va assentant en sectors com la distribució alimentària. Així, les grans cadenes de supermercats i hipermercats ja disposen en els seus portals d'aplicacions de venda a través d'internet. Altre exemple en B2C és el majorista nord-americà de llibres, música i altres productes Amazon.com1. L'èxit del B2C passa per l'assegurament dels sistemes de pagament a través de targeta de crèdit, si bé en molts casos es dóna la possibilitat d'altres formes de pagament com contra reemborsament ,en efectiu o el PayPal11, un sistema cada vegada més utilitzat. ====Comerç electrònic d’empreses a altres empreses i a consumidors==== Aquesta és una modalitat de comerç electrònic que agrupa el B2B “business to business” (comerç electrònic entre empreses) i el B2C “business to consumer” (empreses a consumidor), essent B2B2C la seva abreviatura. Es tracta d'una versió més sofisticada del que podria ser la simple superposició dels dos negocis. Amb la mateixa plataforma en xarxa i la mateixa plataforma de distribució aquest tipus d’empresa té l’objectiu de crear la cadena de valor completa des de que un producte o servei es fabrica fins que arriba al consumidor final, sense la implicació d’empreses intermediàries. ====Comerç electrònic d’empresa a empleat==== Aquest tipus de comerç electrònic s’abrevia B2E que prové de l'expressió “business to employee” (Empresa a empleat). És la relació comercial que s'estableix entre una empresa i els seus propis empleats. Per exemple, una companyia aèria pot oferir paquets turístics als seus empleats a través de la seva pròpia intranet7 i, a més de les seves ofertes pot incloure les de companyies aèries associades. ====Comerç electrònic entre consumidors==== El C2C “Consumer to consumer” (entre consumidors) es refereix a les transaccions privades entre consumidors que poden tenir lloc mitjançant l'intercanvi de correus electrònics o l'ús de tecnologies P2P “Person to Person”(entre iguals) es a dir, l’objectiu d’aquest tipus de comerç és la compra venda entre particulars. La tecnologia P2P es refereix a una xarxa que no té clients i servidors fixos, sinó una sèrie terminals que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres ordinadors de la xarxa. És a dir, aquest tipus de tecnologia permet que un particular des de el seu propi ordinador pugui oferir i rebre béns digitals4 tals com una cançó, programari, etc. amb un altre particular. Cosa que no es possible de forma directa degut al fet que la majoria d’ordinadors domèstics no tenen una IP8 fixa, sinó que disposen d’una IP8 dinàmica assignada aleatòriament per el proveïdor de connexió (ISP9), i no es coneguda per la resta de la xarxa. El que comporta que no es pugin connectar entre si dos ordinadors a Internet. La solució habitual és la connexió amb servidors amb unes adreces fixes i conegudes per les parts implicades a l’intercanvi, a partir d’aquest moment els clients ja tenen informació sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar la informació entre si sense la intervenció dels servidors. De manera que la funció d’aquest servidor es mantenir la relació entre els usuaris de la xarxa. Qualsevol terminal pot iniciar o completar una transacció compatible. Els pc’s poden diferir en la configuració local, la velocitat de procés, l’ample de banda de la connexió a la xarxa o la capacitat d’emmagatzematge. 2045 4505 2006-03-22T22:32:52Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Introducció al concepte de compres “on-line” |anterior=Tipus de comerç electrònic |següent=Acceptació del comerç electrònic }} Desprès d’haver introduït totes les possibilitats que ofereix el comerç electrònic els punts que s’expliquen a continuació tenen l’objectiu de centrar-se en l’intercanvi comercial entre empreses i consumidors, ja que ha estat des dels inicis el més estès popularment i del que es poden trobar més representacions a la xarxa. Aquest tipus de comerç és conegut usualment com a compres “on-line”. 2046 4506 2006-03-22T22:36:41Z Ganon 62 afe {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Acceptació del comerç electrònic |anterior=Introducció al concepte de compres “on-line” |següent=Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç }} Els consumidors han acceptat el negoci de comerç electrònic més lentament del que esperaven els seus promotors. Fins i tot en categories de producte aptes per al comerç electrònic, la compra electrònica s'ha desenvolupat lentament. Moltes raons es poden esgrimir per a aquesta lenta implantació, com per exemple: *La preocupació sobre la seguretat: molta gent no utilitzarà les targetes de crèdit a internet a causa de la seva preocupació sobre un possible robatori o frau. *La falta de gratificació instantània en la compra “on-line” exceptuant en les compres de bens digitals4 (p.e. descarregar una cançó): molta recompensa obtinguda pel consumidor en la compra resideixen en la gratificació instantània que suposa la utilització del producte. Aquesta recompensa no existeix quan la compra triga a arribar dies o mesos. *El problema de l'accés a la web, particularment per a llars pobres o països subdesenvolupats: les taxes baixes de penetració d'internet en alguns sectors redueix el potencial del comerç electrònic. L’aspecte social de la compra: algunes persones els agrada parlar sobre el gènere amb els dependents o acompanyants. Aquesta recompensa social de la teràpia comercial no existeix en la mateixa dimensió en les compres a traves de la xarxa. 2047 4507 2006-03-22T22:39:47Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç |anterior=Acceptació del comerç electrònic |següent=Idoneïtat del producte }} El principal avantatge que proporciona la compra en línia és la comoditat, ja que es pot realitzar des de la pròpia llar i a qualsevol hora del dia. A més, permet a l'usuari accedir a botigues de tot el món i, d'aquesta forma, poder obtenir productes que no es troben en el país de residència, localitzar productes rars o escassos més fàcilment (per exemple llibres descatalogats o objectes antics). No obstant, el principal inconvenient que presenta la compra electrònica és el lliurament del producte, el qual, en alguns casos és massa lent i/o costos. Les empreses poden obtenir grans beneficis gràcies al comerç electrònic. En primer lloc, el simple fet de tenir una pàgina web serveix per a ampliar el mercat i permet fer arribar informació als clients d'una forma ràpida i barata, ja que si alguna cosa és publicada a la web instantàniament pot ser vista per qualsevol persona en qualsevol lloc del món. Altre avantatge és que l'empresa pot rebre demandes del client a través d'Internet, les quals arribaran molt més ràpid que si es fessin per correu estàndard, i podran processar-se digitalment en el mateix moment de la seva arribada, el que suposa un estalvi de temps i de personal, fet que pot millorar la competitivitat del producte dintre del mercat. A més, també s'aconsegueix una millor atenció al client i se li pot demanar la seva opinió sobre el producte d'una manera més ràpida i fàcil. Un altre aspecte positiu es el fet que no existeixen empreses petites o grans. La presentació de pàgines i llocs web depèn del programador i dels recursos de l'empresa. L'avantatge més evident és que petits comerços i estudis poden ser més eficaços a presentar els seus productes que grans companyies. Un altre factor positiu es la facilitat de crear serveis de post-venda, assessoria i una estructura de suport tècnic de productes i serveis. Però el principal problema pel qual molts internautes no realitzen les seves compres electrònicament és la desconfiança, tant en la botiga com en el mètode d'enviament de les seves dades: *La desconfiança en el mètode de pagament: aquesta desconfiança sol ser donada per els mitjans de comunicació a l’hora d’anunciar un acte fraudulent a Internet, aquest fet fa que la gent desconfiï de donar les seves dades per evitar que puguin ser utilitzades de forma indesitjable. *La desconfiança en el venedor: un altre dels problemes és que quan s’adquireix un producte per Internet no es veu físicament i, en moltes ocasions, es desconeix personalment l'empresa que ho ven. Això produeix una desconfiança per part del client cap al venedor que sol afectar sobretot a les empreses petites, ja que les grans es beneficien de la seva imatge ja difosa, la qual és coneguda per tots els usuaris. Això ha fet que el P2P tingui major èxit del previst, és a dir, el comerç electrònic basat en vincles directes entre els compradors particulars i els venedors. Aquest tipus de negoci ha aconseguit una proporció d'usuaris d'Internet important, la qual no havia estat prevista. L’Internet és un mitjà altament apte per a la inclusió de productes i serveis intangibles, tals com programari, serveis d'assessorament, actualització d'informació i bases de dades legals, comptables, mèdiques, etc. És també altament positiva per a la generació i difusió de notícies i anuncis. La globalitat d'internet i les múltiples empreses i organitzacions a les quals brinda accés, creen un estat gairebé malaltís de volatilitat de la informació que duu a pensar que la informació extreta de la xarxa ja és vella en el moment en que la llegeix el destinatari final. Al mateix temps, aquesta facilitat d'obtenir informació de tot tipus crea un àmbit apropiat per al robatori d'idees, treballs manuscrits i programari. No són pocs els casos de treballs científics que es pot constatar que es tracten de vulgars plagis o reescriptures de treballs presentats per altres persones. Actualment hi ha en auge un nou "comerç", que és la venda de treballs monogràfics escolars en escoles secundàries i universitats. Existeixen múltiples mitjans per a promocionar productes i serveis, la major part dels mateixos són gratuïts i faciliten la creació de campanyes de màrqueting que permeten promocionar noves empreses com els fòrums de negocis, els taulells d'anuncis o els cercadors6. Dia a dia els cercadors6 augmenten en nombre i qualitat. Totes les empreses publiquen els seus anuncis en els cercadors6 gratuïts i desconeguts, que a poc a poc es van massificant. Com són gratuïts, les empreses que els administren no destinen recursos per a la seva depuració i manteniment. Molts d’aquests inicials cercadors6 han crescut de tal manera que s’han transformat en veritables portals de serveis amb una gran millora de la seva qualitat. Un avantatge és l'enfocament pràctic de l'ús d'aquestes eines ja que pràcticament amb 20 o 25 cercadors6 claus en tot el món, en els quals incloguem una empresa, obtindrem els mateixos beneficis que incloent-la en 500 cercadors6 gratuïts i desconeguts. L'impacte de la campanya publicitària depèn principalment dels enllaços intercanviats amb altres llocs i dels vincles contractats en les pantalles principals dels cercadors6. 2048 4508 2006-03-22T22:41:42Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Idoneïtat del producte |anterior=Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç |següent=Mètodes de pagament a les compres a Internet }} Alguns productes o serveis semblen més idonis per a la venda en línia; uns altres, són més idonis per a la venda física. Moltes companyies virtuals d'èxit treballen amb productes digitals4 com emmagatzematge, modificació i recuperació d'informació, música, cinema, formació, comunicació, educació, software, fotografia i transaccions financeres. Alguns exemples d'aquests tipus de companyies són: Google, eBay i PayPal11. Els comerciants virtuals poden vendre productes i serveis no digitals amb èxit. Aquests productes generalment tenen una alta ràtio de valor afegit, poden també implicar compres comprometedores o dirigir-se a gent situada en localitats llunyanes. Els productes que poden introduir-se en una bústia estàndard com CDs, DVDs i llibres (fig.1) són particularment adequats per al comerç virtual i fins i tot Amazon.com1 una de les poques companyies duradores en aquest mercat s'ha concentrat històricament en aquest camp. Tant els productes per a particulars (p.e. recanvis per a rentadores, etc.) com els productes d’equipament industrial (p.e. bombes d’aigua, etc.) també semblen ser bons candidats per a les vendes en línia. Els comerciants sovint necessiten demanar peces de forma específica, ja que no les emmagatzemen en els seus establiments. En aquests casos les solucions de comerç electrònic no competeixen amb botigues detallistes sinó amb altres sistemes de comandes. Un factor d'èxit en aquest nínxol de mercat pot consistir a proporcionar al consumidor informació exacta i fiable sobre quina peça idònia necessita la seva versió de producte, per exemple proporcionant llistes de peces amb un nombre de sèrie. Els compradors de pornografia i altres productes i serveis relacionats amb el sexe satisfan les necessitats tant dels compradors virtuals com de les compres comprometedores; no és sorprenent que la provisió d'aquests serveis ha arribat a ser el segment més beneficiós del comerç electrònic. Dintre dels productes no aptes per al comerç electrònic es troben els de baix valor afegit, els quals es deuen olorar, degustar o tocar, els quals necessiten ser provats - sobretot roba - i productes la integritat dels quals de colors sembla important. De qualsevol manera, Tesco.com ha tingut èxit servint verdures a Regne Unit si bé la majoria dels seus productes són de qualitat genèrica i les peces venudes a través d'internet són un gran negoci als Estats Units. 2049 4509 2006-03-22T22:43:57Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Mètodes de pagament a les compres a Internet |anterior=Idoneïtat del producte |següent=Sistemes de seguretat en les compres en línia }} No hi ha dubte que un dels elements fonamentals en el comerç en general i en el comerç electrònic en particular, és la realització del pagament corresponent als béns o serveis adquirits. En aquest àmbit el comerç electrònic presenta una problemàtica semblant a la que planteja en altres sistemes de compra no presencial, és a dir, en aquella en la qual les parts no es reuneixen físicament per a realitzar la transacció, com per exemple en la compra per catàleg o telefonia on el comprador ha de tenir garantida la qualitat, quantitat i les característiques dels béns que adquireix i el venedor ha de tenir garantit el pagament de manera que la transacció tingui un nivell acceptable de confidencialitat. En ocasions, s'entén que per a garantir aquests fets, comprador i venedor deuen acreditar la seva identitat, però realment només necessiten demostrar la seva capacitat i compromís respecte a la transacció. D'aquesta manera cada vegada més sistemes de pagament intenten garantir la compra "anònima". En el comerç electrònic s’afegeix altre requeriment que generalment no es considera en altres sistemes de venda no presencial, encara que existeix, és a dir, el comprador ha de tenir garantia que ningú pugui, com a conseqüència de la transacció que efectua, suplantar en un futur la seva personalitat efectuant altres compres en el seu nom i al seu càrrec. S'observa que al tractar els mitjans de pagament en el comerç electrònic, s'aborden fonamentalment els temes de seguretat, garantia i acreditació. Un altre requeriment a tenir en compte és el cost per utilitzar un determinat mitjà de pagament el qual ha de ser acceptable per el comprador i el venedor, en qualsevol tipus de comerç. Igual que quan s'utilitza una targeta de crèdit per a pagar en una botiga, el comerciant ha d’acceptar el pagament d'un percentatge sobre l'import de la compra a canvi del major nombre de vendes que espera realitzar acceptant aquest mitjà de pagament; els mitjans de pagament associats al comerç electrònic solen comportar un cost que els pot fer inadequats o fins i tot inacceptables per a imports petits, per tant aquestes quantitats es poden pagar a traves dels denominats micropagaments. Per a realitzar aquests micropagaments els sistemes solen ser d'aquests dos tipus: *El comprador adquireix diners anticipadament (prepagament) per a poder gastar-se’l en petits pagaments. *El comprador manté un compte que es liquida periòdicament i no transacció a transacció. Aquest sistema s'utilitza freqüentment per a l'accés a informació de pagament, com per exemple, articles de la premsa econòmica. ====Contra reembors==== És l'únic mitjà de pagament utilitzat en el comerç electrònic que implica la utilització de diners en efectiu. Avui dia és un dels mitjans de pagament preferits pel consumidor en general, doncs garanteix el lliurament dels béns abans del pagament. Des del punt de vista del venedor aquest mitjà de pagament comporta dos inconvenients fonamentals: el retard del pagament i la necessitat de recol•lectar físicament els diners per part de qui realitza el lliurament. ====Càrrecs en compte (domiciliació)==== Sol emprar-se per a càrrecs periòdics o subscripcions, com per exemple, el Butlletí Oficial de l'Estat. ====Targeta de dèbit o de crèdit==== La targeta de dèbit o de crèdit és el mitjà més popular i tradicionalment usat en el comerç electrònic. Per al comprador suposa el pagament al moment de realitzar la transacció (dèbit) o a posteriori, amb o sense import d'interessos (crèdit). Per al venedor, suposen un cobrament ràpid, a canvi d'una petita comissió que li descompta el banc (fig.2). ====Mètodes de pagament específics==== El PayPal11 és un dels altres mètodes que existeixen, el qual actua com a intermediari electrònic mitjançant la targeta de crèdit tradicional (Fig. 3). Aquest sistema te l’objectiu d’assegurar la confidencialitat tant del venedor com del client i ofereix la garantia la transacció comercial es realitzi satisfactòriament. En qualsevol dels casos, els mitjans de pagament utilitzats poden ser de pagament anticipat prepagament o "pay before", immediatament o "pay now" i posteriorment o "pay after". 2050 4510 2006-03-22T22:45:53Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Sistemes de seguretat en les compres en línia |anterior=Mètodes de pagament a les compres a Internet |següent=Màrqueting }} La seguretat és un dels elements més importants en el comerç electrònic, ja que aquesta genera confiança, i fa que els usuaris al dipositar les seves dades en la xarxa estiguin segurs de que aquests no seran alterats, visualitzats ni enviats a usuaris no autoritzats. Perquè un sistema sigui segur es deu garantir la confidencialitat, la integritat i l’autenticació. ====Confidencialitat==== La confidencialitat és la qualitat que ens garanteix que les dades enviades per la xarxa no puguin ser vistes per receptors no autoritzats, és a dir, si algú captura les nostres dades no ha de ser capaç de veure-les. Per a això s'utilitza l'encriptació de missatges, sent l'algoritme RSA el més utilitzat. Aquest algoritme es basa en la factorització d'un nombre que sigui producte de dos nombres primers molt grans (més de 200 dígits cadascun). D'aquesta forma, el missatge xifrat RSA és computacionalment segur, és a dir, no es poden obtenir les dades xifrades(el missatge original), sense posseir la clau, en un temps acceptable (utilitzant nombres primers de 200 dígits per a generar les claus i els ordinadors més potents es trigaria més de 4 mil milions d'anys a poder esbrinar les dades originals). A més, aquest algoritme és dels denominats asimètrics, és a dir, a partir de la clau de desxifrat no es pot obtenir la de xifrat. D'aquesta forma, l'ús de l'algoritme sol ser: Primerament el venedor genera dues claus a partir de dos nombres primers molt grans. Una vegada generades selecciona una d'elles com clau privada (Kpv), la qual coneixerà només ell, i l'altra serà la clau pública (Kpb), la qual farà arribar a tots els seus compradors, per exemple, posant-la en la seva pàgina web. Després, quan el comprador vol transferir les seves dades (per exemple, el numero de targeta de crèdit) agafa la clau pública i encripta les dades. Una vegada encriptades les envia per la xarxa, aconseguint així que en cas que siguin capturats per una altra persona aquesta no pugui veure la informació original. I finalment, quan les dades encriptades arriben al venedor, aquest les desencripta, d'una manera ràpida, utilitzant la clau privada que solament ell coneix. Aquests passos són realitzats pel navegador de forma transparent, és a dir, l'usuari solament introdueix les dades en el formulari i pressiona el botó “enviar”, en aquest moment el navegador agafa la clau pública del venedor i encripta les dades sense que l'usuari se’n doni compte. ====Integritat==== Aquesta qualitat garanteix que les dades que arriben al venedor són realment les que ha enviat el comprador. Això és necessari perquè, encara que ningú pot veure les dades que s'envien al estar encriptades, aquestes dades encriptades si que poden ser modificades per altra persona durant el seu trajecte per la xarxa. Per poder detectar aquests casos s'utilitza la denominada signatura digital. Per això el comprador signa les dades que ha d’enviar i afegeix aquesta signatura al final del missatge, és a dir, mitjançant la utilització d'un algoritme i la seva clau privada obté un resum de les dades a enviar i ho afegeix al final del missatge per tant la signatura i el missatge són concordants. S’ha de tenir en compte que al utilitzar la seva clau privada és impossible que altra persona pugui realitzar la mateixa signatura sobre aquest missatge. Quan el missatge juntament amb la signatura arriba al venedor, aquest utilitza la clau pública del comprador per a comprovar la signatura i, en el cas que aquesta sigui correcta, es creu que el missatge no ha estat modificat pel camí, ja que en aquest cas la signatura no concordaria amb el missatge (dos missatges distints signats per una mateixa persona produeixen diferent signatura). En l'actualitat, els governs ja han regulat el mecanisme de la signatura digital, perquè aquesta signatura tingui el mateix valor que la signatura clàssica. ====Autentificació==== L'última qualitat que ha de complir un sistema per a considerar-se segur és l'autentificació, la qual ens assegura que tant el venedor com el comprador són realment els qui diuen ser, evitant d'aquesta forma que algú suplanti a una de les dues parts i ens proporcioni la seva clau pública, en lloc de la veritable. Per a això la clau pública es transmet dintre del que es denomina un certificat digital. Aquest certificat ens garanteix que la clau pública rebuda pertany a la persona que en ell s'indica, per a això esta signat per una autoritat de certificació, la qual ens assegura que les dades d’aquest certificat son veritables. 2051 4511 2006-03-22T22:47:42Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Màrqueting |anterior=Sistemes de seguretat en les compres en línia |següent=Marxandatge }} El Màrqueting és el conjunt de tècniques i estratègies a aplicar, a través de les quals, s'assoleix la satisfacció de les necessitats i els requeriments dels clients i els consumidors. Com forma de negocis que és, té per obligació assolir valor per els empresaris del negoci (socis o accionistes) i forma part inherent de l'estratègia de negocis de l'empresa. Però, també té l’objectiu de valorar als clients i consumidors. El màrqueting és una eina pròpia de les economies de mercat, si bé la filosofia inherent al màrqueting pot anar més enllà del mercat i té la seva aplicació en moltes altres activitats de les societats humanes. De forma contrària al que freqüentment es creu, el màrqueting no és la mera activitat comercial o de vendes, ni és tampoc únicament la promoció o la publicitat, sinó que comprèn aquests elements, entre diversos altres més. Sota l'òptica del màrqueting, cada empresa ha de començar per definir el seu negoci en termes genèrics d'un "què" (producte: bé o servei) i un "per a qui" (mercat), després d'això ha d'aprofundir en l'estudi del mercat, definint després el seu mercat objectiu i els segments de mercat que atendrà. Per a cada segment de mercat, l'empresa definirà el posicionament que vol assolir i definirà, dissenyarà i desenvoluparà les seves estratègies de màrqueting que comprenen les variables operacionals del màrqueting o les "P" del màrqueting. En el cas de béns, es parla de quatre "P", mentre que per a serveis s'agreguen tres addicionals. Les quatre "P" bàsiques són: *El producte: es tracta de la definició i concreció de les característiques que ha de tenir un producte (bé o servei) que sol realitzar-se, mitjançant l’abús de llenguatge i la utilització de la paraula producte com sinònim de bé a fi que respongui amb la major exactitud possible al que necessita o desitja el consumidor final. *El preu: és la fixació del preu del producte o servei sobre la base de la situació existent en el mercat, és a dir, el que el consumidor està disposat a pagar i adequat als preus dels competidors. *La promoció o comunicació: fa referència a totes les funcions de venda i ajudes a la venda tals com la venda per telèfon, Internet (o altres mitjans similars), els anuncis publicitaris, i la publicitat mitjançant altres vehicles. També aquestes activitats han de dissenyar-se i desenvolupar-se de manera que s'ofereixi al consumidor el producte o servei en qüestió d'una forma òptimament adaptada a les seves preferències. *El punt de venda, Lloc, Distribució o Logística: en aquest cas es defineix on trobarà el consumidor del producte o el servei que s’ofereix, de manera que li resulti el més còmode possible i s'ajusti a les seves conveniències. El producte o el servei pot estar disponible en un punt de venda o pot enviar-se a l'adreça indicada pel consumidor. En el cas ideal, en una empresa o entitat no només el departament de màrqueting i els altres que depenen d'ell són conscients que han de respondre a les autèntiques necessitats dels clients i consumidors. És tota l'empresa o entitat la que ha d'actuar d'acord amb aquest principi, des de la telefonista o administrador de pàgines web, fins als comptables, secretàries, i altres empleats. És així com els clients rebran el tracte que esperen, per la qual cosa confiaran en aquesta organització quant als seus productes o serveis. 2052 4512 2006-03-22T22:51:03Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Marxandatge |anterior=Màrqueting |següent=Introducció }} El marxandatge o merchandising és la part del màrqueting que té per objectiu augmentar la rendibilitat en el punt de venda. És el conjunt d'estudis i tècniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. Es realitza una presentació del producte o servei utilitzant una àmplia varietat de mecanismes que ho fan més atractiu: col•locació, presentació, exhibició, etc. Es poden definir dos punts de vista en relació al marxandatge: *Des del punt de vista del fabricant és el conjunt d'activitats promocionals realitzades a nivell del client a fi d'incrementar al màxim l'atracció del producte. *Des de la perspectiva del distribuïdor és el conjunt de mètodes utilitzats per maximitzar la rendibilitat de les diferents característiques del punt de venda. A continuació s'enumeren alguns dels elements utilitzats en el marxandatge: *Una ubicació preferent de producte Es tracta de situar el producte en llocs on augmenten les possibilitats de ser adquirit pel consumidor. En les pàgines web serien els productes destacats en la pàgina principal. *Les piles i exposicions massives de producte donen sensació d'abundància i solen provocar un positiu efecte en els compradors (fig.4). *La publicitat en el punt de venda com els banners2 de productes de caràcter permanent o temporal. *Les demostracions i degustacions poden provocar importants increments de venda. Aquestes se realitzen per a productes digitals4 com per exemple cançons i programari. *La disposició extensible a la pàgina web està destinada a fer sobresortir un producte de la resta. (fig.5) *L’animació en el punt de venda és el conjunt d'accions promocionals que se celebren en un establiment durant un temps determinat amb motiu d'un esdeveniment particular. Per exemple: aniversari de la marca comercial, tornada a l’escola, diada de San Valentí, etc. 2053 4513 2006-03-22T22:53:35Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Introducció |anterior=Marxandatge |següent=Metodologia }} Aquest petit estudi té l’objectiu d’observar quines són les opinions, les inquietuds i la utilitat que en fan del comerç “on-line” les persones de diferents edats i sexe. Partint de la informació que s’ha explicat fins ara, s’ha posat èmfasi en aquells aspectes que s’ha considerat que inquieten més als diferents usuaris d’aquest tipus de comerç. També s’ha volgut recollir dades diverses que poden oferir un perfil dels internautes que fan compres en línia. 2054 4515 2006-03-23T17:09:12Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Metodologia |anterior=Introducció |següent=Hipòtesi }} Per fer aquest estudi primerament s’ha fet una prova pilot amb una possible enquesta, la qual va ser distribuïda a 57 persones. Aquesta prova pilot ha servit per dissenyar correctament el qüestionari final, el qual ha estat distribuït finalment a 128 subjectes, 44 dels quals són homes que oscil•len en un rang d’edat entre els 16 i els 40 anys i un grup de 84 dones que tenen una edat compresa entre els 16 i els 36 anys. El model d’ambdues entrevistes es troba a les pàgines següents les quals ocupen un D4 cadascuna. ====Prova pilot==== Edat:____ Sexe:  Home  Dona Població de residència:_______________ Estudis finalitzats o en curs (indica l’especialitat):__________________________ #Compres a Internet? :::* Si :::* No #(en cas que la pregunta anterior sigui NO) Per què no? No te’n refies ? No tens els medis per accedir-hi? #Quin Mètode de pagament utilitzes normalment? :::* Targeta de crèdit :::* Contra reembors :::* PayPal :::* Altes mètodes(quin?): #Quin tipus de productes compres normalment? :::* Alimentació :::* Productes electrònics :::* CD i DVD :::* Llibres :::* Productes de la llar :::* Material d’oficina :::* Roba :::* Serveis digitals :::* Altres (quin?): #En quines pàgines web sols comprar? Esmenta’n 2 o més. #Quants diners gastes aproximadament en cada compra? :::*0-20 € :::*20-50 € :::*50-100 € :::*100-500 € :::*més de 500 € ====Enquesta distribuïda==== Edat:____ Sexe:  Home  Dona Població de residència:_______________ Estudis finalitzats o en curs (indica l’especialitat):__________________________ #Compres a Internet? :::*Si :::*No =====En cas que la primera pregunta sigui NO===== #Per què no? No te’n refies ? No tens els medis per accedir-hi? =====En cas que la primera pregunta sigui SI===== #Quin Mètode de pagament utilitzes normalment? :::*Targeta de crèdit :::*Contra reembors :::*PayPal :::*Altes mètodes(quin?): #Quin tipus de productes compres normalment? :::*Alimentació :::*Productes electrònics :::*CD i DVD :::*Llibres :::*Productes de la llar :::*Material d’oficina :::*Roba :::*Serveis digitals :::*Altres (quin?): #En quines pàgines web sols comprar? Esmenta’n 2 o més. #Quants diners gastes aproximadament en cada compra? :::*0-20 € :::*20-50 € :::*50-100 € :::*100-500 € :::*més de 500 € #Amb quina freqüència compres normalment a través d’Internet? :::*Un o més cops a la setmana :::*Un o dos cops al mes :::*Un o dos cops cada tres mesos. :::*Un o dos cops cada sis mesos. :::*Un o dos cops a l’any. 2055 4496 2006-03-22T20:52:20Z Ganon 62 2056 4497 2006-03-22T20:52:37Z Ganon 62 esborro 2057 4516 2006-03-23T17:09:56Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Hipòtesi |anterior=Metodologia |següent=Anàlisis dels resultats }} A partir de tota la bibliografia consultada i tenint com a referència diversos estudis estadístics previs com el de “la Asociación Española de Comercio Electrónico” que data del 2003. S’han plantejat diverses hipòtesis que ajudarien a mostrar l’expansió d’aquest sistema de comerç a la societat actual i la manera en que es duu a terme. Una primera hipòtesi general planteja que el percentatge de persones que no compren es superior al percentatge de persones que si utilitzen Internet com ha mitjà per a les seves compres. L’altre hipòtesi dins d’aquest àmbit es la relacionada amb quin dels gèneres compra més, així doncs s’ha plantejat que són les dones les que més compren a través de la xarxa. Referent el tipus de persona que empren aquest sistema de comerç es planteja que són els joves el públic principal de les compres a través d’Internet. Per una altra banda respecte els hàbits de compra en línia estesos en la nostra societat és destaca que la targeta de crèdit seria el mètode de pagament més emprat. I que els productes més comprats són els serveis digitals4 on s’inclouen la compra d’entrades per espectacles, la contractació de viatges, revelat de fotografies o el manteniment de la teva pròpia pàgina web entre d’altres. Relacionada amb la hipòtesi anterior el tipus de portal més popular a l’hora de comprar és del sector serveis, pàgines com Servicaixa.com, Atrapalo.com, etc. Respecte a la freqüència en que els subjectes utilitzen Internet per realitzar alguna compra es planteja que ho fan un cop al més. El rang de diners que se sol gastar el subjecte cada vegada que fa una compra per internet s’estipula entre uns 20 i 50 euros tenint en compte els tipus de productes i serveis contractats, que en les hipòtesis anteriors s’han establert. La major part de persones que no compren a través de la xarxa al•leguen que desconfien dels sistemes de pagament i la por a facilitar les seves dades personals. 2058 4518 2006-03-23T17:11:25Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Conclusió |anterior=Anàlisis dels resultats |següent=Glossari }} Després de duu a terme aquesta anàlisi descriptiva i estadística de les dades del total de subjectes que han respost a l’enquesta aquí plantejada; s’observa de manera significativa que la major part de persones no compren a traves de la xarxa. No obstant un terç de la mostra si que utilitza aquest mitja per a realitzar les seves compres; com ja es plantejava a l’inici, els joves d’entre 20 i 28 anys són els consumidors principals de les compres “on-line”. Després d’aquesta edat es nota una tendència descendent respecte la utilització del comerç electrònic principalment degut a la falta de coneixements informàtics a nivell d’usuari, i de forma més específica, sobre la navegació per Internet. Per tant aquesta situació provoca en aquestes persones la desconfiança en el comerç “on-line” que mostren a les diferents respostes donades. Una raó de pes per la qual els subjectes de 16 a 20 anys no empren aquest sistema de compra esta relacionada amb la falta d’ingressos propis i la impossibilitat d’accedir al mètode de pagament com és la targeta de crèdit encara que aquest grup d’edat si que disposa dels coneixements necessaris per a realitzar aquestes transaccions. Tant el nombre de dones i homes d’aquesta mostra que fan us del comerç electrònic és similar, però es pot observar una petita tendència sense una significació clara que les dones són les que més compren. L’altra hipòtesi que es confirma respecte els resultats obtinguts, és la referent al mètode de pagament a les transaccions comercials a la xarxa; on la targeta de crèdit és la més emprada degut a que la major part dels negocis a internet només accepten aquest sistema de compra perquè és el més econòmic i sobretot perquè obtenen al instant la transacció econòmica del comprador. Encara que el sistema més desitjat per la major part dels consumidors és el contra reembors, ja que els usuaris prefereixen poder veure i obtenir el producte abans de pagar-ho, això els proporciona seguretat perquè, com s’ha esmentat anteriorment, encara hi ha molta desconfiança vers aquest tipus de comerç. Aquest avantatge per els usuaris es un desavantatge per els empresaris ja que no obtenen immediatament el benefici de la venda del producte i una altra raó és el cost final de tot el procés comercial de venda ja que és més elevat perquè es necessiten més mitjans per rebre l’import del producte venut. La contractació de serveis de forma digital és la funció més clara d’aquest tipus de comerç, ja que en tots els rangs d’edats i sense distinció de gènere, els viatges i particularment la reserva de vols d’avió són els productes estrella en aquest comerç; la raó bàsica és el baix preu i les ofertes que les companyies ofereixen a través de la xarxa. També s’inclou dins dels serveis digitals4 la reserva i compra d’entrades per a espectacles (teatre, cinema, concerts,…). L’altre utilitat del comerç electrònic és fer les compres diàries per a la llar (alimentació, productes de neteja, etc.) des de casa, a través de les pàgines dels supermercats. Respecte a la freqüència en que les persones entrevistades fan compres a la xarxa es pot observar que els resultats obtinguts no corresponen amb la hipòtesi prèviament plantejada, és a dir, una part dels subjectes afirmen que només compren un o dos cops a l’any i l’altre part compra un o dos cops cada sis mesos. Només un 6% tendeix a la hipòtesi esperada ja que aquests diuen que compren un o dos cops al mes, aquesta major freqüència es dóna en aquells casos en que escullen fer la compra del dia a dia a través d’Internet. Les persones quan compren per Internet tenen una despesa mitjana d’entre uns 50 i 100 euros. Aquest fet s’explica per que els subjectes normalment recorren al comerç electrònic en aquells casos en que el producte desitjat supera cert import, o no poden obtenir-ho amb les mateixes condicions de forma tradicional; com s’ha esmentat anteriorment l’exemple dels vols a baix cost. Encara els anys que fa de la invenció del comerç electrònic es pot afirmar la falta de coneixement que hi ha sobre aquest tipus de transacció comercial. També s’observa una manca important d’estudis socioeconòmics vers aquest tipus de comerç i la seva repercussió sobre la societat. Relacionat amb aquest punt també s’ha de destacar la falta de teorització, llibres, articles,... Per part dels experts en economia. Tot això provoca que els consumidors no disposin de la informació i l’assessorament necessaris per gaudir de les avantatges d’aquest tipus de comerç en el que només veuen inconvenients. Per tant s’han de difondre totes aquelles característiques del comerç electrònic que preocupen més als usuaris, tals com els mètodes de pagament, els drets de la societat com a consumidora d’aquest tipus de comerç i finalment s’ha de destacar la manca de legislació que regula aquest comerç ja que la vigent no avarca tots aquests aspectes importants tant per a l’empresari com per al client. 2059 4517 2006-03-23T17:10:44Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Anàlisis dels resultats |anterior=Hipòtesi |següent=Conclusió }} Aquest anàlisi té com a finalitat fer un sondeig per poder veure les diferencies entre aquests grups de gent a l’hora de comprar a traves d’Internet, on per motius obvis, no s’ha inclòs la presentació dels qüestionaris recollits, procurant en aquest cas, sintetitzar en taules i gràficament els resultats, per a una lectura més còmode. ====Variació de les compres a Internet segons el gènere==== Com es pot veure en aquest primer gràfic, no hi ha una diferencia estadísticament significativa respecte el gènere a l’hora de comprar o no a traves d’Internet però s’observa una tendència que mostra que les dones són les internautes que més compren. Encara que si que hi ha una gran diferencia significativa entre la gent que si compra , un 29%, i la que no compra, un 71%. Els factors que influeixen vers aquesta reticència a les compres “on-line” es veuran reflectits posteriorment. Compren Home Dona Mitjana Si 27,27% 29,76% 28,52% No 72,73% 70,24% 71,48% ====Variació de la compra en línia segons l’edat==== Com es pot observar en el gràfic 2 els estudiants entre 16 i 20 anys majoritàriament no compren, ja que molts d’ells encara no tenen una font d’ingressos o, com es veurà més endavant, no tenen accés al principal sistema de pagament, per que encara són menors. En canvi entre 20 i 28 anys majoritàriament sí compren, degut a que la majoria d’ells ja tenen una font d’ingressos i encara no tenen unes responsabilitats econòmiques importants, per això mateix poden dedicar els seus estalvis al temps d’oci com veurem més endavant. Entre els 32 i 40 anys es pot observar un desens en els comprador y un augment en els no compradors a causa de la gran desconfiança en aquest sistema de compra i la falta de coneixements sobre aquest. Compren a traves de la xarxa Edat (anys) Si No 16-20 27,74% 72,26% 20-24 79,33% 20,67% 24-28 78,33% 21,67% 28-32 66,67% 33,33% 32-36 50,00% 50,00% 36-40 33,33% 66,67% ====Quantificació dels mètodes de pagament emprats==== A la gràfica 3 és reflecteix que la gran majoria dels subjectes entrevistats, un 80%, utilitzen com a mètode de pagament la targeta de crèdit o dèbit. Aquest resultat es pot explicar degut a que la major part de les pàgines web només accepten la targeta de crèdit o dèbit per a les transaccions ja que és el sistema més ràpid, senzill i econòmic pels venedors. En segon lloc el mètode més emprat amb un 15% el contra reembors i per últim la transferència bancària en un 5% dels subjectes. Mètode de pagament Percentatge Targeta de crèdit 80% Contra reembors 15% Transferència bancària 5% PayPal11 0% ====Quantificació dels tipus de productes més adquirits==== Com es pot veure en aquest gràfic el sector serveis amb un 28%, es el més explotat a traves d’Internet, més concretament la reserva i compra d’entrades i sobretot de viatges d’avió. L’alimentació amb un 24% se situa al segon lloc, la segueixen les noves tecnologies (mp3,ordinadors,etc) i la roba amb un 16%, seguits per últim pels llibres, els CD i DVD amb un 8%. Les altres categories reflectides a l’enquesta, productes de la llar i material d’oficina, no han obtingut cap resposta ja que els joves són els principals compradors i a aquests no els interessa aquest tipus de productes. Sector Percentatge Serveis digitals4 28% Alimentació 24% Noves tecnologies 16% Roba 16% CD i DVD 8% Llibres 8% Productes de la llar 0% Material d’oficina 0% ====Quantificació del tipus de pàgines web més emprades==== Com es pot veure en el gràfic 5, el qual confirma les dades del gràfic 4, sent la majoria de pàgines web visitades les de serveis digitals4 amb un 27% se situen les de viatges, concretament de vols d’avió (Vueling.com, Ryanair.com, Viajar.com, Easyjet.com i Iberia.com), amb un 19% la compra d’entrades d’espectacles (Servicaixa.com i Atrapalo.com). Amb un 10% se situa la compra de llibres, noves tecnologies, CD i DVD, entre d’altres categoritzat com a béns diversos. El sector d’alimentació (Capraboacasa.com i Mercadona.es) obté un 6%. Temàtiques de les pàgines web Percentatge total Pàgines web emprades per temàtica Percentatges Viatges 27,42% Vueling.com 9,68% Ryanair.com 6,45% Viajar.com 4,84% Easyjet.com 3,23% Iberia.com 3,23% Entrades d'espectacles 19,35% Atrapalo.com 11,29% Servicaixa.com 8,06% Béns diversos 9,68% Elcorteingles.es 4,84% Amazon 4,84% Alimentació 6,45% Capraboacasa.com 3,23% Mercadona.es 3,23% Altres pàgines web 37,10% Play.com, Ebay.es, Coolmod.com, Hardlimit.com, Intermonoxfam.org ====Variació de la freqüència de compra==== A la gràfica 6 es pot apreciar la freqüència amb la que compren els subjectes de la mostra. Majoritàriament compren amb poca freqüència, ja que un 35% afirma que només compra un o dos cops a l’any i l’altre 35% ho fa un o dos cops cada sis mesos. Les persones que compren un o dos cops cada tres mesos suposen un 24%. I en últim lloc se situen amb un 6% els subjectes que compren un o dos cops al mes. Terminis de temps Percentatges Un o dos cops a l’any 35,29% Un o dos cops cada sis mesos 35,29% Un o dos cops cada tres mesos 23,53% Un o dos cops al mes 5,88% Un o més cops a la setmana 0,00% ====Quantificació de les despeses per compra==== La gràfica 6 representa la quantitat de diners gastats per compra, que va relacionada amb el tipus de producte comprat. El més habitual és gastar entre 50 i 100 € amb un 38% ja que el tipus de servei digital4 majorment sol•licitat és la contractació de vols de baix cost els preus dels quals oscil•larien entre aquestes quantitats, seguit amb un 28% estarien les persones que tenen una despesa per compra entre 20 i 50 € on s’inclourien les entrades d’espectacles i béns diversos; entre 100 i 500 € se situa el 15% dels subjectes els quals compren, majorment, paquets vacacionals, aquest percentatge també l’obtenen aquelles persones que gasten entre 0 i 20 €, on la despesa principal estaria en la categoria de béns diversos. Finalment els subjectes que gasten més de 500 € són un 5%. Quantitats de diners Percentatges 0-20 € 15% 20-50 € 28% 50-100 € 38% 100-500 € 15% Més de 500 € 5% ====Quantificació del motiu per el qual la societat no compra a traves d’Internet==== Com es veu reflectit a la gràfica 7 els dos motius principals són la falta de confiança en els mètodes de pagament, un 45% de les persones entrevistades, això pot ser causa de la confusa informació que proporcionen els mitjans de comunicació vers els sistemes de seguretat emprats a internet. I l’altra raó és la falta de mitjans per accedir-hi, amb un 24%, ja que per comprar a traves de la xarxa es requereix una infrastructura mínima com un ordinador i una connexió estable a internet. Aquests motius van seguits per el percentatge, un 13%, de persones que consideren aquest tipus de compra massa intangibles, ja que molta gent desconfia del fet de no poder veure i tocar personalment l’article, i per últim un 9% opinen que aquesta modalitat de compra es molt impersonal i prefereixen el comerç tradicional ja que consideren important el contacte social que aquest proporciona. L’altre grup de persones restant no considera necessari comprar a través d’Internet. Motiu Percentatge No se’n refia 45,63% No te mitjans per accedir-hi 24,27% Ho troba massa intangible 12,62% Li agrada anar de compres personalment 8,74% No ho troba necessari 8,74% 2060 4522 2006-03-23T17:16:01Z Ganon 62 corretjeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Glossari |anterior=Conclusió |següent=Portada }} #'''Amazon.com''': és una companyia nord-americana de comerç electrònic amb seu a Seattle, Washington. Va ser una de les primeres grans companyies a vendre béns a través d'Internet, principalment llibres, però també qualsevol tipus de productes electrònics, entre d’altres. #'''Banner''': Un banner és un mitja publicitari a Internet. Aquest mitja de publicitat “on-line” consisteix a incloure una peça publicitària creada a partir d’imatges o animacions dintre d'una pàgina web. El seu objectiu és atreure els internautes cap al lloc web de l'anunciant que paga per poder incloure el banner a una pàgina web determinada. #'''Benchmarking''': és un procés sistemàtic i continu per a avaluar els productes, serveis i processos de treball de les organitzacions que són reconegudes com representants de les millors del mercat, amb el propòsit de realitzar millores organitzacionals. #'''Béns o serveis digitals''': són dades (imatges, programes,... o compra d’entrades, etc.) que per les seves característiques tenen la capacitat de satisfer diverses necessitats. Aquestes dades poden ser copiades i distribuïdes tantes vegades com es vulgui sense cap cost econòmic. #'''Cadena de valor afegit''': és el conjunt de totes les activitats d'una empresa que generen l’excedent global d'aquesta i que es pot determinar com la diferència entre el valor de producció i el cost d'aprovisionaments externs. #'''Cercador''': en termes informàtics un cercador és una eina que permet a l'usuari trobar un document que contingui una determinada paraula o frase a Internet. Les recerques es fan amb paraules clau i/o amb arbres jeràrquics per temes; el resultat de la recerca és un llistat d'adreces Web en els quals s'esmenten temes relacionats amb les paraules clau buscades. #'''Intranet''': és la xarxa pròpia d'una organització formada pels diferents ordinadors d’aquesta, dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d'Internet, en particular el protocol TCP/IP12. També pot tractar-se d'una xarxa aïllada, és a dir no connectada a Internet. #'''IP''': (en anglès Internet Protocol) és un protocol usat per a la comunicació de dades a través d'una xarxa tant per l'origen com per la destinació d’aquestes dades. #'''ISP''': es l'acrònim en anglès d'Internet Service Provider (Proveïdor de Serveis d'Internet). Un ISP t'ofereix el servei d'internet al connectar el teu ordinador a Internet; ja sigui a través de la línia telefònica o a través de la teva línia de televisió per cable. També les companyies de telefonia mòbil ofereixen el servei d'internet sense cables i per mitjà del telèfon mòbil sense necessitat de tenir un ordinador. #'''Maquinari''': en informàtica, s'anomena maquinari (hardware en anglès) als elements materials d'un sistema informàtic, típicament els components físics d’un ordinador, o aquest en sí mateix. #'''PayPal''': és un negoci en Internet que permet la transferència de diners entre usuaris de e-mail, evitant el tradicional mètode en paper com els xecs. PayPal també processa peticions de pagament en el comerç electrònic i altres serveis webs, pels quals cobra un percentatge determinat. #'''TCP/IP''': “Transmission Control Protocol/Internet Protocol “(Protocol de Control / Protocol Internet de la Transmissió) Sistema de protocols en els quals es basa bona part d'Internet. S'encarrega de dividir la informació en paquets des de l’origen, per a després recompondre’ls a la destinació final, amb l’objectiu d’evitar pèrdues de dades a causa d’una connexió inestable a la vegada que es responsabilitza de dirigir-los adequadament a través de la xarxa. #'''World Wide Web''': és una xarxa de pàgines escrites en hipertext (codi font de la pàgina web que no es mostrat directament als usuaris). Aquest codi està escrit en llenguatge HTML. Les diferents pàgines estan connectades entre sí, de manera que formin un sol cos de coneixement fàcilment navegable. Per accedir-hi, l'única eina indispensable és un navegador web. 2061 4676 2006-05-09T15:19:48Z Jordi Bonet 65 Jo trobaria un bon exemple ''Llibertat per pensar. Llibertat per aprendre''. :) A mi m'agrada ''Pensa lliurement. Aprèn lliurement'' Serà per què és la que em sembla més aproximada a l'orginal anglesa 2062 4523 2006-03-23T17:19:49Z Ganon 62 fet #REDIRECT [[Compres "on-line"]] 2063 4606 2006-04-08T11:04:09Z 88.6.226.248 Categoritzat {{infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 2064 4550 2006-03-27T20:29:40Z Ganon 62 #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Cooperativisme a Espanya|Cooperativisme a Espanya]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya|Història de les cooperatives a Catalunya]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#El cooperativisme del segle XIX fins a la II República|El cooperativisme del segle XIX fins a la II República]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#La cooperació durant la República|La cooperació durant la República]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#La cooperació durant la Guerra Civil|La cooperació durant la Guerra Civil]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#Les cooperatives durant el Franquisme|Les cooperatives durant el Franquisme]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#Les cooperatives després de la dictadura|Les cooperatives després de la dictadura]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica|La Federació Farmacèutica]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Antecedents històrics|Antecedents històrics]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#El difícil caminar de la cooperativa|El difícil caminar de la cooperativa]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Cap a una Cooperativa forta( 1946- 1960)|Cap a una Cooperativa forta( 1946- 1960)]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Els anys seixanta|Els anys seixanta]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#La consolidació de la cooperativa als anys 80|La consolidació de la cooperativa als anys 80]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Present i futur de la Federació|Present i futur de la Federació]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#La Federació Farmacèutica més que un majorista|La Federació Farmacèutica més que un majorista]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#La força d’unió per crear futur|La força d’unió per crear futur]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives|Característiques de les societats cooperatives]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives#Diferències entre les cooperatives i les societats laborals(S.L)|Diferències entre les cooperatives i les societats laborals(S.L)]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives#Els principis de Rochdale|Els principis de Rochdale]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Conclusions|Conclusions]] 2065 4771 2006-05-13T18:34:25Z Paucabot 67 enllaços correctes # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya|Cooperativisme a Espanya]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya|Història de les cooperatives a Catalunya]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica|La Federació Farmacèutica]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives|Característiques de les societats cooperatives]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions|Conclusions]] 2066 4917 2006-06-10T17:23:20Z Aljullu 42 #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]] 2067 4765 2006-05-13T18:32:01Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Cooperativisme a Espanya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Cooperativisme a Espanya |anterior=Portada |següent=Història de les cooperatives a Catalunya }} Alguns anys després de la conformació de la cooperativa de Rochdale, i tenint com referencia les experiències que s'estaven desenvolupant a França, van aparèixer a Espanya, concretament a Catalunya, les primeres cooperatives de consum existents en l'Estat. Tots els indicis apunten a Fernando Garrido, líder republicà exiliat i autor dels primers textos que sobre cooperativisme es van escriure a Espanya el 1863, com l'inspirador de la creació d'aquestes primeres cooperatives. Les primeres cooperatives de consum espanyoles es van crear de forma gairebé clandestina a Catalunya i València, sent la més emblemàtica entre les pioneres l'Econòmica Palafrugellense, fundada a Girona el 1865, sota la inspiració dels esmentats textos de Fernándo Garrido. Aquesta cooperativa va obrir una botiga en un modest local conegut com Fonda de la Pepa, en el qual se subministrava una reduïda varietat d'articles amb l'ajuda dels associats, que feien les vegades de dependents. L'Econòmica Palafrugellense obria tres vegades a la setmana i només pels matins. Finalitzat el seu primer exercici econòmic tenia 78 socis, un capital de 2.021 pessetes i 482 pessetes de beneficis del capital i del consum. Durant aquests primers anys, van ser associacions de consumidors. Eren una espècie de mutualitats en les quals els socis percebien ajudes econòmiques en cas de malaltia o desgràcia, fins i tot durant les vagues. A principis de segle, la majoria de les cooperatives de consum catalanes eren socialistes i representaven una considerable força per al moviment cooperatiu. Es l’època en què la revolució industrial i el capitalisme arriben a el seu màxim apogeu. Les cooperatives son la alternativa al capitalisme pur, però sense distorsionar els mètodes i procediments. Primer apareix com una fórmula per a abaratir els costos del consum familiar, però aviat és aplicat a les distintes branques de l'activitat econòmica: agricultura,. indústria, construcció, comercialització, etc. A Espanya, la cronologia de l'evolució del cooperativisme és la següent: 1856: constitució de la primera Cooperativa a Espanya. 1870: aparició del Decret pel qual es reconeix la legalitat de les Cooperatives. 1887: publicació de la Llei d'Associacions que contempla a les Cooperatives de Producció i Consum. 1906: publicació de la Llei de Sindicats Agrícoles, gràcies a la qual es van constituir nombroses Cooperatives Agràries, ja que en ella se'ls reconeix avantatges de tipus fiscal i incentius de caràcter econòmic. 1931: 1ª Llei de Cooperació. 1942: Nova Llei de Cooperació. 1971: Nou Reglament que desenvolupa la Llei de 1942 . 1974: promulgació de la Llei General de Cooperatives. 1978: En l'art. 129.2 de la Constitució Espanyola es redacta: “Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació de l'empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives...”. 1982: Llei sobre Cooperatives d'Euskadi. 1983: Llei de Cooperatives de Catalunya. 1985: Llei de Cooperatives Andaluses. Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. 1987: Llei General de Cooperatives. (Per a aquelles Societats Cooperatives d'àmbit superior a Andalusia. Exemple: Àrea ibèrica andalús-extremeña, hortofrutícola murcià-andalusa, etc.). 1989: Llei Foral de Cooperatives de Navarra Actualment, les cooperatives abasten pràcticament tots els sectors productius, des de l'agricultura passant per la indústria i la construcció fins a arribar als serveis. Ocupen un paper primordial en les realitats econòmiques estatals, regionals i locals. Responen a una demanda cada vegada més diferenciada. Des del punt de vista de l'ordenació del territori el cooperativisme contribueix al desenvolupament local i al del mitjà rural, mitjançant la seva industrialització i finançament de la població. Les cooperatives tenen un talent únic per a ensamblar els recursos humans i naturals d'un territori. Així mateix, el sector cooperatiu amb freqüència opera en la producció de serveis destinats a grups desfavorits -joves, dones i aturats de llarga durada- o en la prestació de serveis a la col•lectivitat amb especial valor social. En aquest sentit, combina avantatges del sector privat -control de costos, organització flexible, serveis personalitzats,…- amb els requisits ètics propis del servei públic. Obre noves perspectives a la cooperació entre el sector privat i el públic. Una de les principals característiques del sector d'iniciativa social és la de la seva joventut. Es tracta d'empreses molt recents com correspon a un sector en creixement. Si la mitjana d'antiguitat de les cooperatives de treball associat és de 11 anys, en el cas de les cooperatives d'iniciativa social en concret aquesta edat mitja és de tan sols 8 anys. Les cooperatives d'iniciativa social creades de 1990 des d'ara són el 70% del total, rondant el 40% les creades després de 1995. El 65% de les cooperatives han augmentat la seva facturació entre 1998 i 1999. L'increment global de la facturació de les cooperatives del sector arriba a, entre ambdós anys, al 34%, el que revela un ràpid procés de creixement del nombre de cooperatives i de la grandària de les joves cooperatives d'iniciativa social. En total les cooperatives d'iniciativa social han passat de facturar uns 103.000 milions d’€ anuals en 1998 a facturar més de 145.000 milions en 1999 . Això suposa el 21% de l'ocupació total generat pel cooperativisme de treball associat en tot l'Estat. La forma de vinculació més comuna dels i les integrants del sector a les seves cooperatives és la de soci treballador. Fins al 27% de la plantilla de les cooperatives d'iniciativa social són socis. Els treballadors assalariats amb contracte fix suposen un 4% i els assalariats amb alguna forma de contracte temporal són el 68%. Les cooperatives de treball associat i, entre elles, les d'iniciativa social, poden triar el règim de cotització que prefereixen per als seus socis: autònoms o en règim general. El 30% de les cooperatives d'iniciativa social tenen als seus socis treballadors en règim d'autònoms. El 70%, per tant, en règim general. Aquestes dades difereixen dels que oferixen diverses fonts per al conjunt del cooperativisme. S'observa que, per al conjunt de tots els sectors productius (indústria, construcció i serveis), el règim d'autònoms s'aplica en el 54% de les cooperatives. Sembla doncs que el Règim General és la preferència de les cooperatives d'iniciativa social, el que coincideix amb estudis previs que detecten major presència d'aquest règim de cotització en les cooperatives del sector serveis. A Espanya el nombre de persones que treballaven en cooperatives i societats laborals, al desembre de 2000, ascendia a 354.000. Aquesta xifra representa un creixement del 32,4% pel que fa a desembre de 1996, a l'incrementar-se en 86.599 pesonas emprades El nombre de cooperatives i societats laborals en situació d'alta en Seguretat Social era, al finalitzar l'any 2000, de 35.269, el que significa un augment del 37,18%, en relació amb l'any 1996. 2068 4772 2006-05-13T18:35:49Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Història de les cooperatives a Catalunya |anterior=Cooperativisme a Espanya |següent=La Federació Farmacèutica }} ====El cooperativisme del segle XIX fins la II República==== Durant el 1er terç del segle XIX Catalunya va sofrir una depressió econòmica. La guerra de la Independència, guerres civils (Carlines ) i la pèrdua sucesiva de colònies. Van frenar el progrés industrial i el comerç cátala. A mitjans de segle, van arrelar a Catalunya els primers moviments obrers. El 5 d’agost del 1835 van calar foc a la fàbrica anomenada “El vapor”, on treballaven 600 obrers. Es va crear “l’Asociación General de Tejedores”, que a vegades tenia carácter d’una associació de socors mutu i d’altres vegades apareixía om una cooperativa de treball... També van aparèixer en aquesta època societats de resistencia que foren prohibides al 1854, cosa que va afectara 40000 obrers i provocà una vaga. Encara què hi ha dubtes de si pot considerar-se una cooperativa aquesta “Asociación General de Tejedores”, hi ha altres entitats, com per exemple la cooperativa de sabaters de Bcn, que encara no tenien caràcter benn definit. Altres podrien ser les cooperatives de construcció a Mataró (1877), la Equitativa a Palmaos(1887) la Económica de Palafrugell, constituida al 1865 que fou la més vella.... L’any 1865 fou fundada a Canet de Mar una cooperativa de consum , que encara avui (amb un altre nom) es disputa amb l’anterior la veterania del moviment. A mesura que la influencia llibertària dins del moviment obrer anava prenent cos i la gent del camp anava a treballar a les indústries i es crearen les societats de resistència. L’any 1865, es va convocar un Congrés on assistiren 8 cooperatives; es va discutir el tema de “la cooperació com a mitjà de defensa dels interessos dels treballadors”. I es què, en aquell temps, els obrers no podien fer cap altra cosa que defensar-se mitjançant el mutualisme i la cooperació . Després del cop d’estat del General Pavia la Federació Espanyola de la 1era INTERNACIONAL, es declarará fora de la llei i es van crear moltes cooperatives. L’any 1913, va tenir lloc el 1er Congrés Cooperatiu espanyol a la Universitat de Barcelona. El 1914 va tenir lloc la Va Assamblea de les cooperatives. Pel juny d’aquest mateix any es va crear “la Escuela Cooperativista”com a Seccó de la Federació Comarcal de Barcelona. El seu programa d’enseyament fou: *Història de la cooperació i les seves classes. *Orientació de la cooperació . *La cooperació en el seu aspecte comercial . *Gestió política de la Cooperació . El 1920 es va crear la Unió de cooperatives per a la Fabricació de Pastes de sopa. Per l’octubre de 1921 es celebra una assemblea regional, on es discuteix principalment sobre les relacions entre cooperatives de consum i les de producció. En aquests anys també es creará la Fàbrica Cooperativa d’Aigües Carbòniques. Durant aquest anys les cooperatives agrícoles van tenir força empenta i es funden cellers cooperatius. Al 1912 s’havia creat el primer celler cooperatiu d’Espanya, que va tenir molt d’èxit. Al mateix temps que s funden els sindicats agrícoles que s’estenen per Catalunya. Durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, el moviment cooperatiu cátala es manifestà sempre que li fos favorable l’ocasió, sobretot en nombrosos actes públics. Per aquella època , s’inicià una certa tendència a la concentració cooperiva. L’any 1927 , les quatre cooperatives de consum més importants van ser la Equitativa de Palamós , la Flor de Maig , la Unió Cooperativista Barcelonesa i El Model del segle XX. El 24 de febrer de 1928 , la Federació de Cooperatives de Catalunya , anaven a Madrid per discutir el projecte de reglament. Mentrestant, pel maig de 1929, a l’Exposició Internacional de Barcelona es va donar a coneixer a tots els visitants del món, l’existència d’un moviment cooperatiu a Espanya, que es concentrava sobretot al nord del país. Al principi de 1931, abans de la proclamació de la II República, un bon nombre de sindicats agrícoles, s’organitzaren federativament en l’anomenada Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. ====La cooperació durant la República==== En proclamar-se la República s’arrosegarà a tothom a un entusiasme popular. La majoria de cooperativistes s’identificaven amb el nou règim, ja que donaven moltes més llibertats que abans. Els cooperativistes varen buscar la defensa i la propagació del moviment. Efectivament es va promulgar una Lleí de Cooperació, però van surgir dubtes sobre com aplicar-la (sobretot a les cooperatives de producció). El govern de la Generalitat de Catalunya va fer publiques unes bases per al foment de les cooperatives de treball. A les Corts constituents fou aprovat l’article II de l’Estatut de Catalunya, que adjudicava a la Generalitat la legislació en materia cooperativa. El 10 de febrer de 1933 vingueren a Barcelona, per tal de tenir una de llurs reunions periòdiques, la majoria dels components del Comitè Executiu de l’Aliança Cooperativa Internacional (A.C.I). Aquesta reunió venia a representar el reconeixament per part del moviment cooperatiu mundial de la majoria d’edat del moviment cooperatiu català. El Parlament català al febrer de 1934, aprovará la llei de Bases de la cooperació i un mes després la Llei de Cooperatives. A la resta d’Espanya la cooperació va estar més dispersa que a Catalunya . Però igualment va rebre molta influencia del socialisme. Una bona prova de la impotància de la cooperació catalana respecte a la espanyola , ens la dona la Federació Nacional de Cooperatives. Durant 2 anys havien ingressat 55 cooperatives noves. El Vè Congrés Nacional de la Federació Nacional de Cooperatives es celebrà a l’octubre de 1934 i va comptar amb 465 societats. En aquest asistiren moltes cooperatives catalanes. Els temes tractacts van ser la creació d’una cambra central de compres, organització de la propaganda... ====La cooperació durant la Guerra Civil==== Una de les carecterístiques més acusades de la nostra cooperació havia estat sempre la dispersió. La lleí de 1931, establí capital insuficient per a desenvolupar-se, poca oferta de mercat. Així la majoria eren petites cooperatives que, malgrat tots els esforços sovint treballaven aïllades, aquest individualisme els apartavea de les activitats col•lectives, això fou la causa dels sovintejats fracassos dels intents d’establir compres en comú . Arrant del 18 de juliol de 1936 es produïren alguns incidents en pretendre determintats sectors sociala la col•letivització d’algunes cooperatives d consum. El dia 29 de juliol fou dictat un decret en aquest sentit. El 30 de juliol per mitjà d’un altre decret, es van legalitzar les cooperatives que es constutuïssin de nou, amb l’objectiu de posar en funcionament indústries paralitzades. El dia 6 de setembre de 1936 fou constituïda la Unió de Cooperadors de BCN, que agrupava 45 cooperatives (10000 famílies). Els primers la economia no els anava gaire bé. D’altra banda, algunes de les cooperatives fusionades a contracor, feien el que podien per obstaculizar-la inconscientment, portades per l’egoisme de la individualitat. A l’any 1937 els elements de la CNT que s’havien mostrat contraris al cooperativisme com a arma de lluitat per el proletariat, s’adonaren que les cooperatives podien ser per a ells un element més per a controlar l’economia de Catalunya , i es dedicaren a constituir cooperatives confederals, al marge de la Unió de Cooperadors . El Consell Superior de la Cooperació (organisme de la Generalitat), al maig de 1937, emprengué una tasca de correcció i captació de les anomenades cooperatives confedederals. Després d’això emprengué una tasca de depuració de les noves cooperatives creades arran de la guerra. El dia 5 de Febrer de 1938 es creà una comisió per ordre del conseller de Treball encarregat del Departamente d’Economia de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència de la proposta feta molt de temps abans per la Comisió d’Aplicació del Decret de Col•lectivitzacions del Consell d’Economia de Catalunya, ja que moltes empreses obligades a col•lectivitzar-se defugien la col•lectivització emparant-se sota el nom de cooperatives de producció. Un any més tard fou decretada la dissolució de les cooperatives de producció que no reunissin les condicions especifiques per ostentar aquest nom . Seguint el patró establert per a la creació de la Unió de Cooperadors de Barcelona es fusionaren també en una sola entitat les quatre fabriques cooperatives existents en aquell moment. Aquest organisme prestà durant bastants anys bons serveis a les cooperatives afiliades i havia establert també secció de bosses de paper i d’aglomerats de carbó . La Guerra Civil, plantejà al cap de pocs mesos, problemes de proveïment que el Govern de la Generalitat intentà de resoldre per mitjà de les cooperatives. A fi de juny de 1938, segons estadístiques de la Cooperativa Central de Abastecimientos, hi havia a Catalunya, en 27 comarques, 383.733 famílies cooperativistes. Durant els tres darrers dies de juliol de 1938, tingué lloc el VIè Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya. Es van tractar diversos temes: La creació d’una Caixa de Crèdit Cooperativa, la intensificació a la creació de cooperatives de segon grau ... Els dies 16, 17 i 18 de desembre de 1938 tingué lloc un I Congrés Extraordinari de la Federació de Cooperatives de Catalunya amb un únic objectiu : la creació de la Caixa de Crèdit Cooperativa. A primers d’abril de 1938, les tropes franquistes començaren a trepitjar terra catalana, quan es complia el 2n aniversari de la sublevació militar feixista. Van confiscar els béns marxistes de les cooperatives dels pobles. ====Les cooperatives durant el Franquisme==== Un cop acabada la guerra, el nou govern, va ordenar la dissolució de totes les cooperatives , creades durant la Guerra Civil (eren considerades les “rojas”). Fou constituida una comissió liquidadora de la Unió de Cooperadors de Barcelona .Hi havia una manca evident de col•laboració per part de les cooperatives, que en tornar a la independència orgánica toranaren en llur majoria a recloure’s a casa i a desentendre’s de tot el que fos feina col•lectiva . La cooperativa que de sempre havia estat més important de Barcelona, La Flor de Maig, en desfer-se la Unió de Cooperadors, de les 8 sucursals que tenia va passar a tenir-ne 4. L’any 1935, les cooperatives de producció i treball eren 300. Doncs bé, al 1940 van passar a ser només 90. El 1942 van passar a ser 65. El 2 de gener de 1942, fou promulgada la nova Llei de Cooperatives i al 16 de març de 1944 el seu reglament d’aplicació. La carecterística principal d’aquesta Llei, era la suboordinació de les cooperatives a la Central Nacional Sindicalista. Una vegada ja publicada la nova llei, es va procedir a constituir a Barcelona la Unió Territorial. El Comité de Enlaces Cooperativos va passar a ser la secció que s’encarregava de l’economia de la Unió Territorial i la Junta Rectora, s’encarregava de cobrir amb llur personalitat les aparences de cosa autènticament cooperativista. Les dificultats que passaren les cooperatives acabada la Guerra Civil foren sovint pitjors que les que hauvien passat durant la guerra (molts dirigents de cooperatives decidiren exiliar-se i les cooperatives es consideraven organismes marxistes  “los rojos”), naturalment tot això en cada poble era diferent. Els immobles de les cooperatives que eren incautats i llurs béns eren traspassats per la Junta de Incautaciones al Juzgado de Responsabilidades Políticas. Tot plegat, provocà molts incidents, més o menys violents segons el tarannà de les noves autoritats locals. Fins al 1974 no es va fer una nova Llei de Cooperatives, en substituició de la feta al 1942. AL 1975, morí Franco, donant així fi a la dictadura que havia començat parcialment al 1936 i oficialment al 1939.Van ser 40 anys, on el cooperativisme cátala va sofrir tota mena d repressions, adulteracions, espoliacions.. per culpa de la dictadura franquista. ====Les cooperatives després de la dictadura==== Quan mor Franco el 20 de novembre de 1975, comença un període d’estira i arronsa, d’interinitats, del que vam anomenar “transició” (de la dictadura a la democràcia). =====Cooperació agrària .L’aliança.Federació de cooperatives de Consumidors===== Va haver un primer intent de constituïr una Federació de Cooperatives de Consumidors, a Canet de Mar, hi assistiren 53 cooperatives d’arreu de Catalunya. La Federació fou creada finalment pel juny de 1981, sota la presidència del nou president de la Generalitat Jordi Puyol. =====Legislació cooperativa===== El 3 de febrer de 1980 es va demostrar que les cooperatives catalanes negligien el punt 7é dels Principis de Rochdale( la regla d’or de la cooperació) segons el qual cal que totes les cooperatives reservin un percentatge del seus romanents al foment de l’educació cooperativa de cara al públic, empleats , socis.... Això es va resoldrre legalment quan el 9 de març de 1983 fou publicada la Lleí de Cooperatives de Catalunya =====Recuperació dels béns cooperatius expoliats el 1939===== Com ja s’ha dit anteriorment , s’havien confiscat béns de centenars de cooperatives durant el Franquisme ,durant els ultims anys es va parlar sobre la seva recuperació , però no es va aconseguir res . Pel gener de 1978 , fou presentat un projecte de Lleí al Senat per tal de recuperar els béns de centenars de cooperatives, confiscats durant el franquisme es va acabar la legislatura sense que ni s’hagués dicutit. Al final de setembre de 1977 fou creada provisionalment la Generalitat de Catalunya amb presidència de Josep Tarradellas. Anaven passant els anys i el tema dels béns confiscats durant el Franquisme , seguia sense resoldre’s . El primer de desembre de 1987 es va firmar un document entre representants dels Ministeris de Treball i d’Agricultura d’una banda i els representants de la Confederació de Cooperatives de l’altra, on s’acordà que el Ministeri de Treball aportaria 300 milions de pessetes a les Cooperatives. I es va donar una quantitat de 500 milions per indemnitzar els bésns de les tantes cooperatives que havien estat confiscats. Amb motiu de la Diada Internacional de la Cooperació de 1977, la Fundació Roca Galés publicà un manifest que reclamava primordialment el restabliment de la Llei de Cooperatives de Catalunya, de 1934, Cosa que el nou president del Govern, Adolfo Suárez es va descuidar quan va signar la nova constitució l’any 1978. El 1982 es va fer la Llei sobre Cooperatives d’Euskadi.El 1983 es va fer la Llei de Cooperatives de Catalunya. El 1985 es ve fer la Llei de Cooperatives Andaluses i la Llei de la Comunitat Valenciana. El 1987 es va fer la Llei General de Cooperatives i finalment el 1989 es va fer la Llei Foral de Cooperatives de Navarra. 2069 4774 2006-05-13T18:36:21Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=La Federació Farmacèutica |anterior=Història de les cooperatives a Catalunya |següent=Característiques de les societats cooperatives }} ====Antecedents històrics==== La primera iniciativa que pretén aglutinar el sector farmacèutic a Espanya té origen en l’antic Col•legi d’Apotecaris de Barcelona l’any 1531, es va tractar de la creació d’un magatzem que servia de dipòsit per emmagatzemar medicaments i productes ben diversos d’ús habitual per part dels apotecaris. El magatzem també incloïa aquells productes més dificils de compondre, per tal de facilitar la feina dels professionals del sector. Després d’aquesta iniciativa dels apotecaris de Barcelona va seguir un llarg silenci que es va allargar fins al principi del segle XX .Tres segles en què la disgregació de la clase farmacéutica fou absoluta sense cap noticia sobre l’existència d’organitzacions econòmiques col•lectives dels farmacèutics. Durant el primer quart de segle XX alguns van voler fundar una cooperativa farmacéutica espanyola. Així, l’any 1914, en una asamblea de la Unió Farmacéutica Nacional (UFN) es va plantejar la necessitat de crear aquesta cooperativa per tal de facilitar l’obtenció industrial de productes químics, i per evitat l’entrada de productes químics patentats amb noms diferents dels científics. El secretari del Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, publicà un article a la revista d’aquesta entitat en què defensava la conveniència de crear una cooperativa de consum i producció per preservar la puresa en el subministrament de medicaments i per abaratir els preus. També tenien unes entitats que es coneixen amb el nom de Centres Farmacèutics .Aquests organismes eren de carácter local i que aglutinaven uns quants farmacèutics de la seva àrea d’actuació als quals proporcionaven els productes i els medicaments que els demanaven. Eren d’agrupacions comercials amb la forma jurídica de societat anónima que actuaven com a intermediàries. El 1924 la comercialització d’especialitats farmacèutiques per part dels adroguers van unir els farmacèutics. Decidits a fer front a aquesta injustícia la Junta Directiva de la UFN va prendre la determinació de fundar una cooperativa nacional. El 26 d’octubre d’aquell mateix any, en una asemblea de la UFN que va tenir lloc a Sevilla alguns representants van presentar una ponència en què defensaven la creació de l’esmentada cooperativa i proposaven un pla de propaganda per explicar el projecte a tots els farmacèutics espanyols. Així doncs, pel que fa a l’aspecte comercial, l’esmentada ponència prohibia la venda a crèdit i la comercialització dels productes a un preu més baix que el del mercat. En l’àmbit financer, la ponència establia la necessitat que la cooperativa tingués un fons de reserva, l’obligació de distribuir els beneficis en funció de les compres fetes i de pagar un interès tenint en compte el capital aportat, a més de la igualtat de dret de vot de tots els socis independentment de les seves aportacions. Finalment, es preveia la creació de sucursals arreu d’Espanya convidant els ja esmentats Centres Farmacèutics (a Madrid , Merida ...), a intengrar-se a la cooperativa. La majoria de farmacèutics van acollir el projecte amb fredor i escepticisme . La iniciativa de fundar una cooperativa d’àmbit estatal havia fracasat. Però, l’ideal cooperativista promogut per aquest sector va arrelar en un grup reduït de professionals de Barcelona que, moguts per unes grans dosis de voluntat i determinació, van fundar la primera cooperativa farmacèutica d’Espanya l’any 1928. La dècada de 1920 va ser una època de llibertat i diversió. Després dels trasbals que va suposar la Primera Guerra Mundial, la població tenia ganes de divertir-se i d’oblidar ls desastres de la guerra. S’iniciaven els feliços anys vint, caracteritzats per l’eclosió de la indústria de l’oci i pel paper preponderant dels Estats Units, l’emergent primera potència mundial en l’àmbit de la moda, el cinema, la música o l’art. Es van aferrar al nou clima de llibertat (en el tema de la dona). Els anys vint també van ser l’era del jazz. Aquells feliços anys vint, però, van tenir un mal final amb l’afebliment de l’economia i el crac de la Borsa de Nova York (1929) que va tenir repercussions a tot el món en provocar una crisi mundial. La situació de la majoria de farmacèutics espanyols no va ser bona. Patien les fortes imposicions de les entitats distribuïdores, les que van aprofitat l’aparició de les primeres especialitats farmacèutiques per imposar les seves pròpies normes econòmiques i de distribució. A més havien de suportar la competència dels adroguers. Ofegats per aquesta situació l’any 1928 un grup de farmacèutics de Barcelona, van decidir unir-se per tal de podder comprar i després repartir-se entre ells el màxim volum de partides d’especialitats farmacèutiques que es podien vendre més fàcilment i, d’aquesta manera, obenir els màxims descomptes. Naixia la Federació Farmacèutica, la primera cooperativa d’aquest sector que es creava a Espanya. Es va estructurar en tres òrgans, que es regien per les seves pròpies Juntes Directives, amb funcions separades i complementàries : 1.La Secció Social de la qual depenien les funcions directives de l’entitat a més de les relacionades amb la prevenció, la mutualitat i les assegurances. 2 .La Secció de Compres encarregada de la compra –venda . 3.La Secció d’Elaboracions que dirigia els seus esforços cap a la possible fabricació transformació i comprovació de productes farmacèutics. ====El difícil caminar de la cooperativa==== El 2 d’agost de 1928 , va tenir lloc una assemblea de constitució de la Federació Farmacèutica, durant aquella assemblea es va nomenar el primer Consell d’Administració. A més dels membres que van constituir la primera Junta, alguns farmacèutics, més es van adherir a la Cooperativa acabada de crear. Eren pocs però estaben molt ben avinguts. Una altra de les decisions que es van prendre en aquells inicis va ser la creació d’una publicació mensual que servís com a portantveu de l’entitat i com a mitjà de propaganda de la Cooperativa. El gener de 1929 va aparèixer el primer número de la publicació que es va repartir gratuïtament per tot l’Estat. L’1 de gener de 1930 la societat va firmar un nou contracte de subministrament d’especialitats. Es va permetre que els socis poguessin fer les comandes per telèfon i es va establir un repartiment setmanal . =====La inaguració de la primera seu social===== L’any 1932 Franklin D.Roosevelt accedia a la presidència dels Estats Units gràcies a un ambiciós programa de reformes que ha passat a la història amb el nom de NEW DEAL.A Espanya s’havia proclamat la II República. El 1932 tres anys després de la seva fundació, la Federació va viure la inaguració de la primera seu social i va trencar les cadenes que lligaven l’entitat a les cases subministradores. La Federació va iniciar el servei de subministrament d’especialitats pel seu compte. La tasca d’adquirir especialitats farmacèutiques necessàries per proveir els socis no va ser gens fàcil . Però, al cap de dos mesos d’haver-se iniciat el servei, va ser necessari fer un repartiment gratuït a domicili dos cops per setmana (la iniciativa va tenir èxit). =====Conflicte amb els majoristes===== Els venedors de productes farmacèutics amb més prestigi no veien amb bons ulls la “intromissió” de la Federació Farmacèutica . Aquests venedors consideraven que les cooperatives representaven una amenaça per al món dels grans negocis farmacèutics. Per això, van crear una entitat anomenada” Comisión Reguladora de Intereses Farmacéuticos (CRIF) que es comprometia a vetllar pels interessos dels farmacèutics oferint-los alguns avantatges. La iniciativa, però, no va tenir gens d’acceptació i la CRIF aviat va deixar d’existir. Els majoristes van crear un altre organisme el 1934, “el Cartel de Almacenistas de Drogas y Especialidades Farmacéuticas” (CAMDIEF), que pretenia aglutinar tota la classe farmacèutica , des dels productors i emmagatzemadors fins als farmacèutics detallistes, oferint als seus socis una mena de paradís farmacèutic. La Federació i una recentment constituïda cooperativa a Sevilla van interpretar la creació d’aquesta entitat com un atac frontal a les seves associacions i, van decidir continuar el seu camí amb pas ferm i no fer cas de les provocacions. Fins i tot, van haver d’acceptar que els majoristes de la seva ciutat instal•lesin un magatzem d’especialitats farmacèutiques just davant de l’edifici on tenien la seva seu. =====Els anys dificils de la guerra===== Durant la Guerra Civil , la indústria i l’agricultura es van veure abocades a la ruïna absoluta i la fam es va apoderar de la població. Durant aquells anys Federació Farmacèutica va evolucionar paral•lelament a la guerra. El 6 de setembre del 1936 el Comité de Treballadors de Farmàcia , va prendre les regnes de la Cooperativa i un any més tard, el 2 de juliol de 1937, la Federació va ser col•lectivitzada, encara que només va durar cinc mesos, ja que el 26 de novembre el Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya va ordenar la descol•letivització de l’entitat i el 7 de desembre l’anterior Junta Directiva va reprendre les seves tasques. A causa de l’evolució dels esdeveniments durant aquells anys dificils, els enfrontaments entre la Junta Directiva i els treballadors eren constants, la que cosa dificultava l’evolució normal de la vida a la Federació. =====Constitució de la Comissió Liquidadora / Franquisme===== Les conseqüències de la Guerra van condicionar negativament l’evolució de la Federació, que el 25 de desembre de 1938 va passar a anomenar-se “Cooperativa Mercantil Farmacéutica”. La situació econòmica que vivia l’entitat va fer que es constituís una Comissió Liquidadora. Tres dies més tard, va tenir lloc una reunió per distribuïr els càrrecs de la Comissió Liquidadora; en aquella reunió també es va decidir que la Cooperativa Mercantil Farmacèutica suspengués totes les seves activitats. ====Cap a una Cooperativa forta( 1946- 1960)==== La precarietat amb què va començar a caminar Federació Farmacèutica, tant des del punt de vista econòmic com de mitjans (capital humà , instal•lacions ...) es va veure aguditizada pels anys convulsos de la Guerra Civil i la duresa extrema de la postguerra.Malgrat tot va aconseguir fer avançar el seu projecte i enfotir-lo amb el pas dels anys. La Federació durant la segona meitat dels anys quaranta , un cop va haver adaptat la seva vida social a les noves dispocisions vigents amb el vistiplau del Ministeri de Treball i la Comissió Liquidadora va començar un període més tranquil i calmat, encara que el creixement va ser molt lent. Però, l’estabilitat adquirida aleshores va permetre que a finals de la dècada de 1950 l’entitat pogués fixar uns objectius més ambiciosos. La situació de tranquil•litat que es vivia aleshores a la Federació Farmacèutica contrastava amb l’agitació internacional provocada per la segona Guerra Mundial. Milions de persones d’arreu del món van patir les conseqüències d’un conflicte que es va allargar fins a 1945. A les ciutats la població havia de fer front a la mala situació a la que vivien. A Espanya, que no va intervenir al conflicte, la Guerra Civil havia acabat i el general Franco governava amb mà de ferro, un país en ruïnes on l’adquisició de qualsevol producte estava racionada (gasolina, tabac, menjar...) . =====La represa de l’obra social i altres iniciatives :===== Durant la segona meitat de la dècada de 1940 la Federació Farmacèutica atenent la voluntat del nucli fundacional va reprendre l’obra social , conscient que més enllà de l’activitat econòmica la Cooperativa havia d’oferir una imatge més “humana i generosa” i més decidida als seus socis. L’any 1948 , la Junta va aprovar un subsidi de cirugia pels socis i família. Aquest mateix any va fer un projecte de reglament de la Secció d’Obres Socials Laborals, adreçada als treballadors de la Cooperativa. Un altre aspecte sobre que es va treballar en aquest moment va ser la futura creació d’una entitat que aglutinés totes les cooperatives farmacèutiques de l’Estat Espanyol que, malgrat les adversitats, van prosperar durant els anys de la postguerra. L’any 1952 es va debatre una qüestió important : la creació d’un laboratori de control de primeres matèries mesura ja recollida pels fundadors. Però a causa del seu elevat cost i l’existència d’un laboratori del Col•legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona amb les mateixes característiques en via de funcionament, no es va fer. Aquest fet evidencia, novament, la voluntat de modernització i el creixement de l’entitat durant aquest període. =====La celebració de les noces d’argent:===== L’any 1953 es va resoldre un dels grans misteris de la vida :L’ESTRUCTURA DE L’ADN. I Losif Stalin, moria després d’haver dirigit la Unió Soviètica durant tres dècades. Però sens dubte el fet més destacat d’aquell 1953, va ser la conquesta per primera vegada del cim més alt del món, l’Everest (8.840m) pel neozelandès Edmund Hillary i el nepalès Tensing Nnorgay que formaven part d’una expedició britànica. Aquell any, els socis de Federació Famacèutica també van fer el seu propi cim, Monserrat per retre homenatge a la Moreneta i celebrar la commemoració del XXVè aniversari de la fundació de l’entitat. Federació Farmacèutica va celebar els seus primers 25 anys en un clima de calma i tranquil•litat. L’entitat havia emprès una etapa de creixament lent però segur. El 10 de març de 1958, la Junta va aprovar el projecte d’adquirir un solar per construir-hi una seu social pròpia. ====Els anys seixanta==== Els anys seixanta han passat a la història amb el nom de dècada prodigiosa. La moda i la música de Gran Bretanya van marcar al món sencer. També aquesta década es va carecteritzar per la defensa del pacifisme o rebuig dels joves al sistema. L’aïllament a què estava sotmesa l’Espanya de la dictadura es va trencar. És l’època de “desarrollismo”. Els anys seixanta per a la Federació Farmacéutica van ser prodigiosos : En primer lloc, perquè fou durant aquesta década que la Cooperativa va estrenar unes noves instal•lacions per a la seva seu social, que eren a l’alçada d’una entitat que havia experimentat un creixement important. En segon lloc, perquè la Federació, fins aleshores limitada a Barcelona i la rodalia va estendre el seu àmbit d’actuació territorial amb l’obertura de diversos magatzems. *Noves instal•lacions pels nous temps Després de 30 anys de vida les instal•lacions de Federació Farmacèutica havien quedat ja petites. Així doncs, l’any 1957, es va aprovar el projecte de compra un solar per construir-hi una seu pròpia perquè d’una banda, servís de garantia econòmica per als socis i, de l’altra, donés prestigi a l’entitat. Es va construir un inmoble de sis pisos més l’entresòl al carrer d’Ausíac March. L’inici de l’activitat al nou edifici va coincidir amb la gran nevava que va caure el dia de Nadal del 1962, que va fer que molts treballadors s’haguessin de quedar a dormir a l’edifici per la impossiblitat d’arribar als seus domicilis. *Inici de l’expansió territorial (1964- 1965) : L’objectiu de l’entitat era donar servei a tots els farmacèutics de Catalunya i més enllà del principat. Entre els anys 1961 i 1965 la cooperativa va obrir magatzems a : Lleida, Girona, Reus, Tortosa, Valls i Castelló. En els orígens, tots aquests magatzems funcionaven d’una manera molt diferent acom ho fan ara. Les comandes es preparaven manualment. =====Origens dels magatzems===== #Lleida: L’interès que van mostrar alguns grups de socis de la ciutat va fer que el Consell Rector donés llum verda per buscar local .Es va fer l’any 1964. #Girona : El seu establiment no va ser gens fàcil . L’interès que van mostar alguns farmacèutics davant la possiblitat d’integrar-se a la Cooperativa amb l’opertura d’un magatzem a la ciutat va topar amb l’oposició d’uns altres grups que no veia el projecte amb bons ulls. A principis de 1964 es va posar en funcionament, i al 1965 es va cambiar a un altre més gran. #Reus: El 1965 va començar a funcionar el magatzem. #Tortosa: va començar a funcionar l’agost de 1965 donant servei a les comarques de l’Ebre, el nord de Caselló i el Baix Aragó. #Valls : El 1964 va entrar en funcionament. Era un magatzem petit, que donava servei a un nombre molt reduït de farmacies, limitades a l’àmbit de la comarca de l’Alt Camp. #Castelló: Va ser l’ultim magatzem que es va obrir, el 26 de juny de 1965. *La continuïtat de la política d’expansió : L’encert d’aquesta política s’evidencia amb la continuïtat que ha tingut al llarg de la història de la Federació Farmacèutica, ja que s’han obert nous magatzems i s’han ampliat o canviat d’emplaçament molts dels ja existents. Les males condicions d’aquests locals han posat de manifest que la primera expansió territorial es va fer amb uns mitjans financers insuficients, la qual cosa va tenir com a conseqüència una crisi econòmica important. Malgrat això, la vida continuava i la Federació havia de satisfer correctament la demanda dels seus socis en totes les zones on hi havia magatzems. Per això, al principi dels anys seixanta l’entitat va iniciar una segona onada d’expansió que va permetre la seva consolidació pel que fa al patrimoni. #Vic : es va inaugurar el dia 1 de febrer de 1971 .L’increment de la demanda per part dels socis va fer que amb el temps el magatzem de Vic s’hagués de complementar amb uns locals auxiliars. #Girona: L’increment de vendes i el creixement de socis van fer que el Consell Rector aprovés el trasllat del magatzem de Girona. El 1970, es va aprovar la compra d’uns terrenys per construir-hi un edifici de dues plantes i soterrani. #Lleida : Es va poder ampliar l’any 1974 , amb l’obertura d’un nou local . #Tortosa : La manca d’espai va aconsellar prendre una decisió respecte aquest magatzem. L’octubre de 1974 es va rtraslladar a un local més ampli. #L’Hospitalet del Llobregat : La culminació d’aquesta segona fase d’expansió territorial va ser la compra d’un edifici a l’Hospitalet del Llobregat, ja que el magatzem de Barcelona estava sobresaturat. Consta de dues plantes i un soterrani; va ser inagurat l’any 1975, amb la tecnologia més moderna del moment i 255 treballadors. Malgrat la possibilitat d’ampliar el magatzem de Barcelona, es va considerar que el problema de la congestió no s’acabaria de resoldre i es va emprendre la recerca d’uns terrenys o un edifici ja construït a la zona de Barcelona i la seva rodalia per allotjar-hi un magatzem que donés servei a tota la província i servís per descongestionar el carrer d’Ausiac March. La casualitat va fer que per aquelles dates la Cooperativa de Crèdit ACOFAR, de la qual Federació formava part, també busqués un edifici o terreny per establir-hi la seva seu. =====Època difícil després de l’expansió===== A les acaballes de la dictadura Franquista i l’inici de la transició la Federació Farmacèutica va tornar a patir un sotrac econòmic important , agreujat , en aquesta ocasió , per l’incendi que va destruir una planta del magatzem de l’Hospitalet el 24 d’agost de 1977. Es va haver de reorganitzar el magatzem. El final de la dècada de 1970 va ser un període econòmicament molt delicat per a la Federació Farmacèutica. Però, l’any 1978 la Cooperativa celebrava els cinquanta anys d’existència. ====La consolidació de la cooperativa als anys 80==== Durant l’època dels anys vuitanta Espanya deixa definitivament la transició amb l’arribada al poder dels socialistes. El 1981 l’assalt d’un grup de militars comandats pel tinent coronel Tejero al Congrés dels Diputats, acabar com un ensurt i el país es disposava, per fi, a viure en plena democràcia. Va ser en aquest període, que es va fer el referèndum sobre la permanència a l’OTAN, es va despenalitzar l’avortament... Durant aquest període la qüestió financera va ser una preocupació important per a la Federació Farmacèutica ( després d’uns quants exercicis negatius) . Per resoldre la qüestió es va posar un nou president. Els seus objectius van ser: #Redreçar la situació econòmica. #Replantejar les necessitats de tota la xarxa de magatzems amb visió de futur. #Modernitzar el funcionament de la Cooperativa. Abans d’analitzar el que va ser la tercera fase d’expansió, cal parlar d’una situació que va afectar considerablement a la Federació: la crisi provocada per una part dels transportistes autònoms de la província de Barcelona .El conflicte va provocar un ambient molt enrrarit. Finalment, els treballadors van guanyar el plet que havien interposat i la Federació va haver de fer front a la gran despesa que comportava el pagament dels efectes retroactius als transportistes. Va comportar el tancament definitiu del magatzem de Valls , el canvi de plantejament del de Barcelona el canvi d’emplaçament dels de Girona i Tortosa , el canvi d’ubicació i posterior ampliació dels de Lleida i Castelló, dos canvis d’emplaçament a Reus i l’obertura de dos magatzems nous a Terrasa i València. El replantejament dels magatzems que funcionaven fins aleshores era una mesura urgent atesa la precarietat dels locals. Els que funcionaven fins aleshores no tenien prou espai per allotjar tots els productes i en la majoria de casos hi havia la possibilitat d’ampliar-los. =====El nou magatzem de Terrasa===== El desembre del 1985 la Federació va obrir a Terrasa un nou magatzem amb dos objectius clars: #Donar servei als socis de Barcelona des de fora de la ciutat. #Tenir un local amb prou espai per, amb vista al futur més inmediat poder-hi introduir les noves tecnologies i utilitzar-lo en cas de necessitat com a magatzem regulador o de proveïment dels altres. Inicialment es va edificar una única nau de 5039 metres quadrats, l’any 2000 es va triplicar l’espai i el van convertir en el més gran de tots els magatzems. Amb l’ampliació es va construir un soterrani destinat a zones de transports (càrrega i descàrrega ).A Terrasa la Federació també hi té secció d’encàrrecs. Actualment en el magatzem de Terrasa hi treballen 100 persones que donen servei a 750 farmàcies. A València el magatzem consta d’una nau d’una sola planta de 5061 metres quadrats de surpefície. Amb l’incorporació de les noves tecnologies es va procedir a la robotització que ha estat ampliada dues vegades. ====Present i futur de la Federació==== Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies no han passat desapercebudes a Federació Farmacéutica, que en els darrers anys ha modernitzat les seves instal•lacions i els seus magatzems(actualment la gran majoria de magatzems estan robotitzats). Paral•lelament, el servei d’infomàtica de la Federació, anomenat Informàticaper a l’Oficina de Farmacia (IOF), ha dissenyat un programa per a la gestió de la farmàcia. L’any 1969, es va fer un pas important amb la contractació del primer ordinador. L’any 1976, es va substituir per uns altres models. Més tard, els ordinadors van arribar a tots els magatzems ( a Barcelona l’any 1988, i a partir d’aquest any als magatzems d’aquesta zona). Tots els ordinadors de Federació van quedar comunicats entre sí mitjançant xarxes telefòniques, de manera que podien compartir imformació. El 1998 hi va haver un nou canvi d’ordinadors centrals. Pel que fa a la imformàtica externa, la introducció del codi nacional per als medicaments fou la base que va permetre un desenvolupament espectacular. També cal destacar com a segona gran renovació que la Cooperativa va aportar a la farmacia, l’inici l’any 1980, de l’ús de la microfitxa com a sistema d’emmagatzemament d’infomació actualitzada. =====Modernització dels magatzems===== A partir del 1989, un cop el problema de l’espai va estar resolt, es va iniciar la robotització dels magatzems, de manera que una part de l’extracció dels medicaments va passar a ser automàtica. Aquesta vegada la inversió es va fer amb serenitat i sent molt conscients de la importancia de la capitalització per a l’entitat. L’objectiu de l’entitat en aquesta època era la millora econòmica social i profesional dels socis. La robotització dels magatzems de la Cooperativa s’ha fet progressivament i en diverses fases: des de Terrassa, que va ser el primer, fins al de Lleida, que ha estat el darrer i també els de Barcelona, Vic i Tortosa. =====Procés que seguéix una comanda en un magatzem robotitzat===== Un cop la farmàcia ha fet la comanda, des de seu terminal d’ordinador entra en l’ordinador del magatzem corresponent, que en crea un albarà, que ja determina si el producte és d’extracció manual o automàtica. L’ordinador dóna l’ordre perquè el circuit, repartit en diversos passadissos s’activi; els canals del robot on hi ha els medicaments demanats es disparen i deixen anar el producrte en qüestió a una cinta transportadora que els trasllada fina a una caixa. Un cop la caixa està plena, el mateix circuit l’envia, amb l’albarà corresponent, fins als molls de càrrega, classificats per rutes, i el transportista la carrega al seu vehicle. Però a banda d’això, dempre hi ha un tant per cent de producte l’extracció dels quals s¡ha de fer manualment. Per mitjà d’un petit ordinador que la persona que extreu el gènere es col•loca al braç, amb un lector d’infrarojos incorporat en forma d’anell, el sistema informa l’extractor del producte que ha d’agafar i, un cop el té, en llegeix el codi i li dóna el vistiplau. A continuació l’empleat col•loca el medicament en una cubeta que, un cop plena, serà abocada en una caixa per mitjà de la cinta transportadora; abans d’arribar al moll de càrrega, el sistema tanca i cada caixa i hi col•loca una etiqueta amb el número de soci que ha fet la comanda i el nombre de caixes que la componen. Quan arriba l’útima caixa, una impressora treu un albarà en què s’indica per ordre alfabètic els productes que hi ha. La radio freqüència actualment la tenen implantada pocs magatzms d’Espanya i d’Europa. =====Les aules d’imformàtica i de formació===== La Federació ha fet un esforç els darrers anys per dotar tots els magatzems d’aules que disposen d’equips informàtics perquè els socis que vulguin incorporar als programes de gestió de farmàcia que ofereix l’entitat els puguin practicar i perquè els que ja els tinguin, puguin perfeccionar-ne el coneixament. =====El departament d’informàtica per a l’Oficina de la Farmàcia (IOF)===== Va entrar en servei al 1989 i ha dissenyat des que es va crear tres programes de gestió farmàceutica : #OFFAR : basat en l’entorn de dos, no tenia una base de producció pròpia sinó comprada. #OFGEST : basat en l’entorn Clipter, que es va presentar el 1994. #OFWIN: basat en l’entorn de windows, dissenyat per la necessitat de fer un programa compatible amb Internet a causa del domini de Microsoft. Els programaes IOFGEST i IOFWIN ofereixen als farmacèutics tres mòduls integrats : #De gestió farmacèutica #De formulació magistral. #D’atenció farmacèutica. Actualment, la Federació es troba en un procés de canvi amb l’objectiu d’universalitzar l’IOFWIN. Per això, des de l’any 2000, la Cooperativa ofereix el programa IOFWIN als seus socis. El disseny de programes per part del departament d’IOF es complementa amb la realització de cursos que permenten aprendre com funcionen o perfeccionar el coneixement dels mòduls que inclouen Aixi mateix, també serveixen per comunicar les actualizacions i novetats incorporades en aquests programes. ====La Federació Farmacèutica més que un majorista==== La Federació presenta un altre vessant enfocat a la millora social i profesional ( a part del vessant mercantil que té) .Aquest és potser l’actiu ,és important de la Federació Farmacèutica Avui dia, setanta-cinc anys després de la seva fundació, la Federació disposa d’una activa Secció Científica, que organitza conferencies i cursos de tota mena. - Obres socials : La creació dels subsidis per als socis de la Cooperativa i els seus familiar va sorgir per facilitar una ajuda als farmacèutics en cas de malaltia, operació quirúrgica i defunció ja que fins aleshores no tenien assistencia social de cap mena. La Federació va instituir l’any 1948 el primer d’aquests ajuts un subsidi de cirurgia als socis. Aquesta iniciativa va tenir continuïtat amb la instauració l’any 1954 del subsidi de defunció que es concedia als hereus legals del farmacèutic. Pel que fa a la pensió federativa , es tractava d’una prestació a la qual tenien dret els socis en complir els seixanta –cinc anys. L’any 1958, es va crear la Secció d’Obres Socials Laborals, adreçades als empleats de la Cooperativa, que era administrada per una comissió d’un representant de la Junta Rectora, un soci i un empleat de la Federació. Aquesta important tasca d’assistència social teixida per la Federació va finalitzar al 1989 . Es va obligar a les empreses subjectes a la llei a crear un fons que permetés pagar amb els interessos tots els subsidis i prestacions el què per a Federació Farmacèutica era imposible. En una asamblea força tensa es va decidir que els socis i empleats que ja estaven cobrant el subsidi continuessin fent-ho. =====Secció científica===== Es va crear amb la finalitat de donar suport ràpid i proper a les necessitats professionals del dia a dia de la farmacia. Aquesta secció va anar prenent forma com a hereva de la Secció d’Elaboracions. La Secció Científica és la més antiga i la que ha donat més prestigi a la Federació . A més de la publicació d’articles especialitzats a la revista de l’entitat, durant els anys cinquanta la tasca de la Secció Científica es va ampliar amb la creació d’un cicle de conferencies que posteriorment es publicarien. Avui dia aquest cicle de conferencies continua vigent. Des dels anys 60 es fan amb gran acollida per part dels socis. Al marge de les iniciatives assenyalades fins ara la Secció Científica també disposa d’un grup de directors tècnics la tasca dels quals, a grans trets, és vetllar perquè es compleixin les normes sanitàries en la distribució dels medicaments a les farmàcies, aplicant un control exhaustiu als productes psicòtrops i estupefaents i sobretot resoldre a través del telèfon els dubtes dels socis en aspectes com ara la formulació magistral. Actualment, la Federació disposa d’onze directors tècnics, repartits en els diverses zones. Així mateix, la Secció Científica s’encarrega d’editar el llibret o agenda d’activitats professionals de cada any, en el qual s’inclouen totes les dades corresponents als cursos monogràfics i de gestió i el Programa de Formació Continuada. =====Programa de Formació Continuada (PFC) , el mèrit de ser els primers .===== L’any 1986 Federació Farmacèutica, va posar en marxa aquesta iniciativa absolutament innovadora, pionera en l’àmbit farmacèutic en aquell moment i que amb el pas del temps s’ha convertit en el programa estrella de la Federació i ha estat fins i tot copiada per altres estaments professionals. Els cursos de formació continuada estan estructurats en cicles triennals i tenen una durada de nou o deu sessions. S’inicien el mes d’octubre i acaben el mes de juny. Pel que fa a les temàtiques tractades, cal dir que el programa està estructurat en diferents àrees terapèutiques que responen a les necessitats formatives: les al•lèrgies en la farmàcia , el farmacèutic i la salut de la dona ... =====Activitats socials===== Es remuten gairebé totes als anys vuitanta. Des d’aleshores fins ara la Cooperativa , ha impulsat una extensa gamma d’activitats que tenen com a finalitat beneficiar socialment els seus membres. Una de les més antigues és la possibilitat de fer excursions i viatges conjuntament amb altres farmacèutics a uns preus ajustats. Actualment es fa mitjançant una agència de viatges que ofereix els seus serveis als socis de la Federació amb descomptes i condicions de pagament avantatjoses. Una altra de les activitats que s’ofereixen als membres de la Cooperativa és l’exposició de Pintura i Fotografia, que s’organitza cada any. Els socis poden exposar els seus treballs a la sala d’actes de l’edifici del carrer d’Ausias Marc. També s’organitza una festa infantil anual, la Fedefesta, pel volts de Nadal, per als fills dels socis. Haesdevingut tradicional un concert nadalenc que ofereix a la seu de Barcelona la Coral Polifònica de la Federació, nascuda el 1983, fruit de la iniciativa, d’un grup de farmacèutics aficionats al cant coral. (La Coral compta entre les seves peces habituals l’Himne de la Federació). =====Altres serveis===== En l’àmbit professional, la Federació ofereix cada any un seguit de conferències, patrocinades per diferents laboratoris, en les que aquests presenten nous medicaments o productes. També, amb l’objectiu de contribuir a la millora de la gestió econòmica dels socis, la Cooperativa organitza cursos de gestió a les seus de Barcelona i l’Hospitalet. La iniciativa, va néixer cap al final dels anys noranta. Un dels serveis més nous que ofereix la Federació és el Club de Compres , que és el resultat de la conjunció del màrqueting i de la voluntat del soci cooperatiu. Actualment, compta amb més de 500 socis. Un altre servei que ha comportat força beneficis als socis de la Cooperativa és la revista o butlletí. Avui dia, aquesta publicació té una periodicitat trimestral i inclou notícies del món farmacèutic, articles especialitzats.... Des de l’any 1985, la Cooperativa també ofereix als seus socis la possibilitat de col•leccionar pots de farmàcia. Cada any s’encarrega un nou pot a un taller de ceràmica, el fet de col•leccionar-los s’ha convertit en una tradició entre molts socis de la Federació. Finalment, cal destacar que la Federació és patrona institucional de la Fundació Concòrdia Farmacèutica amb els objetius de salvaguardar i donar a conèixer el patrimoni històric i professional del món farmacèutic. En resum es tracta d’un ampli ventall d’activitats ben diverses que indiquen un factor diferencial de la Federació respecte dels altres distribuïdors i que ens permeten dir que la Federació Famacèutica és més que un majorista. ====La força d’unió per crear futur==== Un dels trets que han caracteritzat sempre la Federació Farmacéutica al llarg de la seva història ha estat la voluntat d’unir esforços amb altres entitats del sector, amb l’objectiu de defensar els interessos comuns des d’una posició de més força. Des de l’any 1975 fins a l’actualitat, ACOFARMA ( Associació de Cooperativeas Farmacèutiques ) disposa d’un laboratori d’Anàlisi que es va fer realitat a partir d’una iniciativa de la Cooperativa. Així mateix, la Federació ha acollit tres de les assemblees que anualment celebra ACOFARMA. Pel que fa a la distribució farmacèutica, cal destacar que Federació Farmacèutica també és present a l’entitat que agrupa les patronals del sector, anomenada Federación Nacional de Asociaciones de Mayoristas Distribuidores de Especialidades Farmacéuticas (FEDIFAR). Aquests dos fets posen de manifest la voluntat de la Federació de ser present en tots els fòrums de discussió del món farmacèutic per tal d’unir esforços en la tasca de vetllar pels interessos de la classe farmacèutica. =====Paper de la Federació en la creació i desenvolupament d’ACOFARMA===== La primera notícia que tenim de l’interès de la Federació Farmacéutica de formar part d’una futura agrupació de cooperatives espanyoles per tal de defensar els interessos comuns és de l’any 1951. El 2 de desembre de 1960 es va constituir l’Agrupación de Cooperatives Farmacéuticas (ACOFAR). OBJECTIUS: #Oferir serveis als seus socis. #Servir d’instrument i d’intermediari financer en les seves operacions . L’any 1964, l’entitat es va integrar en la Unión Nacional de Cooperatives de Crédito. El 12 de maig de 1972 es va constituir a Madrid l’Asociación de Cooperativas Farmacéuticas (ACOFARMA), com a cooperativa de segon grau , es a dir , com a cooperativa de cooperatives. Aquesta va rebre suport de les 33 cooperatives farmacèutiques de primer grau. =====Que ofereix Acorfarma?===== D’una banda, els productes químics farmacèutics necessaris per a la formulació magistral i oficinal que passen tota mena de controls analítics de qualitat i s’envasen a la mateixa factoria. De l’altre, una àmplia gamma de productes amb marca propia , que s’acostumen a encarregar a altres fabricants però que es venen sota la marca ACOFAR : #gases . #benes. #cotó. #compreses de cotó. #xeringues. #bosses d’aigua. #....... =====La Federació al capdavant de FEDIFAR ===== L’any 1979 es va constituir la Federació Nacional de Asociaciones de Mayoristas Distribuidores de Especialidades Farmacéuticas (FEDIFAR).Aquesta organització aglutina principals empreses que representen la distribució farmacèutica a Espanya. Una de les prioritats que ha tingut l’actual president de la Federació al capdavant de FEDIFAR ha estat donar un nou impuls a la distribució i el diàleg amb l’Administració el que ha permès arribar a un pacte d’estabilitat amb aquesta que garanteix la cobertura universal dels medicaments a tota la població i disposar d’un marc d’estabilitat que permeti als distribuïdors fer prospecions de futur. Un altre objectiu de FEDIFAR ha estat la difusió d’una campanya que pretén millorar la imatge que té la farmàcia en la societat. 2070 4769 2006-05-13T18:33:34Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Característiques de les societats cooperatives |anterior=La Federació Farmacèutica |següent=Conclusions }} Les empreses es classifiquen segons la seva forma jurídica en empresa individual i empresa de socis o societàries . L’empresa societària té forma jurídica; es a dir, adquireix una personalitat pròpia diferent de la dels seus propietaris. Totes les societats han d’estar formalitzades en escriptura pública i inscrites al Registre Mercantil. Les podem classificar en societats civils públiques, societats mercantil i societats d’interès social. Societat d’interès social: es tracta de societats que no pretenen obtenir un benefici, sinó satisfer les necessitats comunes dels seus membres. Dintren d’aquest apartat parlarem de les societats cooperatives: Són asssociacions de persones físiques o jurídiques amb interessos i necessitats comunes, que desenvolupen una activitat empresarial. En aquest tipus de societat s’imputen els resultats econòmics als socis, una vegada atesos els fons comunitaris, en funció de l’activitat cooperativa que realitzen. Creen un patrimoni comú que no es pot repartir i sense afany de lucre. Característiques: *Les cooperatives poden ser de primer grau , segon grau o ulterior grau. En les de primer grau el nombre de socis es cinc, que normalment no són persones físiques. En les de segon grau el nombre de socis es de dos i estan integrades per persones jurídiques. La incorporació i baixa de socis és voluntària i lliure. Les cooperatives també poden tenir associats, persones físiques o jurídiques que aporten capital, cobren interessos per la seva aportació i no responen personalment dels deutes. *La responsabilitat dels socis pels deutes de la cooperativa queda limitada.Malgrat que, els estatuts de la societat poden determinar una altra responsabilitat, que pot ser il•limitada. *El capital social mínim de cada cooperativa es fixa en els estatus i és variable segons el nombre de socis que s’hi incorporen o es donen de baixa. Cap soci no pot posseir més del 25% del capital en les cooperatives de primer grau, ni més del 45% en les de segon grau. *La raó social ha d’incloure de manera general l’expressió societat cooperativa o l’abreviatura s.coo., segons la comunitat autònoma. *El 30 % dels excedents obtinguts s’ha de destinar al fons de reserva obligatori i al fons d’educació i promoció. Consitució: En les cooperatives hi ha quatre òrgans socials : *L’Assemble General. És la reunió dels socis i, si escau, dels associats, per deliberar i prendre acords com a òrgan suprem de decisió. L’Assemblea té per objecte examinar la gestió social, aprovar els comptes anuals, aprovar la imputació de l’exercici i establir la poítica general de la cooperativa. *El Consell Rector.És l’òrgan de govern, gestió i representació. Ha de tenir tres membres com a mínim que siguin socis, i es pot nomenar un director o una directora. *El Comitè de Recursos. Aquest òrgan només existeix en les cooperatives de primer grau quan ho preveuen els estatuts. La seva funció és tramitar i resoldre els recursos contra les sancions dels seus socis. *Els inteventors. La seva funció és la censura dels comptes anuals.Han de ser entre un i tres socis , persones físiques. Socis: Els socis tenen una sèrie de drets, com ara participar en les activitats de la cooperativa, rebre informació necessària per a l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions, o al retorn cooperatiu, repartir l’excedent. Entre les seves obligacions hi hala d’assistir a les reunions de l’Assemblea General i d’altres òrgans dels quals formin part, complir els acords vàlidament acordats pels òrgans socials i participar en les activitats de formació. Tipus: Les cooperatives poden ser de tipus molt diversos: de treball associat, agràries, de serveis, d’assegurances, educacionals, de consum, del mar, sanitàries, de crèdit, d’explotació comunitària de la terra, d’habitatge, de transportistes i d’ ensenyament. El tipus de societat mercantil al què més s’hi assemblen les cooperatives són les societats laborals: Són societats anònimes o de responsabilitat limitada en què la majoria del capital social, almenys el 51%, és propietat dels treballadors que presten serveis retribuïts de manera personal i directa i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit. Característiques: *Cap soci no pot tenir accions o participacions que representin més del 33% del capital, excepte les entitats públiques, que poden arribar fins al 49%. El nombre mínim del socis és de quatre , dels quals tres han de ser socis treballadors. *La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. *El capital social està dividit en accions nominatives o en participacions. Aquestes han de desemborsar almenys en un 25% de cada acció si es tracta d’una societat anònima laboral , i el 100% si es tracta d’una societat de responsabilitat limitada laboral. *Les accions de les societats anònimes laborals han d’estar representades per títols, no per anotacions en compte. *Aquestes societats poden contractar treballadors que no siguin socis, però amb algunes limitacions: el nombres d’hores que treballen no pot ser superior al 15% de les hores que dediquen a l’empressa el socis treballadors, o al 25% per a les societats amb menys de 25 treballadors. *La raó social pot estar formada per qualsevol nom seguit de societat de responsabilitat limitada laboral o societat anònima laboral , o bé les seves respectives sigles: SLL o SAL. *Per a la transmissió d’accions i participacions socials de la classe laboral es donarà preferència als treballadors indefinits que no siguin socis;si aquests no les volguessin les poden adquirir, en primer lloc els socis treballadors; després, els socis de classe general i en el seu defecte els altres treballadors que no tinguin contracte indefinit. *Aquestes societats han de constituir obligatòriament un fons especial de reserva amb un 10 % del benefici lìquid obtingut. Constitució: Les societats laborals s’han de formalitzar en escriptura pública i s’han d’inscriure al Registre Mercantil. Prèviament han d’estar inscrites al Registre de Societats Laborals, que depèn de la comunitat autònoma. ====Diferències entre les cooperatives i les societats laborals(S.L)==== COOPERATIVES SOCIETATS LABORALS Capital mínim de 3000€ , 100% desemborsat. Capital mínim de 3005,06€ (Majoria capital = socis treballadors amb contracte indefinit). Nombre mínim de socis 3. Nombres mínim de socis : 2 treballadors i 1soci capitalista. Dret a vot : una persona un vot. Dret a vot: 1 participació= 1 vot. Repartiment de beneficis: -30% Fons Reserva Obligatori. –10% Fons de Reserva Legal. -10% Fons d’educació i Promoció Cooperativa. (Irrepartives en cas de liquidació o transformació). Repartiment de beneficis: - 10% Fons Especial de Reserva Impostos de societats: -20% Impostos de societats: -35% En definitiva, entre una societat laboral i una cooperativa existeixen un conjunt de diferències que cal remarcar : En primer lloc, s’ha de parlar del capital social mínim que han de tenir . El de les cooperatives ha de ser de 3000 €, mentre que el de les societats laborals 3005,06€ . Un altre aspecte del que cal parlar és el nombre de socis mínim que necessiten . El de les cooperatives ha de ser 3 socis, aquests són treballadors. Mentre que el de les soocietats laborals ha de ser de 2 socis treballadors i un de capitalista que controlará les finances i tot el relacionat amb l’economia. En una cooperativa, una persona suposa un vot, mentre que en una societat laboral paticipació suposa un vot. Respecte al repartiment de beneficis, una cooperativa ha de reservar el 30 % dels seus beneficis a un fons de reserva, un 10 % a un fons d’Educació i promoció Cooperativa (aquests seran irrepartibles en cas de liquidació o transformació ). Una societat laboral haurà que reservar el 10 % dels beneficis a un fons de reserva legal i un altre 10 % a fons especial de reserva. I per ultim, referint-nos als impostos de societats, a la cooperativa se li exigirá un 20 % dels beneficis, mentre que a una societat laboral un 5 % més, un 30 % dels seus beneficis. ====Els principis de Rochdale==== ''Primer Principi : Adhesió voluntària i Oberta'' Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces d'utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser soci, sense discriminació social, política, religiosa, racial o de sexe. ''SegonPrincipi: Gestió Democràtica per part dels socis.'' Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, els que participen activament en el fixament de les seves polítiques i en la presa de decisions. Els homes i dones elegits per representar i gestionar les cooperatives són responsables davant els socis. A les cooperatives de treball associat els socis, tenen els mateixos drets de vot - un soci, un vot. ''Tercer Principi: Participació Econòmica dels Socis.'' Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives i el gestionen de forma democràtica. Una part del capital serà habitualment propietat comuna de la cooperativa, normalment reben una compensació, si hi és, limitada sobre el capital entregat com a condició per ser soci. Els socis assignen el excedents per a tots o alguns dels següents fins: el desenvolupament de la seva cooperativa, possiblement per la constitució de reserves, part de les quals haurien de ser irrepartibles, el benefici dels socis en proporció a les seves operacions amb la cooperativa; i, el recolzament d'altres activitats aprovades pels socis. ''Quart Principi: Autonomia i Independència.'' Les cooperatives són organitzacions autonòmiques d'autoajuda, gestionades pels seus socis. Si signen acords amb altres organitzacions, inclosos els governs, o si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic par part dels seus socis i mantinguin la seva autonomia cooperativa. ''Cinquè Principi: Educació, Formació i Informació.'' Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis, al representants elegits, als directius i als empleats per a què puguin contribuir de forma eficaç al desenvolupament de les seves cooperatives. Informen al gran públic, especialment als joves i als líders d'opinió, de la naturalesa i beneficis de la cooperació. ''Sisè Principi: Cooperació entre Cooperatives.'' Les cooperatives serveixen al seus socis el més eficaçment possible i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals. ''Setè Principi: Interès per la Comunitat.'' Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant les polítiques aprovades pels seus socis. 2071 4767 2006-05-13T18:33:22Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Conclusions]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Conclusions |anterior=Característiques de les societats cooperatives |següent=Portada }} De tot el tema tractat del treball es poden treure dos tipus de conclusions: Tipus històric: #La dificultat a l’hora de crear i fer forta una cooperativa. #És una fòrmula empresarial que sorgeix i es desenvolupa en el marc del moviment obrer, el socialisme. Intenta trobar camins diferents dintre del capitalisme #Durant la II República van estar afavorides. #Van ser col•lectivitzades inicialment durant la Guerra Civil,però recuperades, més tard, perquè urgia tenir resultats immediats, en l’època de guerra. No és el mateix una cooperativa que una col•letivitat: una cooperativa es un tipus d’empressa, amb els seus beneficis... participació dels treballadors però no pretèn abolir cap règim de propietat privada ni funcionan assembleriàment com fa una col•letivitat. Durant aquest periode les cooperatives van ser considerades , per molts un fre a les realitzadcions de la classe obrera. #Però, durant el Franquisme va estar molt limitades, perquè van ser obligades a entrar en el sistema vertical del sindicat unic. Es consideraven massa avançades. #En l’actualitat viuen un moment dolç. #Catalunya es on hi ha més cooperatives i amb més història. #Federació Farmacèutica és una cooperativa de primer grau de treball associat, que ha viscut els avatars de la història (col•lectivització, inclusió en el sindicat vertical, ...) durant els seus 75 anys com totes les empreses. *Compleix els principis de Rochdale per això, aplica un % a millores socials, el que li permet: ser cap davantera (gràcies als beneficis), tenir llarga vida, i fer projectes per els seus associats i per millorar el futur. S’obtenen beneficis i, a més, s’inverteix en: formació, projectes de futur, ... Gràcies al model impositiu i oganitzatiu qut tenen les cooperatives, tenen aventatbe en aquest sentit respecte altres empreses. 2072 4548 2006-03-27T20:11:51Z Ganon 62 fet {{infollibre}} 2073 sysop 5083 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Articles que comencen amb ''$1'' 2074 sysop 5116 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Edita la secció: $1 2075 sysop 5145 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Amaga els resultats 2076 sysop 4561 2006-03-28T05:32:57Z MediaWiki default Please enter a comment below. 2077 sysop 4562 2006-03-28T05:32:57Z MediaWiki default '''Reminder:''' You have not provided an edit summary. If you click Save again, your edit will be saved without one. 2078 sysop 4563 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default (comment removed) 2079 sysop 4564 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default <div class="mw-warning plainlinks"> This page revision has been removed from the public archives. There may be details in the [{{fullurl:Special:Log/delete|page={{PAGENAMEE}}}} deletion log]. </div> 2080 sysop 4565 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default <div class="mw-warning plainlinks"> This page revision has been removed from the public archives. As an administrator on this site you can view it; there may be details in the [{{fullurl:Special:Log/delete|page={{PAGENAMEE}}}} deletion log]. </div> 2081 sysop 4566 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default (username removed) 2082 sysop 4567 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default show/hide 2083 sysop 4568 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default Hide edit comment 2084 sysop 4569 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default Apply these restrictions to sysops as well as others 2085 sysop 4570 2006-03-28T05:32:58Z MediaWiki default Hide revision text 2086 sysop 4571 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default Hide editor's username/IP 2087 sysop 4572 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default Set revision restrictions: 2088 sysop 4573 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default Log comment: 2089 sysop 4574 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default changed revision visibility for [[$1]] 2090 sysop 4575 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default Selected revision of [[:$1]]: 2091 sysop 4576 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default Apply to selected revision 2092 sysop 4577 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default Deleted revisions will still appear in the page history, but their text contents will be inaccessible to the public. Other admins on this wiki will still be able to access the hidden content and can undelete it again through this same interface, unless an additional restriction is placed by the site operators. 2093 sysop 4578 2006-03-28T05:32:59Z MediaWiki default Delete/undelete revisions 2094 sysop 5234 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Cerca articles que continguin ''$1''. 2095 sysop 5235 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Cerca els articles que s'anomenin ''$1''. 2096 sysop 4581 2006-03-28T05:33:00Z MediaWiki default Mark edits I make as patrolled 2097 sysop 4582 2006-03-28T05:33:00Z MediaWiki default Prompt me when entering a blank edit summary 2098 sysop 4583 2006-03-28T05:33:00Z MediaWiki default Add pages I create to my watchlist 2099 sysop 4585 2006-03-28T05:33:01Z MediaWiki default sr 2100 sysop 4586 2006-03-28T05:33:01Z MediaWiki default sr-ec 2101 sysop 4587 2006-03-28T05:33:01Z MediaWiki default sr-el 2102 sysop 4588 2006-03-28T05:33:01Z MediaWiki default sr-jc 2103 sysop 4589 2006-03-28T05:33:01Z MediaWiki default sr-jl 2104 4594 2006-04-01T11:25:54Z Álvaro M 53 Coses per fer == Llista de coses per fer == * Ordenar els llibres de la portada per ordre alfabètic. 2105 4612 2006-04-12T12:17:41Z Álvaro M 53 Text de la imatge corregit La utilització correcta de finestres és un altre aspecte important en els entorns d’escriptori ja que ens permetrà agilitzar molt les nostres accions. Per aquest motiu, es proporcionen accions a partir de la barra de títol de la que disposen totes les finestres (figura 2.3). [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.3.png|right|frame|Figura 2.3: Barra de títol.]] Aquesta barra està dividida en diferents seccions. La part central està destinada a mostrar el nom de l’aplicació que conté la finestra. Fent clic sobre aquesta part i movent el ratolí aconseguirem moure la finestra a la zona de l’escriptori que vulguem. Si hi fem un doble clic provocarem que la finestra es plegui o desplegui (que només es vegi aquesta barra). A la part esquerra hi tenim un botó amb el qual accedim al menú de context, que també podem arribar-hi clicant amb el botó dret del ratolí sobre qualsevol part d’aquesta barra. Les comandes disponibles en aquest menú són les següents: * Moure: permet moure la finestra a qualsevol zona de l’escriptori. * Tamany: permet canviar la grandària de la finestra, acció que també podem realitzar apropant el ratolí al marge de la finestra. * Minimitzar: amaga la finestra, deixant un sol botó a la barra de tasques. * Maximitzar: fa que la finestra ocupi tot l’espai disponible de l’escriptori. * Recollir: plega la finestra només mostrant la barra de títol. * Sempre a sobre: clicant sobre aquesta opció farem que la finestra sempre estigui per sobre de les altres, encara que no estigui seleccionada. * Guardar opcions: guarda la configuració de la finestra (grandària, posició, . . . ), de manera que l’aplicació sempre s’obra amb l’última configuració guardada. * A l’escriptori: permet desplaçar la finestra en un altre escriptori. A l’enviar una finestra a un altre escriptori, aquesta desapareix immediatament de l’actual. Per situar-nos a l’altre escriptori haurem de clicar sobre el número corresponent en els botons d’escriptori virtuals del panell KDE (o bé amb CTRL+FX, on X és el número d’escriptori virtual al que volem anar). * Tancar: tanca la finestra. Finalment, a la part dreta de la barra de títol ens apareixen els botons per minimitzar, maximitzar o tancar la finestra. 2106 4613 2006-04-12T12:34:32Z Álvaro M 53 Fet Tot l’entorn KDE està pensat perquè sigui molt intuïtiu i una mateixa operació es pugui realitzar des de diferents llocs, facilitant-ne l’aprenentatge i permetent-ne una utilització eficient i molt ràpida. D’aquesta manera, el propi usuari podrà anar navegant per l’entorn i realitzant les seves tasques sense necessitar més que una mica d’ajuda al principi. A continuació farem un repàs breu d’algunes de les accions més utilitzades per moure’ns pel sistema de fitxers personals i veure com manipular-los de forma adequada. A partir d’aquests primers passos, es pretén donar una visió general de la forma de funcionament perquè l’usuari s’hi pugui moure amb comoditat. De totes maneres, és molt recomanable que sigui el mateix usuari qui de forma intuïtiva vagi navegant per les diferents seccions que se’ns proporcionen per anar agafant confiança en l’entorn i agilitat en el seu ús. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.4.png|right|frame|Figura 2.4: Accessos en la barra d’icones.]] Els usuaris de qualsevol sistema necessiten poder guardar la seva informació en un lloc reservat per ells. En els sistemes operatius UNIX cada usuari del sistema té un directori personal anomenat home. És en aquest directori a on hi poden emmagatzemar tots els arxius que vulguem i a on les aplicacions que utilitzem hi guarden les configuracions realitzades. Per poder-hi accedir, navegar-hi i manipular-lo l’entorn KDE ens proporciona una aplicació anomenada Konqueror, que a més d’aquestes funcions també ens proporciona la capacitat de navegació per Internet. Podem accedir-hi a partir del menú desplegable que ens apareix amb el botó KDE, però si el que volem és situar-nos directament al nostre directori personal també ho podem fer clicant directament sobre la icona de directori personal de la barra d’icones del panell (figura 2.4). Un cop obert el Konqueror observem els fitxers visibles del nostre directori personal (figura 2.5). Hem de saber que els fitxers o directoris que comencen amb un punt per defecte no es mostren ja que generalment són fitxers de configuració que utilitzen les aplicacions, sense cap necessitat que els usuaris els manipulin directament (en altres SO s’anomenen arxius ocults). [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.5.png|right|frame|Figura 2.5: Exploració del directori personal a partir del Konqueror.]] A la part esquerra el Konqueror ens ofereix una visió jeràrquica dels directoris. Els arxius i carpetes que veiem a la part dreta són els que estan dins d’aquesta selecció. Per moure’ns per la jerarquia de directoris podem utilitzar qualsevol de les dues zones, clicant directament sobre les icones que ens apareixen. També podem situar-nos directament al directori que vulguem escrivint la ruta en el quadre de text anomenat direcció, a on per defecte apareix ''/home/knoppix''. El funcionament de selecció d’arxius o carpetes és molt senzill. Tan sols hem de fer un requadre amb el ratolí englobant totes aquelles icones que ens interessi. Per moure-les d’un lloc a l’altre tan sols les hem d’estirar cap allà on les volem situar, que pot ser a qualsevol altra carpeta que veiem en el Konqueror o en el mateix escriptori. El fet que tot estigui integrat és una característica molt funcional dels entorns d’escriptori. També és important conèixer les funcions que podem dur a terme a partir del botó dret del ratolí. Segons els arxius seleccionats o les accions dutes a terme, aquest menú contindrà una sèrie d’accions o altres, la majoria relacionades amb la manipulació de fitxers o amb operacions que es poden fer amb ells. A continuació en ressaltem unes quantes:   * Crear nou - Directori/Arxiu HTML/... : aquesta opció de menú ens permet crear noves carpetes o arxius de diferents classes. * Amunt/Endarrera/Endavant/Recarregar: aquestes accions estan relacionades amb la navegació del sistema de fitxers. Amunt indica que ens situarem en el directori anterior a l’actual, de manera que si, per exemple, estàvem a ''/home/knoppix'' i cliquem sobre amunt ens situarem a /home. Endarrera i Endavant serveixen per tornar endarrera o endavant en l’historial de directoris visitats i Recarregar torna a llegir de disc el contingut del directori actual. * Buscar arxiu: aquesta eina és molt útil quan necessitem trobar algun arxiu perdut entre la informació personal. Té diferents pestanyes a partir de les quals podem realitzar recerques per nom, contingut o dates de creació/modificació. És important que escollim correctament a partir de quin directori començar a buscar, que normalment serà el personal de l’usuari (''/home/nomUsuari''). La recerca és recursiva. * Obrir a nova finestra: obre el contingut de l’arxiu o la carpeta en una nova finestra de Konqueror. * Obrir a pestanya de fons: obre el contingut de l’arxiu o la carpeta dins la mateixa finestra però creant una nova pestanya a la zona de navegació. * Obrir a una nova pestanya: igual que l’acció anterior però situant-nos a la nova pestanya. * Desfer: desfà, si és possible, l’última acció realitzada en el Konqueror. Hem de tenir en compte que no totes les accions es poden desfer, com quan eliminem algun arxiu. * Tallar/Copiar/Enganxar: accions bàsiques de manipulació d’arxius. Aquestes accions també es poden realitzar amb tan sols estirar arxius d’una zona a una altra de l’escriptori o Konqueror. Al fer-ho ens apareix un menú preguntant si volem moure, copiar o enllaçar. Enllaçar significa crear un arxiu fictici que apunta cap al real, un punter. És molt útil per no duplicar els arxius, estalviar-nos espai de disc i problemes de manteniment de revisions d’arxius. * Renombrar: canviar el nom del fitxer. * Eliminar/Enviar a paperera: situa els arxius a la paperera de reciclatge. Fins que aquesta no es buida (acció disponible clicant amb el botó dret del ratolí sobre la seva icona) els podem recuperar obrint-la i movent els arxius d’un lloc a l’altra. Per obrir un arxiu des del Konqueror tan sols hem de clicar sobre la icona que el representa. Segons el tipus d’arxiu, el sistema ja té associades una sèrie d’aplicacions que el poden obrir, a més de la que s’obrirà ''per defecte''. Si en vulguéssim escollir una altra podem clicar sobre l’arxiu amb el botó dret i escollir l’opció Obrir amb del menú que apareix. Per descomptat, també es pot obrir primerament l’aplicació i després el fitxer utilitzant els propis mecanismes que ens ofereixi el programa. En el directori personal hi trobem una carpeta anomenada Desktop. Aquest directori és, de fet, l’escriptori de l’entorn KDE. Sempre que creem alguna carpeta o hi deixem fitxers, els trobarem en aquesta carpeta. La seva manipulació es pot realitzar des del mateix escriptori (utilitzant els mateixos mecanismes explicats fins ara) o bé amb el Konqueror. 2107 4614 2006-04-12T12:39:12Z Álvaro M 53 Fet Si tenim més d’un sistema operatiu instal lat al nostre ordinador o bé disposem de diferents particions al disc dur per guardar-hi informació, podem accedir al contingut de les mateixes a partir de les icones que ens apareixen a l’escriptori. Fent clic sobre elles amb el botó dret del ratolí ens apareix un menú desplegable que ens permet muntar-les per lectura/escriptura, ja que per defecte el muntatge només és de lectura. Un cop muntada la partició desitjada, tractarem el seu contingut com si fos qualsevol altre directori del sistema. Igualment, altres dispositius d’emmagatzematge com poden ser el CD, DVD, targetes de memòria, etc. també es tracten de la mateixa manera: muntant-los i accedint-hi com una carpeta més del sistema de fitxers. Aquesta és una característica dels sistemes GNU/Linux i UNIX molt útil i funcional. 2108 4616 2006-04-12T12:47:58Z Álvaro M 53 Fet Una forma d’accedir a la configuració del panell és seleccionar l’opció ''Preferències - Configuració del panell'' en el menú desplegable del botó KDE del panell. La finestra que ens apareix és com la de la figura 2.6, on hi podem observar dues zones: a la part esquerra hi trobem els botons de les diferents seccions que es poden configurar, mentre que a la dreta hi ha les característiques personalitzables. No és necessari explicar totes les opcions possibles de configuració, ja que la majoria són molt intuïtives, però sí que farem una breu descripció de les parts essencials: * Disposició: aquesta secció consta de tres pestanyes per la configuració de la disposició, ocultació i edició dels menús. ** Disposició: situació, longitud i mida del panell. ** Ocultació: hi ha usuaris que prefereixen que el panell quedi ocult quan no s’utilitzi per poder disposar de l’escriptori complert per les finestres. Des d’aquesta secció podem configurar com volem que s’amagui el panell, si hi volem els botons d’ocultació a banda i banda, si les finestres el podem cobrir, etc. ** Menús: des d’aquestes opcions podem configurar els menús que ens apareixen amb el botó KDE del panell. Tota aquesta configuració la veurem en la següent secció. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.6.png|right|frame|Figura 2.6: Configuració del panell.]]   * Aspecte: aquesta secció ens permet configurar el fons dels botons o el panell i el comportament del botons quan el ratolí hi passa per sobre. * Barra de tasques: la barra de tasques també es pot estructurar de la manera com volguem. Podem fer que només hi apareguin les finestres obertes en l’escriptori actual, agrupar tasques segons la seva naturalesa, canviar els menús emergents quan es clica sobre una tasca, etc. Si en algun moment no ens queda clar què fa una determinada configuració, sempre podem accedir a l’ajuda clicant amb el botó dret del ratolí sobre l’opció que no tinguem clara. Amb això ens apareix un botó que ens pregunta ''Què és això ?'' que al fer-li clic ens obre un quadre explicatiu. Per aplicar totes les configuracions podem clicar sobre el botó d’Acceptar o Aplicar de la finestra. La diferència entre els dos és que el primer ens aplica els canvis i tanca la finestra mentre que el segon tan sols els aplica. A part de les opcions de configuració que hem vist fins ara, també podem personalitzar el panell clicant sobre diferents seccions d’aquest i clicant el botó dret del ratolí. Si hi experimentem una mica, veurem com el menú que ens apareix canvia segons allà on estiguem, podent modificar diferents paràmetres dels elements que hi tenim, afegint-n’hi de nous, etc. Una opció molt interessant és la de poder insertar més panells addicionals als extrems de la finestra. Amb aquests panells hi podem posar applets (com el rellotge que ens apareix per defecte), nous botons de menú, etc. La manipulació d’aquest és pràcticament igual que com hem vist fins ara. Totes aquestes opcions fan que les possibilitats de personalització de l’escriptori siguin, pràcticament, il·limitades. 2109 4617 2006-04-12T12:55:51Z Álvaro M 53 fet Tal i com exposàvem a la secció anterior, el menú d’aplicacions es pot modificar i personalitzar tant com vulguem. Per accedir a la configuració hem d’obrir la finestra de configuració del panell i anar a la secció ''Disposició'', pestanya de ''Menús'' o bé des del menú KDE, ''Preferències - Editor de menús''. En aquesta finestra hi veurem la secció de ''Menú K'', ''Menús ràpids de navegació'' i ''Elements de menú d’inici ràpid''. En el ''Menú K'' podem seleccionar el tipus de format que volem pels menús d’aplicacions i afegir submenús addicionals. Aquests submenús addicionals ens poden mostrar els últims documents oberts (per poder-hi tornar a accedir de forma més ràpida), marcadors (menú dinàmic), navegació ràpida 1 , preferències, etc. Per saber exactament què és cadascun d’aquests menús podem accedir a la seva ajuda en pantalla (botó dret del ratolí sobre l’opció de menú) o bé afegir-lo i investigar una mica quines opcions ens proporciona. El botó d’''Edició del menú K'' ens fa aparèixer una finestra com la de la figura 2.7 on podem afegir, eliminar o modificar tots els menús i submenús que ens apareixen. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.7.png|right|frame|Figura 2.7: Edició dels menús.]] Al seleccionar una opció de menú, a la banda dreta ens apareixen una sèrie d'alternatives que ens permeten escollir el nom que volem que aparegui en el menú, on està situat el binari (l’arxiu executable), la ruta de treball que utilitzem, etc. També és interessant l’opció de tecles d’accés ràpid, que ens permet assignar una combinació de teclat a l’aplicació de forma que al apretar-la se’ns executarà automàticament. Una altra tria per poder actualitzar els menús de KDE és la que ens proporciona l’aplicació KAppfinder (''menú KDE - Preferències - KAppfinder''), que ens explora el sistema a la recerca de nous programes instal lats i ens els situa en les diferents seccions del menú. 2110 4636 2006-04-23T13:50:53Z Martorell 14 Aprenetatge de la llengua de signes valenciana (LSPV) per a oients: * [[/Introducció|Introducció]]. * [[/Grau elemental|Grau elemental]]. * [[/Grau mitjà|Grau mitjà]]. * [[/Grau superior|Grau superior]]. * [[/Gramàtica|Gramàtica]]. * [[/Diccionari|Diccionari]]. [[Categoria:Llengua de signes valenciana]] 2111 4623 2006-04-23T13:24:21Z Martorell 14 [[Categoria:Llengües de signes]] 2112 4624 2006-04-23T13:24:32Z Martorell 14 [[Categoria:Idiomes]] 2113 4626 2006-04-23T13:25:01Z Martorell 14 [[Categoria:Idiomes]] 2114 4635 2006-04-23T13:50:01Z Martorell 14 2115 4653 2006-04-27T12:05:29Z Martorell 14 == Objectius generals == * Adquirir els coneixements bàsics de la Llengua de Signes pròpia de les persones sordes del País Valencià ([[:wikipedia:ca:LSPV|LSPV]]) per a poder establir un diàleg bàsic amb una persona sorda. * Introduir aspectes elementals de la història, conductes comunicatives, etc... de la Comunitat Sorda. * Es recomana que es practique presencialment amb una persona sorda, si hom coneix quelcom. == Continguts == {| border=1 width=90% align=center ! Lliçó ! Vocabulari ! Gramàtica ! Comunitat sorda |- valign=top | [[/Unitat 1|Unitat 1: Quin és el teu signe?]] | [[/Dactilologia|Dactilologia]]<br />[[/Salutacions|Salutacions]]<br/>[[/Dades personals|Dades personals]]. | [[/Pronoms personals|Pronoms personals]]<br />[[/Reforçament del pronom|Reforçament del pronom]]<br />[[/Pronoms possessius|Pronoms possessius]]. | [[/Bateig en LS|Bateig en LS]] |- | [[/Unitat 2|Unitat 2: Ens anem de viatge]] | [[/Mitjans de transport|Mitjans de transport]]<br />[[/Geografia|Geografia]] | [[/Interrogatives absolutes i relatives|Interrogatives absolutes i relatives]]<br />[[/Elements no manuals|Elements no manuals]] | [[/Les llengues de signes|Les llengues de signes]] |- | [[/Unitat 3|Unitat 3: La família]] | [[/Família|Família]]<br />[[/Numerals I|Numerals I]] | [[/Enunciatives afirmatives i negatives|Enunciatives afirmatives i negatives]]<br />[[/Gènere i nombre|Gènere i nombre]] | [[/La sordesa|La sordesa]] |- | [[/Unitat 4|Unitat 4: De compres]] | [[/Tendes|Tendes]]<br />[[/Numerals II|Numerals II]] | [[/Classificadors predictius|Classificadors predictius (CL)]]<br />[[/Tematització|Tematització]]<br />[[/Patrons llabials|Patrons llabials]] | [[/Cultura sorda|Cultura sorda]] |- | [[/Unitat 5|Unitat 5: La llar]] | [[/Mobles|Mobles]]<br />[[/Colors|Colors]] | [[/Construccions descriptives|CL II: Construccions descriptives]]<br />[[/Adverbis no manuals|Adverbis no manuals]] | [[/Tecnologia|Tecnologia]] |- | [[/Unitat 6|Unitat 6: Visca la festa!]] | [[/Trets físics i de personalitat|Trets físics i de personalitat]]<br />[[/Roba|Roba]]<br /> | [[/Verbs localitzadors i orientadors|CL III: Verbs localitzadors i orientadors]]<br />[[/Negació i concordància en els verbs|Negació i concordància en els verbs]] | [[/La referència als trets físics de les persones|La referència als trets físics de les persones]] |- | [[/Unitat 7|Unitat 7: El sopar]] | [[/La cuina|La cuina]]<br />[[/El menjar|El menjar]]<br /> | [[/Accions personals|CL IV: Accions personals]]<br />[[/Ús del temps i de l'espai|Ús del temps i de l'espai]] | [[/Bon profit!|Bon profit!]] |- | [[/Unitat 8|Unitat 8: El nostre barri]] | [[/El carre|El carrer]]r<br />[[/Ordinals|Ordinals]] | [[/Classificador instrumental|CL V: Classificador instrumental]]<br />[[/Enumeració|Enumeració]] | [[/Aplecs|Aplecs]] |- | [[/Unitat 9|Unitat 9: Hora de feina]] | [[/Feines|Feines]]<br />[[/Entitats|Entitats]] | [[/Relacions personals|Relacions personals]]<br />[[/Comparacions i superlatius|Comparacions i superlatius]] | [[/Mitjans de comunicació sords|Mitjans de comunicació sords]] |- | [[/Unitat 10|Unitat 10: Mantenir-se en forma]] | [[/Esports|Esports]]<br />[[/Salut i estat d'ànim|Salut i estat d'ànim]] | [[/Canvi de rol|Canvi de rol]] | [[/Dia internacional dels sords|Dia internacional dels sords]] |} [[Categoria:Llengua de signes valenciana]] 2116 4652 2006-04-26T11:14:39Z Mllopart 63 {{babel ca}} {{babel es}} {{babel en-1}} ---- 2117 4718 2006-05-10T21:35:28Z Álvaro M 53 {{fora|L'usuari que la va crear ha blanquejat la pàgina. El contingut probablement tampoc no era al lloc correcte}} {{fora|L'usuari que la va crear ha blanquejat la pàgina. El contingut probablement tampoc no era al lloc correcte}} 2118 4906 2006-06-01T13:29:05Z 83.58.116.216 /* '''Els personatges femenins de la novela''' */ Autores: *Maria Mena Yuste *Jordi Bonet i Martí *Alejandra Araiza Díaz __TOC__ ---- La [[w:es:ciencia ficción|ciència ficció]] ha estat sovint considerada com a "gènere menor" dins el camp dels estudis literaris. Des d'una concepció elitista i classista del que hom entèn per cultura, la crítica ha acostumat a etiquetar la ciència ficció de "literatura d'entreteniment" orientada al ràpid consum, producte de la cultura de masses, digna únicament d'una mirada sociològica. Tanmateix, el menyspreu envers a aquest gènere per part de l'anomenada "alta cultura" ha tingut efectes positius pel seu cultiu, ha afavorit que aquest habiti i generi circuits alternatius als del ''mainstream'' cultural. Les seves novetats enlloc de farcir pàgines de prestigioses revistes literàries, són comentades en fanzines i revistes produïdes pels propis afeccionats, els debats defugen els espais acadèmics per organitzar les seves pròpies convencions, i la seva difussió es realitza mitjançant botigues especialitzades, on les prestatgeries dedicades a les col·leccions comparteixen espai amb els còmics, i actualment amb els jocs de rol. Només per aquest factor, la seva capacitat de generar un territori subterrani i alternatiu als circuits de la cultura oficial, hauria de ser motiu suficient per convertir el gènere en atractiu per a una mirada crítica. Tanmateix, la relació entre ciència ficció i pensament crític no sempre ha estat fàcil, més enllà d'algunes obres mestres reconegudes: ''Un món Feliç'' i ''Farenheit 451'' d'[[w:en:Aldous Huxley|Aldous Huxley]]; ''1984'' de [[w:en:George Orwell|George Orwell]] i ''Cròniques Marcianes'' de [[w:en:Ray Bradbury|Ray Bradbury]], el pensament crític dominant (si és que podem admetre aquest oximoron) ha tendit a menysprear-la. No així, la crítica que defuig l'acadèmia i que s'expressa en formes menors a través d'Internet i edicions autoproduides on el gènere ha cultivat una força significativa. Possiblement en aquest menyspreu hagi pesat la tradició naturalista i realista que amara la tradició crítica des dels temps de la Il·lustració. La literatura sancionada com a vàlida pel pensament crític ha oscil·lat entre el realisme naturalista que pretén descriure fidedignament les tensions socials que es desenvolupen en el seu context immediat, inaugurat per la prosa de [[w:en:Émile Zola|Émile Zola]], o les avantguardes literàries del segle XX, que pretenen subvertir les regles de composició formal, exportant la revolució al camp de la creació literaria. No obstant això, l'elaboració de futurs o presents alternatius ha estat considerada sovint una temptació escapista, producte d'un pensament infantilitzant i víctima de l'alienació, difícilment conciliable amb la voluntat de "cientifitzar" la crítica, és a dir de l'intent de convertir el pensament crític en el fidel reflex de les regles que determinen el curs de la història. Un altre factor que possiblement influeixi en el seu menyspreu, sobretot a nivell europeu, potser hagi estat el fet que es caracteritza per ser un fenòmen en gran mesura anglonordamericà. Pesant-hi més els tòpics desqualificadors que una valoració crítica i sostinguda del seu potencial emancipador. Així, si bé és cert que ha existit una tradició reaccionària dins la ciència ficció, més en la producció cinematogràfica que en la literaria, ja sigui per la seva desconfiança conservadora envers els avenços científico-tecnològics, o per la construcció de l'altre com a potencial agressor/invasor, legitimant així la paranoia maccartista o els seus actuals avatars neocons, no podem oblidar que la ciència-ficció ha estat, de la mateixa manera que el gènere negre (una altra tradició literaria menyspreada), un espai de trobada i fermentació de la crítica malanomenada contracultural. Amb aquest vikillibre pretenem rearticular pensament crític i ciència ficció a partir d'una altra mirada, sovint considerada com a menor per ambdues tradicions: el [[w:en:feminism|feminisme]]. Considerem que aquesta recombinació entre perspectives minoritzades pot servir-nos per retroalimentar mútuament tots dos camps i alhora oferir-nos noves eines crítiques per deconstruir i reconstruir el món heretat. A fi d'acotar l'empresa, hem decidit centrar-nos en un llibre escrit per [[w:en:Ursula K. Le Guin|Ursula K. Le Guin]] "Els desposseïts, una utopia ambígua". Possiblement, si hom pot parlar d'una ciència-ficció política aquest llibre hagi passat a la història més com a una contribució a l'[[w:es:anarquismo|anarquisme]] que com a text feminista, malgrat que fou escrit per una dona que simpatitzava amb el feminisme nordamericà. Tanmateix, el nostre objectiu no és tant valorar les aportacions al feminisme que pugui contenir l'obra, com enfocar una mirada generitzada sobre el mateix. Si ens interessa el llibre d'Ursula K. LeGuin és en tant que el seu subtítol ens revela una clau d'interpretació: una utopia ambigua. Per a això, no pretenem desenvolupar una anàlisi literària sobre el conjunt de l'obra, sinó fixar-nos en com són construits els gèneres i quines relacions mantenen entre sí en els dos móns que ens representa: el planeta Urras dominat pel propietariat i el seu satel·lit Anarres on els exil·liats d'una revolta llibertària intenten materialitzar l'utopia anarquista en una situació d'escassetat de recursos naturals. L'ambigüitat resideix en el fet, que lluny de representar un model ideal de societat, Anarres es veu obligat a dependre d'Urras a partir de l'intercanvi comercial per a la seva subsistència i que malgrat l'abolició de la propietat en la societat anarresti, existeix una tensió entre individu i col·lectivitat així com una tendència a la burocratització que genera noves formes de control social. Ara bé, una mirada de gènere radical (en el sentit d'anar a l'arrel) no pot conformar-se amb la descripció de com divergeixen ambdós móns respecte a la divisió sexual del treball o l'estructura de parentiu, sinó analitzar també les semblances en el manteniment de la diferenciació sexual (ja sigui mantenint la divisió home-dona o el binomi hetero-homosexual). Per realitzar aquest recorregut hem preferit prendre embranzida des de lluny, situant primer el llibre dins el fil violeta d'escriptores de ciència ficció, per posteriorment analitzar el potencial crític de les utopies/distopies des d'una perspectiva feminista, finalitzant la nostra corba parabòlica en l'anàlisi de la construcció generitzada dels ''Desposseïts''. Esperem que disfruteu de la lectura tant o més com nosaltres ho hem fet en la seva edició. ''Last but not least'', potser us sorprengui que algunes parts del nostre text estan escrites en una llengua diferent del català. Això és conseqüència de què una de les seves autores és mexicana i encara no domina la nostra llengua. Si bé amb un inici vam debatre la possibilitat de traduir integrament el text al català, posteriorment hem optat per respectar aquesta multiplicitat de veus. Amb això, no volem legitimar l'status quo de diglòssia bilingüista, sinó experimentar noves formes d'escriptura col·laborativa on les identitats performades tendeixin a recombinar-se sense perdre la seva singularitat. =='''Narrativa, dona i ciència ficció'''== <<Els rols sexuals a la ciència ficció són tant inalterables com el metall del casc d'una nau espacial, i l'emancipació una espécie desconeguda>> Sam Lundwall El sorgiment de la ciència ficció com a gènere literari no pot separar-se de la revolució científico-tecnològica que possibilita el sorgiment de la civilització industrial a finals del segle XVIII i inicis del XIX. Sota les llums del pensament il·lustrat, Occident experimentava una efervescència científico-tecnològica que canviaria l'autopercepció del món. L'any 1765 [[w:en:James Watt|James Watt]] inventà el motor a vapor que permetria l'impuls definitu de la revolució industrial a [[w:en:England|Anglaterra]], possibilitant no només el trànsit de l'era de les manufactures al capitalisme fabril, sinó també l'expansió de l'[[w:en:imperialism|imperialisme]] a partir de la revolució que originà la seva incorporació en els transports (vaixells i ferrocarrils.) Alhora els [[w:en:Montgolfier brothers|germans Montgolfier]] elevaren el primer globus aereostàtic, que obria noves perspectives del món desconegudes abans, mentre [[w:en:Charles Darwin|Charles Darwin]] esmicolava el mite creacionista basilar en la cosmovisió cristiana a partir dels seus descobriments a l'arxipelag d'Els Galàpegs. El misteri de l'energia obria escletxes de llum, ja fos aquesta la calor a partir dels estudis de Lavoisser o el control de l'electricitat amb [[w:en:Benjamin Franklin|Benjamin Franklin]] i posteriorment l'invenció del motor elèctric amb [[w:en:Michael Faraday|Michael Faraday]]. El món canviava, i alhora que es reduïen les distàncies gràcies a la revolució dels transports i les telecomunicacions, la societat esdevenia cada cop més complexa, produint nous esclats socials. És en aquesta atmosfera de canvi que pren consistència un nou gènere literari que es distancia de la literatura fantàstica per l'incorporació de la reflexió al voltant de la ciència i la tecnologia així com per la seva projecció a presents i futurs alternatius, la ciència ficció. ''[[w:en:Frankenstein|Frankenstein, el nou prometeu]]'' constitueix el primer llibre que inicia el cultiu del gènere. La seva autora fou una dona [[w:en:Mary Shelley|Mary Shelley]] filla de la feminista [[w:en:Mary Wollstonecraft|Mary Wollstonecraft]] i del filòsof [[w:en:William Godwin|William Godwin]]. Frankestein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. Frankenstein representa en aquest sentit una reflexió antropològica sobre la relació entre l'obra i el seu creador, una obra que malgrat les intencions se li gira en contra dels seus designis a mesura que pren consciència del seu destí malhaurat. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblement de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació que es veu incompresa per la resta del món, la qual cosa el porta a generar mort i destrucció. Tanmateix, si bé podem explorar precedents del tema en les diferents versions del [[w:en:Golem|Golem]], en el llibre de Mary Shelley la generació de vida no és el resultat de cap saber esotèric religiós (com succeix amb la [[w:es:Cábala|Càbala]] que dóna la vida al Golem) sinó el resultat de l'aplicació dels descobriments científico-tecnològics (en aquest cas l'electricitat.) L'anàlisi de Frankenstein desborda les pretensions d'aquest article, tanmateix el que ens interessa ressaltar en relació amb els nostres objectius, és que l'inici del gènere de la ciència ficció té el seu origen amb una dona, familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços científico-tècnics, i que aquest fet potser no és causal. Certament, la participació de les dones en la ciència ficció ha estat sovint invisibilitzada. Si bé és cert que com tots els altres gèneres literaris, hi ha una predominància de firmes masculines, la veu de les dones ha estat present des dels seus inicis en la ciència ficció. Per exemple, l'any 1915 l'escriptora [[w:en:Charlotte Perkins Gillman|Charlotte Perkins Gillman]], reconeguda en la literatura feminista per la seva obra ''El paper de paret groc'' publicava ''Dellas un món femení'' on es descriu el viatge de tres expedicionaris Vandyke Jennings, Terry Nicholson i Jeff Margrave que arriben a un país habitat únicament per dones que es dediquen bàsicament al cultiu de l'agricultura i a la maternitat, es reprodueixen per partogenesi, per la qual cosa no precisen del coit per concebre, i mitjançant la manipulació genètica han aconseguit concebre únicament filles. Es tracta d'una societat cooperativa on les relaciones de competència han estat transformades en relacions de solidaritat. Uns anys després [[w:en:Thea Von Harbou|Thea Von Harbou ]] va escriure el guió cinematogràfic de la distopia futurista ''Metrópolis'' dirigida pel seu marit [[w:en:Fritz Lang|Fritz Lang]]. Allí es concebeix la dualitat entre Afrodita una dona artificial i Maria que representa les virtuts femenines de la dona real. ''Metropolis'' representa un futur alternatiu dominat per la tecnociència on els soterranis de la civilització precisen del sacrifici dels seus treballadors que són literalment engolits per la màquina perquè a la superfície les classes benestant puguin gaudir dels privilegis del progrés. Posteriorment, trobarem altres firmes femenines entre les que podem destacar Marion Zimmer Bradley, Vonda N. McIntyre, James Tiptree Jr. (pseudònim d'Alice Sheldon), Julian May, C. J. Cherryh, Lois McMaster Bujold, Nancy Kress, Connie Willis, Eleanor Arnason, Nicola Griffith, Mary Doria Russell, Elizabeth Moon, Nalo Hopkinson, Catherin Asaro, Sheri S. Tepper i Pat Cadigan. Ens sembla interessant apuntar que molts llibres de ciència ficció no han estat traduïts al català i al castellà, sobretot aquells escrits per dones, fet que ens sembla força indicatiu. Tantmateix, a l'abordar la interrelació entre dona i ciència ficció no podem oblidar com són construits generitzadament els personatges femenins pels autors predominantment homes. Lisa Tuttle, escriptora i crítica de ciència ficció va realitzar un llistat crític de quins eren els rols tradicionals assignats a les dones dins el gènere: "La verge tímida”, sovint segrestada a l'espera dels seus rescatadors masculins i que sempre necessita abundants i sencilles explicacions per entendre la complexitat dels enunciats científics; “La reina de les amazones”; dona que representa l'origen de tots els mals i advertència al lector envers les dones independents; “La científica conca i frustrada”, que ens recorda que l'èxit professional d'una dona comporta el seu fracàs com a amant, “La bona muller”, exemple de virtuts i repòs de l'heroi i “La germana petita gallimarsot”, a la qual si se li permet una certa independència, fins que arriba al seu destí final: esdevenir cònjuge i mare, previ pas per un virgintat dessitjada un cop la seva sexualitat es faci explícita (Lara, 2005) En aquest sentit, podríem afirmar que tret d'algunes excepcions existeix un estil femení i un estil masculí en la composició d'obres de ciència ficció, que es veu representat tant en la trama com en la construcció dels personatges. Mentre les figures femenines en les escriptores de ciència ficció acostumen a subvertir o transgredir els rols de gènere dominants, l'estil dels escriptors masculins reprodueix acríticament la seva posició subordinada dins la societat a partir dels estereotipus vigents. Així doncs, si fem un repàs de les diferents escriptores de ciència ficció comprovarem que la temàtica del gènere no els és aliena. En alguns dels seus llibres trobarem personatges femenins que es caracteritzen per no reproduir els estereotipus dominants de gènere, (un exemple cinematogràfic el trobem en la tinent Ripley de la saga Alien, malgrat l'assumpció d'una caracterització cada cop més masculinitzada especialment en el segon i tercer film) i que subverteixen la subalternitat del gènere femení reclamant un protagonisme o que ens presenten altres models de societats on les relacions de dominació de gènere es troben alterades o són inexistents. No obstant això aquesta divisió no és nítida, i com analitzarem posteriorment, autores de ciència ficció simpatitzants del feminisme, com és el cas d'Ursula K. LeGuin, acaben per reproduir alguns dels rols normatius generitzats. Aquesta tensió ens interroga al voltant de fins a quin punt s'interrelacionen feminisme i literatura, i si és possible generar ficció fora de la matriu heteropatriarcal dominant. =='''Utopia, distopia i utopia ambigua en la novela'''== El mot utopia ha estat emprat sovint amb una acepció negativa en el llenguatge corrent i ha servit comunment per deslegitimar certes propostes de transformació social; una proposta utòpica correspondria a irreal, fantasiosa i sovint ingènua, en contraposició a les propostes pragmàtiques (és a dir adaptades i adaptables al model actual de societat) o suposadament científiques (dotades de la legitimitat racional otorgada pel mètode científic). Nogensmenys, el pensament utòpic ha estat una constant dins el conjunt de l'història occidental, tot representant una tensió indeleble entre les aspiracions humanes a un món més just i les constriccions socials dominants. Aquest fet ha comportat que l'utopia esdevingui un camp d'estudi fructífer per les ciències socials, atraient l'interès de diferents autors, entre ells Esteban Krotz (1988) que ha estat un dels estudiosos reconeguts de la tradició utòpica i la seva revalorització, i a qui prendrem com a punt de partença en el nostre recorregut. [[w:es:Utopia|Utopia]] deriviaria del grec topos (lloc) amb l'adició del prefixe -u, pel que passaria a significar un no-lloc, o lloc inexistent. L'ús del vocable a Occident es popularitzaria a partir de l'obra homònima de [[w:en:Thomas More|Tomàs Moro]], i serà usat per designar tot un gènere literari i un estil de pensament que podem resseguir al llarg de la història de la literatura i del pensament en les obres de [[w:es:Platón|Plató]], el propi [[w:en:Thomas More|Moro]], [[w:en:Tomasso Campanella|Tomasso Campanella]] i [[w:en:Etiènne Cabet|Etiènne Cabet]], on se'ns mostren societats on l'ésser humà ha pogut autorealitzar-se (Krotz :11-12) La societat present a l'utopia es representa com l'antítesi de la societat existent i la seva funcionalitat seria la d'il·lustrar la contingència de l'ordre heretat i la possibilitat de generar models alternatius. A més a més, tota utopia reté un element desmistificador: l'anàlisi d'una societat on són abolides les contradiccions ens permet diagnosticar les causes de la misèria i el descontent de les nostres societats presents. Una de les funcions de l'utopia ha estat la crítica a la societat existent mitjançant la descripció d'una societat futura alternativa. Sovint les utopies, són també [[w:es:ucronia|ucronies]] (del grec kronos temps) ubicades en un passat remot o en un futur incert. A fi de completar aquest quadre semàntic, caldria afegir les [[w:es:distopía|distopies]] que representarien un lloc no desitjable, i que sovint corresponen a una utopia negativa que ens mostra els efectes que poden tenir el desenvolupament de les actuals dinàmiques socials. Des de l'inici de la ciència ficció, l'utopia ha estat cultivada com a recurs literari i com a eina de crítica social. L'utopia en la ciència ficció acostuma a presentar-se com a utopia científico-tecnològica mostrant-nos altres móns possibles a partir de progressos científics alternatius. Dins el gènere, una de les acepcions que ha estat amb més èxit cultivada ha estat la distopia, arribant a la seva culminació amb el sorgiment de la corrent [[w:en:cyberpunk|cyberpunk]] (alguns dels seus autors més rellevants serien William Gibson, Pat Cadigan, Bruce Sterling o Neal Stephenson). El cyberpunk sorgeix amb força a Estats Units a la dècada dels 80' recollint el llegat underground d'autors com [[w:en:Philip K. Dick|Philip K. Dick] per representar una societat futura immediata, on els avenços informàtics i biotecnològics han comportat la quasi desaparició dels estats, conduint a un món dominat per grans corporacions que poc es diferencien de les organitzacions criminals, i enfront de les quals s'enfronten antiherois que usen els seus coneixements informàtics per penetrar en les xarxes d'informació. Un dels principals encerts de la narrativa cyberpunk fou avançar-se als impactes de la revolució informacional, dibuixar els conflictes emergents en una societat cada cop més dominada per lobbys empresarials que controlen els fluxes de l'informació i on la resistència es desenvolupa de forma labil i ambigua, lluny de l'ètica i l'èpica de les grans narratives modernes. Paral·lelament, tot i que amb un impacte enor sorgí l'[[w:en:steampunk|steampunk]] una distopia ucrònica ubicada en un segle XIX alternatiu, on l'invent de la màquina de vapor i els primers sistemes informàtics de Babbage han permès un avenç de la robòtica i dels sistemes cibernètics generant un híbrid entre la societat victoriana i la societat informacional. En trobem exemples d'aquest darrer en l'obra d'Sterling i Gibson ''The Difference Engine'' i el film ''Wild Wild West''. ==='''Els Desposseïts una utopia ambígua'''=== Tal com indica Paul Brian a l' ''Study Guide'' dels Desposseits, poc després de la primera guerra mundial l'escriptura d'utopies positives en el gènere de ficció tendí a declinar fins arribar pràcticament a desaparèixer, en el seu lloc van prendre força les distopies com a encarnació del sentiment de desencís post-conflicte bèlic. Trobem exemples de distopies en ''1984'' de George orwell o ''Un Món Feliç'' d'Aldous Huxley. No serà fins als anys seixanta i setanta que dins la nova onada contracultural nordamericana s'experimenterà amb la creació de noves utopies, ja siguin literàries com ''Ecotopia'' d'[[w:en:Ernest Callenbach|Ernest Callenbach]] o ''Tritó'' de [[w:en:Samuel Delany|Samuel R. Delany]] o divulgatives-socials com ''L'experiment Walden Dos'' d'en [[w:en:B.F. Skinner|B.F. Skinner]]. A diferència de la fornada anterior, la nova literatura utòpica es caracteritzarà per mostrar també les contradiccions i debilitats dels nous models de societat proposats. Es tractaria doncs en certa manera d'''utopies ambigues'', si bé la primera que prendrà aquest nom com a autodefinitori serà precissament ''Els Desposseïts''. LeGuin al subtitular aixi el seu llibre ens apunta a que més enllà d'una plana descripció del model de societat on serien resoltes totes les contradiccions, la societat anarquista narrativitzada es veu afectada per les tensions entre l'individu creador i les tendències burocratizadores presents, entre els desitjos i els resultats. Així doncs, l'ambigüitat la trobem sobretot amb el desenvolupament de la burocratització dins la societat anarresti. Un exemple de burocrata seria el cas de Sabul, científic anarresti que s'apodera dels coneixements de Shevek per augmentar el seu prestigi dins l'Abbeney Institute. "Tal como Mitis lo había predicho, era «el hombre de Sabul». Hacía años que Sabul había dejado de ser un físico eficiente; la reputación de que disfrutaba la había conseguido apropiándose del pensamiento ajeno. Shevek era el cerebro pensante, y Sabul cosechaba los honores." (K. Le Guin, 1974, pàg. 124) L'anarquisme odonià s'expressa mitjançant màximes i aforismes "Excess is excrement" "to make a thief, make a owner", "to create crime, create laws",... recollides en el seu llibre ''The Analogy''. Aquesta escriptura aforística es vincula amb l'interès de l'autora pel Tao Te Ching. Tanmateix, conté en si mateix una paradoxa. L'aforisme és deutor de l'interpretació, i en aquest sentit s'expressa la tensió entre l'interpretació individual i lliure que realitza Shevek i la desenvolupada pels acaddèmics anarresti. És justament en aquesta tensió entre tradició i creació on s'expressa amb major crudesa el caràcter ambigu de l'utopia leguiniana. Podríem en aquest sentit contraposar l'interpretació de Gadamer amb la de Cornelius Castoriadis. El pensador alemany continua el pensament encetat per Heidegger, però no obstant això, les seves idees no se centren en la investigació del sentit del ser, sinó en l'exploració hermenèutica de l'ésser històric a través del llenguatge, entroncant amb la fenomenologia diltheyniana. Per Gadamer des de la seva concepció de l'ésser com a ésser històric podríem afirmar que prejudici i tradició constitueixen possibilitats que ens permeten obrir nous camins dins l'esdevenir històric. El ésser històric es caracteirza per viure dins d'una tradició i només per què hi ha tradició històrica donada, poden obrir-se aquests nous senderis. Per contra, Castoriadis considera que precissament l'ontologia heredada és el que ens impedeix pensar la dimensió instituent de la societat. D'altra banda, ens sembla interessant per tal d'analitzar aquesta ambigüitat entendre on s'encabeix aquest llibre i quina és la contraposició que Leguin realitza entre els dos mons, Anarres i Urras i quins paral·lelismes podem establir. El llibre els ''Desposseits'' forma part de la série Ekumen que descriu una xarxa interplanetària habitada per 83 planetes i tres mil nacions. L'Ekumen no seria un govern sinó una forma de coordinació entre els planetes que la conformen. Entre els llibres que formen la série Ekumen, a més dels ''Desposseits'' (1974) caldria destacar ''El món de Rocannon'' (1964); ''Planeta de exili'' (1966); ''Ciutat de ilusions'' (1967); ''La mà esquerra de l'obscuretat'' (1969); ''Quatre camins cap el perdó'' (1995) i ''El relat'' (2000.) El terme Ekumen procedeix del grec oikosmenikos i significaria "móns habitats", en alguna de les obres de LeGuin també ha rebut el nom de Lliga de tots els móns. Anarres i Urras, els dos planetes on discorre la novel·la, representen la contraposició especular entre dos móns bessons, anomenats Cetians donat que orbiten al voltant de l'estrella Tau-Ceti, pertanyent a la constel·lació de Cetus (la Balena) i amb una massa similar al sol. Tau Ceti es tracta d'una estrella que existeix realment i que dista dotze anys llum del sistema solar. Ambdós planetes formarien part de l'univers Hainish, ja que Urras (el planeta d'on són originaris tots els habitants d'Anarres) fou colonitzat fa mil·lenis pels Hain, habitants del planeta homònim i un dels més importants de l'Ekumen, que inicià l'exploració de l'univers i des d'on començà la colonització dels altres móns. Ambdós planetes (Anarres i Urras) conformarien respectivament dos models de societats diferents: una societat basada en la propietat (Urras) i una anarquista on la propietat hauria estat abolida (Anarres). La inspiració en el model de societat anarquista descrit per Le Guin cal cercar-la no tant en els clàssics anarquistes del XIX ([w:en:Bakunin|Bakunin]], [[w:en:Proudhon|Proudhon]], [[w:en:Kropotkin|Kropotki]]n) com en el treball del pacifista, gestàltic i anarquista nordamerica [[w:en:Paul Goodman (writter)|Paul Goodman]]. Cadascun d'ambdòs planetes concebeix a l'altre com el seu satèl·lit, partint doncs d'una situació d'incomprensió mútua. Així quan el protagonista contempla el plenilunni a Urras, és a dir el seu planeta d'origen, afirma: "Sale la luna, pensó, con un sentimiento de gratitud ante algo que le era Familiar. No hay rupturas en la totalidad del tiempo. De niño había visto cómo salía la luna desde la ventana del domicilio en los Llanos, junto a Palat; la había visto cómo asomaba por encima de las colinas de la adolescencia; sobre las llanuras resecas de La Polvareda; por encima de los tejados de Abbenay, contemplándola junto con Takver. Pero aquélla no era la misma luna." (K. Le Guin, 1974, pág. 98) El que ara veu el protagonista és el seu propi planeta, Anarres, com una lluna, experimentant el fet de posicionar-se en una altra mirada, el que uns anys abans havia estat tema de conversa entre els seus amics: "Nunca se me había ocurrido pensar —dijo Tirin, imperturbable— en el hecho de que allá arriba, en Urras, hay gente sentada en una colina que mira a Anarres, que nos mira a nosotros, y dice: «Mira, ahí está la Luna». Para ellos nuestra Tierra es la Luna de ellos, y nuestra Luna es la Tierra." (K. Le Guin, 1974, pág.49) Tanmateix, la interrelació entre ambdos planetes no acaba en el fet de compartir un mateix sistema solar. D'una banda, Urras i Anarres mantenen una relació de mútua interdependència a partir de l'intercanvi comercial de recursos, tot i que es tracta d'un intercanvi desigual. "Traían aceites fósiles y productos derivados del petró­leo, piezas mecánicas delicadas y elementos electrónicos que la industria anarresti no estaba en condiciones de proporcionar, a menudo alguna nueva cepa de árboles frutales o de plantas gramíneas. Y regresaban a Urras cargadas hasta el tope de mercurio, cobre, aluminio, ura­nio, estaño y oro. Era, para ellos, un negocio pingüe. La distribución de tales cargamentos ocho veces al año cons­tituía la función más prestigiosa del Consejo Urrasti de Gobiernos Mundiales, y el acontecimiento más impor­tante en el mercado de valores urrasti. En la práctica, el Mundo Libre de Anarres era una colonia minera de Urras." (K. Le Guin, 1974, pàg.100) El destí d'ambdòs móns es troba travat per la dependència material que tenen dels recursos. Però mentre Urras és un planeta que disposa de recursos abundants on regeix un conflicte bipolar entre dues poderoses nacions A-Io (on impera el propietarat) i Thu (un sistema comunista), Anarres és un planeta àrid, amb insuficients recursos naturals excepte l'explotació minera i la pesca, el que l'impedeix ser autosuficient. El científic ioti Pae fa una caracterització de Thu com a un sistema estatista i altament repressor: "—Aquí, en A-Io, la gente educada se entera de las noticias por el telefax, la radio y la televisión, y las revistas semanales. Estos periódicos los leen casi exclusivamente las clases bajas, escritos por iletrados para iletrados, como podrá ver. En A-Io hay absoluta libertad de prensa, lo que significa, como es lógico, que tenemos un montón de basura. El periódico thuviano está mucho mejor escrito, pero informa sólo de aquellos hechos que a la Junta Permanente le interesa que se sepan. En Thu la censura es total. El Estado es todo, y todo es para el Estado. Un sitio poco apropiado para un odoniano ¿eh, señor?" (K. Le Guin, 1974, pàg. 88) Podriem establir un cert paralelisme entre Urras i l'estat del món l'any 1974 any de publicació del llibre. Urras es troba fracturat per la guerra freda que es manifesta en la tensió bipolar entre el propietarat d'A-Io i la societat comunista de Thu. La representació de la societat comunista que desenvolupa Ursula K. Le Guin és altament negativa i correspondria a la representació vigent a Estats Units de la URSS stalinista, un sistema policial i autoritari on la divisió entre científic i espia és borrosa, com en el cas de Chifoilisk. L'estat d'A-Io, habitada pels iotians correspondria en canvi als Estats Units i el bloc occidental, mentre la tercera nació Benbili envaida per Thu podria correspondre a l'anomenat tercer món o al conjunt dels països no alineats. Anarres, per contra se'ns presenta com una materialització de l'anarquisme a partir de l'autoorganització d'una societat cooperativa no regida pel règim del propietat, el seu referent en l'època de Ursula K. Le Guin caldria buscar-lo en les experiències comunals que des de perspectives llibertàries i ecologistes prenen consistència en l'escena contracultural nordamericana. Tanmateix, tot i que el llibre està relacionat amb el seu context socio-històric, el traspassa i la seva lectura actual continua mantenint vigent interrogants sobre la interrelació entre móns i el diàleg amb l'altre. ==='''La comprensió de l'altre'''=== En els precedents immediats que situen la història, i que van apareixent de forma fragmentaria al llarg de la seva trama argumental. Anarres fou colonitzat en un inici com a colonia minera d'Urras, una petita colonització que amagava el fet que el govern de Thu instal·là una base secreta, el descobriment de la qual causà una commoció entre les nacions que conformen Urras. Posteriorment i en part com a entesa envers aquest problema internacional i necessitat de respondre a la revolució anarquista dirigida per Odo, que no va aconseguir triomfar però tampoc ser destruida, s'oferí als anarquistes odonians la possibilitat de desplaçar-se a poblar Anarres per fer realitat la seva utopia anarquista, durant prop de vint anys les naus espacials van anar desplaçant prop d'un milió d'odonians d'Urras a Anarres fins que finalment el pont aerospacial fou tancat al trànsit de persones i restringit únicament al comerç de mercaderies. Allí hi ha l'únic mur en tot Anarres que separa el port espacial de la resta del planeta. "El muro encerraba no sólo el campo de aterrizaje sino también las naves que descendían del espacio, y los hombres que llegaban a bordo de las naves, y los mundos de los que provenían, y el resto del universo. Encerraba el universo, dejando fuera a Anarres, libre. Si se lo miraba desde el otro lado, el muro contenía a Anarres: el planeta entero estaba encerrado en él, un vasto campo-prisión, aislado de los otros mundos y los otros hombres, en cuarentena." (K. Le Guin, 1974, pág. 11-12) La novel·la s'inicia precisament amb el trencament d'aquesta situació d'incomunicació amb el viatge del físic anarresti Shevek a Urras. La voluntat que anima Shevek a iniciar el seu viatge és la seva creença que més enllà de les resistències entre ambdues societats és possible establir un diàleg enriquidor entre els dos móns omnicetians. Shevek porta en sí un regal per Urras, una nova teoria física que faria possible la comunicació interestelar, l'invenció de l'ansible, multiplicant així aquest diàleg al conjunt de l'Ekumen. La preocupació pel diàleg i la comunicació amb l'altre són una constant en el llibre. Precisament aquesta voluntat de comunicació es comença a donar quan es problematitza l'inscripció escrita al mur del port d'Anarres: la necessitat de contactar i dialogar amb l'altre com a forma de trencar l'aïllament. En aquest sentit, Shevek trenca amb la tradició anarresti que prohibia els viatges amb Urras, però segueix fidel a l'utopia odoniana. L'utopia no finalitza amb la creació d'una altra societat, sinó que aquesta necessita comunicar amb la resta de l'univers, expandir-se si no vol enquilosar-se. Shevek ha copsat el perill que amenaça Anarres a partir de la seva burocratització i decideix viatjar a Urras, on seguirà però defensant el model de societat odoniana i, fins i tot, participarà en manifestacions de rebuig al govern d'A-IO. Els habitants d'Anarres han creat el seu propi llenguatge: el pràvic. En aquest sentit, el llibre s'acull a l'hipòtesi Sapir-Whorf que afirma que existeix una relació directa entre les categories gramaticals de la llengua que parla una persona i la seva comprensió del món. Així, pels habitants d'Anarres no existirien els possessius i el seu llenguatge es diferenciaria del parlat en Urras, construint un llenguatge artificial, a imatge de l'Esperanto. L'hipòtesi Sapir Worth ja havia estat explorada anteriorment dins la ciència ficció en el llibre "Els llenguatges de Pao" de Jack Vance, qui va utilitzar també l'expressió Ekumen per referir-se als móns habitats en la seva saga Els Princeps Dimoni. "En právico las formas singulares del posesivo eran em­pleadas principalmente para dar énfasis; el idioma común las evitaba. Los niños pequeños podían decir «mi madre», pero pronto aprendían a decir «la madre». Nunca decían «mi mano me duele», sino «me duele la mano», y así sucesivamente; nadie decía en právico «esto es mío y aquello es tuyo»; decían «yo uso esto y tú usas aquello»." (K. Le Guin, 1974, pág 66) El port espacial d'Anarres constitueix l'única via de comunicació amb Urras. Durant anys els científics d'ambdòs planetes han anat intercanviant llibres al voltant dels seus avenços en teoria física, el que ha comportat la necessitat d'aprendre els idiomes i iniciar la traducció de textos, especialment a Urras, un dels més interessats en l'avenç tecnològic per la seva concepció instrumental del coneixement científic. El viatge de Shevek constitueix la primera trobada entre ambdues alteritats. El viatge compte amb el suport de Saio Pae, físic d'Urras interessat en els avenços d'Anarres, i amb la desconfiança d'una part important de la comunitat anarresti. Al principi del viatge Shevek assistirà a l'universitat de Ieu Eun de Nio Esseia (capital d'A-Io.) El llibre està construït alternant dues visions: la vida de Shevek a Anarres anterior al viatge, el que ens permet conèixer el funcionament de la societat anarresti i les seves experiències a Urras que li serviran a l'autora per descriure la realitat del Planeta. Tanmateix, el viatge de Shevek es restringeix a A-Io i només disposem d'informacions de Thu i Benbibli. Anarres representa un model cooperativista i anarquista de la societat on la propietat ha estat abolida i la divisió del treball és organitzada racionalment. Tanmateix, Anarres no és exent de perills, un d'ells queda reflectit en la trama del llibre és el de la burocratització. Precisament, és la desconfiança envers un sistema que tendeix a burocratitzar-se i a oblidar els seus origens el que impulsa a Shevek a viatjar a Urras. Shevek es trova davant l'existència de dues teories físiques, les basades en els principis de seqüència (el temps es mou linealment) i en el princpi de simultaneitat (tot els temps són presents alhora), la seva voluntat seria superar aquesta dualitat a partir d'una nova Teoria temporal General. Aquesta permetria la creació de l'ansible, un dispositiu que permet comunicar-se a una velocitat superior a la de la llum. En aquest sentit contradiria la teoria de la relativitat d'Einstein, per la qual la informació no podria viatjar a una velocitat superior a la de la llum. L'autora afirma que ansible deriva del terme anglès ''answerable'' que pot respondre's permetent la comunicació interestelar. El terme ha estat emprat per altres autors de ciència ficció com Orson Scott Card, Elizabeth Moon, L.A. Graf, Vernor Vinge i Dan Simmons i Philip Pullman. El problema és que les teories de Shevek no casen correctament amb la física tradicional anarresti, que com la resta de la societat ha tendit a burocratitzar-se i gelificar-se. Aquesta disconformitat impulsa en primer lloc a la comunicació amb els físics d'Urras, interessats en la nova teoria, i posteriorment serà un dels incentius del seu viatge a Urras. Podriem establir dos leit motivs centrals en el desenvolupament del llibre: la problemàtica de la comunicació entre dos móns i la tensió entre individu i societat. Pel que fa al primer, ens trobem doncs davant d'una reflexió hermenèutica que gira al voltant de la comprensió de l'altre. Le Guin sempre ha tingut una orientació envers la problemàtica de traducció cultural, possiblement hi influí el seu context familiar. El pare que dóna la K. al cognom era Alfred Kroeber, reconegut antropòleg. Els prejudicis presents entre urrasti i anarresti constitueixen les bases de la dificultat de la comprensió, no només entre dos llenguatges diferents el pràvic i l'urrasti, sinó entre dues interpretacions del món radicalment diferents. Cadascuna d'aquestes visions representaria pels seus integrants un horitzó "l'àmbit de visió que abarca i tanca tot el que és visible des d'un determinat punt" (Gadamer: 372) L'exigència hermenèutica implica que "cadascú es posi en el lloc de l'altre per poder-se entendre" (Gadamer: 373) Shevek considera que el llenguatge de la ciència podria assolir una "fussió d'horitzons" que ens permeti posar a prova els prejudicis sobre els quals es basen ambdues interpretacions. No es tracta d'arribar a una situació d'indiscernibilitat, sinó precissament de prendre la ciència com a motor per fer possible aquesta mútua comprensió. Tanmateix, i malgrat l'invenció de l'ansible, el desig de Shevek fracassa. El símbol de l'odonianisme és el cercle que inclou cada individu dins el grup i que emfatitza una aproximació holística de la vida. El cercle recull la visió que tot inici és un final i el llibre en sí té una concepció circular, acaba on ha començat: amb la partença de Shevek. Entremig s'ha alternat l'infància de Shevek. =='''La construcció del gènere i el sexe en la novela '''== El género es una categoría de análisis interrelacional, según Scott (1985), que nos permite mapear las relaciones sociales entre hombres y mujeres. Sería interesante, entonces -afirma la autora-, indagar cómo se contruyen estas relaciones a distintos niveles: simbólico, normativo, económico, político, estructuras de parentesco y sujetividades. Es decir que el género atraviesa diferentes aristas de lo social que al mismo tiempo se relacionan entre sí. Para otras autoras como Celia Amorós (1994), el meollo del asunto estriba en la constitución de esferas diferenciadas dentro de lo público y lo privado, dónde la mujer está circunscrita al espacio privado, mientras que el varón es quién habita el ámbito público y, por ende, es quien tiene la posibilidad de ser sujeto, es el individuo dotado de derechos propios de la Ilustración. Ello si bien denota tintes del feminismo de la igualdad, no deja de ser una discusión vigente detro de las posiciones genéricas actuales, así como dentro de los debates de la Modernidad-Posmodernidad. Toda vez que autoras posfeministas como Braidotti (2004) siguen reflexionando sobre la constitución del sujeto femenino. Para ella el género es: "(…) una noción que ofrece una serie de marcos dentro de los cuales la teoría feminista ha explicado la construcción social y discursiva y la representación de las diferencias entre los sexos" (p. 134). Y es éste el componente que pervive en distintas nociones de género, el hecho de que se trata de una construcción social de la diferencia sexual. Ahora bien, no debe pasarse por alto la conformación de lo que Gayle Rubin (1975) denomina sistema sexo/género, es decir: "(…) el conjunto de disposiciones por las que una sociedad transforma la sexualidad biológica en productos de la actividad humana, y en el cual se satisfacen esas necesidades humanas transformadas" (p. 37), También se ha mantenido en nuestras sociedades un sistema dicotómico a través del cual el sexo se vincula a lo biológico y el género a lo social, manteniendo una dicotomía naturaleza-cultura. Es por ello que los planteamientos de Butler (1997) sobre la performatividad del género son altamente desafiantes a este respecto pues nos llevan a pensar que no sólo el género es una construcción lingüística o performativa -y por ende cultural- sino que el propio cuerpo también lo es. De esta manera, queremos advertir al lector/a que en las líneas que siguen a continuación encontrará reflexiones que transitan por distintos puntos de esta cuestión, la de un mundo generizado, que continúa en permanente debate interno pero en las que se mantendrá el género como una cuestión vigente dentro del análisis social y que no deja de producir ciertos malestares que, en algunos momentos podrán concluir en argumentaciones que se contradigan entre sí pero que, no obstante, mantienen un hilo conductor de debate en torno al género que, sin duda, guarda mucho en común con la reflexión arriba presentada sobre la utopía y la distopía o acaso con la ambigüedad. Sin más preámbulo… ==='''Gèneres, sexes i sexualitats a Urras i Anarres.'''=== Com ja hem anat dient, la novel•la ''els Desposseïts'' es troba inserida en el context nordamericà que va viure l’autora, un context en el qual la dona com a subjecte col•lectiu lluitava per reclamar els seus drets i aconseguir la seva emancipació. En aquell context, les lluites feministes anaven adreçades a construir les bases de la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits. Aquestes lluites pretenien abolir les discriminacions vers les dones a partir de reivindicacions per la igualtat en l’àmbit jurídic, laboral, sexual, social, etc. En la novel•la, tot i que les qüestions feministes no són el principal focus de l’obra, són molt rellevants i es fan presents en els dos móns, en les formes de fer, de comportar-se, en els discursos, les pràctiques, etc. que desenvolupen els seus habitants. Aquestes qüestions es van explicitant sobretot a través dels discursos de Sheveck , de la seva incomprensió d’un món el qual no entén, un “altre” món regit per unes normes que sovint esdevenen per ell inintel•ligibles. Un món, més pròxim al que vivia l’autora que identifiquem com a real tot i que sigui una ficció, Urras, que discrimina les dones a nivell laboral, que les relega a l’àmbit domèstic, que les menysprea i les ridiculitza. Un món que construeix dos gèneres diferenciats i oposats: un gènere femení, caracteritzat per la passivitat, la submissió, la debilitat, la bellesa, etc. i, un gènere masculí, caracteritzat per la força, la intel•ligència, el domini, el poder, la raó, etc. A partir d'aquesta dicotomia s'estableixen relacions de poder d'un gènere, el masculí sobre l'altre, el femení. Així veiem en el discurs de Pae, un dels científics d'Urras, la desvalorització i el menyspreu de les capacitats intel·lectuals de les dones: "Científicos. Ah, sí, son todos hombres. Hay algunas profesoras en las escuelas de niñas, pero nunca pasan del nivel secundario. [...] No pueden dedicarse a las matemàticas; no tienen cabeza para el pensamiento abstracto; no es un campo para ellas. Usted sabe lo que quiero decir, lo que las mujeres llaman pensar es lo que hacen con el útero. Por supuesto, siempre hay algunas excepciones, mujeres espantosamente cerebrales con atrofia vaginal" (K. Le Guin, 1974, p. 82). Sobre la existencia de esta contraposición: masculino y femenino, encontramos otro pasaje de la novela, por ejemplo, en el cual Shevek se encontraba en Urras, Oiie le invitó a cenar a su casa y al conversar con Sewa Oiie, la esposa de éste, Shevek: "(…) reparó de pronto que le hablaba a ella casi exclusivamente, con una cordialidad y un deseo de agradar que a él mismo le sorprendió. ¡Pero era tan bueno hablar otra vez con una mujer! No le sorprendía que se hubiera sentido aislado, viviendo una existencia artificial, entre hombres, siempre hombres, sin la tensión y la atracción de la diferencia sexual" (K. Le Guin, 1974, p. 151). A través de ello, la autora nos interpela con la puesta en juego de esta utopía donde los mundos no son tan diferenciados ni tan lejanos el uno del otro. En un mundo así, no nos extrañaría la presencia de una mujer en la academía o en el ámbito público en general, sino que su ausencia sería lo extraño. La diferenciació entre aquests dos gèneres però també crea resistències, de dones que aprofitaven els trets de gènere que se’ls assignaven per performar-los, per reapropiar-se’ls, així veiem com per exemple Vea, un dels personatges femenins d'Urras, utilitza la seva feminitat per invertir les relacions de poder amb els homes, per dominar-los. A partir d'aquestes resistències la construcció dels gèneres trontolla, doncs els seus ciments són qüestionats. Així a través de les pràctiques de la performativitat de gènere veiem com es citen les normes que governen la realitat i com aquesta és reproduïda i alterada durant la seva reproducció (Butler, 2001). D'altra banda, en les classes baixes, en els desposseïts, aquesta construcció, tot i que l'autora no s'hi extengui, pren límits borrosos. Les dones participen en la lluita, en les reivindicacions al carrer. Tot i això, segueixen sent els homes aquells que dirigeixen aquesta, qui organitzen i decideixen la forma i el contingut de les mobilitzacions. Són aquests qui parlen amb Sheveck sobre la importància de la seva presència entre ells i sobre el que simbolitza, ja que esdevé un símbol d'una utopia real, d'una societat que ells anel·len. L’autora crea un món en contraposició aquest, Anarres, on les discriminacions en teoria són superades, un món on no hi ha desigualtats per raó de gènere, on les dones treballen en les mateixes condicions que els homes, on no se les discrimina a nivell de drets, on els noms no es consideren ni femenins ni masculins, etc. Un món imaginari que permet estructurar i plantejar noves formes de relació i permet repensar qüestions que són bàsiques pel feminisme. La lectura de la novel·la permet imaginar un món amb relacions i normes diverses, permet repensar-lo. És interessant la relació que s'estableix o que estableixen certs autors entre pensament i imaginació, a partir de la qual la imaginació proporciona elements al pensament que li permeten en aquest treballar amb certs objectes, esdevenint la imaginació la clau del pensament. Seguint amb la qüestió de la construcció de gènere, cal dir que l’autora tot i que construeix unes relacions de poder entre gèneres diferents a Anarres, segueix mantenint en ambdós móns una construcció de gènere dicotòmica, una construcció que defineix dues categories diferenciades, homes i dones. Veiem en aquest món fictici, a partir dels seus personatges masculins, Sheveck, Sabul (científic d'Anarres) o Bedap (amic de Sheveck), com segueixen sent els homes els actius, autònoms amb les seves decisions (com la decisió d'editar un llibre, la de crear una imprenta o la d'emprendre un viatge) i sobre els qui pesa més la lògica i la raó com a guies de les seves vides. En canvi, en els personatges femenins que treballarem a continuació més a fons, com els de Takver (parella de Sheveck), Gvavab (professora de física del protagonista) o Gulag (mare d'aquest), segueix tenint un pes important la biologia (es lliga la possibilitat d'excedir a uns coneixements i a una visió del món a partir d'aquesta, sobretot en el personatge de Takver), els "instints" (com el de maternitat)i els sentiments (dolor per la separació d'un fill, per la no capacitat de rebel·lar-se contra una jerarquia científica que domina el món de la física, etc. ). A partir d'aquest manteniment de certa diferenciació entre els dos gèneres, es construeixen discursos desvaloritzadors per les dones lligant la maternitat amb un sentiment de possessió o lligant la relació que s'estableix amb un home amb un sentiment de propietariat. En aquest sentit, observem el discurs que fa Vokep, un home anarresti, que diu: "Las mujeres se creen dueñas. Ninguna mujer es capaz de ser realmente odoniana." (K. Le Guin, 1974, pàg.60) "Lo que un hombre quiere es libertad. Lo que quiere una mujer es propiedad. Sólo te dejará partir si te puede canjear por otra cosa. Todas las mujeres son propietarias." (K. Le Guin, 1974, pàg.61) La teoria postfeminista posterior ha qüestionat aquesta construcció dicotòmica del gènere i també del sexe, per exemple, a partir de ressaltar altres maneres de construir o deconstruir el gènere o el sexe que trenquen amb aquesta com el transgènere o l’intersexe (veure autores com Butler, 2001 o Haraway, 1991). Aquesta dicotomia també la manté l’autora pel que fa a la sexualitat, doncs tot i que a Anarres es trenca amb el tabú del sexe i s’estableix la llibertat sexual, aquesta llibertat només se centra en dues pràctiques: la heterosexualitat i la homosexualitat. Aquestes dues pràctiques són les úniques que apareixen en el text i que són narrades i explicitades. En la novel•la s’obvien doncs altres pràctiques que es generen i es construeixen en la sexualitat, que trenquen amb aquest dualisme i que qüestionen contínuament l’establiment de certes categories. Una pràctica d’aquest tipus seria la transexualitat. Aquestes pràctiques en el llibre no són ni normativitzades ni visualitzades nì patologitzades, simplement queden fora de lo imaginable. Tot i això cal tenir en compte el context en el qual es troba l'autora, un context en què la homosexualitat era silenciada i castigada, així la seva aportació en considerar l'homosexualitat com una pràctica més és important. Así, por ejemplo, nos encontramos que: "Como todos los niños de Anarres, Shevek había tenido experiencias sexuales con chicos y chicas indistintamente, pero todos eran niños en aquel entonces; nunca había llegado más allá de un placer que, suponía, era todo cuanto cabía esperar. Beshum, experta en deleites, le hizo conocer el corazón de la sexualidad, donde no hay rencores ni ineptitudes, donde los dos cuerpos que pugnan por unirse anonadan el instante, y trascienden el yo, y trascienden el tiempo" (K. Le Guin, 1974, pp. 59-60). Ya en la edad adulta, Shevek tiene de nuevo una experiencia homosexual, en cierta forma más significativa, con su amigo Bedap. Esto es lo que ocurre: "Volvieron a encontrarse a la noche siguiente y discutieron si iban o no a vivir juntos un tiempo, como en la adolescencia. Tenían que discutirlo, porque Shevek era definitivamente heterosexual y Bedap definitivamente homosexual; el placer sería sobre todo para Bedap (…) Tomaron una habitación particular en el centro de la ciudad, y allí vivieron durante cerca de una década; luego se separaron otra vez, Bedap volvió a su dormitorio y Shevek al cuarto 46. No había en ninguno de lo dos un deseo sexual bastante fuerte para que la relación fuese duradera. No habían hecho más que confirmar una mutua confianza" (K. Le Guin, 1974, p. 176). Però tot i que a Anarres la homosexualitat és considerada com una pràctica més, segueix sent la heterosexualitat el discurs o la pràctica dominant, a partir de la qual es conformen les parelles. Parelles que estableixen a vegades models de família basats en valors burgesos i catòlics com la fidelitat, la possessió o la monogàmia. Un model familiar conformat per una parella heterosexual i els seus fills, en la qual s'atorga el poder al cap de família, l'home. Un model familiar que s'estableix en tots dos móns, Urras i Anarres, i sobre els quals el propi protagonista crea paral·lelismes. Así, cuando conoce a Vea, Shevek le habla sobre otra diferencia entre los mundos y le comenta que en Anarres no existen los parentescos, que todos son parientes y que el concepto de esposa no existe, aunque el equivalente podría ser Takver, su compañera con la que tiene dos hijas. No se ve, en fin, gran diferencia en este modelo del propio de Urras, salvo por el nombre. La família de Sheveck segueix aquest model familiar entrant en contradicció amb la seva societat, cosa que els causa patiment, ja que són criticats i qüestionats pel sentiment de possessió vers els fills, pel fet de ser una parella monogàmica, etc. En el següent fragment extret del text podem veure reflectida aquesta qüestió: "Pretendían que la dejara en el parvulario todo el día. Decían que yo parecía una propietaria con la niña, y que no ponía todo de mi parte para que la sociedad saliera de la crisis" (K. Le Guin, 1974, pàg. 317). Una família que ho dóna tot per la realització del projecte individual d'un dels seus membres, en Sheveck, tot i el patiment que suposa per la resta. Un model que també és el model imperant a Urras i que entra en contradicció amb moltes de les reivindicacions de les lluites feministes. Així sorprén que l'autora, tot i ser feminista, mantingui i segueixi legitimant aquest model i els seus valors. Doncs ecara que elimina el matrimoni en el sentit estricte de contracte legal a Anarres no qüestiona el model familiar que planteja aquest. Fins i tot en la filosofia d'Odo són explicitats aquests valors, tot i que en el mateix discurs de la població anarresti veiem que ho qüestionen. Es, sin duda, éste uno de los aspecto más problemáticos en la novela que no tiene solución, como las utopías ambiguas quizá. Se pretende habitar otro lugar en el mundo, donde las diferencias entre hombres y mujeres no sean necesarias, donde prive la igualdad, donde las relaciones entre éstos y éstas no se construyan desde la dominación. Sin embargo, el modelo de la vida en pareja, como decíamos, monogámica y aburguesada nos atraviesa de tal manera que pareciera que no pudíesemos trascenderlo, movernos hacia la invención de otras formas de convivencia que la unión, decíamos también, heteronormativa. Es por ello, quizá, -insistimos- que la autora hace una defensa de la fidelidad y la monogamía hasta cierto punto desconcertante. He aquí un ejemplo: "Un odoniano se decidía por la monogamia como si se tratara de una empresa colectiva de producción, un cuerpo de baile o una fábrica de jabón (…) Así pues, para O la promesa, el compromiso, la idea de fidelidad era esencial dentro de la complejidad de la libertad. Mucha gente [sin embargo] opinaba que ese concepto de fidelidad no era aplicable a la vida sexual. La feminidad, decían, la había impulsado a rechazar la verdadera liberta sexual; y en este aspecto, si no en otros, Odo no había escrito para los hombres" (K. Le Guin, 1974, p. 246). ¿Qué pasa?, ¿las mujeres no tienen una naturaleza infiel?, ¿a caso la infidelidad no es inherente al ser humano?, ¿o es que cierta moral burguesa no nos permite imaginar estas cosas? Pero aún hay más, páginas más adelante, en un largo viaje por Anarres, algunos personajes defienden la promesa, la fidelidad: "La variedad no se obtiene sólo yendo de un lado a otro (…) He conocido hasta un centenar de chicas en distintas ciudades. Terminó por aburrirme. Volví aquí, y hago este viajecito cada tres décadas, año va, año viene, a través del mismo desierto (…) y vuelvo a casa a la misma compañera. Y no me he aburrido ni una sola vez…" (K. Le Guin, 1974, p. 308). Asimismo, a través de cierto tipo de imposible escapatoria o salida del modelo de pareja burgués, hay una crítica que la autora hace a la sociedad de Anarres, la cual no da facilidades a las parejas para estar juntas o que, incluso, lo impide, como pareciera el caso de los padres de Shevek o la experiencia de él mismo con Takver, a quienes les es muy difícil y penoso mantenerse unidos. Ello, lejos de plantearnos una manera diferente -volvemos al punto- de convivir, lo cierto es que sí, como mínimo, nos centra en la reflexión sobre el emparejamiento como un fenómeno que nos mantiene encorcetadas frente a un mundo institucional, en el cual pareciera casi imposible sobrevivir si no fuese mediante este tipo de contrato, de unión, de alianza, en fin, de parentesco. Pero, cuidado: es ésta una estructura en la que se apoya, desde auntiguo, el género. ¿Qué podríamos proponer..? ¿Acaso no hay playas de resistencia o u-topos? De momento lo dejaremos aquí. Por ahora, pasaremos a otra gran problemática con la que se enfrenta la autora una y otra vez, a la cual le da la vuelta y que, a nuestro parecer, no alcanza a resolver. Pero que, no obstante, es una de las preocupaciones centrales de distintos feminismos, en especial el de la diferencia. Nos referimos a la maternidad. Las feminsitas de la diferencia reconocen la diferencia sexual como algo esencial para el género. Algo que tiene que ver con: "(...) la decibilidad de la propia experiencia de sí y del mundo; con la inteligibilidad del mundo; mundo del cual una o uno es parte" (Rivera, 1994, pp.182-183). Se trata de un potencial político a explotar. Y una de las temáticas que más han abordado en este sentido es la maternidad, una capacidad que sólo las mujeres poseen y que al mismo tiempo ha sido fuente de su dominación. Así mismo ponen especial interés en la alianza entre mujeres. Para Luisa Maruro, por ejemplo, la relación con la madre sería la mediación primera y necesaria que las mujeres deberíamos recuperar, en ella estriba la autoridad de la madre. Se trata de lo que Luce Irigaray denomina vínculo de affidamento entre mujeres, que es cuando una mujer es capaz de reconocerle autoridad a otra, para lo cual es importante trabajar sobre la relación de madres e hijas (ver: Rivera, 1994). Ahora bien, no ahondaremos más en el tema, pues no hay un consenso real entre nosotras al respecto. De cualquier manera, aun cuando se pueda o no estar de acuerdo con los planteamientos del feminismo de la diferencia (el cual para algunas pueda resultar ''naïf''); no puede pasarse por alto que en la búsqueda de una sociedad genérciamente más justa o una utopía feminsita, hemos de detenernos a pensar el problema de la maternidad. Una parte de dicho problema tiene que ver con la socialización de la misma, la responsabilidad de la crianza compartida (temas que feminsitas como María de Jesús Izquierdo (1991) o algunas de la vertiente de la igualdad han trabajado). Pues es innegable que la crianza de los hijos e hijas ha confinado, en parte, a las mujeres al hogar, con una concerniente división sexual del trabajo que ya todas conocemos. No obstante, con la incursión femenina en el ámbito laboral tradicionalmente masculino, la crianza a comenzado a ser un problema social importante al que el Estado -bajo la presión de movimientos feministas- ha dado solución a través de la creación de guarderías y centros sociales destinados al cuidado de la infancia. Éste es un tema que la autora tiene muy en cuenta y que en su utopía, Anrarres, nos acerca a la posibilidad de que sea un centro social el que se encargue de albergar a los niños y niñas pasados los dos primeros años de vida, con la opción de tener un contacto más racionado con sus progenitores si así se decide. Ello no significa que la manera en que son socializados los niños y niñas de Anarres no pueda criticarse, mejorarse o, incluso, perpetuar algunos estereotipos de género, pero el hecho de que la Urusla K. Le Guin ponga énfasis en el tema es de mucha relevancia. No obstante, hay otra cuestión de la maternidad, que se vincula más a la experiencia propia y que también, de alguna manera, puede acercarse a los planteamientos del feminsimo de la diferencia. Y en este punto, la autora se enreda bastante, pues lo expone veladamente, nos parece, como un agravante central, pero tampoco acaba de darle solción. Un ejemplo, al respecto, aparece en un pasaje de la novela cuando Shevek a la edad de 18, discute junto con otros chicos y uno, Vokep arguye que las mujeres no pueden tener otro tipo de vínculo sexual y amoroso que no sea posesivo (de poseer o ser poseídas). Insistía en que ello se debía a los críos: (…) el hecho de tener bebés las convierte a todas en propietarias. No te quieren soltar (K. Le Guin, 1974, p. 62). Y aquí una pincelada, hay, parece sugerir, la autora, una asociación entre el hecho de dar a luz y la posesividad. ¿Entonces, podrían las anarrestis ser verdaderamente anarquistas y escapar a ése, su instinto de poseer? Parece ser una parte de la ambigüedad. Ahora bien, en Anarres, es cierto, una mujer tiene el derecho, la opción de elegir si se hace cargo o no de la crianza de un hijo, pero no podemos estar seguras si Rulag, el personaje que encarna a la madre de Shevek lo vivió o no libre de culpas. Rulag se separó de Shevek y Plat, el padre, cuando éste era muy pequeño y en uno de sus encuentros cuando Shevk ya era adulto, le dice: "Me conociste. Plat y yo te teníamos con nosotros en el domicilio, aun después del destete. Los dos queríamos que fuera así. El contacto individual es tan importante en estos primeros años; los psicólogos lo han demostrado de un modo concluyente. La verdadera socialización sólo puede desarrollarse a partir de ese núcleo afectivo inicial..." (K. Le Guin, 1974, p. 129). Y aun cuando -prosigue su madre- ella hubiera deseado que continuaran juntos, nunca consiguieron una vacante para el padre en Abbenay, la ciudad importante de Anarres, así que la separación fue cada vez más inminente. Da la sensación de que ella se siente culpable por el hecho del "abandono", y lo está intentando justificar culpando a la Divtrab del hecho. Y he aquí de nuevo el problema: la maternidad también es un asunto público. Volveremos con Rulag más adelante. Ahora hablemos de otro fenómeno vinculado a la maternidad, el embarazo. En esta ocasión nos centraremos en Takver, la compañera de Shevek, la cual cuando vive su primer embarazo, en una época muy difícil para él, en la que pareciera que lo que ella está viviendo queda en segundo plano y que la depresión de él fuese más importante. La demanda de cuidados y protección para Shevek a la que se ve sometida Takver es, incluso, insultante. Y, por si fuera poco, ella pronuncia palabras como éstas: "Por favor no te pongas lúgubre esta noche. Si una cosa más anda mal, me echaré a llorar. ¡Estoy harta de llorar! ¡Estas estúpidas hormonas! Ojalá pudiera tener bebés como los peces, poner los huevos y alejarme nadando. A menos que nadara de vuelta y me los comiera…" (K. Le Guin, 194, p. 239). Y Takver vivió su embarazo a solas, pues Shevek tan metido en sus tristezas por sus fracasos como científico a quien le impedían desarrollarse no se detuvo a empatizar con ella. Cuando llegó el momento del parto, que Takver vivió de manera estoica, Shevek a penas se hizo consciente de esto y ya no fue capaz de pedirle perdón, narra la autora. Y Takver dio a luz a Sadik, su primera niña. Páginas más adelante, Takver reflexiona sobre el embarazo y le dice a él lo siguiente: "Las mujeres embarazadas no tienen moral. Sólo la más primitiva, el impulso al sacrifico. ¡Al infierno con él y la asociación, y la verdad, si amenazan al precioso feto! Es un instinto de conservación racial, pero a veces perjudica a otros; es biológico, no social. El hombre puede dar las gracias por no caer en las garras de este instinto. Pero ha de entender que para las mujeres no es lo mismo, y estar en guardia. Creo que por eso los antiguos anarquismos consideraban a las mujeres como bienes de propiedad ¿Por qué lo permitían las mujeres? Porque estaban embarazadas todo el tiempo… ¡porque ya estaban poseídas, esclavizadas!" (K. Le Guin, 1974, pp. 328-329). Más claro no podía ser: está de nuevo presente la dicotomía entre naturaleza y cultura, entre sexo y género, entre hombre y mujer. Pero, ¿podemos escapar de esto? K. Le Guin no tiene la respuesta, ¿quién la tiene? Intentaremos volver a este asunto. ==='''Els personatges femenins de la novela'''=== Els personatges femenins analitzats a continuació han estat seleccionats segons els objectius d'aquest treball amb la voluntat de ressaltar certs trets que ens semblaven interessants de tenir en compte segons una perspectiva de gènere. ===='''El rol de Laia Aseio Odo en la fundació d'Anarres.'''==== Laia Aseio Odo (698-769 segons el calendari urrasti) fou l'inspiradora de la revolució anarquista que sacsejà Urras i que va finalitzar amb el compromís dels odonians de traslladar-se a Anarres per fundar la seva societat. És una dona que es rebel·la contra la societat que la discrimina, que lluita per transformar-la i que, per aquesta raó, és empresonada i reprimida. Odo es converteix en un símbol de la societat d'Anarres, de la seva filosofia de vida i del seu pensament. Tanmateix ella mai no es va traslladar a Anarres, mai va veure la seva utopia feta realitat i es troba enterrada a Urras. Shevek dedicarà una part del seu viatge a la visita a la tomba. El model de societat odoniana es basa en les idees del pensament d'aquesta dona, en el refús a la propietat privada i la confiança en la solidaritat i la mútua iniciativa. Darrera aquest model subjau la inspiració de la tradició anarquista basada en el suport mutu i la defensa de la societat comunal. Donada la migradesa de recursos, l'odonianisme ha estat un sistema de creences fundat en l'austeritat "Excess is Excr''Italic text''ement", que serà una de les seves màximes. La història d'Odo ha estat recollida en un relat anterior "The Day before the revolution" on s'explica la lluita d'aquesta anarquista i filòsofa, escriptora del llibre ''The Analogy'' que es va rebel·lar contra l'estat dictatorial d'A-IO. El dia després de la seva mort els seus seguidors es rebel·laren fins arribar al compromís de traslladar-se a Anarres, un planeta amb pocs recursos naturals però ric en minerals. És important ressaltar que aquest personatge de la història d'Anarres sigui precisament una dona, una figura femenina. Una dona que recull en el seu pensament les bases del pensament feminista i de l'anarquista. És interessant analitzar com la llibertat s'ha representat sovint com a dona, com Odo que simbolitza l'inici d'un nou model de societat lliure. Podríem analitzar també la figura d'aquesta dona com a figura de resistència, una figura que no es sotmet a la normativitat, que forma part de les classes perilloses, de la marginalitat. Per Foucalt, els marges estan en el centre i són l'indici de tota violència que ha sigut necessària per la consolidació dels discursos de veritat. (Foucalt a Figueroa i López, 1991). Aquesta violència s'exerceix sobre Odo, empresonant-la, per tal de mantenir uns certs discursos de veritat amb els quals es basa el model de societat de A-IO. ===='''La Rulag, la mare absent'''==== Rulag, que és la mare de Sheveck i una gran científica d'Anarres. Se'ns presenta com un personatge amb una forta contradicció interna, l'haver renunciat a exercir de mare a canvi de la seva carrera professional i un sentiment de culpa per haver-se separat del seu fill. Aquesta contradicció serà present durant tota la seva vida i es farà palpable en els diferents moments en què apareix en el text. Una contradicció que li provoca una gran tensió i li dol profundament. Doncs tot i que ella ha optat per la seva feina, hi ha alguna cosa, que l'autora identifica d'ordre biològic, que fa que se senti malament. Aquest lligam és problematitzat per Rulag com algo negatiu, no racional, i que la fa sentir egoista. L'egoisme és un valor que va en contra de la filosofia del seu món, i això li fa sentir-se d'alguna forma en contra d'allò socialment establert provocant-li un gran malestar. Así, en el encuentro con Shevek, arriba mencionado, al hablar de su éxito como físico, ella le dice: "Confieso que estoy orgullosa de ti. Es extraño ¿no? Irracional. Posesivo, incluso. ¡Como si tú fueses algo que me pertenece! Pero a medida que una envejece, necesita para seguir viviendo ciertos consuelos, que no siempre son del todo razonables" (K. Le Guin, 1974, p. 130) En tota la narració com ja hem vist la maternitat és una qüestió no resolta, un problema que l'autora no acaba d'aclarir. Rulag és un dels personatges que reflecteix molt bé aquesta problemàtica del text. Una dona que tot i tenir clar les seves prioritats a la vida, continúa mantenint tot un discurs sobre la maternitat que segueix responsabilitzant la dona d'aquesta tasca. Un discurs complexa que cau en l'estigma de la "mala mare" amb tota la qüestió moral que suposa, una mare que no està pels fills, que se separa d'ells, etc. discurs que en la nostra societat recau sols sobre les dones, no sobre els homes i que es veu totalment reflectit a la novel·la, ja que Shevek no es qüestiona el seu paper de pare, en canvi Rulag o Takver sí. ===='''Takver, una Penélope en Anarres'''==== Takver es un personaje sumamente controvertido, pues es el opuesto por una parte a Shevek y por otra parte a Rulag. Sería el opuesto de Shevek en el sentido de que, aun cuando proviene de un mundo donde las diferencias entre hombres y mujeres no se traducen en desigualdades, pareciera que mantuviese en ella misma mcuhos de los estereotipos de género. En primer lugar, no es ella la protagonista de la novela y no es un espíritu creador como Shevek. Ella no se dedica a las ciencia pura, a la física, sino que se dedica a la biología, al cuidado de la vida. No es ella quien, por su éxito profesional sale a emprender esta Odisea hacia tierras desconocidas, sino que, como Penélope se queda a esperar a Shevek, cuidando, claro está, a las hijas que han concebido juntos. Y, a diferencia de Rulag, ella no abandona a sus hijas, sino que asume la doble jornada y mientras trabaja con esos peces del norte de Anarres, cuida y amamanta a Sadik, por ejemplo. Takver, por si fuera poco encarna también a la mujer que está detrás, la mujer que da soporte, que contiene, la mujer que cuida, no sólo a sus hijas sino al atormentado protagonista que, tal parece, tampoco podría vivir si ella. Takver no se cuestiona su propia condición, la asume y se conforma con la supuesta libertad ya ganada para las mujeres en Anarres. La capacidad de cuidado que se le sobre-exige, en cambio,a este personaje, deja mucho que pensar y sentir. ¿Por qué es que la mujer no puede tener un lugar de reconocimiento en el ámbito público y sí está obligada a trabajar arduamente en el cuidado de su familia? Y de nuevo aquí, parece que un obstáculo es la maternidad. ===='''Resistència femenina a Urras, la Vea'''==== El personatges de Vea és un personatge que hem considerat interessant d'analitzar, ja que entranya una gran complexitat i una forma de resistència. Vea és definida en la novel·la amb una valència negativa, la seva forma de comportar-se i d'actuar és definida com a tal pel fet de reflectir la feminitat extrema, així veiem per exemple com la defineix Sheveck: "En otro encuentro con Vea, la encarnación de esa feminidad toda cuerpo, seductora y, aparentemente, sin ningún poder, Shevek se decía a sí mismo: ‘Una aprovechada del cuerpo’, llamaba Takver a las mujeres que utilizaban la sexualidad como un arma contra los hombres, en una lucha competitiva. Vea era, por supuesto, la aprovechada del cuerpo más consumada. Los zapatos, el vestido, los cosméticos, las joyas, los gestos. Todo en ella era provocación. Toda ella era tan elaborada u ostentosamente un cuerpo femenino que casi no parecía un ser humano. Encarnaba toda la reprimida sexualidad que los ioti sólo expresaban en sueños, en novelas y poemas, en infinitas pinturas de desnudos femeninos (…) (K. Le Guin, 1974, p. 215)". Fins i tot, Shevek arriba a considerar que Vea és una treballadora sexual com les que havia descrit Odo que existien a Urras i que ell mai havia vist. Nosaltres però, volem analitzar aquest ús dels trets associats a la feminitat com una forma de resistència, com una forma de reapropiació d'uns significats o uns símbols negatius resignificant-los en positiu, els símbols o els significats que s'han considerat femenins i com a tals han estat desvalorats sovint per tot un seguit de corrents feministes, com per exemple els corrents del feminisme de la igualtat, amb el qual identifiquem l'autora. Així Vea utilitza la seva feminitat per tal de trencar amb les relacions desiguals que s'estableixen amb els homes, per tal de poder trencar amb les relacions de domini, en definitiva per tal d'oposar-se a unes determinades relacions de poder que li són desfavorables. Ella és conscient que aquest ús dels trets femenins li permet trencar amb aquestes relacions de poder i fins i tot capgirar-les amb el mínim risc possible, ja que se suposa que s'està comportant com ho hauria de fer. Ella li diu a Sheveck en un determinat moment: "Las mujeres hacen exactamente lo que se les antoja. Y No tienen que ensuciarse las manos, ni usar cascos de bronce, o pasarse las horas gritando en el Directorio. [...] ¿Qué hacemos? Gobernar a los hombres, naturalmente. Y sabe una cosa, no corremos peligro diciéndolo, porque elllos no lo creen. Dicen: !Jua, jua, qué mujercita tan graciosa!, y te dan una palamdita en la cabeza, y se van con un tintineo de medallas, muy satisfechos" (K. Le Guin, 1974, pàg. 217) Vea doncs és un personatge complexa i sobre el qual ens ha interessat reflexionar, ja que tot i que a primera vista ens dóna la sensació que és un personatge conformista amb el sistema partriarcal establert és tot el contrari, ja que trenca amb les relacions de poder imperants a través del mecanisme de la reapropiació. En aquest sentit, volem recuperar a Butler (1997) que argumenta a favor de la reapropiació dels significats i els símbols i de la possibilitat de canvi en el poder que se'ls dóna a certs termes permeten una recontextualització en significats positius. ===='''Gvarab, una dolorosa vida en la Academia'''==== Gvarab es la profesora de física de Shevek, de ella aprendió algunos principios de simultaneidad. No obstante, se presenta como una mujer que se encuentra de frente con lo que algunas feministas (ver por ejemplo, Burin y Meler, 1998) denominan techo de cristal. Se trata de una barrera que no se ve pero que existe, la cual detiene, llegado a cierto punto a las mujeres en su carrera profesional. Esta barrera puede representar la doble jornada, por ejemplo, o que simplemente aun cuando en el ámbito público se permite la presencia femenina, no se permite que éstas lleguen más alto que los varones. Este es el caso de Gvarab, quien conquista un éxito como física, pero nunca uno semejante al de Shevek, quien es capaz de ser reconocido en Urras como un gran científico. A Gvarab, en cambio, sus colegas no le confieren gran autoridad, es el caso de sabul, quien la considera un poco loca y anticuada. He aquí un diálogo con Sabul: "No pierdas tu tiempo, en la teoría de secuencias estás mucho más adelantada que la vieja y el resto que vomita es pura basura" (K. Le Guin, 1974, p. 112) El dolor que como académicas nos trasmite un juicio de esta índole es difícil de exponer. Da la sensación que la falta de autoridad de la madre a la que se refieren, en términos simbólicos, las feministas de la diferencia, al toparnos con planteamientos de este tipo, cobra sentido. Y es que conquistar un lugar en donde la voz de las mujeres sea escuchada en el ámbito académico (por poner un ejemplo de espacio falogocétrico por excelencia), ha sido muy duro. Entonces, podría decirse que K. Le Guin visibiliza el problema, aun dentro de su utopía ambigua, pero no alcanza a subvertirlo, pues no es Gvarab quien realiza la odisea. =='''(in)Conclusions. Algunas consideraciones finales'''== Antes que nada, esperemos que el recorrido a través de estas líneas haya tenido congruencia es esta multiplicidad de voces. De cualquier forma, no deja de ser un intento compartido por hacer evidente el hecho de que ha sido escrito a partir de voces que dialogan al más puro estilo bajtiniano, un diálogo entre voces-conciencias que se van formando y transformando por mutua interacción, tal cual como sucede en la novela, donde estas voces-conciencias se reflejan en la diversidad de personajes que se contraponen, en algunos momentos entre sí, y que en sí mismos conllevan algunas cntradicciones. ¿Es este un punto donde radica la utopía ambigua de la que nos quiere hablar Ursula K. Le Guin? Nosotras creemos que sí, como lo hemos venido exponiendo al recuperar en primera instancia el papel de la ciencia ficción en la literatura en contraposición al mismo en el cine. O al hablar de utopías frente a distopías o en todo caso de ambigüedad, como asertadamente nos seduce la autora para fusionarnos con su horizonte de interpretación del mundo y de lo que podría constituir un sitio diferente a habitar. Asimismo, encontramos también estas voces-conciencias que pueden ser contradictorias entre sí cuando hablamos de la construcción de género en nuestro ejercicio hermenéutico inspirado por la novela. El género en Anarres, decíamos, se imagina de otra manera, no diferenciada desde la desigualdad y la dominación, pero, al mismo tiempo, hay temas que son difíciles de resolver y en los que no está claro que se logre trascender la dominación, entre estos temas resaltan: la maternidad y el modelo de pareja monogámico. De cualquier manera, la novela ''Los desposeídos'', como algunos otros intentos de literatura de ciencia ficción, nos conectan con el deseo y la esperanza de que la re-creación de otro mundo es posible y ese solo hecho hace recomendable la lectura de la misma. Al tiempo que es digno de reconocer el exhorto que su autora nos da a reflexionar y tener en cuenta los posibles obstáculos que pervivirían en ese otro mundo y, más importante aún: lo que, todavía hoy, son nuestra ataduras. =='''Bibliografia'''== Amorós, C. (1994)"Espacio público, espacio privado y definiciones ideológicas de 'lo masculino' y 'lo femenino'", en C. Amorós, ''Feminismo, igualdad y diferencia'', México: UNAM. Braidotti, R. (2004) “Género y posgénero: ¿el futuro de una ilusión?” en: ''Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade'', Barcelona: Gedisa, pp. 131.149. Burin, Mabel e Irene Meler (1998) ''Género y familia'', Buenos Aires: Paidós. Butler, J. (1997). ''Excitable speech. A politics of performative.'' London: Routledge. Butler, J. (2001) "La cuestión de la transformación social" (7-30) a E.Beck-Gernsheim, J.Butler i L.Puigvert (2001), ''Mujeres y transformaciones sociales''. Barcelona: El Roure. Figueroa, H. i López, M.M. (1991) "La imagen lábil de la resistencia" a N.Correa de Jesús; H.Figueroa Sarriera; M.M.López (comps.) ''Coloquio Internacional sobre el Imaginario Social Contemporáneo (poenencias)''. Puerto Rico: Universidad de Puerto Rico, Colegio Universitario de Carey. 95-104 Gadamer, H. G. (1991) "La historicidad de la comprensión como principio hermenéutico" a ''Verdad y Método'' Salamanca: Sígueme, pp. 331-378. Giovanni, Fabio i Mincangeli, Marco (1998) ''Storia del romanzo di fantascienza. Guida per conoscere (e amare) l'altra letteratura.'' Roma: Castelvecchi Haraway, D. (1991)'' Ciencia, cyborgs y mujeres'', Barcelona: Cátedra. Herrero Cecilia, J. (1992) "Mijail Bajtin y el principio dialógico en la creación literaria y en el discurso humano" a Revista Antrhopos: Historia de la relación filosofía literatura en sus textos, 32. Izquierdo, M.J. (1991) "Un marco teórico para las relaciones de sexo y género", en: L.G. Luna (1991) (compiladora), Mujeres y sociedad. Nuevos enfoques teóricos y metodológicos. Barcelona: PPU, pp 75-85. K. Le Guin, U. (1974) ''Los desposeídos. Una utopía ambigua'', Barcelona: Minotauro, 2002. Krotz, Esteban (1988) Utopía. México: Universidad Autónoma Metropolitana. Lara, Rafael (2005) "[http://www.pensamientocritico.org/raflar0905.htm Mujer, feminismo y ciencia-ficción]" a ''Página Abierta'', 162, septiembre de 2005 Rivera, M.M. (1994) "El pensamiento y la política de la diferencia sexual", en: M.M. Rivera, ''Nombrar el mundo en femenino'', Barcelona: Icaria, pp. 179-217. Robles, Lola "[http://www.mujerpalabra.net/CF/pages/articles/mujeres_CF.htm Mujeres y ciencia ficción]" Rubin, Gayle (1975) “El tráfico de mujeres: Notas sobre la ‘economía política’ del sexo”, en Marta Lamas (compiladora), ''El género: la construcción cultural de la diferencia sexual'', México: PUEG-UNAM/Porrúa, 1996, pp. 35-97. Scott, J. (1985) “El género: una categoría útil para el análisis histórico”, en: Marta Lamas (compiladora), ''El género: la construcción cultural de la diferencia sexual'', México: PUEG-UNAM/Porrúa, 1996, pp. 265-302. Todorov, Tzvetan (1980) ''Introducción a la literatura fantástica.'' México:Premia ==='''Recursos en línia al voltant del pensament utòpic'''=== [http://www.utopiaandutopianism.com/ Utopia and Utopianism (revista acadèmica)]] [http://utopia.nypl.org/primarysources.html Relació de literatura utòpica] ==='''Recursos en línia al voltant del postfeminisme'''=== [http://www.estudiosonline.net/texts/queespost.html ¿Qué es postfeminismo? (Querer tenerlo todo) de Lynne Alice] ==='''Recursos en línia al voltant dels Desposseits d'Ursula K. LeGuin'''=== [http://www.ursulakleguin.com/ Pàgina oficial d'Ursula K. Le Guin] [http://hem.passagen.se/peson42/lgw/index.html Le Guin's World] [http://www.ocelotfactory.com/leguin/ The Ekumen website] [http://feministsf.org/femsf/authors/leguin/ An Ursula K. Le Guin Bibliography: Biographical & Contact Information] '''Ressenyes del llibre''' [http://golwen.com.ar/mediawiki/index.php?title=Los_despose%C3%ADdos Els desposseits a Golwen Enciclopedia literaria de fantasía y Ciencia Ficción] [http://www.sfsite.com/01b/dis73.htm A review by Victoria Strauss] '''Guies d'estudi''' [http://www.wsu.edu/~brians/science_fiction/dispossessed.html Study Guide for Ursula LeGuin: The Dispossessed (1974)] [http://feministsf.org/ Feminist Science Fiction, Fantasy & Utopia] '''Articles sobre el llibre''' [http://flag.blackened.net/revolt/ws99/leguin58.html Anarchist science fiction] {{GFDL}} 2119 4735 2006-05-11T12:12:13Z Jordi Bonet 65 Llicenciat en Filosofia, he treballat durant anys com a tècnic informàtic. Actualment sóc doctorand del departament de Psicologia Social a la UAB, docent de Psicologia Social i de les Organitzacions a la UNED i recercador per un Institut de Polítiques Públiques. Des de que fa anys vaig provar a instal·lar-me Linux en el meu 486 i no em vaig sortir, vaig quedar tocat per la màgia del coneixement lliure. Actualment, intento treballar sense dependre de software propietari, tot i que a la feina encara no estan prou convencuades per migrar els ordinadors i pugno per una societat lliure i un coneixement lliure. {{Babel ca}} {{Babel es}} {{Babel en-2}} 2120 4903 2006-06-01T09:20:56Z Maria Mena 71 Hola Alejandra i Maria, Aquest és l'espai col·laboratiu per expressar els nostres dubtes, suggerències i idees pel desenvolupament de l'article. Editeu-lo i escriviu a sota dels comentaris publicats. Petons, Jordi Hola a totes, he acabat de revisar el treball. Dues coses que us volia comentar abans d'enviar-lo, Jordi la part dels conflictes individu i societat l'he tret perquè m'ha semblat que el que hi havia escrit quadrava més amb l'apartat de l'utopia ambigua i ho he afegit allà, a veure què et sembla? I l'altra és que l'exposició de l'article la faria d'un màxim de mitja hora perquè després es pugui entrar en el debat, així que intentaria no allargar-nos cada un més de deu minuts. Bé, no sé que us semblen les dues propostes, adéu, Maria 2121 4717 2006-05-10T21:27:53Z Álvaro M 53 {{benvinguda}} Encara que sembli de vegades que això està una mica desert, no està mort del tot :) Benvingut i gràcies per compartir la feina amb tothom --~~~~ {{benvinguda}} Encara que sembli de vegades que això està una mica desert, no està mort del tot :) Benvingut i gràcies per compartir la feina amb tothom --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 21:27, 10 mai 2006 (UTC) 2122 4721 2006-05-10T21:47:31Z Álvaro M 53 #REDIRECT [[GNU/LINUX per usuaris]] 2123 4728 2006-05-10T21:58:34Z Álvaro M 53 {{infollibre}} {{infollibre}} 2124 4742 2006-05-11T22:47:02Z Jordi Bonet 65 [[Disutopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] moved to [[Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] #REDIRECT [[Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] 2125 4744 2006-05-11T22:47:02Z Jordi Bonet 65 [[Discussió:Disutopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] moved to [[Discussió:Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] #REDIRECT [[Discussió:Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] 2126 4764 2006-05-13T18:31:10Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]] 2127 4766 2006-05-13T18:32:01Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Cooperativisme a Espanya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya]] 2128 4768 2006-05-13T18:33:22Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Conclusions]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions]] 2129 4770 2006-05-13T18:33:34Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]] 2130 4773 2006-05-13T18:35:49Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]] 2131 4775 2006-05-13T18:36:21Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica]] 2132 4777 2006-05-13T19:56:07Z Paucabot 67 contribucions Em podeu tobar [[w:Usuari:Paucabot|aquí]]. [[Especial:Contributions/Paucabot|Les meves contribucions]] 2133 4854 2006-05-30T16:37:25Z Mimosinnet 58 <div style="border: 1px solid #afafaf; padding: 0.6em; background-color:#f0f0ff;"> {{Babel-3|ca-3|es-3|en-3}} Em diuen Joanet i treballo a la Universitat Autònoma de Barcelona. Estic encantat de col·laborar en els viquibooks. 2134 4856 2006-05-30T16:40:06Z Mimosinnet 58 [[PSC:Comunicació i Cultura]] moved to [[Psicologia Social de la Comunicació/Comunicació i Cultura]] #REDIRECT [[Psicologia Social de la Comunicació/Comunicació i Cultura]] 2135 4861 2006-05-30T18:16:02Z Sax 72 Hola Hola. Sóc l'[[w:Usuari:Sax|usuari Sax]] de la [[w:|Viquipèdia]]. Podeu contactar amb mi a la meva [[w:Usuari Discussió:Sax|pàgina de discussió]]. 2136 4910 2006-06-04T19:26:01Z Álvaro M 53 Tutorial per crear un servidor web amb Ubuntu GNU/Linux 5.10 #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Instal·lació|Instal·lació]] 2137 4908 2006-06-04T19:21:37Z Álvaro M 53 Benvinguda {{Benvinguda}} Benvinguda a Viquillibres. Endavant --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 19:21, 4 jun 2006 (UTC) 2138 4915 2006-06-09T10:30:18Z 62.57.4.92 Mercè Forteza Amengual =Punts destacats de la lectura= deslocalització dels esdeveniments, post-modernitat, multiculturalitat, cartografia social, privatització móvil, audiències, identitat, globalització, societat de la informació i ciberespai. =Desenvolupament del tema= L’objectiu de l’autora del text és reconsiderar els termes que constituyesen l’argot en l’estudi de les audiències; però sorgeix un problema, els termes utilitzats estan massa normalitzats. Proposa diferents alternatives a les utilitzades fins al moment i són les següents: interdisciplinarietat, combinació de metodologies, contextualitat de l’objecte d’estudi i relació objecte_subjecte en el treball de camp. Les primeres aproximacions seguint la línia abans esmentada són les de Jensen i Rosengren, amb l’anàlisi de la recepció i Alasuutari que divideix els tipus d’estudi que s’han duit a terme fins el moment en tres generacions (màxima difusió de la semiòtica, estudis etnogràfics de l’audiència i audiències com a “constru--[[Usuari:81.202.34.176|81.202.34.176]] 16:29, 5 jun 2006 (UTC)cció” del discurs social i acadèmic). Aquests tipus d’estudis estaven limitats perque només feien referència al context anglosaxó i es pretenia internacionalitzar aquest context. La solució a les limitacions esmentades és doncs defugir de definicions exclusivistes i estàtiques i la inclusió del concepte geografia cultural (ubicar objecte). L’explicació que es dóna d’aquest concepte és que es tracta d’una reivindicació damunt una major reflexió de l’espai, que ni aquest ni les relacions socials que tenen lloc al mateix poden ser considerades de manera fixa; s’extreu un doble sentit damunt aquesta reflexió i és que en l’espai les definicions adquireixen significat concret i d’altra banda a l’hora de definir considerem l’espai. L’exemple utilitzat per entendre millor aquest doble sentit al qual ens referim és el de parlar de psicologia, cobra un sentit diferent si ho faig a classe o ho faig amb uns amics que no estudien psicologia, inclús tindrà sentit parlar-ne només a uns contexts determinats i ho farem amb uns o altres termes més o menys específics a un o altre context. D’altra banda, aquest concepte està relacionat amb la multiculturalitat entés com a espai representat diferent en funció de com és percebut i viscut culturalment i històricament. Però, hi ha que tenir en compte que aquest concepte serveix dins el capitalisme per construir un discurs cultural hegemònic que oculta tot allò diferent com a problemàtic i desproblematitza desigualtats per la creació d’una forma de representar-les en l’espai (incorporar-les al discurs, naturalitzar-les) a través de termes, com el citat multiculturalisme. El paper dels mitjans de comunicació en aquest discurs és la deslocalització dels esdeveniments, L’exemple esmentat a l’exposició va ser el del trasllat del servei 1003 de Telefònica a operadores marroquines per qüestions de imposts, per augmentar beneficis i disminuir despeses, la deslocalització, arriba al punt del sense sentit, la ironia i inclús la hipocresia. L’expressió cultural del capitalisme que fa creure que les desigualtats socials no tenen res a veure amb el sistema (condicions materials de vida) s’anomena postmodernisme. Un altre concepte que apareix al text, cunyat per Jameson és el de Cartografia Social, definit com la necessitat de mapes que permetin la representació situacional de les persones, això és, relacionar imaginaris dels éssers socials amb condicions reals d’existència. El problema que sorgeix és doncs, la dicotomia realitat-ideal. La conclusió proposada és reflexionar sobre el paper articulador que juga la ideologia a la nostra forma d’experimentar percebre i representar la realitat. El concepte Privatització Mòbil de Silverstone redefineix els espais on tenen lloc les relacions de les persones en el seu dia a dia. Dóna principal importància a l’espai domèstic i defineix l’espai suburbà, que s’entén com un espai que representa la manifestació del capitalisme avançat a través de l’expansió de les ciutats. Tot i que rep la crítica de que parla d’una realitat (britànica), no tria un espai públic i que és poc crític i té poca voluntat de canviar. Llavors amb els conceptes exposats i aplicat al món dels mitjans de comunicació, les audiències s’haurien de redefinir segons la nostra forma de definir el mon i participar en ell, en lloc de parlar de la configuració d’una audiència sense fronteres. La nostra relació amb el món és indirecta (culturalment mediada) i alhora directa,(som actors). en lloc de parlar de la configuració d’una audiència sense fronteres. Esmentat un estudi realitzat en el qual es proposen diferents tipus d’audiència: Com a mercat: les cadenes venen als publicistes i les empreses encarregades de fer rating venen a les cadenes. Com a públic: rol social que els és atribuït. Com a fans: recerca d’un signe d’identitat Com a grup social: comparteixen característiques (localització classe social, etc) Com a audiència involucrada: persones actives que penses sobre els significats i els valoren. Diferents estudis culturals han analitzat el paper dels mitjans de comunicació en la construcció d’identitats i han trobat dos tipus d’identitats: la identitat com a pertinença dels individus a grups socials(raça, gènere) i la identitat com sentiment de pertinença o arrelament a un lloc. Però aquesta subdivisió va ser criticada, perquè consideren l’estudi de la configuració de les identitats al voltant dels llocs, enlloc de fer-ho com construccions històriques, amb caràcter mòbil. En el text es fa un crítica al nou sistema comunicatiu per les següents raons, en primer lloc consideren identitat i lloc com a coses que existeixen per se i no com a representacions polítiques i socials històriques, perquè atribueixen a les noves tecnologies els canvis en la construcció d’identitats, i això suposa no tenir en compte que aquests canvis poden formar part d’un procés estructural més ampli i en darrer terme perquè concloure que les innovacions tecnològiques i polítiques “desrreguladores” contribueixen a la “supressió de fronteres”, duu a pensar que la comunicació només s’entén com comunicació tecnològicament mediada. També es fa una crítica a la globalització, ens planteja l’autora que hem de qüestionar fins a quin punt la reterritorialització significa la nova configuració d’espais comuns i d’unió o bé, significa la reafirmació d’estats nació. A més, segons exposa Giménez, la globalització es difon de manera desigual per vàries perifèries segons el seu major o menor grau d’integració al mateix i així es troben poblacions més “integrades” o menys. García Canclini proposa una possible solució a l’homogeneïtzació de la cultura,i els passos són els següents, s’ha de donar a conèixer allò que és mestís, diferent, no reivindicar la identitat. S’ha d’intentar imaginar de diferents maneres allò global en funció de la forma com la gent viu la globalització en el seu dia a dia. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per la culturalització d’aquest discurs. I finalment que és molt important substituir la paraula homogeneïtzació per multiculturalitat o hibridació. L’autora dedica un espai a realitzar també una crítica al terme “societat de la informació”, ja que explica que es dóna per suposat que en aquest món tothom està connectat. Per exemple que tots tenim connexió a Internet a ca nostra i a més és ADSL. Critica també l’afirmació de que les noves tecnologies no esborren els espais tradicionals on la gent interactua, sinó que crea nous espais. Però ens proposa que ens aturem a preguntar-nos qui, per a qui i sota quines condicions són creats aquests espais. El concepte ciberespai també entra en la critica que es duu a terme en el text, suposa la supressió de fronteres (encara que si no tens medis per poder connectar-te ni tan sols pots traspassar les fronteres). Es representa com la terra promesa on gènere, raça i tota mena d’indicadors d’alteritat seran esborrats per les imatges on line. Per concloure, això implica, que sempre hauran de ser els altres que s’hauran d’adaptar al sistema comunicatiu occidental i al seu llenguatge. Ja que és el món occidental el que ha creat aquest altre món. =·Comentaris rebuts= Una aportació que ens pareix interessant perquè està relacionada amb els conceptes citats en el text és la següent: En un primer momento pensamos, a raíz de la tematización, como el hecho de que la información que recibimos venga determinada por unas pautas ya pre-fijadas, es decir, mediatizada por intereses políticos e ideológicos, en los cuales estructuras de poder nos llevan a focalizar la atención sobre determinados temas y en determinados momentos específicos. Todo ello, según consideramos, provoca dos efectos devastadores en las audiencias que reciben dicha información, por un lado, la desinformación, el estado de ingenuidad que elimina sentimientos de culpa de cualquier conciencia inquieta, sobre lo cual podríamos extendernos…y, por otra parte, otro efecto no menos peligroso, que es el de la desensibilización, o habituación, derivada de la observación repetida de las mismas imágenes, los mismos conflictos, los mismos problemas, la misma opinión…de modo que llega a formar parte de la “normalidad” y de algún modo, todo queda justificado. Otro tema que, íntimamente ligado al anterior, creemos que merece especial atención junto la existencia de las agendas setting, son los mecanismos que se mueven por detrás y que son realmente los que deciden y eligen los temas a través de los cuales “se puede comunicar”. Aquí encontramos las agencias de noticias o los gabinetes de información de las instituciones, e incluso la existencia de “revisores”, los llamados gatekeeper, que filtran la información antes de dar paso a su difusión. Està relacionat amb el discurs hegemònic del que parlava el text, amb l’expressió cultural del capitalisme, el post-modernisme. Pensam que és un exemple aplicat, molt aclaridor i proper a les qüestions que planteja el text juntament amb la nostra vida qüotidiana. La vivienda no se puede considerar como un contexto más dentro de todos los que nos rodean y participamos a lo largo de nuestras vidas. Durante los primeros años después del nacimiento pasamos en ella la mayor parte de nuestro tiempo, y aunque poco a poco vayamos amplificando el número de contextos en los que intervenimos, la vivienda forma una parte muy importante hasta el final de nuestras vidas. Volviendo la vista atrás es difícil ahora imaginarse los grupos nómadas refugiados en cobijos, viviendas transportables de fácil levantamiento y las tiendas tipi de los indígenas. Casas de plantas circulares o semicirculares. El contacto con el paisaje… La vivienda hoy se constituye como espacio donde conviven un número de personas variable, que establecen entre sí distintos tipos de relación y que suelen permanecer allí por muchos años durante los cuales evolucionan en edad, gustos, necesidades. La casa se construye con objeto de responder esas necesidades cambiantes, de albergar esas personas cambiantes que además establecen relaciones muy distintas, puesto que el concepto de familia y los modos de organización social no han estado exentos de modificaciones a lo largo del tiempo. Podríamos hablar de la evolución del concepto de familia, desde el pater familiae romano, que incluía como posesión no sólo los esclavos, sino también la mujer y los hijos, hasta la relatividad asociada a éste concepto en la actualidad, donde la diversidad de familias y la multiplicidad de formas que ésta puede adoptar nos deja ante un concepto casi indefinible, a no ser en términos emocionales, de compromiso, relación o puesta en común de proyectos vitales. Es evidente que, arquitectónicamente, la casa construida para que habite ésta familia cambiante a lo largo de los tiempos, ha ido modificando su estructura para dar respuesta a las distintas necesidades que han ido surgiendo, al menos así lo ha intentado. Pero haciendo un análisis a la inversa, es decir, desde la estructura de la casa hacia la familia, las relaciones entre ésta, tanto dentro de sí misma como de cara al exterior, y en definitiva, de la persona que la habita, llegamos a un sinfín de significados presentes en cada matiz que nos hace pensar que intentar ser exhaustivos en esto, sería demasiado complejo y su vez, debido a la sutilidad con la que operan ciertos mecanismos, incluso utópico. Pero no por ello dejaremos de plantear, al menos a un nivel muy general, la influencia que dichas estructuras de la vivienda pueden estar ejerciendo en nosotros mismos y el modo que tenemos de ser y relacionarnos. En la actualidad, debido a intereses políticos, económicos…encontramos unos planes urbanísticos que responden a unos intereses en los que la persona parece ocupar el último lugar. La manipulación de poderes se refleja en los planes de urbanística, desde la creación de los “guetos” y la puesta al servicio de las ciudades a manos del turismo, se pretende llevar ahora a un hacinamiento insostenible. Vivimos la imposición consumista de la sociedad capitalista, en una sociedad industrializada, contaminada, llena de estructuras representativas de poder, que nos deja un pequeño espacio a las masas para que habitemos, a un precio cada día más sorprendente, unos pocos metros cuadrados. La casa que nos permiten para vivir, después de suponer tanto sufrimiento, trabajo, hipotecas…se organiza también en su interior de un modo en cual no deja de filtrar unas imposiciones que influyen en nuestros modos de vida. Uno de los elementos de análisis podría ser el contacto con el exterior, no sólo a través de las ventanas (minúsculas, en muchos casos, e incluso inexistentes en construcciones bajo tierra de viviendas - zulo con dos respiraderos), sino también las puertas y zaguanes. Por ejemplo, las casas musulmanas, y las andaluzas hasta no hace tanto tiempo, conservaban el patio interior (donde se generaba la vida en común, con los vecinos) en contraposición a las pequeñas puertas de contacto a la calle. El zaguán quedaba así como un espacio de contacto intermedio entre el interior y el exterior. En la casa se aprende el modo de entender las relaciones entre las personas, desde las que se vivencian entre las que habitan en su interior y aprenden juntas a convivir hasta la valoración las relaciones sociales y la filtración de valores de una cultura. Por ejemplo, en los musulmanes era coherente es patio interior porque el contacto exterior, según su religión y sus valores, fue siempre algo más restringido. Este modo de construir las casas se extendió por Andalucía imponiendo un modo de vida y un contacto con los vecinos que tal vez de otro modo no hubiera ocurrido. Aparece así otro elemento de análisis íntimamente ligado, el diseño de los espacios de convivencia y los espacios privados. Encontramos cuartos en serie a lo largo de un pasillo, normalmente feo, que se convierte en el centro de la casa disolviendo en individuos el grupo de personas que la habita. El número de habitaciones que se construyen pretendidas para ser asignadas una para cada uno, sin ser muchos los que convivan en la misma casa…no permite por ejemplo que se nos ocurra en pensar en vivir dos parejas y cuatro niños (que no sería tampoco una suma exagerada de personas). Sería difícil por tanto, encontrar un espacio para que habitaran estas personas, o para que habitaran con una familia tradicional los abuelos, sin ir tan lejos. Junto a esto, la sala de estar (living room, en inglés, no por acaso) no puede ser considerada como una sala más entre las otras, puesto que las personas que viven allí son algo más que una suma de individuos. Dentro del salón, encontramos en muchas casas el “sillón del padre” (mientras la cocina queda reservada un terreno femenino donde además nos pretenden simplificar las tareas domésticas), y por supuesto, la gran pantalla del televisor ocupando el centro. Pensamos en la existencia de los muros y las puertas, en la falta de espacio, en la privacidad psicológica que creamos con las personas con quienes vivimos y a las que normalmente amamos tanto. La casa de hoy canaliza en extremo el valor occidental del individualismo hasta sus últimas consecuencias, a precio incluso del desarrollo de un apego seguro y de unas relaciones afectivas más humanas. La vida en la casa y en la familia incluso se menosprecia, y el cuidado del hogar y de los “tuyos” se tacha incluso de marujeo. L’àmplia visió que trobam damunt la vivenda, la distribució i l’espai està íntimament lligada amb alguns dels estudis esmentats al text, on es diferenciava el concepte de urbe britànica i llatinoamericana, a més a més, es pot relacionar amb conceptes com ara la privatització móbil i la deslocalització del esdeveniments, a la vegada que amb la formació d’identitats. La distribució i especulació també ens dóna una visió del caire capitalista i globalitzador de la nostra societat. Una altra aportació que hem rebut i va en la mateixa línia Esto nos sugiere que si los medios de comunicación escogen qué mostrarnos y la manera de hacerlo, también “guían” en cierta manera nuestra realidad cotidiana, nuestros marcos a partir de los que definimos los significados culturales, como son las narrativas, los discursos y los géneros, estarán impregnados de esa visión, de ideología y como no de los intereses de las personas que se encargan de ello. ¿Pero cómo podríamos evitar esto? ¿Habría posibilidades sin el papel intermediario de los medios de comunicación? Si los medios actúan de esa manera, es porqué saben que pueden hacerlo, porqué el publico va a consumir sin más, leemos una noticia y no buscamos diferentes puntos de vista para contrastarla. (…) La información está en manos de los que la manejan, no de la sociedad. Nosotros somos los que al leer un escrito, sea de una temática u otra, hemos de reflexionar ante ello y no quedarnos con la idea que se plasma sobre el papel, ya que dependiendo de nuestra reacción ante las noticias y nuestra pronunciación ante los hechos, la información podría encaminarse hacia nuestros intereses. El poder capitalista i postmodernista, una definició simplificada del que suposen els mitjans de comunicació per als mandataris del món. Ademés ens proposen el que seria la solució ideal o el que seria idoni reflexat al següent paràgraf Los mass media no se pueden tratan como empresa, que es como sus actuales dirigentes lo están haciendo sino como un medio comunicador muy potente, por ello, se ha de enseñar a explicar los hechos con rigor y profesionalidad explicarlo sin terceras intenciones o motivos, un mass media ha de servir para eso, no para coaccionar al lector o introducirle ideas políticas. Si no nos comprometemos todos a cambiar esto, información será sinónimo de control, y si actualmente, el gobierno y demás organismos utilizan los medios de comunicación para hacerse eco, el futuro no deparará a mejor. Les altres aportacions s’encaminen al mateix, com podem veure amb diversos títols, per això no creiem necessari repetir les idees, per exemple: Los medios de comunicación como recreadores simbólicos de la realidad, La opinión pública como sistema de control social, =·Visió pròpia del tema= Hem rebut molt poques aportacions directament relacionades amb la nostra lectura. I les rebudes van encaminades al mateix, comentat a l’apartat anterior. Per això, vàrem haver de fer nosaltres mateixes, junt amb altres companyes, l’aportació al nostre tema. La idea de la vivenda és la que aporta, en certa manera, un aspecte quelcom diferent, tot i que ens allunyam un poc dels mitjans de comunicació, però no de la ideología imperant als nostres dies. En quant als gèneres comunicatius, el tema fa referència als mass media i pel que podem veure, aquests influeixen de manera constant i molt contundent a les persones de forma conscient o inconscient i condicionen en certa manera una forma de pensar i consumir, perquè fan que es dugui a terme una tematitzaciól, que no és més que fer que parlem dels que ells parlen. Ens veim influenciats per el que sabem per un discurs polític globalitzador post-modernista que preten unificar visions, és més, opinam que és un discurs moltes vegades reflectit als mitjans de comunicació i que preten que no pensem, és a dir, que no tenguem els nostres propis discursos i entrem en una espiral de silenci. De tal manera que la nostra vida estructurada en narratives, molts cops és comparada per les narratives que aporten els mitjans de comunicació, repetim que pensam habitualment manipulats per el discurs polític imperant al moment. La nostra opinió es veu argumentada per la restricció que han sofert alguns programes de televisió com poden ser “Caiga Quien Caiga”, “La cosa nostra”, “Sense Títol” o el programa de Toni Soler. Aquests programes varen tenir problemes quan varen començar a qüestionar temes polítics, a ironitzar sobre la monarquia i demés càrregs importants, això ens dóna a veure que hi ha cert control per aquesta part. Hem pensat que com el nostre treball tractava sobre els mitjans de comunicació,pot ser interessant destacar alguns informacdors dels mass media, reivindicatius envers a la política duta a terme, com poden ser Gran Wyoming, Buenafuente, Fuentes, Toni Albà, Albert Plà, entre d’altres. =·Punts destacats de lectura dels judicis= la lectura de les nostres companyes va ser un cas pràctic dels conceptes reflectits al nostre tema, aplicat als judicis. Es va dona especial importancia a l’estructuració de l’espai, mostrant diferents fotografies de jutjats a diferents èpoques i països, d’altra banda també es varen destacar la narrativa i els discursos que es duien a terme segons i es parlava amb el jutge o amb els acusats. Es parla d’un gènere comunicatiu en particular, com és el dels judicis. ·Bibliografía i suport que es va fer servir durant l’exposició a classe Tesi: Cap a un replantetjament dels termes de l’estudi de la recepció dels mitjans de comunicació. ___Per motius que desconeixem, no sabem si el programa o l'ordinador, no ens deixa penjar la presentació que vàrem fer a classe. I a part, ens ha canviat tot el format del treball, perdonau les molèsties, ho hem intentat arreglar com hem pogut... 2139 5026 2006-06-26T16:25:17Z 81.38.228.34 El contingut d'aquest curs s'ha creat per a donar el curs amb el mateix nom de la Universtat d'Estiu 2006 de la Universitat de Lleida. Programa del curs: #[[Eines: Apache, J2EE, PostgreSql, Tomcat, Ant, Eclipse, CVS]] #[[Java: classes i interfícies, herència i polimorfisme, entrada/sortida, col·leccions, accés a bases de dades]] #HTTP, HTML, Servlets i Java Server Pages #[[Accés a bases de dades amb JDBC i seguretat amb SSL]] #Tècniques avançades: mapatge objecte-relacional, test unitaris i inversió de control 2140 4916 2006-06-10T11:20:51Z 88.14.86.96 [['''PARODIA JURÍDICA INTERNACIONAL EN SUS MÚLTIPLES CONTEXTOS DE SENTIDO O SIN SENTIDO.''']] Érase una vez en un lugar del África Negra de cuyo nombre no logro acordarme....vivía un pobre mendigo hijo de la gran....cuyo nombre no logro acordar-me, que harto de mendigar negramente decidió hincarle el diente a su gran amigo moribundo de cuyo nombre sí logro acordarme pero no os lo diré porque es secreto de sumario. Y cuando digo hincarle el diente me refiero a su sentido más literal, es decir, lo descuartizó en pedacitos con su machete oxidado y posteriormente lo ingirió de buena gana, y saboreando la zona más suculenta del cuerpo de su amigo moribundo le sorprendió la FUERZA DE LA REPRESIÓN, para que me entiendan la FUERZA DE LA REPRESIÓN. Poniéndole estos hijos de la gran autoridad-represora-torturadora una denuncia por canibalismo con posterior citación a juicio por el tremendo altercado acaecido. El pobre mendigo-negro-hijo de la gran...recurrió con total éxito a la denuncia alegando con la siguiente afirmación: “Ponérseme en mi lugar hijos de la justicia...ponérseme en la situación en la que me hallaba....hambriento y casi muerto...y permítanme la siguiente reflexión ¿Acaso ustedes hijos de la gran madre justiciera no hincan el diente en los animales muertos en vuestras propias manos???? Si existe un culpable aquí lo somos todos!!!!” Unos años después en Catalunya… Juez (Ojo que todo lo ve): ¡Se levanta la sesión! (tatarareig de la cançó Misión imposible). Estamos aquí presentes para sentenciar el caso 98.48. AVE. BOE del código penal 43.5/4 del volumen 3 de la biblioteca justiciera, artículo 5 del apartado C.2. Pueden proceder las partes. Abogado defensor: Señores, señoras, Ojo que todo lo ve... Le cedo la palabra al Sr. fiscal. Fiscal (Al atakerll):Llavontes yo le cedo la palabra al OJO QUE TODO LO VE. Juez: La historia procede de la siguiente manera. El día 5 de Enero del año 2006, el culpable que responde al nombre de Annibalete... Acusado (Annibalette) : Queeeé!!!! Juez: Fuerzas de la represión y la tortura procedan a encajarle el bozal eléctrico....y ¡silencio en la sala! Vamos a proseguir... el día 5 de Enero del año 2006 el culpable fue sorprendido por la guardia misil descuartizando, en la Calle Riera Matamoros entre los números 32-36, el cadáver de “Paquirrín el sin techo”. Según los únicos e infalibles testimonios de la GUARDIA MISIL, Annibalette (el culpable) estaba devorando primitivamente a su homologo Paquirri el sin Techo. Éste fue detenido mediante dardos sedantes y llevado al cuartelillo dónde 4 horas después ingresó en una de las superpobladas cárceles del Estado Español, conocida como la Modelo. Dos meses después pasa a disposición judicial. Procedan las partes. Fiscal: Le cedo la palabra al sr. Defensor. Abogado defensor: Ante todo dar las gracias al Fiscal por cederme la palabra y a su vez dar los buenos días a la plebe, al ojo que todo lo ve, a Annibalette y a mi rival; el sr. Fiscal. Y ahora permítanme introducirles, si más no hablar-les del amplio concepto del término sufrimiento: (expresar en veu el patiment: ahhhh!) Pues este mismo padecer experimentaba día tras día mi cliente por no poder sucumbir sus necesidades más básicas. Fiscal: ¡PROTESTO! Juez: ¡Se acepta la protesta! Prosiga sr. Fiscal. Fiscal: No veo en le discurso del Sr. Defensor un argumento que justifique lo acontecido, ¿Acaso no existen instituciones públicas dónde poder acceder a la comida? A.Defensor: Srs., Sras., Ojo que todo lo ve... en medio del espectacular frío invernal del día 5 de Enero del 2006, con una temperatura inferior a los 0 grados, mi cliente se vio obligado a devorar a su amigo muerto. Permítanme una reflexión..., ¿estaríamos hoy en los tribunales si el muerto hubiera sido un animal? Por ejemplo, ¿un pollo? O ¿un perro? ¿No son todos ellos, es decir, pollos, perros, humanos, seres vivos que se les hace sentir el mismo sufrimiento? ¿O acaso nos creemos con la superioridad divina hacia otras especies? Fiscal: ¡PROTESTO! Juez: No se aceptan las protestas. A.D: Srs., Sras., Ojo que todo lo ve....¿Acaso no somos nosotros animales? Fiscal: Sí, animales. ¡pero racionales...! A.D: Y emocionales...entre muchas otras cosas al igual que los animales ¿o es usted tan primitivo sr. Fiscal que sólo piensa en los animales como manjares? Fiscal: No, al contrario.... no soy primitivo, soy muy humano pues considero que matar a un humano es muy inhumano... A.D: Me parece redundante... ¡Protesto! Fiscal: Se aceptan las protestas... proceda la parte defensora. A.D: Y aquí no se acaban nuestros argumentos ....; mi cliente Annibalette no cometió ningún homicidio, simplemente comió carne humana, ¡muerta! ¡NO ATÓ A NADIE! ¡ERA SU NECESIDAD! Y me remito al caso del pobre-mendigo-hijo-negro hijo de la gran... que sucedió en África negra. ¿Os acordáis? Juez: Si viste..., nos acordamos todos...no procedan a la redundancia otra vez... ¡prosiga la parte defensora! Fiscal: ¡Protesto Sr. Ojo que todo lo ve!! África Negra no tiene nada que ver con la selva de asfalto de Barcelona...me voy a explicar mejor: ni el lenguaje, ni la mirada, ni los sentimientos, ni el ambiente, ni el orden de la pirámide de Maslow..., ni la cultura son los mismos... ¡estamos delante de 2 contextos diferentes!!! A.D: ¡Me lo dejaste a huevo, payo! En el caso de mi cliente Annibalette la pirámide de Maslow y su orden pueden parecerse... ¡por no decirle que es el mismo!! Fiscal: ¡PROTESTO! Juez: No se aceptan las protestas, ¡panda de reprotestones! A.D: Srs., Sras., ojo que todo lo ve...le cedo la palabra al Sr. Fiscal. Fiscal: ¡REPITO! No se puede trasladar el discurso que me está vendiendo de un lugar a otro. ¡Es una frivolidad! Juez: ¡Un poco de orden en la sala! ¿Podría explicarme Sr. Fiscal que entiende usted por discurso? ¿Es el discurso el que cambia en función del contexto? O, ¿es el contexto que se crea a partir de los discursos? O, ¿es la persona la que crea el discurso en función del contexto? O, ¿se modifica el contexto en función a los discursos que uno defiende? ¿QUÉ ES DISCURSO? ¿QUÉ ES CONCURSO? ¡Ay no! ¿QUÉ ES CONTEXTO? Fiscal: ... ejemmmm... ¡le cedo la palabra al Sr. Defensor! A.D: Payo... ejemmm, le cedo la palabra al ojo que todo lo ve. Juez: Oka panda de re-tarados...vayan a deliberar...y ustedes plebe acuerden el veredicto...la verdad está en vuestras manos.... ¡SE LEVANTA LA SESIÓN!!! [['''ARTICLE 1: Contexts de Sentit, un apropament al marc teòric''']] ¿Cómo evitar que una gota de agua se evapore? Podríem fer el símil i imaginar-nos que cada ésser humà és com una gota d’aigua que té cert significat i forma com a unitat individual, però adquireix sentit complet amb la totalitat i en funció al conjunt: l’aigua. L’aigua està constituïda de multitud de gotes i les gotes, a la vegada estan formades per la substància aquosa, l’aigua. Nosaltres som constituents i constituïts per una realitat concreta que coneixem amb l’etiqueta de Societat, on el sentit absolut està configurat per la multitud de persones, individus que la configuren i cada un de nosaltres per separat aporta la seva individualitat i transmissió d’una cultura creada dins d’aquest marc social concret. Així doncs, som éssers (individualitat) socials (col•lectivitat) i per anar configurant i ser construïts per la realitat concreta necessitem eines que ens ajudin a adaptar-nos i entendre’ns. Com éssers socials que construeixen i constitueixen una societat necessitem anar adquirint un concret capital cultural i simbòlic per poder-nos adaptar al camp cultural corresponent. En aquest apartat el que farem és una breu introducció a tots aquells elements que creiem importants per poder entendre les lectures corresponents al tema tres. D’aquesta manera farem més fàcil la comprensió i adquisició dels conceptes que poden anar sortint en aquest treball. Per començar podríem fer una breu explicació del socioconstruccionisme com a corrent teòrica que considera que la realitat social és construïda a través de les pràctiques socials, mitjançant l’acció de les persones. El coneixement no és construït per ments individuals sinó que està constituït pel col•lectiu social i l’intercanvi, no sent fruit de la individualitat sinó de la interdependència. És per això que tot coneixement s’ha d’entendre dins d’un marc sociohistòric concret. El que en un moment determinat apareix com a veritat absoluta no és més que una valoració concreta i emmarcada en una realitat social determinada, a partir de processos i interaccions socials. Tot és provisional perquè tota cultura o societat és variable, dinàmica i va canviant. Aquesta teoria justifica i dóna explicacions per exemple al fet d’atribuir una causa a fets delictius per anomalia física i legitimar una determinada forma d’intervenció (electro-shocks o lobotomies). O en canvi, actualment la concepció de delinqüència considerada com una desviació de la norma socialment acceptada (construcció social a la vegada) posa de manifest el disseny de programes de ‘resocialització’ dels suposats agents delictius. Un dels aspectes més importants d’aquesta tendència teòrica és a considerar el llenguatge com una eina per construir realitats concretes. El llenguatge és el que ens posa en relació amb el món social que habitem i és per això que és el vehicle que ens ajudarà a comunicar-nos i a adaptar-nos millor al món social. És mitjançant l’anàlisi del discurs com es pot anar accedint al coneixement social de cada realitat concreta. No obstant, com interpretem, accedim i estructurem els significats culturals per poder adaptar-nos i fer-nos coherent la nostra existència en una realitat social determinada? Entren en escena els conceptes narratives, gèneres i discursos per acabar d’arrodonir el marc teòric d’aquest treball i facilitar la seva comprensió. Però abans considerem que seria important explicar els termes de camp cultural i capital simbòlic i cultural de Pierre Bourdieu. Bourdieu considera el camp cultural com ‘universos sociales relativamente autónomos’ que es defineixen a partir del capital que entra en joc. Sent el capital, simbòlic i cultural, “El capital simbólico es una propiedad cualquiera, fuerza física, valor guerrero, que, percibida por unos agentes sociales dotados de las categorías de percepción y de valoración que permiten percibirla, conocerla y reconocerla, se vuelve simbólicamente eficiente, como una verdadera fuerza mágica: una propiedad que, porque responde a unas "expectativas colectivas", socialmente constituidas, a unas creencias, ejerce una especie de acción a distancia, sin contacto físico”. (Bourdieu, La economía de los bienes simbólicos, pp. 171172) A més, el capital cultural està relacionat directament amb l’habilitat de la persona per identificar què es pot fer i què és valorat dins del camp cultural al que pertany. D’aquesta manera, una vegada entenem la concepció d’una realitat concreta (camp cultural) en la que hem de veure’ns immersos i ens hem d’anar adaptant contínuament, mitjançant el domini i comprensió de certs capitals simbòlics i culturals corresponents, com es construeix i es transmet tot aquest coneixement? Quines eines ens ajuden a construir i ser construïts coherentment amb el món que experimentem? Les narratives són formes d’estructurar el coneixement en format d’història en quant a que segueixen un cert ordre lògic. Són les eines que ens ajuden a entendre la realitat, a crear-nos un cert hàbit dels fets del nostre entorn i que no ens sorprenem cada vegada. És a dir, ens creen una certa estabilitat en la realitat, un cert ordre, podríem dir que són les que estructuren donant un cert sentit al caos de la realitat creant un aparent ordre i facilitant la seva interpretació. Un exemple de narrativa en el nostre cas seria, un acusat d’homicidi va a judici, presenten una prova aparentment objectiva i clau per esclarir els fets i és jutjat com a culpable. Va a la presó. Els gèneres serien les pràctiques comunicatives que donen sentit i ens ajuden a organitzar les narratives. Vindria a ser un sinònim de context. És a dir, els gèneres serien el marc i les narratives la foto, el conjunt té un significat diferent a si la foto està en un àlbum (que seria un altre gènere). És com si fos el baix d’un grup de música, és l’element que li dóna significat i sentit complet harmonitzant tots els elements en un únic sentit dins d’un marc contextual concret. Dóna el detall, o matís a la interpretació, ajuda a matissar la percepció del món. Per exemple, un fet com ‘reunir-se un grup de gent’, en una situació (context) de manifestació per alguna injustícia social (LOU, procés de Bolonya, etc.) on certes institucions (autoritats) ho interpreten com una amenaça o revolta estudiantil és interpretada i adquireix un sentit diferent a per exemple, una situació de celebració per una victòria futbolística on la bogeria de la massa és superior però acceptada per tots. I els discursos ‘organitzen sistemàticament conjunts d’afirmacions que donen expressió als significats i valors de les institucions. Defineixen, descriuen i limiten el que es possible dir (i, conseqüentment, el que és possible fer), respecte d’una àrea de preocupació de la institució.’ (Kress, 1985:7). ‘Son grups d’idees o maneres de pensar socialment produïdes que poden ser identificades en texts individuals o grups de texts, però que demanen de ser localitzats dins d’estructures o relacions històriques més amplies (Turner,1990:3233).’ Un exemple de discurs seria la manera de comunicar-se i dirigir-se uns als altres en un judici, es crea una realitat concreta amb conceptes com ‘señor juez’ (juez que ve de justícia, és a dir, qui fa justícia), i la manera de parlar en aquest gènere fa que es construeixin unes relacions socials i uns significats diferents als que es generarien en altres contextos. El discurs crea realitats, crea unes relacions de poder i regula les interaccions socials. Doncs, les narratives, gèneres i discursos són marcs intertextuals que juntament amb el context immediat ajuden a donar sentit al tot que experimentem. A tota acció, fet o situació social de la nostra realitat més propera. Donen sentit a la realitat que habitem i per aquest motiu formen part de nosaltres, són naturalitzats i utilitzats de manera tan automàtica com el respirar. Impregnen la nostra vida social i individual, ens creen i nosaltres les creem. Són com les nostres ulleres de visió al món ens ajuden a interpretar donant-los un sentit coherent amb la vida social i veure el que ens envolta. Fins i tot podríem analitzar-ho fins l’extrem de veure aquest treball també ple d’aquests elements, també està impregnat. Per analitzar-ho de manera més simple seria com si un/a intentés saber com funciona un aparell que no sap què és, només veu la carcassa però no sap què ni com. Bé, llavors el que faria seria agafar el manual d’instruccions i en funció a la explicació i descripció podria saber fer-la funcionar i donar-li un sentit a la màquina, passant poder a concebre-la com a màquina d’escriure. Els éssers humans arribem a un món ple de significats i de realitats creades i en procés continu i dinàmic, per això és bàsic poder aprendre tots els elements que ens ajudin a adaptar-nos per (sobre-)viure en aquesta realitat, anomenada Societat. Crear relacions amb sentit amb el tot que ens envolta i ens influencia. ¿Cómo evitar que una gota de agua se evapore? Arrojándola al mar [['''ARTICLE 2: Referències Teòriques: estudis d’ investigació''']] Apartat A. Construcció social del delicte: un estudi etnogràfic en la pràctica del dret penal. La tesi que tenim a les mans versa sobre el discurs i la creació d’espais en la pràctica del dret penal. L’autora fa un análisis de com aquests elements poden influir a l’hora de crear relacions de poder, de submissió, de por, de impotència, d’impersonalització… La pràctica del dret penal sovint ens és descrita com a única veritat absoluta on els termes d’objectivitat i imparcialitat la revesteixen fins al punt de considerar-la divina. L’etnografia jurídica, el socio-construccionisme, l’anàlisi del discurs, les idees de Foucault, de Batjin, entre d’altres són materials a partir dels quals treballa l’autora de la tesi amb la finalitat d’analitzar aquesta pràctica social del delicte. En l’etnometodología que utilitza l’autora hi trobem el recull del interaccionisme simbòlic on tots esdevenim actors de la construcció de la vida cuotidiana. La indexicalitat , la noció de membre i la reflexivitat s’integren en la metodología emprada. • La importància dels significats de l’espai. En la sala d’un judici i en la posterior pràctica d’aquest podem observar la distribució de l’espai i com a partir d’aquesta s’estableixen uns rols, identitats i relacions de poder. En un sistema de confrontació (diferent al sistema inquisitorial) el Jutge, que manté la característica de qualitat divina (en la paròdia varem anomenar-lo “EL OJO QUE TODO LO VE”) es situa al centre de Sala i per damunt de tots els presents, amb una vestimenta anomenada toga de color negre, és també ell qui ordena la Sala mitjançant un instrument similar a un martell de fusta. Seguidament en la seva part esquerra però en una zona més inferior hi trobem la part particular, al costat d’aquest mantenint una diferència hi trobem la part defensora, i al costa d’aquesta però més a baix l’acusat. Davant d’ells el jurat. Veiem doncs que aquell que està més alt i en una posició més central rep el poder, i mentres anem baixant, com s’hi d’una piràmide es tractés, la impersonalitat i el estatus van en augment en contrapartida del poder. En aquest procés l’acusat sembla desvincular-se totalment del procés, el tracte inhumà es fa patent degut al manteniment de les esposes, la distància tan emocional com el contacte visual de la seva família o d’aquells éssers que l’envolten, entre d’altres. Són espais (tals com la presó, psiquiàtrics, comissaries, sales de justícia...etc) que expressen desconfiança i per tant indecisió de quant i com actuar. És doncs com a partir de l’espai es crea tota una xarxa de poder, de rols i d’identitats. • La pràctica del discurs. Gran part de la tesi es centra en els efectes del discurs jurídic, aquests efectes són estudiats mitjançant l’anàlisi del discurs. Els documents que selecciona l’autora del text alhora de portar a terme aquest anàlisi són: frases del procès penal, retòrica jurídica, construcció dels fets, la construcció de l’identitat de l’acusat, valors i normes sustentats pel sistema penal i les relacions del dret en altres disciplines. S’obté com a punt de partida la funcionalitat del llenguatge com a element CONSTRUCTIU, és a a dir, el llenguatge és una forma d’acció. El discurs, en la seva totalitat, contribueix a la construcció d’identitats i rols dels subjectes, a la relació entre els subjectes, a la construcció del coneixement i dels sistemes de creencies. Tal com assenyala Foucault el discurs són les pràctiques que formen els objectes dels quals parlem, construeixen i constitueixen les entitats socials i les relacions. Podríem conscloure, tal com assenyala l’autora, que el discurs jurídic és irrefutable mitjançant arguments amb autoritat. Les seves estratègies retòriques atenen al dialoguisme intertextual, de manera que els discursos anteriors són modificats i actualitzats amb la finalitat de construir arguments d’autoritat. És d’aquesta manera pràctica com l’autora ens vol fer obrir els ulls davant de certes institucions que són revestides de divines, neutrals i úniques en la tinença de la clau que obra la veritat absoluta. És d’aquesta manera, mitjançant un acurat anàlisis de l’espai i del discurs en l’àmbit d’un context jurídic (aplicable però en altres camps) que ens ensenya (o si més no ens hi fa pensar) com aquest elements que moltes vegades passem per alt (bé per normalització o bé per conformisme) són creadors de relacions de poder, d’identitats i de rols. Apartado B. La noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. En aquesta lectura, l’objectiu principal de l’autora és reconsiderar o replantejar els termes que constitueixen l’argot en l’estudi d’audiències; ja que l’autora ens parla d’una “normalització” d’aquests termes. Alternatives que es proposen al determinisme dels corrents d’investigació:  Interdisciplinarietat  Combinació de metodologies  Major reflexió sobre la contextualitat de l’objecte d’estudi  Major reflexió sobre la relació objecte-subjecte en el treball de camp Primeres aproximacions: - Jensen i Rosengren “anàlisi de la recepció” (punt de confluència entre les ciències socials-humanitats). - Alasuutari parla de tres generacions o fases de recerca sobre audiències dins del corrent d’estudis culturals: 1. Màxima difusió de la semiòtica. 2. Estudis etnogràfics de l’audiència. 3. Audiències com a “construccions” del discurs social i acadèmic. Limitació - Evolució acadèmica només en el context anglosaxó - Estudis culturals internacionalitzats La Solució que planteja és defugir de definicions exclusivistes i estàtiques i una inclusió de la geografia cultural (ubicar objecte). Geografia cultural - Es demana més reflexió sobre l’espai. Ni l’espai, ni les relacions socials poden ser considerats de manera fixa. - Doble sentit: en l’espai les definicions adquireixen significat concret i d’altra banda a l’hora de definir considerem l’espai. - Multiculturalitat: espai representat diferent en funció de com és percebut i viscut culturalment i històricament. Crítica al capitalisme Ja que produeix un discurs cultural hegemònic i s’amaga tot allò diferent en la mesura que és vist com a problemàtic. També desproblematitza les desigualtats per la creació d’una forma de representar-les en l’espai (incorporar-les al discurs, naturalitzar-les) a través de termes, com ara, multiculturalisme. Postmodernisme El defineix com l’expressió cultural del capitalisme que fa creure que les desigualtats socials no tenen res a veure amb el sistema (condicions materials de vida, modes de producció...). El paper dels mitjans de comunicació en aquest discurs és la deslocalització dels esdeveniments. Cartografia social (Jameson) Es parla de la necessitat de mapes que permetin la representació situacional de les persones, és a dir, relacionar imaginaris dels éssers socials amb condicions reals d’existència. Existeix el problema de la dicotomia realitat-ideal, per tant s’ha de reflexionar sobre el paper articulador que juga la ideologia en la nostra forma d’experimentar, percebre i representar la realitat. Privatització mòbil Silverstone redefineix els espais on tenen lloc les relacions de les persones en el seu dia a dia. Dóna principal importància a l’espai domèstic i defineix l’espai suburbà, que s’entén com un espai que representa la manifestació del capitalisme avançat a través de l’expansió de les ciutats. Se li critica la parla d’una realitat (la britànica); no tria un espai públic; poc crítica i amb poca voluntat de canviar. Audiències En lloc de parlar de la configuració d’una audiència sense fronteres, hauríem d’aplicar-nos més a fons a estudiar com la nostra definició com a audiències passa per la nostra forma de definir el món i participar en ell. La nostra relació amb el món és indirecta ( culturalment mediada ) i alhora directa( som actors ). Tipus d’audiències - Com a mercat: les cadenes venen als publicistes i les empreses encarregades de fer ràtings venen a les cadenes. - Com a públic: el rol social que els és atribuït. - Com a fans: la recerca d’un signe d’identitat - Com a grup social: comparteixen característiques (localització classe social, etc) - Com a audiència involucrada: persones actives que penses sobre els significats i els valoren. Els mitjans i la construcció d’identitats Estudis culturals han analitzat el paper del mitjans de comunicació en la construcció d’identitats. Han utilitzat el terme identitat des de diferents perspectives: - Com a pertinença dels individus a grups socials(raça, gènere) - Com sentiment de pertinença o arrelament a un lloc. Aquest últim punt ha estat criticat pel fet que consideren l’estudi de la configuració de les identitats al voltant dels llocs , enlloc de fer-ho com construccions històriques, amb caràcter mòbil. Crítica al nou sistema comunicatiu - Identitat i lloc com a coses que existeixen per se i no com a representacions polítiques i socials històriques - Atribuir a les noves tecnologies els canvis en la construcció d’identitats, suposa no tenir en compte que aquests canvis poden formar part d’un procés estructural més ampli - Innovacions tecnològiques i polítiques “desrreguladores” contribueixen a la “supressió de fronteres”, duu a pensar que la comunicació només s’enten com comunicació tecnològicament mediada. Crítica a la globalització S’ha de qüestionar fins a quin punt la reterritorialització significa la nova configuració d’espais comuns i d’unió o bé, significa la reafirmació d’estats nació. A més, segons exposa Giménez, la globalització es difon de manera desigual per vàries perifèries segons el seu major o menor grau d’integració al mateix. Globalització segons García Canclini - La globalització implica l’homogeneïtzació de la cultura per evitar ho, s’ha de donar a conèixer allò que és mestís, diferent, no reivindicar la identitat. - S’ha d’intentar imaginar de diferents maneres allò global en funció de la forma com la gent viu la globalització en el seu dia a dia. - El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per la culturalització d’aquest discurs. Substituir la paraula homogeneïtzació per multiculturalitat o hibridació. Crítica a la societat de la informació - Dóna per suposat que en aquest món tothom està connectat. Exemple: ADSL. - Les noves tecnologies, no esborren els espais tradicionals on la gent interactua, sinó que crea nous espais. No obstant cal que ens aturem a preguntar nos qui, per a qui i sota quines condicions són creats aquests espais. Ciberespai - Suposa la supressió de fronteres - Es representa com la terra promesa on gènere, raça i tota mena d’indicadors d’alteritat seran esborrats per les imatges on line. - Per concluir, això implica, que sempre hauran de ser els altres que s’hauran d’adaptar al sistema comunicatiu occidental i al seu llenguatge. [['''ARTICLE 3: Contribució del públic assistent''']] Una de les pautes d’aquest procés anomenat Psicologia social de la Comunicació era que cadascú contribuís a la exposició dels companys/es i fes un comentari útil per poder ajudar a desenvolupar aquest treball. Doncs bé a continuació farem un breu passeig per totes aquelles aportacions que ens han semblat útils i ens han ajudat a enfocar el tema amb més perspectiva i més àmpliament. Per exemple, una de les aportacions venia a dir que ‘la realitat es construeix, i que l’objectivitat és una subjectivitat consensuada’ . Defensava que constituïa un delicte o no era una construcció en funció a la cultura que la jutjava, ja que la justícia és una construcció social. En funció a un exemple que ens va posar ella, ‘Cal aplicar això, especialment, a dos casos pròxims i candents: Otegi i Parot. Pel que fa al primer, la branca més progressista de la legislatura opina que és interessant que es contempli la seva llibertat condicional, tot i la polèmica que saben que això comportaria. Aquest sector de la fiscalia argumenta que la “reiteració delictiva” perd força en un context d’alto el foc, com és el que sembla que tenim actualment. Aquests dos casos, especialment el primer per la polèmica aixecada i el revol social, conformen una concreció del que argumentava en el primer paràgraf. D’altra banda, les associacions judicials diuen que no s’ha de canviar el criteri per jutjar a membres d’ETA i a l’esquerra abertzale que tenen processos oberts (entre ells podem considerar Arnaldo Otegi, Joseba Permach o Pernando Barrena). Com un portaveu dels magistrats ha dit: "Los jueces aplicamos las leyes en vigor y no hacemos política"’. Nosaltres arrel d’aquest comentari vam reflexionar que depenen de la visió i de la institució que valori el que succeeix, els fets seran interpretats d’una manera o d’una altra. És a dir, aquest és un exemple de com el camp cultural influencia al tipus de capital simbòlic i cultural, de manera que en funció a aquest un fet pot adquirir i suposar diferents significats, i en conseqüència diferents maneres de percebre la realitat i actuar en ella. Ens planteja el fet de que tot coneixement és relatiu al context, incloent-hi la font que ho diu, en el que és desenvolupa i es gesta. I per això, per tenir un coneixement més adequat al que és realment cal tenir en compte Totes les Variables que intervenen. ‘Un t’estimo’ pot tenir i significar moltes coses diferents en funció a qui va dirigit, en quin moment, a on, a la distribució de l’espai, en el temps o època, històricament parlant, en el que es digui, en quin to de veu i tenint en compte el que ha precedit a la frase, etc. És a dir, tot trosset de la realitat té una infinitat de possibilitats, però només n’hi una de més veritable: la que ha estat en funció a tot el que ha succeït. Relacionat amb aquest, hi ha un altre comentari del cas de l’ Èric i l’Exèrcit del Fènix. Amb el que s’intenta justificar que l’àmbit jurídic mai és perfecte i està condicionat per molts valors socials i culturals que determinen què és delicte i què no ho és. Un altre exemple de que la Justícia és una construcció social i com a tal la pràctica del dret no és més que una pràctica social que incideix en el comportament dels individus, tenint una eficàcia productiva de subjectivitats i materialitats és la contribucio que posa l’exemple de la noia de la ‘minifalda’. Si recordem que va ser declarada culpable pel jutge que va entendre que ella per anar provocativa amb ‘minifalda’ era la causantde què es produís una tensió sexual per part de l’acusat. És a dir, podem veure que les lleis a part de ser construïdes socialment també són interpretables, de manera que en una situació de fets “iguals” o similars, podem trobar dues resolucions contràries o oposades depenen de la interpretació que cada part li doni. Això també dependrà directament del camp cultural i el capital que es tingui en compte com hem dit anteriorment. En aquest cas el jutge creu que la víctima és la culpable per exhibicionisme i el suposat culpable seria la víctima. D’aquesta manera podem afirmar que un mateix fet pot ser interpretat de varies maneres, i per tant la llei pot ser utilitzada (jugar) en dos sentits diferents. A favor o en contra. En aquest cas concret, el jutge estaria jutjant el fet de portar “minifalda” com un comportament “delictuós” segons el seu capital cultural. Novament, creiem que aquest cas és un exemple més de que el delicte és una construcció social i el que es considera delicte en un context o, per una persona determinada, pot no ser-ho si canvíem el context o ho percep una altra persona. Aquí també caldria afegir que el tema de la prova en un judici ve a ser el mateix, una construcció social. Una contribució que ens van fer i que també va ser objecte de comentari en la presentació del nostre treball va ser el tema de la Prova. És a dir, del que representa la prova en un judici pel valor que se li dóna com a fet irrefutable. Arrel del comentari de la presentació i de la contribució nosaltres ens hem plantejat què representa la prova? I per què se li dóna tanta importància? Realment, la justícia fa i desfà el que vol, només cal pensar que una prova és la selecció de molts fets en el temps i que no pot representar la sentència definitiva d’un judici. Considerem que els fets precisament no se’ls pot interpretar sense tenir en compte totes les variables possibles, i que així com el que estem dient, els fets no deixen de ser una construcció social. Amb això volem dir que al ser una construcció social, també li donarem més importància i uns valors determinats a certs aspectes en detriment d’altres que podrien intervenir però no considerem perquè no entren dins del nostre capital cultural o simbòlic. És a dir, les proves d’un judici no són més que construccions socials característiques d’un camp cultural concret. Per exemple, així com en la nostra més realitat propera se li pot donar una rellevància especial a la presència de testimonis, en una altra realitat poden interpretar-la com massa poc important per la seva inexactitud i valorin més proves científiques com anàlisis de sang, o de les ditades, etc. Una prova no pot ser tant omnipresent com representa, sinó que s’ha de valorar com un aspecte més a tenir en compte dins del context en el que s’està jutjant a la persona. Un altre comentari que vam tenir en consideració va ser el que venia a remarcar la importància de la distribució de l’espai i la col•locació de cadascú dels participants en un acte jurídic i com això influenciava a l’hora de crear relacions de poder, tipus de comunicació i construcció del discurs. Per exemple, al jutge com se l’anomena (remarca la importància de la justícia), com s’han de dirigir a ell/a, la col•locació dalt d’una tarima, la possessió d’un isntrument que el permet posar ordre a la sala, etc. Tot són elements que denoten la importància d’aquell individu en l’acte que tindrà lloc. O bé, l’acusat que està cara a la justícia i donant l’esquena a tot el públic assistent, incloent-hi els seus familiars. Esposat (símbol poder de No llibertat, d’estar agafat per les mans) i observat per tots/es sent objecte de judicis i sentències. En una situació tan aparentment objectiva com un judici s’estableixen uns significats, unes relacions de poder i una comunicació i interacció social concrets a partir de la conjunció de tots els elements que hem tractar a l’article 1. Un aspecte que ens ha semblat molt interessant és la possibilitat de comentar el pas del temps i com la interpretació de l’espai ha anat canviant any rere any. Per exemple, se’ns diu que abans l’acusat situat més o menys de la mateixa manera quan era sentenciat, tenia la família just darrere i això també significava que la família sencera estava sent jutjada. És a dir, poder les sentències no anaven tan dirigides al individu sinó al col•lectiu en el que ell pertanyia. Anar a judici era quasi una obligació, sent mal vist si no assistien. O fins i tot, se’ns comenta que podríem parlar de la diferència que hi ha de situacions on l’espai està distribuït de manera molt similar com podrien ser un judici o un casament. Un altre comentari que ens va cridar l’atenció va ser el que anomenava la fundació del Grupo Latino Americano de Criminología Crítica que es qüestiona tots aquests elements de objectivitat i pseudodiví que aparenta la justícia, així com el control social que es crea a partir de les representacions socials de Justícia, Delinqüents, vandalisme, etc. I es planteja intentar fer un Sistema de Justícia Penal més humà. En aquest comentari, es parlava de la Teoria de les Representacions Socials de Moscovici considerant aquestes un conjunt d’idees, pràctiques i valors que permeten a l’individu guiar-se en el seu món quotidià i entendre la realitat que habita, així com fer viable la comunicació entre els integrants de la societat. El tema que tractem en aquest treball està sustentat per una teoria de la agenda- setting o tematització que ve a dir que els mitjans de comunicació ens marquen el que és notícia i la perspectiva que s’ha de tenir davant de la notícia. Són els altaveus que determinen l’opinió del públic. Només poden marcar l’agenda de la notícia si aquesta és percebuda com rellevant en l’àmbit social, és a dir pel col•lectiu de gent que forma la societat. Un aspecte que es comenta es que aquesta teoria de l’espiral del silenci només té sentit en societats on els mitjans de comunicació tenen una influència molt important en la societat. Ja que en societats on no tenen rellevància, la teoria perd utilitat, no és verifica. Per exemple, en una petita localitat d’Àfrica no tindran el mateix ressò les notícies perquè els seus habitants estaran més desperts davant la novetat més immediata i local. Per acabar aquest article ens agradaria fer menció del comentari que ens sembla que conté un xic tot el que hem anat dient i que podríem resumir en: la justícia és una construcció social. La justícia no és més que un conjunt de significats construïts en cada cultura. i es basa en un sistema de normes que es creen segons la ideologia d’un camp cultural concret. “El sistema legal espanyol ( i en conseqüència el seu sistema de justícia) forma part de la tradició civilista o “romano-canònica” o “napoleònica”, característica del conjunt de països del sud d’Europa (...) Emana del poble i s’administra en nom del rei, s’autogoverna, (...) Es impartida per jutges professionals, independents i responsables (...) sotmesos només a l’imperi de la llei ...” Com podem veure NO hi ha una única manera de fer justícia, tot i que això és el que se’ns vol transmetre des de l’omnipotència de la Justícia. Fer justícia és un procés subjectiu on diferents individus emmarcats dins d’un camp cultural concret determinen en funció a la realitat que experimenten unes decisions o altres, tenint present uns valors i unes pautes ‘justes’ coherents dins del context on neixen. Els jutges són persones humanes que també estan travessades per les normes socials i per la quotidianitat més humana i terrenal que pot existir. Per això no escapen al ús de narratives, discursos i de la influència dels gèneres. No poden ser objectius i omnipotents. Són éssers socials que també estan influenciats per l’entorn que habiten. La Constitució marca que tots som iguals davant la llei, però no són tractades i jutjades igual les persones amb antecedents que sense. [['''Article 4: Exemples aplicats de la temàtica''']] En l’àmbit hospitalari( mèdic), en un geriàtric, a les presons...podem veure aplicats els conceptes definits anteriorment. Agafant com a exemple l’àmbit hospitalari, podem veure com la distribució de les habitacions dels pacients, situades una al cantó de l’altre, les dotacions de les habitacions: llit, botó per avisar en cas d’emergència, la decoració, la safata per menjar...marquen les relacions posteriors. Quan estàs a l’hospital, entres en el context hospitalari i prens consciència i et converteixes en membre d’aquest context. Quan vas a l’hospital adquireixes el rol de pacient, actues i interacciones, és llavors quan interpretes i dons significat al discurs (en aquest cas seria mèdic); amb aquest procés es construeixen fets i identitats: el metge pren el rol de “curador” ”savi”...i tu prens el rol de “malalt”... ; i totes les altres parts: habitacions amb el llit estirat,el fet de portar-te el menjar, la bata blanca que duen en sentit de puresa, saviesa, importància, respecte....ajuden a marcar les relacions posteriors i a donar significat al discurs. [['''Article 5: Conclusions''']] Finalment, a partir de tota la informació: de les lectures, dels temes de classe, de les exposicions, de les aportacions, de la teoria, etc. arribem a la conclusió de que tot allò que produeix l’ésser humà sigui en el context que sigui el discurs que utilitza, el gènere i/o la narrativa és una construcció social, mediatitzada pel seu pensament, per la seva cultura, pel moment actual en el que viu, etc. Es per tant, que qualsevol pràctica sigui del àmbit que sigui: mèdica, jurídica, política, educativa, etc. No està desvinculada de la perspectiva de l’actor que la dirigeix ni de l’actor que la rep. Cal destacar la propietat constructora del llenguatge que es fa patent en la creació, la transmissió, la recepció del missatge. És per tant, que no podem concebre el llenguatge com a simple emissió (i recepció) de sons, sinó com a un constructor constant de realitats. El discurs, al incloure el llenguatge, s’ha d’analitzar com a constructor d’identitats i de rols socials, alhora també crea relacions de poder. Això es fa patent en els discursos jurídics, mèdics, psiquiàtrics, eclesiàstics, acadèmics, psicològics, etc. On tots ells combinen altres discursos (intertextualitat) i a la vegada defineixen el propi discurs. Els conceptes que tots ells comporten es desvinculen d’una realitat social tangible i pròxima, en detriment de la societat a la qual van a parar o van dirigits. Alhora aquests discursos són defensats des de l’òptica d’una bona entesa professional i que estructuren i pseudonormalitzen el món social. Tot discurs està interrelacionat amb un o varis espais (camps culturals) que tindran un capital simbòlic i cultural concret i determinat. Aquests discursos aplicats al seu context de sentit comporten diferents pràctiques socials. El fet de que aquests discursos i aquests espais estan implicats en la pràctica social no poden desvicular-se d’aquesta revestint-se de termes com: imparcialitat, objectivitat, neutralitat, etc. No existeix tot això. La veritat no és absoluta en cap àmbit, sinó relativa al context. Per això, us invitem a reflexionar, a pensar, en les pràctiques que cadascú realitza ja sigui des d’una posició de psicòleg, d’adult, d’alternatiu, de conservador, de pare, de mare, de germà gran, etc. És a dir, tots aquells rols que puguin denotar en algun sentit superioritat en vers a un altre ésser. Hem de ser respectuosos i no creure’ns per damunt de ningú, només llavors el nostre discurs obtindrà un caire subjectiu, amb el que tot això comporta: errors, encerts, confusions i contradiccions. I serà per tant que el nostre discurs podrà ser sensible al canvi i despullat d’un cert dogmatisme. 2141 5017 2006-06-21T09:03:43Z 88.15.136.71 /* '''Bibliografia''' */ Autores: *Maria Mena i Yuste *Albert Farré i Cobos __TOC__ =='''Introducció'''== En aquest article pretenem reflexionar sobre les implicacions ètiques i polítiques de la pràctica investigadora en general. Concretament, ens hem centrat a analitzar les implicacions que té l'ús del mètode de les derives en el marc de la recerca acadèmica. No es tracta de presentar una forma de produir, simplement, efectes polítics mitjançant la pràctica investigadora, com si aquest tipus de pràctica i la pràctica política poguessin mantenir-se dissociades i la qüestió es reduís a una decisió: vincular o no vincular l'acció política a la pràctica investigadora. Aquesta pràctica, en tant que acció social, implica, sempre, un conjunt d'efectes de tipus ètic i polític, sigui en una o una altra direcció, que s'evidencien durant el propi procés i com a resultat del mateix. Pretenem, doncs, presentar un forma d'investigar que busca, explícitament, produir uns efectes polítics, en el sentit de fer visibles determinades formes de dominació, poder, explotació, etc. Tant pel què fa al resultat del procés d'investigació com en el conjunt de pràctiques que es porten a terme durant el mateix. D'altra banda, volem també afegir-nos al fil de les discussions que des de fa molts anys es mantenen al voltant d'aquelles propostes d'investigació que s'inscriuen en el sí d'entramats complexes i difosos, connectats per perseguir la transformació de l'estat de les coses. Entramats d'on emergeix, fins els nostres dies, tota una tradició d'iniciatives que es pregunten "com produir coneixement que begui directament de l'anàlisi concret del territori de vida i cooperació i de les experiències de malestar i rebel·lia, com posar a funcionar aquest coneixement per a la transformació social, com fer operatius els sabers que ja circulen per les pròpies xarxes, com potenciar-los i articular-los amb la pràctica, etc. En definitiva, com sostreure les nostres capacitats mentals i el nostre intel·lecte de les dinàmiques de treball, de producció de benefici i governabilitat, i aliar-les amb l'acció col·lectiva (subversiva, transformadora)" (Malo, 2003). Partirem, doncs, de la premissa que el què es busca és, no només analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó també portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central, així com la producció d'un coneixement políticament compromès. =='''Aproximacions al concepte de deriva'''== El procediment de les derives neix com una eina política que té com a principal objectiu crear una actitud crítica davant les diferents cares de la modernitat. Els Situacionistes, un grup d'activistes que es crea el 1957 a França, utilitzen la deriva com una tècnica per a realitzar recorreguts per diferents ambients per tal de crear mapes psicogeogràfics (una mena de teràpia, fetixització de certes zones i un cúmul de sensacions) per entendre trajectòries, relacions i processos que es donen en una ciutat, un barri o un espai concret. El procediment de les derives és quelcom que mai està assegurat per una "tècnica", sinó que s'ha de pensar i experimentar en la praxis. Pels situacionistes, en la deriva s'abandonen els circuits turístics per interactuar amb tota la complexitat de la ciutat i també amb la seva marginalitat (sobretot anaven als suburbis i a les zones més degradades), explorar la ciutat, interactuar amb persones i actuar transgressorament. Però, el procediment de les derives no l'hem d'entendre "com formes per l'exploració espacial i per fer mapes, sinó com una part d'una àmplia estratègia per subvertir la dominació de l'espectacle i obrir-se un mateix a la potencialitat alliberadora i transformadora de les experiències" (Bassett, 2004). Així, la deriva, ha estat -i és- un procediment de caire eminentment polític i utilitzar-lo des de l'Acadèmia, com abordarem més endavant, comporta un conjunt d'implicacions en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan emergir noves preguntes que cal considerar. En aquest article, sobretot tractarem d'analitzar aquest procés i algunes de les seves implicacions, a fi de situar les derives en l'espai acadèmic com un procediment que ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, però que també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central. Així doncs, la deriva també l'entendrem com un procediment per produir un coneixement políticament compromès. ==='''Les derives com a mètode'''=== Concebrem les derives com un mètode. Un procediment que, com a tal, no té unes implicacions ètiques i polítiques clarament definides prèviament, sinó que aquestes dependran, sobretot, dels posicionaments ontològics i epistemològics des dels quals partim i li donem sentit. Aquests posicionaments, donaran lloc a les múltiples concrecions del mètode. Tot i això, el que sí que ens permeten les derives com a mètode és obrir tota una sèrie de potencialitats: realitzar una investigació més igualitària amb la persona investigada, realitzar un acostament des de la pròpia experiència, aproximar-nos al fenomen estudiat d'una froma més oberta, menys predeterminada, etc. Entendrem doncs les derives com un mètode d'investigació basat en traçar recorreguts significatius, trajectòries (físiques o vitals, acordats o no acordats) a partir de l'acompanyament amb la persona amb qui fem la deriva (construcció conjunta de significats, compartiment de vivències i l'anàlisi dels efectes que aquestes tenen sobre nosaltres a nivell discursiu, de sensitiuació i corporal). Tenim present que la definició que donem és més general del què és usual en la definició d'un mètode en l'àmbit acadèmic, però la generalitat de la definició respon a la voluntat de manteniment del què considerem una de les seves potencialitats més importants: la seva concreció en formes molt diferents. En aquest sentit, volem defensar una definició de tipus genèric del mètode de les derives a fi de mantenir aquesta potència, que permet adaptar el mètode de les derives a diferents marcs ontològics i epistemològics, a la idiosincràsia de cada context i de les persones o col·lectius que participen del procés de recerca, deixant un marge per a la presa de decisions relatives als posicionaments ètics i polítics que es prenguin. Aquesta possibilitat suposarà que, diferents concrecions, comportin implicacions ètiques i polítiques de diferents tipus però, sobretot, creiem que és important perquè el mètode, de per sí, demanda l'explicitació d'un posicionament. A tall d'exemple i a fi d'il·lustrar aquesta poliformitat i el procés que volem analitzar en aquest article, a continuació presentarem molt breument dues d'aquestes concrecions possibles, una té lloc en un espai acadèmic i l'altre no: - La primera és l'experiència del col·lectiu Precarias a la deriva (2004), un col·lectiu feminista de Madrid, que utilitzen les derives des d'un espai definit per la seva activitat política i, per tant, amb la finalitat de produir noms comuns per tal de crear uns espais i uns efectes polítics. - I, la segona, correspon a un estudi portat a terme pel grup de recerca Fractalitats en Investigació Crítica (FIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual van utilitzar la deriva des del context acadèmic amb la finalitat de produir, des de l'Acadèmia, un coneixement crític i políticament compromès. Precarias a la deriva (2004) realitzen una investigació situada i compromesa per explorar circuits de la precarietat femenina a partir de les vivències de les persones involucrades en l'estudi. Parteixen de la seva experiència subjectiva, de la pròpia posició en els circuits ciutat-empresa desregularitzada, precaritzada i flexibilitzada, parteixen d'un seguit d'insatisfaccions. Elles fan una politització de l'existència, no separen lo personal de lo polític. Elles defineixen les derives com un caminar preguntant, una tècnica que els permet traçar trajectòties en aquest cas laborals. Fan tres moviments amb la pregunta "¿cual es tu huelga?": enunciació del problema, situació (partir de sí) i interpel·lació (per sortir de sí). Elles partien d'una discussió grupal en la qual exposaven les seves experiències i vivències a partir d'aquesta pregunta. Després d'aquesta posada en comú es definien possibles derives a investigar. En el cas de la investigació duta a terme al Raval pel grup de Fractalitats en la Investigació Crítica (Montenegro et al., 2005), la deriva va prendre diferents formes per tal de conèixer el barri, els seus diferents actors i les seves trajectòries i vivències. A l'inici i tal com havien fet els situacionistes, van començar realitzant derives aleatòries pel barri per anar definint escenaris, vivint-los i sentint-los. En un segon moment, les derives les realitzaren conjuntament amb informants del barri, a qui acompanyaven en les seves rutes i trajectòries diàries. =='''El salt a l'espai acadèmic'''== Com hem apuntat anteriorment, traslladar el mètode de les derives de l'espai no acadèmic a l'espai acadèmic comporta un conjunt d'implicacions, en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan que emergeixin noves preguntes que cal considerar. Aquí tractarem de recollir quines són, per nosaltres, aquestes implicacions associades al context de l'Acadèmia: * En l'Acadèmia el treball s'allunya de l'espai sociopolític d'on sorgeix (parlem des d'un altre lloc). * Canvien els objectius d'investigació. Com podem observar en els exemples proposats en l'apartat anterior: la finalitat política de les Precarias a la Deriva és caminar preguntant amb l'objectiu de trobar noms comuns a diferents experiències de precarietat i a actuar a partir d'aquestes, convertir la seva condició en força d'atac i potència transformadora. Mentre que l'objectiu del grup FIC en la investigació del Raval és generar coneixement per la millor comprensió d'un fenomen. * El vocabulari emprat, els mitjans de difusió, etc. són diferents en ambdós casos. * Implica una certa sistematització del procés de la deriva (comunicable, justificat, etc.). * S'inscriu en el marc d'una relació contractual finançada per una institució (pública o privada). * La investigació en l'Acadèmia implica assumir la lògica acadèmica, de poder, normes, etc.... * Delimita la recerca en unes coordenades espacio-temporals (finançament o requeriment del demandant quan és un encàrrec). Malgrat admetem que la producció de coneixement des de l'Acadèmia està marcada, almenys, pel conjunt d'implicacions que acabem d'enumerar, des del nostre punt de vista segueix sent rellevant i d'interès situar les derives en aquest espai acadèmic, ja que creiem que és un procediment que, no només ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó que, a més a més, també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions de caràcter ètic i polític, que recollirem en el següent apartat, ocupin un lloc central i que ens en faciliti la seva incorporació. =='''Implicacions ètiques i polítiques de la pràctica investigadora'''== Des del nostre punt de vista, una investigació "políticament responsable" és aquella que no perd de vista la reflexivitat en cap dels moments del seu procés de producció ni en relació a cap persona que en pren part, és a dir, que considera els efectes ètics i polítics derivats de la seva activitat o intervenció, que els explicita i que pren decisions, en base a aquestes consideracions, que poden afectar l'enfocament, el desenvolupament o les condicions de producció de la mateixa. En definitiva, una investigació que assumeixi explícitament les responsabilitats derivades, no només del seu procés de producció i desenvolupament, sinó també dels seus resultats i del tipus de coneixement que genera. En aquest sentit, pensem que a partir de la utilització del mètode de les derives podem realitzar un tipus d'investigació políticament responsable i reflexiva, considerant en tot moment les seves implicacions. Per tal d'abordar-les amb més facilitat, distingirem entre implicacions intra-investigació i extra-investigació. Pel que fa a les implicacions intra-investigació, les entendrem com: aquelles implicacions, de caràcter ètic i polític, que tenen a veure amb el procés de producció de la recerca i amb les persones i col·lectius que, d'una manera o altra, en prenen part: *Relació subjecte-subjecte (participació activa, etc..) *Tipus d'escriptura, publicació, autoria. *Efectes sobre les persones investigades. *Metodologia en la qual s'emmarca el treball (qualitativa, quantitativa, etc..) *Precarietat, nivells de jerarquització, etc. de les persones que participen del procés de producció d'una recerca (dret a conèixer els principis que sustenten i que legitimen la investigació en la que es participa, fent trancripcions, etc.) En relació a les implicacions extra-investigació, considererem que són: aquelles implicacions, de caràcter ètic i polític, que tenen a veure amb els resultats que produeix la recerca: *Tipus de coneixement generat. *Processos que legitimen els resultats. *Finalitats per les quals poden ser usats els resultats (per quines finalitats polítiques pot servir. Hi ha un marge dels efectes o finalitats que es podem donar a partir del coneixement produït que escapa al nostre control, que no són esperats) ==='''Implicacions intra-investigació'''=== ====''Nosaltres-ells, investigador-investigat, subjecte-objecte''==== El procediment de les derives tal com l'entenem nosaltres i partint de les dues investigacions esmentadess, permet trencar la distància entre el nosaltres i l'ells, l'investigador i l'investigat, el militant i "la gent". I, en conseqüència, la seva acció transformadora ens inclou a nosaltres mateixes. L'observació es converteix en sensació, acció, reacció, etc.i fa que l'investigador s'acabi veient reflectit en allò que estudia, i que aquest experimenti una col·lisió amb les posicions, discursos i imaginaris a partir dels quals interpreta allò que està estudiant. Un xoc que produeix un canvi en aquests discursos, posicions i imaginaris, transformant la seva pròpia manera d'entendre el món, la seva complexitat i, també la seva actuació a nivell ètic i polític, per exemple, participant políticament d'algunes històries que va descobrint (especulació immobiliària, precarietat laboral dones, etc.). O dit d'una altra manera: la deriva, per la seva naturalesa mòbil i de travessament de tot un conjunt d'esferes que ordenen les nostres quuotidianitats (social, espacial, temporal), "produeix una mena d'estranyament que permet desfer-se de les formes de percepció i d'intercanvi rutinitzades: ens permet, així, mirar i mirar-nos amb nous ulls, parlar i parlar-nos amb noves paraules. És precisament en aquest espai-temps inaugurat per la deriva, on, sovint, té lloc un esdeveniment de percepció col·lectiva que obre les subjectivitats i el camp del possible" (Precarias a la deriva, 2004). D'altra banda, en la deriva les comprensions es realitzen conjuntament. Així, mitjançant aquest procés de construcció conjunta de significats, els acompanyaments i les trajectòries conjuntes, es trenca el tradicional rol entre investigador i investigat que imposa significats, criteris i situacions, donant lloc a situacions noves i imprevistes, nous contexts, nous significats, etc. Així, les derives ens permeten l'anàlisi de la complexitat de moltes relacions i situacions que d'una altra manera no emergirien i l'investigador, que acaba sent un més en aquest conglomerat, trenca la tradicional posició d'èlit de l'acadèmic. Tot i això, la relació en els dos casos analitzats no és la mateixa, ja que en el cas de les Precarias el tema i la pregunta de la investigació les implica directa i personalment, són una més cada una d'elles de l'investigació (estan dins i fora), coinvestigació. En canvi, tot i que en la investigació en el Raval trenquessin amb la relació jeràrquica entre investigat i investigador, la major part d'elles no formaven part del context, no partien de dins, venien de fora. ====''Investigant: per a qui i com a qui?''==== Una de les qüestions sobre les que sovint es reflexiona a nivell acadèmic és la posició o el rol que tenim com investigadors i el paper i els destinataris de la nostra investigació, per qui estem fent un estudi: per nosaltres, pel coneixement col·lectiu d'un grup, per unes terceres persones que ens han fet un encàrrec, etc. A Precarias a la deriva la investigació es realitza en col·lectiu, és parteix de totes i remet a totes, la deriva es fa conjuntament recorrent la ciutat explicant-se la materialitat de les seves precarietats. La deriva i la interacció entre elles els permet veure's amb nous ulls, explicar la seva rutina amb noves paraules, etc. És una percepció col·lectiva que obre subjectivitats i el camp de lo possible més enllà del possibilisme. Generen un pensament col·lectiu de producció comú de veritat (noció comú: precarietat com a incertesa), de reapropiació de la producció de veritat. El seu objectiu: elaborar i reelaborar un coneixement i posar-lo en circulació (voluntat propedéutic-comunicativa). "Comunicació no només com a eina de difusió, sinó també com a nou lloc, competència i matèria prima de la política" (Precarias, 2001). Comunicació que és composició de diferents persones i producció d'un nou real al marge del real existent. Les Precarias volen generar nous conceptes, noves visions per entendre la precarietat femenina i actuar políticament a partir d'aquests coneixements. Intenten difondre la seva investigació en tots els espais possibles, sobretot en espais políticament compromesos. La investigació duta a terme pel grup FIC al Raval, a l'estar immersa en l'Acadèmia, tot i que es tracti d'un treball col·lectiu entre les persones que hi participen, l'autoria de la investigació acaba omitint una part de les persones que hi ha treballat, que l'han fet possible, les persones investigades. Així doncs, tot i que la deriva va permetre realitzar gran part de la investigació conjuntament, junt amb altres eines com els portals wiki, la investigació en el seu punt final es delliga d'una part dels seus autors, simplement no els reconeix com a tals. ====''Efectes sobre les persones investigades: Problemàtiques i potencialitats de la presència d'una aliena''==== En aquest punt ens plantegem si la simple presència de la investigadora pot tenir (no necessàriament) uns efectes de resignificació del context (p.ex. si la investigadora està present en una entrevista de feina) que poden anar en contra del procés (en termes acadèmics, p. ex. en al cas d'un anàlisi o estudi amb objectius tancats), però a favor d'altres processos acadèmics (que ens permetin plantejar una investigació d'acord amb la naturalesa de les derives), de les persones (p. ex. que obtenir la feina sigui més fàcil) o dels objectius polítics de la investigació. En determinats contexts fins i tot, la presència de l'investigadora pot aixecar sospites (p.ex. en una deriva amb una persona que exerceixi la prostitució o que es dediqui al tràfic de drogues) i podem posar en un conflicte a la persona investigada. Aquest problema el veiem sobretot en la realització de derives en què la presència de la investigadora ve de fora, és aliena, no tan en casos d'investigació des de dins, com les Precaries. És important considerar doncs què implica la nostra presència en certs escenaris, quins efectes podem produir. Una forma de pal·liar aquests efectes pot ser en part acordar les possibles derives prèviament amb la persona tot reflexionant sobre les conseqüències que poden tenir les diferents trajectòries a traçar. ====''Metodologia en la qual s'insereix''==== En termes d'implicacions ètiques i polítiques, és important considerar la metodologia en la qual s'inscriu el procés de recerca. Perquè, més enllà de que la metodologia per la que apostem sigui de tipus quantitatiu o qualitatiu, es tracta d'una producció social i com a tal, no defuig de l'entramat social, polític i cultural. Quan parlem de metodologia doncs, parlem de quelcom més enllà dels dispositius tecnològics de mètodes i tècniques de que podem disposar, ens referim a aquells procediments que fem servir per tal de fonamentar l'acceptabilitat dels coneixements que produïm i que remeten, inevitablement, als principis que sostenen la metodologia. En aquest sentit, creiem que la metodologia és indisociable de l'epistemologia i l'ontologia. Amb aquest posicionament, volem allunyar-nos d'una concepció de la metodologia que la redueixi a un conjunt de mètodes i tècniques, que ens podria conduir a assumir la metodologia com quelcom buit d'implicacions de caràcter ètic i polític. ====''Nivells de jerarquització''==== En aquest punt, volem considerar el conjunt de les persones que participen del procés de producció d'una recerca. Sovint, la separació dels processos associats a la realització d'una recerca: la recollida d'informació, el traspàs de dades brutes a dades netes, el procés d'anàlisi, etc. no suposa només la separació de processos o fases d'una recerca, sinó també la instauració de diferents nivells de jerarquització, en el sentit de que s'instal·len, en un mateix procés de recerca, posicions de privilegi, posicions més desafavorides i situacions de precarietat laboral. En aquest sentit, creiem que una investigació políticament responsable, ha de considerar els processos que tenen a veure amb les persones que participen del seu procés de producció no només mitjançant una gestió del pressupost adequada a les diferents tasques, sinó també informant a totes les persones que en prenen part (facin transcripcions, entrevistes, treball de camp, etc.) dels objectius de la investigació en la que participen, dels principis que la sustenten, dels resultats que se'n espera i els processos que legitima, etc. ==='''Implicacions extra-investigació'''=== ====''Tipus de coneixement que es genera''==== El tipus de coneixement que es genera en investigació, sigui en el context que sigui, parteix d'uns objectius concrets, d'una metodologia, d'una ontologia, dels interessos i les motivacions de la investigadora, etc. No és el mateix per exemple estudiar i generar uns coneixements sobre un mateix fenomen tenint com a base el substrat biològic o tenint en compte els aspectes socials o, partint d'una metodologia o una altra, etc. El tipus de coneixement generat doncs no és universal i neutre, ja que parteix d'un punt de vista i d'una òptica concreta, d'uns plantejaments i unes pràctiques d'investigació específiques. En aquest sentit, els mètodes, com la deriva, obren i tanquen a la vegada possibilitats i potencialitats d'abordatge de certs fenòmens, formes de generar diferents tipus de coneixements. Així, les nostres pràctiques limiten en major o menor mesura el tipus de coneixement al qual podem accedir. En l'àmbit acadèmic, és imprescindible doncs reflexionar sobre aquestes pràctiques i sobre el mètode pel qual optem. La deriva ens permet conèixer un fenomen des de la vivència compartida, des la seva experiència d'aquest. Ens permet veure en acció com es desenvolupa una situació, com es donen unes determinades interaccions i com es construeixen uns discursos. El tipus de coneixement generat és un coneixement des de la pròpia vivència. En el cas de Precarias a la Deriva, la deriva que realitzen permet generar un coneixement o uns determinats conceptes per explicar la situació laboral d'un col·lectiu de dones des de les experiències i vivències compartides i des dels discursos que es generen en aquestes situacions. En el Raval, les persones investigadores i investigades participen, transiten i viuen conjuntament diferents escenaris i contextos del barri generant un tipus de coneixement que té també com a pilar aquesta vivència compartida. ====''Processos que legitimem amb la generació d'un cert tipus de coneixement''==== Com ja hem anat comentant, considerem que el coneixement no és neutre ni està absent d'esdevenir un instrument de poder. La generació d'un tipus de coneixement pot tenir conseqüències i efectes i pot donar peu a certs processos. Així doncs, les investigacions sovint proporcionen eines per legitimar certs sistemes, certes maneres de fer o d'entendre el món. En investigació és important reflexionar sobre quins processos legitimem amb la producció d'un tipus de coneixement per tal d'evitar processos no desitjats. Cal ser conscients i responsables amb les conseqüències que té la producció de certs coneixements, cal plantejar-se que estem fent quan estudiem certs fenòmens o quan divulguem certa informació o certs resultats. Aquesta reflexió és fonamental que es doni, sobretot en contextos acadèmics, ja que aquestes institucions estan legitimades i reconegudes socialment com a productores de coneixement vàlid, mancant sovint la crítica sobre el tipus de coneixement produït i atorgant-se així un elevat grau de poder en aquest àmbit. Per tant, és important reflexionar i ser responsables amb els estudis a realitzar. En el cas del Raval, per exemple, es problematitzen i es posen en qüestió constantment les pràctiques que realitzen, els rols que desenvolupen, les conseqüències de la seva investigació, la participació de les persones en certs contextos, etc. ====''Finalitats d'aquest coneixement''==== Les finalitats amb què es genera un cert coneixement o s'inicien uns estudis difereixen segons els àmbits. Les finalitats orienten en part la investigació, les pràctiques que s'hi teixeixen, les reflexions que se'n deriven, etc. En l'àmbit de les Precarias la finalitat de la investigació és generar nocions comuns d'un determinat fenomen per tal d'actuar políticament. Per elles, lo bàsic és obtenir aquest coneixement útil per tal de poder fer, per poder treballar en un sentit. Això explica en part que se centrin més en proporcionar eines per l'acció i no tan en reflexionar sobre qüestions metodològiques o epistemiològiques. En canvi, en el cas de l'estudi al Raval i de les investigacions que es duen a terme a nivell acadèmic les finalitats no es dirigeixen en general tan a l'acció (excepte els estudis que es realitzen per encàrrec d'una tercera entitat i que se centren en orientar a possibles millores o canvis), sinó que el que es pretén és generar coneixement per tal d'entendre millor un determinat fenomen a nivell teòric, per tal d'aprofundir en la seva comprensió. En ambdós casos però, sempre hi ha un marge d'incertesa sobre les finalitats per les quals es poden utilitzar els seus coneixements, sobretot a partir de la seva difusió i divulgació. Tot coneixement pot ser reapropiat per part de tercers per a finalitats diferents que per les quals va ser generat. La força de la perfomativitat permet la generació de noves significacions, la reapropiació de nous fins, que poden ser fins i tot contraris als originals. Així la reapropiació dels significats i símbols i la possibilitat de canvi en el poder que se'ls dóna a certs termes permeten una recontextualització en significats diversos (BUtler, 1997). Un exemple en són les diferents lectures que s'han fet dels textos i els discursos de Nietsche sobre el superhome. =='''Conclusions'''== Un cop arribats aquest punt, comentar tan sols que aquest treball ha pretès obrir petites reflexions sobre les implicacions ètiques i polítiques a tenir en compte al realitzar investigacions en l'àmbit de l'Acadèmia. Doncs creiem que tota investigació té implicacions d'aquest tipus i cal ser-ne conscients i reflexionar sobre aquestes, cal realitzar investigacions "políticament responsables". Nosaltres hem volgut partir del mètode de les derives per tal de fer aquesta reflexió. Cal dir que tot i que hem fet un anàlisi crític del pas de l'ús d'aquest mètode de la pràctica política a la pràctica acadèmica, creiem que segueix sent rellevant situar les derives en aquest l'espai acadèmic, ja que considerem que és un procediment que, no només ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó que, a més a més, també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el quale les consideracions de caràcter ètic i polític ocupein un lloc central i que ens en faciliti la seva incorporació. =='''Bibliografia'''== * Bassett, K. (2004) "Walking as an aesthetic practice and a critical tool: Some psychogeographic experiments". Journal of geography in higher education. Vol. 28 (3): 397-410. * Butler, J. (1997). ''Excitable speech. A politics of performative.'' London: Routledge. * Calderon, J. (2004) "Lessons from an activist intellectual: Participatory research, teaching, and learning for social change". Latin American Perspectives. Issue 134, 31 (1): 81-94. * Kusenbach, M. (2003) Street phenomenology. The go-along as ethnographic research tool. Ethnography, Vol. 4 (3): 455-485. * Malo, M. (2003) "Prólogo". A Revista Derive Approdi, Revista Posse, Precarias a la Deriva, Colectivo Situaciones, Grupo 116, Colectivo Sin ticket (eds.) Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid: Traficantes de sueños, 13-41. * Montenegro, M., Bosch, A., Cimarra, O.J., Farré, L.J., Furió, A., Gutiérrez, R., Martín, I., Navas, P., Pellicer, J.M., Pujol, J., Roda, M., Romera, J., Rota, L. y Vicens, C. (2005) "Investigar desde las Participantes: derivas y actuaciones". A Romay Martínez, J. y García Mira, R. (eds.) Psicología social y problemas sociales: epistemología, procesos grupales y procesos psicosociales básicos. Madrid: Biblioteca Nueva, 23-30. * Precarias a la Deriva (2003) "De preguntas, ilusiones, enjambres y desiertos. Apuntes sobre investigación y militancia desde Precarias a la deriva". A Revista Derive Approdi, Revista Posse, Precarias a la Deriva, Colectivo Situaciones, Grupo 116, Colectivo Sin ticket (eds.) Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid: Traficantes de sueños: 81-92. * Precarias a la deriva (2004) "A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina". Madrid: Traficantes de sueños. {{GFDL}} 2142 4955 2006-06-12T10:53:56Z 158.109.195.127 2143 4956 2006-06-12T15:08:37Z 158.109.195.131 LA COMUNICACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT I EL CANVI SOCIAL: idees principals. DESENVOLUPAMENT Per entendre la comunicació dins l’àmbit del desenvolupament, en primer lloc hem de parlar sobre aquesta darrera paraula. Desenvolupament és sinònim de creixement, evolució. Tot desenvolupament suposa un canvi i una direcció. En països i societats, es relaciona amb determinats nivells de benestar de la població. En la mateixa línia, trobem la paraula “progrés”, que té una íntima connexió amb evolució. En aquest punt, ens podem preguntar: “la humanitat ha progressat?” És una pregunta difícil de respondre, ja que és difícil jutjar si la vida humana s’està fent bé o no. Els exemples habituals, com els antibiòtics, la major higiene, els vols transatlàntics, o el correu electrònic, que en principi ens fan veure i creure que la humanitat ha progressat, són aplicables a la vegada només a un petit percentatge de la població mundial. Què passa amb l’altre 95% de la població? Un altre exemple típic és l’evolució de la medicina i, per tant, l’allargament de la vida humana. Tenim tractament per moltes de les malalties pròpies de món subdesenvolupat, però aquesta mateixa població no pot accedir a ells. D’aquesta manera, pels que veuen progrés, la majoria de la gent no compta. Un altre concepte molt relacionat amb el desenvolupament és la tradició. Es tendeix a pensar que en el desenvolupament la tradició queda fora, però en realitat no són termes dicotòmics, sinó que tradició i modernitat conviuen en tota societat i es reforcen mútuament. Amb el temps, s’ha consolidat un concepte de desenvolupament relacionat amb les formes de vida i producció occidentals. És a dir, el desenvolupament s’ha convertit en un procés on la cultura occidental constitueix tant el mitjà com la fita. El model de producció va ser Europa: Ciència i Capitalisme avançaven per camins paral•lels. En el segle XX, les ideologies més extenses, el capitalisme i el marxisme, tenien una concepció similar del desenvolupament; consideraven sobre tot la seva base econòmica i els patrons de creixement occidentals. Un exemple molt clar d’aquesta occidentalització del desenvolupament la trobem a Amèrica Llatina, ja que està plena d’episodis on Estats Units i països europeus han intervingut econòmica, política o militarment amb l’argument d’ajudar a implantar la democràcia, impulsar el desenvolupament i el progrés, contribuir en la lluita contra el narcotràfic o la defensa dels drets humans. Però, per altra banda, trobem la República Popular Xinesa, amb greus acusacions sobre violacions dels drets humans, però aliada comercial dels Estats Units. Així, veiem que les coincidències econòmiques uneixen en la globalització als diferents sistemes polítics. En conclusió, existeix una carrera desigual entre els països en desenvolupament i els països industrialitzats. L’error més gran que implica la concepció actual és que moltes vegades no té en compte que el desenvolupament ve des de dins, ha de ser endogen, des del punt de vista del país o territori en qüestió. Les primeres concepcions del progrés estaven molt lligades al desenvolupament econòmic i polític. Poc a poc, es va anar lligant més al desenvolupament humà, integrant aspectes socials i culturals. Per assolir aquest objectiu, hi ha hagut un alt ús i importància dels mitjans de comunicació. La comunicació és un ingredient indispensable en el disseny de qualsevol projecte de desenvolupament. LA COMUNICACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT La comunicació pel desenvolupament és un procés que implica la interacció dels mitjans de difusió, electrònics i no electrònics, i personals; així com recursos individuals, institucionals i materials, per a facilitar la consecució d’objectius en àrees com l’agricultura, educació, nutrició, planificació familiar, desenvolupament rural i altres camps connexos. El seu objectiu és promoure canals a través dels quals les tècniques, les formes de vida, les motivacions i les actituds del sector modernitzat poguessin ser difoses a altres sectors, els tradicionals. Els mitjans de comunicació han de contribuir a que les poblacions en desenvolupament puguin obtenir un nivell de vida millor del que tenen, que les poblacions adquireixen nous hàbits i deixin els que els hi són nocius, contribuir a la cuida del medi ambient, poder rebre informació sobre els progressos i noves tecnologies que els poden facilitar en el treball. Com menciona Murciano (1979), podem destacar tres factors que van contribuir al naixement de la comunicació per al desenvolupament: - Emergència en l’àrea internacional de noves nacions independents, és a dir, els països en camí al desenvolupament es trobaven en un marc on els països desenvolupats els oferien models de planificació econòmica, política i social inspirats en ells mateixos i que el podien servir per poder desenvolupar-se. - Problemes vinculats al desenvolupament econòmic, els països industrialitzats van poder integrar plans d’ajuda al desenvolupament dins de les seves polítiques de expansió econòmica. - Les ciències socials com a mitjà per intervenir en els processos socials, des de la perspectiva funcionalista, es considera que la societat és un sistema de conducta complex, i si es coneixen els seus mecanismes i processos, teòricament es pot intervenir per a modificar-ho, aquesta modificació és a través dels mitjans de comunicació. És a dir, les ciències socials funcionalistes van subministrar als organismes internacionals les propostes teòriques per elaborar programes d’ajuda al desenvolupament dels països emergents. D’altra banda, creiem que no podem oblidar la inversió realitzada per part d’organismes internacionals en projectes en els quals els mitjans de comunicació eren el suport de campanyes d’agricultura, salut... Organismes internacionals com FAO,USAID – Agència Internacional per al Desenvolupament dels Estats Units- Unicef, PNUD – Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament – van promoure durant els anys 50 i 60 una gran quantitat de projectes on s’utilitzaven els mitjans de comunicació per aconseguir un desenvolupament. Sorgiment de la Comunicació pel desenvolupament. La comunicació per al desenvolupament va sorgir entre la dècada de 1940 i 1950. Aquesta sorgiment va ser gràcies a tres iniciatives o programes de desenvolupament: - Les Radioescoles de Colòmbia; en la regió de Sutatenza (Andes), un programa de desenvolupament va fundar una emissora de ràdio amb la finalitat de fomentar la comunicació massiva educativa. El programa consistia en la creació i difusió de programes produïts per ells, per ser escoltats posteriorment en grups i veïns. - Les Ràdios mineres de Bolívia; un grup miner, fa apostar per la creació d’una xarxa de comunicació al servei de tots els ciutadans. A partir d’aquesta xarxa de comunicació les persones podien expressar les seves problemàtiques, inquietuds... - Extensió Agrícola, educació sanitària i educació audiovisual; entre els anys 40 i 50, i sota el patronat dels Estats Units, van sorgir programes de desenvolupament destinats a Amèrica Llatina en agricultura, educació i salut a través d’emissió d’informació de noves tecnologies i programes a les poblacions. En 1961, el informe denominat “els mitjans de comunicació en els països en desenvolupament” realitzat per la UNESCO es recomanava considerar el desenvolupament de les comunicacions com part imprescindible per aconseguir un canvi en la societat, aquest informe es basava en la correlació que hi havia entre els nivells de desenvolupament dels mitjans de comunicació i els nivells de desenvolupament econòmic i cultural, tant en els països industrialitzats com en els països en vies de desenvolupament. Els mitjans de comunicació. Material Imprès. Aspectes a Favor - La seva producció és relativament econòmica i senzilla. - Es pot utilitzar en diferents contextos i ambients. - És tracta d’un material que pot ser guardat i reutilitzat quan es desitgi. - La informació que conté pot ser adaptada a una regió específica sense que això suposi un problema. Aspectes en contra - Ús en grups població analfabeta. Televisió. Aspectes a Favor - És un mitjà de comunicació massiu. - La imatge en moviment i amb sons permet un alt nivell de informació. - Posseeix un gran prestigi i és un mitjà molt atractiu. Aspectes en contra - És un mitjà costós tant en la producció i en la recepció. - Tendeix a ser monopolitzada per grans grups d’interès a causa del seu prestigi e influència. - Els grups que la controlen difícilment ofereixen espais que no els hi són rentables. - És difícil adaptar a cada regió la informació que rebrà, a no ser que s’utilitzin estacions locals. - En molts llocs no hi ha la tecnologia necessària per aplicar aquesta eina. Ràdio. Aspectes a Favor - Té una ampla cobertura en àmbits rurals. - Producció i recepció relativament senzilles i econòmiques. - És un mitjà de comunicació massiu i amb una alta capacitat per poder difondre informació. Aspectes en contra - Requereix l’existència d’estacions emissores locals. - Degut a que es tracta d’un mitjà auditiu pot ser que es perdi informació. - La seva efectivitat està condicionada per la competència en el programa en què es troba immers degut a l’existència del gran nombre d’emissores que existeixen. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT Hi ha quatre teories de la comunicació pel desenvolupament, que explicarem segons el seu ordre de sorgiment. En primer lloc, explicarem la Modernització i la Difusió d’Innovacions, seguida de la Teoria de la Dependència i el NOMIC. En tercer lloc, la Teoria del desenvolupament alternatiu i la Comunicació Participativa i, en darrer lloc, la Neo-modernització i l’Especialització. 1. LA MODERNITZACIÓ I LA DIFUSIÓ D’INNOVACIONS. Aquets marc teòric va sorgir en ambients acadèmics entre el 1945 i el 1965. Segons aquest model, totes les societats passarien per etapes similars en el procés d’evolució fins a arribar a ser una societat moderna. Per poder arribar a aquest tipus de societat, les poblacions han de poder canviar les seves actituds tradicionals, per tant, el problema del subdesenvolupament es deu a l’endarreriment de les societats, les cultures locals i les estructures socials que són la essència de la societat. Un dels objectius fonamentals en el desenvolupament és eliminar la diferenciació que s’estableix entre els sectors rics i els pobres, que segons aquest paradigma són vistos com els sectors moderns i els tradicionals. Per poder-ho aconseguir, els passos que han de seguir aquest països, són trencar les barreres culturals tradicionals, democratitzar les seves polítiques, y fomentar el comerç i les inversions estrangeres. Aquesta situació es pot resoldre aplicant els sistemes econòmics i polítics d’Occident, les seves experiències històriques són un exemple a seguir per les societats en desenvolupament. Per tant ens trobem davant un model que considera el desenvolupament com un factor unidireccional, i que pot ser estimulat per factors externs i endògens, com la transferència de capital, tecnologia, l’experiència i les tècniques, d’una població a una altra. Un altre aspecte que hem de destacar d’aquest model, és el tipus de comunicació que defensa; ens trobem davant un procés de comunicació verticalitzat i centralitzat, és a dir, els mitjans de comunicació han d’estar sota el control de les classes modernitzades, les quals es troben educades sota els models occidentals i en llocs dirigents. L’objectiu d’aquest procés de comunicació és estimular i difondre noves pràctiques i possibilitats; així com, afavorir la mobilitat, el consum, la innovació. Aquest model ha rebut nombroses crítiques, entres les quals podem destacar el fet de no tenir en compte variables de caràcter històric, social, polític, econòmic i cultural de les societats en períodes de desenvolupament. Una altra crítica realitzada a aquest model, va encaminada a que la modernització d’una societat no ha de conduir a l’occidentalització d’aquesta, una societat pot arribar-se a desenvolupar a través d’uns processos i vies específiques i útils per a ella. Un exemple el podem trobar en Japó, aquest país ha conservat les seves tradicions i la seva cultura introduint els nous avenços tecnològics i culturals provinents d’occident. Finalment s’ha qualificat aquest paradigma com a una extensió del capitalisme provinent dels països desenvolupats, principalment dels Estats Units i d’Europa, és a dir, es considera aquest model com la continuació del model colonial, però sota el teló d’ajuda i col•laboració. Difusió de Innovacions La Difusió d’Innovacions és un àmbit d’acció específic del model de la Modernitat. Va tenir un certa apogeu en el tercer món durant la dècade de 1960. Inspirat en les teories evolucionistes i en els models econòmics liberals, la comunicació és vista com un procés unidireccional i vertical, i el públic com individus aïllats e indefensos pertaneixents a un conjunt que pot ser persuadida o manipulada. Relació entre modernització i comunicació, utilització dels mitjans de comunicació per a poder transmetre informació per obtenir un desenvolupament econòmic. Els principals elements en aquesta difusió són la innovació, que és comunicada a través de certs canals, durant un temps determinat, a un membre o sistema social. Una innovació és una idea, pràctica o objecte, com pot ser per exemple la tecnologia. 2. LA TEORIA DE LA DEPENDÈNCIA I EL NOMIC. La teoria de la Dependència va ser un corrent del pensament polític-econòmic que proposava una explicació del subdesenvolupament. Estava vinculada als postulats del moviment pel Nou Ordre Mundial de la Informació i les Comunicacions (NOMIC), sorgit a la dècada de 1970. El seu postulat principal diu que els països subdesenvolupats no poden aconseguir el desenvolupament econòmic mitjançant la implantació del capitalisme, ja que aquest requereix per la seva existència precisament àrees subdesenvolupades (fons de matèries primes i mà d’obra barata). Per tant, per a aquesta teoria, desenvolupament i subdesenvolupament estan interrelacionats, són dos aspectes d’un únic procés global. D’aquesta manera, el domini dels països avançats (centre) està relacionat amb el retard econòmic i social dels països subdesenvolupats (perifèria). És per això que el subdesenvolupament estructural dels països llatinoamericans és conseqüència del desenvolupament capitalista que es va introduir al període colonial. Per tant, els països subdesenvolupats donen suport als desenvolupats, de manera que el procés de desenvolupament ha de ser analitzat en termes de relacions entre regions. Finalment, la teoria afegeix que, seguint la mateixa línia, veiem que moltes de les causes del subdesenvolupament són externes a les nacions subdesenvolupades, tot i que estudis posteriors consideren també causes internes, com la distribució desigual de la riquesa, la ràpida urbanització i la vinculació entre capitals domèstics i internacionals. Davant aquest problema, la teoria proposa dues solucions: la primera surt de la premissa de que el progrés durader només pot assolir-se mitjançant la dissociació econòmica i cultural dels mercats mundials a través del creixement auto-sostingut i dóna com a solució el model socialista, ja que considera que amb el capitalisme s’aconsegueix major retard i pobresa. Un exemple n’és la política que ha adoptat darrerament Evo Morales, president de Bolívia, amb el comerç del petroli. La segona solució és nacionalista i parla d’un desenvolupament capitalista no subordinat als centres de poder. La Teoria de la Dependència ha rebut varies crítiques. La primera diu que la teoria assigna massa pes als factors externs per explicar el desenvolupament dels països. La segona, critica que el paradigma es centra en aspectes internacionals del desenvolupament, principalment en les relacions d’explotació entre països, sense oferir solucions concretes al problema. La tercera anuncia que al dividir el món entre centre i perifèria, la teoria no té en compte la classe interna ni les estructures productives dels països perifèrics. La quarta assegura que aquest model atribueix als països centrals i al capital internacional les causes de la pobresa i el retard, en lloc d’atribuir-ho a la formació de classes local. Una cinquena crítica diu que aquest paradigma ignora la productivitat en el treball com a punt central del desenvolupament econòmic. Finalment, les crítiques es queixen de que es tracta d’un model estàtic, incapaç d’explicar els canvis en les economies subdesenvolupades en el temps i també de que utilitza paràmetres econòmics i tecnològics però ignora consideracions culturals, estètiques, ambientals... Segons aquesta teoria, la comunicació d’informació, entreteniment, publicitat, capital i equips va des del centre a la perifèria. Tot i les seves limitacions i crítiques, la Teoria de la Dependència també ha tingut les seves aportacions. La més important és que al denunciar la dependència econòmica i cultural, va servir per crear accions polítiques antiimperialistes i contra el neo-colonialisme, com la creació del NOMIC. El NOMIC és un model de comunicació antiimperialista, a favor de la sobirania nacional i l’autonomia cultural. Una altra aportació important és que inspirà investigacions sobre el funcionament dels mitjans de comunicació com a afavoridors de la dependència i l’imperialisme cultural. La realitat actual és que la tesi dependentista pot explicar el retard dels països subdesenvolupats, sobretot quan considera també els factors interns (polítics, econòmics i culturals). Tot i així, el seu model de desenvolupament proposat, basat en el socialisme o en els nacionalismes, està destinat a fracassar en un món cada vegada més interdependent en allò econòmic i polític, i on la dinàmica capitalista segueix afavorint als països més rics en detriment dels més pobres. Per tant, es segueix necessitant un nou ordre econòmic més just i un nou ordre informatiu més equilibrat, sobre tot pels països en desenvolupament. 3. EL DESENVOLUPAMENT ALTERNATIU I LA COMUNICACIÓ PARTICIPATIVA. Les teories emmarcades sota el model del desenvolupament alternatiu i la comunicació participativa, sorgeixen del qüestionament als models de desenvolupament que fan èmfasis en paràmetres econòmics. Per aquest model la qualitat de vida de les persones i de les societats, va més enllà de l’àmbit econòmic i el benestar material. Aquest model de desenvolupament nega l’existència d’un model universal, cada país, regió i societat ha de ser definir les seves metes de desenvolupament i les formes d’obtenir-ho, basant-se en la seva ecologia, cultura... sense imitar programes o estratègies d’altres països. Un altre aspecte en què aquest model fa èmfasis, és que el desenvolupament d’una societat ha de ser concebut com un procés integral, multidimensional, ecològic, endogen, autosuficient, diferent d’una societat a una altra, és a dir, en lloc del increment del producte nacional brut com a meta universal del desenvolupament, la qualitat de vida de les persones en el seu objectiu principal. Per això s’han de satisfer les necessitats humanes, materials i no materials, començant amb la eradicació de la pobresa Les comunitats tenen la tasca d’identificar les seves pròpies necessitats, proposar mitjans per a resoldre i utilitzar forces satisfactòries. Els projectes de desenvolupament han de sorgir de cada societat, sustentades en els seus propis valors i expressar la creativitat i equilibri de les persones. Aquest paradigma teòric posa molt èmfasis en la participació dels individus, grups i comunitats de la societat on es troba implantat el programa de comunicació. Aquesta participació ha de ser activa, és a dir, han de ser les mateixes persones de les comunitats les que creïn, transmetin, desenvolupin i rebin la informació transmesa pels canals de comunicació; per tant, ens trobem davant d’un models de comunicació horitzontals i descentralitzats. La mateixa comunitat ha de poder escollir aquella informació que ha de ser difosa pels seus similars, així com les canals que creuen que són més adequats. Per poder portar a terme aquests programes, s’ha de poder formar a la població perquè pugui desenvolupar de forma òptima les tasques de difusió d’informació. També és important destacar que els mitjans de comunicació que són utilitzats, han de ser senzills i econòmics, ja que han de ser utilitzats i desenvolupats pels mateixos membres de la comunitat. La principal crítica que s’ha realitzat a aquest paradigma teòric, fa referència a que no té en compte als mitjans de comunicació de masses i a les noves tecnologies de la comunicació ja existents. Aquest model teòric, potencia els canals de comunicació creats especialment pels programes de desenvolupament, però ignora els canals ja existents. 4. LA NEO-MODERNITZACIÓ I L’ESPECIALTZACIÓ. En el present, els mitjans de comunicació segueixen sent considerats elements que poden contribuir al desenvolupament. Ens trobem, avui dia, davant un impressionant desenvolupament tecnològic, que està present en cada vegada més objectes i processos. Les tecnologies vinculades a la informació i les comunicacions són el motor i un element omnipresent en els països industrialitzats, que, paral•lelament, estan assolint cada vegada majors nivells de productivitat, riquesa, educació, ciència, benestar material... El nou paradigma de desenvolupament és la Neo-Modernització. Com la Modernització, es basa en un desenvolupament econòmic de tipus liberal capitalista i dóna una gran importància a l’adquisició i desenvolupament de tecnologies de la informació i la comunicació, dins del context de la globalització. Per tant, per entendre el paradigma actual del desenvolupament, hem d’entendre què és la globalització. Significa la liberalització dels mercats nacionals i mundials, sota la creença de que les corrents lliures de comerç, finances i informació produiran el millor resultat pel creixement del benestar humà. Així, és un procés de canvi que col•loca com a valors primaris les innovacions científiques, tecnològiques, socials, econòmiques, polítiques i culturals, per assolir progressivament majors nivells de productivitat, salut, ingressos, consum, participació política i pluralisme cultural. La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola la defineix com "la tendència dels mercats i les empreses a estendre's assolint una dimensió mundial que sobrepassa les fronteres nacionals". D’altra banda, Wikipedia, l'enciclopèdia d’Internet, diu que és “el procés pel qual la creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món unifica mercats, societats i cultures, a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques que els donen un caràcter global. Així, els mètodes de producció i de moviments de capital es configuren a escala planetària, mentre els governs van perdent atribucions davant el que s’ha denominat la societat en xarxa”. La Neo-Modernització també postula que tradició i modernitat no són mútuament excloents, sinó que es necessiten i s’interrelacionen. També considera que hi ha múltiples patrons de desenvolupament i que s’ha de parar especial atenció a les condicions externes que poden incidir en aquest. Finalment, postula que som testimonis del naixement d’una societat post-industrial: la societat de la informació, on la nova font de poder és la informació i el coneixement. Com totes les teories, la Neo-Modernització també ha rebut les seves crítiques. És cert que la Modernització millora la qualitat de vida en aspectes com la salut, l’educació, el transport, les comunicacions i els serveis, però ho fa a costa de destruir els coneixements i les cultures tradicionals, de contaminar l’ambient i d’esgotar recursos naturals i espècies animals. D’altra banda, la realitat mostra que la Neo-Modernització no admet els perills de les tecnologies de la comunicació: no poden deslligar-se de la societat on neixen, estan repartides de manera desigual, no són neutrals (depenen de decisions polítiques, donen prioritat a continguts a costa d’altres), no sempre contribueixen a millorar els continguts dels medis... Cal tenir clar que ni la ciència ni la tecnologia generen desenvolupament per si mateixes. Per exemple, les xarxes que transporten informació sobre avenços científics serveixen per a aprendre a fer explosius casers. Un altre exemple és que els mateixos virus que s’usen per fer vacunes es poden utilitzar com a armes químiques. És a dir, és l’ús que se’n faci, i no la tecnologia en si mateixa, el que determinarà que serveixi o no per al desenvolupament social. A més, les desigualtats socials impedeixen l’aprofitament equitatiu de les tecnologies de la comunicació i aquestes no aconsegueixen altra cosa en molts casos que ressaltar les diferències i distàncies socials, entre els diferents països i regions i, fins i tot, a l’interior de cada un d’ells. Tornant al tema d’Amèrica Llatina, l’actualitat mostra que l’estratègia sobre comunicació pel desenvolupament més adequada per a aquesta regió és la proposada per la Unesco, ja que promou l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació considerant tant les seves possibilitats com els perills que tanca, en funció de la democratització de la societat, des d’una perspectiva local i global. La gran majoria d’aportacions que hem rebut fan referència a aquest últim punt del text. Ens hem adonat que per la gent és molt més temptador analitzar la situació actual que estem vivint i no remuntar-se a teories o situacions anteriors. El tema que més interessa als estudiants de l’assignatura és la globalització. Dins de les seves contribucions, hem trobat que el concepte de globalització pot ser analitzat com a fenomen, i també com a teoria de desenvolupament. Com a fenomen, implica que existeix cada vegada un major grau d’interdependència entre les diferents regions i països del món, en particular en les àrees de relacions comercials, financeres i de comunicació. Com a teoria de desenvolupament, pretén augmentar el nivell d’integració entre les diferents regions del món, per tal que augmentin també les condicions socials i econòmiques dels països. Totes les diferents definicions que donen coincideixen en que els sistemes de comunicació són bàsics per a la globalització. Una diu: “Els mitjans de comunicació tenen el seu origen en la constitució de la modernitat i, vinculats a les classes emergents, han tingut un protagonisme fonamental en el desenvolupament de l’escenari de mediació on assenta les seves bases la societat capitalista. La indústria de la comunicació participa d’una manera activa en la construcció de la globalitat. Està implicada en el procés d’interconnexió econòmica, política i cultural que fa possible la globalització”. En efecte, globalització i comunicació semblen ser termes inseparables. En aquesta unió trobem vàries contribucions amb un clar posicionament crític cap a la globalització. Aquesta, és entesa per un gran sector d’estudiants com una imposició d’uns models d’economia i comunicació des d’una petita part del món a la resta. Molts la defineixen a arrel de les paraules de Bauman, un important sociòleg contemporani, que postula que les claus per entendre-la són el sentit i el poder i que allò que la caracteritza és la mobilitat i la llibertat de moviment del capital. “Té raó Bauman al dir que la globalització globalitza als rics però localitza als pobres”. En aquest punt, els mitjans de comunicació es poden veure com a resultats positius de la globalització, o bé com a culpables de que aquesta es pugui dur a terme. La majoria d’alumnes es posicionen cap a la segona premissa. Són molts els que pensen que la introducció de nous mitjans de comunicació en països subdesenvolupats només demostren la necessitat de control i dependència que volen crear els països capitalistes en aquests territoris. Pensen que el progrés no pot néixer de la dependència amb països desenvolupats. A més, moltes persones asseguren que la comunicació està sotmesa a una gran manipulació, i que la comunicació ràpida i estesa per tot el planeta és incontrolable, no es pot verificar, i és per això que hi ha una majoritària tendència a acceptar-la. En conclusió, es veu que la globalització a través dels mitjans de comunicació comporta dependència, manipulació i control. Altres estudiants afegeixen que la globalització comporta també una important pèrdua de les diferents cultures del món. EXEMPLES. Els exemples que hem trobat i que han estats mostrats en la nostra exposició són tres, molt diferents entre si. Això sí; tots van a favor de la comunicació pel desenvolupament, entesa com a mitjà per a aconseguir el progrés dels països desenvolupats. El primer, es tracta d’un vídeo d’una escola situada en un poble rural d’Uruguai, on gràcies a un projecte del Banc Interamericà de desenvolupament, s’hi van instal•lar ordinadors amb Internet. El vídeo mostra l’alegria dels nens, dels mestres i dels pares, i deixa veure com gràcies a Internet aquests nens i nenes poden ampliar els seus horitzons d’aprenentatge. El link és: www.iadb.org/news/videos.cfm?language=SP. Un segon exemple que presentem presenta un programa d’integració que es porta a terme en a Chile. Sota les directrius d’un programa d’integració anomenat “Origenes”, es va crear una sèrie de vídeos i material audiovisual amb la intenció de poder mostrar com diferents iniciatives tenien com a objectiu fomentar la integració dels membres de la comunitat “Mapuche” a la societat Chilena moderna. En aquests materials, és mostra el resultat de diferents programes, i van ser creats per poder difondre els programes de desenvolupament. http://www.origenes.cl/multimedia.htm D’una de les contribucions hem pogut extreure un exemple molt diferent als nostres. Es tracta de la comunicació pel desenvolupament a Guatemala. L’hem escrit quasi tot degut a la claredat amb que exemplifica la relació entre un país subdesenvolupat, la globalització i els mitjans de comunicació. L’exemple explica que aquesta proposta suggereix incrementar l’impacte educatiu de programes de desenvolupament introduint les noves tecnologies i models d’ensenyament propis dels països desenvolupats. Però afegeix que hi ha països on aquesta proposta és molt difícilment aplicable degut a que l’estat del sistema educatiu és de per si deficient. A Guatemala, diversos factors contribueixen a la precarietat i la poca popularitat de l’educació, tant primària com secundària. En aquest cas, la proposta de “Desenvolupament Alternatiu i la Comunicació Participativa” és l’alternativa més viable, tot i que continua sent difícil d’aplicar. També és l’alternativa més respectuosa amb les cultures de les diferents comunitats. El text també afegeix que entrar en la cadena de la globalització, les noves tecnologies, el progrés...no ha de ser necessàriament la millor solució per als països subdesenvolupats. El problema és que el no inserir-te significa ser-hi inserit però sense gaudir dels avantatges. Guatemala pateix els efectes negatius de la globalització. La incapacitat de reacció que té en l’actualitat davant les diferents adversitats té font en diversos factors. Les causes internes són la pobresa, l’analfabetisme i la precarietat laboral. Guatemala és un dels dos països més pobres de la regió iberoamericana. És majoritàriament rural i té un repartiment de la terra molt desigual. Els nivells de pobresa augmenten. L’alt percentatge d’analfabetisme explica la major part dels problemes actuals. Al ser els salaris molt baixos, la col•laboració infantil és considerada essencial i el sistema educatiu no és realment obligatori ni gratuït. A la vegada, la subocupació impedeix la rendibilitat, i la dedicació a una tasca fixa impossibilita que s’adquireixin destreses i habilitats pel seu desenvolupament rentable. A més, el sistema educatiu és ineficaç, ja que els mestres no compleixen laboralment, i falten infrastructures i personal. A més, la quarta part dels alumnes pertany a una ètnia indígena de la qual els mestres no en coneixen l’idioma. Però a Guatemala també se li afegeixen causes externes que la fan incapaç de reaccionar i organitzar-se. La globalització ha fet que es desplacin indústries a zones de menor cost laboral, com Guatemala. També ha imposat nous models educatius i necessitats normatives, a on sobretot en les zones rurals hi ha escassetat de llibres i material escolar bàsic. Aquest fet ha creat encara més desigualtats socials i econòmiques dins del país, ja que aquells amb recursos poden aprofitar l’entrada del progrés, formant-se i creixent econòmicament, a costa d’aquells que no tenen recursos per adaptar-s’hi. A Guatemala hi ha un altre fenomen, anomenat Monopoli informatiu. Els mitjans de comunicació provoquen la continuïtat d’aquesta estructura disfuncional i, a la vegada, degut a la precarietat de recursos educatius, hi ha una falta de preparació social. Aquesta falta de preparació es converteix en una incapacitat crítica d’allò que es mostra als informatius o en una impossibilitat per introduir-se en el món dels mitjans de comunicació. Això permet que els mitjans imposin normes de conducta i instal•lin el conformisme social, canalitzant actituds. Aprofitant la incultura, la informació modela comportaments al estar mediatitzada per poders polítics estatals o privats ideològics. Els mitjans de comunicació cometen una imposició ideològica, mitjançant espirals de silenci, maneres d’explicar i seleccionar la informació, manipulant les imatges... D’altra banda, els mitjans, ni estructuren la vida social ni regeneren coneixements. Així, gaudeixen d’una situació privilegiada, sense oposició a la difusió de valors o imatges públiques, sense contrapropaganda... En conclusió, en una societat com la de Guatemala, aplicar el mètode globalitzador és contraproduent i va en contra de les necessitats existents. En les societats industrialitzades les noves infrastructures de comunicació descarreguen feina, proporcionen majors quotes de llibertat i flexibilitat social i introdueixen noves formes de relació social. A Guatemala la dinàmica és a la inversa. Altres programes de comunicació pel desenvolupament, són per exemple el programa Mahawelli Ganga en Sri Lanka, en el que es va instal•lar una emissora de ràdio que tenia com a objectiu proporcionar a les comunitats un canal de comunicació per poder intercanviar informació sobre el projecte de desenvolupament que s’estava portant a terme. A través d’aquests canals de comunicació les iniciatives, accions, experiències entre els membres de les comunitats podien ser transmeses de forma ràpida i sense interferències. Un segon projecte que ens agradaria destacar, és el projecte PRODERITH (Programa de Desenvolupament Rural Integrat per al Tròpic Humit); sota les directrius del Banc Mundial, el Govern Mexicà i la FAO, es va crear una sèrie de material audiovisual sobre les tasques que es portaven a terme en diferents zones de Mèxic. Aquests materials, eren reproduïts a les diferents comunitats de forma conjunta per fomentar el diàleg e il•lustrar les diferents pràctiques que es portaven a terme en regions específiques i que també es podien aplicar a altres zones. CONCLUSIONS Els mitjans de comunicació són una eina fonamental pel desenvolupament global. A través de diferents canals de comunicació es pot transmetre informació d’una forma ràpida i que serà rebuda de forma òptima. Ara bé, hem de tenir en compte les diferents tècniques, mètodes i tecnologies que es poden utilitzar per poder portar a terme aquesta comunicació. Amèrica Llatina ha set el blanc de nombrosos projectes de comunicació pel desenvolupament; alguns han set un èxit com és el cas del projecte PRODERITH en Mèxic, però també nombrosos fracassos com és el cas del programa o Pla de Chontalpa, també desenvolupat en les regions de Mèxic. La comunicació pel desenvolupament es va crear sota la idea de fomentar el desenvolupament rural de les diferents comunitats a través de la seva participació activa, per tant, s’intenta crear un canvi d’actitud als destinataris del programes de desenvolupament. I és amb aquesta idea amb la qual hem de poder analitzar el programes que s’han portat a terme; no tots els plans de desenvolupament tenien aquests objectiu, sinó que solament intentaven expandir el model consumista, ara bé, no podem oblidar que hi ha nombrosos projectes de comunicació que han contribuït a millorar la qualitat de vida de moltes persones i comunitats. D’una de les contribucions hem extret dues preguntes que ens han semblat d’allò més interessant. La primera diu: “Com podem aconseguir que aquest saber que circula per tot arreu i crea noves riqueses, sigui beneficiós per tots, en lloc de produir formes noves i extremes d’exclusió i marginació?” I la segona diu: “Com podem aconseguir, tanmateix, que en aquest univers d’intercanvis d’informació, coneixements, signes i símbols, tots els individus siguin a la vegada receptors, remitents i productors? No podem oblidar que els mitjans de comunicació poden funcionar com una eina més en els desenvolupament de les diferents societats, ja que cada cop, aquests mitjans de comunicació estan més presents entre els procés de comunicació. BIBLIOGRAFIA - Ferrer Escalona, A. Periodismo Científico y Desarrollo. Una mirada desde América Latina. Tesis Doctoral. - Murciano, M. El caso Europeo. Globalización y políticas de comunicación regionales. 1998. Comunicación. Caracas. - Lopez de la Roche, F. Las ciencias sociales y la formación de comunicadores. 1997. Signo y Pensamiento (31) Bogotà. Pontificia Universidad Javeriana, Facultad de Comunicación y Lenguaje. - http://www.alejandria.cl/ - http://ares.cnice.mec.es/informes/13/contenido/45.htm - http://www.origenes.cl/multimedia.htm - http://dgtve.sep.gob.mx/tve/red_edusat/TVeducativa/in_tv.htm - http://www.fao.org/documents/show_cdr.asp?url_file=/docrep/T1815S/t1815s01.htm 2144 4957 2006-06-12T15:53:45Z 158.109.195.111 la importancia de la imatge i dels seus elements en la realitat social i individual, les teòries que en parlen i algunes exemples i links a imatges que són representatives '''1. INTRODUCCIÓ''' Les imatges tenen una carga significativa tan gran, que a vegades, per si soles arriben a perfeccionar un missatge, aconseguint que es pugui prescindir de les paraules a la hora de posar en funcionament qualsevol acte de la comunicació. Lo visual ens impacta més perquè ens dóna una noció més directe, ens aporta un coneixement contigu i global. Per altra banda, mentre les possibilitats d' expressió escrita tenen un nombre fix i limitat de signes (no de significats), les possibilitats visuals presenten una iconografia infinita de components. Per tant, la imatge és universal, en el sentit que la imatge arriba a tot el món independentment de la cultura mentre la paraula no. També, la imatge la veiem tota al mateix moment i en canvi la pàgina no. Potser la imatge propicia més els camins més pròxims de l’emotivitat i per això ens impacta més i la percebem com a més propera a nosaltres que la paraula. Doncs, en aquesta última no existeix contemplació sensual, sinó que se la rebutja o l’accepta. En la imatge, en canvi, totes les percepcions són successives, amb diverses velocitats, que per moments dóna la impressió de simultaneïtat. També, els principis comunicatius a través de la imatge superen en temps al llenguatge verbal. Van començar fa molt més i, per tant, depenen d’una sèrie de funcions cerebrals més desenvolupades, més assolides al pensament abstracte. '''2. ELEMENTS DE LA IMATGE''' 2.1 La llum Tècnicament la llum és una radiació electromagnètica, per tan una forma d’emissió d’energia amb propietats elèctriques i magnètiques que es propaga a través d’un medi com pot ser l’aire, l’aigua o el buit, l’espectre visible de la llum és el conjunt de radiacions electromagnètiques a les quals l’ull humà hi és sensible. La llum és un element clau en la composició d’una imatge, fins el punt de que tot i que sembli evident, sense llum no hi ha imatge. La llum es determinant en el significant de la imatge: - posa en evidència algunes coses la llum serveix també per: - expressar sentiments I emocions. - Crear atmosferes. La llum és utilitzada o per representar la realitat o per crear efectes diversos Per crear aquests efectes s’utilitzen diferents recursos tècnics com per exemple: Contrallums: on es destaca la silueta Llum frontal: que elimina les ombres Llum lateral: que dons una sensació de volum Llum alta: que en un rostre li dóna unes ombres inadequades, deformant-lo. Llum baixa: que inverteix les obres I dóna un efecte amenaçador. La il•luminació per si sola pot modificar el significant de l’objecte representat atribuint-li propietats I qualitats que no té. “ La llum representa un paper fonamental en la dialèctica realitat-irrealitat del missatge representat y estarà en funció del que es vulgui expressar i de com es pretén comunicar.” 2.2 El color El color destaca la seva presencia quotidiana en tot el que rodeja l’home, els trobem tant en objectes de creació humana com en la natura. Des de les etapes més primerenques de la cultura humana, l’home va fer us conscient i variat del color, el va aplicar sobre les superfícies rocoses de les cavernes i inclús sobre la pròpia pell. S’ha teoritzat molt sobre el color, els colors han servit a l’home per a transmetre els seus sentiments, emocions i estat d’ànim. Han estat i són un vehicle d’expressió i de comunicació amb els altres. Però l’ús del color per a indicar o ressaltar alguna cosa en concret no és aleatòri. Cada color s’identifica amb un sentiment, una sensació, un estat, de forma arbitrària i convencional, i també depenent de la cultura. Els colors denoten i connoten. Les tres propietats fonamentals del color són: La TONALITAT: que es la variació qualitativa del color La SATURACIÓ: que es la puresa del color, la força. (per disminuir-la s’hi afegeix blanc) La LLUMINOSITAT: capacitat que el color del pigment té per reflectir la llum blanca incandescent. (per modificar-la s’hi ha d’afegir negre, augmentar-ne la proporció) FABRIS i GERMANIS conclouen en els seus estudis que el color fa sobre la persona que l’observa una triple acció: - impressiona: crida l’atenció de l’observador - expressió: cada pigment expressa un significat y provoca una emoció - construcció: adquireix valor de símbol, capaç de construir per si sol el llenguatge comunicatiu d’una idea. I aquest “triple poder” expressiu és utilitzat en la composició estètica per crear harmonia i contrast. “L’harmonia es l’ordre en al qual s’estableix entre els valors cromàtics d’una composició d’acord amb determinades proporcions entre tonalitat y superfície” Segons els mateixos autors (Fabris i Germanis) són set les principals formes de contrast, considerades en general com bons mitjans d’expressió cromàtica harmònica : de tonalitat, contrast de blanc i negre, de saturació, de superfície, contrast simultani, entre colors complementaris, contrast entre tons calents i freds. [[Imatge:http://www.fotochepassione.com/Fontana-PaesaggioImm.2000.jpg.jpg]] Hem escollit aquesta fotografia de Franco Fontana ja que la considerem altament representativa pel que fa al manteniment de l’harmonia en les imatges. Suposem, gairebé assegurem que, aquesta és agradable de veure per tothom i això és justifica de la següent manera: 1. hi ha contrast entre colors complementaris. 2. hi ha contrast entre tonalitats, deixant que les fredes “tanquin” les calentes. En la següent fotografia de l’autor Mapplethorpe, veiem un contrast de blanc sobre negre, també podem percebre una harmonia, un equilibri. Aquest fet és degut al fet de que els dos colors són oposats i per tant al combinar-los és crea un equilibri. Seria com fer una suma de forces iguals, cadascuna en un sentit. [[Imatge:http://www.bsd405.org/teachers/moodiej/photowebQuest/webQuest%20images/mapplethorpe_calla.jpg.]] Cada persona reacciona de forma diferent davant estímuls cromàtics similars, però existeixen algunes convencions, com per exemple - Associar el vermell i el taronges a la calor. - Els verds i blaus al fred. - Els colors clars provoquen la sensació d’amplitud - Els foscos limiten la percepció i fan que els espais semblin més reduïts. Simbòlicament, el blanc i el negre, amb les seves gradacions de gris, són els colors de la lògica i de lo essencial: la forma. - El blanc, com el negre, es troben als extrems de la gamma dels grisos. Tenen un valor límit, i freqüentment extrems de brillo i saturació, i també un valor neutre (absència de color). El blanc pot expressar pau, solejat, feliç, actiu, pur i innocent; crea una impressió lluminosa de buit positiu i de infinit. El blans és el fons universal de la comunicació gràfica. - El negre és el símbol del silenci, del misteri i, en ocasions, pot significar impur o maligne. Confereix noblesa i elegància, sobre tot quan és brillant. - El gris és el centre de tot, però és un centre neutre i passiu, que simbolitza la indecisió i la absència d’energia, expressa dubte i melancolia. A més cal tenir en compte que dins la nostra societat de consumició, ja tenim preestablert, tal i com es va comentar al campus virtual, els colors amb els quals hem de vestir-nos de tal manera que, ja hi ha una interiorització social del colors amb els quals ens hem de vestir quan fa fred i dels colors amb els quals ens hem de vestir quan fa calor. A més cal tenir en compte també la temperatura del color, que es un manera de mesurar el color de la llum (qualsevol font de llum té una dominant de color); per mesurar aquesta coloració s’utilitzen els graus Kelvin, així la llum d’una espelma té una temperatura de color de 1300º kelvin, una bombeta de casa de té una temperatura de 2800º kelvin i una llum de dia de cel clar, té una temperatura de color de 9000-10000º kelvin. 2.3 Els plans i els angles Qualsevol imatge representa una part de la realitat i pot mostrar persones objectes i espais; en el llenguatge cinematogràfic, com en el televisiu, el missatge audiovisual està estructurat en plans, que s’agrupen en escenes que s’agruparan en seqüències ordenades. Els diferents punts de vista, la duració de cada pla i per tant la duració de cada seqüència determinen el ritme de l’acció. L’enquadrament que es faci determinarà el camp de visió i el grau d’aproximació de l’espectador respecte el motiu; per tal que el text individual sigui coherent és fonamental combinar el enquadres. Els plans s’identifiquen segons la part de la figura humana que enquadren. Els plans generals son informatius i serveixen per mostrar una localització concreta i situar l’espectador. Els plans mitjans (veiem exemples a continuació) permeten relacionar els personatges donar una visió més objectiva de la realitat; són més expressius que els informatius ja que donen aspectes més concrets de la realitat. En un pla americà o pla ¾, es veuen ¾ parts del cos de la persona, normalment fins als genolls tal i com podreu veure en la fotohgrafia el link a continuació, el pla americà que enc proposa Joan Colom, es invertit, on no es veu des de la cara fina als genolls sinó que es veu des dels peus fins a l'espatlla. La il•luminació també és molt important, pot ser directa, deixant veure així unes ombres molt marcades i remarcant les impureses de la pell o difusa, fent que la pell quedi molt més apelfada i fina, aixó s'aconssegueix posant un focus directe però tapat, el que també acostumen a denominar-se focus de llum difusa. [[Imatge:http://www.lukor.com/literatura/05050706.jpg.]] Els plans curts són usats per a la televisió i sobretot per a la publicitat i en els videoclips. Pel que fa als angles també n’hi ha tres de fonamentals: el normal, el picat i el contrapicat. Normal: la càmera està a l’altura del pit Picat: des de dalt, tendeixen a reduir el impacte d’un element, però aporten una visió clara de l’acció. Contrapicats: fan l’efecte de que les persones són més fortes i imponents. '''3. TEORIES DE LA IMATGE:''' Comencem amb alguns autors que es van interessar en el tema: 1974. Louis Porcher, a la seva obra Escola Paral•lela, va posar en evidència el desfase que existia entre la cultura audiovisual i la del llibre dintre l’àmbit escolar. 1969. Richaudeau, defensa la il•lustració en detriment de la fotografia per a mostrar en un manual escolar una simple senyal de trànsit (per exemple), a més de donar importància a que aquest tipus de informació arribi al professorat, que generalment té poca experiència en tractament de imatges i la utilització didàctica d’aquestes. Aquests, posen en evidència la falta de cultura audiovisual en les escoles, ja que es dóna per suposat que al ser un format que entra per la vista tots estem preparats per a entendre-ho, quan en realitat som analfabets en aquest camp. • Fins a quin punt son les coses que donem per suposades, enteses i normals les que més ens afectes i en les que menys atenció posem a l’hora d’entendre’ns? Com les imatges afecten i influeixen a crear això? 3.1 El text audiovisual Sunzunegui (1995) defineix el concepte de text “com una seqüència de signes que produeix sentit” Significant (en el pla de la expressió) Signe Significat (en el pla del contingut) El text es composa d’un conjunt coherent de signes que s’interrelacionen en un determinat espai. Lotman y Calíbrese afirmen que les novel•les, els diaris, les fotografies, els quadres i els programes de televisió poden ser estudiats com a textos. Metz introdueix la noció de text com un corpus d’anàlisi. Bathes utilitza la fotografia de premsa per a identificar dos nivells en el text: l’icònic (la fotografia) i el verbal (el subtítol de la fotografia. Vilches reconeix la complexitat d’anàlisi de la imatge en moviment, que generalment està acompanyada d’altres substancies expresives. Signes i capacitat de representació La imatge és un signe icònic, mentre que la paraula (escrita o parlada) és un signe simbòlic. La capacitat de representació de la imatge o signe icònic es basa en la semblança entre el significant i el significat, mentre que entre signe simbòlic i el seu significat no existeix una relació directa, però si un codi purament convencional i arbitrari. Imatge signe icònic semblança entre significant y significat Paraula signe simbòlic codi icònic. Codi icònic: procediment que fa correspondre a un conjunt de vehicles gràfics les unitats pertinents de un sistema semàntic que depèn d’una codificació precedent de la experiència perceptiva. Pierce (1962) afirma que “un signe és icònic quan pot representar el seu objecte por via de semblança” Tipus de semblança (segons M. Black): - Per comparació: comparar en la presència dels objectes. Per exemple quan mirem els dibuixos de les flors d’un jardí en la placa i les comparem amb les que tenim davant per a identificar-les. - Per record: quan un dels objectes està absent. La semblança es dóna amb el record que tenim de l’objecte, persona, etc.. que veiem a la imatge. - Per confrontació: com en el cas del delinqüent que és reconegut a través d’una fotografia o un dibuix. - Per analogia: quan es compara part amb part, com comparar el vermell de la sang amb el vermell de la bandera nacional. Eco (1977) proposa que les imatges siguin estudiades com a textos visuals. Tres nivells d’interpretació: - Denotatiu: és unívoc, és aquell que a través dels mecanismes de la percepció es limita a identificar els objectes. - Designatiu: ofereix la capacitat de transmetre alguna cosa, és a dir, posseeix una capacitat heurística o creativa per a enfortir els processos de comunicació persuasiva - Connotatiu: al reconeixement de les imatges dels objectes se li afegeix la interpretació influenciada per convencions culturals i vivències culturals de cada receptor. Parts del text audiovisual: - Text visual: format per imatges fixes o en moviment. - Text gràfic: correspon a les manifestacions escrites que apareixen en la pantalla. - Text sonor: constituït per paraules, música i sorolls. 3.2 La fotografia La fotografia com a qualitat explícita de expressió visual es val d’imatges que es constitueixen en signes visuals, configurats des de un entramat semiòtic per significants o signes plàstics i significats o signes icònics. Les fotografies poden ser comunicades a través del llenguatge i aquí pren un paper important la retòrica, ja que ofereix varies possibilitats d’aplicació, on l’ingeni i la utilització de les seves capacitats estètiques (disseny), tècniques (instruments tecnològics), culturals (reflex de les pràctiques socials) i argumentatives (qualitats narratives) són les claus del seu sentit creatiu. Si prenem com a exemple el cas del fotògraf Chema Madoz, podem observar que els seus treballs obeeixen a una retòrica basada en el us de les imatges com a signes en sentit plàstic, és a dir, com a simples significants on no intervé el seu significat finalista sinó que la conjunció de dos o més objectes, vistos com a significants poden procedir a crear un significat nou. En el procés d’articulació d’aquesta imatge intervenen diferents processos d’intercanvi de sentit, donat que els elements han sofert alteracions (en la manera de col•locar-los), permutacions (plantes per pedres), addicions (ha estat necessari col•locar dues pedres per a generar l’efecte de un cactus) e inclús supressions (no ha fet falta explicar que les pedres són cactus mitjançant cap missatge adjunt). De tots aquests processos enumerats se’n ocupa la retòrica, com a estratègia que serveix per a articular els significats profunds del missatge, però també, com s’ha pogut comprovar, per a establir processos de creativitat. La retòrica aplicada a la fotografia, estudiarà, en base als procediments lingüístics, les claus de denotació, designació i connotació dels missatges a través de una sèrie d’enclaus on intervenen una sèrie de figures retòriques aplicables a cada cas d’anàlisi i construcció visual. 3.3 El retoc digital Amb el sorgiment de noves tecnologies i amb el gran avenç de la fotografia digital, està canviant també el tractament de la imatge. Així, antigament, quan es volia impactar l’espectador a través de la imatge s’usaven més tècniques d’enquadrament de la imatge, mesurant el pla i l’angle de la fotografia, la saturació i el contrast de la mateixa… mentre que, la fotografia digital actual directament manipulant la imatge, ara, la imatge que veiem ja no és una reproducció tan fidel de la realitat com ho era la fotografia. Amb aquesta nova tècnica podem crear imatges que no existeixen a la realitat però que tenen el mateix efecte de veracitat que una imatge d’una realitat autèntica. 3.4 La secció Àuria. Fent la bisectriu a un quadrat i afegint-hi a aquest la part resultant obtenim el rectangle àuric (secció àuria), amb la que obtenim el número d’or. Número d’or = 1,618. proporció donada entre els costats més llargs i els més curts de un rectangle. Aquestes proporcions van ser estudiades ja en la època dels grecs i van ser utilitzades tant per a la construcció com per a la escultura. A més, s’han trobat en la natura molts exemples en els que trobem aquesta proporcionalitat, com en cargolins, o en el mateix cos humà, tal com va dibuixar Da Vinci. Avui en dia, en la vida quotidiana també trobem aquestes proporcions, com en paquets de tàbac o targetes de crèdit. La divisió del rectangle d’or en nou parts és utilitzada com a referència en la composició dels elements visuals. Segons aquesta teoria el punt que primer veiem és el primer i el que veiem l’últim és el quart. Però aquesta teoria de lectura de la imatge està bastant desfasada. Teories més recents afirmen que els punts que més ens criden l’atenció i els primers que veiem són el primer i el quart, ja que seguint l’ordre en el que llegim els textos escrits són els que tenen més pes per a nosaltres, ja que són els punts primer i últim en els que fixem la vista al llegir. Això és una qüestió totalment cultural, ja que per als japonesos que tenen un sistema d’escriptura invertit al nostre els punts que veuran abans són el segon i el tercer, i per a ells la diagonal anirà al revés. '''4. ELEMENTS DE LA NARRACIÓ AUDIOVISUAL:''' Els raccords (o encadenaments d’un pla amb el següent), donen continuïtat a la lectura i poden ser: d’acció (elements mòbils), d’elements fixes o tècnics (imatge i so). Un vídeo és una seqüència de fragments de temps i espai. On la unió dels diferents plans descriuen l’acció. La unió dels plans ha de resultar creïble. Calen elements que donin coherència a l’acció narrativa i a l’espai escènic. L’acció ve determinada per l’espai i els temps real i narratiu que ocupa. Aquestes coordenades es poden manipular lliurement en els mitjans audiovisuals. D’un pla a un altre es poden saltar molts anys i kilòmetres. L’el•lipsi narrativa (supressió d’elements tant narratius com descriptius) ens ofereix l’economia narrativa i ens permet explicar una història amb el mínim temps. També augmenta el joc comunicatiu i estratègic amb l’espectador, augmentant així les inferències i les hipòtesis del lector. El realitzador d’audiovisuals té els mateixos objectius que un professor. Ha de motivar i captivar inicialment a l’espectador. Desenvolupar l’acció mantenint el interès del públic. Oferir el clímax quan la resistència al cansament està al límit. La lectura activa “Què llegeix el lector? Un espai.” Llegir, és recórrer un espai amb els ulls i donar-li significat. El text visual, exigeix competències perceptives i cognitives, que són comunes entre l’autor i el lector. Llegir una pel•lícula és una negociació: avaluar i gestionar les diferents orientacions pragmàtiques que sorgeixen (conveni entre emissor i receptor). La percepció no es pot separar de la comprensió: “veure implica voler saber sobre el que es veu”. La comprensió es corregeix constantment, gràcies als processos relacional (referencial) i inferencial. Mitjançant el descobriment dels tòpics coneguts. El tòpic és un instrument metatextual que contextualitza la coherència interpretativa i el significat final de la pel•lícula. El temps Al cinema existeixen 2 temps: el coincident (igual que en la realitat) i el no coincident (ruptura entre el temps d’allò exposat i el temps de l’exposició). La transgressió temporal té un factor pedagògic (permet ensenyar a observar la realitat des d’una òptica menys rutinària i, alhora aprendre un llenguatge nou. Trobem diferents anomalies temporals d’expressió videogràfica: - El temps accelerat (associat al gènere còmic, dinamisme) - La càmera lenta (associades a l’esport, documentals... crea tensió) - Congelar la imatge (ruptura temporal amb efectes semàntics) '''5. EL SIGNIFICAT, DE LA CONVENCIÓ A L’EXPERIÈNCIA'''Tots donem significat a les coses. Al veure alguna cosa, ni que sigui de forma imprecisa, necessitem atorgar-li un significat. El nostre cervell, no triga en oferir-nos una o vàries alternatives, que mai són de tipus descriptiu buides de sentit (exemple de la fotografia: massa de color verd estrellada, formant una estructura geomètrica, envoltada de rodones grises...). Tot això, l’ull ja ho percep. Vivim rodejats de signes. Tots tenen un significat associat que, en moltes ocasions podria ser molt difícil d’alterar. La semàntica visual ens permet que la convenció i l’experiència no deixin de fondre’s per donar sentit a les imatges. A totes les imatges. Saussure marca una certa atenció a la mutabilitat del signe. Aquest concepte fa referència a que els signes amb el pas del temps canvien, n’apareixen de nous, o altres es modifiquen. Els significats més antics s’especifiquen, se’n agreguen de nous o es classifiquen de manera diferent. Això vol dir que el cinema actual, dins d’alguns anys, serà entès de forma diferent, de la mateixa manera que les pel•lícules més antigues ens poden semblar estranyes o que no en comprenem el seu significat. I pel mateix motiu, avui en dia utilitzem icones habitualment que en un passat tenien un significat i en l’actualitat en tenen un altre de molt diferent (per exemple: les fletxes, ja no tenen res a veure amb l’art de la caça en la iconografia actual). Barthes, en parlar del mite posa un exemple que relaciona els elements signe, significant, i significat, amb la imatge. En la tapa d’una revista francesa (París –Match) a principis del segle XX, es mostra la imatge d’un jove negre vestit amb un uniforme francès, amb els ulls aixecats i fixes en els plecs d’una bandera francesa. Desglossant-ho, el significant és l’home negre fent la venia francesa, el significat la “francesitat” i la militaritat i, el tercer terme, que segons Barthes és el mite, la significació: és que l’home negre colonitzat està orgullós de sostenir la bandera dels colonitzadors. El signe en aquest cas seria la relació entre el significant i el significat. Les imatges no poden ser objectives, sempre estaran influenciades i creades des d’un punt de vista, una ideologia, uns valors. 5.1 Els codis de significació Per limitar l’anàlisi dels possibles significats de la imatge, hem de tenir present les següents relacions dicotòmiques. Grau de iconicitat / abstracció: en la mesura en què el sentit de la imatge sigui més obvi i directament identificable amb un referent, direm que té un major nivell d’iconicitat (el oposat és l’abstracció). Significa el valor d’identitat d’allò representat respecte la realitat. Amb l’abstracció, la imatge es mostra diferent a la visió ordinària de la realitat, implicant l’alteració per un punt de vista o una òptica, diferents a la de la nostra. Grau de simplicitat / complexitat: la quantitat d’elements que configuren una imatge, la seva estructura i la seva composició, determinen la seva complexiat o senzillesa. La inclusió de més de quatre elements que divergeixin en color, forma i textura, no permeten observar la imatge d’una sola mirada i, per tant, és complexa. Però, si a més a més, els elements tenen relació semàntica, la complexitat de la imatge augmenta semànticament. Podem trobar imatges senzilles perceptualment, però que siguin complexes semànticament. Grau de monosèmia i polisèmia: les imatges poden tenir un significat obvi o un significat més indirecte. Una imatge és monosèmica quan, limitant-nos a la mera descripció del que representa, expressa un sol sigificat. En general però, totes les imatges posseixen un grau, major o menor, de polisèmia. Grau d’originalitat o redundància: una imatge pot ser considerada “original”, quan és capaç de transmetre un missatge més o menys complexe a través de mecanismes perfectament reconeixibles però instaurant paràmetres nous, o modificant els anteriors de manera especialment adequada al moment històric al que s’ofereix. Quan es repeteixen els patrons o models ja establerts i accpetats, direm que la imatge és redundant (típic de les revistes, tant masculines com femenines). Grau de dennotació i connotació: tota imatge ofereix un contingut dennotat i un altre connotat. El dennotat, es referix als elements explícits oferts per la imatge. Es tracta d’una lectura literal de la imatge (dibuix de lletres, dona àraba, tors de dona amb una copa…). El contingut connotat es refereix als missatges no explícits que apareixen a la lectura complexa de la imatge. Es tracta de la interpretació que realitza el lector. Grau d’impacte: fa referència a la major o menor intensitat emocional amb la que un missatge gràfic pot ser percebut per l’espectador. El grau d’impacte, que evidentment també és visual, pot ser degut al contingut denotat o al connotat, però també al grau de qualitat i originalitat de la representació. Estereotips: (molt relacionats amb la redundància), són models que es repeteixen de manera recurrent i el significat del qual és molt simple i directe, Aixa com universal. Tendeixen a simplificar de manera abusiva la realitat que representen, establint categories homogènies de criteris, conductes, expressions o formes d’entendre la realitat. Els estereotips ofereixen una concepció simplificada i comunament acceptada sobre un personatge, un aspecte o programa de l’estructura social. '''6. REFLEXIÓ I CONCLUSIONS'''Després d’aquest breu estudi sobre la imatge, tot i estar molt centrat en elements purament teòrics, parlant de tècniques, elements de composició, autors... hem pogut arribar a certes conclusions més de caire pràctic i subjectiu. Es pot concloure que una imatge val més que mil paraules perquè la imatge sempre és més propera a nosaltres, la percebem com més global i simultània, és universal i ens propicia més als camins de l’emotivitat. En l’actualitat, el cinema i la imatge fotogràfica, directa o manipulada, constitueix la major part del fons gràfic i publicitari mundial, i no fa falta assenyalar que la incorporació del nou medi digital, la han convertit en l’element més important del disseny gràfic Precisament per aquest gran potencial que té la imatge envers nosaltres, creiem que se li para molt poca atenció, especialment al concepte de significat en els manuals de teoria que hi ha en el mercat. A les escoles, no ens ensenyen a llegir les imatges, i donen per suposat que ensenyar a llegir paraules és més important. Sense ànims de desvalorar el llenguatge escrit, sabem perfectament que les imatges són les que més ens impacten, sobretot en la era de la comunicació en la que vivim, rodejats constantment per imatges, símbols i icones, armes poderoses de la publicitat, el disseny... Creixem sense estar preparats per interpretar i assumir tot aquest allau d’influències externes, que tant caracteritzen la nostra societat del consum. Ens convertim en un consumidor més, sense criteri. La manipulació dels medis de comunicació, pressuposa una nova forma d’enfrontar-se a la narració audiovisual, on hi poden intervenir factors polítics, socials, propagandistes, que comporta que sovint, es censurin parts del missatge visual, o simplement generar canvis de sentit per falta d’informació o disposició parcial d’aquesta. Això és típic de la premsa, on una mateixa notícia és tractada des de perspectives molt diferents, utilitzant la fotografia per convèncer als espectadors del discurs que volen vendre. Fins a quin punt és ètica tanta manipulació de la imatge? Ens podem creure realment, tot el que veuen els nostres ulls? És trist, però creiem que tots els recursos i potencials creatius, explicatius, emotius... etc. Que pot tenir la imatge per nosaltres, sovint, és utilitzada en contra nostra, perdent tot aquest valor simbòlic i convertint-se en una arma del sistema realment molt perillosa. És per aquest motiu que creiem que és important que als infants, se’ls eduqui ja des de petits, a interpretar, classificar, seleccionar... en definitiva, a llegir amb criteri propi les imatges visuals que ens envolten. Per tal de fer-los menys vulnerables a l’atac de la publicitat plena de valors materialistes i egocèntrics, és necessari que tant els pares i l’escola es facin conscients de la importància que té el poder de la imatge sobre la població. La solució no implica passar obligatòriament per la censura d’imatges considerades violentes o sexuals, sinó pel tracte i l’explicació d’aquestes, per què els nens en puguin fer la interpretació adequada. AUTORS i LINKS D'INTERÈS (Links a imatges que afavoreixen la reflexió sonbre el tema): Seció Aurea: [[Imatge:http://www.centrader.net/wp/wp-content/images/figura.JPG.]] Secció Aurea, cargolina[[Imatge:http://html.rincondelvago.com/files/1/2/8/000341288.png.jpg]] Franco Fontana, harmonia de tons: [[Imatge:http://www.fotochepassione.com/Fontana_paes.jpg.jpg]] Franco Fontana, [[Imatge:http://www.arte2000.net/fif/cultura/collezione/moderna/f3.jpg.]] Chema Madoz, narrativa i profunditat [Imatge:http://www.fotocultura.com/noticias/imagenes/madoz2005_dadoajedrez.jpg.jpg]] Chema Madoz [[Imatge:http://www.elescaparatedesanpedro.com/archivo/mayo01/fotomes/premadoz.jpg.jpg]] Robert Mapplethorpe, la llum [[Imatge:http://www.american-buddha.com/amapnew42.jpg.jpg]] 2145 4958 2006-06-12T16:47:38Z 81.42.176.69 '''PSICOLOGIA SOCIAL DE LA COMUNICACIÓ''' TREBALL FINAL : La Imatge Alexandra Vilardell Aparicio Georgina de Solà i González ---- ÍNDEX Introducció Pàg. 4 1. El document audiovisual Pàg. 5 1.1. Breu història sobre el naixement del document audiovisual Pàg. 5 1.2. Concepte de document: forma o funció Pàg. 5 1.3 Definició de document Pàg. 7 1.4 Nous tipus de documents Pàg. 9 1.4.1. Concepte de multimèdia 1.4.2. Documents digitals 1.4.3. Classes de documents 1.5. Els documents audiovisuals Pàg.12 1.6. Els documents videogràfics Pàg.13 1.7. Llenguatge audiovisual Pàg.15 1.8. Alfabetització audiovisual Pàg.15 1.9. Com expressar un missatge amb un mitjà audiovisual Pàg.18 1.10. Elements del llenguatge audiovisual Pàg.18 1.10.1. Concepte de representació 1.10.3. Dimensions de la imatge 1.10.2. Elements de la teoria de la comunicació 1.10.4. Característiques de les imatges fixes 1.10.5. Elements bàsics de les imatges fixes 1.10.6. Dimensions instrumentals de les imatges en moviment 1.10.7. Dimensió semàntica 1.10.8. Dimensió estètica 2. La interpretació subjectiva d’una imatge audiovisual dins del context social: una mirada a la imatge Pàg.42 2.1 Mirada, visualitat, cultura i hipervisualitat Pàg.42 Conclusions Pàg.46 Bibliografia Pàg.47 ---- "La línea geométrica es un ente invisible. Es la traza que deja el punto al moverse y es por lo tanto su producto. Surge del movimiento al destruirse el reposo total del punto. Hemos dado un salto de lo estático a lo dinámico" Vasili Kandinsky Punto y Línea sobre el Plano "Cuando me siento observado por el objetivo, todo cambia: me constituyo en el acto de «posar»me fabrico instanténeamente otro cuerpo, me transformo por adelantado en imagen" Roland Barthes La Cámara Lúcida. Nota sobre la fotografía. ---- Introducció Amb aquest treball, que ara segueix, hem volgut complementar i ampliar degudament la nostra exposició realitzada a classe, que tractava el tema de la Imatge. El tema de la imatge, tan inclòs com considerat a part del temari de la Psicologia Social de la Comunicació, és quelcom molt atractiu en els temps actuals. Així doncs, i seguint amb tota la informació obtinguda en la recerca realitzada per a elaborar l’exposició oral de classe (corresponent al mateix tema), hem completat aquest treball, tot tenint en compte les aportacions dels companys de classe, les quals hem pogut relacionar sempre d’una manera o altra amb el contingut que ens varem proposar ampliar. El tema doncs, pren especial rellevància des del moment en què en la nostra societat tan l’escriptura com la parla perden poder i supremacia en front de la imatge en totes les seves modernes versions. L’especial vigència d’aquest debat entre escriptura-parla i imatge, i la seva lluita de poder sobre les societats, ha estat una de les realitats que ens ha motivat a tractar precisament aquest tema. ---- El document audiovisual 1.1 Breu història sobre el naixement del document audiovisual L’associació entre text escrit i document ha estat vigent pràcticament fins als anys noranta. El document escrit es considerava l’objecte representatiu i els altres tipus de documents eren materials anòmals des del punt de vista de la documentació. L’associació entre escriptura i missatge prové de la gran influència que va tenir la impremta durant el desenvolupament de la societat industrialitzada dels segles XIX i XX. En canvi, els documents visuals estaven molt lligats a les activitats de tipus artístic. Gràcies a l’aparició de noves tecnologies com la ràdio, el cinema, la telefonia i el vídeo -sorgides pel desenvolupament de la ciència i la tècnica -, i gràcies també als canvis esdevinguts en la societat, que facilitaven nous espais d’oci, van aparèixer de manera molt ràpida i globalitzada nous tipus de documents: visuals, auditius, informatius, recreatius, educatius. Així doncs, els nous documents són els que apareixen arran del naixement de nous mitjans: fotografia, ràdio, gravacions sonores, vídeo, multimèdia i realitat virtual. A mesura que creix el nombre de nous documents, apareix la necessitat d’organitzar-los, especialment a les biblioteques, i es classifiquen per tipus. D’aquesta manera s’encunyen noms específics, com fonoteca i videoteca. Durant els anys setanta i vuitanta, el nombre d’aquests documents és prou elevat perquè se’ls atorgui un nom col•lectiu: audiovisuals. El terme materials audiovisuals serà substituït per documents multimèdia, sorgit amb l’aparició del vídeo interactiu i dels ordinadors multimèdia. Es pot considerar que els termes audiovisual i multimèdia representen successives síntesis conceptuals per expressar el procés de convergència de mitjans propiciat pels avenços tecnològics. 1.2 Concepte de document: forma o funció Generalment s’admet la definició de document com la unitat resultant de fixar un missatge sobre un suport material que li confegeix estabilitat amb el temps. Fa dues dècades, José López Yepes el definia com l’objectivació d’un missatge informatiu en un suport físic permanent potencialment apte per a ser transmès amb la finalitat d’obtenir nou coneixement (López Yepes, 1978). Actualment, com a fruit dels avenços tecnològics, els documents han perdut gairebé el seu aspecte formal (Majó i Marquès, 2002), tal com es pot veure en el quadre 1.2. Com a conseqüència dels processos de digitalització, els documents s’han convertit en bits, que poden ser transferits a diversos tipus de suports físics, ja sigui en paper, CD o DVD. Per tant, es podria pensar que el més important d’un document no és la forma sinó la funció. En aquest sentit, es pot trobar una definició en el Diccionari de la llengua catalana en què el defineix així: «Unitat d’informació corresponent a un contingut singular»; per tant, no n’especifica l’aspecte formal, sinó que en ressalta la funció. Quadre 1.2Evolució de la codificació dels documents en funció dels avenços tecnològics FEM = Freqüències electromagnètiques. Font: Adaptació de Majó, J.; Marquès, P. (2002) També es pot considerar l’aspecte comunicacional del document. Els documents poden ser missatges, suports i mitjans de comunicació. Els documents són les eines representatives de la comunicació asíncrona. A més, cal considerar que els documents, pel fet d’emmagatzemar informacions, exerceixen una funció mnemònica. Com a reserva de coneixements a llarg termini, permeten la recuperació de la informació que porten incorporada. Per tant, els emissors dels documents i els receptors dels mateixos han d’emprar uns codis d’interpretació comuns. A més, els documents han contribuït de forma extraordinària a l’evolució de la ciència. Com que constitueixen reserves d’informacions, poden ser emprats per generar-ne de nous gràcies a l’activitat científica duta a terme entre investigadors. Podríem classificar-ho com una variant social, dins de la teoria expressada per Vygostky (1995) que el coneixement és fruït d’un consens entre individus respecte de les informacions que estan considerant. En ser com una extensió de la nostra memòria a curt termini, serveixen per pensar, per reflexionar i per elaborar nous coneixements a partir d’uns altres de previs. 1.3 Definició de document El document no inclou només el llibre, sinó els articles periodístics, les actes de congressos, els informes d’investigacions. També són documents els que es troben altres suports de la informació, com els films, les microfitxes, les cintes magnètiques. Els documents compleixen moltes funcions, per tant, no és possible adjudicar-los una sola definició. Es poden definir com a eines i tecnologies amb estructures i funcions específiques, tal com es mostra en la figura 1.3. Pel que fa a les funcions, en destaquem les tres més característiques: • Eina de comunicació. Permet elaborar relacions entre els agents de la comunicació. Constitueix un mitjà d’expressió del món interior de l’emissor. Proporciona informació sobre la realitat. Influeix en el receptor motivant-lo a canviar les emocions, els sentiments, els pensaments i les accions. • Eina cognitiva. Ajuda a pensar de manera més eficaç. Serveix per articular millor els raonaments. Serveix de memòria auxiliar externa, alleugerint la memòria a curt termini d’una càrrega normalment excessiva. Permet la construcció de memòries socialment compartides. • Eina experiencial. Facilita la creació d’espais vivencials mitjançats culturalment: literatura, ràdio, cinema, televisió, etc. Facilita l’aparició dels espais virtuals. 1.3 El document: definició, components i funcions Font: Pinto, M. et al. (2002) 1.4 Nous tipus de documents L’explosió tecnològica ha afectat el contingut, el discurs, la forma i el suport dels documents. Com a conseqüència han aparegut una multitud de nous tipus de documents que, lluny d’excloure’s entre ells, més aviat han anat superposant-se. Això ha succeït especialment amb els documents gràfics i audiovisuals, i en general amb els nous mitjans. La fotografia en color va desplaçar la fotografia en blanc i negre, però no l’ha substituït del tot. Els dibuixos animats són més populars que els còmics, però aquests continuen tenint molts lectors. La televisió aporta imatge on la ràdio només transmet sons, però la ràdio continua sent un mitjà extraordinàriament popular. La informàtica proposa un món sense paper, però mai no s’havia consumit tant paper com en l’actualitat. Cada vegada que apareix un nou mitjà es diu que serà la fi d’un de precedent del qual n’ha assimilat certes característiques. Però això no succeeix. Cada nou mitjà és diferent dels anteriors, i malgrat les similituds, té una estructura, un llenguatge i unes aplicacions totalment diferents de les dels anteriors. No obstant això, en el mitjà videogràfic s’han anat succeint moltes variacions de suports, i amb els actuals avenços tecnològics els formats amb més futur corresponen als suports digitals, com ara el DVD. Els documents audiovisuals van integrar les característiques dels documents gràfics i sonors i els van superar convertint-se’n en nous mitjans amb un llenguatge i una determinada funció comunicativa diferent de la dels seus predecessors. Actualment, els documents multimèdia i els documents virtuals, que provenen de la integració de la informàtica i les telecomunicacions, constitueixen un graó més en aquesta evolució de mitjans documentals. Una característica essencial del document multimèdia és la seva polivalència, el seu caràcter d’espai comú en el qual utilitzar espais comunicatius molt diversos (Pinto et al., 2002). Les realitzacions tècniques audiovisuals són molt recents, però els missatges audiovisuals tenen una base tan antiga com la història de l’home, ja que totes les experiències culturals sempre s’han realitzat de forma audiovisual, emprant canals de comunicació tan diferents com l’expressió corporal, la imatge o la paraula. La imatge o el so no són nous mitjans, sinó els canals primaris de transmissió de la informació i el coneixement. Els avenços tecnològics han generat noves formes, mitjançades tecnològicament, d’expressar missatges audiovisuals. 1.4.1. Concepte de multimèdia L’aparició de l’ordinador multimèdia, com a plataforma tecnològica capaç d’executar qualsevol mitjà, ha popularitzat aquest concepte. D’altra banda, la creació del WWW com a entorn de comunicació multimèdia i hipertextual ha contribuït a la seva difusió. En el sentit més general, multimèdia significa “integració de mitjans”. Això es refereix, per tant, a mitjans i no pas a documents. La confusió més habitual té lloc a Internet. Internet és un entorn multimèdia, però la majoria dels documents que hi circulen són textos, o textos il•lustrats amb imatges, sons o vídeos aïllats. En general no són documents multimèdia sinó monomèdia. 1.4.2. Documents digitals Els avenços tecnològics en el camp de la informàtica han facilitat que qualsevol document pugui ser codificat en forma digital per ser emmagatzemat i processat en un ordinador. Aquests documents poden ser enviats a través d’Internet, confonent-se format i mitjà. La convergència de mitjans i la infraestructura telemàtica fan d’Internet, i especialment del WWW, un supermitjà en què conviuen tots els mitjans existents a la nostra societat: ràdios, televisions, vídeos, sons, biblioteques digitals, i qualsevol dels formats i mitjans inventats fins al moment actual. Per tal d’evitar problemes terminològics, s’ha arribat a proposar el terme recursos d’informació en comptes de document. 1.4.3. Classes de documents Actualment, el document pot ser algun d’aquests elements o una combinació de tots: • Imatges. Representacions visuals o conjunts de representacions, descriptives o narratives, fixes o en moviment. Segons Abraham Moles (1991), són suports de la comunicació visual en què es materialitza un fragment de l’univers perceptiu, i que presenten la característica de perllongar la seva existència en el curs del temps. En l’àmbit de les imatges tenim: o Escriptura: representació abstracta i arbitrària, capacitat d’universalització conceptual. o Imatge fixa: representació d’un fragment de la realitat amb tots els seus detalls i el seu impacte sensorial. o Imatge en moviment: el seu caràcter temporal i seqüencial genera la sensació de continuïtat i realitat. • Gràfics. Símbols intermedis entre la imatge i la paraula. • Sons i textos. Una paraula o conjunt de paraules en forma de so o amb símbols alfabètics. En l’àmbit dels sons tenim: -Veu: paraula articulada humana, que incorpora aspectes lingüístics i paralingüístics com ara l’emoció, l’èmfasi, l’estat de relació, etc. - Sons ambientals: es poden considerar bandes sonores naturals. - Música: amb tota l’expressivitat que incorpora. - Olors i gustos. Induïts a través de les olors. - Manipuladors. Conjunt d’eines de comunicació i manipulació. Per tenir una visió més gràfica d’aquesta tipologia documental es mostra la figura 1.4, en què es veuen les relacions entre els diversos elements per generar nous tipus de documents. La denominació de móns virtuals fa referència a la similitud que té el treball amb el conjunt de recursos documentals actualment disponibles, a una experiència real. 1.4.. Evolució dels tipus de documents. Font: Pinto, M. et al. (2002) 1.5. Els documents audiovisuals Són aquells que estan generats a través de la congregació d’elements perceptius d’imatges i sons, i elements conceptuals propis de les paraules orals i escrites. Els dos àmbits - el de les imatges i el dels sons - juntament amb les interrelacions tècniques o narratives determinen l’existència de tres subsistemes que conformen el resultat final: el document audiovisual: • Subsistema sonor: referit a les qualitats acústiques de diferent tipus: naturals o creades artificialment per a l’ésser humà. • Subsistema visual: en què s’insereixen els diferents sistemes relacionats amb la vista i la psicologia de la percepció visual, incloent-hi els missatges escrits. • Subsistema de les transformacions audiovisuals de caràcter tècnic i retòric: que comprèn el conjunt de modificacions referides a la selecció visual i sonora realitzades sobre la realitat, així com al muntatge i a l’edició portades a terme. Són percebuts pel receptor a través dels sentits de la vista i l’oïda. A l’hora de fer-ne la lectura, requereixen la mediació d’algun aparell receptor o descodificador, com ara un televisor, una ràdio, un magnetoscopi, una pantalla (d’ordinador o cinematogràfica), un lector de DVD, etc. Per tant, necessiten la tecnologia tant per a l’elaboració o la producció, com per a la recepció. 1.6 Els documents videogràfics Són emprats habitualment com a recurs educatiu que es fa servir en les diverses modalitats de la formació curricular ocupacional i professional, ja que permeten, amb eficàcia, adquirir, organitzar i estructurar el coneixement. Tenen grans possibilitats didàctiques i pràcticament han desplaçat les pel•lícules educatives de cinema amb imatges, que tenen una qualitat superior però que a l’hora de projectar-les presenten nombrosos problemes: tall de la cinta durant el visionat, pèrdua de temps i de material (Llitjós et al., 1997). En general, l’ús del vídeo afavoreix la comunicació de les informacions que es desenvolupen en el temps. Poden ser emprats de moltes formes diferents, possibilitant una bona adaptació a nivells d’alumnats, contextos d’utilització i entorns educatius diversos. Un intent de sistematització dels usos i les funcions dels audiovisuals educatius va ser dut a terme per Joan Ferrés (1988) i Agustí Corominas (1994) com a base per a una utilització didàctica eficaç. Així, van catalogar els documents videogràfics en les categories següents: • Vídeo notícia. Informacions obtingudes dels mitjans audiovisuals, seleccionant les que puguin ser d’interès per fer-ne comentaris, estudis o ampliacions. • Vídeo lliçó. Té la funció de lliçó magistral i és idoni per descriure fenòmens que impliquin transformacions, processos o situacions vitals dinàmics en què la imatge, el moviment i el so exerceixin un paper destacat . És l’exposició sistematitzada d’uns continguts estructurats de forma racional i tractats amb certa exhaustivitat. El professor és substituït pel programa de vídeo. Poden ser programes sencers o seqüències. El seu objectiu és que el procés d’aprenentatge coincideixi amb el de visionat. • Vídeo motivador. És el vídeo d’abans o de després d’un tema d’estudi, per tal de provocar el seu estudi o per incitar la continuació del treball. Té com a objectiu estimular la participació de l’alumnat en l’aprenentatge que es proposa. • Vídeo suport. Està pensat perquè serveixi de reforç a altres explicacions o fonts d’informació. Cal pensar en quin moment de la lliçó o unitat didàctica és interessant visionar-lo. No es fan servir programes sencers sinó seqüències o imatges aïllades del programa. Per utilitzar-los convé elaborar un banc de seqüències o imatges, degudament arxivades per ser emprades quan calgui. • Vídeo document. Té grans possibilitats didàctiques. Es poden obtenir a partir de documentals comercials o gravats en la televisió, observacions gravades pel professor, entrevistes, opinions. El vídeo és idoni per a la gravació d’entrevistes per què l’opinió s’enriqueix amb els matisos del llenguatge parlat i amb l’expressió de la persona. • Vídeo procés. Participació activa de l’alumnat en la dinàmica de creació del vídeo. Es fan servir en la formació del professorat. És molt útil per a l’anàlisi de conductes, formes de treballar, destreses. Permet desenvolupar investigacions educatives basades en l’observació de l’aula. • Vídeo de creació. Mitjà de comunicació, expressió i creació. Permet desenvolupar la imaginació, la presa de decisions pròpies, l’experi- mentació amb la imatge i les condicions tècniques i narratives del llenguatge audiovisual. És necessària una preparació prèvia, ja que cal conèixer el llenguatge audiovisual. 1.7. Llenguatge audiovisual El llenguatge audiovisual és la facultat o capacitat de les imatges visuals i acústiques per configurar discursos portadors de missatges i significats (Pinto et al., 2002). Una definició simple de llenguatge audiovisual donada per Ferrés és: “Aquell que comunica les idees a través de les emocions”. Això significa bàsicament que, a diferència del text escrit, que requereix un procés cognitiu conscient per descodificar el missatge, en el cas dels documents audiovisuals es té una recepció mitjançada pels sentits (vista i oïda) que ocasiona una percepció en el camp emocional global de l’individu. La interpretació del missatge serà, per tant, molt subjectiva, ja que dependrà de l’estat anímic, de la receptivitat, de l’atenció, dels coneixements previs, de l’individu en el moment de la visualització. Allò específic del llenguatge audiovisual és el processament en paral•lel i la transmissió de missatges multisensorials i globals, en contraposició a la linealitat i la unisensorialitat del llenguatge verbal. Això comporta inevitablement l’exigència d’establir una sintonia perfecta entre la percepció visual i l’auditiva. 1.8. Alfabetització audiovisual L’ensenyament de la lectoescriptura es desenvolupa a l’escola des de l’ensenyament primari fins al batxillerat. S’aprèn a fer servir correctament el sentit de les frases, es fan anàlisis morfològiques per utilitzar cadascun dels elements que componen una frase de manera correcta. S’ensenya el valor de les pauses (comes, punts) i de la separació en paràgrafs. A més, es duen a terme moltes pràctiques de comprensió lectora. Tot això es fa amb l’ànim de capacitar els alumnes per a tota la seva vida, per evitar que siguin analfabets i permetre, així, que es desenvolupin sense problemes en la societat que els ha tocat viure. La densitat visual d’imatges ha crescut en progressió geomètrica en les últimes dècades a causa de la pressió visual quotidiana. Estem sotmesos a un flux continuat d’imatges des de tots els àmbits de la nostra vida: televisió, cinema, publicitat, diaris, revistes, etc. Això comporta dues problemàtiques. D’una banda hi ha la possibilitat de quedar anestesiat per la ingent quantitat d’imatges que rebem diàriament, de manera que acabem insensibilitzats. De fet, els publicistes ja comencen a adonar-se d’aquest fet i busquen noves formes d’impactar els nostres sentits per tal d’activar-nos l’atenció. De l’altra, existeix una idea equívoca que les imatges comuniquen de «forma directa», i es passa per alt la necessitat d’analitzar com comuniquen i com funcionen els discursos visuals. Això comporta la proliferació de «cecs vidents» (Cardona, 1993). Abraham Moles - teòric francès de la comunicació audiovisual - classifica les imatges en quatre èpoques, d’una forma molt eloqüent respecte a la situació en què ens trobem actualment: • Prehistòria de la imatge. Fruït d’un artesà, eren escasses i rares. Es pretenia que reflectissin la realitat. • Primera edat. Se’n fan còpies múltiples (gravats sobre coure, fusta, litografia amb premses) però en poca quantitat, perquè són cares. • Segona edat. Són l’element normal de difusió en la premsa barata. Té lloc una difusió general d’imatges (finals del segle XIX i principis del XX): cartells, targetes, postals, reproduccions en color de pintures de museus i revistes. • Tercera edat. Actualment són pertot arreu, tant que ja no són objecte d’atenció immediata. A causa de l’abundància amb què es troben s’han devaluat. Per contemplar-les cal que atraguin i apassionin. Hi ha una presa de consciència del poder que tenen i són emprades com a estratègies de comunicació. Una lectura significativa d’un document audiovisual consisteix en l’aplicació, per part de l’espectador, d’una sèrie de codis i subcodis que li permetin descodificar-lo, de manera que la informació d’arribada sigui equivalent a la informació de sortida. Aquest procés depèn de diversos factors, entre els quals n’hi ha d’índole personal i cultural, segons les experiències que s’hagin viscut i el grau d’alfabetització que es tingui en diversos dominis. D’aquí prové la multiplicitat de lectures que es poden fer, és a dir, l’alt grau de polisèmia que presenten els documents audiovisuals, la qual cosa en dificulta la comprensió. Per això és tan necessària una comprensió dels elements que en formen part, és a dir, una alfabetització audiovisual. La lectura que normalment fa un individu que no ha estat alfabetitzat en la imatge és més de caràcter emotiu que cognitiu. Aquest tipus de lectura no supera, la majoria de vegades, el nivell descriptiu, i sol generar una relació quasi hipnòtica entre el missatge i el receptor que no permet establir cap mena de distanciament crític (Aparici i Matilla, 1989). Se sol suposar que les imatges formen un llenguatge transcultural que tots poden entendre i interpretar, però no és així. L’experiència, la memòria, el marc cultural i contextual d’un individu varien d’una societat a una altra, i intervenen directament en la «lectura» de la imatge de la realitat. La realitat és, al mateix temps, una i múltiple. La percepció d’una imatge està estretament relacionada amb la manera en què cada individu pot captar la realitat, i alhora està vinculada a la història personal, als interessos, a l’aprenentatge i a la motivació. A través de la percepció se selecciona la informació del món exterior, però encara que la representació d’un objecte sigui única, no hi ha correspondència total entre el món físic i el món perceptiu. El coneixement d’un objecte no està determinat únicament per les sensacions visuals, auditives i olfactives, sinó que existeix una forma particular (individual i social) de conèixer-lo. El que realitza un observador davant d’un objecte és afegir una associació significativa a les seves sensacions, que dependrà de l’experiència personal. Cada individu no veu coses diferents en un mateix objecte encara que hagi tingut experiències prèvies, perquè l’organització del món perceptiu és similar en totes les persones que comparteixen els mateixos codis, però pot diferir-ne la càrrega valorativa. 1.9. Com expressar un missatge amb un mitjà audiovisual No és fàcil seleccionar un conjunt d’imatges capaces de mostrar sense ambigüitats el que correspon a un objectiu predeterminat. Però, malgrat que aquest és un fet evident, la majoria de la gent es mou dins del món de les imatges de forma intuïtiva, amb el convenciment que no es requereix cap preparació, com si per interpretar o crear imatges s’estigués preparat des del naixement. Aquest fet és igualment aplicable tant al professorat com a l’alumnat; cap d’ells ha estat preparat per manipular documents audiovisuals amb una comprensió adequada dels elements que els configuren i els donen sentit. Cal entendre quina és la funció dels plans, la il•luminació, l’angulació, la profunditat de camp, l’ordre de les seqüències, els raccords, etc. per poder seleccionar i utilitzar un document audiovisual aprofitant al màxim les seves possibilitats didàctiques. El procés doble de reconèixer els elements que componen els materials audiovisuals - com ara els personatges, la llums i les ombres, els colors, els sons, les frases, els tons de veu, etc- i de comprendre com estan relacionats els elements individuals anteriors entre ells com a parts d’un tot més ampli a través dels enquadraments, dels plans, de la seqüència, del conjunt del film, etc. per dotar-los de significat, no és natural sinó cultural, i necessita aprenentatge. La informació no és el mateix que la significació. Perquè un document audiovisual es doti de sentit hi ha d’haver tota una sèrie de codis compartits entre els emissors i els receptors. 1.10. Elements del llenguatge audiovisual L’estudi dels elements dels documents audiovisuals és complex i cal referir-se a tres nivells de lectura diversos. Hi ha el text visual (imatges fixes i en moviment, gràfics, text escrit), el text sonor (paraules, sons, música i sorolls) i el text seqüencial o temporal (seqüenciació de plans, talls, salts enrere o flashback, salts endavant o flashforward). Cadascun té uns elements que poden ser estudiats de forma separada, i a més hi ha uns elements integradors que són els que determinen el resultat final. L’estudi de les imatges contingudes en el text visual és molt divers, ja que es poden tenir en compte diversos punts de vista. Cal considerar que les imatges tenen una significació que prové de les seves característiques visuals (complexitat d’elements que els formen), de la seves característiques semàntiques (complexitat de significats que se’ls pot atribuir) i de les seves característiques tècniques (derivades de la forma en què han estat produïdes). Cadascun dels punts de vista té uns fonaments que deriven de camps d’estudi diferenciats. 1.10.1. Concepte de representació El tipus de documents audiovisuals més estesos a començament del segle XX eren els relacionats amb el cinema. El seu auge va propiciar que fossin estudiats des del punt de vista de la semiòtica . Així doncs, es planteja el significat de la imatge i s’estableix una relació amb el concepte de representació. La representació es relaciona amb l’evocació, real o imaginària, amb la realització de semblances d’alguna cosa en la ment o els sentits. La seva funció bàsica és la de substitució. Perquè es pugui produir cal, en primer lloc, que la forma s’ajusti al significat, i en segon lloc, que el context li doni el significat adequat. Una forma que té un significat en un context determinat pot significar una altra cosa en un context diferent. Els signes lingüístics tenen un caràcter general. Per exemple, la paraula gat no es refereix a cap gat en particular. Els signes icònics, en canvi, apunten cap a objectes precisos, singulars i concrets, i tenen, per tant, un caràcter particular. Els signes articulen una estructura perceptiva semblant a la que articularia l’objecte representat pel signe, a través d’una selecció d’estímuls que permeten construir una estructura perceptiva que presenta idèntic significat que l’experiència directa denotada per la icona. El signe icònic pot tenir propietats: o Òptiques: visibles, el que es veu de l’objecte. o Ontològiques: presumptes, el que se sap de l’objecte. o Propietats convencionalitzades: inexistents però convertides en model pel fet que són eficaçment denotatives, el que s’ha agafat de l’objecte. Es pot dir que existeix un codi de reconeixement. Quan es representa un objecte se seleccionen els elements fonamentals del que es percep, o sigui, els aspectes pertinents en un context determinat que permeten diferenciar-lo d’altres objectes. Les imatges no representen objectes sinó marques semàntiques, unitats de contingut definides culturalment. 1.10.2. Elements de la teoria de la comunicació Els documents audiovisuals formen part de les activitats educatives i, per tant, es poden considerar processos de comunicació. La concepció clàssica de comunicació estableix què és el procés de transmissió d’informació d’un emissor a un receptor, emprant ambdós els mateixos codis per a la codificació del missatge. Aporta la idea que, perquè el procés de comunicació es produeixi, tant l’emissor com el receptor han de dominar els mateixos codis. Aquesta codificació es pot realitzar de manera gestual, verbal, visual o audiovisual. El que s’ha de transmetre ha d’estar traduït segons un sistema de signes, símbols o senyals que tinguin un significat determinat per a l’emissor i per al receptor. En el model clàssic de comunicació (figura 1.10) proposat per Shanon-Weaver s’introdueix el concepte de font de soroll o pertorbacions: una sèrie de factors externs, que poden impedir que el procés comunicatiu es porti a terme. Es poden donar tant en l’emissor, com en el receptor o en el canal de transmissió. Figura 1.10. Model clàssic de comunicació Font: Pinto, M. et al. (2002) Les pertorbacions no sols seran conseqüència dels canals físics i dels elements fisiològics. També poden ser degudes a dimensions psicològiques, ideològiques i culturals. Entre la informació emesa per l’emissor i la rebuda pel receptor hi ha una sèrie de filtres: la personalitat de l’emissor i la del receptor, els sistemes de valors que ambdós mobilitzen, les actituds que tenen, els seus coneixements i experiències, i les claus culturals que ambdós manegen (Cabero, 2003). Els sorolls són pertorbacions de qualsevol tipus que limiten l’eficàcia del procés comunicatiu i, per tant, afecten els processos educatius, ja que també representen processos de comunicació. El model de Shanon-Weaver va ser adaptat per Wilbur Schramm , que va incorporar la idea que la comunicació és un procés en què l’emissor i el receptor comparteixen alguna cosa més que uns codis. Considera que l’emissor i el receptor han de tenir experiències comunes tant socials com culturals, a més de saber entendre i emprar els codis necessaris. El model de comunicació proposat per Bruno Munari (figura 1.10.2.) també té en compte els elements que provoquen sorolls i que poden afectar la recepció del missatge. Munari assenyala: “(...) es presumeix que un emissor emet missatges i un receptor els rep. Però el receptor està immers en un ambient ple d’interferències que poden alterar i fins i tot anul•lar el missatge”. Figura 1.10.2. Model de comunicació de Munari Font: Cabero, J. (2003) Joan Ferrés descriu quins són els components dels processos comunicatius, aplicant-ho a un entorn educatiu, concretament a l’estudi didàctic dels vídeos educatius. Seguint la teoria de la comunicació, els elements principals dels processos de comunicació són: • La font: definida com “el lloc del qual procedeix el flux de missatges”.En un programa de vídeo seria en primer lloc l’autor i en segon lloc l’editor. Són els responsables del plantejament temàtic, estilístic i didàctic del producte. En un altre nivell es podria considerar el context educatiu i la societat en què es produeix. • L’emissor: és “la instància (persona o aparell) que origina el missatge”. • La codificació: és “el conjunt d’operacions que permeten, emprant un codi determinat, construir un missatge”. • La transmissió per un canal: poden ser fisiològics (visió, audició) i tècnics. Són “el conjunt de connexions que constitueixen el sistema material de pas entre el missatge emès i la sensació resultant per al receptor humà”. • La recepció per un canal: és el conjunt d’operacions mitjançant les quals el receptor percep el missatge codificat per l’emissor. És el moment correlatiu a la transmissió. • La descodificació: és el conjunt d’operacions que permeten, mitjançant un codi determinat, reconèixer els elements simbòlics constitutius del missatge. • El receptor: és el punt d’arribada del missatge observable en la cadena de comunicació; les persones que reben el missatge. • La retroalimentació (feedback): és la resposta donada pel receptor al missatge rebut des de l’emissor. Promou la constitució d’un nou estadi inicial. És el que fa que un procés sigui educatiu. Perquè existeixi un autèntic procés de retroalimentació, el receptor ha de tenir les mateixes possibilitats d’expressió que les que utilitza l’emissor; ha de ser un creador-descodificador de missatges (Aparici i Matilla, 1989). Cadascun dels components del procés de comunicació porta associat un tipus de soroll determinat: • Sorolls en la font: els condicionaments de tipus ideològic, social, econòmic i cultural. Quan es comercialitza un programa ja ha sofert, directament o indirectament, pressions de tota mena. • Sorolls en l’emissor: falta de formació en el llenguatge audiovisual, que comporta la no utilització adequada d’aquesta forma d’expressió. Factors físics com ara una lectura dificultosa, defectes d’articulació i vocalització, excessiva rapidesa de pronunciació, baix to de veu, baix volum dels aparells tècnics, inadequada col•locació dels aparells tècnics, avaries, estat de conservació defectuós. • Sorolls en la codificació: que no sigui un missatge audiovisual, sinó un discurs verbal il•lustrat amb imatges i amenitzat amb música de fons. Que les qualitats tècnica i expressiva siguin escasses. • Sorolls en la transmissió: en la manera com es transmeten els missatges. Codificació deficient. • Sorolls en la recepció: dispersió de l’atenció causada per la quantitat d’estímuls que es perceben. • Sorolls en la descodificació: transposició dels elements d’un llenguatge audiovisual a elements del llenguatge verbal. Manca d’una preparació en el camp de l’expressió audiovisual. • Sorolls en el receptor: manca d’interès pel tema, dispersió de l’atenció, desconeixement del codi audiovisual, defectes en els òrgans visuals o auditius. • Sorolls en la retroalimentació: la passivitat del receptor davant del missatge rebut. Passivitat de l’emissor en tornar a donar una resposta quan rep un missatge que correspon a una retroalimentació realitzada pel receptor. 1.10.3. Dimensions de la imatge Segons Abraham Moles les imatges presenten les dimensions següents: • Grau d’iconicitat: és l’aspecte icònic, la quantitat d’imatgeria immediata, continguda o retinguda en l’esquema o imatge. Les imatges tenen una iconicitat que és una magnitud oposada a l’abstracció, és a dir, a la quantitat de realisme. L’objecte, tal com és, té una iconicitat total. La paraula que el designa posseeix, en canvi, una iconicitat nul•la. Cadascun dels signes escrits, visuals, sonors, audiovisuals que es fan servir diàriament tenen una forma de codificació i un determinat grau d’iconicitat. A mesura que ens allunyem de la semblança cap a l’objecte representat, cal una major comprensió, per part de l’observador, dels signes que es fan servir per poder-lo representar. • Grau de complexitat: és la quantitat d’informació que porten associada. En un muntatge audiovisual de deu minuts, qualsevol imatge complexa que s’hi vulgui incorporar per il•lustrar alguna cosa, ha de ser fragmentada en una sèrie d’imatges més senzilles que la introdueixin i la preparin, com ara ampliacions, peces de detall, etc. • Grau de normalització: correspon a la idea de respectar una convenció més o menys internacional relativa als signes utilitzats. Introdueix universalitat i simplicitat de lectura de la imatge en dos dimensions seguint una trajectòria de moviments dels ulls lògicament definible i jerarquitzable; és a dir, una forma de llegir econòmica pel que fa al cost cognoscitiu de l’esforç intel•lectual emprat. • Pregnància: és la força de la forma. Segons la teoria de la Gestalt, un tot és una entitat diferent i més gran que la suma de les parts, oposant la forma al fons. La forma resisteix a la deformació, a la pertorbació; té una mena de força d’impregnació de la consciència de l’espectador. Està lligada a la nitidesa, al contrast, a la simplicitat, al gruix del traç, a la simetria, a la redundància i a la jerarquització. Per sobre de tot, es veuen els contorns de les coses. El que veiem primer en una imatge són les línies (horitzontals i verticals). Una “bona forma” imposa una estratègia única al moviment dels ulls, realitzant una escombrada bidimensional a través dels seus punts forts. Quan hi ha rostres humans, els ulls constitueixen el tret més reconeixible, la resta del rostre serà explorat per escombrades successives fins a completar un reconeixement global, després del qual l’individu ja no aprèn res més del missatge (Moles, 1991). • Càrrega connotativa: correspon a la significació amb què poden ser definides les imatges. És un component molt subjectiu. S’han proposat sistemes més objectius, com ara el del diferencial semàntic d’Osgood , a còpia d’establir valoracions de l’estímul que produeixen les imatges partint de parells d’atributs bipolars, sobre un escala de 5-7 punts. Alguns d’aquests parells d’atributs són: somiador/sobri, ordenat/trastornat, resplendent/discret, clar/fosc, ingenu/subtil, passiu/actiu, sensible/fred, turbulent/tranquil, dur/tou, calent/fred, grotesc/fi, tendre/rude, repulsiu/atractiu, alegre/seriós, tèrbol/net, impetuós/tranquil, estricte/indulgent, trist/alegre, fort/dèbil, obstaculitzat/alliberat. • Grau de polisèmia: la diferent significació que pot ser atribuïda a les imatges. Pot ser més o menys gran i correspondre a un objectiu premeditat o no. Està molt relacionat amb la càrrega connotativa. Així Ramon Cardona afirma que: “En condicions normals, la imatge té una càrrega polisèmica més gran que la paraula. La imatge sol tenir més força connotativa. La paraula, en canvi, té més força denotativa o referencial. Per regla general, se sol acceptar que la paraula té més capacitat per expressar amb precisió i exactitud el pensament i, en conseqüència, per donar sentit a la imatge o per delimitar un dels seus múltiples sentits. Alhora, la imatge té més capacitat d’expressar el suggeriment i l’emoció» (Cardona, 1993). • Pertinència al text: la relació entre les imatges i el text que les acompanya. És molt difícil d’avaluar. És una noció molt empírica. • Qualitat: el conjunt de factors secundaris, entre els quals destaquen la mida i l’estructura de la trama. Està relacionada amb el llindar de percepció. En aquest sentit, les retícules poden ser subliminals, liminars o supraliminars, segons si són captades o no per la nostra visió. A més, hi intervenen altres factors, com ara els contrastos, els sorolls, la il•luminació, la nitidesa. • Valor estètic o de fascinació: una imatge pot ser bella (intencionadament o no), ja que el fet de ser-ho és una raó per ser observada, i ser observada és una etapa per ser compresa. Una imatge atrau pel fet de ser molt bella o molt lletja. • Redundància: és el nombre de signes relativament excessiu respecte als que serien estrictament necessaris per acompanyar la mateixa quantitat d’originalitat. La redundància fa el missatge comprensible, estalvia fatiga mental. En excés, provoca avorriment. 1.10.4. Característiques de les imatges fixes La forma més elemental de percebre consisteix a separar el camp conceptual en dues parts: la figura i el fons. A més, se segueixen una sèrie de principis: • Continuïtat: els estímuls que tenen continuïtat sobresurten del fons i s’organitzen junts. • Proximitat: quan els estímuls estan força junts tendeixen a agrupar-se. Determina els modes de relació que seran aplicats als objectes. Un d’aquests és la proximitat espacial en el marc ofert (si A és al costat de B, llavors A està lligat causalment a B). Altres designacions possibles són: rodejar, subratllar, posar sobre un pedestal, emmarcar, contrastar sobre el fondo, senyalar, situar en un camp buit, que exerceixen la funció d’enunciació, de presentació. Corresponen al predicat visual del “aquí hi ha” (Moles, 1991). • Semblança: els objectes o elements semblants tendeixen a agrupar-se per la seva forma, mida, color o pes. • Contrast: donat per la llum i el color; fosc sobre clar o a l’inrevés. Permet una distinció instantània. Se sol observar, en primer lloc, els objectes que destaquen tenint en compte els aspectes següents: • Intensitat: com més ho sigui un estímul més captarà l’atenció. L’objecte més gran i brillant, el so més fort, l’olor més penetrant són els que percebem de forma immediata. • Repetició: el dinamisme i la novetat també atrauen l’atenció. Si un missatge es repetís indefinidament desapareixeria com a estímul significatiu i deixaria de cridar l’atenció. Es produeix una adaptació de l’estímul en tot el camp conceptual, i es deixa de percebre com a element significatiu. Un individu tendeix a captar els estímuls que canvien, que no són iguals. A més, en la percepció té lloc un procés anomenat categorització. En observar un grup de taques disperses se sol pensar en un objecte determinat, però les persones que no han vist mai cap objecte semblant no poden fer aquesta associació. L’experiència deixa algun tipus d’empremta en el cervell. No s’emmagatzema simplement una imatge d’un objecte específic, sinó més aviat una abstracció de les propietats que tenen en comú molts d’ells. Es realitza una categorització o conceptualització de l’objecte. Per exemple, després de veure un llibre no cal que tots els altres que es vegin siguin iguals que el primer per adonar-se del que són. A partir de la primera experiència té lloc una abstracció de les propietats que ens permet reconèixer qualsevol altre objecte del mateix tipus, encara que no sigui igual ni de forma, ni de mida, ni de color. 1.10.5. Elements bàsics de les imatges fixes El senyal més simple que forma una imatge és el punt. Es perceben abans els punts agrupats en conjunts que els aïllats. Els elements bàsics de la imatge fixa són el punt, la línia, la llum i el color (Aparici i Matilla, 1989). • Punt: és el senyal més senzill que es pot emprar en la comunicació visual. Per tenir una sensació d’equilibri ha d’estar situat per sobre del centre geomètric, en el que es denomina «centre visual». Quan es tenen punts relativament propers, se solen percebre agrupats originant formes. • Línia: és un punt en moviment. Les línies de força en qualsevol composició vénen marcades per l’ús de les diagonals. Hi ha la línia de força que va de l’angle superior dret cap a l’inferior esquerre, i la línia d’interès que va de l’angle superior esquerre a l’angle dret inferior de l’enquadrament. Les línies diagonals serveixen per trencar la monotonia, però si se n’abusa poden causar l’efecte contrari al desitjat. Si es pot, és millor que estiguin situades a la part superior, com ara les muntanyes i les línies de l’horitzó. La lectura de les imatges sol seguir la forma de lectura lineal dels textos d’esquerra a dreta i de dalt a baix, emprada en el món occidental. El seu ús es basa en els estudis clàssics sobre la secció àuria (figura 1.10). Al voltant dels punts de força es distribueixen els elements més importants, de manera que els que estan situats en el terç superior esquerre seran els més forts visualment i els situats en el terç inferior dret, els menys forts. Figura 1.10: Sessió àuria • Llum: permet crear ombres, ressaltar colors, destacar volums. Es fa servir per expressar emocions, crear atmosferes, diferenciar diversos aspectes d’una representació, ressaltar la profunditat dels ambients tancats i dels espais oberts. També determina el significat d’una imatge, mostra coses i n’amaga d’altres. Pot ser: natural o artificial - directa o difusa -. La llum directa proporciona ombres, produeix contrastos. La llum difusa, en canvi, les suavitza, encara que en disminuir el contrast pot aplanar els objectes. S’ha de considerar la ubicació: frontal, que elimina ombres; lateral, que dóna sensació de volum, o zenital, que crea ombres. La il•luminació pot arribar a modificar el significat de l’objecte representat, carregant-lo de propietats, atributs o qualitats que no té. • Color: el que s’observa és el resultat de la reflexió per part d’un objecte d’una part de les ones de l’espectre electromagnètic compreses entre els 400 i 700 nm que corresponen a la zona visible per a l’ull humà. Cada color pot ser identificat per la seva longitud d’ona. El color té tres propietats bàsiques: el to, la saturació i la lluminositat. No tots els colors es perceben igual: el vermell i l’ataronjat són els que necessiten menys temps per ser captats. També depèn del fons sobre el qual estiguin situats; els que ressalten més són: negre sobre blanc, vermell sobre blanc i verd sobre blanc. Hi ha associacions dels colors amb certs valors: acció, agressivitat, amor, etc., amb un component subjectiu. Cada persona reacciona de forma diferent davant d’estímuls cromàtics similars. 1.10.6. Dimensions instrumentals de les imatges en moviment En l’estudi de la didàctica del vídeo (1990), Joan Ferrés fa una exposició dels elements que cal considerar a l’hora d’estudiar el llenguatge audiovisual. Així, distingeix entre elements que pertanyen a la dimensió instrumental - també la podríem considerar com a part tècnica - i elements que corresponen a la dimensió semàntica, que és la que dota de sentit, en el procés de creació d’un document audiovisual. Els elements de la dimensió instrumental són: • Enquadrament: consisteix a escollir un fragment de l’espai deixant altres parts fora del camp de visió de l’espectador, al qual, però, se’l suposa conscient de l’existència de la resta. L’enquadrament delimita el camp i el fora de camp. • Plans: l’enquadrament i el grau d’aproximació determinen els plans. El pla és fonamental, ja que serveix per estructurar el missatge que es pretén comunicar. Correspon a punts de vista determinats. Els plans se solen catalogar en relació amb la figura humana. Per a la captació d’objectes, monuments o escenaris es fa servir la mateixa nomenclatura. Els plans es poden classificar en generals, intermedis i curts:  Plans generals: són descriptius i informatius, i serveixen per localitzar un lloc i situar l’espectador. o Gran pla general (GPG): es mostra un gran escenari, paisatge o multitud. L’entorn té més importància que la figura humana. Té un valor descriptiu. o Pla general (PG): en relació amb una figura humana, aquesta ocupa entre una tercera i una quarta part de l’enquadrament. o Pla de conjunt (PC): conté un petit grup de persones o un ambient determinat. El que descriu és l’acció i la situació dels personatges. La persona queda encaixada en un espai més petit, dins del qual encara té capacitat de moviment.  Plans intermedis: són narratius, i serveixen per relacionar els personatges. Donen una visió més objectiva de la realitat. o Pla sencer (PS): els caps i els peus d’algun personatge coincideixen amb els límits inferior i superior de la pantalla. o Pla americà o tres quarts (PA): la pantalla enquadra el personatge des del cap fins als genolls de la persona. Està extret de les pel•lícules del western americà, no té cap similitud amb el món de la fotografia o la pintura. Es feia servir per ressaltar el rostre de l’actor i el revòlver. Té un valor narratiu i dramàtic. o Pla mitjà (PM): la figura queda enquadrada de la cintura en amunt. Interessa mostrar la reacció del personatge davant algun fet. Té un valor expressiu i dramàtic, tot i que encara conserva un cert valor narratiu.  Plans curts: són expressius, i serveixen per mostrar detalls. En el cas de personatges solen donar molta informació personal i emocional. o Primer pla (PP): es veu el rostre sencer de la persona o bé el rostre i l’espatlla. Mostra les reaccions emocionals o psicològiques d’un personatge. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic. o Primeríssim primer pla (PPP): mostra una part del rostre o cos d’un personatge. Potencia l’impacte en l’espectador. Té un valor descriptiu, expressiu o dramàtic. o Pla detall (PD): mostra un objecte o una part d’un objecte. Pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic segons el context. • Angulació: és la distància entre el nivell de la presa de vista i el de l’element que serà enregistrat. Actuen com a punts de vista. Amb un angle adequat es pot potenciar el valor expressiu de la presa. Els angles més utilitzats són els següents:  angulació normal: a l’alçada dels ulls;  angulació en picat: de dalt a baix;  angulació en contrapicat: de baix a dalt;  angle inclinat. Un pla en picat es pot emprar per donar una visió global d’una acció, encara que tendeixen a empetitir els elements. Els plans en contrapicat, aplicats a figures humanes, fan que semblin més importants. • Distància focal: és la distància entre el mosaic de la càmera i el centre òptic de la lent de l’objectiu enfocat a l’infinit. • Profunditat de camp: és la quantitat d’espai longitudinal captat per la càmera amb nitidesa. Depèn de:  la distància focal;  l’obertura del diafragma;  la distància dels objectes a la càmera. • Moviments de càmera. N’hi ha de tres tipus:  Panoràmica: són moviments simples de la càmera que consisteixen en un moviment de rotació de la càmera sobre un suport fix. Poden ser horitzontals d’esquerra a dreta (PAN) o a l’inrevés (PAN), o verticals de dalt a baix (PAN ) o a l’inrevés (PAN).  Tràveling: és un moviment de translació de la càmera que crea la sensació que la imatge s’acosta o s’allunya perpendicularment a l’eix de la càmera. Facilita la incorporació d’informacions que es trobaven fora del camp. És un artifici mecànic, com ara la dolly , que atorga dinamisme a la imatge i acosta els espectadors al punt de vista de qui està realitzant l’acció.  Zoom: permet que els objectes s’apropin o s’allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. És un dispositiu òptic situat en la càmera de manera que aquesta no canvia de posició. El que varia és l’enfocament de l’objectiu, que produeix un efecte d’aproximació o d’allunyament de l’objecte. • Il•luminació: sense llum la realitat no podria ser representada fotogràficament. Però la il•luminació, a banda de ser una necessitat, permet fer combinacions molt diverses que faciliten la creació del tipus de clima o atmosfera que es busca. Cada tipus de llum ve caracteritzada per una temperatura en graus Kelvin, anomenada “temperatura de color”. Van associades a dominàncies cromàtiques; per exemple, les sortides i les postes de sol (dominàncies blavoses) tenen temperatures baixes, mentre que la llum d’una espelma (dominàncies vermelloses) té temperatures altes. Al començament només hi havia el blanc i negre per qüestions tecnològiques. Actualment el color és la norma, i el blanc i negre suposen una elecció significant. Se sol fer servir per indicar el punt de vista d’un personatge, un somni, unes memòries i, fins i tot per donar sensació de realitat com ara fer servir un virat a color sèpia dins d’un film en color. • El raccord o continuïtat: el raccord és la coordinació o continuïtat que ha d’haver-hi en tots els nivells: il•luminació, moviments de càmera, de vestuari, etc. entre els diferents plans que constitueixen una seqüència d’un programa de vídeo. • La direcció: és el sentit direccional. La direcció que segueixen els personatges en plans consecutius es pot configurar a partir dels elements següents:  els punts cardinals;  les necessitats de la narració dins de la seqüència;  el raccord;  la sensació de principi, de començament;  la sensació de final. El sentit direccional exigeix que s’atenguin les lleis dels eixos de càmera i d’acció: Eix de càmera: línia hipotètica que uneix el centre de l’objectiu de la càmera amb el centre de la superfície enquadrada per aquesta. Entre l’eix de càmera d’una determinada presa i l’eix de càmera de la presa següent no hi pot haver una diferència inferior als 30 graus. Si la càmera es desplacés un angle inferior als 30 graus causaria l’efecte d’una distorsió visual. Eix d’acció, de referència o escènic: línia imaginària que uniria els dos personatges que actuen com a interlocutors o bé per la mirada d’un personatge, si només n’hi ha un. L’eix d’acció divideix l’espai en dues àrees de 180 graus cadascuna. Si la càmera està situada en una de les dues àrees totes les preses han de fer-se des de qualsevol posició d’aquesta àrea. • Signes de puntuació: són les diferents maneres de connectar els diversos plans entesos com a unitats de presa. Hi ha signes clàssics com el tall en sec, la fosa o obertura en negre, la fosa encadenada i la cortineta, i d’altres més innovadors com el desenfocament, la congelació, els efectes lluminosos o les transicions acústiques. • Composició: es tracta de la distribució de tots els components del camp visual d’acord amb una determinada intencionalitat estètica o semàntica. • Edició o muntatge: consisteix a seleccionar i ordenar harmònicament els plans enregistrats per aconseguir un ritme amb una determinada intencionalitat narrativa o semàntica. • Durada dels plans: ve determinada per diferents factors:  el ritme que es vol conferir al programa;  el tipus d’enquadrament del pla;  la qualitat i complexitat de la informació de cada pla;  la relació amb el text parlat;  el moviment o ritme intern;  l’edat o el nivell cultural dels destinataris. • La banda sonora: es pot considerar com alguna cosa més extensa que el simple acompanyament musical de les produccions cinematogràfiques. Així es podria definir com el text acústic que forma part del document audiovisual. Caldria que fos pensada a priori de les imatges, en funció de les síntesis, de les interaccions, etc. i no afegida d’acord amb aquestes. El so pot ser:  Diegètic: si la font del so està relacionada amb alguns dels elements presents en el que es representa. Pot estar dins del camp (in) o fora del camp (off) segons si les fonts d’emissió estan dins o fora de l’enquadrament. Pot ser interior o exterior segons que provinguin de l’interior d’un personatge, com ara els seus pensaments, o de la relació entre diversos personatges.  No diegètic: si la font no té res a veure amb els elements que es representen (so over). La font pot ser visible o està situada fora del camp però compartint un mateix temps i un espai contigu. Dins del que es pot trobar en la banda sonora hi ha:  Veu humana: es pot classificar de forma anàloga al so, i pot ser: o Veu in: present en el camp. o Veu out: fora del camp. o Veu off: provenint d’un monòleg interior o d’un personatge que fa de narrador i no està present en l’enquadrament. o Veu through: present en la imatge però al marge de l’espectacle, és a dir, d’esquenes a la càmera. o Veu over: s’instal•la en paral•lel a les imatges, sense que hi estigui relacionada, emergint d’una font exterior als elements que intervenen diegèticament. També es refereix a la veu superposada amb intenció de doblar mantenint l’original, amb la qual cosa se senten les dues.  Música: no sol tenir la seva font en el camp tret que hi hagi alguna orquestra en viu o una font que l’emeti com ara un tocadiscs, una ràdio o un magnetòfon. Ajuda a crear una atmosfera determinada. Pot ser: objectiva, subjectiva, integrada o asincrònica. La majoria de les vegades és out o over. Té una funció secundària a les veus però equivalent.  Sorolls: no pertanyen a una llengua natural, per tant, no són tan complexos com la veu. També poden ser classificats com a in, out, off, through i over (efectes especials). La seva funció és molt variada, i serveixen per donar suport, reforçar, negar o complementar els elements presents en el camp visual. A vegades condicionen la percepció de la banda sonora i provoquen una determinada resposta sensorial. Tots tenen un valor significant. Per a la captació de sons ambientals cal emprar micròfons. Les càmeres domèstiques solen captar d’igual forma el so que ve en qualsevol direcció. Si ens interessa potenciar els sons procedents del davant i suprimir el soroll de fons, cal que connectem micròfons auxiliars. • El text verbal: ajuda a donar sentit a les imatges o a limitar-ne un dels seus diferents sentits. Si la paraula és excessivament discursiva, es corre el risc que les imatges i la música actuïn com a elements dispersors de l’atenció. Si els estudiants perden el fil de l’enunciació verbal, es perd l’eficàcia del programa. Cal que sigui concís, pensat en funció de la imatge. La forma imperativa o la forma activa de la segona persona del present suposa implicació. La forma passiva equival a una descripció. Les veus han de ser de qualitat i clares. Si són veus masculines han de ser greus i si són femenines han de ser agudes. Aquesta condició entesa com un sine quanon inapel•lable, ens podria remetre a realitzar-ne una crítica atesa la connotació sexista de la mateixa afirmació. La paraula es fa servir per reduir la polisèmia de la imatge. Com més neutres siguin les imatges més relleu hauran de tenir les paraules que les acompanyen, precisant-ne o completant-ne la significació. Com més força i concreció tinguin les imatges més discret haurà de ser el text parlat. S’ha de crear una experiència global unificada. 1.10.7. Dimensió semàntica Coneixent els recursos formals no n’hi ha prou, cal conèixer-ne la funcionalitat semàntica (valorar els recursos en relació amb produir sentit). Un videograma és una seqüència de plans que descriuen una acció. Normalment es produeixen talls en el temps a causa de la selecció de plans efectuada, ja que generalment no se solen filmar en temps real. Per tant, s’escull una seqüència de plans tenint en compte el que es vol mostrar. Cal evitar els salts espectaculars en l’escala de plans tret que es pretengui causar impacte. És important no abusar tampoc dels plans llunyans, ja que en el vídeo els elements situats en segon terme queden borrosos i els del tercer terme desapareixen gairebé per complet. És bo emprar plans propers i breus. Amb els signes de puntuació, com ara els canvis de plans per tall, s’ha d’aconseguir que no es perdi la continuïtat narrativa, expressiva o descriptiva. Hi ha regles de composició segons la tipologia dels plans, la direcció de les mirades, el desplaçament dels subjectes. Cal respectar el raccord o continuïtat, que es refereix a un conjunt d’elements que cal considerar que tinguin continuïtat. Es poden classificar en tres categories bàsiques: • Raccords d’acció: relacionats amb l’aspecte visual dels personatges, els moviments relatius a les entrades i sortides de camp —com ara el fet que si un personatge surt de camp per una banda de l’enquadrament, en el pla següent ha d’entrar per la banda contrària—, i les mirades, és a dir, si un personatge mira cap a la dreta cal que n’hi hagi un altre que ho faci cap al costat esquerre. • Raccords d’ambient – els escenaris, els colors, els accessoris i l’equipament. • Raccords tècnics – la il•luminació, el color, l’enquadrament, els sons, els eixos de càmera i acció. També cal considerar l’angulació. Les preses en contrapicat poden plantejar problemes d’il•luminació. Les preses en picat o en contrapicat no resulten generalment adients per al retrat. Les angulacions extremes són perilloses des del punt de vista comunicatiu. La inclinació ideal de la càmera està entre 20 i 30 graus. Per a les preses en moviment és recomanable treballar amb gran angular. La posició tele caldria reservar-la per a preses estàtiques de subjectes distants. És important no fer abús del zoom i tenir la càmera completament fixa —millor sobre trípode— per treballar amb l’objectiu macro o amb el zoom en posició macro per fer enfocaments de molt a prop i captar detalls. La posició tele és més arriscada que la posició gran angular, perquè ofereix poca tolerància en no haver-hi profunditat de camp. La profunditat de camp es pot anul•lar o incrementar jugant amb la il•luminació i la perspectiva per aconseguir una adequada disposició dels elements, amb la distància dels subjectes respecte de la càmera i amb la il•luminació, com ara emprant el diafragma molt obert per anul•lar la profunditat o tancat per incrementar-la. Els moviments de càmera s’han de fer seguint unes normes, i han de ser assajats prèviament en la seva totalitat: els de l’inici, els del desenvolupament i els del final. El trípode és imprescindible en alguns casos i absolutament prescindible en altres. És bàsic dominar les diferents il•luminacions: llum natural, llum fluorescent, llum complementària, llum ambiental, llum de torxa, contrallum, llum exterior, llum de colors lluminosos, llum de colors càlids, llum de colors freds, etc., a fi d’aconseguir l’ambientació adequada. Cal tenir en compte l’especificitat expressiva de cada mitjà. En el cinema i els documentals es fan servir plans generals i plans curts. Si els documents audiovisuals han de ser visionats en un aparell de televisió o un monitor d’ordinador, han de ser més curts per adequar-se a la mida de la pantalla. Això determina que es facin servir molt poc (o en tot cas, menys que en el cinema) els plans llunyans i els plans seqüència. Això es degut al fet que es fragmenta molt més la realitat i, en conseqüència, s’intensifica el ritme dels programes, produint una notable acceleració en la densitat de plans. Per això es dóna preferència a la presentació de poques coses cada cop, una darrere l’altra, en comptes de presentar imatges que contenen molts elements i que, per tant, necessiten més temps de contemplació. 1.10.8. Dimensió estètica En un moment determinat un dels elements —com ara una angulació, una il•luminació, un determinat so— pot acomplir una funció estètica, potenciant el valor artístic d’un enquadrament. Com tots els productes audiovisuals —per exemple, el cinema, la televisió, la ràdio, els documents audiovisuals— tenen un determinat component estètic, que pot ser valorat des de diversos punts de vista. Utilitzar sempre el mateix tipus de pla és tan poc estètic com repetir la mateixa paraula en un text escrit. Cal saber emprar els tipus de plans per donar sentit i ritme al document audiovisual. 2. La interpretació subjectiva d’una imatge audiovisual dins del context social: una mirada a la imatge 2.1. Mirada, visualitat, cultura i hipervisualitat Tal com exposa Buxó (1999): “el món social ha entrat en una hipervisualitat, terme referit a l’ús massiu dels mitjans de comunicació “amb la finalitat d’explorar, descriure i analitzar formes diferents de construir visualment categories, expressions i noves formes de coneixement i informació socioculturals”. La promiscuïtat i la ubiqüitat de les imatges, la contaminació viral de les coses per les imatges són les característiques de la nostra cultura (occidental, s’entén), diu Jean Baudrillard (1999). Hem arribat a l’era de la hipervisualitat, on la imatge es reprodueix en milions d’espais diferents a la vegada i on un fenomen social (una circumstància determinada i circumscrita en un espai i un temps determinat i condicional) és representat d’infinitats de formes, a través de múltiples ulls socials enculturitzats cada un d’ells de maneres molt diferents. Per tal d’aconseguir conèixer el sentit visual d’una cultura i els diferents aspectes o esdeveniments culturals cal tenir present l’estudi de la mirada, la seva essència. A partir de llavors, serem capaços d’entendre la nostra i la del veí. Les imatges estàtiques com la fotografia o els còmics o en moviment com el cinema o les falques publicitàries, són talls de la realitat emmarcats en una cultura, una mirada i una forma de veure i de pensar determinada. Una possible democratització visual i certs aprenentatges visuals podrien ajudar a donar context i transmetre coneixement per mitjà d’aquestes. Val a dir, que parlem d’una interpretació determinada unívocament pel context social en què es doni. És tracta d’una interpretació més o menys monista d’una percepció visual a partir d’una sèrie d’elements combinats amb més o menys encert i plasmats en un tros de cel•lulosa, litografia o el mateix cel•luloide. Així, cada cultura percep la realitat d’una manera diferent. Per tant, produeix una variabilitat de mapes de visió-realitat particular. Cada cultura té vàries tècniques de representació i assimila d’una forma específica les tècniques foranies. La globalització contribueix fermament en aquest procés. La possibilitat de mobilització ja no de capital sinó de simbologia afavoreix a l’assimilació d’elements foranis en el si d’una cultura, la interpretació dels quals, està supedita al modus pensanti d’aquesta. Sovint atorgant-li significats totalment diferents inclús oposats respecte la cultura mare dels ous d’aquets referents. És el dilema significat-significant que tants mal de caps va donar a Saussure i a la semiologia de Barthes. Cada cultura produeix situacions i camps de realitats diverses, producte de problemes i solucions que són específics. Totes les cultures es troben cada vegada més interrelacionades, i per tant, tendeixen a produir mestissatges entre les diverses formes de representació, no absentes, com s’ha indicat anteriorment, de subjectivitats idiosincràtiques pròpies. Les imatges són el resultat de la conjunció en diferents graus d’intensitat d’aquests elements. El contingut que es pretén expressar es construeix a partir de l’estructuració d’aquestes capes formalitzades. Així, cada cultura té la seva pròpia visualitat, que construeix amb la utilització dels diferents estils que constitueix la seva tradició visual, sorgida de la interpretació particular de la realitat. Com diuen els autors De Miguel i Pinto (2002) “Cada país i època veu el món d’una manera determinada”. La idea que es desprèn és clara, cada país i cada societat, té una manera de veure i de veure’s una visualitat determinada, que s’anirà enriquint pel mateix acte performatiu que suposa aquest ésser vist, veure’s i la reproducció d’aquesta percepció. Cada mitjà, cada vehicle de comunicació, en què són transportades i dipositades les imatges tenen la seva visualitat corresponent, és a dir, la relació específica amb la imatge, concreta o abstracte. Una imatge és la visualització complexa d’una sèrie de processos, elements i mecanismes que s’interelacionen entre si. Per exemple, dues imatges similars de dos moments en el temps ens poden donar dues visualitzacions diferents. No ens transmet coneixement una imatge en contextos, mitjans o cultures diferents. Així, per exemple, les imatges de Mahoma després de tot el rebombori político-mediàtic no incideixen de la mateixa manera en l’interlocutor visual, ni ofereix una visualitat similar. Un altre exemple seria una imatge del Skyline de Nova York abans i després de l’11-S. Afegim-ne un altre, la nena de 12 anys que el 1985 va fotografiar Steve McCurry en un camp de refugiats paquistanès de nom Sharbat Gula i el canvi que experimentà 17 anys després quan va tornar a ésser fotografiada. La visualització i interpretació que se’n deriva és indubtablement diferent. La visualitat és la unió de visió i pensament, percepció i cultura. Analitzar la visualitat d’una cultura determinada és mostrar els diferents elements visuals que la formen. La hipervisualitat per la qual certs autors aposten ara, te els seus orígens en la nova societat de la informació, on les imatges es multipliquen i s’intensifiquen en els mitjans de comunicació de masses. La utilització d’Internet ha fet variar la visualització de la societat i de les cultures respecte las mitjans de comunicació tradicionals. Cada vegada consumim més imatges i hem arribat a l’estadi que alguns anomenen hipervisualitat fotogràfica i audiovisual. La hipervisualitat contemporània comporta la percepció d’un món visual carregat d’imatges ràpides i accelerades, que a la vegada multipliquen les icones, els símbols i índexs representacionals dels fets socials i culturals existents. Sembla, doncs, que ja no existeix un únic punt de vista sobre un fet social, ni varis punts de vista sobre aquest mateix fet socials, sinó una multiplicitat de fets similars cada un dels quals té múltiples mirades tant creadores com receptores d’imatges. És l’era del suposat libre albedrío, on la demanda genera competència i impulsa modificacions en les percepcions i les representacions socials. Canvis determinats per sistemes de control perceptiu que garantitzen, potser des d’un punt de vista catastrofista, la delimitació del pensament col•lectiu dins d’uns paràmetres. Exemplificació Aquí és on volem posar en relació la nostra exposició i el treball present, per mitjà de l’exemple que varem exposar a la presentació. De seguida ens va venir a la ment com podíem exemplificar la idea de que llegim una imatge segons el context cultural, i era mitjançant una pel•lícula que tracta sobre aquest enfrontament i distorsió cultural. El film s’anomena “Los Dioses Deben Estar Locos” i precisament varem escollir el fragment que per nosaltres era més representatiu: la introducció d’ambdues cultures i el moment on entra en escena l’objecte motiu del conflicte i que ens mostra una imatge esdevé un text que nosaltres llegim i al que donem significat mitjançant la nostra cultura i valors. Parlo del moment en què apareix l’ampolla de Coca-Cola, quelcom completament novedós i sense significat per ells (de fet, es passen molta estona intentant trobar-li una funció a aquell objecte desconegut) i perfectament conegut per nosaltres i fins i tot símbol d’una societat i d’un estil de vida. Creiem que és una de les pel•lícules que exemplifica, de forma més senzilla i a la vegada amena, l’afrontació de dos punts de vista, de dues maneres diferents de veure la realitat i tots els seus components. Precisament per això i perquè és una de les conclusions del nostre treball sobre la imatge, el varem escollir per tal de mostrar-ho als nostres companys i fer-los veure de manera audiovisual allò que els volíem transmetre amb la presentació. Un altre imatge, o dualitat d’imatges, que podria representar aquesta idea és la concepció antiga i moderna del bronze i del color de la pell. Antigament, era conegut que qui tenia un to bronzejat a la pell era perquè treballava al camp (bàsicament a pagès, pescador, etc) de manera que era un element pejoratiu. Actualment, les nocions que giren entorn el color de la pell han variat de manera espectacular. Un to bronzejat no només no vol dir ja que ets un treballador i no pertanys a la burgesia; sinó que és sinònim de glamour, sentit de l’estètica i fins i tot, implícitament, de la tinença de molt temps lliure o ociós per dedicar-lo al culte al cos. Així doncs queda palès com les imatges adquireixen altres significats segons el context cultural des del qual es miren (o llegeixen). Rememorem aquí aquella frase que resava que: “tot és segons el color del cristall amb el que es mira.”. Conclusions Com a conclusions, primer de tot agrair totes i cadascuna de les aportacions realitzades pels nostres companys. Esperem que puguin trobar-les representades en els apartats i l’estructuració final del treball. Especialment hem notat l’interès per les diferents característiques de la imatge, únicament un dels elements de la nostra exposició, i hem ampliat aquest apartat en el punt Elements del llenguatge audiovisual. Creiem que les complexitats i dimensions de la imatge, sovint desconegudes o infravalorades, han quedat paleses en el treball. Hem abordat les característiques més tècniques, i aquells aspectes més subjectius i pròpiament psicològica de la realitat de la imatge. Tot això passant per la pròpia història de la imatge, i la seva definició. Hem abordat, doncs, la realitat audiovisual des de tots els punts de vista que hem pogut. Especialment important és el darrer apartat, La interpretació subjectiva d’una imatge audiovisual dins del context social, on hem intentat realitzar una mirada a la subjectivitat inherent en tot document audiovisual. Això és el que enllaça de manera més directa amb l’exemple amb el que varem relacionar el global de la nostra exposició. Aquí hem abordat el canvi que pot patir una imatge amb el transcurs del temps, o com una imatge o idea pot tenir sentit o perdre’l completament segons l’entorn cultural amb el què ens la mirem. Precisament aquest element era el que volíem destacar en escollir el nostre exemple: un fragment de la pel•lícula “Los dioses deben estar locos”. Volíem fer entendre i deixar ben palès la idea de text social que surt de qualsevol imatge. La lectura social o cultural del document audiovisual significa aquest canvi en les interpretacions que en fem segons quina cultura sigui la nostra o els diferents codis de valors que el contemplin. És a dir es produeix una clara interacció entre la cultura i la pròpia imatge que estem analitzant (o visualitzant) i d’això en som testimonis cada dia. Bibliografia o Aparici, R. y García-Matilla, A. (1989) Lectura de Imágenes. Madrid: Ediciones de la Torre. o Baudrillard. J. (1999). Sur la photographie. París: Sens & Tonka. o Buxó, M. J. (1998). Mirarse y agenciarse: espacios estéticos de la performance fotográfica. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Vol.LIII (2), pág. 175-189. o Cabrero, J. (2003): La galaxia digital y la educación: los nuevos entornos de aprendizaje. a AGUADED, J.I. (2003): Luces en el laberinto audiovisual, Huelva, Grupo Comunicar, 102-121. o Ramon Cardona. (1993). Cómo se comenta un texto fílmico. 2ª ed. Madrid: Cátedra. o Corominas, Agustí (1994). La comunicación audiovisual y su integración en el currículum. Barcelona: Graó, ICE-UB. o Ferrés, Joan. Cómo integrar el vídeo en la escuela. Barcelona : Grupo Editorial CEAC, S. A. o Ferrés, Joan. (1990). Per una didàctica del vídeo. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. o Foucault, M. (1996). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI. o Llitjós, A.; Borsese, A.; Colomer, M.; García, P.; Gil, J. J.; Morales, M. J. i Sánchez, M. D. (1997). Recursos didácticos en la enseñanza de las ciencias, a R. Jiménez y A. M. Wamba (Eds.), Avances en la didáctica de las Ciencias Experimentales (pp. 369-395). Huelva: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Huelva. o López Yerpes, José.(1978). Nuevos estudios de documentación: el proceso documental en las cinefias de la comunicación. Madrid: Instituto Nacional de Publicidad,. o Majó, J. i Marquès, P.(2002). La revolución educativa en la era Internet, Barcelona: CissPraxis. o Moles, Abraham (1991). La imagen. Comunicación funcional. Mèxic: Editorial Trillas. o Vygotsky, L.S. (1995): Pensamiento y lenguaje. Barcelona: Piados 2146 4972 2006-06-18T09:19:50Z Aljullu 42 IW {{Viquipèdia|Adobe Photoshop}} El llibre sobre Adobe Photoshop contindrà totes les ajudes, trucs, tutorials, etc. per dominar el millor programa de disseny gràfic. == Requisits == {{Adobe Photoshop}} * [[w:Ordinador|Ordinador]] ** [[w:Windows|Windows]] *** Processador Intel® Xeon™, Xeon Dual, Intel Centrino™, o Pentium® III o 4 *** [[w:Windows 2000|Microsoft® Windows® 2000]] amb el Service Pack 4, o [[w:Windows XP|Windows XP]] amb Service Pack 1 o 2 *** 320MB de RAM (recomenat 384MB) *** 650MB d'espai lliure al [[w:Disc dur|disc dur]] *** Monitor de 1.024x768 16-bit amb tarjeta de vídeo *** Lector de [[w:CD-ROM|CD-ROM]] *** Per l'acitvació del producte és necessari [[w:Internet|internet]] o connexió [[w:Telèfon|telefònica]] ** [[w:Macintosh|Macintosh]] *** Processador PowerPC® G3, G4, o G5 *** Mac OS X v.10.2.8, v.10.4 (recomenat 10.3.4, 10.4) *** 320MB de RAM (recomenat 384MB) *** 750MB d'espai lliure al [[w:Disc dur|disc dur]] *** Monitor de 1.024x768 16-bit amb tarjeta de vídeo *** Lector de [[w:CD-ROM|CD-ROM]] *** Per l'acitvació del producte és necessari [[w:Internet|internet]] o connexió [[w:Telèfon|telefònica]] * [[w:Adobe Photoshop|Adobe Photoshop CS2]] ''(es pot comprar [http://www.adobe.com/products/photoshop/ aquí])'' [[Categoria:Adobe Photoshop]] [[en:Photoshop]] 2147 4969 2006-06-18T08:59:54Z Aljullu 42 {| style="border:5px #FFFFE0 solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EEEE00;" | [[Adobe Photoshop]] |- | Introducció * [[Adobe Photoshop/Introducció al programa|Introducció al programa]] [[Imatge:00%.png]] Els primers dibuixos * [[Adobe Photoshop/Primers dibuixos|Primers dibuixos]] [[Imatge:00%.png]] Efectes * [[Adobe Photoshop/Efecte de diàri|De diàri]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Efecte de TV|De TV]] [[Imatge:00%.png]] Lletres * [[Adobe Photoshop/Text 3D|Text 3D]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb ombres|Text amb ombres]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de plàstic|Text amb textura de plàstic]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de metall|Text amb textura de metall]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura d'aigua|Text amb textura d'aigua]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de gel|Text amb textura de gel]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de neó|Text amb textura de neó]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de ciment|Text amb textura de ciment]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura d'or i plata|Text amb textura d'or i plata]] [[Imatge:00%.png]] Dibuixos * [[Adobe Photoshop/Dibuixos de l'espai|De l'espai]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Altres dibuixos|Varis]] [[Imatge:00%.png]] Fotografia * [[Adobe Photoshop/Millorar l'aspecte físic|Millorar l'aspecte físic]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Posar tatuages a la pell|Posar tatuatges a la pell]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Envellir rostres|Envellir rostres]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Crear una estàtua a partir d'una cara|Crear una estàtua a partir d'una cara]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Posar color a una fotografia en blanc i negre|Posar color a una fotografia en blanc i negre]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Despullar persones|Despullar persones]] [[Imatge:00%.png]] |} 2148 4970 2006-06-18T09:08:55Z Aljullu 42 Redirecting to [[Adobe Photoshop]] #REDIRECT [[Adobe Photoshop]] 2149 4973 2006-06-18T09:21:34Z Aljullu 42 [[Categoria:Informàtica]] 2150 4974 2006-06-18T09:22:01Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=Adobe Photoshop |actual=Introducció al programa |anterior=Índex |següent=Regles bàsiques del codi }} {{Adobe Photoshop}} == Què és Adobe Photoshop? == L''''Adobe Photoshop''' és un dels programes més coneguts de disseny i retoc gràfic. Permet desde de crear dibuixos, retocar fotografies, crear interfícies per pàgines web, crear estils de lletra molt vistosos i fins i tot jugar amb les 3D. Aquí prodràs aprendre com es fa tot això. == El programa == ===Interfície=== [[Image:Adobe photoshop toolbar overview.png]] {{esborrany}} [[Categoria:Adobe Photoshop]] 2151 5062 2006-06-29T17:18:38Z Alex 76 /* Resultats */ Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] ==JDBC== ===Què és JDBC?=== JDBC és un conjunt de métodes i interficies que ens permeten accedir i manipular bases de dades. Gràcies a ells podem utilitzar codi SQL dins del codi Java. Podeu visitar la [http://java.sun.com/products/jdbc/ web oficial] o mirar el [http://java.sun.com/docs/books/tutorial/jdbc/index.html tutorial] JDBC està pensat per a no tenir que patir sobre el funcionament del SGBD que volem utilitzar, ja que per a nosaltres, tot el procés de comunicació ens serà transparent. L'encarregat de entendres amb el SGBD serà el controlador (driver) específic de cada JDBC. Existeixen 4 tipus de controladors: #Bridging drivers #Native API Partly Java Drivers #Net Protocol All-Java Drivers #Native-Protocol All-Java Drivers ===Ús de JDBC=== ====Càrrega del controlador==== Per poder utilitzar el controlador del SGBD que hem escollit, primer hem de carregar el controlador. Per fer-ho s'utilitza el següent codi: <pre> try{ class.forname("org.postgresql.Driver"); } catch(ClassNotFoundException ex){ //Codi de l'excepció } </pre> El mètode <code>forname</code> carrega el controlador que correspon a la cadena que passem per paràmetres. En aquest cas estariam carregant el controlador del SGBD ''postgresql''. Els noms del controladors dels diferents SGBD els podeu trobar en el següent enllaç: [http://www.newfire.com/newfire/html/doc/config/driver.html Noms controladors JDBC] ====Establir connexió==== Un cop carregat el controlador podem establir una connexió. Per poder-ho fer haurem de saber la URL (Universal Resource Locator). La forma de definir la URL varia depenent del SGBD. Podeu veure diferents exemples en el següent enllaç: [http://www.newfire.com/newfire/html/doc/config/driver.html Formats de URL per a connexions JDBC] Per obtenir la connexió farem us del mètode <tt>DriveMangaer.getConnection()</tt>. Aquest mètode ens retornara un objecte del tipus <tt>Connection</tt> que conté una connexió establerta amb la BD. Podem demanar la connexió especificant diferent nombre de paràmentres, però el més habitual és fer-ho així: <pre> Connection connexio = DriverManager.getConnection("URL","nomUsuari","clau d'accés"); </pre> Per poder veure les diferents variants a l'hora de obtindre conexions podeu consultar l'[http://java.sun.com/j2se/1.4.2/docs/api/java/sql/DriverManager.html API] Quan la connexió ja no sigui necessària hem de utilitzar el mètode <tt>close</tt> de l'objecte <tt>Connection</tt>per alliberar-la. <pre>connexio.close()</pre> ====Accés a la BD==== Ara què disposem de l'objecte <tt>Connection</tt> podem utilitzar comandes SQL. JDBC ens proporciona tres tipus d'objecte per aconseguir aquest proposit. #Statement: Ens permet fer una consulta o manipulació de dades (SELECT, CREATE o UPDATE) #PreparedStatement: Ens permet precompilar la comanda per a oferir millors prestacions #CallableStatement: Ens permet cridar a procediments definits en la BD. Per a obtenir aquests objectes ho farem desde l'objecte del tipus <tt>Connection</tt> <pre> Statement stmt = connexio.createStatement(); </pre> Un cop creat el podem utilitzar per a executar commandes SQL dins la BD. Per poder realitzar consultes utilitzarem el mètode <tt>executeQuery</tt> <pre> ResultsetSet rs = stmt.executeQuery("SELECT * FROM TAULA"); </pre> El paràmetre d'aquest mètode és una cadena que representa la consulta SQL. El resultat el recollim dins d'un objecte ResultSet. Aquest tipus d'objecte el veurem en més detall en el següent apartat. Disposem d'un altre mètode per a executar commandes que no retornen cap resultat (DELETE, UPDATE, ...). <pre> int nombreFilesAfectades = stmt.executeQuery("DELETE FROM TAULA1 WHERE id like 'id-100%'); </pre> El mètode <tt>executeUpdate</tt> ens retorna el nombre de files afectades per la commanda que li passem per paràmetre. Si a priori no sabem si la nostra comanda ens ha de retornar un resultat, podem utilitzar el mètode <tt>execute</tt> que ens retorna <tt>true</tt> si aquest té resultat i <tt>false</tt> en altre cas. Per recollir el valor o el nombre de línies afectades ho farem amb els mètodes <tt>getResultSet()</tt> i <tt>getUpdateCount()</tt> respectivament. En el cas de que necessitem executar el mateixa commanda amb diferents valors podem fer ús del <tt>preparedStatement</tt>. Aquest també l'obtenim de l'objecte <tt>Connection</tt> <pre> PreparedStatement preStmt = connexio.prepareStatement("UPDATE TAULA1 SET CAMP1 = ? WHERE ID = ?"); </pre> En aquest cas el mètode que ens proporciona el PreparedStatement té un pàrametre que és la commanda SQL. Aquesta commanda es enviada al controlador de la BD i precompilada. Ara hem assignar valor a aquells llocs on hem situat el caràcter <tt>?</tt>. Per fer-ho utilitzarem els mètodes que té el <tt>PreparedStatement</tt> per aquesta finalitat. Són del tipus <tt>setXXX(valor)</tt>. Per a saber amb quins mètodes compta pots visitar l'[http://java.sun.com/j2se/1.3/docs/api/java/sql/PreparedStatement.html API]. <pre> preStmt.setInt(12); preStmt.setString("id-1000"); </pre> Ara resta executar la commanda: <pre> int nombreFilesAfectades = preStmt.executeUpdate(); </pre> Per a cridar procediments ho farem mitjançant l'objecte <tt>CallableStatement</tt>. Aquest objecte conté una crida a un procediment definit a la BD com per exemple el següent: <pre> create procedure MOSTRA_TAULA as SELECT t1.CAMP1, t2.CAMP2, t2.CAMP3 cmp2 FROM TAULA1 t1, TAULA2 t2 WHERE t1.CAMP1 = t2.CAMP2 and t1.CAMP1='clau' ORDER BY t2.CAMP3 </pre> La sintaxis del procediment canvia depenent del SGBD, alguns requereixen anar entre <tt>begin</tt> i <tt>end</tt>, etc. Per crear el <tt>CallableStatement</tt> també ho farem a partir de l'objecte del tipus<tt>Connection</tt>. Un cop crean només hem d'executar la commanda mitjançant els mètodes que vists amb anterioritat. <pre> CallableStatement callStmt = con.prepareCall("{call MOSTRA_TAULA}"); ResultSet rs = callStmt.executeQuery(); </pre> Quan ja no necessitem els objectes de sentencia els hem de tancat mitjançant el mètode <tt>close</tt> <pre> stmt.close(); </pre> ====Resultats==== L'execució d'una commanda SQL ens retorna una taula accessible mitjançant un objecte del tipus ResultSet. Aquest objecte ens propociona un conjunt de mètodes i propietats per a llegir les dades. El següent codi permet veure com accedim a les dades de dins del <tt>ResultSet</tt>: <pre> Statement stmt = connexio.createStatement(); ResultsetSet resultSet = stmt.executeQuery("SELECT * FROM TAULA"); while (resultSet.next()){ System.out.println("El id és: "+ resultSet.getString("ID")); System.out.println("El valor del camp1 és: "+ resultSet.getInt("CAMP1")); System.out.println("El valor del camp2 és: "+ resultSet.getString("CAMP2"); } resultSet.close(); stmt.close(); </pre> El mètode <tt>next()</tt> accedeix una a una a les fileres que contenen les dades. Els metodes <tt>getXXX("nom columna")</tt> ens retornen el valor de la columna especificada per paràmetre en la fila actual. Per veure els diferents tipus de retorn podeu consultar l'[http://java.sun.com/j2se/1.4.2/docs/api/java/sql/ResultSet.html API]. L'accés a les dades només es fa en una direcció. Per tant hem de processar les dades segons anem recorrent la taula. No és fins a la versió 2.0 de JDBC que ens permet despaçar-nos lliurement per tots els resultats. Gràcies a aquestes millores comptem amb mètodes com: #first: Ens porta a la primera fila #absolute(número_de_fila): Ens porta a una fila específica. #previous: Ens porta a la fila anterior. ... És en aquesta versió on apareix també la possibilitat de actualitzar o inserir noves files. <pre> resultSet.absolute(100); //Ens posicionem a la fila nº100 resultSet.updateInt("CAMP1", 2); // Assigna a camp1 amb el valor sencer 2 resultSet.updateString("CAMP2","NOUVALOR"); //Assigna a camp2 amb el valor NOUVALOR resultSet.updateRow(); // Actualitza amb els nous valors </pre> <pre> resultSet.moveToInsertRow(); // Ens posiciona a una nova fila resultSet.updateString("ID","id-100000"); //Assigna a ID el valor id-100000 resultSet.updateInt("CAMP1", 20); // Assigna a camp1 amb el valor sencer 20 resultSet.updateString("CAMP2","NOUVALOR"); //Assigna a camp2 amb el valor NOUVALOR resultSet.insertRow(); //Afegeix la fila resultSet.moveToCurrentRow(); //Ens desplaça a la fila actual </pre> Per defecte el <tt>ResultSet</tt> que ens retorna l'<tt>Statement</tt> no ens permet fer aquestes operacions. Aquestes habilitats les haurem d'especificar a l'hora de crear l'<tt>Statement</tt>. <pre> Statement stmt = con.createStatement(ResultSet.TYPE_SCROLL_INSENSITIVE, ResultSet.CONCUR_UPDATABLE); </pre> Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] ==Seguretat== 2152 4990 2006-06-20T09:02:26Z 87.219.181.75 [[Image:Copiaseguretatbd.gif]] Al fer clic en aquesta opció se'ns descarregarà automàticament un arxiu amb el contingut de la Base de Dades del PHP-Nuke en qüestió.És important que l'anomeneu amb extensió .sql per si voleu fer-ho servir en algun moment i pujar-la altre cop al gestor mysql mitjançant PHPMYADMIN. 2153 4991 2006-06-20T09:04:33Z 87.219.181.75 [[Image:Blocs.gif]] En aquesta secció podràs decidir no només els blocs que vols que apareguin a la teva web (activar, desactivar) , sino també la seva col·locació (Dreta, Esquerra,Centre superior, Centre Inferior), així com la possibilitat d'incloure titulars d'altres pàgines web mitjançant un bloc RSS. ==1era Pantalla Superior >> Significat de les columnes== -'''Títol''':Títol del bloc, que apareixerà al teu PHP-Nuke -'''Posició''': Podem trobar vàries posibilitats: Dreta,Esquerra,Centre superior, Centre Inferior. -'''Pes''': Aquest és l'ordre en el que sortiran els blocs.Com es pot comprovar cada posició té la seva pròpia classificació, per tant poden haver-hi dos primers, dos segons, dos tercers, sempre que cada bloc estigui en una posició diferent. Junt amb el pes trobarem varis tipus de fletxes:les fletxes serveixen per augmentar o disminuir la colocació del bloc. *''Truc'': Recomano fer-ho ''sempre pujant'' el bloc i no fent-lo baixar, ja que llavors comencen a haver-hi conflictes de pes.Aquests conflictes es solucionen fent clic a l`enllaç inferior que posa "Arreglar Conflictes de Pes" -'''Tipus''': Podem trobar-nos quatre tipus de blocs: A-''Blocs de Sistema'': Venen amb PHP-Nuke i serveixen per al correcte funcionament del mateix.Exemple: Bloc d'Administració B-''Blocs RSS/RDF'':Serveixen per poder mostrar els continguts d'una altra pàgina web.Més endavant explicarem com fer-los. C-''Blocs d`Arxiu'':Són la gran majoria i venen donats pels diversos arxius anomentats block-xxxxxxxx.php i que estan a la carpeta del teu PHP-Nuke /Blocks *La majoria de mòduls sol incorporar algun que altre bloc, tot i que també hi hagi blocs que portin el contingut per sí sol.Més endavant parlarem de com es creen. D-''Blocs HTML'': Són blocs sorgits de la possibilitat que PHP-Nuke et brinda d'introduir codi HTML a seques i sense guarniments de cap tipus d'arxius ni res per l'estil. -'''Estat''': Només hi ha dues possibilitats: Actiu o Inactiu -'''Visible per a''': Indica qui podrà veure aquest bloc.Hi ha vàries possibilitats: A-''Tothom'':Qualsevol usuari/a pot veure aquest bloc sense cap tipus de restricció.Solen ser el major nombre.Són blocs de serveis generals i sense personalització en la majoria de casos B-''Usuaris Registrats'':Només les i els usuaris registrats podran veure aquest bloc.Solen ser blocs que tenen un valor afegit pel qual cal registrar-se C-''Usuaris Anònims'':Només les i els usuaris que no s'hagin identificat podran veure aquest bloc.solen ser blocs que molesten, amb publicitat o bé que animin a registrar-se. D-''Administradors'': Només les i els admisnitradors de la web podran observar aquest blocs.Molt útil en temps de proves, etc. -'''Idioma''':Idioma en el que es mostraran els blocs.Les opcions són a tots els idiomes o bé, en un sol idioma.Útil per a la personalització lingüística de les pàgines web. -'''Funcions''': A-Editar B-Esborrar C-Visualitzar D-Activar/Desactivar 2154 4993 2006-06-20T09:07:08Z 87.219.181.75 [[Image:Administradors.gif]] En primer terme trobarem el menú per a Editar els Administradors o les Administradores de la pàgina ja existents.Aquest menú consta de les següents columnes: -1a Columna: '''Nom de l`administrador/a''' -2a Columna: '''Idioma''' en el que administra -3a Columna: Accès per a '''Modificar Informació''' (Llegir Apartat Modificar Informació d`aquest article) -4a Columna: '''Eliminació''' de l`administrador/a en qüestió *Nota: el primer compte de tots , és el compte anomenat GOD.Aquest compte GOD no es pot esborrar, i és recomanable que la pàgina s`administri des d`un altre autor/a (per motius de seguretat, sobretot) ==Agregar Administrador/a (Autor/a)== Per a agregar un autor/a has d`omplir els camps següents: -'''Nom de l`autor/a''': Aquest nom és d`ús intern i no es pot canviar. -'''Nom d`usuari/a''': Aquest és el nom d`usuari que introduirem per accedir a la secció d`administració i per a escriure articles. ''Obligatori'' -'''Adreça de Correu Electrònic''': Aquesta adreça és la que es farà servir per rebre missatges referents a l`administració per aquesta persona (de fet el primer missatge que rebrà pot ser el de l`activació com a tal).''Obligatori'' -'''Adreça URL''': Pàgina web de l`administrador/a -'''Idioma''': Aquest serà l`idioma en que li apareixerà la pàgina web a aquest administrador/a -'''Permissos''': Aquí hem de triar les seccions en les que l`administrador/a tindrà poder. D`aquesta forma podrem decidir qui té control sobre què (en comunitats grans és molt útil).Si volem que tingui poder total trieu l`opció Súper Usuari, la qual us donarà Accès total a totes les seccions. -'''Contrasenya''': Aquesta serà la contrasenya que farà servir aquest autor/a per a administrar les seves funcions.''Obligatòria'' ==Modificar Informació de l`Administrador/a== Els apartats seran els mateixos que en l`apartat anterior.Hem de tenir en compte un darrer.En cas de voler canviar la contrasenya, omplirem el camp de contrasenya, així com el camp de reinscripció de la mateixa *Nota: Com hem dit abans el compte GOD és una mica especial.Com que té de base els permisos totals no podrem canviar els permissos assignats a aquest compte. 2155 4994 2006-06-20T09:08:51Z 87.219.181.75 [[Image:Grups.gif]] Aquesta opció s`utilitza per a agrupar els usuaris/es a travès de vàries categories i accions de col·laboració descrites més avall.Així es fomenta l`activitat per part dels usuaris de la pàgina web. En un primer terme tenim un quadre que marca els Noms dels diversos grups existents, la descripció del grup, els punts que es necessiten per a formar-ne part, el nombre de comptes d'usuaris que hi ha a cada grup i l`accès a l`edició o eliminació dels diversos grups. ==Afegir Nou Grup d'Usuaris== -'''Nom del Grup''': Aquí escriurem el nom amb el que es coneixerà aquest grup d`usuaris que acompleixin amb la puntuació demanada -'''Descripció''': Aquí escriurem una petita descripció per a saber què s`espera del grup. -'''Punts necessitats''': Aquí marcarem el número de punts que es necessiten per a formar part d`aquest grup en concret (amb el benefici que suposarà per a l`usuari, accedint a determinades seccions restringides).''Fes servir valors numérics només'' ==Sistema de punts== Per a determinar la pertinença d`un usuari/a a cada grup hi ha determinades condicions.Per cada condició s`atorguen una sèrie de punts, que seran els que marquin la separació i beneficis entre grups. -'''Entrades al diari''': Entrades escrites a la bitàcola personal.Es compten totes les entrades, tant les entrades privades com les públiques. -'''Comentaris al diari''': S`atorguen aquests punts per cada comentari que es faci a la bitàcola (aquí es compten només els públics) -'''Recomanat a un amic''': Aquests punts es donen per cada vegada que s'ha enviat un enllaç de la nostra web des del mòdul Recomana'ns -'''Articles Publicats''': Punts donats per cada Article que envii l`usuari i sigui publicat -'''Articles Comentats''': Punts per cada Comentari publicat dins els articles -'''Articles enviats a un amic''': Punts per cada vegada que s'ha enviat un article a un amic des de la web mitjançant l`enllaç. -'''Articles avaluats''': Punts donats per cada cop que s'ha votat un article. -'''Vots a les enquestes''': Punts que es donen per cada votació que es faci a les les enquestes -'''Comentaris a les enquestes''': Punts rebuts per cada comentari publicat a les enquestes -'''Nous temes encetats als fórums''': L`usuari rebrà en compensació aquesta puntuació per cada tema que obri als als fórums -'''Temes respostos als fórums''': Punts per cada tema respost als fórums -'''Ressenyes comentades''': La compensació es rebrà per cada comentari publicat a la secció de Ressenyes -'''Pàgines vistes''': L`usuari/a registrat rebrà aquesta determinada quantitat de punts per cada vista de pàgina que faci -'''Enllaços visitats''': Punts rebuts per cada cop que els usuaris visiten un enllaç a la secció d'Enllaços. -'''Enllaços valorats''': Punts que es donaran a l`usuari/a per cada vegada que aquest voti un enllaç a la secció d'Enllaços. -'''Enllaços comentats''': Puntuació rebuda per cada comentari que es faci a la secció Enllaços. -'''Descàrregues fetes''': Benefici que es donarà cada cop que l`usuari es descarregui quelcom de la secció descàrregues. -'''Descàrregues avaluades ''': Punts que rebrà l`usuari/a per cada vegada que voti a la secció de Descàrregues. -'''Descàrregues comentades''' : Punts rebuts per cada comentari que es faci dins la secció Descàrregues. -'''Enviar missatges públics''': Puntuació rebuda per cada cop que s'ha publicat un missatge públic per part d`aquest usuari/a -'''Fer clic a la publicitat''': Punts per cada clic que l`usuari/a faci un clic a les pancartes (banners) de publicitat. 2156 4995 2006-06-20T09:12:05Z 87.219.181.75 [[Image:Referents.gif]] Aquí podrem trobar una llista de referents HTTP, és a dir d`adreces de pàgines de les quals provenen els i les nostres visitants.En trobarem tants com especifiquem a l`apartat Preferències del Menú d`Administració. 2157 4996 2006-06-20T09:13:01Z 87.219.181.75 [[Image:Prohibicioip.gif]] El Sistema de Prohibició d'Accès a Ip's Concretes funciona de la següent manera.En principi tenim un quadre que ens permet introduir els números de la ip a prohibir l`accès.En principi descobrir adreces sospitoses podria ser un problema, però com a administradors de la nostra pàgina web que som, dins la nostra base de dades hauran quedat prou rastres d' aquesta adreça maliciosa, així com del nom d`usuari que s`ha emprat, si ha estat el cas. *Nota:No es recomana fer servir aquestes informacions per a qualsevol altre activitat encara que no sigui delicitiva.Les adreces dels nostres usuaris són confidencials, privades i protegides per llei, i si no ho fossin haurien de ser-ho.Obtindre benefici algun d`una adreça d`un altre només aporta problemes, per tant no les feu servir més que en cas de protecció o denúncia legal (mai se sap a quin extrem es pot arribar) Sota d`on introduïm la seva adreça podem escriure el motiu pel qual li volem impedir l`accès a la nostra pàgina web.A continuació apretem el botó que executa l`acció.Tant si ha estat correcta com si hem errat en alguna cosa se`ns retornarà una plana on s`explicarà aquest èxit o fracàs. A la part inferior trobarem un quadre amb vàries columnes: IP prohibida, motiu, data de la prohibició i la possibilitat d`eliminar la prohibició (en cas que així ho volguem al fer clic a l`enllaç se`ns demanarà confirmació sobre aquesta operació, en cas afirmatiu tornarem a la pantalla inicial, on veurem que de la taula inferior ha desaparegut l`adreça a la que acabem d`aixecar-li la prohibició. 2158 4997 2006-06-20T09:13:58Z 87.219.181.75 [[Image:Missatges.gif]] En primer terme trobarem una graella a la qual trobarem varis camps: ID: El nº d'identificació del missatge en qüestió Títol: Títol del missatge Idioma: especifica l`idioma en el que es pot veure el missatge en qüestió (fantàstic si tenim varis missatges iguals, però en idiomes diferents) Visible per a: S`especifica qui pot veure el missatge Actiu: Marca si el missatge està activat o no ho està. Funcions:en aquesta columna teniml oportunitat d`esborrar (prèvia confirmació) o editar el missatge que triem. En segon terme trobarem un formulari molt semblant al que hi ha per a escriure articles.Serà molt semblant al que ens trobarem si fem clic a Editar. Hi ha un camp per al títol i un altre per al contingut. Altres opcions a triar: Idioma:Pots triar entre tots els idiomes de la web per tal que el missatge només es mostri en un idioma concret o en tots a la vegada. Caducitat: Pots decidir quant vols que duri el teu missatge en línia:1 dia? 30? de duració il·limitada? Activar-lo: Tria entre si el vols activar ja,o encara no el vols mostrar (des de la graella de sobre podràs activar-lo sempre que vulguis, hagi caducat o no, no s`esborrarà, quedarà a la base de dades. Qui pot veure`l: Pots decidir qui pot veure aquest missatge: Tots els i les usuaris/es, sols usuaris anònims, sols usuaris registrats, usuaris subscrits o sols administradors. Un cop tot decidit ja el pots afegir. 2159 4998 2006-06-20T09:15:08Z 87.219.181.75 [[Image:Moderacio.gif]] El sistema de moderació etiqueta als diversos usuaris, ja sigui per Comentaris als articles, comentaris a les enquestes o a les ressenyes.És una forma ràpida de tenir controlats als usuaris potencialment perillosos, ja que a la mínima sospita els hi podem canviar l`estat sense que sigui gaire feina per als administradors de la web, i sense que tampoc influeixi en tenir obert el compte de l'usuari en qüestió, permitint-li gaudir dels serveis de la nostra web.El que es fa des d'aquí és demanar l'aprovació dels comentaris que facin els usuaris de Mal Karma, o directament els evita com passa amb els usuaris que no tenen Karma.Els usuaris amb bon karma no pateixen cap restricció 2160 4999 2006-06-20T09:17:53Z 87.219.181.75 [[Image:Moduls.gif]] Tal i com la mateixa secció ens anuncia des d`aquí es mostra l'estat actual dels teus mòduls/afegits i permet canviar el seu estat activat o desactivat. Els nous mòduls copiats al directori /modules/ seran automàticament agregats en estat Inactiu quan actualitzis la secció.Si desitges Esborrar un mòdul, simplement esborra el directori del módul que estigui dins el directori /modules/.El sistema s'actualitzarà de forma automàtica i mostrarà els canvis.Coses a tenir en compte. ==Sobre els Mòduls== El càracter [ · ] implica un mòdul tal que el nom i l'enllaç no són visibles al Bloc de Mòduls. Segons el panell explicarem qué significa cada columna 1-Títol: és el nom intern del mòdul.Es correspon amb el nom que tingui el directori que poguem trobar dins de /modules 2-Títol Propi: és el nom del mòdul que realment es mostra dins del bloc de menú, aquest nom és editable. 3-Estat: Aquí podrem observar si el nostre mòdul estar actiu o inactiu. 4-Visible per a: Marca els permissos de visibilitat per al mòdul.En aquest cas hi ha vàries opcions: -Tothom: Tothom el pot veure, tothom el pot emprar, tingui registre o no -Només per a usuaris registrats: Només els/les usuaris/es que hagin entrat amb el seu registre el podran fer servir. -Només per a administradors:Només els/les administradors/es que hagin entrat dins la part d`administració els podran veure (com també els administradors són els únics que poden entrar dins els mòduls inactius, per a fer proves, i la resta en definitiva, l`admisnitrador en principi té control total sobre els mòduls). -Només per a usuaris/es subscrits: Això significa que aquests mòduls només seran utilitzables per a aquells usuaris que estiguin apuntats als programes de subscripció de la web, establerts des del mòdul de subscripció, una nova forma de tenir els usuaris fidelitzats a les nostres webs, inclós si el servei és de pagament, en treurem benefici de la nostra web i podrem oferir serveis exclusius per als nostres no ja usuaris, sinó clients. 5-Permisos per al grup:En cas que els usuaris de la teva web estiguin establerts mitjançant grups , segons sigui la seva col·laboració, aquesta opció mostrarà quins grups tenen permís per a fer servir aquest mòdul, establint una dinàmica d'esforç i fidelització del nostre usuari cap a la nostra web. 6-Funcions: En podrem triar tres: -Editar:Al fer clic en aquesta opció passem a un altre menú -Activar/Desactivar:Canvia l`estat del mòdul al seu contrari, tant si és actiu com si és inactiu. -A l`inici:Colocar aquest mòdul com a mòdul d`inici ===Menú Editar=== Trobem vàries opcions: Canviar el nom del mòdul: amb aquesta opció variarem el nom que podrem trobar al bloc de mú sobre el nostre mòdul, allunyant-lo del nom intern que tingui. Qui pot veure això?: -Tothom: Tothom el pot veure, tothom el pot emprar, tingui registre o no -Només per a usuaris registrats: Només els/les usuaris/es que hagin entrat amb el seu registre el podran fer servir. -Només per a administradors:Només els/les administradors/es que hagin entrat dins la part d`administració els podran veure (com també els administradors són els únics que poden entrar dins els mòduls inactius, per a fer proves, i la resta en definitiva, l`admisnitrador en principi té control total sobre els mòduls). -Només per a usuaris/es subscrits: Això significa que aquests mòduls només seran utilitzables per a aquells usuaris que estiguin apuntats als programes de subscripció de la web, establerts des del mòdul de subscripció, una nova forma de tenir els usuaris fidelitzats a les nostres webs, inclós si el servei és de pagament, en treurem benefici de la nostra web i podrem oferir serveis exclusius per als nostres no ja usuaris, sinó clients. ===Mòdul d`Inici=== Si el mòdul té el títol en negreta representa el mòdul que actualment és a l'inici.També podrem observar que on posa estat se'ns marcarà aquesta característica.Has de tenir en compte que no podràs desactivar aquest mòdul o especificar restriccions mentrestant sigui el mòdul de l'Inici.Si esborres el directori del mòdul triat per a l`inici veuràs un error a la pàgina principal de la teva web. Aquest mòdul haurà estat reemplaçat per un enllaç amb el nom d`Inici des del bloc de mòduls. 2161 5000 2006-06-20T09:18:40Z 87.219.181.75 [[Image:Butlleti.gif]] Aquest mòdul de la secció d`administració permet l'enviament de missatges a tots els usuaris o només aquells que estiguin inscrits(això es tria en el moment de registrar un usuari a la web). Un cop escrit el missatge, i triat a qui li enviem, procedim a fer un vista prèvia del missatge, pas imprescindible abans d'enviar-lo per comprovar que tot està correctament escrit. Dintre aquesta vista prèvia se'ns recordarà a quants usuaris enviarem aquest butlletí, i tornarem a veure el codi, per si el volem corregir, llavors ja el podrem enviar.S'enviarà amb l'adreça de correu-e que haguem especificat com a administradors. 2162 5001 2006-06-20T09:19:39Z 87.219.181.75 [[Image:Optimitzar.gif]] Fent clic en aquesta secció ens surt un llistat de les taules de la nostra base de dades, l'espai que ocupa cadascuna d'elles, així com l'espai estalviat.En cas d'haver-n'hi la taula surt remarcada en negreta. Abaix de tot podem trobar un resum de les xifres rellevants sobre la bd. 2163 5002 2006-06-20T09:20:47Z 87.219.181.75 [[Image:Submissions.gif]] Des d`aquesta secció podràs controlar aquells articles que arribin, enviats pels teus usuaris (ja siguin anònims o registrats) i que requereixin prèvia acceptació. 2164 5003 2006-06-20T09:21:16Z 87.219.181.75 [[Imatge:Preferencies.gif]] Solament has de entrar i posar les opcions com més t’agradin, desprès vas al final i guardes els canvis 2165 5021 2006-06-22T14:18:07Z 87.219.180.80 == Introducció == 3d studios max es un programa de modelatge 3d molt conegut en el mon cinematogràfic per fer aquelles coses que els es impossible fer d’una manera real ( p.ex un dinosaures que es mogui). De totes maneres on mes s’utilitza aquest programa es en la indústria dels videojocs per poder crear el entorns, personatges, objectes, etc... == Índex == '''1- L’àrea de treball''' *[[/T1.1 La interfície de 3d studios max | La interfície de 3d studios max]] *[[/T1.2 Sistema de coordenades | Sistema de coordenades]] *[[/T1.3 Canviar la resolució de la pantalla | Canviar la resolució de la pantalla]] *[[/T1.4 Personalitzar el aspecte | Personalitzar el aspecte]] *[[/T1.5 Visors de 3d studios max | Visors de 3d studios max ]] *[[/T1.6 Unitats y quadricula | Unitats y quadricula]] *[[/T1.7 Menús Cuad | Menús Cuad]] '''2- Primera aproximació''' *[[/T2.1 Crear el primers objectes |Crear el primers objectes]] *[[/T2.2 Moure, rotar, canvia de grandària | Moure, rotar, canvia de grandària]] *[[/T2.3 Deformar objectes |Deformar objectes]] *[[/T2.4 Aplicar materials | Aplicar materials]] *[[/T2.5 Col•locar llums y cameres | Col•locar llums y cameres]] *[[/T2.6 Primer contacte amb el renderitzat | Primer contacte amb el renderitzat]] *[[/T2.7 Obrir/guardar arxius |Obrir/guardar arxius ]] '''3- Manipular objectes''' *[[/T3.1 Seleccionar objectes directament | Seleccionar objectes directament]] *[[/T3.2 Seleccionar objectes amb llista de selecció | Seleccionar objectes amb llista de selecció]] *[[/T3.3 Mostrar/ocultar objectes | Mostrar/ocultar objectes ]] *[[/T3.4 Agrupar/desagrupar objectes | Agrupar/desagrupar objectes]] *[[/T3.5 Treball amb capes | Treball amb capes]] '''4- Creació y manipulació de primitives 2D''' *[[/T4.1 Objectes 2D | Objectes 2D]] *[[/T4.2 Textos en 2D |Textos en 2D]] *[[/T4.3 Convertir formes en Splines editables | Convertir formes en ''Splines'' editables]] *[[/T4.4 Modificadors de Splines | Modificadors de ''Splines'' ]] *[[/T4.5 Operacions booleanes amb Splines | Operacions booleanes amb ''Splines'']] *[[/T4.6 Crear objectes 3D a partir de 2D | Crear objectes 3D a partir de 2D]] *[[/T4.7 Utilitzar las corbes de modificació | Utilitzar las corbes de modificació]] '''5- Creació y manipulació de primitives 3D''' *[[/T5.1 Crear primitives estàndard | Crear primitives estàndard ]] *[[/T5.2 Crear primitives esteses | Crear primitives esteses]] *[[/T5.3 Crear altres objectes | Crear altres objectes]] *[[/T5.4 Editar geometria | Editar geometria]] *[[/T5.5 Transformacions | Transformacions]] *[[/T5.6 Clonació | Clonació]] '''6- Modelatge de malles''' *[[/T6.1 Convertir un objecte en malla editable | Convertir un objecte en malla editable]] *[[/T6.2 Manipulació de vèrtex | Manipulació de vèrtex]] *[[/T6.3 Selecció flexible | Selecció flexible]] *[[/T6.4 Manipulació d’arestes | Manipulació d’arestes]] *[[/T6.5 Manipulació de cares y polígons | Manipulació de cares y polígons]] *[[/T6.6 Afegir modificacions | Afegir modificacions]] *[[/T6.7 Accions amb modificadors | Accions amb modificadors]] *[[/T6.8 Configurar els conjunts de modificadors | Configurar els conjunts de modificadors]] *[[/T6.9 Canviar els paràmetres d’un modificador | Canviar els paràmetres d’un modificador]] '''7- Modelatge de malles poligonals''' *[[/T7.1 Bases del modelatge poligonal | Bases del modelatge poligonal ]] *[[/T7.2 Superfícies de subdivisió | Superfícies de subdivisió]] *[[/T7.3 Edició de malles | Edició de malles]] *[[/T7.4 Objectes de composició | Objectes de composició]] *[[/T7.5 Afegir modificadors | Afegir modificadors]] *[[/T7.6 Copiar modificadors | Copiar modificadors]] '''8- Modelatge de superfícies''' *[[/T8.1 Bases del modelatge amb quadricules de correcció | Bases del modelatge amb quadricules de correcció]] *[[/T8.2 Subdividir una quadricula de correcció | Subdividir una quadricula de correcció]] *[[/T8.3 Objectes de composició | Objectes de composició]] *[[/T8.4 Afegir modificadors | Afegir modificadors]] *[[/T8.5 Treball amb objectes de composició | Treball amb objectes de composició]] *[[/T8.6 Eliminar modificadors | Eliminar modificadors]] '''9- Modelatge amb NURBS''' *[[/T9.1 Bases del modelatge amb NURBS | Bases del modelatge amb NURBS]] *[[/T9.2 Subdividir una superfície NURBS | Subdividir una superfície NURBS]] *[[/T9.3 Altres mètodes de creació de NURBS | Altres mètodes de creació de NURBS]] *[[/T9.4 Afegir modificadors | Afegir modificadors]] *[[/T9.5 Mostrar dependències i convertir en exclusiu | Mostrar dependències i convertir en exclusiu]] *[[/T9.6 Enganxar modificadors per arrossegament | Enganxar modificadors per arrossegament]] '''10- Materials''' *[[/T10.1 Els materials de 3ds | Els materials de 3ds]] *[[/T10.2 El editor de materials | El editor de materials]] *[[/T10.3 Materials creats en 3ds | Materials creats en 3ds]] *[[/T10.4 Materials amb mapes 2D | Materials amb mapes 2D]] *[[/T10.5 Materials amb mapes 3D | Materials amb mapes 3D]] *[[/T10.6 Efecte mosaic en materials | Efecte mosaic en materials]] *[[/T10.7 Biblioteca de materials | Biblioteca de materials]] '''11- Llums''' *[[/T11.1 La importància de la il•luminació en 3D | La importància de la il•luminació en 3D]] *[[/T11.2 Les llums lliures i amb objectiu | Les llums lliures i amb objectiu ]] *[[/T11.3 Les llums omni i skylight | Les llums ''omni'' i ''skylight'']] *[[/T11.4 Llums avançades | Llums avançades]] '''12- Cameres''' *[[/T12.1 Col•locar una camera | Col•locar una camera ]] *[[/T12.2 Camera lliure i camera amb objectiu | Camera lliure i camera amb objectiu]] *[[/T12.3 Paràmetres de la camera | Paràmetres de la camera ]] *[[/T12.4 Enquadrament de l’escena | Enquadrament de l’escena ]] '''13- Animació''' *[[/T13.1 Auto Key | Auto Key]] *[[/T13.2 Preferències d’animació | Preferències d’animació]] *[[/T13.3 Restriccions d’animació | Restriccions d’animació]] *[[/T13.4 La barra de pistes i els quadres clau | La barra de pistes i els quadres clau]] *[[/T13.5 Configurar el temps d’animació | Configurar el temps d’animació]] *[[/T13.6 Els controls d’animació | Els controls d’animació]] *[[/T13.7 Previsualitza | Previsualitza]] '''14- Animació avançada''' *[[/T14.1 Crear un sistema de ossos | Crear un sistema de ossos ]] *[[/T14.2 Las eines de ossos | Las eines de ossos ]] *[[/T14.3 El modificador Skin | El modificador ''Skin'' ]] *[[/T14.4 El punt de pivot | El punt de pivot]] *[[/T14.5 Crear bípedes |Crear bípedes]] '''15- Renderització''' *[[/T15.1 Introducció a la renderització | Introducció a la renderització]] *[[/T15.2 Las opcions del quadre Render Scene | Las opcions del quadre ''Render Scene'']] *[[/T15.3 Renderitzat Mental ray | Renderitzat ''Mental ray'']] 2166 5038 2006-06-28T15:47:09Z 81.38.228.34 = Objectes i classes = = Paquets = = Interfícies i implementacions = = Herència = = Classes d'utilitat = = Entrada/Sortida = = Col·leccions = 2167 5029 2006-06-28T09:32:53Z 158.109.141.106 2168 5037 2006-06-28T14:30:35Z 158.109.141.106 /* Introducció */ =Introducció= Aquest estudi es planteja l'anàlisi dels diferents subjectes polítics que s'han anat formant en el desenvolupament del moviment homo – [[w:gai|gai]] – lesbic – trans – queer a Catalunya durant els últims anys. Per tant el que ens demanem és ¿De quina manera diferents entorns culturals, històrics i socials han donat peu a diferents subjectivitats polítiques i formes de resistència al discurs sexual normatiu? Ens plantegem en base a quins processos, o esdeveniments, la sexualitat com a construcció discursiva s’ha anat explicitant i constituint-se en font d’identitat i, per tant de control social. Partint d’aquí el nostre primer objectiu ha sigut desenvolupar un marc teòric que ens donés eines per aproximar-nos al tema d’investigació des de la perspectiva construccionista, entenem que la realitat es construeix a través de pràctiques lingüístiques quotidianes. 2169 5066 2006-06-30T16:30:17Z 81.38.228.34 /* Java: J2SDK i J2EE */ Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] = J2EE = Sun proporciona varies d'eines de desenvolupament amb Java. Les més conegudes i utilitzades són: * '''Java2 Standard Edition (J2SE):''' Per a desenvolupar aplicacions sencilles d'escriptori. Inclou el ''Java2 Software Development Kit'', format per un compilador de Java i una sèrie de classes d'utilitat que faciliten la creació d'aplicacions d'escriptori, interfícies gràfiques, accés a bases de dades ... * '''Java2 Enterprise Editon (J2EE):''' Per a desenvolupar aplicacions complexes d'escriptori o per la web. Inclou les funcionalitats de ''J2SE'' a més de classes que permeten la creació d'aplicacions web i l'ús de tecnologies com ''web services'', transaccions, correu electrònic, XML ... * '''Java2 Micro Edition (J2ME):''' Per a desenvolupar aplicacions per a dispositius mòbils és alhora un llenguatge de programació i una plataforma de desenvolupament d'aplicacions, d'escriptori, de servidor o per a la web. Com a llenguatge de programació, Java està format per un compilador Com a llenguatge de programació, té tres característiques molt interessants: * '''És independent de plataforma:''' Java és un llenguatge interpretat, però amb una característica que el fa especial. El seu codi font és primer transformat, per compilació, en un llenguatge anomenat ''ByteCode''. Quan es vol executar, aquest ''Bytecode'' ha de ser executat per un interpret, anomenat ''Màquina Virtual'', que el transforma en llenguatge màquina i el lliura al sistema operatiu. Per tant, un programa Java un cop compilat amb ''ByteCode'', podrà ser executat en qualsevol plataforma que disposi d'una màquina virtual de Java. * '''És orientat a objectes:''' Un programa orientat a objectes està composat per un conjunt d'entitats o objectes que interactuen intercanviant missatges o dades, en comptes d'estar format per un conjunt de funcions. Els llenguatges orientats a objectes faciliten la programació d'aplicacions donat que representen la informació d'una forma més propera a la realitat. * '''És robust i segur:''' Java permet gestionar de forma molt eficient i sencilla les errades de programari, així com controlar l'accés als objectes i als seus mètodes. = Eclipse: Entorn integrat de desenvolupament = = Ant: Automatització del procés de compilació i execució = = CVS: Control de versions del codi = = PostgreSql: Servidor de bases de dades = = Apache: Servidor de fitxers web = = Tomcat: Servidor d'aplicacions web = 2170 5069 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default /** CSS placed here will be applied to all skins */ 2171 5072 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default w 2172 5073 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default S'ha creat el compte 2173 5074 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default The user account for $1 has been created. 2174 5085 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Redirecting to [[$1]] 2175 5086 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default The text of '''your edits''' to '''$1''' is shown below: 2176 5087 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default The source of '''$1''' is shown below: 2177 5092 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default b 2178 5093 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Undelete failed; someone else may have undeleted the page first. 2179 5098 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default | 2180 5099 2006-07-01T18:42:26Z MediaWiki default Clear watchlist 2181 5104 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default You need to $1 to confirm your email address. 2182 5112 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default (Link to this page as [[$1]]) 2183 5113 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default '''Warning:''' You are editing a page which is used to provide interface text for the software. Changes to this page will affect the appearance of the user interface for other users. 2184 5114 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default edita 2185 5123 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Export 2186 5127 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Invalid subscription feed type. 2187 5129 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default A file of this name has been previously uploaded and subsequently deleted. You should check the $1 before proceeding to upload it again. 2188 5132 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Group: 2189 5133 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default (all) 2190 5134 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Bots 2191 5135 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Bot 2192 5136 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Bureaucrats 2193 5137 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Bureaucrat 2194 5138 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Stewards 2195 5139 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Steward 2196 5140 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Sysops 2197 5141 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Sysop 2198 5142 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default {{ns:project}}:Bots 2199 5143 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default {{ns:project}}:Bureaucrats 2200 5144 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default {{ns:project}}:Administrators 2201 5147 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Revision history for this page on the wiki 2202 5148 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default The requested page doesn't exist. It may have been deleted from the wiki, or renamed. Try [[Special:Search|searching on the wiki]] for relevant new pages. 2203 5149 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default $1 at $2 2204 5150 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Revision history 2205 5153 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Copy all history versions for this page 2206 5154 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Import 2207 5155 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default Select a wiki and page title to import. Revision dates and editors' names will be preserved. All transwiki import actions are logged at the [[Special:Log/import|import log]]. 2208 5156 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default transwikied $1 2209 5157 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default $1 revision(s) from $2 2210 5158 2006-07-01T18:42:27Z MediaWiki default imported $1 by file upload 2211 5159 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default $1 revision(s) 2212 5160 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default $1 revision(s) 2213 5161 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Bad interwiki link 2214 5162 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Couldn't open import file 2215 5163 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Import log 2216 5164 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Administrative imports of pages with edit history from other wikis. 2217 5165 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default No pages to import. 2218 5166 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Importing pages... 2219 5167 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Unknown import source type 2220 5174 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default - 2221 5176 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Language: $1 2222 5177 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default * Deutsch|de * English|en * Esperanto|eo * Français|fr * Español|es * Italiano|it * Nederlands|nl 2223 5185 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default Metadata (see [[{{ns:project}}:Metadata]] for an explanation): 2224 5191 2006-07-01T18:42:28Z MediaWiki default $1 {{PLURAL:$1|member|members}} 2225 5193 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default '''There is no page titled "$1".''' You can [[:$1|create this page]]. 2226 5195 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default You have to specify a username. 2227 5198 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Project page 2228 5199 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Revision as of $1; $5<br />$3 | $2 | $4 2229 5202 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default The following data is cached, and was last updated $1. 2230 5204 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Watchlist 2231 5205 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Number of days to show in watchlist: 2232 5206 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Number of edits to show in expanded watchlist: 2233 5209 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default View project page 2234 5211 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default This page provides interface text for the software, and is locked to prevent abuse. 2235 5218 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Random redirect 2236 5221 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 anonymous users 2237 5222 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 bots 2238 5223 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 logged-in users 2239 5224 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 my edits 2240 5225 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 minor edits 2241 5226 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 patrolled edits 2242 5231 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default User rights log 2243 5232 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default changed group membership for $1 from $2 to $3 2244 5233 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default (none) 2245 5236 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default <strong>Sorry! We could not process your edit due to a loss of session data.</strong> ''Because this wiki has raw HTML enabled, the preview is hidden as a precaution against JavaScript attacks.'' <strong>If this is a legitimate edit attempt, please try again. If it still doesn't work, try logging out and logging back in.</strong> 2246 5239 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default For newbies 2247 5240 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Newer $1 2248 5241 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Newest 2249 5242 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Older $1 2250 5243 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Oldest 2251 5244 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Show new images starting from $1 2252 5250 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Expand watchlist to show all applicable changes 2253 5255 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Hide bot edits from the watchlist 2254 5256 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Hide my edits from the watchlist 2255 5259 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default [[User:$1|$1]] has been unblocked 2256 5260 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Uncategorized images 2257 5262 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Comment: 2258 5263 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 file(s) restored 2259 5264 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default <big>'''$1 has been restored'''</big> Consult the [[Special:Log/delete|deletion log]] for a record of recent deletions and restorations. 2260 5265 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default $1 revisions and $2 file(s) restored 2261 5266 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default To restore the entire page, leave all checkboxes deselected and click '''''Restore'''''. To perform a selective restoration, check the boxes corresponding to the revisions to be restored, and click '''''Restore'''''. Clicking '''''Reset''''' will clear the comment field and all checkboxes. 2262 5267 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Reset 2263 5270 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default Unused templates 2264 5271 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default This page lists all pages in the template namespace which are not included in another page. Remember to check for other links to the templates before deleting them. 2265 5272 2006-07-01T18:42:29Z MediaWiki default other links 2266 5273 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Upload a new version of this file 2267 5278 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default for $1 2268 5281 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Please $1 to view or edit items on your watchlist. 2269 5282 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Clear watchlist 2270 5283 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Your watchlist has been cleared. $1 items were removed. 2271 5284 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Are you sure you wish to remove them? 2272 5285 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default '''You have $1 items on your watchlist, including talk pages.''' 2273 5286 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default (for '''$1''') 2274 5290 2006-07-01T18:42:30Z MediaWiki default Done.