Viquitexts:La taverna

<mediawiki xmlns="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.10/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.10/ http://www.mediawiki.org/xml/export-0.10.xsd" version="0.10" xml:lang="ca">
  <siteinfo>
    <sitename>Viquitexts</sitename>
    <dbname>cawikisource</dbname>
    <base>https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal</base>
    <generator>MediaWiki 1.43.0-wmf.2</generator>
    <case>first-letter</case>
    <namespaces>
      <namespace key="-2" case="first-letter">Media</namespace>
      <namespace key="-1" case="first-letter">Especial</namespace>
      <namespace key="0" case="first-letter" />
      <namespace key="1" case="first-letter">Discussió</namespace>
      <namespace key="2" case="first-letter">Usuari</namespace>
      <namespace key="3" case="first-letter">Usuari Discussió</namespace>
      <namespace key="4" case="first-letter">Viquitexts</namespace>
      <namespace key="5" case="first-letter">Viquitexts Discussió</namespace>
      <namespace key="6" case="first-letter">Fitxer</namespace>
      <namespace key="7" case="first-letter">Fitxer Discussió</namespace>
      <namespace key="8" case="first-letter">MediaWiki</namespace>
      <namespace key="9" case="first-letter">MediaWiki Discussió</namespace>
      <namespace key="10" case="first-letter">Plantilla</namespace>
      <namespace key="11" case="first-letter">Plantilla Discussió</namespace>
      <namespace key="12" case="first-letter">Ajuda</namespace>
      <namespace key="13" case="first-letter">Ajuda Discussió</namespace>
      <namespace key="14" case="first-letter">Categoria</namespace>
      <namespace key="15" case="first-letter">Categoria Discussió</namespace>
      <namespace key="102" case="first-letter">Pàgina</namespace>
      <namespace key="103" case="first-letter">Pàgina Discussió</namespace>
      <namespace key="104" case="first-letter">Llibre</namespace>
      <namespace key="105" case="first-letter">Llibre Discussió</namespace>
      <namespace key="106" case="first-letter">Autor</namespace>
      <namespace key="107" case="first-letter">Autor Discussió</namespace>
      <namespace key="710" case="first-letter">TimedText</namespace>
      <namespace key="711" case="first-letter">TimedText talk</namespace>
      <namespace key="828" case="first-letter">Mòdul</namespace>
      <namespace key="829" case="first-letter">Mòdul Discussió</namespace>
    </namespaces>
  </siteinfo>
  <page>
    <title>Viquitexts:La taverna</title>
    <ns>4</ns>
    <id>39149</id>
    <revision>
      <id>170699</id>
      <parentid>170556</parentid>
      <timestamp>2024-04-25T20:20:51Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>MediaWiki message delivery</username>
        <id>3070</id>
      </contributor>
      <comment>/* Vote now to select members of the first U4C */ secció nova</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="31535" xml:space="preserve">{{La taverna (encapçalament)}}

== Feliç 2024 ==
Les converses anteriors han estat arxivades a [[Viquitexts:La taverna/2023]]. Aquest any entren en domini públic (80 p.m.a.) les obres de [[Autor:Carme Karr i Alfonsetti|Carme Karr]] i [[Autor:Enric Lluelles|Enric Lluelles]], entre d'altres. Bon any 2024! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 12:28, 1 gen 2024 (CET)

== Do you use Wikidata in Wikimedia sibling projects? Tell us about your experiences ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
''Note: Apologies for cross-posting and sending in English.''

Hello, the '''[[m:WD4WMP|Wikidata for Wikimedia Projects]]''' team at Wikimedia Deutschland would like to hear about your experiences using Wikidata in the sibling projects. If you are interested in sharing your opinion and insights, please consider signing up for an interview with us in this '''[https://wikimedia.sslsurvey.de/Wikidata-for-Wikimedia-Interviews Registration form]'''.&lt;br&gt; 
''Currently, we are only able to conduct interviews in English.''

The front page of the form has more details about what the conversation will be like, including how we would '''compensate''' you for your time.

For more information, visit our ''[[m:WD4WMP/AddIssue|project issue page]]'' where you can also share your experiences in written form, without an interview.&lt;br&gt;We look forward to speaking with you, [[m:User:Danny Benjafield (WMDE)|Danny Benjafield (WMDE)]] ([[m:User talk:Danny Benjafield (WMDE)|talk]]) 08:53, 5 January 2024 (UTC)
&lt;/div&gt;
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Danny Benjafield (WMDE)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/WD4WMP/ScreenerInvite&amp;oldid=26027495 --&gt;

== Reusing references: Can we look over your shoulder? ==

''Apologies for writing in English.''

The Technical Wishes team at Wikimedia Deutschland is planning to [[m:WMDE Technical Wishes/Reusing references|make reusing references easier]]. For our research, we are looking for wiki contributors willing to show us how they are interacting with references.

* The format will be a 1-hour video call, where you would share your screen. [https://wikimedia.sslsurvey.de/User-research-into-Reusing-References-Sign-up-Form-2024/en/ More information here].
* Interviews can be conducted in English, German or Dutch.
* [[mw:WMDE_Engineering/Participate_in_UX_Activities#Compensation|Compensation is available]].
* Sessions will be held in January and February.
* [https://wikimedia.sslsurvey.de/User-research-into-Reusing-References-Sign-up-Form-2024/en/ Sign up here if you are interested.]
* Please note that we probably won’t be able to have sessions with everyone who is interested. Our UX researcher will try to create a good balance of wiki contributors, e.g. in terms of wiki experience, tech experience, editing preferences, gender, disability and more. If you’re a fit, she will reach out to you to schedule an appointment.

We’re looking forward to seeing you, [[m:User:Thereza Mengs (WMDE)| Thereza Mengs (WMDE)]]
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Thereza Mengs (WMDE)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=WMDE_Technical_Wishes/Technical_Wishes_News_list_all_village_pumps&amp;oldid=25956752 --&gt;

== Invitation to join January Wikisource Community Meeting ==

Hello fellow Wikisource enthusiasts!

We are the hosting this month’s [[:m:Wikisource Community meetings|Wikisource Community meeting]] on '''27 January 2024, 3 PM UTC''' ([https://zonestamp.toolforge.org/1706367600 check your local time]).

As we gear up for our upcoming Wikisource Community meeting, we are excited to share some additional information with you.

The meetings will now be held on the last Saturday of each month. We understand the importance of accommodating different time zones, so to better cater to our global community, we've decided to alternate meeting times. The meeting will take place at 3 pm UTC this month, and next month it will be scheduled for 7 am UTC on the last Saturday. This rotation will continue, allowing for a balanced representation of different time zones.

As always, the meeting agenda will be divided into two halves. The first half of the meeting will focus on non-technical updates, including discussions about events, conferences, proofread-a-thons, and collaborations. The second half will delve into technical updates and conversations, addressing major challenges faced by Wikisource communities, similar to our previous Community meetings.

If you are interested in joining the meeting, kindly leave a message on '''klawal-ctr@wikimedia.org''' and we will add you to the calendar invite.

Meanwhile, feel free to check out [[:m:Wikisource Community meetings|the page on Meta-wiki]] and suggest any other topics for the agenda.

Regards

[[:m:User:KLawal-WMF|KLawal-WMF]], [[:m:User:SWilson (WMF)|Sam Wilson (WMF)]], and [[:m:User:SGill (WMF)|Satdeep Gill (WMF)]]

&lt;small&gt; Sent using [[Usuari:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuari Discussió:MediaWiki message delivery|discussió]]) 11:54, 18 gen 2024 (CET)&lt;/small&gt;
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:KLawal-WMF@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGill_(WMF)/lists/WS_VPs&amp;oldid=25768507 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;Vote on the Charter for the Universal Code of Conduct Coordinating Committee&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
:''[[m:Special:MyLanguage/wiki/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter/Announcement - voting opens|You can find this message translated into additional languages on Meta-wiki.]] [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-{{urlencode:wiki/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter/Announcement - voting opens}}&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]''
Hello all,

I am reaching out to you today to announce that the voting period for the [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] (U4C) Charter is now open. Community members may [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Charter/Voter_information|cast their vote and provide comments about the charter via SecurePoll]] now through '''2 February 2024'''. Those of you who voiced your opinions during the development of the [[foundation:Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines|UCoC Enforcement Guidelines]] will find this process familiar.

The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|current version of the U4C Charter]] is on Meta-wiki with translations available. 

Read the charter, go vote and share this note with others in your community. I can confidently say the U4C Building Committee looks forward to your participation.

On behalf of the UCoC Project team,&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[m:User:RamzyM (WMF)|RamzyM (WMF)]] 19:09, 19 gen 2024 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:RamzyM (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=25853527 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;Last days to vote on the Charter for the Universal Code of Conduct Coordinating Committee&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
:''[[m:Special:MyLanguage/wiki/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter/Announcement - voting reminder|You can find this message translated into additional languages on Meta-wiki.]] [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-{{urlencode:wiki/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter/Announcement - voting reminder}}&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]''
Hello all,

I am reaching out to you today to remind you that the voting period for the [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] (U4C) charter will close on '''2 February 2024'''. Community members may [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Charter/Voter_information|cast their vote and provide comments about the charter via SecurePoll]]. Those of you who voiced your opinions during the development of the [[foundation:Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines|UCoC Enforcement Guidelines]] will find this process familiar.

The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|current version of the U4C charter]] is on Meta-wiki with translations available. 

Read the charter, go vote and share this note with others in your community. I can confidently say the U4C Building Committee looks forward to your participation.

On behalf of the UCoC Project team,&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[m:User:RamzyM (WMF)|RamzyM (WMF)]] 18:00, 31 gen 2024 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:RamzyM (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=25853527 --&gt;

== Editor novell: no s'omple l'infotaula de persona en una pàgina Autor: ==

Bon dia,
He creat la pàgina [[Autor:Miquel dels Sants Oliver]] per poder-hi enllaçar un text seu (L'Hostal de la Bolla). El problema és que he copiat el codi de l'''infotaula de persona'' i l'he posat al capdamunt de la pàgina, però quan deso no hi apareixen les dades que, imagino, surten de la Viquipèdia.
Algú se li acut alguna solució?
Gràcies a l'avançada
--[[Usuari:Jqueralt|Jqueralt]] ([[Usuari Discussió:Jqueralt|discussió]]) 18:17, 8 feb 2024 (CET)

:{{ping|Jqueralt}} Hola, Jqueralt! Benvingut a Viquitexts! La plantilla {{tl|Autor}} captura les dades de Wikidata (de {{q|Q11692975}}), però per funcionar ha de tenir declarat a Wikidata la pàgina de Viquitexts. És a dir, un cop [https://www.wikidata.org/w/index.php?title=Q11692975&amp;diff=2072811616&amp;oldid=2044285695 creat l'enllaç] a Wikidata, ara ja es capturen les dades a [[Autor:Miquel dels Sants Oliver]]. Més informació a [[:Plantilla:Autor]] i a [[Ajuda:Wikidata#Wikidata_i_autors]].-[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 16:21, 9 feb 2024 (CET)
::Gràcies! No havia pensat en &quot;donar d'alta&quot; l'enllaç a Wikidata. Ho tindré en compte per properes aportacions. [[Usuari:Jqueralt|Jqueralt]] ([[Usuari Discussió:Jqueralt|discussió]]) 08:00, 13 feb 2024 (CET)

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;Announcing the results of the UCoC Coordinating Committee Charter ratification vote&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
:''[[m:Special:MyLanguage/wiki/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter/Announcement - results|You can find this message translated into additional languages on Meta-wiki.]] [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-{{urlencode:wiki/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter/Announcement - results}}&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]''

Dear all,

Thank you everyone for following the progress of the Universal Code of Conduct. I am writing to you today to announce the outcome of the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Charter/Voter_information|ratification vote]] on the [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|Universal Code of Conduct Coordinating Committee Charter]]. 1746 contributors voted in this ratification vote with 1249 voters supporting the Charter and 420 voters not. The ratification vote process allowed for voters to provide comments about the Charter. 

A report of voting statistics and a summary of voter comments will be published on Meta-wiki in the coming weeks.

Please look forward to hearing about the next steps soon.

On behalf of the UCoC Project team,&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[m:User:RamzyM (WMF)|RamzyM (WMF)]] 19:24, 12 feb 2024 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:RamzyM (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=26160150 --&gt;

== Invitation to join February Wikisource Community Meeting ==

Hello fellow Wikisource enthusiasts!


We are the hosting this month’s [[:m:Wikisource Community meetings|Wikisource Community meeting]] on '''24 February 2024, 7 AM UTC''' ([https://zonestamp.toolforge.org/1708758000 check your local time]).


The meeting agenda will be divided into two halves. The first half of the meeting will focus on non-technical updates, including discussions about events, conferences, proofread-a-thons, and collaborations. The second half will delve into technical updates and conversations, addressing major challenges faced by Wikisource communities, similar to our previous Community meetings.


If you are interested in joining the meeting, kindly leave a message on '''klawal-ctr@wikimedia.org''' and we will add you to the calendar invite.


Meanwhile, feel free to check out [[:m:Wikisource Community meetings|the page on Meta-wiki]] and suggest any other topics for the agenda.


Regards
[[:m:User:KLawal-WMF|KLawal-WMF]], [[:m:User:SWilson (WMF)|Sam Wilson (WMF)]], and [[:m:User:SGill (WMF)|Satdeep Gill (WMF)]]


&lt;small&gt; Sent using [[Usuari:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuari Discussió:MediaWiki message delivery|discussió]]) 12:11, 20 feb 2024 (CET)&lt;/small&gt;
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:KLawal-WMF@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGill_(WMF)/lists/WS_VPs&amp;oldid=25768507 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt; Report of the U4C Charter ratification and U4C Call for Candidates now available&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
:''[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Election/2024/Announcement – call for candidates| You can find this message translated into additional languages on Meta-wiki.]] [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-{{urlencode:Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Election/2024/Announcement – call for candidates}}&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]''

Hello all,

I am writing to you today with two important pieces of information. First, the [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter/Vote results|report of the comments from the Universal Code of Conduct Coordinating Committee (U4C) Charter ratification]] is now available. Secondly, the call for candidates for the U4C is open now through April 1, 2024.

The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] (U4C) is a global group dedicated to providing an equitable and consistent implementation of the UCoC. Community members are invited to submit their applications for the U4C. For more information and the responsibilities of the U4C, please [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|review the U4C Charter]].

Per the charter, there are 16 seats on the U4C: eight community-at-large seats and eight regional seats to ensure the U4C represents the diversity of the movement.

Read more and submit your application on [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Election/2024|Meta-wiki]].

On behalf of the UCoC project team,&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[m:User:RamzyM (WMF)|RamzyM (WMF)]] 17:25, 5 març 2024 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:RamzyM (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=26276337 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt; Wikimedia Foundation Board of Trustees 2024 Selection&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
: ''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2024/Announcement/Selection announcement| You can find this message translated into additional languages on Meta-wiki.]]''
: ''&lt;div class=&quot;plainlinks&quot;&gt;[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2024/Announcement/Selection announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation elections/2024/Announcement/Selection announcement}}&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]&lt;/div&gt;''
Dear all,

This year, the term of 4 (four) Community- and Affiliate-selected Trustees on the Wikimedia Foundation Board of Trustees will come to an end [1]. The Board invites the whole movement to participate in this year’s selection process and vote to fill those seats.

The [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections committee|Elections Committee]] will oversee this process with support from Foundation staff [2]. The Board Governance Committee created a Board Selection Working Group from Trustees who cannot be candidates in the 2024 community- and affiliate-selected trustee selection process composed of Dariusz Jemielniak, Nataliia Tymkiv, Esra'a Al Shafei, Kathy Collins, and Shani Evenstein Sigalov [3]. The group is tasked with providing Board oversight for the 2024 trustee selection process, and for keeping the Board informed. More details on the roles of the Elections Committee, Board, and staff are here [4]. 

Here are the key planned dates:

*  May 2024: Call for candidates and call for questions
*  June 2024: Affiliates vote to shortlist 12 candidates (no shortlisting if 15 or less candidates apply) [5]
*  June-August 2024: Campaign period
*  End of August / beginning of September 2024: Two-week community voting period
*  October–November 2024: Background check of selected candidates
*  Board's Meeting in December 2024: New trustees seated

Learn more about the 2024 selection process - including the detailed timeline, the candidacy process, the campaign rules, and the voter eligibility criteria - on [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2024|this Meta-wiki page]], and make your plan.

'''Election Volunteers'''

Another way to be involved with the 2024 selection process is to be an Election Volunteer. Election Volunteers are a bridge between the Elections Committee and their respective community. They help ensure their community is represented and mobilize them to vote. Learn more about the program and how to join on this [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2024/Election Volunteers|Meta-wiki page]].

Best regards,

[[m:Special:MyLanguage/User:Pundit|Dariusz Jemielniak]] (Governance Committee Chair, Board Selection Working Group)

[1] https://meta.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_elections/2021/Results#Elected

[2] https://foundation.wikimedia.org/wiki/Committee:Elections_Committee_Charter

[3] https://foundation.wikimedia.org/wiki/Minutes:2023-08-15#Governance_Committee

[4] https://meta.wikimedia.org/wiki/Wikimedia_Foundation_elections_committee/Roles

[5] Even though the ideal number is 12 candidates for 4 open seats, the shortlisting process will be triggered if there are more than 15 candidates because the 1-3 candidates that are removed might feel ostracized and it would be a lot of work for affiliates to carry out the shortlisting process to only eliminate 1-3 candidates from the candidate list.&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[User:MPossoupe_(WMF)|MPossoupe_(WMF)]]20:57, 12 març 2024 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:MPossoupe (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=26349432 --&gt;

== La vostra wiki estarà aviat només en mode lectura ==

&lt;section begin=&quot;server-switch&quot;/&gt;&lt;div class=&quot;plainlinks&quot;&gt;

[[:m:Special:MyLanguage/Tech/Server switch|Llegiu aquest missatge en una altra llengua]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-Tech%2FServer+switch&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]

La [[foundation:|Fundació Wikimedia]] canviarà el trànsit entre els seus centres de dades. Això garantirà que la Viquipèdia i les altres wikis de Wikimedia romanguin disponibles fins i tot si es produeix un desastre.

Tot el trànsit es durà el '''{{#time:j xg|2024-03-20|ca}}'''. La prova començarà a les '''[https://zonestamp.toolforge.org/{{#time:U|2024-03-20T14:00|en}} {{#time:H:i e|2024-03-20T14:00}}]'''.

Malauradament, a causa de limitacions de [[mw:Special:MyLanguage/Manual:What is MediaWiki?|MediaWiki]] cal limitar la possibilitat d'editar durant el canvi. Ens disculpem per aquesta disrupció, i estem treballant per minimitzar-la en el futur. 

'''Durant una estona, podreu llegir, però no pas editar les wikis durant una estona breu.'''

*No podreu editar durant com a màxima una hora el {{#time:l j xg Y|2024-03-20|ca}}.
*Si proveu d'editar o desar canvis durant aquestes interrupcions, veureu un missatge d'error. Esperem que no es perdi cap edició durant aquest període de temps, però no us ho podem garantir. Si veieu el missatge d'error, espereu fins que tot torni a funcionar. Llavors hauríeu de poder desar la vostra edició. Tot i així, us recomanem que primer feu una còpia dels vostres canvis, per si un cas.

''Altres efectes'':

*Els treballs automàtics de rerefons aniran més lents, i alguns es podrien aturar. Potser els enllaços vermells no s'actualitzaran tan ràpidament com és habitual. Si creeu un article que ja ha estat enllaçat en algun altre lloc, l'enllaç pot mantenir-se en vermell més estona de l'habitual. Alguns ''scripts'' de llarga durada s'hauran d'aturar.
* Esperem que les implementacions de codi es produeixin com qualsevol altra setmana. No obstant això, algun codi concret es podria congelar puntualment si l'operació ho requereix.
* [[mw:Special:MyLanguage/GitLab|GitLab]] no estarà disponible durant uns 90 minuts.

Aquest projecte es podria ajornar si fos necessari. Podeu [[wikitech:Switch_Datacenter|llegir la planificació a wikitech.wikimedia.org]]. Es comunicarà qualsevol canvi a la planificació. Hi haurà més notificacions sobre aquest tema. Es mostrarà un avís a totes les wikis de la Fundació Wikimedia 30 minuts abans que tingui lloc aquesta operació. '''Si us plau, compartiu aquesta informació amb la vostra comunitat viquimedista.'''&lt;/div&gt;&lt;section end=&quot;server-switch&quot;/&gt;

[[user:Trizek (WMF)|Trizek (WMF)]], 01:00, 15 març 2024 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Trizek (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&amp;oldid=25636619 --&gt;

== Switching to the Vector 2022 skin ==

[[File:Vector 2022 video-en.webm|thumb]]
''[[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/2024-03 for Wikisource|Read this in your language]] • &lt;span class=plainlinks&gt;[https://mediawiki.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-Reading%2FWeb%2FDesktop+Improvements%2FUpdates%2F2024-03+for+Wikisource&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{Int:please-translate}}]&lt;/span&gt; • Please tell other users about these changes''

Hi everyone. We are the [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web|Wikimedia Foundation Web team]]. As you may have read in our previous message, over the past year, we have been getting closer to switching every wiki to the Vector 2022 skin as the new default. In our previous conversations with Wikisource communities, we had identified an issue with the Index namespace that prevented switching the skin on. [[phab:T352162|This issue is now resolved]].

We are now ready to continue and will be deploying on Wikisource wikis on '''March 25th'''. 

To learn more about the new skin and what improvements it introduces, please [[mw:Reading/Web/Desktop Improvements|see our documentation]]. If you have any issues with the skin after the change, if you spot any gadgets not working, or notice any bugs – please comment below! We are also open to joining events like the [[m:Wikisource Community meetings|Wikisource Community meetings]] to talk to you directly. Thank you! [[User:SGrabarczuk (WMF)|SGrabarczuk (WMF)]] ([[User talk:SGrabarczuk (WMF)|&lt;span class=&quot;signature-talk&quot;&gt;discussió&lt;/span&gt;]]) 21:50, 18 març 2024 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:SGrabarczuk (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGrabarczuk_(WMF)/sandbox/MM/Varia&amp;oldid=26416927 --&gt;

== Invitation to join March Wikisource Community Meeting ==

Hello fellow Wikisource enthusiasts!

We're excited to announce our upcoming Wikisource Community meeting, scheduled for '''30 March 2024, 3 PM UTC''' ([https://zonestamp.toolforge.org/1711810800 check your local time]). As always, your participation is crucial to the success of our community discussions.

Similar to previous meetings, the agenda will be split into two segments. The first half will cover non-technical updates, such as events, conferences, proofread-a-thons, and collaborations. In the second half, we'll dive into technical updates and discussions, addressing key challenges faced by Wikisource communities.

'''New Feature: Event Registration!'''  &lt;br /&gt;
Exciting news! We're switching to a new event registration feature for our meetings. You can now register for the event through our dedicated page on Meta-wiki. Simply follow the link below to secure your spot and engage with fellow Wikisource enthusiasts:

[[:m:Event:Wikisource Community Meeting March 2024|Event Registration Page]]

'''Agenda Suggestions:'''  &lt;br /&gt;
Your input matters! Feel free to suggest any additional topics you'd like to see included in the agenda.

If you have any suggestions or would just prefer being added to the meeting the old way,
simply drop a message on '''klawal-ctr@wikimedia.org'''.

Thank you for your continued dedication to Wikisource. We look forward to your active participation in our upcoming meeting.

Best regards,  &lt;br /&gt;
[[:m:User:KLawal-WMF|KLawal-WMF]], [[:m:User:SWilson (WMF)|Sam Wilson (WMF)]], and [[:m:User:SGill (WMF)|Satdeep Gill (WMF)]]
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:KLawal-WMF@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGill_(WMF)/lists/WS_VPs&amp;oldid=25768507 --&gt;

== Mòdul per a plantilla header ==

Hola! Acabo de migrar el codi de la plantilla {{tl|header}} (la de color blau) a un nou mòdul ([[:Mòdul:Header]]). No hi hauria d'haver problemes però si en trobeu podeu deixar un missatget.

Per què s'ha canviat? Per poder gestionar millor les captures de meta-dades des de Wikidata. Quan es captura el text des d'un Índex mitjançant l'etiqueta &lt;code&gt;&lt;nowiki&gt;&lt;pages index=&quot;llibre.pdf&quot; from=1 to=100 header=1 /&gt;&lt;/nowiki&gt;&lt;/code&gt;, també es capturen les meta-dades (les així configurades, com Autor, Traductor, etc.). Aquestes omplen la plantilla de capçalera automàticament i també &quot;viatgen&quot; a l'ePub (quan el generem). Des que es pot omplir automàticament un Índex amb les dades de Wikidata sense informar-les a mà ([[Viquitexts:La_taverna/2023#Capturar_dades_de_l'índex_des_de_Wikidata|des de finals de 2023]]), en aquests casos les dades ja no viatgen a la capçalera. Per això s'ha anat adaptant la plantilla, però ha arribat un punt en que un mòdul facilita molt la claredat del codi.

L'aspecte i el comportament de la plantilla d'encapçalament hauria de ser el de sempre, excepte el comentat abans sobre les meta-dades (que ara començarà a funcionar), i en lloc del botó &quot;Baixa&quot; que permetia descarregar un ePub, ara apareixen 3 icones que permeten descarregar ePub, pdf o mobi.

No cal recordar que suggeriments, correccions i queixes sempre són bevingudes. Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 19:17, 19 abr 2024 (CEST)

== Invitation to join April Wikisource Community Meeting ==

Hello fellow Wikisource enthusiasts!


We are the hosting this month’s Wikisource Community meeting on '''27 April 2024, 7 AM UTC''' ([https://zonestamp.toolforge.org/1714201200 check your local time]).


Similar to previous meetings, the agenda will be split into two segments. The first half will cover non-technical updates, such as events, conferences, proofread-a-thons, and collaborations. In the second half, we'll dive into technical updates and discussions, addressing key challenges faced by Wikisource communities.

Simply follow the link below to secure your spot and engage with fellow Wikisource enthusiasts:

[[:m:Event:Wikisource Community Meeting April 2024|Event Registration Page]]

If you have any suggestions or would just prefer being added to the meeting the old way,
simply drop a message on '''klawal-ctr@wikimedia.org'''. 

Thank you for your continued dedication to Wikisource. We look forward to your active participation in our upcoming meeting.

Regards
[[:m:User:KLawal-WMF|KLawal-WMF]], [[:m:User:SWilson (WMF)|Sam Wilson (WMF)]], and [[:m:User:SGill (WMF)|Satdeep Gill (WMF)]]


&lt;small&gt; Sent using [[Usuari:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuari Discussió:MediaWiki message delivery|discussió]]) 14:21, 22 abr 2024 (CEST)&lt;/small&gt;
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:KLawal-WMF@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGill_(WMF)/lists/WS_VPs&amp;oldid=25768507 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;Vote now to select members of the first U4C&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
:''[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Election/2024/Announcement – vote opens|You can find this message translated into additional languages on Meta-wiki.]] [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-{{urlencode:Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Election/2024/Announcement – vote opens}}&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]''

Dear all,

I am writing to you to let you know the voting period for the Universal Code of Conduct Coordinating Committee (U4C) is open now through May 9, 2024. Read the information on the [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Election/2024|voting page on Meta-wiki]] to learn more about voting and voter eligibility.

The Universal Code of Conduct Coordinating Committee (U4C) is a global group dedicated to providing an equitable and consistent implementation of the UCoC. Community members were invited to submit their applications for the U4C. For more information and the responsibilities of the U4C, please [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|review the U4C Charter]].

Please share this message with members of your community so they can participate as well.

On behalf of the UCoC project team,&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[m:User:RamzyM (WMF)|RamzyM (WMF)]] 22:20, 25 abr 2024 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:RamzyM (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=26390244 --&gt;</text>
      <sha1>41wx9w9qx7w1b3lfdvjm9ds370y2zq8</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Alexíada/Llibre I</title>
    <ns>0</ns>
    <id>49701</id>
    <revision>
      <id>170649</id>
      <parentid>170602</parentid>
      <timestamp>2024-04-25T15:56:33Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Leptictidium</username>
        <id>277</id>
      </contributor>
      <comment>/* Capítol XV */</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="109288" xml:space="preserve">{{header
|títol=Alexíada
|autor=[[Anna Comnena]]
|traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]]
|idioma=grec
|anterior=[[Alexíada/Proemi|Proemi]]
|current='''Llibre I'''
|següent=[[Alexíada/Llibre II|Llibre II]]
|info=
|nomcategoria=cap
}}

{{c|'''Llibre I'''}}

&lt;div class=prose&gt;
=== Capítol I ===
[1] L'emperador Aleix, el meu pare, ja havia prestat grans serveis a l'Imperi Romà fins i tot abans de pujar al tron. Sortí en campanya per primera vegada durant el regnat de Romà Diògenes. Els seus contemporanis el consideraven una persona admirable i alhora temerària. Quan tenia catorze anys, ja frisava per acompanyar l'emperador Diògenes en la seva àrdua expedició contra els perses.&lt;ref name=Perses group=nota&gt;Romà IV sortí en campanya el 1071, no contra els perses, com diu Comnena, sinó per plantar cara a les incursions cada vegada més audaces dels turcs a la frontera oriental de l'Imperi Romà. En el moment d'aquests fets, l'autora li atribueix una edat de catorze anys al seu pare, Aleix, però aquesta xifra no encaixa del tot amb el relat de [[:w:Joan Zonaràs|Joan Zonaràs]], segons el qual el protagonista de l'''Alexíada'' tenia uns setanta anys a la seva mort el 1118. L'edat correcta és probablement la que ens indica Comnena.&lt;/ref&gt; Era tota una amenaça per als bàrbars, car, si hagués arribat a enfrontar-s'hi, la seva espasa hauria quedat embriagada de sang, tal era el temperament marcial del jove. Tanmateix, l'emperador Diògenes no li ho permeté, conscient de l'enorme dolor que afligia la mare [d'Aleix],&lt;ref name=Dalassè group=nota&gt;[[w:Anna Dalassena|Anna Dalassena]], «Mare dels Comnens», en honor de qui fou anomenada l'autora, seguint el costum romà d'Orient de batejar els infants amb el nom d'un dels seus avis. Era la muller del domèstic de les escoles [[:w:Joan Comnè (domèstic de les escoles)|Joan Comnè]] i, per tant, cunyada d'[[:w:Isaac I Comnè|Isaac I Comnè]] (r. 1057-1059), el primer membre de la nissaga a ocupar el tron imperial. Les reformes fiscals d'Isaac, tot i que eren imprescindibles, suscitaren l'oposició de les elits, que aprofitaren una greu malaltia seva per pressionar-lo i forçar-lo a abdicar. Arribat el moment, la corona no anà a parar al seu germà, sinó a [[:w:Constantí X Ducas|Constantí X Ducas]]. Anna, que ja es veia emperadriu, se sentí profundament traïda per la família Ducas i es passà vint-i-dos anys conspirant per vestir els seus fills de porpra, tal com explica la seva neta en el llibre II de l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que plorava la mort recent del seu primogènit, Manuel, un home que havia fet grans i admirables gestes en nom de l'Imperi Romà.&lt;ref name=Manuel group=nota&gt;[[:w:Manuel Comnè (curopalata)|Manuel]], el germà més gran d'Aleix, fou un destacat militar i aristòcrata. De ben jove li foren concedides les dignitats civils de [[:w:Protopròedre|protopròedre]] i [[:w:Curopalata|curopalata]], així com el grau militar de [[:w:Protostràtor|protostràtor]], però la seva ascensió fulgurant es veié truncada per la seva inesperada mort d'una infecció d'oïda quan encara no tenia ni trenta anys.&lt;/ref&gt; A fi que tingués algun consol i que no hagués d'enviar un altre fill a la guerra quan encara ni tan sols no sabia on havia d'enterrar el fill gran, cosa que li hauria provocat una terrible paüra que ell també patís una desgràcia i ella no sabés ni on havia caigut mort, l'emperador manà a Aleix que tornés amb la seva mare. Així doncs, aquella vegada li fou denegada la possibilitat d'acompanyar els que marxaven en campanya, però el futur encara li reservava mantes oportunitats de fer proeses. Efectivament, durant el regnat de l'emperador Miquel Ducas,&lt;ref name=Miquel_VII_Ducas group=nota&gt;[[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]] (r. 1071-1078), conegut amb el sobrenom de «Parapinaces» (‘menys un quart’) per la seva devaluació de la moneda romana. Fou un emperador dèbil i incompetent que donà als turcs una excusa per continuar penetrant a Anatòlia en negar-se a complir els acords entre [[:w:Alp Arslan|Alp Arslan]], el vencedor de Mantziciert, i Romà IV. Malgrat que la seva infame reputació és, fins a cert punt, merescuda, val a dir que fou poc més que un titella en mans de cortesans i familiars, sobretot el seu oncle, el cèsar [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], i el seu ministre en cap, [[:w:Niceforitzes|Niceforitzes]]. Gens interessat a governar, se sentí alleujat quan [[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] el feu abdicar.&lt;/ref&gt; després del derrocament de Diògenes, mostrà la seva vàlua en el conflicte amb Urseli.&lt;ref name=Urseli group=nota&gt;[[:w:Roussel de Bailleul|Roussel de Bailleul]], un dels molts normands que a la segona meitat del segle xɪ emigraren a la Mediterrània com a soldats de fortuna. Es distingí en la [[:w:Conquesta normanda de la Itàlia meridional|conquesta normanda de la Itàlia meridional]] abans de passar al servei de Constantinoble. Formava part de l'exèrcit de Romà IV en la campanya de Mantziciert, però el basileu el feu anar a prendre [[:w:Cliat|Cliat]] poc abans de la batalla i, per tant, no es veié directament implicat en la catàstrofe. En aquest punt de la cronologia, feia dos anys que havia renegat de l'autoritat imperial i provava de fundar un nou regne al centre-nord d'Anatòlia, igual que els seus compatriotes ho havien fet en altres països.&lt;/ref&gt;

[2] Aquest home era un celta&lt;ref name=Celta group=nota&gt;En realitat, un [[:w:Normands|normand]]. Comnena empra el nom ''celtes'' per referir-se als normands i els [[:w:Francs|francs]] en general.&lt;/ref&gt; que havia prestat servei en l'exèrcit dels romans i, enardit per la seva bona fortuna, havia anat acumulant poder i reunint un exèrcit considerable de compatriotes i gent d'altres contrades fins a esdevenir un tirant formidable. Just quan l'hegemonia dels romans rebia un cop dur rere l'altre i l'auge dels turcs amenaçava d'eclipsar els romans, que reculaven com la sorra que cedeix sota el pes dels peus, fou el moment que elegí per emprendre el seu propi atac contra l'Imperi Romà. L'espurna del seu caràcter tirànic caigué sobre l'esca del deplorable estat de l'imperi i passà a foc i a sang gairebé tots els dominis orientals. De res no serví enviar en contra seu nombrosos generals de provada valentia i experts en l'art de la guerra i les batalles, car ni amb tota la seva experiència no foren capaços de derrotar-lo. Tan aviat prenia la iniciativa i queia sobre els seus enemics com una tempesta com feia causa comuna amb els turcs, i els seus assalts eren tan poderosos que aconseguí capturar molts prohoms i posar les seves falanges en desbandada.

[3] El meu pare, Aleix, era lloctinent sota les ordres del seu germà,&lt;ref name=Isaac group=nota&gt;[[:w:Isaac Comnè (germà d'Aleix I)|Isaac]], un altre germà gran del protagonista.&lt;/ref&gt; que havia estat investit comandant de tots els exèrcits d'Orient i d'Occident. En aquest moment, quan el bàrbar sotmetia els romans a un greu turment amb les seves constants incursions a la velocitat del llamp, el meu admirable pare, Aleix, fou elegit per plantar-li cara i nomenat estrateg autocràtor&lt;ref name=Estrateg group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:estrateg autocràtor|estrateg autocràtor]], que correspon a un comandant en cap amb plena autoritat civil i militar, havia estat ocupat anteriorment per Manuel, el ja esmentat germà gran d'Aleix.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel. Esmerçà en aquesta tasca tota la seva intel·ligència i tota la seva experiència com a general i com a soldat, tot i que tampoc no havia tingut gaire temps per adquirir-ne (gràcies als seus ingents esforços i la gran atenció que prodigava a totes les coses, els més destacats dels romans consideraven que havia assolit el pinacle de l'experiència militar i el veien com el famós romà Emili,&lt;ref name=Emili group=nota&gt;La [[:w:gens Emília|gens Emília]] produí molts soldats de gran renom, però Comnena es refereix probablement a [[:w:Luci Emili Paulus Macedònic|Luci Emili Paulus Macedònic]], que conclogué la [[:w:Tercera Guerra Macedònica|Tercera Guerra Macedònica]] amb una gran victòria sobre els macedonis en la [[:w:Batalla de Pidna|batalla de Pidna]] (168 aC).&lt;/ref&gt; com Escipió i com Hanníbal el cartaginès;&lt;ref name=Escipió_i_Hanníbal group=nota&gt;[[:w:Publi Corneli Escipió Africà|Publi Corneli Escipió]] i [[:w:Hanníbal Barca (247 aC)|Hanníbal Barca]] foren dos dels grans protagonistes —i antagonistes— de la [[:w:Segona Guerra Púnica|Segona Guerra Púnica]] (218-201 aC). El romà fou un dels comandants en cap de la [[w:República Romana|república]] durant el conflicte, en el transcurs del qual el seu germà [[:w:Gneu Corneli Escipió Calvus|Gneu Corneli Escipió]] inaugurà el [[w:Període romà a Catalunya|període romà a Catalunya]] en desembarcar a [[:w:Empúries|Empúries]] al capdavant d'un exèrcit. El celebèrrim general cartaginès esclafà les legions romanes una vegada i una altra, des del [[:w:Batalla del Trèbia (218 aC)|Trèbia]] fins a [[:w:Batalla de Cannes|Cannes]], passant pel [[:w:Batalla del llac Trasimè|llac Trasimè]]. Tanmateix, ni tan sols el seu geni militar no fou suficient per superar l'extrema resiliència —o tossuderia— dels romans, que reaccionaven a cada nova derrota reclutant un nou exèrcit. La desfeta cartaginesa es consumà en la [[w:Batalla de Zama|batalla de Zama]] (202 aC), en la qual Hanníbal fou vençut justament per Publi Corneli Escipió.&lt;/ref&gt; encara era molt jove i li acabava de sortir el primer borrissol, com se sol dir). Feu presoner aquest Urseli, que escometia els romans sense parar, i restablí l'ordre a Orient en pocs dies, puix que era un home a qui li feia falta poc temps per determinar la línia de conducta més adient i encara menys per aplicar-la. El cèsar relata detalladament com reeixí a atrapar Urseli en el segon llibre de la seva història, però jo també narraré aquests fets per la relació que tenen amb la meva.

=== Capítol II ===

[1] El bàrbar Tútac&lt;ref name=Tútuix group=nota&gt;[[:w:Tútuix I|Tútuix I]], fill d'Alp Arslan i posterior governant seljúcida de Damasc (1078-1095), primer com a emir i després com a soldà.&lt;/ref&gt; tot just havia arribat de les profunditats d'Orient amb una gran host per saquejar el territori dels romans. Mentrestant, Urseli era vençut repetidament per l'estratopedarca&lt;ref name=Estratopedarca group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:Estratopedarca|estratopedarca]], una de les denominacions del comandant en cap dels exèrcits, ja havia estat exercit per l'oncle d'Aleix, Isaac Comnè, abans de ser emperador.&lt;/ref&gt; i perdia una fortalesa rere l'altra tot i disposar d'un exèrcit nombrós i equipat generosament amb armes de bona qualitat, car les habilitats del meu pare, Aleix, superaven les seves amb escreix. Així doncs, decidí cercar una escapatòria. Atrapat entre l'espasa i la paret, es reuní amb Tútac, li oferí la seva amistat i l'exhortà a forjar una aliança amb ell.

[2] Tanmateix, la resposta de l'estratopedarca Aleix a aquesta maniobra fou establir vincles encara més estrets amb el bàrbar, congraciant-s'hi amb paraules, obsequis i tota mena de mitjans i argúcies. Era molt més enginyós que un home qualsevol i sempre trobava una sortida, fins i tot en les situacions més complicades. Convençut que el pla més eficaç per assolir el seu objectiu consistia, a grans trets, a oferir la seva amistat a Tútac, li digué: «El vostre soldà&lt;ref name=Màlik-Xah group=nota&gt;[[:w:Màlik-Xah I|Màlik-Xah I]], tercer soldà de l'Imperi Seljúcida, que conduí al seu apogeu polític i territorial. Era un altre fill d'Alp Arslan i, per tant, germà de Tútuix.&lt;/ref&gt; i el meu emperador són amics. Aquest bàrbar, Urseli, ha alçat la mà contra tots dos i ha esdevingut un formidable enemic de l'un i de l'altre, puix que ataca reiteradament el meu emperador i va arrancant bocinets de terra als romans, alhora que arrabassa a Pèrsia possessions que legítimament li corresponen. Ho fa recorrent constantment a l'engany, car ara aprofita l'ombra del vostre poder per anar en contra meu, però més endavant, quan cregui que ha arribat el moment més propici i se senti segur, es tornarà a girar i alçarà la mà contra vós. Ara bé, si voleu fer-me cas, la propera vegada que Urseli acudeixi a vós, empresoneu-lo i envieu-nos-el a canvi de la gran recompensa que us donarem. En traureu tres coses:», prosseguí, «en primer lloc, rebreu una dinerada com no s'ha vist mai; en segon lloc, us guanyareu el favor de l'emperador, que us portarà al cim de la prosperitat; i, en tercer lloc, complaureu en gran manera el vostre soldà amb l'eliminació d'un enemic tan perillós com aquest, que tan aviat ataca els romans com cau sobre els turcs».

[3] Juntament amb aquest missatge, el meu pare, cap de l'exèrcit romà, feu arribar a Tútac una certa quantitat de diners i ostatges il·lustres a l'hora convinguda i així convencé els bàrbars de capturar Urseli. Ben aviat compliren la seva part del tracte i lliuraren el presoner a l'estratopedarca, que era a Amàsia.&lt;ref name=Amàsia group=nota&gt;Avui [[:w:Amasya|Amasya]], a Turquia.&lt;/ref&gt;

[4] Malgrat tot, els diners trigaven a arribar, car el meu pare no disposava de fons propis i l'emperador havia tingut tan poca cura a l'hora d'enviar els seus que no és que anessin a poc a poc, com diu la tragèdia,&lt;ref name=Fragments group=nota&gt;[[:w:Eurípides|{{Versaleta|Eurípides}}]], frag., 979 N.&lt;/ref&gt; sinó que simplement no apareixien enlloc. Mentrestant, els homes de Tútac reclamaven amb insistència la recompensa acordada, tot amenaçant que, si no la rebien, alliberarien el presoner sense més dilació i el deixarien tornar allà on l'havien atrapat, però el meu pare no tenia prou recursos per pagar-los el preu degut. Després de passar-se tota una nit donant-hi voltes, resolgué demanar als ciutadans d'Amàsia que li prestessin els diners que li feien falta.

[5] Conscient que no seria gens fàcil, a trenc d'alba en feu venir tots els habitants, especialment els més rics i influents. Adreçant-se principalment a aquests últims, digué: «Tots esteu assabentats del tracte que aquest bàrbar ha dispensat a totes les ciutats del tema dels Armeníacs&lt;ref name=Armeníacs group=nota&gt;El [[:w:Tema dels Armeníacs|tema dels Armeníacs]], que deu el seu nom als soldats de l'exèrcit romà d'Armènia assentats en aquesta regió, era una de les circumscripcions administratives i militars conegudes com a ''[[:w:Tema (circumscripció administrativa)|temes]]'', creades a mitjans del segle ᴠɪɪ com a part d'una reforma en profunditat de l'organització territorial de l'Imperi Romà en resposta a les invasions dels eslaus i els musulmans. En el marc temporal de l'''Alexíada'', el tema dels Armeníacs abastava el [[:w:Regió del Pont|Pont]] occidental i les valls i muntanyes que hi havia al sud.&lt;/ref&gt; i sabeu quants pobles ha saquejat, quantes persones han patit els seus insuportables abusos i quants diners us ha robat. Però ara, si així ho voleu, ha sorgit l'oportunitat de deslliurar-vos de les seves maldats. Per tant, no podem deixar-lo escapar. Com veieu, hem reeixit a enxampar el bàrbar gràcies a la punya que hi hem posat i, sobretot, la voluntat de Déu. Ara, Tútac, que és qui el té al calabós, ens exigeix una recompensa, però estem escurats, car ens trobem en terres remotes i fa tant de temps que lluitem contra els bàrbars que hem esgotat tots els recursos que teníem. Si l'emperador no fos tan lluny i el bàrbar ens donés més temps, hauria fet portar els diners de la capital, però com ja sabeu, res d'això no és possible, així que ens haureu de fer una bestreta per pagar la recompensa i més tard l'emperador us en retornarà fins a l'última moneda a través de nosaltres».

[6] Quan acabà de pronunciar aquestes paraules, els ciutadans d'Amàsia, a punt de revoltar-se, l'escridassaren i formaren un tumult, esperonats per homes de gran perfídia acostumats a atiar les passions de la multitud. Les tensions no paraven de créixer entre els que volien mantenir Urseli sota clau i animaven la turba a apoderar-se'n i els que feien tot un enrenou (com sol fer la gentalla) per treure Urseli del seu captiveri i retirar-li les cadenes. L'estratopedarca, tot i veure que la gent estava fora de si i que el seu objectiu penjava d'un fil, no s'acovardí, ans, armant-se de valor, feu un gest amb la mà per intentar silenciar la gentada.

[7] Després d'una llarga estona i amb molts esforços, aconseguí posar fi al rebombori i, reprenent el fil, digué: «Em deixa bocabadat, gent d'Amàsia, que no us adoneu de les manipulacions d'aquestes persones que pretenen ensarronar-vos i que, disposades a comprar la seva seguretat amb la vostra sang, us fan mal sense parar. Què en traieu, de la tirania d'Urseli, a part que us matin, us mutilin o us tallin extremitats? Aquestes persones, la causa d'aquestes desgràcies, han conservat les seves fortunes adulant el bàrbar al mateix temps que gaudien de la magnificència de l'emperador fent veure que no havien lliurat la ciutat d'Amàsia i els seus habitants al bàrbar, i tot això ho han fet sense cap mena de consideració pels vostres interessos. És per això que malden per apuntalar el tirà, afalagant-lo per salvar la pell alhora que demanen honors i obsequis a l'emperador. I, si mai la situació canvia, tornaran a mantenir-se'n al marge tot inflamant la ira de l'emperador contra vosaltres. Si voleu fer-me cas, acomiadeu de moment els que us inciten a revoltar-vos, torneu a casa vostra, rumieu això que us he dit i veureu qui us ofereix els millors consells».

=== Capítol III ===
[1] Havent sentit aquestes paraules, canviaren de parer igual que una conquilla tomba sobre un costat diferent en caure i tornaren a casa. De totes maneres, l'estratopedarca, sabedor que el poble és propens a canviar de parer en un tres i no res, especialment sota la influència de persones roïnes, i tement que de nit prenguessin la iniciativa i anessin a buscar Urseli per treure-li les cadenes i posar-lo en llibertat, com que no tenia prou homes per guardar-se d'aquesta eventualitat, ordí un engany digne de Palamedes.&lt;ref name=Palamedes group=nota&gt;[[:w:Palamedes|Palamedes]] era un heroi de la mitologia grega conegut per la seva inventiva i per desbaratar fins i tot els ardits d'[[:w:Odisseu|Odisseu]] per mantenir-se al marge de la [[:w:Guerra de Troia|Guerra de Troia]].&lt;/ref&gt; Feu veure que cegava Urseli: estant el presoner ajagut a terra, el botxí li atansà el ferro mentre Urseli cridava i gemegava com un lleó que rugia. En realitat, era tot una farsa, car el que suposadament era cegat havia rebut instruccions de bramar i vociferar, mentre que el que havia de simular que li treia els ulls havia rebut ordres de mirar-lo amb rancúnia, actuar de manera despietada i, sobretot, fingir que li feia perdre la vista. Així, mentre Urseli era cegat sense ser cegat, el poble aplaudia i la notícia de la seva mutilació corria com una reguera de pólvora.

[2] Aquesta actuació, representada com si fos dalt d'un escenari, convencé tota la gentada, tant els que vivien a la ciutat com els que venien d'altres contrades, d'acudir com un eixam d'abelles a pagar la seva contribució. L'objectiu del pla d'Aleix era precisament que els que es resistien a aportar diners i encara mantenien l'esperança de sostreure Urseli de la custòdia del meu pare veiessin frustrades les seves expectatives, car les seves maquinacions havien quedat sense efecte, i, havent fracassat els seus designis, prenguessin partit per l'estratopedarca per guanyar-se la seva amistat i estalviar-se la fúria de l'emperador. L'admirable general tenia Urseli en el seu poder, tancat en una gàbia com si fos un lleó i amb els ulls encara embenats com a símbol de la seva suposada pèrdua de la vista.

[3] Així i tot, encara no es donava per satisfet amb aquesta fita ni tenia cap intenció de negligir la resta de la seva missió, com si ja hagués assolit prou glòria, ans reprengué i tornà a situar sota l'autoritat de l'imperi moltes altres ciutats i fortaleses que havien sofert l'opressió d'Urseli. Tot seguit, agafà les regnes del seu cavall i es dirigí cap a la reina de les ciutats. De camí, feu una breu pausa per descansar amb el seu exèrcit a la ciutat del seu avi,&lt;ref name=Kastamonu group=nota&gt;[[:w:Castamó|Castamó]], feu ancestral dels Comnens a Paflagònia, el nom del qual deriva justament de Κάστρα Κομνηνών, o ‘Castells dels Comnens’.&lt;/ref&gt; on feu una gesta comparable al rescat d'Alcestis, la muller d'Admet, per Hèracles.&lt;ref name=Alcestis group=nota&gt;En ''[[:w:Alcestis (Eurípides)|Alcestis]]'', drama d'Eurípides traduït al català per [[:w:Josep Alsina i Clota|Josep Alsina]], la [[:w:Alcestis|reina epònima]] se sacrifica per salvar la vida del seu marit, Admet, que havia ofès Àrtemis. El famós Hèracles, afligit per les expressions de dol a la cort d'Admet, va a encarar-se amb la Mort i retorna Alcestis al món dels vius.&lt;/ref&gt;

[4] Quan Docià,&lt;ref name=Docià group=nota&gt;[[:w:Teodor Docià|Teodor Docià]], probablement la mateixa persona que el «Teodor Comnè» que consta com a [[:w:Dux bellorum|dux]] de Paflagònia cap a la mateixa època.&lt;/ref&gt; nebot de l'anterior emperador Isaac Comnè i cosí d'Aleix, un home il·lustre tant pel seu llinatge com per les seves accions, veié que Urseli tenia aspecte d'haver estat cegat i que el conduïen agafat de la mà, deixà anar un profund gemec i, vessant llàgrimes pel seu calvari, es planyé de la crueltat del general. Enutjat, el criticava per haver-li tret els ulls a un home tan noble, un autèntic heroi que hauria d'haver restat impune. Aleix li respongué: «Ben aviat, estimat, coneixeràs les raons per les quals ha estat cegat». Poc després, se l'endugué juntament amb Urseli a una sala, on destapà la cara del presoner i deixà al descobert els seus ulls, que lluïen amb foc a la mirada. Docià quedà bocabadat, mut d'admiració i sense saber com actuar davant d'un miracle d'aquesta magnitud. Es fregà reiteradament els ulls per assegurar-se que no fos un somni, un encanteri o un nou artifici d'aquesta mena. Quan s'apercebí de la misericòrdia amb la qual el seu cosí havia tractat aquest home i l'astúcia amb la qual havia procedit, esclatà d'alegria i, amb el seu astorament mudat en joia, l'abraçà i li besà la cara una vegada i una altra. L'emperador Miquel, el seu seguici i tota la resta experimentaren els mateixos sentiments.

=== Capítol IV ===

[1] Seguidament, el nou emperador, Nicèfor, li encomanà una altra missió, aquesta vegada contra Nicèfor Brienni,&lt;ref name=Nicèfor_Brienni_el_Vell group=nota&gt;[[:w:Nicèfor Brienni el Vell|Nicèfor Brienni el Vell]], un dels generals més destacats de l'imperi, que havia menat l'ala esquerra de l'exèrcit a Mantziciert. Crític amb la tebior de la reacció de Miquel VII a la irrupció dels turcs i la corrupció dels seus ministres, es declarà en rebel·lió quan descobrí que el ministre en cap havia decidit el seu assassinat. Cometé el greu error de permetre que les seves tropes, integrades en gran part per estrangers, arrasessin els suburbis de Constantinoble, acció que refermà l'oposició de la capital a la seva causa. Mentre consolidava el seu control sobre Tràcia, el nou emperador, Nicèfor III, li oferí la dignitat de cèsar a canvi d'abaixar les armes, però les negociacions no arribaren a bon port i Nicèfor III no tingué més remei que enviar Aleix Comnè a esclafar la rebel·lió. És en aquest moment que Brienni entra en escena en l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que havia sumit tot Occident en una profunda crisi després de posar-se la diadema i proclamar-se emperador romà. L'emperador Miquel Ducas tot just havia estat deposat i havia canviat la corona i la diadema pel vestit talar i l'humeral propis d'un alt sacerdot quan Botaniates assumí el tron, es casà amb l'emperadriu Maria,&lt;ref name=Maria_d'Alània group=nota&gt;La princesa georgiana [[:w:Maria d'Alània|Maria d'Alània]], fins poc abans emperadriu consort de Miquel VII.&lt;/ref&gt; com explicaré detalladament, i es feu càrrec dels afers de l'imperi.

[2] Nicèfor Brienni, que havia estat nomenat dux de Dirràquion&lt;ref name=Durrës group=nota&gt;L'actual [[:w:Durrës|Durrës]], a Albània.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel i ja maquinava per emparar-se del poder fins i tot abans de l'ascens al tron de l'emperador Nicèfor, havia tramat una revolta contra Miquel. Seria redundant contar els seus greuges i la seva manera de procedir en aquesta obra, car la història del cèsar ja recull els motius de la rebel·lió. De totes maneres, sí que convé exposar breument com feu servir la ciutat de Dirràquion com a base per sotmetre els territoris occidentals al seu domini i com fou capturat. Remetem al cèsar tothom que vulgui conèixer els detalls d'aquests fets.

[3] Aquest home, un guerrer consumat que descendia d'un dels llinatges més il·lustres, destacava per la seva grandària, la seva cara formosa, el seu enteniment, que era superior al dels seus contemporanis, i la força dels seus braços, qualitats que el feien mereixedor d'exercir l'imperi. Tal era la seva capacitat de persuasió i d'obtenir l'adhesió de les persones tan bon punt les veia i hi entaulava una conversa per primera vegada que tothom, tant els soldats com els civils, estigué d'acord a elevar-lo al primer rang i proclamar-lo digne de governar a Orient i Occident. Quan arribava a una ciutat, era rebut amb les mans alçades en senyal de súplica i, quan marxava cap a la següent, ho feia aclamat per les masses. A més d'inquietar Botaniates, les notícies d'aquests fets agitaren l'exèrcit que li era lleial i escamparen un sentiment d'impotència arreu de l'imperi.

[4] Així doncs, es prengué la decisió d'enviar contra Brienni el meu pare, Aleix Comnè, que acabava de ser nomenat domèstic de les escoles,&lt;ref name=Domèstic group=nota&gt;Els [[:w:Domèstic de les escoles|domèstics de les escoles]], oficialment subordinats a l'estrateg del tema dels Anatòlics, eren en realitat els comandants suprems de l'exèrcit romà. N'hi havia dos: el domèstic de les escoles d'Occident (Europa) i el domèstic de les escoles d'Orient (Àsia). Tal com apunta una nota anterior, el pare d'Aleix ja havia ocupat aquest càrrec durant el regnat del seu germà Isaac.&lt;/ref&gt; al capdavant de les forces disponibles. L'Imperi Romà es trobava en les seves hores més baixes. Els exèrcits d'Orient estaven dispersats en totes direccions a causa de l'expansió dels turcs, que s'havien fet amos i senyors de gairebé totes les terres situades entre el Pont Euxí i l'Hel·lespont, els mars Egeu i de Síria, [i] el Psaros&lt;ref name=Psaros group=nota&gt;Riu de Cilícia que avui en dia es coneix com a [[:w:Riu Seyhan|Seyhan]].&lt;/ref&gt; i els altres rius, especialment els que flueixen per Pamfília i Cilícia i acaben desembocant en el mar d'Egipte. Aquest era l'estat dels exèrcits d'Orient. Mentrestant, a Occident, Brienni havia sumat tantes legions a la seva causa que a l'Imperi Romà ja tan sols li quedava un exèrcit molt minvat i inadequat. Els que es mantenien fidels eren uns quants immortals&lt;ref name=Immortals group=nota&gt;Els [[:w:Immortals (Imperi Romà d'Orient)|immortals]] eren un regiment d'elit format pel ministre en cap de Miquel VII reprenent el nom i el concepte d'un [[:w:Tagma (unitat militar)|tagma]] ideat per [[:w:Joan I Tsimiscés|Joan I Tsimiscés]] un segle abans, inspirat en els temuts [[:w:Immortals|immortals]] perses de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; que feia poc que havien empunyat l'espasa i la llança per primera vegada, alguns soldats de Coma&lt;ref name=Coma group=nota&gt;[[:w:Coma (plaça forta)|Coma]], post avançat dels romans a les portes de l'Anatòlia central.&lt;/ref&gt; i un regiment de celtes que havia perdut la major part del seu efectiu. Aquestes foren les tropes que li assignaren al meu pare. Tot cridant els aliats turcs a les armes, els funcionaris de l'emperador li manaren que marxés a combatre Brienni, confiant no tant en les capacitats de la host que dirigia com en la seva intel·ligència i el seu geni militar.

[5] Tanmateix, en assabentar-se que l'enemic avançava a marxes forçades, sortí de la reina de les ciutats amb els seus homes degudament armats, sense esperar que arribessin els aliats, i establí un campament sense fossats ni palissada prop del riu Halmir,&lt;ref name=Halmir group=nota&gt;Presumiblement el Kalivri Dere.&lt;/ref&gt; a Tràcia. Sabedor que Brienni estava atendat a les planes del Cedocte,&lt;ref name=Cedocte group=nota&gt;La zona del [[:w:Cedocte|Cedocte]] era anomenada així per un aqüeducte (''aquaeductus'') que hi havia hagut des de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; deixà una distància considerable entre el seu exèrcit i l'altre. No es podia plantar directament davant de Brienni, car no volia revelar-li ni l'estat ni les dimensions del seu exèrcit. Conscient que estava a punt de llançar pocs homes contra molts i soldats acabats de reclutar contra veterans, el seu pla no era intentar una ofensiva audaciosa, sinó sostreure-li la victòria a l'enemic per sorpresa.

=== Capítol V ===

[1] Ara que el meu relat ha contraposat aquests dos homes tan valerosos, Brienni i el meu pare, Aleix Comnè (igualats tant en coratge com en experiència), val la pena aturar-nos a examinar les seves línies i formacions de batalla per així entendre millor el transcurs de la contesa. Tots dos eren homes formosos, nobles i de força i experiència comparables, fins a tal punt que, si els haguessin pesat en una balança, hauria quedat equilibrada; però cal intentar comprendre com la fortuna l'acabà inclinant cap a una banda. Brienni, a més de comptar amb les seves forces i la seva experiència, havia desplegat les seves tropes en una formació més ordenada. Aleix, en canvi, havia dipositat les seves minses esperances en el seu exèrcit, però tenia a favor seu el poder de la seva perspicàcia i la seva visió estratègica.

[2] Ara que cadascun sabia on era l'altre i havia arribat l'hora del combat, Brienni, informat que Aleix Comnè li barrava el pas i havia acampat prop de Calàbrie,&lt;ref name=Calàbrie group=nota&gt;[[:w:Calàbrie|Calàbrie]], població del rerepaís de [[:w:Selímbria|Selímbria]], al nord-oest de la ciutat.&lt;/ref&gt; feu formar les tropes i emprengué l'atac. Després d'arranjar l'exèrcit en una ala dreta i una ala esquerra, conferí al seu germà Joan&lt;ref name=Joan_Brienni group=nota&gt;[[:w:Joan Brienni|Joan Brienni]] era el domèstic de les escoles del seu germà i, per tant, l'homòleg d'Aleix al bàndol revoltat.&lt;/ref&gt; el comandament del costat dret, compost de cinc mil homes i integrat per italians, soldats que havien prestat servei sota el famós Maniaces,&lt;ref name=Maniaces group=nota&gt;[[:w:Jordi Maniaces|Jordi Maniaces]], un dels generals romans més imponents d'aquest període, tant pel seu físic gegantí com per les seves habilitats, havia governat diverses localitats a la frontera amb els àrabs. Cap al 1037 fou transferit a l'altre extrem de l'imperi, on reconquerí la part oriental de Sicília. Tanmateix, es rebel·là contra l'emperador [[w:Constantí IX Monòmac|Constantí IX Monòmac]]. Els seus homes venceren l'exèrcit legitimista prop de Tessalònica, però la mort de Maniaces en els últims compassos de la batalla significà la fi de la seva revolta.&lt;/ref&gt; cavallers de Tessàlia i una esquadra de la Companyia&lt;ref name=Companyia group=nota&gt;La composició de la [[:w:Companyia (exèrcit romà d'Orient)|Companyia]], un cos de guàrdia imperial, anà evolucionant amb el pas del temps. A finals del segle xɪ, es constituïa de joves nobles.&lt;/ref&gt; d'orígens gens vulgars. L'ala esquerra tenia Catacaló Tarcaniota al capdavant d'uns tres mil macedonis i tracis armats fins a les dents. El mateix Brienni dirigia el centre de la falange, compost de macedonis, tracis i la flor i nata de tota la noblesa. Tots anaven a cavall sobre corsers tessalis, radiants amb els seus cosselets de ferro i els elms que duien al cap, i quan els cavalls posaven les orelles dretes i els escuts picaven els uns contra els altres, els soldats i els seus elms projectaven una llum fulgurant que causava terror. Brienni, circulant entre els seus homes amb l'aire d'un Ares o un gegant que superava tots els altres per un cúbit de les espatlles cap amunt, intimidava i esfereïa tothom que el veia. Així mateix, havia apostat els seus aliats escites,&lt;ref name=Escites group=nota&gt;Comnena reaprofita un etnònim antic per referir-se a un poble que no té gaire cosa a veure amb l'original. En aquest cas, els «escites» eren els [[:w:Petxenegs|petxenegs]], nòmades de les estepes que tan aviat oferien els seus serveis militars als romans com depredaven les seves terres.&lt;/ref&gt; armats a la manera dels bàrbars, a uns dos estadis&lt;ref name=Estadi group=nota&gt;En l'edat mitjana, l'[[:w:Estadi (mesura)|estadi]], una unitat de mesura heretada de l'antiga Grècia, representava una longitud d'una mica menys de 180 metres.&lt;/ref&gt; de distància amb ordres d'esperar fins que albiressin l'adversari i sonés la trompeta que donava el senyal d'atac per arremetre contra la rereguarda enemiga amb una pluja intensa i constant de fletxes, moment en el qual la resta de l'exèrcit, format en línies compactes, se sumaria a l'ofensiva amb totes les seves forces.

[3] Fou així com arrenglerà els seus soldats. Per la seva banda, el meu pare, Aleix Comnè, havent estudiat el relleu, emboscà part del seu exèrcit en un barranc i en disposà la resta cara a cara amb les tropes de Brienni. Una vegada ordenades la part amagada i la part visible en les seves respectives posicions, enardí els seus homes un per un, animant-los a donar prova del seu valor, i manà al destacament que havia deixat a l'aguait que carregués contra l'ala dreta de l'enemic sobtadament i impetuosa tan bon punt es trobés darrere seu. Reservant-se el comandament dels anomenats immortals i alguns celtes per a si mateix, posà els soldats de Coma i els turcs sota l'autoritat de Catacaló,&lt;ref name=Catacaló group=nota&gt;[[:w:Constantí Euforbè Catacaló|Constantí Euforbè Catacaló]].&lt;/ref&gt; amb la missió de seguir de prop els moviments dels escites i repel·lir-ne les envestides.

[4] Aquest era l'estat de les coses. Quan l'exèrcit conduït per Brienni arribà al barranc i el meu pare donà el senyal d'atac, les tropes ocultes s'abalançaren entre crits i alarits sobre els adversaris, que quedaren esbalaïts per aquest assalt tan inesperat, i els feren recular escometent i matant cadascun el primer que trobava. No obstant això, Joan Brienni, germà del general, pensant en la seva impetuosa defensa&lt;ref name=Impetuosa group=nota&gt;Gir de frase recurrent en la ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' (per exemple, en el cant VI, vers 112) i evocat igualment en l{{'}}''[[:w:Odissea|Odissea]]'' IV, 527.&lt;/ref&gt; i la seva valentia, feu girar el seu cavall amb el fre i, abatent d'un sol cop l'immortal que el perseguia, aturà la desbandada, recompongué la falange i rebaté els enemics. Aquesta vegada foren els immortals els que giraren cua i començaren a fugir sense ordre ni concert, massacrats pels soldats que els encalçaven.

[5] En aquell moment, el meu pare es llançà al mig dels enemics i, lluitant amb bravura, aconseguí desbaratar la formació del regiment contra el qual combatia, envestint i segant-li la vida a tothom que se li posava al davant, batallant vigorosament amb l'esperança que alguns dels seus soldats el seguissin per auxiliar-lo. En veure que la seva falange s'havia trencat i que els seus components fugien en totes direccions, en reuní els més intrèpids (sis en total) i els anuncià que desembeinarien les espases i, quan estiguessin prop de Brienni, carregarien contra ell sense titubejar i, si la sort així ho disposava, moririen al seu costat. Tanmateix, un tal Teodot, un guerrer que havia servit el meu pare des que era petit, feu el possible per dissuadir-lo d'aquest propòsit, al·legant que era una autèntica temeritat. Així doncs, Aleix canvià de parer i decidí retirar-se a poca distància de l'exèrcit de Brienni per cercar els homes que conegués entre els que s'havien dispersat, reorganitzar-los i tornar a emprendre l'acció des del principi.

[6] El meu pare encara no havia tingut ocasió d'apartar-se discretament quan els escites es precipitaren sobre Catacaló i els seus soldats de Coma enmig d'una gran cridòria. Una vegada els hagueren derrotat i dispersat amb facilitat, es lliuraren al pillatge i se n'anaren cadascun per la seva banda. Els escites són així per naturalesa: com que no s'esperen fins que el contrincant hagi cedit del tot i la batalla estigui inclinada definitivament a favor seu abans de començar a saquejar, acaben deixant escapar la victòria. Mentrestant, els servidors que formaven la rereguarda de l'exèrcit de Brienni, temorosos que els escites els fessin mal, havien anat avançant fins a situar-se entre els seus propis guerrers. Com més gent fugia dels escites, més creixia la confusió en la host de Brienni, fins a tal punt que els seus estendards es barrejaren entre si.

[7] Estant així les coses, el meu pare, Aleix, que com ja hem dit estava aïllat entre les files enemigues, apercebí un palafrener que menava un dels cavalls imperials de Brienni, engalanat amb un mantell porpra i frontals daurats, així com els portadors de les espases de doble tall que habitualment escorten l'emperador, que corrien a prop seu. En veure-ho, es cobrí la cara amb la visera que li penjava de la vora de l'elm i, llançant-se amb furor contra aquests homes juntament amb els sis soldats que hem esmentat abans, feu caure el palafrener, li arrabassà el cavall imperial, prengué les espases de doble tall i s'escapolí. Ja fora de perill, despatxà el cavall adornat amb frontals daurats ensems amb les espases de doble tall, que tradicionalment es porten a banda i banda de la figura imperial, amb un herald de veu ressonant, a qui li manà recórrer tot l'exèrcit cridant als quatre vents que Brienni havia caigut en combat.

[8] Aquest estratagema serví per reagrupar els soldats del meu pare, el gran domèstic de les escoles, que havien quedat escampats per tot arreu i per infondre a molts d'altres la fortitud d'esperit que necessitaven per continuar lluitant. Clavats on es trobava cadascun en aquell instant, miraven enrere i no se sabien avenir d'allò que presenciaven. Era un espectacle insòlit: els seus cavalls mantenien el cap apuntant cap endavant, mentre que ells mateixos giraven la cara en sentit contrari sense avançar ni voler tibar les regnes cap enrere, car estaven perplexos i desconcertats per allò que acabava de passar.

[9] Desentenent-se de la persecució, els escites es disposaven a tornar a casa i vagaven per aquell indret, lluny dels dos exèrcits, amb el botí que havien arreplegat. L'anunci que Brienni havia estat capturat i abatut feu renéixer el coratge en el cor d'aquells que fins aleshores s'havien comportat com covards i fugitius. La veracitat de la notícia semblava confirmada per l'exhibició del cavall abillat amb les insígnies imperials i el fet que les espases de doble tall que havien de protegir Brienni ara estaven en possessió del seu contrincant.

=== Capítol VI ===
[1] La fortuna també influí en el desenllaç de l'enfrontament. Un destacament d'aliats turcs arribà a l'altura del domèstic de les escoles, Aleix. Veient que el meu pare havia redreçat el curs de la batalla, li preguntaren on era l'enemic i el seguiren fins a un turó, on els ensenyà amb un gest de la mà l'exèrcit contrari, que observaren com si fossin dalt d'una talaia. Els contrincants estaven confosos i encara no havien reconstruït les seves línies, convençuts que ja tenien la victòria al sac i que estaven fora de tot perill. El principal motiu d'aquest excés de confiança és que els francs que anaven amb el meu pare s'havien passat al bàndol de Brienni després de la desbandada anterior. Quan els francs baixaren dels cavalls i li oferiren la mà dreta, com acostumen a fer al seu país en senyal de vassallatge, acudiren homes de totes bandes a guaitar allò que passava. Les trompetes esbombaren per tot l'exèrcit que els francs havien abandonat el seu comandant en cap, Aleix, per unir-se a Brienni.

[2] Aprofitant la confusió que regnava en les files enemigues, el meu pare i els turcs que se li acabaven d'ajuntar dividiren les seves forces en tres parts, dues de les quals reberen ordres de mantenir-se emboscades allà mateix mentre la tercera assaltava els adversaris. Fou el meu pare, Aleix, qui concebé tot aquest pla de combat.

[3] Els turcs no avançaven en falanges ordenades, ans al contrari, atacaven separadament en grups que maniobraven a una certa distància els uns dels altres. Cada escamot arremetia a cavall contra els enemics i els turmentava amb una intensa pluja de fletxes. Els acompanyava la persona que havia ideat tota aquesta estratègia, el meu pare, Aleix, amb tots els soldats que havia pogut reunir dels que abans s'havien dispersat. Aleshores, un dels immortals que anaven amb Aleix, un home atrevit i impetuós, se separà dels altres i anà directament contra Brienni a galop tirat. L'envestí de manera furibunda per clavar-li la llança al pit, però abans que pogués enfonsar-la-hi, Brienni desembeinà amb tremp la seva espasa, partí la llança d'un sol cop i seguidament despatxà el seu atacant picant-lo a la clavícula amb tanta força que li tallà el brac sencer amb l'armadura i tot.

[4] Els turcs venien en onades i crivellaven l'exèrcit enemic amb un espès núvol de fletxes. Tot i que aquesta ofensiva sobtada els havia deixat estupefactes, els homes de Brienni s'havien reagrupat, havien reformat les línies i continuaven encaixant la ferocitat de la batalla, esperonant-se mútuament a lluitar amb homenia. Els turcs i el meu pare entaularen el combat amb els adversaris durant un breu moment abans de retirar-se ordenadament una mica més enllà com un ardit per conduir els enemics al parany que els esperava. En arribar al punt de la primera emboscada, donaren la volta i es plantaren cara a cara amb els contrincants. Quan feren el senyal convingut, els emboscats sortiren immediatament de totes bandes, caigueren sobre els homes de Brienni com un eixam de vespes, els atordiren amb crits i alarits i els taparen la vista amb un torrent incessant de projectils.

[5] L'exèrcit de Brienni estava al límit, puix que tots els seus soldats i cavalls estaven ferits, així que l'estendard fou inclinat per donar l'ordre de retirada i els seus homes giraren l'esquena a l'adversari. Malgrat la fatiga del combat, Brienni encara feia prova de valentia i generositat en l'esforç, movent-se d'una banda a l'altra per colpir els seus perseguidors alhora que organitzava una retirada ordenada i honrosa. Al costat del general pugnaven el seu germà i el seu fill, que es defensaven de manera tan heroica que els seus enemics en quedaren meravellats.

[6] Com que el seu cavall, moribund de tant galopar, ja defallia i no tenia forces ni per fugir ni per carregar, Brienni, retenint-lo amb la brida com si fos un atleta, es plantà ben ferm i desafià dos turcs valerosos. Un d'ells l'escometé amb la llança, però no fou capaç d'assestar-li l'estocada definitiva abans que el braç dret de Brienni el colpís amb encara més ferocitat i li tallés la mà, que rodolà per terra sense deixar anar la llança. L'altre saltà del seu propi cavall com una pantera i s'aferrà al flanc del de Brienni, maldant per enfilar-se-li a l'esquena mentre Brienni es regirava com un animal per intentar occir-lo amb l'espasa. La seva insistència no trobà recompensa, car el turc que tenia a l'esquena anava esquivant cada cop que li donava. Arribat a aquest punt, amb la mà dreta cansada de buscar constantment el seu objectiu sense encertar-lo, l'atleta es rendí als seus enemics. L'agafaren i, cofois d'haver-se cobert de glòria, el portaren davant d'Aleix Comnè, que era prop de l'indret on havien capturat Brienni, arranjant les seves pròpies línies i les dels bàrbars i abrivant-les per al combat.

[7] La captura del presoner, que inspirava el mateix terror en captivitat que en el furor de la batalla, fou anunciada per un herald abans de la seva arribada davant del general. Tenint Brienni com a premi de la llança, Aleix Comnè l'envià a l'emperador Botaniates sense tocar-li els ulls, puix que no era procliu a acarnissar-se amb els enemics captius, ans considerava que el sol fet de ser presoner de guerra ja era prou càstig. Així doncs, tractà Brienni amb gran magnanimitat, amabilitat i generositat.

[8] Després de la seva captura, feren junts un bon tros de camí i, quan arribaren al lloc anomenat […], esperant poder consolar el seu captiu, li digué: «Baixem del cavall i asseguem-nos a reposar una estona». Tanmateix, persuadit que la seva vida corria perill, Brienni es comportava com un foll i no necessitava ni un instant de respir: com ha de descansar un home que es dona per mort? Així i tot, obeí la voluntat del general sense tardar, car si un esclau ja fa cas de tot allò que li manen, un presoner de guerra encara més.

[9] Dit i fet, els capitostos descavalcaren. Aleix s'ajagué de seguida sobre l'herba verda com si fos un llit de fullatge, mentre que Brienni reposà el cap sobre les arrels d'un roure d'alta capçada.&lt;ref name=Roure group=nota&gt;És una referència a la ''Ilíada'', XIV, 398, on el mot grec δρυσὶν se sol traduir per ‘alzina’. Ara bé, com que no hi ha cap espècie d'alzina que sigui natural de Tràcia, he optat per ‘roure’, una altra traducció possible.&lt;/ref&gt; El meu pare s'adormí, però l'altre no es deixava endur per la dolça son, com l'anomena la melosa poesia,&lt;ref name=Son group=nota&gt;[[:w:Homer|{{Versaleta|Homer}}]], ''Ilíada'', II, 2.&lt;/ref&gt; sinó que alçà la vista i veié l'espasa que penjava de les branques. Com que no hi havia ningú al voltant seu, notant que se li dissipava el desconsol, concebí un pla agosarat per matar el meu pare. Hauria trigat ben poc a passar de la idea a l'acte si no fos per una força divina que davallà del cel i li ho impedí, tot apaivagant la ira que el consumia i obligant-lo a mirar el meu pare amb bons ulls. Jo mateixa sentí el meu pare contar aquests fets mantes vegades. Qui així ho vulgui en pot treure la conclusió que Déu guardava Comnè com un objecte preuat i li reservava una sort més brillant: l'exercici de la sobirania sobre els romans.&lt;ref name=Reconciliació group=nota&gt;L'estimat marit de l'autora, el cèsar Nicèfor, no era altre que el fill o, més probablement, el net d'aquest Nicèfor Brienni. Així doncs, aquest passatge, en el qual la set de venjança deixa pas a la benevolència, presagia la reconciliació definitiva entre les famílies Brienni i Comnè, encarnada pel matrimoni d'Anna Comnena i Nicèfor Brienni el Jove.&lt;/ref&gt; Si Brienni sofrí alguna desgràcia a partir d'aquest moment, en foren responsables certs cortesans de l'emperador.&lt;ref name=Sort group=nota&gt;Brienni seria cegat poc després per ordre de Nicèfor III.&lt;/ref&gt; El meu pare no en tenia cap culpa.

=== Capítol VII ===
[1] Així arribà a la seva fi l'alçament de Brienni, però el gran domèstic Aleix encara no podia descansar, ans al contrari, havia d'anar de combat en combat. El bàrbar Boril, que gaudia de la màxima confiança de Botaniates, sortí de la ciutat a rebre el meu pare, el gran domèstic, i una vegada tingué Brienni a les seves mans li feu allò que li feu. Així mateix, li comunicà al meu pare les ordres de l'emperador, que li havia encomanat marxar contra Basilaci, que s'havia posat la diadema imperial i, igual que Brienni un temps abans, havia conduït Occident a un estat d'insurrecció. Aquest Basilaci era un dels homes més admirats per la seva valentia, fortitud d'esperit, audàcia i força; el seu ànim tirànic l'havia empès a anar acumulant càrrecs i títols dels més prestigiosos, maquinant intrigues per obtenir-ne alguns i usurpant-ne d'altres. Una vegada sufocada la rebel·lió de Brienni, aquest home es convertí en el seu successor, en certa manera, en el sentit que fou el següent a revoltar-se.&lt;ref name=Basilaci group=nota&gt;A més de ser el successor de Brienni en sentit figurat, [[:w:Nicèfor Basilaces|Nicèfor Basilaces]] (o Basilaci) ho era en sentit literal com a dux de Dirràquion. Militar d'orígens armenis o paflagonis, el 1071 havia caigut presoner en el daltabaix de Mantziciert, on portava tropes armènies i sirianes, abans de retrobar la llibertat en virtut dels acords de pau posteriors.&lt;/ref&gt;

[2] Partint d'Epidamne&lt;ref name=Epidamne group=nota&gt;Comnena es permet una floritura per referir-se a Dirràquion, ja esmentada al capítol IV d'aquest mateix llibre, pel seu nom original, arraconat en benefici de ''Dirràquion''/''Dirràquium'' des de la conquesta romana del segle ɪɪɪ aC.&lt;/ref&gt; (capital d'Il·líria), havia arribat a la ciutat dels tessalis&lt;ref name=Tessalònica group=nota&gt;[[:w:Tessalònica|Tessalònica]].&lt;/ref&gt; després de sotmetre tota la regió i elegir-se i proclamar-se emperador amb l'exèrcit errant de Brienni seguint-lo a tot arreu. Era un home admirat per la seva grandària, la potència dels seus braços i la severitat de la seva cara, qualitats especialment apreciades per la classe rústica dels soldats, que no es fixen ni en l'ànima ni en les virtuts, sinó que es deixen impressionar per atributs físics com el coratge, la força, la velocitat i la corpulència i consideren que fan una persona digna de la porpra i la diadema. Basilaci tenia totes aquestes qualitats, que juntament amb els seus orígens gens vulgars i un esperit intrèpid i indomable li donaven un incontestable aire imperial. La seva veu ressonava com un tro i podia aterrir un exèrcit sencer, mentre que els seus crits glaçaven l'ànima. A més a més, tenia una eloqüència incomparable, tant quan arengava els seus soldats en combat com quan intimidava els enemics per posar-los en desbandada. Explotant aquests avantatges i reunint un exèrcit imbatible al seu voltant, sortí en campanya i, com ja hem dit, es feu seva la ciutat dels tessalis.

[3] La reacció del meu pare, Aleix Comnè, fou armar-se de valor i fer ús de tota la seva perícia militar per preparar el combat amb el seu contrincant com si fos una brega amb l'enorme Tifó&lt;ref name=Tifó group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Tifó (mitologia)|Tifó]] era un monstre de mida descomunal, meitat home i meitat fera, que arribà a posar el mateix [[:w:Zeus|Zeus]] entre l'espasa i la paret —o, més ben dit, entre l'''[[:w:Harpe|harpe]]'' i la paret.&lt;/ref&gt; o un hecatonquir.&lt;ref name=Hecatonquirs group=nota&gt;Els [[:w:Hecatonquirs|hecatonquirs]] eren tres gegants de cent braços i cinquanta caps que ajudaren els [[:w:Olímpics|Olímpics]] en la [[:w:Titanomàquia|Titanomàquia]].&lt;/ref&gt; Encara no havia tingut temps d'espolsar-se el cos ni de rentar-se la sang de les mans i l'espasa després de l'esforç anterior i ja avançava, ple de fúria, com un lleó adust contra Basilaci, un senglar de llargs ullals. Així doncs, es dirigí cap al riu Bardàrion,&lt;ref name=Vardar group=nota&gt;El [[:w:Vardar|Vardar]], riu principal de Macedònia del Nord i un dels més importants de Grècia.&lt;/ref&gt; com el coneixen en aquelles contrades. Aquest riu baixa de les muntanyes properes a Mísia&lt;ref name=Mísia group=nota&gt;No es refereix a la [[:w:Mísia (regió)|Mísia]] del nord-oest d'Anatòlia, sinó a la regió balcànica anomenada [[:w:Mèsia|Mèsia]] en temps antics.&lt;/ref&gt; i desguassa en el nostre mar del sud després de travessar una munió de llocs i dividir la comarca de Berea&lt;ref name=Berea group=nota&gt;[[:w:Berea de Macedònia|Berea]], actualment coneguda com a [[:w:Véria|Véria]].&lt;/ref&gt; i Tessalònica en una part occidental i una d'oriental. A tots els grans rius els passa una cosa semblant: una vegada l'acumulació dels sediments que porten assoleix un nivell considerable, abandonen el llit que han tingut fins ara, comencen a fluir per terres més baixes i omplen el seu nou curs de corrents cabalosos, tot deixant el llit antic sec i eixut.

[4] Després de donar un cop d'ull al terreny que els separava, el refí general Aleix plantà el seu campament entre el llit antic i el nou. No hi havia més de dos o tres estadis entre els dos, i el meu pare considerava que el nou li serviria de baluard i l'antic de trinxera natural. Seguidament, feu circular entre els seus homes l'ordre de passar-se el dia dormint i alimentant bé els cavalls, puix que durant la nit romandrien desperts i amatents a repel·lir un atac per sorpresa dels enemics.

[5] Suposo que el meu pare donà aquestes instruccions perquè intuïa que els enemics intentarien alguna acció hostil aquell mateix vespre. Sia per la seva gran experiència en aquestes coses, sia per un altre motiu, ensumava una ofensiva. Igual que no havia trigat gaire a preveure aquest moviment, tampoc no perdé ni un moment abans de prendre les mesures que exigien les circumstàncies. Una vegada alçada la seva tenda, l'encomanà, amb totes les provisions i el material que contenia, a la cura de Joanic, un membre del seu servei que feia temps que era monjo, i sortí amb els seus soldats, que portaven els cavalls, les armes i tot allò que els feia menester per a la batalla, tot deixant làmpades enceses arreu del campament. Se n'allunyà un bon tros, ocupà les seves posicions amb l'exèrcit armat i restà atent a allò que passaria. L'objectiu d'aquest estratagema era que Basilaci, veient el campament ple de focs i la tenda del meu pare il·luminada, cregués que Aleix hi descansava a l'interior i, per tant, que no li costaria gens enxampar-lo.

=== Capítol VIII ===
[1] Com ja hem dit, el meu pare no anava desencaminat. Basilaci escometé sobtadament el campament amb els seus deu mil cavallers i peons. Hi havia tendes il·luminades per fogueres per totes bandes. Quan veié la tenda resplendent del general, s'hi dirigí amb impetuosa embranzida mentre proferia alarits eixordadors i esfereïdors. En no trobar aquell que cercava i constatar que no hi havia cap soldat o general, sinó que els únics que romanien al campament eren uns quants servidors de poca importància, començà a cridar encara més fort: «On és el tartamut?». Ho deia per injuriar el gran domèstic. El meu pare, Aleix, era un orador eloqüent i més hàbil que cap altre a l'hora d'exposar idees i arguments, però quan provava de pronunciar el so de la erra, la llengua se li descontrolava una mica i quequejava de manera gairebé imperceptible, tot i que la seva articulació de la resta de sons era impecable.

[2] Alhora que llançava aquests insults, ho anava escorcollant i regirant tot, incloent-hi les caixes, els bancs, els bagatges i fins i tot el llit del meu pare, no fos cas que el general estigués amagat en algun lloc. Al mateix temps, anava mirant el monjo Joanic. La mare d'Aleix sempre havia volgut que el seu fill compartís la tenda amb un monjo dels més honorables cada vegada que sortia en campanya. Ell, ben predisposat envers la seva mare, obeïa els seus desitjos com ja ho havia fet quan era un nen, com ho feia ara que era un jove i com ho continuaria fent fins al dia del seu casament. Basilaci remenava tot allò que hi havia a la tenda i, com diria Aristòfanes,&lt;ref name=Núvols group=nota&gt;[[:w:Aristòfanes|{{Versaleta|Aristòfanes}}]], ''[[:w:Els núvols|Els núvols]]'', 192, obra traduïda al català per Mercè Valls i Bosch.&lt;/ref&gt; explorava les tenebres de l'Èreb, tot preguntant reiteradament a Joanic on era el domèstic. Com que el monjo insistia que ja feia estona que Aleix se n'havia anat amb tot l'exèrcit, Basilaci entengué per fi que havia caigut en un parany; deixà córrer allò que havia vingut a fer i, canviant de to de veu, bramà: «Camarades, ens han ensarronat! El combat tindrà lloc a fora».

[3] Aquests mots encara no havien acabat d'eixir de la seva boca quan el meu pare, Aleix Comnè, que s'havia avançat a la resta de l'exèrcit amb uns quants soldats, els envestí mentre sortien del campament. En veure un home que intentava ordenar les falanges (com que la majoria dels soldats de Basilaci s'havien posat a saquejar tot allò que podien, cosa que també era un vell truc del meu pare, encara no havien tingut temps d'ajuntar-se i formar la línia de batalla quan, de sobte, el gran domèstic aparegué davant seu com un terrible perill), creient identificar-lo com a Basilaci per la seva grandària o per la resplendor de les seves armes (que lluïen sota la llum dels estels), anà al seu encontre i li donà un bon cop d'espasa a la mà. La mà li caigué a terra amb l'espasa i tot, escena que causà un gran neguit a la resta de la falange. Tanmateix, no es tractava de Basilaci, sinó d'un seguidor seu que no tenia res a envejar-li pel que feia a la valentia.

[4] El meu pare arremeté feroçment contra ells, disparant-los fletxes, nafrant-los amb la llança, fent crits de guerra, fonent-se amb la nit per desorientar-los, aprofitant cada lloc, cada moment i cada instrument per atansar-se a la victòria i traient partit de tots aquests elements amb destresa, aplom i un judici impertorbable. Malgrat que hi havia soldats dels dos bàndols fugint en totes direccions, sempre discernia correctament entre amics i enemics. Gules, un capadoci de mà valenta i força imparable en batalla, devot servidor del meu pare, apercebí Basilaci i, després d'assegurar-se que era ell, li clavà un cop a l'elm. Ara bé, li passà el mateix que a Menelau contra Alexandre, és a dir, l'espasa li caigué de les mans, rompuda en tres trossos o quatre,&lt;ref name=Menelau group=nota&gt;{{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', III, 363.&lt;/ref&gt; llevat de l'empunyadura. Així que ho veié, el gran domèstic l'escarní per no agafar bé l'espasa i l'acusà de covardia, però el soldat li ensenyà l'empunyadura, l'única part de l'arma que encara tenia, per aplacar-lo.

[5] Un altre home, el macedoni Pere Tornici, es llançà al bell mig de les files contràries i occí un bon nombre d'enemics. La falange seguia el seu general a cegues, car en la foscor de la batalla no tothom podia veure allò que passava. Comnè carregà contra el segment de la falange que encara no s'havia trencat i colpí tots els que se li oposaven abans de tornar amb els seus propis guerrers i exhortar-los a anihilar les parts de la falange de Basilaci que encara no havien cedit, alhora que trametia missatgers a la rereguarda per ordenar als soldats que no vacil·lessin i que forcessin el pas fins a arribar a la seva altura.

[6] En el transcurs d'aquests esdeveniments, un celta dels que anaven amb el domèstic, que, en resum, era un soldat ple de coratge i insuflat de l'esperit d'Ares, veié el meu pare emergir del centre dels enemics brandint l'espasa, que fumejava de sang calenta, i, pensant que era un dels adversaris, l'escometé sense pensar-ho dues vegades picant-li el pit amb la llança. El general ben aviat hauria anat per terra si no fos perquè es redreçà sobre la sella, cridà l'atacant pel seu nom i l'amenaçà de tallar-li el cap amb l'espasa allà mateix. El celta, escudant-se en la foscor de la nit i la confusió de la pugna, al·legà que no l'havia reconegut, així que li fou permès romandre al món dels vius.

=== Capítol IX ===

[1] Aquestes foren les gestes del domèstic de les escoles i el seu escamot aquella nit. Quan el dia tot just acabava de somriure i el sol despuntava per l'horitzó, els comandants de les falanges de Basilaci centraren tota la seva atenció a reunir els homes que havien abandonat el combat per lliurar-se al pillatge. Mentrestant, el gran domèstic havia reagrupat les seves tropes per a una nova ofensiva contra Basilaci. Els homes del domèstic veieren alguns enemics d'un tros lluny, els envestiren abrivadament, els posaren en desbandada i en tornaren amb diversos presoners.

[2] Des de dalt d'un turó, el germà&lt;ref name=Nebot group=nota&gt;O, segons Nicèfor Brienni el Jove, el nebot.&lt;/ref&gt; de Basilaci, Manuel, animava el seu exèrcit cridant ben fort: «Avui és el dia de la victòria de Basilaci!». Un tal Basili Curtici, conegut i confident del precitat Nicèfor Brienni, les aventures del qual ja ha narrat la nostra història, que era un guerrer indomable, saltà de les files de Comnè en direcció al turó. La reacció de Manuel Basilaci fou desembeinar l'espasa i anar al seu encontre a galop tirat. En comptes d'emprar l'espasa, Curtici se serví de la maça que li penjava de la sella per assestar-li un cop a l'elm que el feu caure del cavall en un instant; capturà l'adversari i l'arrossegà fins on es trobava el meu pare com a botí de guerra. Mentrestant, en veure que Comnè arribava amb els seus propis regiments, allò que quedava de l'exèrcit de Basilaci fugí sense oposar gaire resistència. Basilaci corria al davant i Aleix Comnè l'empaitava.

[3] Quan arribaren a Tessalònica, els tessalonicencs obriren les portes de bat a bat per a Basilaci i tot seguit li tancaren al general. El meu pare, impertèrrit, ni es retirà la cuirassa, ni es tragué l'elm, ni abaixà l'escut que duia a l'espatlla, ni deixà anar l'espasa, sinó que acampà davant de la ciutat tot amenaçant d'assaltar-ne les muralles i saquejar-la de dalt a baix. Com que maldava per evitar la perdició de Basilaci, despatxà un membre del seu seguici, el monjo Joanic (un home de reconeguda virtut), a parlar de pau amb el rebel, assegurant-li que quedaria indemne si es rendia juntament amb la ciutat. Malgrat la suspicàcia de Basilaci, els tessalonicencs es posaren d'acord per deixar entrar Comnè i així estalviar-se una presa de la ciutat i tots els mals que comportaria.

[4] Ara bé, quan Basilaci veié les intencions de la multitud, pujà a l'acròpolis, sortint del foc per caure a les brases. No deixava de pensar ni un instant en la guerra i en el combat, no obstant la promesa del domèstic que no li passaria res que no tingués remei. Fins i tot en aquesta conjuntura tan crítica, en aquest gran destret, Basilaci demostrava la seva homenia. En una exhibició de virilitat i bravura, es baté sense rendir-se fins que els habitants i els guàrdies de l'acròpolis el foragitaren d'aquell lloc en contra de la seva voluntat i el lliuraren al gran domèstic.

[5] L'emperador en fou informat sense més dilació, mentre que Aleix romangué a Tessalònica durant un breu temps per endreçar els afers de la ciutat abans d'emprendre el seu brillant retorn triomfal. Uns emissaris de l'emperador sortiren a l'encontre del meu pare entre Filipos i Amfípolis&lt;ref name=Crisòpolis group=nota&gt;L'autora es fa un embolic entre [[:w:Eíon|Crisòpolis]], fundada prop de l'antiga [[:w:Amfípolis|Amfípolis]], i Cristòpolis, l'actual [[:w:Kavala|Kavala]], que les fonts medievals catalanes anomenen Cristopol.&lt;/ref&gt; i li posaren a les mans les ordres escrites de l'emperador respecte a Basilaci. Agafaren el captiu, se l'emportaren a Clempina&lt;ref name=Clempina group=nota&gt;Indret situat a uns 5 quilòmetres al nord-oest de Cristòpolis i esmentat com a «Quempina» per Nicèfor Brienni el Jove en el seu relat dels mateixos fets.&lt;/ref&gt; i li arrancaren els ulls prop d'una font del poble que des d'aleshores es coneix com «la font de Basilaci».

[6] Aquest fou el tercer treball encarregat al gran Aleix, com si fos Hèracles, abans d'esdevenir emperador. En efecte, no seria cap disbarat comparar Basilaci amb el senglar d'Erimant&lt;ref name=Senglar group=nota&gt;El tercer o quart dels [[:w:Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs d'Hèracles]], segons la versió que es tingui en compte, fou atrapar el [[:w:Senglar d'Erimant|senglar d'Erimant]] i portar-lo viu a [[:w:Euristeu|Euristeu]].&lt;/ref&gt; i el meu pare, Aleix, amb un valerosíssim Hèracles dels nostres dies. Aquests foren, doncs, els successos i assoliments d'Aleix Comnè abans de pujar al tron, que li valgueren la dignitat de sebast,&lt;ref name=Sebast group=nota&gt;El títol de [[:w:Sebast|sebast]], originalment una traducció directa del terme llatí ''[[:w:August (títol)|augustus]]'', es convertí en un epítet honorífic al segle xɪ. Aleix en feu la pedra angular de la seva nova jerarquia de dignitats, amb derivats com ara «[[:w:Panhipersebast|panhipersebast]]», «[[:w:Protosebast|protosebast]]» i «[[:w:Sebastocràtor|sebastocràtor]]». Tanmateix, ell i els seus successors el repartiren a tort i a dret, majoritàriament entre els membres de la seva dinastia, fins a tal punt que a la darreria del segle xɪɪ ja estava del tot devaluat.&lt;/ref&gt; concedida per l'emperador i proclamada davant del senat en ple.

=== Capítol X ===
[1] Al meu entendre, hi ha cossos que cauen malalts per causes externes i d'altres que tenen l'origen dels seus trastorns en el seu propi interior. Sovint imputem les febres a les irregularitats del clima o certes qualitats dels aliments i de vegades en culpem la descomposició dels humors. Bé, de la mateixa manera, la feblesa dels romans obrí la porta a pestes mortals com els homes que ja hem esmentat, gent com Urseli i Basilaci i els altres que componen la massa humana que es desviu pel poder, alhora que els capricis de la fortuna ens portaven usurpadors estrangers, com un mal sense remei i una xacra sense cura. Un d'ells era Robert,&lt;ref name=Guiscard group=nota&gt;[[:w:Robert Guiscard|Robert Guiscard]], un dels protagonistes de la conquesta normanda de la Itàlia meridional, duc de la Pulla i Calàbria des del 1059 fins a la seva mort el 1085.&lt;/ref&gt; un home curull de supèrbia i notori per les seves ànsies de poder, engendrat per Normandia i nodrit i criat per la maldat en totes les seves facetes.

[2] Els romans alçaren un enemic d'aquesta talla en contra seu donant-li un pretext per fer-nos la guerra: un compromís matrimonial amb un bàrbar i estranger, gens avantatjós per a nosaltres, contret per la falta de previsió de l'emperador que regnava en aquell moment, Miquel, de la nissaga dels Ducas. Que ningú no es molesti si censuro un parent de sang (hi estic relacionada per part de mare&lt;ref name=Andrònic_Ducas group=nota&gt;L'avi matern d'Anna Comnena, [[:w:Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas)|Andrònic Ducas]], infame per la seva perfídia a Mantziciert, era cosí de Miquel VII.&lt;/ref&gt;). El que pretenc és documentar la veritat sobre tots aquests esdeveniments i, de fet, he rebaixat el to de la crítica universal contra aquest home. El precitat emperador Miquel Ducas prometé el seu fill, Constantí,&lt;ref name=Constantí_Ducas group=nota&gt;[[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], coemperador des de poc després del seu naixement, el 1074, fins poc després del naixement del futur Joan II Comnè, el 1087, amb una interrupció durant el regnat de Nicèfor III Botaniates.&lt;/ref&gt; amb la filla d'aquest bàrbar,&lt;ref name=Olímpia group=nota&gt;[[:w:Olímpia (filla de Robert Guiscard)|Olímpia]], filla petita de Robert, reanomenada Helena a la seva arribada a Constantinoble i esmentada amb aquest nom per l'autora en referències ulteriors.&lt;/ref&gt; acte que acabaria propiciant l'esclat de les hostilitats. De Constantí, fill d'aquest emperador, del seu contracte matrimonial i, en general, de l'aliança matrimonial amb el bàrbar, de la seva formositat i estatura, del seu físic i de la seva personalitat, ja en parlarem quan arribi el moment de contar les meves pròpies desgràcies, una vegada ja hagi exposat tot allò que té a veure amb aquesta paraula de casament, l'anorreament de les forces bàrbares i la ruïna dels usurpadors normands que es llançaren contra els romans empesos per la follia.

[3] Abans de continuar el relat, emperò, cal mirar enrere i resseguir el camí vital de Robert, descrivint el seu llinatge i la seva fortuna i narrant fins a quin nivell de poder i grandesa el portaren els esdeveniments o, per dir-ho amb major propietat, fins a quin punt li permeté avançar la providència tolerant-li les intrigues i males arts.

[4] Robert era un normand de baix llinatge, caràcter tirànic i ment facinerosa. Era un guerrer valent i tenia molta traça per apropiar-se del poder i els cabals dels grans homes. No deixava escapar cap objectiu, ans ignorava totes les objeccions que li feien per dissuadir-lo. Superava tots els altres en alçada i estava dotat d'una complexió de color de foc, cabells rossos, espatlles amples i ulls que centellejaven com espurnes. El seu cos era ample allí on la natura exigeix corpulència i de proporcions esveltes allí on exigeix gracilitat. Així doncs, era un home ben plantat de cap a peus, com he sentit explicar moltes vegades a molta gent. Pel que fa a la seva veu, com deia Homer d'Aquil·les,&lt;ref name=Veu group=nota&gt;Vegeu, per exemple, {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XVIII, 215-229.&lt;/ref&gt; els que el sentien tenien la sensació de ser enmig d'un tumult, mentre que el seu crit era capaç de posar milers d'homes a la fuga. Gaudint d'aquest físic, aquesta ment i aquesta fortuna, és natural que fos un esperit indomable que no es doblegava a ningú. Com diuen, les persones de caràcter fort són així, encara que siguin d'orígens humils.

=== Capítol XI ===
[1] Sent com era, recalcitrant de mena, se n'anà de Normandia amb un grapat de cavallers (tot comptat, cinc genets i trenta peons) i, deixant enrere la seva pàtria, es dedicà a rondar els turons, les coves i les muntanyes de Longobàrdia&lt;ref name=Longobàrdia group=nota&gt;Malgrat l'evident proximitat etimològica, no es tracta de la [[:w:Llombardia|Llombardia]], sinó de [[:w:Longobàrdia|Longobàrdia]], un conjunt de territoris del sud d'Itàlia centrat en els ducats de [[:w:Ducat de Benevent|Benevent]] i de [[:w:Ducat de Spoleto|Spoleto]].&lt;/ref&gt; al capdavant d'una colla de bandolers, amb els quals assaltava els vianants i els arrabassava de vegades els cavalls i de vegades les armes o altres possessions. El primer acte de la seva vida estigué tenyit de sang i farcit de matances.

[2] Voltant per les contrades de Longobàrdia, cridà l'atenció de Guillem Mascabeles,&lt;ref name=Mascabeles group=nota&gt;Des d'aquí fins a l'última paraula del capítol XI, tota semblança de la narració de Comnena amb la realitat és pura coincidència. Sembla que l'autora construí aquest relat a partir de fragments molt distorsionats de cròniques occidentals sobre el segrest del magnat calabrès Pere de Turra, governant de Bisignano, per Robert. El mateix «Guillem Mascabeles» no surt en cap font que no sigui l'''Alexíada''. El seu nom podria ser una deformació del sobrenom bíblic «Macabeu», que portaven dos membres de la nissaga Buonalbergo, la família de la primera muller de Robert en la vida real.&lt;/ref&gt; que en aquell moment dominava la major part dels territoris que estan tocant a Longobàrdia. Els copiosos ingressos que en treia cada any li permetien mantenir unes forces considerables i, en definitiva, era un senyor distingit. Quan descobrí de quina fusta estava fet Robert, tant de cos com de ment, li vingué la rauxa d'aliar-s'hi i li prometé una de les seves filles.&lt;ref name=Alberada group=nota&gt;En veritat, la primera muller de Robert fou [[:w:Alberada de Buonalbergo|Alberada de Buonalbergo]], que li donà un fill i una filla. Quan en tingué l'oportunitat, el normand la repudià sense miraments per contreure un matrimoni més avantatjós i es casà en segones noces amb la princesa llombarda [[:w:Sikelgaita|Sikelgaita]], filla de [[:w:Guaimar IV de Salern|Guaimar IV de Salern]].&lt;/ref&gt; Una vegada celebrat el matrimoni, l'admiració que sentia per la força i la perícia militar del seu gendre no impedí que se li torcessin les coses.

[3] Ja li havia donat en dot una ciutat i havia fet altres esforços per cultivar la seva amistat. Tanmateix, Robert li volia mal i tramava una insurrecció. Al principi, li feia bona cara mentre anava consolidant les seves forces fins a triplicar el nombre de cavallers i duplicar la mida de la infanteria. Complerta aquesta fita, els seus actes de bona voluntat es mudaren a poc a poc en una malícia cada vegada més patent.

[4] Cada dia es comportava com un cerca-raons i maquinava situacions de les que tendeixen a sembrar la zitzània i provocar batalles i guerres. Com que el precitat Guillem Mascabeles el superava amb escreix en riquesa i poder, Robert veié que no podia enfrontar-s'hi obertament i començà a ordir un projecte malvat. Simulava bones intencions i feia veure que es penedia dels seus actes mentre d'amagat preparava un pla terrible i difícil de descobrir per emparar-se de totes les ciutats de Mascabeles i fer-se amo de totes les seves possessions.

[5] En primer lloc, obrí negociacions de pau i li trameté un missatger per proposar-li que es trobessin en persona. Guillem, que estimava la seva filla fora de tota mesura, li digué que sí, tot elegint una data no gaire llunyana per a la reunió. Robert li assenyalà el lloc on es veurien per dialogar i pactar les condicions de l'acord. Era una plana amb dos turons de la mateixa altura, situats cara a cara i separats per un terreny pantanós banyat per l'ombra d'arbres i plantes de tota mena. El terrible Robert hi emboscà quatre homes atrevits i ben armats, a qui manà que miressin atentament en totes direccions i, quan el veiessin esbatussar-se amb Guillem, correguessin a ajudar-lo sense perdre ni un instant. Seguidament, el perfidíssim Robert baixà del turó que havia triat com a escenari de la reunió amb Mascabeles i pujà amb quinze genets i uns cinquanta-sis peons a l'altre turó, on apostà els soldats, revelà als més destacats el parany que preparava i li ordenà a un d'ells que li portés les armes (l'escut, l'elm i l'espasa) per rearmar-se sense dificultat arribat el moment. Per últim, insistí als quatre que havia posat a l'aguait que volessin a assistir-lo tan bon punt el veiessin barallar-se amb Mascabeles.

[6] El dia convingut, Guillem acudí a les altures del lloc que li havia indicat Robert amb la intenció de concloure-hi un tractat. Quan el veié arribar, aquest últim li sortí al pas a cavall i el rebé oferint-li la mà dreta amb tota efusivitat. Es traslladaren a un pendent situat just a sota del cim del turó i es posaren a parlar dels temes que volien tractar. El terrible Robert perdé el temps parlant de tot i de res fins que finalment digué a Guillem: «Per què ens cansem anant a cavall? Au, desmuntem, seiem a terra i discutim tot el que calgui discutir amb comoditat». El babau de Mascabeles, inconscient del parany que li havien preparat i el perill que corria, assentí. En veure descavalcar Robert, ell també baixà de cavall i clavà el colze a terra abans de reprendre el fil de la conversa. Robert prometé a Mascabeles que a partir d'aleshores se li sotmetria i li seria fidel, lloant-lo com a «benefactor» i «senyor». Apercebent que aquests dos havien desmuntat i començaven a negociar, alguns dels homes de Mascabeles, extenuats per la calor abrusadora, la gana i la set (car aquests fets succeïren a l'estiu, quan els rajos del sol acostumen a caure en picat i la calor es torna insuportable), també descavalcaren, lligaren les brides a les branques dels arbres i es gitaren a terra per refrescar-se a l'ombra dels cavalls i dels arbres, mentre que d'altres se n'anaren a casa.

[7] Així estaven aquests. Activada la trampa, el sempre terrible Robert es llançà tot d'una sobre Mascabeles i, canviant la mirada amable per una de furibunda, se li aferrà amb mans assassines. Començaren a forcejar, estirant-se l'un a l'altre, fins que rodolaren costa avall. Veient-ho, els quatre que estaven a l'aguait a l'aiguamoll sortiren a carrera a Guillem i, un cop el tingueren ben lligat, arrancaren a córrer cap als genets que Robert havia col·locat a l'altre turó, que ja galopaven en la seva direcció, encalçats per la gent de Guillem. Robert saltà damunt del seu cavall, agafà l'elm, es posà la llança al rest i es protegí amb l'escut abans de girar-se i enfonsar-li la llança a un dels homes de Guillem, que exhalà l'ànima allí mateix.

[8] Aquesta maniobra serví per interrompre la càrrega dels genets del seu sogre i, alhora, per frustrar la temptativa de rescat, car els altres feren mitja volta així que veieren que els cavallers de Robert davallaven de les altures i gaudien, per tant, de l'avantatge del terreny. Repel·lida l'escomesa, Robert conduí Mascabeles, encadenat com un presoner de guerra, a la mateixa fortalesa que aquest últim li havia donat com a regal de noces en el moment de prometre-li la filla. Així doncs, la ciutat tingué captiu el seu propi senyor, cosa que li mereixé, com és de suposar, el nom de ''Frúrion''.&lt;ref name=Frúrion group=nota&gt;‘Fortalesa’.&lt;/ref&gt; No hi ha res pitjor que descriure la crueltat de Robert. Ara que tenia Mascabeles en el seu poder, li arrancà totes les dents, exigint-li una dinerada a canvi de cadascuna d'elles i coaccionant-lo a revelar on guardava els cabals. Una vegada començà a esdentegar-lo, ja no s'aturà fins que li hagué tret fins a l'última dent i l'última moneda. Arribat a aquest punt, Robert li fixà la mirada als ulls i, enutjat que Mascabeles encara conservés la vista, el cegà.

=== Capítol XII ===
[1] Ara que ho tenia tot sota el seu control, esdevingué cada dia més puixant i, impulsat per la seva set insaciable de poder, anà sotmetent ciutat rere ciutat i acumulant més i més riqueses. En poc temps assolí el rang de duc i es feu nomenar duc de tot Longobàrdia.&lt;ref name=Melfi group=nota&gt;A les acaballes del [[:w:Concili de Melfi|Concili de Melfi]], celebrat l'agost del 1059, el papa [[:w:Papa Nicolau II|Nicolau II]] li concedí en feu el [[:w:Ducat de la Pulla i Calàbria|Ducat de la Pulla i Calàbria]], juntament amb el [[:w:Comtat de Sicília|Comtat de Sicília]], aquest últim encara pendent de conquerir als cadis musulmans de l'illa.&lt;/ref&gt; Això li valgué l'enveja de tothom. Ara bé, com que sabia el que es feia, tingué cura de calmar l'agitació de les masses i de refrenar enginyosament les ambicions dels magnats que se li oposaven, recorrent ara a l'adulació, ara als obsequis i, de tant en tant, a la força de les armes, fins que estengué el seu domini arreu de Longobàrdia i les comarques veïnes.

[2] Robert, que mai no parava d'imaginar maneres d'acréixer el seu poder, cobejava l'Imperi Romà; així doncs, com he exposat anteriorment, esgrimí la seva aliança matrimonial amb l'emperador Miquel com a pretext per declarar la guerra als romans. Ja hem relatat que l'emperador Miquel, per motius inescrutables, havia promès la filla d'aquest tirà, que es deia Helena, amb el seu propi fill, Constantí.

[3] Cada vegada que em recordo d'aquest jove, se'm trasbalsa l'ànima i se'm remouen els pensaments. Em reservo la narració de la seva vida per al moment adient; això sí, encara que estigui fora de lloc, no em privaré de dir que era una obra d'art de la natura i, per dir-ho d'alguna manera, una meravella feta per la mà de Déu. Era tan bell que amb una mirada n'hi havia prou per creure que descendia de la mítica edat d'or dels grecs. Havent-ne passat tants anys com n'han passat, la memòria d'aquest jove encara em deixa els ulls xops de llàgrimes. Tanmateix, em guardo els plors per a les posicions avantatjoses,&lt;ref name=Posicions group=nota&gt;Gir de frase manllevat a [[:w:Demòstenes|{{Versaleta|Demòstenes}}]], 18, 27. L'oració en qüestió, ''[[:w:Sobre la corona|Sobre la corona]]'', és un dels discursos polítics de Demòstenes traduïts al català per Juli Pallí i Bonet.&lt;/ref&gt; car no vull sembrar la confusió barrejant els meus planys amb el relat històric.

[4] Aquest jove, de qui hem parlat aquí i en altres parts, nascut abans que nos, havia esdevingut el promès cast i immaculat d'Helena, filla de Robert, abans que nos veiéssim la llum del dia. Com que el noi encara no era núbil, la promesa, tot i estar registrada per escrit, era una mera declaració d'intencions que finalment no es complí. L'emperador Nicèfor Botaniates estripà el contracte després de pujar al tron. De totes maneres, estic divagant, així que prosseguiré la història des del punt on me n'he desviat.

[5] Robert, un individu d'orígens modestos que havia anat prosperant fins a esdevenir un home de llinatge il·lustre, havia reunit un gran nombre de forces al seu voltant. Com que ambicionava la sobirania sobre els romans, fabricà pretextos amb una pàtina de versemblança per justificar la seva animadversió i les seves guerres contra els romans. A partir d'aquí, hi ha dues versions d'aquests fets.

[6] Segons una d'elles, que corre de boca en boca i que ha arribat a la nostra oïda, un tal Rector, un monjo que es feia passar per l'emperador Miquel, fugí a la cort de Robert i, tot mantenint la farsa que era el seu consogre, li enuncià els greuges que havia sofert.&lt;ref name=Rector group=nota&gt;Robert probablement era conscient que [[:w:Rector (impostor)|Rector]] era un impostor, però el veia com un ''casus belli'' convenient per perseguir els seus propis designis sobre l'Imperi Romà.&lt;/ref&gt; Miquel havia succeït a Diògenes com a portador del ceptre dels romans i, després de governar l'imperi durant un breu temps, havia estat derrocat pel rebel Botaniates i encetat una nova vida com a monjo, posant-se el vestit talar propi d'un alt sacerdot, la tiara i es podria dir que fins i tot l'humeral.&lt;ref name=Efes group=nota&gt;Després d'abdicar, Miquel anà de dret al monestir, una sortida relativament afortunada en comparació amb tots els emperadors romans que havien estat executats o, si més no, [[:w:Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient|mutilats]] pels seus usurpadors. Posteriorment esdevindria [[w:Metròpolis d'Efes|metropolità d'Efes]].&lt;/ref&gt; En això, havia fet cas del consell del seu oncle per part de pare, el cèsar Joan, que sabia com era de vel·leïtós el nou sobirà i temia que el seu nebot patís una desgràcia.&lt;ref name=Peó group=nota&gt;La preocupació de [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]] (avi de l'autora) pel benestar del seu nebot no li havia impedit fer-lo anar com un peó en els primers anys del seu regnat, en els quals el cèsar exercí el poder a l'ombra, com tampoc no havia estat obstacle perquè el 1074 acceptés de bon grat que Roussel de Bailleul el proclamés emperador durant el conflicte entre Miquel i el mercenari.&lt;/ref&gt;

[7] Aquest paper interpretava el monjo que, malgrat que es deia Rector, distava molt de ser un home recte.&lt;ref name=Joc group=nota&gt;Humil intent d'adaptar un joc de paraules que en l'original grec es basa en la semblança fonètica entre Ῥαίκτωρ, el nom del monjo, i el mot ῥέκτης, que en aquest context es pot traduir per ‘malfactor’.&lt;/ref&gt; Apel·lant a Robert com a consogre seu, li recità amb gran teatralitat els abusos comesos contra ell, des del seu derrocament del tron imperial fins als infortunis que l'havien reduït a la condició en la qual es presentava. Això adduïa per reclamar al bàrbar que sortís a la seva defensa, tot lamentant que la jove i bella Helena havia quedat desemparada i sense marit, car el seu fill, Constantí, i l'emperadriu Maria havien estat empesos a fer costat a Botaniates en contra de la seva voluntat, constrets pel despotisme de l'usurpador. Aquestes paraules anaren inflamant l'esperit del bàrbar fins que es decidí a fer la guerra als romans. Aquesta versió ha arribat a la meva oïda i no em costa gens creure que hi hagi individus d'orígens insignificants que provin de suplantar persones respectades i de nissaga eminent.

[8] L'altra versió, que em sembla més convincent, ve d'una altra font i diu que ni hi havia cap monjo que fingís ser l'emperador Miquel ni es produí cap situació d'aquest estil que impel·lís Robert a fer la guerra als romans, ans fou l'astutíssim bàrbar el que ordí aquest estratagema sense gaire dificultat. Sembla que les coses anaren així: Robert, una persona del tot indecent, feia temps que frisava per atacar els romans i que es preparava per a tal empresa, però alguns dels seus partidaris més raonables, com la seva muller, Gaita,&lt;ref name=Gaita group=nota&gt;És a dir, Sikelgaita.&lt;/ref&gt; li havien posat bastons a les rodes, puix que no estaven d'acord amb allò que consideraven una guerra injusta que vessaria la sang d'altres cristians. Una vegada i una altra l'havien aturat a l'últim moment. Per la seva banda, Robert, que cercava un pretext creïble per declarar la guerra, despatxà uns quants homes que estaven al corrent de les seves intrigues a Crotona amb ordres de cercar un monjo d'aparença no gaire vulgar prest a fer la travessia per anar en pelegrinatge a l'església dels principals apòstols i patrons de Roma,&lt;ref name=Apòstols group=nota&gt;[[:w:Sant Pere|Sant Pere]] i [[:w:Pau de Tars|Sant Pau]].&lt;/ref&gt; acollir-lo amb els braços oberts, contreure-hi amistat i portar-lo davant seu. Quan trobaren Rector, un home murri i de malícia incomparable, enviaren una carta a Robert, que era a Salern, informant-lo que «el vostre parent polític, Miquel, desposseït del tron imperial, ha arribat per demanar-vos auxili». Era el mateix Robert qui havia triat aquestes paraules.

[9] Tan bon punt rebé la missiva, corregué a llegir-la-hi a la seva consort. Seguidament, reuní tots els barons per mostrar-los-la i que retiressin les seves objeccions al seu projecte, car havia trobat un bon motiu per prendre les armes ben de pressa. Tothom assentí immediatament a allò que deia, així que Robert feu venir el monjo per trobar-s'hi. Aleshores, amb tots els elements dalt de l'escenari, començà a representar la pantomima segons la qual el monjo era l'emperador Miquel, que havia estat derrocat del tron, que l'usurpador Botaniates li havia arrabassat la muller, el fill i totes les seves possessions i que li havien fet canviar la corona i la diadema per un hàbit de monjo de manera injusta i il·lícita. I afegí: «Ara compareix davant nostre com a suplicant».

[10] Robert feia aquestes declaracions públicament i proclamava que tenia el deure de restaurar-lo al tron imperial pel vincle que els unia. Cada dia sense falta tractava aquest monjo amb honor com si realment fos l'emperador Miquel, cedint-li el cap de taula i els seients més alts i prodigant-li mostres de respecte fora de tota mesura. Quan parlava en públic, segons l'ocasió, es dolia de la sort de la seva filla, li estalviava al seu consogre el record dels ultratges que havia sofert o atiava l'ardor bèl·lic dels bàrbars que tenia al seu voltant, esperonant-los amb l'astuta promesa que a l'Imperi Romà trobarien or a cabassos.

[11] Així, entabanant-los a tots, tant els més rics com els més pobres, els emmenà o, més ben dit, emmenà tot Longobàrdia a Salern, la capital del país d'Amalfi, on emprengué els preparatius per a la guerra després de deixar ben lligat el futur de les seves altres filles. En tenia dues amb ell, puix que la tercera vivia a la reina de les ciutats, infeliç des del mateix dia del seu compromís. Constantí, que encara no havia assolit la pubertat, havia fugit del matrimoni des del primer moment igual que la mainada fuig de Mormo.&lt;ref name=Mormo group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Mormo (mitologia)|Mormo]] era un geni maligne femení que acomplia una funció similar a la de l'home del sac en el folklore català, és a dir, els pares la feien servir per espantar els nens que no fessin bondat.&lt;/ref&gt; De les dues filles que Robert tenia amb ell, una la prometé amb Ramon, fill del comte de Barcelona,&lt;ref name=Ramon group=nota&gt;El matrimoni entre [[:w:Mafalda de Pulla-Calàbria|Mafalda]], filla de Robert, i el comte [[:w:Ramon Berenguer II|Ramon Berenguer II]], celebrat el 18 de juny del 1078, fou un motiu d'alarma per a Constantinoble, car els romans veien el casament com un arrenglerament del Comtat de Barcelona amb els seus enemics. En retrospectiva, la preocupació de la cancelleria romana per les relacions de Ramon Berenguer amb els normands no estava justificada. El jove comte fou assassinat en circumstàncies poc clares el 1082. El seu fill, [[w:Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III]], havia nascut pocs dies abans i fou posat sota la tutela del seu oncle [[:w:Guillem I de Cerdanya|Guillem I de Cerdanya]]. Aquests fets i les intrigues de palau que marcaren el regnat del germà, successor i possible assassí de Ramon Berenguer II, [[:w:Berenguer Ramon II|Berenguer Ramon II]], evitaren que el Comtat de Barcelona fos un participant actiu en els afers de la Mediterrània oriental fins que Berenguer Ramon II morí i fou succeït per Ramon Berenguer III. En tot cas, aquest episodi fou el punt de partida de les [[w:Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient|relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient]].&lt;/ref&gt; i l'altra amb Ebles, un comte il·lustríssim.&lt;ref name=Ebles group=nota&gt;El marit de Sibil·la, aquesta altra filla de Robert, era [[w:Ebles II de Roucy|Ebles II de Roucy]]. Per molt que Comnena l'exalti com a «comte il·lustríssim», el cert és que ha passat a la història com un personatge infame pels seus nombrosos crims i la seva rapacitat.&lt;/ref&gt; Fins i tot en aquestes coses, procurava treure profit de totes bandes, car no deixava passar cap oportunitat de guanyar i acréixer el seu poder, servint-se de la família, de la violència, dels vincles de parentesc i, en definitiva, de tota mena d'estratagemes que a una altra persona ni tan sols no se li haurien acudit.

=== Capítol XIII ===
[1] Mentrestant, es produí un altre fet que val la pena esmentar, per tal com els esdeveniments tornaren a redundar en benefici seu. En efecte, soc del parer que la inacció dels senyors d'Occident en contra seu fou un dels principals factors que aplanaren el camí al bàrbar. La fortuna jugava a favor seu, augmentant el seu poder i fornint-li tot allò que li feia menester. El papa de Roma&lt;ref name=Gregori group=nota&gt;[[:w:Gregori VII|Gregori VII]], summe pontífex entre el 1073 i el 1085.&lt;/ref&gt; (un càrrec noble protegit per exèrcits de tota mena), sumit en un litigi&lt;ref name=Investidures group=nota&gt;La [[:w:Lluita de les Investidures|Lluita de les Investidures]].&lt;/ref&gt; amb Enric, rei d'Alemanya,&lt;ref name=Enric group=nota&gt;El futur emperador [[:w:Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] (r. 1084-1105).&lt;/ref&gt; malavejava per segellar una aliança amb Robert, que ja s'havia llaurat una reputació gloriosa i estava en la plenitud del seu poder.

[2] Els motius de la disputa entre el rei i el papa eren els següents: aquest últim acusava el rei Enric d'exigir un pagament a canvi dels càrrecs eclesiàstics en comptes de nomenar-ne els titulars de franc, li retreia que de vegades concedia bisbats a homes indignes i li imputava altres faltes. Per la seva banda, el rei d'Alemanya taxava el papa d'usurpador per apropiar-se de la càtedra apostòlica sense el seu consentiment. És més, havia tingut la poca vergonya d'escriure-li amb paraules descaradament insolents per amenaçar-lo que, si no renunciava al papat per iniciativa pròpia, en seria deposat en la més gran ignomínia.

[3] El papa amb prou feines havia acabat de sentir aquestes paraules i ja descarregava la seva ira contra els ambaixadors. Els tractà de manera inhumana, els feu esquilar el cap amb tisores, els feu afaitar la barba amb un raor i, abans de deixar-los anar, cometé un acte del tot indecent que ultrapassava fins i tot la insolència a la qual ens tenen acostumats els bàrbars. El meu pudor com a dona i com a princesa imperial no em permet posar nom a aquesta malifeta. Eren accions indignes no només d'un alt sacerdot, sinó de qualsevol que es faci dir cristià. La idea mateixa del bàrbar, encara més que la seva execució, em regira l'estómac. Descriure-ho en detall seria profanar el paper i la ploma. El simple fet que no ens veiem amb cor de revelar-ne o narrar-ne ni que sigui una ínfima part fa palesa la brutalitat de la injúria i demostra que el temps, en el seu decurs, engendra persones de mala estofa, sense cap mena d'escrúpols.&lt;ref name=Diatriba group=nota&gt;El que diuen aquestes línies dista un bon tros de la realitat; si bé és cert que l'emissari d'Enric IV estigué a punt de ser linxat quan exigí l'abdicació del papa davant d'un sínode de cent bisbes, fou justament el summe pontífex el que intercedí per salvar-li la vida.&lt;/ref&gt;

[4] Aquests foren els actes d'un alt sacerdot, oh justícia, o pitjor encara, els actes del summe sacerdot que exerceix jurisdicció sobre el món sencer, pel que diuen i creuen els llatins en la seva arrogància. Quan el ceptre, el senat i tot l'entramat administratiu es traslladaren d'allí a la nostra terra, a la reina de les ciutats, ho feren juntament amb la supremacia eclesiàstica. De bon principi, els emperadors havien reconegut la primacia de la seu de Constantinoble i, sobretot, el Concili de Calcedònia l'havia elevat al cim de la jerarquia i li havien subordinat les diòcesis del món sencer.&lt;ref name=Calcedònia group=nota&gt;Comnena torna a errar. El cànon 28 del Concili de Calcedònia situa Constantinoble «segona, darrere [de Roma]» (δευτέραν μετ' ἐκείνην ὑπάρχουσαν) en la jerarquia, tot reconeixent-li els mateixos privilegis eclesiàstics.&lt;/ref&gt;

[5] Sospito que l'escarni infligit als emissaris anava dirigit, en última instància, a aquell que els havia enviat, car [el papa] no només els havia maltractat, sinó que ho havia fet amb un nou ultratge inventat per ell mateix. M'imagino que volia fer entendre al rei que havia actuat de manera execrable, com si es pensés que era un pou de saviesa que dialogava amb un munt de bestiesa&lt;ref name=Mul group=nota&gt;L'original aprofita la semblança fonètica de les paraules ἡμίθεος (‘semideu’) i ἡμίονος (‘[[:w:Mul|mul]]’) per fer un joc de paraules que he procurat adaptar mitjançant la rima i el contrast.&lt;/ref&gt; a través dels ambaixadors injuriats.

[6] En acabar de fer aquestes coses que he descrit als ambaixadors i de retornar-los al seu rei, el següent pas del papa fou desencadenar una guerra cruentíssima. Tement que el rei fes causa comuna amb Robert i es convertís en un os encara més dur de rosegar, se li avançà fent una proposició de pau a Robert, amb qui fins aleshores no havia tingut cap amistat. Assabentat de l'arribada del duc Robert a Salern, partí de Roma en direcció a Benevent. Entaularen les discussions a través dels seus ambaixadors i concertaren una trobada en persona. L'un sortí de Benevent amb la seva guàrdia i l'altre de Salern amb el seu exèrcit i, amb les seves respectives tropes apostades a una distància raonable, tots dos se separaren de les seves files, es reuniren, intercanviaren garanties i juraments i feren mitja volta. Els juraments estipulaven que el papa l'investiria com a rei i que, en el moment idoni, se li aliaria contra els romans; el duc, per la seva banda, li prometé al papa que li brindaria ajuda militar sempre que ho volgués.&lt;ref name=Ceprano group=nota&gt;El que descriu l'autora és el [[:w:Tractat de Ceprano (1080)|Tractat de Ceprano]], signat el 1080 al Laci i, per tant, no a Benevent, on Robert sí que havia mantingut una entrevista amb el papa uns anys abans. Entre altres imprecisions, el papa no li conferí a Robert la dignitat de rei, sinó que simplement li confirmà el rang de duc que ja li havia concedit Nicolau II. El primer [[:w:Regne de Sicília|rei de Sicília]] seria el seu nebot [[:w:Roger II de Sicília|Roger]] (r. 1130-1154).&lt;/ref&gt; Tanmateix, mai no passaren de les paraules als actes. Al papa li bullia la sang quan pensava en el rei i tenia molta pressa per ajustar comptes amb ell, mentre que el duc Robert es mirava l'Imperi Romà amb enveja, fent cruixir les dents com un senglar i inflamant la seva ira, de manera que els juraments foren lletra morta des del primer moment. Els bàrbars amb prou feines havien acabat de pronunciar els juraments i ja els violaven.

[7] El duc Robert, girant les regnes, anà a correcuita cap a Salern mentre aquest papa repugnant (no trobo cap altra manera de qualificar-lo quan penso en les seves salvatjades que cometé contra els ambaixadors), aquest dèspota, encenia la metxa d'una guerra civil tot apel·lant a la gràcia de l'Esperit Sant i la pau evangèlica, amb tota la determinació i tots els mitjans que tenia a la seva disposició, sent home de pau i deixeble de l'home de pau. Sense més dilació, establí contacte amb els saxons i en feu venir els capitostos, Landulf&lt;ref name=Rodolf group=nota&gt;[[:w:Rodolf de Suàbia|Rodolf]], duc de Suàbia.&lt;/ref&gt; i Uelc,&lt;ref name=Güelf group=nota&gt;[[:w:Güelf I de Baviera|Güelf]], duc de Baviera.&lt;/ref&gt; que convertí a la seva causa prometent-los que els faria reis de tot Occident i oferint-los molts altres incentius. Tenia la mà dreta tan presta a ungir reis que semblava que fes cas omís de les paraules de Pau: «no vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú»;&lt;ref name=Timoteu group=nota&gt;[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Tm+5:22&amp;l=ca 1 Timoteu 5, 22].&lt;/ref&gt; ara li cenyia la diadema al duc de Longobàrdia, ara coronava aquests saxons.

[8] Enric, rei d'Alemanya, i el papa es plantaren l'un davant de l'altre amb les seves respectives forces en esquera. Aleshores, cridaren a l'atac fent retronar el corn de guerra i les falanges toparen de seguida en un combat violent i tenaç. Els dos bàndols lluitaven amb tanta homenia i encaixaven amb tanta fermesa les ferides de llança i les ràfegues de fletxes que en poc temps el carnatge cobrí tota la plana i els supervivents navegaven per un mar de sang barrejada amb pols. N'hi havia que ensopegaven amb els morts i es negaven en un riu de sang. Si, com diuen, més de 30.000 homes perderen la vida en aquella contesa, quin cabal que devia portar aquell torrent de sang, quanta terra devia acabar tacada de mortaldat!

[9] La lluita mantenia igualats els fronts,&lt;ref name=Fronts group=nota&gt;Gir de frase prestat de {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XI, 72.&lt;/ref&gt; per dir-ho així, mentre Landulf, el capitost dels saxons, dirigia la batalla. Ara bé, quan fou ferit de mort i instantàniament exhalà l'últim sospir, la falange del papa cedí i girà cua en una fugida que no fou sense sang ni ferides. Enric sortí abrivadament contra l'exèrcit en desbandada, animat per la notícia que Landulf havia estat abatut per una mà enemiga. No invertí gaire temps en la persecució, emperò, ans ordenà a les seves tropes que prenguessin un respir.&lt;ref name=Hohenmölsen group=nota&gt;Tot aquest passatge és un eco distorsionat de la [[:w:Batalla de Hohenmölsen|batalla de Hohenmölsen]] (octubre del 1080). Si bé la Lluita de les Investidures fou un factor important en el conflicte i Gregori VII intervingué descaradament contra Enric en l'esfera religiosa, les forces papals no participaren en aquesta pugna entre el rei Enric i l'[[:w:Antirei|antirei]] Rodolf. Una altra inexactitud és que, des del punt de vista purament militar, el clar vencedor de la batalla fou Rodolf, tot i que és cert hi fou ferit de mort i perí l'endemà mateix (no durant el combat, com diu Comnena). Privada del seu home clau, la revolta acabaria fracassant en el seu intent de derrocar Enric.&lt;/ref&gt; Armant-se de nou, partí cap a Roma a marxes forçades amb la intenció d'assetjar-la.

[10] El papa, recordant els tractats i juraments que el vinculaven a Robert, li trameté una ambaixada per demanar-li auxili. Alhora, Enric, que ja estava de camí cap a la vella Roma,&lt;ref name=Vella group=nota&gt;La Roma «de tota la vida», en contraposició amb la «Nova Roma», Constantinoble.&lt;/ref&gt; també li feu arribar emissaris amb l'objectiu de concloure-hi una aliança. Robert, a qui li semblava una ximpleria que tant l'un com l'altre se li acostessin amb aquestes pretensions, respongué al rei de nua paraula i al papa per escrit. La carta venia a dir: «Al gran i alt sacerdot i senyor meu, de Robert, duc per la gràcia de Déu. Encara que he sentit dir que els vostres enemics us han atacat, no he donat gaire credibilitat a aquest rumor, convençut que ningú no gosaria alçar la mà contra vós. Al cap i a la fi, qui provaria de fer mal a un pare tan magnífic sense estar trastornat? Sapigueu que jo em preparo per a una arduosa guerra contra una nació gairebé invencible, els romans, que han triomfat en totes les terres i tots els mars. Tanmateix, us dec fidelitat des del fons de la meva ànima i us ho demostraré quan arribi el moment». Fou així com es tragué de sobre els ambaixadors que havien vingut a cercar una aliança, els uns amb la citada missiva i els altres amb bones paraules.

=== Capítol XIV ===
[1] No oblidem, emperò, allò que feu a Longobàrdia abans de passar a Aulona&lt;ref name=Vlorë group=nota&gt;Avui [[:w:Vlorë|Vlorë]], a Albània.&lt;/ref&gt; amb el seu exèrcit. Ja era un individu tirànic i tremendament cruel, però aquesta vegada imità fins i tot la follia d'Herodes.&lt;ref name=Herodes group=nota&gt;La [[:w:Matança dels Innocents|Matança dels Innocents]].&lt;/ref&gt; Com que no en tenia prou amb els veterans d'altres batalles, aixecà un nou exèrcit sense reparar en l'edat dels reclutes, arrossegant homes massa tendres i massa madurs des de l'últim racó de Longobàrdia i de la Pulla. Feia pena veure tota aquesta patuleia de nens, nois i ancians, que no havien vist una arma ni en somnis, equipada amb una cuirassa i un escut, tensant els arcs matusserament i sense traça i caient de panxa a terra quan tocava marxar.

[2] Naturalment, aquestes coses suscitaren una constant remor de fons a Longobàrdia, on a tot arreu se sentien les lamentacions dels homes i els gemecs de les dones que compadien els seus familiars malastrucs. Una plorava per un marit massa vell per anar a l'exèrcit, una altra per un fill sense experiència bèl·lica i encara una altra per un germà que era camperol o tenia algun altre ofici. Com ja he dit, [a Robert] l'havia pres una follia com la d'Herodes, àdhuc pitjor, car aquest últim havia descarregat la seva ira sobre els nadons i prou, mentre que ell no estalviava ni els nens ni els ancians. Encara que estaven totalment desentrenats, per dir-ho d'alguna manera, cada dia ensinistrava els nous reclutes i els feia exercitar el cos.

[3] Robert es feu càrrec de tot això a Salern abans d'encaminar-se cap a Òtranto, on havia enviat davant seu un exèrcit formidable amb ordres d'esperar-lo mentre acabava de resoldre els afers de Longobàrdia i donava les respostes oportunes als ambaixadors. Feu un afegitó a la seva comunicació amb el papa per anunciar-li que havia encomanat al seu fill Roger, nomenat governant de tota la Pulla, i al seu germà Boritiles&lt;ref name=Boriteles group=nota&gt;Deformació del nom del feu del comte [[:w:Robert I de Loritello|Robert I de Loritello]], que en realitat era nebot de Robert Guiscard.&lt;/ref&gt; que socorreguessin la càtedra romana amb el màxim fervor i li brindessin el suport de la seva poderosa aliança si mai els demanava ajuda contra el rei Enric.

[4] A Bohemon, el més jove dels seus fills,&lt;ref name=Fills group=nota&gt;De fet, [[:w:Bohemon I d'Antioquia|Bohemon]] era el fill gran de Robert.&lt;/ref&gt; que recordava el seu pare en tots els aspectes, des del coratge i la força fins al valor i l'esperit indomable (era tallat del mateix patró que el seu pare i la viva imatge de la seva naturalesa), el feu anar a atacar la comarca d'Aulona al capdavant d'una gran host. Sense perdre ni un instant, caigué amenaçadorament sobre Canina,&lt;ref name=Kaninë group=nota&gt;L'actual [[:w:Kaninë|Kaninë]], també a Albània.&lt;/ref&gt; Jericó&lt;ref name=Orikum group=nota&gt;L'antiga [[:w:Òricon|Òricon]] i actual [[:w:Orikum|Orikum]], una altra ciutat albanesa.&lt;/ref&gt; i Aulona i les conquerí amb l'energia incontenible d'un llamp que fereix el cel, seguint la seva tàctica d'ocupar i reduir a cendres les rodalies dels seus objectius. Era alhora el fum acre que anuncia un incendi i el setge preparatori que precedeix un assalt en tota regla. El pare i el fill es podrien comparar amb les llagostes i les seves larves, puix que si Robert deixava alguna engruna, Bohemon l'agarrava i la devorava. En tot cas, abans de fer-lo passar a Aulona, toca examinar les seves accions a l'altra banda del mar.

=== Capítol XV ===
[1] [Robert] anà a Òtranto, on romangué uns dies esperant amb delit l'arribada de la seva muller, Gaita, que acompanyava el seu marit en campanya i feia feredat de veure quan prenia les armes. Quan ja havia tingut l'oportunitat d'abraçar-la, es tornà a posar en marxa amb tot el seu exèrcit, aquesta vegada en direcció a Bríndisi, que disposa del millor port de tot Iapígia.&lt;ref name=Iapígia group=nota&gt;Nom antic que correspon a grans trets a la Pulla.&lt;/ref&gt; Un cop a la ciutat, esperà amb impaciència que es concentressin les seves tropes i la seva flota, tant les naus de transport i les naus llargues com els vaixells de guerra, per tal com tenia previst salpar des d'allí cap a les nostres terres.

[2] Quan encara era a Salern, havia agafat Raül,&lt;ref name=Peel group=nota&gt;[[:w:Rodolf Pell de Llop|Rodolf Pell de Llop]].&lt;/ref&gt; un prohom del seu seguici, i l'havia despatxat com a ambaixador a l'emperador Botaniates, que havia arrabassat el ceptre a Ducas. Esperava amb impaciència la seva reacció, puix que li plantejava tot un seguit de retrets i pretextos per a la guerra que a primera vista semblaven raonables. Esgrimia, com he dit abans, que [Botaniates] havia separat la seva filla, promesa a l'emperador Constantí, del seu nuvi i que havia usurpat el tron a aquest últim, ofenses que [Robert] no pensava deixar impunes. Per altra banda, havia fet arribar obsequis i una carta amb promeses d'amistat al gran domèstic i comandant en cap dels exèrcits d'Occident, que no era altre que el meu pare, Aleix. Seguidament, romangué a Bríndisi pendent de les respostes.

[3] Les tropes encara no havien tingut temps de concentrar-se i la major part de les naus encara no havien estat tirades en mar i Raül ja era de tornada de Bizanci.&lt;ref name=Bizanci group=nota&gt;Els autors romans d'Orient escrivien ''[[w:Bizanci|Bizanci]]'', el nom anterior de Constantinoble, com a referència poètica a la capital imperial, no a l'Imperi Romà en el seu conjunt.&lt;/ref&gt; El bàrbar començà a treure foc pels queixals en veure que [el seu ambaixador] no havia obtingut resposta a les seves comunicacions i, encara pitjor, que venia carregat d'arguments per dissuadir-lo de fer la guerra als romans: per una banda, que el monjo que el seguia era un histrió i un farsant que es feia passar per l'emperador Miquel proferint mentida rere mentida; per altra banda, que quan era a la reina de les ciutats havia tingut punt a anar a veure l'emperador derrocat en persona i l'havia trobat en un monestir, vestit amb un trist hàbit gris. Per acabar-ho d'adobar, li transmeté una informació que havia arribat a les seves orelles en el camí de tornada. En l'entretant, el meu pare havia arrabassat el tron a Botaniates, com explicaré més endavant, i l'havia foragitat del palau imperial. A continuació, havia cridat el fill de Ducas, Constantí, preclaríssim entre tots els homes que han caminat mai sota el sol, per tornar-lo a associar al poder imperial.

[4] Raül es valgué d'aquesta notícia que havia sentit durant el viatge per intentar silenciar els tambors de guerra: «Quina causa justa invocarem per atacar Aleix, quan fou Botaniates el perpetrador de la injustícia que ha privat la vostra filla del ceptre dels romans? Que algú altre ens hagi ocasionat un perjudici no ens dona cap dret a portar la guerra a qui no ens ha fet cap mal. Si no tenim un motiu just per anar a la guerra, totes aquestes coses —les naus, les armes, els homes i els preparatius en general— hauran estat debades».

[5] Aquestes paraules encara irritaren més Robert, que perdé els estreps i estigué a punt de deixar-li anar la mà. Per la seva banda, el fals emperador Miquel Ducas, que ja hem anomenat Rector, bullia d'indignació i era incapaç de reprimir la seva còlera davant d'una demostració tan clara que no era l'emperador Ducas, sinó un simple impostor. A més a més, el tirà estava fora de si des que Roger, germà de Raül,&lt;ref name=Roger group=nota&gt;No hi ha cap altra font d'aquesta època que corrobori la suposada relació fraternal entre Raül i [[:w:Roger (fill de Dagobert)|Roger]]. Tampoc no es coneixen amb certesa els seus vincles, si és que en tenien, amb els [[:w:Raüls|Raüls]], una nissaga romana d'Orient fundada per desertors normands.&lt;/ref&gt; havia desertat als romans i els havia revelat els seus preparatius de guerra amb tots els ets i uts. Endut per un rampell, feu palesa la seva voluntat de matar Raül allí mateix. Veient com anava el tema, [Raül] fugí de seguida cap a Bohemon, el refugi que tenia més a prop.

&lt;/div&gt;

== Notes ==
&lt;references group=nota/&gt;</text>
      <sha1>6un0fbm8dmlbpuy11sqgxbpsdjhsjlc</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170700</id>
      <parentid>170649</parentid>
      <timestamp>2024-04-26T08:42:08Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Leptictidium</username>
        <id>277</id>
      </contributor>
      <comment>/* Capítol VI */</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="109290" xml:space="preserve">{{header
|títol=Alexíada
|autor=[[Anna Comnena]]
|traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]]
|idioma=grec
|anterior=[[Alexíada/Proemi|Proemi]]
|current='''Llibre I'''
|següent=[[Alexíada/Llibre II|Llibre II]]
|info=
|nomcategoria=cap
}}

{{c|'''Llibre I'''}}

&lt;div class=prose&gt;
=== Capítol I ===
[1] L'emperador Aleix, el meu pare, ja havia prestat grans serveis a l'Imperi Romà fins i tot abans de pujar al tron. Sortí en campanya per primera vegada durant el regnat de Romà Diògenes. Els seus contemporanis el consideraven una persona admirable i alhora temerària. Quan tenia catorze anys, ja frisava per acompanyar l'emperador Diògenes en la seva àrdua expedició contra els perses.&lt;ref name=Perses group=nota&gt;Romà IV sortí en campanya el 1071, no contra els perses, com diu Comnena, sinó per plantar cara a les incursions cada vegada més audaces dels turcs a la frontera oriental de l'Imperi Romà. En el moment d'aquests fets, l'autora li atribueix una edat de catorze anys al seu pare, Aleix, però aquesta xifra no encaixa del tot amb el relat de [[:w:Joan Zonaràs|Joan Zonaràs]], segons el qual el protagonista de l'''Alexíada'' tenia uns setanta anys a la seva mort el 1118. L'edat correcta és probablement la que ens indica Comnena.&lt;/ref&gt; Era tota una amenaça per als bàrbars, car, si hagués arribat a enfrontar-s'hi, la seva espasa hauria quedat embriagada de sang, tal era el temperament marcial del jove. Tanmateix, l'emperador Diògenes no li ho permeté, conscient de l'enorme dolor que afligia la mare [d'Aleix],&lt;ref name=Dalassè group=nota&gt;[[w:Anna Dalassena|Anna Dalassena]], «Mare dels Comnens», en honor de qui fou anomenada l'autora, seguint el costum romà d'Orient de batejar els infants amb el nom d'un dels seus avis. Era la muller del domèstic de les escoles [[:w:Joan Comnè (domèstic de les escoles)|Joan Comnè]] i, per tant, cunyada d'[[:w:Isaac I Comnè|Isaac I Comnè]] (r. 1057-1059), el primer membre de la nissaga a ocupar el tron imperial. Les reformes fiscals d'Isaac, tot i que eren imprescindibles, suscitaren l'oposició de les elits, que aprofitaren una greu malaltia seva per pressionar-lo i forçar-lo a abdicar. Arribat el moment, la corona no anà a parar al seu germà, sinó a [[:w:Constantí X Ducas|Constantí X Ducas]]. Anna, que ja es veia emperadriu, se sentí profundament traïda per la família Ducas i es passà vint-i-dos anys conspirant per vestir els seus fills de porpra, tal com explica la seva neta en el llibre II de l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que plorava la mort recent del seu primogènit, Manuel, un home que havia fet grans i admirables gestes en nom de l'Imperi Romà.&lt;ref name=Manuel group=nota&gt;[[:w:Manuel Comnè (curopalata)|Manuel]], el germà més gran d'Aleix, fou un destacat militar i aristòcrata. De ben jove li foren concedides les dignitats civils de [[:w:Protopròedre|protopròedre]] i [[:w:Curopalata|curopalata]], així com el grau militar de [[:w:Protostràtor|protostràtor]], però la seva ascensió fulgurant es veié truncada per la seva inesperada mort d'una infecció d'oïda quan encara no tenia ni trenta anys.&lt;/ref&gt; A fi que tingués algun consol i que no hagués d'enviar un altre fill a la guerra quan encara ni tan sols no sabia on havia d'enterrar el fill gran, cosa que li hauria provocat una terrible paüra que ell també patís una desgràcia i ella no sabés ni on havia caigut mort, l'emperador manà a Aleix que tornés amb la seva mare. Així doncs, aquella vegada li fou denegada la possibilitat d'acompanyar els que marxaven en campanya, però el futur encara li reservava mantes oportunitats de fer proeses. Efectivament, durant el regnat de l'emperador Miquel Ducas,&lt;ref name=Miquel_VII_Ducas group=nota&gt;[[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]] (r. 1071-1078), conegut amb el sobrenom de «Parapinaces» (‘menys un quart’) per la seva devaluació de la moneda romana. Fou un emperador dèbil i incompetent que donà als turcs una excusa per continuar penetrant a Anatòlia en negar-se a complir els acords entre [[:w:Alp Arslan|Alp Arslan]], el vencedor de Mantziciert, i Romà IV. Malgrat que la seva infame reputació és, fins a cert punt, merescuda, val a dir que fou poc més que un titella en mans de cortesans i familiars, sobretot el seu oncle, el cèsar [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], i el seu ministre en cap, [[:w:Niceforitzes|Niceforitzes]]. Gens interessat a governar, se sentí alleujat quan [[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] el feu abdicar.&lt;/ref&gt; després del derrocament de Diògenes, mostrà la seva vàlua en el conflicte amb Urseli.&lt;ref name=Urseli group=nota&gt;[[:w:Roussel de Bailleul|Roussel de Bailleul]], un dels molts normands que a la segona meitat del segle xɪ emigraren a la Mediterrània com a soldats de fortuna. Es distingí en la [[:w:Conquesta normanda de la Itàlia meridional|conquesta normanda de la Itàlia meridional]] abans de passar al servei de Constantinoble. Formava part de l'exèrcit de Romà IV en la campanya de Mantziciert, però el basileu el feu anar a prendre [[:w:Cliat|Cliat]] poc abans de la batalla i, per tant, no es veié directament implicat en la catàstrofe. En aquest punt de la cronologia, feia dos anys que havia renegat de l'autoritat imperial i provava de fundar un nou regne al centre-nord d'Anatòlia, igual que els seus compatriotes ho havien fet en altres països.&lt;/ref&gt;

[2] Aquest home era un celta&lt;ref name=Celta group=nota&gt;En realitat, un [[:w:Normands|normand]]. Comnena empra el nom ''celtes'' per referir-se als normands i els [[:w:Francs|francs]] en general.&lt;/ref&gt; que havia prestat servei en l'exèrcit dels romans i, enardit per la seva bona fortuna, havia anat acumulant poder i reunint un exèrcit considerable de compatriotes i gent d'altres contrades fins a esdevenir un tirant formidable. Just quan l'hegemonia dels romans rebia un cop dur rere l'altre i l'auge dels turcs amenaçava d'eclipsar els romans, que reculaven com la sorra que cedeix sota el pes dels peus, fou el moment que elegí per emprendre el seu propi atac contra l'Imperi Romà. L'espurna del seu caràcter tirànic caigué sobre l'esca del deplorable estat de l'imperi i passà a foc i a sang gairebé tots els dominis orientals. De res no serví enviar en contra seu nombrosos generals de provada valentia i experts en l'art de la guerra i les batalles, car ni amb tota la seva experiència no foren capaços de derrotar-lo. Tan aviat prenia la iniciativa i queia sobre els seus enemics com una tempesta com feia causa comuna amb els turcs, i els seus assalts eren tan poderosos que aconseguí capturar molts prohoms i posar les seves falanges en desbandada.

[3] El meu pare, Aleix, era lloctinent sota les ordres del seu germà,&lt;ref name=Isaac group=nota&gt;[[:w:Isaac Comnè (germà d'Aleix I)|Isaac]], un altre germà gran del protagonista.&lt;/ref&gt; que havia estat investit comandant de tots els exèrcits d'Orient i d'Occident. En aquest moment, quan el bàrbar sotmetia els romans a un greu turment amb les seves constants incursions a la velocitat del llamp, el meu admirable pare, Aleix, fou elegit per plantar-li cara i nomenat estrateg autocràtor&lt;ref name=Estrateg group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:estrateg autocràtor|estrateg autocràtor]], que correspon a un comandant en cap amb plena autoritat civil i militar, havia estat ocupat anteriorment per Manuel, el ja esmentat germà gran d'Aleix.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel. Esmerçà en aquesta tasca tota la seva intel·ligència i tota la seva experiència com a general i com a soldat, tot i que tampoc no havia tingut gaire temps per adquirir-ne (gràcies als seus ingents esforços i la gran atenció que prodigava a totes les coses, els més destacats dels romans consideraven que havia assolit el pinacle de l'experiència militar i el veien com el famós romà Emili,&lt;ref name=Emili group=nota&gt;La [[:w:gens Emília|gens Emília]] produí molts soldats de gran renom, però Comnena es refereix probablement a [[:w:Luci Emili Paulus Macedònic|Luci Emili Paulus Macedònic]], que conclogué la [[:w:Tercera Guerra Macedònica|Tercera Guerra Macedònica]] amb una gran victòria sobre els macedonis en la [[:w:Batalla de Pidna|batalla de Pidna]] (168 aC).&lt;/ref&gt; com Escipió i com Hanníbal el cartaginès;&lt;ref name=Escipió_i_Hanníbal group=nota&gt;[[:w:Publi Corneli Escipió Africà|Publi Corneli Escipió]] i [[:w:Hanníbal Barca (247 aC)|Hanníbal Barca]] foren dos dels grans protagonistes —i antagonistes— de la [[:w:Segona Guerra Púnica|Segona Guerra Púnica]] (218-201 aC). El romà fou un dels comandants en cap de la [[w:República Romana|república]] durant el conflicte, en el transcurs del qual el seu germà [[:w:Gneu Corneli Escipió Calvus|Gneu Corneli Escipió]] inaugurà el [[w:Període romà a Catalunya|període romà a Catalunya]] en desembarcar a [[:w:Empúries|Empúries]] al capdavant d'un exèrcit. El celebèrrim general cartaginès esclafà les legions romanes una vegada i una altra, des del [[:w:Batalla del Trèbia (218 aC)|Trèbia]] fins a [[:w:Batalla de Cannes|Cannes]], passant pel [[:w:Batalla del llac Trasimè|llac Trasimè]]. Tanmateix, ni tan sols el seu geni militar no fou suficient per superar l'extrema resiliència —o tossuderia— dels romans, que reaccionaven a cada nova derrota reclutant un nou exèrcit. La desfeta cartaginesa es consumà en la [[w:Batalla de Zama|batalla de Zama]] (202 aC), en la qual Hanníbal fou vençut justament per Publi Corneli Escipió.&lt;/ref&gt; encara era molt jove i li acabava de sortir el primer borrissol, com se sol dir). Feu presoner aquest Urseli, que escometia els romans sense parar, i restablí l'ordre a Orient en pocs dies, puix que era un home a qui li feia falta poc temps per determinar la línia de conducta més adient i encara menys per aplicar-la. El cèsar relata detalladament com reeixí a atrapar Urseli en el segon llibre de la seva història, però jo també narraré aquests fets per la relació que tenen amb la meva.

=== Capítol II ===

[1] El bàrbar Tútac&lt;ref name=Tútuix group=nota&gt;[[:w:Tútuix I|Tútuix I]], fill d'Alp Arslan i posterior governant seljúcida de Damasc (1078-1095), primer com a emir i després com a soldà.&lt;/ref&gt; tot just havia arribat de les profunditats d'Orient amb una gran host per saquejar el territori dels romans. Mentrestant, Urseli era vençut repetidament per l'estratopedarca&lt;ref name=Estratopedarca group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:Estratopedarca|estratopedarca]], una de les denominacions del comandant en cap dels exèrcits, ja havia estat exercit per l'oncle d'Aleix, Isaac Comnè, abans de ser emperador.&lt;/ref&gt; i perdia una fortalesa rere l'altra tot i disposar d'un exèrcit nombrós i equipat generosament amb armes de bona qualitat, car les habilitats del meu pare, Aleix, superaven les seves amb escreix. Així doncs, decidí cercar una escapatòria. Atrapat entre l'espasa i la paret, es reuní amb Tútac, li oferí la seva amistat i l'exhortà a forjar una aliança amb ell.

[2] Tanmateix, la resposta de l'estratopedarca Aleix a aquesta maniobra fou establir vincles encara més estrets amb el bàrbar, congraciant-s'hi amb paraules, obsequis i tota mena de mitjans i argúcies. Era molt més enginyós que un home qualsevol i sempre trobava una sortida, fins i tot en les situacions més complicades. Convençut que el pla més eficaç per assolir el seu objectiu consistia, a grans trets, a oferir la seva amistat a Tútac, li digué: «El vostre soldà&lt;ref name=Màlik-Xah group=nota&gt;[[:w:Màlik-Xah I|Màlik-Xah I]], tercer soldà de l'Imperi Seljúcida, que conduí al seu apogeu polític i territorial. Era un altre fill d'Alp Arslan i, per tant, germà de Tútuix.&lt;/ref&gt; i el meu emperador són amics. Aquest bàrbar, Urseli, ha alçat la mà contra tots dos i ha esdevingut un formidable enemic de l'un i de l'altre, puix que ataca reiteradament el meu emperador i va arrancant bocinets de terra als romans, alhora que arrabassa a Pèrsia possessions que legítimament li corresponen. Ho fa recorrent constantment a l'engany, car ara aprofita l'ombra del vostre poder per anar en contra meu, però més endavant, quan cregui que ha arribat el moment més propici i se senti segur, es tornarà a girar i alçarà la mà contra vós. Ara bé, si voleu fer-me cas, la propera vegada que Urseli acudeixi a vós, empresoneu-lo i envieu-nos-el a canvi de la gran recompensa que us donarem. En traureu tres coses:», prosseguí, «en primer lloc, rebreu una dinerada com no s'ha vist mai; en segon lloc, us guanyareu el favor de l'emperador, que us portarà al cim de la prosperitat; i, en tercer lloc, complaureu en gran manera el vostre soldà amb l'eliminació d'un enemic tan perillós com aquest, que tan aviat ataca els romans com cau sobre els turcs».

[3] Juntament amb aquest missatge, el meu pare, cap de l'exèrcit romà, feu arribar a Tútac una certa quantitat de diners i ostatges il·lustres a l'hora convinguda i així convencé els bàrbars de capturar Urseli. Ben aviat compliren la seva part del tracte i lliuraren el presoner a l'estratopedarca, que era a Amàsia.&lt;ref name=Amàsia group=nota&gt;Avui [[:w:Amasya|Amasya]], a Turquia.&lt;/ref&gt;

[4] Malgrat tot, els diners trigaven a arribar, car el meu pare no disposava de fons propis i l'emperador havia tingut tan poca cura a l'hora d'enviar els seus que no és que anessin a poc a poc, com diu la tragèdia,&lt;ref name=Fragments group=nota&gt;[[:w:Eurípides|{{Versaleta|Eurípides}}]], frag., 979 N.&lt;/ref&gt; sinó que simplement no apareixien enlloc. Mentrestant, els homes de Tútac reclamaven amb insistència la recompensa acordada, tot amenaçant que, si no la rebien, alliberarien el presoner sense més dilació i el deixarien tornar allà on l'havien atrapat, però el meu pare no tenia prou recursos per pagar-los el preu degut. Després de passar-se tota una nit donant-hi voltes, resolgué demanar als ciutadans d'Amàsia que li prestessin els diners que li feien falta.

[5] Conscient que no seria gens fàcil, a trenc d'alba en feu venir tots els habitants, especialment els més rics i influents. Adreçant-se principalment a aquests últims, digué: «Tots esteu assabentats del tracte que aquest bàrbar ha dispensat a totes les ciutats del tema dels Armeníacs&lt;ref name=Armeníacs group=nota&gt;El [[:w:Tema dels Armeníacs|tema dels Armeníacs]], que deu el seu nom als soldats de l'exèrcit romà d'Armènia assentats en aquesta regió, era una de les circumscripcions administratives i militars conegudes com a ''[[:w:Tema (circumscripció administrativa)|temes]]'', creades a mitjans del segle ᴠɪɪ com a part d'una reforma en profunditat de l'organització territorial de l'Imperi Romà en resposta a les invasions dels eslaus i els musulmans. En el marc temporal de l'''Alexíada'', el tema dels Armeníacs abastava el [[:w:Regió del Pont|Pont]] occidental i les valls i muntanyes que hi havia al sud.&lt;/ref&gt; i sabeu quants pobles ha saquejat, quantes persones han patit els seus insuportables abusos i quants diners us ha robat. Però ara, si així ho voleu, ha sorgit l'oportunitat de deslliurar-vos de les seves maldats. Per tant, no podem deixar-lo escapar. Com veieu, hem reeixit a enxampar el bàrbar gràcies a la punya que hi hem posat i, sobretot, la voluntat de Déu. Ara, Tútac, que és qui el té al calabós, ens exigeix una recompensa, però estem escurats, car ens trobem en terres remotes i fa tant de temps que lluitem contra els bàrbars que hem esgotat tots els recursos que teníem. Si l'emperador no fos tan lluny i el bàrbar ens donés més temps, hauria fet portar els diners de la capital, però com ja sabeu, res d'això no és possible, així que ens haureu de fer una bestreta per pagar la recompensa i més tard l'emperador us en retornarà fins a l'última moneda a través de nosaltres».

[6] Quan acabà de pronunciar aquestes paraules, els ciutadans d'Amàsia, a punt de revoltar-se, l'escridassaren i formaren un tumult, esperonats per homes de gran perfídia acostumats a atiar les passions de la multitud. Les tensions no paraven de créixer entre els que volien mantenir Urseli sota clau i animaven la turba a apoderar-se'n i els que feien tot un enrenou (com sol fer la gentalla) per treure Urseli del seu captiveri i retirar-li les cadenes. L'estratopedarca, tot i veure que la gent estava fora de si i que el seu objectiu penjava d'un fil, no s'acovardí, ans, armant-se de valor, feu un gest amb la mà per intentar silenciar la gentada.

[7] Després d'una llarga estona i amb molts esforços, aconseguí posar fi al rebombori i, reprenent el fil, digué: «Em deixa bocabadat, gent d'Amàsia, que no us adoneu de les manipulacions d'aquestes persones que pretenen ensarronar-vos i que, disposades a comprar la seva seguretat amb la vostra sang, us fan mal sense parar. Què en traieu, de la tirania d'Urseli, a part que us matin, us mutilin o us tallin extremitats? Aquestes persones, la causa d'aquestes desgràcies, han conservat les seves fortunes adulant el bàrbar al mateix temps que gaudien de la magnificència de l'emperador fent veure que no havien lliurat la ciutat d'Amàsia i els seus habitants al bàrbar, i tot això ho han fet sense cap mena de consideració pels vostres interessos. És per això que malden per apuntalar el tirà, afalagant-lo per salvar la pell alhora que demanen honors i obsequis a l'emperador. I, si mai la situació canvia, tornaran a mantenir-se'n al marge tot inflamant la ira de l'emperador contra vosaltres. Si voleu fer-me cas, acomiadeu de moment els que us inciten a revoltar-vos, torneu a casa vostra, rumieu això que us he dit i veureu qui us ofereix els millors consells».

=== Capítol III ===
[1] Havent sentit aquestes paraules, canviaren de parer igual que una conquilla tomba sobre un costat diferent en caure i tornaren a casa. De totes maneres, l'estratopedarca, sabedor que el poble és propens a canviar de parer en un tres i no res, especialment sota la influència de persones roïnes, i tement que de nit prenguessin la iniciativa i anessin a buscar Urseli per treure-li les cadenes i posar-lo en llibertat, com que no tenia prou homes per guardar-se d'aquesta eventualitat, ordí un engany digne de Palamedes.&lt;ref name=Palamedes group=nota&gt;[[:w:Palamedes|Palamedes]] era un heroi de la mitologia grega conegut per la seva inventiva i per desbaratar fins i tot els ardits d'[[:w:Odisseu|Odisseu]] per mantenir-se al marge de la [[:w:Guerra de Troia|Guerra de Troia]].&lt;/ref&gt; Feu veure que cegava Urseli: estant el presoner ajagut a terra, el botxí li atansà el ferro mentre Urseli cridava i gemegava com un lleó que rugia. En realitat, era tot una farsa, car el que suposadament era cegat havia rebut instruccions de bramar i vociferar, mentre que el que havia de simular que li treia els ulls havia rebut ordres de mirar-lo amb rancúnia, actuar de manera despietada i, sobretot, fingir que li feia perdre la vista. Així, mentre Urseli era cegat sense ser cegat, el poble aplaudia i la notícia de la seva mutilació corria com una reguera de pólvora.

[2] Aquesta actuació, representada com si fos dalt d'un escenari, convencé tota la gentada, tant els que vivien a la ciutat com els que venien d'altres contrades, d'acudir com un eixam d'abelles a pagar la seva contribució. L'objectiu del pla d'Aleix era precisament que els que es resistien a aportar diners i encara mantenien l'esperança de sostreure Urseli de la custòdia del meu pare veiessin frustrades les seves expectatives, car les seves maquinacions havien quedat sense efecte, i, havent fracassat els seus designis, prenguessin partit per l'estratopedarca per guanyar-se la seva amistat i estalviar-se la fúria de l'emperador. L'admirable general tenia Urseli en el seu poder, tancat en una gàbia com si fos un lleó i amb els ulls encara embenats com a símbol de la seva suposada pèrdua de la vista.

[3] Així i tot, encara no es donava per satisfet amb aquesta fita ni tenia cap intenció de negligir la resta de la seva missió, com si ja hagués assolit prou glòria, ans reprengué i tornà a situar sota l'autoritat de l'imperi moltes altres ciutats i fortaleses que havien sofert l'opressió d'Urseli. Tot seguit, agafà les regnes del seu cavall i es dirigí cap a la reina de les ciutats. De camí, feu una breu pausa per descansar amb el seu exèrcit a la ciutat del seu avi,&lt;ref name=Kastamonu group=nota&gt;[[:w:Castamó|Castamó]], feu ancestral dels Comnens a Paflagònia, el nom del qual deriva justament de Κάστρα Κομνηνών, o ‘Castells dels Comnens’.&lt;/ref&gt; on feu una gesta comparable al rescat d'Alcestis, la muller d'Admet, per Hèracles.&lt;ref name=Alcestis group=nota&gt;En ''[[:w:Alcestis (Eurípides)|Alcestis]]'', drama d'Eurípides traduït al català per [[:w:Josep Alsina i Clota|Josep Alsina]], la [[:w:Alcestis|reina epònima]] se sacrifica per salvar la vida del seu marit, Admet, que havia ofès Àrtemis. El famós Hèracles, afligit per les expressions de dol a la cort d'Admet, va a encarar-se amb la Mort i retorna Alcestis al món dels vius.&lt;/ref&gt;

[4] Quan Docià,&lt;ref name=Docià group=nota&gt;[[:w:Teodor Docià|Teodor Docià]], probablement la mateixa persona que el «Teodor Comnè» que consta com a [[:w:Dux bellorum|dux]] de Paflagònia cap a la mateixa època.&lt;/ref&gt; nebot de l'anterior emperador Isaac Comnè i cosí d'Aleix, un home il·lustre tant pel seu llinatge com per les seves accions, veié que Urseli tenia aspecte d'haver estat cegat i que el conduïen agafat de la mà, deixà anar un profund gemec i, vessant llàgrimes pel seu calvari, es planyé de la crueltat del general. Enutjat, el criticava per haver-li tret els ulls a un home tan noble, un autèntic heroi que hauria d'haver restat impune. Aleix li respongué: «Ben aviat, estimat, coneixeràs les raons per les quals ha estat cegat». Poc després, se l'endugué juntament amb Urseli a una sala, on destapà la cara del presoner i deixà al descobert els seus ulls, que lluïen amb foc a la mirada. Docià quedà bocabadat, mut d'admiració i sense saber com actuar davant d'un miracle d'aquesta magnitud. Es fregà reiteradament els ulls per assegurar-se que no fos un somni, un encanteri o un nou artifici d'aquesta mena. Quan s'apercebí de la misericòrdia amb la qual el seu cosí havia tractat aquest home i l'astúcia amb la qual havia procedit, esclatà d'alegria i, amb el seu astorament mudat en joia, l'abraçà i li besà la cara una vegada i una altra. L'emperador Miquel, el seu seguici i tota la resta experimentaren els mateixos sentiments.

=== Capítol IV ===

[1] Seguidament, el nou emperador, Nicèfor, li encomanà una altra missió, aquesta vegada contra Nicèfor Brienni,&lt;ref name=Nicèfor_Brienni_el_Vell group=nota&gt;[[:w:Nicèfor Brienni el Vell|Nicèfor Brienni el Vell]], un dels generals més destacats de l'imperi, que havia menat l'ala esquerra de l'exèrcit a Mantziciert. Crític amb la tebior de la reacció de Miquel VII a la irrupció dels turcs i la corrupció dels seus ministres, es declarà en rebel·lió quan descobrí que el ministre en cap havia decidit el seu assassinat. Cometé el greu error de permetre que les seves tropes, integrades en gran part per estrangers, arrasessin els suburbis de Constantinoble, acció que refermà l'oposició de la capital a la seva causa. Mentre consolidava el seu control sobre Tràcia, el nou emperador, Nicèfor III, li oferí la dignitat de cèsar a canvi d'abaixar les armes, però les negociacions no arribaren a bon port i Nicèfor III no tingué més remei que enviar Aleix Comnè a esclafar la rebel·lió. És en aquest moment que Brienni entra en escena en l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que havia sumit tot Occident en una profunda crisi després de posar-se la diadema i proclamar-se emperador romà. L'emperador Miquel Ducas tot just havia estat deposat i havia canviat la corona i la diadema pel vestit talar i l'humeral propis d'un alt sacerdot quan Botaniates assumí el tron, es casà amb l'emperadriu Maria,&lt;ref name=Maria_d'Alània group=nota&gt;La princesa georgiana [[:w:Maria d'Alània|Maria d'Alània]], fins poc abans emperadriu consort de Miquel VII.&lt;/ref&gt; com explicaré detalladament, i es feu càrrec dels afers de l'imperi.

[2] Nicèfor Brienni, que havia estat nomenat dux de Dirràquion&lt;ref name=Durrës group=nota&gt;L'actual [[:w:Durrës|Durrës]], a Albània.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel i ja maquinava per emparar-se del poder fins i tot abans de l'ascens al tron de l'emperador Nicèfor, havia tramat una revolta contra Miquel. Seria redundant contar els seus greuges i la seva manera de procedir en aquesta obra, car la història del cèsar ja recull els motius de la rebel·lió. De totes maneres, sí que convé exposar breument com feu servir la ciutat de Dirràquion com a base per sotmetre els territoris occidentals al seu domini i com fou capturat. Remetem al cèsar tothom que vulgui conèixer els detalls d'aquests fets.

[3] Aquest home, un guerrer consumat que descendia d'un dels llinatges més il·lustres, destacava per la seva grandària, la seva cara formosa, el seu enteniment, que era superior al dels seus contemporanis, i la força dels seus braços, qualitats que el feien mereixedor d'exercir l'imperi. Tal era la seva capacitat de persuasió i d'obtenir l'adhesió de les persones tan bon punt les veia i hi entaulava una conversa per primera vegada que tothom, tant els soldats com els civils, estigué d'acord a elevar-lo al primer rang i proclamar-lo digne de governar a Orient i Occident. Quan arribava a una ciutat, era rebut amb les mans alçades en senyal de súplica i, quan marxava cap a la següent, ho feia aclamat per les masses. A més d'inquietar Botaniates, les notícies d'aquests fets agitaren l'exèrcit que li era lleial i escamparen un sentiment d'impotència arreu de l'imperi.

[4] Així doncs, es prengué la decisió d'enviar contra Brienni el meu pare, Aleix Comnè, que acabava de ser nomenat domèstic de les escoles,&lt;ref name=Domèstic group=nota&gt;Els [[:w:Domèstic de les escoles|domèstics de les escoles]], oficialment subordinats a l'estrateg del tema dels Anatòlics, eren en realitat els comandants suprems de l'exèrcit romà. N'hi havia dos: el domèstic de les escoles d'Occident (Europa) i el domèstic de les escoles d'Orient (Àsia). Tal com apunta una nota anterior, el pare d'Aleix ja havia ocupat aquest càrrec durant el regnat del seu germà Isaac.&lt;/ref&gt; al capdavant de les forces disponibles. L'Imperi Romà es trobava en les seves hores més baixes. Els exèrcits d'Orient estaven dispersats en totes direccions a causa de l'expansió dels turcs, que s'havien fet amos i senyors de gairebé totes les terres situades entre el Pont Euxí i l'Hel·lespont, els mars Egeu i de Síria, [i] el Psaros&lt;ref name=Psaros group=nota&gt;Riu de Cilícia que avui en dia es coneix com a [[:w:Riu Seyhan|Seyhan]].&lt;/ref&gt; i els altres rius, especialment els que flueixen per Pamfília i Cilícia i acaben desembocant en el mar d'Egipte. Aquest era l'estat dels exèrcits d'Orient. Mentrestant, a Occident, Brienni havia sumat tantes legions a la seva causa que a l'Imperi Romà ja tan sols li quedava un exèrcit molt minvat i inadequat. Els que es mantenien fidels eren uns quants immortals&lt;ref name=Immortals group=nota&gt;Els [[:w:Immortals (Imperi Romà d'Orient)|immortals]] eren un regiment d'elit format pel ministre en cap de Miquel VII reprenent el nom i el concepte d'un [[:w:Tagma (unitat militar)|tagma]] ideat per [[:w:Joan I Tsimiscés|Joan I Tsimiscés]] un segle abans, inspirat en els temuts [[:w:Immortals|immortals]] perses de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; que feia poc que havien empunyat l'espasa i la llança per primera vegada, alguns soldats de Coma&lt;ref name=Coma group=nota&gt;[[:w:Coma (plaça forta)|Coma]], post avançat dels romans a les portes de l'Anatòlia central.&lt;/ref&gt; i un regiment de celtes que havia perdut la major part del seu efectiu. Aquestes foren les tropes que li assignaren al meu pare. Tot cridant els aliats turcs a les armes, els funcionaris de l'emperador li manaren que marxés a combatre Brienni, confiant no tant en les capacitats de la host que dirigia com en la seva intel·ligència i el seu geni militar.

[5] Tanmateix, en assabentar-se que l'enemic avançava a marxes forçades, sortí de la reina de les ciutats amb els seus homes degudament armats, sense esperar que arribessin els aliats, i establí un campament sense fossats ni palissada prop del riu Halmir,&lt;ref name=Halmir group=nota&gt;Presumiblement el Kalivri Dere.&lt;/ref&gt; a Tràcia. Sabedor que Brienni estava atendat a les planes del Cedocte,&lt;ref name=Cedocte group=nota&gt;La zona del [[:w:Cedocte|Cedocte]] era anomenada així per un aqüeducte (''aquaeductus'') que hi havia hagut des de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; deixà una distància considerable entre el seu exèrcit i l'altre. No es podia plantar directament davant de Brienni, car no volia revelar-li ni l'estat ni les dimensions del seu exèrcit. Conscient que estava a punt de llançar pocs homes contra molts i soldats acabats de reclutar contra veterans, el seu pla no era intentar una ofensiva audaciosa, sinó sostreure-li la victòria a l'enemic per sorpresa.

=== Capítol V ===

[1] Ara que el meu relat ha contraposat aquests dos homes tan valerosos, Brienni i el meu pare, Aleix Comnè (igualats tant en coratge com en experiència), val la pena aturar-nos a examinar les seves línies i formacions de batalla per així entendre millor el transcurs de la contesa. Tots dos eren homes formosos, nobles i de força i experiència comparables, fins a tal punt que, si els haguessin pesat en una balança, hauria quedat equilibrada; però cal intentar comprendre com la fortuna l'acabà inclinant cap a una banda. Brienni, a més de comptar amb les seves forces i la seva experiència, havia desplegat les seves tropes en una formació més ordenada. Aleix, en canvi, havia dipositat les seves minses esperances en el seu exèrcit, però tenia a favor seu el poder de la seva perspicàcia i la seva visió estratègica.

[2] Ara que cadascun sabia on era l'altre i havia arribat l'hora del combat, Brienni, informat que Aleix Comnè li barrava el pas i havia acampat prop de Calàbrie,&lt;ref name=Calàbrie group=nota&gt;[[:w:Calàbrie|Calàbrie]], població del rerepaís de [[:w:Selímbria|Selímbria]], al nord-oest de la ciutat.&lt;/ref&gt; feu formar les tropes i emprengué l'atac. Després d'arranjar l'exèrcit en una ala dreta i una ala esquerra, conferí al seu germà Joan&lt;ref name=Joan_Brienni group=nota&gt;[[:w:Joan Brienni|Joan Brienni]] era el domèstic de les escoles del seu germà i, per tant, l'homòleg d'Aleix al bàndol revoltat.&lt;/ref&gt; el comandament del costat dret, compost de cinc mil homes i integrat per italians, soldats que havien prestat servei sota el famós Maniaces,&lt;ref name=Maniaces group=nota&gt;[[:w:Jordi Maniaces|Jordi Maniaces]], un dels generals romans més imponents d'aquest període, tant pel seu físic gegantí com per les seves habilitats, havia governat diverses localitats a la frontera amb els àrabs. Cap al 1037 fou transferit a l'altre extrem de l'imperi, on reconquerí la part oriental de Sicília. Tanmateix, es rebel·là contra l'emperador [[w:Constantí IX Monòmac|Constantí IX Monòmac]]. Els seus homes venceren l'exèrcit legitimista prop de Tessalònica, però la mort de Maniaces en els últims compassos de la batalla significà la fi de la seva revolta.&lt;/ref&gt; cavallers de Tessàlia i una esquadra de la Companyia&lt;ref name=Companyia group=nota&gt;La composició de la [[:w:Companyia (exèrcit romà d'Orient)|Companyia]], un cos de guàrdia imperial, anà evolucionant amb el pas del temps. A finals del segle xɪ, es constituïa de joves nobles.&lt;/ref&gt; d'orígens gens vulgars. L'ala esquerra tenia Catacaló Tarcaniota al capdavant d'uns tres mil macedonis i tracis armats fins a les dents. El mateix Brienni dirigia el centre de la falange, compost de macedonis, tracis i la flor i nata de tota la noblesa. Tots anaven a cavall sobre corsers tessalis, radiants amb els seus cosselets de ferro i els elms que duien al cap, i quan els cavalls posaven les orelles dretes i els escuts picaven els uns contra els altres, els soldats i els seus elms projectaven una llum fulgurant que causava terror. Brienni, circulant entre els seus homes amb l'aire d'un Ares o un gegant que superava tots els altres per un cúbit de les espatlles cap amunt, intimidava i esfereïa tothom que el veia. Així mateix, havia apostat els seus aliats escites,&lt;ref name=Escites group=nota&gt;Comnena reaprofita un etnònim antic per referir-se a un poble que no té gaire cosa a veure amb l'original. En aquest cas, els «escites» eren els [[:w:Petxenegs|petxenegs]], nòmades de les estepes que tan aviat oferien els seus serveis militars als romans com depredaven les seves terres.&lt;/ref&gt; armats a la manera dels bàrbars, a uns dos estadis&lt;ref name=Estadi group=nota&gt;En l'edat mitjana, l'[[:w:Estadi (mesura)|estadi]], una unitat de mesura heretada de l'antiga Grècia, representava una longitud d'una mica menys de 180 metres.&lt;/ref&gt; de distància amb ordres d'esperar fins que albiressin l'adversari i sonés la trompeta que donava el senyal d'atac per arremetre contra la rereguarda enemiga amb una pluja intensa i constant de fletxes, moment en el qual la resta de l'exèrcit, format en línies compactes, se sumaria a l'ofensiva amb totes les seves forces.

[3] Fou així com arrenglerà els seus soldats. Per la seva banda, el meu pare, Aleix Comnè, havent estudiat el relleu, emboscà part del seu exèrcit en un barranc i en disposà la resta cara a cara amb les tropes de Brienni. Una vegada ordenades la part amagada i la part visible en les seves respectives posicions, enardí els seus homes un per un, animant-los a donar prova del seu valor, i manà al destacament que havia deixat a l'aguait que carregués contra l'ala dreta de l'enemic sobtadament i impetuosa tan bon punt es trobés darrere seu. Reservant-se el comandament dels anomenats immortals i alguns celtes per a si mateix, posà els soldats de Coma i els turcs sota l'autoritat de Catacaló,&lt;ref name=Catacaló group=nota&gt;[[:w:Constantí Euforbè Catacaló|Constantí Euforbè Catacaló]].&lt;/ref&gt; amb la missió de seguir de prop els moviments dels escites i repel·lir-ne les envestides.

[4] Aquest era l'estat de les coses. Quan l'exèrcit conduït per Brienni arribà al barranc i el meu pare donà el senyal d'atac, les tropes ocultes s'abalançaren entre crits i alarits sobre els adversaris, que quedaren esbalaïts per aquest assalt tan inesperat, i els feren recular escometent i matant cadascun el primer que trobava. No obstant això, Joan Brienni, germà del general, pensant en la seva impetuosa defensa&lt;ref name=Impetuosa group=nota&gt;Gir de frase recurrent en la ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' (per exemple, en el cant VI, vers 112) i evocat igualment en l{{'}}''[[:w:Odissea|Odissea]]'' IV, 527.&lt;/ref&gt; i la seva valentia, feu girar el seu cavall amb el fre i, abatent d'un sol cop l'immortal que el perseguia, aturà la desbandada, recompongué la falange i rebaté els enemics. Aquesta vegada foren els immortals els que giraren cua i començaren a fugir sense ordre ni concert, massacrats pels soldats que els encalçaven.

[5] En aquell moment, el meu pare es llançà al mig dels enemics i, lluitant amb bravura, aconseguí desbaratar la formació del regiment contra el qual combatia, envestint i segant-li la vida a tothom que se li posava al davant, batallant vigorosament amb l'esperança que alguns dels seus soldats el seguissin per auxiliar-lo. En veure que la seva falange s'havia trencat i que els seus components fugien en totes direccions, en reuní els més intrèpids (sis en total) i els anuncià que desembeinarien les espases i, quan estiguessin prop de Brienni, carregarien contra ell sense titubejar i, si la sort així ho disposava, moririen al seu costat. Tanmateix, un tal Teodot, un guerrer que havia servit el meu pare des que era petit, feu el possible per dissuadir-lo d'aquest propòsit, al·legant que era una autèntica temeritat. Així doncs, Aleix canvià de parer i decidí retirar-se a poca distància de l'exèrcit de Brienni per cercar els homes que conegués entre els que s'havien dispersat, reorganitzar-los i tornar a emprendre l'acció des del principi.

[6] El meu pare encara no havia tingut ocasió d'apartar-se discretament quan els escites es precipitaren sobre Catacaló i els seus soldats de Coma enmig d'una gran cridòria. Una vegada els hagueren derrotat i dispersat amb facilitat, es lliuraren al pillatge i se n'anaren cadascun per la seva banda. Els escites són així per naturalesa: com que no s'esperen fins que el contrincant hagi cedit del tot i la batalla estigui inclinada definitivament a favor seu abans de començar a saquejar, acaben deixant escapar la victòria. Mentrestant, els servidors que formaven la rereguarda de l'exèrcit de Brienni, temorosos que els escites els fessin mal, havien anat avançant fins a situar-se entre els seus propis guerrers. Com més gent fugia dels escites, més creixia la confusió en la host de Brienni, fins a tal punt que els seus estendards es barrejaren entre si.

[7] Estant així les coses, el meu pare, Aleix, que com ja hem dit estava aïllat entre les files enemigues, apercebí un palafrener que menava un dels cavalls imperials de Brienni, engalanat amb un mantell porpra i frontals daurats, així com els portadors de les espases de doble tall que habitualment escorten l'emperador, que corrien a prop seu. En veure-ho, es cobrí la cara amb la visera que li penjava de la vora de l'elm i, llançant-se amb furor contra aquests homes juntament amb els sis soldats que hem esmentat abans, feu caure el palafrener, li arrabassà el cavall imperial, prengué les espases de doble tall i s'escapolí. Ja fora de perill, despatxà el cavall adornat amb frontals daurats ensems amb les espases de doble tall, que tradicionalment es porten a banda i banda de la figura imperial, amb un herald de veu ressonant, a qui li manà recórrer tot l'exèrcit cridant als quatre vents que Brienni havia caigut en combat.

[8] Aquest estratagema serví per reagrupar els soldats del meu pare, el gran domèstic de les escoles, que havien quedat escampats per tot arreu i per infondre a molts d'altres la fortitud d'esperit que necessitaven per continuar lluitant. Clavats on es trobava cadascun en aquell instant, miraven enrere i no se sabien avenir d'allò que presenciaven. Era un espectacle insòlit: els seus cavalls mantenien el cap apuntant cap endavant, mentre que ells mateixos giraven la cara en sentit contrari sense avançar ni voler tibar les regnes cap enrere, car estaven perplexos i desconcertats per allò que acabava de passar.

[9] Desentenent-se de la persecució, els escites es disposaven a tornar a casa i vagaven per aquell indret, lluny dels dos exèrcits, amb el botí que havien arreplegat. L'anunci que Brienni havia estat capturat i abatut feu renéixer el coratge en el cor d'aquells que fins aleshores s'havien comportat com covards i fugitius. La veracitat de la notícia semblava confirmada per l'exhibició del cavall abillat amb les insígnies imperials i el fet que les espases de doble tall que havien de protegir Brienni ara estaven en possessió del seu contrincant.

=== Capítol VI ===
[1] La fortuna també influí en el desenllaç de l'enfrontament. Un destacament d'aliats turcs arribà a l'altura del domèstic de les escoles, Aleix. Veient que el meu pare havia redreçat el curs de la batalla, li preguntaren on era l'enemic i el seguiren fins a un turó, on els ensenyà amb un gest de la mà l'exèrcit contrari, que observaren com si fossin dalt d'una talaia. Els contrincants estaven confosos i encara no havien reconstruït les seves línies, convençuts que ja tenien la victòria al sac i que estaven fora de tot perill. El principal motiu d'aquest excés de confiança és que els francs que anaven amb el meu pare s'havien passat al bàndol de Brienni després de la desbandada anterior. Quan els francs baixaren dels cavalls i li oferiren la mà dreta, com acostumen a fer al seu país en senyal de vassallatge, acudiren homes de totes bandes a guaitar allò que passava. Les trompetes esbombaren per tot l'exèrcit que els francs havien abandonat el seu comandant en cap, Aleix, per unir-se a Brienni.

[2] Aprofitant la confusió que regnava en les files enemigues, el meu pare i els turcs que se li acabaven d'ajuntar dividiren les seves forces en tres parts, dues de les quals reberen ordres de mantenir-se emboscades allà mateix mentre la tercera assaltava els adversaris. Fou el meu pare, Aleix, qui concebé tot aquest pla de combat.

[3] Els turcs no avançaven en falanges ordenades, ans al contrari, atacaven separadament en grups que maniobraven a una certa distància els uns dels altres. Cada escamot arremetia a cavall contra els enemics i els turmentava amb una intensa pluja de fletxes. Els acompanyava la persona que havia ideat tota aquesta estratègia, el meu pare, Aleix, amb tots els soldats que havia pogut reunir dels que abans s'havien dispersat. Aleshores, un dels immortals que anaven amb Aleix, un home atrevit i impetuós, se separà dels altres i anà directament contra Brienni a galop tirat. L'envestí de manera furibunda per clavar-li la llança al pit, però abans que pogués enfonsar-la-hi, Brienni desembeinà amb tremp la seva espasa, partí la llança d'un sol cop i seguidament despatxà el seu atacant picant-lo a la clavícula amb tanta força que li tallà el brac sencer amb l'armadura i tot.

[4] Els turcs venien en onades i crivellaven l'exèrcit enemic amb un espès núvol de fletxes. Tot i que aquesta ofensiva sobtada els havia deixat estupefactes, els homes de Brienni s'havien reagrupat, havien reformat les línies i continuaven encaixant la ferocitat de la batalla, esperonant-se mútuament a lluitar amb homenia. Els turcs i el meu pare entaularen el combat amb els adversaris durant un breu moment abans de retirar-se ordenadament una mica més enllà com un ardit per conduir els enemics al parany que els esperava. En arribar al punt de la primera emboscada, donaren la volta i es plantaren cara a cara amb els contrincants. Quan feren el senyal convingut, els emboscats sortiren immediatament de totes bandes, caigueren sobre els homes de Brienni com un eixam de vespes, els atordiren amb crits i alarits i els taparen la vista amb un torrent incessant de projectils.

[5] L'exèrcit de Brienni estava al límit, puix que tots els seus soldats i cavalls estaven ferits, així que l'estendard fou inclinat per donar l'ordre de retirada i els seus homes giraren l'esquena a l'adversari. Malgrat la fatiga del combat, Brienni encara feia prova de valentia i generositat en l'esforç, movent-se d'una banda a l'altra per fustigar els seus perseguidors alhora que organitzava una retirada ordenada i honrosa. Al costat del general pugnaven el seu germà i el seu fill, que es defensaven de manera tan heroica que els seus enemics en quedaren meravellats.

[6] Com que el seu cavall, moribund de tant galopar, ja defallia i no tenia forces ni per fugir ni per carregar, Brienni, retenint-lo amb la brida com si fos un atleta, es plantà ben ferm i desafià dos turcs valerosos. Un d'ells l'escometé amb la llança, però no fou capaç d'assestar-li l'estocada definitiva abans que el braç dret de Brienni el colpís amb encara més ferocitat i li tallés la mà, que rodolà per terra sense deixar anar la llança. L'altre saltà del seu propi cavall com una pantera i s'aferrà al flanc del de Brienni, maldant per enfilar-se-li a l'esquena mentre Brienni es regirava com un animal per intentar occir-lo amb l'espasa. La seva insistència no trobà recompensa, car el turc que tenia a l'esquena anava esquivant cada cop que li donava. Arribat a aquest punt, amb la mà dreta cansada de buscar constantment el seu objectiu sense encertar-lo, l'atleta es rendí als seus enemics. L'agafaren i, cofois d'haver-se cobert de glòria, el portaren davant d'Aleix Comnè, que era prop de l'indret on havien capturat Brienni, arranjant les seves pròpies línies i les dels bàrbars i abrivant-les per al combat.

[7] La captura del presoner, que inspirava el mateix terror en captivitat que en el furor de la batalla, fou anunciada per un herald abans de la seva arribada davant del general. Tenint Brienni com a premi de la llança, Aleix Comnè l'envià a l'emperador Botaniates sense tocar-li els ulls, puix que no era procliu a acarnissar-se amb els enemics captius, ans considerava que el sol fet de ser presoner de guerra ja era prou càstig. Així doncs, tractà Brienni amb gran magnanimitat, amabilitat i generositat.

[8] Després de la seva captura, feren junts un bon tros de camí i, quan arribaren al lloc anomenat […], esperant poder consolar el seu captiu, li digué: «Baixem del cavall i asseguem-nos a reposar una estona». Tanmateix, persuadit que la seva vida corria perill, Brienni es comportava com un foll i no necessitava ni un instant de respir: com ha de descansar un home que es dona per mort? Així i tot, obeí la voluntat del general sense tardar, car si un esclau ja fa cas de tot allò que li manen, un presoner de guerra encara més.

[9] Dit i fet, els capitostos descavalcaren. Aleix s'ajagué de seguida sobre l'herba verda com si fos un llit de fullatge, mentre que Brienni reposà el cap sobre les arrels d'un roure d'alta capçada.&lt;ref name=Roure group=nota&gt;És una referència a la ''Ilíada'', XIV, 398, on el mot grec δρυσὶν se sol traduir per ‘alzina’. Ara bé, com que no hi ha cap espècie d'alzina que sigui natural de Tràcia, he optat per ‘roure’, una altra traducció possible.&lt;/ref&gt; El meu pare s'adormí, però l'altre no es deixava endur per la dolça son, com l'anomena la melosa poesia,&lt;ref name=Son group=nota&gt;[[:w:Homer|{{Versaleta|Homer}}]], ''Ilíada'', II, 2.&lt;/ref&gt; sinó que alçà la vista i veié l'espasa que penjava de les branques. Com que no hi havia ningú al voltant seu, notant que se li dissipava el desconsol, concebí un pla agosarat per matar el meu pare. Hauria trigat ben poc a passar de la idea a l'acte si no fos per una força divina que davallà del cel i li ho impedí, tot apaivagant la ira que el consumia i obligant-lo a mirar el meu pare amb bons ulls. Jo mateixa sentí el meu pare contar aquests fets mantes vegades. Qui així ho vulgui en pot treure la conclusió que Déu guardava Comnè com un objecte preuat i li reservava una sort més brillant: l'exercici de la sobirania sobre els romans.&lt;ref name=Reconciliació group=nota&gt;L'estimat marit de l'autora, el cèsar Nicèfor, no era altre que el fill o, més probablement, el net d'aquest Nicèfor Brienni. Així doncs, aquest passatge, en el qual la set de venjança deixa pas a la benevolència, presagia la reconciliació definitiva entre les famílies Brienni i Comnè, encarnada pel matrimoni d'Anna Comnena i Nicèfor Brienni el Jove.&lt;/ref&gt; Si Brienni sofrí alguna desgràcia a partir d'aquest moment, en foren responsables certs cortesans de l'emperador.&lt;ref name=Sort group=nota&gt;Brienni seria cegat poc després per ordre de Nicèfor III.&lt;/ref&gt; El meu pare no en tenia cap culpa.

=== Capítol VII ===
[1] Així arribà a la seva fi l'alçament de Brienni, però el gran domèstic Aleix encara no podia descansar, ans al contrari, havia d'anar de combat en combat. El bàrbar Boril, que gaudia de la màxima confiança de Botaniates, sortí de la ciutat a rebre el meu pare, el gran domèstic, i una vegada tingué Brienni a les seves mans li feu allò que li feu. Així mateix, li comunicà al meu pare les ordres de l'emperador, que li havia encomanat marxar contra Basilaci, que s'havia posat la diadema imperial i, igual que Brienni un temps abans, havia conduït Occident a un estat d'insurrecció. Aquest Basilaci era un dels homes més admirats per la seva valentia, fortitud d'esperit, audàcia i força; el seu ànim tirànic l'havia empès a anar acumulant càrrecs i títols dels més prestigiosos, maquinant intrigues per obtenir-ne alguns i usurpant-ne d'altres. Una vegada sufocada la rebel·lió de Brienni, aquest home es convertí en el seu successor, en certa manera, en el sentit que fou el següent a revoltar-se.&lt;ref name=Basilaci group=nota&gt;A més de ser el successor de Brienni en sentit figurat, [[:w:Nicèfor Basilaces|Nicèfor Basilaces]] (o Basilaci) ho era en sentit literal com a dux de Dirràquion. Militar d'orígens armenis o paflagonis, el 1071 havia caigut presoner en el daltabaix de Mantziciert, on portava tropes armènies i sirianes, abans de retrobar la llibertat en virtut dels acords de pau posteriors.&lt;/ref&gt;

[2] Partint d'Epidamne&lt;ref name=Epidamne group=nota&gt;Comnena es permet una floritura per referir-se a Dirràquion, ja esmentada al capítol IV d'aquest mateix llibre, pel seu nom original, arraconat en benefici de ''Dirràquion''/''Dirràquium'' des de la conquesta romana del segle ɪɪɪ aC.&lt;/ref&gt; (capital d'Il·líria), havia arribat a la ciutat dels tessalis&lt;ref name=Tessalònica group=nota&gt;[[:w:Tessalònica|Tessalònica]].&lt;/ref&gt; després de sotmetre tota la regió i elegir-se i proclamar-se emperador amb l'exèrcit errant de Brienni seguint-lo a tot arreu. Era un home admirat per la seva grandària, la potència dels seus braços i la severitat de la seva cara, qualitats especialment apreciades per la classe rústica dels soldats, que no es fixen ni en l'ànima ni en les virtuts, sinó que es deixen impressionar per atributs físics com el coratge, la força, la velocitat i la corpulència i consideren que fan una persona digna de la porpra i la diadema. Basilaci tenia totes aquestes qualitats, que juntament amb els seus orígens gens vulgars i un esperit intrèpid i indomable li donaven un incontestable aire imperial. La seva veu ressonava com un tro i podia aterrir un exèrcit sencer, mentre que els seus crits glaçaven l'ànima. A més a més, tenia una eloqüència incomparable, tant quan arengava els seus soldats en combat com quan intimidava els enemics per posar-los en desbandada. Explotant aquests avantatges i reunint un exèrcit imbatible al seu voltant, sortí en campanya i, com ja hem dit, es feu seva la ciutat dels tessalis.

[3] La reacció del meu pare, Aleix Comnè, fou armar-se de valor i fer ús de tota la seva perícia militar per preparar el combat amb el seu contrincant com si fos una brega amb l'enorme Tifó&lt;ref name=Tifó group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Tifó (mitologia)|Tifó]] era un monstre de mida descomunal, meitat home i meitat fera, que arribà a posar el mateix [[:w:Zeus|Zeus]] entre l'espasa i la paret —o, més ben dit, entre l'''[[:w:Harpe|harpe]]'' i la paret.&lt;/ref&gt; o un hecatonquir.&lt;ref name=Hecatonquirs group=nota&gt;Els [[:w:Hecatonquirs|hecatonquirs]] eren tres gegants de cent braços i cinquanta caps que ajudaren els [[:w:Olímpics|Olímpics]] en la [[:w:Titanomàquia|Titanomàquia]].&lt;/ref&gt; Encara no havia tingut temps d'espolsar-se el cos ni de rentar-se la sang de les mans i l'espasa després de l'esforç anterior i ja avançava, ple de fúria, com un lleó adust contra Basilaci, un senglar de llargs ullals. Així doncs, es dirigí cap al riu Bardàrion,&lt;ref name=Vardar group=nota&gt;El [[:w:Vardar|Vardar]], riu principal de Macedònia del Nord i un dels més importants de Grècia.&lt;/ref&gt; com el coneixen en aquelles contrades. Aquest riu baixa de les muntanyes properes a Mísia&lt;ref name=Mísia group=nota&gt;No es refereix a la [[:w:Mísia (regió)|Mísia]] del nord-oest d'Anatòlia, sinó a la regió balcànica anomenada [[:w:Mèsia|Mèsia]] en temps antics.&lt;/ref&gt; i desguassa en el nostre mar del sud després de travessar una munió de llocs i dividir la comarca de Berea&lt;ref name=Berea group=nota&gt;[[:w:Berea de Macedònia|Berea]], actualment coneguda com a [[:w:Véria|Véria]].&lt;/ref&gt; i Tessalònica en una part occidental i una d'oriental. A tots els grans rius els passa una cosa semblant: una vegada l'acumulació dels sediments que porten assoleix un nivell considerable, abandonen el llit que han tingut fins ara, comencen a fluir per terres més baixes i omplen el seu nou curs de corrents cabalosos, tot deixant el llit antic sec i eixut.

[4] Després de donar un cop d'ull al terreny que els separava, el refí general Aleix plantà el seu campament entre el llit antic i el nou. No hi havia més de dos o tres estadis entre els dos, i el meu pare considerava que el nou li serviria de baluard i l'antic de trinxera natural. Seguidament, feu circular entre els seus homes l'ordre de passar-se el dia dormint i alimentant bé els cavalls, puix que durant la nit romandrien desperts i amatents a repel·lir un atac per sorpresa dels enemics.

[5] Suposo que el meu pare donà aquestes instruccions perquè intuïa que els enemics intentarien alguna acció hostil aquell mateix vespre. Sia per la seva gran experiència en aquestes coses, sia per un altre motiu, ensumava una ofensiva. Igual que no havia trigat gaire a preveure aquest moviment, tampoc no perdé ni un moment abans de prendre les mesures que exigien les circumstàncies. Una vegada alçada la seva tenda, l'encomanà, amb totes les provisions i el material que contenia, a la cura de Joanic, un membre del seu servei que feia temps que era monjo, i sortí amb els seus soldats, que portaven els cavalls, les armes i tot allò que els feia menester per a la batalla, tot deixant làmpades enceses arreu del campament. Se n'allunyà un bon tros, ocupà les seves posicions amb l'exèrcit armat i restà atent a allò que passaria. L'objectiu d'aquest estratagema era que Basilaci, veient el campament ple de focs i la tenda del meu pare il·luminada, cregués que Aleix hi descansava a l'interior i, per tant, que no li costaria gens enxampar-lo.

=== Capítol VIII ===
[1] Com ja hem dit, el meu pare no anava desencaminat. Basilaci escometé sobtadament el campament amb els seus deu mil cavallers i peons. Hi havia tendes il·luminades per fogueres per totes bandes. Quan veié la tenda resplendent del general, s'hi dirigí amb impetuosa embranzida mentre proferia alarits eixordadors i esfereïdors. En no trobar aquell que cercava i constatar que no hi havia cap soldat o general, sinó que els únics que romanien al campament eren uns quants servidors de poca importància, començà a cridar encara més fort: «On és el tartamut?». Ho deia per injuriar el gran domèstic. El meu pare, Aleix, era un orador eloqüent i més hàbil que cap altre a l'hora d'exposar idees i arguments, però quan provava de pronunciar el so de la erra, la llengua se li descontrolava una mica i quequejava de manera gairebé imperceptible, tot i que la seva articulació de la resta de sons era impecable.

[2] Alhora que llançava aquests insults, ho anava escorcollant i regirant tot, incloent-hi les caixes, els bancs, els bagatges i fins i tot el llit del meu pare, no fos cas que el general estigués amagat en algun lloc. Al mateix temps, anava mirant el monjo Joanic. La mare d'Aleix sempre havia volgut que el seu fill compartís la tenda amb un monjo dels més honorables cada vegada que sortia en campanya. Ell, ben predisposat envers la seva mare, obeïa els seus desitjos com ja ho havia fet quan era un nen, com ho feia ara que era un jove i com ho continuaria fent fins al dia del seu casament. Basilaci remenava tot allò que hi havia a la tenda i, com diria Aristòfanes,&lt;ref name=Núvols group=nota&gt;[[:w:Aristòfanes|{{Versaleta|Aristòfanes}}]], ''[[:w:Els núvols|Els núvols]]'', 192, obra traduïda al català per Mercè Valls i Bosch.&lt;/ref&gt; explorava les tenebres de l'Èreb, tot preguntant reiteradament a Joanic on era el domèstic. Com que el monjo insistia que ja feia estona que Aleix se n'havia anat amb tot l'exèrcit, Basilaci entengué per fi que havia caigut en un parany; deixà córrer allò que havia vingut a fer i, canviant de to de veu, bramà: «Camarades, ens han ensarronat! El combat tindrà lloc a fora».

[3] Aquests mots encara no havien acabat d'eixir de la seva boca quan el meu pare, Aleix Comnè, que s'havia avançat a la resta de l'exèrcit amb uns quants soldats, els envestí mentre sortien del campament. En veure un home que intentava ordenar les falanges (com que la majoria dels soldats de Basilaci s'havien posat a saquejar tot allò que podien, cosa que també era un vell truc del meu pare, encara no havien tingut temps d'ajuntar-se i formar la línia de batalla quan, de sobte, el gran domèstic aparegué davant seu com un terrible perill), creient identificar-lo com a Basilaci per la seva grandària o per la resplendor de les seves armes (que lluïen sota la llum dels estels), anà al seu encontre i li donà un bon cop d'espasa a la mà. La mà li caigué a terra amb l'espasa i tot, escena que causà un gran neguit a la resta de la falange. Tanmateix, no es tractava de Basilaci, sinó d'un seguidor seu que no tenia res a envejar-li pel que feia a la valentia.

[4] El meu pare arremeté feroçment contra ells, disparant-los fletxes, nafrant-los amb la llança, fent crits de guerra, fonent-se amb la nit per desorientar-los, aprofitant cada lloc, cada moment i cada instrument per atansar-se a la victòria i traient partit de tots aquests elements amb destresa, aplom i un judici impertorbable. Malgrat que hi havia soldats dels dos bàndols fugint en totes direccions, sempre discernia correctament entre amics i enemics. Gules, un capadoci de mà valenta i força imparable en batalla, devot servidor del meu pare, apercebí Basilaci i, després d'assegurar-se que era ell, li clavà un cop a l'elm. Ara bé, li passà el mateix que a Menelau contra Alexandre, és a dir, l'espasa li caigué de les mans, rompuda en tres trossos o quatre,&lt;ref name=Menelau group=nota&gt;{{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', III, 363.&lt;/ref&gt; llevat de l'empunyadura. Així que ho veié, el gran domèstic l'escarní per no agafar bé l'espasa i l'acusà de covardia, però el soldat li ensenyà l'empunyadura, l'única part de l'arma que encara tenia, per aplacar-lo.

[5] Un altre home, el macedoni Pere Tornici, es llançà al bell mig de les files contràries i occí un bon nombre d'enemics. La falange seguia el seu general a cegues, car en la foscor de la batalla no tothom podia veure allò que passava. Comnè carregà contra el segment de la falange que encara no s'havia trencat i colpí tots els que se li oposaven abans de tornar amb els seus propis guerrers i exhortar-los a anihilar les parts de la falange de Basilaci que encara no havien cedit, alhora que trametia missatgers a la rereguarda per ordenar als soldats que no vacil·lessin i que forcessin el pas fins a arribar a la seva altura.

[6] En el transcurs d'aquests esdeveniments, un celta dels que anaven amb el domèstic, que, en resum, era un soldat ple de coratge i insuflat de l'esperit d'Ares, veié el meu pare emergir del centre dels enemics brandint l'espasa, que fumejava de sang calenta, i, pensant que era un dels adversaris, l'escometé sense pensar-ho dues vegades picant-li el pit amb la llança. El general ben aviat hauria anat per terra si no fos perquè es redreçà sobre la sella, cridà l'atacant pel seu nom i l'amenaçà de tallar-li el cap amb l'espasa allà mateix. El celta, escudant-se en la foscor de la nit i la confusió de la pugna, al·legà que no l'havia reconegut, així que li fou permès romandre al món dels vius.

=== Capítol IX ===

[1] Aquestes foren les gestes del domèstic de les escoles i el seu escamot aquella nit. Quan el dia tot just acabava de somriure i el sol despuntava per l'horitzó, els comandants de les falanges de Basilaci centraren tota la seva atenció a reunir els homes que havien abandonat el combat per lliurar-se al pillatge. Mentrestant, el gran domèstic havia reagrupat les seves tropes per a una nova ofensiva contra Basilaci. Els homes del domèstic veieren alguns enemics d'un tros lluny, els envestiren abrivadament, els posaren en desbandada i en tornaren amb diversos presoners.

[2] Des de dalt d'un turó, el germà&lt;ref name=Nebot group=nota&gt;O, segons Nicèfor Brienni el Jove, el nebot.&lt;/ref&gt; de Basilaci, Manuel, animava el seu exèrcit cridant ben fort: «Avui és el dia de la victòria de Basilaci!». Un tal Basili Curtici, conegut i confident del precitat Nicèfor Brienni, les aventures del qual ja ha narrat la nostra història, que era un guerrer indomable, saltà de les files de Comnè en direcció al turó. La reacció de Manuel Basilaci fou desembeinar l'espasa i anar al seu encontre a galop tirat. En comptes d'emprar l'espasa, Curtici se serví de la maça que li penjava de la sella per assestar-li un cop a l'elm que el feu caure del cavall en un instant; capturà l'adversari i l'arrossegà fins on es trobava el meu pare com a botí de guerra. Mentrestant, en veure que Comnè arribava amb els seus propis regiments, allò que quedava de l'exèrcit de Basilaci fugí sense oposar gaire resistència. Basilaci corria al davant i Aleix Comnè l'empaitava.

[3] Quan arribaren a Tessalònica, els tessalonicencs obriren les portes de bat a bat per a Basilaci i tot seguit li tancaren al general. El meu pare, impertèrrit, ni es retirà la cuirassa, ni es tragué l'elm, ni abaixà l'escut que duia a l'espatlla, ni deixà anar l'espasa, sinó que acampà davant de la ciutat tot amenaçant d'assaltar-ne les muralles i saquejar-la de dalt a baix. Com que maldava per evitar la perdició de Basilaci, despatxà un membre del seu seguici, el monjo Joanic (un home de reconeguda virtut), a parlar de pau amb el rebel, assegurant-li que quedaria indemne si es rendia juntament amb la ciutat. Malgrat la suspicàcia de Basilaci, els tessalonicencs es posaren d'acord per deixar entrar Comnè i així estalviar-se una presa de la ciutat i tots els mals que comportaria.

[4] Ara bé, quan Basilaci veié les intencions de la multitud, pujà a l'acròpolis, sortint del foc per caure a les brases. No deixava de pensar ni un instant en la guerra i en el combat, no obstant la promesa del domèstic que no li passaria res que no tingués remei. Fins i tot en aquesta conjuntura tan crítica, en aquest gran destret, Basilaci demostrava la seva homenia. En una exhibició de virilitat i bravura, es baté sense rendir-se fins que els habitants i els guàrdies de l'acròpolis el foragitaren d'aquell lloc en contra de la seva voluntat i el lliuraren al gran domèstic.

[5] L'emperador en fou informat sense més dilació, mentre que Aleix romangué a Tessalònica durant un breu temps per endreçar els afers de la ciutat abans d'emprendre el seu brillant retorn triomfal. Uns emissaris de l'emperador sortiren a l'encontre del meu pare entre Filipos i Amfípolis&lt;ref name=Crisòpolis group=nota&gt;L'autora es fa un embolic entre [[:w:Eíon|Crisòpolis]], fundada prop de l'antiga [[:w:Amfípolis|Amfípolis]], i Cristòpolis, l'actual [[:w:Kavala|Kavala]], que les fonts medievals catalanes anomenen Cristopol.&lt;/ref&gt; i li posaren a les mans les ordres escrites de l'emperador respecte a Basilaci. Agafaren el captiu, se l'emportaren a Clempina&lt;ref name=Clempina group=nota&gt;Indret situat a uns 5 quilòmetres al nord-oest de Cristòpolis i esmentat com a «Quempina» per Nicèfor Brienni el Jove en el seu relat dels mateixos fets.&lt;/ref&gt; i li arrancaren els ulls prop d'una font del poble que des d'aleshores es coneix com «la font de Basilaci».

[6] Aquest fou el tercer treball encarregat al gran Aleix, com si fos Hèracles, abans d'esdevenir emperador. En efecte, no seria cap disbarat comparar Basilaci amb el senglar d'Erimant&lt;ref name=Senglar group=nota&gt;El tercer o quart dels [[:w:Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs d'Hèracles]], segons la versió que es tingui en compte, fou atrapar el [[:w:Senglar d'Erimant|senglar d'Erimant]] i portar-lo viu a [[:w:Euristeu|Euristeu]].&lt;/ref&gt; i el meu pare, Aleix, amb un valerosíssim Hèracles dels nostres dies. Aquests foren, doncs, els successos i assoliments d'Aleix Comnè abans de pujar al tron, que li valgueren la dignitat de sebast,&lt;ref name=Sebast group=nota&gt;El títol de [[:w:Sebast|sebast]], originalment una traducció directa del terme llatí ''[[:w:August (títol)|augustus]]'', es convertí en un epítet honorífic al segle xɪ. Aleix en feu la pedra angular de la seva nova jerarquia de dignitats, amb derivats com ara «[[:w:Panhipersebast|panhipersebast]]», «[[:w:Protosebast|protosebast]]» i «[[:w:Sebastocràtor|sebastocràtor]]». Tanmateix, ell i els seus successors el repartiren a tort i a dret, majoritàriament entre els membres de la seva dinastia, fins a tal punt que a la darreria del segle xɪɪ ja estava del tot devaluat.&lt;/ref&gt; concedida per l'emperador i proclamada davant del senat en ple.

=== Capítol X ===
[1] Al meu entendre, hi ha cossos que cauen malalts per causes externes i d'altres que tenen l'origen dels seus trastorns en el seu propi interior. Sovint imputem les febres a les irregularitats del clima o certes qualitats dels aliments i de vegades en culpem la descomposició dels humors. Bé, de la mateixa manera, la feblesa dels romans obrí la porta a pestes mortals com els homes que ja hem esmentat, gent com Urseli i Basilaci i els altres que componen la massa humana que es desviu pel poder, alhora que els capricis de la fortuna ens portaven usurpadors estrangers, com un mal sense remei i una xacra sense cura. Un d'ells era Robert,&lt;ref name=Guiscard group=nota&gt;[[:w:Robert Guiscard|Robert Guiscard]], un dels protagonistes de la conquesta normanda de la Itàlia meridional, duc de la Pulla i Calàbria des del 1059 fins a la seva mort el 1085.&lt;/ref&gt; un home curull de supèrbia i notori per les seves ànsies de poder, engendrat per Normandia i nodrit i criat per la maldat en totes les seves facetes.

[2] Els romans alçaren un enemic d'aquesta talla en contra seu donant-li un pretext per fer-nos la guerra: un compromís matrimonial amb un bàrbar i estranger, gens avantatjós per a nosaltres, contret per la falta de previsió de l'emperador que regnava en aquell moment, Miquel, de la nissaga dels Ducas. Que ningú no es molesti si censuro un parent de sang (hi estic relacionada per part de mare&lt;ref name=Andrònic_Ducas group=nota&gt;L'avi matern d'Anna Comnena, [[:w:Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas)|Andrònic Ducas]], infame per la seva perfídia a Mantziciert, era cosí de Miquel VII.&lt;/ref&gt;). El que pretenc és documentar la veritat sobre tots aquests esdeveniments i, de fet, he rebaixat el to de la crítica universal contra aquest home. El precitat emperador Miquel Ducas prometé el seu fill, Constantí,&lt;ref name=Constantí_Ducas group=nota&gt;[[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], coemperador des de poc després del seu naixement, el 1074, fins poc després del naixement del futur Joan II Comnè, el 1087, amb una interrupció durant el regnat de Nicèfor III Botaniates.&lt;/ref&gt; amb la filla d'aquest bàrbar,&lt;ref name=Olímpia group=nota&gt;[[:w:Olímpia (filla de Robert Guiscard)|Olímpia]], filla petita de Robert, reanomenada Helena a la seva arribada a Constantinoble i esmentada amb aquest nom per l'autora en referències ulteriors.&lt;/ref&gt; acte que acabaria propiciant l'esclat de les hostilitats. De Constantí, fill d'aquest emperador, del seu contracte matrimonial i, en general, de l'aliança matrimonial amb el bàrbar, de la seva formositat i estatura, del seu físic i de la seva personalitat, ja en parlarem quan arribi el moment de contar les meves pròpies desgràcies, una vegada ja hagi exposat tot allò que té a veure amb aquesta paraula de casament, l'anorreament de les forces bàrbares i la ruïna dels usurpadors normands que es llançaren contra els romans empesos per la follia.

[3] Abans de continuar el relat, emperò, cal mirar enrere i resseguir el camí vital de Robert, descrivint el seu llinatge i la seva fortuna i narrant fins a quin nivell de poder i grandesa el portaren els esdeveniments o, per dir-ho amb major propietat, fins a quin punt li permeté avançar la providència tolerant-li les intrigues i males arts.

[4] Robert era un normand de baix llinatge, caràcter tirànic i ment facinerosa. Era un guerrer valent i tenia molta traça per apropiar-se del poder i els cabals dels grans homes. No deixava escapar cap objectiu, ans ignorava totes les objeccions que li feien per dissuadir-lo. Superava tots els altres en alçada i estava dotat d'una complexió de color de foc, cabells rossos, espatlles amples i ulls que centellejaven com espurnes. El seu cos era ample allí on la natura exigeix corpulència i de proporcions esveltes allí on exigeix gracilitat. Així doncs, era un home ben plantat de cap a peus, com he sentit explicar moltes vegades a molta gent. Pel que fa a la seva veu, com deia Homer d'Aquil·les,&lt;ref name=Veu group=nota&gt;Vegeu, per exemple, {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XVIII, 215-229.&lt;/ref&gt; els que el sentien tenien la sensació de ser enmig d'un tumult, mentre que el seu crit era capaç de posar milers d'homes a la fuga. Gaudint d'aquest físic, aquesta ment i aquesta fortuna, és natural que fos un esperit indomable que no es doblegava a ningú. Com diuen, les persones de caràcter fort són així, encara que siguin d'orígens humils.

=== Capítol XI ===
[1] Sent com era, recalcitrant de mena, se n'anà de Normandia amb un grapat de cavallers (tot comptat, cinc genets i trenta peons) i, deixant enrere la seva pàtria, es dedicà a rondar els turons, les coves i les muntanyes de Longobàrdia&lt;ref name=Longobàrdia group=nota&gt;Malgrat l'evident proximitat etimològica, no es tracta de la [[:w:Llombardia|Llombardia]], sinó de [[:w:Longobàrdia|Longobàrdia]], un conjunt de territoris del sud d'Itàlia centrat en els ducats de [[:w:Ducat de Benevent|Benevent]] i de [[:w:Ducat de Spoleto|Spoleto]].&lt;/ref&gt; al capdavant d'una colla de bandolers, amb els quals assaltava els vianants i els arrabassava de vegades els cavalls i de vegades les armes o altres possessions. El primer acte de la seva vida estigué tenyit de sang i farcit de matances.

[2] Voltant per les contrades de Longobàrdia, cridà l'atenció de Guillem Mascabeles,&lt;ref name=Mascabeles group=nota&gt;Des d'aquí fins a l'última paraula del capítol XI, tota semblança de la narració de Comnena amb la realitat és pura coincidència. Sembla que l'autora construí aquest relat a partir de fragments molt distorsionats de cròniques occidentals sobre el segrest del magnat calabrès Pere de Turra, governant de Bisignano, per Robert. El mateix «Guillem Mascabeles» no surt en cap font que no sigui l'''Alexíada''. El seu nom podria ser una deformació del sobrenom bíblic «Macabeu», que portaven dos membres de la nissaga Buonalbergo, la família de la primera muller de Robert en la vida real.&lt;/ref&gt; que en aquell moment dominava la major part dels territoris que estan tocant a Longobàrdia. Els copiosos ingressos que en treia cada any li permetien mantenir unes forces considerables i, en definitiva, era un senyor distingit. Quan descobrí de quina fusta estava fet Robert, tant de cos com de ment, li vingué la rauxa d'aliar-s'hi i li prometé una de les seves filles.&lt;ref name=Alberada group=nota&gt;En veritat, la primera muller de Robert fou [[:w:Alberada de Buonalbergo|Alberada de Buonalbergo]], que li donà un fill i una filla. Quan en tingué l'oportunitat, el normand la repudià sense miraments per contreure un matrimoni més avantatjós i es casà en segones noces amb la princesa llombarda [[:w:Sikelgaita|Sikelgaita]], filla de [[:w:Guaimar IV de Salern|Guaimar IV de Salern]].&lt;/ref&gt; Una vegada celebrat el matrimoni, l'admiració que sentia per la força i la perícia militar del seu gendre no impedí que se li torcessin les coses.

[3] Ja li havia donat en dot una ciutat i havia fet altres esforços per cultivar la seva amistat. Tanmateix, Robert li volia mal i tramava una insurrecció. Al principi, li feia bona cara mentre anava consolidant les seves forces fins a triplicar el nombre de cavallers i duplicar la mida de la infanteria. Complerta aquesta fita, els seus actes de bona voluntat es mudaren a poc a poc en una malícia cada vegada més patent.

[4] Cada dia es comportava com un cerca-raons i maquinava situacions de les que tendeixen a sembrar la zitzània i provocar batalles i guerres. Com que el precitat Guillem Mascabeles el superava amb escreix en riquesa i poder, Robert veié que no podia enfrontar-s'hi obertament i començà a ordir un projecte malvat. Simulava bones intencions i feia veure que es penedia dels seus actes mentre d'amagat preparava un pla terrible i difícil de descobrir per emparar-se de totes les ciutats de Mascabeles i fer-se amo de totes les seves possessions.

[5] En primer lloc, obrí negociacions de pau i li trameté un missatger per proposar-li que es trobessin en persona. Guillem, que estimava la seva filla fora de tota mesura, li digué que sí, tot elegint una data no gaire llunyana per a la reunió. Robert li assenyalà el lloc on es veurien per dialogar i pactar les condicions de l'acord. Era una plana amb dos turons de la mateixa altura, situats cara a cara i separats per un terreny pantanós banyat per l'ombra d'arbres i plantes de tota mena. El terrible Robert hi emboscà quatre homes atrevits i ben armats, a qui manà que miressin atentament en totes direccions i, quan el veiessin esbatussar-se amb Guillem, correguessin a ajudar-lo sense perdre ni un instant. Seguidament, el perfidíssim Robert baixà del turó que havia triat com a escenari de la reunió amb Mascabeles i pujà amb quinze genets i uns cinquanta-sis peons a l'altre turó, on apostà els soldats, revelà als més destacats el parany que preparava i li ordenà a un d'ells que li portés les armes (l'escut, l'elm i l'espasa) per rearmar-se sense dificultat arribat el moment. Per últim, insistí als quatre que havia posat a l'aguait que volessin a assistir-lo tan bon punt el veiessin barallar-se amb Mascabeles.

[6] El dia convingut, Guillem acudí a les altures del lloc que li havia indicat Robert amb la intenció de concloure-hi un tractat. Quan el veié arribar, aquest últim li sortí al pas a cavall i el rebé oferint-li la mà dreta amb tota efusivitat. Es traslladaren a un pendent situat just a sota del cim del turó i es posaren a parlar dels temes que volien tractar. El terrible Robert perdé el temps parlant de tot i de res fins que finalment digué a Guillem: «Per què ens cansem anant a cavall? Au, desmuntem, seiem a terra i discutim tot el que calgui discutir amb comoditat». El babau de Mascabeles, inconscient del parany que li havien preparat i el perill que corria, assentí. En veure descavalcar Robert, ell també baixà de cavall i clavà el colze a terra abans de reprendre el fil de la conversa. Robert prometé a Mascabeles que a partir d'aleshores se li sotmetria i li seria fidel, lloant-lo com a «benefactor» i «senyor». Apercebent que aquests dos havien desmuntat i començaven a negociar, alguns dels homes de Mascabeles, extenuats per la calor abrusadora, la gana i la set (car aquests fets succeïren a l'estiu, quan els rajos del sol acostumen a caure en picat i la calor es torna insuportable), també descavalcaren, lligaren les brides a les branques dels arbres i es gitaren a terra per refrescar-se a l'ombra dels cavalls i dels arbres, mentre que d'altres se n'anaren a casa.

[7] Així estaven aquests. Activada la trampa, el sempre terrible Robert es llançà tot d'una sobre Mascabeles i, canviant la mirada amable per una de furibunda, se li aferrà amb mans assassines. Començaren a forcejar, estirant-se l'un a l'altre, fins que rodolaren costa avall. Veient-ho, els quatre que estaven a l'aguait a l'aiguamoll sortiren a carrera a Guillem i, un cop el tingueren ben lligat, arrancaren a córrer cap als genets que Robert havia col·locat a l'altre turó, que ja galopaven en la seva direcció, encalçats per la gent de Guillem. Robert saltà damunt del seu cavall, agafà l'elm, es posà la llança al rest i es protegí amb l'escut abans de girar-se i enfonsar-li la llança a un dels homes de Guillem, que exhalà l'ànima allí mateix.

[8] Aquesta maniobra serví per interrompre la càrrega dels genets del seu sogre i, alhora, per frustrar la temptativa de rescat, car els altres feren mitja volta així que veieren que els cavallers de Robert davallaven de les altures i gaudien, per tant, de l'avantatge del terreny. Repel·lida l'escomesa, Robert conduí Mascabeles, encadenat com un presoner de guerra, a la mateixa fortalesa que aquest últim li havia donat com a regal de noces en el moment de prometre-li la filla. Així doncs, la ciutat tingué captiu el seu propi senyor, cosa que li mereixé, com és de suposar, el nom de ''Frúrion''.&lt;ref name=Frúrion group=nota&gt;‘Fortalesa’.&lt;/ref&gt; No hi ha res pitjor que descriure la crueltat de Robert. Ara que tenia Mascabeles en el seu poder, li arrancà totes les dents, exigint-li una dinerada a canvi de cadascuna d'elles i coaccionant-lo a revelar on guardava els cabals. Una vegada començà a esdentegar-lo, ja no s'aturà fins que li hagué tret fins a l'última dent i l'última moneda. Arribat a aquest punt, Robert li fixà la mirada als ulls i, enutjat que Mascabeles encara conservés la vista, el cegà.

=== Capítol XII ===
[1] Ara que ho tenia tot sota el seu control, esdevingué cada dia més puixant i, impulsat per la seva set insaciable de poder, anà sotmetent ciutat rere ciutat i acumulant més i més riqueses. En poc temps assolí el rang de duc i es feu nomenar duc de tot Longobàrdia.&lt;ref name=Melfi group=nota&gt;A les acaballes del [[:w:Concili de Melfi|Concili de Melfi]], celebrat l'agost del 1059, el papa [[:w:Papa Nicolau II|Nicolau II]] li concedí en feu el [[:w:Ducat de la Pulla i Calàbria|Ducat de la Pulla i Calàbria]], juntament amb el [[:w:Comtat de Sicília|Comtat de Sicília]], aquest últim encara pendent de conquerir als cadis musulmans de l'illa.&lt;/ref&gt; Això li valgué l'enveja de tothom. Ara bé, com que sabia el que es feia, tingué cura de calmar l'agitació de les masses i de refrenar enginyosament les ambicions dels magnats que se li oposaven, recorrent ara a l'adulació, ara als obsequis i, de tant en tant, a la força de les armes, fins que estengué el seu domini arreu de Longobàrdia i les comarques veïnes.

[2] Robert, que mai no parava d'imaginar maneres d'acréixer el seu poder, cobejava l'Imperi Romà; així doncs, com he exposat anteriorment, esgrimí la seva aliança matrimonial amb l'emperador Miquel com a pretext per declarar la guerra als romans. Ja hem relatat que l'emperador Miquel, per motius inescrutables, havia promès la filla d'aquest tirà, que es deia Helena, amb el seu propi fill, Constantí.

[3] Cada vegada que em recordo d'aquest jove, se'm trasbalsa l'ànima i se'm remouen els pensaments. Em reservo la narració de la seva vida per al moment adient; això sí, encara que estigui fora de lloc, no em privaré de dir que era una obra d'art de la natura i, per dir-ho d'alguna manera, una meravella feta per la mà de Déu. Era tan bell que amb una mirada n'hi havia prou per creure que descendia de la mítica edat d'or dels grecs. Havent-ne passat tants anys com n'han passat, la memòria d'aquest jove encara em deixa els ulls xops de llàgrimes. Tanmateix, em guardo els plors per a les posicions avantatjoses,&lt;ref name=Posicions group=nota&gt;Gir de frase manllevat a [[:w:Demòstenes|{{Versaleta|Demòstenes}}]], 18, 27. L'oració en qüestió, ''[[:w:Sobre la corona|Sobre la corona]]'', és un dels discursos polítics de Demòstenes traduïts al català per Juli Pallí i Bonet.&lt;/ref&gt; car no vull sembrar la confusió barrejant els meus planys amb el relat històric.

[4] Aquest jove, de qui hem parlat aquí i en altres parts, nascut abans que nos, havia esdevingut el promès cast i immaculat d'Helena, filla de Robert, abans que nos veiéssim la llum del dia. Com que el noi encara no era núbil, la promesa, tot i estar registrada per escrit, era una mera declaració d'intencions que finalment no es complí. L'emperador Nicèfor Botaniates estripà el contracte després de pujar al tron. De totes maneres, estic divagant, així que prosseguiré la història des del punt on me n'he desviat.

[5] Robert, un individu d'orígens modestos que havia anat prosperant fins a esdevenir un home de llinatge il·lustre, havia reunit un gran nombre de forces al seu voltant. Com que ambicionava la sobirania sobre els romans, fabricà pretextos amb una pàtina de versemblança per justificar la seva animadversió i les seves guerres contra els romans. A partir d'aquí, hi ha dues versions d'aquests fets.

[6] Segons una d'elles, que corre de boca en boca i que ha arribat a la nostra oïda, un tal Rector, un monjo que es feia passar per l'emperador Miquel, fugí a la cort de Robert i, tot mantenint la farsa que era el seu consogre, li enuncià els greuges que havia sofert.&lt;ref name=Rector group=nota&gt;Robert probablement era conscient que [[:w:Rector (impostor)|Rector]] era un impostor, però el veia com un ''casus belli'' convenient per perseguir els seus propis designis sobre l'Imperi Romà.&lt;/ref&gt; Miquel havia succeït a Diògenes com a portador del ceptre dels romans i, després de governar l'imperi durant un breu temps, havia estat derrocat pel rebel Botaniates i encetat una nova vida com a monjo, posant-se el vestit talar propi d'un alt sacerdot, la tiara i es podria dir que fins i tot l'humeral.&lt;ref name=Efes group=nota&gt;Després d'abdicar, Miquel anà de dret al monestir, una sortida relativament afortunada en comparació amb tots els emperadors romans que havien estat executats o, si més no, [[:w:Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient|mutilats]] pels seus usurpadors. Posteriorment esdevindria [[w:Metròpolis d'Efes|metropolità d'Efes]].&lt;/ref&gt; En això, havia fet cas del consell del seu oncle per part de pare, el cèsar Joan, que sabia com era de vel·leïtós el nou sobirà i temia que el seu nebot patís una desgràcia.&lt;ref name=Peó group=nota&gt;La preocupació de [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]] (avi de l'autora) pel benestar del seu nebot no li havia impedit fer-lo anar com un peó en els primers anys del seu regnat, en els quals el cèsar exercí el poder a l'ombra, com tampoc no havia estat obstacle perquè el 1074 acceptés de bon grat que Roussel de Bailleul el proclamés emperador durant el conflicte entre Miquel i el mercenari.&lt;/ref&gt;

[7] Aquest paper interpretava el monjo que, malgrat que es deia Rector, distava molt de ser un home recte.&lt;ref name=Joc group=nota&gt;Humil intent d'adaptar un joc de paraules que en l'original grec es basa en la semblança fonètica entre Ῥαίκτωρ, el nom del monjo, i el mot ῥέκτης, que en aquest context es pot traduir per ‘malfactor’.&lt;/ref&gt; Apel·lant a Robert com a consogre seu, li recità amb gran teatralitat els abusos comesos contra ell, des del seu derrocament del tron imperial fins als infortunis que l'havien reduït a la condició en la qual es presentava. Això adduïa per reclamar al bàrbar que sortís a la seva defensa, tot lamentant que la jove i bella Helena havia quedat desemparada i sense marit, car el seu fill, Constantí, i l'emperadriu Maria havien estat empesos a fer costat a Botaniates en contra de la seva voluntat, constrets pel despotisme de l'usurpador. Aquestes paraules anaren inflamant l'esperit del bàrbar fins que es decidí a fer la guerra als romans. Aquesta versió ha arribat a la meva oïda i no em costa gens creure que hi hagi individus d'orígens insignificants que provin de suplantar persones respectades i de nissaga eminent.

[8] L'altra versió, que em sembla més convincent, ve d'una altra font i diu que ni hi havia cap monjo que fingís ser l'emperador Miquel ni es produí cap situació d'aquest estil que impel·lís Robert a fer la guerra als romans, ans fou l'astutíssim bàrbar el que ordí aquest estratagema sense gaire dificultat. Sembla que les coses anaren així: Robert, una persona del tot indecent, feia temps que frisava per atacar els romans i que es preparava per a tal empresa, però alguns dels seus partidaris més raonables, com la seva muller, Gaita,&lt;ref name=Gaita group=nota&gt;És a dir, Sikelgaita.&lt;/ref&gt; li havien posat bastons a les rodes, puix que no estaven d'acord amb allò que consideraven una guerra injusta que vessaria la sang d'altres cristians. Una vegada i una altra l'havien aturat a l'últim moment. Per la seva banda, Robert, que cercava un pretext creïble per declarar la guerra, despatxà uns quants homes que estaven al corrent de les seves intrigues a Crotona amb ordres de cercar un monjo d'aparença no gaire vulgar prest a fer la travessia per anar en pelegrinatge a l'església dels principals apòstols i patrons de Roma,&lt;ref name=Apòstols group=nota&gt;[[:w:Sant Pere|Sant Pere]] i [[:w:Pau de Tars|Sant Pau]].&lt;/ref&gt; acollir-lo amb els braços oberts, contreure-hi amistat i portar-lo davant seu. Quan trobaren Rector, un home murri i de malícia incomparable, enviaren una carta a Robert, que era a Salern, informant-lo que «el vostre parent polític, Miquel, desposseït del tron imperial, ha arribat per demanar-vos auxili». Era el mateix Robert qui havia triat aquestes paraules.

[9] Tan bon punt rebé la missiva, corregué a llegir-la-hi a la seva consort. Seguidament, reuní tots els barons per mostrar-los-la i que retiressin les seves objeccions al seu projecte, car havia trobat un bon motiu per prendre les armes ben de pressa. Tothom assentí immediatament a allò que deia, així que Robert feu venir el monjo per trobar-s'hi. Aleshores, amb tots els elements dalt de l'escenari, començà a representar la pantomima segons la qual el monjo era l'emperador Miquel, que havia estat derrocat del tron, que l'usurpador Botaniates li havia arrabassat la muller, el fill i totes les seves possessions i que li havien fet canviar la corona i la diadema per un hàbit de monjo de manera injusta i il·lícita. I afegí: «Ara compareix davant nostre com a suplicant».

[10] Robert feia aquestes declaracions públicament i proclamava que tenia el deure de restaurar-lo al tron imperial pel vincle que els unia. Cada dia sense falta tractava aquest monjo amb honor com si realment fos l'emperador Miquel, cedint-li el cap de taula i els seients més alts i prodigant-li mostres de respecte fora de tota mesura. Quan parlava en públic, segons l'ocasió, es dolia de la sort de la seva filla, li estalviava al seu consogre el record dels ultratges que havia sofert o atiava l'ardor bèl·lic dels bàrbars que tenia al seu voltant, esperonant-los amb l'astuta promesa que a l'Imperi Romà trobarien or a cabassos.

[11] Així, entabanant-los a tots, tant els més rics com els més pobres, els emmenà o, més ben dit, emmenà tot Longobàrdia a Salern, la capital del país d'Amalfi, on emprengué els preparatius per a la guerra després de deixar ben lligat el futur de les seves altres filles. En tenia dues amb ell, puix que la tercera vivia a la reina de les ciutats, infeliç des del mateix dia del seu compromís. Constantí, que encara no havia assolit la pubertat, havia fugit del matrimoni des del primer moment igual que la mainada fuig de Mormo.&lt;ref name=Mormo group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Mormo (mitologia)|Mormo]] era un geni maligne femení que acomplia una funció similar a la de l'home del sac en el folklore català, és a dir, els pares la feien servir per espantar els nens que no fessin bondat.&lt;/ref&gt; De les dues filles que Robert tenia amb ell, una la prometé amb Ramon, fill del comte de Barcelona,&lt;ref name=Ramon group=nota&gt;El matrimoni entre [[:w:Mafalda de Pulla-Calàbria|Mafalda]], filla de Robert, i el comte [[:w:Ramon Berenguer II|Ramon Berenguer II]], celebrat el 18 de juny del 1078, fou un motiu d'alarma per a Constantinoble, car els romans veien el casament com un arrenglerament del Comtat de Barcelona amb els seus enemics. En retrospectiva, la preocupació de la cancelleria romana per les relacions de Ramon Berenguer amb els normands no estava justificada. El jove comte fou assassinat en circumstàncies poc clares el 1082. El seu fill, [[w:Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III]], havia nascut pocs dies abans i fou posat sota la tutela del seu oncle [[:w:Guillem I de Cerdanya|Guillem I de Cerdanya]]. Aquests fets i les intrigues de palau que marcaren el regnat del germà, successor i possible assassí de Ramon Berenguer II, [[:w:Berenguer Ramon II|Berenguer Ramon II]], evitaren que el Comtat de Barcelona fos un participant actiu en els afers de la Mediterrània oriental fins que Berenguer Ramon II morí i fou succeït per Ramon Berenguer III. En tot cas, aquest episodi fou el punt de partida de les [[w:Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient|relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient]].&lt;/ref&gt; i l'altra amb Ebles, un comte il·lustríssim.&lt;ref name=Ebles group=nota&gt;El marit de Sibil·la, aquesta altra filla de Robert, era [[w:Ebles II de Roucy|Ebles II de Roucy]]. Per molt que Comnena l'exalti com a «comte il·lustríssim», el cert és que ha passat a la història com un personatge infame pels seus nombrosos crims i la seva rapacitat.&lt;/ref&gt; Fins i tot en aquestes coses, procurava treure profit de totes bandes, car no deixava passar cap oportunitat de guanyar i acréixer el seu poder, servint-se de la família, de la violència, dels vincles de parentesc i, en definitiva, de tota mena d'estratagemes que a una altra persona ni tan sols no se li haurien acudit.

=== Capítol XIII ===
[1] Mentrestant, es produí un altre fet que val la pena esmentar, per tal com els esdeveniments tornaren a redundar en benefici seu. En efecte, soc del parer que la inacció dels senyors d'Occident en contra seu fou un dels principals factors que aplanaren el camí al bàrbar. La fortuna jugava a favor seu, augmentant el seu poder i fornint-li tot allò que li feia menester. El papa de Roma&lt;ref name=Gregori group=nota&gt;[[:w:Gregori VII|Gregori VII]], summe pontífex entre el 1073 i el 1085.&lt;/ref&gt; (un càrrec noble protegit per exèrcits de tota mena), sumit en un litigi&lt;ref name=Investidures group=nota&gt;La [[:w:Lluita de les Investidures|Lluita de les Investidures]].&lt;/ref&gt; amb Enric, rei d'Alemanya,&lt;ref name=Enric group=nota&gt;El futur emperador [[:w:Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] (r. 1084-1105).&lt;/ref&gt; malavejava per segellar una aliança amb Robert, que ja s'havia llaurat una reputació gloriosa i estava en la plenitud del seu poder.

[2] Els motius de la disputa entre el rei i el papa eren els següents: aquest últim acusava el rei Enric d'exigir un pagament a canvi dels càrrecs eclesiàstics en comptes de nomenar-ne els titulars de franc, li retreia que de vegades concedia bisbats a homes indignes i li imputava altres faltes. Per la seva banda, el rei d'Alemanya taxava el papa d'usurpador per apropiar-se de la càtedra apostòlica sense el seu consentiment. És més, havia tingut la poca vergonya d'escriure-li amb paraules descaradament insolents per amenaçar-lo que, si no renunciava al papat per iniciativa pròpia, en seria deposat en la més gran ignomínia.

[3] El papa amb prou feines havia acabat de sentir aquestes paraules i ja descarregava la seva ira contra els ambaixadors. Els tractà de manera inhumana, els feu esquilar el cap amb tisores, els feu afaitar la barba amb un raor i, abans de deixar-los anar, cometé un acte del tot indecent que ultrapassava fins i tot la insolència a la qual ens tenen acostumats els bàrbars. El meu pudor com a dona i com a princesa imperial no em permet posar nom a aquesta malifeta. Eren accions indignes no només d'un alt sacerdot, sinó de qualsevol que es faci dir cristià. La idea mateixa del bàrbar, encara més que la seva execució, em regira l'estómac. Descriure-ho en detall seria profanar el paper i la ploma. El simple fet que no ens veiem amb cor de revelar-ne o narrar-ne ni que sigui una ínfima part fa palesa la brutalitat de la injúria i demostra que el temps, en el seu decurs, engendra persones de mala estofa, sense cap mena d'escrúpols.&lt;ref name=Diatriba group=nota&gt;El que diuen aquestes línies dista un bon tros de la realitat; si bé és cert que l'emissari d'Enric IV estigué a punt de ser linxat quan exigí l'abdicació del papa davant d'un sínode de cent bisbes, fou justament el summe pontífex el que intercedí per salvar-li la vida.&lt;/ref&gt;

[4] Aquests foren els actes d'un alt sacerdot, oh justícia, o pitjor encara, els actes del summe sacerdot que exerceix jurisdicció sobre el món sencer, pel que diuen i creuen els llatins en la seva arrogància. Quan el ceptre, el senat i tot l'entramat administratiu es traslladaren d'allí a la nostra terra, a la reina de les ciutats, ho feren juntament amb la supremacia eclesiàstica. De bon principi, els emperadors havien reconegut la primacia de la seu de Constantinoble i, sobretot, el Concili de Calcedònia l'havia elevat al cim de la jerarquia i li havien subordinat les diòcesis del món sencer.&lt;ref name=Calcedònia group=nota&gt;Comnena torna a errar. El cànon 28 del Concili de Calcedònia situa Constantinoble «segona, darrere [de Roma]» (δευτέραν μετ' ἐκείνην ὑπάρχουσαν) en la jerarquia, tot reconeixent-li els mateixos privilegis eclesiàstics.&lt;/ref&gt;

[5] Sospito que l'escarni infligit als emissaris anava dirigit, en última instància, a aquell que els havia enviat, car [el papa] no només els havia maltractat, sinó que ho havia fet amb un nou ultratge inventat per ell mateix. M'imagino que volia fer entendre al rei que havia actuat de manera execrable, com si es pensés que era un pou de saviesa que dialogava amb un munt de bestiesa&lt;ref name=Mul group=nota&gt;L'original aprofita la semblança fonètica de les paraules ἡμίθεος (‘semideu’) i ἡμίονος (‘[[:w:Mul|mul]]’) per fer un joc de paraules que he procurat adaptar mitjançant la rima i el contrast.&lt;/ref&gt; a través dels ambaixadors injuriats.

[6] En acabar de fer aquestes coses que he descrit als ambaixadors i de retornar-los al seu rei, el següent pas del papa fou desencadenar una guerra cruentíssima. Tement que el rei fes causa comuna amb Robert i es convertís en un os encara més dur de rosegar, se li avançà fent una proposició de pau a Robert, amb qui fins aleshores no havia tingut cap amistat. Assabentat de l'arribada del duc Robert a Salern, partí de Roma en direcció a Benevent. Entaularen les discussions a través dels seus ambaixadors i concertaren una trobada en persona. L'un sortí de Benevent amb la seva guàrdia i l'altre de Salern amb el seu exèrcit i, amb les seves respectives tropes apostades a una distància raonable, tots dos se separaren de les seves files, es reuniren, intercanviaren garanties i juraments i feren mitja volta. Els juraments estipulaven que el papa l'investiria com a rei i que, en el moment idoni, se li aliaria contra els romans; el duc, per la seva banda, li prometé al papa que li brindaria ajuda militar sempre que ho volgués.&lt;ref name=Ceprano group=nota&gt;El que descriu l'autora és el [[:w:Tractat de Ceprano (1080)|Tractat de Ceprano]], signat el 1080 al Laci i, per tant, no a Benevent, on Robert sí que havia mantingut una entrevista amb el papa uns anys abans. Entre altres imprecisions, el papa no li conferí a Robert la dignitat de rei, sinó que simplement li confirmà el rang de duc que ja li havia concedit Nicolau II. El primer [[:w:Regne de Sicília|rei de Sicília]] seria el seu nebot [[:w:Roger II de Sicília|Roger]] (r. 1130-1154).&lt;/ref&gt; Tanmateix, mai no passaren de les paraules als actes. Al papa li bullia la sang quan pensava en el rei i tenia molta pressa per ajustar comptes amb ell, mentre que el duc Robert es mirava l'Imperi Romà amb enveja, fent cruixir les dents com un senglar i inflamant la seva ira, de manera que els juraments foren lletra morta des del primer moment. Els bàrbars amb prou feines havien acabat de pronunciar els juraments i ja els violaven.

[7] El duc Robert, girant les regnes, anà a correcuita cap a Salern mentre aquest papa repugnant (no trobo cap altra manera de qualificar-lo quan penso en les seves salvatjades que cometé contra els ambaixadors), aquest dèspota, encenia la metxa d'una guerra civil tot apel·lant a la gràcia de l'Esperit Sant i la pau evangèlica, amb tota la determinació i tots els mitjans que tenia a la seva disposició, sent home de pau i deixeble de l'home de pau. Sense més dilació, establí contacte amb els saxons i en feu venir els capitostos, Landulf&lt;ref name=Rodolf group=nota&gt;[[:w:Rodolf de Suàbia|Rodolf]], duc de Suàbia.&lt;/ref&gt; i Uelc,&lt;ref name=Güelf group=nota&gt;[[:w:Güelf I de Baviera|Güelf]], duc de Baviera.&lt;/ref&gt; que convertí a la seva causa prometent-los que els faria reis de tot Occident i oferint-los molts altres incentius. Tenia la mà dreta tan presta a ungir reis que semblava que fes cas omís de les paraules de Pau: «no vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú»;&lt;ref name=Timoteu group=nota&gt;[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Tm+5:22&amp;l=ca 1 Timoteu 5, 22].&lt;/ref&gt; ara li cenyia la diadema al duc de Longobàrdia, ara coronava aquests saxons.

[8] Enric, rei d'Alemanya, i el papa es plantaren l'un davant de l'altre amb les seves respectives forces en esquera. Aleshores, cridaren a l'atac fent retronar el corn de guerra i les falanges toparen de seguida en un combat violent i tenaç. Els dos bàndols lluitaven amb tanta homenia i encaixaven amb tanta fermesa les ferides de llança i les ràfegues de fletxes que en poc temps el carnatge cobrí tota la plana i els supervivents navegaven per un mar de sang barrejada amb pols. N'hi havia que ensopegaven amb els morts i es negaven en un riu de sang. Si, com diuen, més de 30.000 homes perderen la vida en aquella contesa, quin cabal que devia portar aquell torrent de sang, quanta terra devia acabar tacada de mortaldat!

[9] La lluita mantenia igualats els fronts,&lt;ref name=Fronts group=nota&gt;Gir de frase prestat de {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XI, 72.&lt;/ref&gt; per dir-ho així, mentre Landulf, el capitost dels saxons, dirigia la batalla. Ara bé, quan fou ferit de mort i instantàniament exhalà l'últim sospir, la falange del papa cedí i girà cua en una fugida que no fou sense sang ni ferides. Enric sortí abrivadament contra l'exèrcit en desbandada, animat per la notícia que Landulf havia estat abatut per una mà enemiga. No invertí gaire temps en la persecució, emperò, ans ordenà a les seves tropes que prenguessin un respir.&lt;ref name=Hohenmölsen group=nota&gt;Tot aquest passatge és un eco distorsionat de la [[:w:Batalla de Hohenmölsen|batalla de Hohenmölsen]] (octubre del 1080). Si bé la Lluita de les Investidures fou un factor important en el conflicte i Gregori VII intervingué descaradament contra Enric en l'esfera religiosa, les forces papals no participaren en aquesta pugna entre el rei Enric i l'[[:w:Antirei|antirei]] Rodolf. Una altra inexactitud és que, des del punt de vista purament militar, el clar vencedor de la batalla fou Rodolf, tot i que és cert hi fou ferit de mort i perí l'endemà mateix (no durant el combat, com diu Comnena). Privada del seu home clau, la revolta acabaria fracassant en el seu intent de derrocar Enric.&lt;/ref&gt; Armant-se de nou, partí cap a Roma a marxes forçades amb la intenció d'assetjar-la.

[10] El papa, recordant els tractats i juraments que el vinculaven a Robert, li trameté una ambaixada per demanar-li auxili. Alhora, Enric, que ja estava de camí cap a la vella Roma,&lt;ref name=Vella group=nota&gt;La Roma «de tota la vida», en contraposició amb la «Nova Roma», Constantinoble.&lt;/ref&gt; també li feu arribar emissaris amb l'objectiu de concloure-hi una aliança. Robert, a qui li semblava una ximpleria que tant l'un com l'altre se li acostessin amb aquestes pretensions, respongué al rei de nua paraula i al papa per escrit. La carta venia a dir: «Al gran i alt sacerdot i senyor meu, de Robert, duc per la gràcia de Déu. Encara que he sentit dir que els vostres enemics us han atacat, no he donat gaire credibilitat a aquest rumor, convençut que ningú no gosaria alçar la mà contra vós. Al cap i a la fi, qui provaria de fer mal a un pare tan magnífic sense estar trastornat? Sapigueu que jo em preparo per a una arduosa guerra contra una nació gairebé invencible, els romans, que han triomfat en totes les terres i tots els mars. Tanmateix, us dec fidelitat des del fons de la meva ànima i us ho demostraré quan arribi el moment». Fou així com es tragué de sobre els ambaixadors que havien vingut a cercar una aliança, els uns amb la citada missiva i els altres amb bones paraules.

=== Capítol XIV ===
[1] No oblidem, emperò, allò que feu a Longobàrdia abans de passar a Aulona&lt;ref name=Vlorë group=nota&gt;Avui [[:w:Vlorë|Vlorë]], a Albània.&lt;/ref&gt; amb el seu exèrcit. Ja era un individu tirànic i tremendament cruel, però aquesta vegada imità fins i tot la follia d'Herodes.&lt;ref name=Herodes group=nota&gt;La [[:w:Matança dels Innocents|Matança dels Innocents]].&lt;/ref&gt; Com que no en tenia prou amb els veterans d'altres batalles, aixecà un nou exèrcit sense reparar en l'edat dels reclutes, arrossegant homes massa tendres i massa madurs des de l'últim racó de Longobàrdia i de la Pulla. Feia pena veure tota aquesta patuleia de nens, nois i ancians, que no havien vist una arma ni en somnis, equipada amb una cuirassa i un escut, tensant els arcs matusserament i sense traça i caient de panxa a terra quan tocava marxar.

[2] Naturalment, aquestes coses suscitaren una constant remor de fons a Longobàrdia, on a tot arreu se sentien les lamentacions dels homes i els gemecs de les dones que compadien els seus familiars malastrucs. Una plorava per un marit massa vell per anar a l'exèrcit, una altra per un fill sense experiència bèl·lica i encara una altra per un germà que era camperol o tenia algun altre ofici. Com ja he dit, [a Robert] l'havia pres una follia com la d'Herodes, àdhuc pitjor, car aquest últim havia descarregat la seva ira sobre els nadons i prou, mentre que ell no estalviava ni els nens ni els ancians. Encara que estaven totalment desentrenats, per dir-ho d'alguna manera, cada dia ensinistrava els nous reclutes i els feia exercitar el cos.

[3] Robert es feu càrrec de tot això a Salern abans d'encaminar-se cap a Òtranto, on havia enviat davant seu un exèrcit formidable amb ordres d'esperar-lo mentre acabava de resoldre els afers de Longobàrdia i donava les respostes oportunes als ambaixadors. Feu un afegitó a la seva comunicació amb el papa per anunciar-li que havia encomanat al seu fill Roger, nomenat governant de tota la Pulla, i al seu germà Boritiles&lt;ref name=Boriteles group=nota&gt;Deformació del nom del feu del comte [[:w:Robert I de Loritello|Robert I de Loritello]], que en realitat era nebot de Robert Guiscard.&lt;/ref&gt; que socorreguessin la càtedra romana amb el màxim fervor i li brindessin el suport de la seva poderosa aliança si mai els demanava ajuda contra el rei Enric.

[4] A Bohemon, el més jove dels seus fills,&lt;ref name=Fills group=nota&gt;De fet, [[:w:Bohemon I d'Antioquia|Bohemon]] era el fill gran de Robert.&lt;/ref&gt; que recordava el seu pare en tots els aspectes, des del coratge i la força fins al valor i l'esperit indomable (era tallat del mateix patró que el seu pare i la viva imatge de la seva naturalesa), el feu anar a atacar la comarca d'Aulona al capdavant d'una gran host. Sense perdre ni un instant, caigué amenaçadorament sobre Canina,&lt;ref name=Kaninë group=nota&gt;L'actual [[:w:Kaninë|Kaninë]], també a Albània.&lt;/ref&gt; Jericó&lt;ref name=Orikum group=nota&gt;L'antiga [[:w:Òricon|Òricon]] i actual [[:w:Orikum|Orikum]], una altra ciutat albanesa.&lt;/ref&gt; i Aulona i les conquerí amb l'energia incontenible d'un llamp que fereix el cel, seguint la seva tàctica d'ocupar i reduir a cendres les rodalies dels seus objectius. Era alhora el fum acre que anuncia un incendi i el setge preparatori que precedeix un assalt en tota regla. El pare i el fill es podrien comparar amb les llagostes i les seves larves, puix que si Robert deixava alguna engruna, Bohemon l'agarrava i la devorava. En tot cas, abans de fer-lo passar a Aulona, toca examinar les seves accions a l'altra banda del mar.

=== Capítol XV ===
[1] [Robert] anà a Òtranto, on romangué uns dies esperant amb delit l'arribada de la seva muller, Gaita, que acompanyava el seu marit en campanya i feia feredat de veure quan prenia les armes. Quan ja havia tingut l'oportunitat d'abraçar-la, es tornà a posar en marxa amb tot el seu exèrcit, aquesta vegada en direcció a Bríndisi, que disposa del millor port de tot Iapígia.&lt;ref name=Iapígia group=nota&gt;Nom antic que correspon a grans trets a la Pulla.&lt;/ref&gt; Un cop a la ciutat, esperà amb impaciència que es concentressin les seves tropes i la seva flota, tant les naus de transport i les naus llargues com els vaixells de guerra, per tal com tenia previst salpar des d'allí cap a les nostres terres.

[2] Quan encara era a Salern, havia agafat Raül,&lt;ref name=Peel group=nota&gt;[[:w:Rodolf Pell de Llop|Rodolf Pell de Llop]].&lt;/ref&gt; un prohom del seu seguici, i l'havia despatxat com a ambaixador a l'emperador Botaniates, que havia arrabassat el ceptre a Ducas. Esperava amb impaciència la seva reacció, puix que li plantejava tot un seguit de retrets i pretextos per a la guerra que a primera vista semblaven raonables. Esgrimia, com he dit abans, que [Botaniates] havia separat la seva filla, promesa a l'emperador Constantí, del seu nuvi i que havia usurpat el tron a aquest últim, ofenses que [Robert] no pensava deixar impunes. Per altra banda, havia fet arribar obsequis i una carta amb promeses d'amistat al gran domèstic i comandant en cap dels exèrcits d'Occident, que no era altre que el meu pare, Aleix. Seguidament, romangué a Bríndisi pendent de les respostes.

[3] Les tropes encara no havien tingut temps de concentrar-se i la major part de les naus encara no havien estat tirades en mar i Raül ja era de tornada de Bizanci.&lt;ref name=Bizanci group=nota&gt;Els autors romans d'Orient escrivien ''[[w:Bizanci|Bizanci]]'', el nom anterior de Constantinoble, com a referència poètica a la capital imperial, no a l'Imperi Romà en el seu conjunt.&lt;/ref&gt; El bàrbar començà a treure foc pels queixals en veure que [el seu ambaixador] no havia obtingut resposta a les seves comunicacions i, encara pitjor, que venia carregat d'arguments per dissuadir-lo de fer la guerra als romans: per una banda, que el monjo que el seguia era un histrió i un farsant que es feia passar per l'emperador Miquel proferint mentida rere mentida; per altra banda, que quan era a la reina de les ciutats havia tingut punt a anar a veure l'emperador derrocat en persona i l'havia trobat en un monestir, vestit amb un trist hàbit gris. Per acabar-ho d'adobar, li transmeté una informació que havia arribat a les seves orelles en el camí de tornada. En l'entretant, el meu pare havia arrabassat el tron a Botaniates, com explicaré més endavant, i l'havia foragitat del palau imperial. A continuació, havia cridat el fill de Ducas, Constantí, preclaríssim entre tots els homes que han caminat mai sota el sol, per tornar-lo a associar al poder imperial.

[4] Raül es valgué d'aquesta notícia que havia sentit durant el viatge per intentar silenciar els tambors de guerra: «Quina causa justa invocarem per atacar Aleix, quan fou Botaniates el perpetrador de la injustícia que ha privat la vostra filla del ceptre dels romans? Que algú altre ens hagi ocasionat un perjudici no ens dona cap dret a portar la guerra a qui no ens ha fet cap mal. Si no tenim un motiu just per anar a la guerra, totes aquestes coses —les naus, les armes, els homes i els preparatius en general— hauran estat debades».

[5] Aquestes paraules encara irritaren més Robert, que perdé els estreps i estigué a punt de deixar-li anar la mà. Per la seva banda, el fals emperador Miquel Ducas, que ja hem anomenat Rector, bullia d'indignació i era incapaç de reprimir la seva còlera davant d'una demostració tan clara que no era l'emperador Ducas, sinó un simple impostor. A més a més, el tirà estava fora de si des que Roger, germà de Raül,&lt;ref name=Roger group=nota&gt;No hi ha cap altra font d'aquesta època que corrobori la suposada relació fraternal entre Raül i [[:w:Roger (fill de Dagobert)|Roger]]. Tampoc no es coneixen amb certesa els seus vincles, si és que en tenien, amb els [[:w:Raüls|Raüls]], una nissaga romana d'Orient fundada per desertors normands.&lt;/ref&gt; havia desertat als romans i els havia revelat els seus preparatius de guerra amb tots els ets i uts. Endut per un rampell, feu palesa la seva voluntat de matar Raül allí mateix. Veient com anava el tema, [Raül] fugí de seguida cap a Bohemon, el refugi que tenia més a prop.

&lt;/div&gt;

== Notes ==
&lt;references group=nota/&gt;</text>
      <sha1>7rr8ccjxalz9p8eq67e4x98ble3xqwm</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170701</id>
      <parentid>170700</parentid>
      <timestamp>2024-04-26T11:33:45Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Leptictidium</username>
        <id>277</id>
      </contributor>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="109288" xml:space="preserve">{{header
|títol=Alexíada
|autor=[[Anna Comnena]]
|traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]]
|idioma=grec
|anterior=[[Alexíada/Proemi|Proemi]]
|current='''Llibre I'''
|següent=[[Alexíada/Llibre II|Llibre II]]
|info=
|nomcategoria=cap
}}

{{c|'''Llibre I'''}}

&lt;div class=prose&gt;
=== Capítol I ===
[1] L'emperador Aleix, el meu pare, ja havia prestat grans serveis a l'Imperi Romà fins i tot abans de pujar al tron. Sortí en campanya per primera vegada durant el regnat de Romà Diògenes. Els seus contemporanis el consideraven una persona admirable i alhora temerària. Quan tenia catorze anys, ja frisava per acompanyar l'emperador Diògenes en la seva àrdua expedició contra els perses.&lt;ref name=Perses group=nota&gt;Romà IV sortí en campanya el 1071, no contra els perses, com diu Comnena, sinó per plantar cara a les incursions cada vegada més audaces dels turcs a la frontera oriental de l'Imperi Romà. En el moment d'aquests fets, l'autora li atribueix una edat de catorze anys al seu pare, Aleix, però aquesta xifra no encaixa del tot amb el relat de [[:w:Joan Zonaràs|Joan Zonaràs]], segons el qual el protagonista de l'''Alexíada'' tenia uns setanta anys a la seva mort el 1118. L'edat correcta és probablement la que ens indica Comnena.&lt;/ref&gt; Era tota una amenaça per als bàrbars, car, si hagués arribat a enfrontar-s'hi, la seva espasa hauria quedat embriagada de sang, tal era el temperament marcial del jove. Tanmateix, l'emperador Diògenes no li ho permeté, conscient de l'enorme dolor que afligia la mare [d'Aleix],&lt;ref name=Dalassè group=nota&gt;[[w:Anna Dalassena|Anna Dalassena]], «Mare dels Comnens», en honor de qui fou anomenada l'autora, seguint el costum romà d'Orient de batejar els infants amb el nom d'un dels seus avis. Era la muller del domèstic de les escoles [[:w:Joan Comnè (domèstic de les escoles)|Joan Comnè]] i, per tant, cunyada d'[[:w:Isaac I Comnè|Isaac I Comnè]] (r. 1057-1059), el primer membre de la nissaga a ocupar el tron imperial. Les reformes fiscals d'Isaac, tot i que eren imprescindibles, suscitaren l'oposició de les elits, que aprofitaren una greu malaltia seva per pressionar-lo i forçar-lo a abdicar. Arribat el moment, la corona no anà a parar al seu germà, sinó a [[:w:Constantí X Ducas|Constantí X Ducas]]. Anna, que ja es veia emperadriu, se sentí profundament traïda per la família Ducas i es passà vint-i-dos anys conspirant per vestir els seus fills de porpra, tal com explica la seva neta en el llibre II de l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que plorava la mort recent del seu primogènit, Manuel, un home que havia fet grans i admirables gestes en nom de l'Imperi Romà.&lt;ref name=Manuel group=nota&gt;[[:w:Manuel Comnè (curopalata)|Manuel]], el germà més gran d'Aleix, fou un destacat militar i aristòcrata. De ben jove li foren concedides les dignitats civils de [[:w:Protopròedre|protopròedre]] i [[:w:Curopalata|curopalata]], així com el grau militar de [[:w:Protostràtor|protostràtor]], però la seva ascensió fulgurant es veié truncada per la seva inesperada mort d'una infecció d'oïda quan encara no tenia ni trenta anys.&lt;/ref&gt; A fi que tingués algun consol i que no hagués d'enviar un altre fill a la guerra quan encara ni tan sols no sabia on havia d'enterrar el fill gran, cosa que li hauria provocat una terrible paüra que ell també patís una desgràcia i ella no sabés ni on havia caigut mort, l'emperador manà a Aleix que tornés amb la seva mare. Així doncs, aquella vegada li fou denegada la possibilitat d'acompanyar els que marxaven en campanya, però el futur encara li reservava mantes oportunitats de fer proeses. Efectivament, durant el regnat de l'emperador Miquel Ducas,&lt;ref name=Miquel_VII_Ducas group=nota&gt;[[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]] (r. 1071-1078), conegut amb el sobrenom de «Parapinaces» (‘menys un quart’) per la seva devaluació de la moneda romana. Fou un emperador dèbil i incompetent que donà als turcs una excusa per continuar penetrant a Anatòlia en negar-se a complir els acords entre [[:w:Alp Arslan|Alp Arslan]], el vencedor de Mantziciert, i Romà IV. Malgrat que la seva infame reputació és, fins a cert punt, merescuda, val a dir que fou poc més que un titella en mans de cortesans i familiars, sobretot el seu oncle, el cèsar [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], i el seu ministre en cap, [[:w:Niceforitzes|Niceforitzes]]. Gens interessat a governar, se sentí alleujat quan [[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] el feu abdicar.&lt;/ref&gt; després del derrocament de Diògenes, mostrà la seva vàlua en el conflicte amb Urseli.&lt;ref name=Urseli group=nota&gt;[[:w:Roussel de Bailleul|Roussel de Bailleul]], un dels molts normands que a la segona meitat del segle xɪ emigraren a la Mediterrània com a soldats de fortuna. Es distingí en la [[:w:Conquesta normanda de la Itàlia meridional|conquesta normanda de la Itàlia meridional]] abans de passar al servei de Constantinoble. Formava part de l'exèrcit de Romà IV en la campanya de Mantziciert, però el basileu el feu anar a prendre [[:w:Cliat|Cliat]] poc abans de la batalla i, per tant, no es veié directament implicat en la catàstrofe. En aquest punt de la cronologia, feia dos anys que havia renegat de l'autoritat imperial i provava de fundar un nou regne al centre-nord d'Anatòlia, igual que els seus compatriotes ho havien fet en altres països.&lt;/ref&gt;

[2] Aquest home era un celta&lt;ref name=Celta group=nota&gt;En realitat, un [[:w:Normands|normand]]. Comnena empra el nom ''celtes'' per referir-se als normands i els [[:w:Francs|francs]] en general.&lt;/ref&gt; que havia prestat servei en l'exèrcit dels romans i, enardit per la seva bona fortuna, havia anat acumulant poder i reunint un exèrcit considerable de compatriotes i gent d'altres contrades fins a esdevenir un tirant formidable. Just quan l'hegemonia dels romans rebia un cop dur rere l'altre i l'auge dels turcs amenaçava d'eclipsar els romans, que reculaven com la sorra que cedeix sota el pes dels peus, fou el moment que elegí per emprendre el seu propi atac contra l'Imperi Romà. L'espurna del seu caràcter tirànic caigué sobre l'esca del deplorable estat de l'imperi i passà a foc i a sang gairebé tots els dominis orientals. De res no serví enviar en contra seu nombrosos generals de provada valentia i experts en l'art de la guerra i les batalles, car ni amb tota la seva experiència no foren capaços de derrotar-lo. Tan aviat prenia la iniciativa i queia sobre els seus enemics com una tempesta com feia causa comuna amb els turcs, i els seus assalts eren tan poderosos que aconseguí capturar molts prohoms i posar les seves falanges en desbandada.

[3] El meu pare, Aleix, era lloctinent sota les ordres del seu germà,&lt;ref name=Isaac group=nota&gt;[[:w:Isaac Comnè (germà d'Aleix I)|Isaac]], un altre germà gran del protagonista.&lt;/ref&gt; que havia estat investit comandant de tots els exèrcits d'Orient i d'Occident. En aquest moment, quan el bàrbar sotmetia els romans a un greu turment amb les seves constants incursions a la velocitat del llamp, el meu admirable pare, Aleix, fou elegit per plantar-li cara i nomenat estrateg autocràtor&lt;ref name=Estrateg group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:estrateg autocràtor|estrateg autocràtor]], que correspon a un comandant en cap amb plena autoritat civil i militar, havia estat ocupat anteriorment per Manuel, el ja esmentat germà gran d'Aleix.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel. Esmerçà en aquesta tasca tota la seva intel·ligència i tota la seva experiència com a general i com a soldat, tot i que tampoc no havia tingut gaire temps per adquirir-ne (gràcies als seus ingents esforços i la gran atenció que prodigava a totes les coses, els més destacats dels romans consideraven que havia assolit el pinacle de l'experiència militar i el veien com el famós romà Emili,&lt;ref name=Emili group=nota&gt;La [[:w:gens Emília|gens Emília]] produí molts soldats de gran renom, però Comnena es refereix probablement a [[:w:Luci Emili Paulus Macedònic|Luci Emili Paulus Macedònic]], que conclogué la [[:w:Tercera Guerra Macedònica|Tercera Guerra Macedònica]] amb una gran victòria sobre els macedonis en la [[:w:Batalla de Pidna|batalla de Pidna]] (168 aC).&lt;/ref&gt; com Escipió i com Hanníbal el cartaginès;&lt;ref name=Escipió_i_Hanníbal group=nota&gt;[[:w:Publi Corneli Escipió Africà|Publi Corneli Escipió]] i [[:w:Hanníbal Barca (247 aC)|Hanníbal Barca]] foren dos dels grans protagonistes —i antagonistes— de la [[:w:Segona Guerra Púnica|Segona Guerra Púnica]] (218-201 aC). El romà fou un dels comandants en cap de la [[w:República Romana|república]] durant el conflicte, en el transcurs del qual el seu germà [[:w:Gneu Corneli Escipió Calvus|Gneu Corneli Escipió]] inaugurà el [[w:Període romà a Catalunya|període romà a Catalunya]] en desembarcar a [[:w:Empúries|Empúries]] al capdavant d'un exèrcit. El celebèrrim general cartaginès esclafà les legions romanes una vegada i una altra, des del [[:w:Batalla del Trèbia (218 aC)|Trèbia]] fins a [[:w:Batalla de Cannes|Cannes]], passant pel [[:w:Batalla del llac Trasimè|llac Trasimè]]. Tanmateix, ni tan sols el seu geni militar no fou suficient per superar l'extrema resiliència —o tossuderia— dels romans, que reaccionaven a cada nova derrota reclutant un nou exèrcit. La desfeta cartaginesa es consumà en la [[w:Batalla de Zama|batalla de Zama]] (202 aC), en la qual Hanníbal fou vençut justament per Publi Corneli Escipió.&lt;/ref&gt; encara era molt jove i li acabava de sortir el primer borrissol, com se sol dir). Feu presoner aquest Urseli, que escometia els romans sense parar, i restablí l'ordre a Orient en pocs dies, puix que era un home a qui li feia falta poc temps per determinar la línia de conducta més adient i encara menys per aplicar-la. El cèsar relata detalladament com reeixí a atrapar Urseli en el segon llibre de la seva història, però jo també narraré aquests fets per la relació que tenen amb la meva.

=== Capítol II ===

[1] El bàrbar Tútac&lt;ref name=Tútuix group=nota&gt;[[:w:Tútuix I|Tútuix I]], fill d'Alp Arslan i posterior governant seljúcida de Damasc (1078-1095), primer com a emir i després com a soldà.&lt;/ref&gt; tot just havia arribat de les profunditats d'Orient amb una gran host per saquejar el territori dels romans. Mentrestant, Urseli era vençut repetidament per l'estratopedarca&lt;ref name=Estratopedarca group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:Estratopedarca|estratopedarca]], una de les denominacions del comandant en cap dels exèrcits, ja havia estat exercit per l'oncle d'Aleix, Isaac Comnè, abans de ser emperador.&lt;/ref&gt; i perdia una fortalesa rere l'altra tot i disposar d'un exèrcit nombrós i equipat generosament amb armes de bona qualitat, car les habilitats del meu pare, Aleix, superaven les seves amb escreix. Així doncs, decidí cercar una escapatòria. Atrapat entre l'espasa i la paret, es reuní amb Tútac, li oferí la seva amistat i l'exhortà a forjar una aliança amb ell.

[2] Tanmateix, la resposta de l'estratopedarca Aleix a aquesta maniobra fou establir vincles encara més estrets amb el bàrbar, congraciant-s'hi amb paraules, obsequis i tota mena de mitjans i argúcies. Era molt més enginyós que un home qualsevol i sempre trobava una sortida, fins i tot en les situacions més complicades. Convençut que el pla més eficaç per assolir el seu objectiu consistia, a grans trets, a oferir la seva amistat a Tútac, li digué: «El vostre soldà&lt;ref name=Màlik-Xah group=nota&gt;[[:w:Màlik-Xah I|Màlik-Xah I]], tercer soldà de l'Imperi Seljúcida, que conduí al seu apogeu polític i territorial. Era un altre fill d'Alp Arslan i, per tant, germà de Tútuix.&lt;/ref&gt; i el meu emperador són amics. Aquest bàrbar, Urseli, ha alçat la mà contra tots dos i ha esdevingut un formidable enemic de l'un i de l'altre, puix que ataca reiteradament el meu emperador i va arrancant bocinets de terra als romans, alhora que arrabassa a Pèrsia possessions que legítimament li corresponen. Ho fa recorrent constantment a l'engany, car ara aprofita l'ombra del vostre poder per anar en contra meu, però més endavant, quan cregui que ha arribat el moment més propici i se senti segur, es tornarà a girar i alçarà la mà contra vós. Ara bé, si voleu fer-me cas, la propera vegada que Urseli acudeixi a vós, empresoneu-lo i envieu-nos-el a canvi de la gran recompensa que us donarem. En traureu tres coses:», prosseguí, «en primer lloc, rebreu una dinerada com no s'ha vist mai; en segon lloc, us guanyareu el favor de l'emperador, que us portarà al cim de la prosperitat; i, en tercer lloc, complaureu en gran manera el vostre soldà amb l'eliminació d'un enemic tan perillós com aquest, que tan aviat ataca els romans com cau sobre els turcs».

[3] Juntament amb aquest missatge, el meu pare, cap de l'exèrcit romà, feu arribar a Tútac una certa quantitat de diners i ostatges il·lustres a l'hora convinguda i així convencé els bàrbars de capturar Urseli. Ben aviat compliren la seva part del tracte i lliuraren el presoner a l'estratopedarca, que era a Amàsia.&lt;ref name=Amàsia group=nota&gt;Avui [[:w:Amasya|Amasya]], a Turquia.&lt;/ref&gt;

[4] Malgrat tot, els diners trigaven a arribar, car el meu pare no disposava de fons propis i l'emperador havia tingut tan poca cura a l'hora d'enviar els seus que no és que anessin a poc a poc, com diu la tragèdia,&lt;ref name=Fragments group=nota&gt;[[:w:Eurípides|{{Versaleta|Eurípides}}]], frag., 979 N.&lt;/ref&gt; sinó que simplement no apareixien enlloc. Mentrestant, els homes de Tútac reclamaven amb insistència la recompensa acordada, tot amenaçant que, si no la rebien, alliberarien el presoner sense més dilació i el deixarien tornar allà on l'havien atrapat, però el meu pare no tenia prou recursos per pagar-los el preu degut. Després de passar-se tota una nit donant-hi voltes, resolgué demanar als ciutadans d'Amàsia que li prestessin els diners que li feien falta.

[5] Conscient que no seria gens fàcil, a trenc d'alba en feu venir tots els habitants, especialment els més rics i influents. Adreçant-se principalment a aquests últims, digué: «Tots esteu assabentats del tracte que aquest bàrbar ha dispensat a totes les ciutats del tema dels Armeníacs&lt;ref name=Armeníacs group=nota&gt;El [[:w:Tema dels Armeníacs|tema dels Armeníacs]], que deu el seu nom als soldats de l'exèrcit romà d'Armènia assentats en aquesta regió, era una de les circumscripcions administratives i militars conegudes com a ''[[:w:Tema (circumscripció administrativa)|temes]]'', creades a mitjans del segle ᴠɪɪ com a part d'una reforma en profunditat de l'organització territorial de l'Imperi Romà en resposta a les invasions dels eslaus i els musulmans. En el marc temporal de l'''Alexíada'', el tema dels Armeníacs abastava el [[:w:Regió del Pont|Pont]] occidental i les valls i muntanyes que hi havia al sud.&lt;/ref&gt; i sabeu quants pobles ha saquejat, quantes persones han patit els seus insuportables abusos i quants diners us ha robat. Però ara, si així ho voleu, ha sorgit l'oportunitat de deslliurar-vos de les seves maldats. Per tant, no podem deixar-lo escapar. Com veieu, hem reeixit a enxampar el bàrbar gràcies a la punya que hi hem posat i, sobretot, la voluntat de Déu. Ara, Tútac, que és qui el té al calabós, ens exigeix una recompensa, però estem escurats, car ens trobem en terres remotes i fa tant de temps que lluitem contra els bàrbars que hem esgotat tots els recursos que teníem. Si l'emperador no fos tan lluny i el bàrbar ens donés més temps, hauria fet portar els diners de la capital, però com ja sabeu, res d'això no és possible, així que ens haureu de fer una bestreta per pagar la recompensa i més tard l'emperador us en retornarà fins a l'última moneda a través de nosaltres».

[6] Quan acabà de pronunciar aquestes paraules, els ciutadans d'Amàsia, a punt de revoltar-se, l'escridassaren i formaren un tumult, esperonats per homes de gran perfídia acostumats a atiar les passions de la multitud. Les tensions no paraven de créixer entre els que volien mantenir Urseli sota clau i animaven la turba a apoderar-se'n i els que feien tot un enrenou (com sol fer la gentalla) per treure Urseli del seu captiveri i retirar-li les cadenes. L'estratopedarca, tot i veure que la gent estava fora de si i que el seu objectiu penjava d'un fil, no s'acovardí, ans, armant-se de valor, feu un gest amb la mà per intentar silenciar la gentada.

[7] Després d'una llarga estona i amb molts esforços, aconseguí posar fi al rebombori i, reprenent el fil, digué: «Em deixa bocabadat, gent d'Amàsia, que no us adoneu de les manipulacions d'aquestes persones que pretenen ensarronar-vos i que, disposades a comprar la seva seguretat amb la vostra sang, us fan mal sense parar. Què en traieu, de la tirania d'Urseli, a part que us matin, us mutilin o us tallin extremitats? Aquestes persones, la causa d'aquestes desgràcies, han conservat les seves fortunes adulant el bàrbar al mateix temps que gaudien de la magnificència de l'emperador fent veure que no havien lliurat la ciutat d'Amàsia i els seus habitants al bàrbar, i tot això ho han fet sense cap mena de consideració pels vostres interessos. És per això que malden per apuntalar el tirà, afalagant-lo per salvar la pell alhora que demanen honors i obsequis a l'emperador. I, si mai la situació canvia, tornaran a mantenir-se'n al marge tot inflamant la ira de l'emperador contra vosaltres. Si voleu fer-me cas, acomiadeu de moment els que us inciten a revoltar-vos, torneu a casa vostra, rumieu això que us he dit i veureu qui us ofereix els millors consells».

=== Capítol III ===
[1] Havent sentit aquestes paraules, canviaren de parer igual que una conquilla tomba sobre un costat diferent en caure i tornaren a casa. De totes maneres, l'estratopedarca, sabedor que el poble és propens a canviar de parer en un tres i no res, especialment sota la influència de persones roïnes, i tement que de nit prenguessin la iniciativa i anessin a buscar Urseli per treure-li les cadenes i posar-lo en llibertat, com que no tenia prou homes per guardar-se d'aquesta eventualitat, ordí un engany digne de Palamedes.&lt;ref name=Palamedes group=nota&gt;[[:w:Palamedes|Palamedes]] era un heroi de la mitologia grega conegut per la seva inventiva i per desbaratar fins i tot els ardits d'[[:w:Odisseu|Odisseu]] per mantenir-se al marge de la [[:w:Guerra de Troia|Guerra de Troia]].&lt;/ref&gt; Feu veure que cegava Urseli: estant el presoner ajagut a terra, el botxí li atansà el ferro mentre Urseli cridava i gemegava com un lleó que rugia. En realitat, era tot una farsa, car el que suposadament era cegat havia rebut instruccions de bramar i vociferar, mentre que el que havia de simular que li treia els ulls havia rebut ordres de mirar-lo amb rancúnia, actuar de manera despietada i, sobretot, fingir que li feia perdre la vista. Així, mentre Urseli era cegat sense ser cegat, el poble aplaudia i la notícia de la seva mutilació corria com una reguera de pólvora.

[2] Aquesta actuació, representada com si fos dalt d'un escenari, convencé tota la gentada, tant els que vivien a la ciutat com els que venien d'altres contrades, d'acudir com un eixam d'abelles a pagar la seva contribució. L'objectiu del pla d'Aleix era precisament que els que es resistien a aportar diners i encara mantenien l'esperança de sostreure Urseli de la custòdia del meu pare veiessin frustrades les seves expectatives, car les seves maquinacions havien quedat sense efecte, i, havent fracassat els seus designis, prenguessin partit per l'estratopedarca per guanyar-se la seva amistat i estalviar-se la fúria de l'emperador. L'admirable general tenia Urseli en el seu poder, tancat en una gàbia com si fos un lleó i amb els ulls encara embenats com a símbol de la seva suposada pèrdua de la vista.

[3] Així i tot, encara no es donava per satisfet amb aquesta fita ni tenia cap intenció de negligir la resta de la seva missió, com si ja hagués assolit prou glòria, ans reprengué i tornà a situar sota l'autoritat de l'imperi moltes altres ciutats i fortaleses que havien sofert l'opressió d'Urseli. Tot seguit, agafà les regnes del seu cavall i es dirigí cap a la reina de les ciutats. De camí, feu una breu pausa per descansar amb el seu exèrcit a la ciutat del seu avi,&lt;ref name=Kastamonu group=nota&gt;[[:w:Castamó|Castamó]], feu ancestral dels Comnens a Paflagònia, el nom del qual deriva justament de Κάστρα Κομνηνών, o ‘Castells dels Comnens’.&lt;/ref&gt; on feu una gesta comparable al rescat d'Alcestis, la muller d'Admet, per Hèracles.&lt;ref name=Alcestis group=nota&gt;En ''[[:w:Alcestis (Eurípides)|Alcestis]]'', drama d'Eurípides traduït al català per [[:w:Josep Alsina i Clota|Josep Alsina]], la [[:w:Alcestis|reina epònima]] se sacrifica per salvar la vida del seu marit, Admet, que havia ofès Àrtemis. El famós Hèracles, afligit per les expressions de dol a la cort d'Admet, va a encarar-se amb la Mort i retorna Alcestis al món dels vius.&lt;/ref&gt;

[4] Quan Docià,&lt;ref name=Docià group=nota&gt;[[:w:Teodor Docià|Teodor Docià]], probablement la mateixa persona que el «Teodor Comnè» que consta com a [[:w:Dux bellorum|dux]] de Paflagònia cap a la mateixa època.&lt;/ref&gt; nebot de l'anterior emperador Isaac Comnè i cosí d'Aleix, un home il·lustre tant pel seu llinatge com per les seves accions, veié que Urseli tenia aspecte d'haver estat cegat i que el conduïen agafat de la mà, deixà anar un profund gemec i, vessant llàgrimes pel seu calvari, es planyé de la crueltat del general. Enutjat, el criticava per haver-li tret els ulls a un home tan noble, un autèntic heroi que hauria d'haver restat impune. Aleix li respongué: «Ben aviat, estimat, coneixeràs les raons per les quals ha estat cegat». Poc després, se l'endugué juntament amb Urseli a una sala, on destapà la cara del presoner i deixà al descobert els seus ulls, que lluïen amb foc a la mirada. Docià quedà bocabadat, mut d'admiració i sense saber com actuar davant d'un miracle d'aquesta magnitud. Es fregà reiteradament els ulls per assegurar-se que no fos un somni, un encanteri o un nou artifici d'aquesta mena. Quan s'apercebí de la misericòrdia amb la qual el seu cosí havia tractat aquest home i l'astúcia amb la qual havia procedit, esclatà d'alegria i, amb el seu astorament mudat en joia, l'abraçà i li besà la cara una vegada i una altra. L'emperador Miquel, el seu seguici i tota la resta experimentaren els mateixos sentiments.

=== Capítol IV ===

[1] Seguidament, el nou emperador, Nicèfor, li encomanà una altra missió, aquesta vegada contra Nicèfor Brienni,&lt;ref name=Nicèfor_Brienni_el_Vell group=nota&gt;[[:w:Nicèfor Brienni el Vell|Nicèfor Brienni el Vell]], un dels generals més destacats de l'imperi, que havia menat l'ala esquerra de l'exèrcit a Mantziciert. Crític amb la tebior de la reacció de Miquel VII a la irrupció dels turcs i la corrupció dels seus ministres, es declarà en rebel·lió quan descobrí que el ministre en cap havia decidit el seu assassinat. Cometé el greu error de permetre que les seves tropes, integrades en gran part per estrangers, arrasessin els suburbis de Constantinoble, acció que refermà l'oposició de la capital a la seva causa. Mentre consolidava el seu control sobre Tràcia, el nou emperador, Nicèfor III, li oferí la dignitat de cèsar a canvi d'abaixar les armes, però les negociacions no arribaren a bon port i Nicèfor III no tingué més remei que enviar Aleix Comnè a esclafar la rebel·lió. És en aquest moment que Brienni entra en escena en l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que havia sumit tot Occident en una profunda crisi després de posar-se la diadema i proclamar-se emperador romà. L'emperador Miquel Ducas tot just havia estat deposat i havia canviat la corona i la diadema pel vestit talar i l'humeral propis d'un alt sacerdot quan Botaniates assumí el tron, es casà amb l'emperadriu Maria,&lt;ref name=Maria_d'Alània group=nota&gt;La princesa georgiana [[:w:Maria d'Alània|Maria d'Alània]], fins poc abans emperadriu consort de Miquel VII.&lt;/ref&gt; com explicaré detalladament, i es feu càrrec dels afers de l'imperi.

[2] Nicèfor Brienni, que havia estat nomenat dux de Dirràquion&lt;ref name=Durrës group=nota&gt;L'actual [[:w:Durrës|Durrës]], a Albània.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel i ja maquinava per emparar-se del poder fins i tot abans de l'ascens al tron de l'emperador Nicèfor, havia tramat una revolta contra Miquel. Seria redundant contar els seus greuges i la seva manera de procedir en aquesta obra, car la història del cèsar ja recull els motius de la rebel·lió. De totes maneres, sí que convé exposar breument com feu servir la ciutat de Dirràquion com a base per sotmetre els territoris occidentals al seu domini i com fou capturat. Remetem al cèsar tothom que vulgui conèixer els detalls d'aquests fets.

[3] Aquest home, un guerrer consumat que descendia d'un dels llinatges més il·lustres, destacava per la seva grandària, la seva cara formosa, el seu enteniment, que era superior al dels seus contemporanis, i la força dels seus braços, qualitats que el feien mereixedor d'exercir l'imperi. Tal era la seva capacitat de persuasió i d'obtenir l'adhesió de les persones tan bon punt les veia i hi entaulava una conversa per primera vegada que tothom, tant els soldats com els civils, estigué d'acord a elevar-lo al primer rang i proclamar-lo digne de governar a Orient i Occident. Quan arribava a una ciutat, era rebut amb les mans alçades en senyal de súplica i, quan marxava cap a la següent, ho feia aclamat per les masses. A més d'inquietar Botaniates, les notícies d'aquests fets agitaren l'exèrcit que li era lleial i escamparen un sentiment d'impotència arreu de l'imperi.

[4] Així doncs, es prengué la decisió d'enviar contra Brienni el meu pare, Aleix Comnè, que acabava de ser nomenat domèstic de les escoles,&lt;ref name=Domèstic group=nota&gt;Els [[:w:Domèstic de les escoles|domèstics de les escoles]], oficialment subordinats a l'estrateg del tema dels Anatòlics, eren en realitat els comandants suprems de l'exèrcit romà. N'hi havia dos: el domèstic de les escoles d'Occident (Europa) i el domèstic de les escoles d'Orient (Àsia). Tal com apunta una nota anterior, el pare d'Aleix ja havia ocupat aquest càrrec durant el regnat del seu germà Isaac.&lt;/ref&gt; al capdavant de les forces disponibles. L'Imperi Romà es trobava en les seves hores més baixes. Els exèrcits d'Orient estaven dispersats en totes direccions a causa de l'expansió dels turcs, que s'havien fet amos i senyors de gairebé totes les terres situades entre el Pont Euxí i l'Hel·lespont, els mars Egeu i de Síria, [i] el Psaros&lt;ref name=Psaros group=nota&gt;Riu de Cilícia que avui en dia es coneix com a [[:w:Riu Seyhan|Seyhan]].&lt;/ref&gt; i els altres rius, especialment els que flueixen per Pamfília i Cilícia i acaben desembocant en el mar d'Egipte. Aquest era l'estat dels exèrcits d'Orient. Mentrestant, a Occident, Brienni havia sumat tantes legions a la seva causa que a l'Imperi Romà ja tan sols li quedava un exèrcit molt minvat i inadequat. Els que es mantenien fidels eren uns quants immortals&lt;ref name=Immortals group=nota&gt;Els [[:w:Immortals (Imperi Romà d'Orient)|immortals]] eren un regiment d'elit format pel ministre en cap de Miquel VII reprenent el nom i el concepte d'un [[:w:Tagma (unitat militar)|tagma]] ideat per [[:w:Joan I Tsimiscés|Joan I Tsimiscés]] un segle abans, inspirat en els temuts [[:w:Immortals|immortals]] perses de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; que feia poc que havien empunyat l'espasa i la llança per primera vegada, alguns soldats de Coma&lt;ref name=Coma group=nota&gt;[[:w:Coma (plaça forta)|Coma]], post avançat dels romans a les portes de l'Anatòlia central.&lt;/ref&gt; i un regiment de celtes que havia perdut la major part del seu efectiu. Aquestes foren les tropes que li assignaren al meu pare. Tot cridant els aliats turcs a les armes, els funcionaris de l'emperador li manaren que marxés a combatre Brienni, confiant no tant en les capacitats de la host que dirigia com en la seva intel·ligència i el seu geni militar.

[5] Tanmateix, en assabentar-se que l'enemic avançava a marxes forçades, sortí de la reina de les ciutats amb els seus homes degudament armats, sense esperar que arribessin els aliats, i establí un campament sense fossats ni palissada prop del riu Halmir,&lt;ref name=Halmir group=nota&gt;Presumiblement el Kalivri Dere.&lt;/ref&gt; a Tràcia. Sabedor que Brienni estava atendat a les planes del Cedocte,&lt;ref name=Cedocte group=nota&gt;La zona del [[:w:Cedocte|Cedocte]] era anomenada així per un aqüeducte (''aquaeductus'') que hi havia hagut des de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; deixà una distància considerable entre el seu exèrcit i l'altre. No es podia plantar directament davant de Brienni, car no volia revelar-li ni l'estat ni les dimensions del seu exèrcit. Conscient que estava a punt de llançar pocs homes contra molts i soldats acabats de reclutar contra veterans, el seu pla no era intentar una ofensiva audaciosa, sinó sostreure-li la victòria a l'enemic per sorpresa.

=== Capítol V ===

[1] Ara que el meu relat ha contraposat aquests dos homes tan valerosos, Brienni i el meu pare, Aleix Comnè (igualats tant en coratge com en experiència), val la pena aturar-nos a examinar les seves línies i formacions de batalla per així entendre millor el transcurs de la contesa. Tots dos eren homes formosos, nobles i de força i experiència comparables, fins a tal punt que, si els haguessin pesat en una balança, hauria quedat equilibrada; però cal intentar comprendre com la fortuna l'acabà inclinant cap a una banda. Brienni, a més de comptar amb les seves forces i la seva experiència, havia desplegat les seves tropes en una formació més ordenada. Aleix, en canvi, havia dipositat les seves minses esperances en el seu exèrcit, però tenia a favor seu el poder de la seva perspicàcia i la seva visió estratègica.

[2] Ara que cadascun sabia on era l'altre i havia arribat l'hora del combat, Brienni, informat que Aleix Comnè li barrava el pas i havia acampat prop de Calàbrie,&lt;ref name=Calàbrie group=nota&gt;[[:w:Calàbrie|Calàbrie]], població del rerepaís de [[:w:Selímbria|Selímbria]], al nord-oest de la ciutat.&lt;/ref&gt; feu formar les tropes i emprengué l'atac. Després d'arranjar l'exèrcit en una ala dreta i una ala esquerra, conferí al seu germà Joan&lt;ref name=Joan_Brienni group=nota&gt;[[:w:Joan Brienni|Joan Brienni]] era el domèstic de les escoles del seu germà i, per tant, l'homòleg d'Aleix al bàndol revoltat.&lt;/ref&gt; el comandament del costat dret, compost de cinc mil homes i integrat per italians, soldats que havien prestat servei sota el famós Maniaces,&lt;ref name=Maniaces group=nota&gt;[[:w:Jordi Maniaces|Jordi Maniaces]], un dels generals romans més imponents d'aquest període, tant pel seu físic gegantí com per les seves habilitats, havia governat diverses localitats a la frontera amb els àrabs. Cap al 1037 fou transferit a l'altre extrem de l'imperi, on reconquerí la part oriental de Sicília. Tanmateix, es rebel·là contra l'emperador [[w:Constantí IX Monòmac|Constantí IX Monòmac]]. Els seus homes venceren l'exèrcit legitimista prop de Tessalònica, però la mort de Maniaces en els últims compassos de la batalla significà la fi de la seva revolta.&lt;/ref&gt; cavallers de Tessàlia i una esquadra de la Companyia&lt;ref name=Companyia group=nota&gt;La composició de la [[:w:Companyia (exèrcit romà d'Orient)|Companyia]], un cos de guàrdia imperial, anà evolucionant amb el pas del temps. A finals del segle xɪ, es constituïa de joves nobles.&lt;/ref&gt; d'orígens gens vulgars. L'ala esquerra tenia Catacaló Tarcaniota al capdavant d'uns tres mil macedonis i tracis armats fins a les dents. El mateix Brienni dirigia el centre de la falange, compost de macedonis, tracis i la flor i nata de tota la noblesa. Tots anaven a cavall sobre corsers tessalis, radiants amb els seus cosselets de ferro i els elms que duien al cap, i quan els cavalls posaven les orelles dretes i els escuts picaven els uns contra els altres, els soldats i els seus elms projectaven una llum fulgurant que causava terror. Brienni, circulant entre els seus homes amb l'aire d'un Ares o un gegant que superava tots els altres per un cúbit de les espatlles cap amunt, intimidava i esfereïa tothom que el veia. Així mateix, havia apostat els seus aliats escites,&lt;ref name=Escites group=nota&gt;Comnena reaprofita un etnònim antic per referir-se a un poble que no té gaire cosa a veure amb l'original. En aquest cas, els «escites» eren els [[:w:Petxenegs|petxenegs]], nòmades de les estepes que tan aviat oferien els seus serveis militars als romans com depredaven les seves terres.&lt;/ref&gt; armats a la manera dels bàrbars, a uns dos estadis&lt;ref name=Estadi group=nota&gt;En l'edat mitjana, l'[[:w:Estadi (mesura)|estadi]], una unitat de mesura heretada de l'antiga Grècia, representava una longitud d'una mica menys de 180 metres.&lt;/ref&gt; de distància amb ordres d'esperar fins que albiressin l'adversari i sonés la trompeta que donava el senyal d'atac per arremetre contra la rereguarda enemiga amb una pluja intensa i constant de fletxes, moment en el qual la resta de l'exèrcit, format en línies compactes, se sumaria a l'ofensiva amb totes les seves forces.

[3] Fou així com arrenglerà els seus soldats. Per la seva banda, el meu pare, Aleix Comnè, havent estudiat el relleu, emboscà part del seu exèrcit en un barranc i en disposà la resta cara a cara amb les tropes de Brienni. Una vegada ordenades la part amagada i la part visible en les seves respectives posicions, enardí els seus homes un per un, animant-los a donar prova del seu valor, i manà al destacament que havia deixat a l'aguait que carregués contra l'ala dreta de l'enemic sobtadament i impetuosa tan bon punt es trobés darrere seu. Reservant-se el comandament dels anomenats immortals i alguns celtes per a si mateix, posà els soldats de Coma i els turcs sota l'autoritat de Catacaló,&lt;ref name=Catacaló group=nota&gt;[[:w:Constantí Euforbè Catacaló|Constantí Euforbè Catacaló]].&lt;/ref&gt; amb la missió de seguir de prop els moviments dels escites i repel·lir-ne les envestides.

[4] Aquest era l'estat de les coses. Quan l'exèrcit conduït per Brienni arribà al barranc i el meu pare donà el senyal d'atac, les tropes ocultes s'abalançaren entre crits i alarits sobre els adversaris, que quedaren esbalaïts per aquest assalt tan inesperat, i els feren recular escometent i matant cadascun el primer que trobava. No obstant això, Joan Brienni, germà del general, pensant en la seva impetuosa defensa&lt;ref name=Impetuosa group=nota&gt;Gir de frase recurrent en la ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' (per exemple, en el cant VI, vers 112) i evocat igualment en l{{'}}''[[:w:Odissea|Odissea]]'' IV, 527.&lt;/ref&gt; i la seva valentia, feu girar el seu cavall amb el fre i, abatent d'un sol cop l'immortal que el perseguia, aturà la desbandada, recompongué la falange i rebaté els enemics. Aquesta vegada foren els immortals els que giraren cua i començaren a fugir sense ordre ni concert, massacrats pels soldats que els encalçaven.

[5] En aquell moment, el meu pare es llançà al mig dels enemics i, lluitant amb bravura, aconseguí desbaratar la formació del regiment contra el qual combatia, envestint i segant-li la vida a tothom que se li posava al davant, batallant vigorosament amb l'esperança que alguns dels seus soldats el seguissin per auxiliar-lo. En veure que la seva falange s'havia trencat i que els seus components fugien en totes direccions, en reuní els més intrèpids (sis en total) i els anuncià que desembeinarien les espases i, quan estiguessin prop de Brienni, carregarien contra ell sense titubejar i, si la sort així ho disposava, moririen al seu costat. Tanmateix, un tal Teodot, un guerrer que havia servit el meu pare des que era petit, feu el possible per dissuadir-lo d'aquest propòsit, al·legant que era una autèntica temeritat. Així doncs, Aleix canvià de parer i decidí retirar-se a poca distància de l'exèrcit de Brienni per cercar els homes que conegués entre els que s'havien dispersat, reorganitzar-los i tornar a emprendre l'acció des del principi.

[6] El meu pare encara no havia tingut ocasió d'apartar-se discretament quan els escites es precipitaren sobre Catacaló i els seus soldats de Coma enmig d'una gran cridòria. Una vegada els hagueren derrotat i dispersat amb facilitat, es lliuraren al pillatge i se n'anaren cadascun per la seva banda. Els escites són així per naturalesa: com que no s'esperen fins que el contrincant hagi cedit del tot i la batalla estigui inclinada definitivament a favor seu abans de començar a saquejar, acaben deixant escapar la victòria. Mentrestant, els servidors que formaven la rereguarda de l'exèrcit de Brienni, temorosos que els escites els fessin mal, havien anat avançant fins a situar-se entre els seus propis guerrers. Com més gent fugia dels escites, més creixia la confusió en la host de Brienni, fins a tal punt que els seus estendards es barrejaren entre si.

[7] Estant així les coses, el meu pare, Aleix, que com ja hem dit estava aïllat entre les files enemigues, apercebí un palafrener que menava un dels cavalls imperials de Brienni, engalanat amb un mantell porpra i frontals daurats, així com els portadors de les espases de doble tall que habitualment escorten l'emperador, que corrien a prop seu. En veure-ho, es cobrí la cara amb la visera que li penjava de la vora de l'elm i, llançant-se amb furor contra aquests homes juntament amb els sis soldats que hem esmentat abans, feu caure el palafrener, li arrabassà el cavall imperial, prengué les espases de doble tall i s'escapolí. Ja fora de perill, despatxà el cavall adornat amb frontals daurats ensems amb les espases de doble tall, que tradicionalment es porten a banda i banda de la figura imperial, amb un herald de veu ressonant, a qui li manà recórrer tot l'exèrcit cridant als quatre vents que Brienni havia caigut en combat.

[8] Aquest estratagema serví per reagrupar els soldats del meu pare, el gran domèstic de les escoles, que havien quedat escampats per tot arreu i per infondre a molts d'altres la fortitud d'esperit que necessitaven per continuar lluitant. Clavats on es trobava cadascun en aquell instant, miraven enrere i no se sabien avenir d'allò que presenciaven. Era un espectacle insòlit: els seus cavalls mantenien el cap apuntant cap endavant, mentre que ells mateixos giraven la cara en sentit contrari sense avançar ni voler tibar les regnes cap enrere, car estaven perplexos i desconcertats per allò que acabava de passar.

[9] Desentenent-se de la persecució, els escites es disposaven a tornar a casa i vagaven per aquell indret, lluny dels dos exèrcits, amb el botí que havien arreplegat. L'anunci que Brienni havia estat capturat i abatut feu renéixer el coratge en el cor d'aquells que fins aleshores s'havien comportat com covards i fugitius. La veracitat de la notícia semblava confirmada per l'exhibició del cavall abillat amb les insígnies imperials i el fet que les espases de doble tall que havien de protegir Brienni ara estaven en possessió del seu contrincant.

=== Capítol VI ===
[1] La fortuna també influí en el desenllaç de l'enfrontament. Un destacament d'aliats turcs arribà a l'altura del domèstic de les escoles, Aleix. Veient que el meu pare havia redreçat el curs de la batalla, li preguntaren on era l'enemic i el seguiren fins a un turó, on els ensenyà amb un gest de la mà l'exèrcit contrari, que observaren com si fossin dalt d'una talaia. Els contrincants estaven confosos i encara no havien reconstruït les seves línies, convençuts que ja tenien la victòria al sac i que estaven fora de tot perill. El principal motiu d'aquest excés de confiança és que els francs que anaven amb el meu pare s'havien passat al bàndol de Brienni després de la desbandada anterior. Quan els francs baixaren dels cavalls i li oferiren la mà dreta, com acostumen a fer al seu país en senyal de vassallatge, acudiren homes de totes bandes a guaitar allò que passava. Les trompetes esbombaren per tot l'exèrcit que els francs havien abandonat el seu comandant en cap, Aleix, per unir-se a Brienni.

[2] Aprofitant la confusió que regnava en les files enemigues, el meu pare i els turcs que se li acabaven d'ajuntar dividiren les seves forces en tres parts, dues de les quals reberen ordres de mantenir-se emboscades allà mateix mentre la tercera assaltava els adversaris. Fou el meu pare, Aleix, qui concebé tot aquest pla de combat.

[3] Els turcs no avançaven en falanges ordenades, ans al contrari, atacaven separadament en grups que maniobraven a una certa distància els uns dels altres. Cada escamot arremetia a cavall contra els enemics i els turmentava amb una intensa pluja de fletxes. Els acompanyava la persona que havia ideat tota aquesta estratègia, el meu pare, Aleix, amb tots els soldats que havia pogut reunir dels que abans s'havien dispersat. Aleshores, un dels immortals que anaven amb Aleix, un home atrevit i impetuós, se separà dels altres i anà directament contra Brienni a galop tirat. L'envestí de manera furibunda per clavar-li la llança al pit, però abans que pogués enfonsar-la-hi, Brienni desembeinà amb tremp la seva espasa, partí la llança d'un sol cop i seguidament despatxà el seu atacant picant-lo a la clavícula amb tanta força que li tallà el brac sencer amb l'armadura i tot.

[4] Els turcs venien en onades i crivellaven l'exèrcit enemic amb un espès núvol de fletxes. Tot i que aquesta ofensiva sobtada els havia deixat estupefactes, els homes de Brienni s'havien reagrupat, havien reformat les línies i continuaven encaixant la ferocitat de la batalla, esperonant-se mútuament a lluitar amb homenia. Els turcs i el meu pare entaularen el combat amb els adversaris durant un breu moment abans de retirar-se ordenadament una mica més enllà com un ardit per conduir els enemics al parany que els esperava. En arribar al punt de la primera emboscada, donaren la volta i es plantaren cara a cara amb els contrincants. Quan feren el senyal convingut, els emboscats sortiren immediatament de totes bandes, caigueren sobre els homes de Brienni com un eixam de vespes, els atordiren amb crits i alarits i els taparen la vista amb un torrent incessant de projectils.

[5] L'exèrcit de Brienni estava al límit, puix que tots els seus soldats i cavalls estaven ferits, així que l'estendard fou inclinat per donar l'ordre de retirada i els seus homes giraren l'esquena a l'adversari. Malgrat la fatiga del combat, Brienni encara feia prova de valentia i generositat en l'esforç, movent-se d'una banda a l'altra per atupar els seus perseguidors alhora que organitzava una retirada ordenada i honrosa. Al costat del general pugnaven el seu germà i el seu fill, que es defensaven de manera tan heroica que els seus enemics en quedaren meravellats.

[6] Com que el seu cavall, moribund de tant galopar, ja defallia i no tenia forces ni per fugir ni per carregar, Brienni, retenint-lo amb la brida com si fos un atleta, es plantà ben ferm i desafià dos turcs valerosos. Un d'ells l'escometé amb la llança, però no fou capaç d'assestar-li l'estocada definitiva abans que el braç dret de Brienni el colpís amb encara més ferocitat i li tallés la mà, que rodolà per terra sense deixar anar la llança. L'altre saltà del seu propi cavall com una pantera i s'aferrà al flanc del de Brienni, maldant per enfilar-se-li a l'esquena mentre Brienni es regirava com un animal per intentar occir-lo amb l'espasa. La seva insistència no trobà recompensa, car el turc que tenia a l'esquena anava esquivant cada cop que li donava. Arribat a aquest punt, amb la mà dreta cansada de buscar constantment el seu objectiu sense encertar-lo, l'atleta es rendí als seus enemics. L'agafaren i, cofois d'haver-se cobert de glòria, el portaren davant d'Aleix Comnè, que era prop de l'indret on havien capturat Brienni, arranjant les seves pròpies línies i les dels bàrbars i abrivant-les per al combat.

[7] La captura del presoner, que inspirava el mateix terror en captivitat que en el furor de la batalla, fou anunciada per un herald abans de la seva arribada davant del general. Tenint Brienni com a premi de la llança, Aleix Comnè l'envià a l'emperador Botaniates sense tocar-li els ulls, puix que no era procliu a acarnissar-se amb els enemics captius, ans considerava que el sol fet de ser presoner de guerra ja era prou càstig. Així doncs, tractà Brienni amb gran magnanimitat, amabilitat i generositat.

[8] Després de la seva captura, feren junts un bon tros de camí i, quan arribaren al lloc anomenat […], esperant poder consolar el seu captiu, li digué: «Baixem del cavall i asseguem-nos a reposar una estona». Tanmateix, persuadit que la seva vida corria perill, Brienni es comportava com un foll i no necessitava ni un instant de respir: com ha de descansar un home que es dona per mort? Així i tot, obeí la voluntat del general sense tardar, car si un esclau ja fa cas de tot allò que li manen, un presoner de guerra encara més.

[9] Dit i fet, els capitostos descavalcaren. Aleix s'ajagué de seguida sobre l'herba verda com si fos un llit de fullatge, mentre que Brienni reposà el cap sobre les arrels d'un roure d'alta capçada.&lt;ref name=Roure group=nota&gt;És una referència a la ''Ilíada'', XIV, 398, on el mot grec δρυσὶν se sol traduir per ‘alzina’. Ara bé, com que no hi ha cap espècie d'alzina que sigui natural de Tràcia, he optat per ‘roure’, una altra traducció possible.&lt;/ref&gt; El meu pare s'adormí, però l'altre no es deixava endur per la dolça son, com l'anomena la melosa poesia,&lt;ref name=Son group=nota&gt;[[:w:Homer|{{Versaleta|Homer}}]], ''Ilíada'', II, 2.&lt;/ref&gt; sinó que alçà la vista i veié l'espasa que penjava de les branques. Com que no hi havia ningú al voltant seu, notant que se li dissipava el desconsol, concebí un pla agosarat per matar el meu pare. Hauria trigat ben poc a passar de la idea a l'acte si no fos per una força divina que davallà del cel i li ho impedí, tot apaivagant la ira que el consumia i obligant-lo a mirar el meu pare amb bons ulls. Jo mateixa sentí el meu pare contar aquests fets mantes vegades. Qui així ho vulgui en pot treure la conclusió que Déu guardava Comnè com un objecte preuat i li reservava una sort més brillant: l'exercici de la sobirania sobre els romans.&lt;ref name=Reconciliació group=nota&gt;L'estimat marit de l'autora, el cèsar Nicèfor, no era altre que el fill o, més probablement, el net d'aquest Nicèfor Brienni. Així doncs, aquest passatge, en el qual la set de venjança deixa pas a la benevolència, presagia la reconciliació definitiva entre les famílies Brienni i Comnè, encarnada pel matrimoni d'Anna Comnena i Nicèfor Brienni el Jove.&lt;/ref&gt; Si Brienni sofrí alguna desgràcia a partir d'aquest moment, en foren responsables certs cortesans de l'emperador.&lt;ref name=Sort group=nota&gt;Brienni seria cegat poc després per ordre de Nicèfor III.&lt;/ref&gt; El meu pare no en tenia cap culpa.

=== Capítol VII ===
[1] Així arribà a la seva fi l'alçament de Brienni, però el gran domèstic Aleix encara no podia descansar, ans al contrari, havia d'anar de combat en combat. El bàrbar Boril, que gaudia de la màxima confiança de Botaniates, sortí de la ciutat a rebre el meu pare, el gran domèstic, i una vegada tingué Brienni a les seves mans li feu allò que li feu. Així mateix, li comunicà al meu pare les ordres de l'emperador, que li havia encomanat marxar contra Basilaci, que s'havia posat la diadema imperial i, igual que Brienni un temps abans, havia conduït Occident a un estat d'insurrecció. Aquest Basilaci era un dels homes més admirats per la seva valentia, fortitud d'esperit, audàcia i força; el seu ànim tirànic l'havia empès a anar acumulant càrrecs i títols dels més prestigiosos, maquinant intrigues per obtenir-ne alguns i usurpant-ne d'altres. Una vegada sufocada la rebel·lió de Brienni, aquest home es convertí en el seu successor, en certa manera, en el sentit que fou el següent a revoltar-se.&lt;ref name=Basilaci group=nota&gt;A més de ser el successor de Brienni en sentit figurat, [[:w:Nicèfor Basilaces|Nicèfor Basilaces]] (o Basilaci) ho era en sentit literal com a dux de Dirràquion. Militar d'orígens armenis o paflagonis, el 1071 havia caigut presoner en el daltabaix de Mantziciert, on portava tropes armènies i sirianes, abans de retrobar la llibertat en virtut dels acords de pau posteriors.&lt;/ref&gt;

[2] Partint d'Epidamne&lt;ref name=Epidamne group=nota&gt;Comnena es permet una floritura per referir-se a Dirràquion, ja esmentada al capítol IV d'aquest mateix llibre, pel seu nom original, arraconat en benefici de ''Dirràquion''/''Dirràquium'' des de la conquesta romana del segle ɪɪɪ aC.&lt;/ref&gt; (capital d'Il·líria), havia arribat a la ciutat dels tessalis&lt;ref name=Tessalònica group=nota&gt;[[:w:Tessalònica|Tessalònica]].&lt;/ref&gt; després de sotmetre tota la regió i elegir-se i proclamar-se emperador amb l'exèrcit errant de Brienni seguint-lo a tot arreu. Era un home admirat per la seva grandària, la potència dels seus braços i la severitat de la seva cara, qualitats especialment apreciades per la classe rústica dels soldats, que no es fixen ni en l'ànima ni en les virtuts, sinó que es deixen impressionar per atributs físics com el coratge, la força, la velocitat i la corpulència i consideren que fan una persona digna de la porpra i la diadema. Basilaci tenia totes aquestes qualitats, que juntament amb els seus orígens gens vulgars i un esperit intrèpid i indomable li donaven un incontestable aire imperial. La seva veu ressonava com un tro i podia aterrir un exèrcit sencer, mentre que els seus crits glaçaven l'ànima. A més a més, tenia una eloqüència incomparable, tant quan arengava els seus soldats en combat com quan intimidava els enemics per posar-los en desbandada. Explotant aquests avantatges i reunint un exèrcit imbatible al seu voltant, sortí en campanya i, com ja hem dit, es feu seva la ciutat dels tessalis.

[3] La reacció del meu pare, Aleix Comnè, fou armar-se de valor i fer ús de tota la seva perícia militar per preparar el combat amb el seu contrincant com si fos una brega amb l'enorme Tifó&lt;ref name=Tifó group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Tifó (mitologia)|Tifó]] era un monstre de mida descomunal, meitat home i meitat fera, que arribà a posar el mateix [[:w:Zeus|Zeus]] entre l'espasa i la paret —o, més ben dit, entre l'''[[:w:Harpe|harpe]]'' i la paret.&lt;/ref&gt; o un hecatonquir.&lt;ref name=Hecatonquirs group=nota&gt;Els [[:w:Hecatonquirs|hecatonquirs]] eren tres gegants de cent braços i cinquanta caps que ajudaren els [[:w:Olímpics|Olímpics]] en la [[:w:Titanomàquia|Titanomàquia]].&lt;/ref&gt; Encara no havia tingut temps d'espolsar-se el cos ni de rentar-se la sang de les mans i l'espasa després de l'esforç anterior i ja avançava, ple de fúria, com un lleó adust contra Basilaci, un senglar de llargs ullals. Així doncs, es dirigí cap al riu Bardàrion,&lt;ref name=Vardar group=nota&gt;El [[:w:Vardar|Vardar]], riu principal de Macedònia del Nord i un dels més importants de Grècia.&lt;/ref&gt; com el coneixen en aquelles contrades. Aquest riu baixa de les muntanyes properes a Mísia&lt;ref name=Mísia group=nota&gt;No es refereix a la [[:w:Mísia (regió)|Mísia]] del nord-oest d'Anatòlia, sinó a la regió balcànica anomenada [[:w:Mèsia|Mèsia]] en temps antics.&lt;/ref&gt; i desguassa en el nostre mar del sud després de travessar una munió de llocs i dividir la comarca de Berea&lt;ref name=Berea group=nota&gt;[[:w:Berea de Macedònia|Berea]], actualment coneguda com a [[:w:Véria|Véria]].&lt;/ref&gt; i Tessalònica en una part occidental i una d'oriental. A tots els grans rius els passa una cosa semblant: una vegada l'acumulació dels sediments que porten assoleix un nivell considerable, abandonen el llit que han tingut fins ara, comencen a fluir per terres més baixes i omplen el seu nou curs de corrents cabalosos, tot deixant el llit antic sec i eixut.

[4] Després de donar un cop d'ull al terreny que els separava, el refí general Aleix plantà el seu campament entre el llit antic i el nou. No hi havia més de dos o tres estadis entre els dos, i el meu pare considerava que el nou li serviria de baluard i l'antic de trinxera natural. Seguidament, feu circular entre els seus homes l'ordre de passar-se el dia dormint i alimentant bé els cavalls, puix que durant la nit romandrien desperts i amatents a repel·lir un atac per sorpresa dels enemics.

[5] Suposo que el meu pare donà aquestes instruccions perquè intuïa que els enemics intentarien alguna acció hostil aquell mateix vespre. Sia per la seva gran experiència en aquestes coses, sia per un altre motiu, ensumava una ofensiva. Igual que no havia trigat gaire a preveure aquest moviment, tampoc no perdé ni un moment abans de prendre les mesures que exigien les circumstàncies. Una vegada alçada la seva tenda, l'encomanà, amb totes les provisions i el material que contenia, a la cura de Joanic, un membre del seu servei que feia temps que era monjo, i sortí amb els seus soldats, que portaven els cavalls, les armes i tot allò que els feia menester per a la batalla, tot deixant làmpades enceses arreu del campament. Se n'allunyà un bon tros, ocupà les seves posicions amb l'exèrcit armat i restà atent a allò que passaria. L'objectiu d'aquest estratagema era que Basilaci, veient el campament ple de focs i la tenda del meu pare il·luminada, cregués que Aleix hi descansava a l'interior i, per tant, que no li costaria gens enxampar-lo.

=== Capítol VIII ===
[1] Com ja hem dit, el meu pare no anava desencaminat. Basilaci escometé sobtadament el campament amb els seus deu mil cavallers i peons. Hi havia tendes il·luminades per fogueres per totes bandes. Quan veié la tenda resplendent del general, s'hi dirigí amb impetuosa embranzida mentre proferia alarits eixordadors i esfereïdors. En no trobar aquell que cercava i constatar que no hi havia cap soldat o general, sinó que els únics que romanien al campament eren uns quants servidors de poca importància, començà a cridar encara més fort: «On és el tartamut?». Ho deia per injuriar el gran domèstic. El meu pare, Aleix, era un orador eloqüent i més hàbil que cap altre a l'hora d'exposar idees i arguments, però quan provava de pronunciar el so de la erra, la llengua se li descontrolava una mica i quequejava de manera gairebé imperceptible, tot i que la seva articulació de la resta de sons era impecable.

[2] Alhora que llançava aquests insults, ho anava escorcollant i regirant tot, incloent-hi les caixes, els bancs, els bagatges i fins i tot el llit del meu pare, no fos cas que el general estigués amagat en algun lloc. Al mateix temps, anava mirant el monjo Joanic. La mare d'Aleix sempre havia volgut que el seu fill compartís la tenda amb un monjo dels més honorables cada vegada que sortia en campanya. Ell, ben predisposat envers la seva mare, obeïa els seus desitjos com ja ho havia fet quan era un nen, com ho feia ara que era un jove i com ho continuaria fent fins al dia del seu casament. Basilaci remenava tot allò que hi havia a la tenda i, com diria Aristòfanes,&lt;ref name=Núvols group=nota&gt;[[:w:Aristòfanes|{{Versaleta|Aristòfanes}}]], ''[[:w:Els núvols|Els núvols]]'', 192, obra traduïda al català per Mercè Valls i Bosch.&lt;/ref&gt; explorava les tenebres de l'Èreb, tot preguntant reiteradament a Joanic on era el domèstic. Com que el monjo insistia que ja feia estona que Aleix se n'havia anat amb tot l'exèrcit, Basilaci entengué per fi que havia caigut en un parany; deixà córrer allò que havia vingut a fer i, canviant de to de veu, bramà: «Camarades, ens han ensarronat! El combat tindrà lloc a fora».

[3] Aquests mots encara no havien acabat d'eixir de la seva boca quan el meu pare, Aleix Comnè, que s'havia avançat a la resta de l'exèrcit amb uns quants soldats, els envestí mentre sortien del campament. En veure un home que intentava ordenar les falanges (com que la majoria dels soldats de Basilaci s'havien posat a saquejar tot allò que podien, cosa que també era un vell truc del meu pare, encara no havien tingut temps d'ajuntar-se i formar la línia de batalla quan, de sobte, el gran domèstic aparegué davant seu com un terrible perill), creient identificar-lo com a Basilaci per la seva grandària o per la resplendor de les seves armes (que lluïen sota la llum dels estels), anà al seu encontre i li donà un bon cop d'espasa a la mà. La mà li caigué a terra amb l'espasa i tot, escena que causà un gran neguit a la resta de la falange. Tanmateix, no es tractava de Basilaci, sinó d'un seguidor seu que no tenia res a envejar-li pel que feia a la valentia.

[4] El meu pare arremeté feroçment contra ells, disparant-los fletxes, nafrant-los amb la llança, fent crits de guerra, fonent-se amb la nit per desorientar-los, aprofitant cada lloc, cada moment i cada instrument per atansar-se a la victòria i traient partit de tots aquests elements amb destresa, aplom i un judici impertorbable. Malgrat que hi havia soldats dels dos bàndols fugint en totes direccions, sempre discernia correctament entre amics i enemics. Gules, un capadoci de mà valenta i força imparable en batalla, devot servidor del meu pare, apercebí Basilaci i, després d'assegurar-se que era ell, li clavà un cop a l'elm. Ara bé, li passà el mateix que a Menelau contra Alexandre, és a dir, l'espasa li caigué de les mans, rompuda en tres trossos o quatre,&lt;ref name=Menelau group=nota&gt;{{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', III, 363.&lt;/ref&gt; llevat de l'empunyadura. Així que ho veié, el gran domèstic l'escarní per no agafar bé l'espasa i l'acusà de covardia, però el soldat li ensenyà l'empunyadura, l'única part de l'arma que encara tenia, per aplacar-lo.

[5] Un altre home, el macedoni Pere Tornici, es llançà al bell mig de les files contràries i occí un bon nombre d'enemics. La falange seguia el seu general a cegues, car en la foscor de la batalla no tothom podia veure allò que passava. Comnè carregà contra el segment de la falange que encara no s'havia trencat i colpí tots els que se li oposaven abans de tornar amb els seus propis guerrers i exhortar-los a anihilar les parts de la falange de Basilaci que encara no havien cedit, alhora que trametia missatgers a la rereguarda per ordenar als soldats que no vacil·lessin i que forcessin el pas fins a arribar a la seva altura.

[6] En el transcurs d'aquests esdeveniments, un celta dels que anaven amb el domèstic, que, en resum, era un soldat ple de coratge i insuflat de l'esperit d'Ares, veié el meu pare emergir del centre dels enemics brandint l'espasa, que fumejava de sang calenta, i, pensant que era un dels adversaris, l'escometé sense pensar-ho dues vegades picant-li el pit amb la llança. El general ben aviat hauria anat per terra si no fos perquè es redreçà sobre la sella, cridà l'atacant pel seu nom i l'amenaçà de tallar-li el cap amb l'espasa allà mateix. El celta, escudant-se en la foscor de la nit i la confusió de la pugna, al·legà que no l'havia reconegut, així que li fou permès romandre al món dels vius.

=== Capítol IX ===

[1] Aquestes foren les gestes del domèstic de les escoles i el seu escamot aquella nit. Quan el dia tot just acabava de somriure i el sol despuntava per l'horitzó, els comandants de les falanges de Basilaci centraren tota la seva atenció a reunir els homes que havien abandonat el combat per lliurar-se al pillatge. Mentrestant, el gran domèstic havia reagrupat les seves tropes per a una nova ofensiva contra Basilaci. Els homes del domèstic veieren alguns enemics d'un tros lluny, els envestiren abrivadament, els posaren en desbandada i en tornaren amb diversos presoners.

[2] Des de dalt d'un turó, el germà&lt;ref name=Nebot group=nota&gt;O, segons Nicèfor Brienni el Jove, el nebot.&lt;/ref&gt; de Basilaci, Manuel, animava el seu exèrcit cridant ben fort: «Avui és el dia de la victòria de Basilaci!». Un tal Basili Curtici, conegut i confident del precitat Nicèfor Brienni, les aventures del qual ja ha narrat la nostra història, que era un guerrer indomable, saltà de les files de Comnè en direcció al turó. La reacció de Manuel Basilaci fou desembeinar l'espasa i anar al seu encontre a galop tirat. En comptes d'emprar l'espasa, Curtici se serví de la maça que li penjava de la sella per assestar-li un cop a l'elm que el feu caure del cavall en un instant; capturà l'adversari i l'arrossegà fins on es trobava el meu pare com a botí de guerra. Mentrestant, en veure que Comnè arribava amb els seus propis regiments, allò que quedava de l'exèrcit de Basilaci fugí sense oposar gaire resistència. Basilaci corria al davant i Aleix Comnè l'empaitava.

[3] Quan arribaren a Tessalònica, els tessalonicencs obriren les portes de bat a bat per a Basilaci i tot seguit li tancaren al general. El meu pare, impertèrrit, ni es retirà la cuirassa, ni es tragué l'elm, ni abaixà l'escut que duia a l'espatlla, ni deixà anar l'espasa, sinó que acampà davant de la ciutat tot amenaçant d'assaltar-ne les muralles i saquejar-la de dalt a baix. Com que maldava per evitar la perdició de Basilaci, despatxà un membre del seu seguici, el monjo Joanic (un home de reconeguda virtut), a parlar de pau amb el rebel, assegurant-li que quedaria indemne si es rendia juntament amb la ciutat. Malgrat la suspicàcia de Basilaci, els tessalonicencs es posaren d'acord per deixar entrar Comnè i així estalviar-se una presa de la ciutat i tots els mals que comportaria.

[4] Ara bé, quan Basilaci veié les intencions de la multitud, pujà a l'acròpolis, sortint del foc per caure a les brases. No deixava de pensar ni un instant en la guerra i en el combat, no obstant la promesa del domèstic que no li passaria res que no tingués remei. Fins i tot en aquesta conjuntura tan crítica, en aquest gran destret, Basilaci demostrava la seva homenia. En una exhibició de virilitat i bravura, es baté sense rendir-se fins que els habitants i els guàrdies de l'acròpolis el foragitaren d'aquell lloc en contra de la seva voluntat i el lliuraren al gran domèstic.

[5] L'emperador en fou informat sense més dilació, mentre que Aleix romangué a Tessalònica durant un breu temps per endreçar els afers de la ciutat abans d'emprendre el seu brillant retorn triomfal. Uns emissaris de l'emperador sortiren a l'encontre del meu pare entre Filipos i Amfípolis&lt;ref name=Crisòpolis group=nota&gt;L'autora es fa un embolic entre [[:w:Eíon|Crisòpolis]], fundada prop de l'antiga [[:w:Amfípolis|Amfípolis]], i Cristòpolis, l'actual [[:w:Kavala|Kavala]], que les fonts medievals catalanes anomenen Cristopol.&lt;/ref&gt; i li posaren a les mans les ordres escrites de l'emperador respecte a Basilaci. Agafaren el captiu, se l'emportaren a Clempina&lt;ref name=Clempina group=nota&gt;Indret situat a uns 5 quilòmetres al nord-oest de Cristòpolis i esmentat com a «Quempina» per Nicèfor Brienni el Jove en el seu relat dels mateixos fets.&lt;/ref&gt; i li arrancaren els ulls prop d'una font del poble que des d'aleshores es coneix com «la font de Basilaci».

[6] Aquest fou el tercer treball encarregat al gran Aleix, com si fos Hèracles, abans d'esdevenir emperador. En efecte, no seria cap disbarat comparar Basilaci amb el senglar d'Erimant&lt;ref name=Senglar group=nota&gt;El tercer o quart dels [[:w:Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs d'Hèracles]], segons la versió que es tingui en compte, fou atrapar el [[:w:Senglar d'Erimant|senglar d'Erimant]] i portar-lo viu a [[:w:Euristeu|Euristeu]].&lt;/ref&gt; i el meu pare, Aleix, amb un valerosíssim Hèracles dels nostres dies. Aquests foren, doncs, els successos i assoliments d'Aleix Comnè abans de pujar al tron, que li valgueren la dignitat de sebast,&lt;ref name=Sebast group=nota&gt;El títol de [[:w:Sebast|sebast]], originalment una traducció directa del terme llatí ''[[:w:August (títol)|augustus]]'', es convertí en un epítet honorífic al segle xɪ. Aleix en feu la pedra angular de la seva nova jerarquia de dignitats, amb derivats com ara «[[:w:Panhipersebast|panhipersebast]]», «[[:w:Protosebast|protosebast]]» i «[[:w:Sebastocràtor|sebastocràtor]]». Tanmateix, ell i els seus successors el repartiren a tort i a dret, majoritàriament entre els membres de la seva dinastia, fins a tal punt que a la darreria del segle xɪɪ ja estava del tot devaluat.&lt;/ref&gt; concedida per l'emperador i proclamada davant del senat en ple.

=== Capítol X ===
[1] Al meu entendre, hi ha cossos que cauen malalts per causes externes i d'altres que tenen l'origen dels seus trastorns en el seu propi interior. Sovint imputem les febres a les irregularitats del clima o certes qualitats dels aliments i de vegades en culpem la descomposició dels humors. Bé, de la mateixa manera, la feblesa dels romans obrí la porta a pestes mortals com els homes que ja hem esmentat, gent com Urseli i Basilaci i els altres que componen la massa humana que es desviu pel poder, alhora que els capricis de la fortuna ens portaven usurpadors estrangers, com un mal sense remei i una xacra sense cura. Un d'ells era Robert,&lt;ref name=Guiscard group=nota&gt;[[:w:Robert Guiscard|Robert Guiscard]], un dels protagonistes de la conquesta normanda de la Itàlia meridional, duc de la Pulla i Calàbria des del 1059 fins a la seva mort el 1085.&lt;/ref&gt; un home curull de supèrbia i notori per les seves ànsies de poder, engendrat per Normandia i nodrit i criat per la maldat en totes les seves facetes.

[2] Els romans alçaren un enemic d'aquesta talla en contra seu donant-li un pretext per fer-nos la guerra: un compromís matrimonial amb un bàrbar i estranger, gens avantatjós per a nosaltres, contret per la falta de previsió de l'emperador que regnava en aquell moment, Miquel, de la nissaga dels Ducas. Que ningú no es molesti si censuro un parent de sang (hi estic relacionada per part de mare&lt;ref name=Andrònic_Ducas group=nota&gt;L'avi matern d'Anna Comnena, [[:w:Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas)|Andrònic Ducas]], infame per la seva perfídia a Mantziciert, era cosí de Miquel VII.&lt;/ref&gt;). El que pretenc és documentar la veritat sobre tots aquests esdeveniments i, de fet, he rebaixat el to de la crítica universal contra aquest home. El precitat emperador Miquel Ducas prometé el seu fill, Constantí,&lt;ref name=Constantí_Ducas group=nota&gt;[[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], coemperador des de poc després del seu naixement, el 1074, fins poc després del naixement del futur Joan II Comnè, el 1087, amb una interrupció durant el regnat de Nicèfor III Botaniates.&lt;/ref&gt; amb la filla d'aquest bàrbar,&lt;ref name=Olímpia group=nota&gt;[[:w:Olímpia (filla de Robert Guiscard)|Olímpia]], filla petita de Robert, reanomenada Helena a la seva arribada a Constantinoble i esmentada amb aquest nom per l'autora en referències ulteriors.&lt;/ref&gt; acte que acabaria propiciant l'esclat de les hostilitats. De Constantí, fill d'aquest emperador, del seu contracte matrimonial i, en general, de l'aliança matrimonial amb el bàrbar, de la seva formositat i estatura, del seu físic i de la seva personalitat, ja en parlarem quan arribi el moment de contar les meves pròpies desgràcies, una vegada ja hagi exposat tot allò que té a veure amb aquesta paraula de casament, l'anorreament de les forces bàrbares i la ruïna dels usurpadors normands que es llançaren contra els romans empesos per la follia.

[3] Abans de continuar el relat, emperò, cal mirar enrere i resseguir el camí vital de Robert, descrivint el seu llinatge i la seva fortuna i narrant fins a quin nivell de poder i grandesa el portaren els esdeveniments o, per dir-ho amb major propietat, fins a quin punt li permeté avançar la providència tolerant-li les intrigues i males arts.

[4] Robert era un normand de baix llinatge, caràcter tirànic i ment facinerosa. Era un guerrer valent i tenia molta traça per apropiar-se del poder i els cabals dels grans homes. No deixava escapar cap objectiu, ans ignorava totes les objeccions que li feien per dissuadir-lo. Superava tots els altres en alçada i estava dotat d'una complexió de color de foc, cabells rossos, espatlles amples i ulls que centellejaven com espurnes. El seu cos era ample allí on la natura exigeix corpulència i de proporcions esveltes allí on exigeix gracilitat. Així doncs, era un home ben plantat de cap a peus, com he sentit explicar moltes vegades a molta gent. Pel que fa a la seva veu, com deia Homer d'Aquil·les,&lt;ref name=Veu group=nota&gt;Vegeu, per exemple, {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XVIII, 215-229.&lt;/ref&gt; els que el sentien tenien la sensació de ser enmig d'un tumult, mentre que el seu crit era capaç de posar milers d'homes a la fuga. Gaudint d'aquest físic, aquesta ment i aquesta fortuna, és natural que fos un esperit indomable que no es doblegava a ningú. Com diuen, les persones de caràcter fort són així, encara que siguin d'orígens humils.

=== Capítol XI ===
[1] Sent com era, recalcitrant de mena, se n'anà de Normandia amb un grapat de cavallers (tot comptat, cinc genets i trenta peons) i, deixant enrere la seva pàtria, es dedicà a rondar els turons, les coves i les muntanyes de Longobàrdia&lt;ref name=Longobàrdia group=nota&gt;Malgrat l'evident proximitat etimològica, no es tracta de la [[:w:Llombardia|Llombardia]], sinó de [[:w:Longobàrdia|Longobàrdia]], un conjunt de territoris del sud d'Itàlia centrat en els ducats de [[:w:Ducat de Benevent|Benevent]] i de [[:w:Ducat de Spoleto|Spoleto]].&lt;/ref&gt; al capdavant d'una colla de bandolers, amb els quals assaltava els vianants i els arrabassava de vegades els cavalls i de vegades les armes o altres possessions. El primer acte de la seva vida estigué tenyit de sang i farcit de matances.

[2] Voltant per les contrades de Longobàrdia, cridà l'atenció de Guillem Mascabeles,&lt;ref name=Mascabeles group=nota&gt;Des d'aquí fins a l'última paraula del capítol XI, tota semblança de la narració de Comnena amb la realitat és pura coincidència. Sembla que l'autora construí aquest relat a partir de fragments molt distorsionats de cròniques occidentals sobre el segrest del magnat calabrès Pere de Turra, governant de Bisignano, per Robert. El mateix «Guillem Mascabeles» no surt en cap font que no sigui l'''Alexíada''. El seu nom podria ser una deformació del sobrenom bíblic «Macabeu», que portaven dos membres de la nissaga Buonalbergo, la família de la primera muller de Robert en la vida real.&lt;/ref&gt; que en aquell moment dominava la major part dels territoris que estan tocant a Longobàrdia. Els copiosos ingressos que en treia cada any li permetien mantenir unes forces considerables i, en definitiva, era un senyor distingit. Quan descobrí de quina fusta estava fet Robert, tant de cos com de ment, li vingué la rauxa d'aliar-s'hi i li prometé una de les seves filles.&lt;ref name=Alberada group=nota&gt;En veritat, la primera muller de Robert fou [[:w:Alberada de Buonalbergo|Alberada de Buonalbergo]], que li donà un fill i una filla. Quan en tingué l'oportunitat, el normand la repudià sense miraments per contreure un matrimoni més avantatjós i es casà en segones noces amb la princesa llombarda [[:w:Sikelgaita|Sikelgaita]], filla de [[:w:Guaimar IV de Salern|Guaimar IV de Salern]].&lt;/ref&gt; Una vegada celebrat el matrimoni, l'admiració que sentia per la força i la perícia militar del seu gendre no impedí que se li torcessin les coses.

[3] Ja li havia donat en dot una ciutat i havia fet altres esforços per cultivar la seva amistat. Tanmateix, Robert li volia mal i tramava una insurrecció. Al principi, li feia bona cara mentre anava consolidant les seves forces fins a triplicar el nombre de cavallers i duplicar la mida de la infanteria. Complerta aquesta fita, els seus actes de bona voluntat es mudaren a poc a poc en una malícia cada vegada més patent.

[4] Cada dia es comportava com un cerca-raons i maquinava situacions de les que tendeixen a sembrar la zitzània i provocar batalles i guerres. Com que el precitat Guillem Mascabeles el superava amb escreix en riquesa i poder, Robert veié que no podia enfrontar-s'hi obertament i començà a ordir un projecte malvat. Simulava bones intencions i feia veure que es penedia dels seus actes mentre d'amagat preparava un pla terrible i difícil de descobrir per emparar-se de totes les ciutats de Mascabeles i fer-se amo de totes les seves possessions.

[5] En primer lloc, obrí negociacions de pau i li trameté un missatger per proposar-li que es trobessin en persona. Guillem, que estimava la seva filla fora de tota mesura, li digué que sí, tot elegint una data no gaire llunyana per a la reunió. Robert li assenyalà el lloc on es veurien per dialogar i pactar les condicions de l'acord. Era una plana amb dos turons de la mateixa altura, situats cara a cara i separats per un terreny pantanós banyat per l'ombra d'arbres i plantes de tota mena. El terrible Robert hi emboscà quatre homes atrevits i ben armats, a qui manà que miressin atentament en totes direccions i, quan el veiessin esbatussar-se amb Guillem, correguessin a ajudar-lo sense perdre ni un instant. Seguidament, el perfidíssim Robert baixà del turó que havia triat com a escenari de la reunió amb Mascabeles i pujà amb quinze genets i uns cinquanta-sis peons a l'altre turó, on apostà els soldats, revelà als més destacats el parany que preparava i li ordenà a un d'ells que li portés les armes (l'escut, l'elm i l'espasa) per rearmar-se sense dificultat arribat el moment. Per últim, insistí als quatre que havia posat a l'aguait que volessin a assistir-lo tan bon punt el veiessin barallar-se amb Mascabeles.

[6] El dia convingut, Guillem acudí a les altures del lloc que li havia indicat Robert amb la intenció de concloure-hi un tractat. Quan el veié arribar, aquest últim li sortí al pas a cavall i el rebé oferint-li la mà dreta amb tota efusivitat. Es traslladaren a un pendent situat just a sota del cim del turó i es posaren a parlar dels temes que volien tractar. El terrible Robert perdé el temps parlant de tot i de res fins que finalment digué a Guillem: «Per què ens cansem anant a cavall? Au, desmuntem, seiem a terra i discutim tot el que calgui discutir amb comoditat». El babau de Mascabeles, inconscient del parany que li havien preparat i el perill que corria, assentí. En veure descavalcar Robert, ell també baixà de cavall i clavà el colze a terra abans de reprendre el fil de la conversa. Robert prometé a Mascabeles que a partir d'aleshores se li sotmetria i li seria fidel, lloant-lo com a «benefactor» i «senyor». Apercebent que aquests dos havien desmuntat i començaven a negociar, alguns dels homes de Mascabeles, extenuats per la calor abrusadora, la gana i la set (car aquests fets succeïren a l'estiu, quan els rajos del sol acostumen a caure en picat i la calor es torna insuportable), també descavalcaren, lligaren les brides a les branques dels arbres i es gitaren a terra per refrescar-se a l'ombra dels cavalls i dels arbres, mentre que d'altres se n'anaren a casa.

[7] Així estaven aquests. Activada la trampa, el sempre terrible Robert es llançà tot d'una sobre Mascabeles i, canviant la mirada amable per una de furibunda, se li aferrà amb mans assassines. Començaren a forcejar, estirant-se l'un a l'altre, fins que rodolaren costa avall. Veient-ho, els quatre que estaven a l'aguait a l'aiguamoll sortiren a carrera a Guillem i, un cop el tingueren ben lligat, arrancaren a córrer cap als genets que Robert havia col·locat a l'altre turó, que ja galopaven en la seva direcció, encalçats per la gent de Guillem. Robert saltà damunt del seu cavall, agafà l'elm, es posà la llança al rest i es protegí amb l'escut abans de girar-se i enfonsar-li la llança a un dels homes de Guillem, que exhalà l'ànima allí mateix.

[8] Aquesta maniobra serví per interrompre la càrrega dels genets del seu sogre i, alhora, per frustrar la temptativa de rescat, car els altres feren mitja volta així que veieren que els cavallers de Robert davallaven de les altures i gaudien, per tant, de l'avantatge del terreny. Repel·lida l'escomesa, Robert conduí Mascabeles, encadenat com un presoner de guerra, a la mateixa fortalesa que aquest últim li havia donat com a regal de noces en el moment de prometre-li la filla. Així doncs, la ciutat tingué captiu el seu propi senyor, cosa que li mereixé, com és de suposar, el nom de ''Frúrion''.&lt;ref name=Frúrion group=nota&gt;‘Fortalesa’.&lt;/ref&gt; No hi ha res pitjor que descriure la crueltat de Robert. Ara que tenia Mascabeles en el seu poder, li arrancà totes les dents, exigint-li una dinerada a canvi de cadascuna d'elles i coaccionant-lo a revelar on guardava els cabals. Una vegada començà a esdentegar-lo, ja no s'aturà fins que li hagué tret fins a l'última dent i l'última moneda. Arribat a aquest punt, Robert li fixà la mirada als ulls i, enutjat que Mascabeles encara conservés la vista, el cegà.

=== Capítol XII ===
[1] Ara que ho tenia tot sota el seu control, esdevingué cada dia més puixant i, impulsat per la seva set insaciable de poder, anà sotmetent ciutat rere ciutat i acumulant més i més riqueses. En poc temps assolí el rang de duc i es feu nomenar duc de tot Longobàrdia.&lt;ref name=Melfi group=nota&gt;A les acaballes del [[:w:Concili de Melfi|Concili de Melfi]], celebrat l'agost del 1059, el papa [[:w:Papa Nicolau II|Nicolau II]] li concedí en feu el [[:w:Ducat de la Pulla i Calàbria|Ducat de la Pulla i Calàbria]], juntament amb el [[:w:Comtat de Sicília|Comtat de Sicília]], aquest últim encara pendent de conquerir als cadis musulmans de l'illa.&lt;/ref&gt; Això li valgué l'enveja de tothom. Ara bé, com que sabia el que es feia, tingué cura de calmar l'agitació de les masses i de refrenar enginyosament les ambicions dels magnats que se li oposaven, recorrent ara a l'adulació, ara als obsequis i, de tant en tant, a la força de les armes, fins que estengué el seu domini arreu de Longobàrdia i les comarques veïnes.

[2] Robert, que mai no parava d'imaginar maneres d'acréixer el seu poder, cobejava l'Imperi Romà; així doncs, com he exposat anteriorment, esgrimí la seva aliança matrimonial amb l'emperador Miquel com a pretext per declarar la guerra als romans. Ja hem relatat que l'emperador Miquel, per motius inescrutables, havia promès la filla d'aquest tirà, que es deia Helena, amb el seu propi fill, Constantí.

[3] Cada vegada que em recordo d'aquest jove, se'm trasbalsa l'ànima i se'm remouen els pensaments. Em reservo la narració de la seva vida per al moment adient; això sí, encara que estigui fora de lloc, no em privaré de dir que era una obra d'art de la natura i, per dir-ho d'alguna manera, una meravella feta per la mà de Déu. Era tan bell que amb una mirada n'hi havia prou per creure que descendia de la mítica edat d'or dels grecs. Havent-ne passat tants anys com n'han passat, la memòria d'aquest jove encara em deixa els ulls xops de llàgrimes. Tanmateix, em guardo els plors per a les posicions avantatjoses,&lt;ref name=Posicions group=nota&gt;Gir de frase manllevat a [[:w:Demòstenes|{{Versaleta|Demòstenes}}]], 18, 27. L'oració en qüestió, ''[[:w:Sobre la corona|Sobre la corona]]'', és un dels discursos polítics de Demòstenes traduïts al català per Juli Pallí i Bonet.&lt;/ref&gt; car no vull sembrar la confusió barrejant els meus planys amb el relat històric.

[4] Aquest jove, de qui hem parlat aquí i en altres parts, nascut abans que nos, havia esdevingut el promès cast i immaculat d'Helena, filla de Robert, abans que nos veiéssim la llum del dia. Com que el noi encara no era núbil, la promesa, tot i estar registrada per escrit, era una mera declaració d'intencions que finalment no es complí. L'emperador Nicèfor Botaniates estripà el contracte després de pujar al tron. De totes maneres, estic divagant, així que prosseguiré la història des del punt on me n'he desviat.

[5] Robert, un individu d'orígens modestos que havia anat prosperant fins a esdevenir un home de llinatge il·lustre, havia reunit un gran nombre de forces al seu voltant. Com que ambicionava la sobirania sobre els romans, fabricà pretextos amb una pàtina de versemblança per justificar la seva animadversió i les seves guerres contra els romans. A partir d'aquí, hi ha dues versions d'aquests fets.

[6] Segons una d'elles, que corre de boca en boca i que ha arribat a la nostra oïda, un tal Rector, un monjo que es feia passar per l'emperador Miquel, fugí a la cort de Robert i, tot mantenint la farsa que era el seu consogre, li enuncià els greuges que havia sofert.&lt;ref name=Rector group=nota&gt;Robert probablement era conscient que [[:w:Rector (impostor)|Rector]] era un impostor, però el veia com un ''casus belli'' convenient per perseguir els seus propis designis sobre l'Imperi Romà.&lt;/ref&gt; Miquel havia succeït a Diògenes com a portador del ceptre dels romans i, després de governar l'imperi durant un breu temps, havia estat derrocat pel rebel Botaniates i encetat una nova vida com a monjo, posant-se el vestit talar propi d'un alt sacerdot, la tiara i es podria dir que fins i tot l'humeral.&lt;ref name=Efes group=nota&gt;Després d'abdicar, Miquel anà de dret al monestir, una sortida relativament afortunada en comparació amb tots els emperadors romans que havien estat executats o, si més no, [[:w:Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient|mutilats]] pels seus usurpadors. Posteriorment esdevindria [[w:Metròpolis d'Efes|metropolità d'Efes]].&lt;/ref&gt; En això, havia fet cas del consell del seu oncle per part de pare, el cèsar Joan, que sabia com era de vel·leïtós el nou sobirà i temia que el seu nebot patís una desgràcia.&lt;ref name=Peó group=nota&gt;La preocupació de [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]] (avi de l'autora) pel benestar del seu nebot no li havia impedit fer-lo anar com un peó en els primers anys del seu regnat, en els quals el cèsar exercí el poder a l'ombra, com tampoc no havia estat obstacle perquè el 1074 acceptés de bon grat que Roussel de Bailleul el proclamés emperador durant el conflicte entre Miquel i el mercenari.&lt;/ref&gt;

[7] Aquest paper interpretava el monjo que, malgrat que es deia Rector, distava molt de ser un home recte.&lt;ref name=Joc group=nota&gt;Humil intent d'adaptar un joc de paraules que en l'original grec es basa en la semblança fonètica entre Ῥαίκτωρ, el nom del monjo, i el mot ῥέκτης, que en aquest context es pot traduir per ‘malfactor’.&lt;/ref&gt; Apel·lant a Robert com a consogre seu, li recità amb gran teatralitat els abusos comesos contra ell, des del seu derrocament del tron imperial fins als infortunis que l'havien reduït a la condició en la qual es presentava. Això adduïa per reclamar al bàrbar que sortís a la seva defensa, tot lamentant que la jove i bella Helena havia quedat desemparada i sense marit, car el seu fill, Constantí, i l'emperadriu Maria havien estat empesos a fer costat a Botaniates en contra de la seva voluntat, constrets pel despotisme de l'usurpador. Aquestes paraules anaren inflamant l'esperit del bàrbar fins que es decidí a fer la guerra als romans. Aquesta versió ha arribat a la meva oïda i no em costa gens creure que hi hagi individus d'orígens insignificants que provin de suplantar persones respectades i de nissaga eminent.

[8] L'altra versió, que em sembla més convincent, ve d'una altra font i diu que ni hi havia cap monjo que fingís ser l'emperador Miquel ni es produí cap situació d'aquest estil que impel·lís Robert a fer la guerra als romans, ans fou l'astutíssim bàrbar el que ordí aquest estratagema sense gaire dificultat. Sembla que les coses anaren així: Robert, una persona del tot indecent, feia temps que frisava per atacar els romans i que es preparava per a tal empresa, però alguns dels seus partidaris més raonables, com la seva muller, Gaita,&lt;ref name=Gaita group=nota&gt;És a dir, Sikelgaita.&lt;/ref&gt; li havien posat bastons a les rodes, puix que no estaven d'acord amb allò que consideraven una guerra injusta que vessaria la sang d'altres cristians. Una vegada i una altra l'havien aturat a l'últim moment. Per la seva banda, Robert, que cercava un pretext creïble per declarar la guerra, despatxà uns quants homes que estaven al corrent de les seves intrigues a Crotona amb ordres de cercar un monjo d'aparença no gaire vulgar prest a fer la travessia per anar en pelegrinatge a l'església dels principals apòstols i patrons de Roma,&lt;ref name=Apòstols group=nota&gt;[[:w:Sant Pere|Sant Pere]] i [[:w:Pau de Tars|Sant Pau]].&lt;/ref&gt; acollir-lo amb els braços oberts, contreure-hi amistat i portar-lo davant seu. Quan trobaren Rector, un home murri i de malícia incomparable, enviaren una carta a Robert, que era a Salern, informant-lo que «el vostre parent polític, Miquel, desposseït del tron imperial, ha arribat per demanar-vos auxili». Era el mateix Robert qui havia triat aquestes paraules.

[9] Tan bon punt rebé la missiva, corregué a llegir-la-hi a la seva consort. Seguidament, reuní tots els barons per mostrar-los-la i que retiressin les seves objeccions al seu projecte, car havia trobat un bon motiu per prendre les armes ben de pressa. Tothom assentí immediatament a allò que deia, així que Robert feu venir el monjo per trobar-s'hi. Aleshores, amb tots els elements dalt de l'escenari, començà a representar la pantomima segons la qual el monjo era l'emperador Miquel, que havia estat derrocat del tron, que l'usurpador Botaniates li havia arrabassat la muller, el fill i totes les seves possessions i que li havien fet canviar la corona i la diadema per un hàbit de monjo de manera injusta i il·lícita. I afegí: «Ara compareix davant nostre com a suplicant».

[10] Robert feia aquestes declaracions públicament i proclamava que tenia el deure de restaurar-lo al tron imperial pel vincle que els unia. Cada dia sense falta tractava aquest monjo amb honor com si realment fos l'emperador Miquel, cedint-li el cap de taula i els seients més alts i prodigant-li mostres de respecte fora de tota mesura. Quan parlava en públic, segons l'ocasió, es dolia de la sort de la seva filla, li estalviava al seu consogre el record dels ultratges que havia sofert o atiava l'ardor bèl·lic dels bàrbars que tenia al seu voltant, esperonant-los amb l'astuta promesa que a l'Imperi Romà trobarien or a cabassos.

[11] Així, entabanant-los a tots, tant els més rics com els més pobres, els emmenà o, més ben dit, emmenà tot Longobàrdia a Salern, la capital del país d'Amalfi, on emprengué els preparatius per a la guerra després de deixar ben lligat el futur de les seves altres filles. En tenia dues amb ell, puix que la tercera vivia a la reina de les ciutats, infeliç des del mateix dia del seu compromís. Constantí, que encara no havia assolit la pubertat, havia fugit del matrimoni des del primer moment igual que la mainada fuig de Mormo.&lt;ref name=Mormo group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Mormo (mitologia)|Mormo]] era un geni maligne femení que acomplia una funció similar a la de l'home del sac en el folklore català, és a dir, els pares la feien servir per espantar els nens que no fessin bondat.&lt;/ref&gt; De les dues filles que Robert tenia amb ell, una la prometé amb Ramon, fill del comte de Barcelona,&lt;ref name=Ramon group=nota&gt;El matrimoni entre [[:w:Mafalda de Pulla-Calàbria|Mafalda]], filla de Robert, i el comte [[:w:Ramon Berenguer II|Ramon Berenguer II]], celebrat el 18 de juny del 1078, fou un motiu d'alarma per a Constantinoble, car els romans veien el casament com un arrenglerament del Comtat de Barcelona amb els seus enemics. En retrospectiva, la preocupació de la cancelleria romana per les relacions de Ramon Berenguer amb els normands no estava justificada. El jove comte fou assassinat en circumstàncies poc clares el 1082. El seu fill, [[w:Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III]], havia nascut pocs dies abans i fou posat sota la tutela del seu oncle [[:w:Guillem I de Cerdanya|Guillem I de Cerdanya]]. Aquests fets i les intrigues de palau que marcaren el regnat del germà, successor i possible assassí de Ramon Berenguer II, [[:w:Berenguer Ramon II|Berenguer Ramon II]], evitaren que el Comtat de Barcelona fos un participant actiu en els afers de la Mediterrània oriental fins que Berenguer Ramon II morí i fou succeït per Ramon Berenguer III. En tot cas, aquest episodi fou el punt de partida de les [[w:Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient|relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient]].&lt;/ref&gt; i l'altra amb Ebles, un comte il·lustríssim.&lt;ref name=Ebles group=nota&gt;El marit de Sibil·la, aquesta altra filla de Robert, era [[w:Ebles II de Roucy|Ebles II de Roucy]]. Per molt que Comnena l'exalti com a «comte il·lustríssim», el cert és que ha passat a la història com un personatge infame pels seus nombrosos crims i la seva rapacitat.&lt;/ref&gt; Fins i tot en aquestes coses, procurava treure profit de totes bandes, car no deixava passar cap oportunitat de guanyar i acréixer el seu poder, servint-se de la família, de la violència, dels vincles de parentesc i, en definitiva, de tota mena d'estratagemes que a una altra persona ni tan sols no se li haurien acudit.

=== Capítol XIII ===
[1] Mentrestant, es produí un altre fet que val la pena esmentar, per tal com els esdeveniments tornaren a redundar en benefici seu. En efecte, soc del parer que la inacció dels senyors d'Occident en contra seu fou un dels principals factors que aplanaren el camí al bàrbar. La fortuna jugava a favor seu, augmentant el seu poder i fornint-li tot allò que li feia menester. El papa de Roma&lt;ref name=Gregori group=nota&gt;[[:w:Gregori VII|Gregori VII]], summe pontífex entre el 1073 i el 1085.&lt;/ref&gt; (un càrrec noble protegit per exèrcits de tota mena), sumit en un litigi&lt;ref name=Investidures group=nota&gt;La [[:w:Lluita de les Investidures|Lluita de les Investidures]].&lt;/ref&gt; amb Enric, rei d'Alemanya,&lt;ref name=Enric group=nota&gt;El futur emperador [[:w:Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] (r. 1084-1105).&lt;/ref&gt; malavejava per segellar una aliança amb Robert, que ja s'havia llaurat una reputació gloriosa i estava en la plenitud del seu poder.

[2] Els motius de la disputa entre el rei i el papa eren els següents: aquest últim acusava el rei Enric d'exigir un pagament a canvi dels càrrecs eclesiàstics en comptes de nomenar-ne els titulars de franc, li retreia que de vegades concedia bisbats a homes indignes i li imputava altres faltes. Per la seva banda, el rei d'Alemanya taxava el papa d'usurpador per apropiar-se de la càtedra apostòlica sense el seu consentiment. És més, havia tingut la poca vergonya d'escriure-li amb paraules descaradament insolents per amenaçar-lo que, si no renunciava al papat per iniciativa pròpia, en seria deposat en la més gran ignomínia.

[3] El papa amb prou feines havia acabat de sentir aquestes paraules i ja descarregava la seva ira contra els ambaixadors. Els tractà de manera inhumana, els feu esquilar el cap amb tisores, els feu afaitar la barba amb un raor i, abans de deixar-los anar, cometé un acte del tot indecent que ultrapassava fins i tot la insolència a la qual ens tenen acostumats els bàrbars. El meu pudor com a dona i com a princesa imperial no em permet posar nom a aquesta malifeta. Eren accions indignes no només d'un alt sacerdot, sinó de qualsevol que es faci dir cristià. La idea mateixa del bàrbar, encara més que la seva execució, em regira l'estómac. Descriure-ho en detall seria profanar el paper i la ploma. El simple fet que no ens veiem amb cor de revelar-ne o narrar-ne ni que sigui una ínfima part fa palesa la brutalitat de la injúria i demostra que el temps, en el seu decurs, engendra persones de mala estofa, sense cap mena d'escrúpols.&lt;ref name=Diatriba group=nota&gt;El que diuen aquestes línies dista un bon tros de la realitat; si bé és cert que l'emissari d'Enric IV estigué a punt de ser linxat quan exigí l'abdicació del papa davant d'un sínode de cent bisbes, fou justament el summe pontífex el que intercedí per salvar-li la vida.&lt;/ref&gt;

[4] Aquests foren els actes d'un alt sacerdot, oh justícia, o pitjor encara, els actes del summe sacerdot que exerceix jurisdicció sobre el món sencer, pel que diuen i creuen els llatins en la seva arrogància. Quan el ceptre, el senat i tot l'entramat administratiu es traslladaren d'allí a la nostra terra, a la reina de les ciutats, ho feren juntament amb la supremacia eclesiàstica. De bon principi, els emperadors havien reconegut la primacia de la seu de Constantinoble i, sobretot, el Concili de Calcedònia l'havia elevat al cim de la jerarquia i li havien subordinat les diòcesis del món sencer.&lt;ref name=Calcedònia group=nota&gt;Comnena torna a errar. El cànon 28 del Concili de Calcedònia situa Constantinoble «segona, darrere [de Roma]» (δευτέραν μετ' ἐκείνην ὑπάρχουσαν) en la jerarquia, tot reconeixent-li els mateixos privilegis eclesiàstics.&lt;/ref&gt;

[5] Sospito que l'escarni infligit als emissaris anava dirigit, en última instància, a aquell que els havia enviat, car [el papa] no només els havia maltractat, sinó que ho havia fet amb un nou ultratge inventat per ell mateix. M'imagino que volia fer entendre al rei que havia actuat de manera execrable, com si es pensés que era un pou de saviesa que dialogava amb un munt de bestiesa&lt;ref name=Mul group=nota&gt;L'original aprofita la semblança fonètica de les paraules ἡμίθεος (‘semideu’) i ἡμίονος (‘[[:w:Mul|mul]]’) per fer un joc de paraules que he procurat adaptar mitjançant la rima i el contrast.&lt;/ref&gt; a través dels ambaixadors injuriats.

[6] En acabar de fer aquestes coses que he descrit als ambaixadors i de retornar-los al seu rei, el següent pas del papa fou desencadenar una guerra cruentíssima. Tement que el rei fes causa comuna amb Robert i es convertís en un os encara més dur de rosegar, se li avançà fent una proposició de pau a Robert, amb qui fins aleshores no havia tingut cap amistat. Assabentat de l'arribada del duc Robert a Salern, partí de Roma en direcció a Benevent. Entaularen les discussions a través dels seus ambaixadors i concertaren una trobada en persona. L'un sortí de Benevent amb la seva guàrdia i l'altre de Salern amb el seu exèrcit i, amb les seves respectives tropes apostades a una distància raonable, tots dos se separaren de les seves files, es reuniren, intercanviaren garanties i juraments i feren mitja volta. Els juraments estipulaven que el papa l'investiria com a rei i que, en el moment idoni, se li aliaria contra els romans; el duc, per la seva banda, li prometé al papa que li brindaria ajuda militar sempre que ho volgués.&lt;ref name=Ceprano group=nota&gt;El que descriu l'autora és el [[:w:Tractat de Ceprano (1080)|Tractat de Ceprano]], signat el 1080 al Laci i, per tant, no a Benevent, on Robert sí que havia mantingut una entrevista amb el papa uns anys abans. Entre altres imprecisions, el papa no li conferí a Robert la dignitat de rei, sinó que simplement li confirmà el rang de duc que ja li havia concedit Nicolau II. El primer [[:w:Regne de Sicília|rei de Sicília]] seria el seu nebot [[:w:Roger II de Sicília|Roger]] (r. 1130-1154).&lt;/ref&gt; Tanmateix, mai no passaren de les paraules als actes. Al papa li bullia la sang quan pensava en el rei i tenia molta pressa per ajustar comptes amb ell, mentre que el duc Robert es mirava l'Imperi Romà amb enveja, fent cruixir les dents com un senglar i inflamant la seva ira, de manera que els juraments foren lletra morta des del primer moment. Els bàrbars amb prou feines havien acabat de pronunciar els juraments i ja els violaven.

[7] El duc Robert, girant les regnes, anà a correcuita cap a Salern mentre aquest papa repugnant (no trobo cap altra manera de qualificar-lo quan penso en les seves salvatjades que cometé contra els ambaixadors), aquest dèspota, encenia la metxa d'una guerra civil tot apel·lant a la gràcia de l'Esperit Sant i la pau evangèlica, amb tota la determinació i tots els mitjans que tenia a la seva disposició, sent home de pau i deixeble de l'home de pau. Sense més dilació, establí contacte amb els saxons i en feu venir els capitostos, Landulf&lt;ref name=Rodolf group=nota&gt;[[:w:Rodolf de Suàbia|Rodolf]], duc de Suàbia.&lt;/ref&gt; i Uelc,&lt;ref name=Güelf group=nota&gt;[[:w:Güelf I de Baviera|Güelf]], duc de Baviera.&lt;/ref&gt; que convertí a la seva causa prometent-los que els faria reis de tot Occident i oferint-los molts altres incentius. Tenia la mà dreta tan presta a ungir reis que semblava que fes cas omís de les paraules de Pau: «no vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú»;&lt;ref name=Timoteu group=nota&gt;[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Tm+5:22&amp;l=ca 1 Timoteu 5, 22].&lt;/ref&gt; ara li cenyia la diadema al duc de Longobàrdia, ara coronava aquests saxons.

[8] Enric, rei d'Alemanya, i el papa es plantaren l'un davant de l'altre amb les seves respectives forces en esquera. Aleshores, cridaren a l'atac fent retronar el corn de guerra i les falanges toparen de seguida en un combat violent i tenaç. Els dos bàndols lluitaven amb tanta homenia i encaixaven amb tanta fermesa les ferides de llança i les ràfegues de fletxes que en poc temps el carnatge cobrí tota la plana i els supervivents navegaven per un mar de sang barrejada amb pols. N'hi havia que ensopegaven amb els morts i es negaven en un riu de sang. Si, com diuen, més de 30.000 homes perderen la vida en aquella contesa, quin cabal que devia portar aquell torrent de sang, quanta terra devia acabar tacada de mortaldat!

[9] La lluita mantenia igualats els fronts,&lt;ref name=Fronts group=nota&gt;Gir de frase prestat de {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XI, 72.&lt;/ref&gt; per dir-ho així, mentre Landulf, el capitost dels saxons, dirigia la batalla. Ara bé, quan fou ferit de mort i instantàniament exhalà l'últim sospir, la falange del papa cedí i girà cua en una fugida que no fou sense sang ni ferides. Enric sortí abrivadament contra l'exèrcit en desbandada, animat per la notícia que Landulf havia estat abatut per una mà enemiga. No invertí gaire temps en la persecució, emperò, ans ordenà a les seves tropes que prenguessin un respir.&lt;ref name=Hohenmölsen group=nota&gt;Tot aquest passatge és un eco distorsionat de la [[:w:Batalla de Hohenmölsen|batalla de Hohenmölsen]] (octubre del 1080). Si bé la Lluita de les Investidures fou un factor important en el conflicte i Gregori VII intervingué descaradament contra Enric en l'esfera religiosa, les forces papals no participaren en aquesta pugna entre el rei Enric i l'[[:w:Antirei|antirei]] Rodolf. Una altra inexactitud és que, des del punt de vista purament militar, el clar vencedor de la batalla fou Rodolf, tot i que és cert hi fou ferit de mort i perí l'endemà mateix (no durant el combat, com diu Comnena). Privada del seu home clau, la revolta acabaria fracassant en el seu intent de derrocar Enric.&lt;/ref&gt; Armant-se de nou, partí cap a Roma a marxes forçades amb la intenció d'assetjar-la.

[10] El papa, recordant els tractats i juraments que el vinculaven a Robert, li trameté una ambaixada per demanar-li auxili. Alhora, Enric, que ja estava de camí cap a la vella Roma,&lt;ref name=Vella group=nota&gt;La Roma «de tota la vida», en contraposició amb la «Nova Roma», Constantinoble.&lt;/ref&gt; també li feu arribar emissaris amb l'objectiu de concloure-hi una aliança. Robert, a qui li semblava una ximpleria que tant l'un com l'altre se li acostessin amb aquestes pretensions, respongué al rei de nua paraula i al papa per escrit. La carta venia a dir: «Al gran i alt sacerdot i senyor meu, de Robert, duc per la gràcia de Déu. Encara que he sentit dir que els vostres enemics us han atacat, no he donat gaire credibilitat a aquest rumor, convençut que ningú no gosaria alçar la mà contra vós. Al cap i a la fi, qui provaria de fer mal a un pare tan magnífic sense estar trastornat? Sapigueu que jo em preparo per a una arduosa guerra contra una nació gairebé invencible, els romans, que han triomfat en totes les terres i tots els mars. Tanmateix, us dec fidelitat des del fons de la meva ànima i us ho demostraré quan arribi el moment». Fou així com es tragué de sobre els ambaixadors que havien vingut a cercar una aliança, els uns amb la citada missiva i els altres amb bones paraules.

=== Capítol XIV ===
[1] No oblidem, emperò, allò que feu a Longobàrdia abans de passar a Aulona&lt;ref name=Vlorë group=nota&gt;Avui [[:w:Vlorë|Vlorë]], a Albània.&lt;/ref&gt; amb el seu exèrcit. Ja era un individu tirànic i tremendament cruel, però aquesta vegada imità fins i tot la follia d'Herodes.&lt;ref name=Herodes group=nota&gt;La [[:w:Matança dels Innocents|Matança dels Innocents]].&lt;/ref&gt; Com que no en tenia prou amb els veterans d'altres batalles, aixecà un nou exèrcit sense reparar en l'edat dels reclutes, arrossegant homes massa tendres i massa madurs des de l'últim racó de Longobàrdia i de la Pulla. Feia pena veure tota aquesta patuleia de nens, nois i ancians, que no havien vist una arma ni en somnis, equipada amb una cuirassa i un escut, tensant els arcs matusserament i sense traça i caient de panxa a terra quan tocava marxar.

[2] Naturalment, aquestes coses suscitaren una constant remor de fons a Longobàrdia, on a tot arreu se sentien les lamentacions dels homes i els gemecs de les dones que compadien els seus familiars malastrucs. Una plorava per un marit massa vell per anar a l'exèrcit, una altra per un fill sense experiència bèl·lica i encara una altra per un germà que era camperol o tenia algun altre ofici. Com ja he dit, [a Robert] l'havia pres una follia com la d'Herodes, àdhuc pitjor, car aquest últim havia descarregat la seva ira sobre els nadons i prou, mentre que ell no estalviava ni els nens ni els ancians. Encara que estaven totalment desentrenats, per dir-ho d'alguna manera, cada dia ensinistrava els nous reclutes i els feia exercitar el cos.

[3] Robert es feu càrrec de tot això a Salern abans d'encaminar-se cap a Òtranto, on havia enviat davant seu un exèrcit formidable amb ordres d'esperar-lo mentre acabava de resoldre els afers de Longobàrdia i donava les respostes oportunes als ambaixadors. Feu un afegitó a la seva comunicació amb el papa per anunciar-li que havia encomanat al seu fill Roger, nomenat governant de tota la Pulla, i al seu germà Boritiles&lt;ref name=Boriteles group=nota&gt;Deformació del nom del feu del comte [[:w:Robert I de Loritello|Robert I de Loritello]], que en realitat era nebot de Robert Guiscard.&lt;/ref&gt; que socorreguessin la càtedra romana amb el màxim fervor i li brindessin el suport de la seva poderosa aliança si mai els demanava ajuda contra el rei Enric.

[4] A Bohemon, el més jove dels seus fills,&lt;ref name=Fills group=nota&gt;De fet, [[:w:Bohemon I d'Antioquia|Bohemon]] era el fill gran de Robert.&lt;/ref&gt; que recordava el seu pare en tots els aspectes, des del coratge i la força fins al valor i l'esperit indomable (era tallat del mateix patró que el seu pare i la viva imatge de la seva naturalesa), el feu anar a atacar la comarca d'Aulona al capdavant d'una gran host. Sense perdre ni un instant, caigué amenaçadorament sobre Canina,&lt;ref name=Kaninë group=nota&gt;L'actual [[:w:Kaninë|Kaninë]], també a Albània.&lt;/ref&gt; Jericó&lt;ref name=Orikum group=nota&gt;L'antiga [[:w:Òricon|Òricon]] i actual [[:w:Orikum|Orikum]], una altra ciutat albanesa.&lt;/ref&gt; i Aulona i les conquerí amb l'energia incontenible d'un llamp que fereix el cel, seguint la seva tàctica d'ocupar i reduir a cendres les rodalies dels seus objectius. Era alhora el fum acre que anuncia un incendi i el setge preparatori que precedeix un assalt en tota regla. El pare i el fill es podrien comparar amb les llagostes i les seves larves, puix que si Robert deixava alguna engruna, Bohemon l'agarrava i la devorava. En tot cas, abans de fer-lo passar a Aulona, toca examinar les seves accions a l'altra banda del mar.

=== Capítol XV ===
[1] [Robert] anà a Òtranto, on romangué uns dies esperant amb delit l'arribada de la seva muller, Gaita, que acompanyava el seu marit en campanya i feia feredat de veure quan prenia les armes. Quan ja havia tingut l'oportunitat d'abraçar-la, es tornà a posar en marxa amb tot el seu exèrcit, aquesta vegada en direcció a Bríndisi, que disposa del millor port de tot Iapígia.&lt;ref name=Iapígia group=nota&gt;Nom antic que correspon a grans trets a la Pulla.&lt;/ref&gt; Un cop a la ciutat, esperà amb impaciència que es concentressin les seves tropes i la seva flota, tant les naus de transport i les naus llargues com els vaixells de guerra, per tal com tenia previst salpar des d'allí cap a les nostres terres.

[2] Quan encara era a Salern, havia agafat Raül,&lt;ref name=Peel group=nota&gt;[[:w:Rodolf Pell de Llop|Rodolf Pell de Llop]].&lt;/ref&gt; un prohom del seu seguici, i l'havia despatxat com a ambaixador a l'emperador Botaniates, que havia arrabassat el ceptre a Ducas. Esperava amb impaciència la seva reacció, puix que li plantejava tot un seguit de retrets i pretextos per a la guerra que a primera vista semblaven raonables. Esgrimia, com he dit abans, que [Botaniates] havia separat la seva filla, promesa a l'emperador Constantí, del seu nuvi i que havia usurpat el tron a aquest últim, ofenses que [Robert] no pensava deixar impunes. Per altra banda, havia fet arribar obsequis i una carta amb promeses d'amistat al gran domèstic i comandant en cap dels exèrcits d'Occident, que no era altre que el meu pare, Aleix. Seguidament, romangué a Bríndisi pendent de les respostes.

[3] Les tropes encara no havien tingut temps de concentrar-se i la major part de les naus encara no havien estat tirades en mar i Raül ja era de tornada de Bizanci.&lt;ref name=Bizanci group=nota&gt;Els autors romans d'Orient escrivien ''[[w:Bizanci|Bizanci]]'', el nom anterior de Constantinoble, com a referència poètica a la capital imperial, no a l'Imperi Romà en el seu conjunt.&lt;/ref&gt; El bàrbar començà a treure foc pels queixals en veure que [el seu ambaixador] no havia obtingut resposta a les seves comunicacions i, encara pitjor, que venia carregat d'arguments per dissuadir-lo de fer la guerra als romans: per una banda, que el monjo que el seguia era un histrió i un farsant que es feia passar per l'emperador Miquel proferint mentida rere mentida; per altra banda, que quan era a la reina de les ciutats havia tingut punt a anar a veure l'emperador derrocat en persona i l'havia trobat en un monestir, vestit amb un trist hàbit gris. Per acabar-ho d'adobar, li transmeté una informació que havia arribat a les seves orelles en el camí de tornada. En l'entretant, el meu pare havia arrabassat el tron a Botaniates, com explicaré més endavant, i l'havia foragitat del palau imperial. A continuació, havia cridat el fill de Ducas, Constantí, preclaríssim entre tots els homes que han caminat mai sota el sol, per tornar-lo a associar al poder imperial.

[4] Raül es valgué d'aquesta notícia que havia sentit durant el viatge per intentar silenciar els tambors de guerra: «Quina causa justa invocarem per atacar Aleix, quan fou Botaniates el perpetrador de la injustícia que ha privat la vostra filla del ceptre dels romans? Que algú altre ens hagi ocasionat un perjudici no ens dona cap dret a portar la guerra a qui no ens ha fet cap mal. Si no tenim un motiu just per anar a la guerra, totes aquestes coses —les naus, les armes, els homes i els preparatius en general— hauran estat debades».

[5] Aquestes paraules encara irritaren més Robert, que perdé els estreps i estigué a punt de deixar-li anar la mà. Per la seva banda, el fals emperador Miquel Ducas, que ja hem anomenat Rector, bullia d'indignació i era incapaç de reprimir la seva còlera davant d'una demostració tan clara que no era l'emperador Ducas, sinó un simple impostor. A més a més, el tirà estava fora de si des que Roger, germà de Raül,&lt;ref name=Roger group=nota&gt;No hi ha cap altra font d'aquesta època que corrobori la suposada relació fraternal entre Raül i [[:w:Roger (fill de Dagobert)|Roger]]. Tampoc no es coneixen amb certesa els seus vincles, si és que en tenien, amb els [[:w:Raüls|Raüls]], una nissaga romana d'Orient fundada per desertors normands.&lt;/ref&gt; havia desertat als romans i els havia revelat els seus preparatius de guerra amb tots els ets i uts. Endut per un rampell, feu palesa la seva voluntat de matar Raül allí mateix. Veient com anava el tema, [Raül] fugí de seguida cap a Bohemon, el refugi que tenia més a prop.

&lt;/div&gt;

== Notes ==
&lt;references group=nota/&gt;</text>
      <sha1>a0s21e3kegfu5ft2zf3txfzc9hax4uq</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170702</id>
      <parentid>170701</parentid>
      <timestamp>2024-04-26T11:37:20Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Leptictidium</username>
        <id>277</id>
      </contributor>
      <comment>/* Capítol VI */</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="109288" xml:space="preserve">{{header
|títol=Alexíada
|autor=[[Anna Comnena]]
|traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]]
|idioma=grec
|anterior=[[Alexíada/Proemi|Proemi]]
|current='''Llibre I'''
|següent=[[Alexíada/Llibre II|Llibre II]]
|info=
|nomcategoria=cap
}}

{{c|'''Llibre I'''}}

&lt;div class=prose&gt;
=== Capítol I ===
[1] L'emperador Aleix, el meu pare, ja havia prestat grans serveis a l'Imperi Romà fins i tot abans de pujar al tron. Sortí en campanya per primera vegada durant el regnat de Romà Diògenes. Els seus contemporanis el consideraven una persona admirable i alhora temerària. Quan tenia catorze anys, ja frisava per acompanyar l'emperador Diògenes en la seva àrdua expedició contra els perses.&lt;ref name=Perses group=nota&gt;Romà IV sortí en campanya el 1071, no contra els perses, com diu Comnena, sinó per plantar cara a les incursions cada vegada més audaces dels turcs a la frontera oriental de l'Imperi Romà. En el moment d'aquests fets, l'autora li atribueix una edat de catorze anys al seu pare, Aleix, però aquesta xifra no encaixa del tot amb el relat de [[:w:Joan Zonaràs|Joan Zonaràs]], segons el qual el protagonista de l'''Alexíada'' tenia uns setanta anys a la seva mort el 1118. L'edat correcta és probablement la que ens indica Comnena.&lt;/ref&gt; Era tota una amenaça per als bàrbars, car, si hagués arribat a enfrontar-s'hi, la seva espasa hauria quedat embriagada de sang, tal era el temperament marcial del jove. Tanmateix, l'emperador Diògenes no li ho permeté, conscient de l'enorme dolor que afligia la mare [d'Aleix],&lt;ref name=Dalassè group=nota&gt;[[w:Anna Dalassena|Anna Dalassena]], «Mare dels Comnens», en honor de qui fou anomenada l'autora, seguint el costum romà d'Orient de batejar els infants amb el nom d'un dels seus avis. Era la muller del domèstic de les escoles [[:w:Joan Comnè (domèstic de les escoles)|Joan Comnè]] i, per tant, cunyada d'[[:w:Isaac I Comnè|Isaac I Comnè]] (r. 1057-1059), el primer membre de la nissaga a ocupar el tron imperial. Les reformes fiscals d'Isaac, tot i que eren imprescindibles, suscitaren l'oposició de les elits, que aprofitaren una greu malaltia seva per pressionar-lo i forçar-lo a abdicar. Arribat el moment, la corona no anà a parar al seu germà, sinó a [[:w:Constantí X Ducas|Constantí X Ducas]]. Anna, que ja es veia emperadriu, se sentí profundament traïda per la família Ducas i es passà vint-i-dos anys conspirant per vestir els seus fills de porpra, tal com explica la seva neta en el llibre II de l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que plorava la mort recent del seu primogènit, Manuel, un home que havia fet grans i admirables gestes en nom de l'Imperi Romà.&lt;ref name=Manuel group=nota&gt;[[:w:Manuel Comnè (curopalata)|Manuel]], el germà més gran d'Aleix, fou un destacat militar i aristòcrata. De ben jove li foren concedides les dignitats civils de [[:w:Protopròedre|protopròedre]] i [[:w:Curopalata|curopalata]], així com el grau militar de [[:w:Protostràtor|protostràtor]], però la seva ascensió fulgurant es veié truncada per la seva inesperada mort d'una infecció d'oïda quan encara no tenia ni trenta anys.&lt;/ref&gt; A fi que tingués algun consol i que no hagués d'enviar un altre fill a la guerra quan encara ni tan sols no sabia on havia d'enterrar el fill gran, cosa que li hauria provocat una terrible paüra que ell també patís una desgràcia i ella no sabés ni on havia caigut mort, l'emperador manà a Aleix que tornés amb la seva mare. Així doncs, aquella vegada li fou denegada la possibilitat d'acompanyar els que marxaven en campanya, però el futur encara li reservava mantes oportunitats de fer proeses. Efectivament, durant el regnat de l'emperador Miquel Ducas,&lt;ref name=Miquel_VII_Ducas group=nota&gt;[[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]] (r. 1071-1078), conegut amb el sobrenom de «Parapinaces» (‘menys un quart’) per la seva devaluació de la moneda romana. Fou un emperador dèbil i incompetent que donà als turcs una excusa per continuar penetrant a Anatòlia en negar-se a complir els acords entre [[:w:Alp Arslan|Alp Arslan]], el vencedor de Mantziciert, i Romà IV. Malgrat que la seva infame reputació és, fins a cert punt, merescuda, val a dir que fou poc més que un titella en mans de cortesans i familiars, sobretot el seu oncle, el cèsar [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], i el seu ministre en cap, [[:w:Niceforitzes|Niceforitzes]]. Gens interessat a governar, se sentí alleujat quan [[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] el feu abdicar.&lt;/ref&gt; després del derrocament de Diògenes, mostrà la seva vàlua en el conflicte amb Urseli.&lt;ref name=Urseli group=nota&gt;[[:w:Roussel de Bailleul|Roussel de Bailleul]], un dels molts normands que a la segona meitat del segle xɪ emigraren a la Mediterrània com a soldats de fortuna. Es distingí en la [[:w:Conquesta normanda de la Itàlia meridional|conquesta normanda de la Itàlia meridional]] abans de passar al servei de Constantinoble. Formava part de l'exèrcit de Romà IV en la campanya de Mantziciert, però el basileu el feu anar a prendre [[:w:Cliat|Cliat]] poc abans de la batalla i, per tant, no es veié directament implicat en la catàstrofe. En aquest punt de la cronologia, feia dos anys que havia renegat de l'autoritat imperial i provava de fundar un nou regne al centre-nord d'Anatòlia, igual que els seus compatriotes ho havien fet en altres països.&lt;/ref&gt;

[2] Aquest home era un celta&lt;ref name=Celta group=nota&gt;En realitat, un [[:w:Normands|normand]]. Comnena empra el nom ''celtes'' per referir-se als normands i els [[:w:Francs|francs]] en general.&lt;/ref&gt; que havia prestat servei en l'exèrcit dels romans i, enardit per la seva bona fortuna, havia anat acumulant poder i reunint un exèrcit considerable de compatriotes i gent d'altres contrades fins a esdevenir un tirant formidable. Just quan l'hegemonia dels romans rebia un cop dur rere l'altre i l'auge dels turcs amenaçava d'eclipsar els romans, que reculaven com la sorra que cedeix sota el pes dels peus, fou el moment que elegí per emprendre el seu propi atac contra l'Imperi Romà. L'espurna del seu caràcter tirànic caigué sobre l'esca del deplorable estat de l'imperi i passà a foc i a sang gairebé tots els dominis orientals. De res no serví enviar en contra seu nombrosos generals de provada valentia i experts en l'art de la guerra i les batalles, car ni amb tota la seva experiència no foren capaços de derrotar-lo. Tan aviat prenia la iniciativa i queia sobre els seus enemics com una tempesta com feia causa comuna amb els turcs, i els seus assalts eren tan poderosos que aconseguí capturar molts prohoms i posar les seves falanges en desbandada.

[3] El meu pare, Aleix, era lloctinent sota les ordres del seu germà,&lt;ref name=Isaac group=nota&gt;[[:w:Isaac Comnè (germà d'Aleix I)|Isaac]], un altre germà gran del protagonista.&lt;/ref&gt; que havia estat investit comandant de tots els exèrcits d'Orient i d'Occident. En aquest moment, quan el bàrbar sotmetia els romans a un greu turment amb les seves constants incursions a la velocitat del llamp, el meu admirable pare, Aleix, fou elegit per plantar-li cara i nomenat estrateg autocràtor&lt;ref name=Estrateg group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:estrateg autocràtor|estrateg autocràtor]], que correspon a un comandant en cap amb plena autoritat civil i militar, havia estat ocupat anteriorment per Manuel, el ja esmentat germà gran d'Aleix.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel. Esmerçà en aquesta tasca tota la seva intel·ligència i tota la seva experiència com a general i com a soldat, tot i que tampoc no havia tingut gaire temps per adquirir-ne (gràcies als seus ingents esforços i la gran atenció que prodigava a totes les coses, els més destacats dels romans consideraven que havia assolit el pinacle de l'experiència militar i el veien com el famós romà Emili,&lt;ref name=Emili group=nota&gt;La [[:w:gens Emília|gens Emília]] produí molts soldats de gran renom, però Comnena es refereix probablement a [[:w:Luci Emili Paulus Macedònic|Luci Emili Paulus Macedònic]], que conclogué la [[:w:Tercera Guerra Macedònica|Tercera Guerra Macedònica]] amb una gran victòria sobre els macedonis en la [[:w:Batalla de Pidna|batalla de Pidna]] (168 aC).&lt;/ref&gt; com Escipió i com Hanníbal el cartaginès;&lt;ref name=Escipió_i_Hanníbal group=nota&gt;[[:w:Publi Corneli Escipió Africà|Publi Corneli Escipió]] i [[:w:Hanníbal Barca (247 aC)|Hanníbal Barca]] foren dos dels grans protagonistes —i antagonistes— de la [[:w:Segona Guerra Púnica|Segona Guerra Púnica]] (218-201 aC). El romà fou un dels comandants en cap de la [[w:República Romana|república]] durant el conflicte, en el transcurs del qual el seu germà [[:w:Gneu Corneli Escipió Calvus|Gneu Corneli Escipió]] inaugurà el [[w:Període romà a Catalunya|període romà a Catalunya]] en desembarcar a [[:w:Empúries|Empúries]] al capdavant d'un exèrcit. El celebèrrim general cartaginès esclafà les legions romanes una vegada i una altra, des del [[:w:Batalla del Trèbia (218 aC)|Trèbia]] fins a [[:w:Batalla de Cannes|Cannes]], passant pel [[:w:Batalla del llac Trasimè|llac Trasimè]]. Tanmateix, ni tan sols el seu geni militar no fou suficient per superar l'extrema resiliència —o tossuderia— dels romans, que reaccionaven a cada nova derrota reclutant un nou exèrcit. La desfeta cartaginesa es consumà en la [[w:Batalla de Zama|batalla de Zama]] (202 aC), en la qual Hanníbal fou vençut justament per Publi Corneli Escipió.&lt;/ref&gt; encara era molt jove i li acabava de sortir el primer borrissol, com se sol dir). Feu presoner aquest Urseli, que escometia els romans sense parar, i restablí l'ordre a Orient en pocs dies, puix que era un home a qui li feia falta poc temps per determinar la línia de conducta més adient i encara menys per aplicar-la. El cèsar relata detalladament com reeixí a atrapar Urseli en el segon llibre de la seva història, però jo també narraré aquests fets per la relació que tenen amb la meva.

=== Capítol II ===

[1] El bàrbar Tútac&lt;ref name=Tútuix group=nota&gt;[[:w:Tútuix I|Tútuix I]], fill d'Alp Arslan i posterior governant seljúcida de Damasc (1078-1095), primer com a emir i després com a soldà.&lt;/ref&gt; tot just havia arribat de les profunditats d'Orient amb una gran host per saquejar el territori dels romans. Mentrestant, Urseli era vençut repetidament per l'estratopedarca&lt;ref name=Estratopedarca group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:Estratopedarca|estratopedarca]], una de les denominacions del comandant en cap dels exèrcits, ja havia estat exercit per l'oncle d'Aleix, Isaac Comnè, abans de ser emperador.&lt;/ref&gt; i perdia una fortalesa rere l'altra tot i disposar d'un exèrcit nombrós i equipat generosament amb armes de bona qualitat, car les habilitats del meu pare, Aleix, superaven les seves amb escreix. Així doncs, decidí cercar una escapatòria. Atrapat entre l'espasa i la paret, es reuní amb Tútac, li oferí la seva amistat i l'exhortà a forjar una aliança amb ell.

[2] Tanmateix, la resposta de l'estratopedarca Aleix a aquesta maniobra fou establir vincles encara més estrets amb el bàrbar, congraciant-s'hi amb paraules, obsequis i tota mena de mitjans i argúcies. Era molt més enginyós que un home qualsevol i sempre trobava una sortida, fins i tot en les situacions més complicades. Convençut que el pla més eficaç per assolir el seu objectiu consistia, a grans trets, a oferir la seva amistat a Tútac, li digué: «El vostre soldà&lt;ref name=Màlik-Xah group=nota&gt;[[:w:Màlik-Xah I|Màlik-Xah I]], tercer soldà de l'Imperi Seljúcida, que conduí al seu apogeu polític i territorial. Era un altre fill d'Alp Arslan i, per tant, germà de Tútuix.&lt;/ref&gt; i el meu emperador són amics. Aquest bàrbar, Urseli, ha alçat la mà contra tots dos i ha esdevingut un formidable enemic de l'un i de l'altre, puix que ataca reiteradament el meu emperador i va arrancant bocinets de terra als romans, alhora que arrabassa a Pèrsia possessions que legítimament li corresponen. Ho fa recorrent constantment a l'engany, car ara aprofita l'ombra del vostre poder per anar en contra meu, però més endavant, quan cregui que ha arribat el moment més propici i se senti segur, es tornarà a girar i alçarà la mà contra vós. Ara bé, si voleu fer-me cas, la propera vegada que Urseli acudeixi a vós, empresoneu-lo i envieu-nos-el a canvi de la gran recompensa que us donarem. En traureu tres coses:», prosseguí, «en primer lloc, rebreu una dinerada com no s'ha vist mai; en segon lloc, us guanyareu el favor de l'emperador, que us portarà al cim de la prosperitat; i, en tercer lloc, complaureu en gran manera el vostre soldà amb l'eliminació d'un enemic tan perillós com aquest, que tan aviat ataca els romans com cau sobre els turcs».

[3] Juntament amb aquest missatge, el meu pare, cap de l'exèrcit romà, feu arribar a Tútac una certa quantitat de diners i ostatges il·lustres a l'hora convinguda i així convencé els bàrbars de capturar Urseli. Ben aviat compliren la seva part del tracte i lliuraren el presoner a l'estratopedarca, que era a Amàsia.&lt;ref name=Amàsia group=nota&gt;Avui [[:w:Amasya|Amasya]], a Turquia.&lt;/ref&gt;

[4] Malgrat tot, els diners trigaven a arribar, car el meu pare no disposava de fons propis i l'emperador havia tingut tan poca cura a l'hora d'enviar els seus que no és que anessin a poc a poc, com diu la tragèdia,&lt;ref name=Fragments group=nota&gt;[[:w:Eurípides|{{Versaleta|Eurípides}}]], frag., 979 N.&lt;/ref&gt; sinó que simplement no apareixien enlloc. Mentrestant, els homes de Tútac reclamaven amb insistència la recompensa acordada, tot amenaçant que, si no la rebien, alliberarien el presoner sense més dilació i el deixarien tornar allà on l'havien atrapat, però el meu pare no tenia prou recursos per pagar-los el preu degut. Després de passar-se tota una nit donant-hi voltes, resolgué demanar als ciutadans d'Amàsia que li prestessin els diners que li feien falta.

[5] Conscient que no seria gens fàcil, a trenc d'alba en feu venir tots els habitants, especialment els més rics i influents. Adreçant-se principalment a aquests últims, digué: «Tots esteu assabentats del tracte que aquest bàrbar ha dispensat a totes les ciutats del tema dels Armeníacs&lt;ref name=Armeníacs group=nota&gt;El [[:w:Tema dels Armeníacs|tema dels Armeníacs]], que deu el seu nom als soldats de l'exèrcit romà d'Armènia assentats en aquesta regió, era una de les circumscripcions administratives i militars conegudes com a ''[[:w:Tema (circumscripció administrativa)|temes]]'', creades a mitjans del segle ᴠɪɪ com a part d'una reforma en profunditat de l'organització territorial de l'Imperi Romà en resposta a les invasions dels eslaus i els musulmans. En el marc temporal de l'''Alexíada'', el tema dels Armeníacs abastava el [[:w:Regió del Pont|Pont]] occidental i les valls i muntanyes que hi havia al sud.&lt;/ref&gt; i sabeu quants pobles ha saquejat, quantes persones han patit els seus insuportables abusos i quants diners us ha robat. Però ara, si així ho voleu, ha sorgit l'oportunitat de deslliurar-vos de les seves maldats. Per tant, no podem deixar-lo escapar. Com veieu, hem reeixit a enxampar el bàrbar gràcies a la punya que hi hem posat i, sobretot, la voluntat de Déu. Ara, Tútac, que és qui el té al calabós, ens exigeix una recompensa, però estem escurats, car ens trobem en terres remotes i fa tant de temps que lluitem contra els bàrbars que hem esgotat tots els recursos que teníem. Si l'emperador no fos tan lluny i el bàrbar ens donés més temps, hauria fet portar els diners de la capital, però com ja sabeu, res d'això no és possible, així que ens haureu de fer una bestreta per pagar la recompensa i més tard l'emperador us en retornarà fins a l'última moneda a través de nosaltres».

[6] Quan acabà de pronunciar aquestes paraules, els ciutadans d'Amàsia, a punt de revoltar-se, l'escridassaren i formaren un tumult, esperonats per homes de gran perfídia acostumats a atiar les passions de la multitud. Les tensions no paraven de créixer entre els que volien mantenir Urseli sota clau i animaven la turba a apoderar-se'n i els que feien tot un enrenou (com sol fer la gentalla) per treure Urseli del seu captiveri i retirar-li les cadenes. L'estratopedarca, tot i veure que la gent estava fora de si i que el seu objectiu penjava d'un fil, no s'acovardí, ans, armant-se de valor, feu un gest amb la mà per intentar silenciar la gentada.

[7] Després d'una llarga estona i amb molts esforços, aconseguí posar fi al rebombori i, reprenent el fil, digué: «Em deixa bocabadat, gent d'Amàsia, que no us adoneu de les manipulacions d'aquestes persones que pretenen ensarronar-vos i que, disposades a comprar la seva seguretat amb la vostra sang, us fan mal sense parar. Què en traieu, de la tirania d'Urseli, a part que us matin, us mutilin o us tallin extremitats? Aquestes persones, la causa d'aquestes desgràcies, han conservat les seves fortunes adulant el bàrbar al mateix temps que gaudien de la magnificència de l'emperador fent veure que no havien lliurat la ciutat d'Amàsia i els seus habitants al bàrbar, i tot això ho han fet sense cap mena de consideració pels vostres interessos. És per això que malden per apuntalar el tirà, afalagant-lo per salvar la pell alhora que demanen honors i obsequis a l'emperador. I, si mai la situació canvia, tornaran a mantenir-se'n al marge tot inflamant la ira de l'emperador contra vosaltres. Si voleu fer-me cas, acomiadeu de moment els que us inciten a revoltar-vos, torneu a casa vostra, rumieu això que us he dit i veureu qui us ofereix els millors consells».

=== Capítol III ===
[1] Havent sentit aquestes paraules, canviaren de parer igual que una conquilla tomba sobre un costat diferent en caure i tornaren a casa. De totes maneres, l'estratopedarca, sabedor que el poble és propens a canviar de parer en un tres i no res, especialment sota la influència de persones roïnes, i tement que de nit prenguessin la iniciativa i anessin a buscar Urseli per treure-li les cadenes i posar-lo en llibertat, com que no tenia prou homes per guardar-se d'aquesta eventualitat, ordí un engany digne de Palamedes.&lt;ref name=Palamedes group=nota&gt;[[:w:Palamedes|Palamedes]] era un heroi de la mitologia grega conegut per la seva inventiva i per desbaratar fins i tot els ardits d'[[:w:Odisseu|Odisseu]] per mantenir-se al marge de la [[:w:Guerra de Troia|Guerra de Troia]].&lt;/ref&gt; Feu veure que cegava Urseli: estant el presoner ajagut a terra, el botxí li atansà el ferro mentre Urseli cridava i gemegava com un lleó que rugia. En realitat, era tot una farsa, car el que suposadament era cegat havia rebut instruccions de bramar i vociferar, mentre que el que havia de simular que li treia els ulls havia rebut ordres de mirar-lo amb rancúnia, actuar de manera despietada i, sobretot, fingir que li feia perdre la vista. Així, mentre Urseli era cegat sense ser cegat, el poble aplaudia i la notícia de la seva mutilació corria com una reguera de pólvora.

[2] Aquesta actuació, representada com si fos dalt d'un escenari, convencé tota la gentada, tant els que vivien a la ciutat com els que venien d'altres contrades, d'acudir com un eixam d'abelles a pagar la seva contribució. L'objectiu del pla d'Aleix era precisament que els que es resistien a aportar diners i encara mantenien l'esperança de sostreure Urseli de la custòdia del meu pare veiessin frustrades les seves expectatives, car les seves maquinacions havien quedat sense efecte, i, havent fracassat els seus designis, prenguessin partit per l'estratopedarca per guanyar-se la seva amistat i estalviar-se la fúria de l'emperador. L'admirable general tenia Urseli en el seu poder, tancat en una gàbia com si fos un lleó i amb els ulls encara embenats com a símbol de la seva suposada pèrdua de la vista.

[3] Així i tot, encara no es donava per satisfet amb aquesta fita ni tenia cap intenció de negligir la resta de la seva missió, com si ja hagués assolit prou glòria, ans reprengué i tornà a situar sota l'autoritat de l'imperi moltes altres ciutats i fortaleses que havien sofert l'opressió d'Urseli. Tot seguit, agafà les regnes del seu cavall i es dirigí cap a la reina de les ciutats. De camí, feu una breu pausa per descansar amb el seu exèrcit a la ciutat del seu avi,&lt;ref name=Kastamonu group=nota&gt;[[:w:Castamó|Castamó]], feu ancestral dels Comnens a Paflagònia, el nom del qual deriva justament de Κάστρα Κομνηνών, o ‘Castells dels Comnens’.&lt;/ref&gt; on feu una gesta comparable al rescat d'Alcestis, la muller d'Admet, per Hèracles.&lt;ref name=Alcestis group=nota&gt;En ''[[:w:Alcestis (Eurípides)|Alcestis]]'', drama d'Eurípides traduït al català per [[:w:Josep Alsina i Clota|Josep Alsina]], la [[:w:Alcestis|reina epònima]] se sacrifica per salvar la vida del seu marit, Admet, que havia ofès Àrtemis. El famós Hèracles, afligit per les expressions de dol a la cort d'Admet, va a encarar-se amb la Mort i retorna Alcestis al món dels vius.&lt;/ref&gt;

[4] Quan Docià,&lt;ref name=Docià group=nota&gt;[[:w:Teodor Docià|Teodor Docià]], probablement la mateixa persona que el «Teodor Comnè» que consta com a [[:w:Dux bellorum|dux]] de Paflagònia cap a la mateixa època.&lt;/ref&gt; nebot de l'anterior emperador Isaac Comnè i cosí d'Aleix, un home il·lustre tant pel seu llinatge com per les seves accions, veié que Urseli tenia aspecte d'haver estat cegat i que el conduïen agafat de la mà, deixà anar un profund gemec i, vessant llàgrimes pel seu calvari, es planyé de la crueltat del general. Enutjat, el criticava per haver-li tret els ulls a un home tan noble, un autèntic heroi que hauria d'haver restat impune. Aleix li respongué: «Ben aviat, estimat, coneixeràs les raons per les quals ha estat cegat». Poc després, se l'endugué juntament amb Urseli a una sala, on destapà la cara del presoner i deixà al descobert els seus ulls, que lluïen amb foc a la mirada. Docià quedà bocabadat, mut d'admiració i sense saber com actuar davant d'un miracle d'aquesta magnitud. Es fregà reiteradament els ulls per assegurar-se que no fos un somni, un encanteri o un nou artifici d'aquesta mena. Quan s'apercebí de la misericòrdia amb la qual el seu cosí havia tractat aquest home i l'astúcia amb la qual havia procedit, esclatà d'alegria i, amb el seu astorament mudat en joia, l'abraçà i li besà la cara una vegada i una altra. L'emperador Miquel, el seu seguici i tota la resta experimentaren els mateixos sentiments.

=== Capítol IV ===

[1] Seguidament, el nou emperador, Nicèfor, li encomanà una altra missió, aquesta vegada contra Nicèfor Brienni,&lt;ref name=Nicèfor_Brienni_el_Vell group=nota&gt;[[:w:Nicèfor Brienni el Vell|Nicèfor Brienni el Vell]], un dels generals més destacats de l'imperi, que havia menat l'ala esquerra de l'exèrcit a Mantziciert. Crític amb la tebior de la reacció de Miquel VII a la irrupció dels turcs i la corrupció dels seus ministres, es declarà en rebel·lió quan descobrí que el ministre en cap havia decidit el seu assassinat. Cometé el greu error de permetre que les seves tropes, integrades en gran part per estrangers, arrasessin els suburbis de Constantinoble, acció que refermà l'oposició de la capital a la seva causa. Mentre consolidava el seu control sobre Tràcia, el nou emperador, Nicèfor III, li oferí la dignitat de cèsar a canvi d'abaixar les armes, però les negociacions no arribaren a bon port i Nicèfor III no tingué més remei que enviar Aleix Comnè a esclafar la rebel·lió. És en aquest moment que Brienni entra en escena en l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que havia sumit tot Occident en una profunda crisi després de posar-se la diadema i proclamar-se emperador romà. L'emperador Miquel Ducas tot just havia estat deposat i havia canviat la corona i la diadema pel vestit talar i l'humeral propis d'un alt sacerdot quan Botaniates assumí el tron, es casà amb l'emperadriu Maria,&lt;ref name=Maria_d'Alània group=nota&gt;La princesa georgiana [[:w:Maria d'Alània|Maria d'Alània]], fins poc abans emperadriu consort de Miquel VII.&lt;/ref&gt; com explicaré detalladament, i es feu càrrec dels afers de l'imperi.

[2] Nicèfor Brienni, que havia estat nomenat dux de Dirràquion&lt;ref name=Durrës group=nota&gt;L'actual [[:w:Durrës|Durrës]], a Albània.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel i ja maquinava per emparar-se del poder fins i tot abans de l'ascens al tron de l'emperador Nicèfor, havia tramat una revolta contra Miquel. Seria redundant contar els seus greuges i la seva manera de procedir en aquesta obra, car la història del cèsar ja recull els motius de la rebel·lió. De totes maneres, sí que convé exposar breument com feu servir la ciutat de Dirràquion com a base per sotmetre els territoris occidentals al seu domini i com fou capturat. Remetem al cèsar tothom que vulgui conèixer els detalls d'aquests fets.

[3] Aquest home, un guerrer consumat que descendia d'un dels llinatges més il·lustres, destacava per la seva grandària, la seva cara formosa, el seu enteniment, que era superior al dels seus contemporanis, i la força dels seus braços, qualitats que el feien mereixedor d'exercir l'imperi. Tal era la seva capacitat de persuasió i d'obtenir l'adhesió de les persones tan bon punt les veia i hi entaulava una conversa per primera vegada que tothom, tant els soldats com els civils, estigué d'acord a elevar-lo al primer rang i proclamar-lo digne de governar a Orient i Occident. Quan arribava a una ciutat, era rebut amb les mans alçades en senyal de súplica i, quan marxava cap a la següent, ho feia aclamat per les masses. A més d'inquietar Botaniates, les notícies d'aquests fets agitaren l'exèrcit que li era lleial i escamparen un sentiment d'impotència arreu de l'imperi.

[4] Així doncs, es prengué la decisió d'enviar contra Brienni el meu pare, Aleix Comnè, que acabava de ser nomenat domèstic de les escoles,&lt;ref name=Domèstic group=nota&gt;Els [[:w:Domèstic de les escoles|domèstics de les escoles]], oficialment subordinats a l'estrateg del tema dels Anatòlics, eren en realitat els comandants suprems de l'exèrcit romà. N'hi havia dos: el domèstic de les escoles d'Occident (Europa) i el domèstic de les escoles d'Orient (Àsia). Tal com apunta una nota anterior, el pare d'Aleix ja havia ocupat aquest càrrec durant el regnat del seu germà Isaac.&lt;/ref&gt; al capdavant de les forces disponibles. L'Imperi Romà es trobava en les seves hores més baixes. Els exèrcits d'Orient estaven dispersats en totes direccions a causa de l'expansió dels turcs, que s'havien fet amos i senyors de gairebé totes les terres situades entre el Pont Euxí i l'Hel·lespont, els mars Egeu i de Síria, [i] el Psaros&lt;ref name=Psaros group=nota&gt;Riu de Cilícia que avui en dia es coneix com a [[:w:Riu Seyhan|Seyhan]].&lt;/ref&gt; i els altres rius, especialment els que flueixen per Pamfília i Cilícia i acaben desembocant en el mar d'Egipte. Aquest era l'estat dels exèrcits d'Orient. Mentrestant, a Occident, Brienni havia sumat tantes legions a la seva causa que a l'Imperi Romà ja tan sols li quedava un exèrcit molt minvat i inadequat. Els que es mantenien fidels eren uns quants immortals&lt;ref name=Immortals group=nota&gt;Els [[:w:Immortals (Imperi Romà d'Orient)|immortals]] eren un regiment d'elit format pel ministre en cap de Miquel VII reprenent el nom i el concepte d'un [[:w:Tagma (unitat militar)|tagma]] ideat per [[:w:Joan I Tsimiscés|Joan I Tsimiscés]] un segle abans, inspirat en els temuts [[:w:Immortals|immortals]] perses de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; que feia poc que havien empunyat l'espasa i la llança per primera vegada, alguns soldats de Coma&lt;ref name=Coma group=nota&gt;[[:w:Coma (plaça forta)|Coma]], post avançat dels romans a les portes de l'Anatòlia central.&lt;/ref&gt; i un regiment de celtes que havia perdut la major part del seu efectiu. Aquestes foren les tropes que li assignaren al meu pare. Tot cridant els aliats turcs a les armes, els funcionaris de l'emperador li manaren que marxés a combatre Brienni, confiant no tant en les capacitats de la host que dirigia com en la seva intel·ligència i el seu geni militar.

[5] Tanmateix, en assabentar-se que l'enemic avançava a marxes forçades, sortí de la reina de les ciutats amb els seus homes degudament armats, sense esperar que arribessin els aliats, i establí un campament sense fossats ni palissada prop del riu Halmir,&lt;ref name=Halmir group=nota&gt;Presumiblement el Kalivri Dere.&lt;/ref&gt; a Tràcia. Sabedor que Brienni estava atendat a les planes del Cedocte,&lt;ref name=Cedocte group=nota&gt;La zona del [[:w:Cedocte|Cedocte]] era anomenada així per un aqüeducte (''aquaeductus'') que hi havia hagut des de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; deixà una distància considerable entre el seu exèrcit i l'altre. No es podia plantar directament davant de Brienni, car no volia revelar-li ni l'estat ni les dimensions del seu exèrcit. Conscient que estava a punt de llançar pocs homes contra molts i soldats acabats de reclutar contra veterans, el seu pla no era intentar una ofensiva audaciosa, sinó sostreure-li la victòria a l'enemic per sorpresa.

=== Capítol V ===

[1] Ara que el meu relat ha contraposat aquests dos homes tan valerosos, Brienni i el meu pare, Aleix Comnè (igualats tant en coratge com en experiència), val la pena aturar-nos a examinar les seves línies i formacions de batalla per així entendre millor el transcurs de la contesa. Tots dos eren homes formosos, nobles i de força i experiència comparables, fins a tal punt que, si els haguessin pesat en una balança, hauria quedat equilibrada; però cal intentar comprendre com la fortuna l'acabà inclinant cap a una banda. Brienni, a més de comptar amb les seves forces i la seva experiència, havia desplegat les seves tropes en una formació més ordenada. Aleix, en canvi, havia dipositat les seves minses esperances en el seu exèrcit, però tenia a favor seu el poder de la seva perspicàcia i la seva visió estratègica.

[2] Ara que cadascun sabia on era l'altre i havia arribat l'hora del combat, Brienni, informat que Aleix Comnè li barrava el pas i havia acampat prop de Calàbrie,&lt;ref name=Calàbrie group=nota&gt;[[:w:Calàbrie|Calàbrie]], població del rerepaís de [[:w:Selímbria|Selímbria]], al nord-oest de la ciutat.&lt;/ref&gt; feu formar les tropes i emprengué l'atac. Després d'arranjar l'exèrcit en una ala dreta i una ala esquerra, conferí al seu germà Joan&lt;ref name=Joan_Brienni group=nota&gt;[[:w:Joan Brienni|Joan Brienni]] era el domèstic de les escoles del seu germà i, per tant, l'homòleg d'Aleix al bàndol revoltat.&lt;/ref&gt; el comandament del costat dret, compost de cinc mil homes i integrat per italians, soldats que havien prestat servei sota el famós Maniaces,&lt;ref name=Maniaces group=nota&gt;[[:w:Jordi Maniaces|Jordi Maniaces]], un dels generals romans més imponents d'aquest període, tant pel seu físic gegantí com per les seves habilitats, havia governat diverses localitats a la frontera amb els àrabs. Cap al 1037 fou transferit a l'altre extrem de l'imperi, on reconquerí la part oriental de Sicília. Tanmateix, es rebel·là contra l'emperador [[w:Constantí IX Monòmac|Constantí IX Monòmac]]. Els seus homes venceren l'exèrcit legitimista prop de Tessalònica, però la mort de Maniaces en els últims compassos de la batalla significà la fi de la seva revolta.&lt;/ref&gt; cavallers de Tessàlia i una esquadra de la Companyia&lt;ref name=Companyia group=nota&gt;La composició de la [[:w:Companyia (exèrcit romà d'Orient)|Companyia]], un cos de guàrdia imperial, anà evolucionant amb el pas del temps. A finals del segle xɪ, es constituïa de joves nobles.&lt;/ref&gt; d'orígens gens vulgars. L'ala esquerra tenia Catacaló Tarcaniota al capdavant d'uns tres mil macedonis i tracis armats fins a les dents. El mateix Brienni dirigia el centre de la falange, compost de macedonis, tracis i la flor i nata de tota la noblesa. Tots anaven a cavall sobre corsers tessalis, radiants amb els seus cosselets de ferro i els elms que duien al cap, i quan els cavalls posaven les orelles dretes i els escuts picaven els uns contra els altres, els soldats i els seus elms projectaven una llum fulgurant que causava terror. Brienni, circulant entre els seus homes amb l'aire d'un Ares o un gegant que superava tots els altres per un cúbit de les espatlles cap amunt, intimidava i esfereïa tothom que el veia. Així mateix, havia apostat els seus aliats escites,&lt;ref name=Escites group=nota&gt;Comnena reaprofita un etnònim antic per referir-se a un poble que no té gaire cosa a veure amb l'original. En aquest cas, els «escites» eren els [[:w:Petxenegs|petxenegs]], nòmades de les estepes que tan aviat oferien els seus serveis militars als romans com depredaven les seves terres.&lt;/ref&gt; armats a la manera dels bàrbars, a uns dos estadis&lt;ref name=Estadi group=nota&gt;En l'edat mitjana, l'[[:w:Estadi (mesura)|estadi]], una unitat de mesura heretada de l'antiga Grècia, representava una longitud d'una mica menys de 180 metres.&lt;/ref&gt; de distància amb ordres d'esperar fins que albiressin l'adversari i sonés la trompeta que donava el senyal d'atac per arremetre contra la rereguarda enemiga amb una pluja intensa i constant de fletxes, moment en el qual la resta de l'exèrcit, format en línies compactes, se sumaria a l'ofensiva amb totes les seves forces.

[3] Fou així com arrenglerà els seus soldats. Per la seva banda, el meu pare, Aleix Comnè, havent estudiat el relleu, emboscà part del seu exèrcit en un barranc i en disposà la resta cara a cara amb les tropes de Brienni. Una vegada ordenades la part amagada i la part visible en les seves respectives posicions, enardí els seus homes un per un, animant-los a donar prova del seu valor, i manà al destacament que havia deixat a l'aguait que carregués contra l'ala dreta de l'enemic sobtadament i impetuosa tan bon punt es trobés darrere seu. Reservant-se el comandament dels anomenats immortals i alguns celtes per a si mateix, posà els soldats de Coma i els turcs sota l'autoritat de Catacaló,&lt;ref name=Catacaló group=nota&gt;[[:w:Constantí Euforbè Catacaló|Constantí Euforbè Catacaló]].&lt;/ref&gt; amb la missió de seguir de prop els moviments dels escites i repel·lir-ne les envestides.

[4] Aquest era l'estat de les coses. Quan l'exèrcit conduït per Brienni arribà al barranc i el meu pare donà el senyal d'atac, les tropes ocultes s'abalançaren entre crits i alarits sobre els adversaris, que quedaren esbalaïts per aquest assalt tan inesperat, i els feren recular escometent i matant cadascun el primer que trobava. No obstant això, Joan Brienni, germà del general, pensant en la seva impetuosa defensa&lt;ref name=Impetuosa group=nota&gt;Gir de frase recurrent en la ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' (per exemple, en el cant VI, vers 112) i evocat igualment en l{{'}}''[[:w:Odissea|Odissea]]'' IV, 527.&lt;/ref&gt; i la seva valentia, feu girar el seu cavall amb el fre i, abatent d'un sol cop l'immortal que el perseguia, aturà la desbandada, recompongué la falange i rebaté els enemics. Aquesta vegada foren els immortals els que giraren cua i començaren a fugir sense ordre ni concert, massacrats pels soldats que els encalçaven.

[5] En aquell moment, el meu pare es llançà al mig dels enemics i, lluitant amb bravura, aconseguí desbaratar la formació del regiment contra el qual combatia, envestint i segant-li la vida a tothom que se li posava al davant, batallant vigorosament amb l'esperança que alguns dels seus soldats el seguissin per auxiliar-lo. En veure que la seva falange s'havia trencat i que els seus components fugien en totes direccions, en reuní els més intrèpids (sis en total) i els anuncià que desembeinarien les espases i, quan estiguessin prop de Brienni, carregarien contra ell sense titubejar i, si la sort així ho disposava, moririen al seu costat. Tanmateix, un tal Teodot, un guerrer que havia servit el meu pare des que era petit, feu el possible per dissuadir-lo d'aquest propòsit, al·legant que era una autèntica temeritat. Així doncs, Aleix canvià de parer i decidí retirar-se a poca distància de l'exèrcit de Brienni per cercar els homes que conegués entre els que s'havien dispersat, reorganitzar-los i tornar a emprendre l'acció des del principi.

[6] El meu pare encara no havia tingut ocasió d'apartar-se discretament quan els escites es precipitaren sobre Catacaló i els seus soldats de Coma enmig d'una gran cridòria. Una vegada els hagueren derrotat i dispersat amb facilitat, es lliuraren al pillatge i se n'anaren cadascun per la seva banda. Els escites són així per naturalesa: com que no s'esperen fins que el contrincant hagi cedit del tot i la batalla estigui inclinada definitivament a favor seu abans de començar a saquejar, acaben deixant escapar la victòria. Mentrestant, els servidors que formaven la rereguarda de l'exèrcit de Brienni, temorosos que els escites els fessin mal, havien anat avançant fins a situar-se entre els seus propis guerrers. Com més gent fugia dels escites, més creixia la confusió en la host de Brienni, fins a tal punt que els seus estendards es barrejaren entre si.

[7] Estant així les coses, el meu pare, Aleix, que com ja hem dit estava aïllat entre les files enemigues, apercebí un palafrener que menava un dels cavalls imperials de Brienni, engalanat amb un mantell porpra i frontals daurats, així com els portadors de les espases de doble tall que habitualment escorten l'emperador, que corrien a prop seu. En veure-ho, es cobrí la cara amb la visera que li penjava de la vora de l'elm i, llançant-se amb furor contra aquests homes juntament amb els sis soldats que hem esmentat abans, feu caure el palafrener, li arrabassà el cavall imperial, prengué les espases de doble tall i s'escapolí. Ja fora de perill, despatxà el cavall adornat amb frontals daurats ensems amb les espases de doble tall, que tradicionalment es porten a banda i banda de la figura imperial, amb un herald de veu ressonant, a qui li manà recórrer tot l'exèrcit cridant als quatre vents que Brienni havia caigut en combat.

[8] Aquest estratagema serví per reagrupar els soldats del meu pare, el gran domèstic de les escoles, que havien quedat escampats per tot arreu i per infondre a molts d'altres la fortitud d'esperit que necessitaven per continuar lluitant. Clavats on es trobava cadascun en aquell instant, miraven enrere i no se sabien avenir d'allò que presenciaven. Era un espectacle insòlit: els seus cavalls mantenien el cap apuntant cap endavant, mentre que ells mateixos giraven la cara en sentit contrari sense avançar ni voler tibar les regnes cap enrere, car estaven perplexos i desconcertats per allò que acabava de passar.

[9] Desentenent-se de la persecució, els escites es disposaven a tornar a casa i vagaven per aquell indret, lluny dels dos exèrcits, amb el botí que havien arreplegat. L'anunci que Brienni havia estat capturat i abatut feu renéixer el coratge en el cor d'aquells que fins aleshores s'havien comportat com covards i fugitius. La veracitat de la notícia semblava confirmada per l'exhibició del cavall abillat amb les insígnies imperials i el fet que les espases de doble tall que havien de protegir Brienni ara estaven en possessió del seu contrincant.

=== Capítol VI ===
[1] La fortuna també influí en el desenllaç de l'enfrontament. Un destacament d'aliats turcs arribà a l'altura del domèstic de les escoles, Aleix. Veient que el meu pare havia redreçat el curs de la batalla, li preguntaren on era l'enemic i el seguiren fins a un turó, on els ensenyà amb un gest de la mà l'exèrcit contrari, que observaren com si fossin dalt d'una talaia. Els contrincants estaven confosos i encara no havien reconstruït les seves línies, convençuts que ja tenien la victòria al sac i que estaven fora de tot perill. El principal motiu d'aquest excés de confiança és que els francs que anaven amb el meu pare s'havien passat al bàndol de Brienni després de la desbandada anterior. Quan els francs baixaren dels cavalls i li oferiren la mà dreta, com acostumen a fer al seu país en senyal de vassallatge, acudiren homes de totes bandes a guaitar allò que passava. Les trompetes esbombaren per tot l'exèrcit que els francs havien abandonat el seu comandant en cap, Aleix, per unir-se a Brienni.

[2] Aprofitant la confusió que regnava en les files enemigues, el meu pare i els turcs que se li acabaven d'ajuntar dividiren les seves forces en tres parts, dues de les quals reberen ordres de mantenir-se emboscades allà mateix mentre la tercera assaltava els adversaris. Fou el meu pare, Aleix, qui concebé tot aquest pla de combat.

[3] Els turcs no avançaven en falanges ordenades, ans al contrari, atacaven separadament en grups que maniobraven a una certa distància els uns dels altres. Cada escamot arremetia a cavall contra els enemics i els turmentava amb una intensa pluja de fletxes. Els acompanyava la persona que havia ideat tota aquesta estratègia, el meu pare, Aleix, amb tots els soldats que havia pogut reunir dels que abans s'havien dispersat. Aleshores, un dels immortals que anaven amb Aleix, un home atrevit i impetuós, se separà dels altres i anà directament contra Brienni a galop tirat. L'envestí de manera furibunda per clavar-li la llança al pit, però abans que pogués enfonsar-la-hi, Brienni desembeinà amb tremp la seva espasa, partí la llança d'un sol cop i seguidament despatxà el seu atacant picant-lo a la clavícula amb tanta força que li tallà el brac sencer amb l'armadura i tot.

[4] Els turcs venien en onades i crivellaven l'exèrcit enemic amb un espès núvol de fletxes. Tot i que aquesta ofensiva sobtada els havia deixat estupefactes, els homes de Brienni s'havien reagrupat, havien reformat les línies i continuaven encaixant la ferocitat de la batalla, esperonant-se mútuament a lluitar amb homenia. Els turcs i el meu pare entaularen el combat amb els adversaris durant un breu moment abans de retirar-se ordenadament una mica més enllà com un ardit per conduir els enemics al parany que els esperava. En arribar al punt de la primera emboscada, donaren la volta i es plantaren cara a cara amb els contrincants. Quan feren el senyal convingut, els emboscats sortiren immediatament de totes bandes, caigueren sobre els homes de Brienni com un eixam de vespes, els atordiren amb crits i alarits i els taparen la vista amb un torrent incessant de projectils.

[5] L'exèrcit de Brienni estava al límit, puix que tots els seus soldats i cavalls estaven ferits, així que l'estendard fou inclinat per donar l'ordre de retirada i els seus homes giraren l'esquena a l'adversari. Malgrat la fatiga del combat, Brienni encara feia prova de valentia i generositat en l'esforç, movent-se d'una banda a l'altra per atacar els seus perseguidors alhora que organitzava una retirada ordenada i honrosa. Al costat del general pugnaven el seu germà i el seu fill, que es defensaven de manera tan heroica que els seus enemics en quedaren meravellats.

[6] Com que el seu cavall, moribund de tant galopar, ja defallia i no tenia forces ni per fugir ni per carregar, Brienni, retenint-lo amb la brida com si fos un atleta, es plantà ben ferm i desafià dos turcs valerosos. Un d'ells l'escometé amb la llança, però no fou capaç d'assestar-li l'estocada definitiva abans que el braç dret de Brienni el colpís amb encara més ferocitat i li tallés la mà, que rodolà per terra sense deixar anar la llança. L'altre saltà del seu propi cavall com una pantera i s'aferrà al flanc del de Brienni, maldant per enfilar-se-li a l'esquena mentre Brienni es regirava com un animal per intentar occir-lo amb l'espasa. La seva insistència no trobà recompensa, car el turc que tenia a l'esquena anava esquivant cada cop que li donava. Arribat a aquest punt, amb la mà dreta cansada de buscar constantment el seu objectiu sense encertar-lo, l'atleta es rendí als seus enemics. L'agafaren i, cofois d'haver-se cobert de glòria, el portaren davant d'Aleix Comnè, que era prop de l'indret on havien capturat Brienni, arranjant les seves pròpies línies i les dels bàrbars i abrivant-les per al combat.

[7] La captura del presoner, que inspirava el mateix terror en captivitat que en el furor de la batalla, fou anunciada per un herald abans de la seva arribada davant del general. Tenint Brienni com a premi de la llança, Aleix Comnè l'envià a l'emperador Botaniates sense tocar-li els ulls, puix que no era procliu a acarnissar-se amb els enemics captius, ans considerava que el sol fet de ser presoner de guerra ja era prou càstig. Així doncs, tractà Brienni amb gran magnanimitat, amabilitat i generositat.

[8] Després de la seva captura, feren junts un bon tros de camí i, quan arribaren al lloc anomenat […], esperant poder consolar el seu captiu, li digué: «Baixem del cavall i asseguem-nos a reposar una estona». Tanmateix, persuadit que la seva vida corria perill, Brienni es comportava com un foll i no necessitava ni un instant de respir: com ha de descansar un home que es dona per mort? Així i tot, obeí la voluntat del general sense tardar, car si un esclau ja fa cas de tot allò que li manen, un presoner de guerra encara més.

[9] Dit i fet, els capitostos descavalcaren. Aleix s'ajagué de seguida sobre l'herba verda com si fos un llit de fullatge, mentre que Brienni reposà el cap sobre les arrels d'un roure d'alta capçada.&lt;ref name=Roure group=nota&gt;És una referència a la ''Ilíada'', XIV, 398, on el mot grec δρυσὶν se sol traduir per ‘alzina’. Ara bé, com que no hi ha cap espècie d'alzina que sigui natural de Tràcia, he optat per ‘roure’, una altra traducció possible.&lt;/ref&gt; El meu pare s'adormí, però l'altre no es deixava endur per la dolça son, com l'anomena la melosa poesia,&lt;ref name=Son group=nota&gt;[[:w:Homer|{{Versaleta|Homer}}]], ''Ilíada'', II, 2.&lt;/ref&gt; sinó que alçà la vista i veié l'espasa que penjava de les branques. Com que no hi havia ningú al voltant seu, notant que se li dissipava el desconsol, concebí un pla agosarat per matar el meu pare. Hauria trigat ben poc a passar de la idea a l'acte si no fos per una força divina que davallà del cel i li ho impedí, tot apaivagant la ira que el consumia i obligant-lo a mirar el meu pare amb bons ulls. Jo mateixa sentí el meu pare contar aquests fets mantes vegades. Qui així ho vulgui en pot treure la conclusió que Déu guardava Comnè com un objecte preuat i li reservava una sort més brillant: l'exercici de la sobirania sobre els romans.&lt;ref name=Reconciliació group=nota&gt;L'estimat marit de l'autora, el cèsar Nicèfor, no era altre que el fill o, més probablement, el net d'aquest Nicèfor Brienni. Així doncs, aquest passatge, en el qual la set de venjança deixa pas a la benevolència, presagia la reconciliació definitiva entre les famílies Brienni i Comnè, encarnada pel matrimoni d'Anna Comnena i Nicèfor Brienni el Jove.&lt;/ref&gt; Si Brienni sofrí alguna desgràcia a partir d'aquest moment, en foren responsables certs cortesans de l'emperador.&lt;ref name=Sort group=nota&gt;Brienni seria cegat poc després per ordre de Nicèfor III.&lt;/ref&gt; El meu pare no en tenia cap culpa.

=== Capítol VII ===
[1] Així arribà a la seva fi l'alçament de Brienni, però el gran domèstic Aleix encara no podia descansar, ans al contrari, havia d'anar de combat en combat. El bàrbar Boril, que gaudia de la màxima confiança de Botaniates, sortí de la ciutat a rebre el meu pare, el gran domèstic, i una vegada tingué Brienni a les seves mans li feu allò que li feu. Així mateix, li comunicà al meu pare les ordres de l'emperador, que li havia encomanat marxar contra Basilaci, que s'havia posat la diadema imperial i, igual que Brienni un temps abans, havia conduït Occident a un estat d'insurrecció. Aquest Basilaci era un dels homes més admirats per la seva valentia, fortitud d'esperit, audàcia i força; el seu ànim tirànic l'havia empès a anar acumulant càrrecs i títols dels més prestigiosos, maquinant intrigues per obtenir-ne alguns i usurpant-ne d'altres. Una vegada sufocada la rebel·lió de Brienni, aquest home es convertí en el seu successor, en certa manera, en el sentit que fou el següent a revoltar-se.&lt;ref name=Basilaci group=nota&gt;A més de ser el successor de Brienni en sentit figurat, [[:w:Nicèfor Basilaces|Nicèfor Basilaces]] (o Basilaci) ho era en sentit literal com a dux de Dirràquion. Militar d'orígens armenis o paflagonis, el 1071 havia caigut presoner en el daltabaix de Mantziciert, on portava tropes armènies i sirianes, abans de retrobar la llibertat en virtut dels acords de pau posteriors.&lt;/ref&gt;

[2] Partint d'Epidamne&lt;ref name=Epidamne group=nota&gt;Comnena es permet una floritura per referir-se a Dirràquion, ja esmentada al capítol IV d'aquest mateix llibre, pel seu nom original, arraconat en benefici de ''Dirràquion''/''Dirràquium'' des de la conquesta romana del segle ɪɪɪ aC.&lt;/ref&gt; (capital d'Il·líria), havia arribat a la ciutat dels tessalis&lt;ref name=Tessalònica group=nota&gt;[[:w:Tessalònica|Tessalònica]].&lt;/ref&gt; després de sotmetre tota la regió i elegir-se i proclamar-se emperador amb l'exèrcit errant de Brienni seguint-lo a tot arreu. Era un home admirat per la seva grandària, la potència dels seus braços i la severitat de la seva cara, qualitats especialment apreciades per la classe rústica dels soldats, que no es fixen ni en l'ànima ni en les virtuts, sinó que es deixen impressionar per atributs físics com el coratge, la força, la velocitat i la corpulència i consideren que fan una persona digna de la porpra i la diadema. Basilaci tenia totes aquestes qualitats, que juntament amb els seus orígens gens vulgars i un esperit intrèpid i indomable li donaven un incontestable aire imperial. La seva veu ressonava com un tro i podia aterrir un exèrcit sencer, mentre que els seus crits glaçaven l'ànima. A més a més, tenia una eloqüència incomparable, tant quan arengava els seus soldats en combat com quan intimidava els enemics per posar-los en desbandada. Explotant aquests avantatges i reunint un exèrcit imbatible al seu voltant, sortí en campanya i, com ja hem dit, es feu seva la ciutat dels tessalis.

[3] La reacció del meu pare, Aleix Comnè, fou armar-se de valor i fer ús de tota la seva perícia militar per preparar el combat amb el seu contrincant com si fos una brega amb l'enorme Tifó&lt;ref name=Tifó group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Tifó (mitologia)|Tifó]] era un monstre de mida descomunal, meitat home i meitat fera, que arribà a posar el mateix [[:w:Zeus|Zeus]] entre l'espasa i la paret —o, més ben dit, entre l'''[[:w:Harpe|harpe]]'' i la paret.&lt;/ref&gt; o un hecatonquir.&lt;ref name=Hecatonquirs group=nota&gt;Els [[:w:Hecatonquirs|hecatonquirs]] eren tres gegants de cent braços i cinquanta caps que ajudaren els [[:w:Olímpics|Olímpics]] en la [[:w:Titanomàquia|Titanomàquia]].&lt;/ref&gt; Encara no havia tingut temps d'espolsar-se el cos ni de rentar-se la sang de les mans i l'espasa després de l'esforç anterior i ja avançava, ple de fúria, com un lleó adust contra Basilaci, un senglar de llargs ullals. Així doncs, es dirigí cap al riu Bardàrion,&lt;ref name=Vardar group=nota&gt;El [[:w:Vardar|Vardar]], riu principal de Macedònia del Nord i un dels més importants de Grècia.&lt;/ref&gt; com el coneixen en aquelles contrades. Aquest riu baixa de les muntanyes properes a Mísia&lt;ref name=Mísia group=nota&gt;No es refereix a la [[:w:Mísia (regió)|Mísia]] del nord-oest d'Anatòlia, sinó a la regió balcànica anomenada [[:w:Mèsia|Mèsia]] en temps antics.&lt;/ref&gt; i desguassa en el nostre mar del sud després de travessar una munió de llocs i dividir la comarca de Berea&lt;ref name=Berea group=nota&gt;[[:w:Berea de Macedònia|Berea]], actualment coneguda com a [[:w:Véria|Véria]].&lt;/ref&gt; i Tessalònica en una part occidental i una d'oriental. A tots els grans rius els passa una cosa semblant: una vegada l'acumulació dels sediments que porten assoleix un nivell considerable, abandonen el llit que han tingut fins ara, comencen a fluir per terres més baixes i omplen el seu nou curs de corrents cabalosos, tot deixant el llit antic sec i eixut.

[4] Després de donar un cop d'ull al terreny que els separava, el refí general Aleix plantà el seu campament entre el llit antic i el nou. No hi havia més de dos o tres estadis entre els dos, i el meu pare considerava que el nou li serviria de baluard i l'antic de trinxera natural. Seguidament, feu circular entre els seus homes l'ordre de passar-se el dia dormint i alimentant bé els cavalls, puix que durant la nit romandrien desperts i amatents a repel·lir un atac per sorpresa dels enemics.

[5] Suposo que el meu pare donà aquestes instruccions perquè intuïa que els enemics intentarien alguna acció hostil aquell mateix vespre. Sia per la seva gran experiència en aquestes coses, sia per un altre motiu, ensumava una ofensiva. Igual que no havia trigat gaire a preveure aquest moviment, tampoc no perdé ni un moment abans de prendre les mesures que exigien les circumstàncies. Una vegada alçada la seva tenda, l'encomanà, amb totes les provisions i el material que contenia, a la cura de Joanic, un membre del seu servei que feia temps que era monjo, i sortí amb els seus soldats, que portaven els cavalls, les armes i tot allò que els feia menester per a la batalla, tot deixant làmpades enceses arreu del campament. Se n'allunyà un bon tros, ocupà les seves posicions amb l'exèrcit armat i restà atent a allò que passaria. L'objectiu d'aquest estratagema era que Basilaci, veient el campament ple de focs i la tenda del meu pare il·luminada, cregués que Aleix hi descansava a l'interior i, per tant, que no li costaria gens enxampar-lo.

=== Capítol VIII ===
[1] Com ja hem dit, el meu pare no anava desencaminat. Basilaci escometé sobtadament el campament amb els seus deu mil cavallers i peons. Hi havia tendes il·luminades per fogueres per totes bandes. Quan veié la tenda resplendent del general, s'hi dirigí amb impetuosa embranzida mentre proferia alarits eixordadors i esfereïdors. En no trobar aquell que cercava i constatar que no hi havia cap soldat o general, sinó que els únics que romanien al campament eren uns quants servidors de poca importància, començà a cridar encara més fort: «On és el tartamut?». Ho deia per injuriar el gran domèstic. El meu pare, Aleix, era un orador eloqüent i més hàbil que cap altre a l'hora d'exposar idees i arguments, però quan provava de pronunciar el so de la erra, la llengua se li descontrolava una mica i quequejava de manera gairebé imperceptible, tot i que la seva articulació de la resta de sons era impecable.

[2] Alhora que llançava aquests insults, ho anava escorcollant i regirant tot, incloent-hi les caixes, els bancs, els bagatges i fins i tot el llit del meu pare, no fos cas que el general estigués amagat en algun lloc. Al mateix temps, anava mirant el monjo Joanic. La mare d'Aleix sempre havia volgut que el seu fill compartís la tenda amb un monjo dels més honorables cada vegada que sortia en campanya. Ell, ben predisposat envers la seva mare, obeïa els seus desitjos com ja ho havia fet quan era un nen, com ho feia ara que era un jove i com ho continuaria fent fins al dia del seu casament. Basilaci remenava tot allò que hi havia a la tenda i, com diria Aristòfanes,&lt;ref name=Núvols group=nota&gt;[[:w:Aristòfanes|{{Versaleta|Aristòfanes}}]], ''[[:w:Els núvols|Els núvols]]'', 192, obra traduïda al català per Mercè Valls i Bosch.&lt;/ref&gt; explorava les tenebres de l'Èreb, tot preguntant reiteradament a Joanic on era el domèstic. Com que el monjo insistia que ja feia estona que Aleix se n'havia anat amb tot l'exèrcit, Basilaci entengué per fi que havia caigut en un parany; deixà córrer allò que havia vingut a fer i, canviant de to de veu, bramà: «Camarades, ens han ensarronat! El combat tindrà lloc a fora».

[3] Aquests mots encara no havien acabat d'eixir de la seva boca quan el meu pare, Aleix Comnè, que s'havia avançat a la resta de l'exèrcit amb uns quants soldats, els envestí mentre sortien del campament. En veure un home que intentava ordenar les falanges (com que la majoria dels soldats de Basilaci s'havien posat a saquejar tot allò que podien, cosa que també era un vell truc del meu pare, encara no havien tingut temps d'ajuntar-se i formar la línia de batalla quan, de sobte, el gran domèstic aparegué davant seu com un terrible perill), creient identificar-lo com a Basilaci per la seva grandària o per la resplendor de les seves armes (que lluïen sota la llum dels estels), anà al seu encontre i li donà un bon cop d'espasa a la mà. La mà li caigué a terra amb l'espasa i tot, escena que causà un gran neguit a la resta de la falange. Tanmateix, no es tractava de Basilaci, sinó d'un seguidor seu que no tenia res a envejar-li pel que feia a la valentia.

[4] El meu pare arremeté feroçment contra ells, disparant-los fletxes, nafrant-los amb la llança, fent crits de guerra, fonent-se amb la nit per desorientar-los, aprofitant cada lloc, cada moment i cada instrument per atansar-se a la victòria i traient partit de tots aquests elements amb destresa, aplom i un judici impertorbable. Malgrat que hi havia soldats dels dos bàndols fugint en totes direccions, sempre discernia correctament entre amics i enemics. Gules, un capadoci de mà valenta i força imparable en batalla, devot servidor del meu pare, apercebí Basilaci i, després d'assegurar-se que era ell, li clavà un cop a l'elm. Ara bé, li passà el mateix que a Menelau contra Alexandre, és a dir, l'espasa li caigué de les mans, rompuda en tres trossos o quatre,&lt;ref name=Menelau group=nota&gt;{{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', III, 363.&lt;/ref&gt; llevat de l'empunyadura. Així que ho veié, el gran domèstic l'escarní per no agafar bé l'espasa i l'acusà de covardia, però el soldat li ensenyà l'empunyadura, l'única part de l'arma que encara tenia, per aplacar-lo.

[5] Un altre home, el macedoni Pere Tornici, es llançà al bell mig de les files contràries i occí un bon nombre d'enemics. La falange seguia el seu general a cegues, car en la foscor de la batalla no tothom podia veure allò que passava. Comnè carregà contra el segment de la falange que encara no s'havia trencat i colpí tots els que se li oposaven abans de tornar amb els seus propis guerrers i exhortar-los a anihilar les parts de la falange de Basilaci que encara no havien cedit, alhora que trametia missatgers a la rereguarda per ordenar als soldats que no vacil·lessin i que forcessin el pas fins a arribar a la seva altura.

[6] En el transcurs d'aquests esdeveniments, un celta dels que anaven amb el domèstic, que, en resum, era un soldat ple de coratge i insuflat de l'esperit d'Ares, veié el meu pare emergir del centre dels enemics brandint l'espasa, que fumejava de sang calenta, i, pensant que era un dels adversaris, l'escometé sense pensar-ho dues vegades picant-li el pit amb la llança. El general ben aviat hauria anat per terra si no fos perquè es redreçà sobre la sella, cridà l'atacant pel seu nom i l'amenaçà de tallar-li el cap amb l'espasa allà mateix. El celta, escudant-se en la foscor de la nit i la confusió de la pugna, al·legà que no l'havia reconegut, així que li fou permès romandre al món dels vius.

=== Capítol IX ===

[1] Aquestes foren les gestes del domèstic de les escoles i el seu escamot aquella nit. Quan el dia tot just acabava de somriure i el sol despuntava per l'horitzó, els comandants de les falanges de Basilaci centraren tota la seva atenció a reunir els homes que havien abandonat el combat per lliurar-se al pillatge. Mentrestant, el gran domèstic havia reagrupat les seves tropes per a una nova ofensiva contra Basilaci. Els homes del domèstic veieren alguns enemics d'un tros lluny, els envestiren abrivadament, els posaren en desbandada i en tornaren amb diversos presoners.

[2] Des de dalt d'un turó, el germà&lt;ref name=Nebot group=nota&gt;O, segons Nicèfor Brienni el Jove, el nebot.&lt;/ref&gt; de Basilaci, Manuel, animava el seu exèrcit cridant ben fort: «Avui és el dia de la victòria de Basilaci!». Un tal Basili Curtici, conegut i confident del precitat Nicèfor Brienni, les aventures del qual ja ha narrat la nostra història, que era un guerrer indomable, saltà de les files de Comnè en direcció al turó. La reacció de Manuel Basilaci fou desembeinar l'espasa i anar al seu encontre a galop tirat. En comptes d'emprar l'espasa, Curtici se serví de la maça que li penjava de la sella per assestar-li un cop a l'elm que el feu caure del cavall en un instant; capturà l'adversari i l'arrossegà fins on es trobava el meu pare com a botí de guerra. Mentrestant, en veure que Comnè arribava amb els seus propis regiments, allò que quedava de l'exèrcit de Basilaci fugí sense oposar gaire resistència. Basilaci corria al davant i Aleix Comnè l'empaitava.

[3] Quan arribaren a Tessalònica, els tessalonicencs obriren les portes de bat a bat per a Basilaci i tot seguit li tancaren al general. El meu pare, impertèrrit, ni es retirà la cuirassa, ni es tragué l'elm, ni abaixà l'escut que duia a l'espatlla, ni deixà anar l'espasa, sinó que acampà davant de la ciutat tot amenaçant d'assaltar-ne les muralles i saquejar-la de dalt a baix. Com que maldava per evitar la perdició de Basilaci, despatxà un membre del seu seguici, el monjo Joanic (un home de reconeguda virtut), a parlar de pau amb el rebel, assegurant-li que quedaria indemne si es rendia juntament amb la ciutat. Malgrat la suspicàcia de Basilaci, els tessalonicencs es posaren d'acord per deixar entrar Comnè i així estalviar-se una presa de la ciutat i tots els mals que comportaria.

[4] Ara bé, quan Basilaci veié les intencions de la multitud, pujà a l'acròpolis, sortint del foc per caure a les brases. No deixava de pensar ni un instant en la guerra i en el combat, no obstant la promesa del domèstic que no li passaria res que no tingués remei. Fins i tot en aquesta conjuntura tan crítica, en aquest gran destret, Basilaci demostrava la seva homenia. En una exhibició de virilitat i bravura, es baté sense rendir-se fins que els habitants i els guàrdies de l'acròpolis el foragitaren d'aquell lloc en contra de la seva voluntat i el lliuraren al gran domèstic.

[5] L'emperador en fou informat sense més dilació, mentre que Aleix romangué a Tessalònica durant un breu temps per endreçar els afers de la ciutat abans d'emprendre el seu brillant retorn triomfal. Uns emissaris de l'emperador sortiren a l'encontre del meu pare entre Filipos i Amfípolis&lt;ref name=Crisòpolis group=nota&gt;L'autora es fa un embolic entre [[:w:Eíon|Crisòpolis]], fundada prop de l'antiga [[:w:Amfípolis|Amfípolis]], i Cristòpolis, l'actual [[:w:Kavala|Kavala]], que les fonts medievals catalanes anomenen Cristopol.&lt;/ref&gt; i li posaren a les mans les ordres escrites de l'emperador respecte a Basilaci. Agafaren el captiu, se l'emportaren a Clempina&lt;ref name=Clempina group=nota&gt;Indret situat a uns 5 quilòmetres al nord-oest de Cristòpolis i esmentat com a «Quempina» per Nicèfor Brienni el Jove en el seu relat dels mateixos fets.&lt;/ref&gt; i li arrancaren els ulls prop d'una font del poble que des d'aleshores es coneix com «la font de Basilaci».

[6] Aquest fou el tercer treball encarregat al gran Aleix, com si fos Hèracles, abans d'esdevenir emperador. En efecte, no seria cap disbarat comparar Basilaci amb el senglar d'Erimant&lt;ref name=Senglar group=nota&gt;El tercer o quart dels [[:w:Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs d'Hèracles]], segons la versió que es tingui en compte, fou atrapar el [[:w:Senglar d'Erimant|senglar d'Erimant]] i portar-lo viu a [[:w:Euristeu|Euristeu]].&lt;/ref&gt; i el meu pare, Aleix, amb un valerosíssim Hèracles dels nostres dies. Aquests foren, doncs, els successos i assoliments d'Aleix Comnè abans de pujar al tron, que li valgueren la dignitat de sebast,&lt;ref name=Sebast group=nota&gt;El títol de [[:w:Sebast|sebast]], originalment una traducció directa del terme llatí ''[[:w:August (títol)|augustus]]'', es convertí en un epítet honorífic al segle xɪ. Aleix en feu la pedra angular de la seva nova jerarquia de dignitats, amb derivats com ara «[[:w:Panhipersebast|panhipersebast]]», «[[:w:Protosebast|protosebast]]» i «[[:w:Sebastocràtor|sebastocràtor]]». Tanmateix, ell i els seus successors el repartiren a tort i a dret, majoritàriament entre els membres de la seva dinastia, fins a tal punt que a la darreria del segle xɪɪ ja estava del tot devaluat.&lt;/ref&gt; concedida per l'emperador i proclamada davant del senat en ple.

=== Capítol X ===
[1] Al meu entendre, hi ha cossos que cauen malalts per causes externes i d'altres que tenen l'origen dels seus trastorns en el seu propi interior. Sovint imputem les febres a les irregularitats del clima o certes qualitats dels aliments i de vegades en culpem la descomposició dels humors. Bé, de la mateixa manera, la feblesa dels romans obrí la porta a pestes mortals com els homes que ja hem esmentat, gent com Urseli i Basilaci i els altres que componen la massa humana que es desviu pel poder, alhora que els capricis de la fortuna ens portaven usurpadors estrangers, com un mal sense remei i una xacra sense cura. Un d'ells era Robert,&lt;ref name=Guiscard group=nota&gt;[[:w:Robert Guiscard|Robert Guiscard]], un dels protagonistes de la conquesta normanda de la Itàlia meridional, duc de la Pulla i Calàbria des del 1059 fins a la seva mort el 1085.&lt;/ref&gt; un home curull de supèrbia i notori per les seves ànsies de poder, engendrat per Normandia i nodrit i criat per la maldat en totes les seves facetes.

[2] Els romans alçaren un enemic d'aquesta talla en contra seu donant-li un pretext per fer-nos la guerra: un compromís matrimonial amb un bàrbar i estranger, gens avantatjós per a nosaltres, contret per la falta de previsió de l'emperador que regnava en aquell moment, Miquel, de la nissaga dels Ducas. Que ningú no es molesti si censuro un parent de sang (hi estic relacionada per part de mare&lt;ref name=Andrònic_Ducas group=nota&gt;L'avi matern d'Anna Comnena, [[:w:Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas)|Andrònic Ducas]], infame per la seva perfídia a Mantziciert, era cosí de Miquel VII.&lt;/ref&gt;). El que pretenc és documentar la veritat sobre tots aquests esdeveniments i, de fet, he rebaixat el to de la crítica universal contra aquest home. El precitat emperador Miquel Ducas prometé el seu fill, Constantí,&lt;ref name=Constantí_Ducas group=nota&gt;[[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], coemperador des de poc després del seu naixement, el 1074, fins poc després del naixement del futur Joan II Comnè, el 1087, amb una interrupció durant el regnat de Nicèfor III Botaniates.&lt;/ref&gt; amb la filla d'aquest bàrbar,&lt;ref name=Olímpia group=nota&gt;[[:w:Olímpia (filla de Robert Guiscard)|Olímpia]], filla petita de Robert, reanomenada Helena a la seva arribada a Constantinoble i esmentada amb aquest nom per l'autora en referències ulteriors.&lt;/ref&gt; acte que acabaria propiciant l'esclat de les hostilitats. De Constantí, fill d'aquest emperador, del seu contracte matrimonial i, en general, de l'aliança matrimonial amb el bàrbar, de la seva formositat i estatura, del seu físic i de la seva personalitat, ja en parlarem quan arribi el moment de contar les meves pròpies desgràcies, una vegada ja hagi exposat tot allò que té a veure amb aquesta paraula de casament, l'anorreament de les forces bàrbares i la ruïna dels usurpadors normands que es llançaren contra els romans empesos per la follia.

[3] Abans de continuar el relat, emperò, cal mirar enrere i resseguir el camí vital de Robert, descrivint el seu llinatge i la seva fortuna i narrant fins a quin nivell de poder i grandesa el portaren els esdeveniments o, per dir-ho amb major propietat, fins a quin punt li permeté avançar la providència tolerant-li les intrigues i males arts.

[4] Robert era un normand de baix llinatge, caràcter tirànic i ment facinerosa. Era un guerrer valent i tenia molta traça per apropiar-se del poder i els cabals dels grans homes. No deixava escapar cap objectiu, ans ignorava totes les objeccions que li feien per dissuadir-lo. Superava tots els altres en alçada i estava dotat d'una complexió de color de foc, cabells rossos, espatlles amples i ulls que centellejaven com espurnes. El seu cos era ample allí on la natura exigeix corpulència i de proporcions esveltes allí on exigeix gracilitat. Així doncs, era un home ben plantat de cap a peus, com he sentit explicar moltes vegades a molta gent. Pel que fa a la seva veu, com deia Homer d'Aquil·les,&lt;ref name=Veu group=nota&gt;Vegeu, per exemple, {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XVIII, 215-229.&lt;/ref&gt; els que el sentien tenien la sensació de ser enmig d'un tumult, mentre que el seu crit era capaç de posar milers d'homes a la fuga. Gaudint d'aquest físic, aquesta ment i aquesta fortuna, és natural que fos un esperit indomable que no es doblegava a ningú. Com diuen, les persones de caràcter fort són així, encara que siguin d'orígens humils.

=== Capítol XI ===
[1] Sent com era, recalcitrant de mena, se n'anà de Normandia amb un grapat de cavallers (tot comptat, cinc genets i trenta peons) i, deixant enrere la seva pàtria, es dedicà a rondar els turons, les coves i les muntanyes de Longobàrdia&lt;ref name=Longobàrdia group=nota&gt;Malgrat l'evident proximitat etimològica, no es tracta de la [[:w:Llombardia|Llombardia]], sinó de [[:w:Longobàrdia|Longobàrdia]], un conjunt de territoris del sud d'Itàlia centrat en els ducats de [[:w:Ducat de Benevent|Benevent]] i de [[:w:Ducat de Spoleto|Spoleto]].&lt;/ref&gt; al capdavant d'una colla de bandolers, amb els quals assaltava els vianants i els arrabassava de vegades els cavalls i de vegades les armes o altres possessions. El primer acte de la seva vida estigué tenyit de sang i farcit de matances.

[2] Voltant per les contrades de Longobàrdia, cridà l'atenció de Guillem Mascabeles,&lt;ref name=Mascabeles group=nota&gt;Des d'aquí fins a l'última paraula del capítol XI, tota semblança de la narració de Comnena amb la realitat és pura coincidència. Sembla que l'autora construí aquest relat a partir de fragments molt distorsionats de cròniques occidentals sobre el segrest del magnat calabrès Pere de Turra, governant de Bisignano, per Robert. El mateix «Guillem Mascabeles» no surt en cap font que no sigui l'''Alexíada''. El seu nom podria ser una deformació del sobrenom bíblic «Macabeu», que portaven dos membres de la nissaga Buonalbergo, la família de la primera muller de Robert en la vida real.&lt;/ref&gt; que en aquell moment dominava la major part dels territoris que estan tocant a Longobàrdia. Els copiosos ingressos que en treia cada any li permetien mantenir unes forces considerables i, en definitiva, era un senyor distingit. Quan descobrí de quina fusta estava fet Robert, tant de cos com de ment, li vingué la rauxa d'aliar-s'hi i li prometé una de les seves filles.&lt;ref name=Alberada group=nota&gt;En veritat, la primera muller de Robert fou [[:w:Alberada de Buonalbergo|Alberada de Buonalbergo]], que li donà un fill i una filla. Quan en tingué l'oportunitat, el normand la repudià sense miraments per contreure un matrimoni més avantatjós i es casà en segones noces amb la princesa llombarda [[:w:Sikelgaita|Sikelgaita]], filla de [[:w:Guaimar IV de Salern|Guaimar IV de Salern]].&lt;/ref&gt; Una vegada celebrat el matrimoni, l'admiració que sentia per la força i la perícia militar del seu gendre no impedí que se li torcessin les coses.

[3] Ja li havia donat en dot una ciutat i havia fet altres esforços per cultivar la seva amistat. Tanmateix, Robert li volia mal i tramava una insurrecció. Al principi, li feia bona cara mentre anava consolidant les seves forces fins a triplicar el nombre de cavallers i duplicar la mida de la infanteria. Complerta aquesta fita, els seus actes de bona voluntat es mudaren a poc a poc en una malícia cada vegada més patent.

[4] Cada dia es comportava com un cerca-raons i maquinava situacions de les que tendeixen a sembrar la zitzània i provocar batalles i guerres. Com que el precitat Guillem Mascabeles el superava amb escreix en riquesa i poder, Robert veié que no podia enfrontar-s'hi obertament i començà a ordir un projecte malvat. Simulava bones intencions i feia veure que es penedia dels seus actes mentre d'amagat preparava un pla terrible i difícil de descobrir per emparar-se de totes les ciutats de Mascabeles i fer-se amo de totes les seves possessions.

[5] En primer lloc, obrí negociacions de pau i li trameté un missatger per proposar-li que es trobessin en persona. Guillem, que estimava la seva filla fora de tota mesura, li digué que sí, tot elegint una data no gaire llunyana per a la reunió. Robert li assenyalà el lloc on es veurien per dialogar i pactar les condicions de l'acord. Era una plana amb dos turons de la mateixa altura, situats cara a cara i separats per un terreny pantanós banyat per l'ombra d'arbres i plantes de tota mena. El terrible Robert hi emboscà quatre homes atrevits i ben armats, a qui manà que miressin atentament en totes direccions i, quan el veiessin esbatussar-se amb Guillem, correguessin a ajudar-lo sense perdre ni un instant. Seguidament, el perfidíssim Robert baixà del turó que havia triat com a escenari de la reunió amb Mascabeles i pujà amb quinze genets i uns cinquanta-sis peons a l'altre turó, on apostà els soldats, revelà als més destacats el parany que preparava i li ordenà a un d'ells que li portés les armes (l'escut, l'elm i l'espasa) per rearmar-se sense dificultat arribat el moment. Per últim, insistí als quatre que havia posat a l'aguait que volessin a assistir-lo tan bon punt el veiessin barallar-se amb Mascabeles.

[6] El dia convingut, Guillem acudí a les altures del lloc que li havia indicat Robert amb la intenció de concloure-hi un tractat. Quan el veié arribar, aquest últim li sortí al pas a cavall i el rebé oferint-li la mà dreta amb tota efusivitat. Es traslladaren a un pendent situat just a sota del cim del turó i es posaren a parlar dels temes que volien tractar. El terrible Robert perdé el temps parlant de tot i de res fins que finalment digué a Guillem: «Per què ens cansem anant a cavall? Au, desmuntem, seiem a terra i discutim tot el que calgui discutir amb comoditat». El babau de Mascabeles, inconscient del parany que li havien preparat i el perill que corria, assentí. En veure descavalcar Robert, ell també baixà de cavall i clavà el colze a terra abans de reprendre el fil de la conversa. Robert prometé a Mascabeles que a partir d'aleshores se li sotmetria i li seria fidel, lloant-lo com a «benefactor» i «senyor». Apercebent que aquests dos havien desmuntat i començaven a negociar, alguns dels homes de Mascabeles, extenuats per la calor abrusadora, la gana i la set (car aquests fets succeïren a l'estiu, quan els rajos del sol acostumen a caure en picat i la calor es torna insuportable), també descavalcaren, lligaren les brides a les branques dels arbres i es gitaren a terra per refrescar-se a l'ombra dels cavalls i dels arbres, mentre que d'altres se n'anaren a casa.

[7] Així estaven aquests. Activada la trampa, el sempre terrible Robert es llançà tot d'una sobre Mascabeles i, canviant la mirada amable per una de furibunda, se li aferrà amb mans assassines. Començaren a forcejar, estirant-se l'un a l'altre, fins que rodolaren costa avall. Veient-ho, els quatre que estaven a l'aguait a l'aiguamoll sortiren a carrera a Guillem i, un cop el tingueren ben lligat, arrancaren a córrer cap als genets que Robert havia col·locat a l'altre turó, que ja galopaven en la seva direcció, encalçats per la gent de Guillem. Robert saltà damunt del seu cavall, agafà l'elm, es posà la llança al rest i es protegí amb l'escut abans de girar-se i enfonsar-li la llança a un dels homes de Guillem, que exhalà l'ànima allí mateix.

[8] Aquesta maniobra serví per interrompre la càrrega dels genets del seu sogre i, alhora, per frustrar la temptativa de rescat, car els altres feren mitja volta així que veieren que els cavallers de Robert davallaven de les altures i gaudien, per tant, de l'avantatge del terreny. Repel·lida l'escomesa, Robert conduí Mascabeles, encadenat com un presoner de guerra, a la mateixa fortalesa que aquest últim li havia donat com a regal de noces en el moment de prometre-li la filla. Així doncs, la ciutat tingué captiu el seu propi senyor, cosa que li mereixé, com és de suposar, el nom de ''Frúrion''.&lt;ref name=Frúrion group=nota&gt;‘Fortalesa’.&lt;/ref&gt; No hi ha res pitjor que descriure la crueltat de Robert. Ara que tenia Mascabeles en el seu poder, li arrancà totes les dents, exigint-li una dinerada a canvi de cadascuna d'elles i coaccionant-lo a revelar on guardava els cabals. Una vegada començà a esdentegar-lo, ja no s'aturà fins que li hagué tret fins a l'última dent i l'última moneda. Arribat a aquest punt, Robert li fixà la mirada als ulls i, enutjat que Mascabeles encara conservés la vista, el cegà.

=== Capítol XII ===
[1] Ara que ho tenia tot sota el seu control, esdevingué cada dia més puixant i, impulsat per la seva set insaciable de poder, anà sotmetent ciutat rere ciutat i acumulant més i més riqueses. En poc temps assolí el rang de duc i es feu nomenar duc de tot Longobàrdia.&lt;ref name=Melfi group=nota&gt;A les acaballes del [[:w:Concili de Melfi|Concili de Melfi]], celebrat l'agost del 1059, el papa [[:w:Papa Nicolau II|Nicolau II]] li concedí en feu el [[:w:Ducat de la Pulla i Calàbria|Ducat de la Pulla i Calàbria]], juntament amb el [[:w:Comtat de Sicília|Comtat de Sicília]], aquest últim encara pendent de conquerir als cadis musulmans de l'illa.&lt;/ref&gt; Això li valgué l'enveja de tothom. Ara bé, com que sabia el que es feia, tingué cura de calmar l'agitació de les masses i de refrenar enginyosament les ambicions dels magnats que se li oposaven, recorrent ara a l'adulació, ara als obsequis i, de tant en tant, a la força de les armes, fins que estengué el seu domini arreu de Longobàrdia i les comarques veïnes.

[2] Robert, que mai no parava d'imaginar maneres d'acréixer el seu poder, cobejava l'Imperi Romà; així doncs, com he exposat anteriorment, esgrimí la seva aliança matrimonial amb l'emperador Miquel com a pretext per declarar la guerra als romans. Ja hem relatat que l'emperador Miquel, per motius inescrutables, havia promès la filla d'aquest tirà, que es deia Helena, amb el seu propi fill, Constantí.

[3] Cada vegada que em recordo d'aquest jove, se'm trasbalsa l'ànima i se'm remouen els pensaments. Em reservo la narració de la seva vida per al moment adient; això sí, encara que estigui fora de lloc, no em privaré de dir que era una obra d'art de la natura i, per dir-ho d'alguna manera, una meravella feta per la mà de Déu. Era tan bell que amb una mirada n'hi havia prou per creure que descendia de la mítica edat d'or dels grecs. Havent-ne passat tants anys com n'han passat, la memòria d'aquest jove encara em deixa els ulls xops de llàgrimes. Tanmateix, em guardo els plors per a les posicions avantatjoses,&lt;ref name=Posicions group=nota&gt;Gir de frase manllevat a [[:w:Demòstenes|{{Versaleta|Demòstenes}}]], 18, 27. L'oració en qüestió, ''[[:w:Sobre la corona|Sobre la corona]]'', és un dels discursos polítics de Demòstenes traduïts al català per Juli Pallí i Bonet.&lt;/ref&gt; car no vull sembrar la confusió barrejant els meus planys amb el relat històric.

[4] Aquest jove, de qui hem parlat aquí i en altres parts, nascut abans que nos, havia esdevingut el promès cast i immaculat d'Helena, filla de Robert, abans que nos veiéssim la llum del dia. Com que el noi encara no era núbil, la promesa, tot i estar registrada per escrit, era una mera declaració d'intencions que finalment no es complí. L'emperador Nicèfor Botaniates estripà el contracte després de pujar al tron. De totes maneres, estic divagant, així que prosseguiré la història des del punt on me n'he desviat.

[5] Robert, un individu d'orígens modestos que havia anat prosperant fins a esdevenir un home de llinatge il·lustre, havia reunit un gran nombre de forces al seu voltant. Com que ambicionava la sobirania sobre els romans, fabricà pretextos amb una pàtina de versemblança per justificar la seva animadversió i les seves guerres contra els romans. A partir d'aquí, hi ha dues versions d'aquests fets.

[6] Segons una d'elles, que corre de boca en boca i que ha arribat a la nostra oïda, un tal Rector, un monjo que es feia passar per l'emperador Miquel, fugí a la cort de Robert i, tot mantenint la farsa que era el seu consogre, li enuncià els greuges que havia sofert.&lt;ref name=Rector group=nota&gt;Robert probablement era conscient que [[:w:Rector (impostor)|Rector]] era un impostor, però el veia com un ''casus belli'' convenient per perseguir els seus propis designis sobre l'Imperi Romà.&lt;/ref&gt; Miquel havia succeït a Diògenes com a portador del ceptre dels romans i, després de governar l'imperi durant un breu temps, havia estat derrocat pel rebel Botaniates i encetat una nova vida com a monjo, posant-se el vestit talar propi d'un alt sacerdot, la tiara i es podria dir que fins i tot l'humeral.&lt;ref name=Efes group=nota&gt;Després d'abdicar, Miquel anà de dret al monestir, una sortida relativament afortunada en comparació amb tots els emperadors romans que havien estat executats o, si més no, [[:w:Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient|mutilats]] pels seus usurpadors. Posteriorment esdevindria [[w:Metròpolis d'Efes|metropolità d'Efes]].&lt;/ref&gt; En això, havia fet cas del consell del seu oncle per part de pare, el cèsar Joan, que sabia com era de vel·leïtós el nou sobirà i temia que el seu nebot patís una desgràcia.&lt;ref name=Peó group=nota&gt;La preocupació de [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]] (avi de l'autora) pel benestar del seu nebot no li havia impedit fer-lo anar com un peó en els primers anys del seu regnat, en els quals el cèsar exercí el poder a l'ombra, com tampoc no havia estat obstacle perquè el 1074 acceptés de bon grat que Roussel de Bailleul el proclamés emperador durant el conflicte entre Miquel i el mercenari.&lt;/ref&gt;

[7] Aquest paper interpretava el monjo que, malgrat que es deia Rector, distava molt de ser un home recte.&lt;ref name=Joc group=nota&gt;Humil intent d'adaptar un joc de paraules que en l'original grec es basa en la semblança fonètica entre Ῥαίκτωρ, el nom del monjo, i el mot ῥέκτης, que en aquest context es pot traduir per ‘malfactor’.&lt;/ref&gt; Apel·lant a Robert com a consogre seu, li recità amb gran teatralitat els abusos comesos contra ell, des del seu derrocament del tron imperial fins als infortunis que l'havien reduït a la condició en la qual es presentava. Això adduïa per reclamar al bàrbar que sortís a la seva defensa, tot lamentant que la jove i bella Helena havia quedat desemparada i sense marit, car el seu fill, Constantí, i l'emperadriu Maria havien estat empesos a fer costat a Botaniates en contra de la seva voluntat, constrets pel despotisme de l'usurpador. Aquestes paraules anaren inflamant l'esperit del bàrbar fins que es decidí a fer la guerra als romans. Aquesta versió ha arribat a la meva oïda i no em costa gens creure que hi hagi individus d'orígens insignificants que provin de suplantar persones respectades i de nissaga eminent.

[8] L'altra versió, que em sembla més convincent, ve d'una altra font i diu que ni hi havia cap monjo que fingís ser l'emperador Miquel ni es produí cap situació d'aquest estil que impel·lís Robert a fer la guerra als romans, ans fou l'astutíssim bàrbar el que ordí aquest estratagema sense gaire dificultat. Sembla que les coses anaren així: Robert, una persona del tot indecent, feia temps que frisava per atacar els romans i que es preparava per a tal empresa, però alguns dels seus partidaris més raonables, com la seva muller, Gaita,&lt;ref name=Gaita group=nota&gt;És a dir, Sikelgaita.&lt;/ref&gt; li havien posat bastons a les rodes, puix que no estaven d'acord amb allò que consideraven una guerra injusta que vessaria la sang d'altres cristians. Una vegada i una altra l'havien aturat a l'últim moment. Per la seva banda, Robert, que cercava un pretext creïble per declarar la guerra, despatxà uns quants homes que estaven al corrent de les seves intrigues a Crotona amb ordres de cercar un monjo d'aparença no gaire vulgar prest a fer la travessia per anar en pelegrinatge a l'església dels principals apòstols i patrons de Roma,&lt;ref name=Apòstols group=nota&gt;[[:w:Sant Pere|Sant Pere]] i [[:w:Pau de Tars|Sant Pau]].&lt;/ref&gt; acollir-lo amb els braços oberts, contreure-hi amistat i portar-lo davant seu. Quan trobaren Rector, un home murri i de malícia incomparable, enviaren una carta a Robert, que era a Salern, informant-lo que «el vostre parent polític, Miquel, desposseït del tron imperial, ha arribat per demanar-vos auxili». Era el mateix Robert qui havia triat aquestes paraules.

[9] Tan bon punt rebé la missiva, corregué a llegir-la-hi a la seva consort. Seguidament, reuní tots els barons per mostrar-los-la i que retiressin les seves objeccions al seu projecte, car havia trobat un bon motiu per prendre les armes ben de pressa. Tothom assentí immediatament a allò que deia, així que Robert feu venir el monjo per trobar-s'hi. Aleshores, amb tots els elements dalt de l'escenari, començà a representar la pantomima segons la qual el monjo era l'emperador Miquel, que havia estat derrocat del tron, que l'usurpador Botaniates li havia arrabassat la muller, el fill i totes les seves possessions i que li havien fet canviar la corona i la diadema per un hàbit de monjo de manera injusta i il·lícita. I afegí: «Ara compareix davant nostre com a suplicant».

[10] Robert feia aquestes declaracions públicament i proclamava que tenia el deure de restaurar-lo al tron imperial pel vincle que els unia. Cada dia sense falta tractava aquest monjo amb honor com si realment fos l'emperador Miquel, cedint-li el cap de taula i els seients més alts i prodigant-li mostres de respecte fora de tota mesura. Quan parlava en públic, segons l'ocasió, es dolia de la sort de la seva filla, li estalviava al seu consogre el record dels ultratges que havia sofert o atiava l'ardor bèl·lic dels bàrbars que tenia al seu voltant, esperonant-los amb l'astuta promesa que a l'Imperi Romà trobarien or a cabassos.

[11] Així, entabanant-los a tots, tant els més rics com els més pobres, els emmenà o, més ben dit, emmenà tot Longobàrdia a Salern, la capital del país d'Amalfi, on emprengué els preparatius per a la guerra després de deixar ben lligat el futur de les seves altres filles. En tenia dues amb ell, puix que la tercera vivia a la reina de les ciutats, infeliç des del mateix dia del seu compromís. Constantí, que encara no havia assolit la pubertat, havia fugit del matrimoni des del primer moment igual que la mainada fuig de Mormo.&lt;ref name=Mormo group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Mormo (mitologia)|Mormo]] era un geni maligne femení que acomplia una funció similar a la de l'home del sac en el folklore català, és a dir, els pares la feien servir per espantar els nens que no fessin bondat.&lt;/ref&gt; De les dues filles que Robert tenia amb ell, una la prometé amb Ramon, fill del comte de Barcelona,&lt;ref name=Ramon group=nota&gt;El matrimoni entre [[:w:Mafalda de Pulla-Calàbria|Mafalda]], filla de Robert, i el comte [[:w:Ramon Berenguer II|Ramon Berenguer II]], celebrat el 18 de juny del 1078, fou un motiu d'alarma per a Constantinoble, car els romans veien el casament com un arrenglerament del Comtat de Barcelona amb els seus enemics. En retrospectiva, la preocupació de la cancelleria romana per les relacions de Ramon Berenguer amb els normands no estava justificada. El jove comte fou assassinat en circumstàncies poc clares el 1082. El seu fill, [[w:Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III]], havia nascut pocs dies abans i fou posat sota la tutela del seu oncle [[:w:Guillem I de Cerdanya|Guillem I de Cerdanya]]. Aquests fets i les intrigues de palau que marcaren el regnat del germà, successor i possible assassí de Ramon Berenguer II, [[:w:Berenguer Ramon II|Berenguer Ramon II]], evitaren que el Comtat de Barcelona fos un participant actiu en els afers de la Mediterrània oriental fins que Berenguer Ramon II morí i fou succeït per Ramon Berenguer III. En tot cas, aquest episodi fou el punt de partida de les [[w:Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient|relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient]].&lt;/ref&gt; i l'altra amb Ebles, un comte il·lustríssim.&lt;ref name=Ebles group=nota&gt;El marit de Sibil·la, aquesta altra filla de Robert, era [[w:Ebles II de Roucy|Ebles II de Roucy]]. Per molt que Comnena l'exalti com a «comte il·lustríssim», el cert és que ha passat a la història com un personatge infame pels seus nombrosos crims i la seva rapacitat.&lt;/ref&gt; Fins i tot en aquestes coses, procurava treure profit de totes bandes, car no deixava passar cap oportunitat de guanyar i acréixer el seu poder, servint-se de la família, de la violència, dels vincles de parentesc i, en definitiva, de tota mena d'estratagemes que a una altra persona ni tan sols no se li haurien acudit.

=== Capítol XIII ===
[1] Mentrestant, es produí un altre fet que val la pena esmentar, per tal com els esdeveniments tornaren a redundar en benefici seu. En efecte, soc del parer que la inacció dels senyors d'Occident en contra seu fou un dels principals factors que aplanaren el camí al bàrbar. La fortuna jugava a favor seu, augmentant el seu poder i fornint-li tot allò que li feia menester. El papa de Roma&lt;ref name=Gregori group=nota&gt;[[:w:Gregori VII|Gregori VII]], summe pontífex entre el 1073 i el 1085.&lt;/ref&gt; (un càrrec noble protegit per exèrcits de tota mena), sumit en un litigi&lt;ref name=Investidures group=nota&gt;La [[:w:Lluita de les Investidures|Lluita de les Investidures]].&lt;/ref&gt; amb Enric, rei d'Alemanya,&lt;ref name=Enric group=nota&gt;El futur emperador [[:w:Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] (r. 1084-1105).&lt;/ref&gt; malavejava per segellar una aliança amb Robert, que ja s'havia llaurat una reputació gloriosa i estava en la plenitud del seu poder.

[2] Els motius de la disputa entre el rei i el papa eren els següents: aquest últim acusava el rei Enric d'exigir un pagament a canvi dels càrrecs eclesiàstics en comptes de nomenar-ne els titulars de franc, li retreia que de vegades concedia bisbats a homes indignes i li imputava altres faltes. Per la seva banda, el rei d'Alemanya taxava el papa d'usurpador per apropiar-se de la càtedra apostòlica sense el seu consentiment. És més, havia tingut la poca vergonya d'escriure-li amb paraules descaradament insolents per amenaçar-lo que, si no renunciava al papat per iniciativa pròpia, en seria deposat en la més gran ignomínia.

[3] El papa amb prou feines havia acabat de sentir aquestes paraules i ja descarregava la seva ira contra els ambaixadors. Els tractà de manera inhumana, els feu esquilar el cap amb tisores, els feu afaitar la barba amb un raor i, abans de deixar-los anar, cometé un acte del tot indecent que ultrapassava fins i tot la insolència a la qual ens tenen acostumats els bàrbars. El meu pudor com a dona i com a princesa imperial no em permet posar nom a aquesta malifeta. Eren accions indignes no només d'un alt sacerdot, sinó de qualsevol que es faci dir cristià. La idea mateixa del bàrbar, encara més que la seva execució, em regira l'estómac. Descriure-ho en detall seria profanar el paper i la ploma. El simple fet que no ens veiem amb cor de revelar-ne o narrar-ne ni que sigui una ínfima part fa palesa la brutalitat de la injúria i demostra que el temps, en el seu decurs, engendra persones de mala estofa, sense cap mena d'escrúpols.&lt;ref name=Diatriba group=nota&gt;El que diuen aquestes línies dista un bon tros de la realitat; si bé és cert que l'emissari d'Enric IV estigué a punt de ser linxat quan exigí l'abdicació del papa davant d'un sínode de cent bisbes, fou justament el summe pontífex el que intercedí per salvar-li la vida.&lt;/ref&gt;

[4] Aquests foren els actes d'un alt sacerdot, oh justícia, o pitjor encara, els actes del summe sacerdot que exerceix jurisdicció sobre el món sencer, pel que diuen i creuen els llatins en la seva arrogància. Quan el ceptre, el senat i tot l'entramat administratiu es traslladaren d'allí a la nostra terra, a la reina de les ciutats, ho feren juntament amb la supremacia eclesiàstica. De bon principi, els emperadors havien reconegut la primacia de la seu de Constantinoble i, sobretot, el Concili de Calcedònia l'havia elevat al cim de la jerarquia i li havien subordinat les diòcesis del món sencer.&lt;ref name=Calcedònia group=nota&gt;Comnena torna a errar. El cànon 28 del Concili de Calcedònia situa Constantinoble «segona, darrere [de Roma]» (δευτέραν μετ' ἐκείνην ὑπάρχουσαν) en la jerarquia, tot reconeixent-li els mateixos privilegis eclesiàstics.&lt;/ref&gt;

[5] Sospito que l'escarni infligit als emissaris anava dirigit, en última instància, a aquell que els havia enviat, car [el papa] no només els havia maltractat, sinó que ho havia fet amb un nou ultratge inventat per ell mateix. M'imagino que volia fer entendre al rei que havia actuat de manera execrable, com si es pensés que era un pou de saviesa que dialogava amb un munt de bestiesa&lt;ref name=Mul group=nota&gt;L'original aprofita la semblança fonètica de les paraules ἡμίθεος (‘semideu’) i ἡμίονος (‘[[:w:Mul|mul]]’) per fer un joc de paraules que he procurat adaptar mitjançant la rima i el contrast.&lt;/ref&gt; a través dels ambaixadors injuriats.

[6] En acabar de fer aquestes coses que he descrit als ambaixadors i de retornar-los al seu rei, el següent pas del papa fou desencadenar una guerra cruentíssima. Tement que el rei fes causa comuna amb Robert i es convertís en un os encara més dur de rosegar, se li avançà fent una proposició de pau a Robert, amb qui fins aleshores no havia tingut cap amistat. Assabentat de l'arribada del duc Robert a Salern, partí de Roma en direcció a Benevent. Entaularen les discussions a través dels seus ambaixadors i concertaren una trobada en persona. L'un sortí de Benevent amb la seva guàrdia i l'altre de Salern amb el seu exèrcit i, amb les seves respectives tropes apostades a una distància raonable, tots dos se separaren de les seves files, es reuniren, intercanviaren garanties i juraments i feren mitja volta. Els juraments estipulaven que el papa l'investiria com a rei i que, en el moment idoni, se li aliaria contra els romans; el duc, per la seva banda, li prometé al papa que li brindaria ajuda militar sempre que ho volgués.&lt;ref name=Ceprano group=nota&gt;El que descriu l'autora és el [[:w:Tractat de Ceprano (1080)|Tractat de Ceprano]], signat el 1080 al Laci i, per tant, no a Benevent, on Robert sí que havia mantingut una entrevista amb el papa uns anys abans. Entre altres imprecisions, el papa no li conferí a Robert la dignitat de rei, sinó que simplement li confirmà el rang de duc que ja li havia concedit Nicolau II. El primer [[:w:Regne de Sicília|rei de Sicília]] seria el seu nebot [[:w:Roger II de Sicília|Roger]] (r. 1130-1154).&lt;/ref&gt; Tanmateix, mai no passaren de les paraules als actes. Al papa li bullia la sang quan pensava en el rei i tenia molta pressa per ajustar comptes amb ell, mentre que el duc Robert es mirava l'Imperi Romà amb enveja, fent cruixir les dents com un senglar i inflamant la seva ira, de manera que els juraments foren lletra morta des del primer moment. Els bàrbars amb prou feines havien acabat de pronunciar els juraments i ja els violaven.

[7] El duc Robert, girant les regnes, anà a correcuita cap a Salern mentre aquest papa repugnant (no trobo cap altra manera de qualificar-lo quan penso en les seves salvatjades que cometé contra els ambaixadors), aquest dèspota, encenia la metxa d'una guerra civil tot apel·lant a la gràcia de l'Esperit Sant i la pau evangèlica, amb tota la determinació i tots els mitjans que tenia a la seva disposició, sent home de pau i deixeble de l'home de pau. Sense més dilació, establí contacte amb els saxons i en feu venir els capitostos, Landulf&lt;ref name=Rodolf group=nota&gt;[[:w:Rodolf de Suàbia|Rodolf]], duc de Suàbia.&lt;/ref&gt; i Uelc,&lt;ref name=Güelf group=nota&gt;[[:w:Güelf I de Baviera|Güelf]], duc de Baviera.&lt;/ref&gt; que convertí a la seva causa prometent-los que els faria reis de tot Occident i oferint-los molts altres incentius. Tenia la mà dreta tan presta a ungir reis que semblava que fes cas omís de les paraules de Pau: «no vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú»;&lt;ref name=Timoteu group=nota&gt;[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Tm+5:22&amp;l=ca 1 Timoteu 5, 22].&lt;/ref&gt; ara li cenyia la diadema al duc de Longobàrdia, ara coronava aquests saxons.

[8] Enric, rei d'Alemanya, i el papa es plantaren l'un davant de l'altre amb les seves respectives forces en esquera. Aleshores, cridaren a l'atac fent retronar el corn de guerra i les falanges toparen de seguida en un combat violent i tenaç. Els dos bàndols lluitaven amb tanta homenia i encaixaven amb tanta fermesa les ferides de llança i les ràfegues de fletxes que en poc temps el carnatge cobrí tota la plana i els supervivents navegaven per un mar de sang barrejada amb pols. N'hi havia que ensopegaven amb els morts i es negaven en un riu de sang. Si, com diuen, més de 30.000 homes perderen la vida en aquella contesa, quin cabal que devia portar aquell torrent de sang, quanta terra devia acabar tacada de mortaldat!

[9] La lluita mantenia igualats els fronts,&lt;ref name=Fronts group=nota&gt;Gir de frase prestat de {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XI, 72.&lt;/ref&gt; per dir-ho així, mentre Landulf, el capitost dels saxons, dirigia la batalla. Ara bé, quan fou ferit de mort i instantàniament exhalà l'últim sospir, la falange del papa cedí i girà cua en una fugida que no fou sense sang ni ferides. Enric sortí abrivadament contra l'exèrcit en desbandada, animat per la notícia que Landulf havia estat abatut per una mà enemiga. No invertí gaire temps en la persecució, emperò, ans ordenà a les seves tropes que prenguessin un respir.&lt;ref name=Hohenmölsen group=nota&gt;Tot aquest passatge és un eco distorsionat de la [[:w:Batalla de Hohenmölsen|batalla de Hohenmölsen]] (octubre del 1080). Si bé la Lluita de les Investidures fou un factor important en el conflicte i Gregori VII intervingué descaradament contra Enric en l'esfera religiosa, les forces papals no participaren en aquesta pugna entre el rei Enric i l'[[:w:Antirei|antirei]] Rodolf. Una altra inexactitud és que, des del punt de vista purament militar, el clar vencedor de la batalla fou Rodolf, tot i que és cert hi fou ferit de mort i perí l'endemà mateix (no durant el combat, com diu Comnena). Privada del seu home clau, la revolta acabaria fracassant en el seu intent de derrocar Enric.&lt;/ref&gt; Armant-se de nou, partí cap a Roma a marxes forçades amb la intenció d'assetjar-la.

[10] El papa, recordant els tractats i juraments que el vinculaven a Robert, li trameté una ambaixada per demanar-li auxili. Alhora, Enric, que ja estava de camí cap a la vella Roma,&lt;ref name=Vella group=nota&gt;La Roma «de tota la vida», en contraposició amb la «Nova Roma», Constantinoble.&lt;/ref&gt; també li feu arribar emissaris amb l'objectiu de concloure-hi una aliança. Robert, a qui li semblava una ximpleria que tant l'un com l'altre se li acostessin amb aquestes pretensions, respongué al rei de nua paraula i al papa per escrit. La carta venia a dir: «Al gran i alt sacerdot i senyor meu, de Robert, duc per la gràcia de Déu. Encara que he sentit dir que els vostres enemics us han atacat, no he donat gaire credibilitat a aquest rumor, convençut que ningú no gosaria alçar la mà contra vós. Al cap i a la fi, qui provaria de fer mal a un pare tan magnífic sense estar trastornat? Sapigueu que jo em preparo per a una arduosa guerra contra una nació gairebé invencible, els romans, que han triomfat en totes les terres i tots els mars. Tanmateix, us dec fidelitat des del fons de la meva ànima i us ho demostraré quan arribi el moment». Fou així com es tragué de sobre els ambaixadors que havien vingut a cercar una aliança, els uns amb la citada missiva i els altres amb bones paraules.

=== Capítol XIV ===
[1] No oblidem, emperò, allò que feu a Longobàrdia abans de passar a Aulona&lt;ref name=Vlorë group=nota&gt;Avui [[:w:Vlorë|Vlorë]], a Albània.&lt;/ref&gt; amb el seu exèrcit. Ja era un individu tirànic i tremendament cruel, però aquesta vegada imità fins i tot la follia d'Herodes.&lt;ref name=Herodes group=nota&gt;La [[:w:Matança dels Innocents|Matança dels Innocents]].&lt;/ref&gt; Com que no en tenia prou amb els veterans d'altres batalles, aixecà un nou exèrcit sense reparar en l'edat dels reclutes, arrossegant homes massa tendres i massa madurs des de l'últim racó de Longobàrdia i de la Pulla. Feia pena veure tota aquesta patuleia de nens, nois i ancians, que no havien vist una arma ni en somnis, equipada amb una cuirassa i un escut, tensant els arcs matusserament i sense traça i caient de panxa a terra quan tocava marxar.

[2] Naturalment, aquestes coses suscitaren una constant remor de fons a Longobàrdia, on a tot arreu se sentien les lamentacions dels homes i els gemecs de les dones que compadien els seus familiars malastrucs. Una plorava per un marit massa vell per anar a l'exèrcit, una altra per un fill sense experiència bèl·lica i encara una altra per un germà que era camperol o tenia algun altre ofici. Com ja he dit, [a Robert] l'havia pres una follia com la d'Herodes, àdhuc pitjor, car aquest últim havia descarregat la seva ira sobre els nadons i prou, mentre que ell no estalviava ni els nens ni els ancians. Encara que estaven totalment desentrenats, per dir-ho d'alguna manera, cada dia ensinistrava els nous reclutes i els feia exercitar el cos.

[3] Robert es feu càrrec de tot això a Salern abans d'encaminar-se cap a Òtranto, on havia enviat davant seu un exèrcit formidable amb ordres d'esperar-lo mentre acabava de resoldre els afers de Longobàrdia i donava les respostes oportunes als ambaixadors. Feu un afegitó a la seva comunicació amb el papa per anunciar-li que havia encomanat al seu fill Roger, nomenat governant de tota la Pulla, i al seu germà Boritiles&lt;ref name=Boriteles group=nota&gt;Deformació del nom del feu del comte [[:w:Robert I de Loritello|Robert I de Loritello]], que en realitat era nebot de Robert Guiscard.&lt;/ref&gt; que socorreguessin la càtedra romana amb el màxim fervor i li brindessin el suport de la seva poderosa aliança si mai els demanava ajuda contra el rei Enric.

[4] A Bohemon, el més jove dels seus fills,&lt;ref name=Fills group=nota&gt;De fet, [[:w:Bohemon I d'Antioquia|Bohemon]] era el fill gran de Robert.&lt;/ref&gt; que recordava el seu pare en tots els aspectes, des del coratge i la força fins al valor i l'esperit indomable (era tallat del mateix patró que el seu pare i la viva imatge de la seva naturalesa), el feu anar a atacar la comarca d'Aulona al capdavant d'una gran host. Sense perdre ni un instant, caigué amenaçadorament sobre Canina,&lt;ref name=Kaninë group=nota&gt;L'actual [[:w:Kaninë|Kaninë]], també a Albània.&lt;/ref&gt; Jericó&lt;ref name=Orikum group=nota&gt;L'antiga [[:w:Òricon|Òricon]] i actual [[:w:Orikum|Orikum]], una altra ciutat albanesa.&lt;/ref&gt; i Aulona i les conquerí amb l'energia incontenible d'un llamp que fereix el cel, seguint la seva tàctica d'ocupar i reduir a cendres les rodalies dels seus objectius. Era alhora el fum acre que anuncia un incendi i el setge preparatori que precedeix un assalt en tota regla. El pare i el fill es podrien comparar amb les llagostes i les seves larves, puix que si Robert deixava alguna engruna, Bohemon l'agarrava i la devorava. En tot cas, abans de fer-lo passar a Aulona, toca examinar les seves accions a l'altra banda del mar.

=== Capítol XV ===
[1] [Robert] anà a Òtranto, on romangué uns dies esperant amb delit l'arribada de la seva muller, Gaita, que acompanyava el seu marit en campanya i feia feredat de veure quan prenia les armes. Quan ja havia tingut l'oportunitat d'abraçar-la, es tornà a posar en marxa amb tot el seu exèrcit, aquesta vegada en direcció a Bríndisi, que disposa del millor port de tot Iapígia.&lt;ref name=Iapígia group=nota&gt;Nom antic que correspon a grans trets a la Pulla.&lt;/ref&gt; Un cop a la ciutat, esperà amb impaciència que es concentressin les seves tropes i la seva flota, tant les naus de transport i les naus llargues com els vaixells de guerra, per tal com tenia previst salpar des d'allí cap a les nostres terres.

[2] Quan encara era a Salern, havia agafat Raül,&lt;ref name=Peel group=nota&gt;[[:w:Rodolf Pell de Llop|Rodolf Pell de Llop]].&lt;/ref&gt; un prohom del seu seguici, i l'havia despatxat com a ambaixador a l'emperador Botaniates, que havia arrabassat el ceptre a Ducas. Esperava amb impaciència la seva reacció, puix que li plantejava tot un seguit de retrets i pretextos per a la guerra que a primera vista semblaven raonables. Esgrimia, com he dit abans, que [Botaniates] havia separat la seva filla, promesa a l'emperador Constantí, del seu nuvi i que havia usurpat el tron a aquest últim, ofenses que [Robert] no pensava deixar impunes. Per altra banda, havia fet arribar obsequis i una carta amb promeses d'amistat al gran domèstic i comandant en cap dels exèrcits d'Occident, que no era altre que el meu pare, Aleix. Seguidament, romangué a Bríndisi pendent de les respostes.

[3] Les tropes encara no havien tingut temps de concentrar-se i la major part de les naus encara no havien estat tirades en mar i Raül ja era de tornada de Bizanci.&lt;ref name=Bizanci group=nota&gt;Els autors romans d'Orient escrivien ''[[w:Bizanci|Bizanci]]'', el nom anterior de Constantinoble, com a referència poètica a la capital imperial, no a l'Imperi Romà en el seu conjunt.&lt;/ref&gt; El bàrbar començà a treure foc pels queixals en veure que [el seu ambaixador] no havia obtingut resposta a les seves comunicacions i, encara pitjor, que venia carregat d'arguments per dissuadir-lo de fer la guerra als romans: per una banda, que el monjo que el seguia era un histrió i un farsant que es feia passar per l'emperador Miquel proferint mentida rere mentida; per altra banda, que quan era a la reina de les ciutats havia tingut punt a anar a veure l'emperador derrocat en persona i l'havia trobat en un monestir, vestit amb un trist hàbit gris. Per acabar-ho d'adobar, li transmeté una informació que havia arribat a les seves orelles en el camí de tornada. En l'entretant, el meu pare havia arrabassat el tron a Botaniates, com explicaré més endavant, i l'havia foragitat del palau imperial. A continuació, havia cridat el fill de Ducas, Constantí, preclaríssim entre tots els homes que han caminat mai sota el sol, per tornar-lo a associar al poder imperial.

[4] Raül es valgué d'aquesta notícia que havia sentit durant el viatge per intentar silenciar els tambors de guerra: «Quina causa justa invocarem per atacar Aleix, quan fou Botaniates el perpetrador de la injustícia que ha privat la vostra filla del ceptre dels romans? Que algú altre ens hagi ocasionat un perjudici no ens dona cap dret a portar la guerra a qui no ens ha fet cap mal. Si no tenim un motiu just per anar a la guerra, totes aquestes coses —les naus, les armes, els homes i els preparatius en general— hauran estat debades».

[5] Aquestes paraules encara irritaren més Robert, que perdé els estreps i estigué a punt de deixar-li anar la mà. Per la seva banda, el fals emperador Miquel Ducas, que ja hem anomenat Rector, bullia d'indignació i era incapaç de reprimir la seva còlera davant d'una demostració tan clara que no era l'emperador Ducas, sinó un simple impostor. A més a més, el tirà estava fora de si des que Roger, germà de Raül,&lt;ref name=Roger group=nota&gt;No hi ha cap altra font d'aquesta època que corrobori la suposada relació fraternal entre Raül i [[:w:Roger (fill de Dagobert)|Roger]]. Tampoc no es coneixen amb certesa els seus vincles, si és que en tenien, amb els [[:w:Raüls|Raüls]], una nissaga romana d'Orient fundada per desertors normands.&lt;/ref&gt; havia desertat als romans i els havia revelat els seus preparatius de guerra amb tots els ets i uts. Endut per un rampell, feu palesa la seva voluntat de matar Raül allí mateix. Veient com anava el tema, [Raül] fugí de seguida cap a Bohemon, el refugi que tenia més a prop.

&lt;/div&gt;

== Notes ==
&lt;references group=nota/&gt;</text>
      <sha1>r2evu4rjnzxb4d9mo4qb4h9ycqtfuid</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170703</id>
      <parentid>170702</parentid>
      <timestamp>2024-04-26T11:40:10Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Leptictidium</username>
        <id>277</id>
      </contributor>
      <comment>/* Capítol III */</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="109290" xml:space="preserve">{{header
|títol=Alexíada
|autor=[[Anna Comnena]]
|traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]]
|idioma=grec
|anterior=[[Alexíada/Proemi|Proemi]]
|current='''Llibre I'''
|següent=[[Alexíada/Llibre II|Llibre II]]
|info=
|nomcategoria=cap
}}

{{c|'''Llibre I'''}}

&lt;div class=prose&gt;
=== Capítol I ===
[1] L'emperador Aleix, el meu pare, ja havia prestat grans serveis a l'Imperi Romà fins i tot abans de pujar al tron. Sortí en campanya per primera vegada durant el regnat de Romà Diògenes. Els seus contemporanis el consideraven una persona admirable i alhora temerària. Quan tenia catorze anys, ja frisava per acompanyar l'emperador Diògenes en la seva àrdua expedició contra els perses.&lt;ref name=Perses group=nota&gt;Romà IV sortí en campanya el 1071, no contra els perses, com diu Comnena, sinó per plantar cara a les incursions cada vegada més audaces dels turcs a la frontera oriental de l'Imperi Romà. En el moment d'aquests fets, l'autora li atribueix una edat de catorze anys al seu pare, Aleix, però aquesta xifra no encaixa del tot amb el relat de [[:w:Joan Zonaràs|Joan Zonaràs]], segons el qual el protagonista de l'''Alexíada'' tenia uns setanta anys a la seva mort el 1118. L'edat correcta és probablement la que ens indica Comnena.&lt;/ref&gt; Era tota una amenaça per als bàrbars, car, si hagués arribat a enfrontar-s'hi, la seva espasa hauria quedat embriagada de sang, tal era el temperament marcial del jove. Tanmateix, l'emperador Diògenes no li ho permeté, conscient de l'enorme dolor que afligia la mare [d'Aleix],&lt;ref name=Dalassè group=nota&gt;[[w:Anna Dalassena|Anna Dalassena]], «Mare dels Comnens», en honor de qui fou anomenada l'autora, seguint el costum romà d'Orient de batejar els infants amb el nom d'un dels seus avis. Era la muller del domèstic de les escoles [[:w:Joan Comnè (domèstic de les escoles)|Joan Comnè]] i, per tant, cunyada d'[[:w:Isaac I Comnè|Isaac I Comnè]] (r. 1057-1059), el primer membre de la nissaga a ocupar el tron imperial. Les reformes fiscals d'Isaac, tot i que eren imprescindibles, suscitaren l'oposició de les elits, que aprofitaren una greu malaltia seva per pressionar-lo i forçar-lo a abdicar. Arribat el moment, la corona no anà a parar al seu germà, sinó a [[:w:Constantí X Ducas|Constantí X Ducas]]. Anna, que ja es veia emperadriu, se sentí profundament traïda per la família Ducas i es passà vint-i-dos anys conspirant per vestir els seus fills de porpra, tal com explica la seva neta en el llibre II de l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que plorava la mort recent del seu primogènit, Manuel, un home que havia fet grans i admirables gestes en nom de l'Imperi Romà.&lt;ref name=Manuel group=nota&gt;[[:w:Manuel Comnè (curopalata)|Manuel]], el germà més gran d'Aleix, fou un destacat militar i aristòcrata. De ben jove li foren concedides les dignitats civils de [[:w:Protopròedre|protopròedre]] i [[:w:Curopalata|curopalata]], així com el grau militar de [[:w:Protostràtor|protostràtor]], però la seva ascensió fulgurant es veié truncada per la seva inesperada mort d'una infecció d'oïda quan encara no tenia ni trenta anys.&lt;/ref&gt; A fi que tingués algun consol i que no hagués d'enviar un altre fill a la guerra quan encara ni tan sols no sabia on havia d'enterrar el fill gran, cosa que li hauria provocat una terrible paüra que ell també patís una desgràcia i ella no sabés ni on havia caigut mort, l'emperador manà a Aleix que tornés amb la seva mare. Així doncs, aquella vegada li fou denegada la possibilitat d'acompanyar els que marxaven en campanya, però el futur encara li reservava mantes oportunitats de fer proeses. Efectivament, durant el regnat de l'emperador Miquel Ducas,&lt;ref name=Miquel_VII_Ducas group=nota&gt;[[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]] (r. 1071-1078), conegut amb el sobrenom de «Parapinaces» (‘menys un quart’) per la seva devaluació de la moneda romana. Fou un emperador dèbil i incompetent que donà als turcs una excusa per continuar penetrant a Anatòlia en negar-se a complir els acords entre [[:w:Alp Arslan|Alp Arslan]], el vencedor de Mantziciert, i Romà IV. Malgrat que la seva infame reputació és, fins a cert punt, merescuda, val a dir que fou poc més que un titella en mans de cortesans i familiars, sobretot el seu oncle, el cèsar [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], i el seu ministre en cap, [[:w:Niceforitzes|Niceforitzes]]. Gens interessat a governar, se sentí alleujat quan [[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] el feu abdicar.&lt;/ref&gt; després del derrocament de Diògenes, mostrà la seva vàlua en el conflicte amb Urseli.&lt;ref name=Urseli group=nota&gt;[[:w:Roussel de Bailleul|Roussel de Bailleul]], un dels molts normands que a la segona meitat del segle xɪ emigraren a la Mediterrània com a soldats de fortuna. Es distingí en la [[:w:Conquesta normanda de la Itàlia meridional|conquesta normanda de la Itàlia meridional]] abans de passar al servei de Constantinoble. Formava part de l'exèrcit de Romà IV en la campanya de Mantziciert, però el basileu el feu anar a prendre [[:w:Cliat|Cliat]] poc abans de la batalla i, per tant, no es veié directament implicat en la catàstrofe. En aquest punt de la cronologia, feia dos anys que havia renegat de l'autoritat imperial i provava de fundar un nou regne al centre-nord d'Anatòlia, igual que els seus compatriotes ho havien fet en altres països.&lt;/ref&gt;

[2] Aquest home era un celta&lt;ref name=Celta group=nota&gt;En realitat, un [[:w:Normands|normand]]. Comnena empra el nom ''celtes'' per referir-se als normands i els [[:w:Francs|francs]] en general.&lt;/ref&gt; que havia prestat servei en l'exèrcit dels romans i, enardit per la seva bona fortuna, havia anat acumulant poder i reunint un exèrcit considerable de compatriotes i gent d'altres contrades fins a esdevenir un tirant formidable. Just quan l'hegemonia dels romans rebia un cop dur rere l'altre i l'auge dels turcs amenaçava d'eclipsar els romans, que reculaven com la sorra que cedeix sota el pes dels peus, fou el moment que elegí per emprendre el seu propi atac contra l'Imperi Romà. L'espurna del seu caràcter tirànic caigué sobre l'esca del deplorable estat de l'imperi i passà a foc i a sang gairebé tots els dominis orientals. De res no serví enviar en contra seu nombrosos generals de provada valentia i experts en l'art de la guerra i les batalles, car ni amb tota la seva experiència no foren capaços de derrotar-lo. Tan aviat prenia la iniciativa i queia sobre els seus enemics com una tempesta com feia causa comuna amb els turcs, i els seus assalts eren tan poderosos que aconseguí capturar molts prohoms i posar les seves falanges en desbandada.

[3] El meu pare, Aleix, era lloctinent sota les ordres del seu germà,&lt;ref name=Isaac group=nota&gt;[[:w:Isaac Comnè (germà d'Aleix I)|Isaac]], un altre germà gran del protagonista.&lt;/ref&gt; que havia estat investit comandant de tots els exèrcits d'Orient i d'Occident. En aquest moment, quan el bàrbar sotmetia els romans a un greu turment amb les seves constants incursions a la velocitat del llamp, el meu admirable pare, Aleix, fou elegit per plantar-li cara i nomenat estrateg autocràtor&lt;ref name=Estrateg group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:estrateg autocràtor|estrateg autocràtor]], que correspon a un comandant en cap amb plena autoritat civil i militar, havia estat ocupat anteriorment per Manuel, el ja esmentat germà gran d'Aleix.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel. Esmerçà en aquesta tasca tota la seva intel·ligència i tota la seva experiència com a general i com a soldat, tot i que tampoc no havia tingut gaire temps per adquirir-ne (gràcies als seus ingents esforços i la gran atenció que prodigava a totes les coses, els més destacats dels romans consideraven que havia assolit el pinacle de l'experiència militar i el veien com el famós romà Emili,&lt;ref name=Emili group=nota&gt;La [[:w:gens Emília|gens Emília]] produí molts soldats de gran renom, però Comnena es refereix probablement a [[:w:Luci Emili Paulus Macedònic|Luci Emili Paulus Macedònic]], que conclogué la [[:w:Tercera Guerra Macedònica|Tercera Guerra Macedònica]] amb una gran victòria sobre els macedonis en la [[:w:Batalla de Pidna|batalla de Pidna]] (168 aC).&lt;/ref&gt; com Escipió i com Hanníbal el cartaginès;&lt;ref name=Escipió_i_Hanníbal group=nota&gt;[[:w:Publi Corneli Escipió Africà|Publi Corneli Escipió]] i [[:w:Hanníbal Barca (247 aC)|Hanníbal Barca]] foren dos dels grans protagonistes —i antagonistes— de la [[:w:Segona Guerra Púnica|Segona Guerra Púnica]] (218-201 aC). El romà fou un dels comandants en cap de la [[w:República Romana|república]] durant el conflicte, en el transcurs del qual el seu germà [[:w:Gneu Corneli Escipió Calvus|Gneu Corneli Escipió]] inaugurà el [[w:Període romà a Catalunya|període romà a Catalunya]] en desembarcar a [[:w:Empúries|Empúries]] al capdavant d'un exèrcit. El celebèrrim general cartaginès esclafà les legions romanes una vegada i una altra, des del [[:w:Batalla del Trèbia (218 aC)|Trèbia]] fins a [[:w:Batalla de Cannes|Cannes]], passant pel [[:w:Batalla del llac Trasimè|llac Trasimè]]. Tanmateix, ni tan sols el seu geni militar no fou suficient per superar l'extrema resiliència —o tossuderia— dels romans, que reaccionaven a cada nova derrota reclutant un nou exèrcit. La desfeta cartaginesa es consumà en la [[w:Batalla de Zama|batalla de Zama]] (202 aC), en la qual Hanníbal fou vençut justament per Publi Corneli Escipió.&lt;/ref&gt; encara era molt jove i li acabava de sortir el primer borrissol, com se sol dir). Feu presoner aquest Urseli, que escometia els romans sense parar, i restablí l'ordre a Orient en pocs dies, puix que era un home a qui li feia falta poc temps per determinar la línia de conducta més adient i encara menys per aplicar-la. El cèsar relata detalladament com reeixí a atrapar Urseli en el segon llibre de la seva història, però jo també narraré aquests fets per la relació que tenen amb la meva.

=== Capítol II ===

[1] El bàrbar Tútac&lt;ref name=Tútuix group=nota&gt;[[:w:Tútuix I|Tútuix I]], fill d'Alp Arslan i posterior governant seljúcida de Damasc (1078-1095), primer com a emir i després com a soldà.&lt;/ref&gt; tot just havia arribat de les profunditats d'Orient amb una gran host per saquejar el territori dels romans. Mentrestant, Urseli era vençut repetidament per l'estratopedarca&lt;ref name=Estratopedarca group=nota&gt;El càrrec d'[[:w:Estratopedarca|estratopedarca]], una de les denominacions del comandant en cap dels exèrcits, ja havia estat exercit per l'oncle d'Aleix, Isaac Comnè, abans de ser emperador.&lt;/ref&gt; i perdia una fortalesa rere l'altra tot i disposar d'un exèrcit nombrós i equipat generosament amb armes de bona qualitat, car les habilitats del meu pare, Aleix, superaven les seves amb escreix. Així doncs, decidí cercar una escapatòria. Atrapat entre l'espasa i la paret, es reuní amb Tútac, li oferí la seva amistat i l'exhortà a forjar una aliança amb ell.

[2] Tanmateix, la resposta de l'estratopedarca Aleix a aquesta maniobra fou establir vincles encara més estrets amb el bàrbar, congraciant-s'hi amb paraules, obsequis i tota mena de mitjans i argúcies. Era molt més enginyós que un home qualsevol i sempre trobava una sortida, fins i tot en les situacions més complicades. Convençut que el pla més eficaç per assolir el seu objectiu consistia, a grans trets, a oferir la seva amistat a Tútac, li digué: «El vostre soldà&lt;ref name=Màlik-Xah group=nota&gt;[[:w:Màlik-Xah I|Màlik-Xah I]], tercer soldà de l'Imperi Seljúcida, que conduí al seu apogeu polític i territorial. Era un altre fill d'Alp Arslan i, per tant, germà de Tútuix.&lt;/ref&gt; i el meu emperador són amics. Aquest bàrbar, Urseli, ha alçat la mà contra tots dos i ha esdevingut un formidable enemic de l'un i de l'altre, puix que ataca reiteradament el meu emperador i va arrancant bocinets de terra als romans, alhora que arrabassa a Pèrsia possessions que legítimament li corresponen. Ho fa recorrent constantment a l'engany, car ara aprofita l'ombra del vostre poder per anar en contra meu, però més endavant, quan cregui que ha arribat el moment més propici i se senti segur, es tornarà a girar i alçarà la mà contra vós. Ara bé, si voleu fer-me cas, la propera vegada que Urseli acudeixi a vós, empresoneu-lo i envieu-nos-el a canvi de la gran recompensa que us donarem. En traureu tres coses:», prosseguí, «en primer lloc, rebreu una dinerada com no s'ha vist mai; en segon lloc, us guanyareu el favor de l'emperador, que us portarà al cim de la prosperitat; i, en tercer lloc, complaureu en gran manera el vostre soldà amb l'eliminació d'un enemic tan perillós com aquest, que tan aviat ataca els romans com cau sobre els turcs».

[3] Juntament amb aquest missatge, el meu pare, cap de l'exèrcit romà, feu arribar a Tútac una certa quantitat de diners i ostatges il·lustres a l'hora convinguda i així convencé els bàrbars de capturar Urseli. Ben aviat compliren la seva part del tracte i lliuraren el presoner a l'estratopedarca, que era a Amàsia.&lt;ref name=Amàsia group=nota&gt;Avui [[:w:Amasya|Amasya]], a Turquia.&lt;/ref&gt;

[4] Malgrat tot, els diners trigaven a arribar, car el meu pare no disposava de fons propis i l'emperador havia tingut tan poca cura a l'hora d'enviar els seus que no és que anessin a poc a poc, com diu la tragèdia,&lt;ref name=Fragments group=nota&gt;[[:w:Eurípides|{{Versaleta|Eurípides}}]], frag., 979 N.&lt;/ref&gt; sinó que simplement no apareixien enlloc. Mentrestant, els homes de Tútac reclamaven amb insistència la recompensa acordada, tot amenaçant que, si no la rebien, alliberarien el presoner sense més dilació i el deixarien tornar allà on l'havien atrapat, però el meu pare no tenia prou recursos per pagar-los el preu degut. Després de passar-se tota una nit donant-hi voltes, resolgué demanar als ciutadans d'Amàsia que li prestessin els diners que li feien falta.

[5] Conscient que no seria gens fàcil, a trenc d'alba en feu venir tots els habitants, especialment els més rics i influents. Adreçant-se principalment a aquests últims, digué: «Tots esteu assabentats del tracte que aquest bàrbar ha dispensat a totes les ciutats del tema dels Armeníacs&lt;ref name=Armeníacs group=nota&gt;El [[:w:Tema dels Armeníacs|tema dels Armeníacs]], que deu el seu nom als soldats de l'exèrcit romà d'Armènia assentats en aquesta regió, era una de les circumscripcions administratives i militars conegudes com a ''[[:w:Tema (circumscripció administrativa)|temes]]'', creades a mitjans del segle ᴠɪɪ com a part d'una reforma en profunditat de l'organització territorial de l'Imperi Romà en resposta a les invasions dels eslaus i els musulmans. En el marc temporal de l'''Alexíada'', el tema dels Armeníacs abastava el [[:w:Regió del Pont|Pont]] occidental i les valls i muntanyes que hi havia al sud.&lt;/ref&gt; i sabeu quants pobles ha saquejat, quantes persones han patit els seus insuportables abusos i quants diners us ha robat. Però ara, si així ho voleu, ha sorgit l'oportunitat de deslliurar-vos de les seves maldats. Per tant, no podem deixar-lo escapar. Com veieu, hem reeixit a enxampar el bàrbar gràcies a la punya que hi hem posat i, sobretot, la voluntat de Déu. Ara, Tútac, que és qui el té al calabós, ens exigeix una recompensa, però estem escurats, car ens trobem en terres remotes i fa tant de temps que lluitem contra els bàrbars que hem esgotat tots els recursos que teníem. Si l'emperador no fos tan lluny i el bàrbar ens donés més temps, hauria fet portar els diners de la capital, però com ja sabeu, res d'això no és possible, així que ens haureu de fer una bestreta per pagar la recompensa i més tard l'emperador us en retornarà fins a l'última moneda a través de nosaltres».

[6] Quan acabà de pronunciar aquestes paraules, els ciutadans d'Amàsia, a punt de revoltar-se, l'escridassaren i formaren un tumult, esperonats per homes de gran perfídia acostumats a atiar les passions de la multitud. Les tensions no paraven de créixer entre els que volien mantenir Urseli sota clau i animaven la turba a apoderar-se'n i els que feien tot un enrenou (com sol fer la gentalla) per treure Urseli del seu captiveri i retirar-li les cadenes. L'estratopedarca, tot i veure que la gent estava fora de si i que el seu objectiu penjava d'un fil, no s'acovardí, ans, armant-se de valor, feu un gest amb la mà per intentar silenciar la gentada.

[7] Després d'una llarga estona i amb molts esforços, aconseguí posar fi al rebombori i, reprenent el fil, digué: «Em deixa bocabadat, gent d'Amàsia, que no us adoneu de les manipulacions d'aquestes persones que pretenen ensarronar-vos i que, disposades a comprar la seva seguretat amb la vostra sang, us fan mal sense parar. Què en traieu, de la tirania d'Urseli, a part que us matin, us mutilin o us tallin extremitats? Aquestes persones, la causa d'aquestes desgràcies, han conservat les seves fortunes adulant el bàrbar al mateix temps que gaudien de la magnificència de l'emperador fent veure que no havien lliurat la ciutat d'Amàsia i els seus habitants al bàrbar, i tot això ho han fet sense cap mena de consideració pels vostres interessos. És per això que malden per apuntalar el tirà, afalagant-lo per salvar la pell alhora que demanen honors i obsequis a l'emperador. I, si mai la situació canvia, tornaran a mantenir-se'n al marge tot inflamant la ira de l'emperador contra vosaltres. Si voleu fer-me cas, acomiadeu de moment els que us inciten a revoltar-vos, torneu a casa vostra, rumieu això que us he dit i veureu qui us ofereix els millors consells».

=== Capítol III ===
[1] Havent sentit aquestes paraules, canviaren de parer igual que una conquilla tomba sobre un costat diferent en caure i tornaren a casa. De totes maneres, l'estratopedarca, sabedor que el poble és propens a canviar de parer en un tres i no res, especialment sota la influència de persones roïnes, i tement que de nit prenguessin la iniciativa i anessin a buscar Urseli per treure-li les cadenes i posar-lo en llibertat, com que no tenia prou homes per guardar-se d'aquesta eventualitat, ordí un engany digne de Palamedes.&lt;ref name=Palamedes group=nota&gt;[[:w:Palamedes|Palamedes]] era un heroi de la mitologia grega conegut per la seva inventiva i per desbaratar fins i tot els ardits d'[[:w:Odisseu|Odisseu]] per mantenir-se al marge de la [[:w:Guerra de Troia|Guerra de Troia]].&lt;/ref&gt; Feu veure que cegava Urseli: estant el presoner ajagut a terra, el botxí li atansà el ferro mentre Urseli cridava i gemegava com un lleó que rugia. En realitat, era tot una farsa, car el que suposadament era cegat havia rebut instruccions de bramar i vociferar, mentre que el que havia de simular que li treia els ulls havia rebut ordres de mirar-lo amb rancúnia, actuar de manera despietada i, sobretot, fingir que li feia perdre la vista. Així, mentre Urseli era cegat sense ser cegat, el poble aplaudia i la notícia de la seva mutilació corria com una reguera de pólvora.

[2] Aquesta actuació, representada com si fos dalt d'un escenari, convencé tota la gentada, tant els que vivien a la ciutat com els que venien d'altres contrades, d'acudir com un eixam d'abelles a pagar la seva contribució. L'objectiu del pla d'Aleix era precisament que els que es resistien a aportar diners i encara mantenien l'esperança de sostreure Urseli de la custòdia del meu pare veiessin frustrades les seves expectatives, car les seves maquinacions havien quedat sense efecte, i, havent fracassat els seus designis, prenguessin partit per l'estratopedarca per guanyar-se la seva amistat i estalviar-se la fúria de l'emperador. L'admirable general tenia Urseli en el seu poder, tancat en una gàbia com si fos un lleó i amb els ulls encara embenats com a símbol de la seva suposada pèrdua de la vista.

[3] Així i tot, encara no es donava per satisfet amb aquesta fita ni tenia cap intenció de negligir la resta de la seva missió, com si ja hagués assolit prou glòria, ans reprengué i tornà a situar sota l'autoritat de l'imperi moltes altres ciutats i fortaleses que havien sofert l'opressió d'Urseli. Tot seguit, agafà les regnes del seu cavall i es dirigí cap a la reina de les ciutats. De camí, feu una breu pausa per descansar amb el seu exèrcit a la ciutat del seu avi,&lt;ref name=Kastamonu group=nota&gt;[[:w:Castamó|Castamó]], feu ancestral dels Comnens a Paflagònia, el nom del qual deriva justament de Κάστρα Κομνηνών, o ‘Castells dels Comnens’.&lt;/ref&gt; on feu una gesta comparable al rescat d'Alcestis, la muller d'Admet, per Hèracles.&lt;ref name=Alcestis group=nota&gt;En ''[[:w:Alcestis (Eurípides)|Alcestis]]'', drama d'Eurípides traduït al català per [[:w:Josep Alsina i Clota|Josep Alsina]], la [[:w:Alcestis|reina epònima]] se sacrifica per salvar la vida del seu marit, Admet, que havia ofès Àrtemis. El famós Hèracles, afligit per les expressions de dol a la cort d'Admet, va a encarar-se amb la Mort i retorna Alcestis al món dels vius.&lt;/ref&gt;

[4] Quan Docià,&lt;ref name=Docià group=nota&gt;[[:w:Teodor Docià|Teodor Docià]], probablement la mateixa persona que el «Teodor Comnè» que consta com a [[:w:Dux bellorum|dux]] de Paflagònia cap a la mateixa època.&lt;/ref&gt; nebot de l'anterior emperador Isaac Comnè i cosí d'Aleix, un home il·lustre tant pel seu llinatge com per les seves accions, veié que Urseli tenia aspecte d'haver estat cegat i que el conduïen agafat de la mà, deixà anar un profund gemec i, vessant llàgrimes pel seu calvari, es planyé de la crueltat del general. Enutjat, el criticava per haver-li tret els ulls a un home tan noble, un autèntic heroi que hauria d'haver restat impune. Aleix li respongué: «Ben aviat, estimat, coneixeràs les raons per les quals ha estat cegat». Poc després, se l'endugué juntament amb Urseli a una sala, on destapà la cara del presoner i deixà al descobert els seus ulls, que lluïen amb foc a la mirada. Docià quedà bocabadat, mut d'admiració i sense saber com actuar davant d'un miracle d'aquesta magnitud. Es fregà reiteradament els ulls per assegurar-se que no fos un somni, un encanteri o un nou artifici d'aquesta mena. Quan s'apercebí de la misericòrdia amb la qual el seu cosí havia tractat aquest home i l'astúcia amb la qual havia procedit, esclatà d'alegria i, amb el seu astorament mudat en joia, l'abraçà i li besà la cara una vegada i una altra. L'emperador Miquel, el seu seguici i tots els altres experimentaren els mateixos sentiments.

=== Capítol IV ===

[1] Seguidament, el nou emperador, Nicèfor, li encomanà una altra missió, aquesta vegada contra Nicèfor Brienni,&lt;ref name=Nicèfor_Brienni_el_Vell group=nota&gt;[[:w:Nicèfor Brienni el Vell|Nicèfor Brienni el Vell]], un dels generals més destacats de l'imperi, que havia menat l'ala esquerra de l'exèrcit a Mantziciert. Crític amb la tebior de la reacció de Miquel VII a la irrupció dels turcs i la corrupció dels seus ministres, es declarà en rebel·lió quan descobrí que el ministre en cap havia decidit el seu assassinat. Cometé el greu error de permetre que les seves tropes, integrades en gran part per estrangers, arrasessin els suburbis de Constantinoble, acció que refermà l'oposició de la capital a la seva causa. Mentre consolidava el seu control sobre Tràcia, el nou emperador, Nicèfor III, li oferí la dignitat de cèsar a canvi d'abaixar les armes, però les negociacions no arribaren a bon port i Nicèfor III no tingué més remei que enviar Aleix Comnè a esclafar la rebel·lió. És en aquest moment que Brienni entra en escena en l'''Alexíada''.&lt;/ref&gt; que havia sumit tot Occident en una profunda crisi després de posar-se la diadema i proclamar-se emperador romà. L'emperador Miquel Ducas tot just havia estat deposat i havia canviat la corona i la diadema pel vestit talar i l'humeral propis d'un alt sacerdot quan Botaniates assumí el tron, es casà amb l'emperadriu Maria,&lt;ref name=Maria_d'Alània group=nota&gt;La princesa georgiana [[:w:Maria d'Alània|Maria d'Alània]], fins poc abans emperadriu consort de Miquel VII.&lt;/ref&gt; com explicaré detalladament, i es feu càrrec dels afers de l'imperi.

[2] Nicèfor Brienni, que havia estat nomenat dux de Dirràquion&lt;ref name=Durrës group=nota&gt;L'actual [[:w:Durrës|Durrës]], a Albània.&lt;/ref&gt; per l'emperador Miquel i ja maquinava per emparar-se del poder fins i tot abans de l'ascens al tron de l'emperador Nicèfor, havia tramat una revolta contra Miquel. Seria redundant contar els seus greuges i la seva manera de procedir en aquesta obra, car la història del cèsar ja recull els motius de la rebel·lió. De totes maneres, sí que convé exposar breument com feu servir la ciutat de Dirràquion com a base per sotmetre els territoris occidentals al seu domini i com fou capturat. Remetem al cèsar tothom que vulgui conèixer els detalls d'aquests fets.

[3] Aquest home, un guerrer consumat que descendia d'un dels llinatges més il·lustres, destacava per la seva grandària, la seva cara formosa, el seu enteniment, que era superior al dels seus contemporanis, i la força dels seus braços, qualitats que el feien mereixedor d'exercir l'imperi. Tal era la seva capacitat de persuasió i d'obtenir l'adhesió de les persones tan bon punt les veia i hi entaulava una conversa per primera vegada que tothom, tant els soldats com els civils, estigué d'acord a elevar-lo al primer rang i proclamar-lo digne de governar a Orient i Occident. Quan arribava a una ciutat, era rebut amb les mans alçades en senyal de súplica i, quan marxava cap a la següent, ho feia aclamat per les masses. A més d'inquietar Botaniates, les notícies d'aquests fets agitaren l'exèrcit que li era lleial i escamparen un sentiment d'impotència arreu de l'imperi.

[4] Així doncs, es prengué la decisió d'enviar contra Brienni el meu pare, Aleix Comnè, que acabava de ser nomenat domèstic de les escoles,&lt;ref name=Domèstic group=nota&gt;Els [[:w:Domèstic de les escoles|domèstics de les escoles]], oficialment subordinats a l'estrateg del tema dels Anatòlics, eren en realitat els comandants suprems de l'exèrcit romà. N'hi havia dos: el domèstic de les escoles d'Occident (Europa) i el domèstic de les escoles d'Orient (Àsia). Tal com apunta una nota anterior, el pare d'Aleix ja havia ocupat aquest càrrec durant el regnat del seu germà Isaac.&lt;/ref&gt; al capdavant de les forces disponibles. L'Imperi Romà es trobava en les seves hores més baixes. Els exèrcits d'Orient estaven dispersats en totes direccions a causa de l'expansió dels turcs, que s'havien fet amos i senyors de gairebé totes les terres situades entre el Pont Euxí i l'Hel·lespont, els mars Egeu i de Síria, [i] el Psaros&lt;ref name=Psaros group=nota&gt;Riu de Cilícia que avui en dia es coneix com a [[:w:Riu Seyhan|Seyhan]].&lt;/ref&gt; i els altres rius, especialment els que flueixen per Pamfília i Cilícia i acaben desembocant en el mar d'Egipte. Aquest era l'estat dels exèrcits d'Orient. Mentrestant, a Occident, Brienni havia sumat tantes legions a la seva causa que a l'Imperi Romà ja tan sols li quedava un exèrcit molt minvat i inadequat. Els que es mantenien fidels eren uns quants immortals&lt;ref name=Immortals group=nota&gt;Els [[:w:Immortals (Imperi Romà d'Orient)|immortals]] eren un regiment d'elit format pel ministre en cap de Miquel VII reprenent el nom i el concepte d'un [[:w:Tagma (unitat militar)|tagma]] ideat per [[:w:Joan I Tsimiscés|Joan I Tsimiscés]] un segle abans, inspirat en els temuts [[:w:Immortals|immortals]] perses de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; que feia poc que havien empunyat l'espasa i la llança per primera vegada, alguns soldats de Coma&lt;ref name=Coma group=nota&gt;[[:w:Coma (plaça forta)|Coma]], post avançat dels romans a les portes de l'Anatòlia central.&lt;/ref&gt; i un regiment de celtes que havia perdut la major part del seu efectiu. Aquestes foren les tropes que li assignaren al meu pare. Tot cridant els aliats turcs a les armes, els funcionaris de l'emperador li manaren que marxés a combatre Brienni, confiant no tant en les capacitats de la host que dirigia com en la seva intel·ligència i el seu geni militar.

[5] Tanmateix, en assabentar-se que l'enemic avançava a marxes forçades, sortí de la reina de les ciutats amb els seus homes degudament armats, sense esperar que arribessin els aliats, i establí un campament sense fossats ni palissada prop del riu Halmir,&lt;ref name=Halmir group=nota&gt;Presumiblement el Kalivri Dere.&lt;/ref&gt; a Tràcia. Sabedor que Brienni estava atendat a les planes del Cedocte,&lt;ref name=Cedocte group=nota&gt;La zona del [[:w:Cedocte|Cedocte]] era anomenada així per un aqüeducte (''aquaeductus'') que hi havia hagut des de l'antiguitat.&lt;/ref&gt; deixà una distància considerable entre el seu exèrcit i l'altre. No es podia plantar directament davant de Brienni, car no volia revelar-li ni l'estat ni les dimensions del seu exèrcit. Conscient que estava a punt de llançar pocs homes contra molts i soldats acabats de reclutar contra veterans, el seu pla no era intentar una ofensiva audaciosa, sinó sostreure-li la victòria a l'enemic per sorpresa.

=== Capítol V ===

[1] Ara que el meu relat ha contraposat aquests dos homes tan valerosos, Brienni i el meu pare, Aleix Comnè (igualats tant en coratge com en experiència), val la pena aturar-nos a examinar les seves línies i formacions de batalla per així entendre millor el transcurs de la contesa. Tots dos eren homes formosos, nobles i de força i experiència comparables, fins a tal punt que, si els haguessin pesat en una balança, hauria quedat equilibrada; però cal intentar comprendre com la fortuna l'acabà inclinant cap a una banda. Brienni, a més de comptar amb les seves forces i la seva experiència, havia desplegat les seves tropes en una formació més ordenada. Aleix, en canvi, havia dipositat les seves minses esperances en el seu exèrcit, però tenia a favor seu el poder de la seva perspicàcia i la seva visió estratègica.

[2] Ara que cadascun sabia on era l'altre i havia arribat l'hora del combat, Brienni, informat que Aleix Comnè li barrava el pas i havia acampat prop de Calàbrie,&lt;ref name=Calàbrie group=nota&gt;[[:w:Calàbrie|Calàbrie]], població del rerepaís de [[:w:Selímbria|Selímbria]], al nord-oest de la ciutat.&lt;/ref&gt; feu formar les tropes i emprengué l'atac. Després d'arranjar l'exèrcit en una ala dreta i una ala esquerra, conferí al seu germà Joan&lt;ref name=Joan_Brienni group=nota&gt;[[:w:Joan Brienni|Joan Brienni]] era el domèstic de les escoles del seu germà i, per tant, l'homòleg d'Aleix al bàndol revoltat.&lt;/ref&gt; el comandament del costat dret, compost de cinc mil homes i integrat per italians, soldats que havien prestat servei sota el famós Maniaces,&lt;ref name=Maniaces group=nota&gt;[[:w:Jordi Maniaces|Jordi Maniaces]], un dels generals romans més imponents d'aquest període, tant pel seu físic gegantí com per les seves habilitats, havia governat diverses localitats a la frontera amb els àrabs. Cap al 1037 fou transferit a l'altre extrem de l'imperi, on reconquerí la part oriental de Sicília. Tanmateix, es rebel·là contra l'emperador [[w:Constantí IX Monòmac|Constantí IX Monòmac]]. Els seus homes venceren l'exèrcit legitimista prop de Tessalònica, però la mort de Maniaces en els últims compassos de la batalla significà la fi de la seva revolta.&lt;/ref&gt; cavallers de Tessàlia i una esquadra de la Companyia&lt;ref name=Companyia group=nota&gt;La composició de la [[:w:Companyia (exèrcit romà d'Orient)|Companyia]], un cos de guàrdia imperial, anà evolucionant amb el pas del temps. A finals del segle xɪ, es constituïa de joves nobles.&lt;/ref&gt; d'orígens gens vulgars. L'ala esquerra tenia Catacaló Tarcaniota al capdavant d'uns tres mil macedonis i tracis armats fins a les dents. El mateix Brienni dirigia el centre de la falange, compost de macedonis, tracis i la flor i nata de tota la noblesa. Tots anaven a cavall sobre corsers tessalis, radiants amb els seus cosselets de ferro i els elms que duien al cap, i quan els cavalls posaven les orelles dretes i els escuts picaven els uns contra els altres, els soldats i els seus elms projectaven una llum fulgurant que causava terror. Brienni, circulant entre els seus homes amb l'aire d'un Ares o un gegant que superava tots els altres per un cúbit de les espatlles cap amunt, intimidava i esfereïa tothom que el veia. Així mateix, havia apostat els seus aliats escites,&lt;ref name=Escites group=nota&gt;Comnena reaprofita un etnònim antic per referir-se a un poble que no té gaire cosa a veure amb l'original. En aquest cas, els «escites» eren els [[:w:Petxenegs|petxenegs]], nòmades de les estepes que tan aviat oferien els seus serveis militars als romans com depredaven les seves terres.&lt;/ref&gt; armats a la manera dels bàrbars, a uns dos estadis&lt;ref name=Estadi group=nota&gt;En l'edat mitjana, l'[[:w:Estadi (mesura)|estadi]], una unitat de mesura heretada de l'antiga Grècia, representava una longitud d'una mica menys de 180 metres.&lt;/ref&gt; de distància amb ordres d'esperar fins que albiressin l'adversari i sonés la trompeta que donava el senyal d'atac per arremetre contra la rereguarda enemiga amb una pluja intensa i constant de fletxes, moment en el qual la resta de l'exèrcit, format en línies compactes, se sumaria a l'ofensiva amb totes les seves forces.

[3] Fou així com arrenglerà els seus soldats. Per la seva banda, el meu pare, Aleix Comnè, havent estudiat el relleu, emboscà part del seu exèrcit en un barranc i en disposà la resta cara a cara amb les tropes de Brienni. Una vegada ordenades la part amagada i la part visible en les seves respectives posicions, enardí els seus homes un per un, animant-los a donar prova del seu valor, i manà al destacament que havia deixat a l'aguait que carregués contra l'ala dreta de l'enemic sobtadament i impetuosa tan bon punt es trobés darrere seu. Reservant-se el comandament dels anomenats immortals i alguns celtes per a si mateix, posà els soldats de Coma i els turcs sota l'autoritat de Catacaló,&lt;ref name=Catacaló group=nota&gt;[[:w:Constantí Euforbè Catacaló|Constantí Euforbè Catacaló]].&lt;/ref&gt; amb la missió de seguir de prop els moviments dels escites i repel·lir-ne les envestides.

[4] Aquest era l'estat de les coses. Quan l'exèrcit conduït per Brienni arribà al barranc i el meu pare donà el senyal d'atac, les tropes ocultes s'abalançaren entre crits i alarits sobre els adversaris, que quedaren esbalaïts per aquest assalt tan inesperat, i els feren recular escometent i matant cadascun el primer que trobava. No obstant això, Joan Brienni, germà del general, pensant en la seva impetuosa defensa&lt;ref name=Impetuosa group=nota&gt;Gir de frase recurrent en la ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' (per exemple, en el cant VI, vers 112) i evocat igualment en l{{'}}''[[:w:Odissea|Odissea]]'' IV, 527.&lt;/ref&gt; i la seva valentia, feu girar el seu cavall amb el fre i, abatent d'un sol cop l'immortal que el perseguia, aturà la desbandada, recompongué la falange i rebaté els enemics. Aquesta vegada foren els immortals els que giraren cua i començaren a fugir sense ordre ni concert, massacrats pels soldats que els encalçaven.

[5] En aquell moment, el meu pare es llançà al mig dels enemics i, lluitant amb bravura, aconseguí desbaratar la formació del regiment contra el qual combatia, envestint i segant-li la vida a tothom que se li posava al davant, batallant vigorosament amb l'esperança que alguns dels seus soldats el seguissin per auxiliar-lo. En veure que la seva falange s'havia trencat i que els seus components fugien en totes direccions, en reuní els més intrèpids (sis en total) i els anuncià que desembeinarien les espases i, quan estiguessin prop de Brienni, carregarien contra ell sense titubejar i, si la sort així ho disposava, moririen al seu costat. Tanmateix, un tal Teodot, un guerrer que havia servit el meu pare des que era petit, feu el possible per dissuadir-lo d'aquest propòsit, al·legant que era una autèntica temeritat. Així doncs, Aleix canvià de parer i decidí retirar-se a poca distància de l'exèrcit de Brienni per cercar els homes que conegués entre els que s'havien dispersat, reorganitzar-los i tornar a emprendre l'acció des del principi.

[6] El meu pare encara no havia tingut ocasió d'apartar-se discretament quan els escites es precipitaren sobre Catacaló i els seus soldats de Coma enmig d'una gran cridòria. Una vegada els hagueren derrotat i dispersat amb facilitat, es lliuraren al pillatge i se n'anaren cadascun per la seva banda. Els escites són així per naturalesa: com que no s'esperen fins que el contrincant hagi cedit del tot i la batalla estigui inclinada definitivament a favor seu abans de començar a saquejar, acaben deixant escapar la victòria. Mentrestant, els servidors que formaven la rereguarda de l'exèrcit de Brienni, temorosos que els escites els fessin mal, havien anat avançant fins a situar-se entre els seus propis guerrers. Com més gent fugia dels escites, més creixia la confusió en la host de Brienni, fins a tal punt que els seus estendards es barrejaren entre si.

[7] Estant així les coses, el meu pare, Aleix, que com ja hem dit estava aïllat entre les files enemigues, apercebí un palafrener que menava un dels cavalls imperials de Brienni, engalanat amb un mantell porpra i frontals daurats, així com els portadors de les espases de doble tall que habitualment escorten l'emperador, que corrien a prop seu. En veure-ho, es cobrí la cara amb la visera que li penjava de la vora de l'elm i, llançant-se amb furor contra aquests homes juntament amb els sis soldats que hem esmentat abans, feu caure el palafrener, li arrabassà el cavall imperial, prengué les espases de doble tall i s'escapolí. Ja fora de perill, despatxà el cavall adornat amb frontals daurats ensems amb les espases de doble tall, que tradicionalment es porten a banda i banda de la figura imperial, amb un herald de veu ressonant, a qui li manà recórrer tot l'exèrcit cridant als quatre vents que Brienni havia caigut en combat.

[8] Aquest estratagema serví per reagrupar els soldats del meu pare, el gran domèstic de les escoles, que havien quedat escampats per tot arreu i per infondre a molts d'altres la fortitud d'esperit que necessitaven per continuar lluitant. Clavats on es trobava cadascun en aquell instant, miraven enrere i no se sabien avenir d'allò que presenciaven. Era un espectacle insòlit: els seus cavalls mantenien el cap apuntant cap endavant, mentre que ells mateixos giraven la cara en sentit contrari sense avançar ni voler tibar les regnes cap enrere, car estaven perplexos i desconcertats per allò que acabava de passar.

[9] Desentenent-se de la persecució, els escites es disposaven a tornar a casa i vagaven per aquell indret, lluny dels dos exèrcits, amb el botí que havien arreplegat. L'anunci que Brienni havia estat capturat i abatut feu renéixer el coratge en el cor d'aquells que fins aleshores s'havien comportat com covards i fugitius. La veracitat de la notícia semblava confirmada per l'exhibició del cavall abillat amb les insígnies imperials i el fet que les espases de doble tall que havien de protegir Brienni ara estaven en possessió del seu contrincant.

=== Capítol VI ===
[1] La fortuna també influí en el desenllaç de l'enfrontament. Un destacament d'aliats turcs arribà a l'altura del domèstic de les escoles, Aleix. Veient que el meu pare havia redreçat el curs de la batalla, li preguntaren on era l'enemic i el seguiren fins a un turó, on els ensenyà amb un gest de la mà l'exèrcit contrari, que observaren com si fossin dalt d'una talaia. Els contrincants estaven confosos i encara no havien reconstruït les seves línies, convençuts que ja tenien la victòria al sac i que estaven fora de tot perill. El principal motiu d'aquest excés de confiança és que els francs que anaven amb el meu pare s'havien passat al bàndol de Brienni després de la desbandada anterior. Quan els francs baixaren dels cavalls i li oferiren la mà dreta, com acostumen a fer al seu país en senyal de vassallatge, acudiren homes de totes bandes a guaitar allò que passava. Les trompetes esbombaren per tot l'exèrcit que els francs havien abandonat el seu comandant en cap, Aleix, per unir-se a Brienni.

[2] Aprofitant la confusió que regnava en les files enemigues, el meu pare i els turcs que se li acabaven d'ajuntar dividiren les seves forces en tres parts, dues de les quals reberen ordres de mantenir-se emboscades allà mateix mentre la tercera assaltava els adversaris. Fou el meu pare, Aleix, qui concebé tot aquest pla de combat.

[3] Els turcs no avançaven en falanges ordenades, ans al contrari, atacaven separadament en grups que maniobraven a una certa distància els uns dels altres. Cada escamot arremetia a cavall contra els enemics i els turmentava amb una intensa pluja de fletxes. Els acompanyava la persona que havia ideat tota aquesta estratègia, el meu pare, Aleix, amb tots els soldats que havia pogut reunir dels que abans s'havien dispersat. Aleshores, un dels immortals que anaven amb Aleix, un home atrevit i impetuós, se separà dels altres i anà directament contra Brienni a galop tirat. L'envestí de manera furibunda per clavar-li la llança al pit, però abans que pogués enfonsar-la-hi, Brienni desembeinà amb tremp la seva espasa, partí la llança d'un sol cop i seguidament despatxà el seu atacant picant-lo a la clavícula amb tanta força que li tallà el brac sencer amb l'armadura i tot.

[4] Els turcs venien en onades i crivellaven l'exèrcit enemic amb un espès núvol de fletxes. Tot i que aquesta ofensiva sobtada els havia deixat estupefactes, els homes de Brienni s'havien reagrupat, havien reformat les línies i continuaven encaixant la ferocitat de la batalla, esperonant-se mútuament a lluitar amb homenia. Els turcs i el meu pare entaularen el combat amb els adversaris durant un breu moment abans de retirar-se ordenadament una mica més enllà com un ardit per conduir els enemics al parany que els esperava. En arribar al punt de la primera emboscada, donaren la volta i es plantaren cara a cara amb els contrincants. Quan feren el senyal convingut, els emboscats sortiren immediatament de totes bandes, caigueren sobre els homes de Brienni com un eixam de vespes, els atordiren amb crits i alarits i els taparen la vista amb un torrent incessant de projectils.

[5] L'exèrcit de Brienni estava al límit, puix que tots els seus soldats i cavalls estaven ferits, així que l'estendard fou inclinat per donar l'ordre de retirada i els seus homes giraren l'esquena a l'adversari. Malgrat la fatiga del combat, Brienni encara feia prova de valentia i generositat en l'esforç, movent-se d'una banda a l'altra per atacar els seus perseguidors alhora que organitzava una retirada ordenada i honrosa. Al costat del general pugnaven el seu germà i el seu fill, que es defensaven de manera tan heroica que els seus enemics en quedaren meravellats.

[6] Com que el seu cavall, moribund de tant galopar, ja defallia i no tenia forces ni per fugir ni per carregar, Brienni, retenint-lo amb la brida com si fos un atleta, es plantà ben ferm i desafià dos turcs valerosos. Un d'ells l'escometé amb la llança, però no fou capaç d'assestar-li l'estocada definitiva abans que el braç dret de Brienni el colpís amb encara més ferocitat i li tallés la mà, que rodolà per terra sense deixar anar la llança. L'altre saltà del seu propi cavall com una pantera i s'aferrà al flanc del de Brienni, maldant per enfilar-se-li a l'esquena mentre Brienni es regirava com un animal per intentar occir-lo amb l'espasa. La seva insistència no trobà recompensa, car el turc que tenia a l'esquena anava esquivant cada cop que li donava. Arribat a aquest punt, amb la mà dreta cansada de buscar constantment el seu objectiu sense encertar-lo, l'atleta es rendí als seus enemics. L'agafaren i, cofois d'haver-se cobert de glòria, el portaren davant d'Aleix Comnè, que era prop de l'indret on havien capturat Brienni, arranjant les seves pròpies línies i les dels bàrbars i abrivant-les per al combat.

[7] La captura del presoner, que inspirava el mateix terror en captivitat que en el furor de la batalla, fou anunciada per un herald abans de la seva arribada davant del general. Tenint Brienni com a premi de la llança, Aleix Comnè l'envià a l'emperador Botaniates sense tocar-li els ulls, puix que no era procliu a acarnissar-se amb els enemics captius, ans considerava que el sol fet de ser presoner de guerra ja era prou càstig. Així doncs, tractà Brienni amb gran magnanimitat, amabilitat i generositat.

[8] Després de la seva captura, feren junts un bon tros de camí i, quan arribaren al lloc anomenat […], esperant poder consolar el seu captiu, li digué: «Baixem del cavall i asseguem-nos a reposar una estona». Tanmateix, persuadit que la seva vida corria perill, Brienni es comportava com un foll i no necessitava ni un instant de respir: com ha de descansar un home que es dona per mort? Així i tot, obeí la voluntat del general sense tardar, car si un esclau ja fa cas de tot allò que li manen, un presoner de guerra encara més.

[9] Dit i fet, els capitostos descavalcaren. Aleix s'ajagué de seguida sobre l'herba verda com si fos un llit de fullatge, mentre que Brienni reposà el cap sobre les arrels d'un roure d'alta capçada.&lt;ref name=Roure group=nota&gt;És una referència a la ''Ilíada'', XIV, 398, on el mot grec δρυσὶν se sol traduir per ‘alzina’. Ara bé, com que no hi ha cap espècie d'alzina que sigui natural de Tràcia, he optat per ‘roure’, una altra traducció possible.&lt;/ref&gt; El meu pare s'adormí, però l'altre no es deixava endur per la dolça son, com l'anomena la melosa poesia,&lt;ref name=Son group=nota&gt;[[:w:Homer|{{Versaleta|Homer}}]], ''Ilíada'', II, 2.&lt;/ref&gt; sinó que alçà la vista i veié l'espasa que penjava de les branques. Com que no hi havia ningú al voltant seu, notant que se li dissipava el desconsol, concebí un pla agosarat per matar el meu pare. Hauria trigat ben poc a passar de la idea a l'acte si no fos per una força divina que davallà del cel i li ho impedí, tot apaivagant la ira que el consumia i obligant-lo a mirar el meu pare amb bons ulls. Jo mateixa sentí el meu pare contar aquests fets mantes vegades. Qui així ho vulgui en pot treure la conclusió que Déu guardava Comnè com un objecte preuat i li reservava una sort més brillant: l'exercici de la sobirania sobre els romans.&lt;ref name=Reconciliació group=nota&gt;L'estimat marit de l'autora, el cèsar Nicèfor, no era altre que el fill o, més probablement, el net d'aquest Nicèfor Brienni. Així doncs, aquest passatge, en el qual la set de venjança deixa pas a la benevolència, presagia la reconciliació definitiva entre les famílies Brienni i Comnè, encarnada pel matrimoni d'Anna Comnena i Nicèfor Brienni el Jove.&lt;/ref&gt; Si Brienni sofrí alguna desgràcia a partir d'aquest moment, en foren responsables certs cortesans de l'emperador.&lt;ref name=Sort group=nota&gt;Brienni seria cegat poc després per ordre de Nicèfor III.&lt;/ref&gt; El meu pare no en tenia cap culpa.

=== Capítol VII ===
[1] Així arribà a la seva fi l'alçament de Brienni, però el gran domèstic Aleix encara no podia descansar, ans al contrari, havia d'anar de combat en combat. El bàrbar Boril, que gaudia de la màxima confiança de Botaniates, sortí de la ciutat a rebre el meu pare, el gran domèstic, i una vegada tingué Brienni a les seves mans li feu allò que li feu. Així mateix, li comunicà al meu pare les ordres de l'emperador, que li havia encomanat marxar contra Basilaci, que s'havia posat la diadema imperial i, igual que Brienni un temps abans, havia conduït Occident a un estat d'insurrecció. Aquest Basilaci era un dels homes més admirats per la seva valentia, fortitud d'esperit, audàcia i força; el seu ànim tirànic l'havia empès a anar acumulant càrrecs i títols dels més prestigiosos, maquinant intrigues per obtenir-ne alguns i usurpant-ne d'altres. Una vegada sufocada la rebel·lió de Brienni, aquest home es convertí en el seu successor, en certa manera, en el sentit que fou el següent a revoltar-se.&lt;ref name=Basilaci group=nota&gt;A més de ser el successor de Brienni en sentit figurat, [[:w:Nicèfor Basilaces|Nicèfor Basilaces]] (o Basilaci) ho era en sentit literal com a dux de Dirràquion. Militar d'orígens armenis o paflagonis, el 1071 havia caigut presoner en el daltabaix de Mantziciert, on portava tropes armènies i sirianes, abans de retrobar la llibertat en virtut dels acords de pau posteriors.&lt;/ref&gt;

[2] Partint d'Epidamne&lt;ref name=Epidamne group=nota&gt;Comnena es permet una floritura per referir-se a Dirràquion, ja esmentada al capítol IV d'aquest mateix llibre, pel seu nom original, arraconat en benefici de ''Dirràquion''/''Dirràquium'' des de la conquesta romana del segle ɪɪɪ aC.&lt;/ref&gt; (capital d'Il·líria), havia arribat a la ciutat dels tessalis&lt;ref name=Tessalònica group=nota&gt;[[:w:Tessalònica|Tessalònica]].&lt;/ref&gt; després de sotmetre tota la regió i elegir-se i proclamar-se emperador amb l'exèrcit errant de Brienni seguint-lo a tot arreu. Era un home admirat per la seva grandària, la potència dels seus braços i la severitat de la seva cara, qualitats especialment apreciades per la classe rústica dels soldats, que no es fixen ni en l'ànima ni en les virtuts, sinó que es deixen impressionar per atributs físics com el coratge, la força, la velocitat i la corpulència i consideren que fan una persona digna de la porpra i la diadema. Basilaci tenia totes aquestes qualitats, que juntament amb els seus orígens gens vulgars i un esperit intrèpid i indomable li donaven un incontestable aire imperial. La seva veu ressonava com un tro i podia aterrir un exèrcit sencer, mentre que els seus crits glaçaven l'ànima. A més a més, tenia una eloqüència incomparable, tant quan arengava els seus soldats en combat com quan intimidava els enemics per posar-los en desbandada. Explotant aquests avantatges i reunint un exèrcit imbatible al seu voltant, sortí en campanya i, com ja hem dit, es feu seva la ciutat dels tessalis.

[3] La reacció del meu pare, Aleix Comnè, fou armar-se de valor i fer ús de tota la seva perícia militar per preparar el combat amb el seu contrincant com si fos una brega amb l'enorme Tifó&lt;ref name=Tifó group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Tifó (mitologia)|Tifó]] era un monstre de mida descomunal, meitat home i meitat fera, que arribà a posar el mateix [[:w:Zeus|Zeus]] entre l'espasa i la paret —o, més ben dit, entre l'''[[:w:Harpe|harpe]]'' i la paret.&lt;/ref&gt; o un hecatonquir.&lt;ref name=Hecatonquirs group=nota&gt;Els [[:w:Hecatonquirs|hecatonquirs]] eren tres gegants de cent braços i cinquanta caps que ajudaren els [[:w:Olímpics|Olímpics]] en la [[:w:Titanomàquia|Titanomàquia]].&lt;/ref&gt; Encara no havia tingut temps d'espolsar-se el cos ni de rentar-se la sang de les mans i l'espasa després de l'esforç anterior i ja avançava, ple de fúria, com un lleó adust contra Basilaci, un senglar de llargs ullals. Així doncs, es dirigí cap al riu Bardàrion,&lt;ref name=Vardar group=nota&gt;El [[:w:Vardar|Vardar]], riu principal de Macedònia del Nord i un dels més importants de Grècia.&lt;/ref&gt; com el coneixen en aquelles contrades. Aquest riu baixa de les muntanyes properes a Mísia&lt;ref name=Mísia group=nota&gt;No es refereix a la [[:w:Mísia (regió)|Mísia]] del nord-oest d'Anatòlia, sinó a la regió balcànica anomenada [[:w:Mèsia|Mèsia]] en temps antics.&lt;/ref&gt; i desguassa en el nostre mar del sud després de travessar una munió de llocs i dividir la comarca de Berea&lt;ref name=Berea group=nota&gt;[[:w:Berea de Macedònia|Berea]], actualment coneguda com a [[:w:Véria|Véria]].&lt;/ref&gt; i Tessalònica en una part occidental i una d'oriental. A tots els grans rius els passa una cosa semblant: una vegada l'acumulació dels sediments que porten assoleix un nivell considerable, abandonen el llit que han tingut fins ara, comencen a fluir per terres més baixes i omplen el seu nou curs de corrents cabalosos, tot deixant el llit antic sec i eixut.

[4] Després de donar un cop d'ull al terreny que els separava, el refí general Aleix plantà el seu campament entre el llit antic i el nou. No hi havia més de dos o tres estadis entre els dos, i el meu pare considerava que el nou li serviria de baluard i l'antic de trinxera natural. Seguidament, feu circular entre els seus homes l'ordre de passar-se el dia dormint i alimentant bé els cavalls, puix que durant la nit romandrien desperts i amatents a repel·lir un atac per sorpresa dels enemics.

[5] Suposo que el meu pare donà aquestes instruccions perquè intuïa que els enemics intentarien alguna acció hostil aquell mateix vespre. Sia per la seva gran experiència en aquestes coses, sia per un altre motiu, ensumava una ofensiva. Igual que no havia trigat gaire a preveure aquest moviment, tampoc no perdé ni un moment abans de prendre les mesures que exigien les circumstàncies. Una vegada alçada la seva tenda, l'encomanà, amb totes les provisions i el material que contenia, a la cura de Joanic, un membre del seu servei que feia temps que era monjo, i sortí amb els seus soldats, que portaven els cavalls, les armes i tot allò que els feia menester per a la batalla, tot deixant làmpades enceses arreu del campament. Se n'allunyà un bon tros, ocupà les seves posicions amb l'exèrcit armat i restà atent a allò que passaria. L'objectiu d'aquest estratagema era que Basilaci, veient el campament ple de focs i la tenda del meu pare il·luminada, cregués que Aleix hi descansava a l'interior i, per tant, que no li costaria gens enxampar-lo.

=== Capítol VIII ===
[1] Com ja hem dit, el meu pare no anava desencaminat. Basilaci escometé sobtadament el campament amb els seus deu mil cavallers i peons. Hi havia tendes il·luminades per fogueres per totes bandes. Quan veié la tenda resplendent del general, s'hi dirigí amb impetuosa embranzida mentre proferia alarits eixordadors i esfereïdors. En no trobar aquell que cercava i constatar que no hi havia cap soldat o general, sinó que els únics que romanien al campament eren uns quants servidors de poca importància, començà a cridar encara més fort: «On és el tartamut?». Ho deia per injuriar el gran domèstic. El meu pare, Aleix, era un orador eloqüent i més hàbil que cap altre a l'hora d'exposar idees i arguments, però quan provava de pronunciar el so de la erra, la llengua se li descontrolava una mica i quequejava de manera gairebé imperceptible, tot i que la seva articulació de la resta de sons era impecable.

[2] Alhora que llançava aquests insults, ho anava escorcollant i regirant tot, incloent-hi les caixes, els bancs, els bagatges i fins i tot el llit del meu pare, no fos cas que el general estigués amagat en algun lloc. Al mateix temps, anava mirant el monjo Joanic. La mare d'Aleix sempre havia volgut que el seu fill compartís la tenda amb un monjo dels més honorables cada vegada que sortia en campanya. Ell, ben predisposat envers la seva mare, obeïa els seus desitjos com ja ho havia fet quan era un nen, com ho feia ara que era un jove i com ho continuaria fent fins al dia del seu casament. Basilaci remenava tot allò que hi havia a la tenda i, com diria Aristòfanes,&lt;ref name=Núvols group=nota&gt;[[:w:Aristòfanes|{{Versaleta|Aristòfanes}}]], ''[[:w:Els núvols|Els núvols]]'', 192, obra traduïda al català per Mercè Valls i Bosch.&lt;/ref&gt; explorava les tenebres de l'Èreb, tot preguntant reiteradament a Joanic on era el domèstic. Com que el monjo insistia que ja feia estona que Aleix se n'havia anat amb tot l'exèrcit, Basilaci entengué per fi que havia caigut en un parany; deixà córrer allò que havia vingut a fer i, canviant de to de veu, bramà: «Camarades, ens han ensarronat! El combat tindrà lloc a fora».

[3] Aquests mots encara no havien acabat d'eixir de la seva boca quan el meu pare, Aleix Comnè, que s'havia avançat a la resta de l'exèrcit amb uns quants soldats, els envestí mentre sortien del campament. En veure un home que intentava ordenar les falanges (com que la majoria dels soldats de Basilaci s'havien posat a saquejar tot allò que podien, cosa que també era un vell truc del meu pare, encara no havien tingut temps d'ajuntar-se i formar la línia de batalla quan, de sobte, el gran domèstic aparegué davant seu com un terrible perill), creient identificar-lo com a Basilaci per la seva grandària o per la resplendor de les seves armes (que lluïen sota la llum dels estels), anà al seu encontre i li donà un bon cop d'espasa a la mà. La mà li caigué a terra amb l'espasa i tot, escena que causà un gran neguit a la resta de la falange. Tanmateix, no es tractava de Basilaci, sinó d'un seguidor seu que no tenia res a envejar-li pel que feia a la valentia.

[4] El meu pare arremeté feroçment contra ells, disparant-los fletxes, nafrant-los amb la llança, fent crits de guerra, fonent-se amb la nit per desorientar-los, aprofitant cada lloc, cada moment i cada instrument per atansar-se a la victòria i traient partit de tots aquests elements amb destresa, aplom i un judici impertorbable. Malgrat que hi havia soldats dels dos bàndols fugint en totes direccions, sempre discernia correctament entre amics i enemics. Gules, un capadoci de mà valenta i força imparable en batalla, devot servidor del meu pare, apercebí Basilaci i, després d'assegurar-se que era ell, li clavà un cop a l'elm. Ara bé, li passà el mateix que a Menelau contra Alexandre, és a dir, l'espasa li caigué de les mans, rompuda en tres trossos o quatre,&lt;ref name=Menelau group=nota&gt;{{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', III, 363.&lt;/ref&gt; llevat de l'empunyadura. Així que ho veié, el gran domèstic l'escarní per no agafar bé l'espasa i l'acusà de covardia, però el soldat li ensenyà l'empunyadura, l'única part de l'arma que encara tenia, per aplacar-lo.

[5] Un altre home, el macedoni Pere Tornici, es llançà al bell mig de les files contràries i occí un bon nombre d'enemics. La falange seguia el seu general a cegues, car en la foscor de la batalla no tothom podia veure allò que passava. Comnè carregà contra el segment de la falange que encara no s'havia trencat i colpí tots els que se li oposaven abans de tornar amb els seus propis guerrers i exhortar-los a anihilar les parts de la falange de Basilaci que encara no havien cedit, alhora que trametia missatgers a la rereguarda per ordenar als soldats que no vacil·lessin i que forcessin el pas fins a arribar a la seva altura.

[6] En el transcurs d'aquests esdeveniments, un celta dels que anaven amb el domèstic, que, en resum, era un soldat ple de coratge i insuflat de l'esperit d'Ares, veié el meu pare emergir del centre dels enemics brandint l'espasa, que fumejava de sang calenta, i, pensant que era un dels adversaris, l'escometé sense pensar-ho dues vegades picant-li el pit amb la llança. El general ben aviat hauria anat per terra si no fos perquè es redreçà sobre la sella, cridà l'atacant pel seu nom i l'amenaçà de tallar-li el cap amb l'espasa allà mateix. El celta, escudant-se en la foscor de la nit i la confusió de la pugna, al·legà que no l'havia reconegut, així que li fou permès romandre al món dels vius.

=== Capítol IX ===

[1] Aquestes foren les gestes del domèstic de les escoles i el seu escamot aquella nit. Quan el dia tot just acabava de somriure i el sol despuntava per l'horitzó, els comandants de les falanges de Basilaci centraren tota la seva atenció a reunir els homes que havien abandonat el combat per lliurar-se al pillatge. Mentrestant, el gran domèstic havia reagrupat les seves tropes per a una nova ofensiva contra Basilaci. Els homes del domèstic veieren alguns enemics d'un tros lluny, els envestiren abrivadament, els posaren en desbandada i en tornaren amb diversos presoners.

[2] Des de dalt d'un turó, el germà&lt;ref name=Nebot group=nota&gt;O, segons Nicèfor Brienni el Jove, el nebot.&lt;/ref&gt; de Basilaci, Manuel, animava el seu exèrcit cridant ben fort: «Avui és el dia de la victòria de Basilaci!». Un tal Basili Curtici, conegut i confident del precitat Nicèfor Brienni, les aventures del qual ja ha narrat la nostra història, que era un guerrer indomable, saltà de les files de Comnè en direcció al turó. La reacció de Manuel Basilaci fou desembeinar l'espasa i anar al seu encontre a galop tirat. En comptes d'emprar l'espasa, Curtici se serví de la maça que li penjava de la sella per assestar-li un cop a l'elm que el feu caure del cavall en un instant; capturà l'adversari i l'arrossegà fins on es trobava el meu pare com a botí de guerra. Mentrestant, en veure que Comnè arribava amb els seus propis regiments, allò que quedava de l'exèrcit de Basilaci fugí sense oposar gaire resistència. Basilaci corria al davant i Aleix Comnè l'empaitava.

[3] Quan arribaren a Tessalònica, els tessalonicencs obriren les portes de bat a bat per a Basilaci i tot seguit li tancaren al general. El meu pare, impertèrrit, ni es retirà la cuirassa, ni es tragué l'elm, ni abaixà l'escut que duia a l'espatlla, ni deixà anar l'espasa, sinó que acampà davant de la ciutat tot amenaçant d'assaltar-ne les muralles i saquejar-la de dalt a baix. Com que maldava per evitar la perdició de Basilaci, despatxà un membre del seu seguici, el monjo Joanic (un home de reconeguda virtut), a parlar de pau amb el rebel, assegurant-li que quedaria indemne si es rendia juntament amb la ciutat. Malgrat la suspicàcia de Basilaci, els tessalonicencs es posaren d'acord per deixar entrar Comnè i així estalviar-se una presa de la ciutat i tots els mals que comportaria.

[4] Ara bé, quan Basilaci veié les intencions de la multitud, pujà a l'acròpolis, sortint del foc per caure a les brases. No deixava de pensar ni un instant en la guerra i en el combat, no obstant la promesa del domèstic que no li passaria res que no tingués remei. Fins i tot en aquesta conjuntura tan crítica, en aquest gran destret, Basilaci demostrava la seva homenia. En una exhibició de virilitat i bravura, es baté sense rendir-se fins que els habitants i els guàrdies de l'acròpolis el foragitaren d'aquell lloc en contra de la seva voluntat i el lliuraren al gran domèstic.

[5] L'emperador en fou informat sense més dilació, mentre que Aleix romangué a Tessalònica durant un breu temps per endreçar els afers de la ciutat abans d'emprendre el seu brillant retorn triomfal. Uns emissaris de l'emperador sortiren a l'encontre del meu pare entre Filipos i Amfípolis&lt;ref name=Crisòpolis group=nota&gt;L'autora es fa un embolic entre [[:w:Eíon|Crisòpolis]], fundada prop de l'antiga [[:w:Amfípolis|Amfípolis]], i Cristòpolis, l'actual [[:w:Kavala|Kavala]], que les fonts medievals catalanes anomenen Cristopol.&lt;/ref&gt; i li posaren a les mans les ordres escrites de l'emperador respecte a Basilaci. Agafaren el captiu, se l'emportaren a Clempina&lt;ref name=Clempina group=nota&gt;Indret situat a uns 5 quilòmetres al nord-oest de Cristòpolis i esmentat com a «Quempina» per Nicèfor Brienni el Jove en el seu relat dels mateixos fets.&lt;/ref&gt; i li arrancaren els ulls prop d'una font del poble que des d'aleshores es coneix com «la font de Basilaci».

[6] Aquest fou el tercer treball encarregat al gran Aleix, com si fos Hèracles, abans d'esdevenir emperador. En efecte, no seria cap disbarat comparar Basilaci amb el senglar d'Erimant&lt;ref name=Senglar group=nota&gt;El tercer o quart dels [[:w:Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs d'Hèracles]], segons la versió que es tingui en compte, fou atrapar el [[:w:Senglar d'Erimant|senglar d'Erimant]] i portar-lo viu a [[:w:Euristeu|Euristeu]].&lt;/ref&gt; i el meu pare, Aleix, amb un valerosíssim Hèracles dels nostres dies. Aquests foren, doncs, els successos i assoliments d'Aleix Comnè abans de pujar al tron, que li valgueren la dignitat de sebast,&lt;ref name=Sebast group=nota&gt;El títol de [[:w:Sebast|sebast]], originalment una traducció directa del terme llatí ''[[:w:August (títol)|augustus]]'', es convertí en un epítet honorífic al segle xɪ. Aleix en feu la pedra angular de la seva nova jerarquia de dignitats, amb derivats com ara «[[:w:Panhipersebast|panhipersebast]]», «[[:w:Protosebast|protosebast]]» i «[[:w:Sebastocràtor|sebastocràtor]]». Tanmateix, ell i els seus successors el repartiren a tort i a dret, majoritàriament entre els membres de la seva dinastia, fins a tal punt que a la darreria del segle xɪɪ ja estava del tot devaluat.&lt;/ref&gt; concedida per l'emperador i proclamada davant del senat en ple.

=== Capítol X ===
[1] Al meu entendre, hi ha cossos que cauen malalts per causes externes i d'altres que tenen l'origen dels seus trastorns en el seu propi interior. Sovint imputem les febres a les irregularitats del clima o certes qualitats dels aliments i de vegades en culpem la descomposició dels humors. Bé, de la mateixa manera, la feblesa dels romans obrí la porta a pestes mortals com els homes que ja hem esmentat, gent com Urseli i Basilaci i els altres que componen la massa humana que es desviu pel poder, alhora que els capricis de la fortuna ens portaven usurpadors estrangers, com un mal sense remei i una xacra sense cura. Un d'ells era Robert,&lt;ref name=Guiscard group=nota&gt;[[:w:Robert Guiscard|Robert Guiscard]], un dels protagonistes de la conquesta normanda de la Itàlia meridional, duc de la Pulla i Calàbria des del 1059 fins a la seva mort el 1085.&lt;/ref&gt; un home curull de supèrbia i notori per les seves ànsies de poder, engendrat per Normandia i nodrit i criat per la maldat en totes les seves facetes.

[2] Els romans alçaren un enemic d'aquesta talla en contra seu donant-li un pretext per fer-nos la guerra: un compromís matrimonial amb un bàrbar i estranger, gens avantatjós per a nosaltres, contret per la falta de previsió de l'emperador que regnava en aquell moment, Miquel, de la nissaga dels Ducas. Que ningú no es molesti si censuro un parent de sang (hi estic relacionada per part de mare&lt;ref name=Andrònic_Ducas group=nota&gt;L'avi matern d'Anna Comnena, [[:w:Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas)|Andrònic Ducas]], infame per la seva perfídia a Mantziciert, era cosí de Miquel VII.&lt;/ref&gt;). El que pretenc és documentar la veritat sobre tots aquests esdeveniments i, de fet, he rebaixat el to de la crítica universal contra aquest home. El precitat emperador Miquel Ducas prometé el seu fill, Constantí,&lt;ref name=Constantí_Ducas group=nota&gt;[[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], coemperador des de poc després del seu naixement, el 1074, fins poc després del naixement del futur Joan II Comnè, el 1087, amb una interrupció durant el regnat de Nicèfor III Botaniates.&lt;/ref&gt; amb la filla d'aquest bàrbar,&lt;ref name=Olímpia group=nota&gt;[[:w:Olímpia (filla de Robert Guiscard)|Olímpia]], filla petita de Robert, reanomenada Helena a la seva arribada a Constantinoble i esmentada amb aquest nom per l'autora en referències ulteriors.&lt;/ref&gt; acte que acabaria propiciant l'esclat de les hostilitats. De Constantí, fill d'aquest emperador, del seu contracte matrimonial i, en general, de l'aliança matrimonial amb el bàrbar, de la seva formositat i estatura, del seu físic i de la seva personalitat, ja en parlarem quan arribi el moment de contar les meves pròpies desgràcies, una vegada ja hagi exposat tot allò que té a veure amb aquesta paraula de casament, l'anorreament de les forces bàrbares i la ruïna dels usurpadors normands que es llançaren contra els romans empesos per la follia.

[3] Abans de continuar el relat, emperò, cal mirar enrere i resseguir el camí vital de Robert, descrivint el seu llinatge i la seva fortuna i narrant fins a quin nivell de poder i grandesa el portaren els esdeveniments o, per dir-ho amb major propietat, fins a quin punt li permeté avançar la providència tolerant-li les intrigues i males arts.

[4] Robert era un normand de baix llinatge, caràcter tirànic i ment facinerosa. Era un guerrer valent i tenia molta traça per apropiar-se del poder i els cabals dels grans homes. No deixava escapar cap objectiu, ans ignorava totes les objeccions que li feien per dissuadir-lo. Superava tots els altres en alçada i estava dotat d'una complexió de color de foc, cabells rossos, espatlles amples i ulls que centellejaven com espurnes. El seu cos era ample allí on la natura exigeix corpulència i de proporcions esveltes allí on exigeix gracilitat. Així doncs, era un home ben plantat de cap a peus, com he sentit explicar moltes vegades a molta gent. Pel que fa a la seva veu, com deia Homer d'Aquil·les,&lt;ref name=Veu group=nota&gt;Vegeu, per exemple, {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XVIII, 215-229.&lt;/ref&gt; els que el sentien tenien la sensació de ser enmig d'un tumult, mentre que el seu crit era capaç de posar milers d'homes a la fuga. Gaudint d'aquest físic, aquesta ment i aquesta fortuna, és natural que fos un esperit indomable que no es doblegava a ningú. Com diuen, les persones de caràcter fort són així, encara que siguin d'orígens humils.

=== Capítol XI ===
[1] Sent com era, recalcitrant de mena, se n'anà de Normandia amb un grapat de cavallers (tot comptat, cinc genets i trenta peons) i, deixant enrere la seva pàtria, es dedicà a rondar els turons, les coves i les muntanyes de Longobàrdia&lt;ref name=Longobàrdia group=nota&gt;Malgrat l'evident proximitat etimològica, no es tracta de la [[:w:Llombardia|Llombardia]], sinó de [[:w:Longobàrdia|Longobàrdia]], un conjunt de territoris del sud d'Itàlia centrat en els ducats de [[:w:Ducat de Benevent|Benevent]] i de [[:w:Ducat de Spoleto|Spoleto]].&lt;/ref&gt; al capdavant d'una colla de bandolers, amb els quals assaltava els vianants i els arrabassava de vegades els cavalls i de vegades les armes o altres possessions. El primer acte de la seva vida estigué tenyit de sang i farcit de matances.

[2] Voltant per les contrades de Longobàrdia, cridà l'atenció de Guillem Mascabeles,&lt;ref name=Mascabeles group=nota&gt;Des d'aquí fins a l'última paraula del capítol XI, tota semblança de la narració de Comnena amb la realitat és pura coincidència. Sembla que l'autora construí aquest relat a partir de fragments molt distorsionats de cròniques occidentals sobre el segrest del magnat calabrès Pere de Turra, governant de Bisignano, per Robert. El mateix «Guillem Mascabeles» no surt en cap font que no sigui l'''Alexíada''. El seu nom podria ser una deformació del sobrenom bíblic «Macabeu», que portaven dos membres de la nissaga Buonalbergo, la família de la primera muller de Robert en la vida real.&lt;/ref&gt; que en aquell moment dominava la major part dels territoris que estan tocant a Longobàrdia. Els copiosos ingressos que en treia cada any li permetien mantenir unes forces considerables i, en definitiva, era un senyor distingit. Quan descobrí de quina fusta estava fet Robert, tant de cos com de ment, li vingué la rauxa d'aliar-s'hi i li prometé una de les seves filles.&lt;ref name=Alberada group=nota&gt;En veritat, la primera muller de Robert fou [[:w:Alberada de Buonalbergo|Alberada de Buonalbergo]], que li donà un fill i una filla. Quan en tingué l'oportunitat, el normand la repudià sense miraments per contreure un matrimoni més avantatjós i es casà en segones noces amb la princesa llombarda [[:w:Sikelgaita|Sikelgaita]], filla de [[:w:Guaimar IV de Salern|Guaimar IV de Salern]].&lt;/ref&gt; Una vegada celebrat el matrimoni, l'admiració que sentia per la força i la perícia militar del seu gendre no impedí que se li torcessin les coses.

[3] Ja li havia donat en dot una ciutat i havia fet altres esforços per cultivar la seva amistat. Tanmateix, Robert li volia mal i tramava una insurrecció. Al principi, li feia bona cara mentre anava consolidant les seves forces fins a triplicar el nombre de cavallers i duplicar la mida de la infanteria. Complerta aquesta fita, els seus actes de bona voluntat es mudaren a poc a poc en una malícia cada vegada més patent.

[4] Cada dia es comportava com un cerca-raons i maquinava situacions de les que tendeixen a sembrar la zitzània i provocar batalles i guerres. Com que el precitat Guillem Mascabeles el superava amb escreix en riquesa i poder, Robert veié que no podia enfrontar-s'hi obertament i començà a ordir un projecte malvat. Simulava bones intencions i feia veure que es penedia dels seus actes mentre d'amagat preparava un pla terrible i difícil de descobrir per emparar-se de totes les ciutats de Mascabeles i fer-se amo de totes les seves possessions.

[5] En primer lloc, obrí negociacions de pau i li trameté un missatger per proposar-li que es trobessin en persona. Guillem, que estimava la seva filla fora de tota mesura, li digué que sí, tot elegint una data no gaire llunyana per a la reunió. Robert li assenyalà el lloc on es veurien per dialogar i pactar les condicions de l'acord. Era una plana amb dos turons de la mateixa altura, situats cara a cara i separats per un terreny pantanós banyat per l'ombra d'arbres i plantes de tota mena. El terrible Robert hi emboscà quatre homes atrevits i ben armats, a qui manà que miressin atentament en totes direccions i, quan el veiessin esbatussar-se amb Guillem, correguessin a ajudar-lo sense perdre ni un instant. Seguidament, el perfidíssim Robert baixà del turó que havia triat com a escenari de la reunió amb Mascabeles i pujà amb quinze genets i uns cinquanta-sis peons a l'altre turó, on apostà els soldats, revelà als més destacats el parany que preparava i li ordenà a un d'ells que li portés les armes (l'escut, l'elm i l'espasa) per rearmar-se sense dificultat arribat el moment. Per últim, insistí als quatre que havia posat a l'aguait que volessin a assistir-lo tan bon punt el veiessin barallar-se amb Mascabeles.

[6] El dia convingut, Guillem acudí a les altures del lloc que li havia indicat Robert amb la intenció de concloure-hi un tractat. Quan el veié arribar, aquest últim li sortí al pas a cavall i el rebé oferint-li la mà dreta amb tota efusivitat. Es traslladaren a un pendent situat just a sota del cim del turó i es posaren a parlar dels temes que volien tractar. El terrible Robert perdé el temps parlant de tot i de res fins que finalment digué a Guillem: «Per què ens cansem anant a cavall? Au, desmuntem, seiem a terra i discutim tot el que calgui discutir amb comoditat». El babau de Mascabeles, inconscient del parany que li havien preparat i el perill que corria, assentí. En veure descavalcar Robert, ell també baixà de cavall i clavà el colze a terra abans de reprendre el fil de la conversa. Robert prometé a Mascabeles que a partir d'aleshores se li sotmetria i li seria fidel, lloant-lo com a «benefactor» i «senyor». Apercebent que aquests dos havien desmuntat i començaven a negociar, alguns dels homes de Mascabeles, extenuats per la calor abrusadora, la gana i la set (car aquests fets succeïren a l'estiu, quan els rajos del sol acostumen a caure en picat i la calor es torna insuportable), també descavalcaren, lligaren les brides a les branques dels arbres i es gitaren a terra per refrescar-se a l'ombra dels cavalls i dels arbres, mentre que d'altres se n'anaren a casa.

[7] Així estaven aquests. Activada la trampa, el sempre terrible Robert es llançà tot d'una sobre Mascabeles i, canviant la mirada amable per una de furibunda, se li aferrà amb mans assassines. Començaren a forcejar, estirant-se l'un a l'altre, fins que rodolaren costa avall. Veient-ho, els quatre que estaven a l'aguait a l'aiguamoll sortiren a carrera a Guillem i, un cop el tingueren ben lligat, arrancaren a córrer cap als genets que Robert havia col·locat a l'altre turó, que ja galopaven en la seva direcció, encalçats per la gent de Guillem. Robert saltà damunt del seu cavall, agafà l'elm, es posà la llança al rest i es protegí amb l'escut abans de girar-se i enfonsar-li la llança a un dels homes de Guillem, que exhalà l'ànima allí mateix.

[8] Aquesta maniobra serví per interrompre la càrrega dels genets del seu sogre i, alhora, per frustrar la temptativa de rescat, car els altres feren mitja volta així que veieren que els cavallers de Robert davallaven de les altures i gaudien, per tant, de l'avantatge del terreny. Repel·lida l'escomesa, Robert conduí Mascabeles, encadenat com un presoner de guerra, a la mateixa fortalesa que aquest últim li havia donat com a regal de noces en el moment de prometre-li la filla. Així doncs, la ciutat tingué captiu el seu propi senyor, cosa que li mereixé, com és de suposar, el nom de ''Frúrion''.&lt;ref name=Frúrion group=nota&gt;‘Fortalesa’.&lt;/ref&gt; No hi ha res pitjor que descriure la crueltat de Robert. Ara que tenia Mascabeles en el seu poder, li arrancà totes les dents, exigint-li una dinerada a canvi de cadascuna d'elles i coaccionant-lo a revelar on guardava els cabals. Una vegada començà a esdentegar-lo, ja no s'aturà fins que li hagué tret fins a l'última dent i l'última moneda. Arribat a aquest punt, Robert li fixà la mirada als ulls i, enutjat que Mascabeles encara conservés la vista, el cegà.

=== Capítol XII ===
[1] Ara que ho tenia tot sota el seu control, esdevingué cada dia més puixant i, impulsat per la seva set insaciable de poder, anà sotmetent ciutat rere ciutat i acumulant més i més riqueses. En poc temps assolí el rang de duc i es feu nomenar duc de tot Longobàrdia.&lt;ref name=Melfi group=nota&gt;A les acaballes del [[:w:Concili de Melfi|Concili de Melfi]], celebrat l'agost del 1059, el papa [[:w:Papa Nicolau II|Nicolau II]] li concedí en feu el [[:w:Ducat de la Pulla i Calàbria|Ducat de la Pulla i Calàbria]], juntament amb el [[:w:Comtat de Sicília|Comtat de Sicília]], aquest últim encara pendent de conquerir als cadis musulmans de l'illa.&lt;/ref&gt; Això li valgué l'enveja de tothom. Ara bé, com que sabia el que es feia, tingué cura de calmar l'agitació de les masses i de refrenar enginyosament les ambicions dels magnats que se li oposaven, recorrent ara a l'adulació, ara als obsequis i, de tant en tant, a la força de les armes, fins que estengué el seu domini arreu de Longobàrdia i les comarques veïnes.

[2] Robert, que mai no parava d'imaginar maneres d'acréixer el seu poder, cobejava l'Imperi Romà; així doncs, com he exposat anteriorment, esgrimí la seva aliança matrimonial amb l'emperador Miquel com a pretext per declarar la guerra als romans. Ja hem relatat que l'emperador Miquel, per motius inescrutables, havia promès la filla d'aquest tirà, que es deia Helena, amb el seu propi fill, Constantí.

[3] Cada vegada que em recordo d'aquest jove, se'm trasbalsa l'ànima i se'm remouen els pensaments. Em reservo la narració de la seva vida per al moment adient; això sí, encara que estigui fora de lloc, no em privaré de dir que era una obra d'art de la natura i, per dir-ho d'alguna manera, una meravella feta per la mà de Déu. Era tan bell que amb una mirada n'hi havia prou per creure que descendia de la mítica edat d'or dels grecs. Havent-ne passat tants anys com n'han passat, la memòria d'aquest jove encara em deixa els ulls xops de llàgrimes. Tanmateix, em guardo els plors per a les posicions avantatjoses,&lt;ref name=Posicions group=nota&gt;Gir de frase manllevat a [[:w:Demòstenes|{{Versaleta|Demòstenes}}]], 18, 27. L'oració en qüestió, ''[[:w:Sobre la corona|Sobre la corona]]'', és un dels discursos polítics de Demòstenes traduïts al català per Juli Pallí i Bonet.&lt;/ref&gt; car no vull sembrar la confusió barrejant els meus planys amb el relat històric.

[4] Aquest jove, de qui hem parlat aquí i en altres parts, nascut abans que nos, havia esdevingut el promès cast i immaculat d'Helena, filla de Robert, abans que nos veiéssim la llum del dia. Com que el noi encara no era núbil, la promesa, tot i estar registrada per escrit, era una mera declaració d'intencions que finalment no es complí. L'emperador Nicèfor Botaniates estripà el contracte després de pujar al tron. De totes maneres, estic divagant, així que prosseguiré la història des del punt on me n'he desviat.

[5] Robert, un individu d'orígens modestos que havia anat prosperant fins a esdevenir un home de llinatge il·lustre, havia reunit un gran nombre de forces al seu voltant. Com que ambicionava la sobirania sobre els romans, fabricà pretextos amb una pàtina de versemblança per justificar la seva animadversió i les seves guerres contra els romans. A partir d'aquí, hi ha dues versions d'aquests fets.

[6] Segons una d'elles, que corre de boca en boca i que ha arribat a la nostra oïda, un tal Rector, un monjo que es feia passar per l'emperador Miquel, fugí a la cort de Robert i, tot mantenint la farsa que era el seu consogre, li enuncià els greuges que havia sofert.&lt;ref name=Rector group=nota&gt;Robert probablement era conscient que [[:w:Rector (impostor)|Rector]] era un impostor, però el veia com un ''casus belli'' convenient per perseguir els seus propis designis sobre l'Imperi Romà.&lt;/ref&gt; Miquel havia succeït a Diògenes com a portador del ceptre dels romans i, després de governar l'imperi durant un breu temps, havia estat derrocat pel rebel Botaniates i encetat una nova vida com a monjo, posant-se el vestit talar propi d'un alt sacerdot, la tiara i es podria dir que fins i tot l'humeral.&lt;ref name=Efes group=nota&gt;Després d'abdicar, Miquel anà de dret al monestir, una sortida relativament afortunada en comparació amb tots els emperadors romans que havien estat executats o, si més no, [[:w:Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient|mutilats]] pels seus usurpadors. Posteriorment esdevindria [[w:Metròpolis d'Efes|metropolità d'Efes]].&lt;/ref&gt; En això, havia fet cas del consell del seu oncle per part de pare, el cèsar Joan, que sabia com era de vel·leïtós el nou sobirà i temia que el seu nebot patís una desgràcia.&lt;ref name=Peó group=nota&gt;La preocupació de [[:w:Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]] (avi de l'autora) pel benestar del seu nebot no li havia impedit fer-lo anar com un peó en els primers anys del seu regnat, en els quals el cèsar exercí el poder a l'ombra, com tampoc no havia estat obstacle perquè el 1074 acceptés de bon grat que Roussel de Bailleul el proclamés emperador durant el conflicte entre Miquel i el mercenari.&lt;/ref&gt;

[7] Aquest paper interpretava el monjo que, malgrat que es deia Rector, distava molt de ser un home recte.&lt;ref name=Joc group=nota&gt;Humil intent d'adaptar un joc de paraules que en l'original grec es basa en la semblança fonètica entre Ῥαίκτωρ, el nom del monjo, i el mot ῥέκτης, que en aquest context es pot traduir per ‘malfactor’.&lt;/ref&gt; Apel·lant a Robert com a consogre seu, li recità amb gran teatralitat els abusos comesos contra ell, des del seu derrocament del tron imperial fins als infortunis que l'havien reduït a la condició en la qual es presentava. Això adduïa per reclamar al bàrbar que sortís a la seva defensa, tot lamentant que la jove i bella Helena havia quedat desemparada i sense marit, car el seu fill, Constantí, i l'emperadriu Maria havien estat empesos a fer costat a Botaniates en contra de la seva voluntat, constrets pel despotisme de l'usurpador. Aquestes paraules anaren inflamant l'esperit del bàrbar fins que es decidí a fer la guerra als romans. Aquesta versió ha arribat a la meva oïda i no em costa gens creure que hi hagi individus d'orígens insignificants que provin de suplantar persones respectades i de nissaga eminent.

[8] L'altra versió, que em sembla més convincent, ve d'una altra font i diu que ni hi havia cap monjo que fingís ser l'emperador Miquel ni es produí cap situació d'aquest estil que impel·lís Robert a fer la guerra als romans, ans fou l'astutíssim bàrbar el que ordí aquest estratagema sense gaire dificultat. Sembla que les coses anaren així: Robert, una persona del tot indecent, feia temps que frisava per atacar els romans i que es preparava per a tal empresa, però alguns dels seus partidaris més raonables, com la seva muller, Gaita,&lt;ref name=Gaita group=nota&gt;És a dir, Sikelgaita.&lt;/ref&gt; li havien posat bastons a les rodes, puix que no estaven d'acord amb allò que consideraven una guerra injusta que vessaria la sang d'altres cristians. Una vegada i una altra l'havien aturat a l'últim moment. Per la seva banda, Robert, que cercava un pretext creïble per declarar la guerra, despatxà uns quants homes que estaven al corrent de les seves intrigues a Crotona amb ordres de cercar un monjo d'aparença no gaire vulgar prest a fer la travessia per anar en pelegrinatge a l'església dels principals apòstols i patrons de Roma,&lt;ref name=Apòstols group=nota&gt;[[:w:Sant Pere|Sant Pere]] i [[:w:Pau de Tars|Sant Pau]].&lt;/ref&gt; acollir-lo amb els braços oberts, contreure-hi amistat i portar-lo davant seu. Quan trobaren Rector, un home murri i de malícia incomparable, enviaren una carta a Robert, que era a Salern, informant-lo que «el vostre parent polític, Miquel, desposseït del tron imperial, ha arribat per demanar-vos auxili». Era el mateix Robert qui havia triat aquestes paraules.

[9] Tan bon punt rebé la missiva, corregué a llegir-la-hi a la seva consort. Seguidament, reuní tots els barons per mostrar-los-la i que retiressin les seves objeccions al seu projecte, car havia trobat un bon motiu per prendre les armes ben de pressa. Tothom assentí immediatament a allò que deia, així que Robert feu venir el monjo per trobar-s'hi. Aleshores, amb tots els elements dalt de l'escenari, començà a representar la pantomima segons la qual el monjo era l'emperador Miquel, que havia estat derrocat del tron, que l'usurpador Botaniates li havia arrabassat la muller, el fill i totes les seves possessions i que li havien fet canviar la corona i la diadema per un hàbit de monjo de manera injusta i il·lícita. I afegí: «Ara compareix davant nostre com a suplicant».

[10] Robert feia aquestes declaracions públicament i proclamava que tenia el deure de restaurar-lo al tron imperial pel vincle que els unia. Cada dia sense falta tractava aquest monjo amb honor com si realment fos l'emperador Miquel, cedint-li el cap de taula i els seients més alts i prodigant-li mostres de respecte fora de tota mesura. Quan parlava en públic, segons l'ocasió, es dolia de la sort de la seva filla, li estalviava al seu consogre el record dels ultratges que havia sofert o atiava l'ardor bèl·lic dels bàrbars que tenia al seu voltant, esperonant-los amb l'astuta promesa que a l'Imperi Romà trobarien or a cabassos.

[11] Així, entabanant-los a tots, tant els més rics com els més pobres, els emmenà o, més ben dit, emmenà tot Longobàrdia a Salern, la capital del país d'Amalfi, on emprengué els preparatius per a la guerra després de deixar ben lligat el futur de les seves altres filles. En tenia dues amb ell, puix que la tercera vivia a la reina de les ciutats, infeliç des del mateix dia del seu compromís. Constantí, que encara no havia assolit la pubertat, havia fugit del matrimoni des del primer moment igual que la mainada fuig de Mormo.&lt;ref name=Mormo group=nota&gt;En la mitologia grega, [[:w:Mormo (mitologia)|Mormo]] era un geni maligne femení que acomplia una funció similar a la de l'home del sac en el folklore català, és a dir, els pares la feien servir per espantar els nens que no fessin bondat.&lt;/ref&gt; De les dues filles que Robert tenia amb ell, una la prometé amb Ramon, fill del comte de Barcelona,&lt;ref name=Ramon group=nota&gt;El matrimoni entre [[:w:Mafalda de Pulla-Calàbria|Mafalda]], filla de Robert, i el comte [[:w:Ramon Berenguer II|Ramon Berenguer II]], celebrat el 18 de juny del 1078, fou un motiu d'alarma per a Constantinoble, car els romans veien el casament com un arrenglerament del Comtat de Barcelona amb els seus enemics. En retrospectiva, la preocupació de la cancelleria romana per les relacions de Ramon Berenguer amb els normands no estava justificada. El jove comte fou assassinat en circumstàncies poc clares el 1082. El seu fill, [[w:Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III]], havia nascut pocs dies abans i fou posat sota la tutela del seu oncle [[:w:Guillem I de Cerdanya|Guillem I de Cerdanya]]. Aquests fets i les intrigues de palau que marcaren el regnat del germà, successor i possible assassí de Ramon Berenguer II, [[:w:Berenguer Ramon II|Berenguer Ramon II]], evitaren que el Comtat de Barcelona fos un participant actiu en els afers de la Mediterrània oriental fins que Berenguer Ramon II morí i fou succeït per Ramon Berenguer III. En tot cas, aquest episodi fou el punt de partida de les [[w:Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient|relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient]].&lt;/ref&gt; i l'altra amb Ebles, un comte il·lustríssim.&lt;ref name=Ebles group=nota&gt;El marit de Sibil·la, aquesta altra filla de Robert, era [[w:Ebles II de Roucy|Ebles II de Roucy]]. Per molt que Comnena l'exalti com a «comte il·lustríssim», el cert és que ha passat a la història com un personatge infame pels seus nombrosos crims i la seva rapacitat.&lt;/ref&gt; Fins i tot en aquestes coses, procurava treure profit de totes bandes, car no deixava passar cap oportunitat de guanyar i acréixer el seu poder, servint-se de la família, de la violència, dels vincles de parentesc i, en definitiva, de tota mena d'estratagemes que a una altra persona ni tan sols no se li haurien acudit.

=== Capítol XIII ===
[1] Mentrestant, es produí un altre fet que val la pena esmentar, per tal com els esdeveniments tornaren a redundar en benefici seu. En efecte, soc del parer que la inacció dels senyors d'Occident en contra seu fou un dels principals factors que aplanaren el camí al bàrbar. La fortuna jugava a favor seu, augmentant el seu poder i fornint-li tot allò que li feia menester. El papa de Roma&lt;ref name=Gregori group=nota&gt;[[:w:Gregori VII|Gregori VII]], summe pontífex entre el 1073 i el 1085.&lt;/ref&gt; (un càrrec noble protegit per exèrcits de tota mena), sumit en un litigi&lt;ref name=Investidures group=nota&gt;La [[:w:Lluita de les Investidures|Lluita de les Investidures]].&lt;/ref&gt; amb Enric, rei d'Alemanya,&lt;ref name=Enric group=nota&gt;El futur emperador [[:w:Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] (r. 1084-1105).&lt;/ref&gt; malavejava per segellar una aliança amb Robert, que ja s'havia llaurat una reputació gloriosa i estava en la plenitud del seu poder.

[2] Els motius de la disputa entre el rei i el papa eren els següents: aquest últim acusava el rei Enric d'exigir un pagament a canvi dels càrrecs eclesiàstics en comptes de nomenar-ne els titulars de franc, li retreia que de vegades concedia bisbats a homes indignes i li imputava altres faltes. Per la seva banda, el rei d'Alemanya taxava el papa d'usurpador per apropiar-se de la càtedra apostòlica sense el seu consentiment. És més, havia tingut la poca vergonya d'escriure-li amb paraules descaradament insolents per amenaçar-lo que, si no renunciava al papat per iniciativa pròpia, en seria deposat en la més gran ignomínia.

[3] El papa amb prou feines havia acabat de sentir aquestes paraules i ja descarregava la seva ira contra els ambaixadors. Els tractà de manera inhumana, els feu esquilar el cap amb tisores, els feu afaitar la barba amb un raor i, abans de deixar-los anar, cometé un acte del tot indecent que ultrapassava fins i tot la insolència a la qual ens tenen acostumats els bàrbars. El meu pudor com a dona i com a princesa imperial no em permet posar nom a aquesta malifeta. Eren accions indignes no només d'un alt sacerdot, sinó de qualsevol que es faci dir cristià. La idea mateixa del bàrbar, encara més que la seva execució, em regira l'estómac. Descriure-ho en detall seria profanar el paper i la ploma. El simple fet que no ens veiem amb cor de revelar-ne o narrar-ne ni que sigui una ínfima part fa palesa la brutalitat de la injúria i demostra que el temps, en el seu decurs, engendra persones de mala estofa, sense cap mena d'escrúpols.&lt;ref name=Diatriba group=nota&gt;El que diuen aquestes línies dista un bon tros de la realitat; si bé és cert que l'emissari d'Enric IV estigué a punt de ser linxat quan exigí l'abdicació del papa davant d'un sínode de cent bisbes, fou justament el summe pontífex el que intercedí per salvar-li la vida.&lt;/ref&gt;

[4] Aquests foren els actes d'un alt sacerdot, oh justícia, o pitjor encara, els actes del summe sacerdot que exerceix jurisdicció sobre el món sencer, pel que diuen i creuen els llatins en la seva arrogància. Quan el ceptre, el senat i tot l'entramat administratiu es traslladaren d'allí a la nostra terra, a la reina de les ciutats, ho feren juntament amb la supremacia eclesiàstica. De bon principi, els emperadors havien reconegut la primacia de la seu de Constantinoble i, sobretot, el Concili de Calcedònia l'havia elevat al cim de la jerarquia i li havien subordinat les diòcesis del món sencer.&lt;ref name=Calcedònia group=nota&gt;Comnena torna a errar. El cànon 28 del Concili de Calcedònia situa Constantinoble «segona, darrere [de Roma]» (δευτέραν μετ' ἐκείνην ὑπάρχουσαν) en la jerarquia, tot reconeixent-li els mateixos privilegis eclesiàstics.&lt;/ref&gt;

[5] Sospito que l'escarni infligit als emissaris anava dirigit, en última instància, a aquell que els havia enviat, car [el papa] no només els havia maltractat, sinó que ho havia fet amb un nou ultratge inventat per ell mateix. M'imagino que volia fer entendre al rei que havia actuat de manera execrable, com si es pensés que era un pou de saviesa que dialogava amb un munt de bestiesa&lt;ref name=Mul group=nota&gt;L'original aprofita la semblança fonètica de les paraules ἡμίθεος (‘semideu’) i ἡμίονος (‘[[:w:Mul|mul]]’) per fer un joc de paraules que he procurat adaptar mitjançant la rima i el contrast.&lt;/ref&gt; a través dels ambaixadors injuriats.

[6] En acabar de fer aquestes coses que he descrit als ambaixadors i de retornar-los al seu rei, el següent pas del papa fou desencadenar una guerra cruentíssima. Tement que el rei fes causa comuna amb Robert i es convertís en un os encara més dur de rosegar, se li avançà fent una proposició de pau a Robert, amb qui fins aleshores no havia tingut cap amistat. Assabentat de l'arribada del duc Robert a Salern, partí de Roma en direcció a Benevent. Entaularen les discussions a través dels seus ambaixadors i concertaren una trobada en persona. L'un sortí de Benevent amb la seva guàrdia i l'altre de Salern amb el seu exèrcit i, amb les seves respectives tropes apostades a una distància raonable, tots dos se separaren de les seves files, es reuniren, intercanviaren garanties i juraments i feren mitja volta. Els juraments estipulaven que el papa l'investiria com a rei i que, en el moment idoni, se li aliaria contra els romans; el duc, per la seva banda, li prometé al papa que li brindaria ajuda militar sempre que ho volgués.&lt;ref name=Ceprano group=nota&gt;El que descriu l'autora és el [[:w:Tractat de Ceprano (1080)|Tractat de Ceprano]], signat el 1080 al Laci i, per tant, no a Benevent, on Robert sí que havia mantingut una entrevista amb el papa uns anys abans. Entre altres imprecisions, el papa no li conferí a Robert la dignitat de rei, sinó que simplement li confirmà el rang de duc que ja li havia concedit Nicolau II. El primer [[:w:Regne de Sicília|rei de Sicília]] seria el seu nebot [[:w:Roger II de Sicília|Roger]] (r. 1130-1154).&lt;/ref&gt; Tanmateix, mai no passaren de les paraules als actes. Al papa li bullia la sang quan pensava en el rei i tenia molta pressa per ajustar comptes amb ell, mentre que el duc Robert es mirava l'Imperi Romà amb enveja, fent cruixir les dents com un senglar i inflamant la seva ira, de manera que els juraments foren lletra morta des del primer moment. Els bàrbars amb prou feines havien acabat de pronunciar els juraments i ja els violaven.

[7] El duc Robert, girant les regnes, anà a correcuita cap a Salern mentre aquest papa repugnant (no trobo cap altra manera de qualificar-lo quan penso en les seves salvatjades que cometé contra els ambaixadors), aquest dèspota, encenia la metxa d'una guerra civil tot apel·lant a la gràcia de l'Esperit Sant i la pau evangèlica, amb tota la determinació i tots els mitjans que tenia a la seva disposició, sent home de pau i deixeble de l'home de pau. Sense més dilació, establí contacte amb els saxons i en feu venir els capitostos, Landulf&lt;ref name=Rodolf group=nota&gt;[[:w:Rodolf de Suàbia|Rodolf]], duc de Suàbia.&lt;/ref&gt; i Uelc,&lt;ref name=Güelf group=nota&gt;[[:w:Güelf I de Baviera|Güelf]], duc de Baviera.&lt;/ref&gt; que convertí a la seva causa prometent-los que els faria reis de tot Occident i oferint-los molts altres incentius. Tenia la mà dreta tan presta a ungir reis que semblava que fes cas omís de les paraules de Pau: «no vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú»;&lt;ref name=Timoteu group=nota&gt;[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Tm+5:22&amp;l=ca 1 Timoteu 5, 22].&lt;/ref&gt; ara li cenyia la diadema al duc de Longobàrdia, ara coronava aquests saxons.

[8] Enric, rei d'Alemanya, i el papa es plantaren l'un davant de l'altre amb les seves respectives forces en esquera. Aleshores, cridaren a l'atac fent retronar el corn de guerra i les falanges toparen de seguida en un combat violent i tenaç. Els dos bàndols lluitaven amb tanta homenia i encaixaven amb tanta fermesa les ferides de llança i les ràfegues de fletxes que en poc temps el carnatge cobrí tota la plana i els supervivents navegaven per un mar de sang barrejada amb pols. N'hi havia que ensopegaven amb els morts i es negaven en un riu de sang. Si, com diuen, més de 30.000 homes perderen la vida en aquella contesa, quin cabal que devia portar aquell torrent de sang, quanta terra devia acabar tacada de mortaldat!

[9] La lluita mantenia igualats els fronts,&lt;ref name=Fronts group=nota&gt;Gir de frase prestat de {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XI, 72.&lt;/ref&gt; per dir-ho així, mentre Landulf, el capitost dels saxons, dirigia la batalla. Ara bé, quan fou ferit de mort i instantàniament exhalà l'últim sospir, la falange del papa cedí i girà cua en una fugida que no fou sense sang ni ferides. Enric sortí abrivadament contra l'exèrcit en desbandada, animat per la notícia que Landulf havia estat abatut per una mà enemiga. No invertí gaire temps en la persecució, emperò, ans ordenà a les seves tropes que prenguessin un respir.&lt;ref name=Hohenmölsen group=nota&gt;Tot aquest passatge és un eco distorsionat de la [[:w:Batalla de Hohenmölsen|batalla de Hohenmölsen]] (octubre del 1080). Si bé la Lluita de les Investidures fou un factor important en el conflicte i Gregori VII intervingué descaradament contra Enric en l'esfera religiosa, les forces papals no participaren en aquesta pugna entre el rei Enric i l'[[:w:Antirei|antirei]] Rodolf. Una altra inexactitud és que, des del punt de vista purament militar, el clar vencedor de la batalla fou Rodolf, tot i que és cert hi fou ferit de mort i perí l'endemà mateix (no durant el combat, com diu Comnena). Privada del seu home clau, la revolta acabaria fracassant en el seu intent de derrocar Enric.&lt;/ref&gt; Armant-se de nou, partí cap a Roma a marxes forçades amb la intenció d'assetjar-la.

[10] El papa, recordant els tractats i juraments que el vinculaven a Robert, li trameté una ambaixada per demanar-li auxili. Alhora, Enric, que ja estava de camí cap a la vella Roma,&lt;ref name=Vella group=nota&gt;La Roma «de tota la vida», en contraposició amb la «Nova Roma», Constantinoble.&lt;/ref&gt; també li feu arribar emissaris amb l'objectiu de concloure-hi una aliança. Robert, a qui li semblava una ximpleria que tant l'un com l'altre se li acostessin amb aquestes pretensions, respongué al rei de nua paraula i al papa per escrit. La carta venia a dir: «Al gran i alt sacerdot i senyor meu, de Robert, duc per la gràcia de Déu. Encara que he sentit dir que els vostres enemics us han atacat, no he donat gaire credibilitat a aquest rumor, convençut que ningú no gosaria alçar la mà contra vós. Al cap i a la fi, qui provaria de fer mal a un pare tan magnífic sense estar trastornat? Sapigueu que jo em preparo per a una arduosa guerra contra una nació gairebé invencible, els romans, que han triomfat en totes les terres i tots els mars. Tanmateix, us dec fidelitat des del fons de la meva ànima i us ho demostraré quan arribi el moment». Fou així com es tragué de sobre els ambaixadors que havien vingut a cercar una aliança, els uns amb la citada missiva i els altres amb bones paraules.

=== Capítol XIV ===
[1] No oblidem, emperò, allò que feu a Longobàrdia abans de passar a Aulona&lt;ref name=Vlorë group=nota&gt;Avui [[:w:Vlorë|Vlorë]], a Albània.&lt;/ref&gt; amb el seu exèrcit. Ja era un individu tirànic i tremendament cruel, però aquesta vegada imità fins i tot la follia d'Herodes.&lt;ref name=Herodes group=nota&gt;La [[:w:Matança dels Innocents|Matança dels Innocents]].&lt;/ref&gt; Com que no en tenia prou amb els veterans d'altres batalles, aixecà un nou exèrcit sense reparar en l'edat dels reclutes, arrossegant homes massa tendres i massa madurs des de l'últim racó de Longobàrdia i de la Pulla. Feia pena veure tota aquesta patuleia de nens, nois i ancians, que no havien vist una arma ni en somnis, equipada amb una cuirassa i un escut, tensant els arcs matusserament i sense traça i caient de panxa a terra quan tocava marxar.

[2] Naturalment, aquestes coses suscitaren una constant remor de fons a Longobàrdia, on a tot arreu se sentien les lamentacions dels homes i els gemecs de les dones que compadien els seus familiars malastrucs. Una plorava per un marit massa vell per anar a l'exèrcit, una altra per un fill sense experiència bèl·lica i encara una altra per un germà que era camperol o tenia algun altre ofici. Com ja he dit, [a Robert] l'havia pres una follia com la d'Herodes, àdhuc pitjor, car aquest últim havia descarregat la seva ira sobre els nadons i prou, mentre que ell no estalviava ni els nens ni els ancians. Encara que estaven totalment desentrenats, per dir-ho d'alguna manera, cada dia ensinistrava els nous reclutes i els feia exercitar el cos.

[3] Robert es feu càrrec de tot això a Salern abans d'encaminar-se cap a Òtranto, on havia enviat davant seu un exèrcit formidable amb ordres d'esperar-lo mentre acabava de resoldre els afers de Longobàrdia i donava les respostes oportunes als ambaixadors. Feu un afegitó a la seva comunicació amb el papa per anunciar-li que havia encomanat al seu fill Roger, nomenat governant de tota la Pulla, i al seu germà Boritiles&lt;ref name=Boriteles group=nota&gt;Deformació del nom del feu del comte [[:w:Robert I de Loritello|Robert I de Loritello]], que en realitat era nebot de Robert Guiscard.&lt;/ref&gt; que socorreguessin la càtedra romana amb el màxim fervor i li brindessin el suport de la seva poderosa aliança si mai els demanava ajuda contra el rei Enric.

[4] A Bohemon, el més jove dels seus fills,&lt;ref name=Fills group=nota&gt;De fet, [[:w:Bohemon I d'Antioquia|Bohemon]] era el fill gran de Robert.&lt;/ref&gt; que recordava el seu pare en tots els aspectes, des del coratge i la força fins al valor i l'esperit indomable (era tallat del mateix patró que el seu pare i la viva imatge de la seva naturalesa), el feu anar a atacar la comarca d'Aulona al capdavant d'una gran host. Sense perdre ni un instant, caigué amenaçadorament sobre Canina,&lt;ref name=Kaninë group=nota&gt;L'actual [[:w:Kaninë|Kaninë]], també a Albània.&lt;/ref&gt; Jericó&lt;ref name=Orikum group=nota&gt;L'antiga [[:w:Òricon|Òricon]] i actual [[:w:Orikum|Orikum]], una altra ciutat albanesa.&lt;/ref&gt; i Aulona i les conquerí amb l'energia incontenible d'un llamp que fereix el cel, seguint la seva tàctica d'ocupar i reduir a cendres les rodalies dels seus objectius. Era alhora el fum acre que anuncia un incendi i el setge preparatori que precedeix un assalt en tota regla. El pare i el fill es podrien comparar amb les llagostes i les seves larves, puix que si Robert deixava alguna engruna, Bohemon l'agarrava i la devorava. En tot cas, abans de fer-lo passar a Aulona, toca examinar les seves accions a l'altra banda del mar.

=== Capítol XV ===
[1] [Robert] anà a Òtranto, on romangué uns dies esperant amb delit l'arribada de la seva muller, Gaita, que acompanyava el seu marit en campanya i feia feredat de veure quan prenia les armes. Quan ja havia tingut l'oportunitat d'abraçar-la, es tornà a posar en marxa amb tot el seu exèrcit, aquesta vegada en direcció a Bríndisi, que disposa del millor port de tot Iapígia.&lt;ref name=Iapígia group=nota&gt;Nom antic que correspon a grans trets a la Pulla.&lt;/ref&gt; Un cop a la ciutat, esperà amb impaciència que es concentressin les seves tropes i la seva flota, tant les naus de transport i les naus llargues com els vaixells de guerra, per tal com tenia previst salpar des d'allí cap a les nostres terres.

[2] Quan encara era a Salern, havia agafat Raül,&lt;ref name=Peel group=nota&gt;[[:w:Rodolf Pell de Llop|Rodolf Pell de Llop]].&lt;/ref&gt; un prohom del seu seguici, i l'havia despatxat com a ambaixador a l'emperador Botaniates, que havia arrabassat el ceptre a Ducas. Esperava amb impaciència la seva reacció, puix que li plantejava tot un seguit de retrets i pretextos per a la guerra que a primera vista semblaven raonables. Esgrimia, com he dit abans, que [Botaniates] havia separat la seva filla, promesa a l'emperador Constantí, del seu nuvi i que havia usurpat el tron a aquest últim, ofenses que [Robert] no pensava deixar impunes. Per altra banda, havia fet arribar obsequis i una carta amb promeses d'amistat al gran domèstic i comandant en cap dels exèrcits d'Occident, que no era altre que el meu pare, Aleix. Seguidament, romangué a Bríndisi pendent de les respostes.

[3] Les tropes encara no havien tingut temps de concentrar-se i la major part de les naus encara no havien estat tirades en mar i Raül ja era de tornada de Bizanci.&lt;ref name=Bizanci group=nota&gt;Els autors romans d'Orient escrivien ''[[w:Bizanci|Bizanci]]'', el nom anterior de Constantinoble, com a referència poètica a la capital imperial, no a l'Imperi Romà en el seu conjunt.&lt;/ref&gt; El bàrbar començà a treure foc pels queixals en veure que [el seu ambaixador] no havia obtingut resposta a les seves comunicacions i, encara pitjor, que venia carregat d'arguments per dissuadir-lo de fer la guerra als romans: per una banda, que el monjo que el seguia era un histrió i un farsant que es feia passar per l'emperador Miquel proferint mentida rere mentida; per altra banda, que quan era a la reina de les ciutats havia tingut punt a anar a veure l'emperador derrocat en persona i l'havia trobat en un monestir, vestit amb un trist hàbit gris. Per acabar-ho d'adobar, li transmeté una informació que havia arribat a les seves orelles en el camí de tornada. En l'entretant, el meu pare havia arrabassat el tron a Botaniates, com explicaré més endavant, i l'havia foragitat del palau imperial. A continuació, havia cridat el fill de Ducas, Constantí, preclaríssim entre tots els homes que han caminat mai sota el sol, per tornar-lo a associar al poder imperial.

[4] Raül es valgué d'aquesta notícia que havia sentit durant el viatge per intentar silenciar els tambors de guerra: «Quina causa justa invocarem per atacar Aleix, quan fou Botaniates el perpetrador de la injustícia que ha privat la vostra filla del ceptre dels romans? Que algú altre ens hagi ocasionat un perjudici no ens dona cap dret a portar la guerra a qui no ens ha fet cap mal. Si no tenim un motiu just per anar a la guerra, totes aquestes coses —les naus, les armes, els homes i els preparatius en general— hauran estat debades».

[5] Aquestes paraules encara irritaren més Robert, que perdé els estreps i estigué a punt de deixar-li anar la mà. Per la seva banda, el fals emperador Miquel Ducas, que ja hem anomenat Rector, bullia d'indignació i era incapaç de reprimir la seva còlera davant d'una demostració tan clara que no era l'emperador Ducas, sinó un simple impostor. A més a més, el tirà estava fora de si des que Roger, germà de Raül,&lt;ref name=Roger group=nota&gt;No hi ha cap altra font d'aquesta època que corrobori la suposada relació fraternal entre Raül i [[:w:Roger (fill de Dagobert)|Roger]]. Tampoc no es coneixen amb certesa els seus vincles, si és que en tenien, amb els [[:w:Raüls|Raüls]], una nissaga romana d'Orient fundada per desertors normands.&lt;/ref&gt; havia desertat als romans i els havia revelat els seus preparatius de guerra amb tots els ets i uts. Endut per un rampell, feu palesa la seva voluntat de matar Raül allí mateix. Veient com anava el tema, [Raül] fugí de seguida cap a Bohemon, el refugi que tenia més a prop.

&lt;/div&gt;

== Notes ==
&lt;references group=nota/&gt;</text>
      <sha1>a683x4kahl9o7bqr0mtz696p2vwschh</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/159</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54489</id>
    <revision>
      <id>170631</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:12Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1067" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|{{gran|UN COP DE SABRE}}}}


Si algú no vol perdre passos, pera veure á n' en Joseph, té dos medis: buscarlo pe'l café Nou d' una á tres de matinada, ò anarlo á despertar, d' onze á una del mitjdía, á la despesa.

Aquest darrer era 'l medi qu' aprofitava jo abans de mon llarch viatje. L' altre día, pòch després de haver arribat, me n' hi vaig anar á las onze. ¡Es tan simpátich, pobre Joseph, tan bon xicot, tan trempat! Pujant l' escala 'm recava d' anar á trencarli 'l sòn; però, per altra banda, lo cor me saltava no més pensant la sorpresa que li causaría 'l vèurem allí. ¡Ah, quín tip de garlar! Després de tres anys d' ausencia, dos bons amichs, ¡si 'n tenen de cosas per dirse!

Vaig arribar al pis. La porta era oberta. Una minyona escabellada, un escarrás de despesa, me acompanyá fins á l' alcova, arrossegant la xancleta. Ab los finestrons closos encara, lo dormitori estava fosch, plè d' un tuf tebi y agre.

¡Dimoni de xicot, quín bohemi! ¡A trenta cinch anys, viure encara com un estudiant, en sa celda&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>c10jwmcuc0vitlewb21ae6zs192qrp8</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/160</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54490</id>
    <revision>
      <id>170632</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:15Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1491" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|158|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;de solter, voltat de mobles coixos, sense familia, sense las comoditats més rudimentarias, dormint en un llitet de ferro més desllorigat y trencadís qu' una ballesta!

Vaig obrir lo finestró. Un doll de sol m' enlluherná; l' amich seguí dormint fins que 'm vaig decidir á sorollarlo. Llavors s' incorporá de sobte, pera deixarse caure altre cop mal ajassat demunt del flonjo coixí, 'ls ulls com unas taronjas, la boca mitj badada y pastosa, lo mostatxo escabellat, l' esperit entumit, ab un cremell no més de consciencia. Mos ulls ho llegían: me mirava, y no 'm veya. Per fi:

—¡Ah... b... bat... tua!...—exclamá, ressuscitant.—¿Quí t' havía de fer per aquí?—

Y tirantse amunt ab un alsaprém d' esperit, redressé 'l cos, m' obrí 'ls brassos, m' oferí 'l balanci y 's recolzá en l' espona. Plens de goig y encenent un cigarret, comensárem á garlar.

—¿Quí havía de pensar en tu, home? ¿Quí hi havía de pensar?... ¡Tres mesos sens escríurem! ¡Y quina casualitat!... Mira, ahir per ahir parlavam de tu ab en Malera.

—A propòsit: ¿què fa en Malera? També 'l vull veure. ¿Còm li va 'l matrimoni?

—¡Ca! ¡una desgracia!

—¡Què dius! ¿Que se li ha mort la dòna?

—¡Pitjor encara, pitjor!

—¡Me deixas parat! Donchs, ¿què li ha succehit?

—S' han tingut de separar, y com ell se l' estima... En fi, una trifulca molt llarga. Ja 'n parlarèm.

—¡Ay caratsu! Y donchs, ¿què 'n diría en Ros-&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>9cxm9wgy9wutmcrnu2kpz87xb9qonxg</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/161</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54491</id>
    <revision>
      <id>170633</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:18Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1604" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|159}}&lt;/noinclude&gt;tow? ¿Te 'n recordas d' aquell rus á qui en Tomich assegurava tan formalment qu' aquí allò del adulteri y 'l llibertinatge son pòch menos que desconeguts? Encara no fa vintiquatre horas que soch aquí y ja m' han contat quatre historias semblants á la del pobre Malera... perquè suposo que la qüestió de aquest dèu ser...

—¡Sí, si!... ¡Ja! ¡ja! ¡ja! ¡Pobre Tomich! ¡Quín modo de beure á galet!... ¡Y lo més bonich es qui ell s' ho crèu de bona fè!

—Y vés, aquí, mica més, mica menos, passa lo que per tot arreu: hi há vicis y virtuts, gent bona y gent dolenta, qui matineja y qui dorm com tu fins á las ''quinientas''. ¡Ja! ¡ja! ¡ja!... ¡Ay carat de xicot! Tu sempre 'l mateix, ¿eh?... ¡Ah! escolta: y ¿sabs que l' he vist á n'en Rostow? L' he vist á París. ¡No varem riure pòch recordant las ignoscentadas d' en Tomich y la serietat ab qu' ell las prenía com artícles de fè al principit! Ja ho diu ell: «Si no m' informo mellor, y 'm poso á escriure sobre las vostras costums, faig un pa com unas hostias. ¡Allò hauría sigut lo descobriment d' un nou paradís!»—

En aquest moment, remors de veus que s' atansavan nos feren callar. Parárem orella. Era un diélech trencat, á mitja veu, ab entonacions d' excusa y prechs.

—Senyoret,—feu, per fi, la criada, badant dos dits la porta;—hi há una senyora que 'l demana. Diu que li convé tant vèurel.

—¡Una senyora!—exclamá en Joseph, que per la despesa no 'n sol veure cap.—Dígali que tinga la bondat d' esperarme á la saleta. Ja surto.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>aihp5kljvmfhefvcixw31ky0nc9es2h</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/162</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54492</id>
    <revision>
      <id>170634</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:21Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1627" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|160|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;—¡Alsa! ¡alsa! ¡Senyoras!... ¿Què es això?...
Algun romanset, ¿eh?—vaig dir jo en veu baixa.

Lo meu amich no 'm respongué, allargá 'l morret ajupint lo cap en senyal dubitatiu, se ficá correcuyta pantalon y americana, y, sense més perfils y á mitj botonar, eixí á la saleta.

Ho confesso: no podent resistir la tentació, vaig fer la malacriansa de mirar pe 'l forat del pany. En Joseph estava dret, llegint, per lo vist, una carta que la senyora acabava d' entregarli. Era, aquesta, una jove alta, primeta, però de bonas carns, cabell negre, ulls grossos, nasset prim y arremengat, llabis descolorits, cara ovalada. Un gran sombrero rodó llensava sobre son rostre un esbatiment suau que velava ab encisador misteri front y ulls. Duya llarchs guants de Suecia, y lo demés de son vestit, sens ésser rich, era tallat ab elegancia y portat ab desenfado escayent. Quan jo la veya, ella seya en lo sofá, jugava ab la sombrilla dantse copets als peus, que duya ben calsats, se mossegava 'l llabi, potser pera acarminarlo, y una reconcentració evident contreya tota sa fesomía, trahint sa fingida distracció.

En quant acabá la lectura, ho confesso també, vaig retirarme al balancí. Un cigarret als dits que no lograva caragolar bé, los ulls en l' ayre, y gronxantme tot talarejant no sé què, vaig anar fent temps, fins qu' en Joseph torná á entrar. La veritat es que, per la meva sòrt no trigá gayre.

—¿May dirías qu' era això?—va dirme, obrint un pam d' ulls.—No ho endevinarías may. Un ''timo''; lo que se 'n diu ara ''un cop de sabre'' en tota forma;&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>4rphs7vtbiz9u67je8o4gpa09fw0941</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/163</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54493</id>
    <revision>
      <id>170635</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:24Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1329" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|161}}&lt;/noinclude&gt;un parany com no te 'l pararán mellor á París, á Viena, al punt més corromput de la terra... ¿Te recordas d' en Pere Bosch, d' aquell antich company de despesa?

—Prou.

—Donchs, en Pere Bosch, fa temps que va perdut per aquest món de Deu, entre dònas alegres y jugadors.

—Ja ho veya venir.——

—¿Sí? Espera, espera. Aqueixa fulaneta es lo seu enredo d' avuy, y en Bosch me l'enviava ab una carta, demanant per Deu y pe 'ls sants que li deixi vint duros pera trèurel d' un apuro molt gran. M' he excusat, com pots compendre...

—Y ben fet.

—Llavors, ella, aixecantse, ha tornat ab que li faría una gran obra. M' he excusat més y més, quan veig qu' ella 'm pren la má entre las sevas y comensa á dirme ab veu melosa: que sent tant, tantíssim, haver sigut intempestiva, ò per lo menos, importuna ab mí, una persona tan simpática... Y acaronantme la má y llensant un suspir, me fa saber qu' encara que no ve sola, qu' en Bosch l' espera abaix, ''no hi vol dir res''. Sos ulls han arrodonit la proposició ab tota la eloqüencia desitjable.

—¡Oh! ¡oh! ¡oh!... ¿Y què li has respost tu?

—Jo li he pastat també las mans, y, fixantli una mirada irònica y riallera, li he encarregat que digués de part meva al ''amich'' qu' en quant á servirlo, ja ho&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>pul045o73g7cd1hclu13vv7v5ha5jr1</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/164</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54494</id>
    <revision>
      <id>170636</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:27Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="200" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|162|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;veya, m' era impossible... y que... ''lo demés'' no ho volía.—

Abdós esclafirem á riure y tornárem á recordar, sens voler, á n' en Tomich y en Rostov.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>lk53v7e3iueiqqkuzu8xrqld79haa5j</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>De tots colors/Un cop de sabre</title>
    <ns>0</ns>
    <id>54495</id>
    <revision>
      <id>170637</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:30Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="229" xml:space="preserve">&lt;pages index=&quot;De tots colors (1888).djvu&quot; from=&quot;158&quot; to=&quot;164&quot; header=1 current=&quot;Un cop de sabre&quot; prev=&quot;[[../Lo drama de Vallestret|Lo drama de Vallestret]]&quot; next=&quot;[[../Gangas del ofici|Gangas del ofici]]&quot; /&gt;

[[Categoria:Relats]]</text>
      <sha1>p9n5olhomtz705b3ud2vx8amsljivs4</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/165</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54496</id>
    <revision>
      <id>170638</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:33Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1218" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|GANGAS DEL OFICI}}&lt;ref&gt;Escrit aquest quadret baix l' impressió d' un relat del amich Urgell, se 'm digué, y efectivament he vist, qu' un escriptor francès, periodista de gran nomenada á principis del sigle, ''Paul Louis Courier'', havía descrit un cas semblant ò casi igual que li esdevingué a Italia. Però com ell no fas més que relatar lo cas ab la senzillès que permet una carta, y pera mí l' argument es lo de menos, no desisteixo de publicar aquest treball, deixant la propietat del argument á qui pertanyi, y reclamant tant sols pera mi la de la forma d' aquesta narració.&lt;/ref&gt;


{{c|{{Maj|Al meu amich, eminent pahissatjista Urgell}}}}


En Gellur es, poch més ò menos com tu, idòlatra dels cels brumosos y dels capaltarts. Pahissatjista celebèrrim, també com tu, tots sos quadros estan impregnats de tristesa, mullats de llágrimas, iluminats los més d' ells per la llum crepuscular, l' hora dels anyoradissos, dels enamorats, dels idealistas.

Ningú diría, parlant ab lo pintor, l'estreta conexió que hi há entre sos quadros y son esperit. Y es perqué en Gellur, xistós y escèptich per fòra, ab aquell tracte lleuger y atractiu de tot home de válua,&lt;noinclude&gt;{{referències}}&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>lcfpw4ydx0bercn6igycsbt0tk0s891</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170648</id>
      <parentid>170638</parentid>
      <timestamp>2024-04-25T13:54:52Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>ref</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1227" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|{{gran|GANGAS DEL OFICI}}&lt;ref&gt;Escrit aquest quadret baix l' impressió d' un relat del amich Urgell, se 'm digué, y efectivament he vist, qu' un escriptor francès, periodista de gran nomenada á principis del sigle, ''Paul Louis Courier'', havía descrit un cas semblant ò casi igual que li esdevingué a Italia. Però com ell no fas més que relatar lo cas ab la senzillès que permet una carta, y pera mí l' argument es lo de menos, no desisteixo de publicar aquest treball, deixant la propietat del argument á qui pertanyi, y reclamant tant sols pera mi la de la forma d' aquesta narració.&lt;/ref&gt;}}


{{c|{{Maj|Al meu amich, eminent pahissatjista Urgell}}}}


En Gellur es, poch més ò menos com tu, idòlatra dels cels brumosos y dels capaltarts. Pahissatjista celebèrrim, també com tu, tots sos quadros estan impregnats de tristesa, mullats de llágrimas, iluminats los més d' ells per la llum crepuscular, l' hora dels anyoradissos, dels enamorats, dels idealistas.

Ningú diría, parlant ab lo pintor, l'estreta conexió que hi há entre sos quadros y son esperit. Y es perqué en Gellur, xistós y escèptich per fòra, ab aquell tracte lleuger y atractiu de tot home de válua,&lt;noinclude&gt;{{referències}}&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>723b7z36zjzz3qmdro8nut420b6pb9i</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/166</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54497</id>
    <revision>
      <id>170639</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:36Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1591" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|164|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;es de part de dins sinó un missántrop, un melancòlich, més á la manera dels poetas de bò de bò, qu' á la dels desenganyats per disbauixas d' aturdiment y lleugeresa.

L' hora en que s' apagan tots los esplendors del día; quan la mar s' enmascara y la montanya pèrt son gruix corpori pera convertirse en escaixalada planxa de cobalt que 'ns enmuralla l' horizó hont s' enclotan y apagan los grans incendis del cel ab tota la magnificencia de sas infinitas ruhentors, de sas nuvoladas amoratadas, de sas jássaras de ferro bullent y de sas flocas vaporosas d' or; quan lo bòsch s' aixeca de la plana com retallada silueta d' adormida ciutat ab sas cúpulas y xemeneyas y minarets, llensant per perdudas finestras raigs d' argent ò de topaci; quan la vall es un fossar, la masía un penyal esblaymat, l'arbre solitari un fantasma; quan las aus cauhen com feridas als nius, lo brancatje 's desmaya, las ayguas y las esquellas ploran y 'l pensament del home somnía esmaperdut per las soletats d' aquell cel vert-poma que 'l sopluja, ò nostra mirada 's fixa anyoradissa ab l' única estrelleta que cluqueja allá de dalt; quan tot s' allunya ò 's transforma; quan tot se vela ò encapota y calla y s' arrup com fugint de mort segura; la retina d' en Gellur s' encen, son cor degota llágrimas, son pinzell tremola d' emoció, la seva ánima d' artista 's rebeja en l'universal dolor de Natura agonisant. Es sa hora: en Gellur ha de pintar crepúsculs.

Si n' ha escampat algunas dotzenas pe 'l món, es perque conta també á dotzenas los capaltarts&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>0a2y1zflwfeup7sud2yivdeulbfgd57</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/167</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54498</id>
    <revision>
      <id>170640</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:39Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1492" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|165}}&lt;/noinclude&gt;vistos; altras tantas sotregadas del cor. Cada cop que la posta s' abalansa á la serralada vehina, ell, enamorat fidel, ix á la finestra ò corre adalerat al camp á contemplarla. Tots ho hem fet ab la nostra estimada: ¿per que estranyarho d' ell?

A voltas tè manías, frisansas d' enamorat, dèrias tan estrambòticas, com la de creure qu' ha d'anarla á veure á la montanya. Quan agafa aquesta dèria, no hi há qui 'l detinga: lo sarró al coll, ab táulas, paleta, pinzells y colors, un revòlver á la faixa y algun quarto á la bossa, ix de ciutat. ¿Ahont va? ¿Per quín indret? Es inútil preguntarli. Va á vèurela de prop, vestida de pagesa, coronada de ginesta y englantinas, perfumada de violas y de l' olor resinosa dels pins. Va á vèurela allí hont s' escayga trobarla: rès més. ¡Per quelcom la gent ha dit que los artistas son boigs!

{{asterisme}}

Un día, en Gellur, atiat per semblant dèria, se allunyá, s' allunyá á vuyt ò deu horas de la ciutat y á duas ò tres al menos de vila y de llogaret. Camina que caminarás, aná perdentse per boscos y garrigas, escalant costers, saltant barranchs. Era dalt d' un puig, quan insòlit soroll d' un tro fondo y ressonós l'aturá en sèch. Parí orella, esmolá la vista, y, allá lluny, al mitj d'una gran planura, vegé glopadas de fum, y sentí que d' allá venían espetèchs de fusellería y retrons de canonadas. Llavors, y com eixint d'un somni, recordá qu' uns altres&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>0rlqhdn7elrjo17p3400ou7srx85f7m</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/168</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54499</id>
    <revision>
      <id>170641</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:42Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1577" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|166|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;boigs, carlins y republicans, anavan per aquests mons de Deu buscantse 'l cos y robantse la vida per un rosegó de pa, que 's menjarían després uns altres, ò per uns ideals (¡encara corre 'l mot!) que l' un per vell y corcat, l' altre per vert y dur, eran... ideals.

Horas se passá 'l pintor clavat en aquell llòch, assistint de molt lluny al espectacle d' un combat, contemplant ab interès las grisors d' aquellas fumaradas de pólvora que, ab prou recansa seva, més s' allunyavan que venían. L' home s' hi va asseure y tot, pera pèndren una nota. Aquells aixalabrats, á quins ni may ovirar pogué, per lo vist s' escometían sempre més enllá, fins que ni 'l retró del canó 's sentí, ni 's vegeren novas fumeras.

Lo sol, mentrestant, havía seguit impertèrrit son camí, indiferent á totas aquellas escomesas y esclats de canó, com senyor d' imperis molt més grans que aquest hont las formigas donan batallas. Y llampant y satisfet, com cada día, devallá molt tranquil á l'altra banda de l'alta y escarpada carena. Esplèndida grupada de blanchs cavallers, qu' arreu s' armaren de corassas d' or y més tart se vestiren de grana, lo seguiren, estimbant en diabòlicas contorsions las cavalgaduras per la baixada.

Era l'hora. En Gellur carregá la paleta. Sa estimada s' aixecava de la randa lluminosa de pins que fistonejan la carena, roja de dol, tota plorosa. Los boscos se tenyían de negre, de viola fosch la montanya, una campana senglotava allá lluny pe'l finestral d' un campaneret románich, xato, pedregós y&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>2xouip5p8hwoe8k7x2iqwawy9n4pyt6</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/169</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54500</id>
    <revision>
      <id>170642</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:45Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1479" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|167}}&lt;/noinclude&gt;rònech com l' ermita que tenía á sos peus. A l' esquerra, més cap ensá, una casa aixafada y solitaria arrebossava en l'ombra invasora son color prou colrat del sol. L' arbreda cabussava de sòn, las plantas s' esllanguían, no feya un alè d' ayre, no piulava un aucell. Unicas remors: lo senglot intermitent de la campana y 'ls lladruchs d'un gos també llunyá. En Gellur s' afanyava á pintar, avaro de temps y de claror. ¡Ah, quín quadro! Ja tenía lo títol: ''Lo seny del lladre''. Lo cor li glatí desaforat mentres durá l' aparició de sa aymada; però aquesta esgroguehía, anava agonisant; los ulls d' en Gellur vessaren llágrimas. Per fi, l'ombra s' atapahí, l'enamorada havía desaparegut, tot s' enfosquía.

{{asterisme}}


En Gellur pensá en buscar hostatge. Extengué la vista, y ab lo sarró á coll y la llafiscosa tauleta als dits, feu vía cap aquella casa feixuga y solitaria que veya allá lluny.

Al arribarhi, ja negra nit, la porta, una porta resseca y teyosa, rosegada y baixa, tot y essent de arch rodó, estava barrada. Sense ni una mala anella pera trucar, picá ab los peus. Lladrá un gos, algú, que duya 'l cap cobert de blanch, obrí tres dits la finestra y mirá á baix, mentres lo pintor observava 'ls voltants de la casa, qu' eran un erm. Als dos minuts, una vella, que duya un llum de ganxo, obrí. En Gellur demaná hostatge y sopar per aquella nit, mostrá diners pera pagar bé, y se li obrí&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>n8sazbp1ze8vjbztp6mmarjewxxqzc5</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/170</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54501</id>
    <revision>
      <id>170643</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:48Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1597" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|168|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;pas, entre 'ls glapits cavernosos y plens de rancunia d' aquell bordissench esbullat de cara, qu' havía ja rebut duas cossas de la mestressa.

Hostalera, passatger y gos, aquest ab la cua entre camas y encara refunfunyant, s' internaren per una establa rostida, plena de teranyinas, d'ombras dansants y cossos vius que fugían corrent per la tova catifa de fems, ò posavan en perill los ulls ab rústegas voladas de terra á la empegonada gripia. Estacat á ella, remugava, molt contristat, un ase que mira de gayrell al passatjer, arrufant lo nas en forma y color de secsó anatòmich, sota 'l qual ensenya, per un moment, la ben ferrada dentadura de marfil raspat. L' ombra, però, embolcallá ben prompte sos ulls de llapislázuli, disfumá altre cop tota sa llarga y cantelluda estampa de quadrúpet magre. Pujaren cinch grahons, s' obrí una altra porta greixosa, y un baf de resina y la resplandor enlluhernadora de l' incendiada llar anunciaren la cuyna. Las blancas flamas s' enlayravan llenguejant, agudas y angulosas com elásticas etzevaras, sota l'amplíssima campana que formava, ab la paret, tètrich dosser de borrím negre. Dos gats pintats com cebras, jeyan al escó, entortolligats entre sí, y condormintse ab peresa voluptuosa.

La dòna retirá las sobras d' un sopar de tres, que hi havía á la taula, y comensá á trastejar per l' aygüera, mentres lo gos saltava damunt las estovallas y 's cruspía las crostas de pa, clavant, de quan en quan, l'encesa mirada al pintor. Però aquest buscava llavors per las fumadas parets, per cadiras y&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>ecs8ojtb2o0m4dshv889qczgp79qj1w</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/171</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54502</id>
    <revision>
      <id>170644</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:51Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1646" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|169}}&lt;/noinclude&gt;banchs ennegrits, llòch hont posar la tauleta, l' embrió de son quadro. Acabada la cassera, 'l gos prengué postura de lleó vigilant, al peu d' una porta clavatejada, y allí 's quedá fent, de tant en tant, algun udol y estornut y espolsant la terra á cops de cúa, com si més enllá ensumés la presencia de algú molt estimat. En Gellur ni veya 'l ca. Capficat per son treball, seguía escorcollant tots los recons, quan, darrera l' escó, topá de sobte ab l' inesperada presencia d' un personatje misteriós: un home que, inmòvil y encauhat en l' ombra, seya damunt d'una manta mal plegada á terra, los colzes clavats als genolls, la barbuda cara enterrada entre sas mans nuosas y 'l plèch de la barretina. Això no obstant, lo pintor li vegé relluhir un moment lo blanch dels ulls ab un ayre de malhumorat que 'l deixá pensívol. Però l'home no badé boca, ni 'l pintor tampoch. Per fi, la volguda tauleta aná á parar dalt del tinell, entre tapissos y cassolas.

En Gellur s' assegué tot malmirós, devant del fòch, á la banda oposada al escó, lluny de la xardor, innecessaria en aquella nit de maig, lluny de gats y gossos, y, sobre tot, d' aquell home aclofat, que, pera ferse més sospitós, ni respirava. Per més que no volía, y contra son natural serè y un bon xich abandonat, comensava á posarse inquiet. ¿què significava allò? ¿Quí sería aquell home? ¿Ahont hauría anat á raure? Y tot era observar y tot trobar senyals misteriosas d'un perill segur. Mirava á la dòna, que llavors trastejava allá á l'aygüera, á la tenebrosa claror del llum de ganxo: era una vella&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>e06v2k7up3duf7klomtl19kf2vt9yg7</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/172</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54503</id>
    <revision>
      <id>170645</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:54Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1672" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|170|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;rabassuda, escabellada, vestida ''penjím-penjám''. Plats, ollas, fustas, tot quant la rodejava pudía á miseria. Ell l' únich nèt, ell l' únich blanch, ell l'únich rich: sí, allí rich, tot un potentat entre gitanos. Y sorolls cavernosos com cops d' encuny que venían de la porta del costat, y passos feixuchs que feyan trontollar lo trespol de dalt, sens que ningú, ni la dòna, 'n resés paraula.

¿Hont era? ¿Hont s' havía ficat? Lo pintor anava esferehintse poquet á pòch. Sobre tot aquell home amagat no se li esborrava del magí. ¡Y pensar que ni 's movía, ni se 'l sentía respirar, que li havía dat una mala mirada y que duya barba com los papus somniats quan criatura! ¿Quí sab quína se 'n tramava allí? ¿Per què, haventhi hòmens, havía baixat á obrir una dòna, una vella, al mitj de la soletat dels camps? Y no vèures ni una criatura, ni un bressol, ni un matrimoni jove, ni rastre de familia hont sols l' ausencia d' aquesta fa absurda l'existencia del edifici! Tampoch veya eynas de conreu, ni al voltant de la casa havía vist paller, ni corrals... ¡Ay, ay, ay! ¿Què era allò? ¡Si sería una cova de lladres? Y al home se li glassavan las sanchs. Una angunieta indomable comensava á darli suhors frets, quan la dòna 's decidí á servirli 'l sopar damunt de las estovallas llepadas pe 'l gos, qu eran, ademés, curtas, tacadas y gruixudas. Portá arreu l'enciam y 'l porró, obrí 'l calaix, ne tragué la ganiveta, una gran llesca de pa moreno, coberts de fusta y de ferro, y encengué ab molts treballs un llumet de petroli fumós que, per gran festa, hi havía á la paret penjat.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>r8vzj55etluwdmuvpaamq24d4frbyqp</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/173</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54504</id>
    <revision>
      <id>170646</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:53:57Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1271" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|171}}&lt;/noinclude&gt;—Quan sía servit...—

En Gellur passá á dins del banch, y, llambregant altre cop al recó del home, comensá á sopar.

—No li he parlat de sopas,—feu l' hostalera ab las mans al costat,—perquè potser no li agradarían las nostras; mes, si vol, li daré orella de porch ab cols, qu' avuy n' hem menjat, y li faré una truyta ab butifarra.

—Tant se val: lo que vos volguèu.—

Lo que desitjava 'l pintor era acabar, anársen al llit, entregar al oblit tota aquella escena que 'l tenía nerviós.

—Escoltèu,—s' atreví no obstant á preguntar.—¿Què son aquests cops tant fondos que sento?

—¿Quíns?

—Dòna, aquest ¡pum!... ¡pum!... ¡pum!... ¿Sentiu?

—¡Ay, santa bona María! Això es lo ruch.

—¡Ca!—exclamé entre dents lo pintor, bellugant lo cap.

Y la dòna girá cúa á trafiquejar per un armariet negre com la sutja, hont tenía la butifarra. Ne tragué també la paella, y agenollada al peu del fòch fregí la truyta. Fumada y dura la depositá en un plat de fòch damunt la taula, y, després de gratarse un xich lo cap, se 'n barbussá la vella aquesta pregunta:

—¿Que ve de gayre lluny, senyors?

—¡Pse!

—¿Que potser s' ha trobat ab aquell fòch?

—Nó, nó.
{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>6x9lvruf05yax9n1rx86965c6eb2jgj</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/174</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54505</id>
    <revision>
      <id>170647</id>
      <timestamp>2024-04-25T13:54:00Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1406" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|172|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;—¡Ja hi há hagut un bell terrabastall avuy! Per, aquí retronavan las canonadas que boy esferehía... No sé, no sé en que parará això.

—¿Què? ¿La guerra?—feu lo pintor, per dir alguna cosa.—Dòna, hem de guanyar.

—¡Oh! ¿Quí?

—¿Còm quí?

—¿Quíns son los de vostè?—

Lo pintor no s' hi pensá gens:

—Los vostres.—

La vella 'l mirá ab traydoría, que volía dir: «¡Ganso, ja 't conèch.» Y li mudá 'l plat.

Torná á regnar embarassós silenci, sols trencat per algun udol y estornut del gos.

—Bé, mestresa: ¿que 'm dirèu hont dormo?—
preguntá 'l pintor, apenas acabá aquella pitansa mal cuyta y pitjor assaborida.

—Prou, mi senyor.—

Y despenjá y mocá á pinyachs lo llum de ganxo, mentres en Gellur recobrava la seva tauleta y pegava nova llambregada, plena de recels, al recó del home amagat, que seguía tan inmòvil è invisible.

La dòna obrí la porta, que guardava 'l gos. Aquest l' atravessá corrents, y lladrant de goig pujá l'escala, qu embocaren: una escaleta de fusta, encaixonada entre duas parets. Al desembocar á dalt, en Gellur tingué un sust. Un altre home, un minyonás ab una boyna blanca, 's desprengué de la foscor, saludá ab lo cap y, sens dir un mot, baixá corrents l' escala seguit del ca. En Gellur no gosá ni preguntar qui era aquell desconegut disfressat de carlí.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>1gxic46y3r7to460m2biimgpe6k2rfn</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/175</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54506</id>
    <revision>
      <id>170650</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:20:27Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1549" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|173}}&lt;/noinclude&gt;Un cop al quarto, comensá á inspeccionarlo minuciosament. La vella li havía deixat una bombeta encesa. Lo quarto era ben aviat vist: quatre parets emblanquinadas, una finestra y una porta, duas cadiras coixas, un llit de pots y banchs ab una mérfega descomunal y llensols grossers, però ben bugadejats: tot això sota teulada y aquesta sostinguda per un vigám ja mitj podrit, del que penjavan lo cèrcol del pa, alguns enfilalls de butifarras y mitja penca de cansalada. Lo que primer mirá 'l foraster fou sota 'l llit. Segur de que aquest llòch estava desembarassat, estudiá la manera de tancarse. La porta no tenía pany ni més asseguransa qu' una rústega balda de fusta, practicable també per fòra estirant un cordill. Per altra banda, las duas fullas no galzavan bé y estavan plenas d' escletxas tan amplas que hi passava 'l dit. En Gellur rumiá tot malhumorat, una estona, què faría. Tallar lo cordill era inútil, un dit faría saltar lo baldó. No hi havía més remey que vetllar, posant una de las cadiras darrera la porta perquè al arrossegarse 'l despertés.

Ho feu; deixá sarró y tauleta damunt la taula, tragué 'l revòlver, s' informá ben bé de si estava ben carregat, lo ficá sota 'l coixí ab los quartos, se posá l' altra cadira ab la bombeta y mistos á l' espona, s' embolicá ab la flassada y, ja ajegut, apagá 'l llum.

Lo que passá per aquell cervell, un cop á las foscas, ni ell ho sab. Recapitulava lo vist, y com més analisava, majors y més evidents motius de&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>od6n86pu8ulbm7xnxum31o03cj31ljv</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/176</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54507</id>
    <revision>
      <id>170651</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:20:32Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1600" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|174|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;por lo corprenían. Dos hòmens misteriosos; aquells cops fondos que no paravan y que no podían ésser del burro, nó; la casa, la més solitaria y miserable que pot trobarse. De segur que, quan menos, li robavan fins la camisa. ¡Y si eran carlins! ¿No 'l podían seqüestrar? ¡No podía venir tropa, resistirse y armarse un tiberi perillosíssim! A tot això mil remors de fòra y de dins trencavan contínuament sas meditacions ab la forsa fantástica que 'ls hi dava la fosquedat y l'exageració ab que retrucavan sobre sos nervis excitats per la por.

A cada moment sentía passos cautelosos per la escala, veus contingudas, ''xius-xius'' escapats; per sos ulls llampegavan clarors indecisas que llepavan las escletxas. S' incorporava, escoltava bé, guaytava ben fit... Unas voltas rés, d' altras... ¡uy-uy! lo panteix reprimit d' algú ja á dos pams d' ell! Una taca negra, molt més negra que la fosca, atansantse pòch á pòch, gegantina y dreturera, més grandiosa á imponent á cada pas. En Gellur s' asseya ab sobressalt, tot esferehit, los ulls fòra del cap, la má aferrada al revòlver, la veu glassada á la nou del coll.

¡Ah, quínas ansias! ¡Y tot per rès! La rahó reprenía sos furs, l' ull s' ofegava en un mar de tinta igualment negre, l' orella distingía ab claretat los sorolls més naturals y explicables. En Gellur tornava á ajaures, se reya de sí mateix, recordava altres allotjaments semblants si no pitjors, deixava 'l revòlver y 's condormía tranquilament, sens perjudici de passar una nova críssis als tres segons y de&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>6kuzxb0l5r3ixhyqv14ld7ddi07nlqv</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/177</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54508</id>
    <revision>
      <id>170652</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:20:37Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1579" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|175}}&lt;/noinclude&gt;recobrar la serenitat y 'l sòn trencat dos minuts després.

Horas, anys, sigles... no sab lo que passá aixís. Si en la mort se somnía, això fora l' infern.

Però arribá un moment en que l'angoixa fou fundada. Passos, no per retinguts imaginaris, sinó ben reals y feixuchs y, no d' una, sinó de varias personas, cruixiren per l'escala. Una llum tremolosa y malcarada traslluhí per las escletxas; per las mateixas xiularen lleus ''xius-xius''. Las passas venían atansantse, la llum s' abrillantava, lo ceceig se feya més y més perceptible. Lo pintor, mitj cos ja en fòra del llit, seguía espiant aquells moviments, persuadintse cada cop més de que 'ls malfactors venían cap aquell quarto. Los raigs de llum, abans tangents, traspassavan ja com espasas las aclivelladas posts de la porta, serpentejavan per l' enrajolat. La porta comensá á cruixir; en son badall se dibuixá la corpòrea presencia d'una persona: arreu hi lluhí l' esgroguehit flam de llum, després hi aparegueren las puntas d' uns dits monstruosos. Erissat de cabells, lo revòlver en una má, l' altra crispada á la bossa, en Gellur seguía, espalmat, aquella maniobra, ab un peu ja á terra.

La balda tremolá; una estrebada de fil l' obrí; la cadira relliscá mitj pam; pe 'l badall de la porta avansá un brás nervut á enretirarla cuydadosament. En Gellur ni respirava. Ira y esglay lo tenían clavat allí ab lo revòlver apuntant. Llavors la porta cedí. La vella passá devant ab lo llum, aquell barbut darrera, ab un ganivetás á la má.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>fz1ca72xfql5jj5fgef2vqrmhqrv71x</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/178</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54509</id>
    <revision>
      <id>170653</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:20:42Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="564" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|176|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;—¡Enrera!—cridá en Gellur, encarántloshi la arma.

La dòna feu un xiscle, y, tot ensemps, l' home:

—No s' espanti, senyor,—respongué ab veu calmosa.—No venim per rès de mal. Hem de tallar un xich de cansalada.

—¡Ay, senyor, no fassi rès! Es que 'ls xichs se han d' anar á reunir ab la partida. Bè 'ls hi haig de provehir lo sarró.

—Vaja, enllestiu y calléu, mare. Las dònas tot ho heu de xarrar,—exclamá bruscament lo de la boyna, que, armat ja y seguit del gos, esperava al peu de la porta.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>bl5ztam41fyhdjcik67v2c7ixknvq1m</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>De tots colors/La mort d' en Tallada</title>
    <ns>0</ns>
    <id>54510</id>
    <revision>
      <id>170654</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:20:47Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="226" xml:space="preserve">&lt;pages index=&quot;De tots colors (1888).djvu&quot; from=&quot;165&quot; to=&quot;178&quot; header=1 current=&quot;Gangas del ofici&quot; prev=&quot;[[../Un cop de sabre|Un cop de sabre]]&quot; next=&quot;[[../La mort d' en Tallada|La mort d' en Tallada]]&quot; /&gt;

[[Categoria:Relats]]</text>
      <sha1>5ue76e5h5hxijen0gnk3vndriro7vq9</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170691</id>
      <parentid>170654</parentid>
      <timestamp>2024-04-25T17:32:39Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>corr.</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="221" xml:space="preserve">&lt;pages index=&quot;De tots colors (1888).djvu&quot; from=&quot;179&quot; to=&quot;186&quot; header=1 current=&quot;La mort d' en Tallada&quot; prev=&quot;[[../Gangas del ofici|Gangas del ofici]]&quot; next=&quot;[[../Lo senyor Benet|Lo senyor Benet]]&quot; /&gt;

[[Categoria:Relats]]</text>
      <sha1>2bem04m0fnpsmg8ern5p50dzkzarz8j</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/179</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54511</id>
    <revision>
      <id>170655</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:20:52Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="961" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|{{gran|LA MORT D' EN TALLADA}}}}


{{c|{{Maj|quadro historich}}}}


Anava ja la derrera guerra civil de mala data, quan vaig conèixer al malaguanyat tinent de Bailèn, en Frederich Moreno. Era d' aquells militars que per la figura elegant, posats alterosos, lo modo de aixecar lo cap, vinciar lo cos y descansar lo bras esquerre en l'empunyadura de l' espasa, sol la gent confondre ab certs oficialets, figurins de carn y òssos qu' adornan las paradas y en temps de guerra sols serveixen pera aumentar lo bagatje. Però á las pocas paraulas ab en Moreno, la confusió desapareixía. Lo tinent de Bailèn era tot un home. Generós de cor, franch de tracte, decidit, patriota, valent, se captava ben prompte 'l respecte y las simpatías de tothom.

Per aquells temps, contemplava 'l món ab escándol las maniobras del nostre exèrcit. Las columnas anavan y venfan sens ordre ni concert. Era ben sabut que quan corrían cap á un punt, los car-&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>qr92kar5djk2slmcicgpwpe0dui16sv</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170666</id>
      <parentid>170655</parentid>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:43Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>corr.</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="963" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|{{gran|LA MORT D' EN TALLADA}}}}


{{c|{{Maj|(quadro historich)}}}}


Anava ja la derrera guerra civil de mala data, quan vaig conèixer al malaguanyat tinent de Bailèn, en Frederich Moreno. Era d' aquells militars que per la figura elegant, posats alterosos, lo modo de aixecar lo cap, vinciar lo cos y descansar lo bras esquerre en l'empunyadura de l' espasa, sol la gent confondre ab certs oficialets, figurins de carn y òssos qu' adornan las paradas y en temps de guerra sols serveixen pera aumentar lo bagatje. Però á las pocas paraulas ab en Moreno, la confusió desapareixía. Lo tinent de Bailèn era tot un home. Generós de cor, franch de tracte, decidit, patriota, valent, se captava ben prompte 'l respecte y las simpatías de tothom.

Per aquells temps, contemplava 'l món ab escándol las maniobras del nostre exèrcit. Las columnas anavan y venfan sens ordre ni concert. Era ben sabut que quan corrían cap á un punt, los car-&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>0s05icqahld63uyuyepgqon2qhmnyhh</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/180</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54512</id>
    <revision>
      <id>170656</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:20:57Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1532" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|178|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;lins ja n' havían eixit. Era un contínuo jugar á fet, que rebentava al soldat, no salvava de rès als pobles y lluny d' aflaquir als revoltosos, los engreixava moral y positivament. La gent pacífica no podía capir tanta ineptitut en los ''gefes'' de columna, y per tant, tot era suposarloshi poch pundonor, fellonía, consentiment comprat. A n' en Moreno 'ls dimonis se l' enduyan y, á voltas, fins rompent los límits de la prudencia, s' havía atrevit en públich, no á deshonrar, però sí á censurar á sos ''gefes''.

—No hi há tals compras ni vendas; lo que hi há es un desordre espantós, una falta complerta de plan, una ineptitut incorretgible. Que 'm deixen fer á mí y vostès veurán com en menos d' un mes escombro la provincia.—

Y explicava son plan, qu' estava reduhit á lo següent: despreciar als guerrillers petits, pera perseguir sens treva ni descans als grossos fins á acabar ab ells. Conseguit això, los petits caurían al primer llas que se 'ls hi parés.

—Mort en Francesch,—seguía—lo més aguerrit y espavilat de tots los d' aquesta provincia es en Tallada. Donchs derrera d' en Tallada sempre, fins á aconseguirlo, fins á matarlo. Després ja 'ns cuydarèm dels altres. Jo, per ma part, ja 'ls hi juro que si un día 'm topo ab en Tallada, me n' hi vaig de dret.
O ell, ò jo.—

Y ho havía dit tantas vegadas, qu' en Tallada ja ho sabía.

Del estat de la guerra 's parlava una tarde en lo casino de Tarragona quan, tot d'una, arribá la nova&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>67uhhkcmh8rvwbj9h7098yhzv5tmopw</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/181</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54513</id>
    <revision>
      <id>170657</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:02Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1511" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|179}}&lt;/noinclude&gt;de la mort d' en Tallada, sostenint lo missatjer que la columna del coronel Otal havía sorprès y batut á las faccions reunidas d'en Vallès, Tallada y Camats, obtenint una victoria tant més grossa en quant havía costat la vida al famós tortosí. Bona part dels oyents ho posava en quarentena. L' Otal, de tant prudent, s' havía guanyat quasi concepte de poruch, y no 's podía compendre qu' ell s' hagués aventurat á fer sorpresas; ni tampoch que s' hagués deixat sorpendre un elet com en Tallada.

La nostra taula bullía, entregada al fort de la discussió, quan se 'ns presentá, brut de pols y trempat com sempre, l' alfèrez Chacón, jovenet de vint anys, petitó, nervut, de cara colrada pe'l sol, quasi sense pèl de barba, ayrós en lo caminar, sens gota d' altanería y, per lo contrari, tan modós y tractable que tots lo volíam y estimavam.

—¡Té,—saltá un—aquí vé en Chacón, l' edecan de l' Otal! Ell nos dirá còm ha succehit.

—¿Què?—preguntá en Chacón.—¿La mort d' en Tallada?

—Sí—responguérem tots.

—Ab molt gust... ¡Mosso: cafè!—

Li ferem lloch, s' acostá una cadira, y desfentse lo mocador que duya al coll, espolsantse 'l capot y llensant á un divan lo ros, s'assegué ficantse l'espasa entre las camas. Llavors, tot treyentse los negrosos guants de gamusa comensá.

—Ha sigut un cas bonich, un fet caballeresch, digne de l' etat mitjana. Escoltèu.—

Tots nos estrenyérem, trobant llarch lo curt mo-&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>c4ofd8d5zjqv90d624eobavqgcx9fkd</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/182</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54514</id>
    <revision>
      <id>170658</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:07Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1593" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|180|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;ment de silenci que guardá l' oficialet, mentres lo mosso li abocava cafè á la tassa.
{{np}}
—Ahir, á las sis del matí, eixíam en persecució dels facciosos. Segons confidencias del coronel, havíam de trobarlos desprevinguts á la Granadella, en un sòt massa voltat de montanya pera que poguessen fugirnos depressa, ocupada la frau per hont nosaltres hi entraríam. A l'hora y mitja de camí, vegérem ja bermellejar entre garrigas y pins, las boynas enemigas. Vallès, Tallada y Camats nos esperavan ab uns vuytcents hòmens, jo no sé si realment desprevinguts ò esperansats d' aixafarnos.
Comensaren á petar escopetadas, assí y allá, per aquells turons. L' Otal disposá la nostra gent y enviá al tinent Moreno ab dotze cavalls del seu regiment á reforsar l' ala esquerra que flanquejaría per aquest cantó lo camí reservat al gros de la columna. Tots sabèu qu' en Moreno la tenía jurada á n' en Tallada, tots sabèu lo que mil voltas havía dit aqui mateix: «si l' atrapo, ò ell ò jo.» Havía arribat lo día. Guanyant un petit barranch se toparía á l'altra bandada ab los capitossos d' aquellas avansadas que nos feyan desde la carena pròxima tot lo fòch que podían. En Moreno no s' hi pensá gens, ni mica. Sens escoltar á ningú, passá de retaguardia á vanguardia de l'esquerra y ¡amunt las vènen! Llavors, lo coronel, que considerá 'l perill y estava foll de vèures desobehit, m' enviá á mí pera manar á en Moreno que 's parés y no donés ni un pas sens nova ordre. Esperono 'l cavall y, á crema-dent, corro á&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>bo3e35kzzhbr73svzt232vnrnq4hwkf</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/183</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54515</id>
    <revision>
      <id>170659</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:12Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1673" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|181}}&lt;/noinclude&gt;conseguirlo. Lo fòch anava creixent, en Moreno havía guanyat ja una colzada desde la qual se dominava una vall com una cassola, las vessants plenas de carlins escalant las timbas pera pendre 'ls punts, y allá, al fons, al peu d' un poblet ò petit caseriu, una massa negra, clapada per tres ò quatre boynas blancas, las dels capitossos, sens dubte. Al aparèixer mon amich dins de l'afrau, s' aixecá un terrabastall de crits y tiros. En aquell moment arribí á conseguirlo, però ell ni refrená 'l cavall.

«¿Còm?—exclamá al sentir l' ordre,—¡que 's pari qui tinga por!»

Y sens dir rès més, avansá galopant, los ulls com unas brasas, senyalantme ab l' espasa lo grupo dels cabecillas. Ni temps me deixá per reflectir. Atret per una forsa magnètica, vaig seguir á son costat, galopant del mateix modo. Mentres tant, las guerrilas d' un y altre cantó tiravan contra nosaltres com cassadors sobre 'l singlar qu' avansa rabent. De sobte y quant ja estávam prop dels cabecillas, un tòch del trompeta d' ordres maná parar lo fòch. Las serras callaren: ni un pistó, ni un crit. Y en mitj d' un silenci imponent, seguirem galopant en Moreno ab sos dotze hòmens y jo. Los carlins de dalt y de abaix no apartavan los ulls del núvol de pols que mos embolicava. Crèch que tothom estaría extranyat y confós devant de lo que succehía. Ni uns ni altres havíam aixecat bandera blanca, nostra actitut, sabre en má, no era pas de fugida, ni d' entrega, sinó d' atach. ¿Per què, donchs, parava 'l fòch? Vaig girar lo cap en rera: ni per l' entrada del camí, ni per en llòch guaytava ningú dels nostres.—

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>9gk5pzh7zzan6viknwn0ynrzs0iy903</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/184</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54516</id>
    <revision>
      <id>170660</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:17Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1619" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|182|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;Aquí en Chacón callá pera beure un glop de cafè y aixugarse 'ls llabis. Ningú dels oyents gosava respirar. Tots estávam pendents d' aquella historia, tan atractívola que, ja al entorn de nosaltres, escoltavam, aplegats en doble filera, los demés socis del casino allí presents.

—Seríam á dèu passas d' en Tallada, quan un ¡¡¡alto!!! d' en Moreno 'ns pará en sèch. Tot ensemps avansaren sols, un cap al altre, 'l meu amich y 'l cabecilla, espasa en má tots dos. Se saludaren militarment, se preguntaren un al altre si efectivament eran en Moreno y en Tallada, y, sens dir rès més y deixantnos á tots bocabadats è interrogants, avansaren los cavalls fins á toparse, esgrimiren las armas, llampegá 'l sol per ellas y vegérem enfonzarse la d' en Moreno dins del cor d' en Tallada y lliscar lo cos d' aquest per un costat del cavall fins á escombrar la terra ab la daurada borla de la boyna. Però tot ensemps soná una espantosa descárrega, nos embolcallá espessa fumareda y, per entre ella, vaig veure al moment, estirats á terra, en Moreno y son cavall. Tombo 'l cap per animar als meus soldats á la revenja. Sols ne quedavan dos en peu. Los altres, morts ò ferits, formavan confós garbuix entre 'ls cavalls que renillavan y brassejavan al ayre per l' escohissor de las feridas, los que no: estavan erts á terra per la mort.—

Lo narrador callá pera engolir un' altra glopada.

—¿Y tu?—li preguntá un dels presents.

—¿Jo? Jo, mira, 'm vaig salvar. Aquí 'm tens,—respongué en Chacón, ab l' ingenuitat que 'l feya tan simpátich.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>geh6q4ptdfx58xbluu6hdug96adw7w6</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/185</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54517</id>
    <revision>
      <id>170661</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:22Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1616" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|183}}&lt;/noinclude&gt;—Bé, ¿però còm? {{Corr?què|¿què}} vas fer?

—¡Ah! molt senzill. L' instint de conservació 'ns dispersá als tres sobrevivents. Ja pots pensarho, vam escapar á campi qui puga, en mitj d' una cridoria inmensa d' insults y amenassas y de un fòch granejat que ja, ja!

—Bé, però ¿y 'ls altres? ¿La columna?

—La columna va entrar després, va empaytar als carlins, los desallotjá d' allí y, á la tarde, vaig trobarla. Ja estava tot llest.

—¿Fins á la tardes? ¿Còm diantre?

—Home, molt senzill: perque, al fugir, jo no podía recular. ¡Oh! y ara vé lo més bo; ja ho veurèu. Fugint, fugint, encalso un caminet abrigat d' arbres. Jo que dich: «¿per aquí?» M' hi fico, y quan més content anava perque no sentía tantas balas xiular... ¡badabúm! me despenyan un gran còdol demunt las ancas del cavall. Cayèm ell y jo, ell ab una pota trencada, y no 'm quedá més remey que fugir á peu defensantme á cops de revòlver. Per fi, camps á través, vaig arribar al peu d' una font d' hont ja ni se sentía 'l fòch. Llavors me passá lo més salat: noto una certa fredor aquí, á la cama dreta, miro... y portava 'l pantalón tan esqueixat qu' ensenyava las carns.«¿Còm me presento aixís? pensava jo?» Y 'm tornava tot roig, quan ¡quína sòrt! me vaig recordar qu' en lo maletí duya un altre pantalón de repuesto.—

Y notant que 'l narrador callava com si ho hagués dit tot, en contra de lo que creyan encara sos oyents, desitjosos d' apurar fins la derrera paraula, oposá un:

—Bé, però... ¿còm vas recobrarlo 'l pantalón?&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>8h6esn0dit74os7sve6v1ryeverinh3</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170682</id>
      <parentid>170661</parentid>
      <timestamp>2024-04-25T17:23:00Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>corr.</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1617" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|183}}&lt;/noinclude&gt;—Bé, ¿però còm? {{Corr|?què|¿què}} vas fer?

—¡Ah! molt senzill. L' instint de conservació 'ns dispersá als tres sobrevivents. Ja pots pensarho, vam escapar á campi qui puga, en mitj d' una cridoria inmensa d' insults y amenassas y de un fòch granejat que ja, ja!

—Bé, però ¿y 'ls altres? ¿La columna?

—La columna va entrar després, va empaytar als carlins, los desallotjá d' allí y, á la tarde, vaig trobarla. Ja estava tot llest.

—¿Fins á la tardes? ¿Còm diantre?

—Home, molt senzill: perque, al fugir, jo no podía recular. ¡Oh! y ara vé lo més bo; ja ho veurèu. Fugint, fugint, encalso un caminet abrigat d' arbres. Jo que dich: «¿per aquí?» M' hi fico, y quan més content anava perque no sentía tantas balas xiular... ¡badabúm! me despenyan un gran còdol demunt las ancas del cavall. Cayèm ell y jo, ell ab una pota trencada, y no 'm quedá més remey que fugir á peu defensantme á cops de revòlver. Per fi, camps á través, vaig arribar al peu d' una font d' hont ja ni se sentía 'l fòch. Llavors me passá lo més salat: noto una certa fredor aquí, á la cama dreta, miro... y portava 'l pantalón tan esqueixat qu' ensenyava las carns.«¿Còm me presento aixís? pensava jo?» Y 'm tornava tot roig, quan ¡quína sòrt! me vaig recordar qu' en lo maletí duya un altre pantalón de repuesto.—

Y notant que 'l narrador callava com si ho hagués dit tot, en contra de lo que creyan encara sos oyents, desitjosos d' apurar fins la derrera paraula, oposá un:

—Bé, però... ¿còm vas recobrarlo 'l pantalón?&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>oj05u2kg68ier8dk9dbjfked19g6bld</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/186</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54518</id>
    <revision>
      <id>170662</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:27Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="785" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|184|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;—Home, molt senzillament: anantlo á buscar. Vaig desfer camí, me vaig atansar al pobre cavall que feya dol de vèurel patir, lo vaig dessinglar y vaig treure 'l pantalon de la montura. Llavors me vaig mudar, y guiat pe'l fòch qu' encara 's sostenía, no vaig parar fins á topar ab los meus, que prou me costá, perque encara vaig tindre 'ls carlins demunt del cap una bona estona; tant que ¿veyèu?... aquesta fuherada, me la va fer una bala quan ja 'l duya.—

Y mentres en Chacón nos ensenyava rihent la cremadura del projectil que li fregá la cama, nosaltres sols miravam y admiravam ab no poca veneració la serenitat incomprensible d' aquell jovenet, hèroe inèdit de tanta válua com la dels dos valents qu' acabava d' ensalsar.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>i8b0e07l6e9gqm1wy6s2ncl3irhwaay</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/187</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54519</id>
    <revision>
      <id>170663</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:32Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1162" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|{{gran|LO SENYOR BENET}}}}


L' Andreu ja 's penedeix d' haverli comprat l' establiment. Perque la veritat es que 'l senyor Benet no se n'adona, però encara sembla que 'n sía l' amo. En primer llòch, no voler deixar l'entressol hont viuría bé la familia del Andreu, obligantla aixís á passar frets y humitats quan vol obrir y tancar qu' es sempre á altra hora! Després, aquella intervenció contínua, aquell espionatge etern, aquell aconsellar incessant. ¡Home de Deu! si en quant posan las ventallas, encara ab llum encès, ja 'l senyor Benet es abaix á la xocolatería. ¡Bé podría dormir ben calentó en son llit, ja que té 'ls seus y s' ha retirat del negoci! Donchs no senyor, abaix, ab xancleta, á furonejar per la cuyna y á dir per milèssima vegada que no gastin més llet que la que 'ls porta l' Aleix de Sarriá, ni d' altra xocolata que de casa 'n Capella; qu' ell acreditá l' establiment aixís, venentho tot de contiansa; que 'l sistema, avuy en boga, de falsificarho tot, es, ademés d' inmoral, de pèssims resultats, y després examinar los aparadors pera dir qu' al estiu han d' estar plens de fruyta y al hivern&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>adqtr49l21zfooifbyegduwxzfliq0l</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/188</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54520</id>
    <revision>
      <id>170664</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:37Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1643" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|186|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;de natas, matonets, merengues, flams, pastelets y demés pastas. Cridar si l' Andreu té massa diaris, Y per fi, assèures á la taula mellor pera llegirlos tots entre sucada y sucada de xocolata y fins bona cosa més tart perque no 'n deixa una ratlla d' un.

—Per la mort de Deu, senyor Benet, vostè 'n fá massa! Deixi en pau al bon Andreu, amo y senyor avuy de la botiga, pera que puga fer y desfer com bé li sembli. ¿No trobava pesat l'ofici, vostè? No vá vèndres l'establiment pera descansar y cuydarse aquest cos de seixanta anys que sas camas arrossegan? Donchs visca molts anys en son piset del pla de la Boquería, contempli desde 'l balconet aqueix ''rovell del ou'' que tan emprendat me 'l té, jegui, passegi, fassi lo que la seva santa voluntat li dicti, però no mortifiqui al pobre Andreu. No se 'n cuydi més de la botiga, que ja no es de vostè.—

Tal es lo sermó que fa dos anys té á la punta de la llengua l' Agneta, la dòna de l' Andreu. ¿Però còm dirho, si 's veu que 'l vellet anyora l' ofici, la botiga, las cadiras, las taulas y fins las xocolateras de la cuyna? Sí aquell parell d' horas que passa assegut allí li son la vida. Si fins se veu que está alegre quan la casa despatxa y trist si no hi veu gent.

Y las altras estonas que hi passa 'ls vespres ab aquells companys seus que hi venen á conversar tot jogant al dòmino de lo qu' han mudat hòmens y cosas, de lo gran que fou lo terrabastall de la Jamancia, y de las obras que 's fan ò 's projectan fer á Barcelona. Llavors sí que 'l senyor Benet posa greix. Ja li han tocat lo botet, ja canta com un ros-&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>cg2q20zweu5g782uslixb9bnog7qbtm</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/189</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54521</id>
    <revision>
      <id>170665</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:42Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1696" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|187}}&lt;/noinclude&gt;sinyol. Sempre lo mateix, ja se sab, però sempre ab igual calor, candor y fè:

—¡Oh! ¿què? ¿ara?... ¡Ara no hi ha valents, perque no hi há amor á la ciutat! ¿Han vingut ab ''prencipis'' y drets y ''quefas'' y bestiesas y qu' han de fer? De lo que 'ls ulls no veuhen lo cor no 'n dol. ¿Qué vol dir ''prencipis, prencipis?''... L' amor patri, l'amor á la casa, al llòch hont naixem y hont vivim, lo que 'ns aguanta y manté, lo que veyem y palpem; heus aquí l' única política que jo entench y qu' enteníam tots alashoras... ¡Quefas! ¡quefas!... uns quefas que viuhen á Madrid, que no parlan com tu y jo, que ni sabs còm pensan y que no volen sinó viure ab l'esquena dreta á costas de la teva. ¿Y quína obediencia, y quín apreci, ni quína confiansa voleu que hi haja aixís?... Ja l' aguantaríau ara un siti de dos mesos; ja 'n feríau ara de sortidas fòra 'l portal pera sorprendre á las tropas del general y donálshi un fart de llenya. Veyèu per què m' hi vaig ficar jo: bé prou ho sabèu; perque jo sabía qui era en Degollada, qu' era un galant subjecte; perque sabía què volíam y ahont anavam; perque, ab una paraula, jo no podía sentir, sense arborarme, las amenasas del general Sanz, ni veure ab bons ulls la mala acció d' en Prim, ni estarme plegat de brassos quan bombardejavan Barcelona... ¡Però ara! ¡cá! Vès què se li en dona á n' aquell que passa pe'l carrer, del ''feyo'' que fassin al alcalde de la ciutat, ni de las bombas que 'ns tiri Montjuhich, si gayre bé á Barcelona muntan més los forasters que 'ls barcelonins. ¡Ara, ara! ¡Sí quan sento certas cosas m' hi faría á bofetadas!—

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>2e6xsk3zskugmwpp7xdxllsenwbal4p</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/190</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54522</id>
    <revision>
      <id>170667</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:47Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1636" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|188|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;Lo Sr. Benet se las enrama per aquí qu' es un gust, y entre ''dòmino'' y ''dòmino'' tot contant tantos, remenant las fitxas ab lo palmell de las mans com si fés pindolas, ò calculant la jugada mentres contempla 'l jòch que li queda, extès d' una sola pessa entre 'ls dits de la má esquerra devant dels ulls, enrahona y s' exalta y deixa brollar de la ánima tot lo doll d' amor que té pera Barcelona y 'ls barcelonins.

Si 's parla de las èpocas de política romántica qu' en sa joventut conseguí, lo cor se li esbotza al considerar las bravesas de sos conciutadans del 42, del 43 y del 56. Tot lo de més ensá ja no ho veu ab los mateixos ulls. ¡Però lo altre y sobre tot lo de la Junta Central, ¡ah! ¡còm amagarho! L' admira més la valentía d' aquells gats qu' intentaren escalar la Ciutadela, que no pas la de Leònidas y 'ls trescents espartans fent cara als Persas. Aquells espartans eran d' un altra fusta, y soldats, y ja hi estavan fets. La questió es que'ls d' aquí, eran d' aquí, del vehinat, gent de sa casa, y se las havían ab tropa, y contra un fort formidable, contra la Ciutadela, ¡que no eran joginas, nó!

Repassa tota l' historia de Barcelona que per relats ò experiencia personal dú enmagatzemada á la memoria y acaba per no trobarli pariona, ni per poder reconèixer ningú capás de competir ab sos conciutadans. No n' hi há en llòch de tan valents, de tan bona lley, ni tan simpátichs. En la mateixa xocolatería ha vist gent de las cinchs parts del món, tot ho ha sentit; tot ho ha experimentat y desengányat: roda 'l Món y torna al Born.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>kwoc2y2ekqrd5sbdljx2yv36vnryqwp</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/191</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54523</id>
    <revision>
      <id>170668</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:52Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1570" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|189}}&lt;/noinclude&gt;¿Què vol dir això de París, de Londres, de Nova York? Son Barcelonas més grans, rés més. (Llavors toca á la ciutat). De Madrid no 'n parla, perque ja ho sab: posada al mitj d'un desert, habitada per una aristocracia estèril com aquells camps y per aixáms de sangoneras grassas y sucosas mentres xuclan d' aquest gran tumor que se 'n diu Estat, y magras y despelladas, en quan se las arrenca d' allí pera llensarlas en lo plat de sal de la cessantía, no pot esser res de sá, robust y que tinga vida. Si compareguéssim allí ab unas quantas feixinas pera colocar als quatre cantons y calarhi fòch, tot cremaría com una barraca de canyas. Allò tot está corcat, desballestat, insostenible. ¡Ay si 'n traguessen lo gobern!

—¡Però en cambi, vingan aquí, mírin quín port, mírin quina Rambla, mírin quín ''Enxanxe'', mírin quins voltants! Anèm... anèm... ¿hont ho trobarán això?—

Y 'l Sr. Benet s' extassía fent desfilar pe'ls ulls de la memoria tota aquella ciutat estimada de son cor, que per' ell no té rival.

¿D' hont naix aqueix fòch d' amor? ¿Què 'l manté?

Ni ell ho sab.

A Madrid, á París, á Londres, á Pekin, hi trobaríam també molts senyors Benets que, per no haver traspassat la pollera, servan mellor que ningú l' amor á la llòca. Tipo ridícul pe'l frivol, sempre curt de vista ab pretensions, es, lo senyor Benet la més ingènua encarnació del patriota, sagrat exemplar dels que tot ho afrontavan pel bon nòm de la terra sens miras interessadas, precursor inconscient de&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>dtls03ai7mrnu9wyuiwyn4r0czms7vo</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/192</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54524</id>
    <revision>
      <id>170669</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:21:57Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="182" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|190|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;l' ardida jovenalla qu' avuy candorosa com ell, però forta demá, reconstruhirá la patria natural demunt las runas de la ideal que ja cruix.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>ii4dawgnyvtbgm080gf05r6iyz04uy7</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>De tots colors/Lo senyor Benet</title>
    <ns>0</ns>
    <id>54525</id>
    <revision>
      <id>170670</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:02Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="245" xml:space="preserve">&lt;pages index=&quot;De tots colors (1888).djvu&quot; from=&quot;187&quot; to=&quot;192&quot; header=1 current=&quot;Lo senyor Benet&quot; prev=&quot;[[../La mort d' en Tallada|La mort d' en Tallada]]&quot; next=&quot;[[../L' ideal d' un romántich|L' ideal d' un romántich]]&quot; /&gt;

[[Categoria:Relats]]</text>
      <sha1>2pweko65wqdt0en2mgcg5skitjgab3w</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/193</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54526</id>
    <revision>
      <id>170671</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:07Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1114" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|191}}&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|{{gran|L' IDEAL D' UN ROMÁNTICH}}}}


{{Bloc dreta|estil=font-size:80%;|align=left|&lt;poem&gt;Je ne sais pas encore de quel air on ecoute
Vos auteurs nébuleux auxquels je n' entends goute...
{{gap|8em}}''Casimir Delavigne''&lt;/poem&gt;}}


{{c|{{Maj|prefaci}}}}


L' episodi que vos vull fer conèixer no m' ha passat á mi ni l' he escrit jo; es un cas ocorregut á un amich meu, quan sols tenía vint anys, quan anava per aquestos mons assedegat d' impressions novelescas y feya versos castellans á la lluna, á las flors y als aucellets tan bons com los que fan encara molts hòmens de cabell blanch.

L' Eudalet, l' amich de qui vos parlo, no era per çó un tonto y res ho proba tant com que avuy, ò més ben dit de des que pogué veure ben clar lo que es lo món, que aquí vol dir lo qu' es Espanya, no posá may més empenyo en avansar en lo conreu de las lletras ni ha conservat un sol d' aquells papers ni sucat la ploma com no sía per escriure als amichs ò parents ò be per assentar los cobros y pagos que ha de fer per rahó de las hisendas, que ell mateix&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>55nfdnypbtfq78rp1e81ana671vwu0d</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/194</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54527</id>
    <revision>
      <id>170672</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:12Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1301" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|192|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;porta. En aquella edat ja tingué lo bon seny de no publicar cap dels plans ni apòstrofes que de sa ploma rajavan boy espurnejantli 'ls ulls y ara mateix al fervos conèixer, traduhit per mí al catalá, lo relat qu' ell va escriure en ''paraulas castellanas'' ja 'm guardaré jo prou de revelarvos son nom, donchs que desitjo servar sa bona amistat que estimo com un ver tresor.

Deu vulga que aixís y tot no s' enfadi. Potser que de dins d' algun sobrescrit me saltará un jorn una espurna de la foguerada que això encendrá en aquella ánima modesta; mes, com en tot cas será, foch de falla que 'l fret sá de la rahó s' encarregará prou d' apagar ben prompte, no temo cosa major y encara espero que, si decás no vos agrada á vosaltres, sempre haig de vèurem premiada la llibertat que m' emprench, ab una abrassada y una rialla del bon Eudalet.

Lo relat ò historia porta la data de 1872 y diu aixís:

{{c|{{Maj|l' ideal d' un romántich}}}}

{{c|I}}

La gran sala del Liceu, los corredors y escalas, lo saló de descans, lo restaurant, lo cafè, y, en una paraula, tot aquell grandiós edifici estava ple de gent. Prou qu' has vist lo que es aquella mar de llum, d'armonía uns moments, d' estrafalari desconcert altres, tot' aquella xanfayna de colors y&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>o7bw2vmnvyzwbszhitj1vo4wne64xzx</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/195</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54528</id>
    <revision>
      <id>170673</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:17Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1527" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|193}}&lt;/noinclude&gt;disfressas en una nit de ball: y ab bona fè 't dich que 'm plau, puig així m' estalvío lo pintarte allò que tantas voltas s' ha pintat, allò que ja tants han descrit.

Donchs bé, entre la gentada qu' havía pres passatje en aquella nau inmensa, no sé si ''pera solcar lo mar Egeo'', com deya un amich meu entusiasta dels clássichs, s' hi trobava l' autor d' aquestos borralls y en duas horas de rodar per entre aquella munió de caps esbojarrats, que no tenían prous bocas pera cridar y avalotar sense tò ni solta, ni una sola persona m' havía dirigit la paraula.

Jo volía divertirme, me feya fins l' ilusió de que 'm divertía contemplant tots aquells aprenents de ''calaveras'', (anava á dir de botiguer), que passavan per devant meu ab lo barret enfonzat fins á las orellas y tirat enrera (es á dir, pitxor que cap cotxero) fent brasset qui ab una monja, qui ab una odalisca, l'altre ab una bruixa, aquell ab una baylarina, lo de més enllá ab una gitana. Per tot arrèu l' esperansa més enganyadora 'm prometía sorpresas que no venían, y jo tot era pujar y baixar escalas, atravessar corredors, passejarme pe'ls salons sufrint empentas y trepitjadas y cops de varetas y cascabells: mes sense sentir may una veu que 'm cridés per mon nom, may una pregunta intencionada, may un mot d' enginy.

Per fi 'm sentí rebentat; tot mon desitj era un llòch, una cadira hont seure, y si no desitjava un llit es perque jo no 'l desitjo sinó quant me 'n venen á treure.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>jfpb3gqjlqzybf1mrzn2zc6thvmhbjz</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/196</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54529</id>
    <revision>
      <id>170674</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:22Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1524" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|194|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;En lo corredor de baix vegí una cadira buyda, port de salvació que vaig empendre ab tot lo delit d' un náufrach extenuat de fadiga.

—Grat sía á Deu, aquí estaré bé, contemplant aquesta maror, aquestas anadas de gent que m' han dut en l' ayre y m' han fet descubrir més estrellas que no ha vist cap astrònom, grat sía á Deu... ¡ah! y que bé s' está aquí... que vagin passant las onadas, que bramuli 'l mar...

Totduna m' adono de la víctima que seya á ma dreta. Era una pobra xicota més aburrida y cansada que jo y qu' havía tingut lo trist capritxo de presentarse vestida com la Traviata, com Marguerite Gautier en los derrers moments de sa vida. Lo vèurela sòls ja dava pena: alta, afilada, ab los brassos feblement cayguts y l' esguart melancòlich, embolicat son còs ab una bata blava, desfets sos cabells demunt de sas flacas espatllas y cubert lo rostre ab un tros de tafetá blanch, pareixía escapada de la fossa pera recordarnos la dura lley de la mort entre la disbáuixa.

—¡Quína humorada!—vaig exclamar á mitja veu tot mirántmela gayre bé ab despreci.

—¡Quína humorada!—repetí ella ab tristesa.—
¡Tots lo mateix! ¡Prou ho sé que no 'm comprenen, qu' en temps de ''bufos'' y ''sarsuelas'' insustancials, ni l' ánima, ni 'l dolor poden esser compresos!—

Y digué això ab un tò feble com lo suspir trencat de qui 's desmaya.

T' ho confesso, no vareig riure; ans al contrari, tot lo fòch del romanticisme que las novelas havían&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>ac89zx0gz4aurdwm7dfaz4dl7kxj892</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/197</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54530</id>
    <revision>
      <id>170675</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:27Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1546" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|195}}&lt;/noinclude&gt;encès un jorn en mon cor y que jo guardava ben colgadet, se m' inflamá de sobte, y, pressentint que Deu m' enviava l'ideal que tant y tant havía cercat, esclatí dihent tot febrosench:

—Donchs, t' erras, ''máscara'', t' erras de mitj á mitj. Jo 'm condolch ab tu d' aquesta degradació del sentiment y del sentit moral. Jo estimo tot lo qu' es sentir, tant la contemplació d' un monument arquitectònich, com la representació d' una trajedia; jo estimo 'l sentiment y estimo l' art com las més dolsas manifestacions de la bondat divina. Tens de saber qu' he esqueixat moltas dotzenas de guants aplaudint lo drama que tu vols recordarnos... y á la Pasquali á qui he rendit una adoració consemblant al amor platònich... ¡Ah! ¡t' erras de mitj á mit! Si, essent capassa de compendre lo que val un suspir y d' apreciar una llágrima, jo t' estimaré com ningú podrá estimarte.—

Al oure això aquella dòna s' arrencá violentment la careta, tremolosa y ab desvari, m' agafa la má y exclamá mirantme de fit á fit:

—Tu ets ma predestinació, lo primer home que m' ha comprès...¿Tu creus en lo inmaterial, en lo purament abstracte, tu compréns l'esperit y sabs que val mil voltas més que la miserable presó que l' estotxa, no es veritat? Tu, si estimas lo còs es sols com estimas lo paper d' una lletra amorosa, no més que com paper, no es veritat?...—

Jo anava afirmant ab moviments de cap y ab estretas de má.

—¡Ah! gracias, ¡Deu meu, gracias! ¡Ja l'he trobat!—

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>q9vaqvew58z69oucqdt1eb0nbjux2sv</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/198</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54531</id>
    <revision>
      <id>170676</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:32Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1561" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|196|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;Encara estich aturdit, no sabía lo que 'm passava, no podía esbrinar si allò era un somni de poeta ò bé un fet real y positiu.

Los ulls de la Delfina—tal era 'l nòm d' aquella dona extraordinaria—s' encenían al compás de sas paraulas y penetravan fins al fons de la meva ánima causantme una impressió may sentida. Sos labis y rostre animats pe 'l calor prenían un tò de delicat setí que 'ls embellía en gran manera.

—Desde aquest moment,—continuá, més febrosa encara—desde aquest moment, seré sempre teva, no 't deixaré un sol instant: ab tu, sempre ab tu... fins que Deu disposi de nostras vidas.

...Te sorprèn mon llenguatje, perque t' es nou: no l' has sentit de cap més dona... ¡Y com ohirlo de las que sols han sentit la veu de la materia y tenen empedrehidas las fibras del cor y no han escoltat altra música que tant las hi agradi com lo sò de las monedas!... Jo he viscut en lo món de lo ideal, jo he respirat ab dalit l' atmòsfera del sentiment y he aburrit sempre la vida gelada y sensual de nostre temps. Dante, Tasso, Silvio Pellico, Lamartine, Chateaubriand, Rousseau, Goethe, Musset, Hugo, Dumas, Sue, Byron, Espronceda, Pastor Díaz y d' altres no menys il·lustres han estat los meus mestres, los meus amichs. Ells m' han ensenyat á estimar, d' ells he après á sentir y á compendre la distancia que hi há de lo mesquí, ordinari y vulgar á lo bò, á lo sublim... ¿Los coneixes?

—Sí, conech las sevas obras.

—¡Ah! bé: en havent llegit las obras, conèixes las&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>227w2zj08xzunpilkip1rzbm232ar3k</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/199</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54532</id>
    <revision>
      <id>170677</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:37Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1383" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|197}}&lt;/noinclude&gt;sevas ideas, las sevas inclinacions, los seus sentiments y judicis, en un mot, lo seu esperit; perque tot això contenen las obras d' un escriptor. La gent s' acontenta ab una fotografía, un dibuix del còs, sense compendre qu' ab això té tant sols l' imatje corruptible de la materia; nosaltres volem conèixer l' ánima, arribar fins á lo que 'ls filosops ne diuhen lo ''yo'', y en las obras trobem lo ''yo'' dels seus autors.—

Aixís seguí parlantme aquella dòna misteriosa sense darme temps de sortir de ma confusió cada: volta més gran. La Delfina era, pera mí, una aparició extranya, l' encarnació viventa d' una d'eixas concepcions que tant abundan en las obras dels qui ella anomenava amichs seus.

Impossible m' es descriure las emocions que 'm feu sentir. Sols puch dirte que jamay n' havía experimentat de tan fortas y en gran nombre, ni may me havía sentit lo cervell tan abrusat. ¡Y pòch esperava encara lo que m' havía de passar!

{{c|II}}

A la fi volgué anársen del ball; mes ab mí, sense deixarme. ¿Y ahont me l' havía d' endur, ò ahont m' enmenaría ella pera no separarnos may més?

En mitj de mas confusions, creguí que la Delfina era tal volta un sér ideal, un fòch follet de la fantasía qu' ab l'ayre fret del carrer s' esvahiría de mon cervell com se desvaneixen los somnis al despertar.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>n9ck2npqjfmr8l60tniqwoke5quxcps</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/200</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54533</id>
    <revision>
      <id>170678</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:42Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1578" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|198|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;¡Mes ay, que m' enganyava! No era creació ideal d' un somni, ni fruyt vaporós de la fantasía; prou que m' ho deya ab sas apretadas de bras, ab sos ulls encesos de passió, ab son alè inflamat que jo sentía congelarse en mon coll mentres baixavam la escala.

Ma situació comensava á férsem difícil. Com á mer estudiant qu' era, no tenía ni prou llibertat ni prous medis pera fer meva aquella dòna, y confesso que ja comensava á renegar de la troballa del meu ideal. Es cert que deixantme portar per la fantasía, l'aventura no 'm desagradava; que la Delfina cativava mon cor ab sas esbojarradas conversas, ab sa imaginació fogosa, ab tot son modo d' esser verament excepcional en nostra terra, si no en totas: es cert que fins ja sentía en mon cor bullir un afecte, mitj compassió, mitj amor, que 'm lligava ab aquella dòna y 'm feya criminós lo pensament de rebutjarla, mes quan consultava ab mí meteix què faría, còm podría conjuminármelas entre ella y mos pares, entre nostres ¿per què no dirho? nostres desitjs y mos medis, me quedava astorat y jo mateix m' acriminava per la poca solta de mon modo d' obrar.

Y á tot això, mentres que 'n mon cor bramulava una vera tempestat de llamps y trons, las avalotadas ''máscaras'' sortían del ball movent la més gran gatzara, tal com giran piulant indiferents los vols d' aucells per demunt un camp de batalla.

L' instant solemne, lo de resoldres, anava acostantse á pas de gegant. Ja t' he dit que jo no sabía què fer, que no sabía pas què resoldre. Si no ho de-&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>a94q14kuwfrc7lpiswwupve5qvwryxh</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/201</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54534</id>
    <revision>
      <id>170679</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:47Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1333" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|199}}&lt;/noinclude&gt;cidía jo, ella ho hauría de fer, mes ¿y què resoldría ella? No essent, com no ho semblava, una qualsevol y vivint per lo tant ab pares, germans, familia, ò al menys ab algú que la guardés, se n' havía d' anar á casa seva. Y llavors ¿còm hi entrava jo, còm sería rebut?

En quant al problema de sa presencia en lo ball tan sola, no se 'm ocorregué per gran sòrt volèrmel resoldre ni valdament plantejármel. Prou que 'n tenía ab lo del pervindre pera pensar en los del passat, prou que 'n tenía ab lo de còm y quí desfaría tot aquell embull que jo no sabía desfer.

{{c|III}}

Ab tot aquest ''mare-magnum'' de confusions al cap y sense dir una paraula, arribárem al porxo del Liceo.

—Son las quatre,—digué ella, alsant al cel los ulls, qu' un raig de lluna hermosejá donántloshi una expressió inimitable de tendresa.—¡Quína nit! Lo cel nos convida á dedicarla al sentiment... Prenem un cotxe y deixem la ciutat... ¡A fòra! ¡A fòra!—-

—¡Sí,—li vas respondre—anèmnosen á fòra, á fóra!—

Un cotxe nos deixá á Sarriá, al peu del Desert.

La lluna que lluhía solitaria al mitj del firmament, espargía sa esblancahida llum per la mar, la extensa plana, lo caseríu de la ciutat comtal y la serra, al peu de la qual nosaltres nos trobavam. No&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>2upglsiqe09jlfqpysa9alvi9o1onau</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/202</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54535</id>
    <revision>
      <id>170680</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:52Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1536" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|200|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;feya un alè d' ayre, ni 's movía una fulla, ni s' ohía un aucell; sols trencava aquell imponent silenci lo feble cruixit de l' arena que nostre cotxe esgrunava al allunyarse.

Allí, al peu de la montanya que s' aixecava alterosa devant nostre, perduts á voltas en l' ombra d' un arbre de tan atapahit fullatje que la llum no podía atravessar, altras voltas lleugerament il·luminats per la lluna, la Delfina y jo contemplavam la magestat d' aquell panorama imponent sense dir un mot.

Mes, tu preguntarás ¿y ahont anavau, què fèyau allí sense 'l carruatje, per què l' havíau despatxat?

Anavam á satisfer una capritxada de la Delfina que sols podrían realisar duas imaginacions tan esbojarradas com las nostras, ò més ben dit, com la d' aquella; puig que jo no feya sinó seguir la voluntat de ma estimada.

—Fa molt de temps—me digué en lo cotxe—qu'afalago un desitj, y, si m' estimas, no t' oposarás á que 'l realisi. Després... vinga la mort. A l' altra costat d' aqueixa serra hi há un llòch per demés poètich; á son peu una caseta voltada de pins y alzinas. La casa té dos pisos, lo de baix habitat pe 'l guardiá. Podríam llogar lo de dalt, y dedicant los días á la mútua lectura, á la mútua comunicació de nostres pensaments, solcant ab la barqueta lo mansuet cristall del solitari llach, en una paraula, imitant la encisadora vida de la Julia y en Rafel de Lamartine, disfrutaríam del amor més pur, més gran y més sublim que en lo món hi haja.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>l23zp5w0qbuuj4t1zrpg7due63qnw1e</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/203</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54536</id>
    <revision>
      <id>170681</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:22:57Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1543" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|201}}&lt;/noinclude&gt;Confesso ma miseria: mal que jo mateix ho hagués pogut somniar algun jorn, ab tot y haver llegit ab entusiasme las «Páginas dels vint anys,» y aquella proposició va esgarrifarme. Altra volta 'm creguí víctima d' un somni; jo no podía compendre que hi hagués una dòna capassa de fer real la creació del poeta francès.

Convinguí, no obstant, ab lo plan que 'm proposava pera veure fins á quín punt la Delfina se deixaría arrastrar per son romanticisme, y encara més perque jo volía guanyar temps, y veure si Deu me treya d' aquell tripijòch.

Serían las sis de matinada quan arribavam al cim de la serra. L' auba comensava á clarejar, la montanya de Montjuich y son castell se dibuixavan en la atmòsfeta ab una correcció de perfil admirable; l' ayret del matí bressava mostres cabells y 'ns ruixava suaument lo front; las aus deixavan llurs nius y la lluna, á mesura que perdía sa forsa, guanyava en blancor.

Jo desitjava no mòurem d' allá dalt y esguardar aquell hermós pahissatje, sols comparable als de Nápols y Sicilia; jo hauría preferit restar allí pera contemplar lo quadro maravellós que 's desplega al néixer lo sol sembrant d' inquietas estrellas lo Mediterrani, d' esmeragdas y or lo camp, de topaci, nácar y ópal l'ample firmament, ressuscitant lo perfil y 'l color dels variats objectes que l' ombra soterrava y deixondint, de la fulla al home, tot lo que té vida y ayma sa benvolguda presencia. Mes la Delfina volía arribar al llach abans de que nasqués lo&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>c4pi5muex0rqo0ncik9ox9gprve60dm</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/204</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54537</id>
    <revision>
      <id>170683</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:23:02Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1453" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|202|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;sol á fi de barquejar á l' esmortuhida llum de la fugitiva lluna.

Com que ma companya coneixía molt bé tots aquells indrets, no varem trigar pas dèu minuts en arribar á la caseta blanca.

L' altra ayguavés de la montanya y sas estribacions, confosas ab l' atapahida arbreda y la verdor del boscam, s' enmirallavan en lo cristall de l' aygua de la qu' eixían com petits illots fresquíssimas copas dels pins qu' arrelavan en lo fons. La lluna ponentina 's reflectía en la crespada flor de l' aygua en forma de rastres de diamants, ò bé 's bressava en lo fons verdós al compás de la barqueta. La llum incerta de l' auba ab los febles reflecses del astre de la nit que lluhían demunt del fullam, lleu y confosament, donava al quadro un tò de dolsa tristesa qu' encisava l' ánima.

La Delfina no volgué perdre un instant.

—¡A la barqueta, Eudalt, á la barqueta!—cridá ab entusiasme.—Lo lago de Julia y Rafel podía esser més gran; ¡més poètich nó!

—Delfina, Delfina—vaig dirli, al saltar á la barca,—tenme compassió, que ja 'l meu cor no pot aguantar més emocions.

—¡Ah, m' estimas, m' estimas, Eudalt! Ja só felissa.—

Y tot dihentme això, m' arrancá del cap lo ''sombrero'', ab má tremolosa m' esbargí 'l cabell y estampantme un bes abrusador en lo front, caygué en basca á mos brassos.

—¡Delfina!—vaig cridar tot espantat,—¡Delfina, Delfina meva!—

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>jhomlx6h9qeqmojif8g96wfa9w7o6b1</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/205</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54538</id>
    <revision>
      <id>170684</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:23:07Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1569" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|203}}&lt;/noinclude&gt;Possehit de greu dolor, al cridar aixís, besava aquells ulls tendrement aclucats, dels quals brollavan riquíssimas llágrimas de mortal angoixa, ensemps que ab aygua del estany ruixava aquell rostre tan jove y hermós com treballat per la passió.

Ma companya no per això 's revenía.

En aquell instant, un tebi raig de sol daurava 'ls arbres més alts del serrat y un pagès, tot fregantse 'ls ulls, com si dubtés de que fós real lo que veya, anava acostantse envers nosaltres.

L' angúnia 'm creixía pet moments. Prou apurat ja per l' estat de ma estimada, veya devant meu á un desconegut que venía esser testimoni d' aquell estrany accident y que, sense dirme una paraula, arrabassant la sirga comensava á tirar la barqueta cap á terra. ¿Quína intenció tindrá? ¿Quí podría ésser? ¿Ab quín dret obrava d' aquella manera?... ¿Mes, jo també ab quín dret ocupava la barca?... Y si aquell home fos un malvat, ¿què fer?

Jo qu' ab las emocions d' aquella nit havía perdut totas las forsas, jo que no duya ni un espasí ¿còm podría defensarme d' aquell home fornit que del primer cop m' hauría tirat qui sab ahont?

Lo sol que creixía per instants acabava de complicar ma situació, impedint que m' escapés á la vista de mon contrari. Prou m' arrapava als pins que sortían de l' aygua á fi de resistir á las estrevadas del desconegut, aquest tenía més forsa que jo y las brancas dels pins me lliscavan de la má.

Aixís vaig arribar, ab la Delfina aplomada als peus, devant d' aquell home.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>klwemj8n6x18ocl4zc1ut1uig9i9zlk</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/206</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54539</id>
    <revision>
      <id>170685</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:23:12Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1396" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|204|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;Per sòrt nostra era 'l guardiá, un bon home qu' ab son llenguatge senzill y bondadós va guanyarme prompte 'l cor.

—Ja veurá, déixim traure á la pobre senyoreta de la barca y endúrmenla á casa. ¿Vostè no dèu saber quí es aquesta senyoreta?

—Si que la conech...¿per què?

—¡Hum!... ¿Ja sab qu' es una boja qu' ahir s' escapá del manicomi de las Corts? A la tarde varen pujar á avisarme pera que la recullís si 's presentava per aquets vols, perque, segons vinch á entendre, sempre ha tingut la manía de viure per aquí y barquejar per l'estany, vaja pe 'l ''pantano'', que 'n diuhen.

—Deu, ¿què sento? ¡una boja!

—Ah, vostè ho ignorava? Veu com jo no anava errat.—

Cert qu' algunas vegadas havía atravessat per ma pensa la sospita, mes mos entusiasmes me la feyan rebutjar com un pensament criminós.

—Pobre criatura, sense voler, jo he acabat de capgirarte 'l cervell y d' empènyet vers la mort! ¡Despèrtat, qu' aqueixa sòn m' esparvera!—

Y exclamantme aixís, foll de dolor, sacsejava y besava ensemps aquell cap exánim. Lo guardiá 'm mirava tot espalmat; sens dubte creya que jo era un altre boig.

La Delfina desclogué 'ls ulls, fendí sas mans en mos cabells, fixantme un esguart delirant, somrigué ab goig extrem y voltantme 'l coll ab los brassos caygué demunt de mon pit, erta com un cadavre.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>g7y5vajzirwbeujy6bn4hiqatzbtkod</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/207</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54540</id>
    <revision>
      <id>170686</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:23:17Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1506" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|205}}&lt;/noinclude&gt;—¡Delfina, Delfina!—cridava jo, creyentla morta.

—Apartis, apartis; que vostè no está pera rebre cops com aquestos... Jo 'm cuydaré de tot, vostè vágissen si no vol patir com ella.

—¡Anármen jo!... Ja no 's tracta d'amor, sinó de caritat, ¿còm vol que me 'n vaja?—

Lo bon guardiá no sabía què respòndrem tant més per quant dubtava encara de si tindría jo 'l cervell prou sá. Aixís es que com home més práctich qu' amich de retòricas s' interposá dissimuladament entre 'ls dos y s' apoderá de la Delfina sense dirme un mot. Atansá l' orella al cor de la que creyam morta y somrient vá dirme.

—Encara bat, no tinga por.—

Un raig d' esperansa, un doll de consol inundá mon pit.

Ben prest vaig conèixer lo que tenía l' amiga meva. Lo brás que li havía alsat aquell bon home pera auscultarla, restá enterch en l' ayre com lo d' una estátua.—¡Una catalèpsis! Aneu á cercar un metje.—

Varem embolicar á la malalta ab ma capa, y 'l guardiá y jo nos l' enduguerem fins á la caseta, acomodantla degudament en un llit del primer pis.

Fet això, aquell bon home s' empenyá en que 'ls deixés; no per egoisme meu, sinó pera que la Delfina al recobrar los sentits no esmentés las escenas que la havían exaltat tant y tant. Vaig conformármhi.

Vaig pensar en la doble memoria dels boigs y trobí acertat lo plan qu' aquell home tan senzill com discret me proposava.

No tinch d' afegir si me n' anava satisfet quan lo&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>fb2xqqc21o59l51elc1q07rhz5iv6mr</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/208</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54541</id>
    <revision>
      <id>170687</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:23:22Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1556" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH|206|{{Maj|Narcís Oller}}}}&lt;/noinclude&gt;cor entendrit me deya que no 'm mogués fins y á tant que 's vegés en què parava allò; mes coneguí la necessitat del sacrifici y emprenguí la marxa ab lo guardiá deixant al cuydado de sa muller á la pobre Delfina.

Tot caminant vaig pregar una y mil voltas á aquell bon home que m' innovés tot quan succehís, y altras tantas vaig girar l' esguart á la caseta mentres poguí ovirarla.

Al arribar al cim de la montanya, 'l sol amarava ja ab tot son esplendor l' ample y bell pahissatje que pocas horas abans havía contemplat á la llum de la lluna y sentí lliscar per mon rostre una llágrima de despit. Aquell sol joyós, vivificador, rialler, me semblava que 's burlava ab cinisme de mon dolor, que m' insultava. Pera no vèurel, abaixava 'l cap mentres devallavam la vessant de Sarriá.

També quatre horas ans havía petjat aquell camí sense descloure 'ls llabis... ¡mes, bé n' era de diferent aquell silenci! La vaguetat meteixa de l' esmortuhida llum, aquell silenci, aquell repòs universal, las ombras pahorosas dels arbres y las rocas, protegían y enlayravan alhora 'l vol de l' imaginació fins á las regions de lo sublim. Los sentiments bullían en mon esperit ab tanta vaguetat com la mar en l' horisó, ab igual misteri que las valls inmensas, los ríus, los boscos, los caseríus y estanys se fonían allí al lluny ab la boyra de la distancia y de la nit. Nostras ánimas nadavan llavors en l' onejanta mar d' una suau melangía y veyam demunt cluquejar l' estrella de l' esperansa.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>gviiwlpi9pw4hzdt7jxeyedbdx9bnn7</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/209</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54542</id>
    <revision>
      <id>170688</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:23:27Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="968" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;1&quot; user=&quot;&quot; /&gt;&lt;pagequality level='3' user='Aleator' /&gt;&lt;div class='pagetext'&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|207}}&lt;/noinclude&gt;¡Oh, cor! perdona que profani tos afectes més íntims divulgantlos; perdónamho en aras del plaher inmensurable que m' invadeix l' ánima al vèurels estampats en lo paper mentres los sento alenar de dins. Me sembla que prenen cos y qu' apareixen á mos ulls pera amanyagarme y mostrarme d' enfòra son agrahiment.

{{c|EPILECH}}

Lo Director del manicomi, al veure l' estat de la Delfina, va ferla trasladar tot desseguida al establiment, á fi de que, al retornarse, no se li renovellessen las escenas de la nit, y si va conseguirho, no per això lográ veure reforsada á la malalta. La demacració, la postració, la febre no varen deixarla; y aquella ánima sensible, víctima del romanticisme al que lliurá un día tota la esquisitat de son sentiment, abandoná la terra entre mitj d' altres orats que ni memoria guardarán de sa passada existencia.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/div&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>l8rjrdiyxna7bkcgfwru6tv3l77dz9h</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>170689</id>
      <parentid>170688</parentid>
      <timestamp>2024-04-25T17:27:40Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>/* Revisada */</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="900" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{RH||{{Maj|de tots colors}}|207}}&lt;/noinclude&gt;¡Oh, cor! perdona que profani tos afectes més íntims divulgantlos; perdónamho en aras del plaher inmensurable que m' invadeix l' ánima al vèurels estampats en lo paper mentres los sento alenar de dins. Me sembla que prenen cos y qu' apareixen á mos ulls pera amanyagarme y mostrarme d' enfòra son agrahiment.

{{c|EPILECH}}

Lo Director del manicomi, al veure l' estat de la Delfina, va ferla trasladar tot desseguida al establiment, á fi de que, al retornarse, no se li renovellessen las escenas de la nit, y si va conseguirho, no per això lográ veure reforsada á la malalta. La demacració, la postració, la febre no varen deixarla; y aquella ánima sensible, víctima del romanticisme al que lliurá un día tota la esquisitat de son sentiment, abandoná la terra entre mitj d' altres orats que ni memoria guardarán de sa passada existencia.

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>6iy5tuu2sf6qw5xuzloy9ejfdt8855w</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>De tots colors/Gangas del ofici</title>
    <ns>0</ns>
    <id>54543</id>
    <revision>
      <id>170690</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:30:09Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="226" xml:space="preserve">&lt;pages index=&quot;De tots colors (1888).djvu&quot; from=&quot;165&quot; to=&quot;178&quot; header=1 current=&quot;Gangas del ofici&quot; prev=&quot;[[../Un cop de sabre|Un cop de sabre]]&quot; next=&quot;[[../La mort d' en Tallada|La mort d' en Tallada]]&quot; /&gt;

[[Categoria:Relats]]</text>
      <sha1>5ue76e5h5hxijen0gnk3vndriro7vq9</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>De tots colors/L' ideal d' un romántich</title>
    <ns>0</ns>
    <id>54544</id>
    <revision>
      <id>170692</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:34:26Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>n</comment>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="177" xml:space="preserve">&lt;pages index=&quot;De tots colors (1888).djvu&quot; from=&quot;193&quot; to=&quot;209&quot; header=1 current=&quot;L' ideal d' un romántich&quot; prev=&quot;[[../Lo senyor Benet|Lo senyor Benet]]&quot; /&gt;

[[Categoria:Relats]]</text>
      <sha1>ozmym93khl0knd0qdpffufwzsvfwb8q</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/214</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54545</id>
    <revision>
      <id>170693</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:36:41Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>/* Sense text */</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="0" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;0&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>cxucaj55w58ggpcdcxtfudbgepa8bev</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/2</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54546</id>
    <revision>
      <id>170694</id>
      <timestamp>2024-04-25T17:53:50Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>/* Revisada */</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1755" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}

{{c|{{xx-gran|{{Maj|La Ilustració Catalana}}}}}}
{{c|{{Maj|revista quinzenal}}}}

Se publica á Barcelona 'ls días 15 y últim de cada mes, en números de 16 planas á tres columnas, ab profusió de grabats y en paper excelent.

Los escriptors y artistas més reputats contribuhexen al enaltiment d' aquesta {{Maj|Ilustració}}, que pot figurar entre las primeras, tant per la bondat de sos treballs, com per la adopció constant dels millors procediments moderns, com per la varietat en la presentació de sa part artística.

Per major convenciment, se facilitan números de mostra.

{{c|PREUS DE SUSCRIPCIÓ}}


{|style=&quot;margin-left: auto; margin-right: auto; border: none;&quot;
| 
|style=&quot;border-left:1px solid;border-bottom:1px solid;text-align:center;&quot;|ANY
|style=&quot;border-left:1px solid;border-bottom:1px solid;text-align:center;&quot;|SEMESTRE
|style=&quot;border-left:1px solid;border-bottom:1px solid;text-align:center;&quot;|TRIMESTRE
|-
|Espanya
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|60 rals
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|32 rals
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|18 rals
|-
|Pahissos de la Unió Postal
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|80   »
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|44   »
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|24   »
|-
|Cuba y Puerto-Rico, pagant en or
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|5 pesos forts
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|3 pesos forts
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|&lt;nowiki&gt;—&lt;/nowiki&gt;
|-
|Filipinas, Mèjich y Riu de la Plata, en or
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|6    »   »
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|3,50 »   »
|style=&quot;border-left:1px solid;&quot;|&lt;nowiki&gt;—&lt;/nowiki&gt;
|}

{{c|Números solts: 4 rals}}


{{c|{{Maj|Administració:}}}}
{{c|'''Gran Vía, 220 — Barcelona — Gran Vía, 220'''}}
{{c|Telèfono: número 130}}


{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>7rgp4ip7ekhm1ctitwathxdkszwi75k</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/4</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54547</id>
    <revision>
      <id>170695</id>
      <timestamp>2024-04-25T18:27:12Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>/* Revisada */</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="101" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;{{np}}


[[File:Segon llibret de faulas (1892) (page 7 crop).jpg|center|200px]]


{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>mwb4v2z5m2u6zy59m263qyzvaidc59s</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/213</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54548</id>
    <revision>
      <id>170696</id>
      <timestamp>2024-04-25T18:42:18Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>/* Revisada */</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1207" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;[[File:Capçalera.png|thumb|center|upright=2]]
{{bc|align=center|width=100%|PERIODICH QUINZENAL {{illegible}}
{{línia}}
{{gran|{{Maj|Any IX}}{{gap|3em}}{{Maj|Barcelona}}{{gap|3em}}1888}}
{{línia}}
Direcció-Administració: Gran Vía, 220 — Telèfono {{illegible}}
{{línia|height=2px}}
}}
{{bc|Aquesta {{Maj|Ilustració}}, qu' es la més antiga de las que 's publican á Barcelona, surt los días 15 y últim de cada mes, en números de 16 planas, esmeradament impresos y ab magnífich paper, ab profusió de grabats dels millors artistas catalans, y redactada pe'ls nostres primers escriptors. Dona en sas planas, á més dels dibuixos referents als fets d' actualitats, retratos dels homes més eminents del nostre pahís, reproduccions dels quadros y estátuas més cèlebres, vistas de poblacions y monuments artístichs, composicions, pahisatjes, fantasías, grabats de propaganda industrial, en una paraula, tot lo que retrata la vida, la fesomía y l' activitat de la nostra terra. A pesar de la riquesa de la publicació y dels sacrificis constants que ocasionan sas celebradas '''láminas á dos colors''', lo preu de suscripció no es més que 'l que 's detalla en la plana següent:}}

{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>2ir43e03655jwxdrzjkc1i368wboml4</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/215</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54549</id>
    <revision>
      <id>170697</id>
      <timestamp>2024-04-25T18:55:58Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>/* Revisada */</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1716" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{Conté índex d'obres}}&lt;/noinclude&gt;{{bc|align=center|PUBLICACIONS DE {{gran|LA ILUSTRACIO CATALANA}}&lt;br/&gt;
{{small|Gran Vía, 220—BARCELONA—Telèfono: núm. 130}}
}}{{línia|height=2px}}
{{Dreta|&lt;u&gt;&amp;nbsp;Ptas.&amp;nbsp;&lt;/u&gt;}}
{{TC|'''Pensaments de nit'''. Melodía pera cant y piano. Lletra de Matheu. Música de García Robles.|'50}}
{{TC|'''La copa'''. Brindis y cansons, de Francesch Matheu. (Tercera edició)|1'50}}
{{TC|'''Piferrer'''. Necrología, per Joan Sardá|{{Maj|I}}}}
{{TC|'''Funerals dels reys d' Aragó á Poblet'''. Transcrit per D. Manuel de Bofarull y Sartorio.|{{Maj|I}}}}
{{TC|'''Tres englantines'''. Poesías de Ramon Picó y Campanar. Edició ilustrada per Baixeras, Pahissa, Pellicer y Ross.|2}}
{{TC|'''Excursions y viatjes''' de Mossen Jacinto Verdaguer. Edició ilustrada per Pahissa, Pinós y Sivillá.|3}}
{{TC|'''Memorias d' un nihilista''', per Isaac Paulowsky, traduhidas per Narcís Oller|1'50}}
{{TC|'''De tots colors'''. Colecció de noveletas, narracions y estudis, per Narcís Oller|3}}
{{TC|'''Los comediants del segon pis'''. Novela de Joaquim Riera y Bertrán|'50}}
{{TC|'''Llibre de sonets''', per Joaquim Riera y Bertrán.|1'50}}
{{TC|'''Gent de mar'''. Drama de Joaquim Riera y Bertrán.|2}}
{{TC|'''Benet Roure'''. Novela de Lluís B. Nadal.|1'50}}
{{TC|'''Mala herba'''. Drama de F. Ubach y Vinyeta.|2}}
{{TC|'''La bona gent'''. Novela de Bonaventura Bassegoda.|1'50}}
{{TC|'''La poesía catalana á Sardenya''', per Eduart Toda.|1'50}}
{{TC|'''La gent de l' any vuyt'''. Drama de Mossen Jaume Collell.|2}}
{{TC|'''Estudis''', de Baldomero Galofre. Dos magnífichs facsímils, ab cartolinas|3}}
{{TC|'''Primer llibret de Faulas''', per Felip Jacinto Sala, ilustradas per Foix.|'50}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>7o8ccqng8yu6m1far2ckwbunvp965w7</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Pàgina:De tots colors (1888).djvu/216</title>
    <ns>102</ns>
    <id>54550</id>
    <revision>
      <id>170698</id>
      <timestamp>2024-04-25T19:01:48Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <comment>/* Revisada */</comment>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="518" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Aleator&quot; /&gt;{{Conté índex d'obres}}&lt;/noinclude&gt;{{np}}


{{c|{{gran|OBRAS DE NARCÍS OLLER}}}}
{{línia|4em}}


{{Dreta|&lt;u&gt;Ptas.&lt;/u&gt;}}
&lt;poem&gt;{{Maj|Croquis del natural}} (agotada).&lt;/poem&gt;
{{TC|{{Maj|Notas de color}}|2'50}}
&lt;poem&gt;{{Maj|Isabel de Galzerán}} (agotada).&lt;/poem&gt;
&lt;poem&gt;{{Maj|La desconsolada}}, traducció (agotada).&lt;/poem&gt;
{{TC|{{Maj|La papallona}}|2'50}}
&lt;poem&gt;{{Maj|L'escanya-pobres}} (agotada).&lt;/poem&gt;
{{TC|{{Maj|Vilaniu}}|4}}
{{TC|{{Maj|Memorias d'un nihilista}}, traducció|1'50}}
{{TC|{{Maj|De tots colors}}|3}}


{{np}}&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>bt94h3ipdlfv6or228vu4ie26s1z7tu</sha1>
    </revision>
  </page>
</mediawiki>