Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.44.0-wmf.3 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió 106 9931 174580 174568 2024-11-13T16:18:04Z Aleator 20 +els vells 174580 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=I}} == Obres == * ''La fuerza del orgullo'' (1886) * ''Remordiment!'', ''L'àngel de fang'' (1891) * ''Sortint de l'ou'', ''La missa de dotze'' (1892) * ''L'esclau del vici'', ''De cos present'', ''El toc d'oració'', ''L'escurçó'' (1893) * ''La cançó nova o El coro de la Fraternitat'', ''L'Argolla'', ''Fructidor'' (1894) * ''Gelosia'', ''La nit'', ''L'aucellaire'' (1895) * ''Foc follet'' (estrenada 1899) (1896) * ''Les caramelles'' (estrenada 1901) (1897) * ''Influència de la literatura dramàtica en l'esperit nacional'' (conferència) (1897) * ''Els invencibles'', ''Els conscients'', ''Els primers freds'' (1898) * ''L'alosa'', ''La resclosa'', ''[[Lladres]]!'' (1899) *{{OW|qid=Q124470592}} *{{OW|qid=Q105725196}} * ''Flor tardana'' (1903) * ''Joventut'', ''Via crucis'', ''El titellaire'', ''La formiga'' (1904) * ''La festa dels ocells'' (1905) * ''La barca nova'', ''Cor endins'', (1907) * ''[[La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’]]'' (1908) *{{OW|qid=Q19525827}} * ''La comedianta'' (1909) * ''La cegueta de la costa'' (1909) * ''La noia maca'' (1910) * ''Flors de cingle'' (1911) * ''L'home de palla'' (1912) * ''Els emigrants'' (1916) * ''L'encís de la glòria'', ''Siluetes ciutadanes'' (1917) * ''La senyora Marieta'' (1919) * ''La nostra parla'' (1920) * ''Perdigons de plata'', ''La fal·lera de l'amor'', ''Infants i flors'' (assaig), ''Enric Morera. Estudi biogràfic'' (assaig) (1921) * ''El vell carrillaire'' (novel·la) (1924) * ''La llar apagada'' (1926) * ''Les flors de maig'' (1927) === Obres dramàtiques d'Antoni Iglésies === *{{OW|qid=Q105747989}} Inclou ''[[La reclosa]]'' (1900), ''[[La mare eterna]]'' (1900), ''[[La reina del cor]]'' (1903) i ''[[El cor del poble (1901)|El cor del poble]]'' (1901) *{{OW|qid=Q105747992}} Inclou ''[[Ofrenes]]'' (1902), ''[[Girassol]]'' (1906), ''[[Les garces]]'' (1905) i ''[[Cendres d'amor]]'' (1900) *{{OW|qid=Q105747996}} Inclou ''[[En Joan dels miracles]]'' (1908) i ''[[Foc nou]]''. ==Vegeu també== *[[Antologia d'autors catalans/Ignasi Iglesias|Ignasi Iglésias Pujadas]], part d'''[[Antologia d'autors catalans]]'' d'[[Antoni Ollé i Bertran]] (1921-1924). Inclou una ressenya biogràfica i els poemes ''[[La blavor del mar]]'', ''[[Cant de vida]]'', ''[[Esplai]]'', ''[[Aires de muntanya]]'' i ''[[Les altures]]''. {{DP-Autor|1928}} [[Categoria:Autors del s. XIX en català|Iglesias Pujadas, Ignasi]] [[Categoria:Autors catalans|Iglesias Pujadas, Ignasi]] a6383qguhalghfhblhcpzuc6zvwowd8 4 10136 174574 168019 2024-11-13T14:49:46Z ZandDev 10840 interwiki on Wikidata 174574 wikitext text/x-wiki Aquesta pàgina pretén establir els criteris utilitzats a Viquitexts en allò referent a la transcripció de textos. ==Generalitats== Com a norma general, Viquitexts ha de contenir textos fidels als originals i respectant llur integritat. Però per motius tècnics o operatius hi ha algunes excepcions que es detallen a continuació. ==Excepcions== ===Text arcaic=== [[File:Latin-breve.png|thumb]][[File:Truncation spec example.svg|thumb]] En textos antics podem trobar abreviatures com les de les imatges i taules següents. Si no les podem teclejar, caldrà escriure l'equivalència indicada: {| class=wikitable" width=50% style="background-color:#EFDF9F" |+'''Abreviatura''' ! scope=col | Grafia antiga ! scope=col | Grafia moderna ! scope=col | Exemple |- | {{big|ã}} | {{big|an}} | [[Image:Typo-ancien-francais-06.PNG|75px]] : moyenn'''an'''t |- | {{big|{{ct}}}} | {{big|ct}} | [[Image:Ligatura ct.jpg|52px]] : au'''ct'''o |- | {{big|ẽ}} | {{big|en}} | [[Image:Typo-ancien-francais-08.PNG|48px]] : prier'''en'''t |- | {{big|ẽ}} | {{big|em}} | [[Image:Typo-ancien-francais-11.PNG|30px]] : t'''em'''ps |- | {{big|ę}} | {{big|æ}} | [[Image:E-ogonek.gif|30px]] : Gr'''æ'''c |- | {{big|ĩ}} | {{big|in}} | [[Image:I-tilde.gif|55px]] : '''In'''eptement |- | {{big|ñ}} | {{big|neu}} o segons context | [[Image:N-tilde.gif|48px]] : seig'''neu'''r |- | {{big|õ}} | {{big|on}} | [[Image:Typo-ancien-francais-01.PNG|52px]] : affecti'''on''' |- | {{big|õ}} | {{big|om}} | [[Image:Typo-ancien-francais-04.PNG|48px]] : h'''om'''mes |- | {{big|p̃}} o {{big|p̄}} | {{big|pre}} | [[Image:P-tilde.gif|48px]] : '''pre'''miere |- | {{big|ꝓ}} | {{big|pre}} o {{big|pro}} | [[Image:P-flourish.gif|55px]] : '''pro'''fitables |- | {{big|ᵽ}} | {{big|per}} o {{big|par}} segons context | [[Image:Typo-ancien-francais-07.PNG|90px]] : '''par''' les chemins |- | {{big|ꝗ}} | {{big|qui}} o {{big|que}} segons context | [[Image:Q-barre.gif|30px]] : '''qui''' |- | {{big|q̃}} | {{big|qui}} o {{big|que}} segons context | [[Image:Typo-ancien-francais-09.PNG|30px]] : ce '''que''' |- | {{big|r̃}} | {{big|tr}} | [[Image:R-tilde.gif|30px]] : l(e)'''tr'''es |- | {{big|ũ}} | {{big|un}} | [[Image:U-tilde.gif|30px]] : auc'''un''' |- | {{x-gran|[[:w:℞|℞]]}} | Prescripció | |- | {{x-gran|[[:w:℣|℣]]}} | Verset o versicle | |} En els següents casos menys complexos, la transcripció és tècnicament possible i no dificulta en excés la transcripció, revisió, lectura, i cerques, per la qual cosa és molt recomanable ser fidel a l'original: {| class=wikitable" width=80% style="background-color:#EFDF9F" |+ ! scope=col | Grafia antiga ! scope=col | Grafia moderna ! scope=col | Exemple |- | {{big|æ}} | {{big|ae}} | Barchinon'''æ''' |- | {{big|œ}} | {{big|oe}} | G'''œ'''the |- | {{big|i}} | {{big|j}} | '''i'''uliol |- | {{big|{{s}}}} | {{big|s}} | '''{{s}}'''elon (plantilla {{tl|s}}) |- | {{big|u}} | {{big|v}} | gou'''u'''ern |- | {{big|v}} | {{big|u}} | '''v'''nivers |} ===Errates=== Com a norma general les errates també es transcriuen. Si es tracta d'una errata que la pròpia edició té detectada (generalment a la "fe d'errates"), la corregirem amb la plantilla {{tl|Errata}}. Si es tracta d'una errata que la pròpia edició no ha detectat però que és evident i que no deixa marge al dubte (per exemple, "Caapitol 2" en comptes de "Capitol 2"), la corregirem amb la plantilla {{tl|Corr}}. Actualment, les plantilles {{tl|Errata}} i {{tl|Corr}} fan aparèixer al menú lateral una opció de títol "Correccions (n)", on "n" és la suma total d'errates corregides. Si hi fem clic, apareix un ''popup'' que ens indica quines són. Si fem clic a una determinada errata, el navegador ens situa a prop de l'errata. ===Imatges=== Si fem servir el sistema de [[Ajuda:Pàgines de transcripció|pàgines de transcripció]], podem trobar-nos amb pàgines que contenen imatges, partitures musicals, filigranes i floritures de tota mena. Com a mínim caldria identificar aquestes pàgines, per exemple amb les plantilles {{tl|Conté imatge}} i {{tl|Conté partitura}}, i en el futur (quan tècnicament sigui senzill) s'aniran afegint a les pàgines per a ser també ''transcloses''. ==Altres== *Com a norma general, no s'ha de simular la '''[[:w:Font tipogràfica|font tipogràfica]]''' de la lletra. Tot i així, la plantilla {{tl|Maj}} simula la [[:w:Versaleta|versaleta]] i és recomanable. Altres efectes es poden aconseguir mitjançant plantilles com {{pm|Font}}, {{pm|Rotació}}, etc. *No és recomanable reproduir la distribució del text en línies si està escrit '''en prosa''': cal imaginar el text com un continu i ajuntar frases (respectant els punt i a part). *'''En vers''', és recomanable reproduir el número de vers tal com està a l'original amb la plantilla {{tl|NumVers}}. *Per limitacions tècniques, la numeració de les '''notes de peu de pàgina''' pot no coincidir amb la de l'original. *No cal transcriure les '''capçaleres''' de les pàgines ni llur número de pàgina. Si es fa, cal fer-ho a la secció "''noinclude''" de la pàgina de transcripció per a que no sigui ''transclós'' al text definitiu. *És recomanable distingir els diferents separadors: per exemple, " - " és diferent de " — ". Observeu les diferències entre « ... », ‘ ... ’, “ ... ”, ‘ ... , i ‟ ... „ . *És recomanable utilitzar el símbol " ' " com a [[:w:apòstrof|apòstrof]], encara que veiem a l'original una altra cosa (" ´ ", " ` ", etc.). *És molt recomanable respectar la puntuació, espaiat, indentacions, etc. en la mesura què sigui possible. *El text a dos (o més columnes) es pot transcriure en una sola columna. [[Categoria:Viquitexts]] 54kujonvxw6oachv0j6xk59km70q9b4 174575 174574 2024-11-13T14:52:51Z ZandDev 10840 wikitable 174575 wikitext text/x-wiki Aquesta pàgina pretén establir els criteris utilitzats a Viquitexts en allò referent a la transcripció de textos. ==Generalitats== Com a norma general, Viquitexts ha de contenir textos fidels als originals i respectant llur integritat. Però per motius tècnics o operatius hi ha algunes excepcions que es detallen a continuació. ==Excepcions== ===Text arcaic=== [[File:Latin-breve.png|thumb]][[File:Truncation spec example.svg|thumb]] En textos antics podem trobar abreviatures com les de les imatges i taules següents. Si no les podem teclejar, caldrà escriure l'equivalència indicada: {| class="wikitable" width=50% style="background-color:#EFDF9F" |+'''Abreviatura''' ! scope=col | Grafia antiga ! scope=col | Grafia moderna ! scope=col | Exemple |- | {{big|ã}} | {{big|an}} | [[Image:Typo-ancien-francais-06.PNG|75px]] : moyenn'''an'''t |- | {{big|{{ct}}}} | {{big|ct}} | [[Image:Ligatura ct.jpg|52px]] : au'''ct'''o |- | {{big|ẽ}} | {{big|en}} | [[Image:Typo-ancien-francais-08.PNG|48px]] : prier'''en'''t |- | {{big|ẽ}} | {{big|em}} | [[Image:Typo-ancien-francais-11.PNG|30px]] : t'''em'''ps |- | {{big|ę}} | {{big|æ}} | [[Image:E-ogonek.gif|30px]] : Gr'''æ'''c |- | {{big|ĩ}} | {{big|in}} | [[Image:I-tilde.gif|55px]] : '''In'''eptement |- | {{big|ñ}} | {{big|neu}} o segons context | [[Image:N-tilde.gif|48px]] : seig'''neu'''r |- | {{big|õ}} | {{big|on}} | [[Image:Typo-ancien-francais-01.PNG|52px]] : affecti'''on''' |- | {{big|õ}} | {{big|om}} | [[Image:Typo-ancien-francais-04.PNG|48px]] : h'''om'''mes |- | {{big|p̃}} o {{big|p̄}} | {{big|pre}} | [[Image:P-tilde.gif|48px]] : '''pre'''miere |- | {{big|ꝓ}} | {{big|pre}} o {{big|pro}} | [[Image:P-flourish.gif|55px]] : '''pro'''fitables |- | {{big|ᵽ}} | {{big|per}} o {{big|par}} segons context | [[Image:Typo-ancien-francais-07.PNG|90px]] : '''par''' les chemins |- | {{big|ꝗ}} | {{big|qui}} o {{big|que}} segons context | [[Image:Q-barre.gif|30px]] : '''qui''' |- | {{big|q̃}} | {{big|qui}} o {{big|que}} segons context | [[Image:Typo-ancien-francais-09.PNG|30px]] : ce '''que''' |- | {{big|r̃}} | {{big|tr}} | [[Image:R-tilde.gif|30px]] : l(e)'''tr'''es |- | {{big|ũ}} | {{big|un}} | [[Image:U-tilde.gif|30px]] : auc'''un''' |- | {{x-gran|[[:w:℞|℞]]}} | Prescripció | |- | {{x-gran|[[:w:℣|℣]]}} | Verset o versicle | |} En els següents casos menys complexos, la transcripció és tècnicament possible i no dificulta en excés la transcripció, revisió, lectura, i cerques, per la qual cosa és molt recomanable ser fidel a l'original: {| class="wikitable" width=80% style="background-color:#EFDF9F" |+ ! scope=col | Grafia antiga ! scope=col | Grafia moderna ! scope=col | Exemple |- | {{big|æ}} | {{big|ae}} | Barchinon'''æ''' |- | {{big|œ}} | {{big|oe}} | G'''œ'''the |- | {{big|i}} | {{big|j}} | '''i'''uliol |- | {{big|{{s}}}} | {{big|s}} | '''{{s}}'''elon (plantilla {{tl|s}}) |- | {{big|u}} | {{big|v}} | gou'''u'''ern |- | {{big|v}} | {{big|u}} | '''v'''nivers |} ===Errates=== Com a norma general les errates també es transcriuen. Si es tracta d'una errata que la pròpia edició té detectada (generalment a la "fe d'errates"), la corregirem amb la plantilla {{tl|Errata}}. Si es tracta d'una errata que la pròpia edició no ha detectat però que és evident i que no deixa marge al dubte (per exemple, "Caapitol 2" en comptes de "Capitol 2"), la corregirem amb la plantilla {{tl|Corr}}. Actualment, les plantilles {{tl|Errata}} i {{tl|Corr}} fan aparèixer al menú lateral una opció de títol "Correccions (n)", on "n" és la suma total d'errates corregides. Si hi fem clic, apareix un ''popup'' que ens indica quines són. Si fem clic a una determinada errata, el navegador ens situa a prop de l'errata. ===Imatges=== Si fem servir el sistema de [[Ajuda:Pàgines de transcripció|pàgines de transcripció]], podem trobar-nos amb pàgines que contenen imatges, partitures musicals, filigranes i floritures de tota mena. Com a mínim caldria identificar aquestes pàgines, per exemple amb les plantilles {{tl|Conté imatge}} i {{tl|Conté partitura}}, i en el futur (quan tècnicament sigui senzill) s'aniran afegint a les pàgines per a ser també ''transcloses''. ==Altres== *Com a norma general, no s'ha de simular la '''[[:w:Font tipogràfica|font tipogràfica]]''' de la lletra. Tot i així, la plantilla {{tl|Maj}} simula la [[:w:Versaleta|versaleta]] i és recomanable. Altres efectes es poden aconseguir mitjançant plantilles com {{pm|Font}}, {{pm|Rotació}}, etc. *No és recomanable reproduir la distribució del text en línies si està escrit '''en prosa''': cal imaginar el text com un continu i ajuntar frases (respectant els punt i a part). *'''En vers''', és recomanable reproduir el número de vers tal com està a l'original amb la plantilla {{tl|NumVers}}. *Per limitacions tècniques, la numeració de les '''notes de peu de pàgina''' pot no coincidir amb la de l'original. *No cal transcriure les '''capçaleres''' de les pàgines ni llur número de pàgina. Si es fa, cal fer-ho a la secció "''noinclude''" de la pàgina de transcripció per a que no sigui ''transclós'' al text definitiu. *És recomanable distingir els diferents separadors: per exemple, " - " és diferent de " — ". Observeu les diferències entre « ... », ‘ ... ’, “ ... ”, ‘ ... , i ‟ ... „ . *És recomanable utilitzar el símbol " ' " com a [[:w:apòstrof|apòstrof]], encara que veiem a l'original una altra cosa (" ´ ", " ` ", etc.). *És molt recomanable respectar la puntuació, espaiat, indentacions, etc. en la mesura què sigui possible. *El text a dos (o més columnes) es pot transcriure en una sola columna. [[Categoria:Viquitexts]] g955a1hgyqljvpzfcyank64cqmo5xx5 174576 174575 2024-11-13T15:57:28Z Aleator 20 upd 174576 wikitext text/x-wiki Aquesta pàgina pretén establir els criteris utilitzats a Viquitexts en allò referent a la transcripció de textos. ==Generalitats== Com a norma general, Viquitexts ha de contenir textos fidels als originals i respectant llur integritat. Però per motius tècnics o operatius podria haver algunes excepcions que es detallen a continuació. ==Excepcions== ===Text arcaic=== [[File:Latin-breve.png|thumb]][[File:Truncation spec example.svg|thumb]] En textos antics podem trobar abreviatures com les de la taula i imatges següents (si no les podem teclejar, caldrà escriure l'equivalència indicada): {| class="wikitable" width=60% style="background-color:#EFDF9F" |+'''Abreviatura''' ! scope=col | Grafia antiga ! scope=col | Transcripció ! scope=col | Més informació |- | {{big|æ}} | {{big|æ}} o {{big|ae}} | Barchinon'''æ''' |- | {{big|œ}} | {{big|œ}} o {{big|oe}} | G'''œ'''the |- | {{big|i}} | {{big|i}} o {{big|j}} | '''i'''uliol |- | {{big|{{s}}}} | {{big|s}} o {{tl|s}} | vo'''{{s}}'''tre |- | {{big|{{ss}}}} | {{big|ss}} o {{tl|ss}} | Mo'''{{ss}}'''en |- | {{big|u}} | {{big|u}} o {{big|v}} | gou'''u'''ern |- | {{big|v}} | {{big|u}} o {{big|v}} | '''v'''nivers |- | {{big|{{an}}}} | {{big|an}} o {{tl|an}} | Jo'''{{an}}''' |- | {{big|{{ct}}}} | {{big|ct}} o {{tl|ct}} | San'''{{ct}}''' |- | {{big|{{en}}}} | {{big|en}} o {{tl|en}} | eternalm'''{{en}}'''t |- | {{big|{{em}}}} | {{big|em}} o {{tl|em}} | t'''{{em}}'''ps |- | {{big|ę}} | {{big|æ}} | [[Image:E-ogonek.gif|30px]] : Gr'''æ'''c |- | {{big|ĩ}} | {{big|in}} | [[Image:I-tilde.gif|55px]] : '''In'''eptement |- | {{big|ñ}} | {{big|neu}}, {{big|ñ}} o segons context | [[Image:N-tilde.gif|48px]] : seig'''neu'''r |- | {{big|{{on}}}} | {{big|on}} o {{tl|on}} | c'''{{on}}'''venient |- | {{big|{{om}}}} | {{big|om}} o {{tl|om}} | c'''{{om}}'''pendre |- | {{big|{{un}}}} | {{big|un}} o {{tl|un}} | f'''{{un}}'''dament |- | {{big|{{um}}}} | {{big|um}} o {{tl|um}} | h'''{{um}}'''ana |- | {{big|{{pre}}}} | {{big|pre}} o {{tl|pre}} | re'''{{pre}}'''sentant |- | {{big|{{pri}}}} | {{big|pri}} o {{tl|pri}} | '''{{pri}}'''ncipi |- | {{big|{{per}}}} | {{big|per}} o {{tl|per}} | em'''{{per}}'''o |- | {{big|{{par}}}} | {{big|par}} o {{tl|par}} | com'''{{par}}'''ar |- | {{big|{{que}}}} | {{big|que}} o {{tl|que}} | ethi'''{{que}}'''s |- | {{big|ᵽ}} | {{big|per}} o {{big|par}} segons context | [[Image:Typo-ancien-francais-07.PNG|90px]] : '''par''' les chemins |- | {{big|ꝗ}} | {{big|qui}} o {{big|que}} segons context | [[Image:Q-barre.gif|30px]] : '''qui''' |- | {{big|r̃}} | {{big|tr}} | [[Image:R-tilde.gif|30px]] : l(e)'''tr'''es |- | {{x-gran|℞}} | {{big|℞}} | [[:w:℞|Prescripció]] |- | {{x-gran|℣}} | {{big|℣}} | [[:w:℣|Verset]] o versicle |} ===Errates=== Com a norma general les errates també es transcriuen. Si es tracta d'una errata que la pròpia edició té detectada (generalment a la "fe d'errates"), la corregirem amb la plantilla {{tl|Errata}}. Si es tracta d'una errata que la pròpia edició no ha detectat però que és evident i que no deixa marge al dubte (per exemple, "Caapitol 2" en comptes de "Capitol 2"), la corregirem amb la plantilla {{tl|Corr}}. Actualment, les plantilles {{tl|Errata}} i {{tl|Corr}} fan aparèixer al menú lateral una opció de títol "Correccions (n)", on "n" és la suma total d'errates corregides. Si hi fem clic, apareix un ''popup'' que ens indica quines són. Si fem clic a una determinada errata, el navegador ens situa a prop de l'errata. ===Imatges=== Si fem servir el sistema de [[Ajuda:Pàgines de transcripció|pàgines de transcripció]], podem trobar-nos amb pàgines que contenen imatges, partitures musicals, filigranes i floritures de tota mena. Com a mínim caldria identificar aquestes pàgines, per exemple amb les plantilles {{tl|Conté imatge}} i {{tl|Conté partitura}}, i en el futur (quan tècnicament sigui senzill) s'aniran afegint a les pàgines per a ser també ''transcloses''. ==Altres== *Com a norma general, no s'ha de simular la '''[[:w:Font tipogràfica|font tipogràfica]]''' de la lletra. Tot i així, la plantilla {{tl|Maj}} simula la [[:w:Versaleta|versaleta]] i és recomanable. Altres efectes es poden aconseguir mitjançant plantilles com {{pm|Font}}, {{pm|Rotació}}, etc. *No és recomanable reproduir la distribució del text en línies si està escrit '''en prosa''': cal imaginar el text com un continu i ajuntar frases (respectant els punt i a part). *'''En vers''', és recomanable reproduir el número de vers tal com està a l'original amb la plantilla {{tl|NumVers}}. *Per limitacions tècniques, la numeració de les '''notes de peu de pàgina''' pot no coincidir amb la de l'original. *No cal transcriure les '''capçaleres''' de les pàgines ni llur número de pàgina. Si es fa, cal fer-ho a la secció "''noinclude''" de la pàgina de transcripció per a que no sigui ''transclós'' al text definitiu. *És recomanable distingir els diferents separadors: per exemple, " - " és diferent de " — ". Observeu les diferències entre « ... », ‘ ... ’, “ ... ”, ‘ ... , i ‟ ... „ . *És recomanable utilitzar el símbol " ' " com a [[:w:apòstrof|apòstrof]], encara que veiem a l'original una altra cosa (" ´ ", " ` ", etc.). *És molt recomanable respectar la puntuació, espaiat, indentacions, etc. en la mesura què sigui possible. *El text a dos (o més columnes) es pot transcriure en una sola columna. [[Categoria:Viquitexts]] 6i2byx7ubf5gxhidnwlk5aycjmwvx1r 104 18188 174577 147883 2024-11-13T16:13:13Z Aleator 20 WD 174577 proofread-index text/x-wiki {{:MediaWiki:Proofreadpage_index_template |Qid=Q105725196 |Títol= |Autor= |Traductor= |Il·lustrador= |Editor= |Lloc= |Any= |Font= |Imatge= |Pàgines=<pagelist /> |Sumari= |Nivell= }} s630r65h0rs79czezlmfaycv4c25zid 0 56030 174578 174570 2024-11-13T16:17:12Z Aleator 20 Aleator ha mogut [[''La colla d'en Pep Mata o Els Màrtirs de la Inquisició'']] a [[La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’]]: fidel al títol de l'edició 174570 wikitext text/x-wiki == La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’ == <big>'''Sainet'''</big> <big>Ignasi Iglésias</big> '''1908''' <code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code> Interlocutors * La Constança 50 anys * L’Enriqueta Vallès 20 anys * La senyora Genoveva 50 anys * En Pep Mata 55 anys * L’Avelí 23 anys * El Noi Tendre 25 anys * En Francesc 20 anys * En Quics 30 anys * L’Hipolit 30 anys * En Ramonet 20 anys * El Barberet 25 anys * En Simon 30 anys * L’Oriol 35 anys * L’Agutzil 50 anys * Testimoni primer (no parla) 40 anys * Testimoni segon (no parla) 45 anys L’acció, en una vileta de Catalunya. Epoca actual. Dreta i esquerra, les de l’actor. <blockquote>L’estrena d’aquesta obra va fer-se en el Teatre Català (Romea) la nit del 3 de Desembre de l’any 1907, amb l’adjunt repartiment: * Constança, Da. Adela Clemente; * Enriqueta Vallès, Srta. Marguerida Xirgu; * Senyora Genoveva, Da. Montserrat Faura; * Pep Mata, D. Vicens Daroqui; * Avelí, don Ramon Tor; * El Noi Tendre, D. Enric Casals; * Francesc, D. Avelí Galceran; * En Quics, D. Joaquim Vinyas; * Hipolit, D. Salvador Carrera; * Ramonet, D. Joan Domenech; * El Barberet, D. Joan Vehil; * Simon, D. Miquel Sirvent; * Oriol, D. Agustí Antiga; * L’Agutzil, J. Capdevila Guerra. * Director artistic: D. Joaquim Vinyas. </blockquote> == Acte unic == Menjador d’una casa de menestrals en una vileta catalana. Al fons, un rebedor, amb un portal amb ventalles que dóna al carrer. L’obertura del menjador confronta amb la de l’entrada. A l’esquerra, primer i segon termes, dugues portes. A la dreta, dugues més. Cap a l’esquerra, una taula de noguera, rodona, amb un cobritaula de fil, i una torreta de terra cuita amb una begonia, al damunt. Penjat del sostre, un quinqué un xic historiat, encès. A l’angol de l’esquerra, un armari reconer, atapait de vaixella. A la dreta, també del fons, un canapè de caoba i palla fina, molt antig. Per les parets alguns bodegons enquadrats en marcs senzills i un calendari. A tot el vol de la peça, cadires pintades de negre, amb viuets grocs i el seient de boga. En la paret del fons, penjat en un clau, un programa anunciant una funció de teatre. Es al vespre d’un dels darrers dies del mes de Setembre. === Escena I === ''La Constança, en Quics, en Ramonet i en Francesc'' Constança: (al peu de la porta del primer terme de l’esquerra) Noi! Pep! Pep: (de dintre estant) Què mana? Constança: Apa, dona-t pressa, que la colla t’espera. Pep: (també de dintre estant) Ja estic desseguida! En Quics: Què fa? Ramonet: Que s’empolaina? Constança: (malhumorada) I doncs! Francesc: (cridant amb l’intent de que ho senti en Pep) Ep! Això no es el tracte! Constança: (amb ironia) Se presentarà mal vestit davant de les comiques, si coneixeu! Francesc: No’ns hem pas mudat nosaltres! En Quics: Jo encara vaig amb la roba del treball. Ramonet: I escolteu, Constança: ¿com es que les porta a menjar i a dormir a casa vostra a les senyores? Constança: Per fer-me consumir! Francesc: Jo’m penso que perquè són guapes. En Quics: Les lletges les encoloma a la fonda. Constança: (amb emfasi) Bé: ¿que ho són molt de guapes, aquestes que espereu? Ramonet: La filla, segons tinc entès, enlluerna. En Quics: (a la Constança) En Pep us ho dirà prou, ell que va anar a Barcelona a contractar-la. Constança: Que es jova? Francesc: Té cosa de vint anys. Ramonet: Llastima que ja sigui promesa! Oi, Quics? En Quics: I que, per lo que m’han dit, té un promès molt gelós, que per tot l’acompanya. Constança: (amb ironia) Sí, que no’s perdi! Francesc: També hi va la seva mare. Constança: Quina catacoria deu ser, que l’hagin de vigilar tant! Ramonet: Prou es una bona noia! Constança: (amb ironia) Com totes les del seu ofici! En Quics: Que sabeu si es artista, la seva mare? Francesc: Fa caracteristiques. Ramonet: Se conta que en la seva joventut treballava de primera. Constança: Ai! Ditxoses comedies! Bé us en donen prous de mals de cap! Ramonet: Tot són aficions, dòna! Constança: ¿No us fa pena, sent joves com sou, anar de companys amb un vell arrocinat com en Pep? Francesc: Ell ens engresca! Constança: Això sí que ho crec! (Cridant.) Noi! Enllesteix, que es tard! Pep: (de dintre estant) Ja vinc! Constança: Apa, que’l tren està a punt d’arribar. En Quics: Encara es d’hora. Constança: Quina funció feu? Ramonet: Una obra de primerissima! Francesc: Un drama molt fort! Constança: Com ne diuen, que no’m recorda? En Quics: “Els martirs de l’Inquisició.” Constança: Ai, mare! Ramonet: Es una funció que tots els bisbes ja l’han excomunicada. Constança: (senyant-se) Reina Santissima! Francesc: Que no’ns vindreu a veure? Constança: Déu me’n guard! En Quics: Us agradaria molt! Constança: Què hi fa’l condemnat de casa? Ramonet: Un paper molt graciós, que tot ho resol a garrotades. Francesc: I salva de la mort al galant i la dama! En Quics: Com en Titella! Ramonet: Li va de primera aquest paper al vostre home! Constança: Que’s veurà com donen torment? En Quics: Vaia! Ramonet: Allà presenciareu com cremen persones ignocentes d’en viu en viu! Constança: (ingenuament) Com hi ploraria, jo! En Quics: Serà un èxit! Constança: I què hi diuen els de l’altre Casino, ells que són tant de missa? Ramonet: Estan que no hi veuen de rabia! Constança: Com us deuen posar! (Tornant a cridar an en Pep.) Però, què fas, noi? Que t’adorms davant del mirall? Pep: Ja vinc, dòna! Constança: No triga tant un nuvi a vestir-se! Ramonet: Deixeu-lo fer. Ja hi està posat! En Quics: Que quedi com un home! Francesc: Que s’hi miri força! Constança: (desapareixent per la primera porta de l’esquerra) Vaig a treure-l amb una borçada d’allà dins! Ramonet: No us disputeu, ara! === Escena II === ''Els mateixos, menys la Constança'' Francesc: (neguitós) Farem tard a l’estació. En Quics: (mirant el rellotge) Ja són les sis quaranta. Ramonet: I com es que no compareixen els altres? En Quics: Bé prou que vindran! Francesc: No se’n veu cap, ni’l Noi Tendre. En Quics: (amb ironia) Vaia un galant més puntual a la cita! Francesc: Ell rai, que va gras! Ramonet: Fugiu, el tenorio! Francesc: Més que nosaltres! Ramonet: A les taules, però no pas al carrer. En Quics: Això es veritat. Fòra de l’escenari no es capaç de mirar-se cap dòna. Francesc: I tant bé que treballa! Ramonet: No mata ni espanta. En Quics: Seria un gran comic si cursés la carrera! Francesc: Ben nèt que sí! (Volent fumar i no trobant-se tabac a les butxaques.) Té: ara no puc fer de xemeneia! En Quics: (treient-se la petaca i oferint-li) Vès, cargolen un d’aquest. Francesc: Gracies. M’arribaré a l’estanc. Ramonet: No triguis a venir. Francesc: (anant-se’n per l’esquerra del fons) Desseguida torno. === Escena III === ''Els mateixos, menys en Francesc'' Ramonet: Bé: siga-m franc, Quics. En Quics: Digues, Ramonet. De què’s tracta? Ramonet: El trobes un aficionat tant bo com diuen an el Noi Tendre? En Quics: Es molt estudiós. Ramonet: Lo que té es memoria, però li falten ademans i expressió. En Quics: Devegades potser sí que es una mica fred. Ramonet: Vaja, que se li coneix d’una hora lluny que ha treballat molt temps sense dama en el “Circol Catolic”. En Quics: Sí; però té una bona figura. Ramonet: No hi ha un millor per galant! M’agrada fer justicia. En Quics: Això es el tot, a les taules. Ramonet: Oh! Cah! No hi passo! Per mi lo principal es saber-se moure. En Quics: Pots moure-t i expressar amb art, si no tens una estampa que t’acompanyi! Ramonet: T’arregles, te caracterises… En Quics: Pots caracterisar-te si, per desgracia, ets tort de cames o molt espatllut… Ramonet: (interrompent-lo, ofès) Tu ja exageres! En Quics: Sabs què li ha mancat, fins avui, al Noi Tendre? Ramonet: Què? En Quics: Una artista jova, ben maca, que’l secundés. No veus que sempre hem tingut cotorres dissecades? Ramonet: Que me’ls reparteixin a mi, els seus papers! En Quics: Fuig, home, fuig! Ramonet: Ja veurem què farà avui a l’ensaig general, amb tot i tenir una dama tant bonica com diuen. En Quics: Esperem demà a la tarda, quan hi hagi’l teló enlaire. Ramonet: Si no està mai en situació! En Quics: Més que tu. Ramonet: Que pagaria! Pep: (cridant, desde dins) Vés-te’n, vés-te’n del meu davant! Constança: (també desde dins, cridant) Poca traça, més que poca traça! En Quics: Ja hi som! Ramonet: Ja se les claven! Pep: Te dic que’m deixis estar! Constança: Però vine-m aquí; esbogerrat! Pep: Vés-te’n! No’m facis encendre! Constança: (sortint depressa i tota sofocada per la primera porta de l’esquerra) Quin genit, Déu meu, quin genit! === Escena IV === ''Els mateixos, més la Constança'' En Quics: Què teniu, Constança? Constança: Maleïdes siguen les comedies, les comediantes i qui va fundar-les! Ramonet: No m’espatlleu l’escena! Constança: Aixís se n’acabés la niçaga d’això dels aficionats! En Quics: Gracies, per la part que’m toca! Constança: Més valdria que us cuidessiu de casa vostra i de no perdre nits, que no pas d’aquestes cabories de les funcions. Ramonet: Però, què heu tingut amb en Pep? Constança: Després que una, com una bonifacia, va a donar-li pressa i ajudar-lo a vestir-se perquè no faci tard, per paga, amb una mica més m’urpeja! Se n’hauria de donar vergonya, a la seva edat, d’armar tant rebombori per una comica bunyolera! En Quics: (amb emfasi) Es l’Enriqueta Vallès, la celebre Enriqueta Vallès! Ramonet: Que cobra sis duros per bolo, sense’ls gastos de manutenció i viatges! Constança: Com us ploma, la morta de gana! En Quics: (an en Ramonet) Fem-li un crit an en Pep? Constança: No li digueu res, si’m voleu creure! Ramonet: Però, què fa? Que’s posa de vintiun punt? En Quics: Que’s riça’ls cabells? Constança: Ai! El cap de bola! Ramonet: Que presumi, ara que es jove! Constança: Això es una bogeria que li ha agafat! Ai, Senyor! Quan penso en el dia que vam casar-nos, que va anar avençat de dugues hores ben bé! En Quics: Senyal que portava pressa! Ramonet: Senyal que us estimava i no us volia fer gruar! Constança: Es que no va mirar prim. Devia fer-se’l carrec de que ja anava prou maco per una infeliça com jo. S’hagués tractat d’una comica! (Per la primera porta de l’esquerra compareix en Pep Mata tot atrafegat, vestit de negre, amb barret tou, i amb la corbata, de seda vermella, desfeta.) === Escena V === ''Els mateixos, més en Pep Mata'' Pep: Vès, noia! Depressa! (An en Ramonet i en Quics). Hola, minyons! Ramonet: Hola, president! En Quics: Salut, director! Pep: Cuita! Constança: Què hi ha? Que’s cala foc? Ramonet: No us atabaleu! Pep: (a la Constança) Vine, enllesteix: fes-me la corbata, que jo estic nirviós i no puc. Constança: Que te la faci aquella. Pep: (imperiós) Vine, et dic! Constança: Arregla-t! Pep: Mira que si me n’haig d’anar de casa, aixís pengim-penjam, amb la llaçada per fer, tot el descredit recaurà damunt teu! Constança: (convençuda) Acosta-t, doncs! Que encara no’m bescantessiu! Pep: (acostant-s’hi) Ho veus, dòna? Constança: (fent-li les bagues) Mereixeries que ara aquí mateix t’escanyés! Pep: No estiris tant, que’m fas mal! En Quics: Pareu compte! Ramonet: Que no us vingués un rampell! Pep: Té gènit, la mestressa! Constança: Sort que desseguida ’m passa! (Acabant de fer-li la corbata). Té, vaja, ja està. Pep: Gracies, salada! Constança: (amb emfasi) Que vols un mirall? Pep: No! Això seria ofendre-t! Constança: No malgastis les flors, que’t podrien fer falta. Pep: En el meu jardí mai s’acaben. Constança: D’ençà que som casats que no he vist mai que anessis amb els del nostre temps. Pep: Van massa depressa a morir. Ramonet: Ben xafat! Pep: Visca la joventut! En Quics: Visca! Constança: Ai, Sant Ximplici! Pep: Eh, nois? Què us en sembla? Ramonet: Esteu fet un galant jove! Pep: Ja ho sents, Constança! Constança: Com t’aixequen! En Quics: No ho cregueu pas! Constança: Mireu: s’ha posat la roba millor. Pep: No veus que avui es dissabte? Constança: (amb ironia) I per això t’has mudat? Pep: No sabs que soc el director de la companyia i el president del casino? Constança: Tot ho fas per agradar a les comiques. Pep: Són les grans dònes per mi! Constança: (amb ironia) Perquè són guapes, oi? Pep: Vaia! A les que són boniques se les reb amb honors de reina! Constança: Poca-gracia! Pep: Ja’ls fas un bon sopar? Constança: Sí, home, sí. Pep: Prepara tres coberts, i amb el meu quatre. Constança: Tres? Me pensava no més dos. Pep: Que no tens memoria? Constança: No són mare i filla? Ramonet: I el promès, que va amb elles. Constança: Ai! Te raó, que porten cua! Pep: Ofereix-los la nostra sala. Constança: I el nostre llit? Pep: Sí, dòna. Constança: Per tots tres? Reina Santissima, quin escandol! Pep: Que t’emboliques ara? Constança: On colocarem el ròssec que porten? Pep: Mira, que vagi amb en Quics! En Quics: Ja pot venir: això rai! Constança: I jo, on dormiré? Pep: Acomoda-t al catre del darrera. Constança: I tu? Pep: A qualsevol banda. (Amb intenció.) Tampoc podré aclucar els ulls en tota la nit! Constança: Taülot, més que taülot! Pep: Obsequia-les bé, que quedin força contentes. Ramonet: Ah, sí! Que aquestes són de primerissima! En Quics: Com no se’n veuen en els pobles petits com el nostre. S’entén, si hem de regir-nos per lo que’ns costen. Constança: Podeu comptar! Si jo’m compongués com elles, encara ho veuriem qui fa més goig! Pep: Apa, noia! Veiam si t’encomano l’afició i els fas la competencia! Constança: No’m rebaixo tant! Pep: Decideix-te a sortir a les taules, que jo’m quedaré amb els galants joves! Constança: Fuig! Ja n’hi ha prou amb un carrincló a casa! Pep: Quina dama més dama tindriem! Ramonet: Farieu molt respecte! Pep: Vestida de reina’n faria! En Quics: De pitjors n’hem tingut! Constança: Mira l’altre! Bah, bah: anem a començar a fer feina. (Anant-se’n per la primera porta de la dreta.) Pep: Escolta, dòna… Constança: (desapareixent) Vés amb aquelles! === Escena VI === ''Els mateixos, menys la Constança'' Pep: N’hi ha un tip de les dònes… de sa casa! Ramonet: No són artistes. En Quics: Ni enlletrades. Pep: (impacient) Però, què fan els companys? (Per l’esquerra del fons compareix en Francesc fumant un cigarro de mig ral.) === Escena VII === ''Els mateixos, més en Francesc'' Francesc: Ja torno a ser aquí. Pep: Hola, Francesc! Francesc: Hola, Pep! (Torna la Constança per la primera porta de la dreta, amb un coixí a la mà, desapareixent per la primera porta de l’esquerra, rondinant en veu baixa.) Ramonet: (an en Francesc) Ja’m pensava que no vindries. Francesc: Es que m’he entretingut una estona. En Quics: Amb aquella que vas ballar diumenge? Ramonet: Avui també estas per les moces del poble? Pep: Li serveixen d’olives. En Quics: (an en Francesc, pel cigarro que crema) Com fas l’home! Ramonet: Que no convides? Francesc: No més convido als gorristes. Bé: que’n vols un? Ramonet: No. Gracies. Pep: Que ja heu sopat? Ramonet: Sí, noi. En Quics: Jo, no, doncs. Francesc: Jo, no cal dir-ho. Ramonet: I vós, Pep? Pep: No. No veus que tinc d’esperar les senyores? Ramonet: Es veritat. No hi pensava. Pep: Després dirien que no gasto etiqueta. Francesc: (molt impacient) Vaja, què fem? Ramonet: Apa, que es tard! Pep: Som-hi! En Quics: (mirant-se’l rellotge) Tot just són les sis quaranta. Pep: Però, que no ve ningú més? Ramonet: Ja faran cap els altres, si volen. Pep: Ont es el Noi Tendre? Francesc: Deu estar repassant el paper. Pep: Jo que volia anar-les a rebre amb tota la colla en corporació! Ramonet: Pitjor pels que no vinguin! Pep: Sí, Ramonet, sí! Qui es primer, guanya. Francesc: Vaja: no enraonem més! Pep: (anant per mirar l’hora) Espereu-vos, que m’he deixat el rellotge i la cadena damunt de la calaixera. Ramonet: Enllestiu! Pep: De passada’m posaré uns quants picarols (indicant monedes) a la butxaca de l’ermilla. En Quics: Va molt bé una musica aixís. Pep: Fa més tenorio. Francesc: Apa, home! Pep: Ja vinc. (Desapareix per la primera porta de l’esquerra. Abans d’entrar a la seva cambra se detura pera fer pas a la Constança, que surt amb un gerro de porcelana.) Constança: (an en Pep, en veu baixa) Calavera! Pep: (desapareixent) Beiata! (La Constança atravessa l’escena amb el gerro buid a la mà, desapareixent per la segona porta de la dreta.) === Escena VIII === ''Els mateixos, menys en Pep'' Francesc: (després d’un curt silenci) Me sembla que arribarem a misses dites. En Quics: Encara’ns-e sobrarà temps. Ramonet: Si aquest home no acaba mai! Francesc: (cridant an en Pep) Ep! Què hem de fer? Ramonet: Que no veniu? Pep: (de dintre estant) Deixeu-me donar l’ultim retoc! (Per la dreta del fons compareix l’Hipolit tot determinat.) === Escena IX === ''Els mateixos, més l’Hipolit'' Hipolit: Que ja són aquí les dames? Ramonet: Hola, Hipolit! Hipolit: Que ja han arribat? Francesc: No encara. En Quics: Que sents el rastre? (Per l’esquerra del fons compareixen, tot apressats, en Simon i l’Oriol.) === Escena X === ''Els mateixos, més en Simon i l’Oriol'' Simon: (entrant decidit) Bona nit i bon’hora. Oriol: Ja esteu a punt? Ramonet: Hola, nois! Francesc: Quin mosquer que serem! Hipolit: Quines vespes! En Quics: Tothom hi vol ser a la mèl! (Torna la Constança amb el gerro ple d’aigua, sortint per la segona porta de la dreta i anant-se’n cap a la primera de l’esquerra, on s’espera pera fer pas an en Pep, que també torna amb el rellotge i la cadena, posant-se uns quants duros en peça a una butxaca de l’ermilla.) === Escena XI === ''Els mateixos, més la Constança i en Pep'' Constança: (en veu baixa) Quina colla d’infeliços! Francesc: Jo ja m’hi trobo! Constança: (al peu de la porta, entre-dents, així que surt en Pep) Vell arrocinat! Pep: Llunatica! Constança: (desapareixent amb el gerro a la mà) Calaverot! === Escena XII === ''Els mateixos, menys la Constança'' Pep: Estic a la vostra disposició. Oriol: Hi falta’l Noi Tendre. Simon: I el Barberet. Pep: Justament el primer galant i el galant jove! Francesc: Anem: potser ja són a l’estació. Pep: Apa, nois, com us engrescareu amb aquella dama! Hipolit: Es guapa, guapa de debò? Pep: Mira, Hipolit, si ho es, que, de resultes d’haver-la vista una sola vegada, sempre tinc por de caure malalt! Simon: Si que es perillosa! Pep: Es un torment! Ramonet: No més hi faltava ella, en el drama que fem! Pep: Ja sabeu que tinc gust! En Quics: Ens consta! Pep: Us quedareu encantats! Francesc: El cor ja’m tremola! Pep: Ah! Escolteu, minyons. (Tots s’hi acosten.) Oriol: Digueu. Pep: Us haig de fer una advertencia. Simon: Què passa? Pep: Ara, aixís que ella baixi del tren, no aneu de goluts a mirar-la. Saludeu-la, si la temptació no us venç, amb els ulls ben tancats, i aneu-los obrint a poc a poc, que no us reprengués la majestat de la seva presencia. En Quics: Que precaucions s’han de pendre! Hipolit: (amb ingenuitat) Ell ens avisa. Pep: Sí, aneu-hi de boig, amb les dònes vistoses! Francesc: (molt impacient) Apa, anem, nois! Hipolit: Anem, que tinc ansia! Simon: Jo’m friso! En Quics: Encara es dejorn! (Mirant altra vegada’l rellotge.) Les sis quaranta. Ramonet: Que enraones! Pep: Que’t penses que fem el tuti? En Quics: (amb el rellotge a les mans) Si’l tinc parat! Pep: (mirant-se’l seu) Jo també. Oriol: Correm, doncs! Pep: No us precipiteu! En Quics: Presentem’s-hi serens! Francesc: No cridem massa l’atenció! Pep: Apa, prepareu els compliments i tot el repertori de galanteries i fineses que tingueu als dintres! (Torna la Constança per la primera porta de l’esquerra.) === Escena XIII === ''Els mateixos, més la Constança'' Constança: Que ja us en aneu? Pep: Sí. En marxa! Constança: Me sembla que he sentit el tren. (Consternació general.) Pep: Què dius ara! Correm! Constança: Ja han tocat les set. Francesc: Quin compromís! En Quics: No tingueu por, homes! Ramonet: Vaja, anem, cançoners! Hipolit: Les trobarem pel camí. Pep: Quin cop que rebreu! Oriol: Preparem l’arnica! Pep: Ai, fills meus, que caureu en basca! Simon: Som-hi! Pep: Depressa! (En Pep, en Francesc, en Quics, l’Hipolit, en Ramonet, en Simon i l’Oriol se’n van, determinats, tot enraonant, per la dreta del fons.) Constança: (plantada al mig de l’escena) Déu us faci bons! === Escena XIV === ''La Constança, sola (Va a mirar al portal del carrer, permaneixent-hi una llarga estona. Després se n’entorna a dins, posant-se a arreglar les cadires i demés mobles que ella cregui en desordre. Passat un curt silenci compareixen, enraonant, el Noi Tendre i el Barberet, per l’esquerra del fons; el primer, molt amoïnat.)'' === Escena XV === ''La Constança, el Noi Tendre i el Barberet'' El Barberet: (entrant) Bona nit i bon’hora, Constança. Constança: Bona nit, Barberet. Què té’l Noi Tendre, que està tant moix? El Noi Tendre: Res, dòna. Constança: Com es que no heu anat amb aquells a rebre les forasteres? El Barberet: Eren massa colla! Constança: I tant! Voleu dir que, amb tot i ser comediantes, no se sofocaran pels carrers? El Noi Tendre: No hi ha perill! El Barberet: Després, que jo no’m basquejo per una dòna, per més guapa que sigui. El Noi Tendre: Jo tampoc! Constança: Ben fet, nois! El Barberet: Si volen res, les dònes guapes, que’m vinguin al darrera. El Noi Tendre: Lo mateix te dic. Constança: I ara aneu a ensajar? El Noi Tendre: Sí. Aquesta obra’m té amoïnat. El Barberet: Per què, Noi Tendre? El Noi Tendre: Es molt carrinclona. El Barberet: A mi’m fa riure d’allò més. Constança: Jo no sé –per lo que’n sento explicar– com el senyor Rector no’n diu res de la trona estant. El Barberet: Espereu-vos demà en el sermó de l’ofici! Constança: Ja serà tard. El Noi Tendre: Tant-de-bo que tragués la caixa dels trons i espantés a la gent! El Barberet: Per què? El Noi Tendre: Perquè aixís potser l’hauriem de sospendre. El Barberet: Oh, cah! Això encara ajudaria a engrescar el public! El Noi Tendre: No pas en aquest poble! (Part de fòra, accentuant-se gradualment, se sent un brugit de veus.) Constança: Ja són aquí. El Barberet: (amb emfasi) Ara veurem l’hermosura. El Noi Tendre: Veiam si perdrem la vista. (Per la dreta del fons compareixen l’Enriqueta Vallès, la senyora Genoveva i l’Avelí, acompanyats d’en Pep Mata, en Francesc, en Quics, l’Hipolit, en Ramonet, en Simon i l’Oriol. L’Enriqueta Vallès i la senyora Genoveva, bastant ben vestides, donant-se aires de grans artistes, van amb gorro. L’Avelí va amb relativa elegancia. Porta un saquet de mà i un farcell de roba de la primera.) === Escena XVI === ''Els mateixos, més l’Enriqueta Vallès, la senyora Genoveva, en Pep, en Francesc, en Quics, l’Hipolit, en Ramonet, en Simon, l’Oriol i l’Avelí.'' Pep: (molt amable, desfent-se en compliments) Passin, passin. Com si fossin a casa seva. Enriqueta: (somrient) Gracies. Pep: (en veu baixa) Mira-la, Barberet, mira-la que es maca! El Barberet: (en veu baixa) De primera! Senyora Genoveva: Bona nit tinguin. Enriqueta: Déu los guard. Constança: Benvingudes. (Tots els altres corresponen a la salutació. L’Avelí saluda amb un moviment de cap.) El Noi Tendre: Que hi heu arribat a temps, a l’estació? Pep: (disgustat) No me’n parlis. Constança: (a la senyora Genoveva i l’Enriqueta) Les han trobades pel camí a les senyores? Senyora Genoveva: Aquí mateix, al tombant del carrer. Ramonet: Tota la culpa la té en Quics! En Quics: Just! Fes-m’ho pagar a mi! Enriqueta: Bé, tant se val: no s’ha perdut res. Pep: En fi, paciencia. Ja’ns ho dispensaran. Senyora Genoveva: Vol callar! Pep: (presentant la Constança) Tinc el gust de presentar-los la meva senyora… Senyora Genoveva: Molt honor en coneixe-la. Constança: Gracies. Enriqueta: (somrient) Celebro. Avelí: Servidor de vostè. Pep: (a les senyores, oferint-los cadires) Però, seguin, senyores, seguin. Senyora Genoveva: No estem gens cançades. Ramonet: (oferint-li una cadira) Tingui, senyora, tingui. Senyora Genoveva: (seient) Seiem, doncs. Constança: Com els ha provat el viatge? Senyora Genoveva: Divinament. Avelí: Una mica pesat. Pep: (a l’Avelí, volent descarregar-lo) Però, permeti-m. Faci-m el favor, que aconduirem l’equipatge. (Tots els aficionats, molt atents, volen descarregar-lo.) Avelí: No’s molestin per mi. Constança: Deixi, deixi. Pep: Ah! Espera, Constança, que’ls vui presentar la colla. Enriqueta: Tots són aquí? Ramonet: Sí, senyora. Pep: No més hi falten els comparses. Enriqueta: (rient) Es graciós! Pep: Sí, senyora: un servidor es el graciós de la companyia. I aquest minyó (senyalant el Noi Tendre) el primer galant. Un espasa! Enriqueta: (somrient) Celebro. Pep: Ja’l veurà, ja’l veurà, senyoreta Enriqueta! El Noi Tendre: Soc un trist aficionat, sense estudis. Senyora Genoveva: Per aquí’s comença. Pep: (senyalant el Barberet) Aquell es el galant jove. Enriqueta: (somrient) Celebro. El Barberet: Moltes gracies. Pep: Bona estampa, veritat? Enriqueta: (rient, tapant-se la cara amb el vano) Oh! Oh! Pep: (senyalant a l’Hipolit) Aquest, encara que no porti pèl a la cara, es el barba. Enriqueta: (sempre somrient) Celebro, celebro. Pep: I aquell el traidor. (Senyalant en Simon.) Però es un bon xicot. Els altres són segones parts. Enriqueta: (sempre somrient) Celebro, celebro. Constança: (apart, an el Barberet) Ai, mare! Tot ho celebra. El Barberet: Se’ns rifa! En Quics: (en veu baixa, acostant-s’hi) I a mi que no’m presenteu, Pep? Pep: Ah, sí! Tens raó! Senyora Genoveva: Quins papers fa’l jove? En Quics: Els tontos. Enriqueta: Ja se li coneix. Pep: En què? Enriqueta: En el posat d’artista ingenuu. Té una expressió de caràtula. (Tots els aficionats celebren la frase i feliciten an en Quics.) En Quics: (encantat) Caram! Pep: Apunta-te’l aquest terme. Senyora Genoveva: Ja n’hi direm d’altres. Pep: (an en Quics) Series un gran xicot, si anessis a l’hora! Avelí: (dissimuladament) Enriqueta. Enriqueta: (en veu baixa, acostant-s’hi) Què mana, Avelinet? Avelí: Vés amb compte amb aquests aficionats, que’m semblen molt atrevits! Enriqueta: No tinguis por! Pep: (que estava enraonant amb la senyora Genoveva) Sí, senyora Genoveva: nosaltres treballem amb fe, amb entusiasme… Ramonet: (interrompent-lo) Hi posem el cor! Pep: Sobre tot tenint una dama tant simpatica com la seva filla! Avelí: (en veu baixa) Enriqueta! Enriqueta: (en el mateix to) Què vols? Avelí: ¿Que hi entren gaires petons i abraçades en “Els Martirs de l’Inquisició”? Enriqueta: No ho sé fixament. Avelí: Vés amb compte! No t’hi entreguis! Enriqueta: No t’amoïnis per xò. Pep: (que encara segueix enraonant amb la senyora Genoveva) Que no han vist el programa? Senyora Genoveva: No, senyor. Pep: (butxaquejant) Té: ara no’n porto cap. En Quics: (treient-se’n un plec d’una butxaca de l’americana) Aquí n’hi ha! Teniu. (Tots els aficionats treuen programes, i, desplegant-los, els ofereixen a la senyora Genoveva.) Pep: (prenent-ne un dels que li ofereix en Quics) Vinga! Ramonet: Quin paperam! Simon: Sembla una festa de carrer! Pep: (als aficionats, pels programes que encara tenen a les mans) Arrieu banderes! (Tots se desen els programes a la butxaca.) En Quics: (donant-ne un a la senyora Genoveva) Si es servida. Senyora Genoveva: Per molts anys. En Quics: (donant-ne un altre a l’Enriqueta) Per vostè. Enriqueta: Gracies. En Quics: (oferint-ne també un altre a l’Avelí) Vegi… Avelí: Posi-me’l, si es servit, a la butxaca de l’americana. En Quics: (fent-ho) Apa: al bussó! Avelí: Moltes mercès. Pep: (a la senyora Genoveva, ensenyant-li’l programa) Miri: veu? (Llegint.) “Gran funció per avui, en la que hi pendrà part la sempre aplaudida i hermosa primera dama jova…” Enriqueta: (interrompent-lo, somrient) Que va per mi aquesta flor? Pep: (amb molta galanteria) La flor es vostè, senyoreta. Enriqueta: Que es galant! Pep: Soc graciós. Constança: (an el Barberet, clavant-li un pessic) Murri! El Barberet: (queixant-se) Ai! Pep: (impulsivament) Què tens? El Barberet: Res: són els nirvis! Constança: (en veu baixa, al Barberet) No anava per tu. Dispensa. (Tots els aficionats demanen més programes an en Quics, que’ls els dóna.) Avelí: Enriqueta! Enriqueta: Digues. Avelí: Tinc gelosia! Enriqueta: De qui? Avelí: D’aquests joves! Però principalment del vell! Enriqueta: No temis, home! Avelí: Quan siguem casats no t’hi deixaré anar a fer comedia! Enriqueta: No més estaré per tu. Pep: (que segueix enraonant amb la senyora Genoveva) Es un angel la seva filla! Senyora Genoveva: Vostè exagera! Pep: Que li ve de molt lluny l’afició a l’art? Senyora Genoveva: Del dia que va néixer. Pep: Mosca! Senyora Genoveva: Encara anava amb volquers que ja va pendre part en una obra. Pep: Sempre deu haver anat en molt bones companyies. Senyora Genoveva: No s’ha esgarriat mai. Avelí: Pobra d’ella! Pep: Vui dir que deu haver treballat amb comics de nomenada. Senyora Genoveva: Amb els millors. I de contractes, n’hi han sortit! Enriqueta: Jo prefereixo treballar amb aficionats. Pep: (agraint la finesa) Per què, senyoreta? Enriqueta: Són més sincers. El Barberet: Es favor. Enriqueta: No, senyor: es justicia. (Aprovació general entre’ls aficionats.) Senyora Genoveva: (aixecant-se) El teatre està perdut, està molt perdut, senyora! Constança: I la gent que perd! Senyora Genoveva: D’ençà que’l tenen acaparat els autors modernistes… Enriqueta: (interrompent-la) Mamà, no’n diguis mal dels autors moderns, que an ells principalment dec el nom! Senyora Genoveva: Totes les obres les escriuen en prosa, en un llenguatge ordinari… Avelí: Sense idealismes. Senyora Genoveva: (a la Constança) Miri, senyora: quan jo era dama, en aquells bons temps per l’art, totes les comedies s’escrivien en vers. Oh! El vers, aquella musica, aquella armonia del vers! Constança: No sabria què dir-li. Senyora Genoveva: Mort el vers, morta una servidora; artisticament, se comprèn. Pep: Quina llastima! Senyora Genoveva: Per acompanyar a la meva filla’m rebaixo de tant en tant a fer de caracteristica. El Noi Tendre: (amb ironia fina) I si resucités el vers? Senyora Genoveva: Ah! Allavors també resucitaria jo! Constança: Vès, Pep, que aquell jove (senyalant l’Avelí) me fa pena. Pep: Ai, sí! Me’n distreia. Avelí: (molt nirviós i sofocat) Continui, continui. Pep: Que també es artista vostè? Avelí: No, senyor: soc promès… Pep: (interrompent-lo) Bona feina! Avelí: Si volen, els puc portar el traspunte. Pep: Se li agraeix en nom de la colla. (Aprovació general.) Constança: (a l’Avelí) Vaja, si es servit: vingui a descarregar-se. Enriqueta: Que vols arreglar-te’ls cabells, mamà? Senyora Genoveva: Ai, sí! Que’ls duc no sé com amb la pols del tren. Pep: (a la Constança) Acompanya-les a la seva habitació. (Tots els aficionats, mentres la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí se disposen a entrar a l’habitació del primer terme de la dreta, els diuen paraules afectuoses, fent molts compliments.) Constança: (amb modestia) Trobaran una casa molt mal endreçada. Senyora Genoveva: Prou la tenen ben bufona! Pep: (acompanyant-les fins al peu de la primera porta de la dreta) Passin, passin. Constança: Que volen sopar desseguida? Senyora Genoveva: Com vostès coneguin. Pep: Com més aviat millor. Avelí: Jo no tinc gaire gana. Pep: (complimentós) Passin, si són servides, passin. Enriqueta: (somrient, a tots els aficionats) Amb el permís de vostès. Senyora Genoveva: (també somrient) D’aquí després. Pep: (amb salameria) Sí, senyora. Gracies, moltes gracies. (La Constança, l’Enriqueta, la senyora Genoveva i l’Avelí desapareixen per la primera porta de la dreta.) === Escena XVII === ''Els mateixos, menys la Constança, l’Enriqueta, la senyora Genoveva i l’Avelí.'' Pep: (després d’un curt silenci) Vaja, nois, que això no pot resistir-se! Ramonet: Que la farem bé la comedia! Francesc: Com ens inspirarem! El Barberet: Quina dama més maca! En Quics: Vès qui fa’l tonto! Pep: Tu, Noi Tendre, no t’electrisis demà! El Noi Tendre: (un xic amoïnat) No passeu ansia. Pep: I tu, Barberet, vés amb compte amb les abraçades. El Barberet: Oh, cah! Vui aprofitar-me! Hipolit: Jo n’hi tingués en el meu paper! Oriol: Jo me n’hi posaré alguna! Simon: Vès qui fa’l traidor sense descompondre el caracter! Pep: (an el Noi Tendre) Veiam si’t llueixes en l’escena de l’Inquisició, allavors que dius aquellas frases tant valentes. El Noi Tendre: (de mala gana) Quines? Pep: Aquelles quan t’encares amb el President del Tribunal. Simon: Són molt revolucionaries! Pep: (al Noi Tendre) Fixa-t bé com jo les dic. El Noi Tendre: (amb emfasi) M’hi fixo. Pep: (en un to molt declamatori) “Miserables! Miserables! Si Cristo tornés a la terra, al veure’ls vostres crims, de vergonya, amb les seves propries mans se tornaria a clavar a la creu!” (Aprovació general.) En Quics: Aquí’l public te farà una ovació. Ramonet: Segons com ho digui. Pep: (al Noi Tendre) Diga-ho amb tota la potencia dels teus pulmons, d’una manera gallarda i amb el cap ben alt! El Noi Tendre: (amb ironia) Com un gall? Pep: Com un lleó enfebrat! Ah! I amb la mirada aixís, despreciativa, i una cama endavant… El Noi Tendre: (fent el tonto) Que’m treuré l’espasa? Pep: No! En aquell moment vas desarmat. El Noi Tendre: A mi ningú’m desarma! Pep: No veus que’t porten pres? El Barberet: Ja’t defensaré jo! Pep: Tu, no’t distreguis en les escenes d’amor. El Barberet: Deixeu-ho per mi. Pep: Parla ben dolç, girant els ulls en blanc, que la dama s’enterneixi de debò. El Barberet: No’n passeu ansia. Potser en faré massa i tot! Pep: Que te l’envejo’l teu paper! (Anant a mirar dissimuladament a la primera porta de la dreta.) Ai, fills meus! (Tots, menys el Noi Tendre, s’hi acosten.) El Barberet: Què veieu? Pep: El cel! Oriol: Quin astrolec! El Noi Tendre: Andalús! Pep: (tornant, seguit dels altres, al mig de l’escena) Eh que tinc bon ull, Hipolit? Hipolit: No’m creia que’n tinguessiu tant. El Barberet: Quina peça, en Pep! Pep: Vaja, què pagues? Hipolit: El cafè! Francesc: Jo’l cigarro! En Quics: Jo la copa, doncs! Pep: Quin èxit, demà, quin èxit! Simon: (an en Pep) Ja heu encarregat les perruques? Pep: Sí, home, sí! El Barberet: Que no’ns portin, com sempre, cabaços de pèl. Pep: Tant se val! Simon: I els vestits? Pep: Ja són a l’estació. En Quics: Jo vui el més maco. Pep: Posa-t el de rei. (Torna la Constança per la primera porta de la dreta.) === Escena XVIII === ''Els mateixos, més la Constança'' Constança: Ai, mare, quina olorota han deixat per tot casa! Pep: Això es una delicia! Constança: Però, per l’amor de Déu, Pep: vés a treure aquell empantànec d’allà dins! Pep: No hi ha perill, dòna! El Barberet: Prou estan assegurades! Constança: No vui escandols a la vora meu! Pep: Què fan les senyores? Constança: S’arreglen. Pep: Que s’arreglin, doncs. Constança: Quines coses s’han de veure! Pep: Vés, vés pel sopar, que es tard. Constança: Ja’l tinc fet estona ha. Pep: Doncs para taula. Constança: Encara es aviat. Pep: Doncs, vés-te’n! Constança: No’m vui moure! (Per la dreta del fons compareix l’Agutzil de l’Ajuntament amb dos plecs a la mà.) === Escena XIX === ''Els mateixos, més l’Agutzil'' L’agutzil: (desde la porta del fons) Ave Maria! Constança: (girant-se) Qui hi ha? (Estupefacció general.) Ramonet: Mireu, Pep. Francesc: L’agutzil de l’Ajuntament. Pep: Què deurà voler? El Barberet: Ja hem rebut! El Noi Tendre: (en veu baixa) Tant-de-bo! L’agutzil: Se pot passar? Pep: Endavant, agutzil, endavant. L’agutzil: (entrant, amb la gorra a la mà) Amb el vostre permís. (Als demés.) Bona nit tinguin. Pep: Bona nit. (Tothom correspon a la salutació.) Constança: (an el Barberet) Tota tremolo! Pep: Què us porta de nou? L’agutzil: De part del senyor arcalde que feu el favor d’enterar-vos d’aquest document, que us entrego per duplicat perquè me’n firmeu rebut. Pep: De què’s tracta? L’agutzil: No us ho sabria dir. Pep: (llegint el sobrescrit) “Señor Presidente del casino La Violeta…” (Dirigint-se a l’Agutzil.) No ho podieu deixar al cafeter? L’agutzil: Certament. Sinó que he pensat que potser convenia, i per guanyar temps… Pep: (interrompent-lo) Veiam, veiam. (Desclou el sobre i s’entera de l’ofici. Gran espectació en els altres mentres ell llegeix mentalment.) Constança: (en veu baixa, an en Ramonet) Serà qüestió de la justicia. Ramonet: No tingueu por! En Quics: Ai, quina mar! Pep: (tornant, molt nirviós i visiblement alterat, el document) Teniu: digueu al senyor arcalde que això jo no ho firmo! L’agutzil: Vós mateix. Pep: Digueu-li que no’m dóna la gana de malgastar el meu nom! L’agutzil: Mireu que us pot sortir malament no acatar l’autoritat. Pep: Tant se m’endóna! El Noi Tendre: Que’s llegeixi aquest escrit! Simon: Sí, sí: que’s llegeixi! (Tots demanen lo mateix.) Pep: Té, Barberet, fes-ho tu, que no se t’entrebanca la llengua. El Barberet: Vinga! (Prenent el document i llegint-lo en veu alta.) “Usando de las atribuciones que me concede la vigente ley municipal, en relación con la moralidad y orden públicos, vengo a suspender la representación del drama”Els martirs de l’Inquisició“, anunciada para el día de mañana en el teatro del casino”La Violeta&quot; de esta villa, esperando no dará lugar á la imposición de la multa con que queda usted conminado caso de desobedecer las órdenes de mi autoridad. Dios guarde á usted muchos años…&quot; Pep: (interrompent-lo) Això es arbitrari! Ramonet: Això es voler perjudicar-nos! En Quics: Malsaguanyats ensaigs! Hipolit: Aquesta sí que no la prevèiem! Pep: (indignat) Ha hagut d’esperar avui, quan ja tenim les dames aquí i el gasto ja es fet, a sospendre la funció! L’agutzil: Bé: que firmeu? Pep: No! No firmo! L’agutzil: Com us-e sembli. Pep: Ja ho he dit! L’agutzil: Sent aixís, aniré a buscar dos testimonis perquè justifiquin com jo us entrego aquest document. Pep: Aquí mateix en teniu prous. L’agutzil: Els senyors? No: han de ser uns altres. Pep: Com vulgueu. L’agutzil: (anant-se’n per la dreta del fons enduent-se’n els dos plecs) D’aquí després, doncs. Pep: Arri allà, estira-cordetes! === Escena XX === ''Els mateixos, menys l’Agutzil'' Constança: (molt espantada) Pep! Firma! Firma! Pep: Va massa cara la tinta! Constança: (anant fins a la porta, cridant) D’això… agutzil! Veniu! (En Pep i els seus companys la detenen. Crits i confusió.) Pep: Deixa-l estar an aquell esquitx d’autoritat! Constança: Firma desseguida, et dic! Que no’t fessin perdre! (Per la primera porta de la dreta compareixen, esverades, sense res al cap, la senyora Genoveva i l’Enriqueta, seguides de l’Avelí.) === Escena XXI === ''Els mateixos, més la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí'' Senyora Genoveva: Què tenen? Què passa? Enriqueta: Què són aquests crits? Avelí: Expliquin-se! Constança: Ai, senyora Genoveva, que vindran a embargar-nos i ens tancaran en Pep a la presó! Pep: Deixin-la dir an aquesta! Enriqueta: I, doncs, què succeeix? Pep: Res: que’l ximple de l’arcalde’ns ha sospès la funció de demà! Senyora Genoveva: Per quin motiu? Enriqueta: Què alega? Pep: Què sé jo que s’empatolla de la moral i de l’ordre public! Ramonet: El reaccionari! Francesc: El bretol! Enriqueta: L’autoritat es anti-artistica! Oriol: I despotica! Simon: I bestia! Pep: Tot això ho fa per donar gust als de l’altre casino! Constança: (amb gran prec) Però firma-l aquell paper! Firma-l, home! Pep: Firma-l tu! Avelí: Poden recórrer. Constança: (interrompent-lo) No t’hi barallis amb el govern! Pep: Soc capaç de tombar-lo! Senyora Genoveva: No s’ho prengui aixís! Enriqueta: Això subleva! Pep: M’encén les sangs! Constança: Tu ets massa de la flamarada i algun dia tindrem un disgust! Avelí: Tot pot arreglar-se encara. Pep: Nois: demà al dematí, en el primer tren, me’n vaig a Barcelona a trobar el governador! En Quics: No us escoltará! El Noi Tendre: Altra feina té! Hipolit: Feu-vos càrrec que “Els martirs de l’Inquisició” es una obra excomunicada! Pep: Que ho sigui! Simon: Qui’l fa quedar malament al clero? Pep: Se n’ha de recordar de mi aquest arcalde! Constança: Noi! No cridis tant! Pep: Ja ho veurà quan vinguin les eleccions! El Barberet: Guerra a l’arcalde! Pep: Guerra! Constança: (plorant) No! No, per l’amor de Déu! Pep: Guerra a sang i a foc! (Per la dreta del fons torna l’Agutzil, acompanyat de dos homes.) === Escena XXII === ''Els mateixos, més l’Agutzil i dos homes'' L’agutzil: (entrant tot determinat amb els dos plecs a la mà) Ja torno a ser aquí. (Als dos homes.) Entreu, minyons, entreu. Pep: Ep! Se demana permís! Constança: (amb gran prec) Calla! L’agutzil: (amb molta gravetat) Senyor Josep Mata: aquí us entrego, per duplicat i davant d’aquests dos testimonis, perquè’l firmeu, el present ofici del senyor arcalde. Pep: (resolut) No vui firmar-lo! Constança: Mira que t’agafaran! Pep: Que m’agafin! L’agutzil: Que firmeu o no? Pep: No! L’agutzil: Ho heu reflexionat bé? Pep: Sí! Constança: No, no que no ho ha reflexionat! Pep: (interrompent-la) Us dic que sí, agutzil! L’agutzil: Entesos. (Als dos homes.) Ja ho heu sentit. (Els dos homes fan un moviment afirmatiu amb el cap.) Anem, doncs? Constança: No’ns pot donar un parell de dies de temps per pensar-nos-hi? Pep: Just, que la funció ja seria feta! L’agutzil: Bona nit tinguin. Pep: Endavant! (Tothom li torna la salutació. L’Agutzil i els dos homes desapareixen per l’esquerra del fons.) === Escena XXIII === ''Els mateixos, menys l’Agutzil i els dos homes'' Pep: (en un esclat de gènit) La funció’s farà, mal el món s’ensorri! El Barberet: Com? Pep: Fent-la! El Noi Tendre: No pas amb mi, Pep! (Sorpresa general. Demostració d’alegria per part de la Constança.) Pep: I ara! El Noi Tendre: No vui barallar-me per un drama tant poca sustancia! Pep: Ja ha sortit el modernista! El Noi Tendre: Ben nèt que sí! Que per ventura no hi han altres obres modernes més artistiques que nosaltres podriem representar? Pep: Què hi trobes a la que ensagem? El Noi Tendre: Que no val re. Pep: Prou es ben forta! Hipolit: Massa i tot! Simon: Quina manxiula pel clero! Pep: Encara’n fa poc! El Noi Tendre: Jo, si fos d’ell, me’n riuria. Pep: Per què no ho deies abans això, que hauriem buscat un altre galant? El Noi Tendre: Perquè no’m diguessiu pretenciós i perquè confiava que l’arcalde ja’m treuria del compromís. Pep: (als altres) Què hi dieu, nois? Oriol: Que se sospengui! Simon: Que no’s faci! Pep: Què hi diuen les senyores? Constança: Per mi… Pep: (interrompent-la, irat) No, tu! Les senyores… Senyora Genoveva: Per nosaltres, com vostès coneguin. Enriqueta: Determinin. Simon: No’s pot fer re! El Noi Tendre: Deixem-ho córrer! Francesc: No’ns contrapuntem! En Quics: Anem per un altre! Pep: No teniu sang! (Protestes generals.) Ramonet: Ja’l faré jo’l paper d’aquest. (Senyalant el Noi Tendre.) En Quics: No te’l sabries d’aqui demà. Francesc: No tens prou temps per estudiar-lo. Ramonet: Tot va que jo m’hi posi! Hipolit: I del teu qui se n’encarrega? Pep: Pot fer-lo’l senyoret. (Senyalant a l’Avelí.) Avelí: Amb molt gust, si fos artista. Simon: I si’ns agafen? Pep: Que’ns agafin! Aixís serem uns veritables martirs de l’Inquisició moderna! Senyora Genoveva: Bé: què fan, doncs? Enriqueta: Què resolen? Hipolit: Ja n’ensajarem una altra que no sigui tant rabiosa. Enriqueta: Que no’n tenen cap més de repertori? Francesc: Ens manquen exemplars i caudals. Oriol: Val més que pleguem! Pep: Vaja, deseu-vos, aficionats de pega! (Protestes generals.) Demà llegiré l’obra davant del public! El Barberet: Quan estigueu cançat, jo us rellevaré. Pep: Tu tiraras el teló! Senyora Genoveva: Aixís nosaltres, si ara passava un tren, ens en entornariem a Barcelona. Constança: A les vuit un quart de nou n’hi ha un. El Barberet: El darrer. Enriqueta: Quina hora es? En Quics: (mirant el rellotge) Ja li diré desseguida. Francesc: (interrompent-lo) No, que’l teu es de sol! El Noi Tendre: Són les vuit en punt, senyores. Senyora Genoveva: Correm, doncs, Enriqueta, que encara hi serem a temps! Enriqueta: Vine, Avelinet, a recullir l’equipatge! Avelí: Som-hi! Constança: Que no volen sopar? Senyora Genoveva: Ja soparem a casa. Gracies. Enriqueta: Vine, Avelinet, vine! Avelí: Depressa! (La senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí desapareixen per la primera porta de la dreta.) === Escena XXIV === ''Els mateixos, menys la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí.'' Pep: (molt nirviós) Bé, nois: s’ha de pagar el bolo a la dama. En Quics: No ha treballat pas. Hipolit: Ja’ns farà un rebaix. Pep: Apa, quants som? Simon: Que no tenim res a la caixa, en fondo? Oriol: Trenyines! Pep: Apa, apa: tant cadaú. Sis duros de bolo i tres dels viatges… En Quics: Total nou. Francesc: Toca un duro per barba. Pep: Vinga, doncs. (Parant la mà.) Tu, Noi Tendre, no dormis. El Noi Tendre: (sincerament) Ja us el daré demà. Francesc: Jo no’n porto cap. Hipolit: Que teniu cambi d’un bitllet de mil? Pep: Que’t penses que soc el Banc d’Espanya? (An en Ramonet). I tu? Ramonet: He sortit de casa sense cap diner. Simon: Si voleu una pesseta que tinc… Pep: Quins capitalistes! En Quics: Jo, sense fer la funció, no dono res! Pep: Aquest parla clar! Oriol: Si en Quics no afluixa la mosca, jo tampoc! Pep: Que ho haig de pagar jo, doncs? Francesc: Vós teniu renda! Constança: Fort! T’està bé! Pep: Calla! Constança: Torna-t a embolicar amb criatures! En Quics: Ei! No’ns falteu al respecte! (Tots protesten.) Pep: I tu, Barberet, que no m’ajudes? El Barberet: (donant-li un duro en plata) Aquí teniu un duro. En Quics: Un duro! El Barberet: (en veu baixa) Calla, que es fals! Pep: (posant-se la moneda a la butxaca de l’ermilla) Ets un gran home! (Tornen la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí: elles, nervioses, apressades, posant-se’l barret; ell, amb el saquet de mà i el farcell de roba, com de primer.) === Escena ultima === ''Els mateixos, més la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí'' Senyora Genoveva: Apa, cuita, filla, cuita! Enriqueta: Ai! Que estic nerviosa! Pep: Ja hi seran a temps! Enriqueta: Passa al davant, Avelinet! Senyora Genoveva: Prengui-ns els bitllets del tren! Avelí: Sí, senyora, sí! Estiguin bons, senyors! Pep: Salut! (Tots el saluden acompanyant-lo fins a la porta.) Enriqueta: Que ja portes diners? Avelí: (desapareixent per la dreta) De sobres! Pep: Tingui, senyora Genoveva. (Donant-li nou duros en plata, que’s treu d’una butxaca de l’ermilla.) Aquí té lo pactat. Constança: (en veu baixa) Jo’m feriré! Senyora Genoveva: (mirant-se les monedes i tornant-n’hi una) Perquè vegi que soc considerada, en vista del contratemps, li rebaixo un duro. El Barberet: (an en Quics) El meu! Pep: (emocionat) Moltes gracies, senyora! Aquesta moneda, per mi tant estimada, la guardaré tota la meva vida! El Barberet: (mig apart) Per força! Senyora Genoveva: Vaja, que estiguin bons. Celebro molt de coneixe-la. (A la Constança.) Disposi. Constança: (amb mal humor) Igualment! Enriqueta: D’aquí a una altra! Pep: No pas amb aquesta colla! Enriqueta: Que s’ha desfet? Pep: Per la meva part, sí, senyora! Senyora Genoveva: Quina llastima! Pep: Soc radical! En Quics: Ja no farem més comedia? Pep: No! Hipolit: Que ho dieu formalment? Pep: Sí! Oriol: Millor: aixís no perdré més nits! Ramonet: Aixís no’m renyarà la promesa! El Noi Tendre: Ni farem més bestieses! Simon: Pleguem! Hipolit: Pleguem, nois! Constança: Gracies a Déu! Pep: (fòra de sí) No hi vui més tractes amb vosaltres! Francesc: Ni ganes! Pep: Aficionats pobres! En Quics: Graciós trist! Pep: Tonto! El Noi Tendre: Enganya pagesos! Pep: Galant de llança! Simon: (amb sarcasme) Bromista! Hipolit: Poca gracia! Pep: Clericals! Oriol: Garibaldi! Enriqueta: Ai! Déu meu! Senyora Genoveva: No’s disputin! Constança: (an en Pep) No’t perdis! Senyora Genoveva: Vaja, enllesteix, Enriqueta! Enriqueta: Ja estic! Senyora Genoveva: Que s’hi conservin! (Desapareixent, molt atribulades, per la dreta del fons.) Constança: Feliç viatge! Francesc: Estiguin bones! (Els altres segueixen dient que’ls dispensin, anant a l’estació a despedir-les. En Pep, molt nerviós, se passeja per l’escena, quan tot de cop, topant-se amb el Barberet, diu, aixeribint-se:) Pep: Barberet! Anem a l’estació a despedir-les? El Barberet: Anem! Pep: Vui cobrar-m’ho tot a pessigolles! El Barberet: Amb quina? amb la jova? Pep: O amb la vella! Amb la que pugui! El Barberet: Som-hi, doncs! Pep: Som-hi! (S’en van depressa per la dreta del fons.) Constança: (al mig de l’escena, amb aire menaçador) Quan torni l’esgardiço! Teló rapit 2ltl32f4eiqc6853x02cqz7lhrm3xvj 174581 174578 2024-11-13T16:29:11Z Aleator 20 std 174581 wikitext text/x-wiki {{Header |Títol=La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’ |Autor=[[Autor:Ignasi Iglésias Pujadas|Ignasi Iglésias]] |info=Barcelona: Tip. "L'Avenç", 1908. {{CTILC|id=003152_La_colla_d_en_Pep_Mata_o__Els_martirs_de.out.txt}} |nomcategoria=1908}} == La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’ == {{big|'''Sainet'''}} {{big|Ignasi Iglésias}} '''1908''' Interlocutors * La Constança 50 anys * L’Enriqueta Vallès 20 anys * La senyora Genoveva 50 anys * En Pep Mata 55 anys * L’Avelí 23 anys * El Noi Tendre 25 anys * En Francesc 20 anys * En Quics 30 anys * L’Hipolit 30 anys * En Ramonet 20 anys * El Barberet 25 anys * En Simon 30 anys * L’Oriol 35 anys * L’Agutzil 50 anys * Testimoni primer (no parla) 40 anys * Testimoni segon (no parla) 45 anys L’acció, en una vileta de Catalunya. Epoca actual. Dreta i esquerra, les de l’actor. <blockquote>L’estrena d’aquesta obra va fer-se en el Teatre Català (Romea) la nit del 3 de Desembre de l’any 1907, amb l’adjunt repartiment: * Constança, Da. Adela Clemente; * Enriqueta Vallès, Srta. Marguerida Xirgu; * Senyora Genoveva, Da. Montserrat Faura; * Pep Mata, D. Vicens Daroqui; * Avelí, don Ramon Tor; * El Noi Tendre, D. Enric Casals; * Francesc, D. Avelí Galceran; * En Quics, D. Joaquim Vinyas; * Hipolit, D. Salvador Carrera; * Ramonet, D. Joan Domenech; * El Barberet, D. Joan Vehil; * Simon, D. Miquel Sirvent; * Oriol, D. Agustí Antiga; * L’Agutzil, J. Capdevila Guerra. * Director artistic: D. Joaquim Vinyas. </blockquote> == Acte unic == Menjador d’una casa de menestrals en una vileta catalana. Al fons, un rebedor, amb un portal amb ventalles que dóna al carrer. L’obertura del menjador confronta amb la de l’entrada. A l’esquerra, primer i segon termes, dugues portes. A la dreta, dugues més. Cap a l’esquerra, una taula de noguera, rodona, amb un cobritaula de fil, i una torreta de terra cuita amb una begonia, al damunt. Penjat del sostre, un quinqué un xic historiat, encès. A l’angol de l’esquerra, un armari reconer, atapait de vaixella. A la dreta, també del fons, un canapè de caoba i palla fina, molt antig. Per les parets alguns bodegons enquadrats en marcs senzills i un calendari. A tot el vol de la peça, cadires pintades de negre, amb viuets grocs i el seient de boga. En la paret del fons, penjat en un clau, un programa anunciant una funció de teatre. Es al vespre d’un dels darrers dies del mes de Setembre. === Escena I === ''La Constança, en Quics, en Ramonet i en Francesc'' Constança: (al peu de la porta del primer terme de l’esquerra) Noi! Pep! Pep: (de dintre estant) Què mana? Constança: Apa, dona-t pressa, que la colla t’espera. Pep: (també de dintre estant) Ja estic desseguida! En Quics: Què fa? Ramonet: Que s’empolaina? Constança: (malhumorada) I doncs! Francesc: (cridant amb l’intent de que ho senti en Pep) Ep! Això no es el tracte! Constança: (amb ironia) Se presentarà mal vestit davant de les comiques, si coneixeu! Francesc: No’ns hem pas mudat nosaltres! En Quics: Jo encara vaig amb la roba del treball. Ramonet: I escolteu, Constança: ¿com es que les porta a menjar i a dormir a casa vostra a les senyores? Constança: Per fer-me consumir! Francesc: Jo’m penso que perquè són guapes. En Quics: Les lletges les encoloma a la fonda. Constança: (amb emfasi) Bé: ¿que ho són molt de guapes, aquestes que espereu? Ramonet: La filla, segons tinc entès, enlluerna. En Quics: (a la Constança) En Pep us ho dirà prou, ell que va anar a Barcelona a contractar-la. Constança: Que es jova? Francesc: Té cosa de vint anys. Ramonet: Llastima que ja sigui promesa! Oi, Quics? En Quics: I que, per lo que m’han dit, té un promès molt gelós, que per tot l’acompanya. Constança: (amb ironia) Sí, que no’s perdi! Francesc: També hi va la seva mare. Constança: Quina catacoria deu ser, que l’hagin de vigilar tant! Ramonet: Prou es una bona noia! Constança: (amb ironia) Com totes les del seu ofici! En Quics: Que sabeu si es artista, la seva mare? Francesc: Fa caracteristiques. Ramonet: Se conta que en la seva joventut treballava de primera. Constança: Ai! Ditxoses comedies! Bé us en donen prous de mals de cap! Ramonet: Tot són aficions, dòna! Constança: ¿No us fa pena, sent joves com sou, anar de companys amb un vell arrocinat com en Pep? Francesc: Ell ens engresca! Constança: Això sí que ho crec! (Cridant.) Noi! Enllesteix, que es tard! Pep: (de dintre estant) Ja vinc! Constança: Apa, que’l tren està a punt d’arribar. En Quics: Encara es d’hora. Constança: Quina funció feu? Ramonet: Una obra de primerissima! Francesc: Un drama molt fort! Constança: Com ne diuen, que no’m recorda? En Quics: “Els martirs de l’Inquisició.” Constança: Ai, mare! Ramonet: Es una funció que tots els bisbes ja l’han excomunicada. Constança: (senyant-se) Reina Santissima! Francesc: Que no’ns vindreu a veure? Constança: Déu me’n guard! En Quics: Us agradaria molt! Constança: Què hi fa’l condemnat de casa? Ramonet: Un paper molt graciós, que tot ho resol a garrotades. Francesc: I salva de la mort al galant i la dama! En Quics: Com en Titella! Ramonet: Li va de primera aquest paper al vostre home! Constança: Que’s veurà com donen torment? En Quics: Vaia! Ramonet: Allà presenciareu com cremen persones ignocentes d’en viu en viu! Constança: (ingenuament) Com hi ploraria, jo! En Quics: Serà un èxit! Constança: I què hi diuen els de l’altre Casino, ells que són tant de missa? Ramonet: Estan que no hi veuen de rabia! Constança: Com us deuen posar! (Tornant a cridar an en Pep.) Però, què fas, noi? Que t’adorms davant del mirall? Pep: Ja vinc, dòna! Constança: No triga tant un nuvi a vestir-se! Ramonet: Deixeu-lo fer. Ja hi està posat! En Quics: Que quedi com un home! Francesc: Que s’hi miri força! Constança: (desapareixent per la primera porta de l’esquerra) Vaig a treure-l amb una borçada d’allà dins! Ramonet: No us disputeu, ara! === Escena II === ''Els mateixos, menys la Constança'' Francesc: (neguitós) Farem tard a l’estació. En Quics: (mirant el rellotge) Ja són les sis quaranta. Ramonet: I com es que no compareixen els altres? En Quics: Bé prou que vindran! Francesc: No se’n veu cap, ni’l Noi Tendre. En Quics: (amb ironia) Vaia un galant més puntual a la cita! Francesc: Ell rai, que va gras! Ramonet: Fugiu, el tenorio! Francesc: Més que nosaltres! Ramonet: A les taules, però no pas al carrer. En Quics: Això es veritat. Fòra de l’escenari no es capaç de mirar-se cap dòna. Francesc: I tant bé que treballa! Ramonet: No mata ni espanta. En Quics: Seria un gran comic si cursés la carrera! Francesc: Ben nèt que sí! (Volent fumar i no trobant-se tabac a les butxaques.) Té: ara no puc fer de xemeneia! En Quics: (treient-se la petaca i oferint-li) Vès, cargolen un d’aquest. Francesc: Gracies. M’arribaré a l’estanc. Ramonet: No triguis a venir. Francesc: (anant-se’n per l’esquerra del fons) Desseguida torno. === Escena III === ''Els mateixos, menys en Francesc'' Ramonet: Bé: siga-m franc, Quics. En Quics: Digues, Ramonet. De què’s tracta? Ramonet: El trobes un aficionat tant bo com diuen an el Noi Tendre? En Quics: Es molt estudiós. Ramonet: Lo que té es memoria, però li falten ademans i expressió. En Quics: Devegades potser sí que es una mica fred. Ramonet: Vaja, que se li coneix d’una hora lluny que ha treballat molt temps sense dama en el “Circol Catolic”. En Quics: Sí; però té una bona figura. Ramonet: No hi ha un millor per galant! M’agrada fer justicia. En Quics: Això es el tot, a les taules. Ramonet: Oh! Cah! No hi passo! Per mi lo principal es saber-se moure. En Quics: Pots moure-t i expressar amb art, si no tens una estampa que t’acompanyi! Ramonet: T’arregles, te caracterises… En Quics: Pots caracterisar-te si, per desgracia, ets tort de cames o molt espatllut… Ramonet: (interrompent-lo, ofès) Tu ja exageres! En Quics: Sabs què li ha mancat, fins avui, al Noi Tendre? Ramonet: Què? En Quics: Una artista jova, ben maca, que’l secundés. No veus que sempre hem tingut cotorres dissecades? Ramonet: Que me’ls reparteixin a mi, els seus papers! En Quics: Fuig, home, fuig! Ramonet: Ja veurem què farà avui a l’ensaig general, amb tot i tenir una dama tant bonica com diuen. En Quics: Esperem demà a la tarda, quan hi hagi’l teló enlaire. Ramonet: Si no està mai en situació! En Quics: Més que tu. Ramonet: Que pagaria! Pep: (cridant, desde dins) Vés-te’n, vés-te’n del meu davant! Constança: (també desde dins, cridant) Poca traça, més que poca traça! En Quics: Ja hi som! Ramonet: Ja se les claven! Pep: Te dic que’m deixis estar! Constança: Però vine-m aquí; esbogerrat! Pep: Vés-te’n! No’m facis encendre! Constança: (sortint depressa i tota sofocada per la primera porta de l’esquerra) Quin genit, Déu meu, quin genit! === Escena IV === ''Els mateixos, més la Constança'' En Quics: Què teniu, Constança? Constança: Maleïdes siguen les comedies, les comediantes i qui va fundar-les! Ramonet: No m’espatlleu l’escena! Constança: Aixís se n’acabés la niçaga d’això dels aficionats! En Quics: Gracies, per la part que’m toca! Constança: Més valdria que us cuidessiu de casa vostra i de no perdre nits, que no pas d’aquestes cabories de les funcions. Ramonet: Però, què heu tingut amb en Pep? Constança: Després que una, com una bonifacia, va a donar-li pressa i ajudar-lo a vestir-se perquè no faci tard, per paga, amb una mica més m’urpeja! Se n’hauria de donar vergonya, a la seva edat, d’armar tant rebombori per una comica bunyolera! En Quics: (amb emfasi) Es l’Enriqueta Vallès, la celebre Enriqueta Vallès! Ramonet: Que cobra sis duros per bolo, sense’ls gastos de manutenció i viatges! Constança: Com us ploma, la morta de gana! En Quics: (an en Ramonet) Fem-li un crit an en Pep? Constança: No li digueu res, si’m voleu creure! Ramonet: Però, què fa? Que’s posa de vintiun punt? En Quics: Que’s riça’ls cabells? Constança: Ai! El cap de bola! Ramonet: Que presumi, ara que es jove! Constança: Això es una bogeria que li ha agafat! Ai, Senyor! Quan penso en el dia que vam casar-nos, que va anar avençat de dugues hores ben bé! En Quics: Senyal que portava pressa! Ramonet: Senyal que us estimava i no us volia fer gruar! Constança: Es que no va mirar prim. Devia fer-se’l carrec de que ja anava prou maco per una infeliça com jo. S’hagués tractat d’una comica! (Per la primera porta de l’esquerra compareix en Pep Mata tot atrafegat, vestit de negre, amb barret tou, i amb la corbata, de seda vermella, desfeta.) === Escena V === ''Els mateixos, més en Pep Mata'' Pep: Vès, noia! Depressa! (An en Ramonet i en Quics). Hola, minyons! Ramonet: Hola, president! En Quics: Salut, director! Pep: Cuita! Constança: Què hi ha? Que’s cala foc? Ramonet: No us atabaleu! Pep: (a la Constança) Vine, enllesteix: fes-me la corbata, que jo estic nirviós i no puc. Constança: Que te la faci aquella. Pep: (imperiós) Vine, et dic! Constança: Arregla-t! Pep: Mira que si me n’haig d’anar de casa, aixís pengim-penjam, amb la llaçada per fer, tot el descredit recaurà damunt teu! Constança: (convençuda) Acosta-t, doncs! Que encara no’m bescantessiu! Pep: (acostant-s’hi) Ho veus, dòna? Constança: (fent-li les bagues) Mereixeries que ara aquí mateix t’escanyés! Pep: No estiris tant, que’m fas mal! En Quics: Pareu compte! Ramonet: Que no us vingués un rampell! Pep: Té gènit, la mestressa! Constança: Sort que desseguida ’m passa! (Acabant de fer-li la corbata). Té, vaja, ja està. Pep: Gracies, salada! Constança: (amb emfasi) Que vols un mirall? Pep: No! Això seria ofendre-t! Constança: No malgastis les flors, que’t podrien fer falta. Pep: En el meu jardí mai s’acaben. Constança: D’ençà que som casats que no he vist mai que anessis amb els del nostre temps. Pep: Van massa depressa a morir. Ramonet: Ben xafat! Pep: Visca la joventut! En Quics: Visca! Constança: Ai, Sant Ximplici! Pep: Eh, nois? Què us en sembla? Ramonet: Esteu fet un galant jove! Pep: Ja ho sents, Constança! Constança: Com t’aixequen! En Quics: No ho cregueu pas! Constança: Mireu: s’ha posat la roba millor. Pep: No veus que avui es dissabte? Constança: (amb ironia) I per això t’has mudat? Pep: No sabs que soc el director de la companyia i el president del casino? Constança: Tot ho fas per agradar a les comiques. Pep: Són les grans dònes per mi! Constança: (amb ironia) Perquè són guapes, oi? Pep: Vaia! A les que són boniques se les reb amb honors de reina! Constança: Poca-gracia! Pep: Ja’ls fas un bon sopar? Constança: Sí, home, sí. Pep: Prepara tres coberts, i amb el meu quatre. Constança: Tres? Me pensava no més dos. Pep: Que no tens memoria? Constança: No són mare i filla? Ramonet: I el promès, que va amb elles. Constança: Ai! Te raó, que porten cua! Pep: Ofereix-los la nostra sala. Constança: I el nostre llit? Pep: Sí, dòna. Constança: Per tots tres? Reina Santissima, quin escandol! Pep: Que t’emboliques ara? Constança: On colocarem el ròssec que porten? Pep: Mira, que vagi amb en Quics! En Quics: Ja pot venir: això rai! Constança: I jo, on dormiré? Pep: Acomoda-t al catre del darrera. Constança: I tu? Pep: A qualsevol banda. (Amb intenció.) Tampoc podré aclucar els ulls en tota la nit! Constança: Taülot, més que taülot! Pep: Obsequia-les bé, que quedin força contentes. Ramonet: Ah, sí! Que aquestes són de primerissima! En Quics: Com no se’n veuen en els pobles petits com el nostre. S’entén, si hem de regir-nos per lo que’ns costen. Constança: Podeu comptar! Si jo’m compongués com elles, encara ho veuriem qui fa més goig! Pep: Apa, noia! Veiam si t’encomano l’afició i els fas la competencia! Constança: No’m rebaixo tant! Pep: Decideix-te a sortir a les taules, que jo’m quedaré amb els galants joves! Constança: Fuig! Ja n’hi ha prou amb un carrincló a casa! Pep: Quina dama més dama tindriem! Ramonet: Farieu molt respecte! Pep: Vestida de reina’n faria! En Quics: De pitjors n’hem tingut! Constança: Mira l’altre! Bah, bah: anem a començar a fer feina. (Anant-se’n per la primera porta de la dreta.) Pep: Escolta, dòna… Constança: (desapareixent) Vés amb aquelles! === Escena VI === ''Els mateixos, menys la Constança'' Pep: N’hi ha un tip de les dònes… de sa casa! Ramonet: No són artistes. En Quics: Ni enlletrades. Pep: (impacient) Però, què fan els companys? (Per l’esquerra del fons compareix en Francesc fumant un cigarro de mig ral.) === Escena VII === ''Els mateixos, més en Francesc'' Francesc: Ja torno a ser aquí. Pep: Hola, Francesc! Francesc: Hola, Pep! (Torna la Constança per la primera porta de la dreta, amb un coixí a la mà, desapareixent per la primera porta de l’esquerra, rondinant en veu baixa.) Ramonet: (an en Francesc) Ja’m pensava que no vindries. Francesc: Es que m’he entretingut una estona. En Quics: Amb aquella que vas ballar diumenge? Ramonet: Avui també estas per les moces del poble? Pep: Li serveixen d’olives. En Quics: (an en Francesc, pel cigarro que crema) Com fas l’home! Ramonet: Que no convides? Francesc: No més convido als gorristes. Bé: que’n vols un? Ramonet: No. Gracies. Pep: Que ja heu sopat? Ramonet: Sí, noi. En Quics: Jo, no, doncs. Francesc: Jo, no cal dir-ho. Ramonet: I vós, Pep? Pep: No. No veus que tinc d’esperar les senyores? Ramonet: Es veritat. No hi pensava. Pep: Després dirien que no gasto etiqueta. Francesc: (molt impacient) Vaja, què fem? Ramonet: Apa, que es tard! Pep: Som-hi! En Quics: (mirant-se’l rellotge) Tot just són les sis quaranta. Pep: Però, que no ve ningú més? Ramonet: Ja faran cap els altres, si volen. Pep: Ont es el Noi Tendre? Francesc: Deu estar repassant el paper. Pep: Jo que volia anar-les a rebre amb tota la colla en corporació! Ramonet: Pitjor pels que no vinguin! Pep: Sí, Ramonet, sí! Qui es primer, guanya. Francesc: Vaja: no enraonem més! Pep: (anant per mirar l’hora) Espereu-vos, que m’he deixat el rellotge i la cadena damunt de la calaixera. Ramonet: Enllestiu! Pep: De passada’m posaré uns quants picarols (indicant monedes) a la butxaca de l’ermilla. En Quics: Va molt bé una musica aixís. Pep: Fa més tenorio. Francesc: Apa, home! Pep: Ja vinc. (Desapareix per la primera porta de l’esquerra. Abans d’entrar a la seva cambra se detura pera fer pas a la Constança, que surt amb un gerro de porcelana.) Constança: (an en Pep, en veu baixa) Calavera! Pep: (desapareixent) Beiata! (La Constança atravessa l’escena amb el gerro buid a la mà, desapareixent per la segona porta de la dreta.) === Escena VIII === ''Els mateixos, menys en Pep'' Francesc: (després d’un curt silenci) Me sembla que arribarem a misses dites. En Quics: Encara’ns-e sobrarà temps. Ramonet: Si aquest home no acaba mai! Francesc: (cridant an en Pep) Ep! Què hem de fer? Ramonet: Que no veniu? Pep: (de dintre estant) Deixeu-me donar l’ultim retoc! (Per la dreta del fons compareix l’Hipolit tot determinat.) === Escena IX === ''Els mateixos, més l’Hipolit'' Hipolit: Que ja són aquí les dames? Ramonet: Hola, Hipolit! Hipolit: Que ja han arribat? Francesc: No encara. En Quics: Que sents el rastre? (Per l’esquerra del fons compareixen, tot apressats, en Simon i l’Oriol.) === Escena X === ''Els mateixos, més en Simon i l’Oriol'' Simon: (entrant decidit) Bona nit i bon’hora. Oriol: Ja esteu a punt? Ramonet: Hola, nois! Francesc: Quin mosquer que serem! Hipolit: Quines vespes! En Quics: Tothom hi vol ser a la mèl! (Torna la Constança amb el gerro ple d’aigua, sortint per la segona porta de la dreta i anant-se’n cap a la primera de l’esquerra, on s’espera pera fer pas an en Pep, que també torna amb el rellotge i la cadena, posant-se uns quants duros en peça a una butxaca de l’ermilla.) === Escena XI === ''Els mateixos, més la Constança i en Pep'' Constança: (en veu baixa) Quina colla d’infeliços! Francesc: Jo ja m’hi trobo! Constança: (al peu de la porta, entre-dents, així que surt en Pep) Vell arrocinat! Pep: Llunatica! Constança: (desapareixent amb el gerro a la mà) Calaverot! === Escena XII === ''Els mateixos, menys la Constança'' Pep: Estic a la vostra disposició. Oriol: Hi falta’l Noi Tendre. Simon: I el Barberet. Pep: Justament el primer galant i el galant jove! Francesc: Anem: potser ja són a l’estació. Pep: Apa, nois, com us engrescareu amb aquella dama! Hipolit: Es guapa, guapa de debò? Pep: Mira, Hipolit, si ho es, que, de resultes d’haver-la vista una sola vegada, sempre tinc por de caure malalt! Simon: Si que es perillosa! Pep: Es un torment! Ramonet: No més hi faltava ella, en el drama que fem! Pep: Ja sabeu que tinc gust! En Quics: Ens consta! Pep: Us quedareu encantats! Francesc: El cor ja’m tremola! Pep: Ah! Escolteu, minyons. (Tots s’hi acosten.) Oriol: Digueu. Pep: Us haig de fer una advertencia. Simon: Què passa? Pep: Ara, aixís que ella baixi del tren, no aneu de goluts a mirar-la. Saludeu-la, si la temptació no us venç, amb els ulls ben tancats, i aneu-los obrint a poc a poc, que no us reprengués la majestat de la seva presencia. En Quics: Que precaucions s’han de pendre! Hipolit: (amb ingenuitat) Ell ens avisa. Pep: Sí, aneu-hi de boig, amb les dònes vistoses! Francesc: (molt impacient) Apa, anem, nois! Hipolit: Anem, que tinc ansia! Simon: Jo’m friso! En Quics: Encara es dejorn! (Mirant altra vegada’l rellotge.) Les sis quaranta. Ramonet: Que enraones! Pep: Que’t penses que fem el tuti? En Quics: (amb el rellotge a les mans) Si’l tinc parat! Pep: (mirant-se’l seu) Jo també. Oriol: Correm, doncs! Pep: No us precipiteu! En Quics: Presentem’s-hi serens! Francesc: No cridem massa l’atenció! Pep: Apa, prepareu els compliments i tot el repertori de galanteries i fineses que tingueu als dintres! (Torna la Constança per la primera porta de l’esquerra.) === Escena XIII === ''Els mateixos, més la Constança'' Constança: Que ja us en aneu? Pep: Sí. En marxa! Constança: Me sembla que he sentit el tren. (Consternació general.) Pep: Què dius ara! Correm! Constança: Ja han tocat les set. Francesc: Quin compromís! En Quics: No tingueu por, homes! Ramonet: Vaja, anem, cançoners! Hipolit: Les trobarem pel camí. Pep: Quin cop que rebreu! Oriol: Preparem l’arnica! Pep: Ai, fills meus, que caureu en basca! Simon: Som-hi! Pep: Depressa! (En Pep, en Francesc, en Quics, l’Hipolit, en Ramonet, en Simon i l’Oriol se’n van, determinats, tot enraonant, per la dreta del fons.) Constança: (plantada al mig de l’escena) Déu us faci bons! === Escena XIV === ''La Constança, sola (Va a mirar al portal del carrer, permaneixent-hi una llarga estona. Després se n’entorna a dins, posant-se a arreglar les cadires i demés mobles que ella cregui en desordre. Passat un curt silenci compareixen, enraonant, el Noi Tendre i el Barberet, per l’esquerra del fons; el primer, molt amoïnat.)'' === Escena XV === ''La Constança, el Noi Tendre i el Barberet'' El Barberet: (entrant) Bona nit i bon’hora, Constança. Constança: Bona nit, Barberet. Què té’l Noi Tendre, que està tant moix? El Noi Tendre: Res, dòna. Constança: Com es que no heu anat amb aquells a rebre les forasteres? El Barberet: Eren massa colla! Constança: I tant! Voleu dir que, amb tot i ser comediantes, no se sofocaran pels carrers? El Noi Tendre: No hi ha perill! El Barberet: Després, que jo no’m basquejo per una dòna, per més guapa que sigui. El Noi Tendre: Jo tampoc! Constança: Ben fet, nois! El Barberet: Si volen res, les dònes guapes, que’m vinguin al darrera. El Noi Tendre: Lo mateix te dic. Constança: I ara aneu a ensajar? El Noi Tendre: Sí. Aquesta obra’m té amoïnat. El Barberet: Per què, Noi Tendre? El Noi Tendre: Es molt carrinclona. El Barberet: A mi’m fa riure d’allò més. Constança: Jo no sé –per lo que’n sento explicar– com el senyor Rector no’n diu res de la trona estant. El Barberet: Espereu-vos demà en el sermó de l’ofici! Constança: Ja serà tard. El Noi Tendre: Tant-de-bo que tragués la caixa dels trons i espantés a la gent! El Barberet: Per què? El Noi Tendre: Perquè aixís potser l’hauriem de sospendre. El Barberet: Oh, cah! Això encara ajudaria a engrescar el public! El Noi Tendre: No pas en aquest poble! (Part de fòra, accentuant-se gradualment, se sent un brugit de veus.) Constança: Ja són aquí. El Barberet: (amb emfasi) Ara veurem l’hermosura. El Noi Tendre: Veiam si perdrem la vista. (Per la dreta del fons compareixen l’Enriqueta Vallès, la senyora Genoveva i l’Avelí, acompanyats d’en Pep Mata, en Francesc, en Quics, l’Hipolit, en Ramonet, en Simon i l’Oriol. L’Enriqueta Vallès i la senyora Genoveva, bastant ben vestides, donant-se aires de grans artistes, van amb gorro. L’Avelí va amb relativa elegancia. Porta un saquet de mà i un farcell de roba de la primera.) === Escena XVI === ''Els mateixos, més l’Enriqueta Vallès, la senyora Genoveva, en Pep, en Francesc, en Quics, l’Hipolit, en Ramonet, en Simon, l’Oriol i l’Avelí.'' Pep: (molt amable, desfent-se en compliments) Passin, passin. Com si fossin a casa seva. Enriqueta: (somrient) Gracies. Pep: (en veu baixa) Mira-la, Barberet, mira-la que es maca! El Barberet: (en veu baixa) De primera! Senyora Genoveva: Bona nit tinguin. Enriqueta: Déu los guard. Constança: Benvingudes. (Tots els altres corresponen a la salutació. L’Avelí saluda amb un moviment de cap.) El Noi Tendre: Que hi heu arribat a temps, a l’estació? Pep: (disgustat) No me’n parlis. Constança: (a la senyora Genoveva i l’Enriqueta) Les han trobades pel camí a les senyores? Senyora Genoveva: Aquí mateix, al tombant del carrer. Ramonet: Tota la culpa la té en Quics! En Quics: Just! Fes-m’ho pagar a mi! Enriqueta: Bé, tant se val: no s’ha perdut res. Pep: En fi, paciencia. Ja’ns ho dispensaran. Senyora Genoveva: Vol callar! Pep: (presentant la Constança) Tinc el gust de presentar-los la meva senyora… Senyora Genoveva: Molt honor en coneixe-la. Constança: Gracies. Enriqueta: (somrient) Celebro. Avelí: Servidor de vostè. Pep: (a les senyores, oferint-los cadires) Però, seguin, senyores, seguin. Senyora Genoveva: No estem gens cançades. Ramonet: (oferint-li una cadira) Tingui, senyora, tingui. Senyora Genoveva: (seient) Seiem, doncs. Constança: Com els ha provat el viatge? Senyora Genoveva: Divinament. Avelí: Una mica pesat. Pep: (a l’Avelí, volent descarregar-lo) Però, permeti-m. Faci-m el favor, que aconduirem l’equipatge. (Tots els aficionats, molt atents, volen descarregar-lo.) Avelí: No’s molestin per mi. Constança: Deixi, deixi. Pep: Ah! Espera, Constança, que’ls vui presentar la colla. Enriqueta: Tots són aquí? Ramonet: Sí, senyora. Pep: No més hi falten els comparses. Enriqueta: (rient) Es graciós! Pep: Sí, senyora: un servidor es el graciós de la companyia. I aquest minyó (senyalant el Noi Tendre) el primer galant. Un espasa! Enriqueta: (somrient) Celebro. Pep: Ja’l veurà, ja’l veurà, senyoreta Enriqueta! El Noi Tendre: Soc un trist aficionat, sense estudis. Senyora Genoveva: Per aquí’s comença. Pep: (senyalant el Barberet) Aquell es el galant jove. Enriqueta: (somrient) Celebro. El Barberet: Moltes gracies. Pep: Bona estampa, veritat? Enriqueta: (rient, tapant-se la cara amb el vano) Oh! Oh! Pep: (senyalant a l’Hipolit) Aquest, encara que no porti pèl a la cara, es el barba. Enriqueta: (sempre somrient) Celebro, celebro. Pep: I aquell el traidor. (Senyalant en Simon.) Però es un bon xicot. Els altres són segones parts. Enriqueta: (sempre somrient) Celebro, celebro. Constança: (apart, an el Barberet) Ai, mare! Tot ho celebra. El Barberet: Se’ns rifa! En Quics: (en veu baixa, acostant-s’hi) I a mi que no’m presenteu, Pep? Pep: Ah, sí! Tens raó! Senyora Genoveva: Quins papers fa’l jove? En Quics: Els tontos. Enriqueta: Ja se li coneix. Pep: En què? Enriqueta: En el posat d’artista ingenuu. Té una expressió de caràtula. (Tots els aficionats celebren la frase i feliciten an en Quics.) En Quics: (encantat) Caram! Pep: Apunta-te’l aquest terme. Senyora Genoveva: Ja n’hi direm d’altres. Pep: (an en Quics) Series un gran xicot, si anessis a l’hora! Avelí: (dissimuladament) Enriqueta. Enriqueta: (en veu baixa, acostant-s’hi) Què mana, Avelinet? Avelí: Vés amb compte amb aquests aficionats, que’m semblen molt atrevits! Enriqueta: No tinguis por! Pep: (que estava enraonant amb la senyora Genoveva) Sí, senyora Genoveva: nosaltres treballem amb fe, amb entusiasme… Ramonet: (interrompent-lo) Hi posem el cor! Pep: Sobre tot tenint una dama tant simpatica com la seva filla! Avelí: (en veu baixa) Enriqueta! Enriqueta: (en el mateix to) Què vols? Avelí: ¿Que hi entren gaires petons i abraçades en “Els Martirs de l’Inquisició”? Enriqueta: No ho sé fixament. Avelí: Vés amb compte! No t’hi entreguis! Enriqueta: No t’amoïnis per xò. Pep: (que encara segueix enraonant amb la senyora Genoveva) Que no han vist el programa? Senyora Genoveva: No, senyor. Pep: (butxaquejant) Té: ara no’n porto cap. En Quics: (treient-se’n un plec d’una butxaca de l’americana) Aquí n’hi ha! Teniu. (Tots els aficionats treuen programes, i, desplegant-los, els ofereixen a la senyora Genoveva.) Pep: (prenent-ne un dels que li ofereix en Quics) Vinga! Ramonet: Quin paperam! Simon: Sembla una festa de carrer! Pep: (als aficionats, pels programes que encara tenen a les mans) Arrieu banderes! (Tots se desen els programes a la butxaca.) En Quics: (donant-ne un a la senyora Genoveva) Si es servida. Senyora Genoveva: Per molts anys. En Quics: (donant-ne un altre a l’Enriqueta) Per vostè. Enriqueta: Gracies. En Quics: (oferint-ne també un altre a l’Avelí) Vegi… Avelí: Posi-me’l, si es servit, a la butxaca de l’americana. En Quics: (fent-ho) Apa: al bussó! Avelí: Moltes mercès. Pep: (a la senyora Genoveva, ensenyant-li’l programa) Miri: veu? (Llegint.) “Gran funció per avui, en la que hi pendrà part la sempre aplaudida i hermosa primera dama jova…” Enriqueta: (interrompent-lo, somrient) Que va per mi aquesta flor? Pep: (amb molta galanteria) La flor es vostè, senyoreta. Enriqueta: Que es galant! Pep: Soc graciós. Constança: (an el Barberet, clavant-li un pessic) Murri! El Barberet: (queixant-se) Ai! Pep: (impulsivament) Què tens? El Barberet: Res: són els nirvis! Constança: (en veu baixa, al Barberet) No anava per tu. Dispensa. (Tots els aficionats demanen més programes an en Quics, que’ls els dóna.) Avelí: Enriqueta! Enriqueta: Digues. Avelí: Tinc gelosia! Enriqueta: De qui? Avelí: D’aquests joves! Però principalment del vell! Enriqueta: No temis, home! Avelí: Quan siguem casats no t’hi deixaré anar a fer comedia! Enriqueta: No més estaré per tu. Pep: (que segueix enraonant amb la senyora Genoveva) Es un angel la seva filla! Senyora Genoveva: Vostè exagera! Pep: Que li ve de molt lluny l’afició a l’art? Senyora Genoveva: Del dia que va néixer. Pep: Mosca! Senyora Genoveva: Encara anava amb volquers que ja va pendre part en una obra. Pep: Sempre deu haver anat en molt bones companyies. Senyora Genoveva: No s’ha esgarriat mai. Avelí: Pobra d’ella! Pep: Vui dir que deu haver treballat amb comics de nomenada. Senyora Genoveva: Amb els millors. I de contractes, n’hi han sortit! Enriqueta: Jo prefereixo treballar amb aficionats. Pep: (agraint la finesa) Per què, senyoreta? Enriqueta: Són més sincers. El Barberet: Es favor. Enriqueta: No, senyor: es justicia. (Aprovació general entre’ls aficionats.) Senyora Genoveva: (aixecant-se) El teatre està perdut, està molt perdut, senyora! Constança: I la gent que perd! Senyora Genoveva: D’ençà que’l tenen acaparat els autors modernistes… Enriqueta: (interrompent-la) Mamà, no’n diguis mal dels autors moderns, que an ells principalment dec el nom! Senyora Genoveva: Totes les obres les escriuen en prosa, en un llenguatge ordinari… Avelí: Sense idealismes. Senyora Genoveva: (a la Constança) Miri, senyora: quan jo era dama, en aquells bons temps per l’art, totes les comedies s’escrivien en vers. Oh! El vers, aquella musica, aquella armonia del vers! Constança: No sabria què dir-li. Senyora Genoveva: Mort el vers, morta una servidora; artisticament, se comprèn. Pep: Quina llastima! Senyora Genoveva: Per acompanyar a la meva filla’m rebaixo de tant en tant a fer de caracteristica. El Noi Tendre: (amb ironia fina) I si resucités el vers? Senyora Genoveva: Ah! Allavors també resucitaria jo! Constança: Vès, Pep, que aquell jove (senyalant l’Avelí) me fa pena. Pep: Ai, sí! Me’n distreia. Avelí: (molt nirviós i sofocat) Continui, continui. Pep: Que també es artista vostè? Avelí: No, senyor: soc promès… Pep: (interrompent-lo) Bona feina! Avelí: Si volen, els puc portar el traspunte. Pep: Se li agraeix en nom de la colla. (Aprovació general.) Constança: (a l’Avelí) Vaja, si es servit: vingui a descarregar-se. Enriqueta: Que vols arreglar-te’ls cabells, mamà? Senyora Genoveva: Ai, sí! Que’ls duc no sé com amb la pols del tren. Pep: (a la Constança) Acompanya-les a la seva habitació. (Tots els aficionats, mentres la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí se disposen a entrar a l’habitació del primer terme de la dreta, els diuen paraules afectuoses, fent molts compliments.) Constança: (amb modestia) Trobaran una casa molt mal endreçada. Senyora Genoveva: Prou la tenen ben bufona! Pep: (acompanyant-les fins al peu de la primera porta de la dreta) Passin, passin. Constança: Que volen sopar desseguida? Senyora Genoveva: Com vostès coneguin. Pep: Com més aviat millor. Avelí: Jo no tinc gaire gana. Pep: (complimentós) Passin, si són servides, passin. Enriqueta: (somrient, a tots els aficionats) Amb el permís de vostès. Senyora Genoveva: (també somrient) D’aquí després. Pep: (amb salameria) Sí, senyora. Gracies, moltes gracies. (La Constança, l’Enriqueta, la senyora Genoveva i l’Avelí desapareixen per la primera porta de la dreta.) === Escena XVII === ''Els mateixos, menys la Constança, l’Enriqueta, la senyora Genoveva i l’Avelí.'' Pep: (després d’un curt silenci) Vaja, nois, que això no pot resistir-se! Ramonet: Que la farem bé la comedia! Francesc: Com ens inspirarem! El Barberet: Quina dama més maca! En Quics: Vès qui fa’l tonto! Pep: Tu, Noi Tendre, no t’electrisis demà! El Noi Tendre: (un xic amoïnat) No passeu ansia. Pep: I tu, Barberet, vés amb compte amb les abraçades. El Barberet: Oh, cah! Vui aprofitar-me! Hipolit: Jo n’hi tingués en el meu paper! Oriol: Jo me n’hi posaré alguna! Simon: Vès qui fa’l traidor sense descompondre el caracter! Pep: (an el Noi Tendre) Veiam si’t llueixes en l’escena de l’Inquisició, allavors que dius aquellas frases tant valentes. El Noi Tendre: (de mala gana) Quines? Pep: Aquelles quan t’encares amb el President del Tribunal. Simon: Són molt revolucionaries! Pep: (al Noi Tendre) Fixa-t bé com jo les dic. El Noi Tendre: (amb emfasi) M’hi fixo. Pep: (en un to molt declamatori) “Miserables! Miserables! Si Cristo tornés a la terra, al veure’ls vostres crims, de vergonya, amb les seves propries mans se tornaria a clavar a la creu!” (Aprovació general.) En Quics: Aquí’l public te farà una ovació. Ramonet: Segons com ho digui. Pep: (al Noi Tendre) Diga-ho amb tota la potencia dels teus pulmons, d’una manera gallarda i amb el cap ben alt! El Noi Tendre: (amb ironia) Com un gall? Pep: Com un lleó enfebrat! Ah! I amb la mirada aixís, despreciativa, i una cama endavant… El Noi Tendre: (fent el tonto) Que’m treuré l’espasa? Pep: No! En aquell moment vas desarmat. El Noi Tendre: A mi ningú’m desarma! Pep: No veus que’t porten pres? El Barberet: Ja’t defensaré jo! Pep: Tu, no’t distreguis en les escenes d’amor. El Barberet: Deixeu-ho per mi. Pep: Parla ben dolç, girant els ulls en blanc, que la dama s’enterneixi de debò. El Barberet: No’n passeu ansia. Potser en faré massa i tot! Pep: Que te l’envejo’l teu paper! (Anant a mirar dissimuladament a la primera porta de la dreta.) Ai, fills meus! (Tots, menys el Noi Tendre, s’hi acosten.) El Barberet: Què veieu? Pep: El cel! Oriol: Quin astrolec! El Noi Tendre: Andalús! Pep: (tornant, seguit dels altres, al mig de l’escena) Eh que tinc bon ull, Hipolit? Hipolit: No’m creia que’n tinguessiu tant. El Barberet: Quina peça, en Pep! Pep: Vaja, què pagues? Hipolit: El cafè! Francesc: Jo’l cigarro! En Quics: Jo la copa, doncs! Pep: Quin èxit, demà, quin èxit! Simon: (an en Pep) Ja heu encarregat les perruques? Pep: Sí, home, sí! El Barberet: Que no’ns portin, com sempre, cabaços de pèl. Pep: Tant se val! Simon: I els vestits? Pep: Ja són a l’estació. En Quics: Jo vui el més maco. Pep: Posa-t el de rei. (Torna la Constança per la primera porta de la dreta.) === Escena XVIII === ''Els mateixos, més la Constança'' Constança: Ai, mare, quina olorota han deixat per tot casa! Pep: Això es una delicia! Constança: Però, per l’amor de Déu, Pep: vés a treure aquell empantànec d’allà dins! Pep: No hi ha perill, dòna! El Barberet: Prou estan assegurades! Constança: No vui escandols a la vora meu! Pep: Què fan les senyores? Constança: S’arreglen. Pep: Que s’arreglin, doncs. Constança: Quines coses s’han de veure! Pep: Vés, vés pel sopar, que es tard. Constança: Ja’l tinc fet estona ha. Pep: Doncs para taula. Constança: Encara es aviat. Pep: Doncs, vés-te’n! Constança: No’m vui moure! (Per la dreta del fons compareix l’Agutzil de l’Ajuntament amb dos plecs a la mà.) === Escena XIX === ''Els mateixos, més l’Agutzil'' L’agutzil: (desde la porta del fons) Ave Maria! Constança: (girant-se) Qui hi ha? (Estupefacció general.) Ramonet: Mireu, Pep. Francesc: L’agutzil de l’Ajuntament. Pep: Què deurà voler? El Barberet: Ja hem rebut! El Noi Tendre: (en veu baixa) Tant-de-bo! L’agutzil: Se pot passar? Pep: Endavant, agutzil, endavant. L’agutzil: (entrant, amb la gorra a la mà) Amb el vostre permís. (Als demés.) Bona nit tinguin. Pep: Bona nit. (Tothom correspon a la salutació.) Constança: (an el Barberet) Tota tremolo! Pep: Què us porta de nou? L’agutzil: De part del senyor arcalde que feu el favor d’enterar-vos d’aquest document, que us entrego per duplicat perquè me’n firmeu rebut. Pep: De què’s tracta? L’agutzil: No us ho sabria dir. Pep: (llegint el sobrescrit) “Señor Presidente del casino La Violeta…” (Dirigint-se a l’Agutzil.) No ho podieu deixar al cafeter? L’agutzil: Certament. Sinó que he pensat que potser convenia, i per guanyar temps… Pep: (interrompent-lo) Veiam, veiam. (Desclou el sobre i s’entera de l’ofici. Gran espectació en els altres mentres ell llegeix mentalment.) Constança: (en veu baixa, an en Ramonet) Serà qüestió de la justicia. Ramonet: No tingueu por! En Quics: Ai, quina mar! Pep: (tornant, molt nirviós i visiblement alterat, el document) Teniu: digueu al senyor arcalde que això jo no ho firmo! L’agutzil: Vós mateix. Pep: Digueu-li que no’m dóna la gana de malgastar el meu nom! L’agutzil: Mireu que us pot sortir malament no acatar l’autoritat. Pep: Tant se m’endóna! El Noi Tendre: Que’s llegeixi aquest escrit! Simon: Sí, sí: que’s llegeixi! (Tots demanen lo mateix.) Pep: Té, Barberet, fes-ho tu, que no se t’entrebanca la llengua. El Barberet: Vinga! (Prenent el document i llegint-lo en veu alta.) “Usando de las atribuciones que me concede la vigente ley municipal, en relación con la moralidad y orden públicos, vengo a suspender la representación del drama”Els martirs de l’Inquisició“, anunciada para el día de mañana en el teatro del casino”La Violeta&quot; de esta villa, esperando no dará lugar á la imposición de la multa con que queda usted conminado caso de desobedecer las órdenes de mi autoridad. Dios guarde á usted muchos años…&quot; Pep: (interrompent-lo) Això es arbitrari! Ramonet: Això es voler perjudicar-nos! En Quics: Malsaguanyats ensaigs! Hipolit: Aquesta sí que no la prevèiem! Pep: (indignat) Ha hagut d’esperar avui, quan ja tenim les dames aquí i el gasto ja es fet, a sospendre la funció! L’agutzil: Bé: que firmeu? Pep: No! No firmo! L’agutzil: Com us-e sembli. Pep: Ja ho he dit! L’agutzil: Sent aixís, aniré a buscar dos testimonis perquè justifiquin com jo us entrego aquest document. Pep: Aquí mateix en teniu prous. L’agutzil: Els senyors? No: han de ser uns altres. Pep: Com vulgueu. L’agutzil: (anant-se’n per la dreta del fons enduent-se’n els dos plecs) D’aquí després, doncs. Pep: Arri allà, estira-cordetes! === Escena XX === ''Els mateixos, menys l’Agutzil'' Constança: (molt espantada) Pep! Firma! Firma! Pep: Va massa cara la tinta! Constança: (anant fins a la porta, cridant) D’això… agutzil! Veniu! (En Pep i els seus companys la detenen. Crits i confusió.) Pep: Deixa-l estar an aquell esquitx d’autoritat! Constança: Firma desseguida, et dic! Que no’t fessin perdre! (Per la primera porta de la dreta compareixen, esverades, sense res al cap, la senyora Genoveva i l’Enriqueta, seguides de l’Avelí.) === Escena XXI === ''Els mateixos, més la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí'' Senyora Genoveva: Què tenen? Què passa? Enriqueta: Què són aquests crits? Avelí: Expliquin-se! Constança: Ai, senyora Genoveva, que vindran a embargar-nos i ens tancaran en Pep a la presó! Pep: Deixin-la dir an aquesta! Enriqueta: I, doncs, què succeeix? Pep: Res: que’l ximple de l’arcalde’ns ha sospès la funció de demà! Senyora Genoveva: Per quin motiu? Enriqueta: Què alega? Pep: Què sé jo que s’empatolla de la moral i de l’ordre public! Ramonet: El reaccionari! Francesc: El bretol! Enriqueta: L’autoritat es anti-artistica! Oriol: I despotica! Simon: I bestia! Pep: Tot això ho fa per donar gust als de l’altre casino! Constança: (amb gran prec) Però firma-l aquell paper! Firma-l, home! Pep: Firma-l tu! Avelí: Poden recórrer. Constança: (interrompent-lo) No t’hi barallis amb el govern! Pep: Soc capaç de tombar-lo! Senyora Genoveva: No s’ho prengui aixís! Enriqueta: Això subleva! Pep: M’encén les sangs! Constança: Tu ets massa de la flamarada i algun dia tindrem un disgust! Avelí: Tot pot arreglar-se encara. Pep: Nois: demà al dematí, en el primer tren, me’n vaig a Barcelona a trobar el governador! En Quics: No us escoltará! El Noi Tendre: Altra feina té! Hipolit: Feu-vos càrrec que “Els martirs de l’Inquisició” es una obra excomunicada! Pep: Que ho sigui! Simon: Qui’l fa quedar malament al clero? Pep: Se n’ha de recordar de mi aquest arcalde! Constança: Noi! No cridis tant! Pep: Ja ho veurà quan vinguin les eleccions! El Barberet: Guerra a l’arcalde! Pep: Guerra! Constança: (plorant) No! No, per l’amor de Déu! Pep: Guerra a sang i a foc! (Per la dreta del fons torna l’Agutzil, acompanyat de dos homes.) === Escena XXII === ''Els mateixos, més l’Agutzil i dos homes'' L’agutzil: (entrant tot determinat amb els dos plecs a la mà) Ja torno a ser aquí. (Als dos homes.) Entreu, minyons, entreu. Pep: Ep! Se demana permís! Constança: (amb gran prec) Calla! L’agutzil: (amb molta gravetat) Senyor Josep Mata: aquí us entrego, per duplicat i davant d’aquests dos testimonis, perquè’l firmeu, el present ofici del senyor arcalde. Pep: (resolut) No vui firmar-lo! Constança: Mira que t’agafaran! Pep: Que m’agafin! L’agutzil: Que firmeu o no? Pep: No! L’agutzil: Ho heu reflexionat bé? Pep: Sí! Constança: No, no que no ho ha reflexionat! Pep: (interrompent-la) Us dic que sí, agutzil! L’agutzil: Entesos. (Als dos homes.) Ja ho heu sentit. (Els dos homes fan un moviment afirmatiu amb el cap.) Anem, doncs? Constança: No’ns pot donar un parell de dies de temps per pensar-nos-hi? Pep: Just, que la funció ja seria feta! L’agutzil: Bona nit tinguin. Pep: Endavant! (Tothom li torna la salutació. L’Agutzil i els dos homes desapareixen per l’esquerra del fons.) === Escena XXIII === ''Els mateixos, menys l’Agutzil i els dos homes'' Pep: (en un esclat de gènit) La funció’s farà, mal el món s’ensorri! El Barberet: Com? Pep: Fent-la! El Noi Tendre: No pas amb mi, Pep! (Sorpresa general. Demostració d’alegria per part de la Constança.) Pep: I ara! El Noi Tendre: No vui barallar-me per un drama tant poca sustancia! Pep: Ja ha sortit el modernista! El Noi Tendre: Ben nèt que sí! Que per ventura no hi han altres obres modernes més artistiques que nosaltres podriem representar? Pep: Què hi trobes a la que ensagem? El Noi Tendre: Que no val re. Pep: Prou es ben forta! Hipolit: Massa i tot! Simon: Quina manxiula pel clero! Pep: Encara’n fa poc! El Noi Tendre: Jo, si fos d’ell, me’n riuria. Pep: Per què no ho deies abans això, que hauriem buscat un altre galant? El Noi Tendre: Perquè no’m diguessiu pretenciós i perquè confiava que l’arcalde ja’m treuria del compromís. Pep: (als altres) Què hi dieu, nois? Oriol: Que se sospengui! Simon: Que no’s faci! Pep: Què hi diuen les senyores? Constança: Per mi… Pep: (interrompent-la, irat) No, tu! Les senyores… Senyora Genoveva: Per nosaltres, com vostès coneguin. Enriqueta: Determinin. Simon: No’s pot fer re! El Noi Tendre: Deixem-ho córrer! Francesc: No’ns contrapuntem! En Quics: Anem per un altre! Pep: No teniu sang! (Protestes generals.) Ramonet: Ja’l faré jo’l paper d’aquest. (Senyalant el Noi Tendre.) En Quics: No te’l sabries d’aqui demà. Francesc: No tens prou temps per estudiar-lo. Ramonet: Tot va que jo m’hi posi! Hipolit: I del teu qui se n’encarrega? Pep: Pot fer-lo’l senyoret. (Senyalant a l’Avelí.) Avelí: Amb molt gust, si fos artista. Simon: I si’ns agafen? Pep: Que’ns agafin! Aixís serem uns veritables martirs de l’Inquisició moderna! Senyora Genoveva: Bé: què fan, doncs? Enriqueta: Què resolen? Hipolit: Ja n’ensajarem una altra que no sigui tant rabiosa. Enriqueta: Que no’n tenen cap més de repertori? Francesc: Ens manquen exemplars i caudals. Oriol: Val més que pleguem! Pep: Vaja, deseu-vos, aficionats de pega! (Protestes generals.) Demà llegiré l’obra davant del public! El Barberet: Quan estigueu cançat, jo us rellevaré. Pep: Tu tiraras el teló! Senyora Genoveva: Aixís nosaltres, si ara passava un tren, ens en entornariem a Barcelona. Constança: A les vuit un quart de nou n’hi ha un. El Barberet: El darrer. Enriqueta: Quina hora es? En Quics: (mirant el rellotge) Ja li diré desseguida. Francesc: (interrompent-lo) No, que’l teu es de sol! El Noi Tendre: Són les vuit en punt, senyores. Senyora Genoveva: Correm, doncs, Enriqueta, que encara hi serem a temps! Enriqueta: Vine, Avelinet, a recullir l’equipatge! Avelí: Som-hi! Constança: Que no volen sopar? Senyora Genoveva: Ja soparem a casa. Gracies. Enriqueta: Vine, Avelinet, vine! Avelí: Depressa! (La senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí desapareixen per la primera porta de la dreta.) === Escena XXIV === ''Els mateixos, menys la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí.'' Pep: (molt nirviós) Bé, nois: s’ha de pagar el bolo a la dama. En Quics: No ha treballat pas. Hipolit: Ja’ns farà un rebaix. Pep: Apa, quants som? Simon: Que no tenim res a la caixa, en fondo? Oriol: Trenyines! Pep: Apa, apa: tant cadaú. Sis duros de bolo i tres dels viatges… En Quics: Total nou. Francesc: Toca un duro per barba. Pep: Vinga, doncs. (Parant la mà.) Tu, Noi Tendre, no dormis. El Noi Tendre: (sincerament) Ja us el daré demà. Francesc: Jo no’n porto cap. Hipolit: Que teniu cambi d’un bitllet de mil? Pep: Que’t penses que soc el Banc d’Espanya? (An en Ramonet). I tu? Ramonet: He sortit de casa sense cap diner. Simon: Si voleu una pesseta que tinc… Pep: Quins capitalistes! En Quics: Jo, sense fer la funció, no dono res! Pep: Aquest parla clar! Oriol: Si en Quics no afluixa la mosca, jo tampoc! Pep: Que ho haig de pagar jo, doncs? Francesc: Vós teniu renda! Constança: Fort! T’està bé! Pep: Calla! Constança: Torna-t a embolicar amb criatures! En Quics: Ei! No’ns falteu al respecte! (Tots protesten.) Pep: I tu, Barberet, que no m’ajudes? El Barberet: (donant-li un duro en plata) Aquí teniu un duro. En Quics: Un duro! El Barberet: (en veu baixa) Calla, que es fals! Pep: (posant-se la moneda a la butxaca de l’ermilla) Ets un gran home! (Tornen la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí: elles, nervioses, apressades, posant-se’l barret; ell, amb el saquet de mà i el farcell de roba, com de primer.) === Escena ultima === ''Els mateixos, més la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí'' Senyora Genoveva: Apa, cuita, filla, cuita! Enriqueta: Ai! Que estic nerviosa! Pep: Ja hi seran a temps! Enriqueta: Passa al davant, Avelinet! Senyora Genoveva: Prengui-ns els bitllets del tren! Avelí: Sí, senyora, sí! Estiguin bons, senyors! Pep: Salut! (Tots el saluden acompanyant-lo fins a la porta.) Enriqueta: Que ja portes diners? Avelí: (desapareixent per la dreta) De sobres! Pep: Tingui, senyora Genoveva. (Donant-li nou duros en plata, que’s treu d’una butxaca de l’ermilla.) Aquí té lo pactat. Constança: (en veu baixa) Jo’m feriré! Senyora Genoveva: (mirant-se les monedes i tornant-n’hi una) Perquè vegi que soc considerada, en vista del contratemps, li rebaixo un duro. El Barberet: (an en Quics) El meu! Pep: (emocionat) Moltes gracies, senyora! Aquesta moneda, per mi tant estimada, la guardaré tota la meva vida! El Barberet: (mig apart) Per força! Senyora Genoveva: Vaja, que estiguin bons. Celebro molt de coneixe-la. (A la Constança.) Disposi. Constança: (amb mal humor) Igualment! Enriqueta: D’aquí a una altra! Pep: No pas amb aquesta colla! Enriqueta: Que s’ha desfet? Pep: Per la meva part, sí, senyora! Senyora Genoveva: Quina llastima! Pep: Soc radical! En Quics: Ja no farem més comedia? Pep: No! Hipolit: Que ho dieu formalment? Pep: Sí! Oriol: Millor: aixís no perdré més nits! Ramonet: Aixís no’m renyarà la promesa! El Noi Tendre: Ni farem més bestieses! Simon: Pleguem! Hipolit: Pleguem, nois! Constança: Gracies a Déu! Pep: (fòra de sí) No hi vui més tractes amb vosaltres! Francesc: Ni ganes! Pep: Aficionats pobres! En Quics: Graciós trist! Pep: Tonto! El Noi Tendre: Enganya pagesos! Pep: Galant de llança! Simon: (amb sarcasme) Bromista! Hipolit: Poca gracia! Pep: Clericals! Oriol: Garibaldi! Enriqueta: Ai! Déu meu! Senyora Genoveva: No’s disputin! Constança: (an en Pep) No’t perdis! Senyora Genoveva: Vaja, enllesteix, Enriqueta! Enriqueta: Ja estic! Senyora Genoveva: Que s’hi conservin! (Desapareixent, molt atribulades, per la dreta del fons.) Constança: Feliç viatge! Francesc: Estiguin bones! (Els altres segueixen dient que’ls dispensin, anant a l’estació a despedir-les. En Pep, molt nerviós, se passeja per l’escena, quan tot de cop, topant-se amb el Barberet, diu, aixeribint-se:) Pep: Barberet! Anem a l’estació a despedir-les? El Barberet: Anem! Pep: Vui cobrar-m’ho tot a pessigolles! El Barberet: Amb quina? amb la jova? Pep: O amb la vella! Amb la que pugui! El Barberet: Som-hi, doncs! Pep: Som-hi! (S’en van depressa per la dreta del fons.) Constança: (al mig de l’escena, amb aire menaçador) Quan torni l’esgardiço! Teló rapit [[Categoria:Teatre]] 872h2wkyvikiinbl9opdpolwf840pbn 0 56031 174579 2024-11-13T16:17:12Z Aleator 20 Aleator ha mogut [[''La colla d'en Pep Mata o Els Màrtirs de la Inquisició'']] a [[La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’]]: fidel al títol de l'edició 174579 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓ [[La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’]] j7be9ppefwl6l8eqkb74xt6eok3l5yz 102 56032 174582 2024-11-13T16:30:34Z Aleator 20 n 174582 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|352|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude>la mia intencio ab dits de philo{{s}}ofs ni de homens de {{s}}ciencia com ella ha fet, {{s}}ino que ab natural raho la mia intencio fundare en forma tal que la mage{{s}}tat del {{s}}enyor Emperador e tots los hoidors {{s}}eran conexedors de la mia clara ju{{s}}ticia. E dich primerament que {{s}}auie{{s}}a no deu e{{ss}}er dada als cauallers, car negun caualler qui {{s}}aui {{s}}ia no pot fer negun bon fet honoros, car pen{{s}}a en lo gran perill qui es en les armes, e contempla tots los inconuenients que {{s}}eguir {{s}}en poden, pert lo animo de empendre res que de honor {{s}}ia qui ab perill {{s}}e haja atenyer, ans es hun gran couart, perque dich que {{s}}auie{{s}}a no deu e{{ss}}er acomparada ab ardiment. No {{s}}abeu per a qui fa la {{s}}auie{{s}}a? per a ciutadans e juri{{s}}tes qui han a regir les comunitats e admini{{s}}trar la ju{{s}}ticia. Aque{{s}}ts tals ab la {{s}}auie{{s}}a treballen continuament en fer viure a {{s}}i mateix e a la popular gent en repos, {{s}}quiuant tant com poden tota manera de guerra. E de ardiment {{s}}e veu ca{{s}}cun dia que de poch home fa gran {{s}}enyor, {{s}}egons {{s}}e lig de Alexandre qui era poch home e per ardiment lo mon tot {{s}}enyoreja, e Juli Ce{{s}}ar qui per ardiment fon monarca del mon. E no {{s}}abs tu, ma filla, com per lardiment de E{{ct}}or e de Troyol detingueren deu anys los grechs que no pogueren pendre Troya? Queus dire del bon rey Artus, de Lançolot, de Tri{{s}}tany, e {{s}}obre tots de aquell {{s}}trenu caualler Galeas, qui en companyia de Borç e Per{{s}}eual la conque{{s}}ta del San{{ct}} Greal compliren per lur gran ardiment? E de tots<noinclude></noinclude> e1ev3msirfa3zu0tkiqeed5vlqlza55 102 56033 174583 2024-11-13T16:31:14Z Aleator 20 n 174583 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|353}}</noinclude>aque{{s}}ts en lo mon non fora feta mencio alguna per {{s}}auis que fo{{ss}}en {{s}}tats {{s}}ino per lo gran ardiment que tenien. E al caualler que no te ardiment mes li valria la mort que la vida: perques mo{{s}}tra que mes val ardiment que {{s}}auie{{s}}a, e ab ell nos deu acomparar, car lo {{s}}aui to{{s}}temps fuig de alla hon ha perill de mort, e de poca co{{s}}a {{s}}e te per content, puix ho puga {{s}}ens negun empediment po{{ss}}ehir, e no cura de la mundana gloria per lo perill que {{s}}en pot {{s}}eguir. E lo animos caualler va per lo mon conqui{{s}}tant, e comporta fam, set, fret e calor, e trobas en combats de ciutats, viles e ca{{s}}tells qui es co{{s}}a molt perillo{{s}}a. Lo {{s}}aui no fa res de tot aço, ans {{s}}e guarda del {{s}}ol en le{{s}}tiu e de {{s}}uar, y en liuern de la {{s}}erena, e tota la {{s}}ua vida porta molt arreglada: e {{s}}i ell veu foch ences en vila o ciutat plany molt per los bens que nos gua{{s}}ten, de guerra no {{s}}en alta gens, del temps pren lo millor que pot, elegeix ans lo be que lo mal: e lo caualler animos fa tot lo contrari, que to{{s}}temps treballa en de{{s}}truir {{s}}os enemichs, e com mes mal los pot fer ne re{{s}}ta mes content. E per mo{{s}}trar millor {{s}}periencia mira lo valeros Tirant com ho ha fet de les grans batalles que ha hagudes, com ab animo {{s}}forçat los ha po{{s}}ats tots per terra, ens fa viure en no{{s}}tra libertat, e a la mage{{s}}tat del {{s}}enyor Emperador fa {{s}}eure ab triumpho en la {{s}}ua imperial cadira: e de tot aço es cau{{s}}a lo {{s}}eu gran ardiment. Donchs clarament {{s}}e mo{{s}}tra que ardiment es lo {{s}}enyor, e {{s}}auie{{s}}a es lo {{s}}eu<noinclude></noinclude> 0xqmkc8fphmg9dyl3jth2qewz547wwf 102 56034 174584 2024-11-13T16:31:24Z Aleator 20 n 174584 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|354|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude>con{{s}}eller. Encara te dire mes: per lo gran ardiment que tingue Ihe{{s}}ucri{{s}}t no dubta pendre mort e pa{{ss}}io en la creu per rembre natura humana obmetent {{s}}e la {{s}}auie{{s}}a, perço com ab aquella {{s}}e podia molt be {{s}}cu{{s}}ar de la mort, que poguera reparar lo peccat de Adam en moltes altres maneres que la {{s}}ua inmen{{s}}a {{s}}auie{{s}}a haguera trobades: mas per lo gran ardiment que tenia no dubta de batallar ab la mort, perque {{s}}abia que morint ell la mataria. E lo qui vol acon{{s}}eguir la gloria de paradis li es be me{{s}}ter que tinga cor e ardiment en batallar contra lo mon e la carn, e contra los {{s}}perits malignes qui continuament li donen guerra, e {{s}}i no te ardiment de tots a combatre {{s}}on fet no es res. Mira los martirs {{s}}an{{ct}}s ab quant animo prengueren corona de martiri, e perço acon{{s}}eguiren la eterna gloria. Los {{s}}an{{ct}}s confe{{ss}}ors foren los {{s}}auis qui per alta contemplacio obtingueren la gloria de paradis, perque clarament pots veure que prou rahons te fetes fundant largament ma intencio {{s}}i entendre ho volras. E donet licencia que digues tot lo que pugues ni vulles dir en defen{{s}}io de ton dret, e mo{{s}}tra tot ton {{s}}aber, com ardiment {{s}}ia fortalea del {{s}}perit, lo qual lo no{{s}}tre redemptor Deu Ihe{{s}}us volgue donar als {{s}}eus {{s}}an{{ct}}s apo{{s}}tols perque ab {{s}}forçat animo ana{{ss}}en a prehicar la {{s}}an{{ct}}a catolica fe, axi com {{s}}e lig en los a{{ct}}es dels apo{{s}}tols: perque {{s}}uplich a la mage{{s}}tat de mon {{s}}enyor Lemperador com veja la mia ju{{s}}ticia molt clara hi vulla donar pre{{s}}ta declaracio. No tarda la Prince{{s}}a fer principi a tal re{{s}}po{{s}}ta. {{np}}<noinclude></noinclude> kk3fykwb121q5omop7fkcb2q9o9tt3g 0 56035 174585 2024-11-13T16:31:34Z Aleator 20 n 174585 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch II (1905).djvu" from="355" to="358" fromsection="cap166" header=1 current="Capítol 166" autor="" prev="[[../Capítol 165|Capítol 165]]" next="[[../Capítol 167|Capítol 167]]" /> 1b0x1o7875xjwiupem9a1zmv8auct1v 102 56036 174586 2024-11-13T16:31:44Z Aleator 20 n 174586 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|355}}</noinclude>{{np}} {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXVII.}}}} {{c|''Replica que fa la Prince{{s}}a a la Emperadriu {{s}}a mare.''}} {{LletraInicial|P}}{{Maj|Uig}} per dret natural la rahom força obeir los manaments de la excellencia vo{{s}}tra, dire mon parer de mon poch aui{{s}}at {{s}}til, prote{{s}}tant com a mare e {{s}}enyora a qui ame {{s}}obre totes les co{{s}}es del mon, demanant venia e perdo {{s}}i ab mes paraules dire alguna co{{s}}a que {{s}}ia contra lo gentil {{s}}til de la alte{{s}}a vo{{s}}tra. E per no fatigar les orelles dels hoydors de les infru{{ct}}uo{{s}}es paraules que han hoydes, abreuiare lo efe{{ct}}e del que vull dir, perque clarament {{s}}ia vi{{s}}t qui haura millor {{s}}abuda fundar la {{s}}ua intencio. E dire primer de Alexandre que la excellencia vo{{s}}tra allegat ha, dient que poch era, mas que per ardiment lo mon conqui{{s}}ta: parlant ab deguda reuerencia no fon axi, ans li feu {{s}}enyorejar lo mon Ari{{s}}totil ab {{s}}auie{{s}}a, perque li con{{s}}ella que fes cremar tot lo que los {{s}}eus hauien guanyat perque tingue{{ss}}en voluntat de mes guanyar ne e no {{s}}tigue{{ss}}en ocio{{s}}os, e que les armes hague{{ss}}en a {{s}}eguir. De Ce{{s}}ar vos dire qui gran {{s}}enyor fon en lo mon, e tot ho acon{{s}}egui ab {{s}}auie{{s}}a, e com {{s}}e veu molt poderos e {{s}}ublimat en gran honor e rique{{s}}a de{{s}}conegues regint ab crueldat {{s}}trema, e los {{s}}eus lo feren matar. Dels altres nous ne vull dir mes. E perço com la mage{{s}}tat<noinclude></noinclude> 471m4ghznvqcs6jw9ooz54lnk7jeuki 102 56037 174587 2024-11-13T16:32:07Z Aleator 20 n 174587 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|356|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude>vo{{s}}tra ha dit que lo {{s}}aui de poch {{s}}e te per content, perço la diuina bondat de no{{s}}tre Senyor li ha dat natural {{s}}entiment en conexer mal y be, qui expre{{ss}}ament nos mana que no vullam res guanyar inju{{s}}tament, e lo qui {{s}}aui es molt be {{s}}en guarda. Empero la {{s}}auie{{s}}a te dos {{s}}enys, la hu es temporal, laltre {{s}}piritual: lo {{s}}eny {{s}}piritual {{s}}olament nos deui{{s}}a quens guardem de peccar e que {{s}}eruem los manaments de Deu, e cregam en los .xij. articles de la {{s}}an{{ct}}a fe catolica, e que façam {{s}}mena de no{{s}}tres peccats en aque{{s}}t mon durant la no{{s}}tra vida, ab confe{{ss}}io, contriccio e {{s}}ati{{s}}faccio, e fent penitencia de aquells, e tot aço fa lo qui es {{s}}aui: lo {{s}}eny temporal es que hom conega a {{s}}i mateix, e {{s}}aber lo que hom es tengut de fer, e legir libres de aquells qui mes {{s}}auiament e virtuo{{s}}a han vi{{s}}cut en lo mon perquels pugam imitar, car del home {{s}}aui {{s}}e pot be dir que es per a regir tot lo mon, e lome animos no {{s}}ab altra co{{s}}a fer {{s}}ino morir com a de{{s}}e{{s}}perat. Mas vejam com no{{s}}tre Senyor vingue en lo mon {{s}}i loy feu venir ardiment: be {{s}}eria foll qui tal co{{s}}a creya, car per tots los theolechs es determenat que la {{s}}ua inmen{{s}}a {{s}}auie{{s}}a loy feu venir, conexent que puix natura humana era perduda per lo peccat de no{{s}}tre pare Adam, e que nos podia reparar {{s}}i ell noy venia fent unio de la diuinitat ab la humanitat. E perço com dona era {{s}}tada cau{{s}}a de la perdicio de natura humana, la inmen{{s}}a {{s}}auie{{s}}a de no{{s}}tre {{s}}enyor Deu di{{s}}pen{{s}}a que la reparacio fos feta per<noinclude></noinclude> h4ttic1jlt7tgg5n5620qwef53w4a17 102 56038 174588 2024-11-13T16:32:17Z Aleator 20 n 174588 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|357}}</noinclude>dona per ell preeleta tal que fos {{s}}ens macula de algun peccat a{{ct}}ual, mortal, venial ni original: e en lo verge ventre de aquella volgue pendre humana carn, e prengue mort e pa{{ss}}io en larbre de la vera creu per donar a no{{s}}altres la eterna vida. Perque clarament {{s}}e mo{{s}}tra que ardiment no haguera ba{{s}}tat en fer hun tan gran fet, car {{s}}abut es que {{s}}auie{{s}}a es do de natura e {{s}}ta en lo enteniment qui es lo major {{s}}enyor de tots, e mes noble: e ardiment {{s}}ta dins lo cor, e {{s}}i gens lo tocan pre{{s}}tament {{s}}e mor e lo cors es perdut, per que li deuen dar per curador a {{s}}auie{{s}}a quel guarde de tot mal. E qui {{s}}ouint u{{s}}a de ardiment poca es la {{s}}ua vida, e to{{s}}temps {{s}}era {{s}}ubjugat a les mi{{s}}eries e penes de aque{{s}}t mon, car de mal principi bona fi no {{s}}e {{s}}pere. E la excellencia vo{{s}}tra {{s}}ia en recort daci auant que negu no pot atenyer la gloria de paradis {{s}}ino per {{s}}auie{{s}}a: Perque {{s}}uplich a la mage{{s}}tat de aquell magnanim pare e {{s}}enyor meu que no vulla hauer {{s}}guart al meu poch aui{{s}}at enteniment en no hauer be {{s}}abuda rahonar la mia ju{{s}}ticia, com de {{s}}i matexa es ja rahonada per e{{ss}}er tan clara. Plagueren al vell Emperador les aui{{s}}ades paraules de la filla que hauia rahonat, e fon manife{{s}}t quant lo gentil {{s}}til fa la ju{{s}}ticia mes clara. No tarda la Emperadriu en fer principi a hun tal parlar. {{np}}<noinclude></noinclude> 95fqlufnm02ev2c9xo4uh8cjcm2ybzt 0 56039 174589 2024-11-13T16:32:27Z Aleator 20 n 174589 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch II (1905).djvu" from="359" to="361" header=1 current="Capítol 167" autor="" prev="[[../Capítol 166|Capítol 166]]" next="[[../Capítol 168|Capítol 168]]" /> mernubla44hrzt4wkj1lkdmcet0cg4n 102 56040 174590 2024-11-13T16:32:37Z Aleator 20 n 174590 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|358|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude>{{np}} {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXVIII.}}}} {{c|''Replica la Emperadriu re{{s}}ponent a {{s}}a filla.''}} {{LletraInicial|S}}{{Maj|I}} del uniuers la con{{s}}eruacio mires veuras com {{s}}ol ardiment es aquell quil con{{s}}erua, lo qual {{s}}is perdia, en poch temps lo mon tot {{s}}e perdria caminant en total de{{s}}truccio. Com {{s}}ia cert que ardiment {{s}}ia de major excellencia que {{s}}auie{{s}}a, te vols {{s}}forçar de {{s}}o{{s}}tenir cau{{s}}a ja perduda. E perço com e{{s}}t de poca edat, e lo {{s}}aber not acompanya en tal maneig, dar to he a {{s}}entir pus clarament, com {{s}}auie{{s}}a en la te{{s}}ta {{s}}ta, e ardiment en lo cor. E perço dien los naturals philo{{s}}ofs que lo cor es lo mes noble membre del cors, e tots los altres membres {{s}}on a ell {{s}}ubje{{ct}}es, e li {{s}}on obedients a tot lo que lo cor los mana: e negun altre membre no pot res fer per si {{s}}ino tant com lo cor vol: e totes les virtuts que lo cors po{{ss}}eir pot, han de hauer principi del cor. Hon {{s}}e mo{{s}}tra clarament que ell es lo {{s}}enyor: e {{s}}i la per{{s}}ona te gens de enuig pre{{s}}tament {{s}}e coneix en la vi{{s}}ta, {{s}}egons lo cor {{s}}ta: e {{s}}i lo cor dorm, los altres membres nos mouen ni tenen gens de {{s}}entiment, perque be par clarament que lo cor es {{s}}enyor de tots los altres membres. Ara pots veure com he be prouat ab natural raho que lo cor es del cors {{s}}enyor, axi com es ardiment de {{s}}auie{{s}}a. E com la diuina prouidencia crea lome, lo cor li po{{s}}a en mig del cors<noinclude></noinclude> kovny2bcao7ld9y0l0qm9s2qympuxps 102 56041 174591 2024-11-13T16:32:47Z Aleator 20 n 174591 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|359}}</noinclude><section begin="cap168"/>perque fos millor guardat: axi com vn Rey es po{{s}}at en mig dels {{s}}eus com volen donar batalla, perço que los enemichs no li puguen dan fer, perço lo guarden ab gran {{s}}forç e diligencia, car lo {{s}}eu dan de tots {{s}}eria. E perço diu lo vulgar que ardiment es cap e principi de totes virtuts, car altrament lome no {{s}}eria res {{s}}timat, perquem par que haja prou dit e copio{{s}}ament prouat tot lo que dir {{s}}i poria: e {{s}}ens ardiment nos pot atenyer la gloria de paradis ne conqui{{s}}tar lo mon. E fas fi {{s}}uplicant a la mage{{s}}tat del {{s}}enyor Emperador quey vulla donar la {{s}}ua difinitiua {{s}}entencia. No tarda lo magnanim Emperador en fer {{s}}emblant re{{s}}po{{s}}ta. <section end="cap168"/><section begin="cap169"/> {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXIX.}}}} {{c|''La re{{s}}po{{s}}ta que Lemperador feu a la Emperadriu e a la Prince{{s}}a.''}} {{LletraInicial|S}}{{Maj|I}} ab les no{{s}}tres entenebrades pen{{s}}es, e ab lo enfu{{s}}cat entendre fals {{s}}timam, tant com no{{s}}tra voluntat empeny, prejudicant laltitut de no{{s}}tra condicio humana, dexant la infinida fi del {{s}}obiran be, elegint en les creatures humanes egualment de no{{s}}tres mi{{s}}eries la ultima benauenturança, fent contra la regla de natural raho quins mo{{s}}tra la fi de les co{{s}}es rahonables e qui {{s}}on de mes valua que les co{{s}}es que a elles {{s}}e{{s}}guarden: e perque la veritat millor {{s}}e mire ab bon con{{s}}ell la<section end="cap169"/><noinclude></noinclude> 1cdqouxhsbgijgyccivwkcgby6xyxfg 0 56042 174592 2024-11-13T16:32:57Z Aleator 20 n 174592 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch II (1905).djvu" from="362" to="363" tosection="cap168" header=1 current="Capítol 168" autor="" prev="[[../Capítol 167|Capítol 167]]" next="[[../Capítol 169|Capítol 169]]" /> 1yoc8lgvyfdk13e70vvamob6b2hba11 102 56043 174593 2024-11-13T16:33:07Z Aleator 20 n 174593 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|360|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude>que{{s}}tio vo{{s}}tra {{s}}era ju{{s}}tament determenada: per be que al parer meu neguna de vo{{s}}altres no fretura de aduocat ni de procurador en defendre la vo{{s}}tra cau{{s}}a, com aquella {{s}}ia {{s}}tada molt ben rahonada, no oblidant vos hi res per a dir, e perque ca{{s}}cuna de vo{{s}}altres de{{s}}ija obtenir la {{s}}ua intencio, dema {{s}}iau aci per hoir la {{s}}entencia, e yo haure hagut con{{s}}ell de cauallers e de do{{ct}}ors, e {{s}}ens fer fauor a neguna de les parts ju{{s}}tament {{s}}i declarara. Lemperador ixque de aquella cambra e entra {{s}}en en vna altra, e aplega Con{{s}}ell de cauallers e de juri{{s}}tes. E hague en lo con{{s}}ell de grans altercacions, que molts tenien la part de ardiment, los altres de {{s}}auie{{s}}a, e aqui di{{s}}putaren molt e nos podien concordar. A la fi Lemperador {{s}}en ana ab les mes veus, e feu ordenar la {{s}}entencia. E lendema a la hora a{{ss}}ignada Lemperador fon en la gran {{s}}ala ab totes les dames, e a{{ss}}eyt en la imperial cadira, la Emperadriu {{s}}e a{{ss}}igue al {{s}}eu co{{s}}tat, e la Prince{{s}}a dauant ells, e tots los barons nobles e cauallers {{s}}e a{{ss}}igueren per que hoy{{ss}}en millor la {{s}}entencia ques tenia de publicar. Com tots foren a{{ss}}eyts e po{{s}}at {{s}}ilenci, Lemperador mana al {{s}}eu canceller major que publicas la {{s}}entencia. Lo Canceller {{s}}e leua e dona del genoll en terra, e comença a publicar la {{s}}entencia qui era del tenor {{s}}eguent. {{np}}<noinclude></noinclude> 0cxv07d2vesubthhz8j4ani0sgz85e7 0 56044 174594 2024-11-13T16:33:17Z Aleator 20 n 174594 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch II (1905).djvu" from="363" to="364" fromsection="cap169" header=1 current="Capítol 169" autor="" prev="[[../Capítol 168|Capítol 168]]" next="[[../Capítol 170|Capítol 170]]" /> nnutdw8kl02y0azk0rbl1e81k2shl3a 102 56045 174595 2024-11-13T16:33:27Z Aleator 20 n 174595 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|361}}</noinclude>{{np}} {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXX.}}}} {{c|''La {{s}}entencia que Lemperador mana publicar.''}} {{LletraInicial|E}}{{Maj|N}} nom de aquell qui es infinit Pare, Fill e {{s}}an{{ct}} Sperit verdader Deu en Trinitat perfeta: Nos Enrich per diuina gracia Emperador de Conte{{s}}tinoble e de tot Limperi grech: Vi{{s}}ta vna que{{s}}tio quis mena entre la excellent e molt cara muller no{{s}}tra la Emperadriu de vna part, e la excel{{s}}a molt amada filla no{{s}}tra la Prince{{s}}a: Vi{{s}}tes les allegacions per ca{{s}}cuna de les parts fetes, e molt be rahonades e defe{{s}}es, hauent Deu dauant los no{{s}}tres ulls, e la pen{{s}}a eleuada en fer dret juhi ab concordia de la major part del no{{s}}tre {{s}}acre Con{{s}}ell: no hauent {{s}}guart a la molta amor que a ca{{s}}cuna de les parts portam {{s}}ino {{s}}ol a la re{{ct}}a ju{{s}}ticia, e donar lo dret a quis pertany: E attenent e con{{s}}iderant que {{s}}auie{{s}}a es lo mes alt do que Deu e natura poden donar a la creatura humana, e de major perfeccio e noblea, e de aquella totes les virtuts que lo cors pot po{{ss}}ehir prenen principi e fonament, e {{s}}ens aquella no {{s}}on res: Axi com lo {{s}}ol de qui prenen lum tots los planets e les {{s}}teles, e illumina tot lo mon, axi es {{s}}auie{{s}}a que {{s}}enyoreja totes les virtuts e re{{s}}plandeix per tot lo mon, perque es dit gran {{s}}enyor: empero nece{{ss}}itat es gran al home que tinga ardiment, e {{s}}i non te no deu e{{ss}}er res {{s}}timat: e per {{s}}o ardiment<noinclude></noinclude> iy3fn6u72upkldlnxvk06fswsiqeabf 102 56046 174596 2024-11-13T16:33:37Z Aleator 20 n 174596 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|362|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude>deu e{{ss}}er agraduat apres de {{s}}auie{{s}}a. E per {{s}}emblant dien quel {{s}}aui no deu e{{ss}}er res {{s}}timat {{s}}i ardiment no te, car deuen e{{ss}}er com a germans, e perço lo caualler qui es {{s}}aui e animos es complit de la gracia de caualleria, e li deu e{{ss}}er feta grandi{{ss}}ima honor, e deu e{{ss}}er po{{s}}at en real cadira {{s}}i virtuo{{s}}ament viu: e liberal es lo caualler qui ardiment ama, e perço fon Pompeu de batalles vencedor. Pero com los dos {{s}}on complidament en hun caualler qual{{s}}euol que {{s}}ia, en aque{{s}}t pertany de hauer {{s}}enyoria o dignitat la major del mon. E perço declaram e {{s}}entenciam que la Emperadriu qui mante ardiment {{s}}ia tenguda daci auant de dir gran be de {{s}}auie{{s}}a. Encara li manam que en qual{{s}}euulla loch que {{s}}ia hon {{s}}e parle de {{s}}auie{{s}}a e de ardiment, done la honor primer a {{s}}auie{{s}}a puix la te, e queu diga de bon cor {{s}}ens pa{{ss}}io ne mala voluntat, e que entre mare e filla noy re{{s}}te iniquitat alguna {{s}}ino axi com de mare a filla fer {{s}}e deu. Publicada que fon la {{s}}entencia loaren la les parts, e tots los que la hoyren donaren grans laors al Emperador com hauia tan re{{ct}}ament judicat, e digueren aquell exemple vulgar qui diu: que de bon fruit ix bon fruiter, e de virtuos caualler juhi verdader. En la publicacio de aque{{s}}ta {{s}}entencia {{s}}e trobaren los embaxadors del Solda, e lo gran Caramany, e lo Rey de la {{s}}obirana India. E Lemperador tingue con{{s}}ell ab lo {{s}}eu Capita e ab altres cauallers, e fon delliberat que fos feta vna gran fe{{s}}ta, e apres que torna{{ss}}en la re{{s}}po{{s}}ta als<noinclude></noinclude> a6fr44aol3be9wagurhw3sv7i579wch 102 56047 174597 2024-11-13T16:33:47Z Aleator 20 n 174597 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|363}}</noinclude><section begin="cap170"/>embaxadors perque {{s}}en pogue{{ss}}en tornar. E Lemperador ne dona carrech a Tirant que ell ho ordenas tot axi darmes com de dances e altres co{{s}}es. E Tirant ho accepta, perque no podia lo contrari fer, {{s}}ino lo que dell {{s}}e pertanyia. Fon feta crida per al quinzen dia. Com Stephania veu que tots los grans {{s}}enyors eren venguts per {{s}}guart de les treues, e lo gran Cone{{s}}table no venia, {{s}}criu li vna letra qui en efe{{ct}}e contenia {{s}}emblants paraules. <section end="cap170"/><section begin="cap171"/> {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXXI.}}}} {{c|''Letra trame{{s}}a per Stephania al gran Cone{{s}}table.''}} {{LletraInicial|H}}{{Maj|Auer}} Hauer trencada la fe no profita als cauallers, car aquell loch demana les penes de de{{s}}lealtat majorment com algu ofen amor: e tu has ofe{{s}}a a mi perço com me prometi{{s}}t que molt pre{{s}}tament {{s}}eries a mi tornat. E al de{{s}}leal e trencador de fe hun defalt li ba{{s}}ta, e qui loy perdona aparelles de perdonar lin molts, e set ben dir menor pes ha en tu que en la {{s}}ubirane{{s}}a de la are{{s}}ta. E tems tu que yo no {{s}}ia de tanta valua que no pertanga a tu, e que yo no {{s}}ia digna del matrimoni teu? No {{s}}e per quina raho {{s}}tas de no venir a mi. E {{s}}i per ventura noua amor abraça lo teu coll e braços, {{s}}ia yo fi de la no{{s}}tra amor. O Deu, muyra yo ans que {{s}}ia ofe{{s}}a per tan criminos adulteri, e la mia mort {{s}}ia primera que tal<section end="cap171"/><noinclude></noinclude> jq7yvkju56088eemvpc810lxq6hrnni 174604 174597 2024-11-13T16:35:00Z Aleator 20 corr. 174604 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|363}}</noinclude><section begin="cap170"/>embaxadors perque {{s}}en pogue{{ss}}en tornar. E Lemperador ne dona carrech a Tirant que ell ho ordenas tot axi darmes com de dances e altres co{{s}}es. E Tirant ho accepta, perque no podia lo contrari fer, {{s}}ino lo que dell {{s}}e pertanyia. Fon feta crida per al quinzen dia. Com Stephania veu que tots los grans {{s}}enyors eren venguts per {{s}}guart de les treues, e lo gran Cone{{s}}table no venia, {{s}}criu li vna letra qui en efe{{ct}}e contenia {{s}}emblants paraules. <section end="cap170"/><section begin="cap171"/> {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXXI.}}}} {{c|''Letra trame{{s}}a per Stephania al gran Cone{{s}}table.''}} {{LletraInicial|H}}{{Maj|Auer}} trencada la fe no profita als cauallers, car aquell loch demana les penes de de{{s}}lealtat majorment com algu ofen amor: e tu has ofe{{s}}a a mi perço com me prometi{{s}}t que molt pre{{s}}tament {{s}}eries a mi tornat. E al de{{s}}leal e trencador de fe hun defalt li ba{{s}}ta, e qui loy perdona aparelles de perdonar lin molts, e set ben dir menor pes ha en tu que en la {{s}}ubirane{{s}}a de la are{{s}}ta. E tems tu que yo no {{s}}ia de tanta valua que no pertanga a tu, e que yo no {{s}}ia digna del matrimoni teu? No {{s}}e per quina raho {{s}}tas de no venir a mi. E {{s}}i per ventura noua amor abraça lo teu coll e braços, {{s}}ia yo fi de la no{{s}}tra amor. O Deu, muyra yo ans que {{s}}ia ofe{{s}}a per tan criminos adulteri, e la mia mort {{s}}ia primera que tal<section end="cap171"/><noinclude></noinclude> 5lbsk7gn678dxnh9xk6nasgucbhggjh 0 56048 174598 2024-11-13T16:33:57Z Aleator 20 n 174598 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch II (1905).djvu" from="365" to="367" tosection="cap170" header=1 current="Capítol 170" autor="" prev="[[../Capítol 169|Capítol 169]]" next="[[../Capítol 171|Capítol 171]]" /> nocbafrrbjj2d9flocvw3mdloxnqqos 102 56049 174599 2024-11-13T16:34:07Z Aleator 20 n 174599 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|364|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude><section begin="cap171"/>culpa {{s}}ia tua. E no dich yo les co{{s}}es de{{s}}us dites perque hages dat a mi {{s}}enyal de {{s}}deuenidora dolor, ni que yo {{s}}ia coneguda per nouella fama, mas tem totes aque{{s}}tes co{{s}}es, car qui es aquell qui ha amat {{s}}egurament? e ca{{s}}cuna error comou egualment an{{s}}ies. E tu fes per manera que de{{s}}troexques a tos enemichs, mas no a ta {{s}}po{{s}}ada, car mon delit en be o en mal {{s}}es conuertit, e la tua per{{s}}ona {{s}}o{{s}}tendra tants dans ab tanta perdua de ta honor: mas daltra mes ju{{s}}ta {{s}}cu{{s}}a per al quem has ofe{{s}}a los fats enuejo{{s}}os de la mia pro{{s}}pera fortuna. E la {{s}}perança de be e temor de mal me fa creure ades vna co{{s}}a ades altra, e la mia ma feta flaca per {{s}}criure jau en la mia falda. <section end="cap171"/><section begin="cap172"/> {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXXII.}}}} {{c|''Re{{s}}po{{s}}ta feta per lo Cone{{s}}table a la letra de Stephania.''}} {{LletraInicial|S}}{{Maj|I}} fos mort vixquera ab inclita fama quiti de crimino{{s}}a infamia, la qual mes malicio{{s}}a que vera li has po{{s}}at nom. E tant demanes guardo de la {{s}}trema dolor que tos mals te {{s}}pera, lo qual no ba{{s}}ta lo preu de la mia tri{{s}}ta per{{s}}ona, car la tua bellea te fa merexer encara de{{s}}amant, no tan {{s}}olament es raho {{s}}ies amada, mas com a {{s}}an{{ct}}a de oracio mereix la tua per{{s}}ona e{{ss}}er adorada: {{s}}ols aque{{s}}t pen{{s}}ament me forçara re{{s}}pondre a ta letra. Si creus les mies mans {{s}}tiguen {{s}}egures en {{Pt|lexer-|lexercici}}<section end="cap172"/><noinclude></noinclude> 7xuub449xd36e8t5n9ezkk46w5yw4bc 0 56050 174600 2024-11-13T16:34:17Z Aleator 20 n 174600 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch II (1905).djvu" from="367" to="368" fromsection="cap171" tosection="cap171" header=1 current="Capítol 171" autor="" prev="[[../Capítol 170|Capítol 170]]" next="[[../Capítol 172|Capítol 172]]" /> cuo0y98z4blg6qy4egxpp5ig5lbjps8 102 56051 174601 2024-11-13T16:34:27Z Aleator 20 n 174601 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Maj|lo Blanch.}}|365}}</noinclude>{{Pt|cici}} de les armes, lo terme de mon {{s}}crit creya que de la gloria que de ma letra atenyeries te faria de{{s}}cobrir lo que per amor es raho tingues celat. E {{s}}ens dubte acon{{s}}eguiria terme ma atribulada vida, {{s}}i amor aduocant la part mia nom fes clarament veure la tua letra e{{ss}}er merexedora de re{{s}}po{{s}}ta pre{{s}}ta, {{s}}ols per re{{s}}taurar ta vida e fugir al mon. Vols quet diga, la mia pen{{s}}a {{s}}ta ferma en la {{s}}ua deuocio: e no hages altre pen{{s}}ament de mi yo pogues amar altra {{s}}ino a tu. Recordam aquella darrera nit que tu e yo erem en lo lit, entrauen los raigs de la luna, e tu pen{{s}}ant fos lo dia deyes en manera de querella: O moguente a pietat los grans gemechs e doloro{{s}}os {{s}}o{{s}}pirs de la me{{s}}quina de Stephania, e no vulles mo{{s}}trar tanta yra a la força del teu gran poder: dona loch a Stephania que repo{{s}}e hun poch ab Diafebus. E mes deyes: O quant me tendria yo per benauenturada {{s}}i yo {{s}}abes lart magica que es lalta {{s}}ciencia dels magichs en la qual han poder de fer tornar del dia nit: mas yo {{s}}o content del delitos premi que virtut ab {{s}}i porta, e de ço que la tua letra demana fas fi tement la tarda de mon {{s}}criure no metes en perill ta per{{s}}ona. {{np}}<noinclude></noinclude> 7el5venny6hyjjt4pvbj4o4a7o7goez 0 56052 174602 2024-11-13T16:34:37Z Aleator 20 n 174602 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch II (1905).djvu" from="368" to="369" fromsection="cap172" header=1 current="Capítol 172" autor="" prev="[[../Capítol 171|Capítol 171]]" next="[[../Capítol 173|Capítol 173]]" /> bzscpzwfjypwnp22zd1uytwg0is57o8 102 56053 174603 2024-11-13T16:34:47Z Aleator 20 n 174603 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|366|{{Maj|Tirant}}}}</noinclude>{{np}} {{c|{{x-gran|CAPITOL CLXXIII.}}}} {{c|''Les grans fe{{s}}tes que Lemperador feu fer per amor dels embaxadors del Solda.''}} {{LletraInicial|F}}{{Maj|Eta}} la letra la dona al {{s}}cuder que lay hauia portada dient li: Amich, digues a ta {{s}}enyora per lo carrech gran que de aque{{s}}ts afers tinch no es en libertat mia poder los lexar {{s}}ens manament de {{s}}uperior, pero pa{{ss}}ada la fe{{s}}ta quel {{s}}enyor Emperador fa yo fare mon poder de e{{ss}}er hi: e per mi be{{s}}ar li has les mans a la qui es en virtuts complida, e apres a la {{s}}enyora de qui {{s}}o. Aquell pres {{s}}on comiat e tench {{s}}on dret cami enuers la ciutat de Conte{{s}}tinoble. Com aquell fon aplegat dins lo palau troba en la cambra a Stephania ab la Prince{{s}}a a grans rahons, e com per elles fon vi{{s}}t aquella a qui tocaua lo premi de tal me{{s}}ter, leuas pre{{s}}tament e ab cara molt alegre li dix: Que es de aquell qui te la mia pen{{s}}a {{s}}ubjugada a tota {{s}}a voluntat? e aquell {{s}}ens re{{s}}pondre res ana alla hon era la Prince{{s}}a e be{{s}}a li la ma: apres giras enuers Stephania e feu lo {{s}}emblant, e dona li la letra que portaua: e com aquella la tench en {{s}}es mans alça la enuers lo cel en {{s}}enyal de oferta. Apres legida la letra elles abduis hagueren moltes rahons, aquella dolent {{s}}e com lo Cone{{s}}table no {{s}}eria alli en aquelles fe{{s}}tes, perço com le{{s}}cuder de{{s}}cobri la veritat de la {{s}}ua fi{{ct}}a e teme-<noinclude></noinclude> sbegvmvzkotbs74qfxj8wf8epntvpjs