Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.44.0-wmf.3 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió 106 2294 174805 97948 2024-11-15T12:32:34Z Aleator 20 U+200E 174805 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=J}} * [[Tractat de pau entre Abolchaçen Ali i Jaume III (1339)]]. *[[Carta de Jaume III de Mallorca a Pere el Cerimoniós (22-02-1340)]]. *[[Carta de Jaume III de Mallorca a Pere el Cerimoniós (20-06-1342)]]. *[[Carta de Jaume III de Mallorca a Pere el Cerimoniós (03-07-1342)]]. *[[Carta de Jaume III de Mallorca a Pere el Cerimoniós (24-04-1343)]] *[[Carta de Jaume III de Mallorca a Pere el Cerimoniós (07-05-1343)]] *[[Cartes de Jaume III de Mallorca a Roger de Rovenac (23-05-1343)]] {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors medievals en català]] 00ns999lfeo7a626khi1xu60fyhm4s2 4 2559 174824 163552 2024-11-15T17:02:05Z Aleator 20 U+200E 174824 wikitext text/x-wiki ==Tinc un dubte, què puc fer?== Pots [[meta:Help:Searching|cercar]] a les [[Viquitexts:Ajuda|pàgines d'ajuda]], com la que estàs llegint. Si no ho veus clar, formula el dubte a "[[Viquitexts:La taverna|la taverna]]". També pots contactar directament amb els usuaris més actius en [[Special:Activeusers|l'actualitat]]. ==Preguntes de lectors== ===Quins llibres hi ha?=== Consulta, cerca i ordena els llibres disponibles a la pàgina [[Special:Indexpages]] i a la [[:Categoria:Llibres per nivell de qualitat]]. ===Puc descarregar-me un llibre?=== Sí, hi ha diferents formats i diferents formes de fer-ho: * Si voleu un '''EPUB''' cliqueu a l'enllaç ''Descarrega com EPUB'' del menú esquerre quan us trobeu a la pàgina que voleu exportar. L'eina [[Ajuda:WSexport|WSexport]] us el crearà. Si voleu un EPUB d'un llibre sencer cliqueu des de la pàgina principal o pòrtic del llibre (és a dir, la primera pàgina o portada). *També podeu fer-vos un llibre a mida, en '''PDF''', '''EPUB''', '''ODT''' i d'altres. Consulteu la pàgina [[:Ajuda:Llibres]] i seguiu les instruccions. *A Wikimedia Commons podeu trobar els fitxers amb els quals es creen els llibres de Viquitexts. Molts són de format '''[[:commons:Category:DjVu files in Catalan|DjVu]]''' i uns altres de format '''[[:commons:Category:PDF files in Catalan|PDF]]'''. ==Preguntes de col·laboradors== ===Vull col·laborar, com ho faig?=== Consulta el resum de [[Viquitexts:Col·laboreu-hi]]. ===Puc afegir textos escrits per mi?=== Viquitexts '''no''' és el lloc adient per als textos escrits per tu, llevat les traduccions. Pots [[Ajuda:Traduccions|escriure una traducció]] d'un text en domini públic o amb llicència compatible amb la de Viquitexts. ===Disposo d'un text, està en domini públic?=== Depèn de molts factors. Cal que llegeixis amb molt deteniment la pàgina "[[Viquitexts:Drets d'autor]]". Si continues sense veure-ho clar, pots preguntar-ho a la "[[Viquitexts:La taverna|la taverna]]", però caldrà que aportis les següents dades: autor, data de mort de l'autor si s'escau, data i lloc d'edició i de publicació del text, presència o absència de marca de copyright i direcció url si es tracta d'un lloc web. ===A on puc trobar textos en domini públic?=== #A les biblioteques (del barri, de l'escola, de la universitat, etc.). #A les llibreries de vell. #A casa d'un conegut/familiar/veí/etc. #A Internet: consulta ''[[Viquitexts:Recursos]]''. #A la resta de [[oldwikisource:Main Page|Wikisources]]. ===Puc corregir els errors que vegi?=== Si vols corregir una falta d'ortografia o canviar una paraula és necessari que aportis a la pàgina de discussió una font fiable que demostri que es tracta d'un error. No és cap error que el text estigui escrit en català antic o en un dialecte del català que no sigui el teu. Pots fer servir la plantilla {{tl|Corr}} per a errates molt evidents, o {{tl|Errata}} per a errates detectades a la "fe d'errates". També pots avisar a [[Ajuda:Informar d'un error]]. ===Vull editar però no surt el text=== Viquitexts no és Viquipèdia, ni en contingut ni en tècnica d'edició. Cada cop és més freqüent transcriure textos amb el sistema de transcripció anomenat ''Proofread'', i ''transcloure'' llur contingut a una altra pàgina més llegible amb una plantilla o una determinada etiqueta, de forma que a la pàgina on hi ha el text no hi ha cap text. Per a més informació, llegeix detingudament les pàgines d'ajuda "[[Ajuda:Pàgines de transcripció]]" i "[[Ajuda:Inclusió de seccions mitjançant marques]]". Si no ho entens o no vols llegir-ho, pregunta als [[Special:Activeusers|usuaris més habituals]]. Pots veure exemples a la pàgina [[Special:IndexPages]]. Si no apareix text en una pàgina de transcripció que sabem que incorpora una capa de text (OCR), potser cal purgar el fitxer (vegeu [[Ajuda:Pàgines de transcripció#purgar|Ajuda:Pàgines de transcripció]]). Si el fitxer no incorpora capa de text, la podem sol·licitar mitjançant el [[Ajuda:Gadgets#TemplateScript|giny d'OCR]]. [[Categoria:Viquitexts]] b6uaaway2pcjej6bwevi8vj0rn58ohd 0 2692 174825 151102 2024-11-15T17:02:17Z Aleator 20 U+200E 174825 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Francesc Vicent Garcia i Torres]]|[[wikt:dècima|Dècimes]].}} <div class=prose><poem> {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 5).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 5'' O dols y cordial amich! Vostra epistola galana Un Evangeli demana, Y axi a cantarlo me aplic': Dient que m'rich del mes rich, Que ab ma seba y ab mon pa Troba lo gust del Manna Mon apetit, que a tot diu; Y una cuxa de perdiu De est modo menjar me fa. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 6).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 6'' De vostra amorosa historia Vos tinch una enveja honrada, Que una bellesa extremada Me ha ocupat la memoria: No que m' don' pena ni gloria; Perque com a pesar meu, Dintre de la anima s' veu, No m' perturba la raho, Sino que alli en un raco Se contenta ab so del seu. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 9).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 9'' Y suposem tot primer, Que jo so aquell catequista, Que de humil Capi-Gorrista, Pugi a Capella roquer: Supremo Rey de un graner, Duch de un Campanar molt fort, Gran senescal de una sort, Tetrarca de una Abadia, Quirite de una promia, Y Belerbey de un bon hort. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 10).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 10'' En fi sia lo que so; Jo fora un home perfet, Si ma sort me haguera fet Un gran princep o Baro: Mea vingam a la raho: Cuand lo Cel tal gracia m'fera, Que es lo que ma sort tinguera Mes que era en lo esencial, Sino es, que mon propi mal, Com ara no l' coneguera? {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 12).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 12'' Axi fundo mon descans En ma pobresa mateixa; Y a ma sort no li fas queixa, Ans be li beso las mans: Los de prebendas mes grans Solten la imaginacio A la mejor presumpcio, Que copia en son honros titol, Que si ells son de Capitol, Jo de paragrafo so. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 13).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 13'' Ningu de eixos fariseus Sobre cuatre mulas rua, Cada ma sobre una cua, Y sobre dos colls dos peu: En las mes famosas Seus Lo de major dignitat Sobre una mula va honrat: Puig jo n' tinch una també, Y que es tan mula de be, Com la mula del Abat. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 15).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 15'' Dos dotsenas de gallinas, Sots la proteccio de un gall Tinch en lloch de papagall, Y aucells de las Filipinas; Ni desde las platjas Xinas Gosos envio a cercar; Que un ne tinch per registrar A mants a la porta pican; Y es tal que si li replican, Una anca se n' sol portar. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 16).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 16'' No m' poso lo blanch armi, Cuand es rigoros lo fret, Sobre lo brodat roquet De Olanda ni Caliqui; Que ab ma garnatxa de lli, Y la Cota arrosegant, Que vaig comprar al encant; Y l' salpaser en la ma, Dimoni al infern no hi ha, Que m' gose venir devant. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 18).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 18'' So de absoltas reportori, Y home, sens dubte, han de ferme; Que ab ellas mano lo terme, Y tinch fama en purgatori: Neta la deix com un bori, A l' anima mes tacada, Si ab mons Requiems la he fregada Y volant pura a la gloria, Alla te de mi memoria, Y m' es continua advocada. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 35).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 35'' Asco apar que li causam Los pobres al titular, Que deu pretendrer baixar De algun germa extern de Adam: Y es lo bo que si cabam La terra mesclada ab fem A una cana trobarem, Tothom ser fill de sas obres, Y tant los richs com los pobres, Al altre mon nos veurem. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 45).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 45'' No s' contenta l' mercader, Sols ab un guany moderat; Perque de tot lo guanyat Paga [[wikt:delme|delme]] a Llucifer: Y tan lliberal sol ser, Que pera comprar tapins Dona cuatre cents florins, Y pensa que satisfa Ab aso, lo que roba, Fent almoyna als Caputxins. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 51).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 51'' Set o vuyt anys te la Nina, Y encara que es tan minyona, Ja sab molt be la xacona, Y no sap be la doctrina: Sa mare ja la encamina, Y l's pasos li vol tallar, So es, mostrant li de dansar, Y ab grasolets y perfums La caram, abans que l's costums, Li comensa de illustrar. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 65).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 65'' Cuant lo Evangeli cantaban En la Jglesia antiguament, Los nobles encontinent La espasa desembaynaban: Y ab aso significaban, Que tenian aparell De morir peleant per ell: Mes ja aquella gallardia Tota se n' va vuy en dia En ser Gnerro o ser cadell. {{Versió audio|arxiu=Epístola a un amic, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (dècima 66).ogg|autor=Francesc Xavier Dengra i Grau|projecte=Donants de veu}} ''Decima 66'' Y puix en aso que las, Canto un Evangeli al poble, No volria que algun noble La espasa m' desembaynas: Musa, acursa un poch lo pas, No t' fasas tant a sentir; Que tant dir, ve a contradir Al ser de donsella honrada: Acaba de una vegada, Vejas si hi ha mes que dir. </poem></div> {{DP-100}} [[Categoria:Dècimes]] [[Categoria:Epístoles]] ro0ueiwqb82sa9uxr3pvgncw6699r81 106 4130 174806 97701 2024-11-15T12:32:44Z Aleator 20 U+200E 174806 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=E}} *[[Sobre la teoria de la relativitat especial i general]]. {{DP-Autor|1955}} [[Categoria:Autors alemanys]] [[Categoria:Autors del s. XX en anglès]] lmxqqdfwajieec8qz10gf5whwasjtj6 0 4575 174826 50558 2024-11-15T17:10:09Z Aleator 20 Aleator ha mogut [[Esperança]] a [[Jochs Florals de Barcelona en 1864/Esperança]] sobre una redirecció: subpàg. 50558 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Jochs Florals de Barcelona en 1864|actual=Esperança|anterior=Memoria del Sr. Secretari, don Dámaso Calvet|següent=Lo pas d'Aquerusia}} <div class=prose> {{Pàgina|Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/25‎|num=25|section=cos}} {{Pàgina|Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/26|num=26}} {{Pàgina|Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/27|num=27}} {{Pàgina|Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/28|num=28}} </div> [[Categoria:Poesia]] dy6ot8dv9fb4mb8tiime3mwinka72v0 174828 174826 2024-11-15T17:11:30Z Aleator 20 migrat (header) 174828 wikitext text/x-wiki <pages index="Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu" from="25" to="28" header=1 current="Esperança" prev="[[../Memoria del Sr. Secretari, don Dámaso Calvet|Memoria del Sr. Secretari, don Dámaso Calvet]]" next="[[../Lo pas d'Aquerusia|Lo pas d'Aquerusia]]" /> [[Categoria:Poesia]] l0xg70ohh1yrf120ftjaxl9icb2rvic 106 4596 174830 165526 2024-11-15T17:17:27Z Aleator 20 enll. 174830 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=A}} *''Diccionari Aguiló''. *''[[Jochs Florals de Barcelona en 1862/Discurs de altre dels mantendedors|Discurs de altre dels mantendedors]]'' (dels [[Jochs Florals de Barcelona en 1862]]). *{{FD|enllaç=Crònica de Jaume I|qid=Q19524091}} recollit per Marià Aguiló (1873). *{{FD|qid=Q105749026}} ''[[Romancer popular de la terra catalana]]'' i ''[[Cançons feudals cavalleresques]]'' (1893). *{{FD|enllaç=Llibre de l'amor|qid=Q105745579}} (1882). *{{FD|enllaç=Llibre de la mort|qid=Q105745565}} (1898). *''Records de jovenesa (1900). *[[Tirant lo Blanch (1873-1905)|''Tirant lo Blanch'']] (ed. 1905): :* {{FD|qid=Q19528670|arxiu=Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu|enllaç=Tirant lo Blanch (1905)/1|etiqueta=Volum I}} :* {{FD|qid=Q19528670|arxiu=Tirant lo Blanch II (1905).djvu|enllaç=Tirant lo Blanch (1905)/2|etiqueta=Volum II}} :* {{FD|qid=Q19528670|arxiu=Tirant lo Blanch III (1905).djvu|enllaç=Tirant lo Blanch (1905)/3|etiqueta=Volum III}} :* {{FD|qid=Q19528670|arxiu=Tirant lo Blanch IV (1905).djvu|enllaç=Tirant lo Blanch (1905)/4|etiqueta=Volum IV}} *''Ramon Llull aconsellant al poeta''. *''Aubada''. *''[[Jochs Florals de Barcelona en 1864/Esperança|Esperansa]]''. *''Enamorament impossible''. *''Aixó ray!''. *''[[Los trobadòrs nous/Sentimènt#visita|Una visita als morts]]'' *''[[Los trobadòrs nous/Romansos#mort|La mort del caballèr]]'' *''[[Los trobadòrs nous/Romansos#xiprer|Á un xiprer]]'' ==Vegeu també== *''[[Jochs Florals de Barcelona en 1867/Acta de la festa|Acta de la festa]]'' dels Jocs Florals de Barcelona de 1867. * ''[[Poesies (Miquel Costa)/Á D. Marian Aguiló|Á D. Marian Aguiló]]'', part del recull de ''[[Poesies (Miquel Costa)|Poesies]]'' de [[Autor:Miquel Costa i Llobera|Miquel Costa i Llobera]] (1885). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en català|Aguiló i Fuster, Marian]] [[Categoria:Mestres en Gai Saber|Aguiló i Fuster, Marian]] lxaru0a7rmkpzdex5929ukedttma46w 0 5293 174831 11030 2024-11-15T17:17:54Z Aleator 20 U+200E 174831 wikitext text/x-wiki {{TextQuality|75%}} {{encapçalament|{{PAGENAME}}|la Internacional Situacionista|Publicat a ''Internationale Situationniste'' <nowiki># 4</nowiki>, (1960).|Idioma=francès|Traductor=[[:w:User:Uri78|Uri78]]}} <div class=prose><poem> Una nova força humana, que l'status-quo existent no podrà desfer, creix dia a dia amb l'irresistible desenvolupament tècnic i la insatisfacció associada al seu ús en la nostra vida social privada de sentit. L'alienació i l'opressió de la nostra societat no poden ser sostingudes en cap de les seves variants, solament poden ser descartades en bloc per aquesta mateixa societat. Tot progrés real queda evidentment suspès fins a la solució revolucionària d'aquesta crisi multiforme present. Quines són les perspectives d'organització de la vida en una societat que, de forma autèntica, reorganitzi la producció en base a la lliure associació i igualtat entre els productors? L'automatització de la producció i la socialització de bens reduiran cada cop més el treball com a necessitat i finalment, proporcionaran plena llibertat als individus. Alliberant-los de tota culpabilitat passada o envers els altres, gaudint així d'una nova plusvàlua, incalculable en diners per la impossibilitat de reduir-la a la mesura del treball assalariat: El valor del joc, una vida lliurament construïda. L'exercici d'aquesta creació lúdica és el garant de la llibertat de cadascú i de tots, en el marc d'una única igualtat assegurada per la no explotació de l'home per l'home. L'alliberació del joc, a partir de l'autonomia creativa, superadora de l'antiga divisió entre el treball imposat i l'oci passiu. Antigament, l'església cremava als suposats bruixots per tal de reprimir les tendències lúdiques primitives conservades en les festes populars. En l'actual societat dominant, es produeixen pseudo-jocs fonamentats en la no-participació, i l'activitat artística veritable és forçosament classificada sota paràmetres de criminalitat. En la semiclandestinitat, és llegida sota formes d'escàndol. Que és, de fet això, per sobre de la situació? Es tracta de la realització d'un joc superior, més exactament de la provocació del joc que constitueix la pròpia presència humana. Els jugadors revolucionaris de tots els països poden adherir-se a la I.S. per així començar a sortir de la prehistòria de la vida quotidiana. A partir d'aquest moment, nosaltres proposem una organització autònoma dels productors d'aquesta nova cultura, independent de les organitzacions polítiques i sindicals avui existents, doncs neguem la capacitat d'organitzar altre cosa que l'acondicionament de tot allò existent. L'objectiu més urgent que fixem a dita organització per a una primera campanya pública, en quant superem la fase experimental inicial, és la pressa de la UNESCO. La burocratització, unificada a escala mundial de l'art, i de tota la cultura, és un fenomen nou que s'expressa a través d'una profunda vinculació amb els sistemes socials coexistents al món, en base de la conservació eclèctica i la reproducció del passat. La resposta dels artistes revolucionaris a aquestes noves condicions, passa per un nou tipus d'acció. L'existència mateixa d'aquesta mateixa concentració directiva donada en un únic edifici, afavoreix la seva confiscació per mitjans colpistes (putsch); per apoderar-nos de l'aparell i trobant justificació davant els nostres contemporanis, al considerar que aquesta mateixa institució careix completament de qualsevol sentit des de la nostra perspectiva subversiva. I ho haurem de fer. Estem decidits a fer-nos amb el control de la UNESCO tot hi sia per poc temps, ja que estem segurs de fer ràpidament d'aquesta institució com la més significativa per aclarir un llarg període de reivindicacions. Quines hauran de ser les característiques principals de la nova cultura en contrast amb les antigues arts? Contra l'espectacle, la cultura situacionista introdueix la participació total. Contra l'art conservador, una organització del moment viscut, directament. Contra l'art compartimentat, una pràctica global portadora al mateix temps de tots els medis d'us. Tendint naturalment a una producció col·lectiva i sens dubte anònima (en la mesura en que el no-enmagatzematge de les obres com a mercaderia, farà que la cultura no pugui quedar dominada per la necessitat de deixar petja). Unes experiències que proposen, com a mínim, la revolució del comportament i un urbanisme unitari de tipus dinàmic, susceptible de fer-se extensible al planeta sencer; i a seguit, de propagar-se per tots els planetes habitables. Contra l'art unilateral, la cultura situacionista serà l'art del diàleg, un art de la interacció. Els artistes -de tota la cultura visible- han arribat a quedar completament separats de la societat, i de la mateixa manera separats entre ells per la competència. Però ja abans de l'impàs capitalista, l'art era essencialment unilateral, sense resposta. Un període de tancament que sols es superarà amb una comunicació complerta. En aquest estadi superior, on tothom esdevindrà artista, és a dir, inseparablement productor i consumidor d'una creació cultural total, assistirem a la ràpida dissolució del lineal criteri de la moda i la novetat. Tothom serà, per dir-ho d'alguna manera, situacionista, i contemplarem la inflació multidimensional de les tendències, experiències i escoles radicalment distintes a les actuals, mai més sota formes successives sinó simultànies. Nosaltres inaugurem avui el que serà històricament el darrer dels oficis. El paper del situacionista, del aficionat-professional, del anti-especialista, és encara una especialització més fins al moment en que l'abundància econòmica i mental faci que tots puguem ser artistes, en un sentit en que fins avui els artistes no han aconseguit assolir; i aquest és, el de la construcció de la seva pròpia vida. Tot i així, la qualitat que donem desde la IS d'aquest darrer ofici de la història, és tant proper a una societat sense divisió del treball, que se la nega de forma genèrica. Als qui no ens comprenguin del tot bé, els diem amb irreductible menyspreu que: "Els situacionistes, de qui us creieu jutges i senyors, us jutjaran un dia o un altre. Us esperem en el canvi de sentit que serà l'inevitable liquidació del món de la manca en totes les seves formes. Aquests són els nostres objectius, i aquests seran els futurs objectius de la humanitat." 17 de maig de 1960 </poem></div> [[Categoria:Manifests]] [[Categoria:1960]] [[Categoria:Traduccions Wikisource]] nhqkig10dsy6bughb48ug7qeuvy6kn2 102 7732 174832 123444 2024-11-15T17:18:06Z Aleator 20 U+200E 174832 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Aleator" /></noinclude><poem> {{c|'''SEGLE XII.'''}} [[Alfons el Cast|Anfós II.]]—[[Guillem de Berguedà|Bergadan, ''Guillem de.'']]—[[Guerau de Cabrera|Cabrera, ''Guerau de'']].—[[Huguet de Mataplana|Mataplana, ''Huch de.'']]—[[Ramon Vidal de Besalú|Vidal, ''Ramon''.]] </poem><noinclude> <references/></noinclude> qkfjldath4zdyq56ymbw03upfyk2ti5 0 8558 174833 18284 2024-11-15T17:18:16Z Aleator 20 U+200E 174833 wikitext text/x-wiki #REDIRECT[[Cansons de la terra - Volum I/La enramada]] qcvui73rhlnvmxx5jovki8g0g1edph7 4 9096 174834 167707 2024-11-15T17:18:26Z Aleator 20 U+200E 174834 wikitext text/x-wiki {| class="wikitable sortable" align="center" width="50%" ! Estat ! Nº ! Descripció |- | style="background-color:#f4b0b0;"| | 21 | Manca Font o Sense començar |- | style="background:#b0f4b0;"| | 26 | Llibre revisat i/o validat |- | style="background:#f4ccb0;"| | 3 | Treballant-hi |} {| class="wikitable sortable" align="center" |- bgColor="#efefef" | width="20" align="center" class="wikitable unsortable"| Nº | width="300" align="center" | Obra | width="200" align="center" | Autor | width="100" align="center" | Any | width="300" align="center" | Font | width="50" align="center" | Estat |-b0f4b0 | 1 | ''[[Tirant lo Blanc]]'' | [[Joanot Martorell]] | 1497 | [[:Llibre:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu]] [[:Llibre:Tirant lo Blanch (1497).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 2 | ''[[Curial e Güelfa]]'' | Anònim | S. XV | [[:Llibre:Curial y Güelfa (1901).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 3 | ''[[Llibre d'Evast e Blanquerna]]'' | [[Ramon Llull]] | 1283 | [[Llibre:Blanquerna (1521).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 4 | ''[[Fèlix]]'' o ''[[Llibre de meravelles]]'' | [[Ramon Llull]] | 1287 | [[Llibre:Libre apellat Felix de les marauelles del mon - Vol. I (1904).djvu|Vol. I]] [[Llibre:Libre apellat Felix de les marauelles del mon - Vol. II (1904).djvu|Vol. II]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 5 | ''[[Lo somni]]'' | [[Bernat Metge]] | 1399 | [[Llibre:Lo sompni (1891).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 6 | ''[[Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer|Llibre dels fets]]'' o ''[[Crònica de Jaume I]]'' | [[Jaume I]] | 1873 (ed.) | [[:Llibre:Chronica o comentaris del rey en Jacme primer (1873).djvu]] | style="background:#f4ccb0;"| |- | 7 | ''[[Crònica de Ramon Muntaner]]'' | [[Ramon Muntaner]] | 1320? | [[Llibre:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 8 | ''[[Crònica de Bernat Desclot]]'' | [[Bernat Desclot]] | 1288 | [[Llibre:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 9 | ''[[Crònica de Pere el Cerimoniós]]'' | [[Pere el Cerimoniós]] | 1885 (ed.) | [[:Llibre:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 10 | ''[[L'Atlàntida]]'' | [[Jacint Verdaguer]] | 1886 (ed.) | [[Llibre:La Atlantida (1886).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 11 | ''[[Canigó]]'' | [[Jacint Verdaguer]] | 1886 | [[Llibre:Canigó (1901).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 12 | ''[[La disputa de l'ase]]'' | [[Anselm Turmeda]] | 1418 | [[Llibre:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 13 | [[Mar i cel]] | [[Àngel Guimerà]] | 1888 | [[Llibre:Mar y cel (1903).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 14 | [[Terra baixa]] | [[Àngel Guimerà]] | 1896 | [[:Llibre:Terra baixa (1897).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 15 | [[Oda a la pàtria]] | [[Bonaventura Carles Aribau]] | 1832 | [[:Llibre:El Vapor, Año 1, no. 068 (24 agosto 1833).pdf]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 16 | [[Ausiàs March|128 poemes]] | [[Ausiàs March]] | S. XV | [[Llibre:Obras de Ausias March (1884).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 17 | [[Razos de trobar|Las rasós de trobar]] | [[Ramon Vidal de Besalú]] | S. XII-XIII | [[:c:File:Grammaires Provençales de Hugues Faidit et de Raymond Vidal de Besaudun (XIIIe Siècle) (1858).djvu|Commons]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 18 | [[La bogeria]] | [[Narcís Oller]] | 1928 | [[Llibre:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 19 | [[Calaix de sastre]] | [[Baró de Maldà]] | 1769 | | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 20 | [[La febre d'or]] | [[Narcís Oller]] | 1890 | | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 21 | [[L'auca del senyor Esteve]] | [[Santiago Rusiñol]] | 1907 | [[Llibre:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 22 | [[Homilies d'Organyà]] | Anònim | S. XII-XIII | [[Llibre:Antics documents de llengua catalana (1915).pdf]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 23 | [[Cap al tard]] | [[Joan Alcover]] | 1909 | [[Llibre:Cap al tard (1909).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 24 | [[Lucrècia]] | [[Joan Ramis i Ramis]] | 1796 | [[Llibre:Lucrecia o Roma libre (1763).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 25 | [[Horacianes]] | [[Miquel Costa i Llobera]] | 1906 | [[Llibre:Horacianes (1906).djvu]] | style="background:#b0f4b0;;"| |- | 26 | [[Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa]] | [[Cristòfor Despuig]] | S.XVI | [[:Llibre:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 27 | [[Llibre de l'orde de cavalleria]] | [[Ramon Llull]] | 1274 | [[Llibre:Libre del orde de cavayleria (1879).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 28 | [[Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans]] | [[Manuel Milà i Fontanals]] | 1865 | [[:Llibre:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu]] | style="background:#f4ccb0;"| |- | 29 | [[La fabricanta]] | [[Dolors Monserdà i Vidal]] | 1904 | [[Llibre:La fabricanta (1904).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 30 | [[L'oda infinita]] | [[Joan Maragall]] | 1888 | [[Llibre:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 31 | [[Lo gayter del Llobregat (1858)|Lo gaiter del Llobregat]] | [[Joaquim Rubió i Ors]] | 1858 | [[Llibre:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu]] (2a edició = 1a + amplicació ) | style="background:#f4ccb0;"| |- | 32 | [[Atheneo de grandesa]] o Llibre d'Emblemes | [[Josep Romaguera]] | S. XVII-XVIII | [[Llibre:Atheneo de grandesa (1681).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 33 | [[Harmonia del Parnàs]] | [[Francesc Vicent Garcia i Torres]] | S. XVII | [[:Llibre:La armonia del Parnàs (1700).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 34 | [[Cas raro d'un home anomenat Pere Portes]] | Anònim | segle XVI-XVII | [[:Llibre:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 35 | [[Spill o libre de les dones]] | Mestre [[Jaume Roig]] | 1460 | [[:Llibre:Spill o libre de les dones (1905).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 36 | Trilogia:<br>[[La família dels Garrigas]]<br>[[Jaume]]<br>[[Níobe]] | [[Josep Pin i Soler]] | 1887 | -<br>-<br>[[Llibre:Niobe (1889).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 37 | [[L'esquella de la Torratxa]] | [[Serafí Pitarra]] | 1864 | [[Llibre:La esquella de la torratxa (1864).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 38 | [[La botifarra de la llibertat]] | [[Serafí Pitarra]] | 1864 | [[Llibre:La butifarra de la llibertat (1864).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 39 | [[La nacionalitat catalana]] | [[Autor:Enric Prat de la Riba i Sarrà|Enric Prat de la Riba]] | 1906 | [[Llibre:La nacionalitat catalana (1906).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 40 | [[Lo Crestià]] | [[Francesc Eiximenis]] | 1379 | | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 41 | [[La punyalada]] | [[Marià Vayreda]] | 1904 | [[Llibre:La punyalada (1904).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 42 | [[Lo catalanisme]] | [[Valentí Almirall]] | 1886 | [[Llibre:Lo catalanisme (1886).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 43 | [[Pobrets y alegrets]] | [[Emili Vilanova]] | 1906 | [[Llibre:Pobrets y alegrets (1906).djvu]] | style="background:#b0f4b0;"| |- | 44 | [[La tradició catalana]] | [[Josep Torras i Bages]] | 1892 | [[Llibre:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu]] | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 45 | Antologia Poètica:<br/>[[La Muntanya d'Ametistes]] (1908)<br/>[[Sàtires]] (1927) | [[Guerau de Liost]] | 1908-1927 | | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 46 | ''[[El poema de La rosa als llavis]]'' | [[Joan Salvat-Papasseit]] | 1923 | [[Llibre:El poema de La rosa als llavis (1923).pdf]] | style="background-color:#b0f4b0;"| |- | 47 | ''[[Els pastorets]]'' | Teatre popular, anònim | | | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 48 | ''[[La Passió]]'' | Teatre popular, anònim | | | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 49 | ''[[Misteri d'Elx]]'' | Teatre popular, anònim | | | style="background-color:#f4b0b0;"| |- | 50 | ''[[Cant de la Sibil·la]]'' | Drama litúrgic, cant gregorià, anònim | | | style="background-color:#f4b0b0;"| |} [[Categoria:Viquiprojectes]] bt88iqid9cod6tg992qhmpbthml8o1u 102 14262 174835 101826 2024-11-15T17:19:21Z Aleator 20 U+200E 174835 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" /></noinclude>la que dú per titol {{Maj|[[Cansons de la terra - Volum II/La mala muller|la mala muller]]}} y que forma part d' est volum. Entre 'ls cants populars Bretons n'hi ha un que 's titula {{Maj|ann eostil}} (lo rosinyol) que tè una argument semblant al de la cansò catalana que 'ns ocupa.<noinclude> <references/></noinclude> 5dd4l90vwm8lqxopoyf96e0bve5heii 10 14800 174802 86701 2024-11-15T12:30:07Z Aleator 20 U+200E 174802 wikitext text/x-wiki {{#expr: ({{#time:U}}*({{{3|67}}})+({{{2|7}}})) mod {{{1|100}}}}}<noinclude> == Utilització == Genera un nombre pseudoaleatori entre 0 i el valor ''màxim''-1. ; Usage<nowiki>:</nowiki> * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|</nowiki></tt>''màxim''<tt><nowiki>|</nowiki></tt>''seed''<tt><nowiki>|</nowiki></tt>''num. primer''<tt><nowiki>}}</nowiki></tt> * All parameters are optional and have default values. They must be integers. * The default ''count'' is 100 (so by default, this template generates values between 0 and 99) and must be non-zero. * The default ''seed'' is 7 and can be set to any other integer value (used to generate distinct values on the same page). * The default ''prime'' is 67 and should be a prime number above 17 (used to generate distinct values on the same page). ; Examples generating numbers between 0 and 999<nowiki>:</nowiki> * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|7|67}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|7|67}} (same as above) * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|7|61}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|7|61}} (this and others should all be different) * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|6}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|6}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|5}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|5}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|4}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|4}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|3}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|3}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|2}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|2}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|1}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|1}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|0|61}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|0|61}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|0|67}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|0|67}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|0|71}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|0|71}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|0|73}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|0|73}} * <tt><nowiki>{{</nowiki>{{PAGENAME}}<nowiki>|1000|0|79}}</nowiki></tt> = {{{{PAGENAME}}|1000|0|79}} ; Note<nowiki>:</nowiki> * Varying ''seed'' linearily generates numbers that generates a linear sequence with equal steps; * Varying ''prime'' (provided that they are odd prime numbers) generates pseudo-random that have better random distribution. [[Categoria:Plantilles de funcions matemàtiques]] [[Categoria:Plantilles protegides]] </noinclude> gezycfv4qgkzn24jnb115ze6lp6ltm3 0 15332 174837 33256 2024-11-15T17:19:31Z Aleator 20 U+200E 174837 wikitext text/x-wiki #REDIRECT[[Relació sobre la Vall de Andorra]] q0tal3sj8ia2bvy0zfq6zo11d00lsvh 102 17252 174829 111236 2024-11-15T17:11:59Z Aleator 20 </poem> 174829 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Micru" /></noinclude><poem>{{gap}}Tant de dol y tantes llágrimes, tants d' estudis, tants d'afanys quant la terra ens torna terra, los esperits ¿hont sen van? {{gap|5em}}{{maj|endreça}} {{gap}}Somnis bells de jovenesa, cors d'amor aletetjants, sospirs de fe y d'anyorança, á reveure, á Deu siau! {{gap|3em}}{{maj|acabament y tornada}} {{gap|6em}}V {{gap}}Los colors ab quel sol daura l'ayre, la terra y la mar, desque surt vestit de purpre fins qu' es pon enmortallat; {{gap}}Lo dols aroma quens porta l'escalfat alé de maix, l'incenser quel fum axeca en flochs acaragolats; {{gap}}Les armoníes qu' etzalan los torrents y comallars, y 'ls aucells que amagats cantan entre abres remoretjants; {{gap}}L' ull que l'infinit esguarda lo cor que rebutja 'l mal, lo seny que per guía cerca lo ver, lo bell y lo sant. {{gap}}Tot lo pur que l'home estima tot hom pur que be ha obrat, tot sen va 'l cel á romandre, tot sen puja allá d'allá. {{gap|5em}}{{maj|endreça}} {{gap}}Cors fels, llums, olors y cántichs, Deu que us replega allá dalt, ens deix dir ab esperança: á reveure, á Deu siau! </poem><noinclude></noinclude> ldth1rx9uylhtnf861drlfz7cez06wd 104 18203 174838 147994 2024-11-15T17:19:41Z Aleator 20 U+200E 174838 proofread-index text/x-wiki {{:MediaWiki:Proofreadpage_index_template |Qid=Q19525749 |Títol=''[[Jochs de la infancia]]'' |Autor=[[Autor:Francesc de Sales Maspons i Labrós|Francesc Maspons i Labrós]] |Traductor= |Il·lustrador= |Editor=Estampa de Frederich Martí y Cantí, |Lloc=Barcelona |Any=1874 |Font=[[:commons:File:Jochs de la infancia (1874).djvu|Commons]] |Imatge=[[File:Jochs de la infancia (1874).djvu|thumb]] |Pàgines=<pagelist/> {{inacabat}} |Sumari= |Nivell=I }} 8npd93sm6hat4vq075eam1pubrt7poe 4 20095 174836 165565 2024-11-15T17:19:29Z Aleator 20 -u200e 174836 wikitext text/x-wiki {{NoEditeuArxius}} == ePub == Bon any a tothom :) ! Si algú està interessat en el format ePub i pot fer proves, s'ha obert un fil molt interessant al [[:oldwikisource:Wikisource:Scriptorium#Wsexport : an automatic export tool for Wikisource fr|Wikisource multilingüe]]. Al [http://toolserver.org/~tpt/wsexport/book.php toolserver] hi ha una pàgina conversora a [[:w:en:ePub|ePub]], [[:w:OpenDocument|odt]] i [[:w:xhtml|xhtml]], però per a que funcioni bé des de Viquitexts caldrà implementar el [[:oldwikisource:Wikisource:Microformat|microformat]] a determinades plantilles. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 16:09, 1 gen 2012 (CET) ::Interessantíssim! Hi haurà que estar a l'aguait i fer els canvis que calguen. Bon any! --[[Usuari:Micru|Micru]] 18:03, 1 gen 2012 (CET) ::: Sí, perquè m'ho van demanar.--[[Usuari:KRLS|KRLS]] 20:57, 1 gen 2012 (CET) ::: Xiquets i xiquetes. Li he estat donant voltes al tema i em sembla molt bona idea. He calculat i ara tindríem uns 80 llibres preparats per convertir-los a ePub si implementem el microformat. Jo crec que és suficient per crear un portal a l'[http://wsexport.fr.nf/index.php/fr estil francès dels llibres] amb les 4 versions, versió online (enllaç a viquitexts) i versions offline (ePub, ODT i Xhtml). És un mercat que cada cop és més gran, però que encara en català no existeix encara cap web que ofereixi llibres en domini públic per ePub. A més a més, recentment ens van deixar un missatge al compte de twitter de viquitexts per veure si disposàvem d'una eina per llibres en ePub. Us semblaria bé invertir uns 20-30€ per la compra del domini (d'aquells 200€ que s'ha decidit invertir a viquitexts)? També hi hauria la forma de fer-ho dins de viquitexts, però ho veig complicat per qüestions del programari. Que us sembla?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] 13:22, 8 gen 2012 (CET) :::: Realment necessitem un domini per a distribuir els ePub? No ho podem fer en una secció al menu de l'esquerra? I de quin domini es tractaria? Viquitexts.cat o biblioteca-lliure.cat? --[[Usuari:Micru|Micru]] 20:42, 8 gen 2012 (CET) ::::: El format que admet Commons ara per ara són: "png, gif, jpg, jpeg, xcf, pdf, mid, ogg, ogv, svg, djvu, tiff, tif, oga". Això no inclouria ni ePub, ni odt, ni Xhtml; dedueixo que és perquè ePub és codi obert, però no format lliure? Això implicaria tenir algun lloc on guardar tots aquest ePUB cosa que no sé si la WMF ho permet. També m'agrada el tema portal per la limitació estètica del Mediawiki que tenim instal·lat, però estic obert a tot. Sobre el domini no havia pensat el nom, no crec que sigui el més important. Fem una llista de pros i contres?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] 20:52, 8 gen 2012 (CET) :::::: No permeten EPUB per aquesta [https://bugzilla.wikimedia.org/show_bug.cgi?id=17858 objeció]. Llavors sí, jo ho veig interesant tenir una web on poder penjar els EPUB si ací a viquitexts no hi és possible.--[[Usuari:Micru|Micru]] 00:12, 9 gen 2012 (CET) : Un altre a twitter em demana si ho tenim en format ePub crec que hauria de ser una prioritat. Micru ens hi posem?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] 17:08, 18 gen 2012 (CET) :: Què cal fer exactament? Modificar les plantilles i ja està? --[[Usuari:Micru|Micru]] 23:31, 18 gen 2012 (CET) ::: Aleator i companyia veig que a en.wiki (text de portada) permet descargar-lo amb format Epub, algú té actualitzacions del tema?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 00:30, 12 des 2012 (CET) == Alliberant llibres del Hathi Trust == Per si no el conegueu, el [http://www.hathitrust.org/ Hathi Trust] és un magatzem digital de llibres provinents de Google Books i Internet Archive, administrat per universitats estatunidenques. Té l'avantatge de què es preocupen per veure quines obres estan en domini lliure i les alliberen abans que a Google Books (exemples recents: Escanya-pobres, La cuynera catalana). L'altre dia me n'adoní de que encara tenen molts llibres limitats que deurien estar classificats com a lliures. Els vaig contactar i em contestaren que els enviara una llista i que s'encarregarien d'actualitzar les seues dades. Des d'aleshores he estat preparant [https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0AjPZCAakZAI3dHJTdDNHWGlPdjdHdG85eVRmaVVmYmc aquesta llista]. Podrieu donar-li una ullada a la col·lecció del Hathi Trust i dir-me si hi ha algún llibre interesant que deuria estar lliure? --[[Usuari:Micru|Micru]] 20:55, 8 gen 2012 (CET) : Llista enviada. Gràcies a KRLS per les sugerències. Vejam si realment canvien el nivell d'accés. --[[Usuari:Micru|Micru]] 11:37, 9 gen 2012 (CET) :: És molt interessant ja que hi tenen llibres de'n [[Santiago Rusiñol]] com l' ''Auca del sr. Esteve'', que a viquitexts considerem com un dels [[Viquitexts:Els 50 essencials de la llengua catalana|50 llibres essencials de la llengua catalana]] i que, a partir del 2012, ja està en domini públic. Per exemple, de la col·lecció, s'haurien d'alliberar ''[http://catalog.hathitrust.org/Record/009322095 El català de la Mancha]'', ''[http://catalog.hathitrust.org/Record/001803323 La verge del mar]'', ''[http://catalog.hathitrust.org/Record/001803322 El pintor de miracles]'' i ''[http://catalog.hathitrust.org/Record/007326374 Els Jocs Florals de Canprosa]''. Tots ells són de Rusiñol i ja no tenen copyright. No n'estic tan segura sobre les versions que tenen de l' ''Auca'' ja que són posteriors al 1966. --[[Usuari:Aylaross|Aylaross]] 16:38, 14 gen 2012 (CET) ::: Abans d'enviar-los nous llibres deuriem esperar la resposta, no cal abatollar-los amb tanta feina! :) Dels llibres que comentes, amb el proxy he comprovat que ''Els Jocs Florals de Canprosa'' està accessible als EEUU. Aixi que si tarden massa, es pot descarregar (encara que és un poc complicat). Si en veus més, ves posant-los ací i a la propera llista que els envie els inclouré tots.--[[Usuari:Micru|Micru]] 13:41, 15 gen 2012 (CET) :::: Bones noticies!! Ja esta accessibles tots els llibres de la primera llista excepte 4 que no poden alliberar en EEUU per tenir data de publicació després de 1923. KRLS, prepara't perquè tindrem feina important-los! --[[Usuari:Micru|Micru]] 12:41, 3 feb 2012 (CET) == Col·laboració actual == La col·laboració actual està arribant a la seva recta final. (resta un 11%; 65 de 575) Per aquesta raó us emplaço seguir treballant per acabar-lo [[Llibre:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu]]. Per últim m'agradaria començar a decidir quins llibres podríem proposar per la pròxima col·laboració que l'hauríem de dedicar a llibres a mitges. Les meves propostes són: * [[Llibre:Terra baixa (1897).djvu]] (perquè la gent espera que s'acabi d'una vegada) * [[Llibre:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu]] (em sembla fàcil i ràpida de fer) * [[Llibre:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu]] (el tenim a mitges) També seria interessant obrir una subsecció a la col·laboració amb un llibre que tinguem a mig validar per a editors esporàdics?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] 12:26, 14 gen 2012 (CET) :Coincideixo. ''Terra Baixa'' l'hauríem d'acabar d'una vegada per totes. Fa massa temps que la tenim a mitges. I [[Emili Vilanova]] és senzill. No està malament la idea de fer una subcol·laboració per editors esporàdic que vulguin validar. --[[Usuari:Aylaross|Aylaross]] 17:41, 14 gen 2012 (CET) ::Molt bona feinada nois i noies! Reconec que porto una temporada molt gandulet, ''molto pigro'' com diria el Candalua ;) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 21:50, 13 feb 2012 (CET) == Announcing Wikipedia 1.19 beta == Wikimedia Foundation is getting ready to push out 1.19 to all the WMF-hosted wikis. As we finish wrapping up our code review, you can test the new version ''right now'' on [http://beta.wmflabs.org/ beta.wmflabs.org]. For more information, please read the [https://svn.wikimedia.org/viewvc/mediawiki/trunk/phase3/RELEASE-NOTES-1.19?view=markup release notes] or the [[mw:MediaWiki_1.19|start of the final announcement]]. The following are the areas that you will probably be most interested in: * [https://bugzilla.wikimedia.org/show_bug.cgi?id=33711#c2 Faster loading of javascript files makes dependency tracking more important.] * New common*.css files usable by skins instead of having to copy piles of generic styles from MonoBook or Vector's css. * The default user signature now contains a talk link in addition to the user link. * Searching blocked usernames in block log is now clearer. * Better timezone recognition in user preferences. * Improved diff readability for colorblind people. * The interwiki links table can now be accessed also when the interwiki cache is used (used in the API and the Interwiki extension). * More gender support (for instance in logs and user lists). * Language converter improved, e.g. it now works depending on the page content language. * Time and number-formatting magic words also now depend on the page content language. * Bidirectional support further improved after 1.18. Report any [http://labs.wikimedia.beta.wmflabs.org/wiki/Problem_reports problems] on the labs beta wiki and we'll work to address them before they software is released to the production wikis. '''Note''' that this cluster does have SUL but it is not integrated with SUL in production, so you'll need to create another account. You should avoid using the same password as you use here. — [[m:Global message delivery|Global message delivery]] 00:59, 15 gen 2012 (CET) <!-- EdwardsBot 0145 --> == Wsexport: an automatic export tool for Wikisource == Hello, and first sorry for this automatic delivery message. An export tool for Wikisource books, [[oldwikisource:Wikisource:WSexport|Wsexport]], is currently in active development. It is a tool for exporting Wikisource's texts in [[w:EPUB|EPUB]], [[w:OpenDocument|ODT]] and other file formats. It was created for French Wikisource, but it's also available for the other Wikisource subdomains. It can be used directly from its page on [http://toolserver.org/~tpt/wsexport/book.php Toolserver.org] (for texts in all languages, use "www" for oldwikisource), or browsing http://wsexport.fr.nf (currently only for French Wikisource's texts). In order to work, the tool need some configuration from your Wikisource subdomain, [[oldwikisource:Wikisource:WSexport|This page]] explains how to do it. Currently French, Italian, English, and German Wikisource does it. You will find more information on [[oldwikisource:Wikisource:Scriptorium#Wsexport_:_an_automatic_export_tool_for_Wikisource_fr|The global Scriptorium]]. Ask [[oldwikisource:Wikisource_talk:WSexport|here]] for all question. This message was distributed to all Wikisources using the [[:m:Global message delivery|Global message delivery]] system. If you want to use it to send your messages, ask for permission [[:m:Talk:Global_message_delivery|here]]. [[:fr:Utilisateur:Tpt|Tpt]] ([[:fr:Discussion utilisateur:Tpt|d]]) 22:15, 15 gen 2012 (CET) <!-- EdwardsBot 0147 --> == Drets d'autor i noves sentències == Crec que les coses es compliquen per alguns dels nostres llibres perquè ara tots els arxius de Commons han de complir finalment el URAA ([[Commons:Commons:Deletion requests/All files copyrighted in the US under the URAA|discussió a Commons]]). "Si l'obra el 1996 no estava en DP i la primera publicació és posterior al 1923, llavors no és de DP als EUA fins 95 anys després de la primera data de publicació, independentment de quan hagi mort l'autor i independentment de l'estat legal en el país d'origen." Això ens afecta en les següents obres que seran esborrades de Commons quan algú les trobi (hauríem de plantejar-nos penjar-les de manera local ja que sí que estan sota domini públic a Espanya i gran part del món però no a EUA: * [[Llibre:Brutus (1924).djvu]] (traducció de Gumersind Alabart (1883-1929)) * [[Llibre:Miss Barceloneta (1930).djvu]] (Santiago Rusiñol i Prats 1861-1931) * [[Llibre:Tenoriades (1924).djvu]] (Santiago Rusiñol i Prats 1861-1931) * [[Llibre:Plató - Diàlegs I (1924).djvu]] (traducció de Joan Crexells i Vallhonrat 1896 - 1926) * [[Llibre:Plató - Diàlegs II (1925).djvu]] (traducció de Joan Crexells i Vallhonrat 1896 - 1926) * [[Llibre:Plató - Diàlegs III (1928).djvu]] (traducció de Joan Crexells i Vallhonrat 1896 - 1926; dedueixo que a títol pòstum) * [[Llibre:Un tros de paper (1926).djvu]] (Diversos autors) * [[Llibre:La Mà trencada - Any I Nr. 1 (1924).djvu]] (Diversos autors) * [[Llibre:El marxant de Venècia (1924).djvu]] (traducció de Magí Morera i Galícia 1853 - 1927) No cal que digui que em sembla indignant. També seria un bon moment per pendre la determinació de què fem amb [[Llibre:Antologia d'autors catalans.djvu]]--[[Usuari:KRLS|KRLS]] , ([[Usuari Discussió:KRLS|disc.]]) 15:25, 19 gen 2012 (CET)--[[Usuari:KRLS|KRLS]] 16:48, 19 gen 2012 (CET) :Tot això sembla una innocentada de mal gust. Haurem de guardar aquests llibres localment. No tenim més remei. I quan als EUA caiguin en domini públic, ja els afegirem a Commons. Començo a pensar que els lobbies americans poden arribar a fer molt de mal...--[[Usuari:Aylaross|Aylaross]] 12:08, 22 gen 2012 (CET) :: Caldrà donar-li una ullada a Google Books a veure si podem preservar quants més llibres millor. De vegades em sembla estar vivint en un època a meitat camí entre Fahrenheit 451 i Un món feliç. --[[Usuari:Micru|Micru]] 23:35, 25 gen 2012 (CET) == A què destinem els 200€ que ens ofereix Amical per al projecte? == Hola! Dels 200€ que Amical Viquipèdia va aportar per a la promoció i per al desenvolupament del Viquitexts s'han destinat 85€ en comprar un primer escànner de mà que ara per ara estarà en mans de [[User:Micru]] per anar escannejant nous facsímils. L'escànner serà propietat de l'associació i estarà a disposició dels editors del wikisource que ho demanin. L'usuari de la Viquipèdia Beusson i soci d'Amical també s'ha ofert per comprar un 2n escànner i que es comprarà en breu després de testejar una mica aquest primer escànner. Amb els diners restants cal decidir que fer. Una opció podria ser gastar-los comprant llibre dels [[Viquitexts:Els 50 essencials de la llengua catalana]] i així complir el pla estratègic que vam acordar fa un any. Ens manquen:--[[Usuari:KRLS|KRLS]] 22:34, 28 gen 2012 (CET) * ''La tradició catalana'' de [[Josep Torras i Bages]] (1892) * ''El poema de La rosa als llavis'' de Joan Salvat-Papasseit * ''Lo Crestià'' de Francesc Eiximenis. * Manquen dos parts de la triologia de [[Josep Pin i Soler]]. * ''Lucrècia'' de Joan Ramis i Ramis * ''Cap al tard'' de [[Joan Alcover]] (1909) * ''Calaix de sastre'' de Baró de Maldà (1769) * ''La febre d'or'' de [[Narcís Oller]] (1890) * ''L'auca del senyor Esteve'' de Santiago Rusiñol (1907) * I buscar alguna versió de Els pastorets, La Passió i el Misteri d'Elx. (sinó canviar-los). --[[Usuari:KRLS|KRLS]] 22:34, 28 gen 2012 (CET) : De la llista de compra s'haurien d'eliminar: ''La tradició catalana'' (està al Hathi Trust), ''El poema de La rosa als llavis'' (probablement massa car per comprar-lo), ''Lo Crestià'' (sols al domini públic la versió manuscrita i està a Lluís vives), ''Lucrècia'' (massa car per comprar-lo), ''Calaix de sastre'' (mai s'ha publicat sencer, sols hi ha un llibre recent amb fragments). De la resta veig viable: :* ''Jaume'' (30-40eur), ''La Familia dels Gàrrigues'' ja el tinc jo :* ''La febre d'or'' (30-40eur) :* ''L'auca del senyor Esteve'' (10eur) :* ''Cap al tard'' (30-40eur) :Els preus són aproximats per a versions en el domini lliure segons [http://www.todocoleccion.net Todocolección] i [http://www.iberlibro.com Iberlibro], podrien ser més barats anant directament als llibreters. Un altra opció seria comprar sols els més barats o llibres dificils de trobar. Propostes? Algun llibre de l'Avenç que vos agradaria tenir? O pot ser podriem fer una recaptació de fons i anar directament a per l'obra completa d'Oller (uns 300eur). També cal tenir en compte que podem revendre els llibres després, encara que amb pèrdudes.--[[Usuari:Micru|Micru]] 13:57, 30 gen 2012 (CET) ::Sempre es poden aprofitar per fer una subhasta benèfica en favor del projecte. Això sí, falta que algú s'hi vulgui dedicar i la proporció entre la feina i els guanys és incerta.--[[Usuari:Pere prlpz|Pere prlpz]] 21:59, 31 gen 2012 (CET) == Llista de traductors al català == Ja l'he enllestida. La teniu disponible aquí: [[:w:ca:Llista de traductors al català|Llista de traductors al català]]. Ens permetrà trobar traductors desconeguts que ja estan al domini lliure. --[[Usuari:Micru|Micru]] 22:14, 4 feb 2012 (CET) :Ara també teniu disponible la llista d'obres de la [[:w:ca:Biblioteca Popular de L'Avenç|Biblioteca Popular de L'Avenç]], junt amb l'any en que entren en domini públic.--[[Usuari:Micru|Micru]] 13:40, 13 feb 2012 (CET) == MediaWiki 1.19 == (Apologies if this message isn't in your language.) The Wikimedia Foundation is planning to upgrade MediaWiki (the software powering this wiki) to its latest version this month. You can help to test it before it is enabled, to avoid disruption and breakage. More information is available [[:mw:MediaWiki 1.19/Deployment announcement|in the full announcement]]. Thank you for your understanding. [[:m:user:guillom|Guillaume Paumier]], via the [[:m:Global message delivery|Global message delivery system]] <small>([[:m:Distribution list/Global message delivery|wrong page? You can fix it.]])</small>. 15:51, 12 feb 2012 (CET) <!-- EdwardsBot 0154 --> == Bot flag for GedawyBot == * '''Bot : [[User:GedawyBot|GedawyBot]] * '''Operator''' : [[w:ar:مستخدم:محمد الجداوي|M.Gedawy]] * '''Programming Language(s)''' : Python (pywikipedia) * '''Function Summary''' : Interwiki * '''Contributions''' : [[Special:Contributions/GedawyBot|see here]] * '''Already has bot flag on''' : [http://toolserver.org/~vvv/sulutil.php?user=GedawyBot +150 wikis] I will make another request on meta. Thank you.--[[User:محمد الجداوي|M.Gedawy]] 10:58, 13 feb 2012 (CET) :Hi M.Gedawy! ''Before tagging the bot as a bot, it must have edited 20 or more pages in a correct way.'' (see [[:Viquitexts:Bots]]). It can also be flagged on meta because of the standard bot policy. Thanks in advance! :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 21:41, 13 feb 2012 (CET) ::Ok, I will try to do that. Thanks.--[[User:محمد الجداوي|M.Gedawy]] 13:53, 16 feb 2012 (CET) == Hathi Trust (segona tanda) == Donat que ens feren cas amb la primera llista, ja podem començar la segona! Doneu-li una ullada al [http://www.hathitrust.org/ Hathi Trust] i si vegeu alguna que deuria estar lliure, aviseu-me i l'afegire a la [https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0AjPZCAakZAI3dEFoWHB3R3JHNWNMSzlsb0EtZHFYVWc nova llista de llibres a alliberar].--[[Usuari:Micru|Micru]] 13:52, 13 feb 2012 (CET) :Llista de llibres que s'haurien d'alliberar:<br/> :*[http://catalog.hathitrust.org/Record/001803296 Rurals i urbanes] de [[Narcís Oller]] :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/001803218 Al cor de la nit] d'[[Àngel Guimerà]] :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/008902570 La reina jove] de Guimerà :*[http://catalog.hathitrust.org/Record/001859418 Cants a la pàtria] de Guimerà :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/008678035 Obres completes.] d'Emili Vilanova (cal veure si el que tenim) :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/007936061 Obres complertes: ab gran cura ordenades y anotades] de Guimerà. (1905-08) :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/001803336 Patria. Ed. popular.] de Guimerà (v.2) :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/006520681 Discursos, articles, pròlechs.] (1905) :* : En basc (els penjaré jo (KRLS) si els alliberen): :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/005390132 Neska-Zarra = (La solterona) = The spinster : Basque folk-song for 6 part mixed voices and soprano solo / Secundino Esnola [sic].] :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/006572673 Basque legends: collected, chiefly in the Labourd, by Rev. Wentworth Webster. With an essay on the Basque language, by M. Julien Vinson.] :* [http://catalog.hathitrust.org/Record/006875945 Dringilin dron : canción ba'quica / por Secundino Esnaola.]<br/> :Si en veig més ja els afegiré. --[[Usuari:Aylaross|Aylaross]] 14:56, 13 feb 2012 (CET) ::Ja els he afegit i he fet el document obert. Si en trobes més, afegeix-los directament. Gràcies! --[[Usuari:Micru|Micru]] 15:31, 13 feb 2012 (CET) == Preparant la nota de premsa dels 10.000 == Si teniu ocasió doneu-li una ullada a [[Viquitexts:Notes_de_premsa]] a veure que us sembla. Ja estem quasi ahí! Ànims! A la discussió faré una llista també dels llocs on podem enviar-la.--[[Usuari:Micru|Micru]] ([[Usuari Discussió:Micru|discussió]]) 23:51, 24 feb 2012 (CET) : Què us sembla com ha quedat? --[[Usuari:Davidpar|Davidpar]] ([[Usuari Discussió:Davidpar|discussió]]) 20:45, 25 feb 2012 (CET) :: A todos aquellos que con su esfuerzo y dedicación hacen posible el crecimiento de Viquitexts, un caluroso saludo ante esta nueva meta alcanzada. ::¡Muchas Felicidades!. --[[Usuari:Taba1964|Taba1964]] ([[Usuari Discussió:Taba1964|discussió]]) 22:12, 25 feb 2012 (CET) ::: Felicitats a tots ja tenim la 10.000 ara a per la 100.000. La plana guanyadora ha estat [[Pàgina:Contes (1907).djvu/93]] (que tanca el llibre Contes) transcrita per {{u|KRLS}} i valida per {{u|Joancreus}}.--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 23:30, 25 feb 2012 (CET) ::::Bravissimi!!! [[Usuari:Candalua|Candalua]] ([[Usuari Discussió:Candalua|discussió]]) 18:18, 28 feb 2012 (CET) == Afegint icones a les pàgines d'autor (i a la Viquipèdia) == Ja ho parlarem fa temps de millorar les pàgines d'autor amb icones (com els llibrets que apareixen a [[Autor:Hans Christian Andersen|Andersen]]). M'haguera agradat usar la [http://it.wikisource.org/wiki/Template:Testo plantilla italiana] ja que afegeix automàticament l'estat de la transcripció, però donat que és més complicada de configurar i de mantenir, convé que utilitzem aquesta altra plantilla més sencilla: {{tl|FacsimilDjvu}}. Després de preguntar-ho a la taverna i donat que ens aportarà més visitants, he creat a la Viquipèdia la mateixa plantilla per a usar les mateixes icones i enllaços als nostres llibres (vejau [[:w:ca:Josep_Massó_i_Ventós#Traduccions_al_catal.C3.A0|exemple]]). Caldrà actualitzar-ho i sincronitzar-ho. Algú volia més feina? :) KRLS i jo encara estem treballant per a importar els 240 llibres de Google Books què sols estan accessibles a EUA. Paciència! --[[Usuari:Micru|Micru]] ([[Usuari Discussió:Micru|discussió]]) 00:09, 25 feb 2012 (CET) : Ostres!! Estic una setmana fora i quan torno ho heu revolucionat tot!! Felicitats!! A poc a poc haurem d'anar introduint aquests canvis.--[[Usuari:Aylaross|Aylaross]] ([[Usuari Discussió:Aylaross|discussió]]) 14:58, 25 feb 2012 (CET) :: He adaptat l'estil de la plantilla {{tl|FD}} al de la Viquipèdia amb un lleuger canvi, "facsímil" en compte de "llegiu-lo". Allí es va decidir col·locar els simbols al final del titol, aci pot ser també ens convinga per si volem afegir després més icones (com p.ex. EPUB). Us sembla be si ho aprovem i comencem els canvis a Viquitexts/Viquipèdia? --[[Usuari:Micru|Micru]] ([[Usuari Discussió:Micru|discussió]]) 10:28, 2 març 2012 (CET) == Ausiàs == Després d'arreglar el Tirant crec que ha arribat l'hora d'arreglar n'[[Autor:Ausiàs March|Ausiàs March]]. Tot ve donat que no està clar que els poemes que hi ha ara per ara estiguin en domini públic. La qüestió seria anar substituint-los per {{tl|FD|Obras de Ausias March (1884).djvu}} o creieu que caldria matenir-los. Després caldria consensuar els noms dels títols dels poemes (mantenim els noms, els adaptem al primer vers de la nova versió de poemes? Seguim numeració I, II,... i ens deixem d'històries?). Creieu que s'hauria de crear [[Obras del poeta valenciá Ausias March]] i cada /I,/II,/III,...?. L'ordre si més no, no és el mateix. Que passaria en aquells poemes que ja tenen diverses fonts, mantenim unit?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 02:12, 2 març 2012 (CET) : Jo penso que s'hauria de mantenir els títols dels poemes partint del primer vers de cada (si cal adaptar-lo respecte els existents serà suficient). Potser seria interessant afegir plantilla capítols per navegar entre poemes seguint l'ordre de la nova font i redireccionar-ho tot des de Obras del poeta valenciá Ausias March/X (i el títol de cada poema però pot fer-se llarg?).--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 02:12, 2 març 2012 (CET) :: Optaria per crear deixar els facsímils dels llibres dalt de tot de la pàgina d'autor (com has fet ara), i després crear una taula ordenable en substitució a la taula fixa actual. La primera columna per al títol, un altra amb el nombre d'index Pagès (el que tenim ara) i un altra columna per cada edició que tingam (sols amb el nombre, p.ex. "X"). En quant al nom dels poemes utilitzaria els noms com a desambiguació cap a cada poema de cada edició (p.ex. "Obras del poeta valenciá Ausias March/X" i sense títol del poema). En [http://www.rialc.unina.it/inc-a.march.htm aquesta pàgina] estan els noms dels poemes segons "Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000" (la mateixa d'on provenen els poemes que tenim ara). Els títols no coincideixen en alguns accents, s'hauria de corregir. Per últim, jo eliminaria els poemes actuals al provindre d'una edició moderna i separaria poemes. Edicions de March hi han moltes i no crec que ajude tenir-les totes dins d'una mateixa pàgina. --[[Usuari:Micru|Micru]] ([[Usuari Discussió:Micru|discussió]]) 10:23, 2 març 2012 (CET) == Survey invitation == First, I apologize that part of this message is in English. If you can assist by translating it for your local community, I would greatly appreciate it. The Wikimedia Foundation would like to invite you to take part in a brief survey. Amb aquesta enquesta la Fundació espera esbrinar quins recursos volen o necessiten els integrants de la comunitat Wikimedia (alguns dels quals poden requerir finançament) i la manera d'establir prioritats. No hi seran tots els programes de la Fundació (per exemple, les funcions bàsiques n’estan específicament excloses), només aquells recursos que podrien demanar contribuents individuals o bé organitzacions afiliades a Wikimedia, com ara els capítols. L'objectiu és identificar tot allò en que vós (o el vostre grup, com ara un capítol o un club) podríeu estar interessats i prioritzar-ho. No hem inclòs en aquesta llista coses com ara "mantenir els servidors en funcionament" perquè no són una responsabilitat dels contribuents individuals ni d'organitzacions de voluntaris. Aquesta enquesta està orientada a informar-nos sobre les prioritats de finançament amb les quals els contribuents estan d'acord o en desacord. To read more about the survey, and to take part, please visit [https://wikimedia.qualtrics.com/SE/?SID=SV_070JzrhGl15ijnS the survey page]. You may select the language in which to take the survey with the pull-down menu at the top. This invitation is being sent only to those projects where the survey has been translated in full or in majority into your language. It is, however, open to any contributor from any project. Please feel free to share the link with other Wikimedians and to invite their participation. If you have any questions for me, please address them to my talk page, since I won’t be able to keep an eye at every point where I place the notice. Thank you! [[Usuari:Slaporte (WMF)|Slaporte (WMF)]] ([[Usuari Discussió:Slaporte (WMF)|discussió]]) 22:58, 5 març 2012 (CET) == Correcció OCR == Hola gent! M'he prés la llibertat de modificar el gadget de correcció d'OCR (aquell que canvia "qne cs" per "que es"). En lloc de fer la correcció en clicar sobre el botó principal, ara s'obre un petit formulari amb 3 botons: "Corregeix" per a fer la correcció, "Vés!" com el gadget d'expressions regulars (p.ex. canvia "qué" per "què"), i un tercer nou que es "Prosa" que canvia els salts de línia que genera l'OCR per un espai, excepte si hi ha puntuació (p.ex. "la[salt de línia]meva" ho canviarà per "la meva", però "la.[salt de línia]Meva" no ho farà. Si no us agrada o preferíeu el d'abans digue-nos-ho i ho deixaríem com estava. Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:50, 11 març 2012 (CET) == Fons antic de la UPC == Per a qui pugui interessar: «El portal de Fons antic de la Universitat Politècnica de Catalunya reuneix, conserva i difon obres de domini públic pertanyents al patrimoni bibliogràfic de les biblioteques de la Universitat. Es tracta d'obres dels segles XVI al XX digitalitzades per a la seva difusió i preservació.» [http://fonsantic.upc.edu/ http://fonsantic.upc.edu/] --[[Usuari:Ssola|Ssola]] ([[Usuari Discussió:Ssola|discussió]]) 19:51, 17 maig 2012 (CEST) == Update on IPv6 == [[File:Wikimedia_Foundation_RGB_logo_with_text.svg|80px|right]] (Apologies if this message isn't in your language. Please consider translating it, as well as '''[[m:Special:MyLanguage/IPv6 initiative/2012 IPv6 Day announcement|the full version of this announcement on Meta]]''') The Wikimedia Foundation is planning to do limited testing of IPv6 on June 2-3. If there are not too many problems, we may fully enable IPv6 on [http://www.worldipv6day.org/ World IPv6 day] (June 6), and keep it enabled. What this means for your project: *At least on June 2-3, 2012, you may see a small number of edits from IPv6 addresses, which are in the form "<code>2001:0db8:85a3:0000:0000:8a2e:0370:7334</code>". See e.g. [[w:en:IPv6 address]]. These addresses should behave like any other IP address: You can leave messages on their talk pages; you can track their contributions; you can block them. (See [[m:Special:MyLanguage/IPv6 initiative/2012 IPv6 Day announcement|the full version of this announcement]] for notes on range blocks.) *In the mid term, some user scripts and tools will need to be adapted for IPv6. *We suspect that IPv6 usage is going to be very low initially, meaning that abuse should be manageable, and we will assist in the monitoring of the situation. Read [[m:Special:MyLanguage/IPv6 initiative/2012 IPv6 Day announcement|the full version of this announcement]] on how to test the behavior of IPv6 with various tools and how to leave bug reports, and to find a fuller analysis of the implications of the IPv6 migration. --[[m:User:Eloquence|Erik Möller, VP of Engineering and Product Development, Wikimedia Foundation]] 02:46, 2 juny 2012 (CEST) <small>Distributed via [[m:Global message delivery|Global message delivery]]. (Wrong page? [[m:Distribution list/Global message delivery|Fix here]].)</small> <!-- EdwardsBot 0201 --> == 2011 Picture of the Year competition == <small>[[:commons:Commons:Picture of the Year/2011/Translations/mk|{{#language:mk}}]] • [[:commons:Commons:Picture of the Year/2011/Translations/no|{{#language:no}}]] • [[:commons:Commons:Picture of the Year/2011/Translations/pl|{{#language:pl}}]]</small> Dear Wikimedians, Wikimedia Commons is happy to announce that the ''2011 Picture of the Year competition'' is now open. We are interested in your opinion as to which images qualify to be the ''Picture of the Year 2011''. Any user registered at Commons or a Wikimedia wiki SUL-related to Commons [//toolserver.org/~pathoschild/accounteligibility/?user=&wiki=&event=24 with more than 75 edits before 1 April 2012 (UTC)] is welcome to vote and, of course everyone is welcome to view! Detailed information about the contest can be found [[:commons:Commons:Picture of the Year/2011/Introduction|at the introductory page]]. About 600 of the best of Wikimedia Common's photos, animations, movies and graphics were chosen &ndash;by the international Wikimedia Commons community&ndash; out of 12 million files during ''2011'' and are now called ''Featured Pictures''. From professional animal and plant shots to breathtaking panoramas and skylines, restorations of historically relevant images, images portraying the world's best architecture, maps, emblems, diagrams created with the most modern technology, and impressive human portraits, Commons ''Features Pictures'' of all flavors. For your convenience, we have sorted the images [[:commons:Commons:Picture of the Year/2011/Galleries|into topic categories]]. We regret that you receive this message in English; we intended to use banners to notify you in your native language but there was both, human and technical resistance. See you on Commons! --[[:commons:Commons:Picture of the Year/2011/Committee|Picture of the Year 2011 Committee]] 20:06, 5 juny 2012 (CEST) <small>Distributed via [[m:Global message delivery|Global message delivery]]. (Wrong page? [[m:Distribution list/Global message delivery|Fix here]].)</small> <!-- EdwardsBot 0205 --> == Mobile view as default view coming soon == [[File:Wikimedia_Foundation_RGB_logo_with_text.svg|80px|right]] ''(Apologies if this message isn't in your language. Please consider translating it, as well as the [[m:Special:MyLanguage/Mobile Projects/Mobile Gateway/Mobile homepage formatting|instructions on Meta]])'' The mobile view of this project and others will soon become the default view on mobile devices (except tablets). Some language versions of these projects currently show no content on the mobile home page, and it is a good time to do a little formatting so users get a mobile-friendly view, or to add to existing mobile content if some already exists. If you are an administrator, please consider helping with this change. There are [[m:Mobile Projects/Mobile Gateway/Mobile homepage formatting|instructions]] which are being translated. The proposed date of switching the default view is June 21. To contact the mobile team, email <tt>mobile-feedback-l[[File:At_sign.svg|17px]]lists.wikimedia.org</tt>. --[[m:User:Pchang|Phil Inje Chang, Product Manager, Mobile, Wikimedia Foundation]] 10:26, 16 juny 2012 (CEST) <small>Distributed via [[m:Global message delivery|Global message delivery]]. (Wrong page? [[m:Distribution list/Global message delivery|Fix here]].)</small> <!-- EdwardsBot 0214 --> == Biblioteca de Catalunya == Els manuscrits del web de la Biblioteca de Catalunya es poden exportar cap a Viquitexts, com, per exemple, [http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/manuscritBC&CISOPTR=144554&CISOSHOW=144486 aquest]? En teoria estan en domini públic, no? --[[Usuari:Davidpar|Davidpar]] ([[Usuari Discussió:Davidpar|discussió]]) 23:51, 18 juny 2012 (CEST) : Sí Davidpar. Tot llibre en domini públic d'aquest portal pot ser pujat a Viquitexts i ser transcrit. A mi personalment, els manuscrits no em criden gaire i sóc més partidari dels llibres públics, bàsicament perquè molts dels manuscrits no han passat una correcció de l'editor o no contemplen modificacions posteriors de l'autor. Tot i així, si tens algun llibre que necessiten pels Palafrugellencs en podem parlar.--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 02:30, 19 juny 2012 (CEST) :: Bé, no és cap manuscrit. És una farsa antimonàrquica escrita per Abdó Terrades, de qui vam fer ahir una viquimarató. No sé si així algú s'engresca més. --[[Usuari:Davidpar|Davidpar]] ([[Usuari Discussió:Davidpar|discussió]]) 11:30, 19 juny 2012 (CEST) == Help decide about more than $10 million of Wikimedia donations in the coming year == [[File:Wikimedia_Foundation_RGB_logo_with_text.svg|80px|right]] ''(Apologies if this message isn't in your language. Please consider translating it)'' Hi, As many of you are aware, the Wikimedia Board of Trustees recently initiated important changes in the way that money is being distributed within the Wikimedia movement. As part of this, a new community-led "[[m:Funds_Dissemination_Committee/Framework_for_the_Creation_and_Initial_Operation_of_the_FDC|Funds Dissemination Committee]]" (FDC) is currently being set up. Already in 2012-13, its recommendations will guide the decisions about the distribution of over 10 million US dollars among the Foundation, chapters and other [[m:Funds_Dissemination_Committee/Framework_for_the_Creation_and_Initial_Operation_of_the_FDC#Eligible_fund-seeking_entities|eligible entities]]. Now, seven capable, knowledgeable and trustworthy community members are sought to volunteer on the initial Funds Dissemination Committee. It is expected to take up its work in September. In addition, a community member is sought to be the [[m:Funds_Dissemination_Committee/Framework_for_the_Creation_and_Initial_Operation_of_the_FDC#FDC_Ombudsperson|Ombudsperson]] for the FDC process. If you are interested in joining the committee, read the [[m:Funds Dissemination Committee/Call for Volunteers|call for volunteers]]. Nominations are planned to close on August 15. --[[m:User:ASengupta_(WMF)|Anasuya Sengupta]], Director of Global Learning and Grantmaking, Wikimedia Foundation 21:54, 19 jul 2012 (CEST) <small>Distributed via [[m:Global message delivery|Global message delivery]]. (Wrong page? [[m:Distribution list/Global message delivery|Fix here]].)</small> <!-- EdwardsBot 0223 --> == Request for Comment: Legal Fees Assistance Program == [[File:Wikimedia_Foundation_RGB_logo_with_text.svg|80px|right]] ''I apologize for addressing you in English. I would be grateful if you could translate this message into your language.'' The Wikimedia Foundation is conducting a [[:m:Request_for_comment/Legal_Fees_Assistance_Program|request for comment]] on a [[:m:Legal_and_Community_Advocacy/Legal_Fees_Assistance_Program|proposed program]] that could provide legal assistance to users in specific support roles who are named in a legal complaint as a defendant because of those roles. We wanted to be sure that your community was aware of this discussion and would have a chance to participate in [[:m:Request_for_comment/Legal_Fees_Assistance_Program|that discussion]]. If this page is not the best place to publicize this request for comment, please help spread the word to those who may be interested in participating. (If you'd like to help translating the "request for comment", program policy or other pages into your language and don't know how the translation system works, please come by my user talk page at [[:m:User talk:Mdennis (WMF)]]. I'll be happy to assist or to connect you with a volunteer who can assist.) Thank you! --[[:m:User:Mdennis (WMF)|Mdennis (WMF)]]03:49, 6 set 2012 (CEST) <small>Distributed via [[m:Global message delivery|Global message delivery]]. (Wrong page? [[m:Distribution list/Global message delivery|Fix here]].)</small> <!-- EdwardsBot 0245 --> == Wikidata is getting close to a first roll-out == [[File:Wikimedia_Foundation_RGB_logo_with_text.svg|80px|right]] (Apologies if this message isn't in your language.) As some of you might already have heard Wikimedia Deutschland is working on a new Wikimedia project. It is called [[m:Wikidata]]. The goal of Wikidata is to become a central data repository for the Wikipedias, its sister projects and the world. In the future it will hold data like the number of inhabitants of a country, the date of birth of a famous person or the length of a river. These can then be used in all Wikimedia projects and outside of them. The project is divided into three phases and "we are getting close to roll-out the first phase". The phases are: # language links in the Wikipedias (making it possible to store the links between the language editions of an article just once in Wikidata instead of in each linked article) # infoboxes (making it possible to store the data that is currently in infoboxes in one central place and share the data) # lists (making it possible to create lists and similar things based on queries to Wikidata so they update automatically when new data is added or modified) It'd be great if you could join us, test the [http://wikidata-test.wikimedia.de demo version], provide feedback and take part in the development of Wikidata. You can find all the relevant information including an [[m:Wikidata/FAQ|FAQ]] and sign-up links for our on-wiki newsletter on [[m:Wikidata|the Wikidata page on Meta]]. For further discussions please use [[m:Talk:Wikidata|this talk page]] (if you are uncomfortable writing in English you can also write in your native language there) or point [[m:User_talk:Lydia Pintscher (WMDE)|me]] to the place where your discussion is happening so I can answer there. --[[m:User:Lydia Pintscher (WMDE)|Lydia Pintscher]] 15:09, 10 set 2012 (CEST) <small>Distributed via [[m:Global message delivery|Global message delivery]]. (Wrong page? [[m:Distribution list/Global message delivery|Fix here]].)</small> <!-- EdwardsBot 0248 --> == Ayuda con justificación de texto == Agradecería que alguien me orientara sobre la siguiente duda: en esta página es necesario justificar el texto, [[Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/97]], lo hice considerando la cantidad de espacios que prefigura el ancho de pantalla cuando se extiende el modo horizontal para la corrección del texto. Desconozco cuál es la longitud en espacios que se debería considerar, si alguien pudiera responderme le quedaría muy agradecido. Saludos --[[Usuari:Taba1964|Taba1964]] ([[Usuari Discussió:Taba1964|discussió]]) 01:23, 24 set 2012 (CEST) :¡Hola Taba1964! Aprovecho para enviarte un saludo y agradecerte tu incansable colaboración ;) Para las 2 columnas creo que será mejor usar una tabla con un 50% de ancho cada una, de forma que sea el navegador el que asigne proporcionalmente la anchura de cada columna. He creado una plantilla para facilitar el código y quedaría algo como esto:<br /> <pre> {{Taula2 |{{gap}}Alhàmdo Lillàhi, rab ilaalmin, arrahmàn irrahim, malèk yàoum iddin, eyàka naaboüdou ouà eyàca nastaaïn, ihdina siràta el moustakim, siràta elleddina anaàmta aaleïhim, gàïr el magdoubi aaleïhim, ouà la addalina. — Amin. |{{gap}}Alabansa sia donada a Deu! Senyor dels móns, clementíssim, misericordiosíssim, rey del dia del judici final, t' adorem, é implorem ta assistència; dirigeixnos per lo camí recte, lo camí de aquells à quins has colmat de tos beneficis, dels que son sense corrupció, y no del número dels extraviats.— Amen.}} </pre> , que se vería así: {{Taula2 |{{gap}}Alhàmdo Lillàhi, rab ilaalmin, arrahmàn irrahim, malèk yàoum iddin, eyàka naaboüdou ouà eyàca nastaaïn, ihdina siràta el moustakim, siràta elleddina anaàmta aaleïhim, gàïr el magdoubi aaleïhim, ouà la addalina. — Amin. |{{gap}}Alabansa sia donada a Deu! Senyor dels móns, clementíssim, misericordiosíssim, rey del dia del judici final, t' adorem, é implorem ta assistència; dirigeixnos per lo camí recte, lo camí de aquells à quins has colmat de tos beneficis, dels que son sense corrupció, y no del número dels extraviats.— Amen.}} :Saludos! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 16:16, 24 set 2012 (CEST) :: Muchas gracias Aleator por tu atención y paciencia, (veo que también resolvistes la edición de la pág. 50 que no sabía como hacer), probaré la tabla que me indicas. Nuevamente gracias. Saludos cordiales!. --[[Usuari:Taba1964|Taba1964]] ([[Usuari Discussió:Taba1964|discussió]]) 22:24, 25 set 2012 (CEST) == Canvi == Veig que l'obra d'Ausiàs March no ha tingut l'èxit que esperava, per això crec que el millor serà canviar la col·laboració conjunta. Potser algun de format fàcil.--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 23:08, 9 oct 2012 (CEST) :El [[:Llibre:Lo catalanisme (1886).djvu]] té un format fàcil i estic convençut que en aquests temps que corren a més d'un li picarà la curiositat ;) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 10:58, 10 oct 2012 (CEST) ::Em sembla bé.--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 12:07, 10 oct 2012 (CEST) :::Estic intentant ajudar una mica, espero fer-ho bé--[[Usuari:Arnaugir|Arnaugir]] ([[Usuari Discussió:Arnaugir|discussió]]) 17:57, 17 oct 2012 (CEST) == Upcoming software changes - please report any problems == [[File:Wikimedia_Foundation_RGB_logo_with_text.svg|80px|right]] <div dir=ltr> ''(Apologies if this message isn't in your language. Please consider translating it)'' All Wikimedia wikis - including this one - will soon be upgraded with new and possibly disruptive code. This process starts today and finishes on October 24 (see the [[mw:MediaWiki_1.21/Roadmap|upgrade schedule]] & [[mw:MediaWiki 1.21/wmf2|code details]]). Please watch for problems with: * revision diffs * templates * CSS and JavaScript pages (like user scripts) * bots * PDF export * images, video, and sound, especially scaling sizes * the CologneBlue skin If you notice any problems, please [[mw:How to report a bug|report problems]] at [[mw:Bugzilla|our defect tracker site]]. You can test for possible problems at [https://test2.wikipedia.org test2.wikipedia.org] and [https://mediawiki.org/ mediawiki.org], which have already been updated. Thanks! With your help we can find problems fast and get them fixed faster. [[mw:User:Sharihareswara (WMF)|Sumana Harihareswara, Wikimedia Foundation Engineering Community Manager]] ([[mw:User talk:Sharihareswara (WMF)|talk]]) 04:44, 16 oct 2012 (CEST) P.S.: For the regular, smaller MediaWiki updates every two weeks, please [[mw:MediaWiki_1.21/Roadmap|watch this schedule]]. <small>Distributed via [[m:Global message delivery|Global message delivery]]. (Wrong page? [[m:Distribution list/Global message delivery|Fix here]].)</small> </div> <!-- EdwardsBot 0278 --> == Fundraising localization: volunteers from outside the USA needed == ''Please translate for your local community'' Hello All, The Wikimedia Foundation's Fundraising team have begun our 'User Experience' project, with the goal of understanding the donation experience in different countries outside the USA and enhancing the localization of our donation pages. I am searching for volunteers to spend 30 minutes on a Skype chat with me, reviewing their own country's donation pages. It will be done on a 'usability' format (I will ask you to read the text and go through the donation flow) and will be asking your feedback in the meanwhile. The only pre-requisite is for the volunteer to actually live in the country and to have access to at least one donation method that we offer for that country (mainly credit/debit card, but also real-time banking like IDEAL, E-wallets, etc...) so we can do a live test and see if the donation goes through. ''All volunteers will be reimbursed of the donations that eventually succeed'' (and they will be low amounts, like 1-2 dollars) By helping us you are actually helping thousands of people to support our mission of free knowledge across the world. Please sing up and help us with our 'User Experience' project! :) If you are interested (or know of anyone who could be) please email ppena@wikimedia.org. All countries needed (excepting USA)! Thanks!<br /> [[wmf:User:Ppena|Pats Pena]]<br /> Global Fundraising Operations Manager, Wikimedia Foundation Sent using [[m:Global message delivery|Global message delivery]], 18:49, 17 oct 2012 (CEST) <!-- EdwardsBot 0280 --> == Canvis == Hola nens i nenes :) He canviat el [http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=MediaWiki:Common.css&curid=4922&diff=51027&oldid=40075 MediaWiki:Common.css] per evitar que les referències facin un interliniat irregular. Si veieu errors del programari, si us plau, aviseu. També comentar que hi ha una nova utilitat al menú de l'esquerra "Informació de la pàgina". Encara queda algun missatge per traduir. El dia 24 es començarà a veure a la Viquipèdia ([[:mw:MediaWiki 1.21/Roadmap]]). I també voldria proposar la implementació a Viquitexts d'una opció de visualització que corre per altres Wikisources. Per exemple si observeu [[:fr:Déclaration des Droits de l’Homme et du Citoyen]] a les opcions de l'esquerra hi posa "Options d'affichage". Si cliqueu en "Maquette 1", "Maquette 2" i "Maquette 3" veureu com canvia l'estil. Abans de tocar el Mediawiki haurè d'estudiar com afectarà als actuals textos (que solen contenir l'estil "prose" explícitament) i preveure el canvi oportú (que faria segurament amb l'[[:w:VP:AWB|AWB]]). Opinions? Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 11:49, 22 oct 2012 (CEST) :M'agrada molt això de les tres maquetes, si es pogués implementar seria perfecte, però suposo que durà complicacions (o potser no). I aquesta barra que tenen a dalt que també té la opció de generar la cita i de descarregar? I gràcies per fer lo del common.css.--[[Usuari:Arnaugir|Arnaugir]] ([[Usuari Discussió:Arnaugir|discussió]]) 13:21, 22 oct 2012 (CEST) ::Això de la barra ho veig redundant (són algunes de les opcions del menú de l'esquerra). Jo crec que hauria de ser una opció activable o desactivable des de les [[:Special:Preferences|preferències d'usuari]] (codificat com un giny). ::Alguna opinió més per a implementar les 3 opcions de visualització? I la barra? Si no dieu res els intento posar en marxa en uns dies. Alguna altra opció que us agradaria? -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 18:30, 11 nov 2012 (CET) :::He fet els canvis per a tenir 3 estils de visualització en pàgines amb ''transclusions''. Podeu veure un exemple a [[Lo Sant Evangeli segons Sant Lluch (1836)/CAPITOL I]]. Al menú de l'esquerra apareixen 2 opcions més: Estil 1 / Estil 2 / Estil 3, i Oculta pàgines / Mostra pàgines. Si paseu el cursor per sobre del numeret de pàgina s'enfosqueix. Ho he provat amb MF 16.0 i IE 8.0 i ho fa bé. Si trobeu anomalies si us plau, aviseu. Ja no caldrà posar el típic <code><nowiki><div class=prose></div></nowiki></code> perquè això ho decidirà l'usuari amb els 3 estils. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 18:45, 23 nov 2012 (CET) == Trinitari Fabregat i consulta per alliberar-ne obres == A [[w:Viquipèdia:Plantejament_de_preguntes#Volem_publicar_un_llibre]] hi ha una consulta d'algú que vol penjar un llibre a Viquitexts amb autorització dels hereus de l'autor. He respost sobre els drets, però potser als col·laboradors habituals de Viquitexts us interessarà passar-hi.--[[Usuari:Pere prlpz|Pere prlpz]] ([[Usuari Discussió:Pere prlpz|discussió]]) 00:56, 24 oct 2012 (CEST) hbbip05jw55ekkki6dmxltovj5fm9bm 0 21064 174839 150980 2024-11-15T17:20:27Z Aleator 20 U+200E 174839 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Prolech|anterior=Advertencia preliminar|següent=Capítol I}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=17 to=36 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada pròleg àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} i2hyub8jl7wrc16aqkvesrfi4it3pyx 0 21066 174840 152439 2024-11-15T17:20:53Z Aleator 20 U+200E 174840 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol I|anterior=Prolech|següent=Capítol II}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=37 to=55 /> </div> <references/> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 1 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} rp527vqcl5fmo71ns8u872g8xmvuubm 0 21068 174841 150979 2024-11-15T17:21:03Z Aleator 20 U+200E 174841 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Advertencia preliminar|anterior=Pòrtic|següent=Prolech}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=5 to=16 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada prefaci àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} lhty1mn8wv51g1rgifio4pfskt5y764 0 21071 174842 150982 2024-11-15T17:21:13Z Aleator 20 U+200E 174842 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol II|anterior=Capítol I|següent=Capítol III}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=56 to=75 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 2 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 0nqhwnyzs564bejskkd4x89v8fa7vmq 0 21243 174843 150983 2024-11-15T17:21:23Z Aleator 20 U+200E 174843 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol III|anterior=Capítol II|següent=Capítol IV}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=76 to=86 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 3 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} iaawp8n4wdispmtnfdj2kwcixvk5gsd 0 21272 174844 150984 2024-11-15T17:21:33Z Aleator 20 U+200E 174844 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol VI|anterior=Capítol III|següent=Capítol V}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=87 to=101 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 4 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 8wdyztm723tat96xm2ayfrq8i0w1uzk 0 21284 174845 150985 2024-11-15T17:21:43Z Aleator 20 U+200E 174845 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol V|anterior=Capítol IV|següent=Capítol VI}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=102 to=113 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 5 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 0lx4j2ns7i2zw21qsa3l432tkybni4q 0 21300 174846 150986 2024-11-15T17:21:53Z Aleator 20 U+200E 174846 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol VI|anterior=Capítol V|següent=Capítol VII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=114 to=124 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 6 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} iwrl4ce27ghwvsdv27k9tinvizgmbkg 0 21321 174847 150987 2024-11-15T17:22:03Z Aleator 20 U+200E 174847 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol VII|anterior=Capítol VI|següent=Capítol VIII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=125 to=133 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 7 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 231d1ca1yvx7hg65ou4es4kwf5161r0 0 21358 174848 150988 2024-11-15T17:22:13Z Aleator 20 U+200E 174848 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol VIII|anterior=Capítol VII|següent=Capítol IX}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=134 to=149 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 8 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} <references /> </div> myioz5l0ovkvzlh7qml8fjwqo5c2m63 0 21370 174849 150989 2024-11-15T17:22:23Z Aleator 20 U+200E 174849 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol IX|anterior=Capítol VIII|següent=Capítol X}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=150 to=157 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 9 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} fmkes4z7c4rnd5cqrdmtjk761jb7h73 0 21403 174850 150990 2024-11-15T17:22:33Z Aleator 20 U+200E 174850 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol X|anterior=Capítol IX|següent=Capítol XI}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=158 to=173 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 10 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 1tfrwzxvm75z2u3ibkrgkuxvob9s8xe 0 21432 174851 150991 2024-11-15T17:22:44Z Aleator 20 U+200E 174851 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XI|anterior=Capítol X|següent=Capítol XII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=174 to=189 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 11 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} nv2d11qu0f0aamtkx8el0evnfe9cs0u 0 21446 174852 150992 2024-11-15T17:22:54Z Aleator 20 U+200E 174852 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XII|anterior=Capítol XI|següent=Capítol XIII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=190 to=200 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 12 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 00t83dxsdrfhss7kmnvmf6xq6ueu6zf 0 21492 174853 150993 2024-11-15T17:23:04Z Aleator 20 U+200E 174853 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XIII|anterior=Capítol XII|següent=Capítol XIV}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=201 to=219 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 13 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 96xqpjk2eej9odkwqybqermw1xnjhjt 0 21508 174854 150994 2024-11-15T17:23:14Z Aleator 20 U+200E 174854 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XIV|anterior=Capítol XIII|següent=Capítol XV}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=220 to=228 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 14 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} myf2ratamcmziqc9vmdeeg0x2nttv39 4 21520 174855 47193 2024-11-15T17:23:24Z Aleator 20 U+200E 174855 wikitext text/x-wiki == Viquitexts, en 9a posició mundial, es consolida amb 10.000 pàgines revisades en català == [[Fitxer:Wikisource-newberg-ca.png|right|150px|Logotip]] {{gap}}Viquitexts, la biblioteca lliure, es creà amb el propòsit de reunir facsímils de textos i llibres en domini públic i transcriure'ls entre tots. Avui, 25 de febrer, tenim el plaer de comunicar-vos que gràcies al treball diari de tots els voluntaris que han participat en aquest projecte germà de la Viquipèdia hem arribat a les 10.000 pàgines transcrites. Concretament, la pàgina que ha fet 10.000 ha estat la darrera pàgina (pàg. 93) del llibre ''[[Contes (Andersen)|Contes]]'' de [[Autor:Hans Christian Andersen|Hans Christian Andersen]] traduït per [[Autor:Josep Massó i Ventós|Josep Massó i Ventós]] el 1907. Viquitexts en català està posicionat al novè lloc del rànquing mundial de pàgines transcrites, per sota de la versió noruega i per davant de la russa. L'any passat vam rebre 1,6 milions de visites d'àvids lectors de [[Autor:Joan Maragall i Gorina|Maragall]], [[Autor:Ramon Llull|Llull]], [[Autor:Àngel Guimerà i Jorge|Guimerà]], [[Autor:Ausiàs March|March]] o dels altres 380 [[:Categoria:Autors balears|autors balears]], [[:Categoria:Autors catalans|catalans]], [[:Categoria:Autors valencians|valencians]] i [[:Categoria:Autors per idioma|estrangers traduïts]] que tenim a les nostres prestatgeries digitals.<br /> {{gap}}La versió en català va néixer el 24 de novembre de 2003, però no va ser fins a mitjans de 2008 que el projecte va aixecar plenament el vol implementant el sistema de pàgines i revisió en línia. El projecte creix gràcies a l'ajuda desinteressada d'una desena d'usuaris que transcriuen i revisen llibres sota domini públic, provinents de digitalitzacions pròpies dels usuaris i de d'altres biblioteques digitals. D'aquesta manera, el projecte transmet en plena crisi, entre d'altres, valors d'ajuda i col·laboració, per fer arribar a tothom obres de tota mena en català que estan en el domini públic o sota una llicència lliure.<br /> {{gap}}Encara que pugui semblar el contrari, a Viquitexts també s'hi poden trobar obres contemporànies. Molts d'aquests casos són deguts a que l'objectiu principal dels seus autors és difondre informació sobre un determinat tema, com ''[[Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon|Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII]]'', gràcies a la gestió amb l'Arxiu de l'Alguer, o ''[[El secret de l'or que creix]]'' ([[Autor:Bram Stoker|Bram Stoker]]) traduït en llicència lliure el 2009 al català (l'únic objectiu de l'autor era "només promoure la coneixença de les obres d'Stoker entre els lectors catalans"). Així mateix, també hi podem trobar manifests polítics –com el [[:Categoria:Correllengua|Correllengua]]– o lleis –com l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (2006)|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]].<br /> {{gap}}A curt termini estem treballant per alliberar en breu 241 llibres en català de Google Books que, encara que en el domini lliure, sols estan accessibles als EUA. També estem preparant un mètode per a exportar les nostres transcripcions en format EPUB per a llibres electrònics i una major integració amb el projecte germà Viquipèdia, amb icones-enllaç cap a les obres des de les llistes d'obres de cada autor. A banda de continuar amb l'hercúlia tasca de transcriure [[Viquitexts:Els_50_essencials_de_la_llengua_catalana|les 50 obres essencials de la llengua catalana]], de les quals segur que en coneixeu moltes.<br /> {{gap}}Doneu una ullada a la nostra [http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:IndexPages&limit=500&offset=0 llista d'obres] i llegiu en exclusiva a la xarxa ''[[Diàlegs I]]'' de [[Autor:Plató|Plató]], ''[[Les Tragedies de Séneca]]'', ''[[Les Syracusanes]]'', ''[[Terra baixa]]'' o les tragèdies de [[Autor:William Shakespeare|Shakespeare]], ''[[Romeu i Julieta]]'' i ''[[Hàmlet]]''. Fullegeu també els contes d'[[Autor:Hans Christian Andersen|Andersen]], redescobriu l'[[Oda a la pàtria|oda]] que va encetar la Renaixença i preneu aquest missatge amb la intenció d'enfortir l'actual: la del coneixement lliure a la xarxa. Si voleu ajudar en una tasca que quedarà per al futur, participeu-hi! Tan sols heu de triar un llibre, comparar plana a plana el text OCR amb el facsímil i corregir les errades. Quasi tan fàcil com llegir un llibre!<br /> {{gap}}Per a qualsevol dubte contacteu-nos a la següent adreça: viquitexts@viquimedia.cat<br /> Atentament,<br /> La comunitat d'usuaris de Viquitexts [[Categoria:Viquitexts]] gwh0md09881sf0p2i1jxcw8qp9j3uuh 0 21535 174856 150999 2024-11-15T17:23:34Z Aleator 20 U+200E 174856 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XX|anterior=Capítol XIX|següent=Capítol XXI}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=295 to=312 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 20 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 0x46e9bzry1rjovkbdwj0fhlwpshxb0 0 21547 174857 150995 2024-11-15T17:23:44Z Aleator 20 U+200E 174857 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XV|anterior=Capítol XIV|següent=Capítol XVI}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=229 to=242 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 15 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 3y8qcopwkeswf46fhk0jd7vl2d0wui5 0 21578 174858 150996 2024-11-15T17:23:54Z Aleator 20 U+200E 174858 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XVI|anterior=Capítol XV|següent=Capítol XVII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=243 to=257 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 16 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 3h3j7vswalfx3fv2ok1oddm2nsg2rwj 0 21606 174859 150830 2024-11-15T17:24:04Z Aleator 20 U+200E 174859 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XVII|anterior=Capítol XVI|següent=Capítol XVIII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=258 to=269 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 17 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 85py4mvtzl0fgf8z96oyx6y6os03jx3 0 21667 174860 150997 2024-11-15T17:24:14Z Aleator 20 U+200E 174860 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XVIII|anterior=Capítol XVII|següent=Capítol XIX}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=270 to=280 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 18 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} dtq5jmi21g87sqehb06raij1cbl7f8x 0 21751 174861 150998 2024-11-15T17:24:24Z Aleator 20 U+200E 174861 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XIX|anterior=Capítol XVIII|següent=Capítol XX}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=281 to=294 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 19 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} huvc8t96ogxv0vm420pddodt6m855cw 0 21752 174862 151000 2024-11-15T17:24:34Z Aleator 20 U+200E 174862 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XXI|anterior=Capítol XX|següent=Capítol XXII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=313 to=331 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 21 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 1kx678quoyrvlywsv0zq0j8nmcuol2k 0 21753 174863 151001 2024-11-15T17:24:44Z Aleator 20 U+200E 174863 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XXII|anterior=Capítol XXI|següent=Capítol XXIII}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=332 to=352 /> <references/> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 22 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} arjg2pde1gnhy4zhknxtmdq8xdnqeab 0 21754 174864 151002 2024-11-15T17:24:54Z Aleator 20 U+200E 174864 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XXIII|anterior=Capítol XXII|següent=Capítol XXIV}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=353 to=361 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 23 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} j00dycq9wwmdmf6wwt7npf3jlmoixhw 0 21755 174865 151003 2024-11-15T17:25:04Z Aleator 20 U+200E 174865 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XXIV|anterior=Capítol XXIII|següent=Capítol XXV}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=362 to=377 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 24 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} 6o0zgaavpk2l900p7d78qj6yswghspl 0 21756 174866 151004 2024-11-15T17:25:14Z Aleator 20 U+200E 174866 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=La punyalada|actual=Capítol XXV|anterior=Capítol XXIV|següent=Pòrtic}} <div class=prose> <pages index="La punyalada (1904).djvu" from=378 to=392 /> </div> {{Versió audio|arxiu=La punyalada capítol 25 àudio.oga |autor=Joan Pujolar|projecte=Donants de veu}} qi05byqa5p4pbg90c14zbw2fm51y0zx 106 22322 174807 97840 2024-11-15T12:32:54Z Aleator 20 U+200E 174807 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=P}} * ''[[La Internacional]]'' (1871). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors francesos|Pottier Eugène]] [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Pottier Eugène]] 485t8mpnhzhr6vlj41bgj4jmdh99nuj 106 22529 174808 97804 2024-11-15T12:33:04Z Aleator 20 U+200E 174808 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=G}} * ''[[Projecció social de l'exèrcit rebel]]'' (1959) * ''[[Què és un guerriller?]]'' (1959) * ''[[Sobre la medicina revolucionària]]'' (1960) * ''[[L'home i el socialisme a Cuba]]'' (1965) {{Copyright-AutorFins|2047}} [[Categoria:Autors del s. XX en espanyol|Guevara]] [[Categoria:Autors argentins|Guevara]] [[Categoria:Autors cubans|Guevara]] q5kvqpirwg5pt7dleeh12h7ujgq0wpd 106 23614 174809 98129 2024-11-15T12:33:14Z Aleator 20 U+200E 174809 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=T}} *''Lorelei'', traducció del poema ''Ich weiss nicht was soll es bedeuten'' de Heinrich Heine. {{DP-Autor|1942}} [[Categoria:Autors del s. XX en català|Torres]] 5nzltar51hdo3rjolubtc66xzbv9b64 106 26626 174810 98241 2024-11-15T12:34:51Z Aleator 20 U+200E 174810 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=B}} *''[[And did those feet in ancient time]]''. [[Categoria:Autors en anglès|Blake]] [[Categoria:Autors del s. XIX en anglès|Blake]] [[Categoria:Autors del s. XVIII en anglès|Blake]] 5b2ld9qtk8sdwwqmm7h8dujivzf3g74 106 27507 174811 98209 2024-11-15T12:35:12Z Aleator 20 U+200E 174811 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=P}} *''[[El cigne]]'' (traducció de ''[[Usuari Discussió:Jobuma|Jobuma]]''). *''[[El vas trencat]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). *''[[Els ulls]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). *''[[L'habitud]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). *''[[L'ideal]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). *''[[Pregària (Sully Prudhomme)|Pregària]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Prudhomme]] sqidbc09l1i2024oyqhlhzssw6e1az6 106 35243 174812 98046 2024-11-15T12:35:46Z Aleator 20 U+200E 174812 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=S}} *''[[Jochs Florals de Barcelona en 1859/Discurs del M. I. S. Alcalde corregidor|Discurs del M. I. S. Alcalde corregidor]]'' (en castellà) als [[Jochs Florals de Barcelona en 1859]]. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en espanyol|Santa Maria i Gelbert, Josep]] 73sw0yutsf7q0gap588ilvz86sc7q8t 10 37403 174803 173185 2024-11-15T12:30:17Z Aleator 20 U+200E 174803 wikitext text/x-wiki {{Subpàgina de plantilla}} <!-- SI US PLAU, AFEGIU LES CATEGORIES I INTERWIKIS AL FINAL D'AQUESTA PÀGINA --> == Descripció == Aquesta plantilla crea una línia puntejada d'una '''t'''aula de '''c'''ontinguts. == Sintaxi == La sintaxi mínima és la corresponent als paràmetres obligatoris: <code><nowiki>{{TC|1}}</nowiki></code> *<code><nowiki>{{{1}}}</nowiki></code>: correspon al text de l'esquerra de la línia de la taula de continguts (generalment, el nom del capítol o de l'obra). Paràmetres opcionals: *<code><nowiki>{{{2}}}</nowiki></code>: correspon al número de pàgina que apareix a la dreta de tot de la línia de la taula de continguts. *<code><nowiki>{{{3}}}</nowiki></code>: és el número de la pàgina de la digitalització del llibre que correspon a la pàgina de paper que es visualitza en la mateixa i que determinarà l'enllaç intern que es crearà. Fa servir la plantilla {{tl|DJVU page link 2}}. *<code><nowiki>{{{symbol}}}</nowiki></code>: és el símbol que apareixerá repetit. Per defecte és un punt (.). *<code><nowiki>{{{dotend}}}</nowiki></code>: text (breu) ajustat a la dreta, just després del darrer punt, i abans del número de pàgina. == Exemples == *<code><nowiki>{{TC|Capítol I.|33}}</nowiki></code>: {{TC|Capítol I.|33}} *<code><nowiki>{{TC|Capítol II.|44|55}}</nowiki></code>: {{TC|Capítol II.|44|55}} *<code><nowiki>{{TC|Capítol III.|66|77|symbol=_}}</nowiki></code>: {{TC|Capítol III.|66|77|symbol=_}} *<code><nowiki>{{TC|Capítol IV.|44|dotend=això és el paràmetre "dotend"}}</nowiki></code>: {{TC|Capítol IV.|44|dotend=això és el paràmetre "dotend"}} *<code><nowiki>{{TC|Capítol I. (sense puntejat)}}</nowiki></code>: {{TC|Capítol I. (sense puntejat)}} <includeonly> {{ORDENA:{{PAGENAME}}}}<!-- CATEGORIES I INTERWIKIS AQUÍ, GRÀCIES --> [[Categoria:Plantilles d'edició]] [[Categoria:Plantilles de navegació]] </includeonly> s94r2pnckvs3620dkrkihty4j70f01u 106 38310 174813 97803 2024-11-15T12:36:06Z Aleator 20 U+200E 174813 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=R}} *''[[Pastorel·la (Charles Rivière)|Pastorel·la]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Rivière]] t6v9mdgno6lw0ntu78s5he6rqfmk14n 106 38311 174814 97844 2024-11-15T12:36:26Z Aleator 20 U+200E 174814 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=E}} *''[[L'hospitalitat]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Églatine]] 31kcxzhbg94c5wi7w53yl5dbyusfawj 106 38338 174815 98248 2024-11-15T12:36:50Z Aleator 20 U+200E 174815 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=B}} *''[[Bromari]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Blémont]] anjfvm56z91cjd8dy02lw7qutnkc5ug 106 38339 174816 97800 2024-11-15T12:37:19Z Aleator 20 U+200E 174816 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=B}} *''[[Els cecs]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Baudelaire]] ifxttuybm23arbaxif2lv3unlfvuj04 106 38340 174817 98057 2024-11-15T12:37:34Z Aleator 20 U+200E 174817 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=S}} *''[[Al cim]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). *''[[Els dos acompanyaments]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Soulary]] 6elqj2p5d6w4xdam5nipcfvq82yxvr2 106 38341 174818 97715 2024-11-15T12:37:54Z Aleator 20 U+200E 174818 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=M}} *''[[A Pepa]]'' (traducció de [[Autor:Joan Arús i Colomer|Joan Arús i Colomer]], ed. 1991). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors del s. XIX en francès|Musset]] l03jsl4rs9l4zi1lp5i0r4gjp383av6 106 49030 174819 167630 2024-11-15T12:38:47Z Aleator 20 U+200E 174819 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=P}} == Obres de teatre i narrativa == === Primera etapa (1904-1914) === * ''Diàlegs dramàtics'', 1904 * ''[[La dama alegre]]'', 1904 (Teatre de les Arts, Barcelona, 17 de desembre) * ''El noi mimat'', 1905 (Teatre Romea, Barcelona) * ''La bagassa'' (Boires de ciutat), 1905 *{{OW|qid=Q105723771}} (Teatre Romea, 2 d'octubre) * ''Diàlegs imaginaris'', 1906 *{{OW|qid=Q105722972}} (Teatre Romea, Barcelona, 22 de març) *{{OW|qid=Q105731981}} (Teatre Novetats, Barcelona, 25 de novembre) *{{OW|qid=Q105724584}} *{{OW|qid=Q105731717}} *{{OW|qid=Q105724665}} (Teatre Eldorado, Barcelona, 4 de maig) * ''[[Desamor (Puig i Ferreter)|Desamor]]'', 1912 (Teatre Eldorado, Barcelona) === Segona etapa (1917-1924) === * ''[[La dolça Agnès]]'', 1914 * ''La senyora Isabel'', 1917 * ''[[Garidó i Francina]]'', 1917, Teatre Romea de Barcelona * ''Si n'era una minyona'', 1918 * ''La novel·la d'Esther'', 1918 * ''El gran enlluernament'', 1919 * ''Les ales de fang'', 1921 * ''[[La dama de l'amor feréstec]]'', 1921. (Teatre Goya, Barcelona) * ''L'escola dels promesos'', 1922 * ''Un home genial'', 1923 * ''L'home que tenia més d'una vida'', 1925. * ''El crim de Pere Darnell'', 192? === Tercera etapa (1924-1936) === * ''Les facècies de l'amor'', 1925 * ''El cas de Joan Anglora. Els quatre embriacs. Les tres gemmes de l'aventurer'', 1925 * ''Servitud, memòries d'un periodista'', 1926 * ''Els tres al·lucinats'', 1926 * ''Una mica d'amor'', 1927, Premi Concepció Rabell * ''Vida interior d'un escriptor'', 1928 * ''El cercle màgic'', 1929 * ''Camins de França'', 1934 * ''On són els pobres?... i altres històries de Nadal'', 1934 * ''Anna, darrere la cortina'', 1936 * ''La farsa i la quimera'', 1936. 3 volums: 1r Els quimèrics, 2n La farsa rústica, 3r El somni de foc === Quarta etapa (postguerra) === * ''El pelegrí apassionat''. 12 volums (edició de 1952-1977) * ''Diari d'un escriptor''. Ressonàncies (1942-1952), 1973 * ''Memòries polítiques'', 1981 * ''Textos sobre teatre'', 1982 {{Copyright-AutorFins|2036}} [[Categoria:Autors del s. XXI en català|Puig i Ferreter, Joan]] [[Categoria:Autors catalans|Puig i Ferreter, Joan]] mlqdbvapcj12yzpy4kqp89l8mgqv72t 10 50145 174804 152250 2024-11-15T12:30:27Z Aleator 20 U+200E 174804 wikitext text/x-wiki {{Subpàgina de plantilla}} <!-- SI US PLAU, AFEGIU LES CATEGORIES I INTERWIKIS AL FINAL D'AQUESTA PÀGINA --> == Descripció == Aquesta plantilla permet aportar la informació necessària dels arxius o fitxers carregats localment a Viquitexts. Segons una [[:wmf:Resolution:Licensing policy|resolució de la WMF de 23 de març de 2007]], és obligatori que totes les imatges quedin identificades amb una llicència acceptable, o en cas contrari, esborrar-se. <pre> {{Informació |Descripció = |Data = |Font= |Autor = |Permís = }} </pre> Paràmetres: * '''Descripció''' (obligatori): descripció detallada de què conté el fitxer. En el cas d'obres literàrias és interessant informar-lo com a referència bibliogràfica ("{{Maj|Autor}}: ''Títol'', editorial, lloc, data.") :Les pàgines que no continguin aquesta informació queden incloses en la [[:Categoria:Fitxers sense descripció de lectura mecànica]]. * '''Font''' (obligatori): descripció detallada de la procedència del fitxer. Per exemple, una URL, {{tl|IA}}, etc. :Les pàgines que no continguin aquesta informació queden incloses en la [[:Categoria:Fitxers sense origen de lectura mecànica]]. * '''Autor''' (obligatori): descripció detallada de l'autor del fitxer: en el cas d'una imatge, l'autor de la imatge; en el cas d'una digitalització d'una obra literària, l'autor de la mateixa. :Les pàgines que no continguin aquesta informació queden incloses en la [[:Categoria:Fitxers sense autor de lectura mecànica]]. * '''Permís''' (obligatori): descripció detallada de la llicència del fitxer. En [[:Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] estan les disponibles. :Les pàgines que no continguin aquesta informació queden incloses en la [[:Categoria:Fitxers sense llicència de lectura mecànica]]. == Més informació == *[[:m:File metadata cleanup drive/How to fix metadata]] <includeonly> {{ORDENA:{{PAGENAME}}}}<!-- CATEGORIES I INTERWIKIS AQUÍ, GRÀCIES --> [[Categoria:Plantilles de manteniment]] </includeonly> p8nmi81eho7cdwiediexts9gl2b9vt4 106 50367 174820 153071 2024-11-15T12:38:51Z Aleator 20 U+200E 174820 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=B}} * Articles signats amb [ W. B. D. ] al ''[[Diccionari de geografia grega i romana|Dictionary of Greek and Roman Geography]]'' (per exemple, [[Diccionari de geografia grega i romana/Magdol|''Magdol'']]). [[Categoria:Autors en anglès|Bodham]] [[Categoria:Autors del s. XIX en anglès|Bodham]] hoe6maum9pncka4z13bqsm282ci9yg2 106 50368 174821 153072 2024-11-15T12:39:08Z Aleator 20 U+200E 174821 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=S}} * ''Dictionary of Greek and Roman Geography'' (1854), en procés de traducció al català a ''[[Diccionari de geografia grega i romana]]''. [[Categoria:Autors en anglès|Smith]] [[Categoria:Autors del s. XIX en anglès|Smith]] [[Categoria:Autors anglesos|Smith]] sgdpkhtgph8cpjaa0gazxoj3td5y53j 0 56054 174822 174605 2024-11-15T15:47:39Z Joan Gené 4644 174822 wikitext text/x-wiki {{encapçalament|Història de la meva joventut<ref>Òbra pòstuma.</ref>|[[Autor:Francesc Aragó|Francesc Aragó]]|3=Traduït de [[:fr:Œuvres complètes de François Arago/Tome I/Histoire de ma jeunesse|les seves ''Obres completes'' (1854)]]|Traductor=Joan G.}} == 1 == No és que tingui l'estúpida vanitat de creure que qualcú, en un futur pròxim, tindrà la curiositat d'investigar com va ser la meva primera educació, com es va desenvolupar el meu enteniment; però havent-hi biògrafs improvisats i sense missió que n'han donat detalls completament inexactes que implicarien la negligència dels meus pares, em veig obligat a rectificar-los. == 2 == Vaig néixer el 26 de febrer de 1786 dins la comuna d'[[:w:Estagell|Estagell]], antiga província del Rosselló ([[:w:departament dels Pirineus Orientals|departament dels Pirineus Orientals]]). Mon pare, llicenciat en dret, tenia petites propietats de conreu, en vinyes i en olivars, i les rendes li permetien fer viure la seva nombrosa família. Jo tenia, doncs, tres anys el 1789, quatre anys el 1790, cinc anys el 1791, sis anys el 1792, i set anys el 1793, etc. El lector té els mitjans per jutjar si, com s'és dit, com s'és imprès, jo vaig participar dels ''excessos'' de la nostra primera revolució. == 3 == Els meus pares m'enviaren a l'escola primària d'Estagell, on tot d'una vaig aprendre a llegir i a escriure. A més a més, a casa rebia lliçons particulars de música vocal, però, en la resta, no anava ni més ni menys avançat que la resta d'infants de la meva edat. No só volgut entrar en aquests detalls més que per fer veure fins a quin punt s'erren els qui han imprès que, a catorze o quinze anys, jo encara no havia après a escriure. Estagell era una aturada per una part de les tropes que, venint de l'interior, anaven a Perpinyà a unir-se al servei militar als Pirineus. La casa de mons pares era, doncs, gairebé sempre plena d'oficials i de soldats. Aquest fet, juntament a la viva irritació que m'havia congriat la invasió espanyola, m'inspirà uns interessos militars tan decidits que la meva família m'havia de vetllar d'aprop perquè no em mesclés furtivament amb els soldats que partien d'Estagell. Passà sovint que m'enxampessin a una llegua de la vila, fent ruta amb les tropes. Una vegada, aquests gusts guerrers varen estar a punt de sortir-me cars. Era la nit de la [[:w:Batalla de Paretstortes|batalla de Paretstortes]]. Les tropes espanyoles, derrotades, s'erraren de camí. Jo era a la plaça de la vila, abans de sortir el sol; vaig veure un brigadier i cinc cavallers que, en veure l'arbre de la llibertat, s'exclamaren: «somos perdidos!». Vaig córrer immediatament cap a casa a armar-me d'una llança que havia deixat un soldat de la lleva en massa, i, emboscant-me en una cantonada, vaig pegar un cop al brigadier al capdavant de l'esquadra. Malgrat que la ferida no era perillosa, un cop de sabre m'hauria fet pagar l'atreviment si no fossin arribats uns pagesos armats amb forques a ajudar-me: varen fer caure els cinc cavallers de llurs cavalls i els varen fer presoners. Llavors jo tenia set anys. == 4 == Quan mon pare es traslladà a Perpinyà com a tresorer de la casa de la moneda, tota la família es traslladà amb ell. Llavors vaig entrar com a extern al col·legi comunal de la vila, on gairebé exclusivament estudiava literatura. Els nostres autors clàssics esdevingueren l'objecte predilecte de les meves lectures. Però la direcció dels meus interessos canvià de cop en sec, per una circumstància que ara explicaré. Un dia, passejant per les murades de la vila, vaig veure un oficial del cos d'enginyers que hi treballava en reparacions. Aquest oficial, el Sr. Cressac, era força jove; jo vaig tenir l'atreviment d'acostar-m'hi i demanar-li com era arribat tan jove a portar galons. —Só estudiat a l'[[:w:École polytechnique|Escola politècnica]]— va respondre. —Què és aquesta escola? —És una escola que hi entren amb un examen. —I és gaire exigent? —Ho pots veure al programa que el Govern envia cada any a l'administració departamental; ho trobaràs als números del jornal de l'Escola, que es troben a la biblioteca de l'escola central. Vaig anar corrents a la biblioteca, i allà vaig llegir, per primera vegada, el programa de coneixements exigits als candidats. A partir d'aquest moment, vaig abandonar les classes de l'escola central, on m'ensenyaven a admirar [[:w:Pierre Corneille|Corneille]], [[:w:Jean Racine|Racine]], [[:w:Jean de La Fontaine|La Fontaine]], [[:w:Molière|Molière]], per no freqüentar més que el curs de matemàtiques. Aquest curs l'impartia un vell religiós, l'abat Verdier, home respectable els coneiexments del qual, però, no anaven més enllà del curs elemental de [[:w:Nicolas-Louis de Lacaille|La Caille]]. Vaig veure amb un cop d'ull que les lliçons del Sr. Verdier no bastarien per assegurar-me l'admissió a l'Escola politècnica, i vaig decidir estudiar per mi mateix obres més modernes, que em feia fer venir de París. Eren les de [[:w:Adrien-Marie Legendre|Legendre]], de [[:w:Sylvestre François Lacroix|Lacroix]] i de Garnier. Recorrent aquestes obres, sovint vaig trobar dificultats que esgotaven les meves forces. Sortosament, cosa estranya i tal vegada sense altre exemple a França, a Estagell hi havia un propietari, el Sr. Raynal, que s'havia pres un descans en l'estudi de les matemàtiques transcendents. Va ser dins la seva cuina, mentre donava ordes als seus treballadors domèstics per les feines de l'endemà, que el Sr. Raynal llegia amb delit l{{'}}''Arquitectura hidràulica'' de [[:w:Gaspard de Prony|Prony]], la ''Mecànica analítica'' i la ''Mecànica celeste''. Aquest excel·lent home sovint em donà consells útils; però he de dir que el meu veritable mestre el vaig trobar a la coberta del tractat d'àlgebra de el Sr. [[:d:Q41569700|Garnier]]. Aquesta coberta tenia una fulla impresa amb un paper blau aferrat exteriorment. La lectura de la pàgina no recoberta em va fer néixer el desig de conèixer allò que amagava el paper blau. Vaig alçar aquest paper amb bones, després d'haver-lo humitejat, i davall vaig poder llegir el consell que donà d'Alembert a un jove que li trametia les dificultats que trobava en els seus estudis: «aneu, senyor, aneu, i la fe us vindrà». Això per mi va ser un raig de llum: en comptes d'obstinar-me a comprendre a la primera les proposicions que se'm presentaven, admetia provisòriament la seva veritat i continuava; i, l'endemà, restava tot sorprès de comprendre perfectament el que el dia anterior em semblava espessament embromat. Així doncs, en un any i mig ja dominava totes les matèries contemplades al programa d'admissió, i vaig anar a Montpeller per examinar-me. Llavors tenia setze anys. El Sr. Monge el jove, l'examinador, va haver de restar a Tolosa per una indisposició, i va escriure als candidats a Montpeller que els examinaria a París. Però jo estava força indisposat a emprendre aquest llarg viatge, i vaig tornar a Perpinyà. Allà, per un moment, vaig fer cas als desitjos de la meva família, que insistia a fer-me renunciar a la carrera que l'Escola politècnica alimentava. Però, ben aviat, el meu gust pels estudis matemàtics va prevaldre; vaig fer créixer la meva biblioteca amb la ''Introducció a l'anàlisi infinitesimal'' d'[[:w:Leonhard Euler|Euler]], amb la ''Resolució de les equacions numèriques'', amb la ''Teoria de les funcions analítiques'' i amb la ''Mecànica analítica'' de [[:w:Joseph-Louis Lagrange|Lagrange]], i amb la ''Mecànica celeste'' de [[:w:Pierre-Simon Laplace|Laplace]]. Em vaig lliurar a l'estudi d'aquestes obres amb gran fany. El jornal de l'Escola contenia treballs com la Memòria del Sr. [[:w:Siméon Denis Poisson|Poisson]] sobre l'eliminació, i em vaig figurar que tots els alumnes eren tan potents com aquest geòmetra i que calia arribar fins al seu nivell per reeixir. A partir d'aquest moment, em vaig preparar per la carrera d'artiller, punt de mira de la meva ambició; i, com que havia sentit a dir que un oficial havia de saber música, fabricar armes i dansar, vaig dedicar les primeres hores de cada dia a cultivar aquestes tres arts d'esplai. La resta del temps, hom em podia veure passejant pel vall de la ciutadella de Perpinyà i passant, en transicions més o menys forçades, d'una qüestió a l'altra, per tal d'assegurar-me poder mostrar a l'examinador fins a quin punt eren arribats els meus estudis.<ref>El 1792, [[:w:Pierre Méchain|Méchain]], membre de l'Acadèmia de les Ciències i de l'Institut, va rebre l'encàrrec d'anar a perllongar la mesura del meridià a Espanya, fins a Barcelona. Durant la seva tasca als Pirineus, el 1794, havia conegut mon pare, que era un dels administradors del departament dels Pirineus Orientals. Més tard, el 1803, quan calia continuar el mesurament del meridià fins a les Illes Balears, el Sr. Méchain passà de nou per Perpinyà i vingué a visitar mon pare. Quan em disposava a partir per examinar-me per entrar a l'Escola politècnica, mon pare s'aventurà a demanar-li si no em podria recomanar al Sr. Monge. «De bon grat», va respondre ell, «però, amb la franquesa que em caracteritza, no puc deixar que ignoreu que, per ell mateix, em sembla poc probable que el vostre fill hagi aconseguit dominar totes les matèries que hi ha dins el programa. Per la resta, si és acceptat, tant si es destina a l'artilleria o a l'enginyeria, la carrera de ciències, de la qual em sou parlat, és vertaderament difícil de seguir, i, si no és per una vocació especial, el vostre fill no hi trobarà més que decepcions». Anticipant un poc l'orde de les dates, comparem aquests consells amb el que va passar: vaig anar a Tolosa, em vaig examinar i vaig ser aceptat; un any i mig més tard, ocupava la plaça de secretari a l'Observatori, vacant per la dimissió del fill del Sr. Méchain; un any i mig més tard, és a dir, quatre anys després de l'horòscop de Perpinyà, jo, juntament amb el Sr. Biot, reemplaçava el cèlebre acadèmic a Espanya, que hi havia mort víctima de les seves [[:w:paludisme|fatigues]].</ref> == 5 == Finalment arribà el moment de l'examen, i vaig anar a Tolosa en companyia d'un altre candidat amb qui havia estudiat al col·legi comunal. Era la primera vegada que es presentaven al concurs alumnes de Perpinyà. El meu company, intimidat, suspengué completament. Quan, després d'ell, em vaig dirigir al plafó, entre el Sr. Monge, l'examinador, i jo es va establir la conversa més estranya: —Si heu de respondre com el vostre company, és inútil que us interrogui. —Senyor, el meu company en sap molt més que no és demostrat: esperi tenir més sort que no ell; però això que tot just m'heu dit ben bé em podria intimidar i privar de tots els meus mitjans. —La timidesa sempre és l'excusa dels ignorants; és per evitar-vos la vergonya d'un desastre que us proposi de no examinar-vos. —No conec vergonya més gran que la que m'infligiu ara mateix. Vulgueu-me interrogar; és el vostre deure. —Veig que us feu l'interessant, senyor! Anem a veure si aquest orgull és legítim. —Vinga, senyor, us escolti! Llavors el Sr. Monge m'adreçà una qüestió de geometria que vaig respondre fent-li rebaixar les seves prevencions. D'allà, passà a una qüestió d'àlgebra, a la resolució d'una equació numèrica. Jo coneixia l'obra de Lagrange fil per randa; vaig analitzar tots els mètodes coneguts desenvolupant els avantatges i els defectes: mètode de Newton, mètode de sèries recurrents, mètode de les cascades, mètode de les fraccions contínues... tot ho vaig revisar; la resposta va durar una hora sencera. Monge, ara sota un sentiment de gran indulgència, em va dir: «Ara mateix podria donar l'examen per acabat: no obstant això, us voldria, per plaer meu, adreçar-vos encara dues qüestions més. Quines són les relacions d'una línia corba i de la línia recta que li és tangent?». Jo vaig enfocar la qüestió com un cas particular de la teoria de les osculacions que havia estudiat dins el ''Tractat d'unions analítiques'' de Lagrange. «Finalment», em va dir l'examinador, «com determinaríeu la tensió dels diversos cordons de què es composa una màquina funicular?». Vaig tractar aquest problema seguint el mètode exposat dins la ''Mecànica analítica''. Com es pot veure, Lagrange era el responsable de tot el meu examen. Vaig estar dues hores i quart al plafó; el Sr. Monge, passant d'un cap a l'altre, s'aixecà, em va venir a abraçar i declarà solemnement que jo ocuparia el primer lloc a la llista. Ho he de dir? Durant l'examen del meu company, havia sentit com els candidats tolosans proferien sarcasmes molt poc amables envers els alumnes de Perpinyà: la resolució del Sr. Monge i el seu comentari em portaren una gran joia, sobretot a tall de reparació cap a la meva ciutat natal. == 6 == Arribat a l'Escola politècnica a final de 1803, em varen posar dins la brigada, excessivament cridanera, dels gascons i els bretons. Jo hauria volgut estudiar a fons la física i la química, de les quals no coneixia ni tan sols els fonaments més bàsics; però solament m'era possible quan les fetes dels meus companys em deixaven temps lliure. Pel que fa a l'anàlisi, jo ja havia après, abans d'entrar a l'Escola, molt més del que s'exigeix en sortir. Tot just he explicat les paraules estranyes que el Sr. Monge el jove m'adreçà a Tolosa al començament de l'examen d'admissió. Al començament de l'examen de matemàtiques per passar d'un nivell a l'altre esdevingué un fet semblant. L'examinador, aquesta vegada, era l'il·lustre geòmetra Legendre, del qual vaig tenir l'honor, un parell d'anys més tard, d'esdevenir-ne col·lega i amic. Vaig entrar al seu despatx en el moment en què dos companys de classe s'emportaven el Sr. T., que havia de fer l'examen abans que jo, en braços. Vaig creure que aquesta circumstància hauria commogut i endolcit el Sr. Legendre; però no va ser així. —Com us dieu? — em va dir bruscament. —Aragó — vaig respondre. —Llavors no sou francès? —Si jo no fos francès, no seria davant vós, car no só sentit mai de ningú que fos acceptat a l'Escola sense haver fet prova de nacionalitat. —Em mantinc, hom no és francès si es diu Aragó. —Jo sostenc, d'altra banda, que jo só francès, i molt bon francès, per més estrany que el meu nom us pugui semblar. —Va bé; no discutim més sobre això, passeu al plafó. Amb prou feines havia agafat el guix que el Sr. Legendre, tornant al primer objecte de les seves preocupacions, em va dir: —Sou nat als departaments recentment incorporats a França? —No, senyor; só nat dins el departament dels Pirineus Orientals, al peu dels Pirineus. —Ah, i no m'ho havíeu dit de tot d'una; ara tot s'explica. Sou d'origen espanyol, no és així? —És presumible; però, a la meva humil família, no es conserven peces autèntiques que em permetin de remuntar l'estat civil dels meus ancestres: cadascú és fill de les seves obres. Torni a dir que jo só francès, i això us hauria de bastar. La vivacitat d'aquesta darrera resposta no havia disposat el Sr. Legendre a favor meu. Ho vaig reconèixer tot d'una; car, després de posar-me una qüestió que exigia l'ús d'integrals dobles, m'aturà dient: —El mètode que seguiu no és el que us ha ofert el professor. D'on l'heu tret? —A una de les vostres Memòries. —Per què l'heu triat? Era per seduir-me? —No, res més lluny del meu pensament. No l'he triat més que perquè em semblava preferible. —Si no em sabeu explicar la raó de la vostra preferència, us declari que sereu mal qualificat, si més no pel caràcter. Llavors vaig començar a desenvolupar establint que, a parer meu, el mètode de les integrals dobles era, en tots els punts, més clar i més racional que el que Lacroix ens havia explicat a l'amfiteatre. A partir d'aquell moment, Legendre em semblà satisfet i es moderà. Tot seguit, em demanà de determinar el centre de gravetat d'un sector esfèric. «La qüestió és fàcil», li vaig dir. «Bé, ja que la trobeu fàcil, la complicaré: en comptes de suposar la densitat constant, suposaré que varia de centre a la superfície, seguint una funció determinada». Feliçment, em vaig desfer del càlcul, i a partir d'aquell moment vaig tenir guanyada la complicitat de l'examinador. Quan em vaig retirar, m'adreçà, en efecte, aquestes paraules, que, de la seva boca, als meus companys els semblaren un auguri molt favorable per la meva promoció. «Veig que heu emprat bé el vostre temps; continueu igual el segon any, i esdevindrem molt bons amics.» En els models d'examen adoptats a l'Escola politècnica de 1804, esmentats sovint per oposar-los al sistema actual, hi havia excentricitats inqualificables. Qualcú ho creuria, si sentís, per exemple, que el vell [[:w:fr:Étienne-Marie Barruel|Sr. Barruel]] examinava de física dos estudiants a la vegada, donant-los, es deia, la nota mitjana de l'un i l'altre? Jo em vaig ajuntar, pel meu compte, amb un company ple d'intel·ligència, però que no havia estudiat aquesta branca de coneixement. Convinguérem que em deixaria la tasca de respondre, i a tots dos ens semblà bé aquest acord. I ja que s'és estravingut parlar de l'Escola de 1804, cal dir que pecava menys per l'organització que pel personal; que molts de professors estaven força per davall de les seves funcions, cosa que donava lloc a escenes prou ridícules. Per exemple, quan els alumnes s'adonaren de les carències del Sr. [[:w:Jean Henri Hassenfratz|Hassenfratz]], feren una demostració de dimensions estratosfèriques plena d'errors de càlcul que es compensaven les unes a les altres de tal manera que el resultat final era correcte. El professor, que no tenia més que aquest resultat per jutjar l'encert de la resposta, li va mancar poc per cridar, quan va veure la resposta aparèixer al plafó: «Bé, bé, perfectament bé!», cosa que excità els esclats de riure per tots els bancs de l'amfiteatre. Quan un professor ha perdut la consideració dels alumnes, sense la qual és impossible que se'n surti, hom es permet tota mena de faltes de respecte, de les quals en citaré solament una petita mostra. Un vespre, un alumne, el Sr. Leboullenger, s'encontrà pel món el mateix Sr. Hassenfratz i hi va tenir una conversa. El matí següent, a l'Escola, ens va ennovar d'aquesta trobada. «Estigues en guàrdia», va dir a un dels nostres companys, «avui el professor ens interrogarà; aneu sobre segur, car el professor té preparades unes qüestions certament difícils per fer riure a costa nostra.» Les nostres expectatives no ens varen decebre. Els alumnes amb prou feines eren arribats a l'amfiteatre que el Sr. Hassenfratz cridà el Sr. Leboullenger, qui es dirigí al plafó. —Sr. Leboullenger —li digué el professor— heu vist mai la Lluna? —No, senyor! —Com, senyor, heu dit que no heu vist mai la Lluna? —No puc més que repetir la meva resposta: no, senyor. Fora de si, i veient com la seva presa li escapava per mor d'aquesta resposta inesperada, el Sr. Hassenfratz s'adreçà a l'inspector, que aquell dia era al càrrec de la disciplina, i li digué: —Senyor, vet aquí com el Sr. Leboullenger pretén no haver vist mai la Lluna. —Què voleu que hi faci? — respongué estoïcament el Sr. Lebrun. Frenat d'aquesta banda, el professor es dirigí una vegada més al Sr. Leboullenger, que romania en calma i seriós entre la satisfacció indescriptible de tot l'amfiteatre, i s'exclamà amb una ràbia no camuflada. —Continueu de sostenir que no heu vist mai la Lluna? —Senyor —insistí l'alumne—, us enganyaria si us digués que no en só sentit a parlar mai, però no l'he vista mai. —Senyor, torneu al vostre lloc. Després d'aquesta escena, el Sr. Hassenfratz no va tornar a ser professor més que nominalment: les seves lliçons no tingueren cap més utilitat. == 7 == Al començament del segon any, em varen nomenar cap de brigada. [[:w:Jean Nicolas Pierre Hachette|Hachette]] era estat professor d'hidrografia a Cotlliure; els seus amics del Rosselló em recomanaren; m'acollí amb gran amabilitat i fins i tot em donà una cambra dins el seu apartament. És allà que vaig tenir el plaer de conèixer [[:w:Siméon Denis Poisson|Poisson]], que vivia al costat. Cada dia, havent dinat, el gran geòmetra entrava a la meva cambra i passàvem hores senceres entretenint-nos amb política i matemàtiques, cosa que no és pas precisament la mateixa cosa. Al llarg de 1804, l'Escola fou objecte de passions polítiques, per manca de govern. Hom volgué, en primer lloc, forçar els alumnes a signar un text de felicitacions sobre la descoberta de la conspiració en què era estat implicat Moreau. Però els alumnes no accediren, dient que no es volien pronunciar sobre una qüestió abans de recórrer a la justícia. D'altra banda, cal remarcar que Moreau encara no era estat deshonrat després d'enrolar-se a l'armada russa que atacà els francesos als murs de Dresde. Hom convidà els alumnes a manifestar-se en favor de l'institució de la Legió d'Honor: però ells encara refusaren, car veieren que donar la creu sense investigació i sense control seria, en el millor dels casos, recompensa de xarlataneria i no de mèrit vertader. La transformació del govern consular en govern imperial donà lloc, al si de l'Escola, a debats molt vius. Molts d'alumnes refusaren d'adjuntar llurs felicitacions a les adulacions planes dels cossos constituïts. El [[:w:fr:Jean-Girard Lacuée|general Lacuée]], nomenat governador de l'Escola, rendí comptes d'aquesta oposició a l'Emperador. «Senyor Lacuée», s'exclamà Napoleó enmig d'un grup de cortesans que aplaudien amb la veu i amb el gest, «no podeu conservar a l'Escola els alumnes que han mostrat un republicanisme tan encès; els haureu de fer fora». A continuació, va reprendre: «Abans, vull conèixer-ne els noms i llur rang». Després de veure la llista, l'endemà no passà del primer nom, que era el primer de l'artilleria. «No faré fora els primers de la promoció», va dir; «Ah! Si fossin estat a la cua... Sr. Lacuée, deixeu-ho aquí.» Res no va ser tan curiós com la sessió en la qual el general Lacuée va venir a rebre el jurament d'obediència dels alumnes. En el gran amfiteatre on es reuniren, hom no observava cap traça del recolliment que hauria hagut de caracteritzar una cerimònia tal. La major part, en comptes de respondre quan els cridaven pel nom, ho puc jurar, cridaven: «Present». De cop, un alumne interrompé la monotonia d'aquesta escena, el fill de Brissot de la convenció, que cridà amb veu estentòria: «No, no prestaré jurament d'obediència a l'Emperador». Lacuée, blanc i amb poca sang freda, ordenà a un destacament d'alumnes armats situat darrere ell, d'anar a detenir el rebel. Jo era al capdavant del destacament, que refusà d'obeir. Brissot, adreçant-se al general, amb gran calma, li digué: «Digueu-me on voleu que vagi; no forceu els alumnes a deshonrar-se posant la mà sobre un company que no posa oposició». L'endemà, Brissot fou expulsat. == 8 == En aquella època, el Sr. [[:w:Pierre Méchain|Méchain]], que era estat enviat a Espanya per perllongar el meridià fins a Formentera, morí a Castelló de la Plana. [[:w:fr:Jérôme Isaac Méchain|El seu fill]], secretari de l'[[:w:Observatori de París|Observatori]], presentà la dimissió immediatament. Poisson m'oferí aquesta plaça; d'entrada, m'hi vaig resistir: no volia renunciar a la carrera militar, objecte de totes les meves predileccions, i dins la qual, a més, tenia garantida la protecció del [[:w:Jean Lannes|mariscal Lannes]], amic de mon pare. Amb tot, vaig acceptar, com a prova i després de visitar el [[:w:Pierre-Simon Laplace|Sr. de Laplace]], acompanyat del Sr. Poisson, el lloc que m'oferien a l'Observatori, amb la condició expressa que podria retornar a artilleria si em convenia. És per aquest motiu que el meu nom restà inscrit a la llista d'alumnes de l'Escola: solament estava vinculat a l'Observatori per un servei especial. Vaig entrar, doncs, sota designació de Poisson, el meu amic, i per intervenció de Laplace, qui em colgà de deferències. Estava content i orgullós de sopar al [[:w:fr:Rue de Tournon|carrer de Tournon]], ço del gran geòmetra. El meu esperit i el meu cor estaven molt disposats a admirar-ho tot, a respectar-ho tot, ço de l'home que havia descobert la causa de l'equació secular de la Lluna, havia trobat en el moviment d'aquest astre els mitjans per calcular l'aplanament de la terra, havia vinculat a l'atracció les grans irregularitats de Júpiter i Saturn, etc., etc. Però quin no va ser el meu desencant quan, un dia, vaig sentir madam de Laplace acostar-se al seu marit i dir-li: «Em deixaríeu la clau del sucre?». Uns dies més tard, un segon incident m'afectà més vivament encara. El fill del Sr. de Laplace es preparava pels exàmens de l'Escola politècnica. Venia de vegades a veure'm a l'Observatori. En una de les seves visites, li vaig explicar el mètode de les fraccions contínues, gràcies a la qual Lagrange obté les arrels de les equacions numèriques. El jove en parlà amb son pare amb admiració. No oblidaré mai la fúria que seguí les paraules d'Émile de Laplace, i la duresa dels retrets que m'arribaren per haver-me fet senyor d'un procés que pot ser molt llarg en la teoria, però al qual ningú, evidentment, no pot retreure res respecte de l'elegància i el rigor. Mai no s'és mostrada tan nua una preocupació gelosa, i de manera més acerba. «Ah», em deia jo, «que ben inspirats, els antics, quan atribuïren febleses a aquell que, malgrat tot, feia tremolar l'Olimp solament movent una cella». == 9 == Aquí s'esdevé, per la seva data, una circumstància que m'hauria pogut ocasionar conseqüències fatals; vet-la aquí. Ja he contat més amunt l'escena que va causar l'expulsió del fill de Brissot de l'Escola politècnica. Al cap d'un parell de mesos, quan jo ja l'havia perdut totalment de vista, em va venir a visitar a l'Observatori, i em deixà en una situació delicada, la més terrible en què un home honest s'hagi trobat mai. «No t'he vist pas» en diu ell «perquè, després de sortir de l'Escola, em só estat entrenant disparant amb pistola; ara hi tinc una traça poc comuna, i faré servir la meva habilitat per alliberar França del tirà que ha confiscat totes les seves llibertats. Ja he pres la decisió; he llogat una petita cambra davant el [[:w:fr:Place du Carrousel|Carrusel]], ben a prop de l'indret on Napoleó, després de sortir de la cort, passa revista de la cavalleria, i, de l'humil finestra del meu apartament, sortirà la bala que li travessarà el cap.» Deixaré per endevinar l'abatiment amb què vaig rebre aquesta confidència. Vaig fer tots els esforços imaginables per dissudir Brissot del seu projecte sinistre; li vaig fer veure que tothom que s'és llançat en aventures d'aquella mena és estat qualificat per la història amb el nom odiós d'assassí. Res no va arribar a fer trontollar la seva decisió fatal; solament vaig aconseguir, sobre el meu honor, la promesa que ajornaria un poc l'execució, i em vaig posar a cercar maneres de fer-la avortar. La idea de denunciar el projecte de Brissot a les autoritats ni em passà pel cap. Era una fatalitat que m'havia tocat, i de la qual jo havia d'assumir les conseqüències, tan greus com poguessin ésser. Jo comptava molt amb les sol·licitacions de la mare de Brissot, ja prou cruelment ressentida durant la revolució; vaig anar ço d'ell, [[:w:fr:Rue de Condé (Paris)|carrer de Condé]], i li vaig pregar a mans juntes que em donés suport a l'hora d'evitar que el seu fill continués amb la seva decisió sanguinària. «Eh! Senyor», em va respondre la dona, d'altra banda model de dolçor, «si en Sylvain (el nom de l'antic alumne de l'Escola) creu que ha d'acomplir un deure patriòtic, jo no tenc ni la intenció ni el desig de dissuadir-lo d'aquest projecte.» A partir d'ara només podia destinar tots els meus esforços en mi mateix. Jo havia reparat que Brissot s'havia donat a la composició de novel·les i peces en vers. Vaig alimentar aquesta passió, i tots els diumenges, sobretot quan sabia que hi havia d'haver revista, l'anava a cercar i me l'enduia al camp, als encontorns de París, i l'escoltava complaentment com llegia capítols de les novel·les que havia composat aquella setmana. Les primeres ocasions m'espantaren un poc, car, armat amb les seves pistoles, Brissot aprofitava qualsevol ocasió per demostrar la seva gran habilitat; i jo pensava que aquest fet em convertiria en còmplice seu, si arribava a acomplir el seu projecte. Finalment, la seva aspiració a la glòria literària, que jo lloava tant com podia, i les esperances que li vaig alimentar envers una passió amorosa que m'havia confiat en secret, i en la qual jo no creia de cap manera, li feren escoltar amb atenció les reflexions que li feia constantment sobre la seva empresa. Va decidir fer un viatge d'ultramar, i així m'alliberà de la preocupació més gran que he tingut en ma vida. Brissot morí després d'omplir les parets de París amb cartells impresos a favor de la restauració borbònica. == 10 == Tan bon punt vaig entrar a l'Observatori, vaig esdevenir el col·laborador de Biot en les recerques sobre la refracció dels gasos, ja començades per [[:w:Jean-Charles de Borda|Borda]]. Durant aquesta tasca, xerràvem sovint, el cèlebre acadèmic i jo, de l'interès que hi podria haver a reprendre a Espanya el mesurament interromput per la mort de Méchain. Enviàrem el nostre projecte a Laplace, qui el rebé amb entusiasme i disposà els fons necessaris, i el Govern ens confià, a tots dos, aquesta important missió. Partírem de París, el Sr. Biot i jo, i el comissari espanyol [[:w:es:José Rodríguez González|Rodríguez]], a començament de 1806. Visitàrem, tot fent camí, les estacions indicades per Méchain; férem qualque modificació important a la triangulació projectada i ens posàrem tot d'una a la feina. Per una direcció inexacta donada als reflectors establerts a Eivissa, al [[:w:Puig del Camp Vell|puig del Camp Vell]], les observacions fetes al continent es feren extremament difícils. El llum del senyal del Camp Vell es veia molt poques vegades, i vaig estar sis mesos al [[:w:Desert de les Palmes|Desert de les Palmes]] sense veure'l, mentre que, més tard, ja més ben dirigit, del Camp Vell estant el llum establert al Desert es veia cada dia havent dinat. És bo de fer imaginar el tedi que va haver de suportar un astrònom actiu i jove, confinat dalt d'un puig elevat, sense més espai per passejar que un redol de vint metres quadrats, i sense més distracció que la conversa de dos cartoixans que tenien el convent al peu de la muntanya, i que venien d'amagat a infringir la regla de llur orde.<ref group="nb">No hi ha constància que hi hagi hagut mai [[:w:cartoixans|cartoixans]] a Eivissa.</ref> Mentre escric aquestes línies, vell i malalt, amb les cames que amb prou feines em poden sostenir, el meu ànim em porta involuntàriament en aquesta època de la meva vida en què, jove i vigorós, resistia les fatigues més grans i caminava nit i dia per les contrades muntanyoses que separen els regnes de València i de Catalunya del regne d'Aragó per anar a restablir els nostres senyals geodèsics que les ventades havien tombat. == 11 == Cap a mitjan octubre de 1806 em trobava a València. Un matí, de bona hora, va entrar a casa meva el cònsol de França, tot alarmat: «Duc una mala notícia», em va dir el [[:w:fr:Bernard Lanusse|Sr. Lanusse]], «feu els preparatius per partir; la ciutat està commocionada; tot just s'és publicada una declaració de guerra contra França; sembla que hem patit una gran desfeta a Prússia. La reina, diuen, s'és posada al capdavant de la cavalleria i de la guàrdia reial; una part de l'armada francesa és estat tallat a bocins; la resta està en completa debacle. Les nostres vides estan en risc si restem aquí; l'ambaixador de França a Madrid m'informarà quan ens puguem embarcar en un vaixell americà ancorat al Grau de València, i jo us avisaré tan bon punt arribi el moment.». Aquest moment no va arribar, car, pocs dies més tard, la falsa notícia que, cal suposar, havia dictat la proclamació del príncep de la Pau, fou reemplaçada pel bulletí de la [[:w:batalla de Jena|batalla de Jena]]. Aquells que primer feien de fanfarrons i amenaçaven de combatre-ho tot, de cop esdevingueren d'una mediocritat vergonyosa: ens podíem passejar per la vila, amb el cap ben alt, sense por d'ésser insultats. Aquesta proclamació, en la qual es parla de les circumstàncies crítiques en què es trobava la nació espanyola, les dificultats que envoltaven aquest poble, la salut de la pàtria, les palmes i el Déu de la victòria, d'enemics amb què calia heure-se-les, no contenia pas el nom de França. S'aprofità (qui ho diria?) per sostenir que anava dirigida contra Portugal. Napoleó va fingir creure aquesta interpretació burlesca; però, a partir d'aquell moment, va ser evident que, més aviat o més d'hora, Espanya seria forçada a retre comptes de les intencions combatives que havia mostrat inicialment el 1806: això, sense justificar [[:w:Abdicacions de Baiona|els fets de Baiona]], els explica de manera força natural. == 12 == Jo era a València esperant el sr. Biot, que s'encarregava de portar nous instruments amb què havíem de mesurar la latitud de Formentera. Aprofitaré aquests breus instants de repòs per deixar constància de qualque detall dels costums, que hom llegirà, tal volta, amb interès. Primer explicaré una aventura que gairebé em costà la vida en unes circumstàncies ben singulars. Un dia, per descansar, vaig pensar que podria anar, amb un compatriota, a la fira de [[:w:Morvedre|Morvedre]], l'antiga Sagunt, que m'havien dit que era molt curiosa. A la vila hi vaig trobar la filla d'un francès resident a València, la senyora B***. Tots els hostals eren plens; la senyora B*** ens convidà a anar a prendre quelcom ço de la seva àvia; nosaltres acceptàrem. Més, mentre sortíem de la casa, ens va informar que la nostra visita no havia estat pas del gust del seu promès, i que ens havíem d'atendre a un possible parany. Anàrem tot d'una a comprar pistoles ço de l'armer i ens encaminàrem de nou cap a València. Tot fent camí, vaig dir al [[:w:calessa|calesser]], un home que feia temps que contractava i que m'era molt compromès: «Isidre, tinc motius per creure que ens han d'arrestar; us n'adverteixo perquè no us sorprengui si surten trets de foc de la calessa.» Isidre, assegut damunt el travesser, seguint el costum del país, respon: «Les vostres pistoles són totalment inútils, senyors: deixeu-me fer a mi; n'hi haurà prou d'un crit perquè la meva mula ens desfaci de dos, de tres i fins i tot de quatre homes.» Amb prou feines era passat un minut després que el calesser pronunciés aquestes paraules que dos homes es presentaren davant la mula i l'agafaren pels narius. A l'instant, Isidre pegà un crit formidable, que no oblidaré pas mai: el crit de ''capitana!''. La mula s'alzinà gairebé verticalment alçant un dels dos homes, tornà a tocar a terra i partí a galop. El salt que va fer el vehicle ens va fer entendre el que tot just havia passat. Un llarg silenci seguí aquest fet; no va ser interromput més que per les paraules del calesser: «no trobeu pas, senyors, que la meva mula val més que unes pistoles?». L'endemà, el capità general, don Domingo Izquierdo, em va contar que hom havia trobat un home aixafat al camí de Morvedre. Jo li vaig explicar la proesa de la mula d'Isidre, i tot va ser dit. == 13 == == Notes (de l'autor) == {{Referències}} == Notes (Viquitexts) == {{referències|grup="nb"}} [[Categoria:Texts originalment en francès]] [[Categoria:Biografies]] [[Categoria:Traduccions Wikisource]] d68smc5yd2yymm2mi65e4aqkd83sm83 174823 174822 2024-11-15T16:05:14Z Joan Gené 4644 174823 wikitext text/x-wiki {{encapçalament|Història de la meva joventut|[[Autor:Francesc Aragó|Francesc Aragó]]|3=Traduït de [[:fr:Œuvres complètes de François Arago/Tome I/Histoire de ma jeunesse|les seves ''Obres completes'' (1854)]]<br/>Obra pòstuma|Traductor=Joan G.}} == 1 == No és que tingui l'estúpida vanitat de creure que qualcú, en un futur pròxim, tindrà la curiositat d'investigar com va ser la meva primera educació, com es va desenvolupar el meu enteniment; però havent-hi biògrafs improvisats i sense missió que n'han donat detalls completament inexactes que implicarien la negligència dels meus pares, em veig obligat a rectificar-los. == 2 == Vaig néixer el 26 de febrer de 1786 dins la comuna d'[[:w:Estagell|Estagell]], antiga província del Rosselló ([[:w:departament dels Pirineus Orientals|departament dels Pirineus Orientals]]). Mon pare, llicenciat en dret, tenia petites propietats de conreu, en vinyes i en olivars, i les rendes li permetien fer viure la seva nombrosa família. Jo tenia, doncs, tres anys el 1789, quatre anys el 1790, cinc anys el 1791, sis anys el 1792, i set anys el 1793, etc. El lector té els mitjans per jutjar si, com s'és dit, com s'és imprès, jo vaig participar dels ''excessos'' de la nostra primera revolució. == 3 == Els meus pares m'enviaren a l'escola primària d'Estagell, on tot d'una vaig aprendre a llegir i a escriure. A més a més, a casa rebia lliçons particulars de música vocal, però, en la resta, no anava ni més ni menys avançat que la resta d'infants de la meva edat. No só volgut entrar en aquests detalls més que per fer veure fins a quin punt s'erren els qui han imprès que, a catorze o quinze anys, jo encara no havia après a escriure. Estagell era una aturada per una part de les tropes que, venint de l'interior, anaven a Perpinyà a unir-se al servei militar als Pirineus. La casa de mons pares era, doncs, gairebé sempre plena d'oficials i de soldats. Aquest fet, juntament a la viva irritació que m'havia congriat la invasió espanyola, m'inspirà uns interessos militars tan decidits que la meva família m'havia de vetllar d'aprop perquè no em mesclés furtivament amb els soldats que partien d'Estagell. Passà sovint que m'enxampessin a una llegua de la vila, fent ruta amb les tropes. Una vegada, aquests gusts guerrers varen estar a punt de sortir-me cars. Era la nit de la [[:w:Batalla de Paretstortes|batalla de Paretstortes]]. Les tropes espanyoles, derrotades, s'erraren de camí. Jo era a la plaça de la vila, abans de sortir el sol; vaig veure un brigadier i cinc cavallers que, en veure l'arbre de la llibertat, s'exclamaren: «somos perdidos!». Vaig córrer immediatament cap a casa a armar-me d'una llança que havia deixat un soldat de la lleva en massa, i, emboscant-me en una cantonada, vaig pegar un cop al brigadier al capdavant de l'esquadra. Malgrat que la ferida no era perillosa, un cop de sabre m'hauria fet pagar l'atreviment si no fossin arribats uns pagesos armats amb forques a ajudar-me: varen fer caure els cinc cavallers de llurs cavalls i els varen fer presoners. Llavors jo tenia set anys. == 4 == Quan mon pare es traslladà a Perpinyà com a tresorer de la casa de la moneda, tota la família es traslladà amb ell. Llavors vaig entrar com a extern al col·legi comunal de la vila, on gairebé exclusivament estudiava literatura. Els nostres autors clàssics esdevingueren l'objecte predilecte de les meves lectures. Però la direcció dels meus interessos canvià de cop en sec, per una circumstància que ara explicaré. Un dia, passejant per les murades de la vila, vaig veure un oficial del cos d'enginyers que hi treballava en reparacions. Aquest oficial, el Sr. Cressac, era força jove; jo vaig tenir l'atreviment d'acostar-m'hi i demanar-li com era arribat tan jove a portar galons. —Só estudiat a l'[[:w:École polytechnique|Escola politècnica]]— va respondre. —Què és aquesta escola? —És una escola que hi entren amb un examen. —I és gaire exigent? —Ho pots veure al programa que el Govern envia cada any a l'administració departamental; ho trobaràs als números del jornal de l'Escola, que es troben a la biblioteca de l'escola central. Vaig anar corrents a la biblioteca, i allà vaig llegir, per primera vegada, el programa de coneixements exigits als candidats. A partir d'aquest moment, vaig abandonar les classes de l'escola central, on m'ensenyaven a admirar [[:w:Pierre Corneille|Corneille]], [[:w:Jean Racine|Racine]], [[:w:Jean de La Fontaine|La Fontaine]], [[:w:Molière|Molière]], per no freqüentar més que el curs de matemàtiques. Aquest curs l'impartia un vell religiós, l'abat Verdier, home respectable els coneiexments del qual, però, no anaven més enllà del curs elemental de [[:w:Nicolas-Louis de Lacaille|La Caille]]. Vaig veure amb un cop d'ull que les lliçons del Sr. Verdier no bastarien per assegurar-me l'admissió a l'Escola politècnica, i vaig decidir estudiar per mi mateix obres més modernes, que em feia fer venir de París. Eren les de [[:w:Adrien-Marie Legendre|Legendre]], de [[:w:Sylvestre François Lacroix|Lacroix]] i de Garnier. Recorrent aquestes obres, sovint vaig trobar dificultats que esgotaven les meves forces. Sortosament, cosa estranya i tal vegada sense altre exemple a França, a Estagell hi havia un propietari, el Sr. Raynal, que s'havia pres un descans en l'estudi de les matemàtiques transcendents. Va ser dins la seva cuina, mentre donava ordes als seus treballadors domèstics per les feines de l'endemà, que el Sr. Raynal llegia amb delit l{{'}}''Arquitectura hidràulica'' de [[:w:Gaspard de Prony|Prony]], la ''Mecànica analítica'' i la ''Mecànica celeste''. Aquest excel·lent home sovint em donà consells útils; però he de dir que el meu veritable mestre el vaig trobar a la coberta del tractat d'àlgebra de el Sr. [[:d:Q41569700|Garnier]]. Aquesta coberta tenia una fulla impresa amb un paper blau aferrat exteriorment. La lectura de la pàgina no recoberta em va fer néixer el desig de conèixer allò que amagava el paper blau. Vaig alçar aquest paper amb bones, després d'haver-lo humitejat, i davall vaig poder llegir el consell que donà d'Alembert a un jove que li trametia les dificultats que trobava en els seus estudis: «aneu, senyor, aneu, i la fe us vindrà». Això per mi va ser un raig de llum: en comptes d'obstinar-me a comprendre a la primera les proposicions que se'm presentaven, admetia provisòriament la seva veritat i continuava; i, l'endemà, restava tot sorprès de comprendre perfectament el que el dia anterior em semblava espessament embromat. Així doncs, en un any i mig ja dominava totes les matèries contemplades al programa d'admissió, i vaig anar a Montpeller per examinar-me. Llavors tenia setze anys. El Sr. Monge el jove, l'examinador, va haver de restar a Tolosa per una indisposició, i va escriure als candidats a Montpeller que els examinaria a París. Però jo estava força indisposat a emprendre aquest llarg viatge, i vaig tornar a Perpinyà. Allà, per un moment, vaig fer cas als desitjos de la meva família, que insistia a fer-me renunciar a la carrera que l'Escola politècnica alimentava. Però, ben aviat, el meu gust pels estudis matemàtics va prevaldre; vaig fer créixer la meva biblioteca amb la ''Introducció a l'anàlisi infinitesimal'' d'[[:w:Leonhard Euler|Euler]], amb la ''Resolució de les equacions numèriques'', amb la ''Teoria de les funcions analítiques'' i amb la ''Mecànica analítica'' de [[:w:Joseph-Louis Lagrange|Lagrange]], i amb la ''Mecànica celeste'' de [[:w:Pierre-Simon Laplace|Laplace]]. Em vaig lliurar a l'estudi d'aquestes obres amb gran fany. El jornal de l'Escola contenia treballs com la Memòria del Sr. [[:w:Siméon Denis Poisson|Poisson]] sobre l'eliminació, i em vaig figurar que tots els alumnes eren tan potents com aquest geòmetra i que calia arribar fins al seu nivell per reeixir. A partir d'aquest moment, em vaig preparar per la carrera d'artiller, punt de mira de la meva ambició; i, com que havia sentit a dir que un oficial havia de saber música, fabricar armes i dansar, vaig dedicar les primeres hores de cada dia a cultivar aquestes tres arts d'esplai. La resta del temps, hom em podia veure passejant pel vall de la ciutadella de Perpinyà i passant, en transicions més o menys forçades, d'una qüestió a l'altra, per tal d'assegurar-me poder mostrar a l'examinador fins a quin punt eren arribats els meus estudis.<ref>El 1792, [[:w:Pierre Méchain|Méchain]], membre de l'Acadèmia de les Ciències i de l'Institut, va rebre l'encàrrec d'anar a perllongar la mesura del meridià a Espanya, fins a Barcelona. Durant la seva tasca als Pirineus, el 1794, havia conegut mon pare, que era un dels administradors del departament dels Pirineus Orientals. Més tard, el 1803, quan calia continuar el mesurament del meridià fins a les Illes Balears, el Sr. Méchain passà de nou per Perpinyà i vingué a visitar mon pare. Quan em disposava a partir per examinar-me per entrar a l'Escola politècnica, mon pare s'aventurà a demanar-li si no em podria recomanar al Sr. Monge. «De bon grat», va respondre ell, «però, amb la franquesa que em caracteritza, no puc deixar que ignoreu que, per ell mateix, em sembla poc probable que el vostre fill hagi aconseguit dominar totes les matèries que hi ha dins el programa. Per la resta, si és acceptat, tant si es destina a l'artilleria o a l'enginyeria, la carrera de ciències, de la qual em sou parlat, és vertaderament difícil de seguir, i, si no és per una vocació especial, el vostre fill no hi trobarà més que decepcions». Anticipant un poc l'orde de les dates, comparem aquests consells amb el que va passar: vaig anar a Tolosa, em vaig examinar i vaig ser aceptat; un any i mig més tard, ocupava la plaça de secretari a l'Observatori, vacant per la dimissió del fill del Sr. Méchain; un any i mig més tard, és a dir, quatre anys després de l'horòscop de Perpinyà, jo, juntament amb el Sr. Biot, reemplaçava el cèlebre acadèmic a Espanya, que hi havia mort víctima de les seves [[:w:paludisme|fatigues]].</ref> == 5 == Finalment arribà el moment de l'examen, i vaig anar a Tolosa en companyia d'un altre candidat amb qui havia estudiat al col·legi comunal. Era la primera vegada que es presentaven al concurs alumnes de Perpinyà. El meu company, intimidat, suspengué completament. Quan, després d'ell, em vaig dirigir al plafó, entre el Sr. Monge, l'examinador, i jo es va establir la conversa més estranya: —Si heu de respondre com el vostre company, és inútil que us interrogui. —Senyor, el meu company en sap molt més que no és demostrat: esperi tenir més sort que no ell; però això que tot just m'heu dit ben bé em podria intimidar i privar de tots els meus mitjans. —La timidesa sempre és l'excusa dels ignorants; és per evitar-vos la vergonya d'un desastre que us proposi de no examinar-vos. —No conec vergonya més gran que la que m'infligiu ara mateix. Vulgueu-me interrogar; és el vostre deure. —Veig que us feu l'interessant, senyor! Anem a veure si aquest orgull és legítim. —Vinga, senyor, us escolti! Llavors el Sr. Monge m'adreçà una qüestió de geometria que vaig respondre fent-li rebaixar les seves prevencions. D'allà, passà a una qüestió d'àlgebra, a la resolució d'una equació numèrica. Jo coneixia l'obra de Lagrange fil per randa; vaig analitzar tots els mètodes coneguts desenvolupant els avantatges i els defectes: mètode de Newton, mètode de sèries recurrents, mètode de les cascades, mètode de les fraccions contínues... tot ho vaig revisar; la resposta va durar una hora sencera. Monge, ara sota un sentiment de gran indulgència, em va dir: «Ara mateix podria donar l'examen per acabat: no obstant això, us voldria, per plaer meu, adreçar-vos encara dues qüestions més. Quines són les relacions d'una línia corba i de la línia recta que li és tangent?». Jo vaig enfocar la qüestió com un cas particular de la teoria de les osculacions que havia estudiat dins el ''Tractat d'unions analítiques'' de Lagrange. «Finalment», em va dir l'examinador, «com determinaríeu la tensió dels diversos cordons de què es composa una màquina funicular?». Vaig tractar aquest problema seguint el mètode exposat dins la ''Mecànica analítica''. Com es pot veure, Lagrange era el responsable de tot el meu examen. Vaig estar dues hores i quart al plafó; el Sr. Monge, passant d'un cap a l'altre, s'aixecà, em va venir a abraçar i declarà solemnement que jo ocuparia el primer lloc a la llista. Ho he de dir? Durant l'examen del meu company, havia sentit com els candidats tolosans proferien sarcasmes molt poc amables envers els alumnes de Perpinyà: la resolució del Sr. Monge i el seu comentari em portaren una gran joia, sobretot a tall de reparació cap a la meva ciutat natal. == 6 == Arribat a l'Escola politècnica a final de 1803, em varen posar dins la brigada, excessivament cridanera, dels gascons i els bretons. Jo hauria volgut estudiar a fons la física i la química, de les quals no coneixia ni tan sols els fonaments més bàsics; però solament m'era possible quan les fetes dels meus companys em deixaven temps lliure. Pel que fa a l'anàlisi, jo ja havia après, abans d'entrar a l'Escola, molt més del que s'exigeix en sortir. Tot just he explicat les paraules estranyes que el Sr. Monge el jove m'adreçà a Tolosa al començament de l'examen d'admissió. Al començament de l'examen de matemàtiques per passar d'un nivell a l'altre esdevingué un fet semblant. L'examinador, aquesta vegada, era l'il·lustre geòmetra Legendre, del qual vaig tenir l'honor, un parell d'anys més tard, d'esdevenir-ne col·lega i amic. Vaig entrar al seu despatx en el moment en què dos companys de classe s'emportaven el Sr. T., que havia de fer l'examen abans que jo, en braços. Vaig creure que aquesta circumstància hauria commogut i endolcit el Sr. Legendre; però no va ser així. —Com us dieu? — em va dir bruscament. —Aragó — vaig respondre. —Llavors no sou francès? —Si jo no fos francès, no seria davant vós, car no só sentit mai de ningú que fos acceptat a l'Escola sense haver fet prova de nacionalitat. —Em mantinc, hom no és francès si es diu Aragó. —Jo sostenc, d'altra banda, que jo só francès, i molt bon francès, per més estrany que el meu nom us pugui semblar. —Va bé; no discutim més sobre això, passeu al plafó. Amb prou feines havia agafat el guix que el Sr. Legendre, tornant al primer objecte de les seves preocupacions, em va dir: —Sou nat als departaments recentment incorporats a França? —No, senyor; só nat dins el departament dels Pirineus Orientals, al peu dels Pirineus. —Ah, i no m'ho havíeu dit de tot d'una; ara tot s'explica. Sou d'origen espanyol, no és així? —És presumible; però, a la meva humil família, no es conserven peces autèntiques que em permetin de remuntar l'estat civil dels meus ancestres: cadascú és fill de les seves obres. Torni a dir que jo só francès, i això us hauria de bastar. La vivacitat d'aquesta darrera resposta no havia disposat el Sr. Legendre a favor meu. Ho vaig reconèixer tot d'una; car, després de posar-me una qüestió que exigia l'ús d'integrals dobles, m'aturà dient: —El mètode que seguiu no és el que us ha ofert el professor. D'on l'heu tret? —A una de les vostres Memòries. —Per què l'heu triat? Era per seduir-me? —No, res més lluny del meu pensament. No l'he triat més que perquè em semblava preferible. —Si no em sabeu explicar la raó de la vostra preferència, us declari que sereu mal qualificat, si més no pel caràcter. Llavors vaig començar a desenvolupar establint que, a parer meu, el mètode de les integrals dobles era, en tots els punts, més clar i més racional que el que Lacroix ens havia explicat a l'amfiteatre. A partir d'aquell moment, Legendre em semblà satisfet i es moderà. Tot seguit, em demanà de determinar el centre de gravetat d'un sector esfèric. «La qüestió és fàcil», li vaig dir. «Bé, ja que la trobeu fàcil, la complicaré: en comptes de suposar la densitat constant, suposaré que varia de centre a la superfície, seguint una funció determinada». Feliçment, em vaig desfer del càlcul, i a partir d'aquell moment vaig tenir guanyada la complicitat de l'examinador. Quan em vaig retirar, m'adreçà, en efecte, aquestes paraules, que, de la seva boca, als meus companys els semblaren un auguri molt favorable per la meva promoció. «Veig que heu emprat bé el vostre temps; continueu igual el segon any, i esdevindrem molt bons amics.» En els models d'examen adoptats a l'Escola politècnica de 1804, esmentats sovint per oposar-los al sistema actual, hi havia excentricitats inqualificables. Qualcú ho creuria, si sentís, per exemple, que el vell [[:w:fr:Étienne-Marie Barruel|Sr. Barruel]] examinava de física dos estudiants a la vegada, donant-los, es deia, la nota mitjana de l'un i l'altre? Jo em vaig ajuntar, pel meu compte, amb un company ple d'intel·ligència, però que no havia estudiat aquesta branca de coneixement. Convinguérem que em deixaria la tasca de respondre, i a tots dos ens semblà bé aquest acord. I ja que s'és estravingut parlar de l'Escola de 1804, cal dir que pecava menys per l'organització que pel personal; que molts de professors estaven força per davall de les seves funcions, cosa que donava lloc a escenes prou ridícules. Per exemple, quan els alumnes s'adonaren de les carències del Sr. [[:w:Jean Henri Hassenfratz|Hassenfratz]], feren una demostració de dimensions estratosfèriques plena d'errors de càlcul que es compensaven les unes a les altres de tal manera que el resultat final era correcte. El professor, que no tenia més que aquest resultat per jutjar l'encert de la resposta, li va mancar poc per cridar, quan va veure la resposta aparèixer al plafó: «Bé, bé, perfectament bé!», cosa que excità els esclats de riure per tots els bancs de l'amfiteatre. Quan un professor ha perdut la consideració dels alumnes, sense la qual és impossible que se'n surti, hom es permet tota mena de faltes de respecte, de les quals en citaré solament una petita mostra. Un vespre, un alumne, el Sr. Leboullenger, s'encontrà pel món el mateix Sr. Hassenfratz i hi va tenir una conversa. El matí següent, a l'Escola, ens va ennovar d'aquesta trobada. «Estigues en guàrdia», va dir a un dels nostres companys, «avui el professor ens interrogarà; aneu sobre segur, car el professor té preparades unes qüestions certament difícils per fer riure a costa nostra.» Les nostres expectatives no ens varen decebre. Els alumnes amb prou feines eren arribats a l'amfiteatre que el Sr. Hassenfratz cridà el Sr. Leboullenger, qui es dirigí al plafó. —Sr. Leboullenger —li digué el professor— heu vist mai la Lluna? —No, senyor! —Com, senyor, heu dit que no heu vist mai la Lluna? —No puc més que repetir la meva resposta: no, senyor. Fora de si, i veient com la seva presa li escapava per mor d'aquesta resposta inesperada, el Sr. Hassenfratz s'adreçà a l'inspector, que aquell dia era al càrrec de la disciplina, i li digué: —Senyor, vet aquí com el Sr. Leboullenger pretén no haver vist mai la Lluna. —Què voleu que hi faci? — respongué estoïcament el Sr. Lebrun. Frenat d'aquesta banda, el professor es dirigí una vegada més al Sr. Leboullenger, que romania en calma i seriós entre la satisfacció indescriptible de tot l'amfiteatre, i s'exclamà amb una ràbia no camuflada. —Continueu de sostenir que no heu vist mai la Lluna? —Senyor —insistí l'alumne—, us enganyaria si us digués que no en só sentit a parlar mai, però no l'he vista mai. —Senyor, torneu al vostre lloc. Després d'aquesta escena, el Sr. Hassenfratz no va tornar a ser professor més que nominalment: les seves lliçons no tingueren cap més utilitat. == 7 == Al començament del segon any, em varen nomenar cap de brigada. [[:w:Jean Nicolas Pierre Hachette|Hachette]] era estat professor d'hidrografia a Cotlliure; els seus amics del Rosselló em recomanaren; m'acollí amb gran amabilitat i fins i tot em donà una cambra dins el seu apartament. És allà que vaig tenir el plaer de conèixer [[:w:Siméon Denis Poisson|Poisson]], que vivia al costat. Cada dia, havent dinat, el gran geòmetra entrava a la meva cambra i passàvem hores senceres entretenint-nos amb política i matemàtiques, cosa que no és pas precisament la mateixa cosa. Al llarg de 1804, l'Escola fou objecte de passions polítiques, per manca de govern. Hom volgué, en primer lloc, forçar els alumnes a signar un text de felicitacions sobre la descoberta de la conspiració en què era estat implicat Moreau. Però els alumnes no accediren, dient que no es volien pronunciar sobre una qüestió abans de recórrer a la justícia. D'altra banda, cal remarcar que Moreau encara no era estat deshonrat després d'enrolar-se a l'armada russa que atacà els francesos als murs de Dresde. Hom convidà els alumnes a manifestar-se en favor de l'institució de la Legió d'Honor: però ells encara refusaren, car veieren que donar la creu sense investigació i sense control seria, en el millor dels casos, recompensa de xarlataneria i no de mèrit vertader. La transformació del govern consular en govern imperial donà lloc, al si de l'Escola, a debats molt vius. Molts d'alumnes refusaren d'adjuntar llurs felicitacions a les adulacions planes dels cossos constituïts. El [[:w:fr:Jean-Girard Lacuée|general Lacuée]], nomenat governador de l'Escola, rendí comptes d'aquesta oposició a l'Emperador. «Senyor Lacuée», s'exclamà Napoleó enmig d'un grup de cortesans que aplaudien amb la veu i amb el gest, «no podeu conservar a l'Escola els alumnes que han mostrat un republicanisme tan encès; els haureu de fer fora». A continuació, va reprendre: «Abans, vull conèixer-ne els noms i llur rang». Després de veure la llista, l'endemà no passà del primer nom, que era el primer de l'artilleria. «No faré fora els primers de la promoció», va dir; «Ah! Si fossin estat a la cua... Sr. Lacuée, deixeu-ho aquí.» Res no va ser tan curiós com la sessió en la qual el general Lacuée va venir a rebre el jurament d'obediència dels alumnes. En el gran amfiteatre on es reuniren, hom no observava cap traça del recolliment que hauria hagut de caracteritzar una cerimònia tal. La major part, en comptes de respondre quan els cridaven pel nom, ho puc jurar, cridaven: «Present». De cop, un alumne interrompé la monotonia d'aquesta escena, el fill de Brissot de la convenció, que cridà amb veu estentòria: «No, no prestaré jurament d'obediència a l'Emperador». Lacuée, blanc i amb poca sang freda, ordenà a un destacament d'alumnes armats situat darrere ell, d'anar a detenir el rebel. Jo era al capdavant del destacament, que refusà d'obeir. Brissot, adreçant-se al general, amb gran calma, li digué: «Digueu-me on voleu que vagi; no forceu els alumnes a deshonrar-se posant la mà sobre un company que no posa oposició». L'endemà, Brissot fou expulsat. == 8 == En aquella època, el Sr. [[:w:Pierre Méchain|Méchain]], que era estat enviat a Espanya per perllongar el meridià fins a Formentera, morí a Castelló de la Plana. [[:w:fr:Jérôme Isaac Méchain|El seu fill]], secretari de l'[[:w:Observatori de París|Observatori]], presentà la dimissió immediatament. Poisson m'oferí aquesta plaça; d'entrada, m'hi vaig resistir: no volia renunciar a la carrera militar, objecte de totes les meves predileccions, i dins la qual, a més, tenia garantida la protecció del [[:w:Jean Lannes|mariscal Lannes]], amic de mon pare. Amb tot, vaig acceptar, com a prova i després de visitar el [[:w:Pierre-Simon Laplace|Sr. de Laplace]], acompanyat del Sr. Poisson, el lloc que m'oferien a l'Observatori, amb la condició expressa que podria retornar a artilleria si em convenia. És per aquest motiu que el meu nom restà inscrit a la llista d'alumnes de l'Escola: solament estava vinculat a l'Observatori per un servei especial. Vaig entrar, doncs, sota designació de Poisson, el meu amic, i per intervenció de Laplace, qui em colgà de deferències. Estava content i orgullós de sopar al [[:w:fr:Rue de Tournon|carrer de Tournon]], ço del gran geòmetra. El meu esperit i el meu cor estaven molt disposats a admirar-ho tot, a respectar-ho tot, ço de l'home que havia descobert la causa de l'equació secular de la Lluna, havia trobat en el moviment d'aquest astre els mitjans per calcular l'aplanament de la terra, havia vinculat a l'atracció les grans irregularitats de Júpiter i Saturn, etc., etc. Però quin no va ser el meu desencant quan, un dia, vaig sentir madam de Laplace acostar-se al seu marit i dir-li: «Em deixaríeu la clau del sucre?». Uns dies més tard, un segon incident m'afectà més vivament encara. El fill del Sr. de Laplace es preparava pels exàmens de l'Escola politècnica. Venia de vegades a veure'm a l'Observatori. En una de les seves visites, li vaig explicar el mètode de les fraccions contínues, gràcies a la qual Lagrange obté les arrels de les equacions numèriques. El jove en parlà amb son pare amb admiració. No oblidaré mai la fúria que seguí les paraules d'Émile de Laplace, i la duresa dels retrets que m'arribaren per haver-me fet senyor d'un procés que pot ser molt llarg en la teoria, però al qual ningú, evidentment, no pot retreure res respecte de l'elegància i el rigor. Mai no s'és mostrada tan nua una preocupació gelosa, i de manera més acerba. «Ah», em deia jo, «que ben inspirats, els antics, quan atribuïren febleses a aquell que, malgrat tot, feia tremolar l'Olimp solament movent una cella». == 9 == Aquí s'esdevé, per la seva data, una circumstància que m'hauria pogut ocasionar conseqüències fatals; vet-la aquí. Ja he contat més amunt l'escena que va causar l'expulsió del fill de Brissot de l'Escola politècnica. Al cap d'un parell de mesos, quan jo ja l'havia perdut totalment de vista, em va venir a visitar a l'Observatori, i em deixà en una situació delicada, la més terrible en què un home honest s'hagi trobat mai. «No t'he vist pas» en diu ell «perquè, després de sortir de l'Escola, em só estat entrenant disparant amb pistola; ara hi tinc una traça poc comuna, i faré servir la meva habilitat per alliberar França del tirà que ha confiscat totes les seves llibertats. Ja he pres la decisió; he llogat una petita cambra davant el [[:w:fr:Place du Carrousel|Carrusel]], ben a prop de l'indret on Napoleó, després de sortir de la cort, passa revista de la cavalleria, i, de l'humil finestra del meu apartament, sortirà la bala que li travessarà el cap.» Deixaré per endevinar l'abatiment amb què vaig rebre aquesta confidència. Vaig fer tots els esforços imaginables per dissudir Brissot del seu projecte sinistre; li vaig fer veure que tothom que s'és llançat en aventures d'aquella mena és estat qualificat per la història amb el nom odiós d'assassí. Res no va arribar a fer trontollar la seva decisió fatal; solament vaig aconseguir, sobre el meu honor, la promesa que ajornaria un poc l'execució, i em vaig posar a cercar maneres de fer-la avortar. La idea de denunciar el projecte de Brissot a les autoritats ni em passà pel cap. Era una fatalitat que m'havia tocat, i de la qual jo havia d'assumir les conseqüències, tan greus com poguessin ésser. Jo comptava molt amb les sol·licitacions de la mare de Brissot, ja prou cruelment ressentida durant la revolució; vaig anar ço d'ell, [[:w:fr:Rue de Condé (Paris)|carrer de Condé]], i li vaig pregar a mans juntes que em donés suport a l'hora d'evitar que el seu fill continués amb la seva decisió sanguinària. «Eh! Senyor», em va respondre la dona, d'altra banda model de dolçor, «si en Sylvain (el nom de l'antic alumne de l'Escola) creu que ha d'acomplir un deure patriòtic, jo no tenc ni la intenció ni el desig de dissuadir-lo d'aquest projecte.» A partir d'ara només podia destinar tots els meus esforços en mi mateix. Jo havia reparat que Brissot s'havia donat a la composició de novel·les i peces en vers. Vaig alimentar aquesta passió, i tots els diumenges, sobretot quan sabia que hi havia d'haver revista, l'anava a cercar i me l'enduia al camp, als encontorns de París, i l'escoltava complaentment com llegia capítols de les novel·les que havia composat aquella setmana. Les primeres ocasions m'espantaren un poc, car, armat amb les seves pistoles, Brissot aprofitava qualsevol ocasió per demostrar la seva gran habilitat; i jo pensava que aquest fet em convertiria en còmplice seu, si arribava a acomplir el seu projecte. Finalment, la seva aspiració a la glòria literària, que jo lloava tant com podia, i les esperances que li vaig alimentar envers una passió amorosa que m'havia confiat en secret, i en la qual jo no creia de cap manera, li feren escoltar amb atenció les reflexions que li feia constantment sobre la seva empresa. Va decidir fer un viatge d'ultramar, i així m'alliberà de la preocupació més gran que he tingut en ma vida. Brissot morí després d'omplir les parets de París amb cartells impresos a favor de la restauració borbònica. == 10 == Tan bon punt vaig entrar a l'Observatori, vaig esdevenir el col·laborador de Biot en les recerques sobre la refracció dels gasos, ja començades per [[:w:Jean-Charles de Borda|Borda]]. Durant aquesta tasca, xerràvem sovint, el cèlebre acadèmic i jo, de l'interès que hi podria haver a reprendre a Espanya el mesurament interromput per la mort de Méchain. Enviàrem el nostre projecte a Laplace, qui el rebé amb entusiasme i disposà els fons necessaris, i el Govern ens confià, a tots dos, aquesta important missió. Partírem de París, el Sr. Biot i jo, i el comissari espanyol [[:w:es:José Rodríguez González|Rodríguez]], a començament de 1806. Visitàrem, tot fent camí, les estacions indicades per Méchain; férem qualque modificació important a la triangulació projectada i ens posàrem tot d'una a la feina. Per una direcció inexacta donada als reflectors establerts a Eivissa, al [[:w:Puig del Camp Vell|puig del Camp Vell]], les observacions fetes al continent es feren extremament difícils. El llum del senyal del Camp Vell es veia molt poques vegades, i vaig estar sis mesos al [[:w:Desert de les Palmes|Desert de les Palmes]] sense veure'l, mentre que, més tard, ja més ben dirigit, del Camp Vell estant el llum establert al Desert es veia cada dia havent dinat. És bo de fer imaginar el tedi que va haver de suportar un astrònom actiu i jove, confinat dalt d'un puig elevat, sense més espai per passejar que un redol de vint metres quadrats, i sense més distracció que la conversa de dos cartoixans que tenien el convent al peu de la muntanya, i que venien d'amagat a infringir la regla de llur orde.<ref group="nb">No hi ha constància que hi hagi hagut mai [[:w:cartoixans|cartoixans]] a Eivissa.</ref> Mentre escric aquestes línies, vell i malalt, amb les cames que amb prou feines em poden sostenir, el meu ànim em porta involuntàriament en aquesta època de la meva vida en què, jove i vigorós, resistia les fatigues més grans i caminava nit i dia per les contrades muntanyoses que separen els regnes de València i de Catalunya del regne d'Aragó per anar a restablir els nostres senyals geodèsics que les ventades havien tombat. == 11 == Cap a mitjan octubre de 1806 em trobava a València. Un matí, de bona hora, va entrar a casa meva el cònsol de França, tot alarmat: «Duc una mala notícia», em va dir el [[:w:fr:Bernard Lanusse|Sr. Lanusse]], «feu els preparatius per partir; la ciutat està commocionada; tot just s'és publicada una declaració de guerra contra França; sembla que hem patit una gran desfeta a Prússia. La reina, diuen, s'és posada al capdavant de la cavalleria i de la guàrdia reial; una part de l'armada francesa és estat tallat a bocins; la resta està en completa debacle. Les nostres vides estan en risc si restem aquí; l'ambaixador de França a Madrid m'informarà quan ens puguem embarcar en un vaixell americà ancorat al Grau de València, i jo us avisaré tan bon punt arribi el moment.». Aquest moment no va arribar, car, pocs dies més tard, la falsa notícia que, cal suposar, havia dictat la proclamació del príncep de la Pau, fou reemplaçada pel bulletí de la [[:w:batalla de Jena|batalla de Jena]]. Aquells que primer feien de fanfarrons i amenaçaven de combatre-ho tot, de cop esdevingueren d'una mediocritat vergonyosa: ens podíem passejar per la vila, amb el cap ben alt, sense por d'ésser insultats. Aquesta proclamació, en la qual es parla de les circumstàncies crítiques en què es trobava la nació espanyola, les dificultats que envoltaven aquest poble, la salut de la pàtria, les palmes i el Déu de la victòria, d'enemics amb què calia heure-se-les, no contenia pas el nom de França. S'aprofità (qui ho diria?) per sostenir que anava dirigida contra Portugal. Napoleó va fingir creure aquesta interpretació burlesca; però, a partir d'aquell moment, va ser evident que, més aviat o més d'hora, Espanya seria forçada a retre comptes de les intencions combatives que havia mostrat inicialment el 1806: això, sense justificar [[:w:Abdicacions de Baiona|els fets de Baiona]], els explica de manera força natural. == 12 == Jo era a València esperant el Sr. Biot, que s'encarregava de portar nous instruments amb què havíem de mesurar la latitud de Formentera. Aprofitaré aquests breus instants de repòs per deixar constància de qualque detall dels costums, que hom llegirà, tal volta, amb interès. Primer explicaré una aventura que gairebé em costà la vida en unes circumstàncies ben singulars. Un dia, per descansar, vaig pensar que podria anar, amb un compatriota, a la fira de [[:w:Morvedre|Morvedre]], l'antiga Sagunt, que m'havien dit que era molt curiosa. A la vila hi vaig trobar la filla d'un francès resident a València, la senyora B***. Tots els hostals eren plens; la senyora B*** ens convidà a anar a prendre quelcom ço de la seva àvia; nosaltres acceptàrem. Més, mentre sortíem de la casa, ens va informar que la nostra visita no havia estat pas del gust del seu promès, i que ens havíem d'atendre a un possible parany. Anàrem tot d'una a comprar pistoles ço de l'armer i ens encaminàrem de nou cap a València. Tot fent camí, vaig dir al [[:w:calessa|calesser]], un home que feia temps que contractava i que m'era molt compromès: «Isidre, tinc motius per creure que ens han d'arrestar; us n'adverteixo perquè no us sorprengui si surten trets de foc de la calessa.» Isidre, assegut damunt el travesser, seguint el costum del país, respon: «Les vostres pistoles són totalment inútils, senyors: deixeu-me fer a mi; n'hi haurà prou d'un crit perquè la meva mula ens desfaci de dos, de tres i fins i tot de quatre homes.» Amb prou feines era passat un minut després que el calesser pronunciés aquestes paraules que dos homes es presentaren davant la mula i l'agafaren pels narius. A l'instant, Isidre pegà un crit formidable, que no oblidaré pas mai: el crit de ''capitana!''. La mula s'alzinà gairebé verticalment alçant un dels dos homes, tornà a tocar a terra i partí a galop. El salt que va fer el vehicle ens va fer entendre el que tot just havia passat. Un llarg silenci seguí aquest fet; no va ser interromput més que per les paraules del calesser: «no trobeu pas, senyors, que la meva mula val més que unes pistoles?». L'endemà, el capità general, don [[:w:Domingo Izquierdo y García Escudero|Domingo Izquierdo]], em va contar que hom havia trobat un home aixafat al camí de Morvedre. Jo li vaig explicar la proesa de la mula d'Isidre, i tot va ser dit. == 13 == == Notes (de l'autor) == {{Referències}} == Notes (Viquitexts) == {{referències|grup="nb"}} [[Categoria:Texts originalment en francès]] [[Categoria:Biografies]] [[Categoria:Traduccions Wikisource]] p3mxm1ybic0oqud4q04wnskn9kn7a4z 0 56064 174827 2024-11-15T17:10:09Z Aleator 20 Aleator ha mogut [[Esperança]] a [[Jochs Florals de Barcelona en 1864/Esperança]] sobre una redirecció: subpàg. 174827 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓ [[Jochs Florals de Barcelona en 1864/Esperança]] 39ko1j3yshmscf1cvl73br69gpum2ij