Vicipedia
lfnwiki
https://lfn.wikipedia.org/wiki/Paje_xef
MediaWiki 1.43.0-wmf.28
first-letter
Media
Spesial
Discute
Usor
Usor Discute
Vicipedia
Vicipedia Discute
Fix
Fix Discute
MediaWiki
MediaWiki talk
Model
Model Discute
Aida
Aida Discute
Categoria
Categoria Discute
TimedText
TimedText talk
Modulo
Modulo Discute
Categoria:Leteratur engles
14
350
41243
16132
2024-10-30T08:26:27Z
Jon Gua
11741
41243
wikitext
text/x-wiki
[[Categoria:England]]
[[Categoria:Engles]]
[[Categoria:Leteratur european]]
ezp2y7e9ynwjqhsd2tv3w8zuhze7i4k
Volapuk
0
675
41230
39992
2024-10-29T15:20:25Z
Jon Gua
11741
/* Nomes */
41230
wikitext
text/x-wiki
{{Lingua construida
|name = Volapuk
|color = grey
|nativename = Volapük
|creor= [[Johann Martin Schleyer]]
|anio= 1879–80
|parlores=
|familia = [[Linguas construida]]<br /> [[Lingua aidante internasional|lingua aidante internasional]]
|fonte =
|agency = Kadäm Volapüka
|iso1 = vo
|iso2 = vol
|sil =
|mapa = [[Image:Volapuk symbol.svg|197px]]
|parolas_de_la_mapa = Simbol de volapük.
}}
'''Volapük''' [vola'pyk] es un [[lingua aidante internasional]] construida par [[Johann Martin Schleyer]], un prete catolica en [[Baden]], [[Deutxland|Deutxland]], ia crea la lingua en 1879–80, seguente un sonia en cual Dio ia parla a el. En 1889, on ia ave sirca 283 organizas, 25 jornales en o de volapük, e 316 testos en 25 linguas. Oji, on ave sola sirca 20 o 30 parlores de volapük en la mundo. Ma volapük ia inspira multe otra atentas per crea un lingua aidante internasional. En 1931, [[Arie de Jong]] ia cambia la lingua a sua forma moderna.
La leteras e sonas de volapük es:
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center" style="text-align:center"
|'''leteras'''||a ||ä ||b ||c ||d ||e ||f ||g ||h ||i ||j ||k ||l ||m ||n ||o ||ö ||p ||r ||s ||t ||u ||ü ||v ||x ||y ||z
|-
|'''IPA'''||a ||ɛ ||b ||tʃ/dʒ ||d ||e ||f ||g ||h ||i ||ʃ/ʒ ||k ||l ||m ||n ||o ||ø ||p ||r ||s/z ||t ||u ||y ||v ||ks/gz ||j ||ts/dz
|}
La asentua es a la silaba final de cada parola.
La plu parolas ia es prendeda de engles, con alga parolas de franses e deutx. Ma multe parolas ia es cambiada e deveni nonreconosable.
La gramatica es simil a latina, con multe formas de nomes e verbos, ma tota coerente.
== Gramatica ==
=== Nomes ===
'''Nomes''' ave cuatro casos e du numeros:
<div class="caxa-table">
{|class="wikitable"
! !! Simple !! Plural
|-
|'''Nominativa'''||vol (tera - sujeto)|||vols (teras - sujeto)
|-
|'''Jenitiva'''||vola (de tera)||volas (de teras)
|-
|'''Dativa''' || vole (a tera) || voles (a teras)
|-
|'''Acusativa''' ||voli (tera - ojeto) || volis (teras - ojeto)
|}
</div>
=== Ajetivos e averbos ===
'''Ajetivos''' es creada con la sufisa '''-ik''' e segue comun la nom. Comun, los no acorda con la nom. Ma ajetivos predicativa acorda. Un ajetivo ce presede la nom, o ce es separada de la nom per otra parolas, acorda ance. E ajetivos ce es usada en loca de un nom, o ce relata a plu ce un nom acorda.
'''Averbos''' es creada par ajunta la sufisa '''-o''' a cualce radis, e segue la verbo o ajetivo.
=== Pronomes ===
'''Pronomes''':
<div class="caxa-table">
* '''ob / obs''' = me / nos
* '''ol / ols''' = tu / vos
* '''or / ors''' = tu / vos (formas cortes, ma apena usada)
* '''og / ogs''' = me o tu / me e tu/vos (apena usada)
* '''om / oms''' = el / los (mases)
* '''of / ofs''' = el / los (femes)
* '''on / ons''' = el / los (cosas, o un misca de mases e femes)
* '''oy / oys''' = on
* '''os''' = (usada per la sujeto de verbos nonpersonal, como "pluve")
* '''ok / oks''' = se
* '''od / ods''' = la un a la otra / la un a la otras
</div>
=== Verbos ===
'''Verbos''' fini con la mesma silabas como la pronomes ce indica la sujeto, per esemplo:
<div class="caxa-table">
*'''binön''' = es
**'''binob''' = me es
**'''binobs''' = nos es
**'''binol''' = tu es
**'''binols''' = vos es
**'''binom''' = el (mas) es
**'''binoms''' = los (mas) es
**'''binof''' = el (fema) es
**'''binofs''' = los (fema) es
**'''binon''' = el (cosa) es
**'''binons''' = los (cosas o seso miscada) es
</div>
Verbos ave multe detales plu ce la sufisas per person e numero, con esta morfemes posable:
*tempo - pasada, presente, futur
*aspeta - perfeta, nonperfeta, nonreal, abitual, posable, comandante
*vose - ativa, pasiva, refletante
*infinitivos (en tre tempos)
*partisipios (en tre tempos e du voses)
Esemplos:
<div class="caxa-table">
<table border="0" cellpadding="5">
<tr>
<th>volapuk</th>
<th> </th>
<th>esemplo</th>
</tr>
<tr>
<td><b>-ön</b></td>
<td>infinitivo</td>
<td><b>löfön</b> <i>("ama")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>-öl</b></td>
<td>partisipio presente</td>
<td><b>löföl</b> <i>("amante")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>-</b></td>
<td>presente</td>
<td><b>löfom</b> <i>("el ama")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>ä-</b></td>
<td>nonperfeta</td>
<td><b>älöfom</b> <i>("el ia es amante")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>e-</b></td>
<td>pasada</td>
<td><b>elöfom</b> <i>("el ia ama")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>i-</b></td>
<td>pasada perfeta</td>
<td><b>ilöfom</b> <i>("el ia ama ja")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>o-</b></td>
<td>futur</td>
<td><b>olöfom</b> <i>("el va ama")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>u-</b></td>
<td>futur perfeta</td>
<td><b>ulöfom</b> <i>("el va ama ja")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>-öx</b></td>
<td>dependente</td>
<td><b>löfomöx</b> <i>("si el ta ama")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>-la</b></td>
<td>sujuntiva</td>
<td><b>löfom-la</b> <i>("el ta ama, posable")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>-ös</b></td>
<td>esperante</td>
<td><b>löfom-ös!</b> <i>("el ta ama, per favore!")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>-öd</b></td>
<td>comandante</td>
<td><b>löfom-öd!</b> <i>("el ta ama!")</i></td>
</tr>
<tr>
<td><b>p-</b></td>
<td>pasiva</td>
<td><b>plöfom</b> <i>("el es amada")</i></td>
</tr>
</table>
</div>
Nota ce multe de esta morfemes es nonnesesada, e la verbo simple es permeteda.
=== Afisas ===
Ave ance multe '''afisas''' per altera la sinifia de parolas.
<div class="caxa-table">
<table border="0" cellspacing="3">
<tr>
<td><b>be-</b></td>
<td>(cambia la caso dativa a la caso acusativa</td>
<td><b>-af</b></td>
<td>nomes de animales</td>
</tr>
<tr>
<td><b>dä-</b></td>
<td>rompeda a pesos</td>
<td><b>-ag</b></td>
<td>abunda</td>
</tr>
<tr>
<td><b>dei-</b></td>
<td>asta mori</td>
<td><b>-am</b></td>
<td>nom verbal</td>
</tr>
<tr>
<td><b>do-</b></td>
<td>move a su</td>
<td><b>-an</b></td>
<td>un person ci es o ci fa alga cosa</td>
</tr>
<tr>
<td><b>du-</b></td>
<td>move tra</td>
<td><b>-at</b></td>
<td>cuantia de</td>
</tr>
<tr>
<td><b>fa-</b></td>
<td>asentia</td>
<td><b>-av</b></td>
<td>siensa</td>
</tr>
<tr>
<td><b>fe-</b></td>
<td>consuma completa</td>
<td><b>-äb</b></td>
<td>resetante de, vitima</td>
</tr>
<tr>
<td><b>fi-</b></td>
<td>a la fini, completa</td>
<td><b>-äd</b></td>
<td>jenerali de efeta</td>
</tr>
<tr>
<td><b>fäi-</b></td>
<td>clui</td>
<td><b>-än</b></td>
<td>pais</td>
</tr>
<tr>
<td><b>hi-</b></td>
<td>mas</td>
<td><b>-ät</b></td>
<td>astrata</td>
</tr>
<tr>
<td><b>ji-</b></td>
<td>fema</td>
<td><b>-ed</b></td>
<td>spesifada</td>
</tr>
<tr>
<td><b>la-</b></td>
<td>leva</td>
<td><b>-ef</b></td>
<td>grupo de persones</td>
</tr>
<tr>
<td><b>ke-</b></td>
<td>juntada, la un con la otra</td>
<td><b>-el</b></td>
<td>on ci produi</td>
</tr>
<tr>
<td><b>läx-</b></td>
<td>rol pasada</td>
<td><b>-em</b></td>
<td>grupo de cosas</td>
</tr>
<tr>
<td><b>le-</b></td>
<td>grandia (fisical o astrata)<br>
asendentes (pe avo, duavo, etc)</td>
<td><b>-ep</b></td>
<td>plant</td>
</tr>
<tr>
<td><b>lu-</b></td>
<td>desvalua; relatada par lege</td>
<td><b>-er</b></td>
<td>contenidas</td>
</tr>
<tr>
<td><b>lü-</b></td>
<td>relatada par sposi</td>
<td><b>-et</b></td>
<td>esemplo concreta</td>
</tr>
<tr>
<td><b>ne-</b></td>
<td>oposante</td>
<td><b>-iäl</b></td>
<td>tende</td>
</tr>
<tr>
<td><b>ni-</b></td>
<td>ojeta interna</td>
<td><b>-iär</b></td>
<td>conteninte</td>
</tr>
<tr>
<td><b>nü-</b></td>
<td>move a en</td>
<td><b>-il</b></td>
<td>diminui</td>
</tr>
<tr>
<td><b>plö-</b></td>
<td>ojeta esterna</td>
<td><b>-im</b></td>
<td>filosofia</td>
</tr>
<tr>
<td><b>ru-</b></td>
<td>primitiva, antica</td>
<td><b>-od</b></td>
<td>esemplo min dur o serios</td>
</tr>
<tr>
<td><b>sä-</b></td>
<td>remete</td>
<td><b>-ot</b></td>
<td>esemplo plu dur o serios</td>
</tr>
<tr>
<td> </td>
<td> </td>
<td><b>-ov</b></td>
<td>posable</td>
</tr>
<tr>
<td> </td>
<td> </td>
<td><b>-öf</b></td>
<td>cualia</td>
</tr>
<tr>
<td> </td>
<td> </td>
<td><b>-öp</b></td>
<td>loca</td>
</tr>
<tr>
<td> </td>
<td> </td>
<td><b>-öm</b></td>
<td>aparato</td>
</tr>
<tr>
<td> </td>
<td> </td>
<td><b>-üd</b></td>
<td>punto de busola</td>
</tr>
<tr>
<td> </td>
<td> </td>
<td><b>-ül</b></td>
<td>enfante de; cara</td>
</tr>
<tr>
<td> </td>
<td> </td>
<td><b>--li</b></td>
<td>demanda (juntada a la verbo con un sinia de junta</td>
</tr>
</table>
</div>
'''Esemplo''': la "Nos Padre" en Volapük:
<div class="caxa-table">
:O Fat obas, kel binol in süls,
:Kömomöd monargän ola!
:paisaludomöz nem ola!
:Jenomöz vil olik, äs in sül, i su tal!
:Bodi obsik vädeliki govolös obes adelo!
:E pardolös obes debis obsik,
:äs id obs aipardobs debeles obas.
:E no obis nindukolös in tendadi;
:sod aidalivolös obis de bad.
:Jenosöd!
</div>
{{linguas construida}}
[[Categoria:LAI]]
td13sbxeztd6dg2kxcgc4f5twykz2cb
Lete
0
1343
41231
41222
2024-10-29T16:33:07Z
Jon Gua
11741
41231
wikitext
text/x-wiki
[[File:Milk glass.jpg|thumb|Un vitro de lete [[pasteuri|pasteurida]] de [[Bove|bove]]]]
'''Lete''' es un [[Licuida|licuida]] blanca, produida par la mamelas de animales [[Fema|fema]]. Lo es la fonte prima de nutri per [[Bebe|bebe]]s de animales.
La lete temprana de la madre es conoseda como "colostro" e lo porta la anticorpos de la madre a la bebe. Lo pote redui la risca de multe maladias en la bebe. La cimica de lete difere en spesies diferente, ma lo conteni cuantias sinifiosa de gras saturada, [[Protena|protenas]], [[calsio]] e [[vitamina C]].
En multe cultures de la mundo, spesial en la [[Ueste]], umanas continua consuma lete pos sua enfantia, usante la lete de otra animales, spesial [[bove]]s. Tra milenios, la lete de boves es usada per crea otra produidas como [[crema]], [[bur]], [[iogurte]] e [[ceso]].
[[Categoria:Biolojia]]
[[Categoria:Bevidas]]
4s4qei0wm3abxjcsh6kqszoqtqllxqa
Esperanto (gramatica)
0
1528
41228
27010
2024-10-29T15:19:51Z
Jon Gua
11741
/* Numeros */
41228
wikitext
text/x-wiki
Vide ance la article jeneral sur [[Esperanto|esperanto]].
==Spele e pronunsia==
{| class="wikitable" border="0" cellpadding="10" cellspacing="0" align="center" style="text-align:center"
! colspan=3 | Consonantes !! !! colspan=3 | Consonantes !! !! colspan=3 | Vocales e diftongos
|-
!Eo!!Lfn!!Api!! !!Eo!!Lfn!!Api!! !!Eo!!Lfn!!Api
|-
|'''b'''||''b''||[b]|| ||'''k'''|| ''c''|| [k]|| ||'''a'''||''a''||[a, ɑ]
|-
|'''c'''||''ts''||[ts]|| ||'''l'''||''l''||[l]|| ||'''e'''||''e''||[e, ɛ]
|-
|'''ĉ'''||''tx''||[tʃ]|| ||'''m'''||''m''||[m]|| ||'''i'''||''i''||[i]
|-
|'''d'''||''d''||[d]|| ||'''n'''||''n''||[n]|| ||'''o'''||''o''||[o, ɔ]
|-
|'''f'''||''f''||[f]|| ||'''p'''||''p''||[p]|| ||'''u'''||''u''||[u]
|-
|'''g'''||''g''|| [ɡ]|| ||'''r'''||''r''||[r]|| || '''aj'''||''ai''||[ai, ɑi]
|-
|'''ĝ'''||''dj''||[dʒ]|| ||'''s'''||''s''||[s]|| ||'''aŭ'''||''au''||[au, ɑu]
|-
|'''h'''||''h''||[h]|| ||'''ŝ'''||''x''||[ʃ]|| ||'''ej'''||''ei''||[ei, ɛi]
|-
|'''ĥ'''||''h''*||[x]|| ||'''t'''||''t''||[t]|| ||'''eŭ'''||''eu''||[eu, ɛu]
|-
|'''j'''||''i''*||[j]|| ||'''v'''||''v''||[v]|| ||'''oj'''||''oi''||[oi, ɔi]
|-
|'''ĵ'''||''j''||[ʒ]|| ||'''z'''||''z''||[z]|| ||'''uj'''||''ui'' ||[ui]
|-
|}
: *'''ĥ''' es pronunsiada como x en rusce.
: *'''j''' es pronunsiada como i consonantal.
==Roles de parolas==
La rol de un parola es indicada par sufisas:
* ''-o'' - nom
* ''-a'' - ajetivo
* ''-e'' - averbo
* ''-i'' - infinitiva
Cada radis de un parola ave un rol esensal - nom, ajetivo, averbo o verbo. La sinifia de un cambia de rol depende de la rol esensal. Per esemplo, cuando on ajunta ''-o'' a un verbo o ajetivo, lo deveni un conseta:
*''paroli'' (parla) > ''parolo'' (la ata de parla)
*''bela'' (bela) > ''belo'' (belia)
Cuando on ajunta ''-a'' a un nom, lo deveni la cualia de la sinifia orijinal:
*''reĝo'' (re) > ''reĝa'' (real)
Cuando on ajunta ''-i'' a un nom, lo deveni la ata cual es asosiada con la nom:
*''reĝo'' (re) > ''reĝi'' (ata como un re, rena)
Per plurali un nom, on ajunta la sufisa ''-j''. Si la nom es la ojeto de un verbo, on ajunta ''-n''. Un ojeto plural fini con ''-jn''.
Ajetivas acorda con sua nomes:
*''bona tago'' (bon dia)
*''bonaj tagoj'' (bon dias)
*''bonan tagon'' (bon dia - ojeto)
*''bonajn tagojn'' (bon dias - ojeto)
La intende de esta acorda es permete ordinas libre de parolas:
*''la knabino feliĉa'''n''' knabo'''n''' kisis'' - la xica besa un xico felis
*''la knabino feliĉa knabo'''n''' kisis'' - la xica felis besa un xico
Verbos es o transitiva o nontransitiva. La transitivia pote es cambiada par la sufisas ''-igi'' (per cambia un verbo nontransitiva a un verbo transitiva/causal) e ''-iĝi'' (per cambia un verbo transitiva a un verbo nontransitiva/"vose media").
*''akvo bolas je cent gradoj'' - acua boli a 100 grados
*''ni bol'''ig'''as la akvo'''n''''' - nos boli la acua
Alga averbos spesial no fini con ''-e'' ma con ''-aŭ'' o otra leteras, pe ''hodiaŭ'' (oji), ''ankoraŭ'' (ancora), ''nun'' (aora), e ''tro'' (tro). Otra parolas gramatical no ave finis spesial: pronomes (''mi'' - me), preposadas (''al'' - a), juntas (''kaj'' - e), numeros (''du'' - du) e otras (''ne'' - no, ''ankaŭ'' - ance, ''nur'' - sola, ''eĉ'' - an, ''ho'' - o!)
==Article==
Esperanto ave un article de defini: ''la''. Lo no ave un article de nondefini, ma on pote usa ''unu'' (un) o ''iu'' (alga) en alga situas.
==Pronomes==
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center" style="text-align:center"
! colspan=2 | !! singular !! plural
|-
! colspan=2 | 1
| ''mi'' (me) || ''ni'' (nos)
|-
! colspan=2 | 2
| colspan=2 align=center | ''vi'' (tu/vos)
|-
! rowspan=3 | 3 !! mas
| ''li'' (el) || rowspan=3 | ''ili'' (los)
|-
! fema
| ''ŝi'' (el)
|-
! comun/neutra
| ''ĝi'' (lo)
|-
! colspan=2 | nondefinida
| colspan=2 align=center | ''oni'' (on)
|-
! colspan=2 | refletante
| colspan=2 align=center | ''si'' (se)
|}
La pronomes personal aseta la sufisa ojetal ''-n'' como nomes.
Ajetivos de posese es creada par ajunta la sufisa ajetival ''-a''. Los acorda con sua nom como otra ajetivos (per esemplo, los nesesa ''-j'' e ''-n'' si sua nomes ave los):
*''ni salutis liajn amikojn'' - nos saluta sua amis.
Jeneral, la pronomes de posese es produida par usa ''la'' con la ajetivo de posese:
*''la mia'' - de me
La pronom refletante es usada per refere a retro a la sujeto si la sujeto es de person tre:
*''li lavis sin'' - el lava se
*''ili lavis sin'' - los lava se / los lava lunlotra
*''li lavis lin'' - el lava el (un otra person)
Esta model continua con la ajetivos de posese (diferente de elefen):
*''li manĝis '''sian''' panon'' - el come sua pan (la pan de se mesma)
*''li manĝis '''lian''' panon'' - el como sua pan (la pan de un otra person)
Orijinal, on ia sujesta ce on pote distingui du formas per la person du singular — ''ci'' e ''vi'' — ma ''ci'' ia deveni nunca comun usada, e donce la sinifia esata de ''ci'' es oji nonclar.
''Ĝi'' es jeneral usada sola con cosas e animales, e con enfantes si la seso no es conoseda.
Pronomes de mostra, de demanda e de relata es partes de la "table de corelatas":
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center" style="text-align:center"
| colspan="2" rowspan="2" |
!'''Demanda'''<br>(cual?)
!'''Mostra'''<br>(esta/acel)
!'''Nondefinida'''<br>(alga)
!'''Universal'''<br>(cada/tota)
!'''Nega'''<br>(no)
|-
!''ki–''
!''ti–''
!''i–''
!''ĉi–''
!''neni–''
|-
!'''Spesie'''
!''–a''
|''kia''<br>(de cual spesie?)
|''tia''<br>(tal)
|''ia''<br>(de alga spesie)
|''ĉia''<br>(de cada spesie)
|''nenia''<br>(de no spesie)
|-
!'''Razona'''
!''–al''
|''kial''<br>(perce?)
|''tial''<br>(donce, per esta/acel razona)
|''ial''<br>(per alga razona)
|''ĉial''<br>(per cada razona)
|''nenial''<br>(per no razona)
|-
!'''Tempo'''
!''–am''
|''kiam''<br>(cuando?)
|''tiam''<br>(aora, alora)
|''iam''<br>(a alga ora/ves)
|''ĉiam''<br>(sempre)
|''neniam''<br>(nunca)
|-
!'''Loca'''
!''–e''
|''kie''<br>(do?)
|''tie''<br>(asi, ala)
|''ie''<br>(en alga loca)
|''ĉie''<br>(en cada loca)
|''nenie''<br>(en no loca)
|-
!'''Modo'''
!''–el''
|''kiel''<br>(como?)
|''tiel''<br>(tal)
|''iel''<br>(en alga modo)
|''ĉiel''<br>(en cada modo)
|''neniel''<br>(en no modo)
|-
!'''Posese'''
!''–es''
|''kies''<br>(de ci?)
|''ties''<br>(de el)
|''ies''<br>(de algun)
|''ĉies''<br>(de cadun)
|''nenies''<br>(de nun)
|-
!'''Cosa'''
!''–o''
|''kio''<br>(cual?)
|''tio''<br>(esta, acel)
|''io''<br>(alga cosa)
|''ĉio''<br>(cada cosa)
|''nenio''<br>(no cosa)
|-
!'''Cuantia'''
!''–om''
|''kiom''<br>(cuanto?)
|''tiom''<br>(tan multe)
|''iom''<br>(alga)
|''ĉiom''<br>(tota)
|''neniom''<br>(zero)
|-
!'''Individua'''
!''–u''
|''kiu''<br>(ci? cual?)
|''tiu''<br>(esta/acel, el)
|''iu''<br>(algun, alga)
|''ĉiu''<br>(cadun, cada)
|''neniu''<br>(nun, no)
|}
Como en elefen, la parolas de demanda es ance parolas de relata.
La corelatas de cosa es nomes, e la corelatas de spesie e individua es ''e'' ajetivos ''e'' nomes. Donce, los aseta la sufisas -j e -n cuando nesesada. La corelatas de loca aseta -n per indica move.
== Comparas ==
Comparas es espresada con ''tiel...kiel'' (tan...como), ''pli...ol'' (plu...ca), ''la plej'' (la plu), ''malpli...ol'' (min...ca) e ''la malplej''.
*''mi skribas tiel bone kiel vi'' - me scrive tan bon como tu
*''tiu estas pli bona ol tiu'' - esta es plu bon ca acel
*''tio estas la plej bona'' - acel es la plu bon
*''la mia estas malpli multekosta ol la via'' - la mea es min cara ca la tua
== Verbos ==
Tota verbos segue la mesma model, sin eseta. Los no cambia per acorda con la sujeto o ojeto.
Cada tempo ave un vocal spesial, a cual otra sufisas es ajuntada:
* ''-a'' - presente
* ''-i'' - pasada
* ''-o'' - futur
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center" style="text-align:center"
!
!Moda simple
!Partisipio ativa<br>(-nte)
!Partisipio pasiva<br>(-da)
!Infinitiva
!Comanda,<br>desira
!Ipotesal<br>(ta...)
|-
!Pasada (ia...)
|align="center"|''-is''
|align="center"|''-inta''
|align="center"|''-ita''
|align="center" rowspan="3"|''-i''
|align="center" rowspan="3"|''-u''
|align="center" rowspan="3"|''-us''
|-
!Presente
|align="center"|''-as''
|align="center"|''-anta''
|align="center"|''-ata''
|-
!Futur (va...)
|align="center"|''-os''
|align="center"|''-onta''
|align="center"|''-ota''
|}
On pote crea plu formas de la verbos par usa la varias de ''esti'' (es) con la varias de la partisipios:
*''mi estis kaptinta'' - me ia es caturante ante alora, me ia catura ja
*''mi estus kaptonta'' - me ta es caturante en la futur, me ta catura en la futur
*''mi estos kaptanta'' - me va es caturante alora, me va catura alora
*etc
On pote ance ajunta la sufisas verbal a la partisipio:
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center" style="text-align:center"
! !! Verbo simple !! Aspeta continuante !! Aspeta perfeta !! Aspeta comensante
|-
! Presente
| ''mi kaptas'' <br> (me catura)
| ''mi kaptantas'' <br> (me es caturante)
| ''mi kaptintas'' <br> (me catura ja)
| ''mi kaptontas'' <br> (me catura pronto)
|-
! Pasada
| ''mi kaptis'' <br> (me ia catura)
| ''mi kaptantis'' <br> (me ia es caturante)
| ''mi kaptintis'' <br> (me ia catura ja)
| ''mi kaptontis'' <br> (me ia catura pronto)
|-
! Futur
| ''mi kaptos'' <br> (me va catura)
| ''mi kaptantos'' <br> (me va es caturante)
| ''mi kaptintos'' <br> (me va catura ja)
| ''mi kaptontos'' <br> (me va catura pronto)
|-
! Ipotesal
| ''mi kaptus'' <br> (me ta catura)
| ''mi kaptantus'' <br> (me ta es caturante)
| ''mi kaptintus'' <br> (me ta catura ja)
| ''mi kaptontus'' <br> (me ta catura pronto)
|}
On ave modeles paralel (con ''esti'' o sufisas) per la vose pasiva.
Un proposa es negada par ajunta ''ne'' o par usa un de la formas negante de la table de corelatas. Normal, sola un parola negante pote es usada en un proposa.
== Demandas ==
On pote crea un demanda par usa un de la parolas de demanda en la table de corelatas (''ki-''), comun a la comensa de la frase ma ance a otra locas:
*''li scias, kion vi faris'' - el conose cual tu ia fa
*''kion vi faris?'' - cual tu fa?
*''vi faris kion?'' - tu fa cual?
On usa ''ĉu'' (si, esce) per demandas de si o no:
*''mi ne scias, ĉu li venos'' - me no conose si el va veni
*''ĉu li venos?'' - el va veni? esce el veni?
==Preposadas==
Preposadas vade ante la proposa nomal, e jeneral pos la parola cual los altera. On debe atenta usa la preposadas en modo cual adere a la sinifia. Si no preposada pare bon, on pote usa la preposada nondefinida ''je''.
==Conjunctions==
La juntas es ''kaj'' (e), ''aŭ'' (o), ''nek'' (e no), ''se'' (si), ''ĉu'' (esce), ''sed'' (ma), ''anstataŭ'' (en loca de), ''krom'' (plu), ''kiel'' (como), ''ke'' (ce).
==Numeros==
*0 - ''nul''
*1 - ''unu''
*2 - ''du''
*3 - ''tri''
*4 - ''kvar''
*5 - ''kvin''
*6 - ''ses''
*7 - ''sep''
*8 - ''ok''
*9 - ''naŭ''
*10 - ''dek''
*12 - ''dek unu''
*20 - ''dudek''
*22 - ''dudek du''
*100 - ''cent''
*1000 - ''mil''
*1 000 000 - ''miliono''
*1 000 000 000 - ''miliardo''
*1 000 000 000 000 - ''biliono''
*etc
Numeros de ordina es creada par ajunta ''-a'', cuantias par ajunta ''-o'', multiples par ajunta ''-obl-'', fratos par ajunta ''-on-'', colies par ajunta ''-op-'', e repetes par ajunta ''-foj-''.
*''tria'' (numero tre, ajetivo)
*''trie'' (numero tre, averbo)
*''dudeko'' (duple, un grupo de dudes cosas o personas)
*''duobla'' (duple, ajetivo)
*''kvarono'' (cuatri)
*''duope'' (par duples)
*''dufoje'' (du veses)
On espresa la idea de distribui con la particula ''po'':
*''mi donis al ili po tri pomojn'' / ''pomojn mi donis al ili po tri'' - me dona tre pomas a cadun (cadun reseta tre)
{{Lista de gramaticas}}
[[Categoria:Esperanto]]
[[Category:LAI]]
[[Category:Lingua]]
[[Category:Linguistica]]
[[Category:Gramaticas]]
a8o9l56w9aklz6jftevajj3y3ancxmi
Etica
0
1532
41226
31117
2024-10-29T14:31:03Z
Jon Gua
11741
41226
wikitext
text/x-wiki
'''Etica''' (de un parola [[Elinica (lingua)|elinica]] cual sinifia "la (comprende) morala") es un de la campos grande de [[Filosofia|filosofia]]. Etica – e la studias deduida de lo (pe filosofia legal e political) – es ance nomida "[[Filosofia pratica|Filosofia pratica]]", car lo esplora la [[Ata|ata]] umana (no como "[[Filosofia teorial|Filosofia teorial]]", a cual la studias clasica parteni: [[Lojica|Lojica]], [[Epistemolojia|Epistemolojia]] e [[Metafisica|Metafisica]]).
Costumal on usa "etica" e "moralia" como [[Sinonim|sinonim]]es, ma etica es la [[Siensa|siensa]] sur [[Moralia|moralia]]; per otra parolas, moralia dise ''cual'' on fa; etica esplora ''perce''.
== Vide ance ==
* [[Teorias de Etica]].
[[Categoria:Filosofia]]
d95u3mi8xjybeyr758qbqs3y0kohmdv
Interlingua (gramatica)
0
2116
41229
30550
2024-10-29T15:20:03Z
Jon Gua
11741
41229
wikitext
text/x-wiki
Vide ance la article jeneral de [[interlingua]]
== Spele ==
La vocales en interlingua es pronunsiada como en espaniol o elefen. La consonantes es pronunsiada, per la plu parte, como en engles o elefen.
Interlingua reteni multe de la spele de parolas de latina, plu prosima a la formas en engles e franses ca los en la otra linguas romanica. Per esemplo, el reteni q ([k]), y ([i]), ch ([k]), ph ([f]), rh ([r]), e th ([t]). El reteni ance la usa comun de consonantes duple. Plu, el permete varias como ch per [ʃ], s entre vocales como [z], c ante e/i como [ts], g ante e/i como [ʒ], qu ante e/i como [k], etc.
Asentua no es indicada, an en esetas, ma el segue, per la plu parte, un sistem de regulas simil a el de elefen.
===Spele coladal===
Interlingua ave ance un spele "collateral" (coladal), cual simpli la complicas a supra a un sistem plu como lo de elefen. Esta spele coladal ave la mesma prestijia, ma en realia lo no es multe usada par aderores. La detalias:
#leteras duple es simplida, esetante ''ss'', pe ''ecclesia > eclesia, adducer > aducer, interrogar > interogar.''
#''y'' vocal deveni ''i,'' pe ''tyranno > tirano.''
#''ph'' deveni ''f,'' pe ''phonetic > fonetic.''
#''ch,'' cuando pronunsiada como ''k,'' deveni ''c,'' esetante ante ''e o i,'' pe ''christo > cristo.''
#''rh'' e ''th'' deveni ''r'' e ''t,'' pe ''rhetoric > retoric, pathetic > patetic.''
#''g'' e ''gi'', cuando pronunsiada como elefen ''j'', deveni ''j'', pe ''sage > saje, sagio > sajo.''
#''-isar'' e derivas deveni ''-izar,'' pe ''civilisar > civilizar.''
#''-te'' deveni ''-t,'' estra cuando la asentua es a la silaba tre de la fini, pe ''animate > animat.''
#''-nne, -lle,'' e ''-rre'' deveni ''-n, -l,'' e ''-r,'' pe ''perenne > peren, belle > bel, bizarre > bizar.''
== Articles ==
*''un'' - un
*''le'' - la
*''al'' - a la
*''del'' - de la
== Nomes ==
La plural es ''-s'' pos un vocal, ''-es'' pos un consonante, ma ''-hes'' pos ''c'' final:
*''catto > cattos'' - gato > gatos
*''can > canes'' - can > canes
*''roc > roches'' - tore > tores (de xace)
Interlingua no ave seso gramatica. Alga parolas distingui fema de mas par cambia ''-o'' a ''-a'', o par ajunta ''-essa''. Otras ave du formas diferente. Ma la plu de parolas no distingui:
*''puero > puera'' - xico > xica
*''tigre > tigressa'' - tigre mas > tigre fema
*''rege > regina'' - re > rea
*''jornaliste'' - jornaliste (mas o fema)
== Ajetivos ==
Ajetivos no cambia per acorda con nomes. Los pote presede o segue la nom, esetante numeros, cual presede sempre la nom. Jeneral, ajetivos corta presede e ajetivos longa segue.
*''belle oculos = oculos belle'' - oios bela
*''un bon idea, un idea ingeniose'' - un bon idea, un idea injenios
Per compara, usa ''plus'' o ''minus'' e ''le plus'' o ''le minus'':
*''un plus feroce leon'' - un leon plu ferose
*''un traino minus rapide'' - un tren min rapida
*''le plus alte arbore'' - la arbor la plu alta
*''le solution le minus costose'' - la solve la min cara
On pote usa la sufisa ''-issime'' per la superlativa asoluta:
*''un aventura excellentissime'' - un aventura masima eselente
La ajetivas ''bon'', ''mal'', ''magne'' (grande), e ''parve'' (peti) ave formas nonormal elejable:
:{|
|-
|''bon → plus bon → le plus bon'' || || o || || ''bon → melior → optime''
|-
|''mal → plus mal → le plus mal'' || || o || || ''mal → pejor → pessime''
|-
|''magne → plus magne → le plus magne'' || || o || || ''magne → major → maxime''
|-
|''parve → plus parve → le plus parve'' || || o || || ''parve → minor → minime''
|}
== Averbos ==
On ave du spesies de averbos: forma prima e forma du. Averbos de forma prima es un clasa cluida de parolas gramatica, como ''quasi'' (cuasi), ''jam'' (ja), e ''totevia'' (an tal). Averbos de forma du es es un clasa abrida derivada de ajetivos par ajunta la sufisa ''-mente'' (o ''-amente'' pos ''c'' final):
*''felice > felicemente'' - felis
*''magic > magicamente'' - majial
Alga averbos comun ave formas corta elejable cual fini con ''-o'':
*''sol > solmente > solo'' - sola
Como ajetivos, averbos usa ''plus'', ''minus'', ''le plus'', e ''le minus'':
*''Illa canta plus bellemente que illa parla'' - El canta plu bel ca el parla
*''Le gepardo curre le plus rapidemente de omne animales'' - La gepardo core la plu rapida de tota animales
La averbos de ''bon'' e ''mal'' ave formas nonormal elejable:
:{|
|-
|''bonmente → plus bonmente → le plus bonmente'' || || o || || ''ben → plus ben → le plus ben'' || || o || || ''ben → melio → optimo''
|-
|''malmente → plus malmente→ le plus malmente'' || || o || || ''mal → plus mal → le plus mal'' || || o || || ''mal → pejo → pessimo''
|}
== Pronomes ==
=== Pronomes personal ===
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
|- align="center"
| colspan=2|
|colspan=5 | '''singular'''
| colspan=5 | '''plural'''
|- align="center"
| '''person''' || '''seso''' || '''sujeto''' || '''con preposa''' || '''ojeto''' || '''refletante''' || '''posese'''|| '''sujeto''' || '''con preposa''' || '''ojeto''' || '''refletante''' || '''posese'''
|- align="center"
| 1 || – || io || colspan=3 | me || mi, mie || colspan=4 | nos || nostre
|- align="center"
| 2 || – || tu || colspan=3 | te || tu, tue || colspan=4 | vos || vostre
|- align="center"
| rowspan=3 | 3 || align="left" | '''mas''' || colspan=2 | ille || le || rowspan=3 | se || rowspan=3 | su, sue || colspan=2 | illes || les || rowspan=3 | se || rowspan=3 | lor, lore
|- align="center"
| '''fema''' || colspan=2 | illa || la || colspan=2 | illas || las
|- align="center"
| '''cosa''' || colspan=2 | illo || lo || colspan=2 | illos || los
|}
Compara esta con la pronomes personal de elefen:
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
|- align="center"
| colspan=2 |
| colspan=3 | '''singular'''
| colspan=3 | '''plural'''
|- align="center"
| '''person''' || '''seso''' || '''sujeto e ojeto''' || '''refletante''' || '''posese''' || '''sujeto e ojeto''' || '''refletante''' || '''posese'''
|- align="center"
| 1 || – || colspan=2 | me || mea|| colspan=2 | nos || nosa
|- align="center"
| 2 || – || colspan=2 | tu || tua || colspan=2 | vos || vosa
|- align="center"
| rowspan=2 | 3 || '''mas e fema''' || el || rowspan=2 |se || rowspan=2 | sua|| rowspan=2 |los || rowspan=2 |se|| rowspan=2 | sua
|- align="center"
| '''cosa''' ||lo
|}
On pote usa la forma ojetal per la ojeta direta e la ojeta nondireta. O, on pote usa la preposada ''a'' ante la pronom per la ojeta nondireta:
*''Le caffe es excellente: proba lo!'' - La cafe es eselente - proba lo!
*''Dice me le conto; dice me lo (Dice le conto a me...)'' - Dise la nara a me; dise lo a me.
La pronomes refletante es usada cuando la sujeto de la verbo es la mesma como la ojeto (direta o nondireta). Como en la linguas romanica, la refletante es usada multe plu ca en elefen o engles:
*''Deo adjuta les, qui se adjuta'' - Dio aida los ci aida se mesma
*''Io me sibila un melodia'' - Me sibila un melodia a me mesma
*''Tu te rasava?'' - Tu ia rasa tu?
*''Francese se parla in Francia'' - Franses es parlada en Frans; On parla franses en Frans
Regardante la formas de posese, la formas plu longa es usada en construis como ''le auto es le mie'' - la auto es de me. Ma on pote usa el ance como ajetivos plu forte ce la formas corta:
*''alicun amicos mie'' - alga amis de me
*''Matre mie! Es un picante bolla de carne!'' - Madre mea! Esta es un bal de carne multe spisosa!
Multe parlores usa ''vos'' en loca de ''tu'' per cortesia en situas formal:
*''Esque vos passava un viage placente, Seniora Chan?'' - Esce tu ia ave un viaja plasente, seniora Chan?
*''Aperi vostre valise, Senior'' - Abri tua valis, Senior
Usa ''illes'' per grupos de persones con ambos omes e femes. ''Illas'' pote es usada per grupos de sola femes.
=== Pronomes nonpersonal ===
''Il'' es un pronom nonpersonal per usa en construis como ''il pluve'' (pluve). ''Il'' pote ance es usada como un locateninte cuando la sujeto vera es un proposa cual aveni plu tarde en la frase.
*''Il deveni tarde'' - Lo deveni tarde
*''Il es ver que nos expende multe moneta'' - Lo es vera ce nos spende multe mone
*''Es bon que vos veni ora'' - Lo es bon ce tu veni aora
''On'' es la pronom usada cuando la identia de la sujeto no es clar. La forma per ojetos es ''uno'':
*''On non vide tal cosas actualmente'' - On no vide tal cosas oji
*''On sape nunquam lo que evenira'' - On sabe nunca lo cual va aveni
*''On construe un nove linea de metro al centro urban'' - On construi un linea nova de la metro a la site sentral
*''On collige le recyclabiles omne venerdi'' - On colie la resiclables a cada venerdi
*''Tal pensatas afflige uno in le profundo del depression'' - Tal pensas dole on en la profundia de depresa
=== Pronomes de mostra ===
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
|- align="center"
| colspan=5 | '''pronomes de mostra'''
|-
| '''rol''' || '''numero''' || '''seso''' || '''prosima''' || '''distante'''
|- align="center"
| align="left" | '''ajetivo''' || – || – || iste || ille
|- align="center"
| align="left" rowspan="6" | '''pronom''' || align="left" rowspan="3" | '''singular''' || align="left" | '''mas''' || iste || (ille)
|- align="center"
| align="left" | '''fema''' || ista || (illa)
|- align="center"
| align="left" | '''cosa''' || isto || (illo)
|- align="center"
| align="left" rowspan="3" | '''plural''' || align="left" | '''mas''' || istes || (illes)
|- align="center"
| align="left" | '''fema''' || istas || (illas)
|- align="center"
| align="left" | '''cosa''' || istos || (illos)
|}
La formas major es la ajetivo ''iste'' e la pronome ''iste'', ''ista'', e ''isto'', cual pote es pluralida. Cuando la sujeto de un frase ave du presedentes posable, ''iste'' refere a la presedente du.
*''Iste vino es pessime'' - esta vino es multe mal
*''Isto es un bon idea'' - esta es un bon idea
*''Janet accompaniava su soror al galleria...'' - Janet ia acompania sua sore a la galeria...
**(a) ''Illa es un artista notabile'' - El (Janet) es un artiste notable
**(b) ''Ista es un artista notabile'' - El (la sore) es un artiste notable
La ajetivo de distantia es ''ille''. La pronomes es la mesma como la pronomes personal.
*''Io cognosce ille viro; ille se appella Smith'' - Me conose acel om; sua nom es Smith
*''Illo es un obra magnific'' - Acel es un obra gloriosa
=== Pronomes de relata e demanda ===
La pronomes de relata per persones e animales es ''qui'' (sujeto e pos preposadas) e ''que'' (ojeto):
*''Nos vole un contabile qui sape contar'' - Nos desira un contor ci sabe conta
*''Nos vole un contabile super qui nos pote contar'' - Nos desira un contor de ci nos pote depende
*''Nos vole un contabile que le policia non perseque'' - Nos desira un contor ci la polis no xasa
La pronom de relata per cosas es ''que'' per tota usas:
Il ha duo sortas de inventiones: illos que on discoperi e illos que discoperi uno - Nos ave du spesies de inventas: los cual nos descovre e los cual descovre nos
''Cuje'' - "de ci" o "de cual" - es usada per persones e cosas:
*''un autor cuje libros se vende in milliones'' - un autor de ci sua libros es vendeda par la miliones
*''un insula cuje mysterios resta irresolvite'' - un isola de cual sua misterios resta nonsolveda
Tota de los a supra pote es sustituida par ''le qual'' o ''le quales'':
*''Mi scriptorio esseva in disordine – le qual, nota ben, es su stato normal'' - mea buro ia es desordinada - cual, nota bon, es sua stato normal
*''Duo cosinos remote, del quales io sape nihil, veni visitar'' - du cusines distante, de ci me conose no cosa, veni per visita
La pronomes de relata es ance usada como pronomes de demanda.
== Verbos ==
La formas plu comun de verbos es estas (nota ce la esetas es en leteras apoiada):
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
|- align="center"
| || '''fini''' || '''-ar''' || '''-er''' || '''-ir'''
|-
| '''infinitivo''' || -r || parlar || vider || audir
|-
| '''presente''' || - || parla || vide || audi
|-
| '''pasada''' || -va || parlava || videva || audiva
|-
| '''futur''' || -ra || parlara || videra || audira
|-
| '''ipotesal''' || -rea || parlarea || viderea || audirea
|-
| '''partisipio ativa''' || -(e)nte || parlante || vidente || ''audi<u>e</u>nte''
|-
| '''partisipio pasiva''' || -te || parlate || ''vid<u>i</u>te'' || audite
|}
La verbos no varia per persones e pluralia, estra per varias elejable per ''esser''. La tempos normal es usada per la sujuntiva e la comanda. ''Esse'', ''habe'', e ''vade'' ave formas corta per la presente: ''es'', ''ha'', e ''va''.
===Infinitivos===
Infinitivos es usada per ambos la infinitivo e la jerundio, e pote es pluralida si nesesada:
*''Cognoscer nos es amar nos'' - conose nos es ama nos
*''Il es difficile determinar su strategia'' - lo es difisil determina sua stratejia
*''Illes time le venir del locustas'' - los teme la veni de la locustas
*''Le faceres de illa evocava un admiration general'' - sua fadas ia evoca un amira jeneral
===Tempos simple===
On ave tre tempos simple - pasada, presente, e futur. Los es usada per ambos la perfeta (completida) e la nonperfeta, e per ambos la perfetiva e la nonperfetiva (continuante):
*''Io ama mangos; io mangia un justo ora'' - Me ama mangos; me come un de los aora
*''Mi auto es vetere e ha multe defectos: naturalmente illo va mal!'' - Mea auto es vea e lo ave multe defetas; natural lo vade mal!
*''Io vos diceva repetitemente: le hospites jam comenciava partir quando le casa se incendiava'' - Me ia dise repetante a tu: la visitores ia comensa ja parti cuando la casa comensa arde
*''Nos volara de hic venerdi vespere, e sabbato postmeridie nos prendera le sol al plagia in Santorini'' - Nos va vola de asi a la sera de venerdi, e pos mediadia de saturdi nos va bani su sol a la plaia en Santorini
*''Si ille faceva un melior reclamo, ille venderea le duple'' - Si el ia fa anunsias plu bon, el ta vende duple
=== Partisipios ===
La partisipios en interlingua es noncoerente: verbos en ''-ir'' usa ''-iente'' per la partisipio ativa, e verbos en ''-er'' usa ''-ite'' per la partisipio pasiva. Otra verbos usa ''-nte'' e ''-te:''
*''un corvo parlante'' - un corvo parlante
*''Approximante le station, io sentiva un apprehension terribile'' - prosiminte la stasion, me ia senti un ansia asustante
*''un conto ben contate'' - un nara bon narada
=== Tempos composada ===
En loca de la tempos simple, on pote usa formas composada. Per la pasada, on pota usa ''ha'' e otra formas de ''habe'', con la partisipio pasada:
*''Le imperio ha cadite'' - La imperio ia cade
Per la futur, usa ''va'' e otra formas de vade, con la infinitivo:
*''Io va retornar'' - Me va retorna
Usada rara, ''velle'' con la infinitivo es la ipotesal composada:
*''Io velle preferer facer lo sol'' - Me ta prefere fa lo sin aida
La pasiva es formada par usa ''es'' o otra formas de ''esser'' con la partisipio pasiva:
*''Iste salsicias es fabricate per experte salsicieros'' - esta salsixes es fada par salsixores esperta
La pasiva en la pasada perfeta es creada par usa '''habeva essite''' con la partisipio pasiva:
*''Nostre planeta habeva essite surveliate durante multe annos'' - Nosa planeta ia es oservada per multe anios
=== Otra formas ===
Asi es esemplos de formas variosa de comandas:
*''Face lo ora!'' - Fa lo aora!
*''Le imperatrice desira que ille attende su mandato'' - La imperoresa desira ce el atende sua comanda
*''Va tu retro al campo; resta vos alteros hic'' - Tu debe revade a la campo; la resta de vos debe sta asi
*''Cliccar hic'' - Clica asi
*''Que tu va via!'' - Vade a via!
*''Que illes mangia le brioche'' - Ta ce los come tortas
*''Que nos resta hic ancora un die / Vamos restar hic ancora un die'' - Ta ce nos resta asi ancora per un plu dia
''Sia'' es la forma de demanda e la sujuntiva de ''esser'':
*''Sia caute!'' - Es cauta!
*''Sia ille vive o sia ille morte...'' - Si el vive o si el es mor...
*''Que lor vita insimul sia felice!'' - Ta ce sua vive con lunlotra es felis!
=== Varias elejable de esser ===
Car la verbo '''esser''' es nonormal en multe linguas european, interlingua permete la usa de varias:
*''es'' - presente
*''sia'' - comanda e sujuntiva
*''era'' - pasada
*''sera'' - futur
*''serea'' - ipotesal
Alga persones usa ance esta formas de '''esser''' en la tempo presente:
*''son'' - plural
*''me so, nos somos'' (multe rara)
=== Verbos con du radises ===
Car interlingua es un lingua "neolatina", el reteni alga de la radises duple de latina ce survive en la linguas romanica e engles. Per esemplo:
*''sentir'' ("senti") > ''sen<u>t</u>imento, sen<u>s</u>or''
*''repeller'' ("repulsa") > ''rep<u>ell</u>ente, rep<u>uls</u>ive''
*''ager'' ("ata") > ''a<u>g</u>ente, a<u>ct</u>or''
Multe parlores de interlingua prefere la usa de la forma plu reconosable en vocabula internasional, e lasa la otra cade.
== Sintatica ==
La ordina normal de parolas en interlingua es sujeto-verbo-ojeto, ma on pote usa otra ordinas si la sinifia es clar:
*''Ille reface horologios'' - El repara orolojos
*''Amandolos ama io tanto, io comprava un amandoliera'' - Me ama amandas tan multe ce me ia compra un bosce de amandos
Ma pronomes tende segue la ordina de la linguas romanica - sujeto-ojeto-verbo - esetante per infinitivos e comandas, cual ave la ojeto pos la verbo:
*''Ille los reface'' - El repara los
*''Nos vole obtener lo'' - Nos vole oteni lo.
*''Jecta lo via!'' - Jeta lo a via!
Si du pronomes - un la ojeto direta e un la ojeto nondireta - aveni con la mesma verbo, la ojeto nondireta vade prima:
*''Io les lo inviava per avion'' - Me ia envia lo a los par avion
*''Io la los inviava per nave'' - Me ia envia los a el par barcon
=== Demandas ===
On pote formi demandas en multe modos:
1. Par pone la verbo ante la sujeto:
*''Ha ille arrivate?'' - El ia ariva?
*''Cognosce tu ben Barcelona?'' - Tu conose bon Barselona?
*''Te place le filmes de Quentin Tarantino?'' - Tu gusta la filmas par Quentin Tarantino?
2. Par usa un parola de demanda en loca de la sujeto:
*''Qui ha dicite isto?'' - Ci ia dise esta?
*''Que cadeva super te? Un incude?'' - Cual ia cade sur tu? Un inco?
3. Par ajunta la paroleta ''esque'' (o, plu rara, ''an'') a la comensa de la frase:
*''Esque illa vermente lassava su fortuna a su catto?'' - Esce el ia lasa sua propria a sua gato?
4. Par cambia la tono de la frase, o par ajunta un sinia de demanda, sin cambia la ordina normal:
*''Tu jam ha finite tu labores?'' - Tu ia fini ja tu labora?
== Referes ==
*Gode, Alexander, and Hugh E. Blair. ''Interlingua: a grammar of the international language''. Storm Publishers, New York, 1951.
{{Lista de gramaticas}}
[[Category:LAI]]
[[Category:Gramaticas]]
hqh2dxgzgy076hsdsreny3nnqh0gw6m
Capra
0
2525
41236
41221
2024-10-29T17:15:30Z
Jon Gua
11741
41236
wikitext
text/x-wiki
[[File:Hausziege 04.jpg|197px|right]]
La '''capra domada''' (''Capra aegagrus hircus'') es un suspesie de capra, cual ia es domada de la capra savaje de [[Asia]] sude-ueste e [[Europa]] este. El es un membro de la familia ''[[Bovidae]]'' e es prosima relatada a la [[ovea]] – ambos es en la sufamilia ''Caprinae'' de capras e [[antilope]]s.
Ave plu ca tresento razas diferente de capra.
Los es un de la spesies domada la plu vea. On ia usa los per sua [[lete]], [[carne]], [[capel]]es, e [[pel]]es tra multe de la mundo. En la [[sentenio 20]], los ia deveni ance poplal como animales de casa.
[[Category:Mamal]]
[[Categoria:Animales domada]]
j5t60lt9iedi11vfhz8zcfeci04ctz2
Ovea
0
2898
41234
14052
2024-10-29T17:14:41Z
Jon Gua
11741
41234
wikitext
text/x-wiki
La '''ovea''' (''Ovis aries'') es un mamal cuatropede ungulato domada, usada como boves.
[[Category:Mamal]]
[[Categoria:Animales domada]]
iz7lmdm126sxw4cmkciycsz57u37k5x
41235
41234
2024-10-29T17:15:08Z
Jon Gua
11741
41235
wikitext
text/x-wiki
[[Fix:Flock of sheep.jpg|197px|right]]
La '''ovea''' (''Ovis aries'') es un mamal cuatropede ungulato domada, usada como boves.
[[Category:Mamal]]
[[Categoria:Animales domada]]
g1q5pnujk8avx63kc560fxqiq7ryjl3
41238
41235
2024-10-29T17:15:39Z
Jon Gua
11741
41238
wikitext
text/x-wiki
[[Fix:Flock of sheep.jpg|197px|right]]
La '''ovea''' (''Ovis aries'') es un mamal cuatropede ungulato domada, usada como boves.
[[Categoria:Mamal]]
[[Categoria:Animales domada]]
sl1al8ldpt2b9ed6xdbdau5l9ipm3ry
Bove
0
4283
41237
37369
2024-10-29T17:15:37Z
Jon Gua
11741
41237
wikitext
text/x-wiki
[[File:CH cow 2 cropped.jpg|thumb|Un bove domada en Suiz]]
'''Boves''' es la tipo la plu comun de [[ungulato]]s grande domada. Los es comun elevada en eleverias, per carne, per lete, e per cuoro. Lo es ance usada como animales per monta o per trae caros, vagones, o arados o otra aparatos per cultiva. Un otra produi de boves es feces, cual pote es usada como sterco o combustable. En alga rejiones, per esemplo partes de [[India]], boves ave un sinifia relijio. E a veses, los es animales amada.
Sirca 10,500 anios a ante, boves ia es domada de tan poca como 80 antesedentes en [[Turcia]] sude-este. Seguente un estima de 2011, on ave aora 1.4 bilion boves en la mundo. En 2009, boves ia deveni un de la animales domada prima cual ave sua [[jenom]] mapada. Algas opina ce boves ia es la forma la plu vea de ricia, e la fura de boves un de la formas la plu temprana de furi.
[[Category:Mamal]]
[[Category:Animal]]
[[Categoria:Animales domada]]
9aet26ow50jb6mhnwczktdrufaa9n0e
Sculta de Mesopotamia antica
0
4599
41244
23416
2024-10-30T09:08:14Z
Jon Gua
11741
41244
wikitext
text/x-wiki
[[File:Mesopotamia male worshiper 2750-2600 B.C.jpg|thumb|Un adoror de la "Templo Cuadro" a ''Tell Asmar'' (sirca 2750-2600 aec) posible dedicada a la dio Abu; lo ia es intendeda per prea eterna per la person representada ]]
[[File:Guennol Lioness.jpg|thumb|La Lion Fema, de la milenio tre aec ]]
[[File:Statue Gudea Met 59.2.jpg|thumb|Un de sirca 18 scultas (sirca 2090 aec) de Gudea, un renor sirca 2130 aec, la periodo neosumer ]]
[[File:Lilith Periodo de Isin Larsa y Babilonia.JPG|thumb|Un releva, probable de Ixtar, la diva de ama sesal e gera, de Babilonia antica, sirca 1800 aec ]]
La '''sculta de Mesopotamia''' ia survive en la arcivo arceolojial de sosias temprana de la milenio des aec a la cultures de la eda de bronze de la imperos de sumer, acad, babilonia, e asiria. Esta imperos ia es recambiada en la eda de fero par los de neoasiria e neobabilonia. Como la cuna de sivilia, Mesopotamia ia trae developas cultural multe sinifial, incluinte la esemplos la plu vea de scrive. La sculta la plu comun ia es formas de sculta en petro e arjila. No multe depinta survive, ma la plu de scultas ia es ance pintada.
Sculta de Mesopotamia survive en multe formas: selos silindre con detalias pico, scultas de persones e animales peti, e relevas de grandias variosa, incluinte seramicas barata per la casa, alga relijiosa e otra no. Sujetos favoreda inclui dios, solitar o con adorores, e animales en senas variosa: repeteda en linias, solitar, luta con lunlotra o con un person, animales con un dio o person, o un arbor de vive. En e sirca la templos, on ia pote trova blocos e colonas de petra, con relevas representante ofres de adora, o onoras per vinses, o mostrante festas grande.
[[Categoria:Sculta]]
[[Categoria:Mesopotamia]]
7qkba05mipvp5w83ku22pqm5hb2rt0e
Vladimir Putin
0
5386
41225
40055
2024-10-29T12:28:55Z
2A02:AD8:90:6B37:90B5:F1F9:CE44:2145
путин - вонючий коротышка, быдло, казнокрад, убийца и долбоёб
41225
wikitext
text/x-wiki
[[File:Vladimir Putin (2017-07-08).jpg|thumb|Vladimir Putin ботоксное быдло]]
'''Vladimir Putin''' es un politiciste rusce ci de 2012 es la presidente de [[Rusia]]. E el ia es ministro prima entre 2000 e 2008.
[[Categoria:Presidentes de Rusia]]
cyjhdjgaz41574icdhz013t8sutzpmr
Edgar de Wahl
0
7205
41227
39418
2024-10-29T15:18:31Z
Jon Gua
11741
/* Publicas */
41227
wikitext
text/x-wiki
{{Biografia
|imaje = Edgar de Wahl 1926.jpg
|grandia = 197px
|descrive =
|nase = 11 agosto 1867 en Olviopol, Impero rusce
|mori = 1948 en [[Tallinn]], [[Uni Soviet]]
|pais = [[Esti]]
|profesa = Ensenior, linguista
|move =
}}
'''Edgar de Wahl''' (Olviopol, Impero rusce, 11 agosto 1867-[[Tallinn]], [[Uni Soviet]], 1948) ia es la creor de la [[LAI]] nomida [[Interlingue|occidental o interlingue]].
== Publicas ==
* Como Edgar von Wahl
** Flexion und Begriffsspaltung. – Linguist 1896, nr 10.
** Ausnahmen. – Linguist 1897, nr 3.
** [Idiom neutral reformed]. – Progres 1906, nr 6.
** AULI = Auxiliari lingue International. – Discussiones 1909, nr 1-2.
** Li leges de derivation en verbes. - Lingua Internationale 1911, nr 1.
** Kaiserlicher Estländischer See-Yacht-Club: historische Übersicht 1888-1913. Tallinn 1913.
** Qual instructiones da nos li historie de lingue universal. – Kosmoglott 1922, nr 1, lk 6–8.
** Radicarium directiv del lingue international (occidental): in 8 lingues. Tallinn 1925.
** Interlinguistic reminiscenties. – Cosmoglotta 1927, nr 41, lk 54–64.
** Occidental: gemeinverständliche europäische Kultursprache für internationalen Verkehr: Begründung, Grammatik, Wortbildung, vergleichende textproben. Tallinn, Viin 1928.
** e Otto Jespersen. Discussiones inter E. de Wahl e O. Jespersen. Chapelle 1935.
** Spiritu de interlingue. Cheseaux/Lausanne, 1953.
* Como Julian Prorók
** Ketzereien: Keimzellen einer Philosophie. Tartu, Leipzig 1906.
== Referes ==
<references/>
== Bibliografia ==
*Paul Ariste. Ed. Wahl – interlingvistika arendaja. – Noorte Hääl, 14. jaanuar 1967.
*[[Ric Berger]]. Edgar de Wahl, autor de Occidental. – Cosmoglotta 1946, nr 130, lk 17–32.
*[[Aleksandr Dulitšenko]]. Об интерлингвистической деятельности Э. Валя (с библиографическим приложением по данным "Kosmoglott" и "Cosmoglotta") = Pri interlingvistika agado de E. de Wahl (kun bibliografia aldono laŭ "Kosmoglott" kaj "Cosmoglotta"). – Interlinguistica Tartuensis, nr 4. Tartu 1987, lk 87–117. (kättesaadav ka [http://hdl.handle.net/10062/33858 DSpace'is])
*Pekka Erelt. Keelemehest Nostradamus. Kaheksakümmend aastat tagasi mõtles tallinlane Edgar de Wahl välja uue rahvusvahelise keele. – Eesti Ekspress, 17. jaanuar 2002, lk 32.
*[[Erich Hesse]] (koost.). 166. von Wahl, Edgar.– Album Nevanorum 1847–1908. Tartu 1909, lk 178–180. (kättesaadav ka [http://hdl.handle.net/10062/34596 DSpace'is])
*[[Andreas Künzli]]. Edgar von Wahl (1867-1948) aldonaj biografiaj notoj pri la familia deveno. – Международные языки в контексте евролингвистики и интерлингвистики = Internaciaj lingvoj en konteksto de eurolingvistiko kaj interlingvistiko: материалы международной конференции (Тарту, 25-26.09.2009). Interlinguistica Tartuensis, nr 9. Tartu 2009, lk 234–239. (kättesaadav ka [http://hdl.handle.net/10062/55706 DSpace'is])
*[[Ülo Lumiste]], [[Leo Võhandu]], Kolmest Eestis loodud tehiskeelest ja nende loojatest. – [http://www.digar.ee/id/nlib-digar:104119 Akadeemia, 2007, nr 3], lk 482–510.
*[[Kalmer Mäeorg]], [[Aigi Rahi-Tamm]], [https://ojs.utlib.ee/index.php/EAA/article/view/AA.2016.2.08/8109 Edgar von Wahl 1867–1948: keelemees ja poliitiline prohvet] – [[Ajalooline Ajakiri]] 2016, nr 2, lk 295–311.
*Jaan Ojalo. Edgar de Wahl ja oktsidentaal. – [http://www.digar.ee/id/nlib-digar:194845 Keel ja Kirjandus, 1987, nr 8], lk 508–509.
*Jaan Ojalo (koost.). Wahl, Edgar de. – Enciklopedio pri la Estona Esperanto-movado = Eesti esperanto-liikumise entsüklopeedia. Tallinn 2000, lk 82–83.
*Volker von Wahl. Edgar Alexei Robert v. Wahl-Assick 11.8.1867–9.3.1948. – Erlebtes Livland: Die Familie v. Wahl 1795–1993. Weißenhorn 1995, lk 241–244.
[[Categoria:Occidental]]
6qko4lku2e0s48k0c3f78ebog33zhji
Usor:Jon Gua
2
7312
41223
40927
2024-10-29T12:20:03Z
Jon Gua
11741
41223
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|en-4|fr-2|pt-2|ie-2|lfn-2|eo-2|it-1|de-1}}
bfu5rio0moyujghe8sh171xm0e5bq71
41224
41223
2024-10-29T12:20:16Z
Jon Gua
11741
41224
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|en-4|fr-2|pt-2|it-2|ie-2|lfn-2|eo-2|de-1}}
sgzly585ltb4jtkfwqntqvzqzuxbzup
Istoria de filosofia
0
7623
41232
2024-10-29T16:59:43Z
Jon Gua
11741
Created by translating the page "[[:en:Special:Redirect/revision/1247205421|History of philosophy]]"
41232
wikitext
text/x-wiki
La '''istoria de filosofia''' es la studia sistemal de la developa de la pensa filosofial. Lo foca en filosofia comoinvestiga razonal fundida sur argumenta, ma alga teoristes ance inclui mito, tradisiones relijial e sabes proverbal.
[[Categoria:Istoria de filosofia]]
7moaet08t59rh6ekxolvypzo4yieb2v
41233
41232
2024-10-29T17:01:46Z
Jon Gua
11741
41233
wikitext
text/x-wiki
La '''istoria de filosofia''' es la studia sistemal de la developa de la [[Filosofia|pensa filosofial]]. Lo foca en filosofia como investiga razonal fundida sur argumenta, ma alga teoristes ance inclui [[Mitolojia|mitos]], tradisiones relijial e sabes proverbal.
[[Categoria:Istoria de filosofia]]
5c50864fzzopjv5b887vk3sjg62l61f
Categoria:Animales domada
14
7624
41240
2024-10-30T07:55:31Z
Jon Gua
11741
Paje creada con "[[Categoria:Doma]] [[Categoria:Etnobiolojia]] [[Categoria:Cultiva]]"
41240
wikitext
text/x-wiki
[[Categoria:Doma]]
[[Categoria:Etnobiolojia]]
[[Categoria:Cultiva]]
oz2cvxhili7ma3vok1jxxi00ajclmsy
41241
41240
2024-10-30T07:55:47Z
Jon Gua
11741
41241
wikitext
text/x-wiki
[[Categoria:Doma]]
[[Categoria:Etnobiolojia]]
hx1usp6xlwemjgqbrm2stwjkq2s2h8o
Filosofia ueste
0
7625
41242
2024-10-30T08:05:33Z
Jon Gua
11741
Paje creada con "'''Filosofia ueste''' refere a la pensa, tradisiones e obras filosofial de la [[mundo ueste]]. Istorial, la terma refere a la [[Filosofia|pensa filosofial]] de la [[cultur ueste]], comensante con la filosofia elinica antica de la [[presocratistes]]. La parola ''filosofia'' mesma ia orijina de la parola ''philosophía'' (φιλοσοφία), cual sinifia leteral "la ama de sajia", en elinica antica φιλεῖν phileîn, "ama" e σοφία sophía, "sajia". Categoria:Fi..."
41242
wikitext
text/x-wiki
'''Filosofia ueste''' refere a la pensa, tradisiones e obras filosofial de la [[mundo ueste]]. Istorial, la terma refere a la [[Filosofia|pensa filosofial]] de la [[cultur ueste]], comensante con la filosofia elinica antica de la [[presocratistes]]. La parola ''filosofia'' mesma ia orijina de la parola ''philosophía'' (φιλοσοφία), cual sinifia leteral "la ama de sajia", en elinica antica φιλεῖν phileîn, "ama" e σοφία sophía, "sajia".
[[Categoria:Filosofia]]
bb4x364d3qledgpw50boyoex268t5pm