Wikisource
pmswikisource
https://pms.wikisource.org/wiki/Intrada
MediaWiki 1.44.0-wmf.1
first-letter
Media
Special
Discussion
Utent
Ciaciarade
Wikisource
Discussion ant sla Wikisource
Figura
Discussion dla figura
MediaWiki
Discussion dla MediaWiki
Stamp
Discussion dlë stamp
Agiut
Discussion ant sl'agiut
Categorìa
Discussion ant sla categorìa
Pàgina
Discussion ëd la pàgina
Tàula
Discussion ëd la tàula
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Dissionari Italian-Piemontèis/a
0
1881
34976
34969
2024-10-29T21:39:47Z
Pcastellina
15
/* AV */
34976
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
== A ==
{{TOCright}}
* '''A''' (prep.) Forma prep. articolata con gli art. maschili "ël, ij" e non con gli altri art.i (rispettivamente "al, ai" restano "al, ai", ma "allo, alla, alle, agli, ecc. " diventano rispettivamente "a lë, a la, a le, a jë, etc.".
===AB===
* '''Abate''' (sm): abà; '''grosso abate''': abatass, (dim.) abatìn, cérich.
* '''Abbagliante''' (agg): sbalucant; sbërlusent; ('''faro''') faro àut; '''anabbagliante''': faro bass.
* '''Abbagliare''' (vt): sbaluché.
* '''Abbaglio''' (sm): sbalucament, sbaluch, sbalucada; bàilo, eror; '''prendere un abbaglio''': fé n'eror, sbalié, sbaliesse, fé na zëbba, fé na betisa, (fig.) fé na rupia, fé na tampa, (fesse na rupia, ...), pijé 'n balordon, pijé un bàilo.
* '''Abbaiare''' (vi): baulé, giapé; ('''guaire'''): uché.
* '''Abbaino''' (sm): lusél, '''soffitta abitabile''': mansarda, sofiëtta, nìvola.
* '''Abbandonare''' (vt): bandoné, abandoné, chité, lassé a l'abandon.
* '''Abbandono''' (sm): abandon ('''in balia altrui'''): a l’abandon; ('''lasciare all'abbandono''') lassé an abandon.
* '''Abbarbicarsi''' (vr): tachésse, buté rèis.
* '''Abbassamento''' (sm): bassa, sbassament, calà, calada.
* '''Abbassare''' (vt): bassé, abassé, sbassé, tiré giù.
* '''Abbasso''' (avv.) sota, sì sota, pì sota, da bass; (inter): abass; a bass.
* '''Abbastanza''' (avv): pro, assè, basta, bastansa, franch. '''Averne abbastanza''': Avèjne a basta.
* '''Abbattere''' (vt): campé giù, abate giù, crasé.
* '''Abbattersi''' (vr): abatse, perdse ‘d coragi, descoragesse, lassesse andé.
* '''Abbattimento''' (sm): scorament, abatiment, descoragiament.
* '''Abbattuto''' (pp e agg) abatù (abatùa). much (muca), nëch.
* '''Abbazia''' (sf): abassìa, badìa, monasté.
* '''Abbecedario''' (sm): abecedari.
* '''Abbellimento''' (sm): soagnura, archinch, ambeliment, anzolivura.
* '''Abbellire''' (vt): soagné, archinché, anzolivé, ambelì, acinciné.
* '''Abbeverare''' (vt): boré, breuvé, dé da bèive.
* '''Abbeveratoio''' (sm): abeivor, bruvor, conca.
* '''Abbigliamento''' (sm): abijament, vestiari.
* '''Abbigliare''' (vt): abijé, vestì.
* '''Abbinare''' (vt): cobié, biné, abiné, socié.
* '''Abbindolare''' (vt): ambonì, ambrojé, angané, argiré, (fig.) pijé ‘n brass.
* '''Abbisognare''' (vi): avèj da manca, avèj da bzògn, bzogné, essje da manca, essje da bzogn,
* '''Abboccamento''' (sm): rëscontr, abocament.
* '''Abboccare''' (vt): amboché; (di pesci): boché.
* '''Abboccato''' (agg): (di vino) abocant, bocant.
* '''Abbonamento''' (sm): abonament, cotis.
* '''Abbonare''' (vt): fé l’abonament, aboné, cotisé.
* '''Abbondante''' (agg) bondos, abondant, fosonant, a caplà, a malòch, an bondansa.
* '''Abbondanza''' (sf): bondansa, bsach; '''in abbondanza''': fin-amai, pì che mai; a-i na j'é da vende e da pende; a dròch; a malòch.
* '''Abbondantemente''' (av): a malòch, an bondansa, an bsach.
* '''Abbondare''' (vt): abondé, fosoné, fé bon-a mësura; esagerare: ropëzzé.
* '''Abbonire''' (vt): pasié, chieté.
* '''Abbordare''' (vt); abordé, avziné, agancé, angancé, ('''salutare chiamando da distanza''') arsoné.
* '''Abbottonare''' (vt): botoné.
* '''Abbozzare''' (vt): sbossé, abossé.
* '''Abbozzo''' (sm): sbòss.
* '''Abbracciare''' (vt): ambrassé.
* '''Abbraccio''' (sm): ambrass, ambrassament, ambrassada.
* '''Abbrancare''' (vt): ambranché, branché.
* '''Abbreviare''' (vt): scursé, abrevié.
* '''Abbreviazione''' (sf): scursa, abreviassion.
* '''Abbrivio''' (sm): andi, scampa; ('''prendere la fuga''') Pié l' abriv.
* '''Abbronzare''' (vt): brunì, bronzé.
* '''Abbronzatura''' (sf): bronura, bronzura, bronzagi.
* '''Abbrustolire''' (vt): rustì, ramì, brusaté, brustolì.
* '''Abbrutire''' (vi): ambrutì.
* '''Abbuffare''' (vt): angavassé, smangiassé (vr) angavasesse.
* '''Abbuffata''' (sf): smangiassà, angavassà, scorpacià.
* '''Abbuiarsi''' (vr): scurisse, ambrunisse.
* '''Abbuonare''' (vt): gavé, arduve, cancelé ‘n débit, gavé na part d’un débit, arduve ‘n débit.
* '''Abdicare''' (vi): abdiché, arnunsié.
* '''Abdicazione''': (sf): abdicassion, arnùnsia.
* '''Aberrante''' (agg): ch’a fà sbalié, ch’a buta fòra strà, sviant.
* '''Aberrare''' (vi): sbalié, andé fòra strà.
* '''Aberrazione''' (sf): eror, bàilo, (scient.) aberrasion
* '''Abetaia''' (sf): sapinera.
* '''Abete''' (sm): sapin.
* '''Abicì''' (sm): abecé, alfabèt.
* '''Abigeato''' (sm): delit ëd robé ‘l bestiam.
* '''Abile''' (agg) bon, àbil, an piòta.
* '''Abilità''' (sf): bravura, abilità,.
* '''Abilitare''' (vt): fé abil, abilité, (vr) abilitesse.
* '''Abissale''' (agg) abissal, përfond, profond, ancreus, creus, bin ancreus, motobin përfond.
* '''Abisso''' (sm) abiss, abim. (> abimé)
* '''Abitante''' (sm e agg): abitant, ch’a stà …
* '''Abitare''' (vt): sté, abité .
* '''Abitazione''' (sf): cà, abitassion.
* '''Abito''' (sm): vestì, '''abito maschile''': vestimenta, (pl.) mude: '''abito femminile''': vesta: '''abito da prete''': vestì da prèive.
* '''Abituale''' (agg): sòlit, abitual.
* '''Abitualmente''' (av.)
* '''Abituare''' (vt): c.stumé, abitué; '''abituarsi''': costumesse, abituesse, pijé l’andi ëd…
* '''Abitudinario''' (agg) costumà, abitudinari.
* '''Abitudine''' (sf): costuma., abitùdin.
* '''Abituè''' (sm): abitué, ch’a l’é sòlit, ch’a ven ëd régola.
* '''Abituro''' (sm): ciabòrna, ciabòt, cà pòvra.
* '''Abiura''' (sf): abiura, arnunsia.
* '''Abiurare''' (vt): abiuré, arneghé, arnunsié.
* '''Ablativo''' (sm): ablativ. [esse a l’ablativ: '''essere al verde'''].
* '''Ablazione''' (sf): ablassion, asportassion, ras-ciament.
* '''Abluzione''' (sf): ablussion, lavanda, lavadura.
* '''Abnegazione''' (sf): abnegassion, altruism, pijé la cros.
* '''Abnorme''' (agg): anormal, dròlo, fòra,.
* '''Abolire''' (vt): abolì, gavé, dëscancelé.
* '''Abolizione''' (sf): abolission, scancelassion,
* '''Aborrire''' (vt): aborì, nen podèj s-ciairé, avèj an ghignon. avèj an antipatìa.
* '''Abortire''' (vt): abortì, sfrasé, perde.
* '''Aborto''' (sm): abòrt, abortiment.
* '''Abrasione''' (sf): splon, splura,.
* '''Abrivo''' (sm) ('''rincorsa''') scampa, abriv.
* '''Abrogare''' (vt): anulé, abroghé, dëscancelé., cassé, dësfé.
* '''Abrogazione''' (sf): anulament, scancelassion, abrogassion.
* '''Abulico''' (agg): sensa volontà, sensa miola, pien ëd lasme sté, abùlich.
* '''Abusare''' (vt): abusé, profité, esageré, mangé tròp,
* '''Abusivamente''' (avv.): dë sfròs.
* '''Abuso''' (sm): abus.
===AC===
* '''Acca''' (sf): aca (a val nen n’aca: '''non valere nulla''').
* '''Accademia''' (sf): académia.
* '''Accademico''' (agg): académich.
* '''Acacia''' (sf): gasìa; piantagione di acacie: gasié.
* '''Accadere''' (vi): capité, ancapité.
* '''Accaduto''' (sm): fàit, aveniment, lòn ch’a l’é capitaje., lòn ch’a l’é rivaje.
* '''Accagliarsi''' (vr): quajesse, ('''del sangue''') grumesse.
* '''Accalappiacani''' (sm): ciapacan.
* '''Accalappiare''' (vt): ciapé, angabiolé, pijé an tràpola, ciapé al lass.
* '''Accalcarsi''' (vr): pressesse, carchesse.
* '''Accaldarsi''' (vr.): scaudésse, scaloresse, afarésse.
* '''Accaldato''' (agg): scaudà, afarà,
* '''Accanirsi''' (vr): ancagnisse.
* '''Accampamento''' (sm): camp, campament, acampament, atendament.
* '''Accampare''' (vt): acampé, buté ‘l camp, drissé l’acampament, atendesse; ('''addurre''':) porté, aleghé, avansé, dovré d’alegassion.
* '''Accanirsi''' (vr): ancagnisse, acanisse.
* '''Accanito''' (agg): ancagnì, cagnin.
* '''Accanto''' (avv. e prep.): aranda, abòrd, press, dacant a, acant a, davzin.
* '''Accantonare''' (vt): ancantoné, buté da part, buté da banda, buté da cant
* '''Accaparrare''' (vt): caparé, acaparé, ancëtté, fé anceta.
* '''Accaparramento''' (sm): caparagi, anceta.
* '''Accapigliarsi''' (vr): pijesse për ij cavèj.
* '''Accappatoio''' (sm): pignuar, capòt ëspongos, vesta da bagn.
* '''Accapponare''' (vt): caponé; ('''la pelle''') fé vnì la pel d’òca.
* '''Accarezzare''' (vt): carëssé, ('''lisciare''') sulié, ('''coccolare''') poponé; fé ‘d bin.
* '''Accartocciare''' (vt): ancartocé, ampachëtté, fé ij cartòcc.
* '''Accasare''' (vt): acasé, marié ‘l fieul (la fija), (vr) acasesse, buté su ca, mariesse.
* '''Accasciarsi''' (vr): ambosesse, casché: ('''in senso morale)''' avilisse, demoralisesse, tombé ‘d magon.
* '''Accatastare''' (vt): ambanché, ampilié, ambaroné.
* '''Accattonaggio''' (sm): chistonagi.
* '''Accattonare''' (vi): almosiné, chistoné, ciamé.
* '''Accattone''' (sm): almosinant, chiston, pòver.
* '''Accavallare''' (vt): ancavalé, ancrosié.
* '''Accelerare''' (vi): ampressé, aceleré, cissé.
* '''Acceleratore''' (sm): acelerator, taulëtta.
* '''Accelerazione''' (sf): acelerassion.
* '''Accendere''' (vt): anvisché, visché. duverté la lus.
* '''Accendino''' (sm): brichet, machinëtta, pietra focaia: pera da brichet.
* '''Accennare''' (vi): fé segn, mostré, indiché, fé ‘n segn, acené,
* '''Accensione''' (sf): anviscament, anviscagi, acension,.
* '''Accentare''' (vt): acenté, marché, bité l’acent.
* '''Accento''' (sm): acent, ('''cadenza, tono di voce''') acsan.
* '''Accentramento''' (sm): acentrament, sentralisassion, sentralisassion.
* '''Accentrare''' (vt): acentré, sentralisé.
* '''Accentratore''' (agg): sentralisator.
* '''Accentuare''' (vt); carché, marché, buté l’acent, fé pì gròss, angrandì.
* '''Accerchiare''' (vt): ansercé, pijé an mes, anrolé, butesse an circol.
* '''Accertamento''' (sm): verifica, acertament, control.
* '''Accertare''' (vt): acerté, controlé, verifiché.
* '''Acceso''' (pp) anviscà; (agg) anvisch, visch.
* '''Accesso''' (sm): intrada, passagi, ('''attacco''' '''improvviso'''): acess.
* '''Accessibile''' (ag): acessibil, ch'as peul intreje.
* '''Accessorio''' (agg): acessòri, secondari; (sm) acessòri.
* '''Accetta''' (sf): assul, apiòt, ('''accetta media e grande)''' piòla; ('''piccola''') piolèt;
* '''Accettabile''': (agg) ('''passabile'''): passabil, ch’a peul andé, ch’a va bin.
* '''Accettare''' (vt): aceté, agradì, aprové.
* '''Accettazione''' (sf): acetassion, acoliensa, arseiviment (riceviment), portierìa (portinarìa), intrada (andor), aprovassion.
* '''Accetto''' (agg): gradì, acetà.
* '''Accezione''' (sf): acession, significassion, contnù semantich.
* '''Acchiappare''' (vt): ciapé, pijé, branché, ambranché, pijé al vòl.
* '''Acchito''' (sm): achit; ('''di primo acchito)''' achit, a tuta prima.
* '''Acciacco''' (sm): magagna, incòmod, aciàch, malesse, dësturb, pèis.
* '''Acciaieria''' (sf): asselerìa, feriera.
* '''Acciaio''' (sm): assél.
* '''Accidente''' (sm): assident, dësgrassia, colp.
* '''Accidenti''' (escl.): sachërdisna! sacocin! sacrenon! sachërnon!
* '''Accidia''' (sf): acìdia, pigrissia, lòira.
* '''Accidioso''' (agg): loiron, pigher, plandron.
* '''Accigliarsi''' (vr): scurisse (an front, an fàcia), ('''corrugare''') anrupì, arissé ij sign.
* '''Accingersi''' (vr)i: prontésse, dé man a… anviaresse, ancaminesse, desse deuit, dé ‘d deuit, desse deuit.
* '''Acciottolato''' (sm): pavé, sternìa.
* '''Acciuffare''' (vr): ambranché (për ij cavèj), ciufì.
* '''Acciuga''' (sf): anciova; venditore di acciughe: ancioé.
* '''Acclamare''' (vt): fé trionf, aclamé, s-ciopaté le man.
* '''Acclamazione''' (sf): aclamassion; [elege për aclamassion].
* '''Accludere''' (vt): saré (taché) ansema, acobié, include, aleghé.
* '''Accoccolarsi''' (vr): coacesse, cacisse.
* '''Accoccolato''' (agg): coacc, coacià, cacì.
* '''Accodarsi''' (vr): butesse an coa, fé la coalera.
* '''Accogliente''' (agg): piasos, arios, bin costumà.
* '''Accoglienza''' (sf): arseiviment, riceviment, acoliensa.
* '''Accogliere''' (vt): acheuje, arsèive, aceté, dé ‘l bin ëvnù, dì che ‘d sì.
* '''Accolito''' (sm): acòlit.
* '''Accollatura''' (sf): ancolura.
* '''Accoltellare''' (vt): cotlé, dé na cotlà.
* '''Accomiatarsi''' (vr): pijé congé, congedesse, andésne, partisne.
* '''Accomodamento''' (sm): arangiament, riparassion, comodament.
* '''Accomodare''' (vt): rangé, riparé, acomodé; (vr) acomodesse, comodesse, andésne, partisne.
* '''Accompagnamento''' (sm): acompagnament; ('''funerale'''): compagnà.
* '''Accompagnare''' (vt): compagné, acompagné, fé companìa (për la stra).
* '''Acconciare''' (vt): soagné, rangé, ('''abbellire''') archinché; ('''pettinare''') pentné.
* '''Acconciatura''' (sf): parura, pentnura.
* '''Acconsentire''' (vi): consente, consentì, dì che ‘d sì; dé la contenta
* '''Accontentare''' (vt): contenté, sodisfé, chieté, pasié; ('''dare un contentino''') dé la contenta.
* '''Acconto''' (sm): acont, a cont, an cont, antìcip.
* '''Accoppare''' (vt): copé, fé fàra, massé.
* '''Accoppiare''' (vt): cobié, abiné; [esse cobià coma ‘n beu a na ràngola]; ('''incrociare''') cobié, mës-cé.
* '''Accorato''' (agg): a cheur pien, con cheur, acorà.
* '''Accorciare''' (vt): scursé.
* '''Accordare''' (vt): (mus.) acordé, ('''mettere d’accordo)''': buté d’acòrdi, fé la pas; ('''concedere''') acordé, concede, consente; (vi) butesse d’acòrdi, acordesse, fé la pas.
* '''Accordatore''' (sm): acordeur, (acordeusa, acordeuse).
* '''Accordo''' (sm): acòrd, acòrdi, pat, aleansa, amicissia.
* '''Accorgersi''' (vr): adesse, sdesse, ancorzisse, acórzësse, afess-ne, afesne [(se n'è accorto): chiel a l'é ancorzuss-ne], ('''comprendere cose sottintese''') antajesse, antajesne; '''senza accorgersene''', '''senza volerlo, inavvertitamente:''' sensa anfésne.
* '''Accorgimento''' (sm): astussia, truch, furbarìa, gabola, trigo, malissia.
* '''Accorrere''' (vi): core, acore; accorrere al richiamo: core al crij.
* '''Accortezza''' (sf): prontëssa, abilità, furbarìa.
* '''Accorto''' (agg) antivist (:'''previdente'''), avisà (:'''all’erta'''), drit, furb.
* '''Accostare''' (vt): avziné, acosté, buté davzin, buté aranda, buté tacà; (vr) fesse press.
* '''Accovacciarsi''' (vr): coacésse.
* '''Accovacciato''' (agg): cacì, quacì, coacc, coacià.
* '''Accreditamento''' (sm): acrédit, crédit.
* '''Accreditare''' (vt): acredité, credité, stimé, consideré.
* '''Accredito''' (sm): acrédit, crédit.
* '''Accrescere''' (vt): aumenté, fé chërse, chërse, angrandì.
* '''Accrescitivo''' (sm e agg): chërsitiv.
* '''Accucciarsi''' (vr): cocesse, fé la cocia.
* '''Accudire''' (vt): cudì, acudì, vijé, fé la guardia, goerné; ('''gli animali''') ciadlé.
* '''Accumulare''' (vi): mugé, anmugé, ambaroné.
* '''Accumulatore''' (vt): cumulator, acumulator.
* '''Accuratamente''' (avv.): precis, con precision.
* '''Accuratezza''' (df): precision, atension, cura, bel deuit (:'''garbo, delicatezza'''), soèn, soègn,
* '''Accurato''' (agg): curà, bin curà.
* '''Accusa''' (sf): acusa, acusassion.
* '''Accusare''' (vt): acusé, anculpé, dé la colpa; ('''gioco''') cusé.
* '''Accusativo''' (sm): acusativ.
* '''Accusatore''' (sm): acusator.
* '''Acerbo''' (agg) verd (vërda, vërde), aspr, acerb.
* '''Acero''' (sm): òbi; '''acero di montagna''': plàio. plàie.
* '''Acetilene''' (sm): cetilene, acetilene.
* '''Aceto''' (sm): asìl. ampolla dell’aceto: amolin ëd l’asil.
* '''Acetone''' (sm): aceton; '''aver l’acetone''': avèl le bòje.
* '''Acidità''' (sf): acidità; (di stomaco) brusacheur.
* '''Acido''' (sm): àcid; acido solfdorico: euli ëd vëdrieul; (agg): brusch.
* '''Acidulo''' (agg) asprign.
* '''Acino''' (sm): asinél; '''acino d’uva che colora''': anvairèt.
* '''Acqua''' (sf): eva. aqua; '''ristagno d’acqua''': mortis. mojiss, arrneuj; '''acqua benedetta''': eva santa, eva benedìa.
* '''Acquaforte''' (sf): aquafòrt, evafòrt.
* '''Acquaio''' (sm): evié, conca dl’eva, conchet, lavandin.
* '''Acquaragia''' (sf): aquaras.
* '''Acquasanta''' (sf): eva benedìa; acquasantiera: beneditin, pila dl’eva benedìa.
* '''Acquavite''' (sf): branda, aquavita; venditore di acquavite: aquavitor.
* '''Acquazzone''' (sm): slavass, spluvassà. ramà.
* '''Acquedotto''' (sm): aquedot.-a.
* '''Acquerugiola''' (sf): pluvëtta, pluvzin-a, rosin-a.
* '''Acquetare''' (vt): achieté, calmé, pasié; (vr) achietesse.
* '''Acquirente''' (sm): comprador, aquirent, client.
* '''Acquistare''' (vt): caté, compré, aquisté.
* '''Acquisto''' (sm): compra, aquist.
* '''Acquitrino''' (sm): mojiss, meuja, pautass.
* '''Acquolina''' (sf): salivëtta.
* '''Acuire''' (vt): ussé, avussé, fé pontù; (fig) cissé.
* '''Acre''' (agg): àgher,
* '''Acredine''' (sf): acrimònia.
* '''Acrobazia''' (sf): acrobassìa.
* '''Acuire''' (vt): ussé, avussé, fé pontù; (fig.) cissé.
* '''Aculeo''' (sam): bòsso, gucion, spin-a.
* '''Acume''' (sm): cò, punta (fig.) finësse.
* '''Acuminare''' (vt): ussé. fé la punta, rende aùss.
* '''Acuto''' (agg): aùss, avuss, pontù; (mus.) acut.
===AD===
* '''Adagiare''' (vt): posé dosman, cogé.
* '''Adagio''' (avv.): dosman, adasi, adasiòt, pian. (sm) (mus.) adasi.
* '''Adattamento''' (sm) adatament.
* '''Adattatore''' (sm): adatator.
* '''Adattare''' (vt): adaté; adattarsi a: ven-e a taj.
* '''Adatto''' (agg) adat, convenient (fem. convenienta, pl. conveniente) [adatt co ij còj a marenda: '''c’entra come i cavoli a merenda'''].
* '''Addebitare''' (vi): porté a débit, adebité, dé la colpa.
* '''Addebito''' (sm) adébit, débit, càrich, colpa.
* '''Addensare''' (vt) anspëssì, spëssì, mugé, amugé.
* '''Addentare''' (vt): pianté ij dent, mòrde; (tecn.) mortasé (:dentellare).
* '''Addentellato''' (sm): dent; (fig.) pretest, scusa.
* '''Addentrarsi''' (vr): intré andrinta; aprofondì.
* '''Addentro''' (avv.) andrinta, drinta.
* '''Addestramento''' (vt): adressament, amprendissagi.
* '''Addestrare''' (vt): dressé, adressé, dé la dreta, antrené, anviaré.
* '''Addetto''' (sm): ancaricà, adet, col ëd…
* '''Addietro''' (avv.) andarera, andaré, daré, dòp, passà.
* '''Addio''' (sm): adiù, adieu.
* '''Addirittura''' (avv): dritura, adritura, gnentemeno che.
* '''Addirsi''' (vr): confesse, afesse.
* '''Additare''' (vt): indiché, mostré con ël dil, fé segn.
* '''Addizionale''' (agg e sm) adissional.
* '''Addizionare''' (vt): fé l’adission, adissioné.
* '''Addizione''' (sm): adission, soma.
* '''Addobbare''' (vt): dobé, adobé, paré, tapissé, ('''agghindare''') archinché.
* '''Addobbo''' (sm): ornament, parà, parament, tapissarìa.
* '''Addolcire''' (vt): andussì, ansucré.
* '''Addolorare''' (vt): fé sagriné, adoloré; (vr): crussiesse, sagrinesse.
* '''Addome''' (sm): pansa.
* '''Addomesticare''' (vt): domëstié, domestiché.
* '''Addominale''' (agg e sm): adominal.
* '''Addormentare''' (vt): andurmì, ampluché, fé deurme, cuné; (vr) ampluchesse, andurmisse, andeurmse.
* '''Addormentato''' (agg): andurmì, amplucà.
* '''Addossare''' (vt): buté a còl, buté contra, adossé, acolé; ('''addossare la colpa''') dé la colpa.
* '''Addosso''' (avv:): adòss, a còl, ansima.
* '''Addurre''' (vt): porté, aleghé, avansé, buté anans.
* '''Adduttore''' (sm): ch’a pòrta, adutor.
* '''Adduzione''' (sf): ël porté, adussion.
* '''Adescare''' (vt): sedùe, tiré, angabiolé, ciapé, cuché.
* '''Adeguare''' (vt): adaté, proporsioné.
* '''Adempiere''' (vt): compì, adempì, porté a la fin, finì.
* '''Adempimento''' (sm): compiment, fàita.
* '''Aderire''' (vi): aderì, aceté ‘d fé part, aceté; (vt) taché, sté ancolà; (vr) tachesse, sté ancolà.
* '''Adesione''' (sf): consens, adesion.
* '''Adesivo''' (sm): adesiv, còla; carta adesiva: carta-còla; '''nastro adesivo''': bindél-còla; (agg) adesiv, tachiss.
* '''Adesso''' (avv): adéss, sùbit, aora; ('''subito'''): dël moment, dla minuta; ('''proprio adesso''') adsadéss.
* '''Adiacente''' (agg): tacè, davzin, aranda, adiacent.
* '''Adibire''' (vi): destiné, dovré,
* '''Adipe''' (sm): grassa,
* '''Adiposità''' (sf): adiposità, presensa ‘d grassa.
* '''Adipos'''o (agg): grass, ch’a conten ëd grass.
* ''' Adirarsi''' (vr): anrabiésse, antabachésse, perde la passiensa, aussé la vos, scaudesse 'l fidich, andé fòra dij feuj.
* '''Adire''' (vi): arven-e; (fare ricorso): arcore.
* '''Adito''' (sm): intrada, passagi; dare adito per: dé l’ocasion për /ed, dé la scusa për.
* '''Adocchiamento''' (sm): uciada, aduciada.
* '''Adocchiare''' (vt): ducé, aducé, docé, ten-e d’euj.
* '''Adolescente''' (sm): giovnòt (giovnëtta, giovnòta), fiolin, (fiëtta) adolessent.
* '''Adolescenza''' (sf): adolessensa, gioventù-masnà,
* '''Adombrare''' (vt): ombré, sombré, scurì, fé ombra; (vr) ofendse, fesse ombros, pijesla a mal.
* '''Adoperare''' (vt) dovré; (vr) angagésse, desse da fé, desse la pen-a ëd…
* '''Adorabile''' (agg) adoràbil.
* '''Adorare''' (vt): adoré, rende l'adorassion.
* '''Adoratore''' (sm): adorator (adoratriss).
* '''Adorazione''' (sf): adorassion.
* '''Adornare''' (vt): orné, soagné, paré, archinché; (utilizzare) dovré, utilisé.
* '''Adottare''' (vt): adoté, andoté, anfiolì.
* ''' Adottivo''' (ag): adotiv. d’adossion.
* '''Adozione''' (sf): adossion.
* '''Adrenalina''' (sf): adrenalin-a.
* '''Adulare''' (vt): flaté, adulé, ansavoné; (incensare): dovré n'l turibol.
* '''Adulatore''' (sm): flateur (flateusa), violin, adulator.
* '''Adulazione''' (sf): flatarìa, adulassion.
* '''Adulterare''' (vt): faussé, (vino) tajé.
* '''Adulterino''' (agg): adulterin.
* '''Adulterio''' (sm): adulteri.
* '''Adultero''' (sm): adùlter (adùltera).
=== AF ===
* '''Affare''' (sm) afé, facenda; '''affare poco pulito''': facenda crinòira.
* '''Affannarsi''' (vr): afanesse, anchietesse, pijesse la pen-a ëd, afaresse, agitesse.
* '''Affascinante''' (ag): anciarmant, fassinos, fassinant, maravijos.
* '''Affascinare''' (vr): anciarmé, ancanté, anmasché.
* '''Affatto''' (avv.): tut afàit; afàit (neg.) gnente afùit; gnente d’autut; nen d'autut; '''non importa affatto''': a-i n'anfà gnente.
* '''Affermare''' (vt): dì che ‘d sì, afermé, afortì, fortì, diciaré, atesté, enunsié, confermé.
* '''Affermazione''' (sf): afermassion, diciarassion, assersion, atestassion, enunsiassion, enunsià.
* '''Afferrare''' (vt): ambranché; ciapé al vòl.
* '''Affettare''' (vt); fetté, fé a fëtte; ['''affettare in tante fette sottil'''i] fettiné.
* '''Affetto''' (sm): afèt, afession: (agg) malavi ëd, toch da, ciapà da.
* '''Affettuoso''' (agg): afetuos, (di animali) puss, pucc, pussiard.
* '''Affezionarsi '''(vr): afessionesse, tachesse.
* '''Affezione''' (sf): afession, maladìa.
* '''Affidare''' (vt): adé, fidé, confidé, dé an guerna.
* '''Affilare '''(vt): molé, filé, fé ‘l fil, arfilé, afilé, filëtté.
* '''Affilato''' (agg) molà, filà, afilà.
* '''Affinché''' (cong.) për che... parèj che...
* '''Affittare''' (vt): fité.
* '''Affliggere '''(vt): sagriné, crussié, aflige, buté an cros.
* '''Affliggersi''' (vr): crussiesse.
* '''Afflizione '''(sf) aflission, sagrin, crussi, dolor.
* '''Affluente''' (sm): afluent, provan-a dël fium.
* '''Affluenza''' (sf); possà, afluensa.
* '''Affluire''' (vi): arvërsé, afluì.
* '''Affogare''' (vi): nié, afoghé, stenze.
* '''Affogamento''' (sm): nié, nijé.
* '''Affollarsi''' (vr): mugesse, anmugesse, stivesse.
* '''Affollato''' (agg): stivà, (colmo) corm, pien, pressà ‘d gent.
* '''Affondare''' (vi): fondé, colé, fondé, afondé, spërfondé, andé a fond, colé a fond; (vt) spërfondé; mandé a fond.
* '''Affrettare''' (vt): pressé, cissé, buté pressa, slonghé ‘l pass.
* '''Affrontare''' (vt): fé front, sté a front, afronté, bravé, sfidé, taché.
* '''Affronto''' (sm): afront, insult.
=== AG ===
* '''Agente''' (sm): agent, procurator.
* '''Agganciare''' (vt): angancé, crocëtté, ciapé al grafi.
* '''Agghindare''' (vt): soagné, archinché; ('''agghindarsi''') soagnesse, archinchesse.
* '''Aggiungere''' (vt): gionté.
* '''Aggiuntivo''' (agg) ëd gionta, d’agionze, suplementar, supletori.
* '''Aggiustare''' (vt): rangé.
* '''Aggrapparsi''' (vr): ambranchesse.
* '''Aggravare''' (vi): agravé, andé pes.
* '''Aggravio''' (sm): agravi, carich.
* '''Aggravato''' (agg): agravà.
* '''Agguato''' (sm): avàit; stare all’agguato: sté a l’avàit.
* '''Agiatezza''' (sf): asiansa, comodità.
* '''Agiato''' (agg): asià.
* '''Agile''' (agg): lest, svicc, pront, àgil.
* '''Agilità''' (sf): prontëssa, agilità.
* '''Agio''' (s,): asiansa, comodità; ('''a disagio''': a mal asi; '''star quieto e tranquillo:''' sté asi e pasi''').'''
* '''Aguzzo''' (agg) aùss, uss, pontù.
* '''Aglio''' (sm): aj.
* '''Agnello''' (sm): agnel, bèro, babèro.
* '''Ago''' (sm): gucia, uja.
* '''Aguzzo''' (agg): avuss.
* '''Ahi''' (escl.): ahi!
* '''Ahimè!''' (escl.): aidé, aidemì, oidemì, ahidemì, ahimì, ommì mi pòvr òm, ommì mi pòvra dòna; pòvra mi!
===AI ===
* '''Aiutare''' (vt): giuté, agiuté, dé na man, esse d’agiùt.
* '''Aiutante''' (sm): agiut, garson, agiutant.
* '''Aiuto''' (sm): agiut.
=== AL ===
* '''Alabastro''' (sm): alabastr.
* '''Alba''' (sf): alba, le sponté dël dì (dël sol); [alvesse a l’alba]; ''a l'ora ch'a canta 'l gal;'' '''crepuscolo del mattino''': ambrun-a; '''prima luce dell’alba''': primalba.
* '''Albeggiare''' (vi): fesse dì, sc-ciairisse; ël cél a marca l’orisont.
* '''Albergo''' (sm): obergi.
* '''Albero''' (sm): erbo; ('''alberello''') arbarela; ('''albero di maggio''') maj; ('''albero maestro''') erbo master; [scopé un erbo].
* '''Alcolico''' (agg) alcòlich.
* '''Alcolismo''' (agg): alcolism.
* '''Alcool''' (sm): àlcol, spirit.
* '''Alcuni''' (agg): dontré; alcune volte: ëd vòlte.
* '''Aldilà''' (sf): dëdlà.
* '''Alimentare''' (vt): alimenté; '''alimentari''' (smp): ('''generi alimentari''') ròba mangiativa.
* '''Alimento''' (sm): aliment.
* '''Alito''' (sm): fià, respir, sofi.
* '''Allarmare''' (vt): alarmé, dé l’alarme; buté an guardia; buté an agitassion; sbaruvé; spaventé.
* '''Allarmante''' (ag): alarmant, preocupant.
* '''Allarme''' (sm): alarme, alarma, alerta.
* '''Allarmista''' (sm. e ag.): alarmista, alarmistich.
* '''Allattare''' (vt): dé la pupa.
* '''Alleggerire''' (vt): legerì, slegerì, alegerì, slingerì.
* '''Allentare''' (vt): arlamé.
* '''Allerta''' (escl): alerta, (sté) a l'èrta.
* '''Allevatore''' (sm): commerciante di asini: asné, boricàire, boriché.
* '''Allibito''' (ag): ambajà, stupì, resté 'd bòsch, resté 'd carta pista.
* '''Allontanare''' (vt): slontané; lontané; mandé via; buté fòra.
* '''Allora''': alora, antlora; (a quest'ora) a l'ora d'adèss; allora che: quand che.
* '''Alloro''' (sm): làur.
* '''Alludere''': (vi) fé alusion a, arciamé, parlé ant le paròle, dì bianch për fiòca.
* '''Alluminio''' (sm): alumìnio.
* '''Allusione''' (s): alusion, arferiment.
* '''Almeno''' (cong.): almen, almeno, për lo men, per lo meno, almanch, armanch.
* '''Altalena''' (sf): baudiss, bondalinsa, bàuti. (da; baudissé, bautié: '''far dondolare;''' baudissesse, baudiesse, '''dondolarsi''').
* '''Altare''' (sm): autar; '''altarino''': autarin. Proverbi: "A l'é coma robé an sl'autar", "A j'é gnun autar sensa cros"; "Dëscheube n'autar për cheurvne n'àutr"; "L'autar a deuv manten-e 'l prèive", "Dëscheurve j'autarin".
* '''Alterare''' (vt): faussé, guasté, tajé, alteré.
* '''Alterazione''' (sf): alterassion, sfaussament, sofisticassion.
* '''Alternarsi''' (vr): alternesse, fé la roa, desse 'l cambi, fé le reuide.
* '''Alternativa''' (sf): alternativa.
* '''Altero''': (agg): fier, orgojos, arogant.
* '''Alterigia''': (sf): fierëssa, orgheuj, arogansa.
* '''Alto''' (ag): àut, elevà, (di statura) grand.
* '''Altrimenti''' (av): an n’àutra manera, dësnò, diversament, sedësnò, sednò, se sò; '''in caso contrario, in mancanza''': an difet.
* '''Altro''': àutr; '''l'un l'altro''': l'un con l'àutr; '''non fosse altro che''': pa mach che.
* '''Altronde (d’)''' (cong.): d’àutra part.
* '''Altruismo''' (sm): dedichesse 'd manera disinteressà a d'àutri.
* '''Alunno, scolaro''' (sm): anlev.
* '''Alzare''' (vt): aussé, lëvé, alvé, aussé sù; ('''alzarsi''') aussesse; '''alzarsi presto''': bate la diana; '''alzarsi tardi''': aussesse a l’alba dij tavan; '''alzare le mani al cielo:''' lëvé le man al cél.
=== AM ===
* '''Amabile''' (ag): amàbil. afabil, grassios, piasos, doss.
* '''Amabilmente''' (avv): ëd manera grassiosa, piasosa.
* '''Amare''' (vi): amé, volèj bin.
* '''Amareggiare''' (vt): amaregé, ampinì d'amarëssa, sagriné, crussié.
* '''Amareggiato''' (agg): amaregià, sagrinà, crussià, pien d'amarëssa.
* '''Amarezza''' (sf):: amarëssa, ameror.
* '''Amaro''' (agg): amèr, mèr.
* '''Ambedue''' (avv): tut' e doe.
* '''Ambientare''' (vt): coloché, buté, posé, ["l'ambient ëd ... a l'é...], adaté, costumé.
* '''Ambiente''' (sm): ambient, teritori, tèra ('d dré), condission, (dintorni, vicinanze:) anviron.
* '''Ambiguità''' (sf): ambiguità.
* '''Ambiguo''' (agg) con doe facie, nen sincera, malfidà, fùuss, nen sicur; ch’a peul esse interpretà divers, ch’a peul esse antèis an manera diversa.
* '''Ambivalente''' (agg): ambivalent, dobi, con doe facie.
* '''Ammaliare''' (vt): anciarmé, ammasché, ancanté, ambabolé, ambambiolé, angabiolé.
* '''Ammettere''' (vt): amëtte, dì che 'd sì, arsèive, consentì, toleré.
* '''Ammirare''' (vt): amiré, vardé ambajà, sté lì a vardé, ancantesse a vardé.
* '''Ammonire''' (vt): avertì, amonì, buté an guardia, buté an sl’avis.
* '''Ammonimento''' (sm): amonission, amoniment, avertiment.
* '''Amo''' (sm): amon, lamon.
* '''Ampio''' (agg): ampli, ampi, grand, motobin ëd...
* '''Ampliamento''' (sm): sgrandiment, ampliament.
* '''Ampliare''' (vt): amplié, slarghé, espande.
=== AN ===
* '''Anche''' (avv.): ëdcò; '''anche se''': bele se; quand bin che; '''Anche troppo''': fin-a tròp; anche se: bele che (+ cong.).
* '''Ancora''' (avv.): ancora, ancó; '''ancora una volta''': torna, na vòlta 'd pì.
* '''Ancorché''' (av): quand bin che.
* '''Andare''' (vi): andé; andare a letto: andesse a cugé, andé a deurme, andé a slòfate, andé a zòfate, andé a pluché; '''andare a rischio''': andé a brus; '''andare a scatafascio''': andé a rabel; '''andare incontro''': andé a l'ancontra; '''andarsene''': andess-ne, aussé j’òss, fé vela.
* '''Anelare''' (vt): desideré, avèj l’anvìa ëd, avèj na fòrta anvìa për, avèj n’anvìa ardenta për, avèj n’ardensa për,
* '''Angoscia''' (sf): angossa, magon, afann, dolor, sagrin.
* '''Annaffiare''' (vt): anrosé, bagné, selvé.
* '''Annebbiare''' (vt): an-nebié, pané.
* '''Annegare''' (vi): nié.
* '''Annerire''' (vt): neiré, an-neirì, fé vnì nèir, brunì, scurì.
* '''Annichilire''' (vt): anienté, distrùe,
* '''Anno''' (sm): ann, (pl.) ani, agn.
* '''Annoiare''' (vt): nojé, sgonfié, stufié, fé vnì lord, dé neuja.
* '''Anomìa''' (sf) (fil.) assensa o mancansa ‘d nòrme, dëspressi o dësfida dla legalità o dla lej moral ëd Nosgnor, arvira.
* '''Anonimo''' (sm ag): sensa nòm.
* '''Ansia''' (sf): afann, arsai, fià curt, anvìa, desideri, vëzzo, zanzij.
* '''Ansimare''' (vi): tranfié, ranfié, avèj ël tranfi, avèj l’afann, avèj ël tranfiet.
* '''Antenato''' (sm): grand, antich, vej; '''gli antenati''': ij grand.
* '''Anticipare''' (vt): anticipé, andé danans, marcé danans, precede; (fig) antivëdde, preven-e.
* '''Anticipo''' (sm): anticip, avans; '''in anticipo:''' prima: a l’avans.
* '''Antipatia''' (sf): ghignon, antipatìa.
* '''Antipatico''' (ag): antipàtich.
* '''Antitesi''' (sm): contrast, antìtesi.
* '''Anzi''' (cong.): ansi, al contrari; nen mach, ma.
* '''Anzitempo''' (av): prima ‘d temp, tròp prest.
=== AP ===
* '''Ape''' (sf): avija.
* '''Apertura''' (sf): duvertura, overtura, orifissi, arfial, filura.
* '''Apice''' (sm): cò, ponta, sima.
* '''Apostasia''' (sf): apostasìa, arnegament, arvira contra Nosgnor.
* '''Appaltatore''' (sm): apaltator, impresari, acensator.
* '''Appalto''' (sm): acensa, censa, apalt, privativa, imprèisa.
* '''Apparire''' (vi): comparì, mostresse, fese vëdde, fesse anans, smijé, parësse.
* '''Apparenza''' (sf): aspet, aria, figura, forma, vista, aparensa.
* '''Appariscente''' (ag): vuajant, vistos, eclatant, spicant, maestos; '''(essere appariscente)''': eclaté.
* '''Apparizione''' (sf): aparission, comparsa.
* '''Appartamento''' (sm): alògg.
* '''Appartenere''' (vi): esse ëd..., aparte-e, dipende, speté, riguardé, risguardé, esse 'd competensa.
* '''Appellarsi''' (vr): anvoché, fé apel, apelesse, arcore an apel.
* '''Appena''' (cong.): pen-a, apen-a, mach, giusta; (cong.) dl’andi che, coma, com; '''appena che:''' tòst che. [apen-a ch’a l’é andàit; apen-a apen-a (:a fatica)].
* '''Appendice''' (sf): gionta final, gionta, suplement; '''romanzo d'appendice''': fojëtton, romanz-fojëtton.
* '''Appetito''' (sm): aptit.
* '''Appisolarsi''' (vr): ploché.
* '''Applaudire''' (vt): bate le man.
* '''Applicare''' (vt): amplaché, apliché, adaté, gionté, buté an pràtica; [apliché na pen-a, apliché në sgiaf]; (vr) aplichesse; [aplichesse un mérit].
* ''' Applicazione''' (sf): aplicassion; [aplicassion dij mérit ëd Gesù Crist; aplicassion dla lege, aplicassion dla ment, fé l’aplicassion d’una sentensa, pensé s’ na còsa con motobin d’aplicassion].
* '''Appositamente''' (avv.): a pòsta.
* '''Apposta''' (avv.): a spress, espress, a pòsta.
* '''Apprestarsi''' (a fare) (vi): desse deuit.
* '''Apprezzamento''' (sm): apressiament, chërsùa ‘d valor o ‘d pressi; (stima) apressiament, stima.
* '''Apprezzare''' (vt): apressié, stimé, ten-e an bon cont, avèj car.
* '''Approfittare''' (vi): profité, aprofité, tiré vantagi, tiré 'd profit, abusé, abusésse.
* '''Approfondimento''' (sm): studi pì ancreus, valutassion ancreusa, anvestigassion, indàgin.
* '''Approfondire''' (vt): aprofondì, fonghé ancreus, studié ancreus.
* '''Appropriato''' (agg): adatt, convenient.
* '''Approssimativamente''' (avv.): apopré, a l'incirca, squasi, a la mira dël nas.
* '''Appuntamento''' (sm): randevó.
* '''Appunto''' (cong.): pròpi.
* '''Aprire''' (vt): duverté. deurbe, durvì, dreuve, druvì; dësciavé, dëscriché, spalanché, dëstopé, dëstopé, dësbaré, slarghé, squarsé, scarsé, dësbandì, fiorì; dësciové, dës-ciodé, tajé, rompe.
=== AR ===
* '''Arca''' (sf): èrca, còfo; ('''madia''') érca pastòira, pastin, érca da pan; ('''grossa madia dei fornai'''): mastra; (rel) '''arca di Noè''': arca; '''arca dell'Alleanza''': [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Surtia/Surtia 25|érca dl'Aleansa]].
* '''Architetto''' (sm): architet.
* '''Architettura''' (sf): architetura.
* '''Ardentemente''' (avv.): tant, con passion /ardor /fërvor /devossion /energìa /vigor /venerassion.r
* '''Ardimento''' (sm): ardiman, ardiment, ardiëssa, baldansa, facia ‘d tòla, ancalura.
* '''Ardire''' (vi): ancalesse, avèj coragi, avèj la fòrsa, avèj cheur, arzighé, campesse; (sm), v. ardimento.
* '''Ardito''' (agg): ardì, dësgagià, coragios, arzigos.
* '''Ardore''' (sm): ardor, calor, impit, passion.
* '''Area''' (sf): area, fassa 'd teren,surfassa.
* '''Argilla''' (sf): crèja, mota, màuta, tèra grassa.
* '''Arma''' (sf): arma, j’arme; sotto le armi: sot j’arme; '''maestro d’armi o di scherma''': metre d’arme; ('''stemma''') arma; [arma da feu; arma da taj; për fòrsa d’arme].
* '''Armare '''(vt): armé, fortifiché.
* '''Armatura''' (sf): armura, armadura; finiment.
* '''Armeria''' (sf): armarìa, sala d'arme.
* '''Arnesi''' (smp): asi, utiss.
* '''Arrabbiarsi''' (vi): anrabiesse, perde la passiensa, avèj la flin-a; levé la mosca; ('''fare arrabbiare''') fé anrabié, fé disperé, fé andé mat.
* '''Arrabbiato''' (agg): anrabià, furios.
* '''Arrancare''' (vi): rablé le gambe, rablesse.
* '''Arrendersi''' (vr): rendse, arendse, cede, demòrde ('''darsi per vinto''') isté, insté; ('''votarsi al Signore''') rendse a Nosgnor;''' ho finito per arrendermi''': i l’hai finì për isté.
* '''Arricchire''' (vi): anrichì, dventé rich, dventé sgnor, fé dventé sgnor, fé vnì rich.
* '''Arrivederci '''(sm): a l'arvista! Arvëdd-se.
* '''Arrischiarsi''' (vr): asaresse, asardess, cimentesse, ancalesse; fare cosa arrischiata: balé an sle busche.
* '''Arrivo''' (sm): arìv, arivé, vnùa.
* '''Arte '''(sf): art; belle arti: bele art.
* '''Artigianato''' (sm): artisanat, artisanà.
* '''Artigiano''' (sm): artisan, arté.
=== AS ===
* '''Ascesa''' (sf): monta, rampa, montà.
* '''Asciugare''' (vt): sué, suvé, sëcché.
* '''Ascoltare''' (vi): scoté.
* '''Asciutto''' (agg): sùit.
* '''Asina''' (sf): sòma.
* '''Asinello''' (sm): asnèt, somòt.
* '''Asino''' (sm): aso, borich, borieul.
* '''Aspergere''' (vt): sbrincé, rusiné, spricé, bagné, seivé.
* '''Aspersorio''' (sm): aspèrges, aspersòri.
* '''Aspettare''' (vt): speté; '''aspettare con ansia''': susté; '''aspettare un po’''': bëstandé marlaitin.
* '''Aspettativa''' (sf): susta, spetativa, aspetativa.
* '''Aspetto''' (sm): aspet, visage, facia, moro, figura, aria, sembiansa, fisonomìa, presensa, portament, belfé, cera; '''carattere''': caràter, natùra, particolarità, caraterìstica.
* '''Aspirare''' (vt): respiré, tiré 'l fià, aspiré; (vi) aspiré, sogné, miré, desideré, susté, susnì.
* '''Assaggiare''' (vt): tasté, sagé, asagé, gusté, prové.
* '''Assale''' (sm): assal, ('''assale dei carradori''') sivé.
* '''Assalire''' (vt): assalì, taché, agredì, afronté, assauté, anvestì.
* '''Assalitore''' (sm): agressor.
* '''Assalto''' (sm): assàut, atach, colp d man.
* '''Assassinare''' (vt): sassiné, assassiné, massé.
* '''Assassinio''' (sm): sassinat, amassidi, sassinament.
* '''Assecondare''' (vt): consente, secondé, contenté.
* '''Assediante''' (sm): assediant.
* '''Assediare''' (vt): assedié, circondé, bloché, saré, buté sota bloch, buté (levé) l'assedi.
* '''Assedio''' (sm): assedi, bloch.
* '''Assegnare''' (vt): assegné, asigné, destiné.
* '''Assegnamento''' (sm): Assegnamento; '''far assegnamento''': fé assegnament, fé fiusa; sté sla fiusa; conté ansima.
* '''Assegnazione''' (sf): Assegnassion, spartission.
* '''Assemblea''' (sf): ciambrea, radunansa, adunansa, riunion, congress, parlament.
* '''Assembrarsi''' (vr): assamblesse, radunesse.
* '''Assennato''' (agg): sensà, giudissios, ëd bon sens.
* '''Assenza''' (sf): assensa, mancansa.
* '''Assenzio''' (sm): absent, ansens, absint, bonmì, bonmè.
* '''Assimilare''' (vt): assimilé, amparé, trasformé, digerì, fé mè (tò, sò, nòst, vòst, sò); apoprié.
* '''Assistere''' (vi): assiste, cudì, vijé, guardé, sté dapress a, giuté, arlevé; ('''presenziare''') assiste, presensié, esse present, pijé part, esse lì (present); esse là.
* '''Assolvere''' (vt): ('''liberare, dispensare''') liberé, dzoblighé; ('''prosciogliere''') assòlve, përdoné; ('''portare a termine''') compì, sodisfé l'incombensa, compì (porté a compiment) 'l ròl.
* '''Assolutamente''' (av): tutafàit, a tuti ij còst, sensa dubi, assolutament; (neg) nen d'autut, an gnun-e manere, gnanca parlene.
* '''Assoluto''' (sm, ag): assolut, strèit.
* '''Assomigliare''' (vi): smijé, dé d'arie.
* '''Assorbente''' (agg): surbent, assorbent, assorbant; '''carta assorbente''': cartasuga, ('''femminile''') sërviëtta igènica.
* '''Assorbimenti''' (sm): sorbiment, assorbiment.
* '''Assorbire''' (vt): seurbe, surbì, assorbì, ciucé.
* '''Assumere''' (vt): pijé an càrich, assume, angagé, ampegné, pijé.
* '''Assunzione''' (sf): assunsion; (rel.) assonta; prendere l’incarico di: pijé l’assont ëd.
* '''Assurdo''' (ag.): sensa sens, assurd, impossìbil. sensa criteri, svantà.
* '''Astenersi''' (vr): astense, astnisse, tense, tnisse, nen pijé part, dzinteressesse.
* '''Astensione''' (sf): astension.
* '''Astensionismo''' (sm): astensionismo.
* '''Astuto''' (agg): furb, drit, drito, malissios, fin, sutil, lest, birichin, malegn, polìtich.
* '''Astuzia''' (sf): furnaria, malissia, finëssa, trigo, antrigh, argir, ambreuj, trabucèt.
=== AT ===
* '''Atteggiamento''' (sm): contegn, portament, andi, manera dë sté, ategiament, pòsa, aria.
* '''Atteggiarsi''' (vi): pijé l’ària ëd…, ategesse, ampostesse, desse d’àrie.
* '''Attendente''' (sm): atendent, ordinansa.
* '''Attendere''' (vt): speté; ('''applicarsi a qualcosa, accudire''') atende [atende ai fàit sò; atende a la promëssa (:'''prestar fede''')]; cudì, fé, dé da ment, anteressesse.
* '''Attenersi''' (vr): tense a...
* '''Attento''' (agg): atent; '''stare attento''': fé atension, vardesse, guardesse; ch'as pija soèn, sensibil.
* '''Attenzione''' (sf): atension, avertensa, cura; '''prestare attenzione''': fé atension; sté atent, prësté atension; '''attirare l’attenzione''': tiré l’atension; '''fare attenzione a''': pijesse varda.
* '''Attesa''' (sf): speté, aspetativa, susta; '''in attesa:''' an atandan [sté an atandan]; '''lista di attesa''': lista d'atenta [patois].
* '''Attestare''' (vt): confermé, testé, testimonié, acerté, assicuré; (vt II) pijé testa; antesté, sat l'armada al vapsald.
* '''Attingere''' (vt): tiré; '''attingere d'acqua:''' tiré d'eva.
* '''Attiguo''' (agg): vzin, davzin, tacà, an finansa, confinant.
* '''Attivare''' {patois}(..vt): buté an fonsion, ativé, dé séguit.
* '''Attività''' (sf): atività.
* '''Attraente''' (ag): anciarmant, ancantèivol, amàbil, desideràbil, piasos, grassios, simpàtich.
* '''Attrarre''' (vt): tiré, artiré, anciarmé, sedùe, arciamé.
* '''Attraversare''' (vt): travërsé; attraversare a nuoto: passé a nov.
* '''Attraverso''' (avv.): travers.
* '''Attrezzatura''' (sf): atrassadura, j'atrass, j'utiss, equipagiament, echipagiamenta.
* '''Attribuire''' (vt): arconòsse, ascrive, assegné, atribuì, carié, arfilé.
* '''Autocontrollo''' (sm): padronansa, contròl, autocontròl.
* '''Automobile''' (sf): vitura.
=== AU ===
* '''Audace''' (agg): coragios; arzigos; valoros; ardì; franch.
* '''Audacia''' (sf): coragi; valor; ardiment; ardiman; ancalura; franchëssa.
* '''Augurabile''' (ag): augurabil.
* '''Augurale''' (ag): augural, [discors augural].
* '''Augurare''' (vt): auguré, fé j’auguri, fé ‘d vot.
* '''Augurio''' (sm): auguri, vot; di augurio: auguros; '''di buon augurio:''' bin auguros, '''di cattivo augurio''': mal auguros.
* '''Aumentare''' (vt): aumenté, chërse, sgrandì, agrandì, aussé, alvé, ('''di prezzo''') vnì car, vnì pì car, arcaré, rincaré.
* '''Aumento''' (sm): aument, chërsùa, arcar, rincar.
* '''Auspicio''' (sm): auguri, vot, auspissi, desideri, anvìa, presagi, gàbola.
* '''Autenticità''' (sf): autenticità, genuinità.
* '''Autentico''' (agg): autentich, genit, genuin, s-cet, pur.
* '''Autocontrollo''' (sm): padronansa, contròl, autocontròl.
* '''Autolesionismo''' (sm): ['''si deve utilizzare un giro di parole''']: fesse mal daspërnojàutri, danegiesse, provochesse 'd lesion daspërnojàutri, auto-mutilassion, auto-dëstrussion.
* '''Autunno''' (sm): otogn.
=== AV ===
* '''Avanzare''' (vt, vi): andé anans, avansé; spòrze fòra, spòrze sota, passé fòra, passé sota, superé, presenté; '''avanzare le proprie scuse''': presenté soe scuse; '''essere creditore''': vansé; '''risparmiare''': vansé, buté da part; '''sopravanzare''': vansé, resté.
* '''Avanguardia''' (sf): avangarda, vangarda, avanguardia.
* '''Avere''' (v.): avèj; '''aver bisogno''': avèj da manca; '''avere tempo per...''' : pairé; '''avere un buon impiego''': esse a pòst; '''avere il mal di testa''': avèj mal la testa; '''avere di che vivere:''' avèj da vive; '''avercela con''' ('''essere in cattivi termini con... essere arrabbiato con...)''': avèjla (amera) con quaidun; '''avercela a male''' (offendersi): avèjësla a mal. ["'''Ce l'aveva con qualcuno'''": chiel a 'l l'avìa con cheidun].
* '''Avidità''' (sf): anvìa goliardìa, angordisa. avidità, susnada, veuja.
* '''Avvalersi''' (vr): servisse, dovré, valèisse.
* '''Avvantaggiarsi''' (vr): profité, vantagesse, mijoré, vagné, pijé ‘d vantagi.
* '''Avvenire''': (vi, sm) avnì.
* '''Avvenire''': (v) capité, ancapité, arivé, rivé, sucede.
* '''Avvento''' (sm): Advent, Avent, ariv, vnùa.
* '''Avventura''' (sf): aventura, ventura, cas.
* '''Avventurarsi''' (vr): arzighesse, cimentesse, andé a l'asar, asaresse, asardesse.
* '''Avventuriero''' (sm): venturié, aventurié, ambrojon.
* '''Avverso''' (agg): contrari, dësfavorèivol, nemis, ostil, avers.
* '''Avvertenza''' (sf): avertensa, avis, ('''cura''') atension, cura, soen, deuit, ghëddo, garb, grassia, prudensa.
* '''Avvertire''' (vt): avertì, avisé, buté an guardia; ('''udire''') sente, antërsente, noté, osservé.
* '''Avvertimento''' (sm): avìs, avertiment, percession, arciam, consèj, arcomandassion.
* '''Avviarsi''' (vi) butesse an tren [mettersi in azione, '''stare facendo''': esse 'n tren ëd fé].
* '''Avvicinare''' (vt): avziné, buté davzin, buté aranda, acosté, abordé, aprocé; (vr, sm): '''avvicinarsi:''' avzinesse.
* '''Avvincente''' (agg): ch'a tira, anteressant, anciarmant.
* '''Azzannare''' (vt): ciapé con ij dent.
* '''Azzurro''' (agg): bleu.
0fh7lxbbkl0g81bjy93a9plmpm5fwwt
34978
34976
2024-10-29T21:53:29Z
Pcastellina
15
/* AV */
34978
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
== A ==
{{TOCright}}
* '''A''' (prep.) Forma prep. articolata con gli art. maschili "ël, ij" e non con gli altri art.i (rispettivamente "al, ai" restano "al, ai", ma "allo, alla, alle, agli, ecc. " diventano rispettivamente "a lë, a la, a le, a jë, etc.".
===AB===
* '''Abate''' (sm): abà; '''grosso abate''': abatass, (dim.) abatìn, cérich.
* '''Abbagliante''' (agg): sbalucant; sbërlusent; ('''faro''') faro àut; '''anabbagliante''': faro bass.
* '''Abbagliare''' (vt): sbaluché.
* '''Abbaglio''' (sm): sbalucament, sbaluch, sbalucada; bàilo, eror; '''prendere un abbaglio''': fé n'eror, sbalié, sbaliesse, fé na zëbba, fé na betisa, (fig.) fé na rupia, fé na tampa, (fesse na rupia, ...), pijé 'n balordon, pijé un bàilo.
* '''Abbaiare''' (vi): baulé, giapé; ('''guaire'''): uché.
* '''Abbaino''' (sm): lusél, '''soffitta abitabile''': mansarda, sofiëtta, nìvola.
* '''Abbandonare''' (vt): bandoné, abandoné, chité, lassé a l'abandon.
* '''Abbandono''' (sm): abandon ('''in balia altrui'''): a l’abandon; ('''lasciare all'abbandono''') lassé an abandon.
* '''Abbarbicarsi''' (vr): tachésse, buté rèis.
* '''Abbassamento''' (sm): bassa, sbassament, calà, calada.
* '''Abbassare''' (vt): bassé, abassé, sbassé, tiré giù.
* '''Abbasso''' (avv.) sota, sì sota, pì sota, da bass; (inter): abass; a bass.
* '''Abbastanza''' (avv): pro, assè, basta, bastansa, franch. '''Averne abbastanza''': Avèjne a basta.
* '''Abbattere''' (vt): campé giù, abate giù, crasé.
* '''Abbattersi''' (vr): abatse, perdse ‘d coragi, descoragesse, lassesse andé.
* '''Abbattimento''' (sm): scorament, abatiment, descoragiament.
* '''Abbattuto''' (pp e agg) abatù (abatùa). much (muca), nëch.
* '''Abbazia''' (sf): abassìa, badìa, monasté.
* '''Abbecedario''' (sm): abecedari.
* '''Abbellimento''' (sm): soagnura, archinch, ambeliment, anzolivura.
* '''Abbellire''' (vt): soagné, archinché, anzolivé, ambelì, acinciné.
* '''Abbeverare''' (vt): boré, breuvé, dé da bèive.
* '''Abbeveratoio''' (sm): abeivor, bruvor, conca.
* '''Abbigliamento''' (sm): abijament, vestiari.
* '''Abbigliare''' (vt): abijé, vestì.
* '''Abbinare''' (vt): cobié, biné, abiné, socié.
* '''Abbindolare''' (vt): ambonì, ambrojé, angané, argiré, (fig.) pijé ‘n brass.
* '''Abbisognare''' (vi): avèj da manca, avèj da bzògn, bzogné, essje da manca, essje da bzogn,
* '''Abboccamento''' (sm): rëscontr, abocament.
* '''Abboccare''' (vt): amboché; (di pesci): boché.
* '''Abboccato''' (agg): (di vino) abocant, bocant.
* '''Abbonamento''' (sm): abonament, cotis.
* '''Abbonare''' (vt): fé l’abonament, aboné, cotisé.
* '''Abbondante''' (agg) bondos, abondant, fosonant, a caplà, a malòch, an bondansa.
* '''Abbondanza''' (sf): bondansa, bsach; '''in abbondanza''': fin-amai, pì che mai; a-i na j'é da vende e da pende; a dròch; a malòch.
* '''Abbondantemente''' (av): a malòch, an bondansa, an bsach.
* '''Abbondare''' (vt): abondé, fosoné, fé bon-a mësura; esagerare: ropëzzé.
* '''Abbonire''' (vt): pasié, chieté.
* '''Abbordare''' (vt); abordé, avziné, agancé, angancé, ('''salutare chiamando da distanza''') arsoné.
* '''Abbottonare''' (vt): botoné.
* '''Abbozzare''' (vt): sbossé, abossé.
* '''Abbozzo''' (sm): sbòss.
* '''Abbracciare''' (vt): ambrassé.
* '''Abbraccio''' (sm): ambrass, ambrassament, ambrassada.
* '''Abbrancare''' (vt): ambranché, branché.
* '''Abbreviare''' (vt): scursé, abrevié.
* '''Abbreviazione''' (sf): scursa, abreviassion.
* '''Abbrivio''' (sm): andi, scampa; ('''prendere la fuga''') Pié l' abriv.
* '''Abbronzare''' (vt): brunì, bronzé.
* '''Abbronzatura''' (sf): bronura, bronzura, bronzagi.
* '''Abbrustolire''' (vt): rustì, ramì, brusaté, brustolì.
* '''Abbrutire''' (vi): ambrutì.
* '''Abbuffare''' (vt): angavassé, smangiassé (vr) angavasesse.
* '''Abbuffata''' (sf): smangiassà, angavassà, scorpacià.
* '''Abbuiarsi''' (vr): scurisse, ambrunisse.
* '''Abbuonare''' (vt): gavé, arduve, cancelé ‘n débit, gavé na part d’un débit, arduve ‘n débit.
* '''Abdicare''' (vi): abdiché, arnunsié.
* '''Abdicazione''': (sf): abdicassion, arnùnsia.
* '''Aberrante''' (agg): ch’a fà sbalié, ch’a buta fòra strà, sviant.
* '''Aberrare''' (vi): sbalié, andé fòra strà.
* '''Aberrazione''' (sf): eror, bàilo, (scient.) aberrasion
* '''Abetaia''' (sf): sapinera.
* '''Abete''' (sm): sapin.
* '''Abicì''' (sm): abecé, alfabèt.
* '''Abigeato''' (sm): delit ëd robé ‘l bestiam.
* '''Abile''' (agg) bon, àbil, an piòta.
* '''Abilità''' (sf): bravura, abilità,.
* '''Abilitare''' (vt): fé abil, abilité, (vr) abilitesse.
* '''Abissale''' (agg) abissal, përfond, profond, ancreus, creus, bin ancreus, motobin përfond.
* '''Abisso''' (sm) abiss, abim. (> abimé)
* '''Abitante''' (sm e agg): abitant, ch’a stà …
* '''Abitare''' (vt): sté, abité .
* '''Abitazione''' (sf): cà, abitassion.
* '''Abito''' (sm): vestì, '''abito maschile''': vestimenta, (pl.) mude: '''abito femminile''': vesta: '''abito da prete''': vestì da prèive.
* '''Abituale''' (agg): sòlit, abitual.
* '''Abitualmente''' (av.)
* '''Abituare''' (vt): c.stumé, abitué; '''abituarsi''': costumesse, abituesse, pijé l’andi ëd…
* '''Abitudinario''' (agg) costumà, abitudinari.
* '''Abitudine''' (sf): costuma., abitùdin.
* '''Abituè''' (sm): abitué, ch’a l’é sòlit, ch’a ven ëd régola.
* '''Abituro''' (sm): ciabòrna, ciabòt, cà pòvra.
* '''Abiura''' (sf): abiura, arnunsia.
* '''Abiurare''' (vt): abiuré, arneghé, arnunsié.
* '''Ablativo''' (sm): ablativ. [esse a l’ablativ: '''essere al verde'''].
* '''Ablazione''' (sf): ablassion, asportassion, ras-ciament.
* '''Abluzione''' (sf): ablussion, lavanda, lavadura.
* '''Abnegazione''' (sf): abnegassion, altruism, pijé la cros.
* '''Abnorme''' (agg): anormal, dròlo, fòra,.
* '''Abolire''' (vt): abolì, gavé, dëscancelé.
* '''Abolizione''' (sf): abolission, scancelassion,
* '''Aborrire''' (vt): aborì, nen podèj s-ciairé, avèj an ghignon. avèj an antipatìa.
* '''Abortire''' (vt): abortì, sfrasé, perde.
* '''Aborto''' (sm): abòrt, abortiment.
* '''Abrasione''' (sf): splon, splura,.
* '''Abrivo''' (sm) ('''rincorsa''') scampa, abriv.
* '''Abrogare''' (vt): anulé, abroghé, dëscancelé., cassé, dësfé.
* '''Abrogazione''' (sf): anulament, scancelassion, abrogassion.
* '''Abulico''' (agg): sensa volontà, sensa miola, pien ëd lasme sté, abùlich.
* '''Abusare''' (vt): abusé, profité, esageré, mangé tròp,
* '''Abusivamente''' (avv.): dë sfròs.
* '''Abuso''' (sm): abus.
===AC===
* '''Acca''' (sf): aca (a val nen n’aca: '''non valere nulla''').
* '''Accademia''' (sf): académia.
* '''Accademico''' (agg): académich.
* '''Acacia''' (sf): gasìa; piantagione di acacie: gasié.
* '''Accadere''' (vi): capité, ancapité.
* '''Accaduto''' (sm): fàit, aveniment, lòn ch’a l’é capitaje., lòn ch’a l’é rivaje.
* '''Accagliarsi''' (vr): quajesse, ('''del sangue''') grumesse.
* '''Accalappiacani''' (sm): ciapacan.
* '''Accalappiare''' (vt): ciapé, angabiolé, pijé an tràpola, ciapé al lass.
* '''Accalcarsi''' (vr): pressesse, carchesse.
* '''Accaldarsi''' (vr.): scaudésse, scaloresse, afarésse.
* '''Accaldato''' (agg): scaudà, afarà,
* '''Accanirsi''' (vr): ancagnisse.
* '''Accampamento''' (sm): camp, campament, acampament, atendament.
* '''Accampare''' (vt): acampé, buté ‘l camp, drissé l’acampament, atendesse; ('''addurre''':) porté, aleghé, avansé, dovré d’alegassion.
* '''Accanirsi''' (vr): ancagnisse, acanisse.
* '''Accanito''' (agg): ancagnì, cagnin.
* '''Accanto''' (avv. e prep.): aranda, abòrd, press, dacant a, acant a, davzin.
* '''Accantonare''' (vt): ancantoné, buté da part, buté da banda, buté da cant
* '''Accaparrare''' (vt): caparé, acaparé, ancëtté, fé anceta.
* '''Accaparramento''' (sm): caparagi, anceta.
* '''Accapigliarsi''' (vr): pijesse për ij cavèj.
* '''Accappatoio''' (sm): pignuar, capòt ëspongos, vesta da bagn.
* '''Accapponare''' (vt): caponé; ('''la pelle''') fé vnì la pel d’òca.
* '''Accarezzare''' (vt): carëssé, ('''lisciare''') sulié, ('''coccolare''') poponé; fé ‘d bin.
* '''Accartocciare''' (vt): ancartocé, ampachëtté, fé ij cartòcc.
* '''Accasare''' (vt): acasé, marié ‘l fieul (la fija), (vr) acasesse, buté su ca, mariesse.
* '''Accasciarsi''' (vr): ambosesse, casché: ('''in senso morale)''' avilisse, demoralisesse, tombé ‘d magon.
* '''Accatastare''' (vt): ambanché, ampilié, ambaroné.
* '''Accattonaggio''' (sm): chistonagi.
* '''Accattonare''' (vi): almosiné, chistoné, ciamé.
* '''Accattone''' (sm): almosinant, chiston, pòver.
* '''Accavallare''' (vt): ancavalé, ancrosié.
* '''Accelerare''' (vi): ampressé, aceleré, cissé.
* '''Acceleratore''' (sm): acelerator, taulëtta.
* '''Accelerazione''' (sf): acelerassion.
* '''Accendere''' (vt): anvisché, visché. duverté la lus.
* '''Accendino''' (sm): brichet, machinëtta, pietra focaia: pera da brichet.
* '''Accennare''' (vi): fé segn, mostré, indiché, fé ‘n segn, acené,
* '''Accensione''' (sf): anviscament, anviscagi, acension,.
* '''Accentare''' (vt): acenté, marché, bité l’acent.
* '''Accento''' (sm): acent, ('''cadenza, tono di voce''') acsan.
* '''Accentramento''' (sm): acentrament, sentralisassion, sentralisassion.
* '''Accentrare''' (vt): acentré, sentralisé.
* '''Accentratore''' (agg): sentralisator.
* '''Accentuare''' (vt); carché, marché, buté l’acent, fé pì gròss, angrandì.
* '''Accerchiare''' (vt): ansercé, pijé an mes, anrolé, butesse an circol.
* '''Accertamento''' (sm): verifica, acertament, control.
* '''Accertare''' (vt): acerté, controlé, verifiché.
* '''Acceso''' (pp) anviscà; (agg) anvisch, visch.
* '''Accesso''' (sm): intrada, passagi, ('''attacco''' '''improvviso'''): acess.
* '''Accessibile''' (ag): acessibil, ch'as peul intreje.
* '''Accessorio''' (agg): acessòri, secondari; (sm) acessòri.
* '''Accetta''' (sf): assul, apiòt, ('''accetta media e grande)''' piòla; ('''piccola''') piolèt;
* '''Accettabile''': (agg) ('''passabile'''): passabil, ch’a peul andé, ch’a va bin.
* '''Accettare''' (vt): aceté, agradì, aprové.
* '''Accettazione''' (sf): acetassion, acoliensa, arseiviment (riceviment), portierìa (portinarìa), intrada (andor), aprovassion.
* '''Accetto''' (agg): gradì, acetà.
* '''Accezione''' (sf): acession, significassion, contnù semantich.
* '''Acchiappare''' (vt): ciapé, pijé, branché, ambranché, pijé al vòl.
* '''Acchito''' (sm): achit; ('''di primo acchito)''' achit, a tuta prima.
* '''Acciacco''' (sm): magagna, incòmod, aciàch, malesse, dësturb, pèis.
* '''Acciaieria''' (sf): asselerìa, feriera.
* '''Acciaio''' (sm): assél.
* '''Accidente''' (sm): assident, dësgrassia, colp.
* '''Accidenti''' (escl.): sachërdisna! sacocin! sacrenon! sachërnon!
* '''Accidia''' (sf): acìdia, pigrissia, lòira.
* '''Accidioso''' (agg): loiron, pigher, plandron.
* '''Accigliarsi''' (vr): scurisse (an front, an fàcia), ('''corrugare''') anrupì, arissé ij sign.
* '''Accingersi''' (vr)i: prontésse, dé man a… anviaresse, ancaminesse, desse deuit, dé ‘d deuit, desse deuit.
* '''Acciottolato''' (sm): pavé, sternìa.
* '''Acciuffare''' (vr): ambranché (për ij cavèj), ciufì.
* '''Acciuga''' (sf): anciova; venditore di acciughe: ancioé.
* '''Acclamare''' (vt): fé trionf, aclamé, s-ciopaté le man.
* '''Acclamazione''' (sf): aclamassion; [elege për aclamassion].
* '''Accludere''' (vt): saré (taché) ansema, acobié, include, aleghé.
* '''Accoccolarsi''' (vr): coacesse, cacisse.
* '''Accoccolato''' (agg): coacc, coacià, cacì.
* '''Accodarsi''' (vr): butesse an coa, fé la coalera.
* '''Accogliente''' (agg): piasos, arios, bin costumà.
* '''Accoglienza''' (sf): arseiviment, riceviment, acoliensa.
* '''Accogliere''' (vt): acheuje, arsèive, aceté, dé ‘l bin ëvnù, dì che ‘d sì.
* '''Accolito''' (sm): acòlit.
* '''Accollatura''' (sf): ancolura.
* '''Accoltellare''' (vt): cotlé, dé na cotlà.
* '''Accomiatarsi''' (vr): pijé congé, congedesse, andésne, partisne.
* '''Accomodamento''' (sm): arangiament, riparassion, comodament.
* '''Accomodare''' (vt): rangé, riparé, acomodé; (vr) acomodesse, comodesse, andésne, partisne.
* '''Accompagnamento''' (sm): acompagnament; ('''funerale'''): compagnà.
* '''Accompagnare''' (vt): compagné, acompagné, fé companìa (për la stra).
* '''Acconciare''' (vt): soagné, rangé, ('''abbellire''') archinché; ('''pettinare''') pentné.
* '''Acconciatura''' (sf): parura, pentnura.
* '''Acconsentire''' (vi): consente, consentì, dì che ‘d sì; dé la contenta
* '''Accontentare''' (vt): contenté, sodisfé, chieté, pasié; ('''dare un contentino''') dé la contenta.
* '''Acconto''' (sm): acont, a cont, an cont, antìcip.
* '''Accoppare''' (vt): copé, fé fàra, massé.
* '''Accoppiare''' (vt): cobié, abiné; [esse cobià coma ‘n beu a na ràngola]; ('''incrociare''') cobié, mës-cé.
* '''Accorato''' (agg): a cheur pien, con cheur, acorà.
* '''Accorciare''' (vt): scursé.
* '''Accordare''' (vt): (mus.) acordé, ('''mettere d’accordo)''': buté d’acòrdi, fé la pas; ('''concedere''') acordé, concede, consente; (vi) butesse d’acòrdi, acordesse, fé la pas.
* '''Accordatore''' (sm): acordeur, (acordeusa, acordeuse).
* '''Accordo''' (sm): acòrd, acòrdi, pat, aleansa, amicissia.
* '''Accorgersi''' (vr): adesse, sdesse, ancorzisse, acórzësse, afess-ne, afesne [(se n'è accorto): chiel a l'é ancorzuss-ne], ('''comprendere cose sottintese''') antajesse, antajesne; '''senza accorgersene''', '''senza volerlo, inavvertitamente:''' sensa anfésne.
* '''Accorgimento''' (sm): astussia, truch, furbarìa, gabola, trigo, malissia.
* '''Accorrere''' (vi): core, acore; accorrere al richiamo: core al crij.
* '''Accortezza''' (sf): prontëssa, abilità, furbarìa.
* '''Accorto''' (agg) antivist (:'''previdente'''), avisà (:'''all’erta'''), drit, furb.
* '''Accostare''' (vt): avziné, acosté, buté davzin, buté aranda, buté tacà; (vr) fesse press.
* '''Accovacciarsi''' (vr): coacésse.
* '''Accovacciato''' (agg): cacì, quacì, coacc, coacià.
* '''Accreditamento''' (sm): acrédit, crédit.
* '''Accreditare''' (vt): acredité, credité, stimé, consideré.
* '''Accredito''' (sm): acrédit, crédit.
* '''Accrescere''' (vt): aumenté, fé chërse, chërse, angrandì.
* '''Accrescitivo''' (sm e agg): chërsitiv.
* '''Accucciarsi''' (vr): cocesse, fé la cocia.
* '''Accudire''' (vt): cudì, acudì, vijé, fé la guardia, goerné; ('''gli animali''') ciadlé.
* '''Accumulare''' (vi): mugé, anmugé, ambaroné.
* '''Accumulatore''' (vt): cumulator, acumulator.
* '''Accuratamente''' (avv.): precis, con precision.
* '''Accuratezza''' (df): precision, atension, cura, bel deuit (:'''garbo, delicatezza'''), soèn, soègn,
* '''Accurato''' (agg): curà, bin curà.
* '''Accusa''' (sf): acusa, acusassion.
* '''Accusare''' (vt): acusé, anculpé, dé la colpa; ('''gioco''') cusé.
* '''Accusativo''' (sm): acusativ.
* '''Accusatore''' (sm): acusator.
* '''Acerbo''' (agg) verd (vërda, vërde), aspr, acerb.
* '''Acero''' (sm): òbi; '''acero di montagna''': plàio. plàie.
* '''Acetilene''' (sm): cetilene, acetilene.
* '''Aceto''' (sm): asìl. ampolla dell’aceto: amolin ëd l’asil.
* '''Acetone''' (sm): aceton; '''aver l’acetone''': avèl le bòje.
* '''Acidità''' (sf): acidità; (di stomaco) brusacheur.
* '''Acido''' (sm): àcid; acido solfdorico: euli ëd vëdrieul; (agg): brusch.
* '''Acidulo''' (agg) asprign.
* '''Acino''' (sm): asinél; '''acino d’uva che colora''': anvairèt.
* '''Acqua''' (sf): eva. aqua; '''ristagno d’acqua''': mortis. mojiss, arrneuj; '''acqua benedetta''': eva santa, eva benedìa.
* '''Acquaforte''' (sf): aquafòrt, evafòrt.
* '''Acquaio''' (sm): evié, conca dl’eva, conchet, lavandin.
* '''Acquaragia''' (sf): aquaras.
* '''Acquasanta''' (sf): eva benedìa; acquasantiera: beneditin, pila dl’eva benedìa.
* '''Acquavite''' (sf): branda, aquavita; venditore di acquavite: aquavitor.
* '''Acquazzone''' (sm): slavass, spluvassà. ramà.
* '''Acquedotto''' (sm): aquedot.-a.
* '''Acquerugiola''' (sf): pluvëtta, pluvzin-a, rosin-a.
* '''Acquetare''' (vt): achieté, calmé, pasié; (vr) achietesse.
* '''Acquirente''' (sm): comprador, aquirent, client.
* '''Acquistare''' (vt): caté, compré, aquisté.
* '''Acquisto''' (sm): compra, aquist.
* '''Acquitrino''' (sm): mojiss, meuja, pautass.
* '''Acquolina''' (sf): salivëtta.
* '''Acuire''' (vt): ussé, avussé, fé pontù; (fig) cissé.
* '''Acre''' (agg): àgher,
* '''Acredine''' (sf): acrimònia.
* '''Acrobazia''' (sf): acrobassìa.
* '''Acuire''' (vt): ussé, avussé, fé pontù; (fig.) cissé.
* '''Aculeo''' (sam): bòsso, gucion, spin-a.
* '''Acume''' (sm): cò, punta (fig.) finësse.
* '''Acuminare''' (vt): ussé. fé la punta, rende aùss.
* '''Acuto''' (agg): aùss, avuss, pontù; (mus.) acut.
===AD===
* '''Adagiare''' (vt): posé dosman, cogé.
* '''Adagio''' (avv.): dosman, adasi, adasiòt, pian. (sm) (mus.) adasi.
* '''Adattamento''' (sm) adatament.
* '''Adattatore''' (sm): adatator.
* '''Adattare''' (vt): adaté; adattarsi a: ven-e a taj.
* '''Adatto''' (agg) adat, convenient (fem. convenienta, pl. conveniente) [adatt co ij còj a marenda: '''c’entra come i cavoli a merenda'''].
* '''Addebitare''' (vi): porté a débit, adebité, dé la colpa.
* '''Addebito''' (sm) adébit, débit, càrich, colpa.
* '''Addensare''' (vt) anspëssì, spëssì, mugé, amugé.
* '''Addentare''' (vt): pianté ij dent, mòrde; (tecn.) mortasé (:dentellare).
* '''Addentellato''' (sm): dent; (fig.) pretest, scusa.
* '''Addentrarsi''' (vr): intré andrinta; aprofondì.
* '''Addentro''' (avv.) andrinta, drinta.
* '''Addestramento''' (vt): adressament, amprendissagi.
* '''Addestrare''' (vt): dressé, adressé, dé la dreta, antrené, anviaré.
* '''Addetto''' (sm): ancaricà, adet, col ëd…
* '''Addietro''' (avv.) andarera, andaré, daré, dòp, passà.
* '''Addio''' (sm): adiù, adieu.
* '''Addirittura''' (avv): dritura, adritura, gnentemeno che.
* '''Addirsi''' (vr): confesse, afesse.
* '''Additare''' (vt): indiché, mostré con ël dil, fé segn.
* '''Addizionale''' (agg e sm) adissional.
* '''Addizionare''' (vt): fé l’adission, adissioné.
* '''Addizione''' (sm): adission, soma.
* '''Addobbare''' (vt): dobé, adobé, paré, tapissé, ('''agghindare''') archinché.
* '''Addobbo''' (sm): ornament, parà, parament, tapissarìa.
* '''Addolcire''' (vt): andussì, ansucré.
* '''Addolorare''' (vt): fé sagriné, adoloré; (vr): crussiesse, sagrinesse.
* '''Addome''' (sm): pansa.
* '''Addomesticare''' (vt): domëstié, domestiché.
* '''Addominale''' (agg e sm): adominal.
* '''Addormentare''' (vt): andurmì, ampluché, fé deurme, cuné; (vr) ampluchesse, andurmisse, andeurmse.
* '''Addormentato''' (agg): andurmì, amplucà.
* '''Addossare''' (vt): buté a còl, buté contra, adossé, acolé; ('''addossare la colpa''') dé la colpa.
* '''Addosso''' (avv:): adòss, a còl, ansima.
* '''Addurre''' (vt): porté, aleghé, avansé, buté anans.
* '''Adduttore''' (sm): ch’a pòrta, adutor.
* '''Adduzione''' (sf): ël porté, adussion.
* '''Adescare''' (vt): sedùe, tiré, angabiolé, ciapé, cuché.
* '''Adeguare''' (vt): adaté, proporsioné.
* '''Adempiere''' (vt): compì, adempì, porté a la fin, finì.
* '''Adempimento''' (sm): compiment, fàita.
* '''Aderire''' (vi): aderì, aceté ‘d fé part, aceté; (vt) taché, sté ancolà; (vr) tachesse, sté ancolà.
* '''Adesione''' (sf): consens, adesion.
* '''Adesivo''' (sm): adesiv, còla; carta adesiva: carta-còla; '''nastro adesivo''': bindél-còla; (agg) adesiv, tachiss.
* '''Adesso''' (avv): adéss, sùbit, aora; ('''subito'''): dël moment, dla minuta; ('''proprio adesso''') adsadéss.
* '''Adiacente''' (agg): tacè, davzin, aranda, adiacent.
* '''Adibire''' (vi): destiné, dovré,
* '''Adipe''' (sm): grassa,
* '''Adiposità''' (sf): adiposità, presensa ‘d grassa.
* '''Adipos'''o (agg): grass, ch’a conten ëd grass.
* ''' Adirarsi''' (vr): anrabiésse, antabachésse, perde la passiensa, aussé la vos, scaudesse 'l fidich, andé fòra dij feuj.
* '''Adire''' (vi): arven-e; (fare ricorso): arcore.
* '''Adito''' (sm): intrada, passagi; dare adito per: dé l’ocasion për /ed, dé la scusa për.
* '''Adocchiamento''' (sm): uciada, aduciada.
* '''Adocchiare''' (vt): ducé, aducé, docé, ten-e d’euj.
* '''Adolescente''' (sm): giovnòt (giovnëtta, giovnòta), fiolin, (fiëtta) adolessent.
* '''Adolescenza''' (sf): adolessensa, gioventù-masnà,
* '''Adombrare''' (vt): ombré, sombré, scurì, fé ombra; (vr) ofendse, fesse ombros, pijesla a mal.
* '''Adoperare''' (vt) dovré; (vr) angagésse, desse da fé, desse la pen-a ëd…
* '''Adorabile''' (agg) adoràbil.
* '''Adorare''' (vt): adoré, rende l'adorassion.
* '''Adoratore''' (sm): adorator (adoratriss).
* '''Adorazione''' (sf): adorassion.
* '''Adornare''' (vt): orné, soagné, paré, archinché; (utilizzare) dovré, utilisé.
* '''Adottare''' (vt): adoté, andoté, anfiolì.
* ''' Adottivo''' (ag): adotiv. d’adossion.
* '''Adozione''' (sf): adossion.
* '''Adrenalina''' (sf): adrenalin-a.
* '''Adulare''' (vt): flaté, adulé, ansavoné; (incensare): dovré n'l turibol.
* '''Adulatore''' (sm): flateur (flateusa), violin, adulator.
* '''Adulazione''' (sf): flatarìa, adulassion.
* '''Adulterare''' (vt): faussé, (vino) tajé.
* '''Adulterino''' (agg): adulterin.
* '''Adulterio''' (sm): adulteri.
* '''Adultero''' (sm): adùlter (adùltera).
=== AF ===
* '''Affare''' (sm) afé, facenda; '''affare poco pulito''': facenda crinòira.
* '''Affannarsi''' (vr): afanesse, anchietesse, pijesse la pen-a ëd, afaresse, agitesse.
* '''Affascinante''' (ag): anciarmant, fassinos, fassinant, maravijos.
* '''Affascinare''' (vr): anciarmé, ancanté, anmasché.
* '''Affatto''' (avv.): tut afàit; afàit (neg.) gnente afùit; gnente d’autut; nen d'autut; '''non importa affatto''': a-i n'anfà gnente.
* '''Affermare''' (vt): dì che ‘d sì, afermé, afortì, fortì, diciaré, atesté, enunsié, confermé.
* '''Affermazione''' (sf): afermassion, diciarassion, assersion, atestassion, enunsiassion, enunsià.
* '''Afferrare''' (vt): ambranché; ciapé al vòl.
* '''Affettare''' (vt); fetté, fé a fëtte; ['''affettare in tante fette sottil'''i] fettiné.
* '''Affetto''' (sm): afèt, afession: (agg) malavi ëd, toch da, ciapà da.
* '''Affettuoso''' (agg): afetuos, (di animali) puss, pucc, pussiard.
* '''Affezionarsi '''(vr): afessionesse, tachesse.
* '''Affezione''' (sf): afession, maladìa.
* '''Affidare''' (vt): adé, fidé, confidé, dé an guerna.
* '''Affilare '''(vt): molé, filé, fé ‘l fil, arfilé, afilé, filëtté.
* '''Affilato''' (agg) molà, filà, afilà.
* '''Affinché''' (cong.) për che... parèj che...
* '''Affittare''' (vt): fité.
* '''Affliggere '''(vt): sagriné, crussié, aflige, buté an cros.
* '''Affliggersi''' (vr): crussiesse.
* '''Afflizione '''(sf) aflission, sagrin, crussi, dolor.
* '''Affluente''' (sm): afluent, provan-a dël fium.
* '''Affluenza''' (sf); possà, afluensa.
* '''Affluire''' (vi): arvërsé, afluì.
* '''Affogare''' (vi): nié, afoghé, stenze.
* '''Affogamento''' (sm): nié, nijé.
* '''Affollarsi''' (vr): mugesse, anmugesse, stivesse.
* '''Affollato''' (agg): stivà, (colmo) corm, pien, pressà ‘d gent.
* '''Affondare''' (vi): fondé, colé, fondé, afondé, spërfondé, andé a fond, colé a fond; (vt) spërfondé; mandé a fond.
* '''Affrettare''' (vt): pressé, cissé, buté pressa, slonghé ‘l pass.
* '''Affrontare''' (vt): fé front, sté a front, afronté, bravé, sfidé, taché.
* '''Affronto''' (sm): afront, insult.
=== AG ===
* '''Agente''' (sm): agent, procurator.
* '''Agganciare''' (vt): angancé, crocëtté, ciapé al grafi.
* '''Agghindare''' (vt): soagné, archinché; ('''agghindarsi''') soagnesse, archinchesse.
* '''Aggiungere''' (vt): gionté.
* '''Aggiuntivo''' (agg) ëd gionta, d’agionze, suplementar, supletori.
* '''Aggiustare''' (vt): rangé.
* '''Aggrapparsi''' (vr): ambranchesse.
* '''Aggravare''' (vi): agravé, andé pes.
* '''Aggravio''' (sm): agravi, carich.
* '''Aggravato''' (agg): agravà.
* '''Agguato''' (sm): avàit; stare all’agguato: sté a l’avàit.
* '''Agiatezza''' (sf): asiansa, comodità.
* '''Agiato''' (agg): asià.
* '''Agile''' (agg): lest, svicc, pront, àgil.
* '''Agilità''' (sf): prontëssa, agilità.
* '''Agio''' (s,): asiansa, comodità; ('''a disagio''': a mal asi; '''star quieto e tranquillo:''' sté asi e pasi''').'''
* '''Aguzzo''' (agg) aùss, uss, pontù.
* '''Aglio''' (sm): aj.
* '''Agnello''' (sm): agnel, bèro, babèro.
* '''Ago''' (sm): gucia, uja.
* '''Aguzzo''' (agg): avuss.
* '''Ahi''' (escl.): ahi!
* '''Ahimè!''' (escl.): aidé, aidemì, oidemì, ahidemì, ahimì, ommì mi pòvr òm, ommì mi pòvra dòna; pòvra mi!
===AI ===
* '''Aiutare''' (vt): giuté, agiuté, dé na man, esse d’agiùt.
* '''Aiutante''' (sm): agiut, garson, agiutant.
* '''Aiuto''' (sm): agiut.
=== AL ===
* '''Alabastro''' (sm): alabastr.
* '''Alba''' (sf): alba, le sponté dël dì (dël sol); [alvesse a l’alba]; ''a l'ora ch'a canta 'l gal;'' '''crepuscolo del mattino''': ambrun-a; '''prima luce dell’alba''': primalba.
* '''Albeggiare''' (vi): fesse dì, sc-ciairisse; ël cél a marca l’orisont.
* '''Albergo''' (sm): obergi.
* '''Albero''' (sm): erbo; ('''alberello''') arbarela; ('''albero di maggio''') maj; ('''albero maestro''') erbo master; [scopé un erbo].
* '''Alcolico''' (agg) alcòlich.
* '''Alcolismo''' (agg): alcolism.
* '''Alcool''' (sm): àlcol, spirit.
* '''Alcuni''' (agg): dontré; alcune volte: ëd vòlte.
* '''Aldilà''' (sf): dëdlà.
* '''Alimentare''' (vt): alimenté; '''alimentari''' (smp): ('''generi alimentari''') ròba mangiativa.
* '''Alimento''' (sm): aliment.
* '''Alito''' (sm): fià, respir, sofi.
* '''Allarmare''' (vt): alarmé, dé l’alarme; buté an guardia; buté an agitassion; sbaruvé; spaventé.
* '''Allarmante''' (ag): alarmant, preocupant.
* '''Allarme''' (sm): alarme, alarma, alerta.
* '''Allarmista''' (sm. e ag.): alarmista, alarmistich.
* '''Allattare''' (vt): dé la pupa.
* '''Alleggerire''' (vt): legerì, slegerì, alegerì, slingerì.
* '''Allentare''' (vt): arlamé.
* '''Allerta''' (escl): alerta, (sté) a l'èrta.
* '''Allevatore''' (sm): commerciante di asini: asné, boricàire, boriché.
* '''Allibito''' (ag): ambajà, stupì, resté 'd bòsch, resté 'd carta pista.
* '''Allontanare''' (vt): slontané; lontané; mandé via; buté fòra.
* '''Allora''': alora, antlora; (a quest'ora) a l'ora d'adèss; allora che: quand che.
* '''Alloro''' (sm): làur.
* '''Alludere''': (vi) fé alusion a, arciamé, parlé ant le paròle, dì bianch për fiòca.
* '''Alluminio''' (sm): alumìnio.
* '''Allusione''' (s): alusion, arferiment.
* '''Almeno''' (cong.): almen, almeno, për lo men, per lo meno, almanch, armanch.
* '''Altalena''' (sf): baudiss, bondalinsa, bàuti. (da; baudissé, bautié: '''far dondolare;''' baudissesse, baudiesse, '''dondolarsi''').
* '''Altare''' (sm): autar; '''altarino''': autarin. Proverbi: "A l'é coma robé an sl'autar", "A j'é gnun autar sensa cros"; "Dëscheube n'autar për cheurvne n'àutr"; "L'autar a deuv manten-e 'l prèive", "Dëscheurve j'autarin".
* '''Alterare''' (vt): faussé, guasté, tajé, alteré.
* '''Alterazione''' (sf): alterassion, sfaussament, sofisticassion.
* '''Alternarsi''' (vr): alternesse, fé la roa, desse 'l cambi, fé le reuide.
* '''Alternativa''' (sf): alternativa.
* '''Altero''': (agg): fier, orgojos, arogant.
* '''Alterigia''': (sf): fierëssa, orgheuj, arogansa.
* '''Alto''' (ag): àut, elevà, (di statura) grand.
* '''Altrimenti''' (av): an n’àutra manera, dësnò, diversament, sedësnò, sednò, se sò; '''in caso contrario, in mancanza''': an difet.
* '''Altro''': àutr; '''l'un l'altro''': l'un con l'àutr; '''non fosse altro che''': pa mach che.
* '''Altronde (d’)''' (cong.): d’àutra part.
* '''Altruismo''' (sm): dedichesse 'd manera disinteressà a d'àutri.
* '''Alunno, scolaro''' (sm): anlev.
* '''Alzare''' (vt): aussé, lëvé, alvé, aussé sù; ('''alzarsi''') aussesse; '''alzarsi presto''': bate la diana; '''alzarsi tardi''': aussesse a l’alba dij tavan; '''alzare le mani al cielo:''' lëvé le man al cél.
=== AM ===
* '''Amabile''' (ag): amàbil. afabil, grassios, piasos, doss.
* '''Amabilmente''' (avv): ëd manera grassiosa, piasosa.
* '''Amare''' (vi): amé, volèj bin.
* '''Amareggiare''' (vt): amaregé, ampinì d'amarëssa, sagriné, crussié.
* '''Amareggiato''' (agg): amaregià, sagrinà, crussià, pien d'amarëssa.
* '''Amarezza''' (sf):: amarëssa, ameror.
* '''Amaro''' (agg): amèr, mèr.
* '''Ambedue''' (avv): tut' e doe.
* '''Ambientare''' (vt): coloché, buté, posé, ["l'ambient ëd ... a l'é...], adaté, costumé.
* '''Ambiente''' (sm): ambient, teritori, tèra ('d dré), condission, (dintorni, vicinanze:) anviron.
* '''Ambiguità''' (sf): ambiguità.
* '''Ambiguo''' (agg) con doe facie, nen sincera, malfidà, fùuss, nen sicur; ch’a peul esse interpretà divers, ch’a peul esse antèis an manera diversa.
* '''Ambivalente''' (agg): ambivalent, dobi, con doe facie.
* '''Ammaliare''' (vt): anciarmé, ammasché, ancanté, ambabolé, ambambiolé, angabiolé.
* '''Ammettere''' (vt): amëtte, dì che 'd sì, arsèive, consentì, toleré.
* '''Ammirare''' (vt): amiré, vardé ambajà, sté lì a vardé, ancantesse a vardé.
* '''Ammonire''' (vt): avertì, amonì, buté an guardia, buté an sl’avis.
* '''Ammonimento''' (sm): amonission, amoniment, avertiment.
* '''Amo''' (sm): amon, lamon.
* '''Ampio''' (agg): ampli, ampi, grand, motobin ëd...
* '''Ampliamento''' (sm): sgrandiment, ampliament.
* '''Ampliare''' (vt): amplié, slarghé, espande.
=== AN ===
* '''Anche''' (avv.): ëdcò; '''anche se''': bele se; quand bin che; '''Anche troppo''': fin-a tròp; anche se: bele che (+ cong.).
* '''Ancora''' (avv.): ancora, ancó; '''ancora una volta''': torna, na vòlta 'd pì.
* '''Ancorché''' (av): quand bin che.
* '''Andare''' (vi): andé; andare a letto: andesse a cugé, andé a deurme, andé a slòfate, andé a zòfate, andé a pluché; '''andare a rischio''': andé a brus; '''andare a scatafascio''': andé a rabel; '''andare incontro''': andé a l'ancontra; '''andarsene''': andess-ne, aussé j’òss, fé vela.
* '''Anelare''' (vt): desideré, avèj l’anvìa ëd, avèj na fòrta anvìa për, avèj n’anvìa ardenta për, avèj n’ardensa për,
* '''Angoscia''' (sf): angossa, magon, afann, dolor, sagrin.
* '''Annaffiare''' (vt): anrosé, bagné, selvé.
* '''Annebbiare''' (vt): an-nebié, pané.
* '''Annegare''' (vi): nié.
* '''Annerire''' (vt): neiré, an-neirì, fé vnì nèir, brunì, scurì.
* '''Annichilire''' (vt): anienté, distrùe,
* '''Anno''' (sm): ann, (pl.) ani, agn.
* '''Annoiare''' (vt): nojé, sgonfié, stufié, fé vnì lord, dé neuja.
* '''Anomìa''' (sf) (fil.) assensa o mancansa ‘d nòrme, dëspressi o dësfida dla legalità o dla lej moral ëd Nosgnor, arvira.
* '''Anonimo''' (sm ag): sensa nòm.
* '''Ansia''' (sf): afann, arsai, fià curt, anvìa, desideri, vëzzo, zanzij.
* '''Ansimare''' (vi): tranfié, ranfié, avèj ël tranfi, avèj l’afann, avèj ël tranfiet.
* '''Antenato''' (sm): grand, antich, vej; '''gli antenati''': ij grand.
* '''Anticipare''' (vt): anticipé, andé danans, marcé danans, precede; (fig) antivëdde, preven-e.
* '''Anticipo''' (sm): anticip, avans; '''in anticipo:''' prima: a l’avans.
* '''Antipatia''' (sf): ghignon, antipatìa.
* '''Antipatico''' (ag): antipàtich.
* '''Antitesi''' (sm): contrast, antìtesi.
* '''Anzi''' (cong.): ansi, al contrari; nen mach, ma.
* '''Anzitempo''' (av): prima ‘d temp, tròp prest.
=== AP ===
* '''Ape''' (sf): avija.
* '''Apertura''' (sf): duvertura, overtura, orifissi, arfial, filura.
* '''Apice''' (sm): cò, ponta, sima.
* '''Apostasia''' (sf): apostasìa, arnegament, arvira contra Nosgnor.
* '''Appaltatore''' (sm): apaltator, impresari, acensator.
* '''Appalto''' (sm): acensa, censa, apalt, privativa, imprèisa.
* '''Apparire''' (vi): comparì, mostresse, fese vëdde, fesse anans, smijé, parësse.
* '''Apparenza''' (sf): aspet, aria, figura, forma, vista, aparensa.
* '''Appariscente''' (ag): vuajant, vistos, eclatant, spicant, maestos; '''(essere appariscente)''': eclaté.
* '''Apparizione''' (sf): aparission, comparsa.
* '''Appartamento''' (sm): alògg.
* '''Appartenere''' (vi): esse ëd..., aparte-e, dipende, speté, riguardé, risguardé, esse 'd competensa.
* '''Appellarsi''' (vr): anvoché, fé apel, apelesse, arcore an apel.
* '''Appena''' (cong.): pen-a, apen-a, mach, giusta; (cong.) dl’andi che, coma, com; '''appena che:''' tòst che. [apen-a ch’a l’é andàit; apen-a apen-a (:a fatica)].
* '''Appendice''' (sf): gionta final, gionta, suplement; '''romanzo d'appendice''': fojëtton, romanz-fojëtton.
* '''Appetito''' (sm): aptit.
* '''Appisolarsi''' (vr): ploché.
* '''Applaudire''' (vt): bate le man.
* '''Applicare''' (vt): amplaché, apliché, adaté, gionté, buté an pràtica; [apliché na pen-a, apliché në sgiaf]; (vr) aplichesse; [aplichesse un mérit].
* ''' Applicazione''' (sf): aplicassion; [aplicassion dij mérit ëd Gesù Crist; aplicassion dla lege, aplicassion dla ment, fé l’aplicassion d’una sentensa, pensé s’ na còsa con motobin d’aplicassion].
* '''Appositamente''' (avv.): a pòsta.
* '''Apposta''' (avv.): a spress, espress, a pòsta.
* '''Apprestarsi''' (a fare) (vi): desse deuit.
* '''Apprezzamento''' (sm): apressiament, chërsùa ‘d valor o ‘d pressi; (stima) apressiament, stima.
* '''Apprezzare''' (vt): apressié, stimé, ten-e an bon cont, avèj car.
* '''Approfittare''' (vi): profité, aprofité, tiré vantagi, tiré 'd profit, abusé, abusésse.
* '''Approfondimento''' (sm): studi pì ancreus, valutassion ancreusa, anvestigassion, indàgin.
* '''Approfondire''' (vt): aprofondì, fonghé ancreus, studié ancreus.
* '''Appropriato''' (agg): adatt, convenient.
* '''Approssimativamente''' (avv.): apopré, a l'incirca, squasi, a la mira dël nas.
* '''Appuntamento''' (sm): randevó.
* '''Appunto''' (cong.): pròpi.
* '''Aprire''' (vt): duverté. deurbe, durvì, dreuve, druvì; dësciavé, dëscriché, spalanché, dëstopé, dëstopé, dësbaré, slarghé, squarsé, scarsé, dësbandì, fiorì; dësciové, dës-ciodé, tajé, rompe.
=== AR ===
* '''Arca''' (sf): èrca, còfo; ('''madia''') érca pastòira, pastin, érca da pan; ('''grossa madia dei fornai'''): mastra; (rel) '''arca di Noè''': arca; '''arca dell'Alleanza''': [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Surtia/Surtia 25|érca dl'Aleansa]].
* '''Architetto''' (sm): architet.
* '''Architettura''' (sf): architetura.
* '''Ardentemente''' (avv.): tant, con passion /ardor /fërvor /devossion /energìa /vigor /venerassion.r
* '''Ardimento''' (sm): ardiman, ardiment, ardiëssa, baldansa, facia ‘d tòla, ancalura.
* '''Ardire''' (vi): ancalesse, avèj coragi, avèj la fòrsa, avèj cheur, arzighé, campesse; (sm), v. ardimento.
* '''Ardito''' (agg): ardì, dësgagià, coragios, arzigos.
* '''Ardore''' (sm): ardor, calor, impit, passion.
* '''Area''' (sf): area, fassa 'd teren,surfassa.
* '''Argilla''' (sf): crèja, mota, màuta, tèra grassa.
* '''Arma''' (sf): arma, j’arme; sotto le armi: sot j’arme; '''maestro d’armi o di scherma''': metre d’arme; ('''stemma''') arma; [arma da feu; arma da taj; për fòrsa d’arme].
* '''Armare '''(vt): armé, fortifiché.
* '''Armatura''' (sf): armura, armadura; finiment.
* '''Armeria''' (sf): armarìa, sala d'arme.
* '''Arnesi''' (smp): asi, utiss.
* '''Arrabbiarsi''' (vi): anrabiesse, perde la passiensa, avèj la flin-a; levé la mosca; ('''fare arrabbiare''') fé anrabié, fé disperé, fé andé mat.
* '''Arrabbiato''' (agg): anrabià, furios.
* '''Arrancare''' (vi): rablé le gambe, rablesse.
* '''Arrendersi''' (vr): rendse, arendse, cede, demòrde ('''darsi per vinto''') isté, insté; ('''votarsi al Signore''') rendse a Nosgnor;''' ho finito per arrendermi''': i l’hai finì për isté.
* '''Arricchire''' (vi): anrichì, dventé rich, dventé sgnor, fé dventé sgnor, fé vnì rich.
* '''Arrivederci '''(sm): a l'arvista! Arvëdd-se.
* '''Arrischiarsi''' (vr): asaresse, asardess, cimentesse, ancalesse; fare cosa arrischiata: balé an sle busche.
* '''Arrivo''' (sm): arìv, arivé, vnùa.
* '''Arte '''(sf): art; belle arti: bele art.
* '''Artigianato''' (sm): artisanat, artisanà.
* '''Artigiano''' (sm): artisan, arté.
=== AS ===
* '''Ascesa''' (sf): monta, rampa, montà.
* '''Asciugare''' (vt): sué, suvé, sëcché.
* '''Ascoltare''' (vi): scoté.
* '''Asciutto''' (agg): sùit.
* '''Asina''' (sf): sòma.
* '''Asinello''' (sm): asnèt, somòt.
* '''Asino''' (sm): aso, borich, borieul.
* '''Aspergere''' (vt): sbrincé, rusiné, spricé, bagné, seivé.
* '''Aspersorio''' (sm): aspèrges, aspersòri.
* '''Aspettare''' (vt): speté; '''aspettare con ansia''': susté; '''aspettare un po’''': bëstandé marlaitin.
* '''Aspettativa''' (sf): susta, spetativa, aspetativa.
* '''Aspetto''' (sm): aspet, visage, facia, moro, figura, aria, sembiansa, fisonomìa, presensa, portament, belfé, cera; '''carattere''': caràter, natùra, particolarità, caraterìstica.
* '''Aspirare''' (vt): respiré, tiré 'l fià, aspiré; (vi) aspiré, sogné, miré, desideré, susté, susnì.
* '''Assaggiare''' (vt): tasté, sagé, asagé, gusté, prové.
* '''Assale''' (sm): assal, ('''assale dei carradori''') sivé.
* '''Assalire''' (vt): assalì, taché, agredì, afronté, assauté, anvestì.
* '''Assalitore''' (sm): agressor.
* '''Assalto''' (sm): assàut, atach, colp d man.
* '''Assassinare''' (vt): sassiné, assassiné, massé.
* '''Assassinio''' (sm): sassinat, amassidi, sassinament.
* '''Assecondare''' (vt): consente, secondé, contenté.
* '''Assediante''' (sm): assediant.
* '''Assediare''' (vt): assedié, circondé, bloché, saré, buté sota bloch, buté (levé) l'assedi.
* '''Assedio''' (sm): assedi, bloch.
* '''Assegnare''' (vt): assegné, asigné, destiné.
* '''Assegnamento''' (sm): Assegnamento; '''far assegnamento''': fé assegnament, fé fiusa; sté sla fiusa; conté ansima.
* '''Assegnazione''' (sf): Assegnassion, spartission.
* '''Assemblea''' (sf): ciambrea, radunansa, adunansa, riunion, congress, parlament.
* '''Assembrarsi''' (vr): assamblesse, radunesse.
* '''Assennato''' (agg): sensà, giudissios, ëd bon sens.
* '''Assenza''' (sf): assensa, mancansa.
* '''Assenzio''' (sm): absent, ansens, absint, bonmì, bonmè.
* '''Assimilare''' (vt): assimilé, amparé, trasformé, digerì, fé mè (tò, sò, nòst, vòst, sò); apoprié.
* '''Assistere''' (vi): assiste, cudì, vijé, guardé, sté dapress a, giuté, arlevé; ('''presenziare''') assiste, presensié, esse present, pijé part, esse lì (present); esse là.
* '''Assolvere''' (vt): ('''liberare, dispensare''') liberé, dzoblighé; ('''prosciogliere''') assòlve, përdoné; ('''portare a termine''') compì, sodisfé l'incombensa, compì (porté a compiment) 'l ròl.
* '''Assolutamente''' (av): tutafàit, a tuti ij còst, sensa dubi, assolutament; (neg) nen d'autut, an gnun-e manere, gnanca parlene.
* '''Assoluto''' (sm, ag): assolut, strèit.
* '''Assomigliare''' (vi): smijé, dé d'arie.
* '''Assorbente''' (agg): surbent, assorbent, assorbant; '''carta assorbente''': cartasuga, ('''femminile''') sërviëtta igènica.
* '''Assorbimenti''' (sm): sorbiment, assorbiment.
* '''Assorbire''' (vt): seurbe, surbì, assorbì, ciucé.
* '''Assumere''' (vt): pijé an càrich, assume, angagé, ampegné, pijé.
* '''Assunzione''' (sf): assunsion; (rel.) assonta; prendere l’incarico di: pijé l’assont ëd.
* '''Assurdo''' (ag.): sensa sens, assurd, impossìbil. sensa criteri, svantà.
* '''Astenersi''' (vr): astense, astnisse, tense, tnisse, nen pijé part, dzinteressesse.
* '''Astensione''' (sf): astension.
* '''Astensionismo''' (sm): astensionismo.
* '''Astuto''' (agg): furb, drit, drito, malissios, fin, sutil, lest, birichin, malegn, polìtich.
* '''Astuzia''' (sf): furnaria, malissia, finëssa, trigo, antrigh, argir, ambreuj, trabucèt.
=== AT ===
* '''Atteggiamento''' (sm): contegn, portament, andi, manera dë sté, ategiament, pòsa, aria.
* '''Atteggiarsi''' (vi): pijé l’ària ëd…, ategesse, ampostesse, desse d’àrie.
* '''Attendente''' (sm): atendent, ordinansa.
* '''Attendere''' (vt): speté; ('''applicarsi a qualcosa, accudire''') atende [atende ai fàit sò; atende a la promëssa (:'''prestar fede''')]; cudì, fé, dé da ment, anteressesse.
* '''Attenersi''' (vr): tense a...
* '''Attento''' (agg): atent; '''stare attento''': fé atension, vardesse, guardesse; ch'as pija soèn, sensibil.
* '''Attenzione''' (sf): atension, avertensa, cura; '''prestare attenzione''': fé atension; sté atent, prësté atension; '''attirare l’attenzione''': tiré l’atension; '''fare attenzione a''': pijesse varda.
* '''Attesa''' (sf): speté, aspetativa, susta; '''in attesa:''' an atandan [sté an atandan]; '''lista di attesa''': lista d'atenta [patois].
* '''Attestare''' (vt): confermé, testé, testimonié, acerté, assicuré; (vt II) pijé testa; antesté, sat l'armada al vapsald.
* '''Attingere''' (vt): tiré; '''attingere d'acqua:''' tiré d'eva.
* '''Attiguo''' (agg): vzin, davzin, tacà, an finansa, confinant.
* '''Attivare''' {patois}(..vt): buté an fonsion, ativé, dé séguit.
* '''Attività''' (sf): atività.
* '''Attraente''' (ag): anciarmant, ancantèivol, amàbil, desideràbil, piasos, grassios, simpàtich.
* '''Attrarre''' (vt): tiré, artiré, anciarmé, sedùe, arciamé.
* '''Attraversare''' (vt): travërsé; attraversare a nuoto: passé a nov.
* '''Attraverso''' (avv.): travers.
* '''Attrezzatura''' (sf): atrassadura, j'atrass, j'utiss, equipagiament, echipagiamenta.
* '''Attribuire''' (vt): arconòsse, ascrive, assegné, atribuì, carié, arfilé.
* '''Autocontrollo''' (sm): padronansa, contròl, autocontròl.
* '''Automobile''' (sf): vitura.
=== AU ===
* '''Audace''' (agg): coragios; arzigos; valoros; ardì; franch.
* '''Audacia''' (sf): coragi; valor; ardiment; ardiman; ancalura; franchëssa.
* '''Augurabile''' (ag): augurabil.
* '''Augurale''' (ag): augural, [discors augural].
* '''Augurare''' (vt): auguré, fé j’auguri, fé ‘d vot.
* '''Augurio''' (sm): auguri, vot; di augurio: auguros; '''di buon augurio:''' bin auguros, '''di cattivo augurio''': mal auguros.
* '''Aumentare''' (vt): aumenté, chërse, sgrandì, agrandì, aussé, alvé, ('''di prezzo''') vnì car, vnì pì car, arcaré, rincaré.
* '''Aumento''' (sm): aument, chërsùa, arcar, rincar.
* '''Auspicio''' (sm): auguri, vot, auspissi, desideri, anvìa, presagi, gàbola.
* '''Autenticità''' (sf): autenticità, genuinità.
* '''Autentico''' (agg): autentich, genit, genuin, s-cet, pur.
* '''Autocontrollo''' (sm): padronansa, contròl, autocontròl.
* '''Autolesionismo''' (sm): ['''si deve utilizzare un giro di parole''']: fesse mal daspërnojàutri, danegiesse, provochesse 'd lesion daspërnojàutri, auto-mutilassion, auto-dëstrussion.
* '''Autunno''' (sm): otogn.
=== AV ===
* '''Avanzare''' (vt, vi): andé anans, avansé; spòrze fòra, spòrze sota, passé fòra, passé sota, superé, presenté; '''avanzare le proprie scuse''': presenté soe scuse; '''essere creditore''': vansé; '''risparmiare''': vansé, buté da part; '''sopravanzare''': vansé, resté.
* '''Avanguardia''' (sf): avangarda, vangarda, avanguardia.
* '''Avere''' (v.): avèj; '''aver bisogno''': avèj da manca; '''avere tempo per...''' : pairé; '''avere un buon impiego''': esse a pòst; '''avere il mal di testa''': avèj mal la testa; '''avere di che vivere:''' avèj da vive; '''avercela con''' ('''essere in cattivi termini con... essere arrabbiato con...)''': avèjla (amera) con quaidun; '''avercela a male''' (offendersi): avèjësla a mal. ["'''Ce l'aveva con qualcuno'''": chiel a 'l l'avìa con cheidun].
* '''Avidità''' (sf): anvìa goliardìa, angordisa. avidità, susnada, veuja.
* '''Avvalersi''' (vr): servisse, dovré, valèisse.
* '''Avvantaggiarsi''' (vr): profité, vantagesse, mijoré, vagné, pijé ‘d vantagi.
* '''Avvenire''': (vi, sm) avnì.
* '''Avvenire''': (v) capité, ancapité, arivé, rivé, sucede.
* '''Avventatezza''' (sf): svantarìa, temerità, malprudensa, legerëssa.
* '''Avventato''' (ag): svantà, sventà, malprudent, temerari.
* '''Avvento''' (sm): Advent, Avent, ariv, vnùa.
* '''Avventura''' (sf): aventura, ventura, cas.
* '''Avventurarsi''' (vr): arzighesse, cimentesse, andé a l'asar, asaresse, asardesse.
* '''Avventuriero''' (sm): venturié, aventurié, ambrojon.
* '''Avverso''' (agg): contrari, dësfavorèivol, nemis, ostil, avers.
* '''Avvertenza''' (sf): avertensa, avis, ('''cura''') atension, cura, soen, deuit, ghëddo, garb, grassia, prudensa.
* '''Avvertire''' (vt): avertì, avisé, buté an guardia; ('''udire''') sente, antërsente, noté, osservé.
* '''Avvertimento''' (sm): avìs, avertiment, percession, arciam, consèj, arcomandassion.
* '''Avviarsi''' (vi) butesse an tren [mettersi in azione, '''stare facendo''': esse 'n tren ëd fé].
* '''Avvicinare''' (vt): avziné, buté davzin, buté aranda, acosté, abordé, aprocé; (vr, sm): '''avvicinarsi:''' avzinesse.
* '''Avvincente''' (agg): ch'a tira, anteressant, anciarmant.
* '''Azzannare''' (vt): ciapé con ij dent.
* '''Azzurro''' (agg): bleu.
snrvvs7bptprnk2p0lic3uz0u4egnjy
Dissionari Italian-Piemontèis/b
0
1882
34975
34951
2024-10-29T21:36:18Z
Pcastellina
15
/* BE */
34975
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== B ==
*
* '''Baccano''' ('''grande''') (sm): rablon.
* '''Bacinella''' (sf): gatin, bassin, bacinela.
* '''Bacino''' (sm): bassin, gatin.
* '''Badare''' (vi): pijesse varda, guardesse da, vardesse da, fé atension; ('''aver cura''') cudì, acudì.
* '''Balena''' (sf): balen-a.
* '''Balenare''' (vt): losné, slussié, sludié; (fig) traversé la ment.
* '''Bambinaia''' (sf): bàila, bàila sùita, bònn, nurs, guernanta, istitutriss.
* '''Bambola''' (sf): boata, bovata, bebé, popon.
* '''Bancarotta''' (sf): faliment, bancarota.
* '''Banchetto''' (sm): disné gròss, banchèt, convivi, agap, àgape.
* '''Bandire''' (vi): proclamé, anunsié; bandire un concorso: proclamé un concors; duverté un concurs; (esiliare): bandì, esilié, lassé da part.
* '''Bardato''' (ag):ambardà, bardà.
* '''Barella''' (sf): sivera, siverìa, brancal, barela.
* '''Basare''' (vt): fondé, posé, buté fundamenta, dé pé.
* '''Basarsi''' (vr): fondesse, basesse.
* '''Basta''' (av) basta, bastansa, pro, purché; basta mach che, basta che; (inter.): Pro! E pro! Pro fàit! Assé! Basta!
* '''Bastone''' (sm): baston, baròt, lëgna, randel, pertia; ('''da passeggio''') cana; ('''bastone ferrato''') pertia frà.
* '''Batteria''' (sf); baterìa, batarìa.
* '''Battezzare''' (vt): batié, batesé, de 'l batèsim.
* '''Battimano''' (sm): batiman, s-ciopatà 'd man.
* '''Beatificare''' (vt): beatifiché.
* '''Beatificazione''' (sf): beatificassion.
* '''Beatitudine''' (sf): beatitùdin, felicità, gòj, contentëssa, boneur, [fé la vita dël beat pòrch].
* '''Beato''' (ag): beat, content, tranquil, seren, pacìfich; ('''fortunato''') ch’a l’ha ‘d boneur, ëd bon-a sòrt, bel destin.
* '''Beffardo''' (sm): sbefiard, sbefios, sbefignos, dëspresios.
== BE ==
* '''Belzebù''' (sm): Bal-Zebub, Belsebù [A l'era an origin ël nòm ëd na divinità dij Filisté ch'a-j rendìo l'adorassion a Ecron. A la létera a veul dì (soens për schergna): "Signor ëd le mosche" o "ël dio mosca", o "ël dio liam" . Për ël temp ëd Gesù a l'era dventà 'n sinònim për Satan, ël prinsi dij demòni].
* '''Bene''' (sm): bin, ben; ('''poderi, possedimenti''') ben, beni; ('''le orazioni del mattino e della sera''') bin; ('''dire le orazioni''') dì 'l Bin; ('''amore, affetto''') bin.
* '''Bene''' (avv): bin, ben, motobin, motoben, motbin, botben; '''ben presto''': tantòst, prest.
* '''Benché''' (cong): combin che, contut che, ancora che, cand bin che.
* '''Bendidio''' (sm): Ben dë Dio.
* '''Beneplacito''' (sm): contenta (:'''benestare'''), consens, consentiment ('''consenso'''), beneplàcit.
* '''Benessere''' (sm): benesse, sté bin, bo-a salute.
* '''Beni''' (smp) ij bin, beni, teniment, tnùa, possediment, proprietà, lòn che un a possed.
* '''Benignità''' (sf): benevolensa, bontà, benignità, dosseur, afabilità, indulgensa.
* '''Benigno''' (agg): benign, benévol, benèivol, bon.
* '''Benedetto''' (agg); benedì, consacrà.
* '''Benedire''' (vt): benedì, dé la benedission, consacré; '''benedire per preservare o far guarire''': signé.
* '''Benevolo''' (agg): benèivol, benèvol, grassios, afàbil.
* '''Benvenuto''' (agg e sm): bin-ëvnù! Bin rivà!
* '''Benissimo''' (avv.): bele bin.
* '''Bestemmiare''' (vt): bëstëmmié, sacré; (fam.) dëstaché ij quader, cristoné.
* '''Bestiame''' (sm): bestie, bestiam. [bestiam cit (mnù), bestiam gròss, l’arte d’anlevé ël bestiam].
* '''Bettola''' (sf): òsto, osterìa, bétola, piòla, gargòta, taverna.
* '''Bevanda''' (sf): beivanda, bevanda, beivon.
== BI ==
* '''Bighellonare''' (vi): bimblané, bambliné, fagnané, girolé, badolé, giré a noneus.
* '''Bilancia''' (sf): balansa, bilansa, pèis; ('''stadera''') scandaj, balanson; ('''bascula''') bassacola, bascula; ('''del farmacista''') balansin (dlë spessiari); ('''braccio della bilancia''') planca; (contrappeso''')''' massa; ('''piatto''') copa.
* '''Bilanciamento''' (sm): echilibri, equilibrio.
* '''Bisogno''' (sm): bzògn, bzògna, da manca.
* '''Bisognoso''' (agg) bzognos, ch’a l’ha da manca, pòver.
* '''Bisso''' (sm): biss, lin.
* '''Bisticciare''' (vi) cëcchigné, cicogné, rusaté, cicoté, avèj da dì.
* '''Bizzarro''' (ag):bisar, baraventan, baròch, curios, original, estros, caprissios, lunàtich, matòide, stran, dròlo.
== BO ==
* '''Bocconi''' (a): a pansa mola.
* '''Bonaccia''' (sf): calma, bonassa.
* '''Bontà''' (sf): bontà, benevolensa, bravità.
* '''Bordo''' (sm): bòrd, orlo, frangia; bordura; ('''della strada''') broa dla stra; '''essere a bordo''': esse ambarcà; sul bordo: an broa, abroa.
* '''Bottino '''(sm): botin, ladrarìa ‘d guèra, arsorse ‘d guèra.
* '''Botto [di]:''' d'amblé.
* '''Bovino''' (sm/ag): ëd beu; boin, bovin, beu, boin-a, bovin-a, bestie bovin-e.
* '''Bozzetto''' (sm): bossèt.
== BR ==
* '''Brama''' (sf): susnà, susnada, susnor.
* '''Bramare''' (vt): susnì, susné; '''attendere con ansia''': susté.
* '''Bramoso''' (agg): susnàire, susnos, susnèire.
* '''Brano''' (sm): s-cianch; fëtta; tòch; ('''di un libro''') pass, tòch.
* '''Brillare''' (vi): luse, bërluse, splendrì, brillié, brilé; far brillare una mina; fé s-ciopé na min-a.
* '''Brace''' (sf): brasa; ('''cenere calda mescolata con la brace''') sinisia. Da “brasa” si hanno i mdd: euj ëd brasa: ('''sguardo ardente, appassionato'''), casché da la pèila ant la brasa, ross coma la brasa ('''rosso intenso'''), sté ans la brasa '''(stare sulle spine'''), tiresse la brasa ans j pé ('''darsi la zappa sui piedi''').
* '''Brano''' (sm) (lett.) pass, tòch; ('''pezzo''') s-cianch, fëtta, tòch.
* '''Breve''' (agg): curt, cit, pcit, strèit, concis; ('''metrica''') bref, brev; (mus) breva, breve; '''in breve''': a fela curta, tut curt, an pòche paròle.
* '''Brevettare''' (vt): brevëtté, breveté.
* '''Brevetto''' (sm): brevèt.
* '''Briglia''' (sf): brila, rëdna; cavëssa, testera; '''tenere in briglia''', ten-e an rëdna, ambrilé; '''a briglia sciolta''': a brila batùa, a la giarada, a la cariera.
* '''Brillare''' (vi): luse, bërluse, splendrì, brilié. brilé; '''far brillare una mina''': fé s-ciopé na min-a.
* '''Brocca''' (sf): doja, picé.
* '''Brulicare''' (vi): formiolé, furmiolé.
* '''Bruscamente''' (avv.) ëd brut, malament.
* '''Bugiardo''' (ag.): busios, busiard, conta cuche, craca bale.
* '''Bue''' (sm): beu; '''mettere i finimenti ai buoi''': colaté ij beu; '''aggiogare i buoi''': giové (gionze) ij beu.
* '''Buona reputazione''': bon-a nòmina, bon nòm, credit, bon-a repotassion.
* '''Buona volontà''': bon-a volontà.
* '''Buone maniere''': Deuit [L'avocat a l'ha 'n bel deuit].
* '''Branco''' (sm): trop, strop, màndria; ('''di volatili''') scòp, vòl, storm; '''(di uomini malvagi''') banda, màniga. [Trop ëd feje, ëd crave, ëd gent]. '''A branchi''': a trop.
== BU ==
* '''Buio''' (ag): sombr, scur; '''buio pesto''': top; (am) scur, scurità, nèir; '''rimanere nel buio''': resté a lë scur.
* '''Bullo''' (sm): bulo, gradass, bravass, giovnass, giovnastron, scapà da ca, cativa pel, pòch ëd bon, malvivent, canaja, blagheur, sagneur, fanfaron, gascon, bragalon, bragaleur., arogant. > fé 'l bulo.
* '''Buonanulla''' (sm): bon a nen, mangiapan.
* '''Burlare''' (vt): facessié, pié 'n gir, cojoné, pijé an bala, schersé, sbefié, fé le svergne, mincionesse ‘d quajdun.
* '''Burocrate''' (sm): burocrat, publich ufissial, impiegà statal, mangiapapé, procurator ëd muraja.
* '''Busta''' (sf): anvlòpa, anvlòp, busta, stucc, astucc.
* '''Bustarella''' (sf): busta, busta nèira, bunaman, ('''guadagno illecito''') tumbaton; (fam.) lubrificant; '''dare la bustarella''': (fa.) onze le roe.
5qx1gdi9emmt6vbljf0calhcz6lx3ai
34977
34975
2024-10-29T21:43:46Z
Pcastellina
15
/* BR */
34977
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== B ==
*
* '''Baccano''' ('''grande''') (sm): rablon.
* '''Bacinella''' (sf): gatin, bassin, bacinela.
* '''Bacino''' (sm): bassin, gatin.
* '''Badare''' (vi): pijesse varda, guardesse da, vardesse da, fé atension; ('''aver cura''') cudì, acudì.
* '''Balena''' (sf): balen-a.
* '''Balenare''' (vt): losné, slussié, sludié; (fig) traversé la ment.
* '''Bambinaia''' (sf): bàila, bàila sùita, bònn, nurs, guernanta, istitutriss.
* '''Bambola''' (sf): boata, bovata, bebé, popon.
* '''Bancarotta''' (sf): faliment, bancarota.
* '''Banchetto''' (sm): disné gròss, banchèt, convivi, agap, àgape.
* '''Bandire''' (vi): proclamé, anunsié; bandire un concorso: proclamé un concors; duverté un concurs; (esiliare): bandì, esilié, lassé da part.
* '''Bardato''' (ag):ambardà, bardà.
* '''Barella''' (sf): sivera, siverìa, brancal, barela.
* '''Basare''' (vt): fondé, posé, buté fundamenta, dé pé.
* '''Basarsi''' (vr): fondesse, basesse.
* '''Basta''' (av) basta, bastansa, pro, purché; basta mach che, basta che; (inter.): Pro! E pro! Pro fàit! Assé! Basta!
* '''Bastone''' (sm): baston, baròt, lëgna, randel, pertia; ('''da passeggio''') cana; ('''bastone ferrato''') pertia frà.
* '''Batteria''' (sf); baterìa, batarìa.
* '''Battezzare''' (vt): batié, batesé, de 'l batèsim.
* '''Battimano''' (sm): batiman, s-ciopatà 'd man.
* '''Beatificare''' (vt): beatifiché.
* '''Beatificazione''' (sf): beatificassion.
* '''Beatitudine''' (sf): beatitùdin, felicità, gòj, contentëssa, boneur, [fé la vita dël beat pòrch].
* '''Beato''' (ag): beat, content, tranquil, seren, pacìfich; ('''fortunato''') ch’a l’ha ‘d boneur, ëd bon-a sòrt, bel destin.
* '''Beffardo''' (sm): sbefiard, sbefios, sbefignos, dëspresios.
== BE ==
* '''Belzebù''' (sm): Bal-Zebub, Belsebù [A l'era an origin ël nòm ëd na divinità dij Filisté ch'a-j rendìo l'adorassion a Ecron. A la létera a veul dì (soens për schergna): "Signor ëd le mosche" o "ël dio mosca", o "ël dio liam" . Për ël temp ëd Gesù a l'era dventà 'n sinònim për Satan, ël prinsi dij demòni].
* '''Bene''' (sm): bin, ben; ('''poderi, possedimenti''') ben, beni; ('''le orazioni del mattino e della sera''') bin; ('''dire le orazioni''') dì 'l Bin; ('''amore, affetto''') bin.
* '''Bene''' (avv): bin, ben, motobin, motoben, motbin, botben; '''ben presto''': tantòst, prest.
* '''Benché''' (cong): combin che, contut che, ancora che, cand bin che.
* '''Bendidio''' (sm): Ben dë Dio.
* '''Beneplacito''' (sm): contenta (:'''benestare'''), consens, consentiment ('''consenso'''), beneplàcit.
* '''Benessere''' (sm): benesse, sté bin, bo-a salute.
* '''Beni''' (smp) ij bin, beni, teniment, tnùa, possediment, proprietà, lòn che un a possed.
* '''Benignità''' (sf): benevolensa, bontà, benignità, dosseur, afabilità, indulgensa.
* '''Benigno''' (agg): benign, benévol, benèivol, bon.
* '''Benedetto''' (agg); benedì, consacrà.
* '''Benedire''' (vt): benedì, dé la benedission, consacré; '''benedire per preservare o far guarire''': signé.
* '''Benevolo''' (agg): benèivol, benèvol, grassios, afàbil.
* '''Benvenuto''' (agg e sm): bin-ëvnù! Bin rivà!
* '''Benissimo''' (avv.): bele bin.
* '''Bestemmiare''' (vt): bëstëmmié, sacré; (fam.) dëstaché ij quader, cristoné.
* '''Bestiame''' (sm): bestie, bestiam. [bestiam cit (mnù), bestiam gròss, l’arte d’anlevé ël bestiam].
* '''Bettola''' (sf): òsto, osterìa, bétola, piòla, gargòta, taverna.
* '''Bevanda''' (sf): beivanda, bevanda, beivon.
== BI ==
* '''Bighellonare''' (vi): bimblané, bambliné, fagnané, girolé, badolé, giré a noneus.
* '''Bilancia''' (sf): balansa, bilansa, pèis; ('''stadera''') scandaj, balanson; ('''bascula''') bassacola, bascula; ('''del farmacista''') balansin (dlë spessiari); ('''braccio della bilancia''') planca; (contrappeso''')''' massa; ('''piatto''') copa.
* '''Bilanciamento''' (sm): echilibri, equilibrio.
* '''Bisogno''' (sm): bzògn, bzògna, da manca.
* '''Bisognoso''' (agg) bzognos, ch’a l’ha da manca, pòver.
* '''Bisso''' (sm): biss, lin.
* '''Bisticciare''' (vi) cëcchigné, cicogné, rusaté, cicoté, avèj da dì.
* '''Bizzarro''' (ag):bisar, baraventan, baròch, curios, original, estros, caprissios, lunàtich, matòide, stran, dròlo.
== BO ==
* '''Bocconi''' (a): a pansa mola.
* '''Bonaccia''' (sf): calma, bonassa.
* '''Bontà''' (sf): bontà, benevolensa, bravità.
* '''Bordo''' (sm): bòrd, orlo, frangia; bordura; ('''della strada''') broa dla stra; '''essere a bordo''': esse ambarcà; sul bordo: an broa, abroa.
* '''Bottino '''(sm): botin, ladrarìa ‘d guèra, arsorse ‘d guèra.
* '''Botto [di]:''' d'amblé.
* '''Bovino''' (sm/ag): ëd beu; boin, bovin, beu, boin-a, bovin-a, bestie bovin-e.
* '''Bozzetto''' (sm): bossèt.
== BR ==
* '''Braccetto''' (sm): brassin, brasset; '''(a braccetto):''' sotbrassëtta, sot al brass.
* '''Brama''' (sf): susnà, susnada, susnor.
* '''Bramare''' (vt): susnì, susné; '''attendere con ansia''': susté.
* '''Bramoso''' (agg): susnàire, susnos, susnèire.
* '''Brano''' (sm): s-cianch; fëtta; tòch; ('''di un libro''') pass, tòch.
* '''Brillare''' (vi): luse, bërluse, splendrì, brillié, brilé; far brillare una mina; fé s-ciopé na min-a.
* '''Brace''' (sf): brasa; ('''cenere calda mescolata con la brace''') sinisia. Da “brasa” si hanno i mdd: euj ëd brasa: ('''sguardo ardente, appassionato'''), casché da la pèila ant la brasa, ross coma la brasa ('''rosso intenso'''), sté ans la brasa '''(stare sulle spine'''), tiresse la brasa ans j pé ('''darsi la zappa sui piedi''').
* '''Brano''' (sm) (lett.) pass, tòch; ('''pezzo''') s-cianch, fëtta, tòch.
* '''Breve''' (agg): curt, cit, pcit, strèit, concis; ('''metrica''') bref, brev; (mus) breva, breve; '''in breve''': a fela curta, tut curt, an pòche paròle.
* '''Brevettare''' (vt): brevëtté, breveté.
* '''Brevetto''' (sm): brevèt.
* '''Briglia''' (sf): brila, rëdna; cavëssa, testera; '''tenere in briglia''', ten-e an rëdna, ambrilé; '''a briglia sciolta''': a brila batùa, a la giarada, a la cariera.
* '''Brillare''' (vi): luse, bërluse, splendrì, brilié. brilé; '''far brillare una mina''': fé s-ciopé na min-a.
* '''Brocca''' (sf): doja, picé.
* '''Brulicare''' (vi): formiolé, furmiolé.
* '''Bruscamente''' (avv.) ëd brut, malament.
* '''Bugiardo''' (ag.): busios, busiard, conta cuche, craca bale.
* '''Bue''' (sm): beu; '''mettere i finimenti ai buoi''': colaté ij beu; '''aggiogare i buoi''': giové (gionze) ij beu.
* '''Buona reputazione''': bon-a nòmina, bon nòm, credit, bon-a repotassion.
* '''Buona volontà''': bon-a volontà.
* '''Buone maniere''': Deuit [L'avocat a l'ha 'n bel deuit].
* '''Branco''' (sm): trop, strop, màndria; ('''di volatili''') scòp, vòl, storm; '''(di uomini malvagi''') banda, màniga. [Trop ëd feje, ëd crave, ëd gent]. '''A branchi''': a trop.
== BU ==
* '''Buio''' (ag): sombr, scur; '''buio pesto''': top; (am) scur, scurità, nèir; '''rimanere nel buio''': resté a lë scur.
* '''Bullo''' (sm): bulo, gradass, bravass, giovnass, giovnastron, scapà da ca, cativa pel, pòch ëd bon, malvivent, canaja, blagheur, sagneur, fanfaron, gascon, bragalon, bragaleur., arogant. > fé 'l bulo.
* '''Buonanulla''' (sm): bon a nen, mangiapan.
* '''Burlare''' (vt): facessié, pié 'n gir, cojoné, pijé an bala, schersé, sbefié, fé le svergne, mincionesse ‘d quajdun.
* '''Burocrate''' (sm): burocrat, publich ufissial, impiegà statal, mangiapapé, procurator ëd muraja.
* '''Busta''' (sf): anvlòpa, anvlòp, busta, stucc, astucc.
* '''Bustarella''' (sf): busta, busta nèira, bunaman, ('''guadagno illecito''') tumbaton; (fam.) lubrificant; '''dare la bustarella''': (fa.) onze le roe.
ehi9f5cac6c3b488ryv2gp9ec8gtpgf
Dissionari Italian-Piemontèis/d
0
1884
34987
34922
2024-10-30T10:58:17Z
Pcastellina
15
/* DE */
34987
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== D ==
=== DA ===
* '''Dabbenaggine''' (sf): bonomerìa, bonomìa.
* '''Dabbene''' (agg): da bin, a pòst, brav, onest; '''uomo dabbene:''' galantòm, bravòm'''; uomo sempliciotto:''' bonòm.
* '''Daccapo''' (avv.): da 'n prinsipi, torna, n'àutra vòlta; '''punto e daccapo''': pont e a ligna, pont e torna.
* '''Dacché''' (cong.): da già che, già che, da pòst che, pòst che.
* '''Dado''' (sm): dà; ('''per brodo o di ghiaccio''') cubèt, dadin; (arch.) sòco, sòcol; (mecc.) bolon, contravis; (pl.) scheuj.
* '''Dagli, dai, dalle''' (prep. art.): da jë, dai, da le, da j'.
* '''Daino''' (sm): dan, dàim, dàin.
* '''Dal, dallo''' (prep.): dal, da l da 'l.
* '''Dalia''' (sf): dalia.
* '''Dalla''' (prepo art.): da la, da l'.
* '''Daltonico''' (agg.): daltònich.
* '''Daltonismo''' (sm): daltonism,.
* '''Dama''' (sf): dama, madama; '''dama di compagnia:''' dama 'd companìa, madamisela; ('''gioco''') dama.
* '''Damerino''' (sm): damerin, moscardin, galantin, figurin, blagheur, bulo, gagà.
* '''Damigella''' (sf): damisela, madamisela; ('''signorina''') tòta, totin-a.
* '''Damigiana''' (sf): damigian-a, fiascon.
* '''Danaroso''' (agg.) sgnor, rich (fam.) granos.
* '''Dannare''' (vt): dané, condané; '''far dannar l'anima:''' fé giré l'ànima.
* '''Dannato''' (agg. sm): danà; (accr.) danadon.
* '''Dannazione''' (sf) danassion, përdission.
* '''Danneggiare''' (vt): guasté, vasté, fé 'd dann, danegé, porté 'd dann; ('''persone''') neuse.
* '''Danno''' (sm): dann, dani, darmagi, guast, mal, pregiudissi, dëscàpit.
* '''Danza''' (sf): dansa, balèt, bal.
* '''Danzante''' (agg.): ëd bal, balarin, dansant; ('''festa danzante'''): festa 'd bal, festa da bal.
* '''Danzare''' (vi): balé, dansé, (iron.) tanghé.
* '''Danzatore''' (sm): balarin, danseur.
* '''Dappertutto''' (avv): daspërtut, dapërtut.
* '''Dappoco''' (agg.) bon a gnente, da pòch; (fam.) scalcinà.
* '''Dapprima''' (avv.): tut sùbit, për prim, për prima còsa, compensa.
* '''Dardo''' (sm): dard, flecia, sajëtta.
* '''Dare''' (vt): dé; ('''donare''') regalé, doné; '''(porgere''') spòrze, eufre, ufrì; ('''con violenza''') arfilé; (sm) dé, dovèj; '''dare e avere:''' dovèj e avèj; d'''are il nome al battesimo''': buté nòm; d'''arsi da fare''': desse da fé; deje n'andi.
* '''Data''' (sf): data, dàita, época, milésim.
* '''Datare''' (vt): buté la data, daté; '''a datare da oggi''': ancaminand da ancheuj.
* '''Dativo''' (sm e agg.): dativ; complement ëd termo.
* '''Dato''' (sm): indicassion, dreta, drita. dàit, nossion, informassion; '''dato di fatto''': element; (agg.) dàit, consignà, afidà; '''dato che''': convnù che, dit che, dàit che; sicoma. '''dati anagrafici''': nòm e cognòm.
* '''Datore''' (sm): daitor, dator; ('''datore di lavoro''') padron, amprenditor, impresàri.
* '''Dattero''' (sm): dàt, dator; ('''albero''') datié.
* '''Dattilografa''' (sf): datilògrafa.
* '''Dattiloscritto''' (agg.): scrivù a machina, datiloscrivù; (sm) scrit a màchina, datiloscrit.
* '''Davanti''' (avv. e prep.): dë 'dnans, dnans, danans, ëdnans, prima, anans, davanti; (s) dnans, dë 'dnans, davanti.
* '''Davanzale''' (sm): scòss, arbòrd.
* '''Davvero''' (avv.): për da bon, da bon, sël sério, sensa schers.
* '''Daziere (sm)''': gablé, dassié.
* '''Dazio''' (sm): dassi, gabela, taja, drit.
===DE===
* '''Debilitante''' (agg.): andebiliant, debilitant.
* '''Debilitare''' (vt): andebolì, debilité, anfiachì.
* '''Debito''' (sm): débit, òbligh, dovèj, passiv; (fam): pof, cròch, gancio, ciò; (agg.) du, dovù; '''a tempo debito''': a sò temp.
* '''Debitore''' (sm): debitor; '''essere debitore''': dovèj.
* '''Decalogo''' (sm): Ij Des Comandament, Decàlog.
* '''Debole''' (agg.) dèbol, sensa fòrse, fiach, fiap, mòl, moanciù, patamòla, splufrì, meusi, smìngol; (mdd) avèj un débol për un.
* '''Debolezza''' (sf): debolëssa, fiaca, strachità.
* '''Decantato''' (ag.): laudà, magnificà esaltà, selebrà (chim.) decanté, dé giù.
* '''Decapitare''' (vt): tajé la testa, decapité, tajé ‘l còl, decolé; (fam.) scursé.
* '''Decennio''' (sm): des ani, des agn.
* '''Decentramento''' (sm): decentrament, decentralisassion.
* '''Decidere''' (vt): decide, pijé la decision, definì, risòlve; stabilì, fissé, conclude, finì; deliberé.
* '''Decisionale''' (agg.): decisional.
* '''Decisione''' (sf) decision, risolussion, definission, delìbera, deliberassion, determinassion, sentensa.
* '''Declinare''' (vt):calé, dé giù, smortesse, manché, arfudé, schivié; (gramm) decliné.
* '''Declino''' (sm): decadensa, cal, arcal, tramont.
* '''Decretare''' (vt): ordiné, decreté, stabilì, deliberé, proclamé, promulghé, emané.
* '''Decreto''' (sm): decret, ordinansa, provediment, edìt, comand, òrdin, precet, crija, band.
* '''Defunto''' (sm e agg): mòrt.
* '''Del tutto''': d'àutut.
* '''Deliberatamente''' (av), a pòsta, espress.
* '''Delizia''' (sf):delissia, gòj ësquisìa, gòj, piasì.
* '''Deliziare''' (vt): delissié, argiojì, argiovisé, arfëstié, ten-e alégher.
* '''Delizioso''' (agg.): delissios, squisì, piasos, grassios.
* '''Deludere''' (vt):delude, dé na delusion, manch ‘d paròla, pijé an gir, mincioné, tradì.
* '''Delusione''' (sf): delusion, disangani.
* '''Denominare''' (vt): buté nòm.
* '''Dentro''' (avv.): drinta, andrinta, drint, drin, andrin, dentra; (prep.) ant, an.
* '''Deplorare''' (vt): rimprocé, deploré, dëslaudé, condané; ('''rimpiangere''') ringreté, argreté, rinchërse; ('''compiangere''') compatì.
* '''Depositare''' (vt): dé an depòsit, deposité; ('''provvisoriamente''') traposé, dé giù, decanté, fé 'd fond, fé la mare; ('''del vino''') dëspojesse, fé la dëspòja.
* '''Deposito''' (sm): depòsit ('''provvisorio''') antërpòs, trapòs; ('''magazzino''') depòsit, magasin, dòch; ('''sedimento di liquidi''') fon, mare, speuja, dëspòja.
* '''Derelitto''' (agg.): bandonà, abandonà; ('''essere derelitto, trascurato''') esse a l'abandon.
* '''Deridere''' (vt): sbefié, sbërfié, pijé 'n gir, pijé an torta, fé le svergne (le schergne).
* '''Derisione''' (sf): sbefia, sbërfia, svergna, schergna, dëspresia.
* '''Derisorio''' (agg.): sbefios, dëspresios.
* '''Derivare (vt)''': arfesse, derivé, vnì 'd conseguensa.
* '''Derubare''' (vt): robé, derobé; (fam) cacé,fërté.
* '''Descrivere''' (vt): dëscrive, spieghé, dissegné, mostré, figuré.
* '''Desiderabile''' (agg): desideràbil, desiderévol.
* '''Desiderare''' (vt): desideré, aveèj l'anvìa, avèj piasì d'avèj; sustè, lenghì; '''desiderare ardentemente''': susté, susnì, susné, avèj maitass ëd.
* '''Designare''' (vt): destiné; stabilì; propon-e; indiché; designé.
* '''Desolato''' (agg.) (leugh) dëspopolà, dzabità, sensa gnun, bandonà, desert.
* '''Desolazione''' (sf): ('''squallore''') miseria, desolassion, dolor, sagrin; ('''luogo''') desert, leugh bandonà (dzabità), desert.
* '''Detenere''' (vt):deten-e, dëtnì, ten-e, avèj.
* '''Determinare''' (vt): determiné, stabilì, fissé ij termo, definì, fissé ij termo, definì, precisé, esse motiv; esse càusa, pijé na decision, ven-e a la determinassion.
* '''Detestabile''' (agg): detestabil, odios, deploràbil, deprecabil, esecràbil, esecrand, arbutant, arpugnant.
* '''Detestare''' (vt): detesté, avéj an ghignon, pijé an ghignon; (fam) avèj an sle stòmi.
* '''Destra''' (sf): (parte destra) drita; (mano destra) drita, man drita.
* '''Dettagliare''' (vt): dé ij particolar, dé ‘l detaj, precisé, detajé, particolarisé.
* '''Dettagliatamente''' (avv.): an detaj.
* '''Dettaglio''' (sm): detaj, particolar, mnù; al minuto: al detaj.
* '''Detto''' (sm): dit, mòt, proverbi.
* '''Detto''' (agg.): ('''soprannominato'''): dit, ciamà, stranomà; ('''citato)''' dzordit, dit, già dit, mansionà, mensionà.
* '''Devastare''' (vt):vasté, devasté, guasté, dësblé; (fig.) ravagé, fé ravagi.
* '''Devastazione''' (sf) devastassion, ravagi, vast (=guasto).
===DI===
* '''Diamine!''' (esc): Diane!
* '''Diario''' (sm): diari, giornal, memòrie.
* '''Diarrea''' (sf): diarea, fluss ëd pansa, caghëtta, corenta, cagarela, pluvit, pilesta.
* '''Dichiarare''' (vt): afermé, fortì, testé, diciaré, declaré, confëssé.
* '''Didattica''' (sf): didàtica.
* '''Didattico''' (agg.): educativ, formativ, pedagògich, ch'a riguarda la formassion.
* '''Dietro''' (avv. e prep.): daré, darera, dré, drera, apress, dòp, da press, da press, apress.
* '''Difatti''' (cong)''':''' An efet.
* '''Difendere''' (vt): difende, dësfende, paré, vardé, guardé, guerné, cudì, giuté; '''difendere qualcuno''': tnì le part a un, pijé le part.
* '''Difesa''' (sf): difèisa, difensiva, protession, arpar.
* '''Difetto''' (sm): difet; grosso difetto: difetass.
* '''Diffamare''' (vt): sparlé, dëscredité, difamé, maligné.
* '''Diffamazione''' (sf): difamassion, maldicensa.
* '''Differenza''' (sf): diferensa, diversità; (non discriminare) fé gnun-e diferense.
* '''Difficile''' (agg.): difìcil. malfé. [mi è difficile di: i l’hai malfé ëd...], cativ [difficile da farsi: cativ a fé].
* '''Difficoltà''' (sf): dificoltà, fatiga, complicassion, incòmod.
* '''Difficoltoso''' (agg.): dificil, malfé.
* '''Diffondere''' (vt): spantié [spantié la neuva]; sparpajé, sbardié [sbardié la vos]; spataré, propaghé; (vr) spantiesse.
* '''Diffuso''' (agg): spantià, ampli, largh, longh, cognossù.
* '''Digiunare''' (vi): digiuné, fé digiun, sté giun; [rumpe ‘l giun]; (fig.) fé sensa, sté sensa.
* '''Digiuno''' (sm): digiun, giun; (a digiuno) a digiun, a giun, a stòmi veuid; (fig.) sensa, veuid.
* '''Digrignare''' (vt): argrigné, grinsé, rissé, arviré; ('''i denti)''' mostré, rissé, argrigné (ij dent).
* '''Dilagante''' (agg.): generalisà, debordant, ampërversant.
* '''Diluvio''' (sm): diluvi.
* '''Diminuire''' (vt): minojé.
* '''Dinanzi''' (avv.) danans, dvdnans, dnans, prima, dapara ('''dietro un albero''': dapara a 'n erbo), ('''davanti al lume''': dapara al ciàir), ('''mettersi dietro la porta''': butesse dapara dla pòrta), ('''davanti a lui''': dapara 'd chiel).
* '''Dio''' (sm): Dé, Dio, Nosgnor. '''Dio ci difenda''': Dio guarda! '''A Dio piacendo, se Dio vorrà''': Se Dio veul; Dio veuja! Nosgnor veuja! Dio non voglia! Guaja mai!
* '''Dipanare''' (vt): dësvané, dësdavané ('''anche nel senso figurato di districare'''), dësgavigné, dësbrojé, dëscutì.
* '''Dipendere''' (sm): dipende, esse sota, esse sota padron, ('''derivare''') arfesse, derivé, vnì 'd conseguensa; (gramm) dipende, subordiné.
* '''Diradare''' (vt): rairì, rairé, reiré, reirì, srairé, srairì; ('''diradarsi''') rairisse.
* '''Dire''' (vt): dì, parlé, conté, ciamé, recité; '''dire brevemente''': dì curt; '''dire di no''': dì chë 'd nò; .'''dire di s'''ì: dì chë 'd sì; '''aver da dire (criticare''') avèj da dì con un; '''dire messa''': dì mëssa; '''per sentito dire''': për sentì dì; '''dica!''' senta! ch’a disa! ch’a senta! dirsi: (vr) disse; ('''si dice, corre voc'''e): as dis; (sm) dì, parlé, dita, conta.
* '''Dirigere''' (vt): comandé, dirige, guidé; (indirizzare) adressé, ponté, drissé, volté, andé vers.
* '''Dirimpetto''' (avv): an facia, ën facia, dnans, danans; (agg.) ch'a sta an facia (dnans).
* '''Dirozzare''' (vt): dësgrossé, (fig.) arfiné, eduché; ('''sveltire''') degordì.
* '''Dispensare''' (vt): dëspensé, dispensé, esenté, esoneré.
=== DIS ===
* '''Disastro''' (sm): disastr, dësastr, dësgrassia, maleur.
* '''Disastroso''' (ag): disastros.
* '''Discendente''' (sm ag): ch'a ven da, fieul ëd, nò da, dissendent.
* '''Discernere (vt):''' serne, disserne, distingue, conòsse, vëdde, s-ciairé.
* '''Discernimento (sm):''' cognission, criteri, disserniment, giudissi, discression.
* '''Discesa''' (sf): calà, pendìa, dissèisa, ël calé.
* '''Discreto (agg.)''' ('''di numero''') passabil.
* '''Discussione''' (sf); dëscussion, discussion.
* '''Discutere''' (vt): discute, dëscutiné, debate, questioné, disputé, fé pasqué.
* '''Disdegnare''' (vt): dispresié, meprisé.
* '''Disdire''' (vt): ('''cambiare opinione''') cambié le paròle.
* '''Disfare''' (vi): dësfé, dësblé, ruviné, dëstrùe, sbate giù, demolì, guasté, vasté.
* '''Disfattismo''' (sm): dësfaitism, disfatism.
* '''Disfatto''' (ag): (pp) dësblà; (agg) dësfàit, ruvinà, rot, a tòch.
* '''Disfatta''': (sf) dirota, dërota, rota, dësfàita.
* '''Disfunzione''' (sf): dësfonsion, disfunsion.
* '''Disgustare''' (vt); dësgusté, nausié, fé strì, fé scheur.
* '''Disgusto''' (sm): dësgust, dëspiasì, nàusia, scheur, strì.
* '''Disgustoso''' (ag) dësgustos, ch’a fà strì/scheur, ch’a dà la nàusia, da dé la nàusia.
* '''Disinibito''' (ag): dësgenà.
* '''Disinvolto''' (agg): franch, dësgenà, svicc, dës-cioà, dësgagià, fringant, degordì, dzinvòlt, adret.
* '''Disinvoltura''' (sf): dzinvoltùra, franchëssa, ardiman, antren (avèj d').
* '''Disordinare''' (vt): buté an disòrdin, buté sot dzora, campé an ària, bolversé, confonde, tarabësché, angavigné.
* '''Disordine''' (sm): disòrdin, dzòrdin, baraonda, babel, confusion, diavleri, diav a quat, fera, rabel, ('''sociale)''' dzòrdin dla sossietà /sossial.
* '''Disorganico''' (agg.): disorgànich, inorgànich, (fig.) incoerent.
* '''Disorganizzare''' (vt): disorganisé, guasté, vasté, confonde.
* '''Disorientare''' (vt): fé perde l'orisont, disorienté, (fig.) confonde, fé perde 'l fil.
* '''Disossare''' (vt): gavé j'òss, dzossé, disossé.
* '''Disparità''' (sf): dësparità, dzugualiansa, disuguagliansa, diferensa.
* '''Disparte''' (sf): '''mettere in disparte''': buté da part.
* '''Disperare''' (vi): disperé, dësperé, dësasperé, perde la speransa, dzanimesse, disanimesse; (vr) disperesse.
* '''Disperato''' (agg. e part. pass): disperà; (in caso estremo) a la disperà; [un cas disperà].
* '''Disperazione''' (sf): disperassion, dësasperassion.
* '''Disperdere''' (vt): sperde, dësperde; ('''scacciare, spaventare per mettere in fuga, incalzare per disperdere, mettere in fuga)'''; sbërgiairé, dësbergiairé, s-ciampairé, paré vìa; ('''sciupare''') sgairé.
* '''Dispiacere''' (sm): dëspiasì, sagrin, pen-a, rinchërsiment, rincressiment, crussi, dësgust; (vt) dëspiase, dëspiasèj; ('''provare dispiacere''') rinchërse, ringreté, regreté; '''quanto mi dispiace!''' S’am rincrèss!
* '''Dispiegare''' (vt): dëspieghé, dësdobié, dëstende, slarghé; (aprire pacchi, ecc.) dësvertojé, dëslupé, dëstervojé.
* '''Dispensare''' (vt): dispensé.
* '''Disperso''' (agg.): sperdù; (smarrito) spers, dëspers, sbërgeiirà.
* '''Disputa''' (sf): discussion, question, disputa, debat, polémica, ciacòt.
* '''Dissetare''' (vt): pasié la sèit, gavé la sèit, dësalteré.
* '''Dissipare''' (vt) sperde, dësperde, dësparpajé, sgairé, sgheiré, dissipé, (fam.) fé pra net; ('''le proprie sostanze)''': sbardé tut.
* '''Dissuadere''' (vt): dëstorné, dëssuade, dëscoragé, sfreidé.
* '''Dissoluto''' (agg.): dësbàucc, libertin , dëscostumà, vissios, licensios, viveur, disonest; ('''Darsi a vita dissoluta''': Abandonesse ai vissi e a jë strasòrdin).
* '''Distante''' (ag) distant, lontan, leugn, lògn, dëscòst.
* '''Distare''' (vi): esse distant, esse dëscost, esse lontan.
* '''Distinguere''' (vt): dësserne, serne, distingue, diferensié, fé diferensa, arconòsse, specifiché; ('''contrassegnare''') marché; (vr) diferensiesse, fé na distinsion.
* '''Distinzione''' (sf): distinsion.
* '''Distogliere''' (vt): dëstorné, dësnandié, gavé da ‘n ment, svarié, dëstrae, dëscoragé.
* '''Distrarre''' (vt): svarié, dëstrae, pensé a d’àutr, dëstorné, dësnandié, ('''divertire''') amusé, diverte, divertì.
* '''Distrattamente''' (av): da svantà, con la testa ant le nìvole, da distrat, da svagà.
* '''Distratto''' (ag): distrat, svantà, svagà, dzatent, ancantà.
* '''Distrazione''' (sm): distrassion, svantarìa, disatension, diversiv, divertiment.
* '''Districare''' (vt): dëtortojé, dësgavigné, dësgabojé, dëstrighé, dësbrojé; ('''la lana)''' scarboté, dscarboté; ('''i capelli''') d cutì.s
* '''Distruggere''' (vt): dëstrue (p.p. dëstruì), abimé, dësblé, dësfé, fracassé, ruiné, demolì, crasé, anienté, dësterminé, scancelé, droché, devasté, spiané, spërfondé, guasté, vasté, buté a bzach, fé fòra.
* '''Divario''' (sm): dësvari, divari, svari, diferensa.
* '''Diventare''' (vt): vnì, dventé, fesse; '''diventare famoso''': pijé favor.
* '''Diversamente''' (av): divers, se 'd nò, se dë s' nò, altrimenti, diversament, se divers, diferent, diferentement.
* '''Diverso''' (agg.): divers, diferent.
* '''Diversi''' (agg pl): vàire.
* '''Diversità''' (sf): diversità, diferensa dësvari, divari, svari.
* '''Divertire''' (vr): amusé, divertì; dësmoré, demoré, antërten-e; arlegré, arcreé; gieughe, fé gieughe; '''Divertirsi''' (vr): amusesse.
* '''Divezzare''' (vt): dëscostumé, dzabitué, disabitué; ('''spoppare''') dëspupé, sëvré, gavé la pupa, gavé ‘l làit.
* '''Dividere''' (vt): divide, spartì, dëspartì, rompe, s-ciapé, separé dësparé; ('''distribuire'''): fé le part.
===DO===
* '''Documento''' (sm): document. papé, strument, carta.
* '''Dolcemente''' (avv.): dosman.
* '''Domandare''' (vt): ciamé, fé domanda, domandé, fé na domanda, interoghé, preghé, supliché.
* '''Domani''' (avv): doman, l'indoman, '''fra otto (fra quindici) giorni da domani''': da doman an eut (an quindes).
* '''Domare''' (vt): domëstié, domé, dominé; (di popoli o persone) sogioghé, dominé; (fig.) pasié, andossì, buté al pass; (un incendio) dëstissé, smorté, dësmorté.
* '''Domenica''' (sf): diminica; '''domenica delle Palme:''' Dumìnica dla Ramolìva.
* '''Dominare''' (vt): dominé, comandé, fé da padron.
* '''Dominio''' (sm): domini, dominassion.
* '''Donnaiolo''' (sm): totista, fomnè, angravia pogieul, bandera, carion, caval ëd parada, frustacotin, fumelé, galinàire o galinàire, rancacheur, s-ciancacotin.
* '''Donde''' (avv.): dond, donda.
* '''Dondolare''' (vt): sbilaucé, biauté, bautié, dindané, dandiné, dondolé; '''far dondolare''': baudissé, baudié; '''dondolarsi''': baudissesse, bautiesse.
* '''Dopo''' (avv): apress, dòp.[regge "a": "Ël prim dòp a tanti agn", "...E mi dòp a tant temp i l’hai tante ròbe da dì "]; '''dopo mezzogiorno''': press mesdì, dòp mesdì.
* '''Dopodomani''' (vv): passadoman.
* '''Dopotutto''' (avv): dòp-tut, a la finitiva, an definitiva, a la fin.
* '''Doppione''' (sm) dobion; '''un brano o una pagina dove si trovano molte ripetizioni''': dobionera.
* '''Dormendo''': (ger) (an) durmenda.
* '''Dormiglione''' (sm): ''avèj bon-a gamba a deurme;'' ('''tiratardi''') ''a va mai a deurme 'l dì ch'a l'é alvasse.''
* '''Dormire''' (vi): deurme, durmì, dreume, drumì, andurmisse, arposé, fé 'l seugn, sgnaché 'n seugn, ansopisse, cugesse, pijé seugn, fé la nana, fé nana-naneta. ('''espressioni'''): ''deurme coma 'n such;'' o ''dla quarta; deurme con j'euj dovert, fé 'l sognet dla levr''.
* '''Dormita''' (sf): durmìa, durmià, durmiada, seugn, sugnèt, plucada; ('''schiacciare un pisolino''') scarcagné un sognèt.
* '''Dormito''': (pp) durmì.
* '''Dove''' (avv): doa, andoa, anté [Anté ch'it vas (dove vai?)]; '''Dov'é... ?''' Ant'é ch'a l'é... ?
* '''Dovere''', v. dovej. avèj da… andé ['''quando è seguito da un participio passato nelle terze persone singolari e plurali, es'''. Sto travaj a va fàit con atension].
* '''Dovunque''' (avv.): daspërtut, përtut, a-i fà pa andova, dontsëssìa; (prima del verbo) tut andoa, daspërtut, andova.
* '''Dozzina''' (sf): dosen-a; '''mezza dozzina''': mesa dosen-a, sesen-a.
=== DR ===
* '''Drago''' (sm): dragon, drago; ('''serpente crestato e alato''': scurs.
* '''Dramma''' (sm): drama, comedia, tragedia, misteri, oratòri, melodramma; ('''antica moneta greca''') drama, dacma.
* '''Drammatico''' (agg.): dramàtich.
* '''Drenaggio''' (sm): drenagi.
* '''Drenare''' (vi): drené, drainé.
===DU===
* Dubbio (sm) dubi, dùbit, sospet; senza dubbi: sensa dubi; senza dubbio: pa privo; [Pa privo ch'im ëstraca = nessun pericolo che mi stanchi]; pa privo che Turin a l'é un dij cas pì 'nteressant.
* Dubitare (vi): dubité, avèj ëd dubi, esse an dùbit, esse antërdoà, tëmme, sospeté.
* Dunque (cong.): donch, adonch, donca, doncra, alora, për sòn, për lòn, për lolì.
* Durante (prep.) durant, antant che, ant ël mentre, antramente, mentre, pendent, al longh..., longh ëd...
* Durare (vi): duré; resiste; seguité; continué.
* Durezza (sf): durëssa, consistensa, resistensa; (fig.) rudiëssa, severità.
* Duro (agg.) dur, resistent, consistent, (fig.) rudi, sever, dur, rigid.
81xxi3gfgxkagvzwtfuddp4vejrnxy1
Dissionari Italian-Piemontèis/e
0
1885
34973
34963
2024-10-29T18:00:53Z
Pcastellina
15
/* EP */
34973
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== E ==
* '''E''' (cong): e, e peui.
* '''Ebanista''' (sm): ebanista, stipëtté, minusié.
* '''Ebanisteria''' (sf): botega d'ebanista, ebanisterìa.
* '''Ebano''' (sm): ébano.
* '''Ebbene''' (cong); ebin, eben, bin, ben.
* '''Ebbrezza''' (sf): bela cioca, cioca bin-a, cioca, (fig) esaltassion.
* '''Ebbro''' (agg): cioch; (fig) esaltà, stordì, fòra 'd sentor.
* '''Ebdomadario''' (sm e agg): ebdomadari, setimanal; ('''lezione ebdomadaria''') démode.
* '''Ebete''' (agg e sm): beté, ebeté, rimbambì, idiòta.
* '''Ebollizione''' (sf): beuj.
* '''Ebraico''' (sm. e agg): ebràich, dj’ebréo, dij giudé; '''lingua ebraica''': ebràich.
* '''Ebraismo''' (sm): ebraism, giudaism.
* '''Ebreo''' (sm e agg): ebréo, giudé, israelita, (femm) ebréura; [rabin ëd j’ebreo: '''rabbino''']; '''ebreo errante''': Giampetadé, marciafalì.
* '''Ecatombe''' (sf): ecatomba; (fig) stermini, massacri.
* '''Eccedente''' (agg): ëd tròp, ecedent, esuberant.
* '''Eccedenza''' (sf): tròp, versa, surplù, dzorpì; ('''residuo''') resta.
* '''Eccedere''' (vi): depassé, passé, trapassé, esse ‘d tròp, versé, debordé, ecede, abusesse.
* '''Eccellente''' (agg): soasì, sernù, ecelent, squisì, straordinari, con ij fiòch, al basin.
* '''Eccellenza''' (sf): ecelensa.
* '''Eccellere''' (vi): spiché, alvesse dzor tuti, eclaté, dëstachesse, figuré, superé, sovrasté.
* '''Eccelso''' (agg): dzor tuti, prim, pì àut, sublim.
* '''Eccentricità''' (sf) ecentricità; (fig) stravagansa.
* '''Eccentrico''' (agg): ecentrich, dës-centrich, dës-centrà; (fig) drolo, stran, stravagant.
* '''Eccepire''' (vi): obieté, opon-e, repliché, ecepì.
* '''Eccessivo''' (agg):esagerà, dzorbitant, ecessiv.
* '''Eccesso''' (sm): esagerassion, ecess.
* '''Eccettera''': via fòrt, e via fòrt paréj.
* '''Eccetto''' (prep): foravìa, meno, meno che, se as gava, fòra che.
* '''Eccettuare''' (vt): fé ecession, gavé, buté fòra, nen conté, esenté
* '''Eccettuato''' (agg): gavà, foravìa, nen contà, esentà.
* '''Eccezione''' (sf): ecession; '''ad eccezione di''': salv che, gavà che.
* '''Eccezionale''' (avv.): foravìa, ecessional, strasordinari, special.
* '''Ecchimosi''' (sf): niss, nisson, nissura.
* '''Eccidio''' (sm): massacri, carnagi, stermini, strage, ecatombe.
* '''Eccitabile''' (agg): pront, cissàbil, moschin, ecitàbil,, ch'as anvisca sùbit, sofranin.
* '''Eccitabilità''' (sf): prontëssa, ecitabilità.
* '''Eccitamento''' (sm): incentiv, incitament, stimol, cissament, ecitament, ansigh, ansigament.
* '''Eccitante''' (agg): cissant, stimolant, ecitant.
* '''Eccitare''' (vt): cissé, ansighé, stimolé, arvivé, anvisché scaudé, anfiamé, foé, sproné, des-ciolé, evité, gassé, issé, sionanta.
* '''Eccitatore''' (sm): cisseur, ecitator.
* '''Eccitazione''' (sf): cissa, ansigh, stimol, ecitassion, incitament.
* '''Ecclesiastico''' (ag): dla cesa, dla gesia, eclesiàstich.
* '''Ecco''' (avv.): varda-sì, varda-lì, varda-là, vardé-sì, vardé-lì, vardé-là; '''eccoci''': vardeje-sì, vardeje-là; '''quand'ecco:'''
* '''Eccome''' (inter): e come!
* '''Echeggiare''' (vt): arsoné, arbate, arbombé.
* '''Eclettico''' (agg): eclétich.
* '''Eclissare''' (vt): scurì (con l'ecliss), eclissé, scurisse, stërmesse; (fig) andé via, andesne.
* '''Eclissi''' (sf): ecliss, eclisse.
* '''Eclittica''' (sf): eclitica.
* '''Eco''' (sm) arson, arbat, arbomb, eco.
* '''Ecologia''' (sf): ecologìa.
* '''Economato''' (sm): ufissi d'ecònomo, economà, economato.
* '''Economia''' (sf): economìa, conomìa.
* '''Economico''' (agg): econòmich, convenient, a bon pat.
* '''Economizzare''' (vt): fé economìa, fé d'ecomìe, risparmié, ecomisé.
* '''Economo''' (sm): ecònomo; (agg) economios.
* '''Ecumenico''' (agg): ecuménich; '''Concilio Ecumenico:''' Consili Ecuménich, Consèj Ecumenich.
* '''Eczema''' (sf): croste, scravasse, egzema, eczema.
== ED ==
* '''Edema''' (sm): edema, bognon.
* '''Edera''' (sf): brassabòsch.
* '''Edicola''' (sf): pilon, pilonèt, caplëtta, cesiòta, tabërnacol; ('''dei giornali''') baracòt, chiòsch, edìcola.
* '''Edificante''' (agg): esemplar, edificant.
* '''Edificare''' (vt): fabriché, costrùe, aussé, alvé, tiré sù, edifiché, edifié; (fig) dé bon esempi, mostré bi, edifiché, pijé bon esempi, edifichesse.
* '''Edificatore''' (sm): impresari, costrutor, morador.
* '''Edificazione''' (sf): edificassion.
* '''Edificio''' (sm): fàbrica, edifissi, fabricà, costrussion, ca, palass.
* '''Edile''' (agg): da costrussion, da murador, edil, édil.
* '''Edilizia''' (sf): edilissia, costrussion.
* '''Edito''' (agg): stampà, publicà, édit.
* '''Editore''' (sm): editor.
* '''Editoriale''' (agg e sm): editorial, articol ëd fond (ëd test).
* '''Editto''' (sm): edìt, crija, proclama, band,
* '''Editore''' (sm): editor.
* '''Edizione''' (sf): edission.
* '''Edonismo''' (sm): edonism.
* '''Edotto''' (agg): informà, avertì, ch'a 'é al corent,
* '''Educare''' (vt): eduché, anlevé, mostré, dotriné.
* '''Educativo''' (agg): educativ.
* '''Educato''' (agg): educà, bin educà, bin anlevà, bin costumà, fin, compì, ëd bel deuit.
* '''Educazione''' (sf): educassion, bon-a educassion, bel deuit, creansa, ('''buona educazione''':) bon-a creansa.
== EF ==
* '''Efelide''' (sf): lentìa, giajeul; '''lentigginoso''': giajolà, lentios.
* '''Effemeride''' (sf): efemérida, armanach.
* '''Effemminatezza''' (sf): fomnarìa, fumelarìa; (fig.) molanciarìa, smorbiarìa.
* '''Effemminato''' (agg): fomnin, fomlin; (fig) mòl, dlicà, smòrbi.
* '''Efferatezza''' (sf): crudeltà, ferosità, eferosità, gramìssia.
* '''Efferat'''o (agg): crudel, feros, eferos, gram.
* '''Effervescente''' (agg): gasà.
* '''Effervescenza''' (sf): arbeuj, gasamenta, fermentassion.
* '''Effettivo''' (agg): efetiv, real.
* '''Effettuare''' (vt): fé, realisé, compì, buté an pràtica /esecussion, eseguì.
* '''Efficace''' (agg): bon, vàlid, vajant, d'efet sicur, valèivol, ch'a fà efet.
* '''Efficiente''' (agg): vajant, valèivol, ativ, an fòrsa, valid, an piòta, an gamba.
* '''Efficienza''' (sf): eficensa, rendiment.
* '''Effige''' (sf): ritrat, figura, impront, bigieuja, mistà, quàder.
* '''Effimero''' (agg): precari, ch'a passa sùbit, passeger, ch'a dura gnente, ch'a dura pòch.
* '''Efflorescenza''' (sf): fiorìa, fioridura; (med) ruf; ('''nelle mani''') calor, gòle, croste.
* '''Efflusso''' (sm): sboch, scol, fluss.
* '''Effluvio''' (sm): effluvi, esalassion, përfum, odor.
* '''Effondere''' (vt): spantié, spataré, sparpajé, sbardé, difonde, efonde, versé fòra.
* '''Effrazione''' (sf): (giur) rotura, rompura, scansinament,.
* '''Effusione''' (sf): spantiura, spatarada, sparpàj, sbardiura, difusion, efusion.
== EG ==
* '''Egida''' (sf): protession, arpar, ripar, sosta, difèisa, égida.
* '''Egli''' (pron): chiel, chel, cel.
* '''Egocentrico''' (sm): egocèntrich, (fam) mi son ël mond.
* '''Egocentrismo''' (sm): egocentrism.
* '''Egoismo''' (sm): egoism, egotism.
* '''Egoista''' (sm): egoista.
* '''Egoistico''' (agg): egoista, egoistich.
* '''Egregio''' (agg): fòra dl'ordinari, vajant, degn; ('''nelle lettere: egregio signore''') Monsù.
* '''Eguaglianza''' (sf): ugualiansa.
* '''Eguagliare''' (vt): rende ugual, ugualisé, ugualié.
* '''Eguale''' (agg): ugual, istess, midem.
== EL ==
* '''Elaborare''' (vt): travajé, elaboré, sislé.
* '''Elaborato''' (agg):travajà, tut travajà, sislà; (sm) rapòrt, relassion, articol, composission, scrit, travak.
* '''Elaborazione''' (sf): elaborassion.
* '''Elargire''' (vt): dé bondos, regalé, dispensé, doné, largì, elargì, eufre, ufrì, distribuì.
* '''Elargizione''' (sf): elargission, oferta, distribussion.
* '''Eleggere''' (vt): ('''scegliere''') preferì, serne, soasì; ('''nominare''') elege, elege, nominé, serne.
* '''Eleggibile''' §(agg): elegìbil, bon da elege.
* '''Elencare''' (vt): fé la lista, marché, noté, registré, elenché.
* '''Elenco''' (sm): lista, nòta, tàula, rubrica, rolo, registr, elench; '''elenco telefonico''': anuari telefonich, elench telefònich.
* '''Elemosina''' (sf): limòsna, alimòsna, limòsina, carità; '''cassetta per l’elemosina''': bùssola (dla limòsna); '''borsa dell’elemosina''': taschet dla limòsna; '''fare l’elemosina''': fé limòsna; '''chiedere l’elemosina''': andé ciamand, ciamé la limòsna, andé a j’uss.
* '''Elettricità''' (sf): eletricità, corent, corent elétrica, fòrsa, fòrsa elétrica.
* '''Elettrico''' (agg): elétrich; (fig) viv, svicc, pront, lest.
* '''Elmetto''' (sm): elmèt, casch.
* '''Elogio''' (sm): làuda, elògi, compliment.
* '''Eloquente''' (agg): eloquent, ch’a parla bin, comunicativ.
* '''Eloquenza''' (sf): eloquensa, oratòria, parlantin-a, comunicativa.
== EM ==
* '''Emanare''' (vt): derivé, vnì, ven-e; (di leggi, ecc.) publiché, proclamé, emané; ('''emanare una sentenza'''): levé na sentensa; ('''esalare'''): esalé.
* '''Emettere''' (vt): mandé fòra, buté fòra, campé fòra; ('''di leggi, bandi, e sim.''') publiché, difonde, proclamé, emané; ('''vomitare''') campé vìa, gumité.
* '''Eminente''' (agg): àut; (fig.) eminent, ecelent, distint, vajant, nòbil.
* '''Emoraggia''' (sf): fluss ëd sangh, emoragìa.
* '''Empietà''' (sf): impietà, empietà, sacrilegi, mancansa ‘d religion, cativeria, crudeltà, ferosità.
* '''Empio''' (sm): empi, ireligios, sensa religion, sensa pietà, crudel, gram, pervers, feros.
* '''Enigma''' (sf): enigma, andvinaja, rompatesta, rébus, tramajin, paròle ancrosià.
* '''Enigmatico''' (ag): enigmàtich, enimìstich, dificil, mascareul, trigos.
* '''Enorme''' (agg) strasordinari, smisurà, dësformà, badial, stragròss, gross, straordinari, mostros, bestial, enòrme.
* '''Enormità''' (sf): enormità strasordinarietà; (fig) bestialit..
* '''Entrante''': (agg) ch' ven, ch'a ven, ch'a-i ven, ch'a-i riva.
* '''Entrare''' (vi): intré, vnì, andé drinta; non c’entra: a l’é nen adatt [adatt co ij còj a marenda: '''c’entra come i cavoli a merenda'''].
* '''Entrata''' (sf): intrada, ingress, vestìbol, andor, (rendita) guadagn, intrada, réndita; (arrivo) vnùa.
* '''Entro''' (prep) drinta, drenta, drin, andrinta, drint, andrint, ant, an: ('''di tempo''') da sì a, ant, an.
* '''Entusiasmante''' (agg): passionant, apassionant, cissant, cissos, frapant, anciarmant, entusiasmant.
* '''Entusiasmare''' (vt): visché, cissé, passioné, apassioné, esalté, antusiasmé, anciarmé, (fam.) andé (mandé) sù ‘d gir.
* '''Entusiasmo''' (sm): calor, passion, entusiasm, esaltassion, anciarm, fërvor; (fam.) cheuita.
== EP ==
* '''Epilessia''' (sf): mal caduch, mal ëd San gioann, epilëssìa.
* '''Epilettico''' (sm e agg): ch’a l’ha ‘l mal caduch, ch’a casca dal mal, ch’a l’ha ‘l mal ëd San Gioann; '''essere epilettico''': casché dal mal.
* '''Epoca''' (sf): época, era, evo, ev; ('''tempi andati''') época dël rè piciòt; '''fare epoca''': fé época.
* '''Eppure''' (cong): pura, epura, comsissìa, tutun (con tut lòn, con tut sòn) tantutun.
* '''Equilibrare''' (sm): equilibré, echilibré.
* '''Equilibrato''' (ag): equilibrà, echilibrà, savi, moderà, giust, (sm) testa quadra.
* '''Equilibrio''' (sm): echilibri, equilibrio.
* '''Equilibrista''' (sm): echilibrista, equilibrista, acròbata.
* '''Equo''' (ag): giust, imparsial.
* '''Era''' (sf): era, época, temp, , età, ev, evo.
* '''Erigere''' (vt): alvé, lvé, aussé, drissé, costruì, fabriché, erige.
* '''Eroe''' (sm): eròe.
* '''Eroico''' (agg): eròich, da eròe.
* '''Esaltare''' (vt): esalté, vanté, laudé, magnifiché.
* '''Esaltarsi''' (vr): cissesse, esaltesse.
* '''Esaltato''' (ag): esse n’esaltà, chërdse d’esse.
* '''Esaltazione''' (sf): esaltassion, onor, làuda, elevassion.
* '''Esatto''' (agg): precis, esat, pontual, giust, scrupolos.
* '''Esaudimento''' (sm): esaudiment.
* '''Esaudire''' (vt): scoté, esaudì, concede, sodisfé , contenté, dé la contenta, dì che 'd sì.
* '''Escavatore''' (sm): scavator, gavator, (màchina) scavatriss.
* '''Escludere''' (vt): lassé fòra, arfudé, rajé, esenté, esclude.
* '''Esclusione''' (sf): esclusion, radiassion, scancelassion, scomùnica.
* '''Escremento''' (sm): arfud, porcherìa, mnis, botala, drugia, merdaria.
* '''Esercitare''' (vt): esercité, abitué, dovré, alené, pratiché, prové.
* '''Esigere''' (vt): esige, volej, vorèj, pretende.
* '''Esitare''' (vi): esité, esse artërdoà, fesse scrùpol, limocé, esité; (pensarci su) studié.
* '''Esitazione''' (sf): esitassion, esitansa, indecision, dùbi, dùbit.
* '''Esortare''' (vt): esorté, consijé, sugerì, cissé, ansighé, possé, arcomandesse, scongiuré.
* '''Esortazione''' (sf): esortassion, consèj, sugeriment.
* '''Espediente''' (sm): spedient, espedient, arsorsa, rimedi.
* '''Esplicitamente''' (avv.): ciàir e nèt.
* '''Espressamente''' (avv.): ('''a bella posta''') espressament, espress, a spress, a pòsta; ('''chiaramente''') ciàir, ciàir e net.
* '''Esperto''' (sm): espert, "dësprucà" (:'''una persona esperta ed irreprensibile''') che "gnun a-j fà la pruca".
* '''Esponente''' (sm): rapresentant, esponent, (mat) esponent.
* '''Esporre''' (vt): espon-, mostré, dimostré, dëscrive, conté, arvelé.
* '''Esprimere''' (vt): esprime, manifesté, dì, spieghé, paré, dimostré, espon-e, s-ciairì.
* '''Esteriormente''' (av): esternament, da fòra.
* '''Esterno''' (agg): estern, esterior, ch’a l’é fòra, forest; (sm) estern, forësté, ëd fòra, strangé.
* '''Estraneo''' (agg): strangé, foresté, dësconossù, mai vëddù nì conossù, ch’a ven da fòra.
* '''Estraniarsi''' (vr): dëstachesse, slontanesse, butesse fòra.
* '''Estremista''' (sm e agg): estremista.
* '''Estremismo''' (sm): estremism, ideologìa radical.
* '''Estremità''' (sf): ponta, broa, cò, sima, fin, coa, confin, fond, fàuda, òrlo, riva, estremità, estrem.
* '''Estremo''' (agg): ùltim, final, estrem, grand.
* '''Esultare''' (vi): arjojì, esulté, spricé 'd gòj, sauté 'd gòj.
* '''Etichetta''' (sf): tichëtta, etichëtta, serimonial, gala, costuma, ritual, rit; ('''cartellino''') tichëtta, cartlin, scrita, dita; ('''galateo''') bon-e manere, bel deuit, bon-a creansa, bel fé.
== EU ==
* '''Eulogia''' (sf): làuda, elògi, compliment, encòmi, panegìrich, panegiri.
* '''Eunuco''' (sm): eunuch.
* '''Evento''' (sm): aveniment, circostansa, event, cas.
* '''Eventuale''' (agg): eventual, probàbil, possìbil.
* '''Eventualità''' (sf): ancàpit, eventualità, evelensa, cas.
* '''Eventualmente''' (avv): se mai, ëd vòlte mai, caso mai, se ‘d vòlte mai.
* '''Evidente''' (agg): ciàir, evident, vuajant, spicant.
* '''Evidenza''' (sf): evidensa, ciairëssa.
* '''Evidenziare''': ('''mettere in rilievo, sottolineare, mettere in evidenza''') carché, evidensié, buté an evidensa.
* '''Evitare''' (vt): schivié, scapé, sté lontan da, evité.
* '''Evocazione''' (sf): evocassion, scongiur, màgica, magìa.
228yqpgg7xfcivujl1rbvg6m9ceoo2d
Dissionari Italian-Piemontèis/i
0
1888
34972
34971
2024-10-29T17:26:34Z
Pcastellina
15
/* IN */
34972
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== I ==
=== IA ===
* '''I''' (art.): Ij, jë.
* '''Iato''' (sf): (anat): duvertura; (fig.): sista, arlass, interrussion; (ling.): jato.
* '''Iattanza''' (sf): blaga, bulerìa, arigansa, vantarìa, superbia,
* '''Iattura''' (sf): dani, dann, maleur, darmagi.
* '''Iberico''' (agg e sm): ibérich, spagneul.
* '''Ibernazione''' (sf): ibernassion, andurmìa, letargìa, letargh.
* '''Ibridare''' (vt): ancrosié, ambastardì.
* '''Ibridazione''' (sf): ibridassion. ancrosiora, ancros.
* '''Ibridismo''' (sm): ancros, bastardum.
* '''Ibrido''' (agg): ancrosià, mes-c, bastard, bardòt.
* '''Icàstico''' (agg): frapant, voajant, ciàir, evident.
* '''Icòna''' (sf): mistà.
* '''Iddio''' (sm): Dé, Nosgnor. Dio; '''Dio ci salvi!''' Giusfenda!
* '''Idea''' (sf): idèja, idea. opinion, propòsit, intension. concet, pensé, prinsìpi; idea fissa: fissa.
* '''Ideale''' (agg sm): ideal.
* '''Ideare''' (vt): anventé, progeté, concepì. imaginé, ideè; (vr): figuresse, imaginesse.
* '''Ideatore''' (sm): ideator, anventor, progetista.
* '''Identico''' (agg): istess. idèntich binel compagn, midem; essere identico: esse tal e quint e quant.
* '''Identificare''' (sm): arconòsse, identifiché; (vr): sentisse l’istess a n’àutr; sentisse compagn.
* '''Identificazione''' (sf): arconossiment, identificassion.
* '''Identità''' (sf): identità; '''carta d’identità''': document d’identità, carta d’identità, carta d’arconossiment.
* '''Ideologico''' (agg): ideològich.
* '''Ideologia''' (sf): ideològìa.
* '''Idillio''' (sm): ancantament d’amor, anciarm d’amor, idili.
* '''Idioma''' (sm): lenga, lengagi, dialèt, parlada, parlé.
* '''Idiota''' (sm): beté, ignorant, tuso, cretin, stupid, tabaleuri, torloch, gnòch, pataloch.
* '''Idiozia''' (sf): folairà, folarìa.
* '''Idolatrare''' (vt): idolatré, adoré, veneré, idolatré na person-a.
* '''Idolatria''' (sf): idolatria.
* '''Idolo''' (sm): buracio divin, idol, mistà pagan-a, statua pagan-a.
* '''Idoneo''' (sm): àbil, bon, adat, convenient.
* '''Idra''' (sf): bissa d’eva.
* '''Idrante''' (sm): pompa. lansa, lansa da pompista.
* '''Idratare''' (vt): idraté.
* '''Idraulico''' (sm): tolé, tubista, idràulich.
* '''Idria''' (sf): boja, ola, sigilin, sija.
* '''Idrofilo''' (agg): idròfil; cotone idrofilo: cotunin-a.
* '''Idrofobìa''' (sf): idrofobìa, ràbia.
* '''Idrofobo''' (agg): idròfob, anrabià, furios. rabios.
* '''Idrogeno''' (sm): idrògeno, idrògen.
* '''Idrometro''' (sm): idro-méter; livel.
* '''Idropico''' (agg): idròpich, eivos, gonfi.
* '''Idroscalo''' (sm): idropòrt, idroscal.
* '''Idrovolante''' (sm): idrovolant, idroplan, aeroplan a barche.
* '''Idrovora''' (sf): surba, pompa, seurbe, pompa-surba.
=== IE ===
* '''Iella''' (sf): maleur. sfortun-a, scarògna.
* '''Ieri''' (av): ier; ieri l’altro: l’àutr ier, ierr ëd là, ier dë dlà; ieri mattina: ier matin; ieri sera: ier sèira; ieri notte: la neuit passà.
* '''Iettatore''' (sm): pòrta-maleur, anmascà, mascon.
* '''Iettatura''' (sf): mascheugn, maleuj, maleur, darmagi.
* '''Igiene''' (sf): sanità, salute, salubrità, polissia.
* '''Igienico''' (agg): igénich, san, salutar, bon.
* '''Ignaro''' (agg): sarian. che a sa nen, ignorant.
* '''Ignavia''' (sf): lòira, gargarìa, fiaca, poltronerìa; poltrire: bate la lòira,bate la lorda.
* '''Ignavo''' (agg): gargh, poltron. pighet, anfingard, fingard, viliach.
* '''Igneo '''(agg): ëd feu, afoà, anvisch.
* '''Ignobile''' (agg): soros, dëspresièvol, volgar, ignòbil, odios, viliach.
* '''Ignominia''' (sf): disonor, dzonor, onta, infamia, dësdòr.
* '''Ignominoso''' (ag): dzonorèivol, infamant.
* '''Ignorante''' (agg e sm, sf): ignorant, sarian, sòt, grossé, baquaro, boalass, borich, ado, savat, savaton, teston, bon a nen, bon a gnente.
* '''Ignoranza''' (sf): ignoransa;> Ignoransa grassa, abondansa d'ignoransa (:'''ignoranza crassa''').
* '''Ignorare''' (vt): nen savèj, nen conòsse, ignoré, fé finta ‘d nen savèj, fé l’oloch, fé finta ‘d gnente; nen dé da ment, dzubidì.
* '''Igneo''' (agg): ëd feugh, afoà, anvisch.
* '''Ignoto''' (agg): nen conossù, sconossù, scur; (sm): sconossù,incògnit.
* '''Ignudo''' (agg): patao, patanù, nù, biot.
=== IL ===
* Il (art.): ël, ‘l.
* Ila (sf): (zool.): ran-a marin-a.
* Ilare (agg): alégher, ëd bon umor, gioios.
* Ilarità (sf): bon umor, alegrìa, alegrëssa, rijada; destare ilarità: fé rije.
* Illanguidire (vt): slanghì, langhì, vnì (esse): slanghì, esse langhissant.
* Illecito (agg ): nen lécit, proibì, anterdì, illegal, non legal, dësconvenient.
* Illegale (agg): nen legal, contrari a la lej.
* Illegiadrire (vt): soagné, ambelì, angiolivé; (vi): soagnesse, vnì bel, vnì grassios.
* Illeggibile (agg): da nen lese, ch’as peul nen lese, ch’as deuv nen lese, ben lesìbil, indecifràbil.
* Illegittimo (agg): nen legitim, ilegìtim; (sm): bastard, fieul natural.
* Illeso (agg): san e salv, intat.
* Illetterato (agg): nen anlitrà, analfabeta, ignorant.
* Illibatezza (sf): purità, dritura, candor, castità, s-ciandor.
* Illibato (agg): pur, sensa macia, candi, cast, polid.
* Illimitato (agg): sensa limit, sensa fin, inmens, infinì, total, assolut.
* Illividire (vt): rende niss, fé vnì niss, fé vnì ij niss (nisson); (vi): vnì niss.
* Illogico (agg): sensa lògica, sensa sens, contra ‘l bon sens.
* Illudere (vt): ilude, angané, ilusioné, (vr): iludse, pijé ‘n bàilo.
* Illuminare (vt): fé ciàir, anluminé, fé lus, s-ciairì, ansolì; (vr): anluminesse, s-ciairisse, ansolisse.
* Illuminazione (sf): luminaria, anluminassion, lus; illuminazione elettrica: lus elétrica.
* Illusione (sf): ilusion, truch, montadura, bàilo, carcaveja, miragi, seugn.
* Illuso (agg): visionari, ilus, montà, esaltà, delus, scornà.
* Illusorio (agg): ilusori, falant, dupeur.
* Illustrare (vt): anlustré (con bigieuje), s-ciairì, spieghé, selebré, rende famos, illustré, laudé, rende famos.
* Illustrato (agg); anlustrà, ilustrà.
* Illustrazione (sf): anlustrassion, ilustrassion, figura, dissegn, disegn, bigieuja.
* Illustre (agg): famos, ilùstr, cognossù; essere illustre: esse sù.
* Ilo (sm): làver, boca, orifissi.
=== IM ===
* '''Imbacuccarsi''' (vt): anvlupesse, anfagotesse, antrossesse, angioiresse (angioironesse), butesse ‘l capuss; ['''Si chiama''' "ël gioiron" '''l'uomo o la donna troppo imbacuccati. E' familiare o spregiativ'''o].
* '''Imbaldanzire''' (vt): anardì, sgalëzzé, fé l’èrlo, aussé ‘l cachèt, (vr): desse d’àrie, pijé baldansa.
* '''Imballaggio ('''sm): amballagi, cassia, pach, pachèt, cartòcc, sach, còl.
* '''Imballare''' (vt): ambalé, fé ij balòt, ambalé (‘l motor), angolfé.
* '''Imballatore''' (sm): ambalador, anbaleur, ambaladòira; (macchina): ambaladòira.
* '''Imbalsamare''' (vt): anbalsamé, anpajé, amponé.
* '''Imbambolarsi''' (vr): svanisse, spèrdse, (vi): rimvambì, torné masnà.
* '''Imbandierare''' (vt): pavësé, soagné ‘d drapò, ambandieré, alvé ij drapò.
* '''Imbandire''' (vt): pronté disné (sin-a), pronté tàula, parié tàula, serve disné (sina).
* '''Imbarazzante''' (agg): genant, ambarassant.
* '''Imbarazzare''' (vt): ambarassé, gené, buté ant l’ambarass; (vr): genesse, ambrojesse.
* '''Imbarazzo''' (sm): gena, ambarass.
* '''Imbarbarire''' (vi): ambarbarì, anservajì, ambrutì; (vt): anservajisse, amvarbarisse.
* '''Imbarcadero''' (sm): ambarcador, dësbarch, pont.
* '''Imbarcare''' (vt): ambarché, pijé an barca, carié sla bàrca; (vi): ambarchesse, monté an barca.
* '''Imbarco''' (sm): ambarcament, ambarch.
* '''Imbarcazione''' (sf): ambarcassion, barca, ambarcament.
* '''Imbardare''' (vt): ambardé, bardé, siagné con ij finiment; (fig.): soagné.
* '''Imbarilare''' (vt): buté ant ël barìl, buté ant la salamòira, ambarilé, salamoiré.
* '''Imbastardire''' (vt): ambastardì, bastardì, (fig.): vasté, guadté, abiné, strusé, dësbaucé, corompe, (vr): ambastardisse, vastesse, abimesse, corompse.
* '''Imbastire''' (vt): ambastì, fofilé, sbissé, trassé; togliere l’imbastitura: dësbastì.
* '''Imbattersi''' (vi): rëscontresse, scontresse, antruchesse, ancontresse, ambatse.
* '''Imbattibile''' (agg): invincibil, imbatibil.
* '''Imbavagliare''' (vt): bajoné, stopé la boca, buté la mordacia.
* '''Imbeccare''' (vt): ambëcché, amboché; (fig.): dé l’anbëccà, sugerì.
* '''Imbecille''' (sm e agg): beté, anorfantì, imbecil, bolord; tuso, torolo, folitro, fòl-folitro.
* '''Imbecillire''' (vt):anorfantì, vnì beté, vni abeté, rimbambì.
* '''Imbecillità''' (sf): torterìa, stupidità, tuserìa, '''avere debolezza d'intelletto''': avèj 'l servel ch'a dagna.
* '''Imboscata''' (sf): amboscà, amprovisa, amprovisà, amprovista, (fig.): truch. trabucèt, tràpola.
* '''Imbroglio''' (sm): angavign, ambreuj, troperìa; (fig) ciolerò, trigomiro.
* '''Imbrunire''' (sm): '''all’imbrunire''': an sël fé dl’ëmbrun-a.
* '''Immacolato''' (agg): pur, candi, intat, sensa màcia, cast, imacolà.
* '''Immagine''' (sf): plancia, imàgine, imagi, forma, vision, smijansa, simijansa; immagine sacra: mistà, bigieuja, santin, image, imaginëtta.
* '''Immediato''' (agg): inmedià, imedià, diret, drit, ëd përson-a, ëd presensa, sensa antërmediari, sensa ambreuj.
* '''Immediatamente''' (avv): tut sùbit, dun-a.
* '''Imminente''' (agg); dsorëstant, vzin a rivé, ch’a sta për capité.
* '''Imminenza''' (sf): dsor tansa
* '''Immischiare''' (vt): antërmës-cé; '''immischiarsi''' (vr): ampacesse, mës-cesse, antrighesse, fiché ‘l nas; non immischiarsi: fesse an fòra..
* '''Immoralità''' (sf): saloparia, imoralità.
* '''Immortale''' (agg): inmortal.
* '''Immortalare''' (vt): përpetué, rende inmortal, anmortalé, imortalé.
* '''Immortalità''' (sf): inmortalità.
* '''Impaccio''' (sm): ambarass, antrap, ambreuj, faciarìa, ampacc, gena, ambarass.
* '''Impartire''' (vt): dé, doné, dispensé.
* '''Impatto''' (sm): antruch, scontr, ancontr, posson, crep, colp.
* '''Impedimento''' (sm): antrap, ampacc, ostàcol, impediment, ambarass, contrast.
* '''Impedire''' (vt): esse d’antrap /ampacc, ambarassé, impedì, ampedì, antravé, buté d’antrap; paré ('''proibire'''): antërdì, proibì; ('''impedire la vista'''): paré la vista.
* '''Impegno''' (sm): ampegn, impegn, angagg, angagi, òbligh, antrigh, briga, incombensa. ('''fervore'''): fërvor, calor, ardor, beuj; (fig.): fërvor, ìmpit, ardor, calor, premura.
* '''Impersonare''' (vt): rapresenté, antërpreté, pijé an càrich, esercité.
* '''Impiccare''' (vt): ampiché, pende, strangolé; (vr): ampichesse, pendse, strangolesse.
* '''Impigliarsi''' (vt): angavigné, antrigh°é, ambranché, gropé, staché; (vr) angavignesse, antrapresse.
* '''Implicare''' (vt):ampliché, impliché, conten-e, contnì, sotantente; ('''avviluppare'''): antertojé, ciapé an mes. [a implica nen (:'''non impedisc'''e); implichesse con un (:'''essere coinvolto con un'''o)].
* '''Implicazione''' (sf): implicassion, amplicassion.
* '''Implicito''' (agg): implicit, sotantendù, sotintèis, ch’a sta ant le pieghe, ch’a l’é comprèis, ch’a së stërma, ch’as meuv dë scondion, ch’as manifesta nen ëd manera doerta, esplicita.
* '''Implorare''' (vt): preghé, supliché, amploré, imploré.
* '''Implorazione''' (sf): implorassion, sùplica.
* '''Imponente''' (agg): grandios, imponent, vuajant, amposant.
* '''Imporre''' (vt): impon-e, oblighé, comandé, buté ‘d sora, buté ansima.
* '''Importante''' (agg): important, d’importansa, d’interesse, ëd valor, ëd pèis. '''La cosa importante è…''' l’important a l’é che...
* '''Importanza''' (sf); importansa, interesse, valor, considerassion, crédit, pèis. [Desse d’importanza: '''darsi d’arie, pavoneggiarsi'''].
* '''Importare''' (vt): amporté, porté andrinta, antrodùe; (vi): interessé, sté a cheur; (impers.): interessé, anfesse; '''non importa affatto''': a-i n'anfà gnente; '''non m’importa''': am n’anfà nen; '''cosa t’importa?''' còsa at n’anfà?
* '''Importunare''' (vt): dësturbé, molesté, molësté, straché, sgonfié, dësrangé, tormenté, noiosé; rompe ij ciap, sëcché le miole.
* '''Impossibile''' (agg): impossibil, pa possibil, nen possibil; grev, insoportabil.
* '''Impostare''' (vt): imposté, struturé, pronté, organisé; ('''mettere lettere nella posta'''): ambuché, imposté.
* '''Impostore''' (sm): impostor, ambrojon, busiard, robadné, plucapsëtte.
* '''Impostura''' (sf): impostura, ambreuj, ladrarìa, busiardarìa.
* '''Impresa''' (sf): amprèisa, imprèisa, agensia, travaj, euvra, apalt.
* '''Impressionare''' (vt): sesì, toché, anciarmé, fé sens; sburdì, impressioné.
* '''Impressionabile''' (agg): impressionàbil.
* '''Impressionante''' (agg): da fé impression, impressionant, da fé spavent, armarcabil.
* '''Impressione''' (sf): sign, anciarm, sburdiment, impression, opinion; [fè impression, òm ëd prima impression :'''uomo deciso nel giudicare a prima vist'''a].
* '''Impresso''' (agg e pp): impress [sté impress]. imprimù, scurpì.
* '''Imprestare''' (vt): (dare prestiti): prësté, amprësté; (prendere in prestito): amprumé, ampërmudé, ampromodé, ampërmué.
* '''Imprigionare''' (vt): buté an përzon, ampërzoné, buté andrinta; (fig.): saré andrinta.
* '''Imprimere''' (vt): marché, signé, scurpì, gravé, stampé, imprime.
* '''Impronta''' (sf): gravura, ampront, rampront, pianà, marca, orma, segn; impronte digitali: impronte digitaj, segn dij dij.
* '''Improprio''' (agg): dësdà, fòra 'd leu; foravia, dësconvenient, sgognant, indecent, brut.
* '''Improvvisamente''' (avv): a l'improvis, ëd bòt an blan.
* '''Improvvisar'''e (vi): amprovisé, antrabuché, dé na trabucà, buté sù a la bela mej.
* '''Improvvisata''' (sf): surprèisa, amprovisa, amprovisà, amprovista, amprovisada.
* '''Improvviso''' (agg): improvis; all’improvviso, improvvisamente (av): a l'improvista, ëd còlp.
* '''Impudicizia''' (sf): saloparìa, salopada, fornicassion, lussuria. imoralità dël sess.
* '''Impugnare''' (vt): ampugné, ambranché; ('''contestare'''): fé testa, oponse, contrarié, confuté, contesté.
* '''Impugnatura''' (sf): ampugnadura, poagné, man-i.
* '''Impunemente''' (avv): a man salva.
* '''Impunito''' (agg): impunì.
* '''Impurità''' (sf): impurëssa, impurità, contaminassion, ch'a l'é nen pur.
* '''Impuro''' (agg): impur, maunèt (:'''sporco, sudicio'''), antamnà (''':manomesso, scalfito'''), contaminà, guastà, vastà, anflà.
=== IN ===
* '''Inaugurare''' (vt): inauguré, ancaminé, ancomansé, anviaré, anandié.
* '''Inarrestabile''' (agg): inevitabil, ch'as peul nen fërmesse, ('''impetuoso''') sfrandà.
* '''Inavvertitamente''' (avv): sensa felo a pòsta, da stòrdì, sensa avertensa, për fala, sensa anfésne.
* '''Incaricare''' (vt):: dé l'incombensa, incariché, dé l'incàrich, ancombensé, comissioné.
* '''Incarnare''' (vt): ancarné, realisé, rapresenté, ampërsoné; (vr): incarnesse.
* '''Incarnazione''' (sf): Incarnassion.
* '''Incavare''' (vt): creusé, angavé, fé n'angav, fé 'l gav, scavé, sguré.
* '''Incavo''' (sm); angav, gav, creus; coliss, anchërna.
* '''Incendiare''' (vt): dé feu, dé 'l feu, incendié, visché; (vi): pijé feu, anvischesse.
* '''Incendio''' (sm): feu, incendi.
* '''Incenerire''' (vt): ansënnerì, ansëndré, mandé an sënner.
* '''Incentrare''' (-rsi): vi sentré, treuvé sò senter, fondesse, basesse.
* '''Inchinare''' (vt): chiné, anchiné, fé d’anchin, fé le riverense; (vr): inchinesse, anchinesse.
* '''Inchino''' (sm): anchin, inchin, riverensa.
* '''Inchiodare''' (vt): anciové, anciodé, ciové, ambrochëtté, ambroché.
* '''Inciamparsi''' (vr): antrapesse, antruchesse, angambesse, antopesse, ansupesse, baté contra; ('''col piede nudo contro un sasso'''): pijé na pioca; ('''fare inciampare'''): fé trapëtta
* '''Inciampo''' (sm): antrap, antrav, ambarass, ampacc, broncc, antop.
* '''Incidere''' (vt): gravé, incide, anside, antajé, tajé; ('''registrare'''): registré, anregistré.
* '''Incinta''' (agg): ch’a speta ‘n cit, ampedìa, ansenta, incinta, gròssa, gravìa; ('''di animale'''): pronta.
* '''Inclinare''' (vt): chiné, ancliné, fé pende, angrigné; propende, avèj gènio, avèj anclinassion.
* '''Inclinato''' (agg): chinà, inclinà, anclinà, cin, chin; '''(propenso'''): dispòst, bin dispòst, propens.
* '''Inclinazione''' (sf): disposission, inclinassion, genio, tendensa.
* '''Incline''' (agg): bin dispòst, portà për… tajà a… propens.
* '''Includere''' (vt): include, comprende, conten-e, aleghé, inserì, angabié, buté andrinta, consideré.
* '''Inclusione''' (sf): inclusion, insert.
* '''Incluso''' (agg): comprèis.
* '''Incombere''' (vt): esse ansima, dzorsté, incombe; '''(spettare per dovere)''':toché.
* '''Incomparabile''' (agg): incomparàbil, sensa paragon, sensa confront, ch’a l’ha gnun nòm.
* '''Incompatibile''' (agg): incompatibil, nen compatibil, inacetabil, inadat, intoleràbil.
* '''Incomprensione''' (sf): incomprension.
* '''Inconsueto''' (agg): foravìa, stravis.
* '''Incontrare''' (vt): rëscontré, ancontré, scontré, antruché; trové [I l'hai trovà Monsù...]; (vr): trovesse [Quand ch'as treuva ('''quando ci si incontra''')].
* '''Incontro''' (sm): rescontr, ancontr; (scontro): antruch, scontr; ('''gara'''): gara, competission, concors; (prep): contra, ancontra, anvers, vers.
* '''Incoraggiamento''' (sm): ancoragiament, confòrt.
* '''Incoraggiare''' (vr): fé coragi, ancoragé, conforté, fé anim.
* '''Incredulità''' (sf): mischërdensa, incredulità.
* '''Incredulo''' (sm e ag): che a chërd nen, mischërdent, sensa fé, miscredent, àteo.
* '''Increscioso''' (agg): rinchërsos.
* '''Incrinare''' (vt); scrussì, filé, chërpolé, guasté, vasté.
* '''Incrinato''' (agg): scrussì.
* '''Incrinatura''' (sf): scrussidura, filora, chërpora, fala.
* '''Incudine''' (sm): ancuso, ancojo, incuso; incudine bicorno: ancuso a doi còrn; '''ceppo porta incudin'''e: sëppa dl’ancuso.
* '''Incurvare''' (vt/vi): dubié, curvé, gombé, gaucé, siré, sirogné, stòrze; ('''curvarsi di assi di legno e sim.'''): fé gomba, gaucé, gombé, gimbé, sgimbé.
* '''Indebolimento''' (sm): anfiachiment, debolëssa, fiachëssa. sa, fiacëhëës
* '''Indemoniato''' (sm e agg): indemonià, andiavlà.
* '''Indennizzare''' (vt): dedomagé, indenisé.
* '''Indennizzato''' (agg): dedomagià.
* '''Indennizzo''' (sm): indenis, indenisassion, risarciment,
* '''Indicare''' (vt): mostré, fé vadde, indiché, arferisse; ('''denotare'''): significhé, indiché, dinoté, denoté, rivelé, segné.
* '''Indietreggiare''' (vi): dé andaré, arculé.
* '''Indietro''' (av) andaré, daré, dré, andré, darera; '''camminare a ritroso''': marcé a l'andarera; arculé.
* '''Indigeno''' (sm. e agg): indìgeno, nativ, (un): dël pòst, ëd sì.
* '''Indignare''' (vt): ghignoné, fé vnì 'l ghignon, fé vnì 'l fot. indignarsi (vr): anrabiesse, fesse vnì ‘l fot.
* '''Indignazione''' (sf): fot, cagnin-a, flin-a, rabia, indignassion.
* '''Indipendente''' (agg): indipendent, ch'a dipend nén da... ch'as arfà nen a.., ch'a l'é nen sota...
* '''Indipendenza''' (sf): indipendensa.
* '''Indispensabile''' (agg): indispensàbil, ch'as na peul pa fene a men-o.
* '''Indiscutibile''' (agg): ch'as peul nen butesse an discussion.
* '''Individuo''' (sm): esse, tipo, tal, përson-a.
* '''Indolente''' (agg): gargh, molanciù, loirassù, indolent.
* '''Indolenza''' (sf): gargarìa, lòira (:'''fiacca, pigrizia'''), indolensa.
* '''Indossare''' (vt): buté adòss, vestì.
* '''Indubbiamente''' (avv): sensa dubi; fòra 'd dubi, indubitabil.
* '''Indubitabile''' (agg): indubitabil, fòra 'd dubi, ch'a l'é pa an dubi, ch'as peul nen buté an dubi /dubitesse.
* '''Indugiare''' (vi): tardé, ritardé, andé meusi, andé adasi, bëstandé, bëstanté, stanté.
* '''Indulgente''' (vt): indulgent, clement, ëd bon cheur.
* '''Indulgenza''' (sf): indulgensa, clemensa, toleransa; > indulgensa plenaria.
* '''Indulgere''' (vi): lassesse andé a, desse a.
* '''Indumento''' (sm): vestimenta; ('''intimo''') lingerìa.
* '''Indurire''' (vt): andurì; (rifl.): andurisse; vnì dur, vnì goregn ('''assestare, conciare''':): faité.
* '''Indurimento''' (sm): anduriment, durëssa; (< '''testa dura''').
* '''Ineffabile''' (agg): ch’a l’é malfé ‘d trové ‘d paròle për fene la descrission.
* '''Ineluttabile''' (agg): ch'as peul nen evitesse, arziste, inevitabil, ch'as peul nen dije che 'd nò, ch'as peul contrasté mach fin-a a na certa mira.
* '''Inequivocabile''' (agg): ciàir, ch’as peul nen equivoché; ch’as peul nen pijelo për n’àutr; che a sò riguard i podoma nen sbaliesse, confondse, pijé ‘n bàilo.
* '''Inesattezza''' (sf): imprecision.
* '''Inesatto''' (agg): imprecis, nen giust, nen precis.
* '''Inesorabile''' (agg): crudel, sensa cheur, sensa misericòrdia, tàrch e mòro ansema, inevitabil.
* '''Inesorabilmente''' (avv): inevitabilment, [ch'a lo podrà mai evité].
* '''Inesplicabile''' (agg): ch'as peul nen ëspieghesse.
* '''Inespugnabile''' (agg): ch’as peul nen conquistesse /pijesse.
* '''Inevitabile''' (agg): inevitàbil, ch’as peul nen evité /schivié.
* '''Infamia''' (sf): disonor, dzonor, ignominia, crudeltà.
* '''Infastidire''' (vt): fastidié, dé fastidi, nojosé, piantè le nojose, rompe ij ciap, sëcché le miole, sgofié, gonfié, dé fastidi, fé sens; ('''tormentare'''): cimenté.
* '''Infatti''' (avv): an efet, an verità, an realtà, realment.
* '''Infecondità''' (sf): infertilità.
* '''Infedele''' (agg): nen ëd paròla, nel leal, nen conform, nen fedel; (sm): infedel, pagan.
* '''Infedeltà''' (sf): infedeltà, tradiment.
* '''Inferiore''' (ag): inferior, anferior, sota; '''il piano inferiore''': ël pian sota, pì bass; (sm) inferior.
* '''Infermiere''' (sm): infermé, (f.): infermera.
* '''Infermeria''' (sf): infermerìa.
* '''Infermità''' (sf): maladìa, infermità.
* '''Infermo''' (sm e agg): malavi, inferm.
* '''Infertilità''' (sf): infertilità, ëd gnun-a druensa.
* '''Infierire''' (vi): ancrudelì, anfurié; ('''infierire su chi non sa ribellarsi'''): carié ‘l badò a un.
* '''Infilarsi''' (vr): fichesse [fichesse daspërtut, fichesse na còsa an testa].
* '''Infine''' (cong.): a la finitìva, an definitiva, a la fin, për finì.
* '''Infliggere''' (vt): fissé, arfilé, apliché.
* '''Influente''' (agg): influent.
* '''Influsso''' (sm): influensa; influss (:'''ha l'accezione di epidemia, andazzo''')
* '''Informazione''' (sf): informassion, neuva, notissie; ('''ragguaglio'''): dreta, drita, dàita.
* '''Infornare''' (vt): anforné; (fig.): fé cheuse.
* '''Infornata''' (sf): fornà, anfornà.
* '''Infrangere''' (vt): rompe, s-ciapé, cassé, brisé; campé giù, abate, (fig:): contravnì, trasgredì.
* '''Infuriare''' (vt): anfurié, mandé feura dij feuj, fé andé fòra 'd carzà, fé vnì mat, fé anrabié; (vr): anrabiesse, fé 'd matan-e.
=== ING ===
* '''Ingannare''' (vt): ambrojé, pijé 'd bala; gabé, trompé, angabiolé, angabusé, sbaliesse, falisse, pijé 'n bàilo; ('''trarre in inganno'''): angané, (fam): trocioné, pijé për ël nas.
* '''Ingannevole''' (agg): d’angann, d’ambroj.
* '''Inganno''' (sm): tromparìa, angann, busiardarìa, tràpola, trabucèt, anvërtoj.
* '''Ingelosire''' (vt): rende gelos, angelosì, ingelosì; (vr): dé 'd gelosìa, dventé gelos, angelosisse.
* '''Ingenuo''' (ag): sempi, natural, candi, nossent; (sm) (dispr) bonomeri, material, cristianass.
* '''Inginocchiarsi''' (vr): ginojesse, anginojesse, butesse an ginojon, an ginoj.
* '''Inginocchiatoio''' (sm): ginojatòri, anginojatòri, ginociator.
* '''Ingiuriare''' (vt): ofende con d’ingiurie, ofende, ingiurié, fé ‘d tòrt.
* '''Ingiusto''' (agg): nen giust, ingiust.
* '''Ingratitudine''' (sf): malarconossensa, ingratitùdin.
* '''Ingrato''' (agg): malarconossent, dësconossent; ('''di cose'''): nen piasos, grev, malfé.
* '''Ingresso''' (sm): intrada, andor, ingress; (arrivo): vnùa, intrada.
* '''Iniettare''' (vt): igneté, inieté, buté anfrinta, fé intré, fé n'iniession ëd...
* '''Iniziare''' (vt): comensé, ancomensé, prinsipié, ancaminé, inissiè, (avviare): anviaré, anandié; '''iniziare a fare qualcosa''': Dé man a cheicòs.
* '''Iniziativa''' (sf): inissiativa, inventiva.
* '''Iniziatore''' (sm): promotor, inissiator.
* '''Iniziazione''' (sf): inissiassion, ancaminament, inissiativa.
* '''Inizio''' (sm): prinsipi, inìssi, ancomens, comens, ancaminament; ('''avvio'''): anviarora, anviarament.
* '''innovazione''' (sf): arforma, arneuva, , neuva, inovassion, ròbe neuve.
* '''Innumerevoli''' (agg): ch'as peudo nen contesse, sensa nùmer.
* '''Inoltre''' (avv): ëd pì, an pì, dzor pì, e peuj, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d'àutr, dop tut.
* '''Inghiottire''' (vt): travonde, traonde, mandé giù.
* '''Ingordamente''' (avv): dë strangojon.
* '''Innanzitutto''' (cong.): comensa, prima 'd tut [comensa '''si mette sempre dopo il verbo: prima di tutto andrò a casa e poi verrò''': i andrai comensa a ca e peui i vnirai; '''prima di tutto sta buono e poi vedremo''': ti stà comensa brav e peui i vëddroma].
* '''Inneggiare''' (vi): selebré, canté le làude ‘d…, esalté.
* '''Inno''' (s,): imn, inn, làuda.
* '''Inoltre''' (avv): ëd pì, an pì, dzor pì, e peui, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d’àutr, dòp tut.
* '''Inorridire''' (vt): sburdì, sbaruvé; (vi): sgiajì, inoridì, fé strij, fé sgiaj, fé scheur.
* '''Inquadrare''' (vt): anquadré, ancurnisé, esse la curniss; buté a pòst; quadré, buté a quàder.
* '''Insaziabile''' (agg): sensa fond, sensa mësura, che a'n n'ha mai pro, insassiàbil, mai content.
* '''Insediamento''' (sm): instalassion, anstalassion, insediament, stabiliment.
* '''Insegnamento''' (sm): dutrin-a, scòla, insegnament, amaestrament, precet, conèj, dreta, drita.
* '''Insegnare''' (vt): mostré, dotriné, dutriné, fé scòla.
* '''Insensato''' (agg): fòl, sensa criteri, sensa sens, svantà.
* '''Insensibile''' (agg): insensibil, frèid, dur, indiferent.
* '''Inserire''' (vt): anfilé, anserì, inserì, anseré, antrdùe, antërduve, introdove, integré.
* '''Insetto''' (sm): bòja (sf).
* '''Insidia''' (sf): truch, angann, ansìdia, atrap, amboch, trapëtta, trapola, trabucèt, tradiment.
* '''Insinuare''' (vt): insinué, sofié, dësvijé 'l sospet; (vi): '''insinuarsi''': infilesse, intrufolesse.
* '''Insieme''': (avv): ansem, ansema, (prep.): ansema con. (“insieme” as peul dì: “ansem” o “ansema” e a l’é na preposission daspërchiel, an sta posission-sì a l’é nen n’adverb com an italian, donch a dovrìa nen avej damanca dla preposission ëd supòrt “a”, bele che quèidun a la buta);
* '''Insieme:''' (sm): ansem, ansema, tut, compless, total.
* '''Insolito''' (agg): dëstravis, stravis.
* '''Insorgere''' (vi): alvesse, nasse, fesse, ausesse, manifestesse, presentesse.
* '''Insorto''' (sm e agg): arvirà, arviros, rivolussionari.
* '''Insormontabile''' (agg): invincibil, imbatibil, impossibil (da vince, da passé, da rivé, da marcé).
* '''Insostituibile''' (agg): insostituibil, ch'a peul nen esse sostituì, che gnun a peul pijene 'l pòst, ch'a j'é gnun parìa.
* '''Insozzare''' (vt): sporcacé, anflé, ampauté, cuncé, ambërlifé; '''(di liquidi'''): sbroacé.
* '''Instabile''' (agg); nen ferm, nen stàbil, variabil, volùbil, balarin, provisòri, volant.
* '''Insultare''' (vt): insulté, ofende, buté mal; '''Insultare con titoli ingiuriosi:''' dì 'd nòm, dé 'd nòm.
* '''Insuperbire''' (vi): ansupërbì, buté ‘d superbia; ansuperbisse, blaghé, aussé ìl cachèt, monté sle scagn.
* '''Intanto che''' (avv): maraman.
* '''Intatto''' (agg): nen toch, pur, nen tocà, antregh, anter, polid.
* '''Integrativo''' (agg): integrativ, d'integrassion.
* '''Intellegibile''' (agg): capìbil, comprensibil, ciàir, bon da capì, fàcil da capì.
* '''Intellegibilità''' (sf): Inteligibilità, ch'as peul comprende [La possibilità d'esse n'ogèt d'individuassion e sistemassion da part ëd la ment].
* '''Intendere''' (vt): capì, comprende, antende, sente, scoté, avèj l’intension; [chi mal a antend, pes a rëspond].
* '''Intendimento''' (sm): propòsit, but, bu; idèja, intension, intendiment, fin, motiv; '''è mio intendimento''': a l'é mè propòsit.
* '''Intenditore''' (sm): intenditor, conosseur.
* '''Intensificare''' (vt): intensifiché, arforsé, arvivé.
* '''Intensificazione''' (sf): intensificassion.
* '''Intensità''' (sf): intensità
* '''Intenso''' (agg): intens, carià (ëd color), viv, satì (ëd quantità), fòrt; (caldo /freddo intenso): càud /frèid esagerà; (sguardo intenso): sguard ancreus; (passione intensa): passion viva.
* '''Intenzione''' (sf): antension, intension, intendiment, but, bu, propòsit; '''avere l'intenzione''': avèj la mira.
* '''Interagire''' (vi): relassionesse con.
* '''Intercalare''' (vt): antërmesié, buté an mes, antërmëtte, antërpon-e.
* '''Intercettare''' (vr): antërceté, intërcetté; fërmé, ciapé al vòl, impedì, pijé al vòl.
* '''Interesse''' (sm): anteresse, interesse, tornacont, pro, vantagi, lucro.
* '''Interpretare''' (vt): antërpreté, spieghé, andviné, strologhé.
* '''Interpretazione''' (sf): antërpretassion, interpretassion.
* '''Interprete''' (sm): antèrpret, antërpret, antèrprete, intèrprete; tradutor; comentator, ciaciaron, ciceron.
* '''Interrogare''' (vt): anteroghé, interoghé, ciamé, consulté.
* '''Interrogatorio''' (sm): anterogatòri, interogatòri.
* '''Intervenire''' (vi): anterven-e, pijé part, anteressesse, capité.
* '''Intervento''' (sm): antërvent, intervent, antervension, partecipassion, presensa.
* '''Intessere''' (vt); tesse, antërsé.
* '''Intestardirsi''' (vr): fichesse na còsa an testa; fé ‘l teston.
* '''Intimidire''' (vt): antimidì, rende timid, sbaruvé, buté tëmma; (vi): avèj tëmma, sbaruvesse.
* '''Intimità''' (sf): intimità. ìntim, amicissia, confidensa.
* '''Intimo''' (agg): ìntim, faliliar, confidensial, ancreus, përfond, ëd famija.
* '''Intingere '''(vt): bagné, meuje.
* '''Intorno''': (avv): dantorn, antorn, (prep.): aranda, dantorn a, antorn a, rësguard; (agg): tut d'antorn, circostant; (sost.): anviron, contorn, vzinansa.
* '''Intrappolare''' (vt): antrublé, angarbiolé, (fam) pijé an brass.
* '''Intraprendente''' (agg): angignos, ingegnos, antraprendent, pien d'inissiativa.
* '''Intraprendenza''' (sf): intraprendensa.
* '''Intraprendere''' (vt): intraprende, antraprende, ('''accingersi a''') intrapijé, pijé l'inissiativa ëd, buté (a): man, dé man.
* '''Intrattenere''' (vt): antërten-e, antërtnì, ten-e, traten-e, tratnì, fërmé,
* '''Intravvedere''' (vt): antërvëdde, travëdde; (fig) antivëdde.
* '''Intrecciare''' (vt): antërsé, tërsé, fé le tërse, ancrosié.
* '''Intrecciato''' (agg): antërsà: (sm): conseuvra, pòrta-tèrse, tërsa.
* '''Intreccio''' (sm): antërsiora, tërsa, tëssiora, fil; ('''trama del racconto'''): fil dla conta.
* '''Intrigo''' (sm): gabola.
* '''Inusitato''' (agg): ch'i sarìo mai spetass-lo, stravis, maravijos, ch'a l'é na sorprèisa.
* '''Invadere''' (vt): invade, ocupé, debordé, ancarpioné, anvisché.
* '''Invano''': inùtil, inutilment, për gnente, a dzoneus, ["L’ocasion a l’era stàita galupa për ij giornaj për ciameje lòn ch’a na pensavo can e barian, con d’arzultà ‘d cissé d’aria ai dent a dzoneus e ‘d diciarassion a tòrt e a travers"].
* '''Invasione''' (sf): invasion, ocupassion, debordament, inondassion.
* '''Invece'''; (prep): al pòst, an leu; (avv): nopà, nompà, al contrari.
* '''Investigare''' (vt): arsërché, scrutiné, scandajé, indaghé, anvestighé, investighé.
* '''Invidia''' (sf): unvidia, anvìa, gelosìa.
* '''Invidiabile''' (agg): invidiàbil, da ess-ne gelos
* '''Invincibile''' (agg): invincibil, mai batù.
* '''Invitare '''(vt): anvité, invité, fé l’anvit.
* '''Involontario''' (agg): contra veuja, involontari, sensa felo apòsta.
* '''Iosa''' (sf): a iosa: a foson, a brecio, a baron, a caplà, an abondansa.
=== IP ===
* '''Ipocrisia''' (sf): ipocrisìa, fausserìa, faussità.
* '''Ipocrita''' (sm): ipòcrita, fàuss, (bigotto): cafar.
* '''Ironia''' (sf): ironìa, schergna, svergna.
* '''Ironicamente''' (sf): ironicament.
* '''Ironico''' (agg): irònich, da svergna, ch'a fa soride.
* '''Irragionevole''' (ag): dësrasonèivol, irrasional, nen lògich, sensa rason, sensa motiv, sensa giustifica.
* '''Irrecuperabil'''e (agg): ch’as peul nen arcuperé /ricuperé, nen arcuperàbil.
* '''Irreprensibile''' (agg): esemplar, costumà, inapontàbil, a pòst, sensa rimprocc.
* '''Irresistibile''' (avv): iresistibil, ch'as peul nen arziste, grand; ch'a fà rije.
* '''Irrevocabile''' (agg): ch’a peul nen esse revocà, sogetà a révoca; artirà.
* '''Irrigare''' (vt): seivé, bagné, dé l’eva, eivé:
* '''Irrigazione''' (sf): seivada, eivada, bagnura, squagi; '''diritto d’irrigazione''': sambòira.
* '''Irriverente''' (agg): malgrassios, sfacià, sensa creansa, iriverent; òm sensa rispet.
* '''Irriverenza''' (sf): iriverensa, malagrassia, malacreansa.
* '''Irrobustire''' (vt): anrobustì, dé fòrsa, arforsé, rinforsé.
* '''Ispirare''' (vt): ispiré, inspiré, dé l'ispirassion, sugerì, dé 'd consèj, consijé; ('''suscitare''') ansighé, fé nasse, sussité, provoché ('''stuzzicare''') sturniché.
* '''Issopo''' (sm): issòp, isòp.
* '''Istantaneamente''' (avv): an sl’istant, an sl’àtim, an sël moment, an sl’at.
* '''Istante''' (sm): istant, àtim, moment, at.
* '''Istinto''' (sm): instint, istint; inclinassion natural, natura.
* '''Istigare''' (vt): ansighé, cissé, possé, buté sù, sturniché.
* '''Istruzione''' (sf): istrussion, instrussion, insegnament, cultura; (direttiva): disposission, dreta, diretiva, normativa.
* '''Istupidimento''' (sm): betisment, anofartiment, stordiment.
* '''Istupidire''' (vt): fé vnì beté, fé vnì fòl, anstupidì, anorfantì (:stordire, intontire).
cdc9i00z8cwnf55z9p0u5q8gw217wrn
34986
34972
2024-10-30T10:54:25Z
Pcastellina
15
/* ING */
34986
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== I ==
=== IA ===
* '''I''' (art.): Ij, jë.
* '''Iato''' (sf): (anat): duvertura; (fig.): sista, arlass, interrussion; (ling.): jato.
* '''Iattanza''' (sf): blaga, bulerìa, arigansa, vantarìa, superbia,
* '''Iattura''' (sf): dani, dann, maleur, darmagi.
* '''Iberico''' (agg e sm): ibérich, spagneul.
* '''Ibernazione''' (sf): ibernassion, andurmìa, letargìa, letargh.
* '''Ibridare''' (vt): ancrosié, ambastardì.
* '''Ibridazione''' (sf): ibridassion. ancrosiora, ancros.
* '''Ibridismo''' (sm): ancros, bastardum.
* '''Ibrido''' (agg): ancrosià, mes-c, bastard, bardòt.
* '''Icàstico''' (agg): frapant, voajant, ciàir, evident.
* '''Icòna''' (sf): mistà.
* '''Iddio''' (sm): Dé, Nosgnor. Dio; '''Dio ci salvi!''' Giusfenda!
* '''Idea''' (sf): idèja, idea. opinion, propòsit, intension. concet, pensé, prinsìpi; idea fissa: fissa.
* '''Ideale''' (agg sm): ideal.
* '''Ideare''' (vt): anventé, progeté, concepì. imaginé, ideè; (vr): figuresse, imaginesse.
* '''Ideatore''' (sm): ideator, anventor, progetista.
* '''Identico''' (agg): istess. idèntich binel compagn, midem; essere identico: esse tal e quint e quant.
* '''Identificare''' (sm): arconòsse, identifiché; (vr): sentisse l’istess a n’àutr; sentisse compagn.
* '''Identificazione''' (sf): arconossiment, identificassion.
* '''Identità''' (sf): identità; '''carta d’identità''': document d’identità, carta d’identità, carta d’arconossiment.
* '''Ideologico''' (agg): ideològich.
* '''Ideologia''' (sf): ideològìa.
* '''Idillio''' (sm): ancantament d’amor, anciarm d’amor, idili.
* '''Idioma''' (sm): lenga, lengagi, dialèt, parlada, parlé.
* '''Idiota''' (sm): beté, ignorant, tuso, cretin, stupid, tabaleuri, torloch, gnòch, pataloch.
* '''Idiozia''' (sf): folairà, folarìa.
* '''Idolatrare''' (vt): idolatré, adoré, veneré, idolatré na person-a.
* '''Idolatria''' (sf): idolatria.
* '''Idolo''' (sm): buracio divin, idol, mistà pagan-a, statua pagan-a.
* '''Idoneo''' (sm): àbil, bon, adat, convenient.
* '''Idra''' (sf): bissa d’eva.
* '''Idrante''' (sm): pompa. lansa, lansa da pompista.
* '''Idratare''' (vt): idraté.
* '''Idraulico''' (sm): tolé, tubista, idràulich.
* '''Idria''' (sf): boja, ola, sigilin, sija.
* '''Idrofilo''' (agg): idròfil; cotone idrofilo: cotunin-a.
* '''Idrofobìa''' (sf): idrofobìa, ràbia.
* '''Idrofobo''' (agg): idròfob, anrabià, furios. rabios.
* '''Idrogeno''' (sm): idrògeno, idrògen.
* '''Idrometro''' (sm): idro-méter; livel.
* '''Idropico''' (agg): idròpich, eivos, gonfi.
* '''Idroscalo''' (sm): idropòrt, idroscal.
* '''Idrovolante''' (sm): idrovolant, idroplan, aeroplan a barche.
* '''Idrovora''' (sf): surba, pompa, seurbe, pompa-surba.
=== IE ===
* '''Iella''' (sf): maleur. sfortun-a, scarògna.
* '''Ieri''' (av): ier; ieri l’altro: l’àutr ier, ierr ëd là, ier dë dlà; ieri mattina: ier matin; ieri sera: ier sèira; ieri notte: la neuit passà.
* '''Iettatore''' (sm): pòrta-maleur, anmascà, mascon.
* '''Iettatura''' (sf): mascheugn, maleuj, maleur, darmagi.
* '''Igiene''' (sf): sanità, salute, salubrità, polissia.
* '''Igienico''' (agg): igénich, san, salutar, bon.
* '''Ignaro''' (agg): sarian. che a sa nen, ignorant.
* '''Ignavia''' (sf): lòira, gargarìa, fiaca, poltronerìa; poltrire: bate la lòira,bate la lorda.
* '''Ignavo''' (agg): gargh, poltron. pighet, anfingard, fingard, viliach.
* '''Igneo '''(agg): ëd feu, afoà, anvisch.
* '''Ignobile''' (agg): soros, dëspresièvol, volgar, ignòbil, odios, viliach.
* '''Ignominia''' (sf): disonor, dzonor, onta, infamia, dësdòr.
* '''Ignominoso''' (ag): dzonorèivol, infamant.
* '''Ignorante''' (agg e sm, sf): ignorant, sarian, sòt, grossé, baquaro, boalass, borich, ado, savat, savaton, teston, bon a nen, bon a gnente.
* '''Ignoranza''' (sf): ignoransa;> Ignoransa grassa, abondansa d'ignoransa (:'''ignoranza crassa''').
* '''Ignorare''' (vt): nen savèj, nen conòsse, ignoré, fé finta ‘d nen savèj, fé l’oloch, fé finta ‘d gnente; nen dé da ment, dzubidì.
* '''Igneo''' (agg): ëd feugh, afoà, anvisch.
* '''Ignoto''' (agg): nen conossù, sconossù, scur; (sm): sconossù,incògnit.
* '''Ignudo''' (agg): patao, patanù, nù, biot.
=== IL ===
* Il (art.): ël, ‘l.
* Ila (sf): (zool.): ran-a marin-a.
* Ilare (agg): alégher, ëd bon umor, gioios.
* Ilarità (sf): bon umor, alegrìa, alegrëssa, rijada; destare ilarità: fé rije.
* Illanguidire (vt): slanghì, langhì, vnì (esse): slanghì, esse langhissant.
* Illecito (agg ): nen lécit, proibì, anterdì, illegal, non legal, dësconvenient.
* Illegale (agg): nen legal, contrari a la lej.
* Illegiadrire (vt): soagné, ambelì, angiolivé; (vi): soagnesse, vnì bel, vnì grassios.
* Illeggibile (agg): da nen lese, ch’as peul nen lese, ch’as deuv nen lese, ben lesìbil, indecifràbil.
* Illegittimo (agg): nen legitim, ilegìtim; (sm): bastard, fieul natural.
* Illeso (agg): san e salv, intat.
* Illetterato (agg): nen anlitrà, analfabeta, ignorant.
* Illibatezza (sf): purità, dritura, candor, castità, s-ciandor.
* Illibato (agg): pur, sensa macia, candi, cast, polid.
* Illimitato (agg): sensa limit, sensa fin, inmens, infinì, total, assolut.
* Illividire (vt): rende niss, fé vnì niss, fé vnì ij niss (nisson); (vi): vnì niss.
* Illogico (agg): sensa lògica, sensa sens, contra ‘l bon sens.
* Illudere (vt): ilude, angané, ilusioné, (vr): iludse, pijé ‘n bàilo.
* Illuminare (vt): fé ciàir, anluminé, fé lus, s-ciairì, ansolì; (vr): anluminesse, s-ciairisse, ansolisse.
* Illuminazione (sf): luminaria, anluminassion, lus; illuminazione elettrica: lus elétrica.
* Illusione (sf): ilusion, truch, montadura, bàilo, carcaveja, miragi, seugn.
* Illuso (agg): visionari, ilus, montà, esaltà, delus, scornà.
* Illusorio (agg): ilusori, falant, dupeur.
* Illustrare (vt): anlustré (con bigieuje), s-ciairì, spieghé, selebré, rende famos, illustré, laudé, rende famos.
* Illustrato (agg); anlustrà, ilustrà.
* Illustrazione (sf): anlustrassion, ilustrassion, figura, dissegn, disegn, bigieuja.
* Illustre (agg): famos, ilùstr, cognossù; essere illustre: esse sù.
* Ilo (sm): làver, boca, orifissi.
=== IM ===
* '''Imbacuccarsi''' (vt): anvlupesse, anfagotesse, antrossesse, angioiresse (angioironesse), butesse ‘l capuss; ['''Si chiama''' "ël gioiron" '''l'uomo o la donna troppo imbacuccati. E' familiare o spregiativ'''o].
* '''Imbaldanzire''' (vt): anardì, sgalëzzé, fé l’èrlo, aussé ‘l cachèt, (vr): desse d’àrie, pijé baldansa.
* '''Imballaggio ('''sm): amballagi, cassia, pach, pachèt, cartòcc, sach, còl.
* '''Imballare''' (vt): ambalé, fé ij balòt, ambalé (‘l motor), angolfé.
* '''Imballatore''' (sm): ambalador, anbaleur, ambaladòira; (macchina): ambaladòira.
* '''Imbalsamare''' (vt): anbalsamé, anpajé, amponé.
* '''Imbambolarsi''' (vr): svanisse, spèrdse, (vi): rimvambì, torné masnà.
* '''Imbandierare''' (vt): pavësé, soagné ‘d drapò, ambandieré, alvé ij drapò.
* '''Imbandire''' (vt): pronté disné (sin-a), pronté tàula, parié tàula, serve disné (sina).
* '''Imbarazzante''' (agg): genant, ambarassant.
* '''Imbarazzare''' (vt): ambarassé, gené, buté ant l’ambarass; (vr): genesse, ambrojesse.
* '''Imbarazzo''' (sm): gena, ambarass.
* '''Imbarbarire''' (vi): ambarbarì, anservajì, ambrutì; (vt): anservajisse, amvarbarisse.
* '''Imbarcadero''' (sm): ambarcador, dësbarch, pont.
* '''Imbarcare''' (vt): ambarché, pijé an barca, carié sla bàrca; (vi): ambarchesse, monté an barca.
* '''Imbarco''' (sm): ambarcament, ambarch.
* '''Imbarcazione''' (sf): ambarcassion, barca, ambarcament.
* '''Imbardare''' (vt): ambardé, bardé, siagné con ij finiment; (fig.): soagné.
* '''Imbarilare''' (vt): buté ant ël barìl, buté ant la salamòira, ambarilé, salamoiré.
* '''Imbastardire''' (vt): ambastardì, bastardì, (fig.): vasté, guadté, abiné, strusé, dësbaucé, corompe, (vr): ambastardisse, vastesse, abimesse, corompse.
* '''Imbastire''' (vt): ambastì, fofilé, sbissé, trassé; togliere l’imbastitura: dësbastì.
* '''Imbattersi''' (vi): rëscontresse, scontresse, antruchesse, ancontresse, ambatse.
* '''Imbattibile''' (agg): invincibil, imbatibil.
* '''Imbavagliare''' (vt): bajoné, stopé la boca, buté la mordacia.
* '''Imbeccare''' (vt): ambëcché, amboché; (fig.): dé l’anbëccà, sugerì.
* '''Imbecille''' (sm e agg): beté, anorfantì, imbecil, bolord; tuso, torolo, folitro, fòl-folitro.
* '''Imbecillire''' (vt):anorfantì, vnì beté, vni abeté, rimbambì.
* '''Imbecillità''' (sf): torterìa, stupidità, tuserìa, '''avere debolezza d'intelletto''': avèj 'l servel ch'a dagna.
* '''Imboscata''' (sf): amboscà, amprovisa, amprovisà, amprovista, (fig.): truch. trabucèt, tràpola.
* '''Imbroglio''' (sm): angavign, ambreuj, troperìa; (fig) ciolerò, trigomiro.
* '''Imbrunire''' (sm): '''all’imbrunire''': an sël fé dl’ëmbrun-a.
* '''Immacolato''' (agg): pur, candi, intat, sensa màcia, cast, imacolà.
* '''Immagine''' (sf): plancia, imàgine, imagi, forma, vision, smijansa, simijansa; immagine sacra: mistà, bigieuja, santin, image, imaginëtta.
* '''Immediato''' (agg): inmedià, imedià, diret, drit, ëd përson-a, ëd presensa, sensa antërmediari, sensa ambreuj.
* '''Immediatamente''' (avv): tut sùbit, dun-a.
* '''Imminente''' (agg); dsorëstant, vzin a rivé, ch’a sta për capité.
* '''Imminenza''' (sf): dsor tansa
* '''Immischiare''' (vt): antërmës-cé; '''immischiarsi''' (vr): ampacesse, mës-cesse, antrighesse, fiché ‘l nas; non immischiarsi: fesse an fòra..
* '''Immoralità''' (sf): saloparia, imoralità.
* '''Immortale''' (agg): inmortal.
* '''Immortalare''' (vt): përpetué, rende inmortal, anmortalé, imortalé.
* '''Immortalità''' (sf): inmortalità.
* '''Impaccio''' (sm): ambarass, antrap, ambreuj, faciarìa, ampacc, gena, ambarass.
* '''Impartire''' (vt): dé, doné, dispensé.
* '''Impatto''' (sm): antruch, scontr, ancontr, posson, crep, colp.
* '''Impedimento''' (sm): antrap, ampacc, ostàcol, impediment, ambarass, contrast.
* '''Impedire''' (vt): esse d’antrap /ampacc, ambarassé, impedì, ampedì, antravé, buté d’antrap; paré ('''proibire'''): antërdì, proibì; ('''impedire la vista'''): paré la vista.
* '''Impegno''' (sm): ampegn, impegn, angagg, angagi, òbligh, antrigh, briga, incombensa. ('''fervore'''): fërvor, calor, ardor, beuj; (fig.): fërvor, ìmpit, ardor, calor, premura.
* '''Impersonare''' (vt): rapresenté, antërpreté, pijé an càrich, esercité.
* '''Impiccare''' (vt): ampiché, pende, strangolé; (vr): ampichesse, pendse, strangolesse.
* '''Impigliarsi''' (vt): angavigné, antrigh°é, ambranché, gropé, staché; (vr) angavignesse, antrapresse.
* '''Implicare''' (vt):ampliché, impliché, conten-e, contnì, sotantente; ('''avviluppare'''): antertojé, ciapé an mes. [a implica nen (:'''non impedisc'''e); implichesse con un (:'''essere coinvolto con un'''o)].
* '''Implicazione''' (sf): implicassion, amplicassion.
* '''Implicito''' (agg): implicit, sotantendù, sotintèis, ch’a sta ant le pieghe, ch’a l’é comprèis, ch’a së stërma, ch’as meuv dë scondion, ch’as manifesta nen ëd manera doerta, esplicita.
* '''Implorare''' (vt): preghé, supliché, amploré, imploré.
* '''Implorazione''' (sf): implorassion, sùplica.
* '''Imponente''' (agg): grandios, imponent, vuajant, amposant.
* '''Imporre''' (vt): impon-e, oblighé, comandé, buté ‘d sora, buté ansima.
* '''Importante''' (agg): important, d’importansa, d’interesse, ëd valor, ëd pèis. '''La cosa importante è…''' l’important a l’é che...
* '''Importanza''' (sf); importansa, interesse, valor, considerassion, crédit, pèis. [Desse d’importanza: '''darsi d’arie, pavoneggiarsi'''].
* '''Importare''' (vt): amporté, porté andrinta, antrodùe; (vi): interessé, sté a cheur; (impers.): interessé, anfesse; '''non importa affatto''': a-i n'anfà gnente; '''non m’importa''': am n’anfà nen; '''cosa t’importa?''' còsa at n’anfà?
* '''Importunare''' (vt): dësturbé, molesté, molësté, straché, sgonfié, dësrangé, tormenté, noiosé; rompe ij ciap, sëcché le miole.
* '''Impossibile''' (agg): impossibil, pa possibil, nen possibil; grev, insoportabil.
* '''Impostare''' (vt): imposté, struturé, pronté, organisé; ('''mettere lettere nella posta'''): ambuché, imposté.
* '''Impostore''' (sm): impostor, ambrojon, busiard, robadné, plucapsëtte.
* '''Impostura''' (sf): impostura, ambreuj, ladrarìa, busiardarìa.
* '''Impresa''' (sf): amprèisa, imprèisa, agensia, travaj, euvra, apalt.
* '''Impressionare''' (vt): sesì, toché, anciarmé, fé sens; sburdì, impressioné.
* '''Impressionabile''' (agg): impressionàbil.
* '''Impressionante''' (agg): da fé impression, impressionant, da fé spavent, armarcabil.
* '''Impressione''' (sf): sign, anciarm, sburdiment, impression, opinion; [fè impression, òm ëd prima impression :'''uomo deciso nel giudicare a prima vist'''a].
* '''Impresso''' (agg e pp): impress [sté impress]. imprimù, scurpì.
* '''Imprestare''' (vt): (dare prestiti): prësté, amprësté; (prendere in prestito): amprumé, ampërmudé, ampromodé, ampërmué.
* '''Imprigionare''' (vt): buté an përzon, ampërzoné, buté andrinta; (fig.): saré andrinta.
* '''Imprimere''' (vt): marché, signé, scurpì, gravé, stampé, imprime.
* '''Impronta''' (sf): gravura, ampront, rampront, pianà, marca, orma, segn; impronte digitali: impronte digitaj, segn dij dij.
* '''Improprio''' (agg): dësdà, fòra 'd leu; foravia, dësconvenient, sgognant, indecent, brut.
* '''Improvvisamente''' (avv): a l'improvis, ëd bòt an blan.
* '''Improvvisar'''e (vi): amprovisé, antrabuché, dé na trabucà, buté sù a la bela mej.
* '''Improvvisata''' (sf): surprèisa, amprovisa, amprovisà, amprovista, amprovisada.
* '''Improvviso''' (agg): improvis; all’improvviso, improvvisamente (av): a l'improvista, ëd còlp.
* '''Impudicizia''' (sf): saloparìa, salopada, fornicassion, lussuria. imoralità dël sess.
* '''Impugnare''' (vt): ampugné, ambranché; ('''contestare'''): fé testa, oponse, contrarié, confuté, contesté.
* '''Impugnatura''' (sf): ampugnadura, poagné, man-i.
* '''Impunemente''' (avv): a man salva.
* '''Impunito''' (agg): impunì.
* '''Impurità''' (sf): impurëssa, impurità, contaminassion, ch'a l'é nen pur.
* '''Impuro''' (agg): impur, maunèt (:'''sporco, sudicio'''), antamnà (''':manomesso, scalfito'''), contaminà, guastà, vastà, anflà.
=== IN ===
* '''Inaugurare''' (vt): inauguré, ancaminé, ancomansé, anviaré, anandié.
* '''Inarrestabile''' (agg): inevitabil, ch'as peul nen fërmesse, ('''impetuoso''') sfrandà.
* '''Inavvertitamente''' (avv): sensa felo a pòsta, da stòrdì, sensa avertensa, për fala, sensa anfésne.
* '''Incaricare''' (vt):: dé l'incombensa, incariché, dé l'incàrich, ancombensé, comissioné.
* '''Incarnare''' (vt): ancarné, realisé, rapresenté, ampërsoné; (vr): incarnesse.
* '''Incarnazione''' (sf): Incarnassion.
* '''Incavare''' (vt): creusé, angavé, fé n'angav, fé 'l gav, scavé, sguré.
* '''Incavo''' (sm); angav, gav, creus; coliss, anchërna.
* '''Incendiare''' (vt): dé feu, dé 'l feu, incendié, visché; (vi): pijé feu, anvischesse.
* '''Incendio''' (sm): feu, incendi.
* '''Incenerire''' (vt): ansënnerì, ansëndré, mandé an sënner.
* '''Incentrare''' (-rsi): vi sentré, treuvé sò senter, fondesse, basesse.
* '''Inchinare''' (vt): chiné, anchiné, fé d’anchin, fé le riverense; (vr): inchinesse, anchinesse.
* '''Inchino''' (sm): anchin, inchin, riverensa.
* '''Inchiodare''' (vt): anciové, anciodé, ciové, ambrochëtté, ambroché.
* '''Inciamparsi''' (vr): antrapesse, antruchesse, angambesse, antopesse, ansupesse, baté contra; ('''col piede nudo contro un sasso'''): pijé na pioca; ('''fare inciampare'''): fé trapëtta
* '''Inciampo''' (sm): antrap, antrav, ambarass, ampacc, broncc, antop.
* '''Incidere''' (vt): gravé, incide, anside, antajé, tajé; ('''registrare'''): registré, anregistré.
* '''Incinta''' (agg): ch’a speta ‘n cit, ampedìa, ansenta, incinta, gròssa, gravìa; ('''di animale'''): pronta.
* '''Inclinare''' (vt): chiné, ancliné, fé pende, angrigné; propende, avèj gènio, avèj anclinassion.
* '''Inclinato''' (agg): chinà, inclinà, anclinà, cin, chin; '''(propenso'''): dispòst, bin dispòst, propens.
* '''Inclinazione''' (sf): disposission, inclinassion, genio, tendensa.
* '''Incline''' (agg): bin dispòst, portà për… tajà a… propens.
* '''Includere''' (vt): include, comprende, conten-e, aleghé, inserì, angabié, buté andrinta, consideré.
* '''Inclusione''' (sf): inclusion, insert.
* '''Incluso''' (agg): comprèis.
* '''Incombere''' (vt): esse ansima, dzorsté, incombe; '''(spettare per dovere)''':toché.
* '''Incomparabile''' (agg): incomparàbil, sensa paragon, sensa confront, ch’a l’ha gnun nòm.
* '''Incompatibile''' (agg): incompatibil, nen compatibil, inacetabil, inadat, intoleràbil.
* '''Incomprensione''' (sf): incomprension.
* '''Inconsueto''' (agg): foravìa, stravis.
* '''Incontrare''' (vt): rëscontré, ancontré, scontré, antruché; trové [I l'hai trovà Monsù...]; (vr): trovesse [Quand ch'as treuva ('''quando ci si incontra''')].
* '''Incontro''' (sm): rescontr, ancontr; (scontro): antruch, scontr; ('''gara'''): gara, competission, concors; (prep): contra, ancontra, anvers, vers.
* '''Incoraggiamento''' (sm): ancoragiament, confòrt.
* '''Incoraggiare''' (vr): fé coragi, ancoragé, conforté, fé anim.
* '''Incredulità''' (sf): mischërdensa, incredulità.
* '''Incredulo''' (sm e ag): che a chërd nen, mischërdent, sensa fé, miscredent, àteo.
* '''Increscioso''' (agg): rinchërsos.
* '''Incrinare''' (vt); scrussì, filé, chërpolé, guasté, vasté.
* '''Incrinato''' (agg): scrussì.
* '''Incrinatura''' (sf): scrussidura, filora, chërpora, fala.
* '''Incudine''' (sm): ancuso, ancojo, incuso; incudine bicorno: ancuso a doi còrn; '''ceppo porta incudin'''e: sëppa dl’ancuso.
* '''Incurvare''' (vt/vi): dubié, curvé, gombé, gaucé, siré, sirogné, stòrze; ('''curvarsi di assi di legno e sim.'''): fé gomba, gaucé, gombé, gimbé, sgimbé.
* '''Indebolimento''' (sm): anfiachiment, debolëssa, fiachëssa. sa, fiacëhëës
* '''Indemoniato''' (sm e agg): indemonià, andiavlà.
* '''Indennizzare''' (vt): dedomagé, indenisé.
* '''Indennizzato''' (agg): dedomagià.
* '''Indennizzo''' (sm): indenis, indenisassion, risarciment,
* '''Indicare''' (vt): mostré, fé vadde, indiché, arferisse; ('''denotare'''): significhé, indiché, dinoté, denoté, rivelé, segné.
* '''Indietreggiare''' (vi): dé andaré, arculé.
* '''Indietro''' (av) andaré, daré, dré, andré, darera; '''camminare a ritroso''': marcé a l'andarera; arculé.
* '''Indigeno''' (sm. e agg): indìgeno, nativ, (un): dël pòst, ëd sì.
* '''Indignare''' (vt): ghignoné, fé vnì 'l ghignon, fé vnì 'l fot. indignarsi (vr): anrabiesse, fesse vnì ‘l fot.
* '''Indignazione''' (sf): fot, cagnin-a, flin-a, rabia, indignassion.
* '''Indipendente''' (agg): indipendent, ch'a dipend nén da... ch'as arfà nen a.., ch'a l'é nen sota...
* '''Indipendenza''' (sf): indipendensa.
* '''Indispensabile''' (agg): indispensàbil, ch'as na peul pa fene a men-o.
* '''Indiscutibile''' (agg): ch'as peul nen butesse an discussion.
* '''Individuo''' (sm): esse, tipo, tal, përson-a.
* '''Indolente''' (agg): gargh, molanciù, loirassù, indolent.
* '''Indolenza''' (sf): gargarìa, lòira (:'''fiacca, pigrizia'''), indolensa.
* '''Indossare''' (vt): buté adòss, vestì.
* '''Indubbiamente''' (avv): sensa dubi; fòra 'd dubi, indubitabil.
* '''Indubitabile''' (agg): indubitabil, fòra 'd dubi, ch'a l'é pa an dubi, ch'as peul nen buté an dubi /dubitesse.
* '''Indugiare''' (vi): tardé, ritardé, andé meusi, andé adasi, bëstandé, bëstanté, stanté.
* '''Indulgente''' (vt): indulgent, clement, ëd bon cheur.
* '''Indulgenza''' (sf): indulgensa, clemensa, toleransa; > indulgensa plenaria.
* '''Indulgere''' (vi): lassesse andé a, desse a.
* '''Indumento''' (sm): vestimenta; ('''intimo''') lingerìa.
* '''Indurire''' (vt): andurì; (rifl.): andurisse; vnì dur, vnì goregn ('''assestare, conciare''':): faité.
* '''Indurimento''' (sm): anduriment, durëssa; (< '''testa dura''').
* '''Ineffabile''' (agg): ch’a l’é malfé ‘d trové ‘d paròle për fene la descrission.
* '''Ineluttabile''' (agg): ch'as peul nen evitesse, arziste, inevitabil, ch'as peul nen dije che 'd nò, ch'as peul contrasté mach fin-a a na certa mira.
* '''Inequivocabile''' (agg): ciàir, ch’as peul nen equivoché; ch’as peul nen pijelo për n’àutr; che a sò riguard i podoma nen sbaliesse, confondse, pijé ‘n bàilo.
* '''Inesattezza''' (sf): imprecision.
* '''Inesatto''' (agg): imprecis, nen giust, nen precis.
* '''Inesorabile''' (agg): crudel, sensa cheur, sensa misericòrdia, tàrch e mòro ansema, inevitabil.
* '''Inesorabilmente''' (avv): inevitabilment, [ch'a lo podrà mai evité].
* '''Inesplicabile''' (agg): ch'as peul nen ëspieghesse.
* '''Inespugnabile''' (agg): ch’as peul nen conquistesse /pijesse.
* '''Inevitabile''' (agg): inevitàbil, ch’as peul nen evité /schivié.
* '''Infamia''' (sf): disonor, dzonor, ignominia, crudeltà.
* '''Infastidire''' (vt): fastidié, dé fastidi, nojosé, piantè le nojose, rompe ij ciap, sëcché le miole, sgofié, gonfié, dé fastidi, fé sens; ('''tormentare'''): cimenté.
* '''Infatti''' (avv): an efet, an verità, an realtà, realment.
* '''Infecondità''' (sf): infertilità.
* '''Infedele''' (agg): nen ëd paròla, nel leal, nen conform, nen fedel; (sm): infedel, pagan.
* '''Infedeltà''' (sf): infedeltà, tradiment.
* '''Inferiore''' (ag): inferior, anferior, sota; '''il piano inferiore''': ël pian sota, pì bass; (sm) inferior.
* '''Infermiere''' (sm): infermé, (f.): infermera.
* '''Infermeria''' (sf): infermerìa.
* '''Infermità''' (sf): maladìa, infermità.
* '''Infermo''' (sm e agg): malavi, inferm.
* '''Infertilità''' (sf): infertilità, ëd gnun-a druensa.
* '''Infierire''' (vi): ancrudelì, anfurié; ('''infierire su chi non sa ribellarsi'''): carié ‘l badò a un.
* '''Infilarsi''' (vr): fichesse [fichesse daspërtut, fichesse na còsa an testa].
* '''Infine''' (cong.): a la finitìva, an definitiva, a la fin, për finì.
* '''Infliggere''' (vt): fissé, arfilé, apliché.
* '''Influente''' (agg): influent.
* '''Influsso''' (sm): influensa; influss (:'''ha l'accezione di epidemia, andazzo''')
* '''Informazione''' (sf): informassion, neuva, notissie; ('''ragguaglio'''): dreta, drita, dàita.
* '''Infornare''' (vt): anforné; (fig.): fé cheuse.
* '''Infornata''' (sf): fornà, anfornà.
* '''Infrangere''' (vt): rompe, s-ciapé, cassé, brisé; campé giù, abate, (fig:): contravnì, trasgredì.
* '''Infuriare''' (vt): anfurié, mandé feura dij feuj, fé andé fòra 'd carzà, fé vnì mat, fé anrabié; (vr): anrabiesse, fé 'd matan-e.
=== ING ===
* '''Ingannare''' (vt): ambrojé, pijé 'd bala; gabé, trompé, angabiolé, angabusé, sbaliesse, falisse, pijé 'n bàilo; ('''trarre in inganno'''): angané, (fam): trocioné, pijé për ël nas.
* '''Ingannevole''' (agg): d’angann, d’ambroj.
* '''Inganno''' (sm): tromparìa, angann, busiardarìa, tràpola, trabucèt, anvërtoj.
* '''Ingelosire''' (vt): rende gelos, angelosì, ingelosì; (vr): dé 'd gelosìa, dventé gelos, angelosisse.
* '''Ingenuo''' (ag): sempi, natural, candi, nossent; (sm) (dispr) bonomeri, material, cristianass.
* '''Inginocchiarsi''' (vr): ginojesse, anginojesse, butesse an ginojon, an ginoj.
* '''Inginocchiatoio''' (sm): ginojatòri, anginojatòri, ginociator.
* '''Ingiuriare''' (vt): ofende con d’ingiurie, ofende, ingiurié, fé ‘d tòrt.
* '''Ingiusto''' (agg): nen giust, ingiust.
* '''Ingratitudine''' (sf): malarconossensa, ingratitùdin.
* '''Ingrato''' (agg): malarconossent, dësconossent; ('''di cose'''): nen piasos, grev, malfé.
* '''Ingresso''' (sm): intrada, andor, ingress; (arrivo): vnùa, intrada.
* '''Iniettare''' (vt): igneté, inieté, buté anfrinta, fé intré, fé n'iniession ëd...
* '''Iniziare''' (vt): comensé, ancomensé, prinsipié, ancaminé, inissiè, (avviare): anviaré, anandié; '''iniziare a fare qualcosa''': Dé man a cheicòs.
* '''Iniziativa''' (sf): inissiativa, inventiva.
* '''Iniziatore''' (sm): promotor, inissiator.
* '''Iniziazione''' (sf): inissiassion, ancaminament, inissiativa.
* '''Inizio''' (sm): prinsipi, inìssi, ancomens, comens, ancaminament; ('''avvio'''): anviarora, anviarament.
* '''innovazione''' (sf): arforma, arneuva, , neuva, inovassion, ròbe neuve.
* '''Innumerevoli''' (agg): ch'as peudo nen contesse, sensa nùmer.
* '''Inoltre''' (avv): ëd pì, an pì, dzor pì, e peuj, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d'àutr, dop tut.
* '''Inghiottire''' (vt): travonde, traonde, mandé giù.
* '''Ingordamente''' (avv): dë strangojon.
* '''Innanzitutto''' (cong.): comensa, prima 'd tut [comensa '''si mette sempre dopo il verbo: prima di tutto andrò a casa e poi verrò''': i andrai comensa a ca e peui i vnirai; '''prima di tutto sta buono e poi vedremo''': ti stà comensa brav e peui i vëddroma].
* '''Inneggiare''' (vi): selebré, canté le làude ‘d…, esalté.
* '''Inno''' (s,): imn, inn, làuda.
* '''Inoltre''' (avv): ëd pì, an pì, dzor pì, e peui, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d’àutr, dòp tut.
* '''Inorridire''' (vt): sburdì, sbaruvé; (vi): sgiajì, inoridì, fé strij, fé sgiaj, fé scheur.
* '''Inquadrare''' (vt): anquadré, ancurnisé, esse la curniss; buté a pòst; quadré, buté a quàder.
* '''Insaziabile''' (agg): sensa fond, sensa mësura, che a'n n'ha mai pro, insassiàbil, mai content.
* '''Insediamento''' (sm): instalassion, anstalassion, insediament, stabiliment.
* '''Insegnamento''' (sm): dutrin-a, scòla, insegnament, amaestrament, precet, conèj, dreta, drita.
* '''Insegnare''' (vt): mostré, dotriné, dutriné, fé scòla.
* '''Insensato''' (agg): fòl, sensa criteri, sensa sens, svantà.
* '''Insensibile''' (agg): insensibil, frèid, dur, indiferent.
* '''Inserire''' (vt): anfilé, anserì, inserì, anseré, antrdùe, antërduve, introdove, integré.
* '''Insetto''' (sm): bòja (sf).
* '''Insidia''' (sf): truch, angann, ansìdia, atrap, amboch, trapëtta, trapola, trabucèt, tradiment.
* '''Insinuare''' (vt): insinué, sofié, dësvijé 'l sospet; (vi): '''insinuarsi''': infilesse, intrufolesse.
* '''Insieme''': (avv): ansem, ansema, (prep.): ansema con. (“insieme” as peul dì: “ansem” o “ansema” e a l’é na preposission daspërchiel, an sta posission-sì a l’é nen n’adverb com an italian, donch a dovrìa nen avej damanca dla preposission ëd supòrt “a”, bele che quèidun a la buta);
* '''Insieme:''' (sm): ansem, ansema, tut, compless, total.
* '''Insolito''' (agg): dëstravis, stravis.
* '''Insorgere''' (vi): alvesse, nasse, fesse, ausesse, manifestesse, presentesse.
* '''Insorto''' (sm e agg): arvirà, arviros, rivolussionari.
* '''Insormontabile''' (agg): invincibil, imbatibil, impossibil (da vince, da passé, da rivé, da marcé).
* '''Insostituibile''' (agg): insostituibil, ch'a peul nen esse sostituì, che gnun a peul pijene 'l pòst, ch'a j'é gnun parìa.
* '''Instancabile''' (agg): infatigàbil, faità (a la fatiga), mai strach.
* '''Insozzare''' (vt): sporcacé, anflé, ampauté, cuncé, ambërlifé; '''(di liquidi'''): sbroacé.
* '''Instabile''' (agg); nen ferm, nen stàbil, variabil, volùbil, balarin, provisòri, volant.
* '''Insultare''' (vt): insulté, ofende, buté mal; '''Insultare con titoli ingiuriosi:''' dì 'd nòm, dé 'd nòm.
* '''Insuperbire''' (vi): ansupërbì, buté ‘d superbia; ansuperbisse, blaghé, aussé ìl cachèt, monté sle scagn.
* '''Intanto che''' (avv): maraman.
* '''Intatto''' (agg): nen toch, pur, nen tocà, antregh, anter, polid.
* '''Integrativo''' (agg): integrativ, d'integrassion.
* '''Intellegibile''' (agg): capìbil, comprensibil, ciàir, bon da capì, fàcil da capì.
* '''Intellegibilità''' (sf): Inteligibilità, ch'as peul comprende [La possibilità d'esse n'ogèt d'individuassion e sistemassion da part ëd la ment].
* '''Intendere''' (vt): capì, comprende, antende, sente, scoté, avèj l’intension; [chi mal a antend, pes a rëspond].
* '''Intendimento''' (sm): propòsit, but, bu; idèja, intension, intendiment, fin, motiv; '''è mio intendimento''': a l'é mè propòsit.
* '''Intenditore''' (sm): intenditor, conosseur.
* '''Intensificare''' (vt): intensifiché, arforsé, arvivé.
* '''Intensificazione''' (sf): intensificassion.
* '''Intensità''' (sf): intensità
* '''Intenso''' (agg): intens, carià (ëd color), viv, satì (ëd quantità), fòrt; (caldo /freddo intenso): càud /frèid esagerà; (sguardo intenso): sguard ancreus; (passione intensa): passion viva.
* '''Intenzione''' (sf): antension, intension, intendiment, but, bu, propòsit; '''avere l'intenzione''': avèj la mira.
* '''Interagire''' (vi): relassionesse con.
* '''Intercalare''' (vt): antërmesié, buté an mes, antërmëtte, antërpon-e.
* '''Intercettare''' (vr): antërceté, intërcetté; fërmé, ciapé al vòl, impedì, pijé al vòl.
* '''Interesse''' (sm): anteresse, interesse, tornacont, pro, vantagi, lucro.
* '''Interpretare''' (vt): antërpreté, spieghé, andviné, strologhé.
* '''Interpretazione''' (sf): antërpretassion, interpretassion.
* '''Interprete''' (sm): antèrpret, antërpret, antèrprete, intèrprete; tradutor; comentator, ciaciaron, ciceron.
* '''Interrogare''' (vt): anteroghé, interoghé, ciamé, consulté.
* '''Interrogatorio''' (sm): anterogatòri, interogatòri.
* '''Intervenire''' (vi): anterven-e, pijé part, anteressesse, capité.
* '''Intervento''' (sm): antërvent, intervent, antervension, partecipassion, presensa.
* '''Intessere''' (vt); tesse, antërsé.
* '''Intestardirsi''' (vr): fichesse na còsa an testa; fé ‘l teston.
* '''Intimidire''' (vt): antimidì, rende timid, sbaruvé, buté tëmma; (vi): avèj tëmma, sbaruvesse.
* '''Intimità''' (sf): intimità. ìntim, amicissia, confidensa.
* '''Intimo''' (agg): ìntim, faliliar, confidensial, ancreus, përfond, ëd famija.
* '''Intingere '''(vt): bagné, meuje.
* '''Intorno''': (avv): dantorn, antorn, (prep.): aranda, dantorn a, antorn a, rësguard; (agg): tut d'antorn, circostant; (sost.): anviron, contorn, vzinansa.
* '''Intrappolare''' (vt): antrublé, angarbiolé, (fam) pijé an brass.
* '''Intraprendente''' (agg): angignos, ingegnos, antraprendent, pien d'inissiativa.
* '''Intraprendenza''' (sf): intraprendensa.
* '''Intraprendere''' (vt): intraprende, antraprende, ('''accingersi a''') intrapijé, pijé l'inissiativa ëd, buté (a): man, dé man.
* '''Intrattenere''' (vt): antërten-e, antërtnì, ten-e, traten-e, tratnì, fërmé,
* '''Intravvedere''' (vt): antërvëdde, travëdde; (fig) antivëdde.
* '''Intrecciare''' (vt): antërsé, tërsé, fé le tërse, ancrosié.
* '''Intrecciato''' (agg): antërsà: (sm): conseuvra, pòrta-tèrse, tërsa.
* '''Intreccio''' (sm): antërsiora, tërsa, tëssiora, fil; ('''trama del racconto'''): fil dla conta.
* '''Intrigo''' (sm): gabola.
* '''Inusitato''' (agg): ch'i sarìo mai spetass-lo, stravis, maravijos, ch'a l'é na sorprèisa.
* '''Invadere''' (vt): invade, ocupé, debordé, ancarpioné, anvisché.
* '''Invano''': inùtil, inutilment, për gnente, a dzoneus, ["L’ocasion a l’era stàita galupa për ij giornaj për ciameje lòn ch’a na pensavo can e barian, con d’arzultà ‘d cissé d’aria ai dent a dzoneus e ‘d diciarassion a tòrt e a travers"].
* '''Invasione''' (sf): invasion, ocupassion, debordament, inondassion.
* '''Invece'''; (prep): al pòst, an leu; (avv): nopà, nompà, al contrari.
* '''Investigare''' (vt): arsërché, scrutiné, scandajé, indaghé, anvestighé, investighé.
* '''Invidia''' (sf): unvidia, anvìa, gelosìa.
* '''Invidiabile''' (agg): invidiàbil, da ess-ne gelos
* '''Invincibile''' (agg): invincibil, mai batù.
* '''Invitare '''(vt): anvité, invité, fé l’anvit.
* '''Involontario''' (agg): contra veuja, involontari, sensa felo apòsta.
* '''Iosa''' (sf): a iosa: a foson, a brecio, a baron, a caplà, an abondansa.
=== IP ===
* '''Ipocrisia''' (sf): ipocrisìa, fausserìa, faussità.
* '''Ipocrita''' (sm): ipòcrita, fàuss, (bigotto): cafar.
* '''Ironia''' (sf): ironìa, schergna, svergna.
* '''Ironicamente''' (sf): ironicament.
* '''Ironico''' (agg): irònich, da svergna, ch'a fa soride.
* '''Irragionevole''' (ag): dësrasonèivol, irrasional, nen lògich, sensa rason, sensa motiv, sensa giustifica.
* '''Irrecuperabil'''e (agg): ch’as peul nen arcuperé /ricuperé, nen arcuperàbil.
* '''Irreprensibile''' (agg): esemplar, costumà, inapontàbil, a pòst, sensa rimprocc.
* '''Irresistibile''' (avv): iresistibil, ch'as peul nen arziste, grand; ch'a fà rije.
* '''Irrevocabile''' (agg): ch’a peul nen esse revocà, sogetà a révoca; artirà.
* '''Irrigare''' (vt): seivé, bagné, dé l’eva, eivé:
* '''Irrigazione''' (sf): seivada, eivada, bagnura, squagi; '''diritto d’irrigazione''': sambòira.
* '''Irriverente''' (agg): malgrassios, sfacià, sensa creansa, iriverent; òm sensa rispet.
* '''Irriverenza''' (sf): iriverensa, malagrassia, malacreansa.
* '''Irrobustire''' (vt): anrobustì, dé fòrsa, arforsé, rinforsé.
* '''Ispirare''' (vt): ispiré, inspiré, dé l'ispirassion, sugerì, dé 'd consèj, consijé; ('''suscitare''') ansighé, fé nasse, sussité, provoché ('''stuzzicare''') sturniché.
* '''Issopo''' (sm): issòp, isòp.
* '''Istantaneamente''' (avv): an sl’istant, an sl’àtim, an sël moment, an sl’at.
* '''Istante''' (sm): istant, àtim, moment, at.
* '''Istinto''' (sm): instint, istint; inclinassion natural, natura.
* '''Istigare''' (vt): ansighé, cissé, possé, buté sù, sturniché.
* '''Istruzione''' (sf): istrussion, instrussion, insegnament, cultura; (direttiva): disposission, dreta, diretiva, normativa.
* '''Istupidimento''' (sm): betisment, anofartiment, stordiment.
* '''Istupidire''' (vt): fé vnì beté, fé vnì fòl, anstupidì, anorfantì (:stordire, intontire).
kdh1h7p53yerad4ak5886xfzjp61xhy
Dissionari Italian-Piemontèis/o
0
1892
34974
34965
2024-10-29T18:08:07Z
Pcastellina
15
34974
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== O ==
* '''Obiettare''' (vi): arbate, arbëcché, obieté, fé obiession, fé noté.
* '''Obiettivo''' (sm): (scopo:) fin, finalità, but, intension.
* '''Obiettivo''' (agg): imparsial, obietiv.
* '''Occasione''' (sf): ocasion, circostansa, cas, ancàpit (:'''caso, sorte'''), pretest, '''congiuntura, scusa; occasione propizia''': la bon-a ocasion; '''cogliere l’occasione''': pijé l’ocasion; '''con l’occasione''': con l’ocasion; '''offrire l’opportunità''': dé ocasion.
* '''Occhiolino''' (sm): fare l’occhiolino d’intesa: gavme sta busca.
* '''Occidentale ('''ag): ocidental, ëd ponent, d’ocident.
* '''Occidentalizzare''' (vt): ocidentalisé.
* '''Occidente''' (sm): ocident, ponent, òvest; (vento) Mistral, Maestral.
* '''Occorrere''' (vi): fé da bzògn, venté, anté, bzogné, fé da manca, essje da manca; ('''accadere''') ancapité, sucede, capité.
* '''Odiare''' (vt): odié, detesté, avèj an òdio, avèj an ghignon, ghignoné, non podèj s-ciairé, vorèj mal.
* '''Odio''' (sm): òdio, ghignon [:'''uggia, senso di fastidio, di avversione'''] > pijé an ghignon.
* '''Offendersi''' (vr): pijé an mala part.
* '''Offerta''' (sf): oferta, oblassion, don, regal, present, limòsna.
* '''Offertorio''' (sm): ofertòri.
* '''Offrire''' (vt): eufre, ufrì, ofrì, dé, regalé (porgere) spòrze, smon-e, presenté.
* '''Oggi''' (avgv e sm): ancheuj.
* '''Ogni''' (agg): minca [regge l’art. ind. minca na vòlta], ògni, tut; ogni cosa: ogni còsa; ogni poco: ògni mincatant, mincatant; ogni qual volta: tute vòlte; ogni qualità di... tute sòrt ëd; ogni volta: tute le vòlte, ògni vòlta; quand che; '''ogni tanto''': minca tant; '''ogni volta che''': quand che.
* Ognuno (pron): minca un, ognidun, ognun, tuti (pl.), ciaschedun, ciascun; ognuno deve fare il suo dovere (la sua parte): ognidun a deuv fé soa part; ognuno per sé: ognidun a pensa për chiel.
* '''Ohibò''' (escl): bòh!
* '''Oliveto:''' ulivé.
* '''Olivo (albero'''): Uliv.
* '''Olocausto''' (sm): olocàust, sacrifissi complet.
* '''Oltraggiare''' (vt): ofende, dëspresié, maltraté, parlé mal, lese la vita, ingiurié, oltragé.
* '''Oltraggio''' (sm): oféisa, oltragi, dëspresia, dëspressi, ingiuria, insolensa, insult.
* '''Oltraggioso''' (agg): ofensiv, oltragios, ingiurios.
* '''Oltre''' (avv.): oltra, oltre, pì anans; (prep) dë dlà, dlà; ('''più che''') pì che, pì dë.
* '''Oltremodo''' (avv): oltra mësura, fòra mzura.
* '''Oltrepassare''' (vt): oltrepassé, trapassé, dëstraversé, passé dë dlà, passé ‘dnans; (superare) superé, sorpassé, passé danans, passé anans, vantagesse; (eccedere) passé ij lìmit, esageré.
* '''Ombelico''' (sm): amburì.
* '''Omicidio''' (sm): amassidi, omissidi, sassinagi.
* '''Omonimo''' (sm): nòm compagn.
* '''Onda''' (sf): onda; dare onde ai capelli: ondolé ij cavèj; fé j’onde; (radio) buté (mandé) an onda, trasmëtte.
* '''Ondata''' (sf): onda, ondà.
* '''Onestamente''' (avv): Da galantòm.
* '''Onnipotente''' (agg): tut-potent, onipotent, ch'a peul tut; (sm) De, Dio, Nosgnor.
* '''Onnipotenza''' (sf): onipotensa.
* '''Onnipresente''' (agg): onipresent, sèmper presentch'a l'é daspërtut.
* '''Onnisciente''' (agg): onissient, tut-savent, ch'a sa tut.
* '''Onniveggente''' (agg): ch'a ved tut.
* '''Onomastico''' (sm): festa dël nòm, dì 'd mé nòm.
* '''Onorabile''' (agg): onoràbil, ch'a merita onor, degn d'onor, onorèivol, meritevol, degn, ('''di vecchi''') veneràbil.
* '''Onorare''' (vt): onoré, fé onor, rende onor, rende omagi.
* '''Opporre''' (vt): buté contra, opon-e, contrapon-e, aversé, contrasté, confuté, contradì, contrarié, contesté, disputé, protesté, impedì, ambarassé, resiste, paré, arbëcché, arbate; opporsi (vr) butesse (fé, dì, sté) contra, arviresse.
* '''Opposto''' (agg): opòst, contrari; nemis, aversari; (loc) da 'àutra banda; [esse l’opost o l’arvers ëd la medaja].
* '''Opportunità''' (sf): conveniensa, ocasion, moment bon, comodità, vantagi, fortun-a, pretest, scusa, oportunità.
* '''Opportuno''' (agg): convenient, adàt, còmod, conform, fàit apòsta, convenèivol, vantagios, oportun.
* '''Opprimere (vt)''': crasé, acablé.
* '''Oppure '''(cong): o, opura, o bin.
* '''Ora''' (avv): adess, ora, ore, dëdsadess, ''aor, aora, piror, aoror''; '''fin ora''': d’adess, fin d’adess; '''d’ora in poi''': d’adess anan; '''or ora:''' mach adess; '''non veder l'ora di''': maitass /martass (avèje)
* '''Orco''' (sm): mostro, mago, babào, barabào, barabìo; '''(demonio)'''; b
* '''Orda '''(sf): banda, orda, burià ‘d gentaja, marmaja.
* '''Ordinare''' (vt) ardrissé, rangé, ordiné, buté an órdin, buté d’órdin, regolé, pronté, masenté; (comandare) ordiné, comandé, dé d’órdin, dé órdin; (conferire ordini sacri) ordiné, dé l’Ordinassion; (mettere ordine): ardrissé, dé deuit.
* '''Ordine''' (sm) órdin, órdo; ordinament, lege; ordinassion, comission; comand, armonìa, ardriss; régola; órdin, congregassion; in ordine alfabetico: pr'órdin d'alfabet.
* '''Orecchino''' (sm): orcin, pendin, pendoj, pendaj, pendant, ('''ciondolo di orecchini''') gossa, angossa.
* '''Orefice''' (sm): Oréfiss, oréfice; bisotié.
* '''Oreficeria''' (sf): orefisserìa, oreficerìa.
* '''Orgoglio''' (sm): orgheuj, auteur, superbia, ambission, pontilio, vant, glòria.
* '''Orgoglioso '''(sm): orgojor, orgolios, superbi, ambissios, pontilios.
* '''Origine '''(sf): adoss (='''sorgente'''), orìgin, prinsipi, sorgiss, inissi, rèis, radis, progenia, such, sëppa.
* '''Orlo (fino all'):''': a ras.
* '''Orma''' (sf): pianà, orma, marca, piotà, pista, segn.
* '''Ormai''' (avv.): oramai, giumai, ormai; a sta mira.
* '''Ornamento''' (sm): ornament, soegn, soen, soagn; giòje; decorassion, ornura, finiment.
* '''Ornare''' (vt): orné, guarnì, paré, soagné, archinché, dobé, fiorì, ambigioté, frangé.
* '''Orribile''' (agg): afros, oribil, spaventos, orend, brut da fé paura.
* '''Orrore''' (sm): oror, afr, àfer, fror, sparm, paura, sbaruv, teror.
* '''Ospitante''' (sm): ospitant.
* '''Ospitale''' (agg): ospital, ëd bon-a ca, cordial.
* '''Ospitalità''' (sf): ospitalità.
* '''Ospitare''' (vt): ospité, dé l’ospitalità, logé, alogé, arsèive an ca.
* '''Ospite''' (sm): òspite, òspit, ospità, forësté.
* '''Osanna''' (sf): osana! Viva! Eviva! Tòpa!
* '''Osannare''' (vt): osané, canté l'osana.
* '''Ormai''' (avv): oramai, ormai, giumai, a sta mira.
* '''Oscurità''' (sf): scurità, scur, top.
* '''Ossequio''' (sm): rispet, riverensa, deferensa, divossion, compliment, venerassion, omagi, onor.
* '''Osservare''' (vr): osservé, guardé, vardé, beiché, noté, arlevé, marché, avertì, consideré, fé oservassion, arprocé, rimprocé.
* '''Osservazione''' (sf): osservassion, considerassion, atension, disàmina, esplorassion, arserca, rëscontr, armarca, rimarca, avertensa, nòta, rimpròcc, arpròcc.
* '''Ostacolare''' (vt): antrapé, antravé, antopé, ambarassé, ostacolé, ambrojé, imped^, contrasté, fërné, saré, buté /fé dj’impediment.
* '''Ostacolo''' (sm): antrap, antrav, antrop, ambarass, ambreuj, impediment, ostàcol, trabucét, tràpola.
* '''Ostentazion'''e (sf): bòria, bravada, grandor, mostra, blaga, sagna, sicomera, afetassion, ostentassion, superbia.
* '''Ostile''' (ag): nemis, inimis, contrari, aversari
* '''Ostilità''' (sf): ostilità, aversion, adversion, malànim, nimicissia, inimicissia, contrarietà; (mil) combatiment, guèra, bataja.
* '''Ostinarsi''' (vr): antestesse, ampontesse, insiste, fissesse, ostinesse, ampignatresse, avèj ël ciò (an testa), gieughe ‘d testa.
* '''Ostinato''' (ag): teston, testard, ampignatrù, fissà, ostinà, pontinios, ciuch, frem, ferm, goregn.
* '''Ostinazione''' (sf): ostinassion, testardarìa, testardàgin, pontili, pontuilio, fissa, insistensa.
* '''Ostracismo''' (sm): ostracism, përsecussion muta, esclusion, emarginassion, nimicissia.
* '''Otre''' (sm): oiro; fiaschëtta; "ampinisse com un oiro", "pien coma n'oiro" (pieno zeppo).
* '''Ottenebrare''' (vt): scurì, fé scur, oscuré, sombré, stenëbré.
* '''Ottone''' (sm): loton, oton; un vaso d'ottone: un vas d'oton; chi lavora l'ottone: lotoné.
* '''Ovile''' (sm): (chiuso) stabi, stale, bërgerìa; (all’aperto) pascagi.
* '''Ovunque''' (avv.) daspërtut, da tute part, a fà nen andova.
iqur095d3s1njqim6qw41bwam9le2w9
Dissionari Italian-Piemontèis/p
0
1893
34979
34970
2024-10-29T21:57:21Z
Pcastellina
15
/* PE */
34979
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== P ==
===PA===
* '''Pacare''' (vt): pasié, apasié, calmé, tranquiisé, buté an pas.
* '''Pacca''' (sf): paton, patela, paca, lëcca, bòta, saraca, pataca, babòrgna.
* '''Pacchetto''' (sm): pachét; '''di tabacco''': boèt, boetin, boeta.
* '''Pacchia''' (sf): paciada, balafrada, lapada, cucagna.
* '''Pacchiano''' (agg): grossé, paco, tajà con ël piolèt, vestì con cativ gust, vuajant.
* '''Pacco''' (sm): pachèt, pach, pachëtton, anvlòp.
* '''Pace''' (sf): pas.
* '''Paciere''' (sm): mediatore ëd pas, pasiant, pasior.
* '''Pacificare '''(vt): pasié, apaisé, buté pas, fé la pas, pacifiché, concilié, rangé ('''le cose'''), chieté, dzarmé, disarmé.
* '''Pacificazione''' (sf): pas, pacificassion, conciliassion, rangiament.
* '''Pacifico''' (agg): pasi, pacifiché, tranquillo, chieté.
* '''Pacifismo''' (sm): pacifismo.
* '''Pacioccone''' (sm): pacioflo, gròss e grassi, bonomeri.
* '''Pacioso''' (agg): pacifiché, pasios, pacios; (fam) barba pasi.
* '''Padella''' (sf): pèila, padela; ('''per caldarroste''') pèila foratà, pèila brusatòira; ('''orinale''') padela. '''Cascare dalla padella alla brace''': Casché da 'nt la padela ant la brasa.
* '''Padellino''' (sm): peilin; '''uova al padellino''': euv al palèt.
* '''Padiglione''' (sm): pavajon; ('''del letto''') baldachin; ('''tenda''') tenda, ('''dell’esposizione o dell’ospedale''') padijon, padiglione.
* '''Padre''' (sm): pare, papà, pà; ('''putativo''') parastr; i padri (smp) ij Grand, ij vej, j’antich. Ij cé; ('''sacerdote cattolico''') padre; '''padre guardiano''': pare Guardian, Guardian; '''padre spirituale''': pare spiritual; '''Santo Padre''': Pare Sant.
* '''Padrino '''(sm): Parin; ('''di matrimonio'''): testimoni; '''(di duello''') second, sgond, Parin.
* '''Padronale''' (agg): patronal, padronal, dël padron.
* '''Padronanza''' (sf): padronansa, patronansa,domini, (fig) bon-a conossènsa.
* '''Padrone '''(sm): padron, proprietari, sgnor; '''lavorare alle dipendenze /essere al servizio di''': esse sota padron.
* '''Paesaggio '''(sm): paesagi, vista, vëddùa, panorama.
* '''Paesano''' (agg): paisan, ëd pais, dël pais, campagnin; (sm) paisan, compaisan.
* '''Paese''' (sm): pais; ('''piccolo paese''') pasior, vilagi, borgà, borgià.
* '''Paffuto''' (agg): cicio, pacioflù, ciaflù, cicion.
* '''Paga''' (sf): paga, salari, stipendi, sòld, retribussion, pagamento, giornà, sman-a, quinzen-a, meisà.
* '''Pagabile''' (agg): pagàbil.
* '''Pagamento''' (sm): pagament.
* '''Paganesimo''' (sm): paganésim, paganism.
* '''Pagano''' (sm): pagan, ch’a l’é nen cristian.
* '''Pagare''' (vt): paghé, regolé, liquidé, saldé, dé la paga; '''Dio non paga il sabato''': Nosgnor a paga tard, ma a paga largh.
* '''Pagella''' (sf): pagela.
* '''Paggio''' (sm): pagi, pagèt.
* '''Pagherò '''(sm): cambial direta, cambial, pagfherò.
* '''Pagina''' (sf): pàgina, faciada, facia.
* '''Paglia''' (sf): paja; stoppia: strobia; '''casa di paglia''': bënna; color paglia: giàun, paja, pajarin, giàun ciàir; '''strato di paglia per coprire i tetti''': chdeuva; '''cappello di paglia''': pajëtta, caplin. caplin-a; '''paglia tirata''': pajarin, pajoss, trium, ëd paja; triuss ëd paja; '''giaciglio di paglia''': pajon.
* '''Palato''' (sm): palé, palà; vòlta dla boca; ('''papille palatali'''): miminèt dël gust.
* '''Palesare''' (vt): manifesté, dëscheuvre, dëscurvì, dësvelé, rivelé, arvelé, mostré; confidé, publichhé, fé conòsse.
* '''Palese''' (agg): conossù, cognossù, evident, ciàir, notòri.
* '''Palesemente''': al dëscovert, al descuert.
* '''Palma '''(sf): ('''della mano''') palm, parla, piat; ('''del remo''') pala, palëtta; ('''pianta''') palma; '''Domenica delle palme''': la Ramuliva; '''palma benedetta''': ramuliva, l’uliva, l’uliv.
* '''Palmo''' (sm) palm, palma; ('''misura''') branca, spana; ('''quantità misurata''') brancà.
* '''Palude''' (sf): mojiss, ciòm, rantan, baciass, pautass, paluda, padula, gòja, gheuj.
* '''Paludoso''' (agg): pautus, pien ëd pàuta, rantanos, mojiss, ciomoss, paludos, padulos.
* '''Panca''' (sf): banca, (dim) banchëtta, ('''scanno''') scagn, (dim) scagnèt, taburèt, sgabel
* '''Panno''' (sm): pann; stoffa di lana: stòfa ‘d lan-a; '''pannolino''': pann ëd lin; '''i panni''': vestimente, veste.
=== PAR ===
* '''Paradosso''' (sm): paradòss, esagerassion, assurdità, contrassens, drolarìa.
* '''Paradossale''' (agg): paradossàl, esagerà, dròlo.
* '''Paragonare''' (vt): paragoné, confronté, misuré, mzuré, rëscontré, comparisioné.
* '''Paralitico''' (sm e agg): paralitich.
* '''Paralisi''' (sf): paralisìa, paràlisi, colp, emiplegìa, aneorisma, parlétich, eclampsìa, assident, apoplessìa, paresi, cardioplesìa.
* '''Paralizzant'''e (agg): paralisan.
* '''Paralizzare''' (vt): paralisé, (fig.) impedì, antërpì.
* '''Paralizzato''' (agg) paralisà, antërpì.
* '''Parecchio''' (avv. e agg): assé, sissé, motoben, motobin; parecchi: diversi, tanti, pì che un, dontrè.
* '''Parimenti''' (avv.): a l'istèssa manera, l'istess.
* '''Parlare '''(vi): parlé, ciancé, ciaciaré, ciaramlé, dì, fé pasqué, dëscore, conversé, descute, disserté, pijé la paròla; (a bassa voce) ciusuné, bësbijé, parlé sotvos; ('''a alta voce''') crijé, criassé, brajé, brajassé, sgarì, uché, urlé; '''parlare di:''' parlé su; '''parlare per metafora''': parlé cuèrt; '''parlare a vanvera''': quaquaré, parlé a dzoneus /a noneus, fé ‘d paròle; parlare di: parlé su [A parla su chièl coma se a fussa un gadan]; '''parlare molto chiaro''': dì a paròle longhe e larghe; '''parlare farfugliando''': mangé /mastié le paròle; '''prendere in parola''': pijé un an paròla; '''parlare usando parole difficili''': dì ‘d parolon.
* '''Parola''' (sf): paròla, dit, mòt, dëscors, vacàbol, termo, espression; '''liturgia della Paròla''': liturgìa dla paròla; '''Parola di Dio''': Paròla ‘d Nosgnor; '''gioco di parole''': calembor, gieugh ëd paròle; '''parole incrociate''': paròle ancrosià; '''subissare di parole''': anvërtojé ‘d paròle; '''in una parola''': për tajé curt, tut curt, për curt; '''discutere animatamente''': dësblé ‘d paròle; '''in poche parole, in breve''': an abresé; '''pesare le parole''': mëzuré le paròle; '''venir meno alla parola''': manché ‘d paròla.
* '''Parrucca''' (sf): pruca. L'espressione "fé la pruca a queidun" significa "rimproverare qualcuno". L'aggettivo "dësprucà" significa "esperto". Difatti ad una persona esperta ed irreprensibile "gnun a-j fà la pruca", nessuno lo rimprovera.
* '''Parte '''(sf): part, tòch, porsion, fëtta, ('''regione''') region, leug, leu, part, canton, sit, pòst; ('''dovere''') ancombensa, dover, part, travaj; ('''teatro'''), part, ròlo; ('''partito''') partì, (mus) spartì, part; '''far parte, spartire''': fé part, spartì; '''senza contare che''': a part che; '''di queste parti''': dë ste part; '''parte anteriore''': part ëdnans; '''parte posteriore''': part daré.
* '''Partenza''' (sf): partensa, partì; [dé ‘l segnal ëd partì].
* '''Partecipare''' (vi): pijé part, partessipé, participé ('''dividere''') fé part, spartì, partagé ('''dispensare''') fé part, dé, distribuì, dispensé; ('''annunciare''') fé part, dé la neuva, nunsié.
* '''Particolarmente''' (avv.): ëd manera specìfica, particolar.
* '''Partire''' (vi): parte, andé via, partì, slontanesse, dëscampé, fé fagòt, fé vela; '''a partire da''': a partì da…
* '''Partito''' (sm): partì; '''essere a mal partito''': esse a curte busche.
* '''Partner''' (sm): cambrada, sòcio, compagn, colega, partitant.
* '''Partorire''' (vi): caté.
* '''Parziale''' (agg): parsial; ('''essere parziali''') esse parsial, fé ‘d parsialità, fé ‘d tòrt.
* '''Parzialità''' (sf): parsialità, [mostré ‘d parsialità].
* '''Parzialmente''' (avv.): an part.
* '''Pascolare''' (vt): ('''brucare l’erba''') pasturé, ('''condurre al pascolo'''): pasturé [pasturé le bestie].
* '''Passaporto''' (sm): passapòrt, salvaxcondòt, carta 'd passagi.
* '''Passare''' (vt): passé; ('''attraversare''') travërsé, dëstraversé, passé da l’àutra; ('''andare oltre''') oltrapassé, sorpassé, superé, passé dnans, passé dë dnans, dëscavalché, scavalché; (fig) vince, guadagné, vagné; (a scuola) passé, sté promòss; '''passare sopra''': passé dzora; '''passarla liscia''': passela bela; '''passare dall’altra parte''': passé dë dlà; '''passarne''' ('''fare dolorose esperienze''') passene.
* '''Passo (sm)''': pass, ('''passaggio''') passagi, ('''di montagna''') pass, còl, (fig.) andi, andur; '''di pari passo''': andé 'd cobia.
* '''Patria''' (sm): patria, pais; > nòstra patria cita, patria celest (:'''paradiso''').
* '''Patriota''' (sm): patriòt, patriòta, ('''compatriota''') paisan, compaisan, patriòt, compatriòt.
* '''Patriottardo''' (sm): patriòt fàuss, patriotard.
* '''Patriottico''' (agg): patriòtich.
* '''Patriottismo''' (sm): patriotism, amor al pais.
* '''Patto''' (sm): pat, acòrd, acòrdi, convension, intèisa, concordà; '''a patto che''': a condission che.
* '''Pavimento''' (sm): paviment; (di legno) palchèt, parchèt, paviment ëd bòsch; (di piastrelle, mattoni, pietre, marmo) sternìa; (di terra battuta) batù.
* '''Pavoneggiarsi''' (vrt): Blaghesse [Se 't blaghe! ('''Come ti pavoneggi!''')].
* '''Pazienza!''' (escl): S-ciao!
* '''Pazzia''' (sf): matarìa, matrìa; [fare una pazzia, ghiribizzo: matan-a].
* '''Pazzo''' (m e ag): mat, fòl, alienà, sensa testa, sensa sust, folitro,matòide, scriterià, dròlo, bisar.
* '''Peccaminosità''' (sf): condission d’esse pëccaminos, colpevolëssa.
===PE===
* '''Peccaminoso''' (agg): pëccaminos, pecaminos, colpèivol.
* '''Peccare''' (vi): fé pecà, peché, fé pëccà, pëcché, manché, fé na mancansa, sbalié, falé.
* '''Peccato''' (sm): pecà, pëccà, colpa, delit, fota, fal, fala, eror, sbalio, mancansa, vissi. '''Peccato!''' (escl.) Darmagi! Darmage! [A l'é 'n pecà ch'a sìa finì].
* '''Peccatore''' (sm e agg): pecator.
* '''Peculiarità''' (sf): particolarità, specialità, caraterìstica, proprietà.
* '''Pece''' (sf): apèis, pèis, ampèis; '''pece greca''': carafògna, scarafògna: '''spalmare di pece''': ampeisé.
* '''Peggio''' (avv.): pegg, pes, pì mal; '''peggio che mai:''' pes che pes, a la garabia, pes pì che mai; '''alla peggio''': a la pegg, a la bruta pegg, a la mala pes, a la pes dij pes, a la pes andé, për mal ch'a vada, për mal pensà ch'a sia, a la pì longa; '''fare il peggio''': fé al pegg; '''di male al peggio''': ëd mal an pegg; '''infame''': pes che Giuda; '''pessimo''': për andé pegg, ch'a vada parèj.
* '''Peggioramento''' (sm): angravament, agravament, pegiorament.
* '''Peggiorare''' (vt e vi): andé pes, fé andé pes, dventé pes, dventé pì gran, pegioré; andé a mal.
* '''Peggiorativo''' (agg): pegiorativ.
* '''Peggiore''' (agg) pes, pì gram, pì cativ, pì gram, pegior.
* '''Pegno''' (sm): gage, pegn, caussion, ara; (fig.) segn, testimoniansa; ('''gioco''') pòsta; '''dare in pegno''': angagé, dé an gage (an pegn), ampegné.
* '''Pellegrinaggio''' (sm): pelerinagi, pelegrinagi, romiagi.
* '''Pellegrinare''' (vt): andé an pelerinagi, fé un pelerinagi, pelegriné; (fig.) vagabondé, bambliné, bimblané.
* '''Pellegrino''' (sm): pelerin, pelegrin, romé.
* '''Pena''' (sf): pen-a, sagrin; fastudi, fastidi, dolor; (punizione) pen-a, castigh, penitensa, suplinni, condan-a; essere conveniente: valej la pen-a, merité la pen-a (n'é valsa la pena: a l'é valune la spèisa); affannarsi: desse pen-a.
* '''Pene''' (sm): pénis. (popolar:) Bataj, Batòcc, Ciolin, Dësmorin dle fomne, Fer foà, Gamba dë dnans, Ghigno, Mànich, Marca dl'òmo, Mèmber pecator, Osel, Penel, Picio, Pich, Pichèt, Pirilo, Pistòla, Pistolot e Brichèt ('''per i bambini'''), Porilo, Utiss, Vërga, Vèt.
* '''Penetrante''' (agg): ch’a intra, ch’a passa; ('''profondo''') creus, ancreus, përfond; ('''di suono''') aùss, avuss, sclin.
* '''Penetrare''' (vt): intré drinta, intré, penetré, fichesse andriinta, passé, traversé, dëstraversé, anfilesse; fé brecia.
* '''Penisola''' (sf) penìsola.
* '''Pennone''' (sm) drapò, bandierin-a; (mar) erbo (dle nav), erbo portansëgne.
* '''Pentecoste''' (sf): Pentecòste, Pancòsta, Festa dlë Spìrit Sant.
* '''Pentimento '''(sm): pentiment; (rammarico) ringret, regret. (conversione) conversion, emendassion.
* '''Pentirsi '''(vr): pentisse, ringreté, regreté, dëspiaseisse, doloresse; cambié la ment, cambié l'òm interior [an particolar riferiment al acetassion ëd ël volèj 'd Nosgnor], convertisse, pensé divers, cambié la manera 'd pensé, cambié ij propòsit che l'oma, ringreté d'avèj fàit cheicòsa 'd mal, sagrinesse d'avèj ofendù Nosgnor, decidse 'd cheur ëd fé pì nen lòn che Nosgnor a stima esse 'n pecà, avej dëspiasì për coma ch'i l'oma vivù an passà. [As arfà a na disposission ëd la ment]; ('''rimpiangere''') ringreté; regreté; agreté; dëspiasèisse; [arconòsse i nòstri pecà e cambia manera 'd pensé].
* '''Perbene''' (agg): bon, da bin, bin fàit.
* '''Perché''' (cong.): përché, codisto? Codì? (sm) përché, motiv.
* '''Percepire''' (vt): përcepì, capì, comprende, conòsse.
* '''Percezione''' (sf): përcession, idèja, idea.
* '''Percorrere''' (vt): përcore, fé, passé, marcé, travërsé, dëstravërsé.
* Perdersi d'animo: perde ël cheur.
* Perdinci!: Dincinato! Dincio! Fable! Foble!
* '''Perdizione''' (sf): përdission, danassion, ruin-a, dann.
* '''Perdita''' (sf): dëscàpit, pèrdita, pèrdita, giunta, passiv, scàpit, (calo) arcal.
* '''Perdono''' (sm): përdon, përdonansa, indulgensa, assolussion, condon, amnistìa, grassia, scusa.
* '''Perdonare''' (vi): përdoné; perdonargliela: lassejla passé.
* '''Perfetto''' (agg): përfet, compì, complet, divin, ideal, squisì.
* '''Perfezion'''e (sf): përfession.
* '''Performance''' (sf): përformansa, rendiment, (ingl) performance.
* '''Pergamena''' (sf): bërgamin-a, përgamen-a, palinsest.
* '''Pergolato''' (sm): pinòcol, tòpia; ('''pergolato circolare''') bërsò.
* '''Pericolante''' (agg):tramblant, drocant, pericolant.
* '''Pericolo''' (sm): pericol, privo; ('''non c’è pericolo che'''): (a-i é) pa privo che; (rischio) azar, asard, risich, arzigh. ["A vanta fé noté che, për lòn ch'a rësguarda la presensa numerica d'anàrchich e 'd ca ocupà, pa privo che Turin a l'é un dij cas pì 'nteressant d'Europa"].
* '''Pericoloso''' (agg): pericolos, arzigos, asaros, asardos, danos.
* '''Periodico''' (agg): periòdich; (sm) giornal periòdich.
* '''Periodo''' (sm): perìod, perìod, era, fase, moment, costrùt, mèmber, frase: (di tempo) età, época, temp.
* '''Perlomeno, almeno''' (avv.): a dì pòch.
* '''Perno''' (sm): pern, perno, pòles, pivò, pivòt; (fig.) sostegn, fondamenta.
* '''Permaloso''' (ag): permalos, ombros, scontros, moschin, subrichèt, malegn, dispetos.
* '''Permettere''' (vt): lassé, përmëtte, consente, consentì, concede, dé ‘l përmess, dé la contenta, autorisé; (vr) përmëttse.
* '''Però''' (cong): però, tutun, contut, con tut lòn, ma.
* '''Perpetuare''' (vt): eterné, përpetué, rende etern.
* '''Perpetuo''' (agg): sensa fin, përpetuo, sempitern, etern, imortal.
* '''Perseguibile''' (agg): përseguibil.
* '''Perseguire''' (vt): ('''cercare di raggiungere''') përseguì; (ambire): ambì, ambissioné [l’ambission a men-a a la përdission]; ('''cercare di conseguire, impegnarsi con tenacia per raggiungere un fine''') angagesse fòrt a, travajé për, sté dapress, cudì; ('''seguire attentamente un lavoro'''): cudì un travaj].
* '''Perseguitare''' (vt): përseguité, tormenté, fé tribulé, avèj an ghignon, dé adòss.
* '''Perseverare''' (vi): përseveré, ten-e bon, nen demòrde, duré, continué, seguité, insiste, ten-e dur, përsiste.
* '''Persino''' (avv.): fin-a, ëdcò, findi.
* '''Persistere''' (vi): përsiste,insiste, duré continué, seguité, ten-e bon, ten-e dur, përseveré, nen demòrde, antestardisse, fissesse; (confermare un concetto) fortì, furtì, sosten-e, confermé.
* '''Persistente''' (agg): insistent, përsistent, ostinà, costant, përseverant.
* '''Persistenza''' (sf): përsistensa, insistensa, ostinassion, costansa, përseveransa.
* '''Persona''' (sf): përson-a; ('''aspetto''') përsonal, fìsich, natural; ('''di servizio''') përsonal.
* '''Personaggio''' (sm): përsonagi, përsonalità; (fam.) cacam, cagnass, can gròss, papàver.
* '''Personalità''' (sf): përsonalità, temperament, natura.
* '''Personalmente''' (av): ëd presensa.
* '''Personificare''' (vt): ancarné, përsonifiché, ampërsoné, representé.
* '''Personificazione''' (sf): përsonificassion, ancarnassion,
* '''Pertanto''' (cong.): a l'é për sòn (lòn, lolì); për conseguensa, donca.
* '''Perturbare''' (vt): buté sot-dzura, bolversé, campé an aria; dësturbé, fé confusion; dësbogé, agité, përturbé.
* '''Perturbatore''' (sm): përturbador, përturbator, soversiv, rivolussionari, agitator, dësturbator.
* '''Perturbazion'''e (sf): bolversament, rivolussion, confusion, përturbament, përturbassion, dësturb.
* '''Pervenire''' (vi): rivé, arivé, ven-e, përven-e,vnì, capité, toché.
* '''Perverso''' (agg): pien ëd gramissia, motobin gram, përvers, tut guast (vast).
* '''Pervicace''' (agg): teston, testass, testard, ostinà; (fam.) testa dura, tuso.
* '''Pervicacia''' (sf): testardarìa, testonerìa, testardagin, ostinassion.
* '''Pettinare''' (vt): pentné, ('''irreg, al pres, ind. e pres. cong. nelle prime tre persone sing. e terza plur.''') mi i penten-o, ti it penten-e, chiel a penten-a, voi i penten-e, lor a penten-o, che mi i penten-a, che ti it penten-e, che chiel a penten-a, ecc.), sulié, ravié, coefé; ('''districare)''' scutì; ('''pettinare canapa, lino e simili''') brustié, brus-cé; ('''la lana''') cardé, scardé, scardassé, scarpì).
* '''Petto''' (sm): pét, stòmi, sen; '''torace''': cassia dlë stòmi, costà; '''sterno del opetto''': ponta 'd pét; '''prendere di petto''': pijé 'd ponta.
===PI===
* '''Piacevole''' (agg) agreàbil, piasos, agradì, ch’a pias, simpàtich, anciarmant, caparant.
* '''Piacimento''' (sm): piasì, gust, agradiment, ('''a piacimento'''): a gré; ('''a tuo piacimento''':) a tò gust.
* '''Piano''' (avv.): dosman.
* '''Piatto''' (agg): piat, plan.
* '''Piatto''' (sm): piat, tond, sieta.
* '''Picchiare''' (vt): bate, piché; ('''alla porta''') tabussé, tambussé; ('''percuotere''') patlé, dé ‘d bòte, aussé le man, bastoné, savaté, pijé a càuss /a pugn; ('''aereo''') fé la picà.
* '''Piccione''' (sm): colomb, colomba, (dim.) colombòt.
* '''Picco''' (sm): pich, ponta, sima, cò; ('''a picco''') (andé) a pich.
* '''Piegare''' (vt): pieghé, doblé, siré, tòrze; chiné: ('''di stoffa''') plissé, fé le pieghe ('''sgualcire''') storcioné; '''piegare le lenzuola''': dobié ij linsòj; '''piegarsi''' (vr): dobiesse; '''piegare il capo''': chiné la testa; '''piegare le spalle''': chiné le spale.
* '''Pietà''' (sf): pietà, divossion, religiosità [òm ëd pietà]; ('''compassione''') pietà, misericòrdia, carità, compassion, umanità, sensibilità; '''monte di pietà''': mont ëd pietà.
* '''Pio''' (agg) divot, religios; òm ëd pietà ; ('''pietoso''') pietos, magnànin, misericordios; opera pia: euvra ‘d beneficensa, euvra pia, òpera pìa.
* '''Piovere a dirotto''': Pieuve a verse.
* '''Pilastro''' (sm): pilia, pilaster, pilion, pilon, pilonet, colona, pedrit.
* Più: pi; .più che altro: pì che àutr; più o meno: a truch e branca; più grande di: pì grand ëd ["ël pì grand ëd tut lòn che la saviëssa a në dà për fé ëd nòsta vita un boneur a l'é sens autr 'l avèj l'amicissia"].
* '''Pipistrello''' (sm): ratavolòira.
* '''Plasmare''' (vt): plasmé, modelé, modlé, figuré, dé forma.
* '''Platealmente''' (avv.) ëd manera plateal, da sfacià, sensa vërgogness-ne, sensa ritegn.
* '''Pletora''' (sf): plétora, abondansa, ecess (ëd sangh), esagerassion.
===PO===
*'''Poco''': (avv.) pòch, pò; (agg) pòch ('''poca, pòchi, pòche'''), scars, cit, curt, mnù, strèit, ràir; '''poco più, poco meno''': un pò pì, 'n pò men; '''un pochino''': tansipòch.
*'''Podere''' (sm): teniment, tnùa, podèj, campagna, assin-a, tèra, bin, beni; '''essere a podere''': esse a masoé, esse a s-ciavensa.
*'''Poderoso''' (agg): poderos, potent, fòrt, vajant, robust.
*'''Podio''' (s,): palch, pedan-a, scagn, pùlpit.
*'''Podismo''' (sm): marcia e corsa a pé, podism.
*'''Podista''' (sm): coreur, coridor a pé.
*'''Poema''' (sf): poema. ['''>''' ''Fé 'n poema'' ('''scrivere in modo prolisso'''); ''A l'é 'n poema'' ('''è cosa meravigliosa, straordinaria''').
*'''Poesia''' (sf): poesìa, poisìa.
*'''Poemetto''' (sm): poemèt.
*'''Poeta''' (sm): poeta; ('''scherzoso per persona strana''') poeta, poetass; (sf): poetëssa; '''poeta si nasce''': poeta a 'é chi a sa nen d'ess-lo.
*'''Poetare''' (vi): poeté, poetisé.
*'''Poeticamente''' (avv.): poeticament, ëd manera poética.
*'''Poetico''' (agg): poétich; ['''da cui: licenza poetica:''' Licensa poética].
* '''Poggiare''' (vt): ('''appoggiare''') pogé, pontalé, sosten-e; ('''fondare''') fondé, pogesse; '''spostarsi:''' pogé (a drita, a mancin-a),
* '''Poggio''' (sm); brich, bricòla, truch, montruch.
* '''Poi''' (avv.): peui, peu, apress, dòè, an séguit; ('''in secondo luogo, quindi''') dapress, apress; '''da ora in poi''': d'adess anans, d'or anans; '''prima o poi''': tòst o tard..
* '''Poiché''' (cong.) (di tempo) dòp che; ('''causale''') da pòst che, sicoma, dal moment che, da già che, përchè.
* '''Polacca''' (sf) (mus.) polonèisa, polaca; '''scarpa pesate''': polaca.
* '''Polacco''' (agg) polonèis, polach.
* '''Polare''' (agg) polar, dël pòlo; '''stella polare''': stèila polar, stèila timon.
* '''Polarizzare''' (vt): polarisé; (fig.) concentré, orienté, adressé a l'istessa mira.
* '''Polarizzatore''' (sm): polarisador, polariseur, polarisator.
* '''Polca''' (sf) (mus.) pòlca.
* '''Polvere''' (sf): póer, póver
* '''Polverone''' (sm): povrass, povreri, nivola 'f póer.
* '''Polveroso''': povros, pien ëd póer, ampovrà.
* '''Pomeriggio''' (sm): dòp mesdì, press mesdì.
* '''Popolamento''' (agg) popolament.
* '''Popolano''' (sm): popolan, òm ('''forma''') dël popol.
* '''Popolare''' (agg): popolar, dël pòpol; ('''conosciuto''') famos, cognossù, bin conossù, bin apressià, popolar, che tanti a-j bato le man; '''giudice popolare''': giudes popolar.
* '''Popolarità''' (sm): popolarità.
* '''Popolarizzar'''e (vt): rende popolar, popolarisé, divulghé, volgarisé.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion, abitant, gent.
* '''Popolo''' (sm): pòpol; '''a furor di popolo''': a onor dël pòpol.
* '''Popolos'''o (agg) popolà, popolos.
* '''Popolaresco''' (agg) popolaresch.
* '''Popolarità''' (sf): popolarità, vòga, celebrità, fama.
* '''Popoloso''' (agg): popolos.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion.
* '''Poppare''' (vt) pupé (làit), ciucé ‘l làit.
* '''Poppata''' (sf): pupà, pupada.
* '''Poppante''' (sm): poparin, masnà da pupa, masnà da làit.
* '''Poppatoio''' (sm): puparòla, bibron, biberòn.
* '''Porpora''' (sf): pórpora.
* '''Portare''' (vt): porté; ('''trasportare''') porté, trasporté, tramuvé; ('''condurre'''), mné, compagné; ('''arit. per riportare''') arporté, portene; '''(trascinare''') rablé.
* '''Portale''' (sm): portal.
* '''Portante''' (ag, part. pres): ëd sostegn, ch'a pòrto 'l pèis.
* '''Portinaio''' (sm): portié, portinari; ('''di case nobili''') consergi; ('''di uffici pubblici''') ussé.
* '''Portineria''' (sf): portierìa, portinarìa.
* '''Portata''' (sf) portà, portansa; ('''di cannone''') campà, gità, portà; (arch.) càrich, carigh, portà; ('''di fiume''') possà; (fig) importansa, potensa, fòrsa; '''alla portata di mano''': a portà ‘d man, a man; '''essere in grado''': esse a la portà; '''non essere della medesima categoria''': non esse ‘d soa portà.
* '''Porto''' (s): ('''di mare''') porto; '''giungere al traguardo, alla meta''': rivé an pòrt; '''porto franco''': pòrt franch; '''porto fluviale scorrevole''': pòrt an còrda; '''porto di mare''': pòrt ëd mar (:'''anche luogo disordinato''').
* '''Posare''' (vt): (deporre) posé, arposé, antërposé; ('''riposare''') pijé ‘l fià, arposé, pijé arlass; ('''ostentare''') desse d’arie, desse ‘d sagna, blaghé; ('''motivare''') fondé, basesse; avèj fondament; ('''appoggiare''') posé, pugé; '''posarsi''' (vr) posesse.
* '''Possedere''' (vt): avèj, possede, esse padron ëd, ten-e, dominé.
* '''Possedimento''' (sm): teniment, tenuta, tenùa, podèj, possediment, proprietà.
* '''Posseduto''' (agg): possedù, sota ‘l possess, dominà.
* '''Possesso''' (sm): possess, possession; proprietà; '''essere in possesso''': avèj, possede; ('''ereditare'''): andé al possess, ('''insediare''') buté al possess.
* '''Posta''' (sf): pòsta; ('''puntamento''') pontament; ('''appostamento''') pàsta, avàit; ('''del gioco''') messa, pòsta, gage; ('''servizio postale''') pòsta; '''farlo apposta''': felo a pòsta, felo a spress; '''a bella posta''': a cas pensà.
* '''Postazione''' (sf): postassion, piassament; (sm) ampiassament.
* '''Posteri''' (smp): ij fieuj, j'anvud, coj ch'a vniran, ij dissendent.
* '''Posteriore''' (agg): posterior, da daré, ch’a l’é daré, ch’a ven dòp, pì tard; ('''deretano''') daré, posterior.
* '''Posterità''' (sf): posterità, dissendensa, coj ch'a vniran, [passé a la posterità piemontèisa: '''acquistare fama duratura presso i piemontesi che verranno'''].
* '''Posto''' (s,): pòst, sit, leugh, leu; pais, contrà, region,; impiegh, ufissi, càrica; '''al posto di:''' an leu ëd.
* '''Potatore''' (sm): poeur.
* '''Potente''' (agg): potent, ch’a peul, fòrt, gajard, vajant, autorèivol; (sm) përsonalità, përsonagi, (fam.) cacam, papàver, tòch gròss, cagnass, can gròss;
* '''Potere''' (vi): podèj; può darsi: peul esse, miraco.
* '''Poveretto''' (sm): povrèt, povròt, pòvr òm.
* '''Povero''' (agg e sm.): pòver; (dim.) povrèt; almosinant, mendiant, bzognos, bisognos, mìser, malandàit, disperà, disgrassià, miseràbil, patàu, patanù, pitòch, spiantà, dëspiantà, tribulà. '''Premesso al nome, non solo pòver ha quattro forme''': pòver, pòvra, pòvri, pòvre, '''ma il maschile singolare si contrae in pòr se la parola che segue inizia con una vocale, e in''' pòvr’ '''se si trova difronte ad una parola che inizia con una vocale'''. Esempi: un pòr diav, un pòvr cit, un pòr disgrassià… A son ëd pòvri diav, pòvri cit, un pòr cit, pòvri fieuj, pòvre fije, col pòvr’ òm, a sòn ëd fieuj pòver.
* '''Povertà''' (sf): povertà, miseria, bzògn, bisogn.
* '''Pozzo''' (sm): poss; '''pozzo nero''': poss nèir, pòss mòrt, tampa dla botala.
=== PR ===
* '''Pratico''' (agg): pràtich, espert, abituà; (abile) amanà (:costumà e pràtich a fé bin na ròba).
* '''Preannunciare''' (vt): nunsié prima, anunsié prima, preanunsié, preanonsié.
* '''Preavvertire''' (vt): avertì prima, avertì për temp, preavertì.
* '''Preavvisare''' (vt): avisé prima, avisé për temp, preavisé.
* '''Preavviso''' (sm): preavis, preavertiment.
* '''Precedente''' (agg): precedent, antecedent.
* '''Precedentemente''' (avv.): anans, prima, l’àutra vòta, an precedensa, precedentement.
* '''Precedenza''' (sf): precedensa, priorità, ('''primato''') primassìa, prim pòst.
* '''Precedere''' (vi): andé danans, mancé dnans, precede; (fig:) antivëdde, preven-e.
* '''Precisamente''' (av): giusta.
* '''Precoce''' (agg): Matiné, Primiss, Madur dnans temp.
* '''Predire''' (st): predì, profeté, prevëdde, preanunsié, antivëdde, strologhé, andviné.
* '''Predicozzo''' (sm): rimprocc, arpròcc, rimpròver, prédica.
* '''Predominio''' (sm): predomini, predominansa, podèj, padronansa.
* '''Preferire''' (vt): preferì, vorèj pitòst, dé la preferensa, avèj pì car, serne, predilige.
* '''Pregare''': (vt) preghé, supliché, ciamé, imploré, scongiuré; (vi) preghé, anginojesse, dì j'orassion, recité j'orassion, dì le preghiere, recité le preghiere.
* '''Preghiera''' (sf): orassion, preghiera, sùplica, divossion, invocassion, giaculatòria.
* '''Pregiudicare''' (vt): pregiudiché, vasté, ruviné, fé (porté) ‘d dann, danegé, neuse, porté ‘d pregiudissi, compromëtte.
* '''Pregiudizio''' (sm): pregiudissi, preconcet, superstission, ideja sbalià, giudissi temerari; (danno): dan, dani, pregiudissi, dëscàpit, eror.
* '''Prego!''' [in risposta a grazie]: Gnente!
* '''Premonire''' (vt): marché.
* '''Premonitore''' (agg): premonitòri, ch’a signa prima, ch’a marca prima; segno premonitore: marca.
* '''Prendere''' (vt): pijé, ciapé, ambranché, ciufé, grinfé, rafé, sgrafigné, robé, porté vìa, arlevé, cheuje, cuché, dé man, conquisté; ('''colpire nel segno''') ciapé, taché; ('''sorprendere''') pijé, ciapé; '''prendere a cuore''': pijé a cheur, avèj a cheur; '''prendere sul serio''': pijé sël serio; '''prendere un raffreddore''': pijé un passaròt; '''prendere una cantonata''': pijé un bàjlo; '''prendersi cura''': soagné. cudì, atende, sté dapress, avej a cheur, tnì da cont, curesse; '''prendersela a male''': pijess-la; '''preso in castagna''' (mdd): ciapà sël lobiòt.
* '''Preoccupare''' (vt): (fig): anchieté, sagriné, dé pen-a, de ‘d sagrin, dé ‘d fastidi, sté an pen-a, preoccupé, sté malsoà; ('''preoccuparsi''') sagrinesse, acablesse, desse pen-a; ('''occuparsi''') angagesse.
* '''Preoccupato''' (agg): anchiet, inchiet, sagrinà, malsoà, fastidià, preocupà.
* '''Preoccupazione''' (sf): crussi, fastidi, fastudi, pen-a, sagrin, preocupassion, pensé, anchietùdin, badò.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Prepotente''' (agg) prepotent, arogant, superbi, mafios; diventare prepotente: aussé ‘l baùl /ël bech /ël cachet /la coa /ij còrn /la crësta /ël cul.
* '''Prepotenza''' (sf): prepotensa, arogansa, superbia.
* '''Prescienza''' (sf): preconnossensa. pressiensa, presentiment.
* '''Prescrivere''' (vt): prescrive, ordiné, comandé, stabilì, andé an prescrission.
* '''Presente '''(sm): present. '''Far presente''': fé noté. '''Essere presente, assistere di persona''': esse present.''' Momento''', '''tempo presente''': ël present. (Regalo) regal (argal), cadò, don, present.
* '''Preparare''' (vt): pronté, preparé, parié, acomodé, comodé.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Preparato''' (agg): pront, preparà, parià; (sm) preparà.
* '''Preparazione''' (sf): preparassion.
*'''Presso''' (avv): press, vzin; (prep) dacant, davzin, apreu.
*'''Pressapoco''' (avv): apopré, apeupré, scasi.
*'''Pressoche''' (avv): squasi, quasi, circa, press che, apopré, apeupré.
*'''Prestare''' (vt): prësté, ampresté; dé, spòrze; ('''prestare l’orecchio''') spòrze l’orija; ('''prestar fede''') dé fiusa.
*'''Prestito''' (sm): préstit, ampréstit; '''dare in prestito''': prësté, amprësté; '''prendere in prestito''' amprumé, ampërmué, ampërmudé, pié an préstit, nolegé.
*'''Presto''' (avv.): tòst, bonora, a la bonora.
*'''Presumere''' (vi): presume, përzome, dé pr' ëscontà, imaginé; (vt) pretende, avèj la presunsion, chërde.
*'''Presupposto''' (sm): suposission, presupòst, premëssa.
*'''Pretendere''' (vt): pretende, vorèj, esige, presume; finge /finze > fingg-se, fe finta (d'esse), fé visa, fé mosta, fesse chërde.
*'''Prevalenza''' (sf): prevalensa, magioransa; '''per la maggior parte''': an prevalensa.
*'''Prevalere''' (vi): prevalèj, predominè; ('''vincere''') vince, passé prima; (vr) aprofitessne.
*'''Prevedere''' (vt): vëdde da lontan, antivëdde.
*'''Prevenire''' (vt): prevnì, preven-e, rivé prima, prevëdde, antivëdde, vantagesse, pijé soe amzure.
*'''Prezzo''' (sm): pressi; cost, spéisa, valor; '''a prezzo di mercato''': a pressi corent; '''a prezzo fisso''': a pressi fiss; '''essere prezioso''': avèj gnun pressi; '''aumentare di prezzo''': chërse ‘d pressi; '''diminuire di prezzo''': dé giù ‘d pressi; '''non fissare un prezzo''': nen fé pressi; '''tenere il prezzo alto''': tnì sù ‘l pressi; '''rovinare i prezzi''': guasté ij pressi; '''buon prezzo''': pressi dle ramasse; a bon pat, a bon pressi; '''prezzo esagerato''': pressi disonest; '''dar prezzo''': presié, pressié, deje ‘l valor.
=== PRI ===
* '''Prigionia''' (sf): përzonìa, reclusion, detension, carcerassion.
* '''Prima''' (avv.): prima: (prep.) prima 'd (dë), prima che…; '''prima di tutt'''o: comensa, prima 'd tut; comensa; '''prima di tutto andrò a casa e poi verrò''': i andrai comensa a ca e peuj i vniraj; '''prima di tutto sta buono e poi vedremo''': ti stà comensa brav e peuj i vëddroma, '''prima o poi''': na vòlta ò l'àutra; '''sulle prime''': a tuta prima; '''prima o poi''': na vòta o l'àutra.
* '''Primavera''' (sf): prima, primavera; (fam.) bela stagion, prim temp, temp dle fior.
* '''Primaverile''' (agg): ëd la prima, primaverìl, tanié, primtanié.
* '''Primogenito''' (sm e agg): ël prim nà, prim, prim-génit, nà për prim, ël pì vej (dij fieuj).
* '''Primogenitura''' (sf): primagenitura.
* '''Principio''' (sm): (inizio): comens, comensament, cominsament; fin dal principio: fin dal comens.
* '''Priorità''' (sf): priorità, precedensa, drit ëd precedensa.
* '''Privato''' (sm): privà; [ij privà; an privà].
* '''Privilegiato''' (agg) privilegià, favorì, preferì.
* '''Privilegio''' (sm): privilegi, preferensa, favor, benefissi, vantagi.
* '''Probabile''' (agg): probàbil, fàcil, possìbil,, fatìbil.
* '''Probabilmente''' (avv.): probàbil.
* '''Probabilità''' (sf): probabilità.
* '''Procedere''' (vi): seguité, andé anans, continué; ['''avere origine''': derivé, vnì]; ('''camminare'''): marcé, caminé; ('''l'affare prcede bene)''': La facenda a l'ha 'n bon tren]; ('''intentare causa'''): procede, '''(procedere legalmente'''): procede legalment.
* '''Procurare''' (vt): procuré, fornì, provëdde; procurare di: serché (vardé, guardé, studié) dë; (vr) procuresse.
* '''Produrre''' (vt): porté, prodùe, rende, fruté, fé, fabriché, fé foson, fosoné.
* '''Profittevole''' (ag): profitèivol, util, edificant, për nòstra edificassion, ch'a dà bon esempi.
* '''Profitto''' (sm): profit [tiré 'd profit], vantagi, ùtil, guadagn, foson.
* '''Profanare''' (sf): profané, dëssacré.
* '''Profanazione''' (sf): profanassion, dëssacrassio, sacrilegi.
* '''Profondità''' (sf) :profondità, profondeur, fond, creus.
* '''Profondo''' (agg): creus, ancreus, përfond, profond, bass, fong.
* '''Profumo''' (sm): përfum, profum, bon odor; acqua di Colonia: eva d’odor, aqua d’odor, eva ‘d Colònia.
* '''Progenie''' (sf): progenia, progenie, dissendensa, stirp, stìrpe, rassa; (fig.) sëppa, such (sm).
* '''Progenitore''' (sm): vej, antich, bcé, pcé. [I nostri progenitori: ij Vèj, ij Grand, j’Antich, ij Grand Antich].
* '''Progredire''' (vi): fé ‘d progress, progredì, ('''procedere''') andé anans, avansé, marcé, fé camin; ('''far carriera''') fé stra, fé cariera; ('''migliorare''') fé ‘d profit, mijoré, miolré, përfessionesse (vr).
* '''Progressivamente''' (avv.): pòch a pòch, ëd manera progressiva, progressiv(ament).
* '''Progresso''' (sm): progress, avansament.
* Promettere: promëtte (promëttù), ampromëtte, dé la paròla, oblighesse; (a Dio) fé vòt. [La tera promëttùa, o dla promëssa].
* '''Promuovere''' (vt): (incoraggiare) ancoragé, cissé, stimolé, issé; (istituire) fondé, instituì, dé vita; (dare impulso) mandé anans, giuté, stimolé, cissé, fé la promossion; (scuola) esse riessù, esse passà.
* '''Promulgare''' (vt): publiché, emané, promulghé, fé conòsse.
* '''Promulgazione''' (sf): promulgassion, emanassion, publicassion.
* '''Prono''' (agg): ambòss.
* '''Pronto''' (agg): pront, preparà ben dispòst, svicc, ardì, lest, franch; (al telefono:) prònto, as peul?
* '''Pronunciare''' (vt): prononsié, pronunsié; ('''un discorso)''', fé, dì, recité.
* '''Propagare''' (vt): fé conòsse, propaghé, fé core la vos, spataré la vos, sbardlé, difonde, divulghé, spantié, spataré, publiché; (spargere) sparpajé, spantié, spataré.
* '''Propizio''' (agg): propissi, favorèivol, favorévol, bin dispòst.
* '''Proporre''' (vt): propon-e, fé na propòsta, spòrze n'idèja, consijé, sugerì.
* '''Proposito''' (sm):: propòsiti, proponiment, risolussion, intendiment, intension, idèja, idea, pensé, dissegn, disegn, propòsta, motiv, finalità.
* '''Proprio''' (agg) mé (tò, sò, nòstr, vòstr, sò); (opportuno) convenient, adat; (avv.) pròpi, giusta, bele, franch.
* '''Propugnare''' (vt): sosten-e, difende.
* '''Prosecuzione''' (sf): proseguiment, séguit, continuassion.
* '''Proseguire''' (vt): continué, seguité, andé anans, prosegue, proseguì, insiste, nen demòrde, tiré anans.
* '''Proselita''' (sm): prosélit, dissèpol, anlev, partisan.
* '''Proselitism'''o (sm): fé ‘d prosélit, proselitism.
* '''Prosperità''' (sf,): prosperità, fior, fioriss, abondansa, salute, foson.
* '''Prospero''' (agg): prosperos, prosperà, an fior, fiorissant, fiorì, an salute, fosonant.
* '''Prosperoso''' (agg) an salute, bin dispòst, san e duspòst, san, robust, robi, (fig) fiorì, an fior.
* '''Prospettare''' (vt): presenté, descrive, prospeté; '''essere volto in una direzione''': guardé, vardé, doertesse; '''prospettarsi''' (vr): anunsiesse, nunsiesse, prospetesse.
* '''Prossimo''' (agg): vzi, avzin, davzin,nen tant da leugn ant ël temp; '''la prossima settimana''': la sman-a ch’a ven; '''la prossima volta''': ël bòt ch'a-i ven; '''essere sul punto di''': esse lì lì për; '''essere prossimo a venire''': esse press a ven-e; (sm) pròssim.
* '''Prosternarsi''' (vi): campé a tèra, sbate giù; (vr) anginojesse, butesse an ginojon, anchinesse, prosternesse (> prosternassion).
* '''Prostituta''' (sf): meretris, vendùa, bagassa, garga, generin, ghegia, ghita, gindra, përra, picia, strusa, tërtosa, trubia, fomna da marciapé; ('''prostituto''') bagasson; ('''chi frequenta prostitute''') drudo; ('''protettore''') ruga, sensal dle bagasse, rufian, garga, gargagnan, pretor. '''Locuzioni proverbiali''': ''plandra, prachina, fia 'd famija, quaja verda, un-a dël gir, tarifa, robatabaston, artìcol.''
* '''Prostituzione''' (sf): prostitussion, rufianesim; '''casa di prostituzione''': ''cà 'd dësbàucia.''
* '''Prostrarsi''' (vr): prostresse, anginojesse, butesse an ginojon.
* '''Prostrato''' (agg): campà giù con la facia a tèra (fig.) abatù, con ël moral a tèra, dësmoralisà.
* '''Prostrazione''' (sf): prostrassion.
* '''Protagonista''' (sf): protagonista, prim ator, prim atriss.
* '''Provare''' (vt): ('''dimostrare''') prové, dé la preuva; ('''sperimentare''') prové, fé la preuva; ('''provare un cibo''') prové, sagé, tasté; ('''di veicoli''') prové, colaudé; ('''di teatro''') fé le preuve; ('''mettere alla prova''') cimenté.
* '''Proteggere''' (vt): guerné, giuté, difende, dësfende, avèj sot tùa, protege; ('''coprire''') quaté, buté a sosta.
* '''Provenire''' (vi): ven-e da, vnì da, proven-e, provnì, rivé da, derivé.
* '''Provvedere''' (vt): provëdde, fornì, procuré, munì, rimedié; ('''Provvedere in anticipo''') pijé soe amzure.
* '''Provvedimento''' (sm): provediment, misura, mësura, mzura, disposission; ('''provvedimenti poco efficaci'''): mese mësure.
* '''Prudere''' (vi): smangé, pruì, furmiolé, sfurmiolé.
* '''Prurito''' (sm); smangison, smangision, pruì, furmiol; ('''solletico''') gatìj, (fig.) zanzij, gigèt.
* '''Pseudonimo''' (sm): : nòm fint, stranòm.
===PU===
* '''Puah!''' (escl): bècio!
* '''Pudore''' (sm): pudor, pudicissia, modestia, verecondia, costumatëssa.
* '''Pugnale''' (sm): pugnal, pugnard.
* '''Pulpito''' (sm): pùlpit, ambon.
* '''Pungolo''' (sm): ujiss, ujon, ujé, gocion, avuja, avujon.
* '''Punire''' (vt): castighé, castijé, castiè, punì, (fam) dé la paga, passé 'l bujì, dé ij sòld ëd la sghijaròla (dla glassa).
* '''Puntiglio''' (sm): pontili, pontilio, impegn, rinfna, pica, caprissi, ostinassion; fare ripicca: fé pica, felo për pica; ['''risponde piche'''].
* '''Pula''' (sf): lula, vòrva, vòlva, rësca dël gran.
* '''Punto''' (sm): pont; ('''località, posizione''') pont, mira; '''alle due in punto''': a doi bot an ponta; '''punto di vista:''' pont ëd vista, mira; '''punto di riferiment'''o: pont ëd riferta; '''punto e virgola''': pont e virgola;''' due punti''': dòi pont; '''punto a capo''': pont e a cap, pont e a la lëgna/lìnia; '''essere su punto di''': esse lì lì për; '''i quattro punti cardinali''': ij quat pont cardinaj; '''punti di classifica''': pont ëd gieugh; '''punti di cucito''': pont da cuse [dé doi pont, pont an cros; pont a botonera; pont d’ambastiura; pont sarà; pont ëspèss; pont ëd marca].
* '''Puro''' (agg): pur, candi, cast, genit, natural, s-cet.
* '''Purché''' (av): basta mach che.
* '''Purtroppo''' (av): belavans, ëd belavans.
lpfz8krv7jaih87cj9lwgijg6f1swmu
34981
34979
2024-10-30T08:03:14Z
Pcastellina
15
/* PI */
34981
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== P ==
===PA===
* '''Pacare''' (vt): pasié, apasié, calmé, tranquiisé, buté an pas.
* '''Pacca''' (sf): paton, patela, paca, lëcca, bòta, saraca, pataca, babòrgna.
* '''Pacchetto''' (sm): pachét; '''di tabacco''': boèt, boetin, boeta.
* '''Pacchia''' (sf): paciada, balafrada, lapada, cucagna.
* '''Pacchiano''' (agg): grossé, paco, tajà con ël piolèt, vestì con cativ gust, vuajant.
* '''Pacco''' (sm): pachèt, pach, pachëtton, anvlòp.
* '''Pace''' (sf): pas.
* '''Paciere''' (sm): mediatore ëd pas, pasiant, pasior.
* '''Pacificare '''(vt): pasié, apaisé, buté pas, fé la pas, pacifiché, concilié, rangé ('''le cose'''), chieté, dzarmé, disarmé.
* '''Pacificazione''' (sf): pas, pacificassion, conciliassion, rangiament.
* '''Pacifico''' (agg): pasi, pacifiché, tranquillo, chieté.
* '''Pacifismo''' (sm): pacifismo.
* '''Pacioccone''' (sm): pacioflo, gròss e grassi, bonomeri.
* '''Pacioso''' (agg): pacifiché, pasios, pacios; (fam) barba pasi.
* '''Padella''' (sf): pèila, padela; ('''per caldarroste''') pèila foratà, pèila brusatòira; ('''orinale''') padela. '''Cascare dalla padella alla brace''': Casché da 'nt la padela ant la brasa.
* '''Padellino''' (sm): peilin; '''uova al padellino''': euv al palèt.
* '''Padiglione''' (sm): pavajon; ('''del letto''') baldachin; ('''tenda''') tenda, ('''dell’esposizione o dell’ospedale''') padijon, padiglione.
* '''Padre''' (sm): pare, papà, pà; ('''putativo''') parastr; i padri (smp) ij Grand, ij vej, j’antich. Ij cé; ('''sacerdote cattolico''') padre; '''padre guardiano''': pare Guardian, Guardian; '''padre spirituale''': pare spiritual; '''Santo Padre''': Pare Sant.
* '''Padrino '''(sm): Parin; ('''di matrimonio'''): testimoni; '''(di duello''') second, sgond, Parin.
* '''Padronale''' (agg): patronal, padronal, dël padron.
* '''Padronanza''' (sf): padronansa, patronansa,domini, (fig) bon-a conossènsa.
* '''Padrone '''(sm): padron, proprietari, sgnor; '''lavorare alle dipendenze /essere al servizio di''': esse sota padron.
* '''Paesaggio '''(sm): paesagi, vista, vëddùa, panorama.
* '''Paesano''' (agg): paisan, ëd pais, dël pais, campagnin; (sm) paisan, compaisan.
* '''Paese''' (sm): pais; ('''piccolo paese''') pasior, vilagi, borgà, borgià.
* '''Paffuto''' (agg): cicio, pacioflù, ciaflù, cicion.
* '''Paga''' (sf): paga, salari, stipendi, sòld, retribussion, pagamento, giornà, sman-a, quinzen-a, meisà.
* '''Pagabile''' (agg): pagàbil.
* '''Pagamento''' (sm): pagament.
* '''Paganesimo''' (sm): paganésim, paganism.
* '''Pagano''' (sm): pagan, ch’a l’é nen cristian.
* '''Pagare''' (vt): paghé, regolé, liquidé, saldé, dé la paga; '''Dio non paga il sabato''': Nosgnor a paga tard, ma a paga largh.
* '''Pagella''' (sf): pagela.
* '''Paggio''' (sm): pagi, pagèt.
* '''Pagherò '''(sm): cambial direta, cambial, pagfherò.
* '''Pagina''' (sf): pàgina, faciada, facia.
* '''Paglia''' (sf): paja; stoppia: strobia; '''casa di paglia''': bënna; color paglia: giàun, paja, pajarin, giàun ciàir; '''strato di paglia per coprire i tetti''': chdeuva; '''cappello di paglia''': pajëtta, caplin. caplin-a; '''paglia tirata''': pajarin, pajoss, trium, ëd paja; triuss ëd paja; '''giaciglio di paglia''': pajon.
* '''Palato''' (sm): palé, palà; vòlta dla boca; ('''papille palatali'''): miminèt dël gust.
* '''Palesare''' (vt): manifesté, dëscheuvre, dëscurvì, dësvelé, rivelé, arvelé, mostré; confidé, publichhé, fé conòsse.
* '''Palese''' (agg): conossù, cognossù, evident, ciàir, notòri.
* '''Palesemente''': al dëscovert, al descuert.
* '''Palma '''(sf): ('''della mano''') palm, parla, piat; ('''del remo''') pala, palëtta; ('''pianta''') palma; '''Domenica delle palme''': la Ramuliva; '''palma benedetta''': ramuliva, l’uliva, l’uliv.
* '''Palmo''' (sm) palm, palma; ('''misura''') branca, spana; ('''quantità misurata''') brancà.
* '''Palude''' (sf): mojiss, ciòm, rantan, baciass, pautass, paluda, padula, gòja, gheuj.
* '''Paludoso''' (agg): pautus, pien ëd pàuta, rantanos, mojiss, ciomoss, paludos, padulos.
* '''Panca''' (sf): banca, (dim) banchëtta, ('''scanno''') scagn, (dim) scagnèt, taburèt, sgabel
* '''Panno''' (sm): pann; stoffa di lana: stòfa ‘d lan-a; '''pannolino''': pann ëd lin; '''i panni''': vestimente, veste.
=== PAR ===
* '''Paradosso''' (sm): paradòss, esagerassion, assurdità, contrassens, drolarìa.
* '''Paradossale''' (agg): paradossàl, esagerà, dròlo.
* '''Paragonare''' (vt): paragoné, confronté, misuré, mzuré, rëscontré, comparisioné.
* '''Paralitico''' (sm e agg): paralitich.
* '''Paralisi''' (sf): paralisìa, paràlisi, colp, emiplegìa, aneorisma, parlétich, eclampsìa, assident, apoplessìa, paresi, cardioplesìa.
* '''Paralizzant'''e (agg): paralisan.
* '''Paralizzare''' (vt): paralisé, (fig.) impedì, antërpì.
* '''Paralizzato''' (agg) paralisà, antërpì.
* '''Parecchio''' (avv. e agg): assé, sissé, motoben, motobin; parecchi: diversi, tanti, pì che un, dontrè.
* '''Parimenti''' (avv.): a l'istèssa manera, l'istess.
* '''Parlare '''(vi): parlé, ciancé, ciaciaré, ciaramlé, dì, fé pasqué, dëscore, conversé, descute, disserté, pijé la paròla; (a bassa voce) ciusuné, bësbijé, parlé sotvos; ('''a alta voce''') crijé, criassé, brajé, brajassé, sgarì, uché, urlé; '''parlare di:''' parlé su; '''parlare per metafora''': parlé cuèrt; '''parlare a vanvera''': quaquaré, parlé a dzoneus /a noneus, fé ‘d paròle; parlare di: parlé su [A parla su chièl coma se a fussa un gadan]; '''parlare molto chiaro''': dì a paròle longhe e larghe; '''parlare farfugliando''': mangé /mastié le paròle; '''prendere in parola''': pijé un an paròla; '''parlare usando parole difficili''': dì ‘d parolon.
* '''Parola''' (sf): paròla, dit, mòt, dëscors, vacàbol, termo, espression; '''liturgia della Paròla''': liturgìa dla paròla; '''Parola di Dio''': Paròla ‘d Nosgnor; '''gioco di parole''': calembor, gieugh ëd paròle; '''parole incrociate''': paròle ancrosià; '''subissare di parole''': anvërtojé ‘d paròle; '''in una parola''': për tajé curt, tut curt, për curt; '''discutere animatamente''': dësblé ‘d paròle; '''in poche parole, in breve''': an abresé; '''pesare le parole''': mëzuré le paròle; '''venir meno alla parola''': manché ‘d paròla.
* '''Parrucca''' (sf): pruca. L'espressione "fé la pruca a queidun" significa "rimproverare qualcuno". L'aggettivo "dësprucà" significa "esperto". Difatti ad una persona esperta ed irreprensibile "gnun a-j fà la pruca", nessuno lo rimprovera.
* '''Parte '''(sf): part, tòch, porsion, fëtta, ('''regione''') region, leug, leu, part, canton, sit, pòst; ('''dovere''') ancombensa, dover, part, travaj; ('''teatro'''), part, ròlo; ('''partito''') partì, (mus) spartì, part; '''far parte, spartire''': fé part, spartì; '''senza contare che''': a part che; '''di queste parti''': dë ste part; '''parte anteriore''': part ëdnans; '''parte posteriore''': part daré.
* '''Partenza''' (sf): partensa, partì; [dé ‘l segnal ëd partì].
* '''Partecipare''' (vi): pijé part, partessipé, participé ('''dividere''') fé part, spartì, partagé ('''dispensare''') fé part, dé, distribuì, dispensé; ('''annunciare''') fé part, dé la neuva, nunsié.
* '''Particolarmente''' (avv.): ëd manera specìfica, particolar.
* '''Partire''' (vi): parte, andé via, partì, slontanesse, dëscampé, fé fagòt, fé vela; '''a partire da''': a partì da…
* '''Partito''' (sm): partì; '''essere a mal partito''': esse a curte busche.
* '''Partner''' (sm): cambrada, sòcio, compagn, colega, partitant.
* '''Partorire''' (vi): caté.
* '''Parziale''' (agg): parsial; ('''essere parziali''') esse parsial, fé ‘d parsialità, fé ‘d tòrt.
* '''Parzialità''' (sf): parsialità, [mostré ‘d parsialità].
* '''Parzialmente''' (avv.): an part.
* '''Pascolare''' (vt): ('''brucare l’erba''') pasturé, ('''condurre al pascolo'''): pasturé [pasturé le bestie].
* '''Passaporto''' (sm): passapòrt, salvaxcondòt, carta 'd passagi.
* '''Passare''' (vt): passé; ('''attraversare''') travërsé, dëstraversé, passé da l’àutra; ('''andare oltre''') oltrapassé, sorpassé, superé, passé dnans, passé dë dnans, dëscavalché, scavalché; (fig) vince, guadagné, vagné; (a scuola) passé, sté promòss; '''passare sopra''': passé dzora; '''passarla liscia''': passela bela; '''passare dall’altra parte''': passé dë dlà; '''passarne''' ('''fare dolorose esperienze''') passene.
* '''Passo (sm)''': pass, ('''passaggio''') passagi, ('''di montagna''') pass, còl, (fig.) andi, andur; '''di pari passo''': andé 'd cobia.
* '''Patria''' (sm): patria, pais; > nòstra patria cita, patria celest (:'''paradiso''').
* '''Patriota''' (sm): patriòt, patriòta, ('''compatriota''') paisan, compaisan, patriòt, compatriòt.
* '''Patriottardo''' (sm): patriòt fàuss, patriotard.
* '''Patriottico''' (agg): patriòtich.
* '''Patriottismo''' (sm): patriotism, amor al pais.
* '''Patto''' (sm): pat, acòrd, acòrdi, convension, intèisa, concordà; '''a patto che''': a condission che.
* '''Pavimento''' (sm): paviment; (di legno) palchèt, parchèt, paviment ëd bòsch; (di piastrelle, mattoni, pietre, marmo) sternìa; (di terra battuta) batù.
* '''Pavoneggiarsi''' (vrt): Blaghesse [Se 't blaghe! ('''Come ti pavoneggi!''')].
* '''Pazienza!''' (escl): S-ciao!
* '''Pazzia''' (sf): matarìa, matrìa; [fare una pazzia, ghiribizzo: matan-a].
* '''Pazzo''' (m e ag): mat, fòl, alienà, sensa testa, sensa sust, folitro,matòide, scriterià, dròlo, bisar.
* '''Peccaminosità''' (sf): condission d’esse pëccaminos, colpevolëssa.
===PE===
* '''Peccaminoso''' (agg): pëccaminos, pecaminos, colpèivol.
* '''Peccare''' (vi): fé pecà, peché, fé pëccà, pëcché, manché, fé na mancansa, sbalié, falé.
* '''Peccato''' (sm): pecà, pëccà, colpa, delit, fota, fal, fala, eror, sbalio, mancansa, vissi. '''Peccato!''' (escl.) Darmagi! Darmage! [A l'é 'n pecà ch'a sìa finì].
* '''Peccatore''' (sm e agg): pecator.
* '''Peculiarità''' (sf): particolarità, specialità, caraterìstica, proprietà.
* '''Pece''' (sf): apèis, pèis, ampèis; '''pece greca''': carafògna, scarafògna: '''spalmare di pece''': ampeisé.
* '''Peggio''' (avv.): pegg, pes, pì mal; '''peggio che mai:''' pes che pes, a la garabia, pes pì che mai; '''alla peggio''': a la pegg, a la bruta pegg, a la mala pes, a la pes dij pes, a la pes andé, për mal ch'a vada, për mal pensà ch'a sia, a la pì longa; '''fare il peggio''': fé al pegg; '''di male al peggio''': ëd mal an pegg; '''infame''': pes che Giuda; '''pessimo''': për andé pegg, ch'a vada parèj.
* '''Peggioramento''' (sm): angravament, agravament, pegiorament.
* '''Peggiorare''' (vt e vi): andé pes, fé andé pes, dventé pes, dventé pì gran, pegioré; andé a mal.
* '''Peggiorativo''' (agg): pegiorativ.
* '''Peggiore''' (agg) pes, pì gram, pì cativ, pì gram, pegior.
* '''Pegno''' (sm): gage, pegn, caussion, ara; (fig.) segn, testimoniansa; ('''gioco''') pòsta; '''dare in pegno''': angagé, dé an gage (an pegn), ampegné.
* '''Pellegrinaggio''' (sm): pelerinagi, pelegrinagi, romiagi.
* '''Pellegrinare''' (vt): andé an pelerinagi, fé un pelerinagi, pelegriné; (fig.) vagabondé, bambliné, bimblané.
* '''Pellegrino''' (sm): pelerin, pelegrin, romé.
* '''Pena''' (sf): pen-a, sagrin; fastudi, fastidi, dolor; (punizione) pen-a, castigh, penitensa, suplinni, condan-a; essere conveniente: valej la pen-a, merité la pen-a (n'é valsa la pena: a l'é valune la spèisa); affannarsi: desse pen-a.
* '''Pene''' (sm): pénis. (popolar:) Bataj, Batòcc, Ciolin, Dësmorin dle fomne, Fer foà, Gamba dë dnans, Ghigno, Mànich, Marca dl'òmo, Mèmber pecator, Osel, Penel, Picio, Pich, Pichèt, Pirilo, Pistòla, Pistolot e Brichèt ('''per i bambini'''), Porilo, Utiss, Vërga, Vèt.
* '''Penetrante''' (agg): ch’a intra, ch’a passa; ('''profondo''') creus, ancreus, përfond; ('''di suono''') aùss, avuss, sclin.
* '''Penetrare''' (vt): intré drinta, intré, penetré, fichesse andriinta, passé, traversé, dëstraversé, anfilesse; fé brecia.
* '''Penisola''' (sf) penìsola.
* '''Pennone''' (sm) drapò, bandierin-a; (mar) erbo (dle nav), erbo portansëgne.
* '''Pentecoste''' (sf): Pentecòste, Pancòsta, Festa dlë Spìrit Sant.
* '''Pentimento '''(sm): pentiment; (rammarico) ringret, regret. (conversione) conversion, emendassion.
* '''Pentirsi '''(vr): pentisse, ringreté, regreté, dëspiaseisse, doloresse; cambié la ment, cambié l'òm interior [an particolar riferiment al acetassion ëd ël volèj 'd Nosgnor], convertisse, pensé divers, cambié la manera 'd pensé, cambié ij propòsit che l'oma, ringreté d'avèj fàit cheicòsa 'd mal, sagrinesse d'avèj ofendù Nosgnor, decidse 'd cheur ëd fé pì nen lòn che Nosgnor a stima esse 'n pecà, avej dëspiasì për coma ch'i l'oma vivù an passà. [As arfà a na disposission ëd la ment]; ('''rimpiangere''') ringreté; regreté; agreté; dëspiasèisse; [arconòsse i nòstri pecà e cambia manera 'd pensé].
* '''Perbene''' (agg): bon, da bin, bin fàit.
* '''Perché''' (cong.): përché, codisto? Codì? (sm) përché, motiv.
* '''Percepire''' (vt): përcepì, capì, comprende, conòsse.
* '''Percezione''' (sf): përcession, idèja, idea.
* '''Percorrere''' (vt): përcore, fé, passé, marcé, travërsé, dëstravërsé.
* Perdersi d'animo: perde ël cheur.
* Perdinci!: Dincinato! Dincio! Fable! Foble!
* '''Perdizione''' (sf): përdission, danassion, ruin-a, dann.
* '''Perdita''' (sf): dëscàpit, pèrdita, pèrdita, giunta, passiv, scàpit, (calo) arcal.
* '''Perdono''' (sm): përdon, përdonansa, indulgensa, assolussion, condon, amnistìa, grassia, scusa.
* '''Perdonare''' (vi): përdoné; perdonargliela: lassejla passé.
* '''Perfetto''' (agg): përfet, compì, complet, divin, ideal, squisì.
* '''Perfezion'''e (sf): përfession.
* '''Performance''' (sf): përformansa, rendiment, (ingl) performance.
* '''Pergamena''' (sf): bërgamin-a, përgamen-a, palinsest.
* '''Pergolato''' (sm): pinòcol, tòpia; ('''pergolato circolare''') bërsò.
* '''Pericolante''' (agg):tramblant, drocant, pericolant.
* '''Pericolo''' (sm): pericol, privo; ('''non c’è pericolo che'''): (a-i é) pa privo che; (rischio) azar, asard, risich, arzigh. ["A vanta fé noté che, për lòn ch'a rësguarda la presensa numerica d'anàrchich e 'd ca ocupà, pa privo che Turin a l'é un dij cas pì 'nteressant d'Europa"].
* '''Pericoloso''' (agg): pericolos, arzigos, asaros, asardos, danos.
* '''Periodico''' (agg): periòdich; (sm) giornal periòdich.
* '''Periodo''' (sm): perìod, perìod, era, fase, moment, costrùt, mèmber, frase: (di tempo) età, época, temp.
* '''Perlomeno, almeno''' (avv.): a dì pòch.
* '''Perno''' (sm): pern, perno, pòles, pivò, pivòt; (fig.) sostegn, fondamenta.
* '''Permaloso''' (ag): permalos, ombros, scontros, moschin, subrichèt, malegn, dispetos.
* '''Permettere''' (vt): lassé, përmëtte, consente, consentì, concede, dé ‘l përmess, dé la contenta, autorisé; (vr) përmëttse.
* '''Però''' (cong): però, tutun, contut, con tut lòn, ma.
* '''Perpetuare''' (vt): eterné, përpetué, rende etern.
* '''Perpetuo''' (agg): sensa fin, përpetuo, sempitern, etern, imortal.
* '''Perseguibile''' (agg): përseguibil.
* '''Perseguire''' (vt): ('''cercare di raggiungere''') përseguì; (ambire): ambì, ambissioné [l’ambission a men-a a la përdission]; ('''cercare di conseguire, impegnarsi con tenacia per raggiungere un fine''') angagesse fòrt a, travajé për, sté dapress, cudì; ('''seguire attentamente un lavoro'''): cudì un travaj].
* '''Perseguitare''' (vt): përseguité, tormenté, fé tribulé, avèj an ghignon, dé adòss.
* '''Perseverare''' (vi): përseveré, ten-e bon, nen demòrde, duré, continué, seguité, insiste, ten-e dur, përsiste.
* '''Persino''' (avv.): fin-a, ëdcò, findi.
* '''Persistere''' (vi): përsiste,insiste, duré continué, seguité, ten-e bon, ten-e dur, përseveré, nen demòrde, antestardisse, fissesse; (confermare un concetto) fortì, furtì, sosten-e, confermé.
* '''Persistente''' (agg): insistent, përsistent, ostinà, costant, përseverant.
* '''Persistenza''' (sf): përsistensa, insistensa, ostinassion, costansa, përseveransa.
* '''Persona''' (sf): përson-a; ('''aspetto''') përsonal, fìsich, natural; ('''di servizio''') përsonal.
* '''Personaggio''' (sm): përsonagi, përsonalità; (fam.) cacam, cagnass, can gròss, papàver.
* '''Personalità''' (sf): përsonalità, temperament, natura.
* '''Personalmente''' (av): ëd presensa.
* '''Personificare''' (vt): ancarné, përsonifiché, ampërsoné, representé.
* '''Personificazione''' (sf): përsonificassion, ancarnassion,
* '''Pertanto''' (cong.): a l'é për sòn (lòn, lolì); për conseguensa, donca.
* '''Perturbare''' (vt): buté sot-dzura, bolversé, campé an aria; dësturbé, fé confusion; dësbogé, agité, përturbé.
* '''Perturbatore''' (sm): përturbador, përturbator, soversiv, rivolussionari, agitator, dësturbator.
* '''Perturbazion'''e (sf): bolversament, rivolussion, confusion, përturbament, përturbassion, dësturb.
* '''Pervenire''' (vi): rivé, arivé, ven-e, përven-e,vnì, capité, toché.
* '''Perverso''' (agg): pien ëd gramissia, motobin gram, përvers, tut guast (vast).
* '''Pervicace''' (agg): teston, testass, testard, ostinà; (fam.) testa dura, tuso.
* '''Pervicacia''' (sf): testardarìa, testonerìa, testardagin, ostinassion.
* '''Pettinare''' (vt): pentné, ('''irreg, al pres, ind. e pres. cong. nelle prime tre persone sing. e terza plur.''') mi i penten-o, ti it penten-e, chiel a penten-a, voi i penten-e, lor a penten-o, che mi i penten-a, che ti it penten-e, che chiel a penten-a, ecc.), sulié, ravié, coefé; ('''districare)''' scutì; ('''pettinare canapa, lino e simili''') brustié, brus-cé; ('''la lana''') cardé, scardé, scardassé, scarpì).
* '''Petto''' (sm): pét, stòmi, sen; '''torace''': cassia dlë stòmi, costà; '''sterno del opetto''': ponta 'd pét; '''prendere di petto''': pijé 'd ponta.
===PI===
* '''Piacevole''' (agg) agreàbil, piasos, agradì, ch’a pias, simpàtich, anciarmant, caparant.
* '''Piacimento''' (sm): piasì, gust, agradiment, ('''a piacimento'''): a gré; ('''a tuo piacimento''':) a tò gust.
* '''Piano''' (avv.): dosman.
* '''Piatto''' (agg): piat, plan.
* '''Piatto''' (sm): piat, tond, sieta.
* '''Picchiare''' (vt): bate, piché; ('''alla porta''') tabussé, tambussé; ('''percuotere''') patlé, dé ‘d bòte, aussé le man, bastoné, savaté, pijé a càuss /a pugn; ('''aereo''') fé la picà.
* '''Piccione''' (sm): colomb, colomba, (dim.) colombòt.
* '''Picco''' (sm): pich, ponta, sima, cò; ('''a picco''') (andé) a pich.
* '''Piegare''' (vt): pieghé, doblé, siré, tòrze; chiné: ('''di stoffa''') plissé, fé le pieghe ('''sgualcire''') storcioné; '''piegare le lenzuola''': dobié ij linsòj; '''piegarsi''' (vr): dobiesse; '''piegare il capo''': chiné la testa; '''piegare le spalle''': chiné le spale.
* '''Pietà''' (sf): pietà, divossion, religiosità [òm ëd pietà]; ('''compassione''') pietà, misericòrdia, carità, compassion, umanità, sensibilità; '''monte di pietà''': mont ëd pietà.
* '''Pio''' (agg) divot, religios; òm ëd pietà ; ('''pietoso''') pietos, magnànin, misericordios; opera pia: euvra ‘d beneficensa, euvra pia, òpera pìa.
* '''Piovere a dirotto''': Pieuve a verse.
* '''Pilastro''' (sm): pilia, pilaster, pilion, pilon, pilonet, colona, pedrit.
* Più: pi; .più che altro: pì che àutr; più o meno: a truch e branca; più grande di: pì grand ëd ["ël pì grand ëd tut lòn che la saviëssa a në dà për fé ëd nòsta vita un boneur a l'é sens autr 'l avèj l'amicissia"].
* '''Pipistrello''' (sm): ratavolòira.
* '''Piuma''' (sf): pioma.
* '''Plasmare''' (vt): plasmé, modelé, modlé, figuré, dé forma.
* '''Platealmente''' (avv.) ëd manera plateal, da sfacià, sensa vërgogness-ne, sensa ritegn.
* '''Pletora''' (sf): plétora, abondansa, ecess (ëd sangh), esagerassion.
===PO===
*'''Poco''': (avv.) pòch, pò; (agg) pòch ('''poca, pòchi, pòche'''), scars, cit, curt, mnù, strèit, ràir; '''poco più, poco meno''': un pò pì, 'n pò men; '''un pochino''': tansipòch.
*'''Podere''' (sm): teniment, tnùa, podèj, campagna, assin-a, tèra, bin, beni; '''essere a podere''': esse a masoé, esse a s-ciavensa.
*'''Poderoso''' (agg): poderos, potent, fòrt, vajant, robust.
*'''Podio''' (s,): palch, pedan-a, scagn, pùlpit.
*'''Podismo''' (sm): marcia e corsa a pé, podism.
*'''Podista''' (sm): coreur, coridor a pé.
*'''Poema''' (sf): poema. ['''>''' ''Fé 'n poema'' ('''scrivere in modo prolisso'''); ''A l'é 'n poema'' ('''è cosa meravigliosa, straordinaria''').
*'''Poesia''' (sf): poesìa, poisìa.
*'''Poemetto''' (sm): poemèt.
*'''Poeta''' (sm): poeta; ('''scherzoso per persona strana''') poeta, poetass; (sf): poetëssa; '''poeta si nasce''': poeta a 'é chi a sa nen d'ess-lo.
*'''Poetare''' (vi): poeté, poetisé.
*'''Poeticamente''' (avv.): poeticament, ëd manera poética.
*'''Poetico''' (agg): poétich; ['''da cui: licenza poetica:''' Licensa poética].
* '''Poggiare''' (vt): ('''appoggiare''') pogé, pontalé, sosten-e; ('''fondare''') fondé, pogesse; '''spostarsi:''' pogé (a drita, a mancin-a),
* '''Poggio''' (sm); brich, bricòla, truch, montruch.
* '''Poi''' (avv.): peui, peu, apress, dòè, an séguit; ('''in secondo luogo, quindi''') dapress, apress; '''da ora in poi''': d'adess anans, d'or anans; '''prima o poi''': tòst o tard..
* '''Poiché''' (cong.) (di tempo) dòp che; ('''causale''') da pòst che, sicoma, dal moment che, da già che, përchè.
* '''Polacca''' (sf) (mus.) polonèisa, polaca; '''scarpa pesate''': polaca.
* '''Polacco''' (agg) polonèis, polach.
* '''Polare''' (agg) polar, dël pòlo; '''stella polare''': stèila polar, stèila timon.
* '''Polarizzare''' (vt): polarisé; (fig.) concentré, orienté, adressé a l'istessa mira.
* '''Polarizzatore''' (sm): polarisador, polariseur, polarisator.
* '''Polca''' (sf) (mus.) pòlca.
* '''Polvere''' (sf): póer, póver
* '''Polverone''' (sm): povrass, povreri, nivola 'f póer.
* '''Polveroso''': povros, pien ëd póer, ampovrà.
* '''Pomeriggio''' (sm): dòp mesdì, press mesdì.
* '''Popolamento''' (agg) popolament.
* '''Popolano''' (sm): popolan, òm ('''forma''') dël popol.
* '''Popolare''' (agg): popolar, dël pòpol; ('''conosciuto''') famos, cognossù, bin conossù, bin apressià, popolar, che tanti a-j bato le man; '''giudice popolare''': giudes popolar.
* '''Popolarità''' (sm): popolarità.
* '''Popolarizzar'''e (vt): rende popolar, popolarisé, divulghé, volgarisé.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion, abitant, gent.
* '''Popolo''' (sm): pòpol; '''a furor di popolo''': a onor dël pòpol.
* '''Popolos'''o (agg) popolà, popolos.
* '''Popolaresco''' (agg) popolaresch.
* '''Popolarità''' (sf): popolarità, vòga, celebrità, fama.
* '''Popoloso''' (agg): popolos.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion.
* '''Poppare''' (vt) pupé (làit), ciucé ‘l làit.
* '''Poppata''' (sf): pupà, pupada.
* '''Poppante''' (sm): poparin, masnà da pupa, masnà da làit.
* '''Poppatoio''' (sm): puparòla, bibron, biberòn.
* '''Porpora''' (sf): pórpora.
* '''Portare''' (vt): porté; ('''trasportare''') porté, trasporté, tramuvé; ('''condurre'''), mné, compagné; ('''arit. per riportare''') arporté, portene; '''(trascinare''') rablé.
* '''Portale''' (sm): portal.
* '''Portante''' (ag, part. pres): ëd sostegn, ch'a pòrto 'l pèis.
* '''Portinaio''' (sm): portié, portinari; ('''di case nobili''') consergi; ('''di uffici pubblici''') ussé.
* '''Portineria''' (sf): portierìa, portinarìa.
* '''Portata''' (sf) portà, portansa; ('''di cannone''') campà, gità, portà; (arch.) càrich, carigh, portà; ('''di fiume''') possà; (fig) importansa, potensa, fòrsa; '''alla portata di mano''': a portà ‘d man, a man; '''essere in grado''': esse a la portà; '''non essere della medesima categoria''': non esse ‘d soa portà.
* '''Porto''' (s): ('''di mare''') porto; '''giungere al traguardo, alla meta''': rivé an pòrt; '''porto franco''': pòrt franch; '''porto fluviale scorrevole''': pòrt an còrda; '''porto di mare''': pòrt ëd mar (:'''anche luogo disordinato''').
* '''Posare''' (vt): (deporre) posé, arposé, antërposé; ('''riposare''') pijé ‘l fià, arposé, pijé arlass; ('''ostentare''') desse d’arie, desse ‘d sagna, blaghé; ('''motivare''') fondé, basesse; avèj fondament; ('''appoggiare''') posé, pugé; '''posarsi''' (vr) posesse.
* '''Possedere''' (vt): avèj, possede, esse padron ëd, ten-e, dominé.
* '''Possedimento''' (sm): teniment, tenuta, tenùa, podèj, possediment, proprietà.
* '''Posseduto''' (agg): possedù, sota ‘l possess, dominà.
* '''Possesso''' (sm): possess, possession; proprietà; '''essere in possesso''': avèj, possede; ('''ereditare'''): andé al possess, ('''insediare''') buté al possess.
* '''Posta''' (sf): pòsta; ('''puntamento''') pontament; ('''appostamento''') pàsta, avàit; ('''del gioco''') messa, pòsta, gage; ('''servizio postale''') pòsta; '''farlo apposta''': felo a pòsta, felo a spress; '''a bella posta''': a cas pensà.
* '''Postazione''' (sf): postassion, piassament; (sm) ampiassament.
* '''Posteri''' (smp): ij fieuj, j'anvud, coj ch'a vniran, ij dissendent.
* '''Posteriore''' (agg): posterior, da daré, ch’a l’é daré, ch’a ven dòp, pì tard; ('''deretano''') daré, posterior.
* '''Posterità''' (sf): posterità, dissendensa, coj ch'a vniran, [passé a la posterità piemontèisa: '''acquistare fama duratura presso i piemontesi che verranno'''].
* '''Posto''' (s,): pòst, sit, leugh, leu; pais, contrà, region,; impiegh, ufissi, càrica; '''al posto di:''' an leu ëd.
* '''Potatore''' (sm): poeur.
* '''Potente''' (agg): potent, ch’a peul, fòrt, gajard, vajant, autorèivol; (sm) përsonalità, përsonagi, (fam.) cacam, papàver, tòch gròss, cagnass, can gròss;
* '''Potere''' (vi): podèj; può darsi: peul esse, miraco.
* '''Poveretto''' (sm): povrèt, povròt, pòvr òm.
* '''Povero''' (agg e sm.): pòver; (dim.) povrèt; almosinant, mendiant, bzognos, bisognos, mìser, malandàit, disperà, disgrassià, miseràbil, patàu, patanù, pitòch, spiantà, dëspiantà, tribulà. '''Premesso al nome, non solo pòver ha quattro forme''': pòver, pòvra, pòvri, pòvre, '''ma il maschile singolare si contrae in pòr se la parola che segue inizia con una vocale, e in''' pòvr’ '''se si trova difronte ad una parola che inizia con una vocale'''. Esempi: un pòr diav, un pòvr cit, un pòr disgrassià… A son ëd pòvri diav, pòvri cit, un pòr cit, pòvri fieuj, pòvre fije, col pòvr’ òm, a sòn ëd fieuj pòver.
* '''Povertà''' (sf): povertà, miseria, bzògn, bisogn.
* '''Pozzo''' (sm): poss; '''pozzo nero''': poss nèir, pòss mòrt, tampa dla botala.
=== PR ===
* '''Pratico''' (agg): pràtich, espert, abituà; (abile) amanà (:costumà e pràtich a fé bin na ròba).
* '''Preannunciare''' (vt): nunsié prima, anunsié prima, preanunsié, preanonsié.
* '''Preavvertire''' (vt): avertì prima, avertì për temp, preavertì.
* '''Preavvisare''' (vt): avisé prima, avisé për temp, preavisé.
* '''Preavviso''' (sm): preavis, preavertiment.
* '''Precedente''' (agg): precedent, antecedent.
* '''Precedentemente''' (avv.): anans, prima, l’àutra vòta, an precedensa, precedentement.
* '''Precedenza''' (sf): precedensa, priorità, ('''primato''') primassìa, prim pòst.
* '''Precedere''' (vi): andé danans, mancé dnans, precede; (fig:) antivëdde, preven-e.
* '''Precisamente''' (av): giusta.
* '''Precoce''' (agg): Matiné, Primiss, Madur dnans temp.
* '''Predire''' (st): predì, profeté, prevëdde, preanunsié, antivëdde, strologhé, andviné.
* '''Predicozzo''' (sm): rimprocc, arpròcc, rimpròver, prédica.
* '''Predominio''' (sm): predomini, predominansa, podèj, padronansa.
* '''Preferire''' (vt): preferì, vorèj pitòst, dé la preferensa, avèj pì car, serne, predilige.
* '''Pregare''': (vt) preghé, supliché, ciamé, imploré, scongiuré; (vi) preghé, anginojesse, dì j'orassion, recité j'orassion, dì le preghiere, recité le preghiere.
* '''Preghiera''' (sf): orassion, preghiera, sùplica, divossion, invocassion, giaculatòria.
* '''Pregiudicare''' (vt): pregiudiché, vasté, ruviné, fé (porté) ‘d dann, danegé, neuse, porté ‘d pregiudissi, compromëtte.
* '''Pregiudizio''' (sm): pregiudissi, preconcet, superstission, ideja sbalià, giudissi temerari; (danno): dan, dani, pregiudissi, dëscàpit, eror.
* '''Prego!''' [in risposta a grazie]: Gnente!
* '''Premonire''' (vt): marché.
* '''Premonitore''' (agg): premonitòri, ch’a signa prima, ch’a marca prima; segno premonitore: marca.
* '''Prendere''' (vt): pijé, ciapé, ambranché, ciufé, grinfé, rafé, sgrafigné, robé, porté vìa, arlevé, cheuje, cuché, dé man, conquisté; ('''colpire nel segno''') ciapé, taché; ('''sorprendere''') pijé, ciapé; '''prendere a cuore''': pijé a cheur, avèj a cheur; '''prendere sul serio''': pijé sël serio; '''prendere un raffreddore''': pijé un passaròt; '''prendere una cantonata''': pijé un bàjlo; '''prendersi cura''': soagné. cudì, atende, sté dapress, avej a cheur, tnì da cont, curesse; '''prendersela a male''': pijess-la; '''preso in castagna''' (mdd): ciapà sël lobiòt.
* '''Preoccupare''' (vt): (fig): anchieté, sagriné, dé pen-a, de ‘d sagrin, dé ‘d fastidi, sté an pen-a, preoccupé, sté malsoà; ('''preoccuparsi''') sagrinesse, acablesse, desse pen-a; ('''occuparsi''') angagesse.
* '''Preoccupato''' (agg): anchiet, inchiet, sagrinà, malsoà, fastidià, preocupà.
* '''Preoccupazione''' (sf): crussi, fastidi, fastudi, pen-a, sagrin, preocupassion, pensé, anchietùdin, badò.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Prepotente''' (agg) prepotent, arogant, superbi, mafios; diventare prepotente: aussé ‘l baùl /ël bech /ël cachet /la coa /ij còrn /la crësta /ël cul.
* '''Prepotenza''' (sf): prepotensa, arogansa, superbia.
* '''Prescienza''' (sf): preconnossensa. pressiensa, presentiment.
* '''Prescrivere''' (vt): prescrive, ordiné, comandé, stabilì, andé an prescrission.
* '''Presente '''(sm): present. '''Far presente''': fé noté. '''Essere presente, assistere di persona''': esse present.''' Momento''', '''tempo presente''': ël present. (Regalo) regal (argal), cadò, don, present.
* '''Preparare''' (vt): pronté, preparé, parié, acomodé, comodé.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Preparato''' (agg): pront, preparà, parià; (sm) preparà.
* '''Preparazione''' (sf): preparassion.
*'''Presso''' (avv): press, vzin; (prep) dacant, davzin, apreu.
*'''Pressapoco''' (avv): apopré, apeupré, scasi.
*'''Pressoche''' (avv): squasi, quasi, circa, press che, apopré, apeupré.
*'''Prestare''' (vt): prësté, ampresté; dé, spòrze; ('''prestare l’orecchio''') spòrze l’orija; ('''prestar fede''') dé fiusa.
*'''Prestito''' (sm): préstit, ampréstit; '''dare in prestito''': prësté, amprësté; '''prendere in prestito''' amprumé, ampërmué, ampërmudé, pié an préstit, nolegé.
*'''Presto''' (avv.): tòst, bonora, a la bonora.
*'''Presumere''' (vi): presume, përzome, dé pr' ëscontà, imaginé; (vt) pretende, avèj la presunsion, chërde.
*'''Presupposto''' (sm): suposission, presupòst, premëssa.
*'''Pretendere''' (vt): pretende, vorèj, esige, presume; finge /finze > fingg-se, fe finta (d'esse), fé visa, fé mosta, fesse chërde.
*'''Prevalenza''' (sf): prevalensa, magioransa; '''per la maggior parte''': an prevalensa.
*'''Prevalere''' (vi): prevalèj, predominè; ('''vincere''') vince, passé prima; (vr) aprofitessne.
*'''Prevedere''' (vt): vëdde da lontan, antivëdde.
*'''Prevenire''' (vt): prevnì, preven-e, rivé prima, prevëdde, antivëdde, vantagesse, pijé soe amzure.
*'''Prezzo''' (sm): pressi; cost, spéisa, valor; '''a prezzo di mercato''': a pressi corent; '''a prezzo fisso''': a pressi fiss; '''essere prezioso''': avèj gnun pressi; '''aumentare di prezzo''': chërse ‘d pressi; '''diminuire di prezzo''': dé giù ‘d pressi; '''non fissare un prezzo''': nen fé pressi; '''tenere il prezzo alto''': tnì sù ‘l pressi; '''rovinare i prezzi''': guasté ij pressi; '''buon prezzo''': pressi dle ramasse; a bon pat, a bon pressi; '''prezzo esagerato''': pressi disonest; '''dar prezzo''': presié, pressié, deje ‘l valor.
=== PRI ===
* '''Prigionia''' (sf): përzonìa, reclusion, detension, carcerassion.
* '''Prima''' (avv.): prima: (prep.) prima 'd (dë), prima che…; '''prima di tutt'''o: comensa, prima 'd tut; comensa; '''prima di tutto andrò a casa e poi verrò''': i andrai comensa a ca e peuj i vniraj; '''prima di tutto sta buono e poi vedremo''': ti stà comensa brav e peuj i vëddroma, '''prima o poi''': na vòlta ò l'àutra; '''sulle prime''': a tuta prima; '''prima o poi''': na vòta o l'àutra.
* '''Primavera''' (sf): prima, primavera; (fam.) bela stagion, prim temp, temp dle fior.
* '''Primaverile''' (agg): ëd la prima, primaverìl, tanié, primtanié.
* '''Primogenito''' (sm e agg): ël prim nà, prim, prim-génit, nà për prim, ël pì vej (dij fieuj).
* '''Primogenitura''' (sf): primagenitura.
* '''Principio''' (sm): (inizio): comens, comensament, cominsament; fin dal principio: fin dal comens.
* '''Priorità''' (sf): priorità, precedensa, drit ëd precedensa.
* '''Privato''' (sm): privà; [ij privà; an privà].
* '''Privilegiato''' (agg) privilegià, favorì, preferì.
* '''Privilegio''' (sm): privilegi, preferensa, favor, benefissi, vantagi.
* '''Probabile''' (agg): probàbil, fàcil, possìbil,, fatìbil.
* '''Probabilmente''' (avv.): probàbil.
* '''Probabilità''' (sf): probabilità.
* '''Procedere''' (vi): seguité, andé anans, continué; ['''avere origine''': derivé, vnì]; ('''camminare'''): marcé, caminé; ('''l'affare prcede bene)''': La facenda a l'ha 'n bon tren]; ('''intentare causa'''): procede, '''(procedere legalmente'''): procede legalment.
* '''Procurare''' (vt): procuré, fornì, provëdde; procurare di: serché (vardé, guardé, studié) dë; (vr) procuresse.
* '''Produrre''' (vt): porté, prodùe, rende, fruté, fé, fabriché, fé foson, fosoné.
* '''Profittevole''' (ag): profitèivol, util, edificant, për nòstra edificassion, ch'a dà bon esempi.
* '''Profitto''' (sm): profit [tiré 'd profit], vantagi, ùtil, guadagn, foson.
* '''Profanare''' (sf): profané, dëssacré.
* '''Profanazione''' (sf): profanassion, dëssacrassio, sacrilegi.
* '''Profondità''' (sf) :profondità, profondeur, fond, creus.
* '''Profondo''' (agg): creus, ancreus, përfond, profond, bass, fong.
* '''Profumo''' (sm): përfum, profum, bon odor; acqua di Colonia: eva d’odor, aqua d’odor, eva ‘d Colònia.
* '''Progenie''' (sf): progenia, progenie, dissendensa, stirp, stìrpe, rassa; (fig.) sëppa, such (sm).
* '''Progenitore''' (sm): vej, antich, bcé, pcé. [I nostri progenitori: ij Vèj, ij Grand, j’Antich, ij Grand Antich].
* '''Progredire''' (vi): fé ‘d progress, progredì, ('''procedere''') andé anans, avansé, marcé, fé camin; ('''far carriera''') fé stra, fé cariera; ('''migliorare''') fé ‘d profit, mijoré, miolré, përfessionesse (vr).
* '''Progressivamente''' (avv.): pòch a pòch, ëd manera progressiva, progressiv(ament).
* '''Progresso''' (sm): progress, avansament.
* Promettere: promëtte (promëttù), ampromëtte, dé la paròla, oblighesse; (a Dio) fé vòt. [La tera promëttùa, o dla promëssa].
* '''Promuovere''' (vt): (incoraggiare) ancoragé, cissé, stimolé, issé; (istituire) fondé, instituì, dé vita; (dare impulso) mandé anans, giuté, stimolé, cissé, fé la promossion; (scuola) esse riessù, esse passà.
* '''Promulgare''' (vt): publiché, emané, promulghé, fé conòsse.
* '''Promulgazione''' (sf): promulgassion, emanassion, publicassion.
* '''Prono''' (agg): ambòss.
* '''Pronto''' (agg): pront, preparà ben dispòst, svicc, ardì, lest, franch; (al telefono:) prònto, as peul?
* '''Pronunciare''' (vt): prononsié, pronunsié; ('''un discorso)''', fé, dì, recité.
* '''Propagare''' (vt): fé conòsse, propaghé, fé core la vos, spataré la vos, sbardlé, difonde, divulghé, spantié, spataré, publiché; (spargere) sparpajé, spantié, spataré.
* '''Propizio''' (agg): propissi, favorèivol, favorévol, bin dispòst.
* '''Proporre''' (vt): propon-e, fé na propòsta, spòrze n'idèja, consijé, sugerì.
* '''Proposito''' (sm):: propòsiti, proponiment, risolussion, intendiment, intension, idèja, idea, pensé, dissegn, disegn, propòsta, motiv, finalità.
* '''Proprio''' (agg) mé (tò, sò, nòstr, vòstr, sò); (opportuno) convenient, adat; (avv.) pròpi, giusta, bele, franch.
* '''Propugnare''' (vt): sosten-e, difende.
* '''Prosecuzione''' (sf): proseguiment, séguit, continuassion.
* '''Proseguire''' (vt): continué, seguité, andé anans, prosegue, proseguì, insiste, nen demòrde, tiré anans.
* '''Proselita''' (sm): prosélit, dissèpol, anlev, partisan.
* '''Proselitism'''o (sm): fé ‘d prosélit, proselitism.
* '''Prosperità''' (sf,): prosperità, fior, fioriss, abondansa, salute, foson.
* '''Prospero''' (agg): prosperos, prosperà, an fior, fiorissant, fiorì, an salute, fosonant.
* '''Prosperoso''' (agg) an salute, bin dispòst, san e duspòst, san, robust, robi, (fig) fiorì, an fior.
* '''Prospettare''' (vt): presenté, descrive, prospeté; '''essere volto in una direzione''': guardé, vardé, doertesse; '''prospettarsi''' (vr): anunsiesse, nunsiesse, prospetesse.
* '''Prossimo''' (agg): vzi, avzin, davzin,nen tant da leugn ant ël temp; '''la prossima settimana''': la sman-a ch’a ven; '''la prossima volta''': ël bòt ch'a-i ven; '''essere sul punto di''': esse lì lì për; '''essere prossimo a venire''': esse press a ven-e; (sm) pròssim.
* '''Prosternarsi''' (vi): campé a tèra, sbate giù; (vr) anginojesse, butesse an ginojon, anchinesse, prosternesse (> prosternassion).
* '''Prostituta''' (sf): meretris, vendùa, bagassa, garga, generin, ghegia, ghita, gindra, përra, picia, strusa, tërtosa, trubia, fomna da marciapé; ('''prostituto''') bagasson; ('''chi frequenta prostitute''') drudo; ('''protettore''') ruga, sensal dle bagasse, rufian, garga, gargagnan, pretor. '''Locuzioni proverbiali''': ''plandra, prachina, fia 'd famija, quaja verda, un-a dël gir, tarifa, robatabaston, artìcol.''
* '''Prostituzione''' (sf): prostitussion, rufianesim; '''casa di prostituzione''': ''cà 'd dësbàucia.''
* '''Prostrarsi''' (vr): prostresse, anginojesse, butesse an ginojon.
* '''Prostrato''' (agg): campà giù con la facia a tèra (fig.) abatù, con ël moral a tèra, dësmoralisà.
* '''Prostrazione''' (sf): prostrassion.
* '''Protagonista''' (sf): protagonista, prim ator, prim atriss.
* '''Provare''' (vt): ('''dimostrare''') prové, dé la preuva; ('''sperimentare''') prové, fé la preuva; ('''provare un cibo''') prové, sagé, tasté; ('''di veicoli''') prové, colaudé; ('''di teatro''') fé le preuve; ('''mettere alla prova''') cimenté.
* '''Proteggere''' (vt): guerné, giuté, difende, dësfende, avèj sot tùa, protege; ('''coprire''') quaté, buté a sosta.
* '''Provenire''' (vi): ven-e da, vnì da, proven-e, provnì, rivé da, derivé.
* '''Provvedere''' (vt): provëdde, fornì, procuré, munì, rimedié; ('''Provvedere in anticipo''') pijé soe amzure.
* '''Provvedimento''' (sm): provediment, misura, mësura, mzura, disposission; ('''provvedimenti poco efficaci'''): mese mësure.
* '''Prudere''' (vi): smangé, pruì, furmiolé, sfurmiolé.
* '''Prurito''' (sm); smangison, smangision, pruì, furmiol; ('''solletico''') gatìj, (fig.) zanzij, gigèt.
* '''Pseudonimo''' (sm): : nòm fint, stranòm.
===PU===
* '''Puah!''' (escl): bècio!
* '''Pudore''' (sm): pudor, pudicissia, modestia, verecondia, costumatëssa.
* '''Pugnale''' (sm): pugnal, pugnard.
* '''Pulpito''' (sm): pùlpit, ambon.
* '''Pungolo''' (sm): ujiss, ujon, ujé, gocion, avuja, avujon.
* '''Punire''' (vt): castighé, castijé, castiè, punì, (fam) dé la paga, passé 'l bujì, dé ij sòld ëd la sghijaròla (dla glassa).
* '''Puntiglio''' (sm): pontili, pontilio, impegn, rinfna, pica, caprissi, ostinassion; fare ripicca: fé pica, felo për pica; ['''risponde piche'''].
* '''Pula''' (sf): lula, vòrva, vòlva, rësca dël gran.
* '''Punto''' (sm): pont; ('''località, posizione''') pont, mira; '''alle due in punto''': a doi bot an ponta; '''punto di vista:''' pont ëd vista, mira; '''punto di riferiment'''o: pont ëd riferta; '''punto e virgola''': pont e virgola;''' due punti''': dòi pont; '''punto a capo''': pont e a cap, pont e a la lëgna/lìnia; '''essere su punto di''': esse lì lì për; '''i quattro punti cardinali''': ij quat pont cardinaj; '''punti di classifica''': pont ëd gieugh; '''punti di cucito''': pont da cuse [dé doi pont, pont an cros; pont a botonera; pont d’ambastiura; pont sarà; pont ëspèss; pont ëd marca].
* '''Puro''' (agg): pur, candi, cast, genit, natural, s-cet.
* '''Purché''' (av): basta mach che.
* '''Purtroppo''' (av): belavans, ëd belavans.
n2j42cy8dea991q9xyagwchd4zxaw4h
34982
34981
2024-10-30T08:03:50Z
Pcastellina
15
/* PI */
34982
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== P ==
===PA===
* '''Pacare''' (vt): pasié, apasié, calmé, tranquiisé, buté an pas.
* '''Pacca''' (sf): paton, patela, paca, lëcca, bòta, saraca, pataca, babòrgna.
* '''Pacchetto''' (sm): pachét; '''di tabacco''': boèt, boetin, boeta.
* '''Pacchia''' (sf): paciada, balafrada, lapada, cucagna.
* '''Pacchiano''' (agg): grossé, paco, tajà con ël piolèt, vestì con cativ gust, vuajant.
* '''Pacco''' (sm): pachèt, pach, pachëtton, anvlòp.
* '''Pace''' (sf): pas.
* '''Paciere''' (sm): mediatore ëd pas, pasiant, pasior.
* '''Pacificare '''(vt): pasié, apaisé, buté pas, fé la pas, pacifiché, concilié, rangé ('''le cose'''), chieté, dzarmé, disarmé.
* '''Pacificazione''' (sf): pas, pacificassion, conciliassion, rangiament.
* '''Pacifico''' (agg): pasi, pacifiché, tranquillo, chieté.
* '''Pacifismo''' (sm): pacifismo.
* '''Pacioccone''' (sm): pacioflo, gròss e grassi, bonomeri.
* '''Pacioso''' (agg): pacifiché, pasios, pacios; (fam) barba pasi.
* '''Padella''' (sf): pèila, padela; ('''per caldarroste''') pèila foratà, pèila brusatòira; ('''orinale''') padela. '''Cascare dalla padella alla brace''': Casché da 'nt la padela ant la brasa.
* '''Padellino''' (sm): peilin; '''uova al padellino''': euv al palèt.
* '''Padiglione''' (sm): pavajon; ('''del letto''') baldachin; ('''tenda''') tenda, ('''dell’esposizione o dell’ospedale''') padijon, padiglione.
* '''Padre''' (sm): pare, papà, pà; ('''putativo''') parastr; i padri (smp) ij Grand, ij vej, j’antich. Ij cé; ('''sacerdote cattolico''') padre; '''padre guardiano''': pare Guardian, Guardian; '''padre spirituale''': pare spiritual; '''Santo Padre''': Pare Sant.
* '''Padrino '''(sm): Parin; ('''di matrimonio'''): testimoni; '''(di duello''') second, sgond, Parin.
* '''Padronale''' (agg): patronal, padronal, dël padron.
* '''Padronanza''' (sf): padronansa, patronansa,domini, (fig) bon-a conossènsa.
* '''Padrone '''(sm): padron, proprietari, sgnor; '''lavorare alle dipendenze /essere al servizio di''': esse sota padron.
* '''Paesaggio '''(sm): paesagi, vista, vëddùa, panorama.
* '''Paesano''' (agg): paisan, ëd pais, dël pais, campagnin; (sm) paisan, compaisan.
* '''Paese''' (sm): pais; ('''piccolo paese''') pasior, vilagi, borgà, borgià.
* '''Paffuto''' (agg): cicio, pacioflù, ciaflù, cicion.
* '''Paga''' (sf): paga, salari, stipendi, sòld, retribussion, pagamento, giornà, sman-a, quinzen-a, meisà.
* '''Pagabile''' (agg): pagàbil.
* '''Pagamento''' (sm): pagament.
* '''Paganesimo''' (sm): paganésim, paganism.
* '''Pagano''' (sm): pagan, ch’a l’é nen cristian.
* '''Pagare''' (vt): paghé, regolé, liquidé, saldé, dé la paga; '''Dio non paga il sabato''': Nosgnor a paga tard, ma a paga largh.
* '''Pagella''' (sf): pagela.
* '''Paggio''' (sm): pagi, pagèt.
* '''Pagherò '''(sm): cambial direta, cambial, pagfherò.
* '''Pagina''' (sf): pàgina, faciada, facia.
* '''Paglia''' (sf): paja; stoppia: strobia; '''casa di paglia''': bënna; color paglia: giàun, paja, pajarin, giàun ciàir; '''strato di paglia per coprire i tetti''': chdeuva; '''cappello di paglia''': pajëtta, caplin. caplin-a; '''paglia tirata''': pajarin, pajoss, trium, ëd paja; triuss ëd paja; '''giaciglio di paglia''': pajon.
* '''Palato''' (sm): palé, palà; vòlta dla boca; ('''papille palatali'''): miminèt dël gust.
* '''Palesare''' (vt): manifesté, dëscheuvre, dëscurvì, dësvelé, rivelé, arvelé, mostré; confidé, publichhé, fé conòsse.
* '''Palese''' (agg): conossù, cognossù, evident, ciàir, notòri.
* '''Palesemente''': al dëscovert, al descuert.
* '''Palma '''(sf): ('''della mano''') palm, parla, piat; ('''del remo''') pala, palëtta; ('''pianta''') palma; '''Domenica delle palme''': la Ramuliva; '''palma benedetta''': ramuliva, l’uliva, l’uliv.
* '''Palmo''' (sm) palm, palma; ('''misura''') branca, spana; ('''quantità misurata''') brancà.
* '''Palude''' (sf): mojiss, ciòm, rantan, baciass, pautass, paluda, padula, gòja, gheuj.
* '''Paludoso''' (agg): pautus, pien ëd pàuta, rantanos, mojiss, ciomoss, paludos, padulos.
* '''Panca''' (sf): banca, (dim) banchëtta, ('''scanno''') scagn, (dim) scagnèt, taburèt, sgabel
* '''Panno''' (sm): pann; stoffa di lana: stòfa ‘d lan-a; '''pannolino''': pann ëd lin; '''i panni''': vestimente, veste.
=== PAR ===
* '''Paradosso''' (sm): paradòss, esagerassion, assurdità, contrassens, drolarìa.
* '''Paradossale''' (agg): paradossàl, esagerà, dròlo.
* '''Paragonare''' (vt): paragoné, confronté, misuré, mzuré, rëscontré, comparisioné.
* '''Paralitico''' (sm e agg): paralitich.
* '''Paralisi''' (sf): paralisìa, paràlisi, colp, emiplegìa, aneorisma, parlétich, eclampsìa, assident, apoplessìa, paresi, cardioplesìa.
* '''Paralizzant'''e (agg): paralisan.
* '''Paralizzare''' (vt): paralisé, (fig.) impedì, antërpì.
* '''Paralizzato''' (agg) paralisà, antërpì.
* '''Parecchio''' (avv. e agg): assé, sissé, motoben, motobin; parecchi: diversi, tanti, pì che un, dontrè.
* '''Parimenti''' (avv.): a l'istèssa manera, l'istess.
* '''Parlare '''(vi): parlé, ciancé, ciaciaré, ciaramlé, dì, fé pasqué, dëscore, conversé, descute, disserté, pijé la paròla; (a bassa voce) ciusuné, bësbijé, parlé sotvos; ('''a alta voce''') crijé, criassé, brajé, brajassé, sgarì, uché, urlé; '''parlare di:''' parlé su; '''parlare per metafora''': parlé cuèrt; '''parlare a vanvera''': quaquaré, parlé a dzoneus /a noneus, fé ‘d paròle; parlare di: parlé su [A parla su chièl coma se a fussa un gadan]; '''parlare molto chiaro''': dì a paròle longhe e larghe; '''parlare farfugliando''': mangé /mastié le paròle; '''prendere in parola''': pijé un an paròla; '''parlare usando parole difficili''': dì ‘d parolon.
* '''Parola''' (sf): paròla, dit, mòt, dëscors, vacàbol, termo, espression; '''liturgia della Paròla''': liturgìa dla paròla; '''Parola di Dio''': Paròla ‘d Nosgnor; '''gioco di parole''': calembor, gieugh ëd paròle; '''parole incrociate''': paròle ancrosià; '''subissare di parole''': anvërtojé ‘d paròle; '''in una parola''': për tajé curt, tut curt, për curt; '''discutere animatamente''': dësblé ‘d paròle; '''in poche parole, in breve''': an abresé; '''pesare le parole''': mëzuré le paròle; '''venir meno alla parola''': manché ‘d paròla.
* '''Parrucca''' (sf): pruca. L'espressione "fé la pruca a queidun" significa "rimproverare qualcuno". L'aggettivo "dësprucà" significa "esperto". Difatti ad una persona esperta ed irreprensibile "gnun a-j fà la pruca", nessuno lo rimprovera.
* '''Parte '''(sf): part, tòch, porsion, fëtta, ('''regione''') region, leug, leu, part, canton, sit, pòst; ('''dovere''') ancombensa, dover, part, travaj; ('''teatro'''), part, ròlo; ('''partito''') partì, (mus) spartì, part; '''far parte, spartire''': fé part, spartì; '''senza contare che''': a part che; '''di queste parti''': dë ste part; '''parte anteriore''': part ëdnans; '''parte posteriore''': part daré.
* '''Partenza''' (sf): partensa, partì; [dé ‘l segnal ëd partì].
* '''Partecipare''' (vi): pijé part, partessipé, participé ('''dividere''') fé part, spartì, partagé ('''dispensare''') fé part, dé, distribuì, dispensé; ('''annunciare''') fé part, dé la neuva, nunsié.
* '''Particolarmente''' (avv.): ëd manera specìfica, particolar.
* '''Partire''' (vi): parte, andé via, partì, slontanesse, dëscampé, fé fagòt, fé vela; '''a partire da''': a partì da…
* '''Partito''' (sm): partì; '''essere a mal partito''': esse a curte busche.
* '''Partner''' (sm): cambrada, sòcio, compagn, colega, partitant.
* '''Partorire''' (vi): caté.
* '''Parziale''' (agg): parsial; ('''essere parziali''') esse parsial, fé ‘d parsialità, fé ‘d tòrt.
* '''Parzialità''' (sf): parsialità, [mostré ‘d parsialità].
* '''Parzialmente''' (avv.): an part.
* '''Pascolare''' (vt): ('''brucare l’erba''') pasturé, ('''condurre al pascolo'''): pasturé [pasturé le bestie].
* '''Passaporto''' (sm): passapòrt, salvaxcondòt, carta 'd passagi.
* '''Passare''' (vt): passé; ('''attraversare''') travërsé, dëstraversé, passé da l’àutra; ('''andare oltre''') oltrapassé, sorpassé, superé, passé dnans, passé dë dnans, dëscavalché, scavalché; (fig) vince, guadagné, vagné; (a scuola) passé, sté promòss; '''passare sopra''': passé dzora; '''passarla liscia''': passela bela; '''passare dall’altra parte''': passé dë dlà; '''passarne''' ('''fare dolorose esperienze''') passene.
* '''Passo (sm)''': pass, ('''passaggio''') passagi, ('''di montagna''') pass, còl, (fig.) andi, andur; '''di pari passo''': andé 'd cobia.
* '''Patria''' (sm): patria, pais; > nòstra patria cita, patria celest (:'''paradiso''').
* '''Patriota''' (sm): patriòt, patriòta, ('''compatriota''') paisan, compaisan, patriòt, compatriòt.
* '''Patriottardo''' (sm): patriòt fàuss, patriotard.
* '''Patriottico''' (agg): patriòtich.
* '''Patriottismo''' (sm): patriotism, amor al pais.
* '''Patto''' (sm): pat, acòrd, acòrdi, convension, intèisa, concordà; '''a patto che''': a condission che.
* '''Pavimento''' (sm): paviment; (di legno) palchèt, parchèt, paviment ëd bòsch; (di piastrelle, mattoni, pietre, marmo) sternìa; (di terra battuta) batù.
* '''Pavoneggiarsi''' (vrt): Blaghesse [Se 't blaghe! ('''Come ti pavoneggi!''')].
* '''Pazienza!''' (escl): S-ciao!
* '''Pazzia''' (sf): matarìa, matrìa; [fare una pazzia, ghiribizzo: matan-a].
* '''Pazzo''' (m e ag): mat, fòl, alienà, sensa testa, sensa sust, folitro,matòide, scriterià, dròlo, bisar.
* '''Peccaminosità''' (sf): condission d’esse pëccaminos, colpevolëssa.
===PE===
* '''Peccaminoso''' (agg): pëccaminos, pecaminos, colpèivol.
* '''Peccare''' (vi): fé pecà, peché, fé pëccà, pëcché, manché, fé na mancansa, sbalié, falé.
* '''Peccato''' (sm): pecà, pëccà, colpa, delit, fota, fal, fala, eror, sbalio, mancansa, vissi. '''Peccato!''' (escl.) Darmagi! Darmage! [A l'é 'n pecà ch'a sìa finì].
* '''Peccatore''' (sm e agg): pecator.
* '''Peculiarità''' (sf): particolarità, specialità, caraterìstica, proprietà.
* '''Pece''' (sf): apèis, pèis, ampèis; '''pece greca''': carafògna, scarafògna: '''spalmare di pece''': ampeisé.
* '''Peggio''' (avv.): pegg, pes, pì mal; '''peggio che mai:''' pes che pes, a la garabia, pes pì che mai; '''alla peggio''': a la pegg, a la bruta pegg, a la mala pes, a la pes dij pes, a la pes andé, për mal ch'a vada, për mal pensà ch'a sia, a la pì longa; '''fare il peggio''': fé al pegg; '''di male al peggio''': ëd mal an pegg; '''infame''': pes che Giuda; '''pessimo''': për andé pegg, ch'a vada parèj.
* '''Peggioramento''' (sm): angravament, agravament, pegiorament.
* '''Peggiorare''' (vt e vi): andé pes, fé andé pes, dventé pes, dventé pì gran, pegioré; andé a mal.
* '''Peggiorativo''' (agg): pegiorativ.
* '''Peggiore''' (agg) pes, pì gram, pì cativ, pì gram, pegior.
* '''Pegno''' (sm): gage, pegn, caussion, ara; (fig.) segn, testimoniansa; ('''gioco''') pòsta; '''dare in pegno''': angagé, dé an gage (an pegn), ampegné.
* '''Pellegrinaggio''' (sm): pelerinagi, pelegrinagi, romiagi.
* '''Pellegrinare''' (vt): andé an pelerinagi, fé un pelerinagi, pelegriné; (fig.) vagabondé, bambliné, bimblané.
* '''Pellegrino''' (sm): pelerin, pelegrin, romé.
* '''Pena''' (sf): pen-a, sagrin; fastudi, fastidi, dolor; (punizione) pen-a, castigh, penitensa, suplinni, condan-a; essere conveniente: valej la pen-a, merité la pen-a (n'é valsa la pena: a l'é valune la spèisa); affannarsi: desse pen-a.
* '''Pene''' (sm): pénis. (popolar:) Bataj, Batòcc, Ciolin, Dësmorin dle fomne, Fer foà, Gamba dë dnans, Ghigno, Mànich, Marca dl'òmo, Mèmber pecator, Osel, Penel, Picio, Pich, Pichèt, Pirilo, Pistòla, Pistolot e Brichèt ('''per i bambini'''), Porilo, Utiss, Vërga, Vèt.
* '''Penetrante''' (agg): ch’a intra, ch’a passa; ('''profondo''') creus, ancreus, përfond; ('''di suono''') aùss, avuss, sclin.
* '''Penetrare''' (vt): intré drinta, intré, penetré, fichesse andriinta, passé, traversé, dëstraversé, anfilesse; fé brecia.
* '''Penisola''' (sf) penìsola.
* '''Pennone''' (sm) drapò, bandierin-a; (mar) erbo (dle nav), erbo portansëgne.
* '''Pentecoste''' (sf): Pentecòste, Pancòsta, Festa dlë Spìrit Sant.
* '''Pentimento '''(sm): pentiment; (rammarico) ringret, regret. (conversione) conversion, emendassion.
* '''Pentirsi '''(vr): pentisse, ringreté, regreté, dëspiaseisse, doloresse; cambié la ment, cambié l'òm interior [an particolar riferiment al acetassion ëd ël volèj 'd Nosgnor], convertisse, pensé divers, cambié la manera 'd pensé, cambié ij propòsit che l'oma, ringreté d'avèj fàit cheicòsa 'd mal, sagrinesse d'avèj ofendù Nosgnor, decidse 'd cheur ëd fé pì nen lòn che Nosgnor a stima esse 'n pecà, avej dëspiasì për coma ch'i l'oma vivù an passà. [As arfà a na disposission ëd la ment]; ('''rimpiangere''') ringreté; regreté; agreté; dëspiasèisse; [arconòsse i nòstri pecà e cambia manera 'd pensé].
* '''Perbene''' (agg): bon, da bin, bin fàit.
* '''Perché''' (cong.): përché, codisto? Codì? (sm) përché, motiv.
* '''Percepire''' (vt): përcepì, capì, comprende, conòsse.
* '''Percezione''' (sf): përcession, idèja, idea.
* '''Percorrere''' (vt): përcore, fé, passé, marcé, travërsé, dëstravërsé.
* Perdersi d'animo: perde ël cheur.
* Perdinci!: Dincinato! Dincio! Fable! Foble!
* '''Perdizione''' (sf): përdission, danassion, ruin-a, dann.
* '''Perdita''' (sf): dëscàpit, pèrdita, pèrdita, giunta, passiv, scàpit, (calo) arcal.
* '''Perdono''' (sm): përdon, përdonansa, indulgensa, assolussion, condon, amnistìa, grassia, scusa.
* '''Perdonare''' (vi): përdoné; perdonargliela: lassejla passé.
* '''Perfetto''' (agg): përfet, compì, complet, divin, ideal, squisì.
* '''Perfezion'''e (sf): përfession.
* '''Performance''' (sf): përformansa, rendiment, (ingl) performance.
* '''Pergamena''' (sf): bërgamin-a, përgamen-a, palinsest.
* '''Pergolato''' (sm): pinòcol, tòpia; ('''pergolato circolare''') bërsò.
* '''Pericolante''' (agg):tramblant, drocant, pericolant.
* '''Pericolo''' (sm): pericol, privo; ('''non c’è pericolo che'''): (a-i é) pa privo che; (rischio) azar, asard, risich, arzigh. ["A vanta fé noté che, për lòn ch'a rësguarda la presensa numerica d'anàrchich e 'd ca ocupà, pa privo che Turin a l'é un dij cas pì 'nteressant d'Europa"].
* '''Pericoloso''' (agg): pericolos, arzigos, asaros, asardos, danos.
* '''Periodico''' (agg): periòdich; (sm) giornal periòdich.
* '''Periodo''' (sm): perìod, perìod, era, fase, moment, costrùt, mèmber, frase: (di tempo) età, época, temp.
* '''Perlomeno, almeno''' (avv.): a dì pòch.
* '''Perno''' (sm): pern, perno, pòles, pivò, pivòt; (fig.) sostegn, fondamenta.
* '''Permaloso''' (ag): permalos, ombros, scontros, moschin, subrichèt, malegn, dispetos.
* '''Permettere''' (vt): lassé, përmëtte, consente, consentì, concede, dé ‘l përmess, dé la contenta, autorisé; (vr) përmëttse.
* '''Però''' (cong): però, tutun, contut, con tut lòn, ma.
* '''Perpetuare''' (vt): eterné, përpetué, rende etern.
* '''Perpetuo''' (agg): sensa fin, përpetuo, sempitern, etern, imortal.
* '''Perseguibile''' (agg): përseguibil.
* '''Perseguire''' (vt): ('''cercare di raggiungere''') përseguì; (ambire): ambì, ambissioné [l’ambission a men-a a la përdission]; ('''cercare di conseguire, impegnarsi con tenacia per raggiungere un fine''') angagesse fòrt a, travajé për, sté dapress, cudì; ('''seguire attentamente un lavoro'''): cudì un travaj].
* '''Perseguitare''' (vt): përseguité, tormenté, fé tribulé, avèj an ghignon, dé adòss.
* '''Perseverare''' (vi): përseveré, ten-e bon, nen demòrde, duré, continué, seguité, insiste, ten-e dur, përsiste.
* '''Persino''' (avv.): fin-a, ëdcò, findi.
* '''Persistere''' (vi): përsiste,insiste, duré continué, seguité, ten-e bon, ten-e dur, përseveré, nen demòrde, antestardisse, fissesse; (confermare un concetto) fortì, furtì, sosten-e, confermé.
* '''Persistente''' (agg): insistent, përsistent, ostinà, costant, përseverant.
* '''Persistenza''' (sf): përsistensa, insistensa, ostinassion, costansa, përseveransa.
* '''Persona''' (sf): përson-a; ('''aspetto''') përsonal, fìsich, natural; ('''di servizio''') përsonal.
* '''Personaggio''' (sm): përsonagi, përsonalità; (fam.) cacam, cagnass, can gròss, papàver.
* '''Personalità''' (sf): përsonalità, temperament, natura.
* '''Personalmente''' (av): ëd presensa.
* '''Personificare''' (vt): ancarné, përsonifiché, ampërsoné, representé.
* '''Personificazione''' (sf): përsonificassion, ancarnassion,
* '''Pertanto''' (cong.): a l'é për sòn (lòn, lolì); për conseguensa, donca.
* '''Perturbare''' (vt): buté sot-dzura, bolversé, campé an aria; dësturbé, fé confusion; dësbogé, agité, përturbé.
* '''Perturbatore''' (sm): përturbador, përturbator, soversiv, rivolussionari, agitator, dësturbator.
* '''Perturbazion'''e (sf): bolversament, rivolussion, confusion, përturbament, përturbassion, dësturb.
* '''Pervenire''' (vi): rivé, arivé, ven-e, përven-e,vnì, capité, toché.
* '''Perverso''' (agg): pien ëd gramissia, motobin gram, përvers, tut guast (vast).
* '''Pervicace''' (agg): teston, testass, testard, ostinà; (fam.) testa dura, tuso.
* '''Pervicacia''' (sf): testardarìa, testonerìa, testardagin, ostinassion.
* '''Pettinare''' (vt): pentné, ('''irreg, al pres, ind. e pres. cong. nelle prime tre persone sing. e terza plur.''') mi i penten-o, ti it penten-e, chiel a penten-a, voi i penten-e, lor a penten-o, che mi i penten-a, che ti it penten-e, che chiel a penten-a, ecc.), sulié, ravié, coefé; ('''districare)''' scutì; ('''pettinare canapa, lino e simili''') brustié, brus-cé; ('''la lana''') cardé, scardé, scardassé, scarpì).
* '''Petto''' (sm): pét, stòmi, sen; '''torace''': cassia dlë stòmi, costà; '''sterno del opetto''': ponta 'd pét; '''prendere di petto''': pijé 'd ponta.
===PI===
* '''Piacevole''' (agg) agreàbil, piasos, agradì, ch’a pias, simpàtich, anciarmant, caparant.
* '''Piacimento''' (sm): piasì, gust, agradiment, ('''a piacimento'''): a gré; ('''a tuo piacimento''':) a tò gust.
* '''Piano''' (avv.): dosman.
* '''Piatto''' (agg): piat, plan.
* '''Piatto''' (sm): piat, tond, sieta.
* '''Picchiare''' (vt): bate, piché; ('''alla porta''') tabussé, tambussé; ('''percuotere''') patlé, dé ‘d bòte, aussé le man, bastoné, savaté, pijé a càuss /a pugn; ('''aereo''') fé la picà.
* '''Piccione''' (sm): colomb, colomba, (dim.) colombòt.
* '''Picco''' (sm): pich, ponta, sima, cò; ('''a picco''') (andé) a pich.
* '''Piegare''' (vt): pieghé, doblé, siré, tòrze; chiné: ('''di stoffa''') plissé, fé le pieghe ('''sgualcire''') storcioné; '''piegare le lenzuola''': dobié ij linsòj; '''piegarsi''' (vr): dobiesse; '''piegare il capo''': chiné la testa; '''piegare le spalle''': chiné le spale.
* '''Pietà''' (sf): pietà, divossion, religiosità [òm ëd pietà]; ('''compassione''') pietà, misericòrdia, carità, compassion, umanità, sensibilità; '''monte di pietà''': mont ëd pietà.
* '''Pio''' (agg) divot, religios; òm ëd pietà ; ('''pietoso''') pietos, magnànin, misericordios; opera pia: euvra ‘d beneficensa, euvra pia, òpera pìa.
* '''Piovere a dirotto''': Pieuve a verse.
* '''Pilastro''' (sm): pilia, pilaster, pilion, pilon, pilonet, colona, pedrit.
* Più: pi; .più che altro: pì che àutr; più o meno: a truch e branca; più grande di: pì grand ëd ["ël pì grand ëd tut lòn che la saviëssa a në dà për fé ëd nòsta vita un boneur a l'é sens autr 'l avèj l'amicissia"].
* '''Pipistrello''' (sm): ratavolòira.
* '''Piuma''' (sf): piuma.
* '''Plasmare''' (vt): plasmé, modelé, modlé, figuré, dé forma.
* '''Platealmente''' (avv.) ëd manera plateal, da sfacià, sensa vërgogness-ne, sensa ritegn.
* '''Pletora''' (sf): plétora, abondansa, ecess (ëd sangh), esagerassion.
===PO===
*'''Poco''': (avv.) pòch, pò; (agg) pòch ('''poca, pòchi, pòche'''), scars, cit, curt, mnù, strèit, ràir; '''poco più, poco meno''': un pò pì, 'n pò men; '''un pochino''': tansipòch.
*'''Podere''' (sm): teniment, tnùa, podèj, campagna, assin-a, tèra, bin, beni; '''essere a podere''': esse a masoé, esse a s-ciavensa.
*'''Poderoso''' (agg): poderos, potent, fòrt, vajant, robust.
*'''Podio''' (s,): palch, pedan-a, scagn, pùlpit.
*'''Podismo''' (sm): marcia e corsa a pé, podism.
*'''Podista''' (sm): coreur, coridor a pé.
*'''Poema''' (sf): poema. ['''>''' ''Fé 'n poema'' ('''scrivere in modo prolisso'''); ''A l'é 'n poema'' ('''è cosa meravigliosa, straordinaria''').
*'''Poesia''' (sf): poesìa, poisìa.
*'''Poemetto''' (sm): poemèt.
*'''Poeta''' (sm): poeta; ('''scherzoso per persona strana''') poeta, poetass; (sf): poetëssa; '''poeta si nasce''': poeta a 'é chi a sa nen d'ess-lo.
*'''Poetare''' (vi): poeté, poetisé.
*'''Poeticamente''' (avv.): poeticament, ëd manera poética.
*'''Poetico''' (agg): poétich; ['''da cui: licenza poetica:''' Licensa poética].
* '''Poggiare''' (vt): ('''appoggiare''') pogé, pontalé, sosten-e; ('''fondare''') fondé, pogesse; '''spostarsi:''' pogé (a drita, a mancin-a),
* '''Poggio''' (sm); brich, bricòla, truch, montruch.
* '''Poi''' (avv.): peui, peu, apress, dòè, an séguit; ('''in secondo luogo, quindi''') dapress, apress; '''da ora in poi''': d'adess anans, d'or anans; '''prima o poi''': tòst o tard..
* '''Poiché''' (cong.) (di tempo) dòp che; ('''causale''') da pòst che, sicoma, dal moment che, da già che, përchè.
* '''Polacca''' (sf) (mus.) polonèisa, polaca; '''scarpa pesate''': polaca.
* '''Polacco''' (agg) polonèis, polach.
* '''Polare''' (agg) polar, dël pòlo; '''stella polare''': stèila polar, stèila timon.
* '''Polarizzare''' (vt): polarisé; (fig.) concentré, orienté, adressé a l'istessa mira.
* '''Polarizzatore''' (sm): polarisador, polariseur, polarisator.
* '''Polca''' (sf) (mus.) pòlca.
* '''Polvere''' (sf): póer, póver
* '''Polverone''' (sm): povrass, povreri, nivola 'f póer.
* '''Polveroso''': povros, pien ëd póer, ampovrà.
* '''Pomeriggio''' (sm): dòp mesdì, press mesdì.
* '''Popolamento''' (agg) popolament.
* '''Popolano''' (sm): popolan, òm ('''forma''') dël popol.
* '''Popolare''' (agg): popolar, dël pòpol; ('''conosciuto''') famos, cognossù, bin conossù, bin apressià, popolar, che tanti a-j bato le man; '''giudice popolare''': giudes popolar.
* '''Popolarità''' (sm): popolarità.
* '''Popolarizzar'''e (vt): rende popolar, popolarisé, divulghé, volgarisé.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion, abitant, gent.
* '''Popolo''' (sm): pòpol; '''a furor di popolo''': a onor dël pòpol.
* '''Popolos'''o (agg) popolà, popolos.
* '''Popolaresco''' (agg) popolaresch.
* '''Popolarità''' (sf): popolarità, vòga, celebrità, fama.
* '''Popoloso''' (agg): popolos.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion.
* '''Poppare''' (vt) pupé (làit), ciucé ‘l làit.
* '''Poppata''' (sf): pupà, pupada.
* '''Poppante''' (sm): poparin, masnà da pupa, masnà da làit.
* '''Poppatoio''' (sm): puparòla, bibron, biberòn.
* '''Porpora''' (sf): pórpora.
* '''Portare''' (vt): porté; ('''trasportare''') porté, trasporté, tramuvé; ('''condurre'''), mné, compagné; ('''arit. per riportare''') arporté, portene; '''(trascinare''') rablé.
* '''Portale''' (sm): portal.
* '''Portante''' (ag, part. pres): ëd sostegn, ch'a pòrto 'l pèis.
* '''Portinaio''' (sm): portié, portinari; ('''di case nobili''') consergi; ('''di uffici pubblici''') ussé.
* '''Portineria''' (sf): portierìa, portinarìa.
* '''Portata''' (sf) portà, portansa; ('''di cannone''') campà, gità, portà; (arch.) càrich, carigh, portà; ('''di fiume''') possà; (fig) importansa, potensa, fòrsa; '''alla portata di mano''': a portà ‘d man, a man; '''essere in grado''': esse a la portà; '''non essere della medesima categoria''': non esse ‘d soa portà.
* '''Porto''' (s): ('''di mare''') porto; '''giungere al traguardo, alla meta''': rivé an pòrt; '''porto franco''': pòrt franch; '''porto fluviale scorrevole''': pòrt an còrda; '''porto di mare''': pòrt ëd mar (:'''anche luogo disordinato''').
* '''Posare''' (vt): (deporre) posé, arposé, antërposé; ('''riposare''') pijé ‘l fià, arposé, pijé arlass; ('''ostentare''') desse d’arie, desse ‘d sagna, blaghé; ('''motivare''') fondé, basesse; avèj fondament; ('''appoggiare''') posé, pugé; '''posarsi''' (vr) posesse.
* '''Possedere''' (vt): avèj, possede, esse padron ëd, ten-e, dominé.
* '''Possedimento''' (sm): teniment, tenuta, tenùa, podèj, possediment, proprietà.
* '''Posseduto''' (agg): possedù, sota ‘l possess, dominà.
* '''Possesso''' (sm): possess, possession; proprietà; '''essere in possesso''': avèj, possede; ('''ereditare'''): andé al possess, ('''insediare''') buté al possess.
* '''Posta''' (sf): pòsta; ('''puntamento''') pontament; ('''appostamento''') pàsta, avàit; ('''del gioco''') messa, pòsta, gage; ('''servizio postale''') pòsta; '''farlo apposta''': felo a pòsta, felo a spress; '''a bella posta''': a cas pensà.
* '''Postazione''' (sf): postassion, piassament; (sm) ampiassament.
* '''Posteri''' (smp): ij fieuj, j'anvud, coj ch'a vniran, ij dissendent.
* '''Posteriore''' (agg): posterior, da daré, ch’a l’é daré, ch’a ven dòp, pì tard; ('''deretano''') daré, posterior.
* '''Posterità''' (sf): posterità, dissendensa, coj ch'a vniran, [passé a la posterità piemontèisa: '''acquistare fama duratura presso i piemontesi che verranno'''].
* '''Posto''' (s,): pòst, sit, leugh, leu; pais, contrà, region,; impiegh, ufissi, càrica; '''al posto di:''' an leu ëd.
* '''Potatore''' (sm): poeur.
* '''Potente''' (agg): potent, ch’a peul, fòrt, gajard, vajant, autorèivol; (sm) përsonalità, përsonagi, (fam.) cacam, papàver, tòch gròss, cagnass, can gròss;
* '''Potere''' (vi): podèj; può darsi: peul esse, miraco.
* '''Poveretto''' (sm): povrèt, povròt, pòvr òm.
* '''Povero''' (agg e sm.): pòver; (dim.) povrèt; almosinant, mendiant, bzognos, bisognos, mìser, malandàit, disperà, disgrassià, miseràbil, patàu, patanù, pitòch, spiantà, dëspiantà, tribulà. '''Premesso al nome, non solo pòver ha quattro forme''': pòver, pòvra, pòvri, pòvre, '''ma il maschile singolare si contrae in pòr se la parola che segue inizia con una vocale, e in''' pòvr’ '''se si trova difronte ad una parola che inizia con una vocale'''. Esempi: un pòr diav, un pòvr cit, un pòr disgrassià… A son ëd pòvri diav, pòvri cit, un pòr cit, pòvri fieuj, pòvre fije, col pòvr’ òm, a sòn ëd fieuj pòver.
* '''Povertà''' (sf): povertà, miseria, bzògn, bisogn.
* '''Pozzo''' (sm): poss; '''pozzo nero''': poss nèir, pòss mòrt, tampa dla botala.
=== PR ===
* '''Pratico''' (agg): pràtich, espert, abituà; (abile) amanà (:costumà e pràtich a fé bin na ròba).
* '''Preannunciare''' (vt): nunsié prima, anunsié prima, preanunsié, preanonsié.
* '''Preavvertire''' (vt): avertì prima, avertì për temp, preavertì.
* '''Preavvisare''' (vt): avisé prima, avisé për temp, preavisé.
* '''Preavviso''' (sm): preavis, preavertiment.
* '''Precedente''' (agg): precedent, antecedent.
* '''Precedentemente''' (avv.): anans, prima, l’àutra vòta, an precedensa, precedentement.
* '''Precedenza''' (sf): precedensa, priorità, ('''primato''') primassìa, prim pòst.
* '''Precedere''' (vi): andé danans, mancé dnans, precede; (fig:) antivëdde, preven-e.
* '''Precisamente''' (av): giusta.
* '''Precoce''' (agg): Matiné, Primiss, Madur dnans temp.
* '''Predire''' (st): predì, profeté, prevëdde, preanunsié, antivëdde, strologhé, andviné.
* '''Predicozzo''' (sm): rimprocc, arpròcc, rimpròver, prédica.
* '''Predominio''' (sm): predomini, predominansa, podèj, padronansa.
* '''Preferire''' (vt): preferì, vorèj pitòst, dé la preferensa, avèj pì car, serne, predilige.
* '''Pregare''': (vt) preghé, supliché, ciamé, imploré, scongiuré; (vi) preghé, anginojesse, dì j'orassion, recité j'orassion, dì le preghiere, recité le preghiere.
* '''Preghiera''' (sf): orassion, preghiera, sùplica, divossion, invocassion, giaculatòria.
* '''Pregiudicare''' (vt): pregiudiché, vasté, ruviné, fé (porté) ‘d dann, danegé, neuse, porté ‘d pregiudissi, compromëtte.
* '''Pregiudizio''' (sm): pregiudissi, preconcet, superstission, ideja sbalià, giudissi temerari; (danno): dan, dani, pregiudissi, dëscàpit, eror.
* '''Prego!''' [in risposta a grazie]: Gnente!
* '''Premonire''' (vt): marché.
* '''Premonitore''' (agg): premonitòri, ch’a signa prima, ch’a marca prima; segno premonitore: marca.
* '''Prendere''' (vt): pijé, ciapé, ambranché, ciufé, grinfé, rafé, sgrafigné, robé, porté vìa, arlevé, cheuje, cuché, dé man, conquisté; ('''colpire nel segno''') ciapé, taché; ('''sorprendere''') pijé, ciapé; '''prendere a cuore''': pijé a cheur, avèj a cheur; '''prendere sul serio''': pijé sël serio; '''prendere un raffreddore''': pijé un passaròt; '''prendere una cantonata''': pijé un bàjlo; '''prendersi cura''': soagné. cudì, atende, sté dapress, avej a cheur, tnì da cont, curesse; '''prendersela a male''': pijess-la; '''preso in castagna''' (mdd): ciapà sël lobiòt.
* '''Preoccupare''' (vt): (fig): anchieté, sagriné, dé pen-a, de ‘d sagrin, dé ‘d fastidi, sté an pen-a, preoccupé, sté malsoà; ('''preoccuparsi''') sagrinesse, acablesse, desse pen-a; ('''occuparsi''') angagesse.
* '''Preoccupato''' (agg): anchiet, inchiet, sagrinà, malsoà, fastidià, preocupà.
* '''Preoccupazione''' (sf): crussi, fastidi, fastudi, pen-a, sagrin, preocupassion, pensé, anchietùdin, badò.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Prepotente''' (agg) prepotent, arogant, superbi, mafios; diventare prepotente: aussé ‘l baùl /ël bech /ël cachet /la coa /ij còrn /la crësta /ël cul.
* '''Prepotenza''' (sf): prepotensa, arogansa, superbia.
* '''Prescienza''' (sf): preconnossensa. pressiensa, presentiment.
* '''Prescrivere''' (vt): prescrive, ordiné, comandé, stabilì, andé an prescrission.
* '''Presente '''(sm): present. '''Far presente''': fé noté. '''Essere presente, assistere di persona''': esse present.''' Momento''', '''tempo presente''': ël present. (Regalo) regal (argal), cadò, don, present.
* '''Preparare''' (vt): pronté, preparé, parié, acomodé, comodé.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Preparato''' (agg): pront, preparà, parià; (sm) preparà.
* '''Preparazione''' (sf): preparassion.
*'''Presso''' (avv): press, vzin; (prep) dacant, davzin, apreu.
*'''Pressapoco''' (avv): apopré, apeupré, scasi.
*'''Pressoche''' (avv): squasi, quasi, circa, press che, apopré, apeupré.
*'''Prestare''' (vt): prësté, ampresté; dé, spòrze; ('''prestare l’orecchio''') spòrze l’orija; ('''prestar fede''') dé fiusa.
*'''Prestito''' (sm): préstit, ampréstit; '''dare in prestito''': prësté, amprësté; '''prendere in prestito''' amprumé, ampërmué, ampërmudé, pié an préstit, nolegé.
*'''Presto''' (avv.): tòst, bonora, a la bonora.
*'''Presumere''' (vi): presume, përzome, dé pr' ëscontà, imaginé; (vt) pretende, avèj la presunsion, chërde.
*'''Presupposto''' (sm): suposission, presupòst, premëssa.
*'''Pretendere''' (vt): pretende, vorèj, esige, presume; finge /finze > fingg-se, fe finta (d'esse), fé visa, fé mosta, fesse chërde.
*'''Prevalenza''' (sf): prevalensa, magioransa; '''per la maggior parte''': an prevalensa.
*'''Prevalere''' (vi): prevalèj, predominè; ('''vincere''') vince, passé prima; (vr) aprofitessne.
*'''Prevedere''' (vt): vëdde da lontan, antivëdde.
*'''Prevenire''' (vt): prevnì, preven-e, rivé prima, prevëdde, antivëdde, vantagesse, pijé soe amzure.
*'''Prezzo''' (sm): pressi; cost, spéisa, valor; '''a prezzo di mercato''': a pressi corent; '''a prezzo fisso''': a pressi fiss; '''essere prezioso''': avèj gnun pressi; '''aumentare di prezzo''': chërse ‘d pressi; '''diminuire di prezzo''': dé giù ‘d pressi; '''non fissare un prezzo''': nen fé pressi; '''tenere il prezzo alto''': tnì sù ‘l pressi; '''rovinare i prezzi''': guasté ij pressi; '''buon prezzo''': pressi dle ramasse; a bon pat, a bon pressi; '''prezzo esagerato''': pressi disonest; '''dar prezzo''': presié, pressié, deje ‘l valor.
=== PRI ===
* '''Prigionia''' (sf): përzonìa, reclusion, detension, carcerassion.
* '''Prima''' (avv.): prima: (prep.) prima 'd (dë), prima che…; '''prima di tutt'''o: comensa, prima 'd tut; comensa; '''prima di tutto andrò a casa e poi verrò''': i andrai comensa a ca e peuj i vniraj; '''prima di tutto sta buono e poi vedremo''': ti stà comensa brav e peuj i vëddroma, '''prima o poi''': na vòlta ò l'àutra; '''sulle prime''': a tuta prima; '''prima o poi''': na vòta o l'àutra.
* '''Primavera''' (sf): prima, primavera; (fam.) bela stagion, prim temp, temp dle fior.
* '''Primaverile''' (agg): ëd la prima, primaverìl, tanié, primtanié.
* '''Primogenito''' (sm e agg): ël prim nà, prim, prim-génit, nà për prim, ël pì vej (dij fieuj).
* '''Primogenitura''' (sf): primagenitura.
* '''Principio''' (sm): (inizio): comens, comensament, cominsament; fin dal principio: fin dal comens.
* '''Priorità''' (sf): priorità, precedensa, drit ëd precedensa.
* '''Privato''' (sm): privà; [ij privà; an privà].
* '''Privilegiato''' (agg) privilegià, favorì, preferì.
* '''Privilegio''' (sm): privilegi, preferensa, favor, benefissi, vantagi.
* '''Probabile''' (agg): probàbil, fàcil, possìbil,, fatìbil.
* '''Probabilmente''' (avv.): probàbil.
* '''Probabilità''' (sf): probabilità.
* '''Procedere''' (vi): seguité, andé anans, continué; ['''avere origine''': derivé, vnì]; ('''camminare'''): marcé, caminé; ('''l'affare prcede bene)''': La facenda a l'ha 'n bon tren]; ('''intentare causa'''): procede, '''(procedere legalmente'''): procede legalment.
* '''Procurare''' (vt): procuré, fornì, provëdde; procurare di: serché (vardé, guardé, studié) dë; (vr) procuresse.
* '''Produrre''' (vt): porté, prodùe, rende, fruté, fé, fabriché, fé foson, fosoné.
* '''Profittevole''' (ag): profitèivol, util, edificant, për nòstra edificassion, ch'a dà bon esempi.
* '''Profitto''' (sm): profit [tiré 'd profit], vantagi, ùtil, guadagn, foson.
* '''Profanare''' (sf): profané, dëssacré.
* '''Profanazione''' (sf): profanassion, dëssacrassio, sacrilegi.
* '''Profondità''' (sf) :profondità, profondeur, fond, creus.
* '''Profondo''' (agg): creus, ancreus, përfond, profond, bass, fong.
* '''Profumo''' (sm): përfum, profum, bon odor; acqua di Colonia: eva d’odor, aqua d’odor, eva ‘d Colònia.
* '''Progenie''' (sf): progenia, progenie, dissendensa, stirp, stìrpe, rassa; (fig.) sëppa, such (sm).
* '''Progenitore''' (sm): vej, antich, bcé, pcé. [I nostri progenitori: ij Vèj, ij Grand, j’Antich, ij Grand Antich].
* '''Progredire''' (vi): fé ‘d progress, progredì, ('''procedere''') andé anans, avansé, marcé, fé camin; ('''far carriera''') fé stra, fé cariera; ('''migliorare''') fé ‘d profit, mijoré, miolré, përfessionesse (vr).
* '''Progressivamente''' (avv.): pòch a pòch, ëd manera progressiva, progressiv(ament).
* '''Progresso''' (sm): progress, avansament.
* Promettere: promëtte (promëttù), ampromëtte, dé la paròla, oblighesse; (a Dio) fé vòt. [La tera promëttùa, o dla promëssa].
* '''Promuovere''' (vt): (incoraggiare) ancoragé, cissé, stimolé, issé; (istituire) fondé, instituì, dé vita; (dare impulso) mandé anans, giuté, stimolé, cissé, fé la promossion; (scuola) esse riessù, esse passà.
* '''Promulgare''' (vt): publiché, emané, promulghé, fé conòsse.
* '''Promulgazione''' (sf): promulgassion, emanassion, publicassion.
* '''Prono''' (agg): ambòss.
* '''Pronto''' (agg): pront, preparà ben dispòst, svicc, ardì, lest, franch; (al telefono:) prònto, as peul?
* '''Pronunciare''' (vt): prononsié, pronunsié; ('''un discorso)''', fé, dì, recité.
* '''Propagare''' (vt): fé conòsse, propaghé, fé core la vos, spataré la vos, sbardlé, difonde, divulghé, spantié, spataré, publiché; (spargere) sparpajé, spantié, spataré.
* '''Propizio''' (agg): propissi, favorèivol, favorévol, bin dispòst.
* '''Proporre''' (vt): propon-e, fé na propòsta, spòrze n'idèja, consijé, sugerì.
* '''Proposito''' (sm):: propòsiti, proponiment, risolussion, intendiment, intension, idèja, idea, pensé, dissegn, disegn, propòsta, motiv, finalità.
* '''Proprio''' (agg) mé (tò, sò, nòstr, vòstr, sò); (opportuno) convenient, adat; (avv.) pròpi, giusta, bele, franch.
* '''Propugnare''' (vt): sosten-e, difende.
* '''Prosecuzione''' (sf): proseguiment, séguit, continuassion.
* '''Proseguire''' (vt): continué, seguité, andé anans, prosegue, proseguì, insiste, nen demòrde, tiré anans.
* '''Proselita''' (sm): prosélit, dissèpol, anlev, partisan.
* '''Proselitism'''o (sm): fé ‘d prosélit, proselitism.
* '''Prosperità''' (sf,): prosperità, fior, fioriss, abondansa, salute, foson.
* '''Prospero''' (agg): prosperos, prosperà, an fior, fiorissant, fiorì, an salute, fosonant.
* '''Prosperoso''' (agg) an salute, bin dispòst, san e duspòst, san, robust, robi, (fig) fiorì, an fior.
* '''Prospettare''' (vt): presenté, descrive, prospeté; '''essere volto in una direzione''': guardé, vardé, doertesse; '''prospettarsi''' (vr): anunsiesse, nunsiesse, prospetesse.
* '''Prossimo''' (agg): vzi, avzin, davzin,nen tant da leugn ant ël temp; '''la prossima settimana''': la sman-a ch’a ven; '''la prossima volta''': ël bòt ch'a-i ven; '''essere sul punto di''': esse lì lì për; '''essere prossimo a venire''': esse press a ven-e; (sm) pròssim.
* '''Prosternarsi''' (vi): campé a tèra, sbate giù; (vr) anginojesse, butesse an ginojon, anchinesse, prosternesse (> prosternassion).
* '''Prostituta''' (sf): meretris, vendùa, bagassa, garga, generin, ghegia, ghita, gindra, përra, picia, strusa, tërtosa, trubia, fomna da marciapé; ('''prostituto''') bagasson; ('''chi frequenta prostitute''') drudo; ('''protettore''') ruga, sensal dle bagasse, rufian, garga, gargagnan, pretor. '''Locuzioni proverbiali''': ''plandra, prachina, fia 'd famija, quaja verda, un-a dël gir, tarifa, robatabaston, artìcol.''
* '''Prostituzione''' (sf): prostitussion, rufianesim; '''casa di prostituzione''': ''cà 'd dësbàucia.''
* '''Prostrarsi''' (vr): prostresse, anginojesse, butesse an ginojon.
* '''Prostrato''' (agg): campà giù con la facia a tèra (fig.) abatù, con ël moral a tèra, dësmoralisà.
* '''Prostrazione''' (sf): prostrassion.
* '''Protagonista''' (sf): protagonista, prim ator, prim atriss.
* '''Provare''' (vt): ('''dimostrare''') prové, dé la preuva; ('''sperimentare''') prové, fé la preuva; ('''provare un cibo''') prové, sagé, tasté; ('''di veicoli''') prové, colaudé; ('''di teatro''') fé le preuve; ('''mettere alla prova''') cimenté.
* '''Proteggere''' (vt): guerné, giuté, difende, dësfende, avèj sot tùa, protege; ('''coprire''') quaté, buté a sosta.
* '''Provenire''' (vi): ven-e da, vnì da, proven-e, provnì, rivé da, derivé.
* '''Provvedere''' (vt): provëdde, fornì, procuré, munì, rimedié; ('''Provvedere in anticipo''') pijé soe amzure.
* '''Provvedimento''' (sm): provediment, misura, mësura, mzura, disposission; ('''provvedimenti poco efficaci'''): mese mësure.
* '''Prudere''' (vi): smangé, pruì, furmiolé, sfurmiolé.
* '''Prurito''' (sm); smangison, smangision, pruì, furmiol; ('''solletico''') gatìj, (fig.) zanzij, gigèt.
* '''Pseudonimo''' (sm): : nòm fint, stranòm.
===PU===
* '''Puah!''' (escl): bècio!
* '''Pudore''' (sm): pudor, pudicissia, modestia, verecondia, costumatëssa.
* '''Pugnale''' (sm): pugnal, pugnard.
* '''Pulpito''' (sm): pùlpit, ambon.
* '''Pungolo''' (sm): ujiss, ujon, ujé, gocion, avuja, avujon.
* '''Punire''' (vt): castighé, castijé, castiè, punì, (fam) dé la paga, passé 'l bujì, dé ij sòld ëd la sghijaròla (dla glassa).
* '''Puntiglio''' (sm): pontili, pontilio, impegn, rinfna, pica, caprissi, ostinassion; fare ripicca: fé pica, felo për pica; ['''risponde piche'''].
* '''Pula''' (sf): lula, vòrva, vòlva, rësca dël gran.
* '''Punto''' (sm): pont; ('''località, posizione''') pont, mira; '''alle due in punto''': a doi bot an ponta; '''punto di vista:''' pont ëd vista, mira; '''punto di riferiment'''o: pont ëd riferta; '''punto e virgola''': pont e virgola;''' due punti''': dòi pont; '''punto a capo''': pont e a cap, pont e a la lëgna/lìnia; '''essere su punto di''': esse lì lì për; '''i quattro punti cardinali''': ij quat pont cardinaj; '''punti di classifica''': pont ëd gieugh; '''punti di cucito''': pont da cuse [dé doi pont, pont an cros; pont a botonera; pont d’ambastiura; pont sarà; pont ëspèss; pont ëd marca].
* '''Puro''' (agg): pur, candi, cast, genit, natural, s-cet.
* '''Purché''' (av): basta mach che.
* '''Purtroppo''' (av): belavans, ëd belavans.
ir3tfwa3ayvurqp3zliexxkg0ez1a2a
34983
34982
2024-10-30T08:07:54Z
Pcastellina
15
/* PI */
34983
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== P ==
===PA===
* '''Pacare''' (vt): pasié, apasié, calmé, tranquiisé, buté an pas.
* '''Pacca''' (sf): paton, patela, paca, lëcca, bòta, saraca, pataca, babòrgna.
* '''Pacchetto''' (sm): pachét; '''di tabacco''': boèt, boetin, boeta.
* '''Pacchia''' (sf): paciada, balafrada, lapada, cucagna.
* '''Pacchiano''' (agg): grossé, paco, tajà con ël piolèt, vestì con cativ gust, vuajant.
* '''Pacco''' (sm): pachèt, pach, pachëtton, anvlòp.
* '''Pace''' (sf): pas.
* '''Paciere''' (sm): mediatore ëd pas, pasiant, pasior.
* '''Pacificare '''(vt): pasié, apaisé, buté pas, fé la pas, pacifiché, concilié, rangé ('''le cose'''), chieté, dzarmé, disarmé.
* '''Pacificazione''' (sf): pas, pacificassion, conciliassion, rangiament.
* '''Pacifico''' (agg): pasi, pacifiché, tranquillo, chieté.
* '''Pacifismo''' (sm): pacifismo.
* '''Pacioccone''' (sm): pacioflo, gròss e grassi, bonomeri.
* '''Pacioso''' (agg): pacifiché, pasios, pacios; (fam) barba pasi.
* '''Padella''' (sf): pèila, padela; ('''per caldarroste''') pèila foratà, pèila brusatòira; ('''orinale''') padela. '''Cascare dalla padella alla brace''': Casché da 'nt la padela ant la brasa.
* '''Padellino''' (sm): peilin; '''uova al padellino''': euv al palèt.
* '''Padiglione''' (sm): pavajon; ('''del letto''') baldachin; ('''tenda''') tenda, ('''dell’esposizione o dell’ospedale''') padijon, padiglione.
* '''Padre''' (sm): pare, papà, pà; ('''putativo''') parastr; i padri (smp) ij Grand, ij vej, j’antich. Ij cé; ('''sacerdote cattolico''') padre; '''padre guardiano''': pare Guardian, Guardian; '''padre spirituale''': pare spiritual; '''Santo Padre''': Pare Sant.
* '''Padrino '''(sm): Parin; ('''di matrimonio'''): testimoni; '''(di duello''') second, sgond, Parin.
* '''Padronale''' (agg): patronal, padronal, dël padron.
* '''Padronanza''' (sf): padronansa, patronansa,domini, (fig) bon-a conossènsa.
* '''Padrone '''(sm): padron, proprietari, sgnor; '''lavorare alle dipendenze /essere al servizio di''': esse sota padron.
* '''Paesaggio '''(sm): paesagi, vista, vëddùa, panorama.
* '''Paesano''' (agg): paisan, ëd pais, dël pais, campagnin; (sm) paisan, compaisan.
* '''Paese''' (sm): pais; ('''piccolo paese''') pasior, vilagi, borgà, borgià.
* '''Paffuto''' (agg): cicio, pacioflù, ciaflù, cicion.
* '''Paga''' (sf): paga, salari, stipendi, sòld, retribussion, pagamento, giornà, sman-a, quinzen-a, meisà.
* '''Pagabile''' (agg): pagàbil.
* '''Pagamento''' (sm): pagament.
* '''Paganesimo''' (sm): paganésim, paganism.
* '''Pagano''' (sm): pagan, ch’a l’é nen cristian.
* '''Pagare''' (vt): paghé, regolé, liquidé, saldé, dé la paga; '''Dio non paga il sabato''': Nosgnor a paga tard, ma a paga largh.
* '''Pagella''' (sf): pagela.
* '''Paggio''' (sm): pagi, pagèt.
* '''Pagherò '''(sm): cambial direta, cambial, pagfherò.
* '''Pagina''' (sf): pàgina, faciada, facia.
* '''Paglia''' (sf): paja; stoppia: strobia; '''casa di paglia''': bënna; color paglia: giàun, paja, pajarin, giàun ciàir; '''strato di paglia per coprire i tetti''': chdeuva; '''cappello di paglia''': pajëtta, caplin. caplin-a; '''paglia tirata''': pajarin, pajoss, trium, ëd paja; triuss ëd paja; '''giaciglio di paglia''': pajon.
* '''Palato''' (sm): palé, palà; vòlta dla boca; ('''papille palatali'''): miminèt dël gust.
* '''Palesare''' (vt): manifesté, dëscheuvre, dëscurvì, dësvelé, rivelé, arvelé, mostré; confidé, publichhé, fé conòsse.
* '''Palese''' (agg): conossù, cognossù, evident, ciàir, notòri.
* '''Palesemente''': al dëscovert, al descuert.
* '''Palma '''(sf): ('''della mano''') palm, parla, piat; ('''del remo''') pala, palëtta; ('''pianta''') palma; '''Domenica delle palme''': la Ramuliva; '''palma benedetta''': ramuliva, l’uliva, l’uliv.
* '''Palmo''' (sm) palm, palma; ('''misura''') branca, spana; ('''quantità misurata''') brancà.
* '''Palude''' (sf): mojiss, ciòm, rantan, baciass, pautass, paluda, padula, gòja, gheuj.
* '''Paludoso''' (agg): pautus, pien ëd pàuta, rantanos, mojiss, ciomoss, paludos, padulos.
* '''Panca''' (sf): banca, (dim) banchëtta, ('''scanno''') scagn, (dim) scagnèt, taburèt, sgabel
* '''Panno''' (sm): pann; stoffa di lana: stòfa ‘d lan-a; '''pannolino''': pann ëd lin; '''i panni''': vestimente, veste.
=== PAR ===
* '''Paradosso''' (sm): paradòss, esagerassion, assurdità, contrassens, drolarìa.
* '''Paradossale''' (agg): paradossàl, esagerà, dròlo.
* '''Paragonare''' (vt): paragoné, confronté, misuré, mzuré, rëscontré, comparisioné.
* '''Paralitico''' (sm e agg): paralitich.
* '''Paralisi''' (sf): paralisìa, paràlisi, colp, emiplegìa, aneorisma, parlétich, eclampsìa, assident, apoplessìa, paresi, cardioplesìa.
* '''Paralizzant'''e (agg): paralisan.
* '''Paralizzare''' (vt): paralisé, (fig.) impedì, antërpì.
* '''Paralizzato''' (agg) paralisà, antërpì.
* '''Parecchio''' (avv. e agg): assé, sissé, motoben, motobin; parecchi: diversi, tanti, pì che un, dontrè.
* '''Parimenti''' (avv.): a l'istèssa manera, l'istess.
* '''Parlare '''(vi): parlé, ciancé, ciaciaré, ciaramlé, dì, fé pasqué, dëscore, conversé, descute, disserté, pijé la paròla; (a bassa voce) ciusuné, bësbijé, parlé sotvos; ('''a alta voce''') crijé, criassé, brajé, brajassé, sgarì, uché, urlé; '''parlare di:''' parlé su; '''parlare per metafora''': parlé cuèrt; '''parlare a vanvera''': quaquaré, parlé a dzoneus /a noneus, fé ‘d paròle; parlare di: parlé su [A parla su chièl coma se a fussa un gadan]; '''parlare molto chiaro''': dì a paròle longhe e larghe; '''parlare farfugliando''': mangé /mastié le paròle; '''prendere in parola''': pijé un an paròla; '''parlare usando parole difficili''': dì ‘d parolon.
* '''Parola''' (sf): paròla, dit, mòt, dëscors, vacàbol, termo, espression; '''liturgia della Paròla''': liturgìa dla paròla; '''Parola di Dio''': Paròla ‘d Nosgnor; '''gioco di parole''': calembor, gieugh ëd paròle; '''parole incrociate''': paròle ancrosià; '''subissare di parole''': anvërtojé ‘d paròle; '''in una parola''': për tajé curt, tut curt, për curt; '''discutere animatamente''': dësblé ‘d paròle; '''in poche parole, in breve''': an abresé; '''pesare le parole''': mëzuré le paròle; '''venir meno alla parola''': manché ‘d paròla.
* '''Parrucca''' (sf): pruca. L'espressione "fé la pruca a queidun" significa "rimproverare qualcuno". L'aggettivo "dësprucà" significa "esperto". Difatti ad una persona esperta ed irreprensibile "gnun a-j fà la pruca", nessuno lo rimprovera.
* '''Parte '''(sf): part, tòch, porsion, fëtta, ('''regione''') region, leug, leu, part, canton, sit, pòst; ('''dovere''') ancombensa, dover, part, travaj; ('''teatro'''), part, ròlo; ('''partito''') partì, (mus) spartì, part; '''far parte, spartire''': fé part, spartì; '''senza contare che''': a part che; '''di queste parti''': dë ste part; '''parte anteriore''': part ëdnans; '''parte posteriore''': part daré.
* '''Partenza''' (sf): partensa, partì; [dé ‘l segnal ëd partì].
* '''Partecipare''' (vi): pijé part, partessipé, participé ('''dividere''') fé part, spartì, partagé ('''dispensare''') fé part, dé, distribuì, dispensé; ('''annunciare''') fé part, dé la neuva, nunsié.
* '''Particolarmente''' (avv.): ëd manera specìfica, particolar.
* '''Partire''' (vi): parte, andé via, partì, slontanesse, dëscampé, fé fagòt, fé vela; '''a partire da''': a partì da…
* '''Partito''' (sm): partì; '''essere a mal partito''': esse a curte busche.
* '''Partner''' (sm): cambrada, sòcio, compagn, colega, partitant.
* '''Partorire''' (vi): caté.
* '''Parziale''' (agg): parsial; ('''essere parziali''') esse parsial, fé ‘d parsialità, fé ‘d tòrt.
* '''Parzialità''' (sf): parsialità, [mostré ‘d parsialità].
* '''Parzialmente''' (avv.): an part.
* '''Pascolare''' (vt): ('''brucare l’erba''') pasturé, ('''condurre al pascolo'''): pasturé [pasturé le bestie].
* '''Passaporto''' (sm): passapòrt, salvaxcondòt, carta 'd passagi.
* '''Passare''' (vt): passé; ('''attraversare''') travërsé, dëstraversé, passé da l’àutra; ('''andare oltre''') oltrapassé, sorpassé, superé, passé dnans, passé dë dnans, dëscavalché, scavalché; (fig) vince, guadagné, vagné; (a scuola) passé, sté promòss; '''passare sopra''': passé dzora; '''passarla liscia''': passela bela; '''passare dall’altra parte''': passé dë dlà; '''passarne''' ('''fare dolorose esperienze''') passene.
* '''Passo (sm)''': pass, ('''passaggio''') passagi, ('''di montagna''') pass, còl, (fig.) andi, andur; '''di pari passo''': andé 'd cobia.
* '''Patria''' (sm): patria, pais; > nòstra patria cita, patria celest (:'''paradiso''').
* '''Patriota''' (sm): patriòt, patriòta, ('''compatriota''') paisan, compaisan, patriòt, compatriòt.
* '''Patriottardo''' (sm): patriòt fàuss, patriotard.
* '''Patriottico''' (agg): patriòtich.
* '''Patriottismo''' (sm): patriotism, amor al pais.
* '''Patto''' (sm): pat, acòrd, acòrdi, convension, intèisa, concordà; '''a patto che''': a condission che.
* '''Pavimento''' (sm): paviment; (di legno) palchèt, parchèt, paviment ëd bòsch; (di piastrelle, mattoni, pietre, marmo) sternìa; (di terra battuta) batù.
* '''Pavoneggiarsi''' (vrt): Blaghesse [Se 't blaghe! ('''Come ti pavoneggi!''')].
* '''Pazienza!''' (escl): S-ciao!
* '''Pazzia''' (sf): matarìa, matrìa; [fare una pazzia, ghiribizzo: matan-a].
* '''Pazzo''' (m e ag): mat, fòl, alienà, sensa testa, sensa sust, folitro,matòide, scriterià, dròlo, bisar.
* '''Peccaminosità''' (sf): condission d’esse pëccaminos, colpevolëssa.
===PE===
* '''Peccaminoso''' (agg): pëccaminos, pecaminos, colpèivol.
* '''Peccare''' (vi): fé pecà, peché, fé pëccà, pëcché, manché, fé na mancansa, sbalié, falé.
* '''Peccato''' (sm): pecà, pëccà, colpa, delit, fota, fal, fala, eror, sbalio, mancansa, vissi. '''Peccato!''' (escl.) Darmagi! Darmage! [A l'é 'n pecà ch'a sìa finì].
* '''Peccatore''' (sm e agg): pecator.
* '''Peculiarità''' (sf): particolarità, specialità, caraterìstica, proprietà.
* '''Pece''' (sf): apèis, pèis, ampèis; '''pece greca''': carafògna, scarafògna: '''spalmare di pece''': ampeisé.
* '''Peggio''' (avv.): pegg, pes, pì mal; '''peggio che mai:''' pes che pes, a la garabia, pes pì che mai; '''alla peggio''': a la pegg, a la bruta pegg, a la mala pes, a la pes dij pes, a la pes andé, për mal ch'a vada, për mal pensà ch'a sia, a la pì longa; '''fare il peggio''': fé al pegg; '''di male al peggio''': ëd mal an pegg; '''infame''': pes che Giuda; '''pessimo''': për andé pegg, ch'a vada parèj.
* '''Peggioramento''' (sm): angravament, agravament, pegiorament.
* '''Peggiorare''' (vt e vi): andé pes, fé andé pes, dventé pes, dventé pì gran, pegioré; andé a mal.
* '''Peggiorativo''' (agg): pegiorativ.
* '''Peggiore''' (agg) pes, pì gram, pì cativ, pì gram, pegior.
* '''Pegno''' (sm): gage, pegn, caussion, ara; (fig.) segn, testimoniansa; ('''gioco''') pòsta; '''dare in pegno''': angagé, dé an gage (an pegn), ampegné.
* '''Pellegrinaggio''' (sm): pelerinagi, pelegrinagi, romiagi.
* '''Pellegrinare''' (vt): andé an pelerinagi, fé un pelerinagi, pelegriné; (fig.) vagabondé, bambliné, bimblané.
* '''Pellegrino''' (sm): pelerin, pelegrin, romé.
* '''Pena''' (sf): pen-a, sagrin; fastudi, fastidi, dolor; (punizione) pen-a, castigh, penitensa, suplinni, condan-a; essere conveniente: valej la pen-a, merité la pen-a (n'é valsa la pena: a l'é valune la spèisa); affannarsi: desse pen-a.
* '''Pene''' (sm): pénis. (popolar:) Bataj, Batòcc, Ciolin, Dësmorin dle fomne, Fer foà, Gamba dë dnans, Ghigno, Mànich, Marca dl'òmo, Mèmber pecator, Osel, Penel, Picio, Pich, Pichèt, Pirilo, Pistòla, Pistolot e Brichèt ('''per i bambini'''), Porilo, Utiss, Vërga, Vèt.
* '''Penetrante''' (agg): ch’a intra, ch’a passa; ('''profondo''') creus, ancreus, përfond; ('''di suono''') aùss, avuss, sclin.
* '''Penetrare''' (vt): intré drinta, intré, penetré, fichesse andriinta, passé, traversé, dëstraversé, anfilesse; fé brecia.
* '''Penisola''' (sf) penìsola.
* '''Pennone''' (sm) drapò, bandierin-a; (mar) erbo (dle nav), erbo portansëgne.
* '''Pentecoste''' (sf): Pentecòste, Pancòsta, Festa dlë Spìrit Sant.
* '''Pentimento '''(sm): pentiment; (rammarico) ringret, regret. (conversione) conversion, emendassion.
* '''Pentirsi '''(vr): pentisse, ringreté, regreté, dëspiaseisse, doloresse; cambié la ment, cambié l'òm interior [an particolar riferiment al acetassion ëd ël volèj 'd Nosgnor], convertisse, pensé divers, cambié la manera 'd pensé, cambié ij propòsit che l'oma, ringreté d'avèj fàit cheicòsa 'd mal, sagrinesse d'avèj ofendù Nosgnor, decidse 'd cheur ëd fé pì nen lòn che Nosgnor a stima esse 'n pecà, avej dëspiasì për coma ch'i l'oma vivù an passà. [As arfà a na disposission ëd la ment]; ('''rimpiangere''') ringreté; regreté; agreté; dëspiasèisse; [arconòsse i nòstri pecà e cambia manera 'd pensé].
* '''Perbene''' (agg): bon, da bin, bin fàit.
* '''Perché''' (cong.): përché, codisto? Codì? (sm) përché, motiv.
* '''Percepire''' (vt): përcepì, capì, comprende, conòsse.
* '''Percezione''' (sf): përcession, idèja, idea.
* '''Percorrere''' (vt): përcore, fé, passé, marcé, travërsé, dëstravërsé.
* Perdersi d'animo: perde ël cheur.
* Perdinci!: Dincinato! Dincio! Fable! Foble!
* '''Perdizione''' (sf): përdission, danassion, ruin-a, dann.
* '''Perdita''' (sf): dëscàpit, pèrdita, pèrdita, giunta, passiv, scàpit, (calo) arcal.
* '''Perdono''' (sm): përdon, përdonansa, indulgensa, assolussion, condon, amnistìa, grassia, scusa.
* '''Perdonare''' (vi): përdoné; perdonargliela: lassejla passé.
* '''Perfetto''' (agg): përfet, compì, complet, divin, ideal, squisì.
* '''Perfezion'''e (sf): përfession.
* '''Performance''' (sf): përformansa, rendiment, (ingl) performance.
* '''Pergamena''' (sf): bërgamin-a, përgamen-a, palinsest.
* '''Pergolato''' (sm): pinòcol, tòpia; ('''pergolato circolare''') bërsò.
* '''Pericolante''' (agg):tramblant, drocant, pericolant.
* '''Pericolo''' (sm): pericol, privo; ('''non c’è pericolo che'''): (a-i é) pa privo che; (rischio) azar, asard, risich, arzigh. ["A vanta fé noté che, për lòn ch'a rësguarda la presensa numerica d'anàrchich e 'd ca ocupà, pa privo che Turin a l'é un dij cas pì 'nteressant d'Europa"].
* '''Pericoloso''' (agg): pericolos, arzigos, asaros, asardos, danos.
* '''Periodico''' (agg): periòdich; (sm) giornal periòdich.
* '''Periodo''' (sm): perìod, perìod, era, fase, moment, costrùt, mèmber, frase: (di tempo) età, época, temp.
* '''Perlomeno, almeno''' (avv.): a dì pòch.
* '''Perno''' (sm): pern, perno, pòles, pivò, pivòt; (fig.) sostegn, fondamenta.
* '''Permaloso''' (ag): permalos, ombros, scontros, moschin, subrichèt, malegn, dispetos.
* '''Permettere''' (vt): lassé, përmëtte, consente, consentì, concede, dé ‘l përmess, dé la contenta, autorisé; (vr) përmëttse.
* '''Però''' (cong): però, tutun, contut, con tut lòn, ma.
* '''Perpetuare''' (vt): eterné, përpetué, rende etern.
* '''Perpetuo''' (agg): sensa fin, përpetuo, sempitern, etern, imortal.
* '''Perseguibile''' (agg): përseguibil.
* '''Perseguire''' (vt): ('''cercare di raggiungere''') përseguì; (ambire): ambì, ambissioné [l’ambission a men-a a la përdission]; ('''cercare di conseguire, impegnarsi con tenacia per raggiungere un fine''') angagesse fòrt a, travajé për, sté dapress, cudì; ('''seguire attentamente un lavoro'''): cudì un travaj].
* '''Perseguitare''' (vt): përseguité, tormenté, fé tribulé, avèj an ghignon, dé adòss.
* '''Perseverare''' (vi): përseveré, ten-e bon, nen demòrde, duré, continué, seguité, insiste, ten-e dur, përsiste.
* '''Persino''' (avv.): fin-a, ëdcò, findi.
* '''Persistere''' (vi): përsiste,insiste, duré continué, seguité, ten-e bon, ten-e dur, përseveré, nen demòrde, antestardisse, fissesse; (confermare un concetto) fortì, furtì, sosten-e, confermé.
* '''Persistente''' (agg): insistent, përsistent, ostinà, costant, përseverant.
* '''Persistenza''' (sf): përsistensa, insistensa, ostinassion, costansa, përseveransa.
* '''Persona''' (sf): përson-a; ('''aspetto''') përsonal, fìsich, natural; ('''di servizio''') përsonal.
* '''Personaggio''' (sm): përsonagi, përsonalità; (fam.) cacam, cagnass, can gròss, papàver.
* '''Personalità''' (sf): përsonalità, temperament, natura.
* '''Personalmente''' (av): ëd presensa.
* '''Personificare''' (vt): ancarné, përsonifiché, ampërsoné, representé.
* '''Personificazione''' (sf): përsonificassion, ancarnassion,
* '''Pertanto''' (cong.): a l'é për sòn (lòn, lolì); për conseguensa, donca.
* '''Perturbare''' (vt): buté sot-dzura, bolversé, campé an aria; dësturbé, fé confusion; dësbogé, agité, përturbé.
* '''Perturbatore''' (sm): përturbador, përturbator, soversiv, rivolussionari, agitator, dësturbator.
* '''Perturbazion'''e (sf): bolversament, rivolussion, confusion, përturbament, përturbassion, dësturb.
* '''Pervenire''' (vi): rivé, arivé, ven-e, përven-e,vnì, capité, toché.
* '''Perverso''' (agg): pien ëd gramissia, motobin gram, përvers, tut guast (vast).
* '''Pervicace''' (agg): teston, testass, testard, ostinà; (fam.) testa dura, tuso.
* '''Pervicacia''' (sf): testardarìa, testonerìa, testardagin, ostinassion.
* '''Pettinare''' (vt): pentné, ('''irreg, al pres, ind. e pres. cong. nelle prime tre persone sing. e terza plur.''') mi i penten-o, ti it penten-e, chiel a penten-a, voi i penten-e, lor a penten-o, che mi i penten-a, che ti it penten-e, che chiel a penten-a, ecc.), sulié, ravié, coefé; ('''districare)''' scutì; ('''pettinare canapa, lino e simili''') brustié, brus-cé; ('''la lana''') cardé, scardé, scardassé, scarpì).
* '''Petto''' (sm): pét, stòmi, sen; '''torace''': cassia dlë stòmi, costà; '''sterno del opetto''': ponta 'd pét; '''prendere di petto''': pijé 'd ponta.
===PI===
* '''Piacevole''' (agg) agreàbil, piasos, agradì, ch’a pias, simpàtich, anciarmant, caparant.
* '''Piacimento''' (sm): piasì, gust, agradiment, ('''a piacimento'''): a gré; ('''a tuo piacimento''':) a tò gust.
* '''Piano''' (avv.): dosman.
* '''Piatto''' (agg): piat, plan.
* '''Piatto''' (sm): piat, tond, sieta.
* '''Picchiare''' (vt): bate, piché; ('''alla porta''') tabussé, tambussé; ('''percuotere''') patlé, dé ‘d bòte, aussé le man, bastoné, savaté, pijé a càuss /a pugn; ('''aereo''') fé la picà.
* '''Piccione''' (sm): colomb, colomba, (dim.) colombòt.
* '''Picco''' (sm): pich, ponta, sima, cò; ('''a picco''') (andé) a pich.
* '''Piegare''' (vt): pieghé, doblé, siré, tòrze; chiné: ('''di stoffa''') plissé, fé le pieghe ('''sgualcire''') storcioné; '''piegare le lenzuola''': dobié ij linsòj; '''piegarsi''' (vr): dobiesse; '''piegare il capo''': chiné la testa; '''piegare le spalle''': chiné le spale.
* '''Pietà''' (sf): pietà, divossion, religiosità [òm ëd pietà]; ('''compassione''') pietà, misericòrdia, carità, compassion, umanità, sensibilità; '''monte di pietà''': mont ëd pietà.
* '''Pio''' (agg) divot, religios; òm ëd pietà ; ('''pietoso''') pietos, magnànin, misericordios; opera pia: euvra ‘d beneficensa, euvra pia, òpera pìa.
* '''Piovere a dirotto''': Pieuve a verse.
* '''Pilastro''' (sm): pilia, pilaster, pilion, pilon, pilonet, colona, pedrit.
* Più: pi; .più che altro: pì che àutr; più o meno: a truch e branca; più grande di: pì grand ëd ["ël pì grand ëd tut lòn che la saviëssa a në dà për fé ëd nòsta vita un boneur a l'é sens autr 'l avèj l'amicissia"].
* '''Pipistrello''' (sm): ratavolòira.
* '''Piuma''' (sf): piuma.
* '''Plasmare''' (vt): plasmé, modelé, modlé, figuré, dé forma.
* '''Platealmente''' (avv.) ëd manera plateal, da sfacià, sensa vërgogness-ne, sensa ritegn.
* '''Plenilunio''' (sm): lun-a pien-a, lun-a dura.
* '''Pletora''' (sf): plétora, abondansa, ecess (ëd sangh), esagerassion.
===PO===
*'''Poco''': (avv.) pòch, pò; (agg) pòch ('''poca, pòchi, pòche'''), scars, cit, curt, mnù, strèit, ràir; '''poco più, poco meno''': un pò pì, 'n pò men; '''un pochino''': tansipòch.
*'''Podere''' (sm): teniment, tnùa, podèj, campagna, assin-a, tèra, bin, beni; '''essere a podere''': esse a masoé, esse a s-ciavensa.
*'''Poderoso''' (agg): poderos, potent, fòrt, vajant, robust.
*'''Podio''' (s,): palch, pedan-a, scagn, pùlpit.
*'''Podismo''' (sm): marcia e corsa a pé, podism.
*'''Podista''' (sm): coreur, coridor a pé.
*'''Poema''' (sf): poema. ['''>''' ''Fé 'n poema'' ('''scrivere in modo prolisso'''); ''A l'é 'n poema'' ('''è cosa meravigliosa, straordinaria''').
*'''Poesia''' (sf): poesìa, poisìa.
*'''Poemetto''' (sm): poemèt.
*'''Poeta''' (sm): poeta; ('''scherzoso per persona strana''') poeta, poetass; (sf): poetëssa; '''poeta si nasce''': poeta a 'é chi a sa nen d'ess-lo.
*'''Poetare''' (vi): poeté, poetisé.
*'''Poeticamente''' (avv.): poeticament, ëd manera poética.
*'''Poetico''' (agg): poétich; ['''da cui: licenza poetica:''' Licensa poética].
* '''Poggiare''' (vt): ('''appoggiare''') pogé, pontalé, sosten-e; ('''fondare''') fondé, pogesse; '''spostarsi:''' pogé (a drita, a mancin-a),
* '''Poggio''' (sm); brich, bricòla, truch, montruch.
* '''Poi''' (avv.): peui, peu, apress, dòè, an séguit; ('''in secondo luogo, quindi''') dapress, apress; '''da ora in poi''': d'adess anans, d'or anans; '''prima o poi''': tòst o tard..
* '''Poiché''' (cong.) (di tempo) dòp che; ('''causale''') da pòst che, sicoma, dal moment che, da già che, përchè.
* '''Polacca''' (sf) (mus.) polonèisa, polaca; '''scarpa pesate''': polaca.
* '''Polacco''' (agg) polonèis, polach.
* '''Polare''' (agg) polar, dël pòlo; '''stella polare''': stèila polar, stèila timon.
* '''Polarizzare''' (vt): polarisé; (fig.) concentré, orienté, adressé a l'istessa mira.
* '''Polarizzatore''' (sm): polarisador, polariseur, polarisator.
* '''Polca''' (sf) (mus.) pòlca.
* '''Polvere''' (sf): póer, póver
* '''Polverone''' (sm): povrass, povreri, nivola 'f póer.
* '''Polveroso''': povros, pien ëd póer, ampovrà.
* '''Pomeriggio''' (sm): dòp mesdì, press mesdì.
* '''Popolamento''' (agg) popolament.
* '''Popolano''' (sm): popolan, òm ('''forma''') dël popol.
* '''Popolare''' (agg): popolar, dël pòpol; ('''conosciuto''') famos, cognossù, bin conossù, bin apressià, popolar, che tanti a-j bato le man; '''giudice popolare''': giudes popolar.
* '''Popolarità''' (sm): popolarità.
* '''Popolarizzar'''e (vt): rende popolar, popolarisé, divulghé, volgarisé.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion, abitant, gent.
* '''Popolo''' (sm): pòpol; '''a furor di popolo''': a onor dël pòpol.
* '''Popolos'''o (agg) popolà, popolos.
* '''Popolaresco''' (agg) popolaresch.
* '''Popolarità''' (sf): popolarità, vòga, celebrità, fama.
* '''Popoloso''' (agg): popolos.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion.
* '''Poppare''' (vt) pupé (làit), ciucé ‘l làit.
* '''Poppata''' (sf): pupà, pupada.
* '''Poppante''' (sm): poparin, masnà da pupa, masnà da làit.
* '''Poppatoio''' (sm): puparòla, bibron, biberòn.
* '''Porpora''' (sf): pórpora.
* '''Portare''' (vt): porté; ('''trasportare''') porté, trasporté, tramuvé; ('''condurre'''), mné, compagné; ('''arit. per riportare''') arporté, portene; '''(trascinare''') rablé.
* '''Portale''' (sm): portal.
* '''Portante''' (ag, part. pres): ëd sostegn, ch'a pòrto 'l pèis.
* '''Portinaio''' (sm): portié, portinari; ('''di case nobili''') consergi; ('''di uffici pubblici''') ussé.
* '''Portineria''' (sf): portierìa, portinarìa.
* '''Portata''' (sf) portà, portansa; ('''di cannone''') campà, gità, portà; (arch.) càrich, carigh, portà; ('''di fiume''') possà; (fig) importansa, potensa, fòrsa; '''alla portata di mano''': a portà ‘d man, a man; '''essere in grado''': esse a la portà; '''non essere della medesima categoria''': non esse ‘d soa portà.
* '''Porto''' (s): ('''di mare''') porto; '''giungere al traguardo, alla meta''': rivé an pòrt; '''porto franco''': pòrt franch; '''porto fluviale scorrevole''': pòrt an còrda; '''porto di mare''': pòrt ëd mar (:'''anche luogo disordinato''').
* '''Posare''' (vt): (deporre) posé, arposé, antërposé; ('''riposare''') pijé ‘l fià, arposé, pijé arlass; ('''ostentare''') desse d’arie, desse ‘d sagna, blaghé; ('''motivare''') fondé, basesse; avèj fondament; ('''appoggiare''') posé, pugé; '''posarsi''' (vr) posesse.
* '''Possedere''' (vt): avèj, possede, esse padron ëd, ten-e, dominé.
* '''Possedimento''' (sm): teniment, tenuta, tenùa, podèj, possediment, proprietà.
* '''Posseduto''' (agg): possedù, sota ‘l possess, dominà.
* '''Possesso''' (sm): possess, possession; proprietà; '''essere in possesso''': avèj, possede; ('''ereditare'''): andé al possess, ('''insediare''') buté al possess.
* '''Posta''' (sf): pòsta; ('''puntamento''') pontament; ('''appostamento''') pàsta, avàit; ('''del gioco''') messa, pòsta, gage; ('''servizio postale''') pòsta; '''farlo apposta''': felo a pòsta, felo a spress; '''a bella posta''': a cas pensà.
* '''Postazione''' (sf): postassion, piassament; (sm) ampiassament.
* '''Posteri''' (smp): ij fieuj, j'anvud, coj ch'a vniran, ij dissendent.
* '''Posteriore''' (agg): posterior, da daré, ch’a l’é daré, ch’a ven dòp, pì tard; ('''deretano''') daré, posterior.
* '''Posterità''' (sf): posterità, dissendensa, coj ch'a vniran, [passé a la posterità piemontèisa: '''acquistare fama duratura presso i piemontesi che verranno'''].
* '''Posto''' (s,): pòst, sit, leugh, leu; pais, contrà, region,; impiegh, ufissi, càrica; '''al posto di:''' an leu ëd.
* '''Potatore''' (sm): poeur.
* '''Potente''' (agg): potent, ch’a peul, fòrt, gajard, vajant, autorèivol; (sm) përsonalità, përsonagi, (fam.) cacam, papàver, tòch gròss, cagnass, can gròss;
* '''Potere''' (vi): podèj; può darsi: peul esse, miraco.
* '''Poveretto''' (sm): povrèt, povròt, pòvr òm.
* '''Povero''' (agg e sm.): pòver; (dim.) povrèt; almosinant, mendiant, bzognos, bisognos, mìser, malandàit, disperà, disgrassià, miseràbil, patàu, patanù, pitòch, spiantà, dëspiantà, tribulà. '''Premesso al nome, non solo pòver ha quattro forme''': pòver, pòvra, pòvri, pòvre, '''ma il maschile singolare si contrae in pòr se la parola che segue inizia con una vocale, e in''' pòvr’ '''se si trova difronte ad una parola che inizia con una vocale'''. Esempi: un pòr diav, un pòvr cit, un pòr disgrassià… A son ëd pòvri diav, pòvri cit, un pòr cit, pòvri fieuj, pòvre fije, col pòvr’ òm, a sòn ëd fieuj pòver.
* '''Povertà''' (sf): povertà, miseria, bzògn, bisogn.
* '''Pozzo''' (sm): poss; '''pozzo nero''': poss nèir, pòss mòrt, tampa dla botala.
=== PR ===
* '''Pratico''' (agg): pràtich, espert, abituà; (abile) amanà (:costumà e pràtich a fé bin na ròba).
* '''Preannunciare''' (vt): nunsié prima, anunsié prima, preanunsié, preanonsié.
* '''Preavvertire''' (vt): avertì prima, avertì për temp, preavertì.
* '''Preavvisare''' (vt): avisé prima, avisé për temp, preavisé.
* '''Preavviso''' (sm): preavis, preavertiment.
* '''Precedente''' (agg): precedent, antecedent.
* '''Precedentemente''' (avv.): anans, prima, l’àutra vòta, an precedensa, precedentement.
* '''Precedenza''' (sf): precedensa, priorità, ('''primato''') primassìa, prim pòst.
* '''Precedere''' (vi): andé danans, mancé dnans, precede; (fig:) antivëdde, preven-e.
* '''Precisamente''' (av): giusta.
* '''Precoce''' (agg): Matiné, Primiss, Madur dnans temp.
* '''Predire''' (st): predì, profeté, prevëdde, preanunsié, antivëdde, strologhé, andviné.
* '''Predicozzo''' (sm): rimprocc, arpròcc, rimpròver, prédica.
* '''Predominio''' (sm): predomini, predominansa, podèj, padronansa.
* '''Preferire''' (vt): preferì, vorèj pitòst, dé la preferensa, avèj pì car, serne, predilige.
* '''Pregare''': (vt) preghé, supliché, ciamé, imploré, scongiuré; (vi) preghé, anginojesse, dì j'orassion, recité j'orassion, dì le preghiere, recité le preghiere.
* '''Preghiera''' (sf): orassion, preghiera, sùplica, divossion, invocassion, giaculatòria.
* '''Pregiudicare''' (vt): pregiudiché, vasté, ruviné, fé (porté) ‘d dann, danegé, neuse, porté ‘d pregiudissi, compromëtte.
* '''Pregiudizio''' (sm): pregiudissi, preconcet, superstission, ideja sbalià, giudissi temerari; (danno): dan, dani, pregiudissi, dëscàpit, eror.
* '''Prego!''' [in risposta a grazie]: Gnente!
* '''Premonire''' (vt): marché.
* '''Premonitore''' (agg): premonitòri, ch’a signa prima, ch’a marca prima; segno premonitore: marca.
* '''Prendere''' (vt): pijé, ciapé, ambranché, ciufé, grinfé, rafé, sgrafigné, robé, porté vìa, arlevé, cheuje, cuché, dé man, conquisté; ('''colpire nel segno''') ciapé, taché; ('''sorprendere''') pijé, ciapé; '''prendere a cuore''': pijé a cheur, avèj a cheur; '''prendere sul serio''': pijé sël serio; '''prendere un raffreddore''': pijé un passaròt; '''prendere una cantonata''': pijé un bàjlo; '''prendersi cura''': soagné. cudì, atende, sté dapress, avej a cheur, tnì da cont, curesse; '''prendersela a male''': pijess-la; '''preso in castagna''' (mdd): ciapà sël lobiòt.
* '''Preoccupare''' (vt): (fig): anchieté, sagriné, dé pen-a, de ‘d sagrin, dé ‘d fastidi, sté an pen-a, preoccupé, sté malsoà; ('''preoccuparsi''') sagrinesse, acablesse, desse pen-a; ('''occuparsi''') angagesse.
* '''Preoccupato''' (agg): anchiet, inchiet, sagrinà, malsoà, fastidià, preocupà.
* '''Preoccupazione''' (sf): crussi, fastidi, fastudi, pen-a, sagrin, preocupassion, pensé, anchietùdin, badò.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Prepotente''' (agg) prepotent, arogant, superbi, mafios; diventare prepotente: aussé ‘l baùl /ël bech /ël cachet /la coa /ij còrn /la crësta /ël cul.
* '''Prepotenza''' (sf): prepotensa, arogansa, superbia.
* '''Prescienza''' (sf): preconnossensa. pressiensa, presentiment.
* '''Prescrivere''' (vt): prescrive, ordiné, comandé, stabilì, andé an prescrission.
* '''Presente '''(sm): present. '''Far presente''': fé noté. '''Essere presente, assistere di persona''': esse present.''' Momento''', '''tempo presente''': ël present. (Regalo) regal (argal), cadò, don, present.
* '''Preparare''' (vt): pronté, preparé, parié, acomodé, comodé.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Preparato''' (agg): pront, preparà, parià; (sm) preparà.
* '''Preparazione''' (sf): preparassion.
*'''Presso''' (avv): press, vzin; (prep) dacant, davzin, apreu.
*'''Pressapoco''' (avv): apopré, apeupré, scasi.
*'''Pressoche''' (avv): squasi, quasi, circa, press che, apopré, apeupré.
*'''Prestare''' (vt): prësté, ampresté; dé, spòrze; ('''prestare l’orecchio''') spòrze l’orija; ('''prestar fede''') dé fiusa.
*'''Prestito''' (sm): préstit, ampréstit; '''dare in prestito''': prësté, amprësté; '''prendere in prestito''' amprumé, ampërmué, ampërmudé, pié an préstit, nolegé.
*'''Presto''' (avv.): tòst, bonora, a la bonora.
*'''Presumere''' (vi): presume, përzome, dé pr' ëscontà, imaginé; (vt) pretende, avèj la presunsion, chërde.
*'''Presupposto''' (sm): suposission, presupòst, premëssa.
*'''Pretendere''' (vt): pretende, vorèj, esige, presume; finge /finze > fingg-se, fe finta (d'esse), fé visa, fé mosta, fesse chërde.
*'''Prevalenza''' (sf): prevalensa, magioransa; '''per la maggior parte''': an prevalensa.
*'''Prevalere''' (vi): prevalèj, predominè; ('''vincere''') vince, passé prima; (vr) aprofitessne.
*'''Prevedere''' (vt): vëdde da lontan, antivëdde.
*'''Prevenire''' (vt): prevnì, preven-e, rivé prima, prevëdde, antivëdde, vantagesse, pijé soe amzure.
*'''Prezzo''' (sm): pressi; cost, spéisa, valor; '''a prezzo di mercato''': a pressi corent; '''a prezzo fisso''': a pressi fiss; '''essere prezioso''': avèj gnun pressi; '''aumentare di prezzo''': chërse ‘d pressi; '''diminuire di prezzo''': dé giù ‘d pressi; '''non fissare un prezzo''': nen fé pressi; '''tenere il prezzo alto''': tnì sù ‘l pressi; '''rovinare i prezzi''': guasté ij pressi; '''buon prezzo''': pressi dle ramasse; a bon pat, a bon pressi; '''prezzo esagerato''': pressi disonest; '''dar prezzo''': presié, pressié, deje ‘l valor.
=== PRI ===
* '''Prigionia''' (sf): përzonìa, reclusion, detension, carcerassion.
* '''Prima''' (avv.): prima: (prep.) prima 'd (dë), prima che…; '''prima di tutt'''o: comensa, prima 'd tut; comensa; '''prima di tutto andrò a casa e poi verrò''': i andrai comensa a ca e peuj i vniraj; '''prima di tutto sta buono e poi vedremo''': ti stà comensa brav e peuj i vëddroma, '''prima o poi''': na vòlta ò l'àutra; '''sulle prime''': a tuta prima; '''prima o poi''': na vòta o l'àutra.
* '''Primavera''' (sf): prima, primavera; (fam.) bela stagion, prim temp, temp dle fior.
* '''Primaverile''' (agg): ëd la prima, primaverìl, tanié, primtanié.
* '''Primogenito''' (sm e agg): ël prim nà, prim, prim-génit, nà për prim, ël pì vej (dij fieuj).
* '''Primogenitura''' (sf): primagenitura.
* '''Principio''' (sm): (inizio): comens, comensament, cominsament; fin dal principio: fin dal comens.
* '''Priorità''' (sf): priorità, precedensa, drit ëd precedensa.
* '''Privato''' (sm): privà; [ij privà; an privà].
* '''Privilegiato''' (agg) privilegià, favorì, preferì.
* '''Privilegio''' (sm): privilegi, preferensa, favor, benefissi, vantagi.
* '''Probabile''' (agg): probàbil, fàcil, possìbil,, fatìbil.
* '''Probabilmente''' (avv.): probàbil.
* '''Probabilità''' (sf): probabilità.
* '''Procedere''' (vi): seguité, andé anans, continué; ['''avere origine''': derivé, vnì]; ('''camminare'''): marcé, caminé; ('''l'affare prcede bene)''': La facenda a l'ha 'n bon tren]; ('''intentare causa'''): procede, '''(procedere legalmente'''): procede legalment.
* '''Procurare''' (vt): procuré, fornì, provëdde; procurare di: serché (vardé, guardé, studié) dë; (vr) procuresse.
* '''Produrre''' (vt): porté, prodùe, rende, fruté, fé, fabriché, fé foson, fosoné.
* '''Profittevole''' (ag): profitèivol, util, edificant, për nòstra edificassion, ch'a dà bon esempi.
* '''Profitto''' (sm): profit [tiré 'd profit], vantagi, ùtil, guadagn, foson.
* '''Profanare''' (sf): profané, dëssacré.
* '''Profanazione''' (sf): profanassion, dëssacrassio, sacrilegi.
* '''Profondità''' (sf) :profondità, profondeur, fond, creus.
* '''Profondo''' (agg): creus, ancreus, përfond, profond, bass, fong.
* '''Profumo''' (sm): përfum, profum, bon odor; acqua di Colonia: eva d’odor, aqua d’odor, eva ‘d Colònia.
* '''Progenie''' (sf): progenia, progenie, dissendensa, stirp, stìrpe, rassa; (fig.) sëppa, such (sm).
* '''Progenitore''' (sm): vej, antich, bcé, pcé. [I nostri progenitori: ij Vèj, ij Grand, j’Antich, ij Grand Antich].
* '''Progredire''' (vi): fé ‘d progress, progredì, ('''procedere''') andé anans, avansé, marcé, fé camin; ('''far carriera''') fé stra, fé cariera; ('''migliorare''') fé ‘d profit, mijoré, miolré, përfessionesse (vr).
* '''Progressivamente''' (avv.): pòch a pòch, ëd manera progressiva, progressiv(ament).
* '''Progresso''' (sm): progress, avansament.
* Promettere: promëtte (promëttù), ampromëtte, dé la paròla, oblighesse; (a Dio) fé vòt. [La tera promëttùa, o dla promëssa].
* '''Promuovere''' (vt): (incoraggiare) ancoragé, cissé, stimolé, issé; (istituire) fondé, instituì, dé vita; (dare impulso) mandé anans, giuté, stimolé, cissé, fé la promossion; (scuola) esse riessù, esse passà.
* '''Promulgare''' (vt): publiché, emané, promulghé, fé conòsse.
* '''Promulgazione''' (sf): promulgassion, emanassion, publicassion.
* '''Prono''' (agg): ambòss.
* '''Pronto''' (agg): pront, preparà ben dispòst, svicc, ardì, lest, franch; (al telefono:) prònto, as peul?
* '''Pronunciare''' (vt): prononsié, pronunsié; ('''un discorso)''', fé, dì, recité.
* '''Propagare''' (vt): fé conòsse, propaghé, fé core la vos, spataré la vos, sbardlé, difonde, divulghé, spantié, spataré, publiché; (spargere) sparpajé, spantié, spataré.
* '''Propizio''' (agg): propissi, favorèivol, favorévol, bin dispòst.
* '''Proporre''' (vt): propon-e, fé na propòsta, spòrze n'idèja, consijé, sugerì.
* '''Proposito''' (sm):: propòsiti, proponiment, risolussion, intendiment, intension, idèja, idea, pensé, dissegn, disegn, propòsta, motiv, finalità.
* '''Proprio''' (agg) mé (tò, sò, nòstr, vòstr, sò); (opportuno) convenient, adat; (avv.) pròpi, giusta, bele, franch.
* '''Propugnare''' (vt): sosten-e, difende.
* '''Prosecuzione''' (sf): proseguiment, séguit, continuassion.
* '''Proseguire''' (vt): continué, seguité, andé anans, prosegue, proseguì, insiste, nen demòrde, tiré anans.
* '''Proselita''' (sm): prosélit, dissèpol, anlev, partisan.
* '''Proselitism'''o (sm): fé ‘d prosélit, proselitism.
* '''Prosperità''' (sf,): prosperità, fior, fioriss, abondansa, salute, foson.
* '''Prospero''' (agg): prosperos, prosperà, an fior, fiorissant, fiorì, an salute, fosonant.
* '''Prosperoso''' (agg) an salute, bin dispòst, san e duspòst, san, robust, robi, (fig) fiorì, an fior.
* '''Prospettare''' (vt): presenté, descrive, prospeté; '''essere volto in una direzione''': guardé, vardé, doertesse; '''prospettarsi''' (vr): anunsiesse, nunsiesse, prospetesse.
* '''Prossimo''' (agg): vzi, avzin, davzin,nen tant da leugn ant ël temp; '''la prossima settimana''': la sman-a ch’a ven; '''la prossima volta''': ël bòt ch'a-i ven; '''essere sul punto di''': esse lì lì për; '''essere prossimo a venire''': esse press a ven-e; (sm) pròssim.
* '''Prosternarsi''' (vi): campé a tèra, sbate giù; (vr) anginojesse, butesse an ginojon, anchinesse, prosternesse (> prosternassion).
* '''Prostituta''' (sf): meretris, vendùa, bagassa, garga, generin, ghegia, ghita, gindra, përra, picia, strusa, tërtosa, trubia, fomna da marciapé; ('''prostituto''') bagasson; ('''chi frequenta prostitute''') drudo; ('''protettore''') ruga, sensal dle bagasse, rufian, garga, gargagnan, pretor. '''Locuzioni proverbiali''': ''plandra, prachina, fia 'd famija, quaja verda, un-a dël gir, tarifa, robatabaston, artìcol.''
* '''Prostituzione''' (sf): prostitussion, rufianesim; '''casa di prostituzione''': ''cà 'd dësbàucia.''
* '''Prostrarsi''' (vr): prostresse, anginojesse, butesse an ginojon.
* '''Prostrato''' (agg): campà giù con la facia a tèra (fig.) abatù, con ël moral a tèra, dësmoralisà.
* '''Prostrazione''' (sf): prostrassion.
* '''Protagonista''' (sf): protagonista, prim ator, prim atriss.
* '''Provare''' (vt): ('''dimostrare''') prové, dé la preuva; ('''sperimentare''') prové, fé la preuva; ('''provare un cibo''') prové, sagé, tasté; ('''di veicoli''') prové, colaudé; ('''di teatro''') fé le preuve; ('''mettere alla prova''') cimenté.
* '''Proteggere''' (vt): guerné, giuté, difende, dësfende, avèj sot tùa, protege; ('''coprire''') quaté, buté a sosta.
* '''Provenire''' (vi): ven-e da, vnì da, proven-e, provnì, rivé da, derivé.
* '''Provvedere''' (vt): provëdde, fornì, procuré, munì, rimedié; ('''Provvedere in anticipo''') pijé soe amzure.
* '''Provvedimento''' (sm): provediment, misura, mësura, mzura, disposission; ('''provvedimenti poco efficaci'''): mese mësure.
* '''Prudere''' (vi): smangé, pruì, furmiolé, sfurmiolé.
* '''Prurito''' (sm); smangison, smangision, pruì, furmiol; ('''solletico''') gatìj, (fig.) zanzij, gigèt.
* '''Pseudonimo''' (sm): : nòm fint, stranòm.
===PU===
* '''Puah!''' (escl): bècio!
* '''Pudore''' (sm): pudor, pudicissia, modestia, verecondia, costumatëssa.
* '''Pugnale''' (sm): pugnal, pugnard.
* '''Pulpito''' (sm): pùlpit, ambon.
* '''Pungolo''' (sm): ujiss, ujon, ujé, gocion, avuja, avujon.
* '''Punire''' (vt): castighé, castijé, castiè, punì, (fam) dé la paga, passé 'l bujì, dé ij sòld ëd la sghijaròla (dla glassa).
* '''Puntiglio''' (sm): pontili, pontilio, impegn, rinfna, pica, caprissi, ostinassion; fare ripicca: fé pica, felo për pica; ['''risponde piche'''].
* '''Pula''' (sf): lula, vòrva, vòlva, rësca dël gran.
* '''Punto''' (sm): pont; ('''località, posizione''') pont, mira; '''alle due in punto''': a doi bot an ponta; '''punto di vista:''' pont ëd vista, mira; '''punto di riferiment'''o: pont ëd riferta; '''punto e virgola''': pont e virgola;''' due punti''': dòi pont; '''punto a capo''': pont e a cap, pont e a la lëgna/lìnia; '''essere su punto di''': esse lì lì për; '''i quattro punti cardinali''': ij quat pont cardinaj; '''punti di classifica''': pont ëd gieugh; '''punti di cucito''': pont da cuse [dé doi pont, pont an cros; pont a botonera; pont d’ambastiura; pont sarà; pont ëspèss; pont ëd marca].
* '''Puro''' (agg): pur, candi, cast, genit, natural, s-cet.
* '''Purché''' (av): basta mach che.
* '''Purtroppo''' (av): belavans, ëd belavans.
sfsdi3gopq0wtydgxzwmto6m9yaf6ex
34988
34983
2024-10-30T11:25:42Z
Pcastellina
15
/* PE */
34988
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== P ==
===PA===
* '''Pacare''' (vt): pasié, apasié, calmé, tranquiisé, buté an pas.
* '''Pacca''' (sf): paton, patela, paca, lëcca, bòta, saraca, pataca, babòrgna.
* '''Pacchetto''' (sm): pachét; '''di tabacco''': boèt, boetin, boeta.
* '''Pacchia''' (sf): paciada, balafrada, lapada, cucagna.
* '''Pacchiano''' (agg): grossé, paco, tajà con ël piolèt, vestì con cativ gust, vuajant.
* '''Pacco''' (sm): pachèt, pach, pachëtton, anvlòp.
* '''Pace''' (sf): pas.
* '''Paciere''' (sm): mediatore ëd pas, pasiant, pasior.
* '''Pacificare '''(vt): pasié, apaisé, buté pas, fé la pas, pacifiché, concilié, rangé ('''le cose'''), chieté, dzarmé, disarmé.
* '''Pacificazione''' (sf): pas, pacificassion, conciliassion, rangiament.
* '''Pacifico''' (agg): pasi, pacifiché, tranquillo, chieté.
* '''Pacifismo''' (sm): pacifismo.
* '''Pacioccone''' (sm): pacioflo, gròss e grassi, bonomeri.
* '''Pacioso''' (agg): pacifiché, pasios, pacios; (fam) barba pasi.
* '''Padella''' (sf): pèila, padela; ('''per caldarroste''') pèila foratà, pèila brusatòira; ('''orinale''') padela. '''Cascare dalla padella alla brace''': Casché da 'nt la padela ant la brasa.
* '''Padellino''' (sm): peilin; '''uova al padellino''': euv al palèt.
* '''Padiglione''' (sm): pavajon; ('''del letto''') baldachin; ('''tenda''') tenda, ('''dell’esposizione o dell’ospedale''') padijon, padiglione.
* '''Padre''' (sm): pare, papà, pà; ('''putativo''') parastr; i padri (smp) ij Grand, ij vej, j’antich. Ij cé; ('''sacerdote cattolico''') padre; '''padre guardiano''': pare Guardian, Guardian; '''padre spirituale''': pare spiritual; '''Santo Padre''': Pare Sant.
* '''Padrino '''(sm): Parin; ('''di matrimonio'''): testimoni; '''(di duello''') second, sgond, Parin.
* '''Padronale''' (agg): patronal, padronal, dël padron.
* '''Padronanza''' (sf): padronansa, patronansa,domini, (fig) bon-a conossènsa.
* '''Padrone '''(sm): padron, proprietari, sgnor; '''lavorare alle dipendenze /essere al servizio di''': esse sota padron.
* '''Paesaggio '''(sm): paesagi, vista, vëddùa, panorama.
* '''Paesano''' (agg): paisan, ëd pais, dël pais, campagnin; (sm) paisan, compaisan.
* '''Paese''' (sm): pais; ('''piccolo paese''') pasior, vilagi, borgà, borgià.
* '''Paffuto''' (agg): cicio, pacioflù, ciaflù, cicion.
* '''Paga''' (sf): paga, salari, stipendi, sòld, retribussion, pagamento, giornà, sman-a, quinzen-a, meisà.
* '''Pagabile''' (agg): pagàbil.
* '''Pagamento''' (sm): pagament.
* '''Paganesimo''' (sm): paganésim, paganism.
* '''Pagano''' (sm): pagan, ch’a l’é nen cristian.
* '''Pagare''' (vt): paghé, regolé, liquidé, saldé, dé la paga; '''Dio non paga il sabato''': Nosgnor a paga tard, ma a paga largh.
* '''Pagella''' (sf): pagela.
* '''Paggio''' (sm): pagi, pagèt.
* '''Pagherò '''(sm): cambial direta, cambial, pagfherò.
* '''Pagina''' (sf): pàgina, faciada, facia.
* '''Paglia''' (sf): paja; stoppia: strobia; '''casa di paglia''': bënna; color paglia: giàun, paja, pajarin, giàun ciàir; '''strato di paglia per coprire i tetti''': chdeuva; '''cappello di paglia''': pajëtta, caplin. caplin-a; '''paglia tirata''': pajarin, pajoss, trium, ëd paja; triuss ëd paja; '''giaciglio di paglia''': pajon.
* '''Palato''' (sm): palé, palà; vòlta dla boca; ('''papille palatali'''): miminèt dël gust.
* '''Palesare''' (vt): manifesté, dëscheuvre, dëscurvì, dësvelé, rivelé, arvelé, mostré; confidé, publichhé, fé conòsse.
* '''Palese''' (agg): conossù, cognossù, evident, ciàir, notòri.
* '''Palesemente''': al dëscovert, al descuert.
* '''Palma '''(sf): ('''della mano''') palm, parla, piat; ('''del remo''') pala, palëtta; ('''pianta''') palma; '''Domenica delle palme''': la Ramuliva; '''palma benedetta''': ramuliva, l’uliva, l’uliv.
* '''Palmo''' (sm) palm, palma; ('''misura''') branca, spana; ('''quantità misurata''') brancà.
* '''Palude''' (sf): mojiss, ciòm, rantan, baciass, pautass, paluda, padula, gòja, gheuj.
* '''Paludoso''' (agg): pautus, pien ëd pàuta, rantanos, mojiss, ciomoss, paludos, padulos.
* '''Panca''' (sf): banca, (dim) banchëtta, ('''scanno''') scagn, (dim) scagnèt, taburèt, sgabel
* '''Panno''' (sm): pann; stoffa di lana: stòfa ‘d lan-a; '''pannolino''': pann ëd lin; '''i panni''': vestimente, veste.
=== PAR ===
* '''Paradosso''' (sm): paradòss, esagerassion, assurdità, contrassens, drolarìa.
* '''Paradossale''' (agg): paradossàl, esagerà, dròlo.
* '''Paragonare''' (vt): paragoné, confronté, misuré, mzuré, rëscontré, comparisioné.
* '''Paralitico''' (sm e agg): paralitich.
* '''Paralisi''' (sf): paralisìa, paràlisi, colp, emiplegìa, aneorisma, parlétich, eclampsìa, assident, apoplessìa, paresi, cardioplesìa.
* '''Paralizzant'''e (agg): paralisan.
* '''Paralizzare''' (vt): paralisé, (fig.) impedì, antërpì.
* '''Paralizzato''' (agg) paralisà, antërpì.
* '''Parecchio''' (avv. e agg): assé, sissé, motoben, motobin; parecchi: diversi, tanti, pì che un, dontrè.
* '''Parimenti''' (avv.): a l'istèssa manera, l'istess.
* '''Parlare '''(vi): parlé, ciancé, ciaciaré, ciaramlé, dì, fé pasqué, dëscore, conversé, descute, disserté, pijé la paròla; (a bassa voce) ciusuné, bësbijé, parlé sotvos; ('''a alta voce''') crijé, criassé, brajé, brajassé, sgarì, uché, urlé; '''parlare di:''' parlé su; '''parlare per metafora''': parlé cuèrt; '''parlare a vanvera''': quaquaré, parlé a dzoneus /a noneus, fé ‘d paròle; parlare di: parlé su [A parla su chièl coma se a fussa un gadan]; '''parlare molto chiaro''': dì a paròle longhe e larghe; '''parlare farfugliando''': mangé /mastié le paròle; '''prendere in parola''': pijé un an paròla; '''parlare usando parole difficili''': dì ‘d parolon.
* '''Parola''' (sf): paròla, dit, mòt, dëscors, vacàbol, termo, espression; '''liturgia della Paròla''': liturgìa dla paròla; '''Parola di Dio''': Paròla ‘d Nosgnor; '''gioco di parole''': calembor, gieugh ëd paròle; '''parole incrociate''': paròle ancrosià; '''subissare di parole''': anvërtojé ‘d paròle; '''in una parola''': për tajé curt, tut curt, për curt; '''discutere animatamente''': dësblé ‘d paròle; '''in poche parole, in breve''': an abresé; '''pesare le parole''': mëzuré le paròle; '''venir meno alla parola''': manché ‘d paròla.
* '''Parrucca''' (sf): pruca. L'espressione "fé la pruca a queidun" significa "rimproverare qualcuno". L'aggettivo "dësprucà" significa "esperto". Difatti ad una persona esperta ed irreprensibile "gnun a-j fà la pruca", nessuno lo rimprovera.
* '''Parte '''(sf): part, tòch, porsion, fëtta, ('''regione''') region, leug, leu, part, canton, sit, pòst; ('''dovere''') ancombensa, dover, part, travaj; ('''teatro'''), part, ròlo; ('''partito''') partì, (mus) spartì, part; '''far parte, spartire''': fé part, spartì; '''senza contare che''': a part che; '''di queste parti''': dë ste part; '''parte anteriore''': part ëdnans; '''parte posteriore''': part daré.
* '''Partenza''' (sf): partensa, partì; [dé ‘l segnal ëd partì].
* '''Partecipare''' (vi): pijé part, partessipé, participé ('''dividere''') fé part, spartì, partagé ('''dispensare''') fé part, dé, distribuì, dispensé; ('''annunciare''') fé part, dé la neuva, nunsié.
* '''Particolarmente''' (avv.): ëd manera specìfica, particolar.
* '''Partire''' (vi): parte, andé via, partì, slontanesse, dëscampé, fé fagòt, fé vela; '''a partire da''': a partì da…
* '''Partito''' (sm): partì; '''essere a mal partito''': esse a curte busche.
* '''Partner''' (sm): cambrada, sòcio, compagn, colega, partitant.
* '''Partorire''' (vi): caté.
* '''Parziale''' (agg): parsial; ('''essere parziali''') esse parsial, fé ‘d parsialità, fé ‘d tòrt.
* '''Parzialità''' (sf): parsialità, [mostré ‘d parsialità].
* '''Parzialmente''' (avv.): an part.
* '''Pascolare''' (vt): ('''brucare l’erba''') pasturé, ('''condurre al pascolo'''): pasturé [pasturé le bestie].
* '''Passaporto''' (sm): passapòrt, salvaxcondòt, carta 'd passagi.
* '''Passare''' (vt): passé; ('''attraversare''') travërsé, dëstraversé, passé da l’àutra; ('''andare oltre''') oltrapassé, sorpassé, superé, passé dnans, passé dë dnans, dëscavalché, scavalché; (fig) vince, guadagné, vagné; (a scuola) passé, sté promòss; '''passare sopra''': passé dzora; '''passarla liscia''': passela bela; '''passare dall’altra parte''': passé dë dlà; '''passarne''' ('''fare dolorose esperienze''') passene.
* '''Passo (sm)''': pass, ('''passaggio''') passagi, ('''di montagna''') pass, còl, (fig.) andi, andur; '''di pari passo''': andé 'd cobia.
* '''Patria''' (sm): patria, pais; > nòstra patria cita, patria celest (:'''paradiso''').
* '''Patriota''' (sm): patriòt, patriòta, ('''compatriota''') paisan, compaisan, patriòt, compatriòt.
* '''Patriottardo''' (sm): patriòt fàuss, patriotard.
* '''Patriottico''' (agg): patriòtich.
* '''Patriottismo''' (sm): patriotism, amor al pais.
* '''Patto''' (sm): pat, acòrd, acòrdi, convension, intèisa, concordà; '''a patto che''': a condission che.
* '''Pavimento''' (sm): paviment; (di legno) palchèt, parchèt, paviment ëd bòsch; (di piastrelle, mattoni, pietre, marmo) sternìa; (di terra battuta) batù.
* '''Pavoneggiarsi''' (vrt): Blaghesse [Se 't blaghe! ('''Come ti pavoneggi!''')].
* '''Pazienza!''' (escl): S-ciao!
* '''Pazzia''' (sf): matarìa, matrìa; [fare una pazzia, ghiribizzo: matan-a].
* '''Pazzo''' (m e ag): mat, fòl, alienà, sensa testa, sensa sust, folitro,matòide, scriterià, dròlo, bisar.
* '''Peccaminosità''' (sf): condission d’esse pëccaminos, colpevolëssa.
===PE===
* '''Peccaminoso''' (agg): pëccaminos, pecaminos, colpèivol.
* '''Peccare''' (vi): fé pecà, peché, fé pëccà, pëcché, manché, fé na mancansa, sbalié, falé.
* '''Peccato''' (sm): pecà, pëccà, colpa, delit, fota, fal, fala, eror, sbalio, mancansa, vissi. '''Peccato!''' (escl.) Darmagi! Darmage! [A l'é 'n pecà ch'a sìa finì].
* '''Peccatore''' (sm e agg): pecator.
* '''Peculiarità''' (sf): particolarità, specialità, caraterìstica, proprietà.
* '''Pece''' (sf): apèis, pèis, ampèis; '''pece greca''': carafògna, scarafògna: '''spalmare di pece''': ampeisé.
* '''Peggio''' (avv.): pegg, pes, pì mal; '''peggio che mai:''' pes che pes, a la garabia, pes pì che mai; '''alla peggio''': a la pegg, a la bruta pegg, a la mala pes, a la pes dij pes, a la pes andé, për mal ch'a vada, për mal pensà ch'a sia, a la pì longa; '''fare il peggio''': fé al pegg; '''di male al peggio''': ëd mal an pegg; '''infame''': pes che Giuda; '''pessimo''': për andé pegg, ch'a vada parèj.
* '''Peggioramento''' (sm): angravament, agravament, pegiorament.
* '''Peggiorare''' (vt e vi): andé pes, fé andé pes, dventé pes, dventé pì gran, pegioré; andé a mal.
* '''Peggiorativo''' (agg): pegiorativ.
* '''Peggiore''' (agg) pes, pì gram, pì cativ, pì gram, pegior.
* '''Pegno''' (sm): gage, pegn, caussion, ara; (fig.) segn, testimoniansa; ('''gioco''') pòsta; '''dare in pegno''': angagé, dé an gage (an pegn), ampegné.
* '''Pellegrinaggio''' (sm): pelerinagi, pelegrinagi, romiagi.
* '''Pellegrinare''' (vt): andé an pelerinagi, fé un pelerinagi, pelegriné; (fig.) vagabondé, bambliné, bimblané.
* '''Pellegrino''' (sm): pelerin, pelegrin, romé.
* '''Pena''' (sf): pen-a, sagrin; fastudi, fastidi, dolor; (punizione) pen-a, castigh, penitensa, suplinni, condan-a; essere conveniente: valej la pen-a, merité la pen-a (n'é valsa la pena: a l'é valune la spèisa); affannarsi: desse pen-a.
* '''Pene''' (sm): pénis. (popolar:) Bataj, Batòcc, Ciolin, Dësmorin dle fomne, Fer foà, Gamba dë dnans, Ghigno, Mànich, Marca dl'òmo, Mèmber pecator, Osel, Penel, Picio, Pich, Pichèt, Pirilo, Pistòla, Pistolot e Brichèt ('''per i bambini'''), Porilo, Utiss, Vërga, Vèt.
* '''Penetrante''' (agg): ch’a intra, ch’a passa; ('''profondo''') creus, ancreus, përfond; ('''di suono''') aùss, avuss, sclin.
* '''Penetrare''' (vt): intré drinta, intré, penetré, fichesse andriinta, passé, traversé, dëstraversé, anfilesse; fé brecia.
* '''Penisola''' (sf) penìsola.
* '''Pennone''' (sm) drapò, bandierin-a; (mar) erbo (dle nav), erbo portansëgne.
* '''Pentecoste''' (sf): Pentecòste, Pancòsta, Festa dlë Spìrit Sant.
* '''Pentimento '''(sm): pentiment; (rammarico) ringret, regret. (conversione) conversion, emendassion.
* '''Pentirsi '''(vr): pentisse, ringreté, regreté, dëspiaseisse, doloresse; cambié la ment, cambié l'òm interior [an particolar riferiment al acetassion ëd ël volèj 'd Nosgnor], convertisse, pensé divers, cambié la manera 'd pensé, cambié ij propòsit che l'oma, ringreté d'avèj fàit cheicòsa 'd mal, sagrinesse d'avèj ofendù Nosgnor, decidse 'd cheur ëd fé pì nen lòn che Nosgnor a stima esse 'n pecà, avej dëspiasì për coma ch'i l'oma vivù an passà. [As arfà a na disposission ëd la ment]; ('''rimpiangere''') ringreté; regreté; agreté; dëspiasèisse; [arconòsse i nòstri pecà e cambia manera 'd pensé].
* '''Perbene''' (agg): bon, da bin, bin fàit.
* '''Perché''' (cong.): përché, codisto? Codì? (sm) përché, motiv.
* '''Percepire''' (vt): përcepì, capì, comprende, conòsse.
* '''Percezione''' (sf): përcession, idèja, idea.
* '''Percorrere''' (vt): përcore, fé, passé, marcé, travërsé, dëstravërsé.
* Perdersi d'animo: perde ël cheur.
* Perdinci!: Dincinato! Dincio! Fable! Foble!
* '''Perdizione''' (sf): përdission, danassion, ruin-a, dann.
* '''Perdita''' (sf): dëscàpit, pèrdita, pèrdita, giunta, passiv, scàpit, (calo) arcal.
* '''Perdono''' (sm): përdon, përdonansa, indulgensa, assolussion, condon, amnistìa, grassia, scusa.
* '''Perdonare''' (vi): përdoné; perdonargliela: lassejla passé.
* '''Perfetto''' (agg): përfet, compì, complet, divin, ideal, squisì.
* '''Perfezion'''e (sf): përfession.
* '''Performance''' (sf): përformansa, rendiment, (ingl) performance.
* '''Pergamena''' (sf): bërgamin-a, përgamen-a, palinsest.
* '''Pergolato''' (sm): pinòcol, tòpia; ('''pergolato circolare''') bërsò.
* '''Pericolante''' (agg):tramblant, drocant, pericolant.
* '''Pericolo''' (sm): pericol, privo; ('''non c’è pericolo che'''): (a-i é) pa privo che; (rischio) azar, asard, risich, arzigh. ["A vanta fé noté che, për lòn ch'a rësguarda la presensa numerica d'anàrchich e 'd ca ocupà, pa privo che Turin a l'é un dij cas pì 'nteressant d'Europa"].
* '''Pericoloso''' (agg): pericolos, arzigos, asaros, asardos, danos.
* '''Periodico''' (agg): periòdich; (sm) giornal periòdich.
* '''Periodo''' (sm): perìod, perìod, era, fase, moment, costrùt, mèmber, frase: (di tempo) età, época, temp.
* '''Perlomeno, almeno''' (avv.): a dì pòch.
* '''Perno''' (sm): pern, perno, pòles, pivò, pivòt; (fig.) sostegn, fondamenta.
* '''Permaloso''' (ag): permalos, ombros, scontros, moschin, subrichèt, malegn, dispetos.
* '''Permettere''' (vt): lassé, përmëtte, consente, consentì, concede, dé ‘l përmess, dé la contenta, autorisé; (vr) përmëttse.
* '''Però''' (cong): però, tutun, contut, con tut lòn, ma.
* '''Perpetuare''' (vt): eterné, përpetué, rende etern.
* '''Perpetuo''' (agg): sensa fin, përpetuo, sempitern, etern, imortal.
* '''Perseguibile''' (agg): përseguibil.
* '''Perseguire''' (vt): ('''cercare di raggiungere''') përseguì; (ambire): ambì, ambissioné [l’ambission a men-a a la përdission]; ('''cercare di conseguire, impegnarsi con tenacia per raggiungere un fine''') angagesse fòrt a, travajé për, sté dapress, cudì; ('''seguire attentamente un lavoro'''): cudì un travaj].
* '''Perseguitare''' (vt): përseguité, tormenté, fé tribulé, avèj an ghignon, dé adòss.
* '''Perseveranza''' (sf): përseveransa, costansa, insistensa.
* '''Perseverare''' (vi): përseveré, ten-e bon, nen demòrde, duré, continué, seguité, insiste, ten-e dur, përsiste.
* '''Persino''' (avv.): fin-a, ëdcò, findi.
* '''Persistere''' (vi): përsiste,insiste, duré continué, seguité, ten-e bon, ten-e dur, përseveré, nen demòrde, antestardisse, fissesse; (confermare un concetto) fortì, furtì, sosten-e, confermé.
* '''Persistente''' (agg): insistent, përsistent, ostinà, costant, përseverant.
* '''Persistenza''' (sf): përsistensa, insistensa, ostinassion, costansa, përseveransa.
* '''Persona''' (sf): përson-a; ('''aspetto''') përsonal, fìsich, natural; ('''di servizio''') përsonal.
* '''Personaggio''' (sm): përsonagi, përsonalità; (fam.) cacam, cagnass, can gròss, papàver.
* '''Personalità''' (sf): përsonalità, temperament, natura.
* '''Personalmente''' (av): ëd presensa.
* '''Personificare''' (vt): ancarné, përsonifiché, ampërsoné, representé.
* '''Personificazione''' (sf): përsonificassion, ancarnassion,
* '''Pertanto''' (cong.): a l'é për sòn (lòn, lolì); për conseguensa, donca.
* '''Perturbare''' (vt): buté sot-dzura, bolversé, campé an aria; dësturbé, fé confusion; dësbogé, agité, përturbé.
* '''Perturbatore''' (sm): përturbador, përturbator, soversiv, rivolussionari, agitator, dësturbator.
* '''Perturbazion'''e (sf): bolversament, rivolussion, confusion, përturbament, përturbassion, dësturb.
* '''Pervenire''' (vi): rivé, arivé, ven-e, përven-e,vnì, capité, toché.
* '''Perverso''' (agg): pien ëd gramissia, motobin gram, përvers, tut guast (vast).
* '''Pervicace''' (agg): teston, testass, testard, ostinà; (fam.) testa dura, tuso.
* '''Pervicacia''' (sf): testardarìa, testonerìa, testardagin, ostinassion.
* '''Pettinare''' (vt): pentné, ('''irreg, al pres, ind. e pres. cong. nelle prime tre persone sing. e terza plur.''') mi i penten-o, ti it penten-e, chiel a penten-a, voi i penten-e, lor a penten-o, che mi i penten-a, che ti it penten-e, che chiel a penten-a, ecc.), sulié, ravié, coefé; ('''districare)''' scutì; ('''pettinare canapa, lino e simili''') brustié, brus-cé; ('''la lana''') cardé, scardé, scardassé, scarpì).
* '''Petto''' (sm): pét, stòmi, sen; '''torace''': cassia dlë stòmi, costà; '''sterno del opetto''': ponta 'd pét; '''prendere di petto''': pijé 'd ponta.
===PI===
* '''Piacevole''' (agg) agreàbil, piasos, agradì, ch’a pias, simpàtich, anciarmant, caparant.
* '''Piacimento''' (sm): piasì, gust, agradiment, ('''a piacimento'''): a gré; ('''a tuo piacimento''':) a tò gust.
* '''Piano''' (avv.): dosman.
* '''Piatto''' (agg): piat, plan.
* '''Piatto''' (sm): piat, tond, sieta.
* '''Picchiare''' (vt): bate, piché; ('''alla porta''') tabussé, tambussé; ('''percuotere''') patlé, dé ‘d bòte, aussé le man, bastoné, savaté, pijé a càuss /a pugn; ('''aereo''') fé la picà.
* '''Piccione''' (sm): colomb, colomba, (dim.) colombòt.
* '''Picco''' (sm): pich, ponta, sima, cò; ('''a picco''') (andé) a pich.
* '''Piegare''' (vt): pieghé, doblé, siré, tòrze; chiné: ('''di stoffa''') plissé, fé le pieghe ('''sgualcire''') storcioné; '''piegare le lenzuola''': dobié ij linsòj; '''piegarsi''' (vr): dobiesse; '''piegare il capo''': chiné la testa; '''piegare le spalle''': chiné le spale.
* '''Pietà''' (sf): pietà, divossion, religiosità [òm ëd pietà]; ('''compassione''') pietà, misericòrdia, carità, compassion, umanità, sensibilità; '''monte di pietà''': mont ëd pietà.
* '''Pio''' (agg) divot, religios; òm ëd pietà ; ('''pietoso''') pietos, magnànin, misericordios; opera pia: euvra ‘d beneficensa, euvra pia, òpera pìa.
* '''Piovere a dirotto''': Pieuve a verse.
* '''Pilastro''' (sm): pilia, pilaster, pilion, pilon, pilonet, colona, pedrit.
* Più: pi; .più che altro: pì che àutr; più o meno: a truch e branca; più grande di: pì grand ëd ["ël pì grand ëd tut lòn che la saviëssa a në dà për fé ëd nòsta vita un boneur a l'é sens autr 'l avèj l'amicissia"].
* '''Pipistrello''' (sm): ratavolòira.
* '''Piuma''' (sf): piuma.
* '''Plasmare''' (vt): plasmé, modelé, modlé, figuré, dé forma.
* '''Platealmente''' (avv.) ëd manera plateal, da sfacià, sensa vërgogness-ne, sensa ritegn.
* '''Plenilunio''' (sm): lun-a pien-a, lun-a dura.
* '''Pletora''' (sf): plétora, abondansa, ecess (ëd sangh), esagerassion.
===PO===
*'''Poco''': (avv.) pòch, pò; (agg) pòch ('''poca, pòchi, pòche'''), scars, cit, curt, mnù, strèit, ràir; '''poco più, poco meno''': un pò pì, 'n pò men; '''un pochino''': tansipòch.
*'''Podere''' (sm): teniment, tnùa, podèj, campagna, assin-a, tèra, bin, beni; '''essere a podere''': esse a masoé, esse a s-ciavensa.
*'''Poderoso''' (agg): poderos, potent, fòrt, vajant, robust.
*'''Podio''' (s,): palch, pedan-a, scagn, pùlpit.
*'''Podismo''' (sm): marcia e corsa a pé, podism.
*'''Podista''' (sm): coreur, coridor a pé.
*'''Poema''' (sf): poema. ['''>''' ''Fé 'n poema'' ('''scrivere in modo prolisso'''); ''A l'é 'n poema'' ('''è cosa meravigliosa, straordinaria''').
*'''Poesia''' (sf): poesìa, poisìa.
*'''Poemetto''' (sm): poemèt.
*'''Poeta''' (sm): poeta; ('''scherzoso per persona strana''') poeta, poetass; (sf): poetëssa; '''poeta si nasce''': poeta a 'é chi a sa nen d'ess-lo.
*'''Poetare''' (vi): poeté, poetisé.
*'''Poeticamente''' (avv.): poeticament, ëd manera poética.
*'''Poetico''' (agg): poétich; ['''da cui: licenza poetica:''' Licensa poética].
* '''Poggiare''' (vt): ('''appoggiare''') pogé, pontalé, sosten-e; ('''fondare''') fondé, pogesse; '''spostarsi:''' pogé (a drita, a mancin-a),
* '''Poggio''' (sm); brich, bricòla, truch, montruch.
* '''Poi''' (avv.): peui, peu, apress, dòè, an séguit; ('''in secondo luogo, quindi''') dapress, apress; '''da ora in poi''': d'adess anans, d'or anans; '''prima o poi''': tòst o tard..
* '''Poiché''' (cong.) (di tempo) dòp che; ('''causale''') da pòst che, sicoma, dal moment che, da già che, përchè.
* '''Polacca''' (sf) (mus.) polonèisa, polaca; '''scarpa pesate''': polaca.
* '''Polacco''' (agg) polonèis, polach.
* '''Polare''' (agg) polar, dël pòlo; '''stella polare''': stèila polar, stèila timon.
* '''Polarizzare''' (vt): polarisé; (fig.) concentré, orienté, adressé a l'istessa mira.
* '''Polarizzatore''' (sm): polarisador, polariseur, polarisator.
* '''Polca''' (sf) (mus.) pòlca.
* '''Polvere''' (sf): póer, póver
* '''Polverone''' (sm): povrass, povreri, nivola 'f póer.
* '''Polveroso''': povros, pien ëd póer, ampovrà.
* '''Pomeriggio''' (sm): dòp mesdì, press mesdì.
* '''Popolamento''' (agg) popolament.
* '''Popolano''' (sm): popolan, òm ('''forma''') dël popol.
* '''Popolare''' (agg): popolar, dël pòpol; ('''conosciuto''') famos, cognossù, bin conossù, bin apressià, popolar, che tanti a-j bato le man; '''giudice popolare''': giudes popolar.
* '''Popolarità''' (sm): popolarità.
* '''Popolarizzar'''e (vt): rende popolar, popolarisé, divulghé, volgarisé.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion, abitant, gent.
* '''Popolo''' (sm): pòpol; '''a furor di popolo''': a onor dël pòpol.
* '''Popolos'''o (agg) popolà, popolos.
* '''Popolaresco''' (agg) popolaresch.
* '''Popolarità''' (sf): popolarità, vòga, celebrità, fama.
* '''Popoloso''' (agg): popolos.
* '''Popolazione''' (sf): popolassion.
* '''Poppare''' (vt) pupé (làit), ciucé ‘l làit.
* '''Poppata''' (sf): pupà, pupada.
* '''Poppante''' (sm): poparin, masnà da pupa, masnà da làit.
* '''Poppatoio''' (sm): puparòla, bibron, biberòn.
* '''Porpora''' (sf): pórpora.
* '''Portare''' (vt): porté; ('''trasportare''') porté, trasporté, tramuvé; ('''condurre'''), mné, compagné; ('''arit. per riportare''') arporté, portene; '''(trascinare''') rablé.
* '''Portale''' (sm): portal.
* '''Portante''' (ag, part. pres): ëd sostegn, ch'a pòrto 'l pèis.
* '''Portinaio''' (sm): portié, portinari; ('''di case nobili''') consergi; ('''di uffici pubblici''') ussé.
* '''Portineria''' (sf): portierìa, portinarìa.
* '''Portata''' (sf) portà, portansa; ('''di cannone''') campà, gità, portà; (arch.) càrich, carigh, portà; ('''di fiume''') possà; (fig) importansa, potensa, fòrsa; '''alla portata di mano''': a portà ‘d man, a man; '''essere in grado''': esse a la portà; '''non essere della medesima categoria''': non esse ‘d soa portà.
* '''Porto''' (s): ('''di mare''') porto; '''giungere al traguardo, alla meta''': rivé an pòrt; '''porto franco''': pòrt franch; '''porto fluviale scorrevole''': pòrt an còrda; '''porto di mare''': pòrt ëd mar (:'''anche luogo disordinato''').
* '''Posare''' (vt): (deporre) posé, arposé, antërposé; ('''riposare''') pijé ‘l fià, arposé, pijé arlass; ('''ostentare''') desse d’arie, desse ‘d sagna, blaghé; ('''motivare''') fondé, basesse; avèj fondament; ('''appoggiare''') posé, pugé; '''posarsi''' (vr) posesse.
* '''Possedere''' (vt): avèj, possede, esse padron ëd, ten-e, dominé.
* '''Possedimento''' (sm): teniment, tenuta, tenùa, podèj, possediment, proprietà.
* '''Posseduto''' (agg): possedù, sota ‘l possess, dominà.
* '''Possesso''' (sm): possess, possession; proprietà; '''essere in possesso''': avèj, possede; ('''ereditare'''): andé al possess, ('''insediare''') buté al possess.
* '''Posta''' (sf): pòsta; ('''puntamento''') pontament; ('''appostamento''') pàsta, avàit; ('''del gioco''') messa, pòsta, gage; ('''servizio postale''') pòsta; '''farlo apposta''': felo a pòsta, felo a spress; '''a bella posta''': a cas pensà.
* '''Postazione''' (sf): postassion, piassament; (sm) ampiassament.
* '''Posteri''' (smp): ij fieuj, j'anvud, coj ch'a vniran, ij dissendent.
* '''Posteriore''' (agg): posterior, da daré, ch’a l’é daré, ch’a ven dòp, pì tard; ('''deretano''') daré, posterior.
* '''Posterità''' (sf): posterità, dissendensa, coj ch'a vniran, [passé a la posterità piemontèisa: '''acquistare fama duratura presso i piemontesi che verranno'''].
* '''Posto''' (s,): pòst, sit, leugh, leu; pais, contrà, region,; impiegh, ufissi, càrica; '''al posto di:''' an leu ëd.
* '''Potatore''' (sm): poeur.
* '''Potente''' (agg): potent, ch’a peul, fòrt, gajard, vajant, autorèivol; (sm) përsonalità, përsonagi, (fam.) cacam, papàver, tòch gròss, cagnass, can gròss;
* '''Potere''' (vi): podèj; può darsi: peul esse, miraco.
* '''Poveretto''' (sm): povrèt, povròt, pòvr òm.
* '''Povero''' (agg e sm.): pòver; (dim.) povrèt; almosinant, mendiant, bzognos, bisognos, mìser, malandàit, disperà, disgrassià, miseràbil, patàu, patanù, pitòch, spiantà, dëspiantà, tribulà. '''Premesso al nome, non solo pòver ha quattro forme''': pòver, pòvra, pòvri, pòvre, '''ma il maschile singolare si contrae in pòr se la parola che segue inizia con una vocale, e in''' pòvr’ '''se si trova difronte ad una parola che inizia con una vocale'''. Esempi: un pòr diav, un pòvr cit, un pòr disgrassià… A son ëd pòvri diav, pòvri cit, un pòr cit, pòvri fieuj, pòvre fije, col pòvr’ òm, a sòn ëd fieuj pòver.
* '''Povertà''' (sf): povertà, miseria, bzògn, bisogn.
* '''Pozzo''' (sm): poss; '''pozzo nero''': poss nèir, pòss mòrt, tampa dla botala.
=== PR ===
* '''Pratico''' (agg): pràtich, espert, abituà; (abile) amanà (:costumà e pràtich a fé bin na ròba).
* '''Preannunciare''' (vt): nunsié prima, anunsié prima, preanunsié, preanonsié.
* '''Preavvertire''' (vt): avertì prima, avertì për temp, preavertì.
* '''Preavvisare''' (vt): avisé prima, avisé për temp, preavisé.
* '''Preavviso''' (sm): preavis, preavertiment.
* '''Precedente''' (agg): precedent, antecedent.
* '''Precedentemente''' (avv.): anans, prima, l’àutra vòta, an precedensa, precedentement.
* '''Precedenza''' (sf): precedensa, priorità, ('''primato''') primassìa, prim pòst.
* '''Precedere''' (vi): andé danans, mancé dnans, precede; (fig:) antivëdde, preven-e.
* '''Precisamente''' (av): giusta.
* '''Precoce''' (agg): Matiné, Primiss, Madur dnans temp.
* '''Predire''' (st): predì, profeté, prevëdde, preanunsié, antivëdde, strologhé, andviné.
* '''Predicozzo''' (sm): rimprocc, arpròcc, rimpròver, prédica.
* '''Predominio''' (sm): predomini, predominansa, podèj, padronansa.
* '''Preferire''' (vt): preferì, vorèj pitòst, dé la preferensa, avèj pì car, serne, predilige.
* '''Pregare''': (vt) preghé, supliché, ciamé, imploré, scongiuré; (vi) preghé, anginojesse, dì j'orassion, recité j'orassion, dì le preghiere, recité le preghiere.
* '''Preghiera''' (sf): orassion, preghiera, sùplica, divossion, invocassion, giaculatòria.
* '''Pregiudicare''' (vt): pregiudiché, vasté, ruviné, fé (porté) ‘d dann, danegé, neuse, porté ‘d pregiudissi, compromëtte.
* '''Pregiudizio''' (sm): pregiudissi, preconcet, superstission, ideja sbalià, giudissi temerari; (danno): dan, dani, pregiudissi, dëscàpit, eror.
* '''Prego!''' [in risposta a grazie]: Gnente!
* '''Premonire''' (vt): marché.
* '''Premonitore''' (agg): premonitòri, ch’a signa prima, ch’a marca prima; segno premonitore: marca.
* '''Prendere''' (vt): pijé, ciapé, ambranché, ciufé, grinfé, rafé, sgrafigné, robé, porté vìa, arlevé, cheuje, cuché, dé man, conquisté; ('''colpire nel segno''') ciapé, taché; ('''sorprendere''') pijé, ciapé; '''prendere a cuore''': pijé a cheur, avèj a cheur; '''prendere sul serio''': pijé sël serio; '''prendere un raffreddore''': pijé un passaròt; '''prendere una cantonata''': pijé un bàjlo; '''prendersi cura''': soagné. cudì, atende, sté dapress, avej a cheur, tnì da cont, curesse; '''prendersela a male''': pijess-la; '''preso in castagna''' (mdd): ciapà sël lobiòt.
* '''Preoccupare''' (vt): (fig): anchieté, sagriné, dé pen-a, de ‘d sagrin, dé ‘d fastidi, sté an pen-a, preoccupé, sté malsoà; ('''preoccuparsi''') sagrinesse, acablesse, desse pen-a; ('''occuparsi''') angagesse.
* '''Preoccupato''' (agg): anchiet, inchiet, sagrinà, malsoà, fastidià, preocupà.
* '''Preoccupazione''' (sf): crussi, fastidi, fastudi, pen-a, sagrin, preocupassion, pensé, anchietùdin, badò.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Prepotente''' (agg) prepotent, arogant, superbi, mafios; diventare prepotente: aussé ‘l baùl /ël bech /ël cachet /la coa /ij còrn /la crësta /ël cul.
* '''Prepotenza''' (sf): prepotensa, arogansa, superbia.
* '''Prescienza''' (sf): preconnossensa. pressiensa, presentiment.
* '''Prescrivere''' (vt): prescrive, ordiné, comandé, stabilì, andé an prescrission.
* '''Presente '''(sm): present. '''Far presente''': fé noté. '''Essere presente, assistere di persona''': esse present.''' Momento''', '''tempo presente''': ël present. (Regalo) regal (argal), cadò, don, present.
* '''Preparare''' (vt): pronté, preparé, parié, acomodé, comodé.
* '''Preparativo''' (sm): preparativ, preparassion, prontagi.
* '''Preparato''' (agg): pront, preparà, parià; (sm) preparà.
* '''Preparazione''' (sf): preparassion.
*'''Presso''' (avv): press, vzin; (prep) dacant, davzin, apreu.
*'''Pressapoco''' (avv): apopré, apeupré, scasi.
*'''Pressoche''' (avv): squasi, quasi, circa, press che, apopré, apeupré.
*'''Prestare''' (vt): prësté, ampresté; dé, spòrze; ('''prestare l’orecchio''') spòrze l’orija; ('''prestar fede''') dé fiusa.
*'''Prestito''' (sm): préstit, ampréstit; '''dare in prestito''': prësté, amprësté; '''prendere in prestito''' amprumé, ampërmué, ampërmudé, pié an préstit, nolegé.
*'''Presto''' (avv.): tòst, bonora, a la bonora.
*'''Presumere''' (vi): presume, përzome, dé pr' ëscontà, imaginé; (vt) pretende, avèj la presunsion, chërde.
*'''Presupposto''' (sm): suposission, presupòst, premëssa.
*'''Pretendere''' (vt): pretende, vorèj, esige, presume; finge /finze > fingg-se, fe finta (d'esse), fé visa, fé mosta, fesse chërde.
*'''Prevalenza''' (sf): prevalensa, magioransa; '''per la maggior parte''': an prevalensa.
*'''Prevalere''' (vi): prevalèj, predominè; ('''vincere''') vince, passé prima; (vr) aprofitessne.
*'''Prevedere''' (vt): vëdde da lontan, antivëdde.
*'''Prevenire''' (vt): prevnì, preven-e, rivé prima, prevëdde, antivëdde, vantagesse, pijé soe amzure.
*'''Prezzo''' (sm): pressi; cost, spéisa, valor; '''a prezzo di mercato''': a pressi corent; '''a prezzo fisso''': a pressi fiss; '''essere prezioso''': avèj gnun pressi; '''aumentare di prezzo''': chërse ‘d pressi; '''diminuire di prezzo''': dé giù ‘d pressi; '''non fissare un prezzo''': nen fé pressi; '''tenere il prezzo alto''': tnì sù ‘l pressi; '''rovinare i prezzi''': guasté ij pressi; '''buon prezzo''': pressi dle ramasse; a bon pat, a bon pressi; '''prezzo esagerato''': pressi disonest; '''dar prezzo''': presié, pressié, deje ‘l valor.
=== PRI ===
* '''Prigionia''' (sf): përzonìa, reclusion, detension, carcerassion.
* '''Prima''' (avv.): prima: (prep.) prima 'd (dë), prima che…; '''prima di tutt'''o: comensa, prima 'd tut; comensa; '''prima di tutto andrò a casa e poi verrò''': i andrai comensa a ca e peuj i vniraj; '''prima di tutto sta buono e poi vedremo''': ti stà comensa brav e peuj i vëddroma, '''prima o poi''': na vòlta ò l'àutra; '''sulle prime''': a tuta prima; '''prima o poi''': na vòta o l'àutra.
* '''Primavera''' (sf): prima, primavera; (fam.) bela stagion, prim temp, temp dle fior.
* '''Primaverile''' (agg): ëd la prima, primaverìl, tanié, primtanié.
* '''Primogenito''' (sm e agg): ël prim nà, prim, prim-génit, nà për prim, ël pì vej (dij fieuj).
* '''Primogenitura''' (sf): primagenitura.
* '''Principio''' (sm): (inizio): comens, comensament, cominsament; fin dal principio: fin dal comens.
* '''Priorità''' (sf): priorità, precedensa, drit ëd precedensa.
* '''Privato''' (sm): privà; [ij privà; an privà].
* '''Privilegiato''' (agg) privilegià, favorì, preferì.
* '''Privilegio''' (sm): privilegi, preferensa, favor, benefissi, vantagi.
* '''Probabile''' (agg): probàbil, fàcil, possìbil,, fatìbil.
* '''Probabilmente''' (avv.): probàbil.
* '''Probabilità''' (sf): probabilità.
* '''Procedere''' (vi): seguité, andé anans, continué; ['''avere origine''': derivé, vnì]; ('''camminare'''): marcé, caminé; ('''l'affare prcede bene)''': La facenda a l'ha 'n bon tren]; ('''intentare causa'''): procede, '''(procedere legalmente'''): procede legalment.
* '''Procurare''' (vt): procuré, fornì, provëdde; procurare di: serché (vardé, guardé, studié) dë; (vr) procuresse.
* '''Produrre''' (vt): porté, prodùe, rende, fruté, fé, fabriché, fé foson, fosoné.
* '''Profittevole''' (ag): profitèivol, util, edificant, për nòstra edificassion, ch'a dà bon esempi.
* '''Profitto''' (sm): profit [tiré 'd profit], vantagi, ùtil, guadagn, foson.
* '''Profanare''' (sf): profané, dëssacré.
* '''Profanazione''' (sf): profanassion, dëssacrassio, sacrilegi.
* '''Profondità''' (sf) :profondità, profondeur, fond, creus.
* '''Profondo''' (agg): creus, ancreus, përfond, profond, bass, fong.
* '''Profumo''' (sm): përfum, profum, bon odor; acqua di Colonia: eva d’odor, aqua d’odor, eva ‘d Colònia.
* '''Progenie''' (sf): progenia, progenie, dissendensa, stirp, stìrpe, rassa; (fig.) sëppa, such (sm).
* '''Progenitore''' (sm): vej, antich, bcé, pcé. [I nostri progenitori: ij Vèj, ij Grand, j’Antich, ij Grand Antich].
* '''Progredire''' (vi): fé ‘d progress, progredì, ('''procedere''') andé anans, avansé, marcé, fé camin; ('''far carriera''') fé stra, fé cariera; ('''migliorare''') fé ‘d profit, mijoré, miolré, përfessionesse (vr).
* '''Progressivamente''' (avv.): pòch a pòch, ëd manera progressiva, progressiv(ament).
* '''Progresso''' (sm): progress, avansament.
* Promettere: promëtte (promëttù), ampromëtte, dé la paròla, oblighesse; (a Dio) fé vòt. [La tera promëttùa, o dla promëssa].
* '''Promuovere''' (vt): (incoraggiare) ancoragé, cissé, stimolé, issé; (istituire) fondé, instituì, dé vita; (dare impulso) mandé anans, giuté, stimolé, cissé, fé la promossion; (scuola) esse riessù, esse passà.
* '''Promulgare''' (vt): publiché, emané, promulghé, fé conòsse.
* '''Promulgazione''' (sf): promulgassion, emanassion, publicassion.
* '''Prono''' (agg): ambòss.
* '''Pronto''' (agg): pront, preparà ben dispòst, svicc, ardì, lest, franch; (al telefono:) prònto, as peul?
* '''Pronunciare''' (vt): prononsié, pronunsié; ('''un discorso)''', fé, dì, recité.
* '''Propagare''' (vt): fé conòsse, propaghé, fé core la vos, spataré la vos, sbardlé, difonde, divulghé, spantié, spataré, publiché; (spargere) sparpajé, spantié, spataré.
* '''Propizio''' (agg): propissi, favorèivol, favorévol, bin dispòst.
* '''Proporre''' (vt): propon-e, fé na propòsta, spòrze n'idèja, consijé, sugerì.
* '''Proposito''' (sm):: propòsiti, proponiment, risolussion, intendiment, intension, idèja, idea, pensé, dissegn, disegn, propòsta, motiv, finalità.
* '''Proprio''' (agg) mé (tò, sò, nòstr, vòstr, sò); (opportuno) convenient, adat; (avv.) pròpi, giusta, bele, franch.
* '''Propugnare''' (vt): sosten-e, difende.
* '''Prosecuzione''' (sf): proseguiment, séguit, continuassion.
* '''Proseguire''' (vt): continué, seguité, andé anans, prosegue, proseguì, insiste, nen demòrde, tiré anans.
* '''Proselita''' (sm): prosélit, dissèpol, anlev, partisan.
* '''Proselitism'''o (sm): fé ‘d prosélit, proselitism.
* '''Prosperità''' (sf,): prosperità, fior, fioriss, abondansa, salute, foson.
* '''Prospero''' (agg): prosperos, prosperà, an fior, fiorissant, fiorì, an salute, fosonant.
* '''Prosperoso''' (agg) an salute, bin dispòst, san e duspòst, san, robust, robi, (fig) fiorì, an fior.
* '''Prospettare''' (vt): presenté, descrive, prospeté; '''essere volto in una direzione''': guardé, vardé, doertesse; '''prospettarsi''' (vr): anunsiesse, nunsiesse, prospetesse.
* '''Prossimo''' (agg): vzi, avzin, davzin,nen tant da leugn ant ël temp; '''la prossima settimana''': la sman-a ch’a ven; '''la prossima volta''': ël bòt ch'a-i ven; '''essere sul punto di''': esse lì lì për; '''essere prossimo a venire''': esse press a ven-e; (sm) pròssim.
* '''Prosternarsi''' (vi): campé a tèra, sbate giù; (vr) anginojesse, butesse an ginojon, anchinesse, prosternesse (> prosternassion).
* '''Prostituta''' (sf): meretris, vendùa, bagassa, garga, generin, ghegia, ghita, gindra, përra, picia, strusa, tërtosa, trubia, fomna da marciapé; ('''prostituto''') bagasson; ('''chi frequenta prostitute''') drudo; ('''protettore''') ruga, sensal dle bagasse, rufian, garga, gargagnan, pretor. '''Locuzioni proverbiali''': ''plandra, prachina, fia 'd famija, quaja verda, un-a dël gir, tarifa, robatabaston, artìcol.''
* '''Prostituzione''' (sf): prostitussion, rufianesim; '''casa di prostituzione''': ''cà 'd dësbàucia.''
* '''Prostrarsi''' (vr): prostresse, anginojesse, butesse an ginojon.
* '''Prostrato''' (agg): campà giù con la facia a tèra (fig.) abatù, con ël moral a tèra, dësmoralisà.
* '''Prostrazione''' (sf): prostrassion.
* '''Protagonista''' (sf): protagonista, prim ator, prim atriss.
* '''Provare''' (vt): ('''dimostrare''') prové, dé la preuva; ('''sperimentare''') prové, fé la preuva; ('''provare un cibo''') prové, sagé, tasté; ('''di veicoli''') prové, colaudé; ('''di teatro''') fé le preuve; ('''mettere alla prova''') cimenté.
* '''Proteggere''' (vt): guerné, giuté, difende, dësfende, avèj sot tùa, protege; ('''coprire''') quaté, buté a sosta.
* '''Provenire''' (vi): ven-e da, vnì da, proven-e, provnì, rivé da, derivé.
* '''Provvedere''' (vt): provëdde, fornì, procuré, munì, rimedié; ('''Provvedere in anticipo''') pijé soe amzure.
* '''Provvedimento''' (sm): provediment, misura, mësura, mzura, disposission; ('''provvedimenti poco efficaci'''): mese mësure.
* '''Prudere''' (vi): smangé, pruì, furmiolé, sfurmiolé.
* '''Prurito''' (sm); smangison, smangision, pruì, furmiol; ('''solletico''') gatìj, (fig.) zanzij, gigèt.
* '''Pseudonimo''' (sm): : nòm fint, stranòm.
===PU===
* '''Puah!''' (escl): bècio!
* '''Pudore''' (sm): pudor, pudicissia, modestia, verecondia, costumatëssa.
* '''Pugnale''' (sm): pugnal, pugnard.
* '''Pulpito''' (sm): pùlpit, ambon.
* '''Pungolo''' (sm): ujiss, ujon, ujé, gocion, avuja, avujon.
* '''Punire''' (vt): castighé, castijé, castiè, punì, (fam) dé la paga, passé 'l bujì, dé ij sòld ëd la sghijaròla (dla glassa).
* '''Puntiglio''' (sm): pontili, pontilio, impegn, rinfna, pica, caprissi, ostinassion; fare ripicca: fé pica, felo për pica; ['''risponde piche'''].
* '''Pula''' (sf): lula, vòrva, vòlva, rësca dël gran.
* '''Punto''' (sm): pont; ('''località, posizione''') pont, mira; '''alle due in punto''': a doi bot an ponta; '''punto di vista:''' pont ëd vista, mira; '''punto di riferiment'''o: pont ëd riferta; '''punto e virgola''': pont e virgola;''' due punti''': dòi pont; '''punto a capo''': pont e a cap, pont e a la lëgna/lìnia; '''essere su punto di''': esse lì lì për; '''i quattro punti cardinali''': ij quat pont cardinaj; '''punti di classifica''': pont ëd gieugh; '''punti di cucito''': pont da cuse [dé doi pont, pont an cros; pont a botonera; pont d’ambastiura; pont sarà; pont ëspèss; pont ëd marca].
* '''Puro''' (agg): pur, candi, cast, genit, natural, s-cet.
* '''Purché''' (av): basta mach che.
* '''Purtroppo''' (av): belavans, ëd belavans.
28l4bntc7kyk3psg4zqrwzt9f7qaio2
Dissionari Italian-Piemontèis/s
0
1896
34980
34949
2024-10-30T07:42:54Z
Pcastellina
15
/* SC */
34980
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== S ==
=== SA ===
* '''Sabato''' (sm): saba; ('''sabato con il pomeriggio festivo''') saba inglèis, (s'''abato non lavorativo'''): saba dla sman-a curta, saba festiv.
* '''Sabaudo''' (agg): dla Savoja, savojard, sabàud.
* '''Sabbatico''' (agg): sabàtich; '''anno sabbatico:''' ann sabàtich.
* '''Sabbia''' (sf): sabia, sabiëtta, sabion.
* '''Sabbiare''' (vt): sabié.
* '''Sabbiatura''' (sf): sabiura, sabiatura; bagn ëd sabia.
* '''Sabbioso''' (agg): sabios.
* '''Sabotaggio''' (sm): sabotagi.
* '''Sabotare''' (vt): saboté, fé ‘d sabotagi.
* '''Sabotatore''' (sm): sabotator, saboteur.
* '''Sacca''' (sf): sach, taschèt, taschëtta, sacàcia da viagi, bërsach, sach, sach sa spala, sacapan; ('''insenatura''') ansa, ansen; ('''di acqua ferma''') lama, meuja, armeuj, (mil.) saca, ambotiadura; ('''d’aria''') gòla, veuid.
* '''Saccarina''' (sf): sacarin-a.
* '''Saccarosio''' (sm): sacaròsi; sùcher.
* '''Saccente''' (sm): savantin, savantuss, savù, cacam; '''darsi delle arie:''' fé ij cacam.
* '''Saccheggiare''' (vt): sachëzzé, sachegé, ravagé, dëstrùe, ruviné ‘d pianta, rasé; (mil) buté a sach.
* '''Saccheggio''' (sm): saches, sachegg, ravagi, dëstrussion, distrussion, ruvin-a.
* '''Sacco''' (sm): sach; (dim) sachèti; taschìt, ('''da montagna''') sach a montagna, bërsach, sach da spala, zàin; ('''sacco a pelo''') sach plissà; sach a pèil; ('''gran quantità''') baron, sach, mugg.
* '''Sacerdotale''' (agg): sacerdotal, da prèive, dël prèive.
* '''Sacerdote''' (sm): sacerdòt, prèive, preve.
* '''Sacerdotessa''' (sf): sacerdotëssa, prèiva.
* '''Sacerdozio''' (sm): sacerdossi, caràter sacerdotal.
* '''Sacrale''' (agg): sacral, sacrè, sant; (sm) rit, serimònia sacral.
* '''Sacramentale''' (agg): sacramental; [grassia sacramental]; sacramentali: sacramentaj.
* '''Sacramentare''' (vi): dé ij sacrament, aministré ij sacrament; ('''giurare''') giuré, fé sacrament; ('''bestemmiare''') sacramenté, bëstëmmié.
* '''Sacramento''' (sm): sacrament; i due sacramenti: ij doi sacramentI: [batésim; Sin-a ‘d Nosgnor, o Santa Sin-a]; '''i sette sacramenti''' (cattol.) ij set sacrament [batésim, crésima, eucaristìa (comunion), penitensa (confession), estrema onsion, órdin (sacerdossi), matrimòni]; '''accostarsi ai sacramenti''': pijé ij sacrament; ('''giuramento''') sacrament, sarament, giurament.
* '''Sacrario''' (sm) sacrari, santuari; [sacrari ‘d famija].
* '''Sacrificare''' (vt): sacrifiché; (vr) sacrifichesse.
* '''Sacrificio''' (sm) sacrifissi; [fé ‘d sacrifissi].
* '''Sacrilegio''' (sm): sacrilegi, profanassion.
* '''Sacrilego''' (agg): sacrilegh, profanator.
* '''Sacro''' (agg): sacrà, sant, sàcr, sàcher; [ël sacr e ‘l profan].
* '''Sacrosanto''' (agg): sacrossant, sachërsant, sacrosant, sacrà, santissim: '''la sacrosanta verità''': la pura verità.
* '''Saetta''' (sf): sajëtta, saetta; ('''freccia''') frecia; ('''fulmine''') sforgo, fùlmin, lòsna.
* '''Saggio''' (sm) assagg, atast, campion, preuva, provin, esame, esperiment; ('''scolastico'''): sagi; '''saggio di ginnastica''': sagi ‘d ginastica; (letter.) studi, monografia, sagi leterari.
* '''Sagace''' (agg): (fig.) antivist, averì, furb, sutil, adret.
* '''Sagacia''' (sf): furbissia, finëssa, malissia.
* '''Saggezza''' (sf): saviëssa, sapiensa.
* '''Saggiare''' (vt): sagé, assagé, prové; ('''saggiare le intenzioni'''); sondé j’intension; ('''assaggiare''') tasté, sagé.
* '''Saggiatore''' (sm): sagieur, sagiator, assagiator.
* '''Saggio''' (ag. sm): savi, sapient, prudent; dësciolà (:'''capace, svelto, pronto''').
* '''Saggista''' (sm): sagista.
* '''Saggistico''' (agg): sagìstich.
* '''Sagoma''' (sf): sàgoma, sagma, model, fòrma, profil.
* '''Sagomare''' (vt): sagomé, dé la sàgoma, dé la forma, modlé, profilé.
* '''Sagra''' (sf): festa patronal, festa.
* '''Sagrato''' (sm): sagrà, sacrà.
* '''Sagrestano''' (sm): sacrista, sacrestan.
* '''Saio''' (sm): còta da frà (da mònio, da mònia), vesta, sach da frà (da mònio, da mònia).
* '''Sala''' (sf): sala; ('''da pranzo''') stansia a mangé; sala a mangé; ('''del consiglio comunale''') sala.
* '''Salace''' (agg): salà, pontù, cissant, trivial, salòp, grossé.
* '''Salacità''' (sf): trivialità, saloparìam salopada.
* '''Saldare''' (vt): saldé, paghé (antregh); (vr) saldesse; saldare i debiti: saldé ij débit.
* '''Saldo''' (sm): sald, saldo; ('''attivo o passivo''') sald ativ o passiv; ('''fare il saldo, la quietanza'''): fé ‘l saldo.
* '''Salita''' (sf): montà, rampa, còsta, monta.
* '''Saltare''' (vt): sauté; '''saltare di palo in frasca''': sauté d'an val an corbela.
* '''Salutare''' (agg): salutar, ch'a fà bin a la salute, san, igiénich, util, ch'a serv. ['''saluti:'''] Ciao! Ciau! Adiù! Adieu! éila!, bondi! bon-a sèira! bon-a neuit! it saluto! alégher! alegra! Arvëdse! A l'arvìsta! Cerea! Cereja!
* '''Salutare''' (vt): saluté; dé ‘l salut, fé ij salut, porté ij salut, arsoné; ('''rispondere al saluto''') rende’l salùt; ('''salutare a alta voce''') arsoné; '''salutare con la mano''': fé ‘l salut; '''togliere il salut'''o: gavé ‘l salut; ('''al mattino''') dè ‘l bon dì; ('''alla sera''') dé la bon-a sèira; ('''andando a dormire''') dé la bon-a neuit; (prov.) saluté a l’é cortesìa, rësponde a l’é òbligh.
* '''Salute''' (sf): salute, sanità; ('''nei brindisi)''' bon pro; '''essere sanissimo''': scopié ‘d salute; ('''a chi starnutisce'''): Salute! Salve! '''Avere salute da vendere''': avèj ëd salute da vende; '''brindare''': bèive a la salute; '''crepa di salute''': quant a salute a podr’ìa ampiché ‘l bòja.
* '''Saluto''' (sm): salut, salutassion; ('''a chiusura delle lettere''') tanti bej salut. '''(I più conosciuti'''): ciào, cerea, cereja, bondì, bon-a sèira, bon-a neuit; alégher, alegra, salve, Dio at salva, adiù, adieu, arvëdse, a l’arvista, sta bin, it salut, bin ëvnù, bon viagi, bon travaj, bon arpòs, salute, bon pro, përmess, con përmess, alé, andoma.
* '''Salva''' (sf) (sparo): salva.
* '''Salvacondotto''' (sm): salvacondot.
* '''Salvagente''' (sm): salvagent; ('''marciapiede''') marciapé.
* '''Salvaguardare''' (vt): guerné, cudì, guardé, difende, riparé.
* '''Salvaguardia''' (sf): guerna, guardia, difèisa; ('''riparo''') sosta.
* '''Salvare''' (vt): salvé; (preservare) guerné, difende, dësfende; (vr) salvesse, scampé; '''Si salvi chi può''': Salva, salva! - Chi ch’a peul salvesse ch’as salva.
* '''Salvataggio''' (sm): salvatagi, salvament.
* '''Salvatore''' (sm): salvator; ël Salvator.
* '''Salve!''' (escl.) cerea, ciào, ciau, alégher, alegra!
* '''Salvezza''' (sf): salvëssa, salvament, salvassion, salute.
* '''Salvo''' (agg e sm): salv; in salvo: al sicur essere in salvo: esse an salv; sano e salvo: san e salv; trarre in salvo: salvé.
* '''Salvo''' (prep. e cong.) salv, foravìa ‘d, foravìa che, meno che, salvand, fasend ecession.
* '''Sandalo''' (sm): ('''calzature''') sàndola, sàndala; (smp) le sàndole; (imbarcazione) sàndal, sàndalo; sandalino: sandalin.
* '''Sangue''' (sm): sangh; '''trasfondere il sangue''' dé'l sangh; '''togliere il sangue, salassare:''' sagné, fé la sagnìa (la sanìa); '''perdere sangue dal naso: ''' sagné 'l nas; '''crucciarsi:''' vastesse 'l sangh, ruvinesse 'l fidich; '''rimescolarsi il sangue:''' arvërsesse 'l sangh, avèj 'l sangh arvers, arviresse 'l sangh andrinta, giré 'l sangh, dé 'l gir al sangh; '''siero del sangue:''' serum, sierum.
* '''Sanguigno''' (agg): sanghin, sanguign; '''colore''': color dël sangh, ross-sangh.
* '''Sanguinante''' (agg): sagnant, sagnos, sangonant.
* '''Sano''' (agg): san, bin dispòst, bon, ardì, robust; ('''onesto''') san, onest, brav; ('''integro''') san, anter, antregh, tut d’un tòch; '''sano di mente''': an santor, an sentor.
* '''Satana''' (sm): Satan, satanass.
* '''Satanico''' (agg): satànich.
=== SB ===
* '''Sbagliare''' (vt): sbalié, falì, manché, sgaré, fé ‘d boro, pijé ‘n bàilo, pijé në scapuss; '''sbagliarsi''' (vr): sbaliesse, falisse ['''(si sbaglia''':) as falìss]; fé maron, manché la bòta.
* '''Sbaglio''' (sm): eror, fala, sbalio, svista, boro, scapuss, bàilo, cantonà, fota.
* '''Sbarrare''' (vt): baré, sbaré, buté la bara, saré, stopé, ambarassé; ('''barricare''') bariché, baricadé; '''sbarrare gli occhi''': spalanché j'euj, sbalassé j'euj, slarghé j'euj.
* '''Sberleffo''' (sm): svërgna.
* '''Sbrigare''' (vr): dësbrighé, sbrighé, dësbrojé, finì, fé; '''Sbrigarsi''' (vr): dësgagesse, desse da fé, fé lest, dësciolesse ; '''sbrigati!''' dësgàgëte! dësgàite!
=== SC ===
* '''Scagliare''' (vt):tiré, slansé, campé; '''(colla fionda o con violenza)''' frandé, fianché; '''(lanciare)''': slansé.
* '''Scalare''' ('''arrampicarsi''') (vt): rampié.
* '''Scalatore''' (sm): grimpeur.
* '''Scacciare''' (vt): mandé via, scassé, taparé fòra, taparé via, fé core.
* '''Scala a chiocciola''': scala lumassòria.
* '''Scambio''' (sm): cambi, scambi, barata, contracambi; ('''ferrovia e tram''') gucia, agucia, scambi.
* '''Scampare''' (vi): seurte san, seurte san e salv, seurte viv, scampé, gavesla; ('''rifugiarsi''') scapé, stëmesse; '''scampare all'estero:''' scapé, stërmesse an... (vt) salvè, difende, dësfende, guardé; '''Dio ci scampi:''' Giusfenda!
* '''Scapito''' (sm): dëscapit, discapit, scapit, darmagi, andarmagi, dësvantagi, dzavantagi, svantagi, dann.
* '''Scarabocchiare''' (vi/vt): babocé, sbabocé, scarabocé, fé dë scarabòcc.
* '''Scarpata''' (sf): ('''pendio''') scarpà, scarpa; ('''in pendenza, in pendio''') a scarpa.
* '''Scarsamente''' (avv.) scars.
* '''Scartare''' (vt): scarté, lassé da banda; ('''togliere dalla carta''') dëscarté; ('''deviare''') scarté, viré, giré; ('''scansare''') scarté, schivié; ('''al calcio''') scarté, driblé.
* '''Scatenare''' (vt): dëscadné, gavé la caden-a; ('''fig. per aizzare''') ''cissé, larghé; ('''sfogare''')'' dé sfògh, sfoghé.
* '''Scaturire''' (vi): sorzì, seurte, nasse, sauté fòra, spricé, s-cionfé fòra, sgorghé.
* '''Scavalcare''' (vt): dësmonté da caval, calé giù da caval; campé giù da caval, dëscavalché, dzarsoné, disarsoné; ('''passare davanti''') scavalché, èassé prima; ('''valicare''') dscavalché, scavalché, travërsé, dëstraversé, passé da l'àutra.
* '''Scavare''' (vt): scavé, angavé; ('''liberare dalla terra''') dëssotré; ('''fig. per ecogitare''') anventé, trové, dëscheurve.
* '''Scegliere''' (vt): serne, soasì, fé la sernìa, tiré le busche.
* '''Scelta''' (sf): sernìa, sèrnita, fior, selession, val.
* '''Scettro''' (sm): cavija real, baston real, setro, setr.
* '''Schematico''' (agg): schematich, essensial.
* '''Schernire''' (vt): sghergné, schergné, schernì, fé le schergne (svergne), svergné, sbefié, fé le sbefie, pijé an gir, dëspresié, rije dapress.
* '''Schernitore''' (sm): schërnidor, schërnitor, svergnos, sbefios.
* '''Scherno''' (sm): sghergn, scherni, schergna, svergna, dëspresia. '''Avere il danno e le beffe''': avèj ël dann e le sghergne.
* '''Scherzare''' (vi) schersé, facessié, badiné, ('''divertirsi''') amusesse, divertisse; '''non scherzare''': fé sël serio.
* '''Schiacciare''' (vt): crasé, sgnaché, sbërgnaché, fiaché, cassé, rompe, s-ciapé.
* '''Schiantarsi''' (sr): (fig) fracassesse, meuire.
* '''Schiavitù''' (sf): s-ciavitù, (fig) s-ciavensa (= '''dipendenza, cura del podere altrui a pagamento''').
* '''Schieramento''' (sm): formassion, disposission.
* '''Schiera''' (sf); trop, strop, (mil) tropa, (fam.) banda.
* '''schierare''' (vt): buté an fila, ordiné a trop, ('''schierarsi''') (fig). butesse da la part ëd, butesse con, pijé le part ëd.
* '''Sciamare''' (vi): ('''delle api''') gité; (fig.) svantajesse.
* '''Sciame''' (sm): scòp (d’avije), bocc, strop.
* '''Scienza''' (sf): siensa.
* '''Scienzato''' (sm): òm d siensa, savant, sapient.
* '''Scintilla''' (sf): splùa, sblùa, spluva, faravosca, faravòsca, faravòja.
* '''Sciocco''' (agg): aso, burich, oloch, babeo, folitro, teston, testa veuida, beté.
* '''Sciogliere''' (vi): ('''liquefare''') fonde, slingué, sleivé, slaivé, dëslaivé, deslingué, dëslùe, dësluve; ('''disfare''') dësfé, dësgropé, dëslié, dësblé; ('''sciogliere la lingua''') dëslié la lenga; ('''sciogliere un contratto''') rompe ‘n contrat; ('''sciogliere l’assemblea''') alvé la ciambréa (la radunansa).
* '''Scivolare''' (vi) sghijé, schijé, sglissé, glissé, scaré, squaré; '''(per divertimento''') scariolé, scariolesse; sghijé, fé la sghijaròla; (s'''ugli sci''') schijé, sghijé.
* '''Scivolatata''' (sf): sghijada, sglissada, sghijà, sglissà.
* '''Scivolo''' (sm): sghijaròla; ('''piano inclinato''') sghijon, ramblé.
* '''Scivolone''' (sm): sghijon.
* '''Scivoloso''' (agg): sglissant, glissant, sgijos, ch’a sgjija; ch’a fà sghijé.
* '''Scogliera''' (sf): scheuj (smpl), rochera.
* '''Scoiattolo''' (sm): Schërieul.
* '''Scompiglio''' (sm): sconquass, bolversament, angarboj, trambust, disòrdin, pastiss, paciòch, patoj.
* '''Sconosciuto''': dësconossù.
* '''Sconcertato''' (agg): dëstornà, dësconcertà, stravirà, sbalordì, sturnicà, stupì; (imbarazzato) ambarassà, genà.
* '''Sconfiggere''' (vt): dësblé, dësfé, anienté (:'''annientare'''); bate, vince, buté an dërota
* '''Sconfitta''' (sf) dërota, dirota, rota, dësfàita.
* '''Scongiurare''': scongiuré, esorcisé, rompe 'l ghignon; (supplicare) supliché, scongiuré, preghé, strapreghé.
* '''Sconsiderato''' (agg): svantà, sconsiderà, malprudent.
* '''Scontare''' (vt): sconté, dësconté, fé lë scont; ('''espiare''') spurghé, paghela, sconté (la pen-a).
* '''Sconto''' (sm): scont; ('''di prezzo''') redussion; ('''bancario''') scont bancari.
* '''Sconveniente''' (agg): dësconvenient, sconvenient, nen convenient, ch'a conven nen.
* '''Sconvolgere''' (vt): bolversé, buté sot dzura, dësquinterné, ravagé, tarabasché.
* '''Sconvolgimento''' (sm): bolversaman, ravagi.
* '''Sconvolto''' (agg e p. p.): bolversà, arversà; ('''di persona''') arvers, stravirà.
* '''Scopo''' (sm): but, bu, motiv, fin, mira, propòsit; allo scopo di: a fin ëd.
* '''Scoppiare''' (vi): s-ciopé, chërpé, scopié, s-ciaté; (in risa o in lacrime) s-cionfé; (disaccoppiare) dëscobié, dëscompagné.
* '''Scoprire''' (vt): dëscheurve, dësquaté, dëscurvì; (togliere il coperchio) dëscuercé; (fare una scoperta) dëscheurve, dëscurvì, trové, inventé.
* '''Scoraggiamento''' (sm): dëscorament, dëscoragiament.
* '''Scoraggiante''' (agg): dëscoragiant.
* '''Scoraggiare''' (vt): dëscoragé, demoralisé, sfreidé, svilì.
* '''Scorciatoia''' (sf): scursa, traversa; prendere la scorciatoia: passé travers.
* '''Scorgere''' (vt): s-ciairé, vëdde, veje, voghe, veghi: (distinguere) disserne, distingue.
* '''Scorretto''' (agg): pien d’eror, sbalià, difetos; (fam.) maleducà, malgrassios, malgarbà, dësdeuit, dzadeuit, sensa deuit; ('''disonesto'''): disonest, dzonest, malonest. dësleal, pèrfid, pervers, malign.
* '''Scorso''' (agg): passà [l'ani passà (l'anno scorso)].
* '''Scosceso''' (agg): ràpid, drit, difìcil.
* '''Scossone''' (sm): sopaton, socrolon; ('''sussulto''') arsàut, arbit; ('''di tremore)''' tramolon, tramolass, tërmolon, tërmolass.
* '''Scottante''' (ag e pp): foà, afoà, ch'a brusa, bujent, brus; '''argomento scottante''': argoment pressant (grev, cissant, important).
* '''Scottare''' (vi): brusé; '''scottarsi''' (vr) brusesse.
* '''Scritto''' (agg): scrit; (part. pass.) scrivù; (sm) scrit, scritura.
* '''Scrollare''' (vt): socrolé, scrolé, sopaté, ('''le spalle)''' aussé le spale.
* '''Scrollata''' (sf): sopatà, sopatament, [Na sopatà d’orije e ‘l gieugh a l’é fàit].
* '''Scrupolo''' (sm): scrùpol; (esitare) fesse scrùpol; senza tanti scrupoli: sensa tanti scrùpoj; nen fesse scrupoj ëd gnente; scrupoli inutili: scrupol dij beatej.
* '''Scrupoloso''' (agg): scrupolos, pien dë scrupoj, dë strèita oservansa; [esse tut àutr che scrupolos].
* '''Scuotere''' (vt): sopaté, ('''scrollare''') socrolé; ('''dare strattoni''') strincuné, s-cinconé, s-cianconé; ('''i panni''') sbate, sopaté; [sopaté le spale, la testa, ij brass; sopata la testa an segn ëd negassion].
* '''Scure''' (sf): àpia, apiòt, piòla, piolèt, piolòt, assul, sul.
* '''Scuro''' (agg): scur, sombr, sòmber; (sm) scur, scurità, oscurità.
* '''Sdraiato''' (agg): strojassà.
=== SE ===
* '''Se''' (cong.) se; ('''se mai''') ëd vòlte mai, se ‘d vòlte mai; s'''e no:''' se nò, se dësnò; se non ('''eccetto'''): fòra che.
* '''Sebbene''' (cong.): quand bin che, bin che, contut che, a rispet.
* '''Seccare''' (vt/vi): sëcché, fé sëcché; ('''annoiare''') nojosé, fastidié.
* '''Seccatura''' (sf) sëccadura, sëccura, ('''noia''') fastidi, neuja, incòmod ('''grattacapo, molestia'''): “Bren a valé”.
* '''Secolare''' (ag): secolar, nen religios; (sm) secolar, làich.
* '''Seconda''' (sf): ('''auto''') sconda, seconda, sgonda; (ferr.) sconda (classe); '''a seconda di''': second, conforma.
* '''Secondo''' (agg): scond, second; (sm) second.
* '''Secondo''' (prep. avv.) conforma, conform, second; secondo che: conforma, fors; secondo me: a mè avìs.
* '''Sedere''' (vi): seté, sté (vi): setesse, stesse, astesse, ansetesse, assetesse.
* '''Sedere''' (sm): cul, col pòst.
* '''Seducente''' (ag): sedusent, anciarmant, piasos, grassios, provocant.
* '''Sedurre''' (vt): anciarmé, sedùe, ancanté; ('''traviare'''): dëstradé, guasté, vasté.
* '''Seduttore''' (sm): sedutor.
* '''Seduzione''' (sf): sedussion.
* '''Segretariato''' (sm): segretarià.
* '''Segretario''' (sm): segretari, secretari, sechërtari; '''sottosegretario''' (sm) sotsegretari.
* '''Segreto''' (sm e agg): segret; (arcano) misteri, mascheugn.
* '''Seguente''' (agg): ch’a ven dòp, ch’a ven, ch’a séguito.
* '''Seguire''' (vt): andé dapress, andé daré, ten-e dapress, ('''accompagnare''') compagné; ('''continuare''') seguité, continué, andé anans.
* '''Seguito''' (sm): séguit; ('''continuazione''') continuassion, prosecussion, conseguensa; ('''codazzo''') séguir, compagnament, scòrta, companìa. (avv.) an séguit, apress /dòp ēd lòn, an càusa 'd, an dipendensa da, a parte da, sùbit dòp.
* '''Selvatico''' (ag.): selvàtich, servaj, sarvaj.
* '''Sembrare''' (vt): smijé, parësse.
* '''Seme''' (sm): smens; ('''di cereali''') gran-a; ('''di frutta''') òss, ninsola; ('''delle cucurbitacee''') grumela; ('''delle carte''') smersa.
* '''Semmai''' (avv.): ëd vòlte mai, se ‘d vòlte mai, pitòst,
* '''Semplificazione''' (sf): semplificassion.
* '''Sempre''' (avv.): sempre, sèmper, sèmpe, tavòta; ('''una volta per sempre''': na vira për sempe). ["Tavòta" a l'é l'abreviassion ëd "tute le vòlte che", "tute le vòte". L'espression: "na vòta o tavòta", na vòta o sempe].
* '''Sentiero''' (sm): senté, santé, vieul, violèt, viëtta; ('''sentiero di montagna''') mulatera, carera.
* '''Sentire''' (vt): sente, sentì; chërde [i chërdo che it esàgere la situassion], [im sento strach]; ('''intendere''') capì, antende; ('''ascoltare''') scoté, sente, fé atension; ('''consultare''') sente, informesse, consulté; '''l'ho sentito con le mie proprie orecchie''': i l'hai sentù pròpri con mie orije; ('''rendersi conto''') sente [chièl a sent gnun regret për soa veja cà], përcepì [i l'hai përcepì che chièl a fussa pitòst anrabià], rend-se cont, avèj la sensassion che; ('''al tatto''') avèj la sensassion al toch, toché, tasté, impression, [toca com a l'é grotolù sto papé]
* '''Sentire''' (sm): sensibilità.
* '''Sentitamente''' (avv.): ëd cheur.
* '''Senza''' (prep): sensa; '''senz'altro''': sens'àutr; '''senza contare che:''' a part; '''senza senso alcuno''': sensa gnun costrut; '''senza valore''': a rub e quìndes; '''senza dubbio''': pa privo.
* '''Separare''' (vt): separé, divide, dësgionté, dësgionze, dëstaché, dëssamblé, slontané; (separarsi) slontanesse, separesse, dividse, lassesse; ('''di innamorati''') piantesse.
* '''Sepolcro''' (sm): tomba, sepolcr, sepulcro, sepolcro.
* '''Sepoltura''' (sf): sepoltura, seportura, funeral; suonare le campane per la sepoltura: soné la ‘lvà, soné da mòrt, soné la compagnà.
* '''Serio''' (agg) seri, serio, serios, posà; sul serio: sël serio; (severo) sever, seri, rudi.
* '''Sermone''' (sm): Sermon, omelìa, prédica, discors, ('''predicozzo''') rimprocc, arpròcc, rimpròver, prédica.
* '''Serrato''' (agg): strèit, ravzinà, fòrt.
* '''Servire''' (vt): serve, servè, esse a servissi; ('''occorrere''') avèj da manca, serve, servì; (vr) servisse; ('''adoperare''') dovré.
* '''Servo''' (sm): servidor, servitor, sërvent, servent, domesti, creada, domestich; ('''di fatica'''): òm; (della gleba) serv.
* '''Servizio''' (sm): servissi; '''essere a servizio''': esse a servissi; '''persona di servizio''': përson-a ‘d servissi; '''porta di servizio''': pòrta ‘d servissi; '''servizio di piatti''': servissi ‘d piat; '''servizi igienici:''' servissi; '''area di servizio''': stassion ëd servissi; '''fuori servizio''': fòra servissi.
* '''Sete''' (sf): sèj; '''aver molta sete''': esse mòrt ëd sèj, esse assià, meuire ‘d sèj.
* '''Sezione''' (sf): session; ('''parte''') part, setor; ('''divisione''') division, spartission.
* '''Sfaldarsi''' (vi): sfrisesse, sfrangesse, dëscajesse, sfojesse.
* '''Sfaldatura''' (sf): dësfeuja, scajora, sfrangiament.
* '''Sfamare''' (vt) gavé la fam, dësfamé; (fam.) gavé la pì gròssa; sfamarsi: gavesse la fam.
* '''Sfida''' (sf): dësfida, sfida.
* '''Sfidare''' (v.) dësfidé, sfidé; cimenté; (rifl) sfidesse, cimentesse; [mdd: '''sfido io, bella forza''':] sfido mi.
* '''Sfinimento''' (sm): sfiniment, esauriment, debolëssa, strachità.
* '''Sfinire''' (vt): sfinì, esaurì, fé perde la fòrse.
* '''Sfoggio''' (sm): blaga, pompa, svass, lusso, sagna, parada, patuss, spatuss; '''fare sfoggio:''' fé 'd patuss, fé dë spatuss, patussé.
* '''Sfortunatamente''' (avv.): maleureusman.
* '''Sfortunato''' (agg): dësfortunà, sfortunà, maluros, dësgrassià, scarognà, cativ [na cativa man, na cativa fin, un cativ incontr].
* '''Sfrontato''' ('''essere'''): avèj un bel topé.
* '''Sfruttamento''' (sm): sfrutament.
* '''Sfruttare''' (vt): sfruté; aprofité, fé rende, fé fruté.
* '''Sfuggire''' (vi): scapé, andé vìa, passé; '''sfuggire dalla memoria''': scapé da 'n ment, passé da 'n ment; schivié, schivé, evité, scansé.
* '''Sgabello''' (sm): scagn, scagnet, taborèt.
* '''Sgarbatezza''' (sf): bru deuit
* '''Sgoccioli''' (smp): '''essere agli sgoccioli''': esse a l'ablativ.
* '''Sgomento''' (sm): spavent, sparm, sburdiment, sbalordiment, stupiment, sbeuj, stupor, sgoment (:sconveniente), sbalordiment.
* '''Sgorgare''' (vt): sgorghé, sboché, dësboché, buté, campé, dé fòra; (fam.) pissé.
* '''Sgradevole''' (agg): dzagreàbil, dësgustos.
* '''Sguainare''' (vt): dësfodré la spa; tiré fòra la spa da (soa); '''rinfoderare la spada''': anfodré la spa.
* '''Sguardo''' (sm): sguard, uciada, ociada, guardà, vardà, beicà, bucà; '''dare uno sguardo''': dé n’euj; '''al primo sguardo''': a prima vista; ('''occhi, vista)''': euj, vista.
=== SI ===
* '''Sì''' (avv.): é, éh, si, sé, òhi, già, bòh, bò, bin.
* Sia ... sia; sia ... tant, tant ... coma, sia ... che; e sia: nah!
* Si dice: as dìs.
* '''Siccità''' (sf): suitin-a, sech, arsuv, s cura.c
* '''Sicché''' (cong.): tant che, parèj che, a l'é për lòn (sòn, lolì, lolà) che, donca.
* '''Siccome''' (cong): sicoma, sicom, da pòsto che, dal moment che, da già che.
* '''Sicurezza''' (sf): sicurëssa, sicur; ('''certezza''') certëssa; '''per sicurezza''': për tranquilità, për bon-a régola.
* '''Siepe''' (sf) (e '''cespuglio'''): bussonà '''(incolta'''), cioenda, sev, cinta, spalera,
* '''Siffatto''' (agg) parèj, fàit parèj.
* '''Sigillare''' (vt): sigilé, cacëttté, buté (ampronté) 'l sigil (ij sigij); ('''di piombo''') ampiombé.
* '''Sigillatura''' (sf): sigil, amprontura dij sigij.
* '''Sigillo''' (sm): sigi, cacèt, bol, piomb, timber, stamp.
* '''Significare''' (vt): significhé, vorèj dì, dimostré, valèj, esprime, indiché.
* '''Significativo''' (agg): significativ, espressiv, significant, ch’a l’ha ‘d pèis, ch’a val la pen-a, ëd manera significanta.
* '''Significato''' (sm): significà, significassion, sens; ('''valore'''): valor, concet, espression, sentiment; ('''importanza''') importansa.
* '''Silenzio''' (sm): silensi; ('''pace''') pas, rechie, chiete, calma, alass; '''stare in silenzio''' sté ciuto, sté chiet.
* '''Silenzioso''' (agg): silensios, chiet, ciuto; (fig) mutin, mut.
* '''Simboleggiar'''e (vt): simbolisé, simbolegé, figuré, significhé, rapresenté, virêj dì. valèj; (fam.) fé për finta.
* '''Simbolico ('''agg): simbòlich. alegòrich.
* '''Simbolismo''' (sm): simbolism.
* '''Simbolo''' (sm): simbol, figura, figurassion. segn, alegorìa.
* '''Simile''' (agg): sìmil, squasi l'istess, squasi parèj, squasi midem, ch'a smija, conform, compagn; '''essere simile a''': smijé; (sm) simil.
* '''Simmetria''' (sf): simitrìa, simetrìa, corispondensa, rëscontr; ('''cosa posta in simmetria con un'altra''', '''riscontro''') fé pandan.
* '''Simmetrico''' (agg) simétrich, con simitrìa, ch'a fà pandan con.
* '''Simpatia''' (sf): simpatìa, propension, atrassion, afét, grinor; avèj un débol për un.
* '''Simpatico''' (agg): simpàtich, piasos, agreàbil, agradévol, grassios, cordial, ëd bel deuit.
* '''Simpatizzare''' (vi): simpatisé, fé amicissia con, fraternisé, antendse con, sente n'atrassion për, esse d'acòrdi con.
* '''Sincerarsi''' (vr): sicuresse, sinceresse, acertesse.
* '''Sincerità''' (sf): sincerità, franchëssa, lealtà.
* '''Sincero''' (agg); sincer, franch, leal, s-cet, (genuino) genit, genuin, pur.
* '''Sincretismo''' (sm): sincretism, mës-ciada 'd religion (diverse).
* '''Sinedrio''' (sm): sinedri, sinèdrio, consistori, consèj; [esse dël sinèdrio: '''essere della lega, del partito'''; fé consistori: '''radunarsi'''].
* '''Singolare''' (sm): (gramm.) singolàr; (agg): singolàr, ùnich, ràir, special, original, dròlo.
* '''Sinistra''' (sf): mancin-a, snistra, gàucia.
* '''Sinora''' (avv): fin-adess, fin-a adess, fin-a sì, fin-a ancheuj; '''sin da prima di''': dë 'dnans a.
* '''Sintesi''' (sf): sìntesi, sunt, arsunt, compendi; ('''in sintesi'''): për arsume, për arcapitolé.
* '''Sintetizzare''' (vt): sintetisé, arsumé, riassume, compendié.
* '''Sissignore''' (escl): sì-sgnor.
* '''Sistemare''' (vt) rangé, ('''mettere in ordine'''): dé deuit. '''sistemare con un impiego''': buté al pòst, dé deuit.
* '''Situare''' (vt): situé, sistemé, coloché, piassé, posté, buté, posé.
* '''Slacciare''' (vt): dësboclé (na coreja).
* '''Slogare''' (vt): ('''delle ossa del corpo'''): dësloghé, dësloé, sloé.
* '''Smodato''' (agg): smoderà, fòra 'd misura, ecesiv, dësformà, dësbordà, dësfassonà, (fig) dëdeuit, dzadeuit.
* '''Smorfia''' (sf): bòba, svërgna, schergna, smòrfia, grimassa; ('''sberleffo'''): vërgnassa.
* '''Smorfioso''' (agg) smorfios, smorflos, schifignos, bërnufi, sbefios.
* '''Snodare''' (vt): dësgropé, dësié; ('''slogare''') dësloé; '''snodarsi''' (vr): (fig) dësdesse, dësrolesse, dësliesse.
=== SO ===
* '''Sobillare''' (vt): përturbé, cissé, issé, ansighé, soborné, sturniché, agité.
* '''Sobrio''' (agg): moderà, misurà, mzurà, sòbri, ch'as ten.
* '''Soccorrere''' (vt): giuté, socore, dé d’agiut, dé na man.
* '''Soccorritore''' (sm): socoritor, ch’a pòrta agiut. ch’a dà na man.
* '''Soccorso''' (sm): agiut, socors; pronto soccorso: pront intervent, pront socors.
* '''Sociale''' (agg): social, sossial.
* '''Socio''' (sm): (compagno) somà.
* '''Soddisfacente''' (agg) sodisfacent, sodisfasent.
* '''Soddisfare''' (vt) sodisfé, dé ‘d sodisfassion, contenté; [sodisfé a j’impegn].
* '''Soddisfatto''' (agg): sodisfàit.
* '''Soddisfazione''' (sf): sodisfassion; [pijesse la sodisfassion].
* '''Sofferenza''' (sf): soferensa, patiment.
* '''Soffermarsi''' (vr): fërmesse ‘n moment, bëstandé.
* '''Soffiare''' (vt): sofié, bofé, bufé; soffiarsi il naso: sofiesse 'l nas; mochesse 'l nas.
* '''Soffio''' (sm): sofi, bof, buf, bufà.
* '''Soggezione''' (sm): sogession, dipendensa, sotomission; (i'''mbarazzo''') gena, ambarass, sogession; ('''porre in soggezione''') gené.
* '''Sogghignare''' (Vi) ghigné, grigné.
* '''Soggiornare''' (vi): sogiorné, passé (fërmesse) dontrè dì, antërtense dontrè di.
* '''Soglia''' (sf): seuja, (est) intrada, pòrta; [seuja dla pòrta]; '''appoggio per le botti''': taca da botal.
* '''Solcare''' (vt): lauré, ansorghé, fé ‘d sorgh; solcare il mare: sorghé ‘l mar.
* '''Solo''' (avv.): mach, pen-a, pa mach che, solament, nen pì che, nen àutr che; non solo ... ma anche: nen mach ... ma' dcò.
* '''Solamente''' (avv): mach.
* '''Solenne''' (agg): grandios, grand, pompos, important, magnifich, famos; messa solenne; mëssa granda, mëssa cantà; encomio solenne: làuda pùblica.
* '''Solennemente''' (avv.) solenement; con na fòrma strasordinària /pomposa /sfarsosa.
* '''Solennità''' (sf): solenità, festa granda, festa gròssa, festa; cerimònia, solenità.
* '''Solennizzare''' (vt): fé festa, fé festa granda, solenisé.
* '''Solere''' (vi): esse sòlit.
* '''Solidale''' (ag): solidal, solidari, unì, concòrdi, d'acòrdi.
* '''Solitario''' (agg e sm): solitari, sol; ('''soliloquio''') solitari; ('''gioco delle carte''') solitari, passiensa.
* '''Solito''' (agg): sòlit, ordinari, comun; ('''medesimo''') midem, medesim, l'istess; '''secondo il solito''': coma 'l sòlit, coma as costuma, conforma a la costuma; ëd sòlit, solitament; (sm): ('''consuetudine''') costuma, consuetùdin.
* '''Sollevare''' (vt): aussé, alvé, lvé, lev, solevé; ('''alleggerire''') dësgrevé, dëscarié, arlamé, legerì, solevé; (dare sollievo) arlassé, dé d’arlass, dé respr, solevé, giuté, dé na man; solagé.
* '''Sollevazione''' (sf): solevassion, solevament,
* '''Sollievo''' (sm): soliev, confòrt, arlass, respir, solagi.
* '''Solo (non - ... ma anche...)''' (cong) nen mach ... ma 'dcò; se fosse solo per... A fussa mach ëd [A fussa mach ëd chièl i sarìo mal ciapà = fosse solo per lui, saremmo mal messi (letteralm. fosse solo di lui saremmo mal presi)].
* '''Somiglianza''' (sf): smijansa, simijansa.
* '''Sommario''' (sm): tàula, somari; abresé (agg) aprossimativ, a truch e branca, a trabucà.
* '''Sommergere''' (vt): fonghé, inondé, cheurve, quaté.
* '''Sonno''' (sm): seugn; '''avere sonno''': avèj seugn, avèj na seugn; '''morire di sonno''': robaté da la seugn; '''un attacco di sonn'''o: na ramà ‘d seugn; '''fregarsi gli occhi dal sonno''': fërtesse j’euj da la seugn; '''essere cotto dal sonn'''o: esse cheuit da la seugn; '''mi ha preso sonno''': a l’é ciapame seugn; la seugn a l’ha guadagname; '''essere nelle prime ore del sonno''': esse ant ël prim seugn; '''conciliare il sonn'''o: fé vnì seugn.
* '''Sonnolento''' (agg) ansugnochì, sugnocù, (fig.) meusi.
* '''Sonnolenza''' (sf): seugn, andurmìa, sugnolensa.
* '''Sontuosità''' (sf): sontosità, sontuosità, fastosità, richëssa, richisia, lusso, pompa, spatuss.
* '''Sontuoso''' (agg): sontos, sontuos, fastos, sfarsos, grandios, lussos, pompos, spatussant, da sgnor.
* '''Sopra''' (avv.) ansima ('d), dzura ('d).
* '''Sopraffazione''' (sf): crasament, violensa, prepotensa.
* '''Sopraggiungere''' (vt): dzurven-e, dzurëvnì, capité, rivé.
* '''Soprappiù:''' sul pat, an sla paciara.
* '''Soprattutto''': dzortut, dzoratut, sovratut.
* '''Sopportare''' (vt): soporté, sosten-e, ten-e, toleré, resiste.
* '''Soppressione''' (sf): sopression, anulament, abolission.
* '''Sopprimere''' (vt): crasé, sofoché, fé fòra; ('''uccidere''') massé.
* '''Sordità''' (sf): ciorgnerìa, ciorgnision, sordision, sordità.
* '''Sordo''' (agg): ciòrgn, sord, dur d’orija; '''rumore sordo''': rumor mut (sord).
* '''Sorella''' (sf): seur.
* '''Sorgere''' (vi): alvesse, lvesse, levesse, aussesse; (fig) nasse, seurte, seurte fòra; ('''del sole e della luna''') sponté.
* '''Sorprendere''' (vt): pijé (ciapé) a l'improvista; ('''meraviglia''') stupì; maravijé, anciarmé, ancanté, fé sorprèisa.
* '''Sorprendente''' (agg): sorprendent.
* ' ''Sorpresa''' (sf): sorprèisa, sovraprèisa, improvisà, improvisada; ('''stupore''') stupor, maravija; '''di sorpresa''': a l'improvista. '''Fare una sorpresa''': fé na sorprèisa.
* '''Sorpreso''' (agg): sorprèis.
* '''Sospinto''' (agg): ('''ad ogni pié sospinto'''): viravoltà.
* '''Sospirare''' (vi): sospiré, tiré 'd sospir; (vt): ('''bramare''') sospirè, desiderè, avèj l'anvìa, sosté, sugné; ('''rimpiangere''') sospiré, ringreté, regreté. [A bzògna pensé prima, për nen sospiré dòp].
* '''Sospiro''' (sm): sospir; [mandé 'd sospir]; ('''morire''') mandé l'ùltim sospir.
* '''Sostenere''' (vt): sosten-e; ten-e sù; sostnì; (fig.) giuté, agiuté, manten-e, sostenté; ('''affermare''') fortì, sosten-e, confermé; ('''tollerare''') soporté, sosten-e, porté. '''Sostenere le spese''': sosten-e le spèise; '''sostenere le proprie idee''': sosten-e soe idèje; ('''interpretare la parte'''): sosten-e la part.
* '''Sostentamento''' (sm): sostentament, sostenta, sussistensa.
* '''Sostituire''' (vt): scambié, cambié, baraté; ('''prendere il posto di un altro''') sostituì, buté al pòst, pijé 'l pòst, arlevé 'l pòst (l'incàrich), pijé 'l pòst.
* '''Sottana''' (sf): camisòla, combineus; ('''gonna''') cotin; (eccl.) vesta, còta.
* '''Sottolineare''' (vt): sotligné, sotsigné, (fig.) buté an evidensa, arciamé.
* '''Sottomettere''' (vt): sogeté, buté sota, sotmëtte; ('''soggiogare''') dominé, conquisté.
* '''Sottomettersi''' (vr): sogetesse, assogetesse, arendse, rendse, cede, armëtse.
* '''Sottosopra''' (av): sotzora.
* '''Sottoterra''' (av.): sot-tèra.
* '''Sottovalutare''' (vt): sotvaluté, sotëstimé.
* '''Sottoveste''' (sf): combineus, camisòla,
* '''Sottovoce, piano''', avv. piàn.
* '''Sovente''' (av): sovens, soens, sovens, spess, dë spess; [es.“As artreuvo soens ij midem përsonage ant le conte”]; '''soventissimo''' [tutti i momenti, ad ogni pié sospinto]: viravoltà, ògni man virà.
* '''Sovrappiù''' (sm): ('''in sovrappiù, in regalo'''): sul pat, an sla paciara.
* '''Sovvenire''' (vi): provëdde, fornì, procuré, munì, rimedité, ven-e ancontra.
* '''Sovvertire''' (vt): ranvërsé, arvërsé, sovertì, rivolussioné.
=== SP ===
* '''Spalla''' (sf): spala; ('''della camicia''') spalòt, spala, spalëtta; [alzare le spalle:] fé spalëtta; socrolé le spale; [portare a cavalluccio sulle spalle:] porté a baticòle; [mettere con le spalle al muro:] pijé un a le strèite.
* '''Spallata''' (sf): spalà, còlp dë spala; socrolada dë spale.
* Spandere il fieno: sbardé 'l fen.
* '''Spargere''' (vt): spataré, spantié, sbardé, sbardié; spargere la voce: sparpajé la vos.
* '''Sparire''' (vi): sparì, dësparì, scomparì, dëscomparì; dissolversi: svanì.
* '''Sparpagliare''' (vt): sparpajé, dësparpajé, spanti*, spataré, sbardé.
* '''Spartire''' (vt): spartì, fé le part; (di beni, di eredità) fé le spartingaje, fé le spartiore, divide, spartì; ('''separare''') spartì, separé, dëstaché, divide.
* '''Spauracchio''' (sm): buatass, buracio, burabecio, ('''per i bambini''') babàu.
* '''Spavento''' (sm): sbaruv, spa vent, sburdiment, sparm, teror, afr.
* '''Spaventoso''' (agg): fros, afros, spaventos, pauros, oribil.
* '''Spavalderia''' (sf): baldansa, sicurëssa, blagada, sfrontarìa.
* '''Spavaldo''' (ag): blagheur, sfacià, sfrontà, franch, sicur.
* '''Spazzatura''' (sf): mnis, ramassura, rumenta, spassadura, ramassìe; cassetta della spazzatura: portamnis; cassiëtta dle mnis; deposito della spazzatura: mnisera.
* '''Specchio''' (sm): specc; specchio d'acqua: lòja (leuja).
* '''Speciale''' (agg): special, original, particolar, caraterìstich, foravia.
* '''Specie''' (sf): specie, sòrt, qualità, rassa; ('''apparenza''') fòrma, aspet; fa specie: a stupiss; '''la specie umana''': la specie uman-a; ('''cambiare genere''') cambié specie.
* '''Specialmente''' (avv.): surtut, dzortut, an manera particular.
* '''Spelare''' (vt): plé.
* '''Spegnere''' (vt): dëstissé, dësmorté, smorté, smorsé; ('''la radio, la tv'''): dëstaché, dëstissé; ('''spegnere la calce'''): bagné la caussin-a.
* '''Spergiurare''' (vi): spërgiuré, giuré ‘l fàuss.
* '''Spergiuro''' (sm): spergiurament; ('''spergiuratore''') spergiur, ch’a giura ‘l fàuss, fàuss, busiard.
* '''Sperimentare''' (vt): sperimenté, esperimenté, fé l'esperiment, fé d'esperiment, fé l'esperiensa, prové, cimenté.
* '''Spesso''' (agg): spèss; (folto) satì, s-ciass, strèit. (avv): sovens, soèns, spèss, dëspess; minca pòch; '''molto spesso''': viravoltà.
* '''Spettegolare''' (vi): mné la bërtavela, tajé ij colet.
* '''Spettinato''' (agg): scarpentà.
* '''Spezzare''' (vt): s-ciapé, rompe; (in modo irreparabile) fracassé, dësblé; (di noci ecc.) cassé.
* '''Spezzatino''' (sm): fricandolin; pietanza di spezzatini: fricandò.
* '''Spezzettare''' (vt): tajoché, tajëtté, tajé an tanti tòch; ('''tritare''') ciapolé.
* '''Spezzone''' (sm): spesson.
* '''Spia''' (sf): spion (m).
* '''Spiccare''' (vt): '''(staccare'''): dëstaché; ('''un salto'''): schincé 'n sàut; ('''in volo)''': alvesse; ('''fare spicco'''): risalté, spiché, arlevé, dëstaché, fé d'eclàt, eclaté; '''(distinguersi)''': fé figura, figuré, risalté, arlevé.
* '''Spiga''' (sf): spì.
* '''Spigolare''' (vt): mëssoné, amsoné, tajé ‘l gran.
* '''Spigolatore''' (sm) mëssonor; (sf) mëssonera, mëssonòira.
* '''Spigolatura''' (sf): mëssonora, amsonora, mësson.
* '''Spinta''' (sf): possa, andi, possà, [fig] possa.
* '''Spintone''' (sm): arbuton, posson, spinton, boronà.
* '''Spionaggio''' (sm) spionagi.
* '''Spioncino''' (sm): sghicèt, spia, spioncin, giudin.
* '''Splendido''' (agg): splendid, splendent, splendrient, maravijos, magnifich.
* '''Splendore''' (sm): splendor, splendrior, lusentor, luminosità, (fig) magnificensa.
* '''Spogliare''' (vt): dëspojé, dësvestì; ('''completamente''') dëspatanué; '''spogliarsi''' (vr) dëspojesse, dësvestisse; ('''per il bagno''') dëspatanuesse, gavesse tut (da còl).
* '''Spoglio''' (agg): dëspojà, dësvestì, patanù, biot; (sm) speuj, dëspeuja; ('''delle schede'''): dëspeuj, dëpojament, speuj.
* '''Spontaneo''' (ag.) natural, istintiv, spòtich, ch'a l'é surtì daspërchiel; (genuin:) genit.
* '''Sporcizia''' (sf): anflura, sporcissia, porcherìa, saloparìa, scarosarìa; ('''immondizia''') mnis, ramassìa, ramassura.
* '''Sporco''' (agg): cuncc, gilard, maunèt, salòp, spòrch, tenc, voit.
* '''Sporgere''' (vt): spòrze, seurte fòra, buté fòra; (offrire) spòrze, eufre, ufrì, ofrì, smon-e; sporgersi: spòrz-se, sporzisse; (alla finestra) butesse a la fnestra, fesse a la fnestra; (dal balcone) pendse.
* '''Sposarsi''' (vr): mariesse, maridesse, sposesse; '''stare per sposarsi''': porté le busche.
* '''Spostare''' (vt): sposté; tramudé; tramuvé; dëspiassé; buté fòra 'd pòst; ('''differire''':) rimandé.
* '''Sprecare''' (vt): sgairé, sgheiré; [sgairé ij sòld].
* '''Spreco''' (sm): sgàir, sghèir, pèrdita.
* '''Sprecone''' (sm): sgairon.
* '''Spregevole''' (agg): meprisabil, dëspresiabil, da dëspresié, ihmòbil.
* '''Sprezzante''' (agg): meprisan, dësfidant.
* '''Sprofondare''' (vt): spërfondé, përfondé, tombé andrinta, abimé, bimé; ('''affondare''') fonghé, anfonghé; ('''sfondare)''' sfondé, dësfonfé.
* '''Sproposito''' (sm): spropòsit; (sbaglio) eror, sbalio, spropòsit, (fam.) bestialità; dire uno sproposito: dila gròssa; prezzo eccessivo: spropòsit, esagerassion.
* '''Spuntare''' (vt): ('''rompere la punta''') sponté, dësponté, moché la ponta; ('''staccare una cosa appuntita''') dësponté; ('''superare''') fèjla, riussì, spontela; ('''nascere''') sponté, nasse, alvesse, seurte fòra; '''allo spuntare del giorno''': a la ponta dël dì.
* '''Spunto''' (sm): ispirassion, ocasion, moment bon, sugeriment; (dé ocasion).
* '''Squama''' (sm): scaja.
* '''Squadra''' (sf): squadra, echip, echipag; caposquadra: capësquadra; ('''arnese di misura'''): squadra, squara, squadrëtta; squadra zoppa: squadra fàussa; ('''ad angolo retto''') a squadra.
* '''Squadrone''' (sm): squadron.
* '''Squilibrio''' (sm): dësquilibri, dëschilibri.
* '''Squillo''' (sm): arson, arbomb, son.
=== ST ===
* '''Stabilire''' (vt): stabilì, fissé, determiné, definì; ('''decidere''') decide, dispon-e; (vr) stabilisse, pijé residensa.
* '''Stagnante''' (agg): armeuj, stagnant; '''acqua stagnante''': eva mòrta, aqua mòrta.
* '''Stagno''' (sm): (acqua) armeuj, eva mòrta, aqua mòrta, baciass, rëstagn.
* '''Stalla''': Stala, Stabi (sm)
* '''Stamane''' (avv): stamatin.
* '''Stampella''' (sf): cròssa
* '''Stancare''' (vt): straché, fatighé, stanché; ('''estenuare''') sbate, bate, fiaché, sfinì; (i'''nfastidire''') straché, stufié, nojosé, dé fastidi, fé perde la passiensa.
* '''Stanchezza''' (sf): strachità, strachëssa, stanchëssa, fatiga.
* '''Stanco''' (agg): strach, fatigà, stanch; ('''estenuato''') sbatù, sbatù, fiacà, sfinì; ('''infastidito, annoiato'''= stofi, strach; (fam) vóit, òit.
* '''Stanziare''' (vt) stansié, stabilì, buté an bilansi; (vr) stabilisse, avèj stansia, sogiorné.
* '''Stappare''' (vt): dëstopé, ['''stappare una bottiglia:''' dëstopé na bota].
* '''Stare''' (vi): sté; ('''restare''') resté, sté; ('''abitare''') sté, sté ‘d ca; [('''azione progressiva''') esse an camin a fé; '''vedasi anche con''' sté o andé + gerundio]. '''Stare accanto''': sté dacant. '''Stare ai fianchi di uno''': sté a le còste, sté sle croste. '''Stare in ozio''': gratesse ij ginoj. '''Stare in pensiero''': sté malsuà, esse inchiet. '''Stare per finire qualcosa''': Esse tòst al bon. '''Sta pur certo che...''' : Sagrinte nen che...
* '''Stassera''' (av): stassèira.
* '''Stella''' (sf): stèila; stella mattutina: stèila matinera; stella della sera: stèila dël vèsper, stèila boera, stèila dël bërgé; stella cadente: stèila robatà, drocà, cascà; stella polare: stèila timon, stèila polar.
* '''Stendere''' (vt): stende, dëstende, dësdoblé, ('''allentare''') arlamé; ('''le gambe''') slunghé; ('''il bucato al sole''') stende, dëstende, slarghé; ('''redigere''') buté giù, compilé, scrive, redige.
* '''Steppa''' (sf): vàuda.
* '''Stesso '''(agg) istess, l’istess, midem, medésim; io stesso: bele mi;, pròpi mi, mi da sol. Lo stesso: tutun; ('''se gli piacesse lo stesso''': se a-j piasèissa tutun).
* '''Stirpe''' (sf): rassa, progenia, progenie, sangh, gent, dissendensa, stirpe, sëppa, such.
* '''Stoccata''' (sf): stocà; '''(frecciata)''':cissà, ponta, sàtira, svergna, schergna.
* '''Storpiare''' (vt): stropié, stërpié.
* '''Storpio''' (ag.): Stropi; (fig.) fàit con la piòla, fàit an pressa, mal dësgrossà, mal fàit, mal forgià, dësdeuit, sbiesà.
* '''Stolto''' (agg): fabiòch, tòrto, torolo, stupid, folitro, pataloch.
* '''Storto''' (agg): gàucc, ghercc, sbiess, stòrt.
* '''Stoviglie''' (sf): ciapamenta, ciaparìa.
* '''Strada''' (sf) stra, via, contrà; '''alberata''':leja, lea, vnùa, vial; '''sentiero''': senté, violèt, vieul; '''carrareccia''': carzà, carera; '''mulattiera''': mulatera, carera; '''rotabile''': rotàbil, carossàbil, camionàbil; '''autostrada''': autostrà; '''strada traversa''': traversa, scursa; '''strada ferrata''': ferovìa. stra frà (ëd fer); '''tagliare la strada''': tajé la stra; '''strada maestra''': stra gròssa, stra real; '''strada secondaria''': stra batùa; '''strada impervia''': stra da camòss; '''strada arcuata''': stra a schin-a d'aso; '''sbagliare strada''': falisse dë stra.
* '''Strangolare''' (vt): strangolé, strossé; ('''soffocare''') stenze, sofoché.
* '''Straniero''' (sm e agg): strangé, forësté.
* '''Strano''' (agg): dròlo, bisar, stramb, stran, stravis, dëstravis.
* '''Straordinario''' (agg): strasordinari, straordinari.
* '''Strappare''' (vt): s-cianché; ('''sradicare''') dësreisé, sreisé, dësradisé, sradisé; ('''squarciare''') ranché, ranché vìa, gavé.
* '''Strappo''' (sm): s-cianch, s-ciancon; ('''squarcio''') squars, squarson, sgarbel; ('''strattone''') s-cincon, s-ciancon; ('''strappo muscolare'''): stirament, (fig) ecession,
* '''Strascicare''' (vt): rablé, ('''i piedi''') rabasté ij pé.
* '''Stratagemma''' (sm): stratagema, astussia, nalissia, truch, tràpola, trabucèt.
* '''Stremo''' (sm): fin, ponta, estrem.
* '''Stretto''' (agg): strèit, cit, scars; ('''pigiato''') satì, scars.
* '''Stretto''' (sm): (geogr) brass ëd mar, strèita [es. Streita 'd Messina].
* '''Strettoia''' (sf): streitura, strèit; ('''fascia o altra legatura'') strenzaj, strenzin; (fig) tribulassion.
* '''Strisciare''' (vt): rabasté për tèra, strusé, fërté; '''strisciare i piedi''': rabasté ij pé; '''rasentare:''' rasenté, sfioré, ras-cé, rasaté, fërté; (fam. '''per adulare''') bërliché ij pé, fërté le scarpe, rabastesse dnans.
* '''Stringere''' (vt): strenze, saré; '''stringere al muro''': pussé contra la muraja; '''stringere nel mezzo''': sancré; '''stringere il vestito alla vita''': sancré la vesta (la giaca); '''dell'abito che tira da una parte perché stretto''': scantiré; '''stringersi nelle spalle''': strenze le spale; '''alzare le spalle:''' aussé le spale, strenz-se /strenzisse: '''stringersi, restringersi: stringersi intorno:''' strenz-se dantorn. '''Il tempo stringe''': ël temp a l'é contà; ël temp a pressa.
* '''Stritolare''' (vt): sfrisé, sfërvajé, trié, fé a tòch, fé a frise; ('''annientare''') crasé, anienté, dësblé.
* '''Strizzare''' (vt): spërme, schissé; '''strizzare l’occhio''': sghicé l’euj, nicé; '''strizzare il bucato''': stòrze.
* '''Studente''' (sm): student (studentëssa); ('''delle elementari''') scolé (scolera).
* '''Studentesco''' (agg) djë student, dj’ëstudent, studentesch.
* '''Studiare''' (vt.): studié.
* '''Studio''' (sm): studi.
* '''Studioso''' (sm. e agg) studios.
* '''Stupefacente''' (agg) anciarmant, ancantévol, amiràbil, ch'a fà stupì, sbalorditiv, strasordinari, frapant, sbalorditiv, incredibil.
* '''Stupefazione''' (sf): stupor, surprèisa, anciarm, ancant.
* '''Stupendo''' (agg): stupend, maravijos, magnifich, grandios, superbi.
* '''Stupire''' (vt): stupì, maravijé, ancanté, anciarmé; (far stupire, allibire) fé resté 'd carta pista.
* '''Stupirsi''' (vr): stupisse, maravijesse; [a venta mai stupisse ‘d gnente].
* '''Stupito''' (agg) stupì, maravijà, ancantà, anciarmà; (fam.) sbërlondì.
=== SU ===
* '''Su''' (prep): su, ansima. '''1. Stato in luogo''' (esse an sla tor); '''2. Moto a luogo''' (monté sël cioché); '''3. Tempo''' (a l'é an sij trant'ani); '''4. Argomento''' (a l'ha parlà sla poesìa).
* '''Subbio''' (sm): sobi da tëssior.
* '''Subire''' (vt): patì, seufre, soporté, rassegnesse.
* '''Subitamente''' (av): zichin zichet.
* '''Subito, presto''' (av): don-a, sùbit., ëd longh, dlongh, a l'improvista.
* '''Sublimare''' (vt): (chim.) sublimé; (fig.) esalté, magnifiché, porté a lë stèile, sublimé, orienté ij nòstri sentiment anvers quaicòsa 'd pì àut, ch'an consola e ch'an fà sente meno pesant, doloros, lòn ch'i l'oma da passé ancheuj.
* '''Sublimazione''' (sf): sublimassion.
* '''Sublime''' (agg): sublìm, magnìfich, grand; straordinari; dzur tut, dzor tuti.
* '''Succedere''' (vi): pijé ‘l pòst, sucede, ardité, vnì dòp, arlevé; (accadere) rivé, capité, sucede.
* '''Successione''' (sf): sucession, sequensa.
* '''Successivo''' (agg): ch’a ven dòp, sucessiv; '''il giorno successivo''': ël dì dòp.
* '''Successo''' (sm): sucess, riussìa, ésit; (buon successo) bon-a riussìa, bon sucess, bon ésit.
* '''Suddividere''' (vt): rispartì, sudivide.
* '''Suddivisione''' (sf): rispartission. sudivision.
* '''Sudicio''' (agg): maunèt, spòrch, anflà, salòp, lurid.
* '''Sudicione''' (sm): salòp, crin, porcacion, sporcacion, scroson, gërlon, gërlé.
* '''Sufficienza''' (a ~) (av): pro; "Na tempesta a l'era pro për mandé 'n malora l'arcòrt e magara dovèj fé San Martin"].
* '''Suggellare''' (vt): sigilé, sugelé, sarà con ël sigil (cacèt).
* '''Suggerimento''' (sm): sugeriment, consej.
* '''Suggerire''' (vt): sugerì, dé ‘d sugeriment, consijé, dé ‘d consèj, propon-e.
* '''Suggeritore''' (sm): sugeritor.
* '''Suocera''' (sf): madòna.
* '''Suocero''' (sm): mëssé, l'amsé.
* '''Suolo''' (sm): tèra, seul, teren; '''suolo pubblico''': teren pùblich, seul pùblich; '''cadere al suolo''': robaté për tèra, tombé.
* '''Superbia''' (sf): superbia, bòria, babìa. orgheuj, prosopopea.
* '''Superbo''' (agg): superbi, superbios, borios, orgojos, orgolios; pien ëd babìa, pien ëd prosopopea; àut a la man; (essere superbo) avèj j’arie àute.
* '''Superficie''' (sf): surfassa.
* '''Superstite''' (agg): scampà, sorvivù, sopravivù, supersti, supèrstit, supesti.
* '''Supino''' (agg): arvers
* '''Supplicare''' (vt): supliché (dë), preghé, imploré, scongiuré, arcomandesse.
* '''Supplire''' (vt): suplì, sostituì.
* '''Supporre''' (vi): ('''fare una congettura''') pensé, giudiché, chërde, figuresse, supon-e, fé cont, buté 'l cas.
* '''Surriscaldamento''' (sm): afoagi, foagi, sovra-scaudament, suscaudament.
* '''Suscettibile''' (agg): sussetibil; ('''facile all’offesa)''' përmalos, moschin, sussetìbil, ombros.
* '''Suscettibilità''' (sf): përmalosità, ombrosità.
* '''Suscitare''' (vt): dësvijé, anvisché, arlevé, cissé, ansighé, fé nasse, sussité, sturniché, provoché.
* '''Sussistenza''' (sf): sussistensa.
* '''Sussurrar'''e (vi): ciosoné, clusioné, ciusié, bësbijé.
* '''Sussurro''' (sm): ciusij, ciosion, clusion, bësbij.
=== SV ===
* '''Svantaggio''' (agg): dësvantagi, dzavantagi, disavantagi, dëscàpit.
* '''Svariato''' (agg) vari, svarià, dësvarì, dësvarià; (pl.) vàire, tanti, diversi; (ho comperato svariati libri: i l’hai catà vàire lìber).
* '''Svegliare''' (vt): dësvijé; dësagé, dës-ciolé, dësgioghé, cissé, issé, ansighé.
* '''Sveglio''' (agg): dësvij, dësvijà, dësgagià, ardì, svicc, arbiciolù, pront.
* '''Svendere''' (vt): svende, dësvende, liquidé, vende al cost, vende sot cost.
* '''Svendita''' (sf) dësvèndita, svèndita, liquidassion; '''svendita di fine stagione''': fé 'l sald ëd fin ëstagion.
* '''Svettare''' (vi): ('''agitare la vetta, detto di alberi''') svanté la ponta /la sima; ('''ergersi''') alvesse, ausesse, spiché; ('''tagliare la cima di un albero''') scarvé, scalvé, scopé, scamoté, moché.
* '''Sviare''' (vt): dëstravié, dëstorné, devié, buté an sla cativa strà, fé perde la strà.
* '''Svolazzare''' (vi): svolaté, volaté, voltolé, virolé.
* '''Svolazzo''' (sm): svolatament, svolassà, vòl, vòli; ('''di vestiti''') volan; ('''di calligrafia''') svolass, fris, ricam.
* '''Svolgere''' (vt): ('''sciogliere''') dëslié, dëslupé, dësvërtojé; ('''di matassa''') dësdavané; ('''di gomitolo''') dësgrumislé; ('''di pacco''') dëspachëtté, dësfé, dësblé; ('''di rotolo''') dësrolé; ('''dispiegare''') dësfoblé; ('''svolgere un argomento''') traté; ('''una missione''') compì, porté anans.
* '''Svolgimento''' (sm): dësvilup, svilup; ('''di tema e azione scenica''') svolgiment.
* '''Svolta''' (sf): curva, svòlta, gir; ('''tornante''') torna, torniché, tornant; ('''complesso di tornanti''') scala; ('''voltata'''), voltà, girà, voltada, girada, svòlta, virament, girament.
* '''Svuotare''': sveuidé, dësveuidé, veuidé ('''svuotare la casa''') dësbarassé ca.
6328azfdjuzmwmgwktvtzz7wgpxtbxe
Dissionari Italian-Piemontèis/t
0
1897
34985
34967
2024-10-30T10:34:20Z
Pcastellina
15
/* TE */
34985
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== T ==
=== TA ===
* '''Tabella''' (sf): tàula, tabela.
* '''Tabellone''' (sm): plancia, taulon, tabelon, tablò.
* '''Tabernacolo''' (sm): ('''della chiesa cattolica''') tabërnàcol, sibòri; ('''cappelletta lungo le strade''') pilon, pilonet, caplëtta.
* '''Tabù''' (sm): tabó, tabù.
* '''Tacca''' (sf): anchërna, taca, tëcca, tësna, antësna, òsca, cran. taj, antaj; ('''macchia sulla pelle''') taca, tëcca, giajeul; '''taccato''': tacolà, giajolà.
* '''Taccagneria''' (sf): tachignarìa. tachissarìa, avarissia. splorcerìa.
* '''Taccagn'''o (agg): tachign, tacagn, tachiss, tirà, splòrcc.
* '''Tacchino''' (sm): pito, dindo, dindòt, bibìn, pechin, biro.
* '''Tacciare''' (vt): tacé, dé la tacia, acusé.
* '''Tacco''' (sm): garet, talon.
* '''Taccuino''' (sm): nòtes, agenda.
* '''Tacere''' (vi): tase, sté ciuto, tasì, nen parlé, sté chiet.
* '''Tachimetro''' (sm): tachìmetro.
* '''Tacitare''' (vt): fé sté ciuto, fé tase, (fig) stopé la boca (con na bon-aman), tacité, pasié.
* '''Tacito''' (agg): mut, silensios, chiet, chet, tàcit
* '''Taciturno''' (agg): mutin, silensios, ëd pòche paròle.
* '''Tafano''' (sm): tavan.
* '''Tafferugli'''o (sm): rabel, rabadan, bataclan, ciadel, ciabrissà, rusa, garabìa, ciarabesch, tapassià babilònia.
* '''Taffetà '''(sf): taftà.
* '''Tagliacarte''' (sm): tajacarte, pieghëtta.
* '''Taglialegna''' (sm): boscaté, s-ciapabòsch, biscareul, boschiant, boscajant.
* '''Tagliando''' (sm):copon. cédola, scontrin, taloncin, ricevuta.
* '''Tagliapietre''' (sm): pucapere, scoplin. marmorin. ('''chi fa brillare le mine''') foghin.
* '''Tagliare''' (vt): talé; ('''recidere''') trancé, strompé; ('''le carte da gioco''') copé; '''(il vino''') tajé, mës-cé; ('''il fieno, il grano, e sim.''') sijé, sié; ('''tagliare la testa al toro''') tajé curt.
* '''Tagliatelle''' (sfpl): tajarin.
* '''Taglieggiare''' (vt): grevé con le taje ('''le impòste'''), ransoné.
* '''Tagliere''' (sm): ass da ciapolé, ciapolòira, tajòira.
* '''Taglio '''(sm): taj (di lamiera e sim.) decopagi, taj, (di lama) trancia, (di taglio) ëd taj, për bëstaj.
* '''Tagliola''' (sf): trabucèt, tajòla, grip, (per faine) foinera.
* '''Taglione''' (sm): tajon.
* '''Tagliuzzare''' (vt): ciapulé, tajé fin fin, tajoché, cuaputé.
* '''Talare''' (sm): vesta da prèive.
* '''Tale '''(agg): tal; (simile) parèj; (agg dim.) col (cola. coj. cole); '''tale e quale''': talqual, tal e qual.
* '''Talea''' (sf): piantin, arbut, but, arpiant.
* '''Talora''' (avv): ëd vòlte, quàich vòlta, quaivòlta, mincatant, na vòlta mincatant.
* '''Tana''' (sf): trun-a '''[sotterraneo, catacomba, cantina'''].
* '''Tanto''' (agg): tant, (tanta, tanti, tante), motobin ëd, (comp.) tant … coma; parèj … coma; tant che; (av) tant, tan, assé, notoben, motobin; '''ogni tanto''': ògni tant, ògni minca tant; minca tant; (pron.) tant (tanta, tantim tante); '''tanto ... quanto''': Quant pi (la guardo), tant pi (am sagrin-a); '''tanto quanto '''bastava: tant quant ch'a bastava, tut lòn ch'a bastava; '''Tant'é''': tant a fà.
* '''Tappare''' (vt): stopé.
* '''Tardi''' (av) tard, tardi; al più tardi: al pì longh; '''è ora tarda''': a l'é tard; '''prima o poi''': prest o tard; '''al più tardi''': al pì tard; '''ad ora avanzata''': sël tard.
* '''Tarma''' (sf): càmola, càmola dla ròba (dël vestiari), tignòla.
* '''Tatuaggio''' (sm): tatuagi.
* '''Tatuare''' (vt): tatué.
* '''Tavola''' (sf): tàula, tavo, tavolin, taulinèt; (asse) plancia, tàula, ass.
* '''Tavolaccio''' (sm): taulass.
* '''Tavolato''' (sm): (di pavimento) palchèt; (assito) stëbbi d’ass, stibi.
* '''Tavoletta''' (sf): taulëtta, tavolëtta.
=== TE ===
* '''Tediare''' (vt): nojé, dé fastidi, fastidié, straché, sgonfié.
* '''Tedio''' (sm): neuja, fastidi.
* '''Tedioso''' (ag): nojos, nojosant, stracos, sgofion, fastidios.
* '''Tema''' (sm): soget, argoment, tema; (ling.) tema.
* '''Temere''' (vt): tëmme, avèj tëmma, avèj paùra, avèj por; (vi) sté malsoà, dubité.
* '''Tempesta''' (sf) tempesta, burasca, bufera (di pioggia) orissi, uragan, (di neve) tormenta.
* '''Tempia''' (sf): poss, pols (ëd la front /dla testa).
* '''Tempio''' (sm): templ, templi, tempi; cesa, gesia.
* '''Tempo''' (sm): temp; '''a suo tempo''': Cand ël sol a fà tre efet; cand ch'a l'é peui ora; '''non molto tempo fa''': a l'é pa 'd vàire; molto tempo: ampess; '''ci vuole molto''': a-i va ampess; '''da molto tempo''': da ampess; '''i tempi di una volta''': ij temp d'antan.
* '''Tenda''' (sf): Tenda; ('''della finestra''') tendin-a, tenda, ridò; ('''sipario''') tendon, sipari; ('''da campo'''): tenda; ('''da letto''' baldachin dël let, tendin-e.
* '''Tendina''' (sf): Ridò, tendin-a, ridolin.
* '''Tenebre''' (sfp): scur, scurità, oscurità , top, ténëbra.
* '''Tenebroso''' (agg): scur, top, sombr, sómber, tenëbros.
* '''Tenerezza''' (sf): tënrëssa, tenerëssa, dlicadëssa, dosseur, afet.
* '''Tenero''' (ag): tënner, fròl, mòl, còti: '''(di persona)''': tënner, afetuos, caressant, doss, dlicà, grassios.
* '''Tentare''' (vt): tenté, prové, arzighé; (istigare al male:) tenté, cissé, ansighé, possé, cimenté.
* '''Tentativo''' (sm): tentativ, preuva, pass, esperiment.
* '''Tenuto''' (pp): '''(io sono tenuto a):''' i son obligà a chërd-te, për fòrsa, vincolà a...
, i l'hai da chërd-te* '''Teologia''' (sf): teologìa.
* '''Teologico''' (agg): teològich.
* '''Teologo''' (sm): teòlogh, teòlogo.
* '''Terminare''' (vt): compì, cumpì, finì. terminé, (vi) finì.
* '''Terracotta''' (sf): tèra cheuita.
* '''Terribile''' (agg): terìbil, spaventos.
* '''Terrificante''' (agg): afros, fros, spaventos, spaventévol, terificant.
* '''Terrore''' (sm): teror, sparm, afr, spavent, sboj. sbordiment, sbaruv.
=== TI ===
* '''Timidezza''' (sf): timidëssa, timidità, gena, tëmma.
* '''Timido''' (agg): timid, genà, tëmros, timoros.
* '''Timore''' (sm): tëmma, timor; timor panico: mian-a, sparm, pavan-a; '''timore riverenziale''': timor revensial; '''timore di Dio''': timor dë Dio.
* '''Timoroso''' (agg): tëmros, timoros, genà, timid.
* '''Tipo''' (sm): (esemplare) tipo; model, campion; (tipo): qualità, géner, tipo.
* '''Tirchio''' (agg) avar, tirà, splòrcc, pitòch; (fig.) verd, verd coma na gasìa.
* '''Tenebre''' (sf): scur, scurità, oscurità, top, ténébra.
* '''Tiranno''' (sm): tirann, opresor, autocrat, lagosin, prepotent; [A-i é gnun pì tirann che ‘n fòl]-
* '''Tirare''' (vt): tiré; '''(gettare''') campé, tiré; '''(sparare'''): sparé, tire; '''tirare a campare''': vivoté; '''tirare le cuoia''': tiré ij baj; tiré l’ùltim càuss; tiré ij caussèt; fé l’ùltim baj;(di abiti stretti) scantiré; '''tirare sul prezzo:''' marcandé, tiré sël pressi; '''tirarla alle lunghe''': rablela; '''tirare a sorte''': tiré le busche.
* '''Tizzone''' (sm): brandon, tisson, ciuch anvisch.
=== TO ===
* '''Toccare''' (vt): toché, tasté; [toché con man; toché n’argoment; toché ‘l cheur; tasté ‘l pòls]; (vi) toché, capité.
* '''Togliere''' (vt): levé; gavé, porté vìa, tiré vìa, ranché, ranché vìa, aritiré.
* '''Toh!''' (escl): Tèh!
* '''Tonnellata''' (sf): tonelà, sent mìria, des quintaj.
* '''Tono''' (sm): ton (ëd vos), intonassion, acsan, espression; [andé a ton; andé fòra ‘d ton; rësponde a ton; aussé ‘l ton; cambié ton; desse ‘n ton; esse an ton].
* '''Toro''' (sm): Veilët. Bocin. Manzon. Bòri. Tòr e beu. (:Ste-si a son le tape dla vita dël mas-cc dël Bos taurus).
* '''Torrente''' (sm): arian, torent.
* '''Torto''' (sm): tòrt, ingiustissia.
* '''Tortora''' (sf): tórtora, tórtola.
=== TR ===
* '''Tra''' (prep): tra, fra, an tra, an fra, antrames, trames, an mes; tra l'altro (inoltre): tra l'àutr; '''tra poco''': adsadess ["S'a l'é nen adess a l'é adsadess: as dis ëd na ròba ch'a l'é a brus ëd sucede"], tra pòch, da sì 'n pòch.
* '''Traccia''' (sf): pianà, orma, pista, marca, segn; (fig.) arcòrd, testimòni, testimoniansa; ('''abbozzo)''' sbòss, schema; '''seguire le tracce:''' seguité le pianà; '''andare a caccia seguendo le tracce dell'animale:''' andé a la pianà.
* '''Tracciare''' (vt): segné, trassé; ('''con picchetti'''): pichëtté; tracciare una linea: tiré na riga; ('''abbozzare''') sbossé, schematisé, dé n’idèja.
* '''Tracciato''' (sm): segn, pista, trassadura, trassament.
* '''Tracciatore''' (sm): (mecc.) trassador.
* '''Trafiggere''' (vt): trapassé, passé da part a part, ferì, forà, traforà.
* '''Traguardo''' (sm): traguard, ariv; (fig.) fin, finalità, obietiv, traguard.
* '''Tralasciare''' (vt): ('''omettere''') lassé da part /da banda, bandoné, sauté, lassé sté; pianté lì, interompe, arlanchì.
* '''Tramare''' (vi): tramé, tësse, tesse, urdì, ordì, machiné, comploté, congiuré, monté ‘l truch (la tràpola, ël trabucèt).
* '''Tramontare''' (vi): tramonté, calé, andé sota; (fig) fin.
* '''Tramonto''' (sm): tramont, calé dël sol.
* '''Tranne''' (prep.: foravìa 'd, meno che, salvand, fasend ecession.
* '''Tranquillante''' (agg e sm): calmant, tranquilisant, tranquilant.
* '''Tranquillità''' (sf): tranquilità, pas, calma.
* '''Tranquillizzare''' (vt): tranquiliasé, calmé, chieté, pasié.
* '''Tranquillo''' (agg) tranquil, pasi, chiet, calm, còti, pacifich; '''tranquillissimo''' (agg): pasi coma ‘n cit a la pupa; '''star quieto e tranquillo:''' sté asi e pasi-
* '''Transizione''' (sf): passagi, transission.
* '''Trascendente''' (sm): trassendent.
* '''Trascendenza''' (sf): trassendensa.
* '''Trascendere''' (vt): trassende, oltrepassé, trapassé, depassé, andé oltra, andé fòra dij limit.
* '''Trascinare''' (vt): rablé, rabasté, trené, antrené, strusé, tiresse dapress; (fig): '''vivere a stento''') rabastesse, tiré anans, stanté; '''trascinare facendo strisciare''': rablé.
* '''Trascorrere''' (vt): passé, trascore; '''dare una scorsa''': score.
* '''Trascurare''' (vt): trascuré, nen cudì, nen curé, lassé da part (da banda).
* '''Trascuratezza''' (sf): trascuransa, malacura, negligensa, d mentìa.
* '''Trascurato''' (agg): trascurà, nen cudì, dësmentià; ('''negligente''') trasandà, disordinà, negligent, malbutà, maltrapiassà, trascurà.
* '''Trasfigurare''' (vi): trasfiguré, cambié ‘d fòrma o ‘d figura.
* '''Trasfigurato''' (agg): trasfigurà, trasformà, cambià ‘d fòrma o ‘d figura.
* '''Trasfigurazione''' (sf): Trasfigurassion.
* '''Trasformare''' (vt): trasformé, cambié, trasfiguré.
* '''Trasgredire''' (vt): nen rispeté, contravnì, trasgredì.
* '''Trasmettere''' (vt): trasmëtte, passé, tramandé, fé passé; ('''far pervenire''') mandé, fé avèj, consegné; ('''radio e televisione''') trasmëtte, mandé an onda, mandé an trasmission.
* '''Trasportare''' (vt)): porté, trasporté, porté da ‘ pòst a l’àutr; sposté, tramudé, tramuvé, cambié ‘d pòst; ('''trascinare''') rablé, rabasté.
* '''Trasporto''' (sm): pòrt, traspòrt, condota; (fig) ìmpit, slans, cheur, calor.
* '''Trasposizione''' (sf): trasposission, cambi, tramuv, spostament.
* '''Trattenere''' (vt): ten-e, arten-e, traten-e, tratnì, frené, fërmé, fé sté ferm: '''trattenersi''' (vr) fërmesse, resté; intrattenere (vt): antërten-e, antërtnì.
* '''Tratta''' (sf): ('''cambiale''') trata, cambial; ('''commercio illecito''') comersi, tràfigh.
* '''Trattativa''' (sf) tratativa, negòssi, contratassion.
* '''Trattino''' (sm): liniëtta, righëtta, tratin, trat d’union.
* '''Tratto''' (sm): trat, sègn; ('''elemento''') trat, element, component, part, caraterìstica [ij trat ëd la përson-a uman-a]; ('''il tirare''') tirà, tirada; ('''striscia, parte di una lunghezza''') trat, tòch, artòch; '''un tratto del vangelo''': un pass ëd l’Evangeli; ('''linea'''): trat, riga; '''(tratto di penna''') còlp ëd piuma; '''bel tratto''': bel trat, bel fé, bel deuit; '''ad un tratto''': tut ant un moment; ant un còlp, ant ël crep, ant una vòlta.
* '''Travasare''' (vt): travasé, trasvasé.
* '''Travaso''' (sm): travasament, trasvas, trasvasament.
* '''Trave''' (sf): trav; '''trave maestra''': trav somé; '''trave del colmo''': cormo, corm; '''travicello''': travèt.
* '''Trebbiare''' (vt): bate, bate ‘l gran, robaté 'l gran, tevié, trëbbié.
* '''Tremante''' (agg): tërmolant, tramblant, ('''di paura''') trantolant, ch’a l’ha ‘l baticheur, ('''di freddo''') frissonant; ('''di ansia''') fërmiolant, con ël baticheur.
* '''Tremare''' (vi): tramblé, tërmolé, tramolé; (di paura) avèj ël baticheur, trantolé, tramblé; (di agitazione) fërmiolé, sté con ël baticheur (di freddo) frissoné, tramolé, tërmolé, bate ij dent (fam.) bate le brochëtte.
* '''Tremarella''' (sf): baticheur, termol, tramolon, trantol, trandol, fifa, fofa, pavan-a, mian-a.
* '''Tremendo''' (sm): terìbil, tremend, spaventos.
* '''Tremito''' (sm) frisson, tërmolon, tërmolass, tërmol, trantol.
* '''Tremolare''' (vi): tërmolém tramole, tramblé, trambloté, trantolé.
* '''Tremore''' (sm): tramblament, frisson, tërmolon, tërmolass, tërmol.
* '''Trebbiatrice''' (sf): machina da bate (ël gran), trebiatriss, machina trebiatriss.
* '''Trebbiatura''' (sf): airura, eirora, batùa dël gran, trëbbiadura.
* '''Trionfante''' (agg): trionfant.
* '''Trionfare''' (vi): trionfé, vince, stravince.
* '''Trionfo''' (sm): trionf, trionfament, vitòria, sucess, (bon-a, granda) riussìa.
* '''Triste''' (agg): trist, malincònich, arnos (:'''accigliato, musone'''), ëd cativ umor, borù (:'''burbero, severo'''), dolorà, sagrinà. ['''Trist vuol dire anche tristo, malvagio, cattivo, infame''', guai; trist a chi dà scandol: guai a chi dà scandalo].
* '''Tritare''' (vt): trié ('''con la mezzaluna''') ciapulé, sfrisé, sfërvajé, sbrisé.
* '''Trito''' (agg): tri, ciapulà, sfrisà, sfërvajà, sbrisà, consumà, freust, sbris, strus, sbëssi.
* '''Tromba''' (sf): tromba, trombëtta; (delle scale) gabia.
* '''Trono''' (sm): tròno.
* '''Trovare''' (vt): trové; ('''incontrare''') ancontré, rëscontré; ('''sorprendere''') ciapé, pijé sël fàit; ('''scoprire''') d scheuvre; '''trovare un impiego''': trové 'n pòst; t'''rovarsi nei guai''': Avèj ëd guaj.
* '''Truffa''' (sf): trufa, ambreuj, fràuda, angann, trocionament, scrocarìa.
* '''Truffare''' (vt): trofé, ambrojé, angané, trocioné, robé con ingann; (fam.) ciapé, rustì.
* '''Truffatore''' (sm): trufador, ambrojon, rustidor.
* '''Truppa''' (sf): tropa
=== TU ===
* '''Tumulto''' (sm): tumult, batibeuj, somòssa, arbeuj, agitassion, solevassion popolar, manifestassion.
* '''Tumultuare''' (vi): arbeuje, manifesté, fé ‘d batibeuj, fé ‘d tumult.
* '''Tumultuoso''' (agg): inchiet, anchiet, agità, tumultos, manifestant, fracasson.
* '''Turbare''' (vt): conturbé, confonde, dësturbé.
* '''Turcasso''' (sm): faretra [lat. pharetra], pòrta-flecie, feuder dle flecie, stucc.
* '''Turno''' (sm): torn, servissi; '''turno di notte''': servissi 'd neuit (torn ëd neuit); '''essere di turno''': esse 'd servissi; '''fare i turni''': fé ij torn; '''aspettare il proprio turno''': speté sò gir; '''andrò quando sarà il mio turno''': i andrai, cand ch'am tocherà a mi; '''lavorare a turno''': travajé a turn ëd ròlo (për turn).
* '''Tutela''' (vt): tùa, protession, guerna, difèisa, sosta, salvaguardia, protession. '''A tutela dei loro diritti:''' a guerna dj sò drit.
* '''Tutore''' (sm): tuor, tutor, protetor.
* '''Tuttavia''' (cong): tutun, contut, con tut lòn (son, sossì, lolì, lolà), pura, epura, pur.
* '''Tutto''': (agg e pron.) tut (tuta, tuti, tute); (sm) tut; (con valore avverbiale) tut. contentissimo tut content; '''prima di tutto''': comensa, prima ‘d tut [comensa si mette sempre dopo il verbo, ad es. “prima di tutto andrò a casa e poi verrò: i andrai comensa a ca e peui i vnirai; prima di tutto stai buono e poi vedremo: ti stà comensa brav e peui i vëddroma]; '''tutti''': tùit, tuti; '''tutti quelli che''': i; '''tutto ciò che''': vàire; '''tutto insieme''': tut ant un-a vòlta; contut, tutun, tantutun; '''tutt'al più''': a buté gròss; a dì gross; '''Dopo tutto''': apress tut.
* '''Tuttofare''' (agg): a tut fé, bon a tut; (scherz) bon a tut e a gnente; '''domestica tuttofare''': përson-a ‘d tut servissi.
* '''Tuttora''' (avv): bele adess, ancora; ('''sempre''') sèmper, sempe, tavòta.
* '''Tzigano''' (agg): dij singher; (sm) sìngher.
pcnz3midff4nlcyx2v5vs6587hyu3h1
Document dla fej cristian-a/La Stra dël Pelerin/Capìtol 12
0
5303
34984
34941
2024-10-30T09:21:54Z
93.150.241.132
34984
wikitext
text/x-wiki
[[Document dla fej cristian-a/La Stra dël Pelerin|Artorn]]
----
{{Pelerin}}
== Rëscontr con Fedel ==
Ore, damentre che Cristian a pijava soa stra, a l’é rivà a na pcita montà, ch’a l’era stàita creà a pòsta, parèj che ij pelerin a podèisso vardé anans ëd lor. Donca, Cristian a l’é andaie e, an beicand anans ëd chiel, a l’ha vëddù Fedel, ch’a përcorìa soa stra midema. Alora Cristian a l’ha dit a vos àuta: “Spetme ‘n moment ch’i rivo, e i marceroma ansema”. Tutun, Fedel an vardand andarera, as fërmava pa. E Cristian: “Spetme, spetme ‘n moment ch’i rivo!”, ma chiel a l’ha rëspondù: “Nò, i lo peudo pa, ël vendicator dël sangh a podrìa ciapeme!”.
A sta mira-sì, Cristian a l’é fasse fòrsa e, con tuta l’energìa ch’a l’avìa, a l’ha argionzù Fedel e a l’ha fin-a corìje ‘dnans, e parèj l’ùltim a l’é dventà ‘l prim. Peui Cristian a l’é butasse a sorije sodisfàit përchè ch’a l’avìa superà Fedel ma a vardava nen andova ch’a butava ij pé. Parèj a l’é antrapasse e, a l’amprovista, a l’é cascà për tèra. A podìa pì nen tiresse sù e Fedel a l’é rivà a sò agiùt.
Peui i l’hai vëddù an mè seugn che adess loràutri doi a marciavo ansema e a dëscorìo ‘d manera piasosa ans lòn ch’a l’era capità a mincadun ëd lor durant sò pelerinagi.
Cristian: “Mè onorà e tant amà frel! I son contet d’avèj podù gionteme a ti e che Dé a l’àbia fane dl’istessa ment, tant da podèj marcé ansema an costa stra agreàbil”.
Fedel: “Mi, i l’avrìa vorsù avèj toa companìa tant pì tòst; përchè ti ‘t ses partì anans ëd mi - a l’é për lòn ch’i son ëstàit forsà a ven-e da sol fin-a sì”.
Cristian: “Vàire ch’a l’era ch’it ses restà ant la Sità ‘d Dëstrussion anans ëd parte për tò pelerinage?”.
Fedel: “Fin-a a l’ora ch’i l’hai podù pì nen resteie; përchè giusta apress ch’it ses partì a l’é fasse ‘n gran’ parlé che nòstra sità a sarìa stàita tòst ardovùa ‘n sënner da ‘n feu dal Cel!”.
Cristian: Che? Ij nòstri vzin, l’han-ne dìt lòn përdabon?”.
Fedel: “Pròpi parèj! Për un pò lolì a l’era tut lòn ch’as në parlava an sita!”.
Cristian: “Erës-to l’ùnich a scapé da col perìcol?”.
Fedel: “Bele se a-i fussa stàit, com i disìa, un gran’ parlé dla dëstrussion ch’a stasìa për capité a nòstra sità, i penso pa che lor a lo chërdèisso përdabon. përchè, ant ël calor ëd la discussion, i l’hai sentù cheidun ch’a fasìa le schergne ‘d ti e ‘d tò viagi disperà - përchè parèj a ciamavo tò pelerinagi. Ma mi i chërdìa, e ancora i lo chërdo, che nòstra sità a sarà dëstruvùa dal feugh e dal sorfo da l’àut - a l’é për lòn che mi i son ëscapaie”.
Cristian: “Has-to sentù cheicòsa ch’a riguardèissa Acomodant, nòstr ëvzin?”.
Fedel: “Sì, i l’hai sentù che chiel a l’era state dapress fin-a al moment ch’al l’é rivà al mojiss dël Dëscorament che, coma ch’a disìa cheidun, chiel a l’era tombaje ‘ndrinta. Acomodant, contut, a l’avrìa mai amëttù d’essie finì, ma i son sicur che chiel a l’era tut anflà da la pàuta dël mojiss”.
Cristian: “Còs é-lo che jë vzin a disìo ‘d chiel?”.
Fedel: “Dàit ch’a l’era tornass-ne an sità, minca sòrt ëd gent a lo pijava an gir! Cheidun a lo sbefiava e dëspresiava - e scasi gnun a l’era pì dispòst a pijess-lo nsema a travajé. Chiel adess a l’é sèt vire pes che s’a l’avèissa mai chità la sità!”.
Cristian: “Ma përchè mai avèila tanta 'mèra con chiel, dàit che lor tant a dëspresio la via strèita che chiel a l’ha chità?”.
Fedel: “Oh! A diso, col-lì a l’é ‘n voltagaban, un traditor ch’a mérita d’esse ampicà! A l’é nen ëstàit fedel a soa profession ëd religion!”. Mi i penso che Dé a l’àbia fin-a cissà ij sò nemis a subié contra ‘d chiel e a felo dventé ‘n proverbi, përchè ch’a l’ha chità la via strèita!”.
Cristian: “Avìes-to podù parleje anans d’andetne da la Sità dla Dëstrussion?”
Fedel: “I l’hai rëscontralo na vira për la stra, ma chiel a l’ha schiviame da l’àutra banda, coma un ch’a l’avèissa onta ‘d lòn ch’a l’ha fàit. Parèj i l’hai pa podù parleje”.
Cristian: “Cand che mi i son partì, la prima vira, i l’avìa sperà ‘d col Acomodant, ma adess i l’hai tëmma ch’a vada an përdission ansem a la sità. përchè a l’é capitaje conform al proverbi: ‘Ël can a l’é tornà a mangé lòn ch'a l'avìa gumità", e ‘La treuja, dòp ch'a l'avìo lavala, a l'é tornà a sbaciassesse 'nt la pàuta<ref>Cfr. 2 Pero 2:20-22 “Përchè, apress d'esse scapà da la contaminassion ëd còst mond grassie a la conossensa bondosa 'd nòst Signor e Salvator Gesù Crist, as në lasso torna angavigné e a në son crasà tant che la condission ch'a n'arsulta a l'é pes che la prima. Përchè a sarìa stàit mej për lor ëd nen avèj conossù la via dla giustissia, che dòp d'avèjla conossua, volté le spale al sant comandament ch'a l'era staje dàit. A l'é rivaje lòn ch'a dis ël proverbi midem: "Ël can a l'é tornà a mangé lòn ch'a l'avìa gumità", e "La treuja, dòp ch'a l'avìo lavala, a l'é tornà a sbaciassesse 'nt la pàuta".</ref>’".
Fedel: “I l’hai ‘dcò mi cola tëmma - ma chi ch’a podrìa prevnì soa croa?”.
Cristian: “Ebin, mè vzin Fedel, parloma ‘n pò adess ëd lòn ch’an riguarda ‘d manera pì direta. Dime chi ‘t l’has ancontrà mentre ch’it marciave arlongh ëd la via”.
Fedel: “I l’hai schivià ‘l mojiss anté ch’it j’ere tombà ti e i son rivà a la Pòrta sensa tombé an col perìcol-lì. Tutun, i l’hai ancontrà na fomna, Sensualità, ch’a l’avrìa podù feme tant mal”.
Cristian: “A l’é stàit bin ch’it l’has podù scapé da soa rèj. Giusèp a l’era stàit ëdcò tentà da chila<ref>Giusep e la fomna ‘d Potifar, Génesi 39.</ref> e chiel a l’é scapaje giusta coma ‘t l’has falo ti, ma a l’è scasi costaje la vita. Còsa ch’a l'ha fate chila?”.
Fedel: “Ti ‘t podrìe gnanca imaginete vàire che soa lenga a l’era anciarmanta! Chila a l’ha fòrt cissame a ‘ndé con chila con la promëssa ‘d minca sòrt ëd piasì dla carn”.
Cristian: “Ma é-la ch’a l’ha promëttute la sodisfassion ëd na consiensa ciàira<ref>Cfr. 1 Pero 3:21.</ref>?”.
Fedel: “Nò, mach ëd piasì dla carn”.
Cristian: “Ringrassia mach Dé ch’it l’has podù scapeje! La boca dla meretris a l'é tanme 'n trabucèt arzigos - a-i tombran coj ch'a fan anrabié 'l Signor<ref>Cfr. Proverbi 22:14.</ref>!”.
Fedel: “Mi i sai nen pro s’i l’hai podula scapé dël tut”.
Cristian: “përchè dises-to parèj? Sicur ti ‘t l’has nen consentì a soe anvìe malegne!”.
Fedel: “No, nen a la mira d’antamneme, përchè i son bin arcordame ‘d na scritura veja ch’a dis: ‘Ij sò pé a coro lest anvers la mòrt, ij sò pass a men-o drit a la tomba<ref>Cfr. Proverbi 5:5.</ref>! Parèj i l’hai sarà j’euj për nen resté ambabiolà da sò sguard sedusent. Anlora chila a l’ha maligname, ma mi i l’hai chitala an pressa!”.
Cristian: “É-lo ch’it l’has ancontrà d’àutri ch’a l’avrìo vorsù agredite durant tò viagi?”.
Fedel: “Cand ch’i son rivà ai pé dla Colin-a dla Dificoltà, i l’hai ancontrà n’òm motobin d’età ch’a l’ha ciamame chi ch’a son e andova ch’a ‘ndasìo. I l’hai dije ch’i l’ero ‘n pelerin an viage për la Sità dël Cel. Col vej anlora a l’ha dime: ‘Ti më smije n’òm onest - saries-to content ëd resté con mi e d’arsèive na bon-a paga?’. Alora i l’hai ciamaje coma ch’as ciama e anté ch’a stasìa. A l’ha dime che sò nom a l’é Adam ël Prim<ref>Cfr. 1 Corint 15:45.</ref>, e che chiel a viv ant la sità dla Tromparìa. I l’hai peui ciamaje col ch’a l’era sò travaj. A l’ha dime che sò travaj a l’è la sorgiss ëd delissie sensa nùmer e che mìa arcompensa a sarìa stàita cola ‘d dventé sò ardité. A l’ha dime che soa cà a l’era pien-a ‘d tute le galuparìe dë sto mond. Peui i l’hai ciamaje se chiel a l’avèissa ‘d fieuj o ‘d fije. Chiel a l’ha dime ch’a l’avìa tre fije: Passion carnal, Anvìa dj'euj, e Orgheuj 'd possede<ref>Cfr. 1 Gioann 2:16.</ref> e che mi i l’avrìa podù marieme con tut’ e tre, si l’avèissa vorsulo. Peui i l’hai ciamaje për vàire temp i l’avrìa dovù resté con chiel. A l’ha rëspondume për tut ël temp che chiel a sarìa vivù”.
Cristian: “Ebin, a cola conclusion seve-ne rivane a la fin, ti e col òm?”.
Fedel: “Beh, an sle prime mi i son trovame bin dispòst a ‘ndé con chiel, përchè soe paròle a më smijavo motobin përsuasive. Tutun, mentre ch’i parlava con col òm, i l’hai antajame che chiel a l’avìa scrit an sla front coste paròle: ‘Dësvestìve dl’òm vej con soe assion grame!’<ref>Cfr. Colossèis 3:22.</ref>”.
Cristian: “E peui?”.
Fedel: “Peui a l’ha travërsame la ment che, qual ch’a fussa lòn ch’a disèissa e vàire ch’im lusinghèissa, s’a l’avèissa portame a ca soa, chiel a l’avrìa vëndume tanme në s-ciav! Parèj i l’hai dije dë stess-ne ciuto, përchè mi i l’avrìa mai gnanca avziname a la pòrta ‘d soa ca. Peui a l’ha dame ‘d brut nòm e a l’ha dime ch’a m’avrìa mandà dré cheidun ch’a l’avèissa rendume la stra motobin mèra! Parèj, pròpi mentre ch’i son virame për chitelo, i l’hai sentù ch’am ciapava la carn con në s-cincon tant violent ch’i pensava ch’a l’avèissa s-ciancame vìa na part. Lolì a l’ha fame crijé: ‘Mè provròm! Miserabil ch’i son<ref>Cfr. Roman 7:24.</ref>! Parèj i son ëscapà e i son ancaminame për monté an sla colin-a. Ore, cand ch’i son rivà a metà stra, i son virame andré e i l’hai vëddù un ch’a më vnisìa dré për ciapeme, lest coma ‘l vent. A l’é rivame dacant giusta an sël pont andoa ch’a-i é n’agreàbil bërsò”.
Cristian: “Col-lì a l’é pròpi ‘l pòst andova ch’i son setame për arposé e, avend ciapame la seugn, i l’hai përdù mè ròtol ëd bërgamin-a!”.
Fedel: “Ma, mè bon frel, stame a sente. Tòst che col òm a l‘ha arciapame, a l’ha dame na bòta e a l’ha campame a tèra che scasi am massava. Cand ch’i son arpijame ‘n pò, i l’hai ciamaje përchè mai a l’avèissa tant maltratame. A l’ha rëspondume: “Për càusa ‘d toa inclinassion segreta ‘d volèj andé con Adam ël Prim!”. E con lòn a l’ha dame n’àutra bòta volenta al pèt e a l’ha campame andré. Parèj i son restà ai sò pé coma mòrt. Cand ch’i son torna arpijame, i l’hai crijaje d’avèj pietà ‘d mi, ma chiel a l’ha dit: “I sai nen lòn ch’a sìa la pietà!’. E con lòn a l’ha torna campame a tèra. Sensa dubi a l’avrìa massame se a fussa pa passà da lì Un ch’a l’ha dije d’astense da feme dl mal.
Cristian: “Chi ch’a l’era col ch’a l’ha fërmalo?”
Fedel: “An sle prime i l’hai nen arconossulo, ma cand ch’a l’é passà, i son ancorzume ch’a l’avìa dij përtus an sle man e an sle còste<ref>Cfr. Gioann 19:34.</ref> - a l’é antlora ch’i l’hai capì che Chiel a l’era Nosgnor. Parèj i l’hai seguità a monté për la colin-a”.
Cristian: “Col òm ch’a l’avìa arciapate a l’era Mosè. Col-lì a sparmia gnun, e gnanca a sà coma avèj misericòrdia për coj ch’a rispeto pa soa lege”.
Fedel: “I lo sai bin, përchè cola-lì a l’era nen la prima vira ch’i l’avìa ancontralo. A l’era chiel che a l’era vnume a trové la prima vira, cand ch’i stasìo an santa pas a ca mìa, e ch’a l’avìa dime ch’a l’avrìa butà a feu mia ca con mi andrinta, se mi i l’avèissa continuà a sté lì”.
Cristian: “Ma has-to pa vëddù ‘l palass ch’a-i é ‘nsima dla colin-a?”.
Fedel: “Si, e i l’hai vëddù ‘dcò ij leon! Ma coj leon a l’ero andurmisse, përchè ch’a l’era scasi mesdì. Sicoma peui che i l’avìa tant dël dì anans ëd mi, i l’hai passà dacant al portié e i l’hai seguità a calé giù da cola colin-a”.
Cristian: “Chiel, a l’é vera, a l’ha dime ch’a l’avìa bin vëddute passé, ma che a l’avìa anvitate a resté ant la cà për mostrete le còse rèire ch’a-i son, tant che ti ‘t l’avrìe mai pì dësmentiaje fin-a al temp ëd toa mòrt. Ma për piasì, dime ‘n pò, l’has-to rëscontrà cheidun ant la Val ëd l’Umiliassion?”.
Fedel: “Sì, i l’hai rëscontrà n’òm ciamà Malcontent, ch’a l’avrìa vorsà përsuad-me ‘d torné andré con chiel. Soa rason a l’era che cola val a l’era dël tut sensa onor. Pì ‘d lòn, a l’ha dime che për mi ël travërsela a l’avrìa fàit dëspiasì a tùit ij mè parent, coma Orgheuj, Arogansa, Compiasensa, Glòria mondan-a, ansema a d’àutri che - a disìa - a sarìo motobin ofendusse s’i fussa stàit tant badòla da travërsé la Val ëd l’Umiliassion”.
Cristian: “Bin, e coma ch’it l’has rësponduje?”.
Fedel: “I l’hai dije che, bele se coj ch’a l’avìa nominà a l’avèisso bin podù dì ch’am conossìo - përchè ch’a son an efet ij mè parent ëscond la carn - pura i son dventà ‘n Pelerin, e lor a l’han dësconossume, e mi i l’hai ‘dcò arpossaje. A l’é për lòn che adess, për mi, bele s’a j’ero ij mè parent, i l’hai arnegaje. Pì ‘d lòn i l’hai dije che chiel a l’avìa n’idèja sbajà ‘d cola val, përchè darera dl’umiltà a-i ven l’onor<ref>Cfr. Proverbi 18:12.</ref>. A Malcontent i l’hai dije ch’i l’avrìa bin vorsù travërsé cola val për oten-e col onor ch’a l’e l’anvìa dla gent savia, che serne lòn che chiel a consìdera pì ‘d valor”.
Cristian: “É-lo ch’it l’has rëscontà cheidun d’àutri an cola val?”.
Fedel: “Sì, i l’hai rëscontrà Onta - ma an tra ‘d tuti j’òm ch’i l’hai ancontrà an mè pelerinage i penso che chiel a pòrta ‘n nòm ësbalià. A sarìa stàit mej che chiel as ciamèissa Sensa Onta”.
Cristian: “Përchè? Còsa ch’a l’ha dite?”.
Fedel: “A l’ha dime che gnentemeno che chiel a l’era contra la religion midema! A l’ha dime che la religion a l’é n’atività da fé pietà, anferior e nen na ròba che n’òm a mérita ocupess-ne. A disìa che na consiensa fròla a l’era na ròba pòch viril e che për n’òm fé tension a soe paròle e condòta, a l’avrìa falo diventé ridìcol a j’euj ëd la gent. A disìa ‘dcò che mach pòchi potent, rich o savi a l’ero ‘d mia opinion, e che costi pòchi a l’ero ‘d folaton a asardesse a perde tùt, e chi sà për còsa peui. A fasìa peui oposission a la condission pòvra e dëspresià ‘d tùit ij pelerin dij temp passà, ansema a soa gnoransa ‘d lor e a la mancansa ‘d comprension ëd tute le neuve teorìe sientifiche. Vera, a l’ha rimprociame fin-a ‘d pì ‘d lòn ch’at conto ambelessì. Am disìa ch’a l’era na vërgògna stess-ne setà a sente ‘d sermon e chërdje coma se përdabon nojàutri i fussa ‘d gent condanà, o ‘d sagrinesse për le realità eterne. Am disìa ch’a l’era na vergògna ciameje ai mè vzin ëd përdoné ij mè difèt ëpcit, o ‘d deje andré a cheidun lòn ch’i l’avìa robaje. A disìa ‘dcò che la religion a fà mach che un a smija dròlo e baraventan a j’euj ëd le përson-e grande dë sto mond, e che ij pelerin a son, për la pì part, pòver e umij. Për chiel, costa-sì a l’era na gran vërgògna.
Cristian: “E ti, lòn ch’it l’has rësponduje?”.
Fedel: “Lòn ch’i l’avrìa podù dije? Im sentiva tant umilià che sùbit i l’hai poduje dì gnente. A la fin i l’hai comensà a consideré che: ‘Lòn ch’a l’é apressià da la gent, Nosgnor a lo detesta<ref>Cfr. Luca 16:15-16.</ref>’. Onta a l’avìa dime lòn che ‘l mond a aceta volenté, ma a l’ha dime nen ëd lòn che Nosgnor a-j pias e a ciama ‘d fé. Mi i l’hai ‘dcò pensà che al giudissi final, nojàutri i saroma pa destinà a la vita o a la mòrt an sla base dij criteri dë sto mond, ma conform a la saviëssa e la Lege dël Dé Altissim. A l’é për costa rason che lòn che Dé a dis a l’é sensa dubi ‘l mej. Sicoma Dé a preferiss Soa religion divin-a e na consiensa fròla, e che coj ch’as rendo ‘d fòj për ël regn dël Cel a son ij pì savi ch’a-i sìa; e che col ch’a-j veul bin al Crist a l’é pì sgnor che l’òm pì grand al mond ch’a l’ha an òdio - vatne vìa, Onta, përchè ti ‘t ses ël nemis ëd mìa salvassion! Podrìa-ne fòrsi pijé toa part contra mè Signor sovran? Se adess i l’avèissa onta ‘d Soe vìe e servitor, coma podrìa mi vardelo ant j’euj e arsèive Soa benedission a Soa vnùa? Sensa dubi cost Onta a l’era n’òm gram e arzigos! I podìa scasi pì gavemlo da ‘ntorn. Vera, a seguitava a përseguiteme e ciosoneme ant le orije coj ch’a l’ero, scond chiel, ij dëscàpit ëd la vera religion. A la fin, tutun, i l’hai dije ch’a l’era inùtil tenté ‘d dëstorneme pì anans. Përchè cole còse che chiel tant a meprisava, ai mè euj a j’ero le pì gloriose. Parèj, costa përson-a genanta i son gavamla dai pé. Cand, a l’ha fin, i l’hai podù col òm socrolamlo da dòss, antlora i son anandiame a canté: “Le preuve ch’a-j van ancontra coj òm ch’a son ubidient a la vocassion dël Cel, a son vàire e adate a la carn. Lor a ven-o, a ven-o, e a ven-o ancora. Che nojàutri i peuda buteje an derota e campeje vìa! Che donca tùit ij Pelerin, a peudo vijé e comportesse coma d’òm coragios!”.
Cristian: “I son content, mè frel, che ti t’àbie podù arziste con tant coragi contra col òm gram, përchè, coma ti ‘t dise, chiel a l’avìa ‘l nòm sbalià. Përchè chiel as arziga a vnine dré për le stra e a sërca ‘d rend-ne odios a la gent. A sërca ‘d fene vërgogné ‘d lòn ch’a l’è bon. Se chiel a fussa pa csì arzigos, a sërcherìa mai ‘d fé lòn ch’a fà. Che nojàutri, contut a l’arzista, përchè malgré tuta soa baldansa, chiel a l’é nen d’àutr che ‘n fòl ësfacià. Salomon a disìa: “Ij savi a l’avran la glòria për n’ardità, ma ij fòj la vërgògna<ref>Cfr. Proverbi 3:35.</ref>”.
Fedel: “Mi i penso che contra d’Onta i l’oma da ciamé agiùt a Nosgnor. Chiel a vorerìa che nojàutri i fussa ardì an sla tèra a dësfende la vrità”.
Cristian: “Lolì a l’é bin vera. L’has-to ancontrà cheidun d’àutri ant la Val ëd l’Umiliassion?”.
Fedel: “Nò, gnun d’àutri, përchè për lòn ch’a restava dël dì i j’era sota ‘l ciàir dël sol, e ‘dcò për tuta la Val ëd l’Ombra dla Mòrt”.
Cristian: “Toa a l’era pròpi na bon-a sòrt - ma për mi a l’é stàita pròpi dura. Scasi sùbit cora ch’i son intrà ant la Val ëd l’Umiliassion, mi i l’hai avù ‘n combatiment longh e afros contra Apolion, ël nemis! Si, i l’avìa pròpi pensà che costa vira mi i fussa stàit massà, dzortot cand ch’a l’ha ciapame sota ‘d chiel e a l’ha scasi sgnacame sota ij sò pé. I l’avìa tëmma d’esse fàit pròpi a tòch. Peui a l’ha sbatume lontan e mia spa a l’é scapame da ‘n man. Tutun, i l’hai crijà a Dé, e Chiel a l’ha scotame e a l’ha liberame da tùit ij mè sagrin. Peui i son intrà ant la Val ëd l’Ombra dla Mòrt, e i l’hai dovù marcé ant ël top pì complèt për metà dla stra. l l’hai pensà dcò antlora ch’i sarìa mòrt, ma a la fin ël sol a l’é surtì e i l’hai marcià për lòn ch’am restava ‘d cola Val an manera pì belfé e chieta”.
== Nòte ==
<references />
hai11qi1u3ro89a47bo6awr3iba4ilf