Marselha
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Estat | França |
---|---|
Region | Provença Aups Còsta d'Azur (cap-luòc) |
Region istorica / País | Occitània, Provença |
Departament | Bocas de Ròse (prefectura) |
Arrondiment | Arrondiment de Marselha (cap-luòc) |
Canton | cap-luòc de 25 cantons |
Còde INSEE | 13055 |
Còde postal | 13001 a 13016 (lei doei darrieras chifras representan lo numèro d'arrondiment) |
Cònsol Mandat en cors |
Jean-Claude Gaudin 2001 - 2007 |
Intercomunalitat | Comunautat urbana Marselha Provença Metropòli |
Gentilici | Marselhés |
Latitud | 43° 17' 51" Nòrd |
Longitud | 05° 22' 38" Èst |
Altitud | 0 m (mini) – 640 m (maxi) |
Superfícia | 24 062 ha = 240,62 km2 |
Populacion sens comptes dobles |
808 700 ab. (1999) |
Densitat | 3318,2 ab./km2 |
Marselha es una vila d'Occitània, en Provença, en riba de la mar Mediterranèa. Es la primiera vila e lo primier pòrt d'Occitània. Tanben es la segonda o tresena vila de França e n'es lo primier pòrt. Es la prefectura dau departament dei Bocas de Ròse e de la region Provença-Aups-Còsta d'Azur. Son escaisnom, la Ciutat Focèa, ramenta que foguèt fondada en 600 avC. per de marins grècs de Focèa. A 808 700 estatjants e n'a 1 516 340 dins l'aglomarecion.
Lo nom de la vila s'escriu Marselha e se pronóncia [maʀˈsejɔ] o [maʀˈsijɔ] segon la nòrma classica (en nòrma mistralenca: Marsiho; en francés: Marseille).
Son gentilici es marselhés -esa.
Somari |
[Modificar] Geografia
La ciutat forma una mena d'anfiteatre, ensarrada per la mar e lei montanhas, coma Marselhaveire au miegjorn amb lei calancas e la Còsta Blava au nòrd-oèst amb L'Estaca, immortalizada per lo pintor Pau Cesana. Quasi la mitat de la superfícia comunala es pas per bastir. La ciutat s'es desvolopada a l'entorn de l'ancian pòrt grègo (Lacidon) vengut puei lo Pòrt Vièlh, especialament dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIX. D'efiech, conoissèt an aquesta temporada un desvolopament important, escarrabilhat per lo creissement dau negòci devèrs lo novèl empèri coloniau francés: Argeria, lo Levant luenchenc. La carriera de la Republica es un exemple d'aquel urbanisme dau Segond Empèri amb son estil haussmannian. Virada devèrs la mar, la ciutat « ignorèt » lòngtemps lo reirepaís provençau, que la soleta via de comunicacion foguèt la vau d'Uvèuna. L'activitat portuària se desplacèt progressivament devèrs la fachada nòrd de la ciutat, puei devèrs lo caire de Fòs amainatjat dins leis ans 1960.
Après d'una crisi dei grèvas dins leis ans 70 et 80, que veguèt sa populacion passar de 1 000 000 à 800 000 abitants, leis autoritats marsilhesas decidiguèron dins leis ans 1990 e 2000 d'engimbrar un larg programa de reabilitacion urbana, amb especialament l'important programa "Euromediterranèa", entre l'estacion Sant Carles, la Bèla de Mai e leis Ancians Magazins. La ciutat vòu maridar la Mediterranèa amb Euròpa. Uei, en essent la primiera ciutat d'Occitània e la segonda de França amb mai de 800 000 estatjants, constituís la primiera aglomeracion d'Occitània] e la segona de França amb 1 349 000 estatjants (1999), apondent Ais de Provença au nòrd, Lo Martegue au ponent e Sant Zacariás dins lo despartament de Var au levant. Marselha inaugurèt en 1999 lo Pargue dau XXVI Centenari, au miegjorn de la ciutat, per exprimir son istòria e escriure son avenidor. Un avenidor que veirà benlèu la darriera granda ciutat populara d'Occitània (e de França) venir una ciutat borgesa coma tanteis autrei de la còsta mediterranèa.
[Modificar] Istòria
Lei focèus s'ancorèron lèu-lèu e bastiguèron una ciutat ardidament virada devèrs la mar e lo negòci. Ansinta, tot dau lòng de la lònga istòria de Marselha, es lo negòci (e lei negociants) que decidiguèron dau sòrt de la ciutat: guèrras, patz e aliganças. La legenda dau rescòntre e de l'aligança entre lo marin Pròtis (grèc focèu) e la polida Giptis (ligura) establís a de bòn sa tradicion de ciutat de negòci. D'efiech, la prosperitat e lo malastre de la ciutat son ligats au sieu pòrt. Puei, lo poderós Empèri Roman laissèt una cèrta autonomia an aquesta ciutat grèga que foguèt famosa per son ensenhament. Pròva d'aquela prosperitat, Marselha foguèt la premiera ciutat de la futura Occitània a dispausar d'un sistèma d'aiguieras. Au contrari, la baissa dau negòci entre lei diferentei ribas de la Mediterranèa a la cabussada de l'empèri au sègle IV li foguèt fatala. Autre malastre, la pèsta granda s'entrauquèt en Euròpa per lo pòrt focèu en 1347. Lo sègle XIX, e son cortègi d'innovacions industrialas e lei conquistas de França tre 1830, escarrabilhèron lo negòci maritim e la prosperitat de la ciutat. Marselha festegèt aquela riquesa a travèrs dei Mòstras Colonialas de 1906 e 1922 que coneguèron un succès important. L'arribada de centenaus de milierats de repatriats estrementits en 1962 marquèt l'esperit de la ciutat.
L'autra particularitat de la ciutat es lo movement perpetuau devèrs l'autonomia a respècte deis autrei ciutats e poders (especialament de França, dau sieu rei e de París), la ciutat cambiant d'avejaire (e de senhor) segon seis interès. Pendent de temps, si governèt d'esperela. Lo quite Rei Soleu Loís XIV si maufisava d'aquela ciutat bolegadissa: lei canons dei fòrts dei doas mans dau Pòrt Vièlh èran pas virats devèrs la mar granda per aparar la vila, mai ben de bòn vèrs la vila, per tenir tot esperit de revòuta en cò deis abitants. Fauguèt esperar la Revolucion Francesa e la sieuna volontat d'uniformizacion dau territòri francés (lenga, moneda, drech) per que Marselha perdèsse aquela especificitat que sempre assagèt de servar. Pendent aquela temporada fosca, l'esperit contestatari de la ciutat li faguèt pèrdre lo sieu nom: foguèt batejada « La Ville-sans-nom »! Dau temps dau dolorós soslevament de la comuna de París en 1870-71, Marselha tanben conoissèt son "tremblament" (segon lei mots dau poèta Victor Gelú) mai aquela foguèt corteta. Aquel imatge arribèt fins a Berlin. Hitler aviá per projècte d'abalir la ciutat, simbòl per eu de tot çò qu'asirava. Lo quartier Sant Joan, brèç de la ciutat, foguèt quasi escafat per de rasons sanitàrias e de resisténcia. Alevat Lo Panier, qu'es encara uei la partida pus anciana de Marselha, demòra pus grand causa de la vièlha Marselha. Lei fòrças desbarcadas en Provença desliurèron la ciutat dau faissisme en 1944.
[Modificar] Toponimia
Son nom ven dau grègo Μασσαλία = Massalia. Avans Μασσαλία = Massalia seriá estada nomenada bèu premier en grègo Φώκαια = Phokaia coma l'anciana capitala dei Focèus. Aquela rasic, venguda Phocæa en latin e Focèa en occitan, es sempre liada a la ciutat de Marselha.
Pasmens, se porgís mai d'una ipotèsi sus lo premier nom de Marselha. La premiera concernís l'avejaire comun que dona Mas-Salia, la residéncia dei ligurs salis (o saluvis). Mai, se lo premier mot es occitan, lo segond es latin. Ailadonc, d'unei pensèron au grègo Mασσα (Massa). D'efiech, lei focèus avián per costuma d'aduire d'Asia Menora lo nom de Massa en de ciutats, en de castèus, rius, etc. Rescontram per exemple mai de trenta Massa en Itàlia; sachent que lei mots Mαζα ou Mασα significan en latin Libum, ofèrta de tortas sagradas. Per rapòrt a la finala λεις, se tracta d'un formatiu deis adjectius, lei Marselhés estent de sacrificaires; la ciutat seriá aquela dei sacrificis.
Lo nom grègo Μασσαλία = Massalía (amb l'accent tonic sus lí en lenga grèga) venguèt en latin Massàlia puei Massília (amb una reculada de l'accent tonic sus la sillaba ssà o ssí) e passèt ansin a l'occitan Marselha.
[Modificar] Administrança
Marselha es partejada en 16 arrondiments municipaus, partejats en quartiers (111 au totau). Leis arrondiments son agropats en dos per sectors, e cadun dei 8 sectors a son conseu e son cònsol, coma leis arrondiments de París o de Lion.
Leis eleccions municipalas si debanan per sector. Cada sector elegís sei conselhiers (303 au totau), que de tres parts una son conselhiers municipaus.
Nombre de conselhiers elegits per sector :
Sector | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Totau |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Conselhiers de sector | 22 | 16 | 22 | 30 | 30 | 26 | 32 | 24 | 202 |
Conselhiers municipaus | 11 | 8 | 11 | 15 | 15 | 13 | 16 | 12 | 101 |
Nombre totau d'elegits | 33 | 24 | 33 | 45 | 45 | 39 | 48 | 36 | 303 |
Darriers cònsols de Marselha:
- 1953-1986 : Gaston Defèrre (ja cònsol de 1944 a 1946, mai elegit en 1959, 1965, 1971, 1977, 1983)
- 1986-1995 : Robèrt Vigorós (mai elegit en 1989)
- 1995- : Joan Claudi Gaudin (mai elegit en 2001)
Au Conseu Generau dei Bocas de Ròse, Marselha representa 25 dei 58 sètis, despuei lo darrier chapotatge cantonau de febrier de 2003, qu'intra en aplicacion ais eleccions cantonalas de 2004. Lei 25 cantons de Marselha son :
- Marselha La Bèla de Mai (25 878 estajants) ;
- Marselha Belsunce (27 992 estajants) ;
- Marselha La Blancarda (30 168 estajants) ;
- Marselha Lo Camàs (27 506 estajants) ;
- Marselha La Capeleta (34 292 estajants) ;
- Marselha Lei Cinc Avengudas (29 846 estajants) ;
- Marselha Lei Grands Carmes (29 060 estajants) ;
- Marselha Masargas (35 890 estajants) ;
- Marselha Montolivet (33 644 estajants) ;
- Marselha Nòstra Dama dau Mont (31 102 estajants) ;
- Marselha Nòstra Dama Limita (33 472 estajants) ;
- Marselha Leis Olivas (26 945 estajants) ;
- Marselha La Poncha Roja (31 116 estajants);
- Marselha La Poma (38 701 estajants) ;
- Marselha La Ròsa (33 206 estajants) ;
- Marselha Sant Bartomieu (37 629 estajants) ;
- Marselha Santa Margalida (36 868 estajants) ;
- Marselha Sant Giniés (34 607 estajants) ;
- Marselha Sant Just (32 749 estajants) ;
- Marselha Sant Lambert (26 218 estajants) ;
- Marselha Sant Marcèu (29 981 estajants) ;
- Marselha Sant Mauron (40 816 estajants) ;
- Marselha Lei Tres Lutz (25 324 estajants) ;
- Marselha Vauban (29 668 estajants) ;
- Marselha Verduron (35 752 estajants).
[Modificar] Embessonatges
- Abidjan (Còsta d'Evòri) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Anvèrs (Belgica) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Copenaga (Danemarc) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Dakar (Senegal) despuei lo 23 de novembre de 1968
- Gènoa (Itàlia) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Haifa (Israèl) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Amborg (Alemanha) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Kobe (Japon) despuei lo 2 de julhet de 1961
- Marraquèsh (Marròc) despuei lo 18 de mai de 2004
- Odessa (Ucraïna) despuei lo 5 de mai de 1972
- Lo Pirèu (Grècia) despuei lo 23 de junh de 1984
- Shanghai (China) despuei lo 26 d'octòbre de 1987
[Modificar] Liames extèrnes
- Sit oficiau de la comuna de Marselha
- Indymedia Marselha
- Comunautat urbana
- La pagina Marselha sur Wikitravel
- Istoric dau blason de Marselha
- Vesita de Marselha
- Vesita virtuala
- Ostau dau País Marselhés
- Olimpic de Marselha
|
|||
Ais de Provença | Baiona-Anglet-Biàrritz (conurbacion) | Bordèu | Clarmont-Ferrand | Limòtges | Marselha | Montpelhièr | Niça | Nimes | Pau (aglomeracion) | Tolon | Tolosa | Valença (aglomeracion) | |
|||
|
|||
Ais de Provença | Amians | Angieus | Argenteuil | Besançon | Bordèu | Boulogne-Billancourt | Brèst | Can | Clarmont-Ferrand | Dijon | Estrasborg | Grenòble | Le Havre | Lilla | Limòtges | Lion | Lo Mans | Marselha | Mètz | Montpelhièr | Montreuil-sous-Bois | Mülhausen | Nancí | Nantas | Niça | Nimes | Orleans | París | Perpinhan | Rems | Rennes | Roan | Sant Estève | Tolon | Tolosa | Tors | Villeurbanne |
|||