Gernika

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Era nòbla e leiau vila de Gernika-Lumo (en castelhan, Guernica y Luno) qu'ei un monicipi de Biscaia (Comunautat autonòma deth país basc, Espanha), en tot pertànher ena comarca de Busturialdea. A 15.571 abitants (segontes cens de 2004 der INE), ua estenduda de 8,6 Km² e ua densitat de 1.810 abitantes/Km². Eth monicipi de Gernika e Lumo sorgís en sègle XVIII coma union administrativa dera "anteiglesia" de Lumo e era vila de Gernika (que s'auie fondat sus terrens abantes pertanyents a Lumo). En aguesta union cada entitat conservèc eth sòn dret pròpri: era "anteiglesia" eth dret forau (pròpri dera tèrra plana de Biscaia) e era vila eth dret comun castelhan. Era vila està plaçada a 10 m de nautada, ena comarca de Busturialdea, ena val der arrís Oka, en tot formar l'arrisque de Gernika. Eth relèu, succession de vals e montanhes que seguissen era demorança NW-SE, està determinat estructuralment peth anticlinal nòrd de Biscaia.

Gernika e Lumo limite damb es següents monicipis: Nòrd: Forua, Kortebuzi e Arratzu; Èst: Ajangiz; Sud: Ugarte e Muxika; Oèst: Errigoitia.

Ère eth lòc a on des de tostemp s'amassen es Juntes Generalas de Biscaia, antigament jos eth roure coneishut coma Arbe de Gernika, simbèu des libertats des bascs. Es senhors de Biscaia, dempús de recéber eth sòn títol, anauen a Gernika a jurar que respectarien es fors de Biscaia. Era ciutat ei coneishuda entà èster victima d'un bombardament pera Legion Còndor dera Luftwaffe eth 26 d'abriu de 1937, pendent era Guèrra Civila Espanhòla (veir Bombardament de Guernica). Es alemans ataquèren entà pausar a Franco en sòn assag de derrotar ath govèrn dera Dusau Republica Espanhòla. En tot dar lòc a un bombardament aerian sus poblacion civila d'ua intensitat desconeishuda enquia alavetz. Gernika siguec destruïda, encara qu'era Casa de Juntes e er arbe non sofriren damnatges. Pablo Picasso pintèc eth sòn famós quadre "Guernica" entà mostrar en mon es orrors dera guèrra e coma pannèu d'Espanha dera Exposicion Universau de París de 1938. Ath delà, es volontaris bascs que participèren ena Brigada Carnot des Fòrces Franceses der Interior ena Dusau Guèrra Mondiau preneren eth nom de Batalhon Gernika.

En aguest entorn, eth Comde Don Tello fondèc eth 28 d'abriu de 1366 era vila de Gernika. Ena sua origina, era vila se assentava en horcadís format pes camins de Bermeo a Durango e de Bilbao a Elantxobe e Lekeitio. Era sua ubicacion ei un punt estrategic a on conflueish, ath delà des camins citadi, ua via naturau importanta, com ei l'arrisque, a on es vaishèths podien accedir enquiara casa deth "Pòrt de Suso". En aguesta fondacion apareishen, donques, cèrtes rasons mercantiles. Damb eth temps aqueric ua tipologia urbanistica tipica de Vila basca, constituïda per ua sèrie de carrèrs paralleli talhadi en cuic dreit per ua auta transversau e pes glèises que se trapauen plaçades enes extrèmi deth recinte urban. En Gernika, qu'en sègle XV artenhie 5,8 ectaras, e explicaue damb uns 865 abitants, eth nuclèu centrau estaue format per quate carrèrs paralleli: Goyenkale, Azokekale, Artekale e Barrenkale e ua transversau nomentada Santa María. Era vida dera Vila, damb ua rígida normatiua municipau encaminada a preservar es privilègis dera petita borgesia en tot dominar, demorèc damb escasses alteracions ath long des Sègles XVI e XVII. En Sègle XVIII auie eth contorn dera Vila 749 cases regularas, damb es carrèrs ja comentadi, ath delà d'ua plaça en centre, a on s'auçaue era bastissa der Ajuntament, i auie ua preson publica entath puniment des delinqüents o maufactors de tot eth senyoriu e un Espitau e Casa de Misericordia entà acuélher as vesins praubes dera Vila. Era estructura des bastisses, damb abondiues entramats de husta, hègen frequentes es incendis (1521, 1537 e 1835), as quaus calerie híger es inundacions importantes que sofrie era Vila quan coïncidie eth temporau de ploges damb era marea alta o pleamar. Dauant d'aguestes desgràcies naturaus, eth ritme jornalièr deth guerniqués transcorria enter es activitats agricòles (cultiu de granatge, productes dera òrta e arbes de frutes), artesanaus (haures, sartes, sabaters, fabricacion de lli...) e comerciaus (transpòrt e venta de merces).


 
Províncias del País basc (Euskal Herria)
Las 7 províncias tradicionalas de l'Euskal Herria o País basc
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra
País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola