Procyon lotor

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Raton lavaire
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Classa Mammalia
Òrdre Carnivora
Familha Procyonidae
Genre Procyon
Nom binomial
Procyon lotor
(Linnaeus, 1758)
Reparticion geografica

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Lo raton lavaire (Procyon lotor) es un mamifèr omnivòr originari d'America.

Dèu son nom a son abituda, mai o mens reala, de trempar sos aliments dins l'aiga abans de los menjar. L'animal, essencialament nocturn, puja aisidament als arbres gràcia a sos dèts agils e a sas arpas aceradas. A lo pelatge pebre e sal amb de leugièras tintas de rós e pòrta altorn dels uèilhs un masc negre bordat de blanc. Sa coa es raiada de blanc e de negre.

Somari

[Modificar] Mensuracions

Longor totala: 655 à 960 mm ; coa: 200 a 275 mm; pès : 100 a 125 mm, aurelhas : 48 a 50 mm. Los adults pèsan generalament entre 5 e 12 kg, anant fins a 28 kg. Lor pes fluctua segon la sason, atenhent un maximom a l'automne. Lo mascle es mai gros que la femèla. Lo pes dels novèls nascuts es de 57 a 85 g.

[Modificar] Reparticion e Abitats

L'espècia occupa lo sud del Canadà e una granda partida dels Estats Units, del Mexic e de l'America centrala. Es estada introducha sul territòri de la Russia e en Alemanha.

Lo raton lavaire frequenta lo bòsc mixt, lo bòsc de fuèlhoses e la region agricòla. Se pòt trobar en bordadura dels bosques, al long dels corses d'aiga e dins los paluns. Pòt tanben viure dins los parques urbans e de banlègas.

[Modificar] Regim alimentari

Omnivòr, lo raton lavaire preferís çaquelà de pichons animals aqüatics: palordas, muscles, escaravissas, peisses, granhòtas e tortugas. S'alimenta tanben de pichons mamifèrs (rats muscats, rats de camp, insèctes), d'uòus, de fruches, de baias salvatjas, de malh e de rebuts. La cresença populara segon laquala lo raton lavaire lava sa noiridura abans de la menjar ven del fach que se noirís generalament de pichons animals aqüatics e frèga sovent sa noiridura entre sas mans coma per la prestir. Atal, de molons de cauquilhas de palordas sus la riva d'un cors d'aiga o de tijas copadas dins los camps de milh son de signes de sa preséncia.

[Modificar] Jaç

S'abrita dins los arbres cròis, una soca, una cauna, un terrièr de marmòtas abandonats, una granja o un angar e cambia sovent d'recès. Vèrs mi-novembre, l'animal se refugia dins son jaç e i passa l'ivèrn en estat de torpor, se revelhan pas que de temps a autre. Coma l'ors negre, arèsta de menjar e subreviu gràcia a sas resèrvas de grassa accumuladas pendent l'estiu. Contràriament e çò que s'a longtemps cregut, la temperatura de lor còs e lor metabolisme demòran elevats. Los mascles sortisson de lor jaç a la fin de genièr, las femèlas vèrs mi-març.

Raton lavaire en captivitat.
Raton lavaire en captivitat.

[Modificar] Reproduccion

S'acoblan en genièr o febrièr e an pas qu'una sola portadura per annada. Los pichons, al nombre de 1 a 7, naisson en abril o mai aprèp una gestacion de 63 jorns. A la naissença, son cecs e an l'esquina e los flancs peluts. Lors uèlhs se dobrisson a 3 setmanas e son sevrats a 4 meses. Los ratonets pòdon se reproduire e l'edat d'1 o 2 ans. Passan lor primièr ivèrn amb lor maire e se dispersan qu'al començament de l'estiu seguent. Las ratonas s'occupan solas de l'elevatge dels pichons.

[Modificar] Comportament social

Solitaris, los mascles adults evitan lo contacte dels autres mascles e senhalan lor preséncia sus un territòri en daissant de marcas pudentas.

[Modificar] Longevitat

Lo raton lavaire pòt viure 12 o 13 ans en mitan natural. En captivitat, lo recòrd de longevitat es de 22 ans e mièg.

[Modificar] Predator

Recercat per l'òme per sa forradura, lo raton lavaire es tanben la preda de la marta d'America, del linx rós, del cogar, del coiòt, del lop gris e del rainal rós. Lo grand duc d'America captura de còps de pichons.