Alaba

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Alaba (en basc Araba; en castelhan, Álava) ei çò de mès vast e mens poblat des tres territòris istorics o provincias dera Comunautat autonòma deth País basc (Espanha). Eth sòn cap-lòc ei Vitòria-Gasteiz, ath sòn torn, capitau dera Comunautat autonòma deth País basc. Superfícia: 2963 km². Poblacion: 299 957 (2005). Limite ath nord-èst damb Guipuscoa, ar èst damb era Comunautat Forala de Navarra, ath sud damb era Comunautat dera Rioja, ar oèst damb era província de Burgos e ath nòrd-oèst damb Biscaia. En sòn interior està un enclavament burgalés: eth Comtat de Treviño. En linhes generaus, eth sòn territòri coïncidís damb eth dera Diocèsi de Vitòria-Gasteiz.

Alaba ei basicament un planhèth entornejat de montanhes. Eth planhèth centrau, que recep eth nom de planada alabesa, se trape a uns 500 mètres d'altitud. Ath nòrd està limitada peth massís deth Gorbea (1480 m). Ath nord-èst, era termièra damb Guipuscoa la mèrquen es montanhes d'Altzania, enter es quaus destaquen crestes coma era d'Aratz (1271 m) o Aitzgorri (1528 m), en tot èster aguest darrèr era montanha mès nauta deth País basc. Ar èst era termièra damb Navarra la determine era sèrra d'Urbasa, e ath sud Alaba està separada dera Rioja pera Sèrra de Cantàbria o de Codés. Era planada alabesa acabe per oèst enes montanhes d'Entzia, que la separen dera val de Cuartango, barrat ath sòn torn per autes dues sèrres, era de Gibijo e era de'Árcamo.

Abitada en passat per autrigons, caristis, varduls, berons e vascons. En epòca romana tot eth territòri se latiniza, com mòstren es importants jadiments trapadi autant ena part mès septentrionau (Aloria), coma ena centrau (Iruña-Veleia, Arkaia, San Román), pera quau transite era cauçada "Ab Asturica Burdigalam", coma en sud (Campezo, Angostina, Era Rioja). Eth sòn nom basc procedís deth romanç Vante e ath temps deth tèrme latin planus (plan, plànol). En basc tanben a estat nomentada coma Araba-herria o Alaba-herria (forma utilizada per Axular). Enter es sègles IX e XI què jos era òrbita deth règne lleonès que, en quauqua ocasion, nomenèc quauque comde d'Alaba, se ben depenec deth Comtat de Castelha enquiara epòca de Sancho II eth Major de Navarra. Es comdes d'Alaba nomenadi des d'alavetz ac seràn pes reis navarreses.

Eth territòri està dividit en set quadrilles: 1. Quadrilla d'Añana, 2. Quadrilla d'Ayala (Aiara), 3. Quadrilla de Campezo-Montanha Alabesa, 4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa, 5. Quadrilla de Salvatierra (Aguarain), 6. Quadrilla de Vitòria-Gasteiz (coïncidís damb er ajuntament de Vitòria-Gasteiz), 7. Quadrilla de Zuya (Zuia).

Alaba a es sues institucions pròpries. Es Juntes Generalas son eth parlament alabés; era Deputacion Forala ei eth govèrn alabés. Cada quate ans e en tot coïncidir damb es eleccions municipaus s'escuelhen es membres des juntes deraper sufragi universau dirècte. Aguesti formen es Juntes Generalas d'Alaba, que constituïssen er organ legislatiu unicameral. Eth poder executiu ac exercís eth Deputat Generau, qu'ei escuelhut pes Juntes Generalas e que designe as Deputats, qu'exercissen foncions parières as des ministres. Alaba, coma Navarra, Guipuscoa e Biscaia, ei un territòri forau; qu'aguesta regit pera Deputacion Forala d'Alaba, organ de govèrn dera província, qu'a importantes competéncies en diuèrses matèries. Totes eres son es derivades der acòrd de 1876 damb Cánovas del Castillo, que remplacèc ar originau e tradicionau regim forau. Ei en esséncia un Concèrt Economic: era Deputacion recuelh es tributs des alaveses e gràcies ada eri contribuís as arques der Estat e provedir as alabeses servicis dera sua competéncia, coma carretères, servicis sociaus, minyons (còs armat de policia alabesa). Dauant d'era i a un deputat generau, actuaument Ramón Rabanera (Partit Popular).


 
Províncias del País basc (Euskal Herria)
Las 7 províncias tradicionalas de l'Euskal Herria o País basc
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra
País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola