Chiroptera

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Quiroptèrs
Pipistrela comuna (Pipistrellus pipistrellus)
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infra-classa : Eutheria
Òrdre
Chiroptera
Blumenbach, 1779
Sosòrdress de reng inferior
Classificacion filogenetica
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(veire arbre filogenetic)
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

L'òrdre dels quiroptèrs (Chiroptera) es un òrdre de mamifèrs volants, comunament apelats ratapenadas. L'òrdre dels quiroptèrs es lo segond dels mamifèrs en nombre d'espècias (prèp de 950), es devançat per l'òrdre dels rosegaires. Çaquelà, sembla qu'aqueste òrdre siá lo primièr en nombre d'individús (dos tièrs dels mamifèrs vivents son de ratapenadas).

Varietat de ratapenadas
Varietat de ratapenadas

Las ratapenadas son de mamifèrs de l'òrdre Chiroptera. Sa caracteristica mai remarcabla es que sos forelimbs are developed coma d'alas, çò que fa qu'es lo solet mamifèr del mond capable de volar d'un biais natural; d'autres mamifèrs, coma los esquiròls volants e gliding phalangers pòdon planar sus de distàncias limitadas mas son pas capables de true sustainable flight. Lo nom Chiroptera se pòt revirar a partir dels mots grècs perr "man ala," coma l'estructura de l'ala dobèrta es plan semblanta a la d'una man umana outspread, amb una membrana (patagium) entre los dets que s'espandís tanben entre la man e lo còs.

S'estima qu'existisson mai o mens 1.100 espécias de ratapenadas dins lo mond, çò que representa gaireben 20% de totas las espécias de mamifèrs. About 70% de las ratapenadas son d'insectivòrs. Del demai, la màger part se noirisson de frucha e de sos sucs; tres espécias se noirisson de sang e d'unas autras caçan de vertebrats. Aquestas darrièras ratapenadas encabisson las leaf-nosed bats (Phyllostomidae) d'America centrala e d'America del Sud, e the related bulldog bats (Noctilionidae) que se noirisson de peis. Almens doas espécias conegudas de ratapenadas se noirisson on autras ratapenadas: la ratapenada espectrala o American False Vampire bat e la Ghost Bat d'Australia. Malgrat lo climat freg, existisson sièis espécias de ratapenadas en Alaska.

Qualques espécias mai pichonas de ratapenadas son d'important pollinators of some flors tropicalas. Indeed, many plantas tropicala are now found to be totally dependent on them, not just for pollination, but for spreading their seeds by eating the resulting fruits. Aqueste ròtle explica las preocupacions per l'environament quand una ratapenada es introduced dins un contèxt novèl. Tenerife nos porgís un exemple recent amb l'introduccion de la Egyptian fruit bat.

[Modificar] Classificacion e evolucion

Townsends's Big-eared Bat, Corynorhinus townsendii
Townsends's Big-eared Bat, Corynorhinus townsendii
Giant golden-crowned flying fox, Acerodon jubatus
Giant golden-crowned flying fox, Acerodon jubatus
Parti-coloured bat, Vespertilio murinus
Parti-coloured bat, Vespertilio murinus
Common Pipistrelle, Pipistrellus pipistrellus
Common Pipistrelle, Pipistrellus pipistrellus


Mammalia (los mamifèrs)
Monotremata
los monotrèmas
Marsupialia:
los marsupials

Didelphimorphia | Paucituberculata | Microbiotheria | Dasyuromorphia | Peramelemorphia | Notoryctemorphia | Diprotodontia

Placentalia:
los placentars

Xenarthra | Dermoptera | Desmostylia | Scandentia | Primats | Rosegaires | Lagomòrfs | Insectivòrs | Chiropteras | Pholidotas | Carnivòrs | Perissodactyla | Artiodactyla | Cetacea | Afrosoricida | Macroscelidea | Tubulidentata | Hyracoidea | Proboscidea | Sirenia