Swahili

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Swahili (KiSwahili)
Parlat en :  Tanzania, Kenia, Oganda, Rwanda, Burundi, Republica Democratica del Còngo, Somalia, Comòras, Mayotte, Moçambic, Malawi
Regions :  Africa
Parlat per :  5 milions (1ièra lenga), 30 milions (1ièra e 2nda lenga) personas
Classament :  ??ena mai parlada
Tipologia :  SVO, agglutinanta
Familha lingüistica :  grop Nigèr-Còngo

 Atlantic-Còngo
  Volta-Còngo
   Benue-Còngo
    Bantoid
     bantoid del sud
     Swahili

Estatut oficial
Lenga oficiala de :  Tanzania, Kenia
Acadèmia :  {{{academia}}}
ISO 639-1  sw
ISO 639-2 (B)  swa
ISO 639-2 (T)  swa, swh, swc
Mòstra:  1ièr article de la Declaracion dels Dreches de l'Òme: Watu wote wamezaliwa huru, hadhi na haki zao ni sawa. Wote wamejaliwa akili na dhamiri, hivyo yapasa watendeane kindugu.
Veire tanben : {{{grop}}} – lenga, lista de lengas


Lo swahili, kiswahili dins la lenga, es la lenga africana mai parlada. Lenga vernaculara de l'isclada de Zanzibar e de la còsta que li fa fàcia, es lenga segonda dins lo Kenia e la Tanzania continentala, en Oganda, au Rwanda, au Burundi e dins una partida de Zaïre. Lo swahili estandard es basat sul kiunguja o dialècte de Zanzibar. Son espandida s'es facha mercés als comerçants arabs, puèi als missionaris e a las administracions colonialas que trobèron en el una aisina de comunicacion eficaça.

Coma per las autras lengas del grop banto, l'estructura del swahili repausa sus las classas o categorias de noms, que son mercadas amb de prefixes diferents que regisson l'acòrdi dels adjectius e dels vèrbes. Per simplificar, i a per exemple una classa, m- / wa-, que recampa en principi los noms d'èssers umans, qu'an per prefixe m- (mw- davant vocala) au singular et wa- al plural. Ex.: mtu (òme, èsser uman), watu (la gent). I a una autra classa ki- (ch- davant vocala) / vi-, que recampa en principi los noms d'objèctes. Ex.: kikombe (tassa), pl. vikombe. Ara, los adjectius e los vèrbes emplegats amb cadun d'aqueles mòts portarà sa mèrca de classa. Aurem per ex., amb -dogo (grand): Mtu Mdogo, WAtu WAdogo d'un latz, de l'autre KIkombe KIdogo, VIkombe VIdogo. Es çò meteis, o disiam, amb los vèrbs, per ex. amb lo vèrb -pata (obtenir, prendre), aurem: Mtu Mdogo Alipata maji (lo pichòt èsser uman s'es molhat (lit. "a pres l'aiga"), WAtu WAdogo WAlipata maji, KIkombe Kidogo KIlipata maji, VIkombe VIdogo VIlipata maji.

Una forma verbala coma alipata se descompausa en A-, prefixe verbal per un subjècte de la classa m- / wa-; -li-, infixe qu'indica que lo vèrbe es al passat; enfin -pata qu'es lo radical del vèrbe.

Se vei que lo vèrbe swahili càmbia de forma segon la classa a la quala aparten lo subjèct, mas pòt tanben cambiar de fòrma en foncion del COD, amb l'insercion dins la forma verbala d'un infixe en acòrdi amb la classa del nom COD. Coma i a pas de pronoms personals complements en swahili, "nos a vistes", per ex., se revira per la forma verbala alituona, que se descompausa en A- prefixe verbal qu'avèm jà senhalat, -li-, infixe del passat jà senhalat tanben, -tu-, infixe que pòrta lo sens de "nos", e enfin ona, radical verbal, "veire".

Avèm senhalat doas classas que los noms que i cabisson se pòdon aisidament identificar (èssers umans, objèctes); ara, cal saber que i a classas que recampan de noms que lo rapòrt entre eles se'n manca que siá autan clar; per ex. la classa -n / -n (lo meteis prefixe s'emplega al singular e al plural, que s'i tròban de noms d'animals, de fruches, de causas, e manlèus de tota mena a d'autras lengas e mai que mai a l'arab.