Signes ieroglifics unilitaris

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los signes ieroglifics unilitaris que son ieroglifs fonetics qui simbolitzan un son geraument equivalent a ua letra (e generaument ua consonanta) de l'alfabet occitan.

A la debuta, aqueth signes que son estats ideograms representant un èste, un objecte o ua idea puish que son estats emplegats per simbolizar lo son (o ua partida) associat au lor significat ideografic, en bèth vàder atau, signes fonetics.

[Modificar] Lista deus signes ieroglifics unilitaris

  • Lo son aleph ("ɜ", son especific de las lengas semiticas, desconegut en occitan e produsit per un còp de glòta ) qu'ei simbolizat per un vutre (generaument transcrivut "A") :
    G1
    • Lo son aïn (aute son especific de las lengas semiticas generaument transcrivut "A") qu'ei simbolizat per un bras :
      D36
      • La cosonanta "B" qu'ei simbolizada per ua cama :
        b
        • La consonanta "D" qu'ei simbolizada per ua man :
          D46
          • La consonanta "Dj" deu legadocian orientau "jamai" qu'ei simbolizat per ua sèrp còbra :
            I10
            • La cosonanta "F" qu'ei simbolizada per ua vipèra cornuda :
              f
              • La consonanta "G" qu'ei simbolizada peu signe :
                g
                • La consonanta "H" (H1) deu gascon "hardit" qu'ei simbolitzada peu signe :
                  O4
                  • La "H" (H2) araba qu'ei simbolizada per un hiu de lin :
                    V28
                    • Lo son "Kh" (H3) qui correspon a la jota espanhòu qu'ei simbolizada per un ceucle :
                      Aa1
                      • La "H" (H4) de l'aleman ich qu'ei simbolizada peu signe :
                        F32
                        • Lo son iòd ("J", generaument transcrivut "I") qu'ei simbolizat per ua canavèra espelint :
                          i
                          • Lo doble iòd ("Y", tanben transcrivut "II" qui pòt vàler "Í", mei long que la simpla "I") :
                            i i o Z4
                            • La consonanta "K" qu'ei simbolizada per un tistèth :
                              V31
                              • Lo leon que simboliza ua mena de "R" pròcha de la "L" (e generaument trancrivuda atau) com dens lo gascon "aquera" (lengadocian "aquela) :
                                E23
                                • La consonanta "M" qu'ei simbolitzada per ua cavèca :
                                  m o Aa15
                                  • La consonanta "N" qu'ei simbolizada per ua susfàcia liquida :
                                    n
                                    mes tanben per la corona arroia d'Egpte Baisha :
                                    S3
                                    • Lo son O ("W", semi consonanta transcrivuda "O") qu'ei simbolitzat per ua poriqueta :
                                      w
                                      mes tanben per la version ieratica d'aqueth signe
                                      Z7
                                      • La consonanta "P" qu'ei simbolizada par un quarrat (dilhèu un papir o ua cadièra) :
                                        p
                                        • La consonanta "Q" (especific de las lengas semiticas mes totun pròche de la nosta "c") qu'ei simbolizada peu signe :
                                          N29