Karl Richard Lepsius
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Karl Richard Lepsius (23 de deceme de 1810 – 10 de julhet de 1884) que ho un egiptològ e linguiste alemand deu sègle XIX.
Que vadó a Naumburg an der Saale, en Saxe (uei Alemania), tresau hilh de Karl Peter Lepsius e de Friedericke Glaser. Qu'estidiè las antiquitats grècas e romanas dens las universitats de Leipzig (1829–1830), Göttingen (1830–1832), et Berlin (1832–1833). Après aver dehenuda la soa tèsi de doctorat, De tabulis Eugubinis en 1833, que viatgè entà Paris.
Que comencè alavetz a interessà's aus ieroglifs e, que viatgè en italia on rescontrè Ippolito Rosellini. Que tribalhè sus la gramatica ieroglifica de l'egiptològ occitan Joan Francès Champolion en dicutir l'idea que'us ieroglifs e notavan las vocalas. En 1847, lo rei de Prússia que'u dè lo parat de gavidar ua expedicion en Egipte e Nubia. Que miè la soa recèrcas a Gisa, Abosir, Saqara, Dashor. En 1843, a El-Fayom, que descrobí lo Laberint d'Egipte decrivut per Erodòt. Arron que viatgè en Nubia on he estudis filologics abans de tornar en Egipte a Karnak e puish au Sinaí e a Tanis.
Tornat en Euròpa, enter 1849 e 1858, que publiquè, dab los sons collaborators, Denkmaler aves Aegypten und Aethiopien en 12 volumes (cinc de textes e la resta d'illustracions).
En 1846 que vadè profesor de l'Universidat de Berlín e, en 1865, director deu Departament de las Antiquitats Egipcianas deu Musèu de Berlín.
Que tornè en Egipte en 1866 per i descrobir lo Decret de Canòpus, e ua tresau vegada a l'escadença de l'inauguracion deu Canau de Suez.
Que's morí a Berlín en 1884.