Alberto Moravia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Besonh de revirada   Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirada (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia.
Imatge:Moravia.jpg
Alberto Moravia

Alberto Moravia, pseudonim d'Alberto Pincherle (nascut a Roma lo 28 de novembre de 1907 e mòrt lo 26 de setembre de 1990) èra un important escrivan e poèta italian.

Somari

[Modificar] Biografia

[Modificar] Las primièras annadas de sa vida

Alberto Pincherle (Moravia es de fach lo nom d'ostal de sa grand) nasquèt a la Via Sgambati a Roma dins una familha borguesa rica. Son paire Carlo, d'origina jusièva, èra arquitècte e pintor. La maire Teresa Iginia De Marsanich èra d'Ancona mas teniá d'originas dalmatas. Èra lo tresen de quatre enfants, entre sas sòrres ainadas Adriana e Elena e son fraire cabdèt Gastone.

[Modificar] Los estudis e la malautiá

Capitèt pas de far d'estudis complets que quand passèt los nòu ans foguèt atacat per una mena de tuberculòsi ossosa que l'obliguèt a demorar en lièch gaireben cinc annadas, tres a son ostal e dos dins lo sanatòri Codivilla a Cortina d'Ampezzo.
Moravia èra un dròlle d'intelligéncia viva, que ja que podiá pas aver la vida del jovent de son temps, aviá fòrça léser per la lectura e s'i consacrèt d'a fons amb un estrambòrd e prigond. Se bastiguèt aital una solida basa literària e culturala en s'assabentar de las tendéncias de la cultura europèa de son temps.
Demest sos autors preferits cal citar Fëdor Dostojeskij, Joyce, Goldoni, Shakespeare, Molière, Mallarmé e fòrça autres. Aprenguèt aisidament lo francés e l' alemand e comencèt d'escriure de vèrses en francés e en italian.

[Modificar] Las primièras òbras e las primièras coneissenças

En 1925, sortit del sanatòri, recatosi a Bressanone per sa convalescéncia e i entamenèt l'escritura de Gli indifferenti.
Foguèt en aquel temps que coneguèt Corrado Alvaro e Massimo Bontempelli e en 1927 comencèt a collaborar a la revista '900. I publiquèt sos primièrs racontes coma per exemple la Cortigiana stanca, que sortiguèt en francés (Lassitude de courtisane) en 1927, Delitto al circolo del tennis en 1928, Il ladro curioso e Apparizione en 1929.

[Modificar] Son primièr roman: Gli indifferenti

En 1929, aprèp fòrça dificultats, capitèt de publicar, en ne pagar personalament las despensas, son primièr roman Gli indifferenti (Los indiferents) en cò de l'editor milanés Alpes. Aquel roman obtenguèt d'ausida una bona critica e foguèt considerat coma un dels experiments mai interessants de narrativa italiana d'aquela epòca. L'estructura teatrala 'en blòcs' del roman èra plan alinhada sul gost literari francés d'aquel temps.

[Modificar] La collaboracion als jornals e lo regim fascista

En 1930 comencèt sa collaboracion a La Stampa, dirigida alara per Curzio Malaparte e en 1933 fondèt, amb Mario Pannunzio, la revista "Caratteri", que veirà lum per sonque quatre numèros, e la revista Oggi.
Encara en 1933 entamenèt sa collaboracion amb la Gazzetta del Popolo, mas lo regim fascista avversò son òbra en n'evitar las recensioni a Le ambizioni sbagliate, sequestrando La mascherata e en empachar la publicacion d'Agostino.

[Modificar] Lo viatge en America

En 1935 se n'anèt en America ont, convidat per Prezzolini, d'aquel temps director de la Casa Italiana de l'Universitat Columbia de Nòva York, faguèt qualques conferéncias sul roman italian.

[Modificar] La tornada en Itàlia e la censura del regim

Un còp tornat en Itàlia escriguèt un libre de racconti lunghi de títol L'imbroglio que foguèron publicat per Bompiani en 1937.
Per defugir la censura del regim Moravia escriguèt pendent los ans del fascisme de racontes allegorics e surrealistics, dels que i a I sogni del pigro publicat en 1940 e en 1941 lo roman La mascherata que pasmens foguèt sequestrato a l'ocasion de la segonda edicion. A partir d'aquel moment foguèt obligat a publicar sos articles dins de jornals e dins de revistas en far servir un pseudonim.

[Modificar] Lo maridatge amb Elsa Morante

En 1941 se maridèt amb l'escrivana Elsa Morante qu'aviá conegut en 1936 e amb ela visquèt un long temps a Capri ont escriguèt lo roman Agostino.

[Modificar] Lo tresen roman: La ciociara

Aprèp los eveniments de l'8 de setembre de 1943 se refugièt amb sa femna a Fondi, a Ciociaria e d'aquela experiéncia ne sortiguèt lo roman La ciociara.
En 1944 foguèron publicats los racontes de L'epidemia e l' ensag La Speranza, ovvero Cristianesimo e Comunismo.

[Modificar] La Liberacion e lo retorn a l'activitat literària

Tre l'anóncia de la Liberacion l'escritor tornèt a Roma e prenguèt tornar son activitat literària e jornalistica en collaborar amb Corrado Alvaro a "Il Popolo di Roma", a "Il Mondo", a l'"Europeo" e subretot al "Corriere della Sera" ont sarà presente fins a la mòrt con e sos reportatges, sas reflexions criticas e sod racontes.
Los ans que seguiguèron la pòstguèrra vedranno aumentar la fortuna literària e cinematografica de l'escrivan que publiquèt La romana (1947), los racontes La disubbidienza (1948), L'amore coniugale e altri racconti (1949) e lo roman Il conformista (1951)

[Modificar] Lo prèmi Strega e l'activitat cinematografica

En 1952 li foguèt decernit lo prèmi Strega per I racconti e tre aquel moment s'entamenèron las traduccions de sos romans a l'estrangièr e tanben la realizacion de films traches de sos racontes e romans.

Sarà del 1952 La provinciale amb la regia di Mario Soldati, La romana del 1954 con la regia di Luigi Zampa, del 1955 Racconti romani de Gianni Franciolini.

[Modificar] La fondacion de la revista "Nuovi Argomenti"

En 1953 fondèt amb Alberto Carrocci la revista Nuovi Argomenti que ne venguèt lo redattore e coma collaborador l'amic Pier Paolo Pasolini.

[Modificar] Lo prèmi Marzotto

En 1954, en seguida de la publicacion de l'òbra I racconti romani, gli sarà assegnato lo premio Marzotto. Scriverà intanto lo roman Il disprezzo e dins la revista "Nuovi Argomenti" l'ensag L'uomo come fine.
Scrisse inoltre alcune importanti prefàcias, coma quella ai Cento sonetti de Gioachino Belli, al Paolo il caldo de Brancati e a Passeggiate romane di Stendhal.

[Modificar] La collaboracion a l'Espresso

En 1957 comencèt a collaborar a l'Espresso tenendo una accurata rubrica de critica cinematografica, le cui recensions foguèron publicadas en 1975 dins un volum titolat Al cinema.

[Modificar] La noia e lo prèmi Viareggio

En 1960 amb la publicacion La noia gli verrà assegnato lo premio Viareggio e en 1960 Vittorio De Sica realizarà lo film trach del libre omonim La ciociara.

[Modificar] La separacion amb Elsa Morante e l'union amb Dacia Maraini

Se disseparèt d'Elsa Morante en 1962 e partiguèt viure amb la jove escrivana Dacia Maraini.
Verrà intanto realizat lo film dirigit per Mauro Bolognini Agostino e la perdita dell'innocenza en 1962 e en 1963 Il disprezzo del realizador Jean-Luc Godard, La noia (film) dirigida per Damiano Damiani que foguèron seguits en 1964 Gli indifferenti de Francesco Maselli.

[Modificar] Son interès pel teatre

Moravia, nel frattempo, se trachèt sempre mai e mai de teatre e tre 1966 fondèt amb Dacia Maraini e Enzo Siciliano una companhiá teatrala que portava lo nom "del Porcospino". Con essa foguèt representada L'intervista de Moravia, La famiglia normale della Maraini, Tazza d'Enzo Siciliano e alcune òbras de Carlo Emilio Gadda, Goffredo Parisi a autres autors. Purtroppo, per encausa de la manca de moneda, la companhiá deguèr èsser barrada.

[Modificar] Correspondent a l'estero

En 1967 si recò en China, a Japon e en Corèa, insieme alla compagna Maraini, come corrispondente, e sos articles verranno raccolti nel 1968 dins un volum de títol La rivoluzione culturale in Cina.

[Modificar] Lo viatge en Africa

En 1971 verrà publicat lo roman Io e lui e l'ensag Poesia e romanzo e nel 1972 l'escrivan compierà un viatge en Africa dal quale nascerà l'inspiracion per l'òbra A quale tribù appartieni? che uscirà pendent aquela meteissa annada.

[Modificar] Autres escriches

En 1973 raccoglie in un libro alcuni dei racconti apparsi precedentemente sul "Corriere della Sera", publicacion, questa, seguita en 1976 da un'altra raccolta. Uscirà, intanto, en 1978 lo roman al quale aveva lavorato per molti anni, La vita interiore.
Negli annadas seguentas Moravia contunhèt d'escriure e publicar de racontes e d'ensages e a collaborar activament a "Il Corriere della Sera"

[Modificar] Lo viatge a Hiroshima

Il viaggio compiuto nel 1982 in Giappone e la sosta a Hiroshima gli faranno scrivere tre inchieste, che pubblicherà per l'"Espresso", sulla bomba atomica, tema che sarà poi al centre del roman L'uomo che guarda del 1985, ma subretot del particolare saggio L'inverno Nucleare estructurat lungo interviste che l'autore pone a studiosi scientifici e politici del temps, dalle cui pagine traspaiono anche la precarietà e l'aridità umana que lo periòde successiu a la bomba atomica inevitabilmente ha lasciato.

[Modificar] La nuova compagna de sa vida

La seguente raccolta di racconti dal titolo La cosa, sarà dedicata per l'escrivan a sa novèla companha Carmen Llera que se maridèron en 1986. Aqueste eveniment suscitèt un cèrt escandal pel fach qu'aquesta femna aviá quaranta-cinc ans de mens que Moravia.

[Modificar] L'eleccion coma deputat europèu

En 1984 foguèt elegit deputat europèu sus la lista del Partit Comunista Italian, ruolo que coprirà pendent quatre annadas. En 1985 li foguèt atribuït lo títol de "personalità europea".

[Modificar] Las darrièras annadas de vida

D'Estrasborg ont si recò coma correspondent del "Corriere della Sera" l'escrivan entamenarà en 1984 la correspondéncia Il Diario europeo e en 1986 verrà publicat un volum de títol L'angelo nucleare e altri scritti teatrali curato da Renzo Paris e lo primièr volum de las Opere (1927-1947) curato da Geno Pampaloni. En 1989 sortirà, a cura d'Enzo Siciliano, lo segond volum de las Opere (1948-1968). Al mes de setembre de 1990 Alberto Moravia es trobat mòrt dins la banhadoira de son apartament de Lungotevere della Vittoria, a Roma. Aquela meteissa annada sortirà son autobiografia escricha amb Alain Elkann e editada per Bompiani Vita di Moravia.


[Modificar] Òbras

  • Gli indifferenti, 1929
  • Le ambizioni sbagliate, 1935
  • La bella vita, 1935
  • L'imbroglio, 1937
  • I sogni del pigro, 1940
  • Cosma e i briganti, raconte aparegut a bocins dins lo setmanièr "Oggi" entre lo 26 d'octobre e lo 6 de decembre 1940; 1980; Palermo: Sellerio, 2002.
  • La mascherata, 1941
  • La cetonia, 1943
  • L'amante infelice, 1943
  • La speranza ovvero Cristianesimo e Comunismo, 1941
  • Agostino, 1944
  • L'epidemia, 1944
  • Due cortigiane e serata di Don Giovanni, 1944
  • La romana, 1947
  • La disubbidienza, 1947
  • L'amore coniugale, 1947
  • Il conformista, 1947
  • I racconti, 1952
  • Racconti romani, 1954
  • Il disprezzo, 1954
  • La ciociara, 1957
  • Teatro, 1958
  • Un mese in URSS, 1958
  • Nuovi racconti romani, 1959
  • La noia, 1960
  • L'automa, 1962
  • Un'idea dell'India, 1962
  • L'uomo come fine, 1963
  • L'attenzione, 1965
  • Cortigiana stanca, 1965
  • Le luci di Roma, 1965
  • Il mondo è quello che è, 1966
  • Una cosa è una cosa, 1967
  • Il dio Kurt, 1968
  • La rivoluzione culturale in Cina, 1968
  • La vita è gioco, 1969
  • Il paradiso, 1970
  • Io e lui, 1971
  • A quale tribù appartieni, 1972
  • Un'altra vita, 1973
  • Al cinema, 1975
  • Boh, 1976
  • La vita interiore, 1978
  • Un miliardo di anni fa, 1979
  • Impegno controvoglia, 1980
  • Lettere dal Sahara, 1981
  • 1934, 1982
  • Storie della preistoria, 1982
  • La cosa e altri racconti, 1983
  • L'uomo che guarda, 1985
  • L'angelo dell'informazione e altri testi teatrali, 1986
  • L'inverno nucleare, 1986
  • Passeggiate africane, 1987
  • Il viaggio a Roma, 1988
  • La villa del venerdì e altri racconi, 1990
  • Donna leopardo, 1993 (pas jamai acabat, òbra postuma)


[Modificar] Ligams extèrns