Alfabet occitan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Per conóisser totas las règlas de pronóncia de las letras, e mai d'accentuacion, vejatz: pronóncia de l'occitan.



L'alfabet occitan es una varietat de l'alfabet latin.

Somari

[Modificar] Lista e òrdre de las letras

Segon la nòrma classica de l'occitan (en cors d'estudi al CLO), l'alfabet occitan ten 23 letras dins l'òrdre seguent:

A B C D E F G H I J (K) L M N O P Q R S T U V (W) X (Y) Z

Las letras K, W e Y se considèra que son forestièras e s'emplegan sonque dins de mots d'origina forestièra, pas o pas gaire adaptats a l'occitan, coma whisky, watt, Kenya. Pasmens s'inserisson dins l'òrdre alfabetic internacional.

[Modificar] Noms de las letras

Los noms de las letras son:

Letra Nom Nom:
pronóncia en
alfabet fonetic internacional (AFI)
A a a [ˈa]
B b be, be nauta [ˈbe, ˈbe ˈnawtɔ]
C c ce [ˈse]
D d de [ˈde]
E e e [ˈe]
F f èfa [ˈɛfɔ]
G g ge [ˈdʒe]
H h acha [ˈatʃɔ]
I i i [ˈi]
J j ji [ˈdʒi]
(K k) (ca) [ˈka]
L l èla [ˈɛlɔ]
M m èma [ˈɛmɔ]
N n èna [ˈɛnɔ]
O o o, ò [ˈu, ˈɔ]
P p pe [ˈpe]
Q q cu [ˈky]
R r èrra [ˈɛrrɔ]
S s èssa [ˈɛsɔ]
T t te [ˈte]
U u u [ˈy]
V v ve, ve bassa
(en gascon: ve, ve baisha)
[ˈbe, ˈbe ˈβasɔ]
(W w) (ve dobla) [ˈbe ˈðuplɔ]
X x ixa [ˈitsɔ]
(Y y) (i grèga) [ˈi ˈɣrɛɣɔ]
Z z izèda [iˈzɛðɔ]

Los noms de las letras son femenins: una èfa, una ce, la te. Eventualament, tanben, pòdon èsser masculins: un èfa, un ce, lo te. En aquel cas, los noms femenins be nauta (B), ve bassa (V), ve dobla (W) e i grèga (Y) devenon al masculin be naut, be bas, ve doble e i grèc.

L'elision es frequenta davant un nom de letra que comença per una vocala, segon l'us atestat per Frederic Mistral dins Lo Tresaur dau Felibritge: l'èfa, l'i (mai classic que la èfa, la i).

[Modificar] Signes diacritics

Qualques signes diacritics servisson per modificar o precisar la pronóncia de las letras de l'alfabet occitan.

  • L'accent grèu (_̀) se pòt trobar sus à, è, ò.
  • L'accent agut (_́) se pòt trobar sus á, é, ó, í, ú.
  • Lo trèma (¨) se pòt trobar sus ï, ü.
  • La cedilha (¸) se pòt trobar sota ç.
  • Lo ponch interior o en gascon punt interior (·) se pòt trobar entre las consonantas seguentas: n·h e s·h. S'utiliza en gascon.

Cal ben notar que los signes diacritics son obligatòris subre las majusculas tant coma subre las minusculas. Aquela règla ajuda a precisar la lectura: Índia, Àustria, Sant Çubran, FÒRÇA, SOÏSSA, IN·HÈRN (e non pas India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN*).

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Ligams extèrnes

Autras lengas