Sèt Meravilhas deu Monde

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Las Set Meravilhas deu Monde antic (d'equèrra a dreta, de haut en baish): La Grana Piramida de Guisah, Los Jardins penuts de Babilòna, Lo Temple d'Artemis, L'Etatuat de Zeus a Olimpia, Lo Mausoleu d'Alicarnàs, Lo Colòsse de Ròda et Lo Far d'Alexandria.
Las Set Meravilhas deu Monde antic (d'equèrra a dreta, de haut en baish): La Grana Piramida de Guisah, Los Jardins penuts de Babilòna, Lo Temple d'Artemis, L'Etatuat de Zeus a Olimpia, Lo Mausoleu d'Alicarnàs, Lo Colòsse de Ròda et Lo Far d'Alexandria.

Que son los sèt monuments notables mentavuts per mantuns textes antics perduts com los d'Erodòt e qui savem qu'i hen referència mercès a las allusions d'autas textes. Lo text lo mei ancian parviengut dinc a uei lo dia e qui las mentau qu'ei d'Antipater de Sidon 140 annadas abans l'èra crestiana.

Meravilha Data de construccion Constructor Caracteristica notabla Data de destruccion Encausa de destruccion
Grana Piramida 2650-2500 a.J.C Egipcians Bastida com tomba deu faraon Khofo (keòps en grèc) de la IVau dinastia. Tostemps quilhada Cap
Jardins penuts de Babilòna 600 a.J.C Babilonians Après lo 1èr sègle a.J.C terratrem
Temple d'Artemis 550 a.J.C Grècs Vodat a la divessa grèca Artemis, que ho bastit en 120 ans. Herostrat que'u cremè. 356 a.J.C Huèc
Estatua de Zeus a Olimpia 435 a.J.C Antica Gréça 12 metres de haut. Autorn deus sègles Vau e VIau abans l'èra crestiana. Huèc
Mausolèu d'Alicarnàs 351 a.J.C Grècs 45 metres de haut. by AD 1494 Terratrem
Colòs de Ròda 292-280 a.J.C Grèça elenistica Estatua giganta de diu Eliòs. 224 a.J.C Terratrem
Far d'Alexandria -IIIau sègle Egipte elenistica Enter 115 e 135 metres de haut, per sègles que ho l'estructara la mei hauta bastidas peus òmis. 1303-1480 de l'èra crestiana. Terratrem
Las sèt miravelhas del mond

Piramida de Gizeh – Jardins suspenduts de Babilòn – Estatua de Zeus – Temple d'Artèmis
Mausolèu d'Alicarnàs – Colòs de Ròdes – Far d'Alexandria