Vulpes vulpes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Rainal ros
o comun
Vulpes vulpes
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Classa Mammalia
Òrdre Carnivora
Familha Canidae
Genre Vulpes
Nom binomial
Vulpes vulpes
(Say, 1823)
Reparticion geografica
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Lo rainal ros (Vulpes vulpes), o rainal comun, que se ditz correntament lo rainal (rainard), lo guèine, la mandra o la volp, es l'espècia de rainal mai espandida en Eurasia, en America del Nòrd, en Africa del Nòrd e en Austràlia. Son pelatge es ros en general. Abita principalament dins de caunas cavadas per los taisses o los conilhs. Se noirís sustot de campanhòls, de conilhs, de peisses e de frucha.

Son predator principal es l'òme, que lo cacèt per sa forradura, pel plaser e tanben perque lo rainal es vector de la ràbia.

Una campanha de vaccinacion antirabica a rapidament permés d'eradicar la ràbia d'Euròpa de l'Oèst. Lo rainal èra ça que la encara caçat al Reialme Unit, dins las batudas fins al mièg de setembre de 2004, qu'aquela practica foguèt alara interdicha.

Somari

[Modificar] Descripcion

Lo mascle es un pauc mai gròs que la femèla. La talha varia un pauquet d’un individú a l’autre e segon las regions; lo mascle mesura aperaquí 110 cm e pèsa prèp de 6 kg. La femèla, ela mesura 5 cm de mens e pesa en mejana 5,2 kg. Sa coa es fulhosa e gaireben tant longa coma son còs. A 42 dents duras e agudas qu'an una jaça d'esmalt solida se renovelant cada an de sa vida.

[Modificar] Abitat

[Modificar] Alimentacion

Carnivòr, se noirís sustot de pichons mamifèrs (campanhòls, mirgas o esquiròls) mas tanben d’ausèls, de granhòtas, d’insèctes, de pichons fruches e de carraunhadas. Son alimentacion varia al cors de las sasons, l'estiu per exemple, las cerièras, las fragas, las baias e los aglans faràn partida de son menut quotidian. Cèrts rainals e lor portada son ja estats observats se noirissent de touladis (trocha de lac) pesant de 1,5 a 3 kg que capturavan en sautant dirèctament de la riba sus un banc de peisses nadant en aigas pauc prigondas.

[Modificar] Reproduccion

Lo rainal ros atenh sa maturitat sexuala vèrs l'edat d'un an. Los mascles e las femèlas son abitualament monogams. Lo periòde de reproduccion a principalament luòc entre la mièg-genièr e la mièg-febrièr. La femèla fa los pichons entre març e mai. La rainalada còmpta d’un a dètz rainalons, la mejana essent de cinc. Los pichons son òrbs a la naissença e dobrisson los uèlhs qu’a la segonda setmana.

[Modificar] Referéncias