Ivan Pavlov

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Besonh de revirada   Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirada (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia.
Ivan Pavlov
Ivan Pavlov

Ivan Petrovich Pavlov (en rus: Иван Петрович Павлов) (nascut a Rjasan, Russia en 1849 - mòrt a Leningrad, URSS en 1936) èra un fisiologista e psicològ rus guerdonat amb lo Prèmi Nobel de Medecina o Fisiologia en 1904 e lo primièr que descriguèt lo fenomèn ara conegut coma condicionament classic amb d'experiéncias suls gosses.

Somari

[Modificar] Biografia

Pavlov nasquèt lo 14 de setembre de 1849 dins la vila russa de Rjasan, situada dins la província de Riazan. Filh d'un patriarca ortodòx comencèt per estudiar la teologia, pasmens la laissèt per entamenar d'estudis de medecina e de quimia a l'Universitat de Sant Petersborg. Aprèp qu'acabèt son doctorat en 1883 apregondiguèt sos estudis en Alemanha, ont s'especializèt en fisiologia intestinala e dins lo foncionament del sistèma circulatòri.

En 1890 foguèt nomenat professor de fisiologia a l'Académia Medicala Imperiala e puèi director del Departament de Fisiologia de l'Institut de Medicina Experimentala de Sant Petersborg.

Moriguèt lo 27 de febrièr de 1936 a la vila de Sant Petersborg, qu'en aquel moment se sonava Leningrad.

[Modificar] Recèrca scientifica

A partir de 1890 centrèt son trabalh sus l'estudi de l'aparelh digestiu e l'estudi dels sucs gastrics. Pavlov espepissèt lo sistèma gastric dels gosses, e sas manifestacions extèrnas jos la forma de la salivacion, arribant a mesurar la fam dels animals en observar la quantitat de saliva que generavan aprèp èsser estats privats d'aliments. Observèt que los gosses avián tendéncia a salivar abans que l'aliment dintrèsse a debon dins sas bocas, e vist qu'observava pas cap d'explicacion fisiologica per un fenomèn aital comencèt a desvolopar l'idèa de "secrecion psiquica".

Pr'amor de las circonstàncias, Pavlov decidiguèt d'estudiar mai precisament aqueste fenomèn que veniá tot bèl just de descobrir en cambiar la forma de presentar los aliments als animals. Aquò faguèt que descobriguèt una relacion intima entre las causas mentalas e la responsa fisiologica seguidoira que nomenèt los reflèxes condicionats. Es a dire, las responsas reflèx, coma la salivacion, se fan sonque condicionalament sus d'experiéncias anterioras especificas de l'animal. Sas seves recèrcas lo portèron a formular la lei del reflèx condicionat, que desvolopèt entre 1890 e 1900 aprèp d'aver observat que la salivacion dels gosses que utilizava per sas experiéncia podia èsser la resulta d'una activitat psiquica. Aital, realizèt una experiéncia que consistissiá a far sonar una campana just abans de porgir lo manjar a un gos, e n'arribèt a la conclusion que, quand lo gos aviá talent, començava de salivar sonque d'ausir lo son de la campana.

Per encausa d'aquestas recèrcas Pavlov aguèt per recompensa lo Prèmi Nobel de Medecina o Fisiologia en 1904. Mai tard lo psicològ american John B. Watson, assabentat de las experiéncias de Pavlov, utilitzà estos per a aplicar-los als sers humans, creant així una nova escola psicològica anomenada conductisme.

La Guerra Civil Russa i l'arribada de el comunisme no van influir en les seves investigacions. A pesar de no sentir simpatia pel nou règim, no va tenir represàlies per part dels comunistes. Després de la Revolució d'Octubre va ser nomenat director dels laboratoris de fisiologia en l'Institut de Medicina Experimental de l'Acadèmia de Ciències de la URSS. A la dècada del 1930 va enunciar el principi segons el qual la funció del llenguatge humà és resultat d'una cadena de reflexos condicionats que contindrien paraules.

[Modificar] Estudis de Pavlov

Lo gos de Pavlov, al Musèu Pavlov en 2005
Lo gos de Pavlov, al Musèu Pavlov en 2005

Las observacions basicas de Pavlov èran simplas. Si es posen aliments o certs àcids diluïts en la boca d'un gos famolenc, aquest comença a segregar un flux de saliva procedent de determinades glàndules. Pavlov va observar que l'animal també salivava quan el menjar encara no havia arribat a la boca, el que sifnificava que el menjar vist o olorat provocava la mateixa resposta. A més, el gos salivava igualment davant la presència de la persona que en general li acostava el menjar. Això va dur-lo a desenvolupar un mètode experimental per estudiar l'adquisició de noves connexions d'estímul-resposta. Indubtablement, les quals havia observat en els seus gossos no podien ser innates o connaturals d'aquesta classe d'animal.

[Modificar] Estimulacion e salivacion

La magnitud de les respostes als diferents estímuls pot amidar-se pel volum total o el nombre de gotes de saliva segregades en una determinada unitat de temps.

Al realitzar l'experiment de la campana Pavlov, des de l'habitació contigua i a través d'un vidre, va poder observar la conducta del gos, aplicant els estímuls i valorant les respostes. Abans de començar l'experiment, Pavlov va amidar les reaccions de salivació al menjar en el musell, que va ser considerable, mentre que el gos va salivar molt poc al ser sotmès a l'estímul del so (toc de la campana). A continuació, va iniciar les proves de condicionament. Toca la campana estímul neutral, i immediatament després va presentar menjar a l'animal estímul incondicionat, amb un interval molt breu. Va repetir aquest parell d'estímuls moltes vegades durant diverses setmanes, sempre quan el gos estava famolenc. Transcorreguts diversos dies va tocar tan sols la campana i la resposta de saliva va aparèixer a l'escoltar-se el so, a pesar que no es va presentar el menjar. La resposta havia quedat condicionada a un estímul que no havia pogut produir-la prèviament.

La salivació del gos davant el menjar és una reposada incondicionada; la salivació després d'escoltar la campana és una resposta condicionada. L'estímul neutre que suposa inicialment la campana es converteix finalment en un estímul condicionat. Aquest estímul condicionat (so), és com un senyal que avisa que l'estímul incondicionat (menjar), està a punt d'aparèixer. Finalment, existeix el reforç, que és l'enfortiment de l'associació entre un estímul incondicionat amb el condicionat. El reforçament és un esdeveniment que incrementa la probabilitat que ocorri una determinada resposta. La definició de condicionament clàssic és la formació (o reforçament) d'una associació entre un estímul neutre i un reflex.

Quan es presenta sobtadament un estímul condicionat però sense associar-li l'estímul incondicionat, deixa de provocar la resposta. En el cas del gos de Pavlov, deixaria de salivar davant la campana si, sobtadament, no va acompanyada d'aliment. Quan l'estímul condicionat ja no provoca la resposta, es diu que el reflex condicionat s'ha "extingit". La reaparició d'una resposta condicionada extingida prèviament, després d'un període de descans, es coneix com a "recuperació espontània". Si el gos de Pavlov tornés a la situació experimental, després d'algun temps d'absència, la campana podria provocar novament la resposta de salivació. La generalització de l'estímul suposa una tendència a produir la resposta condicionada davant estímuls similars al condicionament, així mateix el gos respondrà a sons més o menys similars al de la campana. Així mateix s'aprèn a discriminar, això és, a aprendre a respondre a un estímul i a inhibir aquesta resposta a un segon estímul semblant.

[Modificar] Primièr Sistèma de Senhals

Així denomina Pavlov a la relació per la qual el sistema nerviós central, especialment el cervell associa, per exemple, una campanada amb el possible aliment: la campanada (o altre estímul substitutiu) resulta un senyal. Per Pavlov la majoria dels animals es regeix per un "pensament" basat en aquest sistema de substitucions reflecteixes, un primer sistema de senyals.

[Modificar] Segond Sistèma de Senhals

Però, a diferència dels conductistes clàssics Pavlov té més agudesa en referència a les "conductes" humanes, i està lluny de considerar-les un sistema de reflexos condicionats, no almenys en l'esquemàtic model "estímul-resposta". En l'Homo sapiens sapiens Pavlov considera que es produeïx un salt qualitatiu respecte al primer sistema de senyals, en l'humà la qüestió ja no es restringeix a reflexos condicionats o a estímuls substitutius, la complexitat del cervell humà facilita un segon sistema de senyals que és el llenguatge verbal o simbòlic, en aquest les substitucions a partir dels estímuls semblen ser infinites i no obstant això altament ordenades (lògiques). Pavlov entén que aquesta capacitat apreix en gran mesura perquè considera que en l'ésser humà existeix una capacitat d'autocondicionament que, encara que sembli contradictori, l'és alliberador: l'ésser humà pot reaccionar davant estímuls que ell mateix va generant i que pot transmetre mitjançant una informacion.

[Modificar] Reconeissenças

Per tal de li portar omenatge se nomenèt lo cratèr Pavlov sus la susfàcia de la Luna e tanben l'asteroïde (1007) Pawlowia descobèrt lo 5 d'octubre de 1923 per Vladimir Aleksandrovich Albitzky.

[Modificar] Ligams extèrns