Tetrapoda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Tetrapòdes
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Classa Amphibia
Classa Reptilia
Classa Mammalia
Classificacion filogenetica
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(veire arbre filogenetic)
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Un tetrapòde es un vertebrat terrèstre o marin que son esquelèt compòrta dos parelhs de membres munits de dets, aparents o atrofiats, que balhan testimòni dins l'evolucion d'una adaptacion primitiva a la marcha, coma los amfibians, los reptils (dont las sèrps), los mamifèrs e los ausèls.

[Modificar] Caracteristicas

Los Tetrapòdes constituisson un fil al sen dels Sarcopterigians. Son los Amfibians e los Amniòtas (Reptils, Ausèls, Mamifèrs). Son caracterisats per la preséncia de dos parelhs de membres quiridians (dos membres anteriors o pectorals e dos membres posteriors o pelvians) que son omològs de las nadarèlas paras dels peisses. Los membres quiridians son devesits en tres partidas : estilopòde (umerús sul membre anterior/femur sul membre posterior), zeugopòde (radiús-cubitús/tibià-peronè), autopòde (carps-metacarps-falanjas/tarses-metatarses-falanjas). Aqueste esquèma de basa a subit de variacions fòrça nombrosas en relacion amb l'adaptacion a divèrses mòdes de locomocion dels Tetrapòdes (vòl, nada, salt, corsa, escavairament...).

Los primièrs Tetrapòdes apareguèron al Devonian superior (i a 365 milhons d'annadas). Contràriament a çò que se pensa sovent, los membres quiridians apareguèron en primièr pels organismes entièrament aqüatics e foguèron co-optats mai tard per permetre lo desplaçament en defòra de l'aiga, coma o mòstra l'estudi de las doas espècias de tetrapòdes fossils « Acanthostega » e « Ichthyostega ».

Autres caractèrs derivats pròpris :

  • conduch lacrimal entre uèlh e sac nasal,
  • lo cap es separat de la rèsta del còs per un còl,
  • l'òs iomandibular de la maissa passa dins los osses de l'audicion,
  • la primièra vertèbra cervicala deven l'atlàs.