Jacint Verdaguer
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Jacint Verdaguer i Santaló (nascut a Folgueroles en 1845 - mòrt a Vallvidrera en 1902) èra un dels poètas mai importants per las letras catalanes. Foguèt un dels personatges claus de la Renaissença catalana gràcias a sas òbras màgers l'Atlàntida e lo Canigó.
[Modificar] Biografia
Jacint Verdaguer nasquèt lo 17 de maig de 1845 a Folgueroles, un vilatge de la Plana de Vic. L'avesque Torras i Bages diguèt d'el qu'èra lo Princi dels poètas catalans. Se coneis Jacint Verdaguer mai que mai jos l'escais mossèn Cinto Verdaguer, per encausa de sa carga religiosa.
Èra lo tresen enfant de uèch, que sonque ne subrevisquèron tres. Quand faguèt 11 ans dintrèt dins lo Seminari de Vic. Mentre que contunhava sos estudis, e fasiá de professor e de pagés, en 1865 participèt als Jòcs Florals de Barcelona e i ganhèt quatre prèmis. L'annada seguenta tornèt ganhar dos prèmis als meteisses Jòcs Florals.
Lo 24 de setembre de 1870 foguèt ordenat sacerdot a Vic e lo mes d'octòbre d'aquela meteissa annada, diguèt sa primièra messa a l'ermita de Sant Jordi. A 28 ans dintrèt de capelan dins la Companhiá Transatlantica que li avián recomandat per sa santat lo climat maritim; l'annada seguenta s'embarcava a Cadis en destinacion a l'Havana. Finalament s'establiguèt a Barcelona, coma capelan de la familha del marqués de Comillas. Quand passèt sas 32 annadas, la jurada dels Jòcs Florals li autregèt lo prèmi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poèma L'Atlàntida. Aqueste eveniment marcava la consacracion de Verdaguer coma poèta.
En 1880, vist que ganhèt tres prèmis als Jòcs Florals, foguèt proclamat Mèstre en Gai Saber. Aquela meteissa annada publiquèt lo libre Montserrat. A 39 ans viatgèt a París, Suïssa, Alemanha e Russia. Lo 21 de març de 1886, a l'edat de 41 ans, l'avesque Morgades lo coronèt Poèta de Catalonha al Monastèri de Ripoll. Publiquèt lo grand poèma Canigó en 1885 e realizèt puèi un viatge de pelegrinatge a la Tèrra Santa.
És aprèp aquel viatge que s'aturèt sa produccion literària e que comencèt de s'avodar a d'autras activitats pas gaire ortodòxas, coma la practica d'exorcismes. Per encausa d'aqueste e mai d'autres escandals, lo marqués de Comillas trinquèt sas relacions amb el e a mai en 1895 li foguèt enebit d'exercir coma capelan. Verdaguer ensagèt de se defendre amb una tièra d'articles dins los jornals que se titolavan En defensa pròpia.
En 1898 tornèt far lo capelan, pasmens o faguèt amb un salari miserable e amb un enfrontament permanent a d'unes sectors de la societat fins a sa mòrt. Lo 17 de mai de 1902, quand aviá 57 ans, s'installèt a la carrièra Aragó, de Barcelona ont viviá, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculòsi. Lo 10 de junh se moriguèt a Vil·la Joana. Actualment, la proprietat, qu'es venguda un musèu, se pòt visitar.
L'enterrament de Jacint Verdaguer foguèt un dels actes mai multitudinaris que s'èra vist a Barcelona fins a aquel moment. A mai, son eiretatge se manifesta dins qualques poèmas e cançons dels mai populars de la cultura catalana, coma per exemple L'emigrant o lo Virolai de Montserrat. Una autre exemple de sa popularitat es qu'es una de las personalitats istoricas que balhèt son nom al nombre mai important de carrièras de Catalonha tota.
Demest sas òbras cal remarcar: L'Atlàntida (1876), Idil·lis i cants místics (1879), Montserrat (1889), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886).