Comunautat Forala de Navarra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era Comunautat Forala de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea; en castelhan: Comunidad Foral de Navarra) està plaçada en nòrd dera Peninsula Iberica (Espanha). Limite ath nòrd damb el departament deths Pirenèus Atlantics (França), ar èst damb Aragon, peth sud damb Era Rioja e per oèst damb era Comunautat autònoma del País basc. Possedís un enclavament (Petilla d'Aragon) entornejat totaument pera Comunautat aragonesa. Està compausada per 272 municipis e compde damb ua poblacion de 601 874 abitantes (2006), dera quau apuprètz un tèrç viu en cap-lòc, Pamplona (195 769 hab.) e era meitat en airau metropolitan dera madeisha (315 988 hab.).
Des deth punt d'enguarda climatic, Navarra ei ua barreja d'influéncia montanhesa des Pirenèus e mediterranèa dera val der Ebre, en tot auer-i ua grana diferéncia enter eth clima deth nòrd (fòrça mès humit e damb precipitacions frequentes), ath clima deth sud (mès mediterranèu e damb temperatures mès nautes e precipitacions mès esporadiques).
De dilatada istòria politica, era organizacion juridica administrativa actuau se base en Amelhorament deth Fors de 1982 que supausèc era imbricacion juridica dera tradicion forala damb era constitucion espanhòla de 1978 a compdar dera disposicion addicionau d'aguesta darrèra. Ei er unic estatut d'autonomia que non se ditz atau, senon Lei de Reintegracion e Amelhorament deth Fors de Navarra (en version redusida, Lei d'Amelhorament deth Fors; tanben s'utilize eth acrònim LORAFNA).
Tradicionaument constituïe ua petita region agrària de pòc desvolopament sòcioeconomic e actuaument Navarra ei ua des comunautats de major riquesa relativa e benestar sòcioeconomic, ath delà de participar deth creishement dera val dera Ebre e era consolidacion dera economia de servicis e industriau en Pamplona. De hèt, era taxa de caumatge enregistrat ei amassa damb Aragon des mès baishes d'Espanha (7,41% en noveme de 2005, segontes critèris SISPE, e pròplèu ath 5% segontes era Enquèsta de Poblacion Activa) e eth sòn PIB per cápita des mès elevadi.
Eth territòri navarès correspon en tèrmes generaus ara antica tribu des vascons. Navarra siguec règne independent enquiath sègle XVI, e era sua istòria ei fondamentau entà compréner era evolucion istorica dera Peninsula iberica e era constitucion actuau dera societat navarresa.
[Modificar] Ligams extèrnes
[Modificar] Veire tanben
|
|||
Andalosia · Aragon · Astúrias* · Illas Balearas* · Canàrias · Cantàbria* · Castelha e Leon · Castelha-La Mancha · Catalonha · Extremadura · Galícia · Madrid* · Múrcia* · Navarra* · País Basc · La Rioja* · Valéncia * comunautats autonòmas (7) constituidas d'una sola província. |
|
![]() |
---|---|
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola |