Argentina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

República Argentina
Devisa nacionala: En Unión y Libertad
Lenga oficiala castelhan
Capitala
Populacion (an)
Buenos Aires
2 776 338 abitants (2001)
Image:LocationArgentina.png
President Néstor Kirchner
Superficia 2 766 890 km2
Populacion 39 538 000 (2005)
Independéncia
- Jorn
- Reconeguda
(d'Espanha)
9 de julhet de 1816
1821
Moneda Peso argentin
Ora UTC-3
Imne nacional Oid, Mortales
ISO-3166 (Internet) .ar
Còdi telefonic +54


L'Argentina es un país situat al sud de l'America del Sud. Confronta Chile a l'oèst, Bolivia e Paraguai al nòrd, Brasil al nòrd-èst, e Uruguai a l'èst. Es bordat per l'Ocean Atlantic a l'èst, sud-èst e al sud. Sa capitala e pus granda vila es Buenos Aires.

Somari

[Modificar] Istòria

Veire tanben: Lista dels presidents d'Argentina.
Los primièrs europèus arribèron en Argentina en 1502, amb l'expedicion d'Amerigo Vespucci. Juan Díaz de Solís menèt la primièra expedicion al Rio de la Plata pel compte del rei Ferrán lo Catolic. La sieuna tòca èra de trobar una autra rota maritima fins a l'Asia. Descobriguèt lo riu Paranà e i fondèt una ciutat lo 2 de febrièr de 1516. Pr'aquò, l'expedicion capitèt pas e d'indians guaranís manjèron Solís. Magellan menèt una segonda expedicion que descobriguèt l'estrech que pòrta son nom. Espanha mandèt encara una autra expedicion comandada pel venecian Sebastian Cabòt que pugèt pel Rio de la Plata, nomat atal pr'amor que cresián que menava al país de l'argent (plata en espanhòl). Lo 9 de junh de 1527 Cabòt fondèt la primièra vila sul territòri argentin : Sancti Spiritu, destruida pels indians. Los Reis d'Espanha, pr'aquò, mandèron una expedicion menada per Pedro de Mendoza amb setze navius e dos mila òmes. Mendoza fondèt la ciutat de Buenos Aires, actualament capitala del país, pel primièr còp lo 3 de febrièr de 1536. Mendoza tornèt roïnat en Espanha, e Buenos Aires foguèt despoblada e tornada fondada l'11 de 1580 pel Basco Juan de Garay.

Lo Vice-Renhe del Río de la Plata foguèt creat en 1776. En 1806 e 1807 los angleses temptèron d'envasir Buenos Aires, mas foguèron expulsats per la populacion.

Lo 25 de mai de 1810, aprèp la novèla de la destitucion del rei Ferdinand VII d'Espanha per Napoleon Bonaparte, foguèt creada la Primièra Junta de Govèrnament. Foguèt una independéncia de facto, quitament se los argentins la declarèron al nom del Rei per pas prene tròp de risque en cas que l'autoritat e l'armada espanhòlas poguèsson tornar. L'independéncia foguèt proclamada oficialament lo 9 de julhet de 1816 en la ciutat de Tucumán, essent Joan Martin Pueyrredon (un occitan d'Argentina, d'origina bearnesa) lo primièr cap d'estat. Un còp declarada l'independéncia, la guèrra d'independéncia foguèt menada pel general José de San Martin fins a la ciutat eqüatoriala de Guayaquil ont la sieuna armada dels Andes juntèt l'armada de Simon Bolívar lo 26 de julhet de 1822.


Un còp assegurada l'independéncia, las tensions intèrnas se desvolopèron. Pueyrredon foguèt remplaçat per José Rondeau qu'adobèt, en 1819, una constitucion unitària (donant de grands poders a Buenos Aires) que foguèt pas acceptada pels caudillos de província com Ramírez de Entre Ríos e Estanislao López de Santa Fe que vencèron militarament las autoritats unitàrias a la batalha de Cepeda.

[Modificar] Politica

L'Argentina es un país presidencialista. Lo president de la republica, qu'es lo cap d'estat e tanben lo cap de govèrnament, es elegit per la populacion per un periòde de 4 ans (amb una possibilitat de reeleccion 1 còp). Lo president actual, Néstor Kirchner, foguèt elegit en 2003.

Lo Legislatiu es compausat de 2 cambras: lo Senat (Senado Argentino), amb 72 membres elegits per un mandat de 6 ans, e la Cambra dels Deputats (Cámara de Diputados) amb 257 membres, elegits per un mandat de 4 ans.

[Modificar] Geografia

Las dimensions de l'Argentina son aproximativament 3700 km del nòrd al sud, e 1400 km de l'èst a l'oèst (valors maximalas). De sa superfícia totala (2 766 890 km², 5 còps pus granda que la França metropolitana), 2 736 690 km² (98,9%) son en tèrra fèrma.

Las 4 regions principalas del país son :

  • Lo Chaco, region plana subtropicala al nòrd
  • Los Pampas, region plana e fertila al centre, la principala region agricòla del país
  • Patagònia, rica en petròli, amb païsatges de desèrts
  • Los Andes, regions de nautas montanhas a l'oèst. Lo punt mai naut del país es l'Aconcagua, amb 6962 m, dins la Província de Mendoza, a la frontièra amb Chile.

[Modificar] Economia

De veire: Economia d'Argentina.

[Modificar] Cultura

[Modificar] Veire tanben

[Modificar] Ligams extèrnes