Discutir:Belgica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La pagina "discussion" qu'ei entà discutir sus lo contenut de l'article e pas entà escriver l'article... Lo tèxt qu'ei adara a la pagina Belgica. Mercés entà la vòsta participacion ! Pasha 15 mar 2005 à 12:38 (UTC)


Flandra‑Orientala / Oost-Vlaanderen

La provincia belga de Flandra‑Orientala (en flamenc Oost‑Vlaanderen) cobris 2 982 km2. Sa poblacion traspassa lo 1M, 300 000 abitants.

S’organisa à l’entorn de Gant (Gent), lo mèstre‑liòc, al jonhent de l'Escaut (de Schelde) e de la Leia (de Leie), ont’ una caforca fluviala importanta es estada adobada per la construccion dei canaus de Gant à Brugas, e mai que mai de Gant à Terneuzen, localitat situada sobre lei bochas de l'Escaut. Lis autri centres importants son Aalst, Audenarda (Oudenaarde), Sant‑Nicolau (Sint‑Niklaas) e Termonda (Dendermonde).

 Geografia fisica
 

Principalament region de plana, ambé d’auçadas qu’auménton vel Sud, se compausa de sota‑regions: las dunas e li polders al nòrd, vers la termièra neerlandesa, mas s'espandis mai que mai sobre la partida interiora de la plana de Flandra, puèi sobre lei còlas al sud. Li releus son gaire nalts al centre – païs de Waas (un trentenau de metres) e region d'Aalst (80 m) – mas créisson al sud (141 m al mont de l'Enclus).

Presentacion pel viajador

Gant, que Boileau sonava « la supèrba espanhòla », a nosat à son entorn una cinta de flors. Del temp que lo viajador vèi apareisse à l’asuèlh la nalta sageta de son belfòrt demietg lo forfolh di campanals, la rota s’òrla de jardins. Supèrba, o es, mas es mens espanhòla que flamenca. Gant, anciana residéncia di comtes de Flandra, al jonhent de l’Escaut e de la Leia, es d’uèi lo mèstre‑liòc e la metropòli d’aquela provìncia banhada per l'Escaut, la Leia e també la Dendra. Reire-capitala del comtat de Flandra, patrïa de Carle Quint, vila d'istòria e d'art, es demorada la capitala intelectiala del païs flamenc. Carle-Quint, qu’èra nascut à Gant en 1500, disia amb una tendra glòria : « Botaria Paris dinc mon Gand ». Fins l’edat de detz ans èra prince de Gant, à detz ans venguet rèi d’Espanha, e mai tard, emperador d’Alemanha. Era lo prince encantarèl de la vila, e coneissia pas gaire de rebèlas, ni entre lei borgesas e nòblas damisèlas, nimai entre lei lachièiras. Se dis que per faire onor à son senhor, cada familha de Gand avia decidat un jorn de li ofrir un companatge de riz al lach, lo tradicionau Rijspap gantés. Lei bonas gents anèron, ambé lor plat à la mãn, fins lo palatz onde Carle Quint lis esperava. Lo borgmèstre anava primier e lor avia plã recomandat d’imitar cadun de si gèstes. Mas, per son malur, en dintrant dinc la sala de la taulejada, supet sobre una marcha e s’espatarret ambé son Rijspap. Sorprés mas obesissents, toti lis abitadors se ronsèron pel sòu en renegant tant fòrt coma avia fat lo paure borgmèstre. Lo prince ne riguet fòrça, e se’n ris enquèra d’uèi. Mas Carle Quint venguet rèi d’Espanha, puèi emperador d’Alemanha, e chau creire que doblidet Gant puèi que, un jorn, la vila se revoltet, e guel la domdet feròçament. Ordonet de deboselar l’antica abàdia de sant Bavon e de bastir à la plaça una cieutadèla que controllaria la vila. Un pauc après, bessai qu’avia de patiments, faguet bastir la glèisia-catedrala que reculiria lo chapìtol de l’abàdia destrucha, e qu’achabaria per ne reprendre lo quite nom. Aquela glèisia-catedrala quilha una torre de quatre torrilhons, un pauc massissa, d’eitant que sa flecha cramet en 1603, mas conté de tresaurs. Entre aquessi i a lo glorios retaule « l’Anhèl mistique » di fraires van Eyck. Aquel poliptique coneguet ben d’aventuras. L’emperador Josep lo Segond d’Austrïa ne’n faguet quitar li panèls d’Azam e Eva, que considerava indecents. Li francés de la Revolucion panèron lo panèl centrau e lo botèron al Lovre, onte demoret expausat fins la chaiguda de Napoleon. Sièi autri panèls foguèron venduts e tornat venduts, per èsse crompats à la perfin per lo rèi de Prùssia, que lis ofriguet al musèu de Berlin. Après lo tratat de Versalhas, se decidet de lo reconstituïr, e en 1920, toti si panèls tornèron à Gant. Mas en 1934, un panaire capita de ne prendre un, que foguet pas retrobat qu’en 1946.

De nombrosas autras bastenças, civilas e religiosas, faun qu’un forastier podria demorar un an dinc la vila senç leis avedre solament totas avisadas. La Pòsta centrala merita d’èsse vista. La bastença medisha es meravilhosa, e mai enquèra sa pausicion pròchi lo pont Sant-Michaël ; e se l’agachatz despuèi lo pont, avisatz en reire-plan las tres torres gloriosas de la glèisa-catedrala Sint-Baven, la glèisa Sint-Niklaas e lo Belfòrt. S’avetz la chabença d’anar à Gant, manquessatz pas d’anar veire també l’excepcionau chastèl di comtes de Flandras, al ras de l’aiga. Magestos, es una fortalesa vertadièra, alturosa. Sas partidas mai vièlhas dàton del segle IX !, amai se l’essenciau data del sègle XII e foguet plã restaurat al començament del segle XX. Lis apartament en aussada nos mòstron çò qu’èra l’estil roman flamenc, qu’a pas de ponchs à rendre à l’estil gotique que l’a remplaçat. La glòria mai bèla de Gant es bessai, mai enquèra que sei bastenças, d’èsse estada la patrïa del grand Maeterlinck, Maurice Maeterlinck, lo grand e delicat poëta dei Flandras, qu’escrivia en francés, sola lenga reconeguda coma seriosa, à son epòca. Istoricament Gand passet per diversas etapas: vila medievala compartida entre si patricians lhigats feudalament à la França, e si drapiers lhigats al merchat anglés, foguet puèi una vila calvinista. Sota Felipe II, quand las detz‑e-sèt provincias di Païs‑Bas faun un pache d'union contra l'ocupant espanhòu, sénhon la «Pacificacion de Gand» (1576). .En 1584 sara tornada conquistada per lo prince Alessandre Farnese. Coma leis autras vilas de Flandras patiguet lei nombrosas guèrras que Lovis XIV faguet al païs, e li chaudra un segle per se rescombelir. Son universitat sara flamenquisada en 1930, ben abans la regionalisacion.

Leis autras vilas, sonque Audenarda/ Oudenarde, mai al sud, aun un passat mens prestigios e demòron de vilas menèlas. Citarem pamens Rupelmonde, dinc lo nòrd-èst de la provincia, per doas rasons. Era la preson d’estat di comtes de Flandras, e Mercator i nasquet, amai faguet un sejorn en preson per que lo sopçopàvon s’èsse favorable al protestantisme. Mercatòr es l’escai professionau de Gehrard Kremer que nasquet dinc la vila en 1512 e moriguet à Duisborg en 1594. Per amor d’acò sovent las enciclopèdias díson, à tòrt, qu’èra Alemand. Es un grand fabricaire, inventaire de mapas, e lei mapamondas qu’utilisam d’uèi son de còpias de la primièra mapamonda de Mercatòr que faguet publicar en 1569. Avia fat també per Carle Quint, dos glòbes, un glòbe celèste de cristau e un glòbe terrèstre de fusta. O sabèm per lei cronicas del temp, puèi li dos cap-d’òbras tant remirats dispareguèron dinc li malastres dei guèrras. Se lo nom de Mercatòr es demorat per son òbra de geografe-cartografe, èra pas solament acò. Era un òme vertadier del segle XVI, que careçava l’espèr de tot saber un jorn. Era conegut atanbé coma filosòfe, matematician e escalprador. Irosament tot a pas disparegut de l’òbra inmensa d’aquel esperit vaste. A Sint-Niklaas, dinc lo nòrd de la provincia i a fòrça de sei mapas, ambé lo celèbre planisfère « ad usum navigantium » dinc la sala del musèu comunau.

Un dis encants sovent, una particularitat totjorn, dei vilas de Flandra son li beguinatges. Lei beguinas son de femnas qu’aun pas fat de jurament perpetiau, mas que víscon coma de monjas dinc la pregària e lo trabalh. La diferencia es que sortísson quand vòlon, à la condicion de tornar per l’angèlus del ser se vòlon pas èsse blocadas defòra, e que pòdon renonciar al beguinatge lieurament. De beguinas, n’i avia dinc tota l’Euròpa occidentala à l’Edat Mejana, mas i a pas qu’en Flandra que son demoradas. Lo beguinatge, l’endrèit onte demòron, es una vertadièra vileta clausa, amb un convent per lei novicias, una o doas placetas, amai de còps un rivatèl. Las qu’aun achabat lo noviciat demòron dinc d’ostalons que faun de carreirons sota la santa proteccion de lor patrona. Gant a lo « Grand Beguinatge », fondat per Joana de Constantinòpol, que chabis dos cent femnas. Lo Beguinatge Pichon, ammé sis ostalons de bricas ròsas randuradas d’un mur blanc, es tot lo temp florit. Mas leis autras vilas flamencas aun de beguinatges també, nieucats à l’entorn de lors glèisias e qu’aun sovent inspirat li pintors.


  L’Economia

L'elevatge es l’activitat caporala del sector agricòla, mas lei culturas de bleda-raba sucrièra (dinc l’ubac), di blats e de las trufas, demòron importantas.

L'industria, tradicionalament orientada vel textil (lin, coton e lana) es larjament escampilhada per lei campanhas, e per lei valadas de l'Escaut, al sud de Guènt, de la Leia e de la Dendra. S'es diversificada dinc la metalurgïa, l'industrïa quimica e lei construccions electricas.