Pèir de Garròs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Purmèra paja de las Poesias Gasconas de Pèir de Garròs
Purmèra paja de las Poesias Gasconas de Pèir de Garròs

Pèir de Garròs (Leitora, enter 1525 e 1530 - Pau, 1581) qu'ei un escrivan gascon.

Qu'ei vadut en çò d'ua familha leitoresa de petita noblessa de Rauba. Que comencè los sons estudis dens lo collègi de la soa vila nadau abans de seguir ua carrièra de teologia (en bèth estudiar l'ebrèu) dret a Tolosa on obtiengó los grads de licenciat puish de doctot. Humaniste, que's he protestant e que's liguè dab lo clan paulin deus Labrit, los Reis de Navarra. Qu'arrevirè los Psaumes de David en vers occitans(Arnaut de Saletas que'us arrvirè un pauc mei tard en bearnés e dans un estile diferent) e que compausè poesias gasconas on s'exprimèva en favor deu restabliment d'un estatut d'egalitat enter lo gascon e lo francés "Per l'onor deu país sosténguer, e per sa dignitat manténguer." Après l'ocupacion de Leitora per las òsts de Blasi de Monluc, Garròs que s'establí a Pau on e's morí.

[Modificar] Lissandre lo gran

Aqueth Rei poderós eisharruscla de guerra,

Qui de son nom crenhut pleèc tota la tèrra,

Qui d'escadrons armats lo país barrejava:

Despuish qu'un còp peu miei d'eth e s'abarrejava :

E coma Boreàs los crums de l'aire cassa,

Atau e rodejant sa grana coterassa,

Hasè sons enemics paurucs, e desperats,

Córrer com beths tropets d'anheths caravirats,

Lissandre gran jo son : qui trovè tot possible,

Per çò que prince joen d'Aristòte ho disciple.

En mon començament sens rasons peremptòria

De tebas aterrè la ciutat e la glòria.

Hèit capitan au camp Pelopenesiac,

Passè l'estrèt marin bras Ellespontiac.

Traversè lo Granic, la Paérsia Catulhè,

Dari de sa tiara, e ceptre despulhè:

La Pampília corró, conquistè la Cilícia,

La Frigia, la Pisidia, la dòcta Fenícia :

Io vençó Capadòcia, e Citia, e Paflagonia,

Io i subjecà a mi la grana Babilònia :

Lo Mont Antibian, e l'Arabia tustè :

Passant victoriós Pàrtia, e Media guastè :

La mar Ircània, e Càspia, e l'Ocean pregond,

E l'Eufrates sentic mon navigatge prompt :

Las Índias segotí, damb sos Peis, e Satrapas.

Mes apròp tot la Mort me prengoc en sa trapa.

Ni Jupiter Amòn qui hoc Alexandrita,

Poscoc esconjurar la mia aventura trista,

Ni los hats estancar : qui'm gitèn sus un lhièit,

Eslaussat, entresec, e de calo miei cuèit,

Ah, cridè jo lavetz, esperrecat on es

On estàs ara tu polhós Diogènes ?

Tu qui m'arresponós que degun ben no't dessi

Mes que de ton soreil solament m'estremessi.

Autras lengas