Wikipèdia:Tipografia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vaicí quauquei conseus de tipografia per lei wikipedians.
Somari |
[Modificar] Majusculas e minusculas
Tocant lei majusculas e minusculas, l'occitan a pas encara de règlas precisas, pasmens se conselha de seguir aumens l'usatge generau dei lengas romanicas. En particular:
- Lei noms de lengas an una minuscula: l'occitan, lo wolof, lo latin.
- Lei gentilicis, quand son d'adjectius, an totjorn una minuscula: lei civilizacions africanas.
- Lei gentilicis, quand son de noms, esitan entre minuscula o majuscula (lei reedicions successivas de la gramatica d'Alibèrt esitan tanben): leis africans = leis Africans, una portuguesa = una Portuguesa.
- Lei noms dei jorns e dei mes an de minusculas: divendres, junh.
- Lei noms d'epòcas esitan entre minusculas e majusculas: l'Edat Mejana, l'edat mejana.
- Lei noms pròpris compausats de mai d'un mot prenon de majusculas dins cada mot principau: Union Europèa, Institut d'Estudis Occitans (e non Union europèa*, Institut d'estudis occitans*).
- Per còntra, lei títols d'òbras vòlon una majuscula ren qu'au començament: La grava sul camin de Joan Bodon.
[Modificar] Verguetas, caractèrs romans e italics
Tocant lei caractèrs romans (drechs), lei caractèrs italics e lei "verguetas":
- Lei títols d'òbras (libres, revistas, òbras d'arts plasticas, de musica o de cinèma...) son en italic: L'enclaus de Robèrt Lafont, Smells like teen spirit de Nirvana, E la nave va de Fellini.
- Lei títols d'articles son "en roman e entre verguetas".
- Lei frasas citadas son puslèu "en roman e entre verguetas".
- Lei mots o lei divèrsei formas de lenga se citan en italic; lo sens dei mots se bota "en roman e entre verguetas". Per exemple: lo mot anglés town significa "vila". La terminason -iá. Lo vèrb aver.
[Modificar] Gras, maigre e italic
Dins la Wikipèdia occitana especialament, au començament deis articles:
- Lei formas en lenga occitana que reprenon lo títol d'un article son totei en gras e en roman: "Un can (reg. chan) o un gos o un chin es...".
- Lei traduccions dins d'autrei lengas que l'occitan son en en italic e en maigre: "Islàndia (en islandés Ísland) es una illa e un estat d'Euròpa..."
Dins lo còr de l'article:
- L'insisténcia visuala sus un concèpte o sus una idèa se met puslèu en italic, mens sovent en gras: "La pensada de Robèrt Lafont opausa la personalitat (dobèrta e evolutiva) a l'identitat (calhada e sovent fantasmatica)".
[Modificar] Signes de pontuacion e espacis
Tocant lei signes de pontuacion e leis espacis, l'occitan es partejat entre dos usatges:
- L'usatge internacionau bota ges d'espaci davant lei signes ; : ! ? nimai entre lei verguetas en forma de cabrons: xxx; xxx: xxx! xxx? «xxx»
- L'usatge francés bota un espaci davant lei signes ; : ! ? e entre lei verguetas en forma de cabrons: xxx ; xxx : xxx ! xxx ? « xxx »
[Modificar] Simbòls d'unitats de mesura e nombres
Per lei simbòls d'unitats de mesura e lei nombres, vejatz la Carta Lingüistica / Nòrma dau Sistèma internacionau d'unitats (SI) e l'article pus detalhat sus lo Sistèma internacionau d'unitats.
[Modificar] Vejatz tanben
[Modificar] Liames intèrnes
[Modificar] Bibliografia
Una proposicion de tipografia occitana existís dins:
Maurici ROMIEU, & Andrieu BIANCHI (2005) [Maurice ROMIEU, & André BIANCHI] Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu, Peçac: Presses Universitaires de Bordeaux, pp.113-114 e 497-506.