Wikipèdia:Tipografia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vaicí quauquei conseus de tipografia per lei wikipedians.

Somari

[Modificar] Majusculas e minusculas

Tocant lei majusculas e minusculas, l'occitan a pas encara de règlas precisas, pasmens se conselha de seguir aumens l'usatge generau dei lengas romanicas. En particular:

  • Lei noms de lengas an una minuscula: l'occitan, lo wolof, lo latin.
  • Lei gentilicis, quand son d'adjectius, an totjorn una minuscula: lei civilizacions africanas.
  • Lei gentilicis, quand son de noms, esitan entre minuscula o majuscula (lei reedicions successivas de la gramatica d'Alibèrt esitan tanben): leis africans = leis Africans, una portuguesa = una Portuguesa.
  • Lei noms dei jorns e dei mes an de minusculas: divendres, junh.
  • Lei noms d'epòcas esitan entre minusculas e majusculas: l'Edat Mejana, l'edat mejana.
  • Lei noms pròpris compausats de mai d'un mot prenon de majusculas dins cada mot principau: Union Europèa, Institut d'Estudis Occitans (e non Union europèa*, Institut d'estudis occitans*).
    • Per còntra, lei títols d'òbras vòlon una majuscula ren qu'au començament: La grava sul camin de Joan Bodon.

[Modificar] Verguetas, caractèrs romans e italics

Tocant lei caractèrs romans (drechs), lei caractèrs italics e lei "verguetas":

  • Lei títols d'òbras (libres, revistas, òbras d'arts plasticas, de musica o de cinèma...) son en italic: L'enclaus de Robèrt Lafont, Smells like teen spirit de Nirvana, E la nave va de Fellini.
  • Lei títols d'articles son "en roman e entre verguetas".
  • Lei frasas citadas son puslèu "en roman e entre verguetas".
  • Lei mots o lei divèrsei formas de lenga se citan en italic; lo sens dei mots se bota "en roman e entre verguetas". Per exemple: lo mot anglés town significa "vila". La terminason -iá. Lo vèrb aver.

[Modificar] Gras, maigre e italic

Dins la Wikipèdia occitana especialament, au començament deis articles:

  • Lei formas en lenga occitana que reprenon lo títol d'un article son totei en gras e en roman: "Un can (reg. chan) o un gos o un chin es...".
  • Lei traduccions dins d'autrei lengas que l'occitan son en en italic e en maigre: "Islàndia (en islandés Ísland) es una illa e un estat d'Euròpa..."

Dins lo còr de l'article:

  • L'insisténcia visuala sus un concèpte o sus una idèa se met puslèu en italic, mens sovent en gras: "La pensada de Robèrt Lafont opausa la personalitat (dobèrta e evolutiva) a l'identitat (calhada e sovent fantasmatica)".

[Modificar] Signes de pontuacion e espacis

Tocant lei signes de pontuacion e leis espacis, l'occitan es partejat entre dos usatges:

  • L'usatge internacionau bota ges d'espaci davant lei signes ; : ! ? nimai entre lei verguetas en forma de cabrons: xxx; xxx: xxx! xxx? «xxx»
  • L'usatge francés bota un espaci davant lei signes ; : ! ? e entre lei verguetas en forma de cabrons: xxx ; xxx : xxx ! xxx ? « xxx »

[Modificar] Simbòls d'unitats de mesura e nombres

Per lei simbòls d'unitats de mesura e lei nombres, vejatz la Carta Lingüistica / Nòrma dau Sistèma internacionau d'unitats (SI) e l'article pus detalhat sus lo Sistèma internacionau d'unitats.

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Liames intèrnes

[Modificar] Bibliografia

Una proposicion de tipografia occitana existís dins:
Maurici ROMIEU, & Andrieu BIANCHI (2005) [Maurice ROMIEU, & André BIANCHI] Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu, Peçac: Presses Universitaires de Bordeaux, pp.113-114 e 497-506.