Aragonés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aragonés (Aragonés)
Parlat en :  Espanha
Regions :  Aragon
Parlat per :  10 000 personas
Classament :  ?ena mai parlada
Tipologia :  -
Familha lingüistica :  grop indoeuropèu

 Latin
  Lengas romanicas
   Latin occidental
    Occidental
     Aragonés

Estatut oficial
Lenga oficiala de :  ---
Acadèmia :  Academia de l'Aragonés
ISO 639-1  an
ISO 639-2 (B)  arg
ISO 639-2 (T)  arg
Mòstra:  Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme
Articlo 1

Toz os ombres naxen libres y iguals en dinidat y en dreitos. Adotatos de razón y de conzenzia, deben apachar-sen unos con atros d'una manera freternal.

Veire tanben : Indo-europenclenga, lista de lengas


Lingüistica > Lenga > Aragonés

Somari

[Modificar] Generalitats

L'aragonés o fabla es una lenga romanica parlada dins lo nòrd d'Aragon (Espanha). Coma lo catalan, lo castelhan o lo portugués, s'espandiguèt cap al sud mercé a la reconquista, mas recuolèt davant lo castelhan tre la fin de l'Edat Mejana. De còps se parla d'aragonés pel castelhan d'Aragon amb substrat aragonés.

La classificacion de l'aragonés es un objècte de debat. La lingüistica romanica tradicionala lo considèra coma un dialècte de l'espanhòl mas d'estudis mai recents afirman qu'es una lenga independenta. Ça que la, totes los especialistas son consents per dire que l'aragonés ten d'afinitats a l'encòp amb l'espanhòl, l'occitan (gascon) e lo catalan. La revendicacion culturala, en tot cas, presenta sempre l'aragonés coma una lenga a part entièra.

[Modificar] Origina

L'aragonés es una lenga derivada del latin. Cal notar que sul territòri d'origina de la lenga se parlèt fins a la fin del sègle X de parlars bascoïdes. Aquel fach pòt explicar en partida cèrtas afinitats que ten l'aragonés amb los parlars gascons pirenencs.

[Modificar] Dialèctes de l'aragonés

L'aragonés es fòrça dialectalizat e lo territòri de la lenga manca de continuitat. Los dialectes orientals son mai vius que non pas los occidentals.

  • Dialèctes occidentals : l'ansotan e lo cheso.
  • Dialèctes centrals : lo tensin, lo chistabin e lo semontanés
  • Dialèctes orientals : lo benasqués e lo ribagorçan. Se discutís l'atribucion del parlar benasqués a l'aragonés o al catalan. Tanben cal ben distinguir dos "ribagorçans": 1º un primièr "ribagorçan" coma varietat de l'aragonés e 2º un autre "ribagorçan", mai a l'èst, qu'es el una varietat del catalan.

[Modificar] Sociolingüistica

L'estimacion mai correnta considèra que 30 000 personas parlan l'aragonés. Existisson tanben de neolocutors de la fabla dins las ciutats màgers d'Aragon.

Lengas en Aragon
Lengas en Aragon

[Modificar] Ligams