Motî:racroler
Èn årtike di Wikipedia.
racroler
I. [v.s.c.]
1. fé des croles tot cåzant di tchveas k' estént plats dvant. Elle a ses tchveas ki racrolèt: c' est k' i plourè del vesprêye.
2. fé on ptit movmint d' ratchitchaedje k' on n' sait ratni, tot cåzant do nez. Il a l' nez ki racrole: c' est k' i conte ene minte.
3. si ratchitchî tot souwant, tot cåzant d' ene plante. Les mayisses ont soe: i cmincèt a racroler. rl a: racrapoter, croufyî. F. se recroqueviller, rabougrir. Ingl. to curl up.
II. si racroler [v.pr.] racroler (so lu-minme). Il a les tchveas ki s' racrolèt. F. boucler, friser.
Disfondowes: racroler, racrolè. rl a: racracoler.
Etimolodjeye: bodje "crole" eyet betchete ra-.