Lucyin Mahin

Èn årtike di Wikipedia.

(diviè 2000)
(diviè 2000)

Lucien Mahin (ki s' no est pus sovint scrît Lucyin, di s' prumî no d' pene Louline Voye, li halene evoye), c' est on scrijheu e walon et on rcwereu sol walon k' a skepyî a Viyance li 31 di decimbe 1953.

E 1981, i cmince a-z eplaidî dins l' coirnêye "Cwand dji n' sai rén, dji m' tai" di l' Avenir du Luxembourg, des scrijhaedjes ricoridjîs d' avance pa Lucyin Léonard, ki lyi aprind, insi, a rashir l' accint d' Transene sorlon l' sistinme Feller.

Lucyin Mahin enonde on live di scole Ene båke so les bwès d' l' Årdene, ki va rexhe e 1984 (prumî tome) ey e 1993 (deujhinme et troejhinme tome).

Coridjaedje des prumîs scrijhaedjes e walon da Lucyin Mahin, pa Lucien Léonard
Coridjaedje des prumîs scrijhaedjes e walon da Lucyin Mahin, pa Lucien Léonard

Inte les deus, i va scrire si prumî ptit roman, Li ptite comere avou l' blanke camizole, ki serè eplaidî a l' SLLW e 1989.

A pårti d' 1993, i va atôtchî Lorint Hendschel et cmincî a bouter avou lu et Tiri Dumont sol rifondaedje do walon.

E 1997, il amonte ene waibe e walon, l' Aberteke.

E 1999, il adjinçnêye, avou 22 ôtes vayants scrijheus, on gros spès live e francès sol walon, Qué walon po dmwin ?.

A pårti di 2000, i va bouter avou Pablo Sarachaga so l' esplicant motî do walon et n' pus låtchî cisse bouye la.

E 2004, i fwait rexhe li prumî roman eplaidî e rfondou walon, Li batreye des cwate vints.

E 2005, l' esplicant motî va esse metou so Wikipedia, et coplé a ene eciclopedeye do walon; Lucyin Mahin divént onk des manaedjeu di cist ovraedje di nûtons la.

E 2006, il vude ene ramexhnêye di noveles, Eviè Nonne.

Il a stî rprins dins les antolodjeyes "Limes" (1992), "Paroles d' oïl", "Scrire" (1992) eyet "Scrijheus d' Årdene" (2002).

Di s' mestî, il esteut årtisse (po les biesses). Si a-t i bouté tote si veye e Marok.

Ådvins

[candjî] come bouteu pol walon

Spitch da Lucyin Mahin å strimaedje di "Ene båke so les bwès d' l' Årdene"
Spitch da Lucyin Mahin å strimaedje di "Ene båke so les bwès d' l' Årdene"

E 1984, i preye a Rdû, po li strimaedje di "Ene Båke..." T. I. Raymond Mouzon eyet Omer Marchal.

E 1993, il adjinçnêye todi a Rdû on raploû so l' avni do walon, avou come pretcheu des rlomés nos come Lorint Hendschel, Lucyin Somme, Emile Pècheur, Michel Francard et Noël Anselot.

E 1994, i rashonne a Transene ene ritrovinne di rcåzeus d' walon. Dipus d' 60 djins seront berwetés pa des djonnes guides inte troes asyinnes : ene so les viyès usteyes (moennêye pa Arthur Schmitz et Johan Viroux), ene so des sacwès d' actouwalité (li bardouxha å Rwanda, espliké pa Omer Marchal et les cåzaedjes moennés pa Lorint Hendschel) et l' troejhinme sol diyalectyolodjeye la k' gn aveut eto Marcel Slangen. Li rtrovinne a stî rapoirtêye å posse (Pierrot Dufaux, 900.000 Walons), ey al tévé (Jany Paquay, Wallons-nous).

E 1995, i rabindele les waloneus co ene feye a Transene et ça va esse l' askepiaedje del Soce des Rcåzeus d' Walon, ki serè moennêye pa Pierre Otjacques, Yves Gourdin et Louis Baijot et ki va eplaidî li Coutcouloudjoû.

E 1996, i rashonne å Noû Lovén sacwants waloneus ki voeynut di l' avni pol walon : gn aveut la a costé da Michel Francard : Dominique Heymans, Tiri Dumont, Joseph Lahaye, Charles Massaux eyet Lorint Hendschel. Li soce "Li Rantoele" va bénrade eskepyî.

E 1998, i saye atôtchî les politikîs a Rdû po on raploû sol rapoirt inte li walon et l' economeye. Jean-Claude Somja eyet Jean-Pierre Hiernaux seront al pirlodje.

E 2000, i dene ene conferince e walon å Noû Lovén po waitî kimint çk' on vike après 10 ans di rfondaedje. Li tite, c' est : Rifonde nosse walon: dijh ans d' boutaedje dissu (1991-2000).

E 2003, il atake les scoles di Bive], po des grandès djins, walon-cåzants, aprinde a lére li rfondou avou leu-accint.

E 2006, il mete so pî, a Bive, on stimaedje di troes lives e walon : Eviè Nonne (noveles), So l' anuti (roman) eyet El fi do schayteu (sovnances).

E 2007, i dene deus coferinces e francès, ene so les mots walons ki provnèt do gayel ey ene so l' istwere et l' avni do lingaedje walon.

[candjî] come diccionairî

(2002)
(2002)

Il a cmincî si bouye come diccionairî tot rascodant les mots prononcîs come a Transene. Et ndè fé des djivêyes dins "Ene Bauke so les Bwès d' l' Årdene".

[candjî] come rifondeu

[candjî] come eplaideu

[candjî] Hårdêyes difoûtrinnes