Fôrlan

Èn årtike di Wikipedia.

lingaedjes > indo-uropeyin > italike > réto-roman > fôrlan


Li fôrlan (on pôreut dire eto : fourlanès, furlan e fôrlan et friulano en itålyin), c' est on lingaedje foirt sitindou del famile réto-romane des lingaedjes romans. C' est l' ci k' est metou li pus å Levant di cisse coxhe la des lingaedjes romans. C' est l' vijhén et près-parint do Romantche, cåzé el Swisse.

Il est cåzé dins l' payis di Frioule-Veneceye å nord-ess di l' Itåleye, adlé li Sloveneye, pa des cintinnes di meyes di djins. Cåzi tos les Fôrlans cåzèt ossi l' itålyin.

Côde ISO: fur

[candjî] Diyalekes do lingaedje

I gn a troes gropes di diyalekes, ki s' comprindèt tertos inte zels:

  • Fôrlan do cinte, cåzé e l' payis d' Oudine, sicrît so les oficiels documints et c' est veyou come li pus peur ;
  • Fôrlan del Carniole ;
  • Fôrlan do Bas Friyoul et d' l' Isontin.

[candjî] Egzimpe di tecse

  • e fôrlan: Ducj i oms a nassin libars e compagns come dignitât e derits. A an sintiment e cussience e bisugne che si tratin un culaltri come fradis.
  • ratournaedje walon: Tos les omes vinèt å monde libes et ewals po çou k' est d' leu dignité et d' leus droets. Leu råjhon et leu consyince elzi fwait on dvwer di s' kidure inte di zels come des frés.

(prumî årtike del Declaråcion univiersele des droets del djin)

Walon Fôrlan
tchaire cjadree
mårtea martiel
Cwè diss, vî? Ce contistu, po?
el pea la piel
el diale il diaul
tertous ducj
Rén a fé Nuie di fâ
al copete in somp

[candjî] Difoûtrinnès hårdêyes