Urrea de Gaén
De Biquipedia
Urrea de Gaén |
|||
---|---|---|---|
|
|||
{{{imachen}}} | |||
Comunidat autonoma | ![]() |
||
Probinzia | |||
Redolada | Martín Baxo | ||
Codigo postal | 44593 | ||
Latitut Lonchitut |
|
||
Superfizie | 41,1 km² | ||
Altaria | 308 m. | ||
Distanzia | 154 km enta Tergüel | ||
Poblazión | 633 ab. | ||
Chentilizio | {{{chentilizio}}} | ||
Ríos | Martín | ||
Pachina web | www.UrreaDeGaen.com | ||
Urrea de Gaén ye un monezipio de a probinzia de Tergüel, situato en a redolada Martín Baxo. A suya poblazión ye de 633 abitans en una superfizie de 41,1 km².
Contenius |
[Editar] Cheografía
Ye en a cucha de o río Martín en a carretera TE-110 que une Albalat de l'Arzebispe y Ixar.
[Editar] Nome
En o pasato se clamaba Urrea d'Íxar. Prene Gaén de una de as zaicas prinzipals de o río Martín. Se creye que GAÉN puede ser d'orichen latino y tener o sufixo de pertenenzia -ENUS.
[Editar] Molimentos
- Casa Consistorial, sieglo XVIII.
[Editar] Molimentos relichiosos
- Ilesia Parroquial de San Pedro Mártir, sieglo XVIII.
- Arco de San Roque, sieglo XVII.
- Ermita de Santa Bárbara, sieglo XVIII.
- Arco de la Virgen de Arcos, siglo XVIII.
[Editar] Istoria
Bi ha un chazimiento de a I edat de fierro en o Cabezo Redondo, un chazimiento iberico en o Cabezo Carrasco, y ye más conoxita a billa romana en o Regadío. En o museu de Tergüel se conserban mosaicos d'este chazimiento. No ye menzionata en garra testo de o S XII, y a primera menzión ye de 1242, cuan se fazioron as mugas de os terminos d'Urrea, Albalat, Ixar y Almochuel. Urrea de Gaén estió a zaguera Aljama de o Baxo Aragón. Baxo o dominio de l'Emir Zaén.
[Editar] Beyer tamién
Monezipios d'a redolada Martín Baxo | |
---|---|
Albalat de l'Arzebispe | Azaila | Binazei | Castelnou | Íxar | La Puebla d'Íxar | Samper de Calanda | Urrea de Gaén | Xatiel |