Bueda

De Biquipedia

O cumo, una bueda que fa d'abreuador.
O cumo, una bueda que fa d'abreuador.

A bueda (ó también clamada bazía per a castellanizazión d'a parabra) ye ro nome chenerico ta una familia de rezipienz ta funczions mui dibersas. A carauteristica cheneral de toz ers ye a suya concabidat que lis permite d'aculler sustanzias en o suyo aintror, concabidat que t'a mayoría d'es casos s'ha aconseguito embuedando un tranco d'arbol trucant-lo con as ixoletas de maniera artesanal. Altras buedas pueden estar compuestas de més d'una pieza ensablada talment plegando t'a mesma cualidat d'estanqueidat que las fa utils; están un exemplo d'ista modalidat as masaderas que no son si que caixons de mida gran an s'amaseba antigament a farina y l'augua ta fer o pan.

Pueden estar estar acontadas entre aqueras cosas que popularment son clamadas buedas ó bazías:

A masadera, un exemplo de bueda de dibersas piezas.
A masadera, un exemplo de bueda de dibersas piezas.
  • As saladeras; grans buedas an se-bi gosaban á salar es pernils y d'altras piezas d'a matanza d'o tozín.
  • Es cumos; buedas grans que se colocaban en es monz amanatos ta una font o biú que librás augua e se feba emplenar per ista, estando asinas o puesto ideyal ta que o bestiar s'abrebeba.
  • As masaderas d'o pan, an se-bi feba a masada de farina y d'augua en a preparazión casera d'o pan.
  • Es bazións; an se daba chenta t'as bestias.
  • Altras buedas més chicotas, como per exemplo as d'amasar o zemento en a construzión.