Pedru I d'Aragón
De Uiquipedia
Pedru I d'Aragón, (n. 1070 - † 1104), rei d'Aragón y de Navarra (1094 - 1104)
Fíu de Sanchu Ramírez ya Isabel d'Urxel. Dende'l 4 de xunu de 1094 pasa a ser rei d'Aragón y de Navarra, cuando yá lo yera de Sobrarbe y Ribagorza dende 1085.
El reináu de Pedru I significó l'agrandamientu del territoriu aragonés nos sos tramos central ya oriental, llegando fasta la Sierra d'Alcubierre y los Monegros.
Conquistó Güesca en (1095), dempués de derrotar a Al-Musta'in II de Zaragoza na batalla del Alcoraz. Lluchó al lláu del Cid na batalla de Bairén (1097), más tardi garró Barbastro (1101), Sariñena ya intentó garrar Zaragoza. Sitió Tamarite de Llitera (1104) y reglamentó'l fueru de los infanzones.
Asitió la supremacía militar de les tropes cristianes sobro les musulmanes, morriendo'l 28 de setiembre de 1104, nel Valle d'Arán.
Casóse en primeramente con Inés d'Aquitania, en Xaca, en 1086, cola que tuvo dos fíos que morrieron enantes que'l so pá:
- Pedru d'Aragón, que casó con María Rodríguez fía del Cid, que morrió en 1104.
- Inés d'Aragón, que morrió en 1103.
En segundas bodes casóse'l 16 d'agostu de 1097 en Güesca con Berta, dándo-y como dote unes tierres na Galliguera oscense, na que diba gobernar varios años dempués de la so muerte.
Predecesor: Sancho Ramírez d'Aragón |
Rei d'Aragón 1070 - 1104 |
Socesor: Alfonso I d'Aragón |
[editar] Ver tamién
- Tabla cronolóxica de reinos d'España