Islandés

De Uiquipedia

Llingua xermánica del tueiru nórdicu ocidental falada n'Islandia. Emprega l'alfabetu llatín.


Islandés (islenska)
Faláu en: Islandia
Rexón: Europa setentrional
Númberu de falantes: 250.000
Llugar pol númberu: ??
Clasificación xenética: Indoeuropéu

 Llinguas xermánicas
  xermánicu nórdicu
   ocidental
    islandés

Estatus oficial
Llingua Oficial de: Islandia
Códigu
ISO 639-1 isl
ISO 639-2(B) isl

[editar] Hestoria

La língua islandesa (islenska) ye la llingua escandinava ocidental que se fala n'Islandia desque lleganun a la isla xentes noruegas por vuelta'l anu 1000 d.C.

El nome de la llingua d'aquella ye autualmente escandinavu antiguu ou noruegu antiguu. Ye de ente las llinguas nórdicas la que meyor caltien la estrutura anicial del antiguu escandinavu. Pué se dicire que ye un casu únicu de continuidá llingüística: nin el pallabreiru nin la gramática s'estreman grandemente de la llingua antigua de las sagas, desta que los escolinos islandeses son a lleere las sagas y las eddas.

El métodu de creyación de pallabras ye autónomu, prefiriéndose tirare de pallabras de raiganu escandinavu pa nomear invenciones modernas: sími (teléfonu, d'una pallabra pa "filu"), útvarp (radiu, de ut, "p'ambora", y varp, "tiru").

El desendolcu d'una pronuncia estremada de la llingua antigua permite establecer dúas etapas hestóricas:

-Islandés antiguu, ta 1500.

-Islandés modernu, de 1500 p'alantre.

[editar] Deillas frases corrientes n'islandés

  • islandés: íslenska /iːslenska/
  • hola: dagin /gouːðandaːγ/
  • adiéus: bless bless
  • por favor: gjörðu svo vel /gjør θʏ sɔ vɛːl/
  • ubrigáu: takk fyrir /taʰk fɪːrɪr/
  • esi: þetta /θeʰta/
  • cuántu?: hver mikið /xversʏ mɪːcɪð/
  • llionés: leonska /leonska/
  • sí: já /jauː/
  • non: nei /nej/
  • salú!: skál! /skauːl/

[editar] Enllaciu esternu

Historia y gramática de las llinguas xermánicas