Corvera
De Uiquipedia
|
|||||
Mapes:![]() ![]() Asturies |
|||||
Nome en castellanu | Corvera de Asturias | ||||
Xentiliciu | Corverán, corverana | ||||
Comunidá autónoma | ![]() |
||||
País | ![]() |
||||
Capital | Nubleo | ||||
Coordenaes | 43° 30' N 5° 54' O | ||||
Partíu xudicial | Avilés | ||||
Parroquies | 7 | ||||
Población (2005) -Habitantes -Densidá -% d'Asturies |
Puestu: 10 15.769 habitantes 342,73 hab/km² 1,482 % |
||||
Superficie -Total -% d'Asturies |
Puestu: 62 46,01 km² 0,42 % |
||||
Mayor altitú | Prieto, 362 m | ||||
Códigu postal | 33020 y 33468 | ||||
Alcalde | José Luis Vega Álvarez (PSOE - IX-BA-LVd'A) | ||||
http://www.ayto-corvera.es/ |
Corvera ye un conceyu d'Asturies.
Tabla de conteníos |
[editar] Xeografía
Llenda al norte con Avilés y Gozón, al este con Carreño y Xixón, al sur con Llanera y Illas y al oeste con Castrillón. Forma parte de la Cormarca d'Aviles xunto colos conceyos d'Avilés, Gozón Illas y Castrillón.
[editar] Parroquies
|
[editar] Demografía
La población de Corvera medró asgaya al instalase en Tresona la planta de procesau del aceru Ensidesa (aguañu Arcelor), pola demanda de trabayadores para cubrir los puestos de trabayu.
[editar] Historia
La historia de Corvera entama nel sieglu XVI al independizase del conceyu d'Avilés. Pa ver información anterior a esa época vea la historia d'Avilés.
Nel sieglu XIII l'alfoz de Gauzón pasa a ser conceyu d'Avilés cola mesma distribución xeográfica. Anque Corvera ya apaez como conceyu nel sieglu XIII nun llogra independizase de la villa avilesina teniendo que pagar tributu de 660 maravedís pa poder esfrutar del Fueru d'Avilés. Ye nel sieglu XVI cuando apaez el primer conceyu d'habitantes de Corvera, celébranse nel pueblu Cancienes siendo a mediaos del XVII cuando se traslada la casa'l conceyu a la Casa de los Bango en Nubleo (tamién na parroquia de Cancienes), anque hasta finales del sieglu XVIII nun veremos ordenances nel conceyu.
A pesar de la tardía formación del conceyu, Corvera ya cuntaba con representación na Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies con dos diputaos dende'l sieglu XV.
Hasta los últimos años del sieglu XIX la principal actividá del conceyu yera l'agricultura, dirixida principalmente a abastecer a la villa d'Avilés y a la exportación a la Bretaña francesa, principalmente al puertu de Brest (les embarcaciones salíen de Tresona pa evitar el pago de tributos forales a Avilés).
Durante estos sieglos la población de Corvera pasa por époques de fame debíu a guerres y enfermedaes pero tamién por males coseches, a fines del sieglu XIX se sabe que había una Ferrería en Tresona, una cobrería en Cancienes y canteres. A pesar d'estes pequeñes industries, gran parte de población viose obligada a emigrar a Cuba o a México.
Ye na metada del sieglu XX, depués de sufrir les consecuencies de la Revolución Minera d'Asturies en 1934 y de la Guerra Civil Española (1936-1939) cuando produzse el gran cambiu de Corvera cola implantación de la siderurxica ENSIDESA, güey ARCELOR, en Tresona. El conceyu pasa de ser emigrante a recibir xente de Galicia, Castiella, Lleón, Andalucía y en menor midía d'Estremadura. Tala fue la masiva venida de trabayadores foriatos que'l conceyu viose desbordáu, llegando a alquilar paneres y horros a delles persones compartiendo les cames por turnos pa poder dormir.
Más alantre llegaríen otres industries como Fertiberia y centros d'ociu y comerciales (tamién ubicaos en Tresona), siendo estes industries les que xeneren cuasi toos los ingresos a les arques municipales.
Anguañu el conceyu de Corvera sigue supeditáu (o integráu) a Avilés, siendo Tresona, Les Vegues y Los Campos parte de la conurbación d'Avilés
[editar] Política
[editar] Eleiciones 2007
17 conceyales:
L'alcaldía corresponde al PSOE, en coalición con IX-BA-LVGP. Na eleición recibió apoyu de 2 de los 3 conceyales del PP.
[editar] Eleiciones 2003
17 conceyales:
L'alcaldía correspondió a USPC, en coalición col PP.
[editar] Deportes
Corvera ye un referente pal piragüismu nacional, y en menos midía pal remu, gracies al Centru d'Altu Rendimientu de Tresona, onde celébrase campeonatos nacionales y internacionales.
[editar] Fiestes
Les principales fiestes de Corvera son:
- La Xira al embalse de Tresona, el 1 de mayu.
- La Foguera de San Xuan de Tresona, 23 y 24 de xunu.
- Fiestes Populares de Corvera, 9, 10 y 11 de setiembre.
[editar] Ciudaes hermanaes
- Praia (
Cabu Verde)
- Sal (
Cabu Verde)
- Arroyo Naranjo (
Cuba)
- Maldonado (
Uruguái)
[editar] Ver tamién
[editar] Enllaces esternos
- Federación Asturiana de Concejos (Castellanu)
|
|
---|---|
Allande | Amieva | A Veiga | Avilés | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Cuaña | Colunga | Corvera | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | L.lena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | Ribera d'Arriba | Ribesella | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aurelio | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santo Adriano | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza |