Italia

De Uiquipedia

Repubblica Italiana
Bandera d' Italia Escudu d' Italia
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: Libertà, Uguaglianza, Umanità
(Italianu: «Llibertá, igualdá, humanidá»)
Himnu nacional: Il Canto degli Italiani
Situación de Italia
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Roma
2.823.201 (2005)
41°54′ N 12°29′ E
Principal ciudá Roma
Idiomes oficiales Italianu¹
Forma de gobiernu
Presidente
Primer Ministru
República
Giorgio Napolitano
Romano Prodi
Unificación
 • Fecha

17 de marzu de 1861
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 69º
301.270 km²
2,4%
1.932,2 km
7.600 km
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 22º
58.462.375 (31.12.2004 est.)
196 hab./km²
PIB
 • Total (2005)
 • PIB per cápita
Puestu 19º
US$ 1,694 billones (7º)
US$ 29.414
Moneda Euro² (€, EUR)
Xentiliciu Italianu, italiana
Fusu horariu
 • en branu
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Dominiu Internet .it
Códigu telefónicu +39
Prefixu radiofónicu IAA-IZZ
Códigu ISO 380 / ITA / IT
Miembru de: UE, OTAN, ONU, OCDE, OSCE, G-8
¹ El francés ye cooficial nel Valle d'Aosta, y l'alemán en Tirol del Sur.

² Antes de 1999, la lira italiana.

La República Italiana o Italia, ye un país d'Europa del sur, que forma parte de la Unión Europea.

El so territoriu ye mayormente una península allargada y dos grandes islles nel mar Mediterraneu: Sicilia y Cerdeña. Pel norte tien llendes naturales nos Alpes, con Francia, Suiza, Austria y Eslovenia. Los estaos independientes de San Marino y Ciudá del Vaticano son enclaves dientro del territoriu italianu. Italia forma parte del G7 o grupu de les siete naciones más industrializaes del mundu.

Trubiecu del antiguu Imperiuo Romanu y del llatín.

[editar] Organización alministrativa

Mapa d'Italia
Mapa d'Italia

Italia ta dividía en 20 rexones o regioni (singular regione). 5 d'ellas tienen un estatus especial d'autonomía que-yos permite facer lleis en ciertes comptencies que tienen tresferíes. Son les que tan marcaes con *.

  • Abruzzo (capital L'Aquila).
  • Valle d'Aosta* (Aosta).
  • Apulia (Bari).
  • Basilicata (Potenza).
  • Calabria (Catanzaro).
  • Campania (Nápoles).
  • Emilia-Romaña (Boloña).
  • Friuli-Venecia Giulia* (Trieste).
  • Lacio (Roma).
  • Liguria (Genova).
  • Lombardía (Milán).
  • Le Marche (Ancona).
  • Molise (Campobasso).
  • Piamonte (Turín).
  • Cerdeña*, (Cagliari).
  • Sicilia*, (Palermo).
  • Trentino-Alto Adige* o Südtirol (Trento)
  • Toscana (Florencia).
  • Umbría (Perugia).
  • Véneto (Venecia).

Toes les rexones menos el Valle d'Aosta tan dividíes en dos o más provincies.

Vea les imáxenes de Commons sobre

Italia.


Bandera de la Xunión Europea Países de la Xunión Europea
Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Chipre | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Holanda | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia
Rexón ultraperiférica de la Unión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guayana Francesa | Madeira | Martinica | La Reunión


Países d'Europa
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Azerbaiyán | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia-Herzegovina | Bulgaria | República Checa | Chipre | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Holanda | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegru | Noruega | Polonia | Portugal | Reinu Uníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucrania | Vaticano | Xorxa
Posesiones: Islles Feroe | Xibraltar | Guernsey | Jan Mayen | Jersey | Irlanda del Norte | Islla de Man | Svalbard
Otres llingües