Pan
De Uiquipedia
El pan ye un alimentu básicu ellaboráu xeneralmente con cereales, davezu en forma de fariña, y agua.
Dende bien antiguo tiénense fecho panes de delles menes. Una de les grandes desemeyances ye'l miestu de lleldu o formientu, que lu fai espillir. L'aición del lleldu tresforma les carauterístiques de la fariña y da-y volume, güelmura, dondura y tastu al pan. Al pan fechu ensin formientu denómase-y ácimu.
Les fariñes más usaes son de: trigu, centenu, cebada, maíz, arroz, pataques y soya. Sicasí, davezu tamien s'usen fariñes de llegumes y frutos ensugaos. Los líquidos pueden ser: lleche o el biru d'ésta, bebíes alcohóliques como'l vinu o la cerveza, ya inclusu entemezos avinagraos.
Ye avezao estoxar el pan con sal y especies (que cimblen según seyan les rexones, los vezos..) y amesta-y grases, semientes, frutes, etc.
En cuantes a la ellaboración, hai delles menes de cocinalu: en fornu, nel sartén, vedriyu (cazuelu), a les trébedes (parrilla), sobro les cernaes, sobro'l fueu, etc.
Categoríes: Entamos | Pan