Llangréu
De Uiquipedia
|
|||||
Mapa:![]() Asturies |
|||||
Nome en castellanu | Llangréu | ||||
Xentiliciu | Llangreanu, llangreana | ||||
Comunidá autónoma | ![]() |
||||
País | ![]() |
||||
Capital | Llangréu | ||||
Coordenaes | 43º 18' N, 5º 41' O | ||||
Partíu xudicial | Llangréu | ||||
Parroquies | 8 | ||||
Población (2005) -Habitantes -Densidá -% d'Asturies |
Puestu: 5 46.558 habitantes 574,79 hab/km² 4,32 % |
||||
Superficie -Total -% d'Asturies |
Puestu: 45 81 km² 0,76 % |
||||
Mayor altitú | Altu de San Xustu, 1.021 m | ||||
Códigu postal | 339XX | ||||
Alcalde | María Esther Díaz (PSOE) | ||||
http://www.ayto-langreo.es/ |
Llangréu ye un conceyu d'Asturies. Llenda al norte con Siero, al oeste con Uviéu, al sur con Mieres y al este con Samartín del Rei Aureliu.
Magar que'l nome oficial del conceyu seya "Llangréu", dellos llingüistes caltienen qu'esti ye un hiperasturianismu y que "Llangreo" ye más correcto, d'alcuerdu cola fonética del asturianu central (nesta zona la "-u" en final de palabra altera la vocal tónica y, polo tanto, si tuviera "-u" final, el nome habría ser *"Llangríu"). "Llangreo" ye, per otru llau, la única forma llingüísticamente asturiana recoyida na tradición oral del conceyu; mantiénse güei de manera relicta ente los llangreanos de más edá.
Tabla de conteníos |
[editar] Xeografía
El conceyu tá formáu pola ciudá de Llangréu, onde viven 40.569 persones (INE 2005), formada dende 1983 coles antigües poblaciones de La Felguera, Sama, Ciañu, Riañu, Lada y Barros (anguaño nomaes distritos), y otros 200 llugares habitaos (pueblos y aldees) que s'alluguen na fastera rural del conceyu.
Los 82 kilómetros cuadraos del municipiu tán tamién dixebraos ente'l nucleu la ciudá (unos 7 km d'usu urbanu ya industrial) y l'ámbitu campesín (75 km de praos, viesques, mayaos y tierres de llabor).
[editar] Parroquies
- Barros
- Ciañu
- Lada
- La Felguera
- La Venta
- Riañu
- Sama (onde s'atopa la casa'l conceyu)
- Tiuya
[editar] Hestoria
Les traces más antigües de Llangréu correspuenden a la cultura los castros: El Picu´l Castillu, en Ciañu, y el Castillu, en Riañu.
Dica la Edá Media yá nun esisten testimonios históricos terminantes. Nel añu 857, Ordoño I fae una donación (a la ilesia de S. Salvador d´Uviéu) coles ermites de Sta. Olaya y S. Cosme y S. Damián, toes elles del territoriu de Llangréu. En 1075, Alfonso VI entama otra donación a la ilesia d´Uviéu de territorios del valle de Llangréu; cola confirmación posterior la reina Urraca, tol territoriu de lo que güei ye'l conceyu pasó a propiedá la ilesia d´Uviéu.
Los infanzones llangreanos pleitiaron cola corona por tar en desalcuerdu cola dominación episcopal. El fallu foi-yos desfavoratible, lo cual marcó el carauter el conceyu: nel so escudu apaecen 10 yelmos, imaxen los infanzones que refugaran dende entós el poder real. Nun foi xera cenciella la del gobiernu d´estes tierres por parte del obispáu, polo que-y foi concedíu´l fueru de Benavente por pidición popular en 1338.
Nel reináu de Felipe II, en 1581, el Términu pasa d'obispalía a realengu, por merca de los sos moradores al monarca, a la gueta de dineru pa caltener les guerres pol mundu. El conceyu de Llangréu miéntase yá nes actes les xuntes del Principáu en 1596. Nesta dómina, la importancia social y económica del conceyu taba afitada nos núcleos de Riañu y Ciañu.
Na guerra d'Independencia (entamos del sieglu XIX) rexístrense nel tarrén de Llangréu delles lluches, xeneralmente minores y ensin importancia, coles tropes napoleóniques.
Les guerres carlistes afayen tamién desendolque so´l territoriu llangreanu. En xunetu de 1874, los carlistes ataquen Sama de Llangréu, desapaeciendo nel fuéu l´archivu'l Conceyu (y, per ende, el pergamín el fueru).
A finales del XIX, el conceyu conoz el desenrrollu mineru ya industrial. En 1917, Llangréu ye parte importante na gran güelga xeneral revolucionaria qu´afeutó a tola nación, col resultáu de graves incidentes y munchos muertos y feríos. Na dictadura de Primo de Rivera vivió Llangréu un momentu económicu bonu abondo.
El periodu la II República foi permovíu. La depresión xeneral truxo paru y llaceria pa la clase obrera y el proletariáu llangreanu manifestóse repetíes vegaes escontra´l réxime republicanu, ente otres razones pola oposición de la C.N.T (sindicatu anarquista) al socialismu gubernamental. La revolución d´ochobre de 1934 foi una dómina pertráxica en Llangréu, con numberosos muertos.
Na guerra civil, el conceyu foi mui activu na fastera'l frente popular.
Dende'l periodu de l´autarquía prodúxose´l puxu de la minería y la industria llangreana, con un incrementu demográficu perimportante, absorbíu pol espardimientu de barriaes obreres y el desendolque urbanu'l conceyu. Nel entamu los años 60, la UNESCO nomó a Llangréu, en documentu uficial, "el kilómetru más cultu d'Europa", afitándose nos peraltos procentaxes d'escolarización ya alfabetización los habitantes (casi el cien por cientu).
[editar] Demografía
Magar que'l conceyu seya bilingüe casi enteru, l'asturianu nun se tien desendolcao abondo; l'ésodu de población, deriváu del mal momentu económicu, inflúi apriesa na so pérdida.
[editar] Economía
La minería y la siderurxa son, hestóricamente, les mayores fontes d'emplegu en Llangréu, pero toes dos tán en crisis anguaño.
[editar] Enllaces esternos
|
|
---|---|
Allande | Amieva | A Veiga | Avilés | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Cuaña | Colunga | Corvera | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | L.lena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | Ribera d'Arriba | Ribesella | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aurelio | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santo Adriano | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza |