Jacme Ièr d'Aragon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Jacme Ièr d'Aragon
Agrandir
Jacme Ièr d'Aragon

Jacme Ièr dich lo Conquerent (catalan : Jaume I el conqueridor castelhan : Jaime I el conquistador), nascut lo 2 de febrièr de 1208 a Montpelhièr, mòrt lo 27 de julhet de 1276 a Valéncia, rei d'Aragon, comte de Barcelona e sénher de Montpelhièr a partir de 1213, rei de reiaume de Majorca a partir de 1229 e de Valéncia a partir de 1232.

[Modificar] Antecedents e descendents

Filh e successor de Pere I lo Catolic (1213) al tròn de la corona d'Aragon. Paire de Pere lo Grand e Jaume II de Malhòrca.

Èra filh de Pere lo Catolic (comte-rei d'Aragon) e de Maria de Montpelhièr. Ditz la legenda que son paire era fòrça atirat per las femnas e pasmens rebutava sa femna. Enganat per aquesta, e d'autras personas, pensèt d'anar al lièch amb una de sas amigas, que èra en realitat sa quita molher. Aital se ditz que foguèt concebut lo futur Rei Jaume I. Jaume Ier, dich lo conqueridor, es l'autor de El llibre dels feyts.



Precedit de
Pèire II lo Catolic
thum
Sobeiran de la
Corona d'Aragon
Seguit per
Pèire III lo Grand
Abû I-Alâ Idrîs
al-Ma’mûn
rei de Majorca
Jacme II
Nuno Sanche comte de Rosselhon
e de Cerdanha
Jacme II
Maria
de Montpelhièr

sénher de Montpelhièr
Jacme II