Transsilvania

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Drapèu de Transsilvania jos l'Impèri Austrongrés
Agrandir
Drapèu de Transsilvania jos l'Impèri Austrongrés

Transsilvania (en romanés Transilvania o Ardeal; en ongarés Erdély; en alemand Siebenbürgen) es una region formada pels territòris occidentals i centrals de Romania. Foguèt un principat tre lo sègle X fins 1918, quand s'unifiquèt amb Moldavia e Valaquia per configurar l'estat romanés.

Somari

[Modificar] Geografia

Mapa de Romania; la Transsilvania, en jaune
Mapa de Romania; la Transsilvania, en jaune

Lo territòri que uèi se coneish coma Transsilvania es format per 16 comtats (en romanés judeţi), amb una superficia totala de quasiben 103.600 km², mai de la mitat de la superficia totala de Romania, e localitzats al centre e al nòrd-oest del país. Los 16 comtats son: Alba, Arad, Bihor, Bistriţa-Năsăud, Braşov, Caraş-Severin, Cluj, Covasna, Harghita, Hunedoara, Maramureş, Mureş, Sălaj, Satu Mare, Sibiu e Timiş.

La plana transsilvana, amb una altitud de 300-500 m sus lo nivèl de la mar, conten los rius Mureş, Someş, Criş e Olt, e tanben altres tributaris del Danubi. Cluj-Napoca, amb una populacion de 318.027 habitants, n'es la ciutat principala; altres centres urbans importants son: Timişoara (317.651), Braşov (283.901), Oradea (206.527), Arad (172.824), Sibiu (155,045), Târgu Mureş (149.577), Baia Mare (137.976) e Satu Mare (115.630).

[Modificar] Economia

La Transsilvania a plan de recorses minerals, principalment lignit, fèr, plomb, manganés, aur, coire, gas natural, sal i sofre. I a grands industrias siderurgicas, quimicas e textils. Altras ocupacions importants de la populacion son l'elevatge, la produccion de vin e lo cultiu de fruchas.

En Transsilvania se produtz lo 35% del PIB de Romania, e a un PIB per càpita (PPP) de 9.125 euros, un 10% mai naut que la mejana romanesa.

[Modificar] Populacion

D'acord amb lo recensament del 2002, la region aviá una populacion de 7.221.733 personas, amb una majoritat romanesa (75% del total de la populacion). I existisson tamben comunitats d'ongresos (20% del total de la populacion), gitans (3,5%) e alemands (1,5%).

[Modificar] Etimologia

Lo nom de Transsilvania foguèt utilitzat per primièr còp en un document latin lo 1075 coma "Ultra Silvam", que significa "mai enlà del bòsc". Lo nom foguèt canviat dempuèi per "Transylvania", que manten lo meteis significat.

Lo nom alemand Siebenbürgen significa "sèt ciutats", en referéncia a las ciutats dels saxons transsilvans de la region. Lo nom romanés Ardeal e lo nom ongrés Erdély an pas una origina precisa.


[Modificar] Veire tanben

[Modificar] Atraccions turisticas

  • Las ciutats medievalas de Alba Iulia, Cluj-Napoca, Sibiu, e Sighişoara
  • La ciutat de Braşov e l'estacion d'esquí vesina Poiana Braşov
  • La ciutat d'Hunedoara amb lo Castèl Hunyadi del sègle XIV
  • Las glèisas de fusta de la zona de Maramureş
  • Las fortalesas dacianas de las montanhas d'Orăştie, coma Sarmizegetusa
  • Las glèisas fortificadas saxonas

[Modificar] Cultura

  • Lucian Blaga, poèta romanés, escriveire de teatre, e filosof
  • János Bolyai, matematic ongrés nascut en Kolozsvár (uèi Cluj-Napoca)
  • Avram Iancu, revolucionari romanés

[Modificar] Referéncias

  • Modèl:1911

[Modificar] Ligams extèrns