Lenga catalana
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lenga catalana (català-valencià-balear) | |
---|---|
Parlat en : | Espanha (Catalonha , Aragon, Illas Balearas e País Valencian), Andòrra, França (Rosselhon) e L'Alguer (Itàlia) |
Regions : | Euròpa |
Parlat per : | almens 7,5 milions personas |
Classament : | ??ena mai parlada |
Tipologia : | {{{tipologia}}} |
Familha lingüistica : | grop indo-europenc Latin |
Estatut oficial | |
Lenga oficiala de : | Andòrra, Catalonha, País Valencian, Illas Balearas |
Acadèmia : | Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua |
ISO 639-1 | ca |
ISO 639-2 (B) | cat |
ISO 639-2 (T) | -- |
Mòstra: | {{{mòstra}}} |
Veire tanben : lengas romanicas – lenga, lista de lengas |
Lo catalan es una lenga romanica pròcha de l'occitan parlada per 7,5 milions de personas dins l'Estat Espanhòl, dins l'Estat Francés (Rosselhon), en Andòrra e dins l'Estat Italian (L'Alguer en Sardenha). En Espanha es lenga cooficiala en Catalonha, a las Illas Balearas e dins lo País Valencian. Se parla tanben dins la comunautat d'Aragon (la Franja de Ponent) e dins la comunautat de Múrcia, dins la comarca del Carche (en catalan: El Carxe).
Dins l'Estat francés, se parla en Rosselhon ont a pas cap d'estatut legal, e dins la vila sarda de L'Alguer ont 30 000 personas la parlan. Ailà la lenga es protegida e se pòt utilisar publicament mas a pas cap de reconeissença oficiala. En Andòrra és l'unica lenga oficiala.
95% de la populacion en Catalonha la compren, 80% la pòt parlar e es la lenga mairala de 55% dels catalans.
La prononciacion, mai que mai la del blòc oriental, es fòrça semblanta a l'occitana, mas a sas diferéncias, mai que mai la del catalan oriental. Tanben la lenga s'es castilhanisada fòrça amb la fòrta immigracion espanhòla del sègle XX dins totes los territòris catalonofòns.
Uèi la lenga se recupèra d'aquela fòrta immigracion castilhanoparlanta, pr'amor que fòrça filhs d'immigrants d'autras regions espanhòlas parlan catalan a sos enfants.