Occitània

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Occitània: Usercha, en Lemosin, en riba de Vesera
Agrandir
Occitània: Usercha, en Lemosin, en riba de Vesera
Occitània
Bandièra occitana amb l'estela
Agrandir
Bandièra occitana amb l'estela
Bandièra occitana sens l'estela
Agrandir
Bandièra occitana sens l'estela
Nom Occitània
Devisas :
Larguesa, Convivéncia, Paratge / Volèm viure al País
Religions principalas Catolicisme, Calvinisme, Islam, Judaïsme
Vilas mai grandas Marselha, Tolosa, Bordèu, Tolon, Niça, Montpelhièr, Limòtges, Nimes, Clarmont, Avinhon, Pau, Baiona, Valença, Besièrs, Tarba, Agen
Gentilici occitan, occitana
Mapa generala d'Occitània
Agrandir
Mapa generala d'Occitània

Occitània es lo país del sud-oèst d'Euròpa ont viu lo pòble occitan e ont l'occitan es parlat a l'ora d'ara o ont aquela lenga èra parlada dins un passat pro recent. La mapa d'Occitània es dirèctament religada a la definicion de la lenga e de la cultura occitanas. Segon d'unes Occitània forma una nacion, segon d'autres es solament un espaci lingüistic e cultural.

Las regions desoccitanizadas a una epòca anciana, Peitau, Santonge e Engolmés, son pas inclusas dins Occitània. La zona de transicion lingüistica del Creissent, ont los traches de l'occitan dominan suls traches del francés, es de mai en mai inclusa en Occitània dins las publicacions a l'ora d'ara, malgrat las esitacions passadas de qualques autors.

Somari

[Modificar] Territòri e regions

  • Occitània es partejada entre quatre estats:
    • Dins l'estat francés: Occitània correspond aperaquí a la nocion vaga de "Miègjorn"; compren l'essencial del Massís Central e quasi totas las regions del sud de l'estat (levat Corsega, Catalonha e lo Bascoat). Aquela part d'Occitània qu'es dins l'estat francés se sona Occitània Granda (segon los occitans de l'estat italian). Es cobèrta per 6 regions e 39 departaments (e non pas 32 departaments, contrariament a çò que se ditz sovent).
    • Dins l'estat italian: las Valadas Occitanas, dins los Alps (que se restacan a las regions Piemont e Ligúria; de confondre pas amb la Val d'Aosta qu'es mai al nòrd).
    • Lo Principat de Mónegue.
    • Dins l'estat espanhòl: la Val d'Aran.

Vejatz:

Nòta : las regions catalanofònas e las regions desoccitanizadas (ex: Peitau, Santonge e Engolmés) son volontariament estadas apartadas, per se conformar a la definicion establida de l’occitan e d'Occitània.

[Modificar] Imatges d'Occitània

Occitània: Menton, en Provença, la vila mai a l'èst de la Còsta d'Azur
Agrandir
Occitània: Menton, en Provença, la vila mai a l'èst de la Còsta d'Azur
Occitània: Biàrritz, en Gasconha, en riba de l'ocean Atlantic, dab las soas plajas e ondadas propícias entà har surf
Agrandir
Occitània: Biàrritz, en Gasconha, en riba de l'ocean Atlantic, dab las soas plajas e ondadas propícias entà har surf
Occitània: lo Puèi de la Crotz, en Auvèrnhe, dins lo Massís Centrau
Agrandir
Occitània: lo Puèi de la Crotz, en Auvèrnhe, dins lo Massís Centrau
Occitània: Valença, en Daufinat, amb la riba de Ròse
Agrandir
Occitània: Valença, en Daufinat, amb la riba de Ròse

[Modificar] Geografia

[Modificar] Flumes

[Modificar] Montanhas

[Modificar] Istòria

[Modificar] Preïstòria

[Modificar] Paleolitic

Se tròba en Occitània de sitis arqueologics nombroses tre lo periòde paleolitic. Lo poplament dins aquesta region es estat fòrça aboriu e prospèr. Los ocupants dels luòcs i benefician d'un micro-climat favorable comparat a la rèsta de l'Euròpa. La màger part de las grandas civilizacions preïstoricas d'Euròpa an penetrat l'Occitània. Lo poplament original d'òmes modèrnes al paleolitic serà relativament pauc modificat en Occitània a l'arribada de pòbles e temps novèls. Se parla d'un grand airal de civilizacion aquitanò-cantabrica. L'Avairon es lo departament de França continentala ont i a lo mai de megalits.

  • .Mosterian (-38 000 - 28 000 ab. J.-C.) :

La primièra traça umana (òmes modèrnes: Homo sapiens) que se rencòntra es la de la "civilizacion" mosteriana que li es especifica e diferenta de la França del nòrd ont se desvolopa la civilizacion acheuleana.

  • .Châtelperronian (-36 000 -28 000 ab. J.-C.) :

Lo Châtelperronian es conegut dins lo Sud-Oèst de la França, lo Massís central e son pertorn e lo Nòrd de l'Espanha. Mapa d'extension del Châtelperronian

  • .Aurinhacian (-36 000 -27 000 ab. J.-C.) :

L'origina de la cultura aurignaciana pareis èstre asiatica. Los estudis genetics concluson a l'existéncia d'un èrm migratòri en provenéncia d'Asia centrala.
Art : Lo panèl dels cavals, Bauma Chauvet (Ardecha) mapa d'extension de l'Aurignacian

  • .Gravetian (-27 000 -20 000 ab. J.-C.) :


Art : Vènus de Lespuga (Garona Nauta) Venús de la bana (Dordonha). La pichona dama de Brassempouy, estatueta trobada dins las Lanas es conservada al musèu de Saint-Germain-en-Laye. Mapa d'extension del Gravettian

  • .Solutrean (-20 000 -15 000 ab. J.-C.) :

Aqueste periòde se limita a la peninsula iberica e a l'Occitània fins a Léger. Endacòm mai en Euròpa, lo climat es polar. Los Solutreans an inventat l'agulha amb uèlh e lo propulsor.
Art: Lo forn del diable (Dordonha) La cauna de Cougnac (Lot) carte d'extension del Solutréen

  • .Badegolian (-17 000 -15 000 ab. J.-C.) :

Lo badegolian a pauc marcat lo Sud-Oèst, lo Lengadòc e lo Nòrd Occitan. S'es trobat pas que fòrça pauc de produccions artisticas d'aquesta civilizacion.

  • .Magdalenian (-15 000 -8 000 ab. J.-C.) :

Los magdalenians caçan la cabra salvatja, alara qu'al nòrd de la França es encara lo rèn.
Art : Es un periòde prospèr que permet d'explorar l'expression religiosa e artistica : Lascaux, Los Eyzies (Dordonha), Tuc d'Audoubert (Arièja). carte d'extension del Magdalénien

[Modificar] Neolitic

  • En - 7000 ab. J.-C. se tròba los primièrs signes de l'agricultura.
  • De – 5 000 a -2 000 ab. J.-C. La França del Nòrd e la França occitana èran separadas per una zòna forestièra impenetrabla. Aquò representava una vertadièra paret entre las populacions, perque en mai aquestes massís forestièrs èran per la màger part palunoses e impròpris a l'agricultura.

[Modificar] Antiquitat

Lo mond mediterranèu a façonat en granda partida l'Occitània.

[Modificar] Los mercants mediterranèus

  • En - 4 500 ab. J.-C. De Fenicians (còstas del Liban) abòrdan las còstas mediterranèas occitanas.
  • En – xxx ab. J.-C. D'Etrusques (Itàlia) venon far comèrci sus las còstas de Provenca e del Lengadòc.
  • Vèrs - 4 000 ab. J.-C., colonizacion grèga. Fondan las vilas de Marselha, d'Antíbol, d'Agde e de Niça. Al començament son pas que d'establiments comercials. Los primièrs elements de cultura anticas seràn introduches mai tard : monuments, temples e esculturas.
  • En - 2 000 ab. J.-C. Aparicion de las primièras fabricas autoctònas en coire
  • Vèrs - 1 800 ab. J.-C. Lo Medoc deven una zòna industriala de fabricacion de bronze. Aquesta region recep l'estanh d'Armorica e lo coire iberic.
  • Puèi venguèt lo temps de las grandas migracions.

[Modificar] Los Ibèrs

Los Ibèrs / los Iberoaquitans

[Modificar] Los Cèltas

Los Cèltas seràn relativament pauc nombroses en Occitània, mas van l'influençar pregondament. Li an menat las tecnicas del fèrre e de la daurariá. Es a eles tanben que se deu un estil de vida que se prolonga encara (ex : art de la siesta de miègjorn en çò los Nitiobriges, tradicions actualas de la caça e de la pesca, o encara l'usatge dins la musica de las "cabretas" e dels "boas".) Malgrat lor inferioritat numerica, l'implantacion de la cultura cèlta es estada mai durabla en Occitània que dins d'autras regions d'Euròpa (en comparason : de-celtizacion dins lo nòrd de la França per las populacions germanicas). Se tròba dos tipes de pòplament cèltas : los protocèltas e los Galeses.

  • de -700 a - 600 ab. JC (benlèu abans dins lo nòrd de l'Occitània) los protocèltas de la civilizacion Allstaciana introduson l'utilizacion del fèrre. Es a eles qu'òm deu los noms en -os (Seignosse, Hossegor, ...). Lors practicas de l'incineracion dels mòrts son incorporadas a la cultura locala.
  • - 400 ab. J.-C. : los Cèltas son davant Marselha.
  • - 300 ab. J.-C.: los Galeses de la civilizacion de La Tène II conquistan l'Occitània. Los Galeses triomfan a Clusium (- 299 av. J.-C.), mas son batuts a Sentinum (- 295 av. J.-C.). De pòples novèls s'installan : los Pictonnes (Peitieus), los Cadurcs (Carcin), los Petrocors (Peiregòrd), los Nitiobriges (Agen), ... Los Bituriges (creators de Bordèu) fan partida dels rares Galeses en èstre en majoritat dins un luòc, pagan pas de tribut a las populacions localas. Exceptat dins lo nòrd (Peitau, Santonge, Lemosin, Auvèrnha), los Galeses son minoritaris quitament pertot en Occitània. Lor pòplament es feble dins lo Lengadòc ont se fondràn demest los Ibèrs. Es quasi inexistent en Gasconha çò los proto-aquitans, al sud de Garona. S'installan pas tanpauc en Provença e dins lo Sud-èst : de populacions ligurs se son ja implantadas dins las tèrras, mentre que de grècs son sus la còsta.

Per la seguida, de cèltas passaràn sul territòri occitan e s'implantaràn dins la peninsula iberica. Mesclats amb los Ibèrs , balharàn naissença al pòble celtibèr. Se supausa que d'incursions celtibèras aguèron luòc en Occitània.

[Modificar] Los Romans

Los Romans, per se defendre, entre autres, dels Cèltas, van metre en plaça una organizacion sociala e politica desconeguda. Son los creators del concepte d'Estat. Per paur dels envasidors, van espandir lor autoritat suls autres pòbles. Conquistèron l'Occitània en doas etapas.

  • -125 a - 118 ab. J.-C. : Los Marselheses apelan Roma a l'ajuda, s'inquietan dels movements dels Salians. Los Romans penetran en Cisalpina. Los Allobroges son batuts en -122. Bituitos, rei dels Arverns subís una desfacha en -121. Vencedors, los Romans crean la « Provincia » romana en – 120 ab. J.-C. (Occitània del Sud : Provença e Lengadòc fins als Pirenèus).
  • Expression error: Unrecognised word "i"Expression error: Unrecognised word "i"Expression error: Unrecognised word "i"èr sègle ab. J.-C. : dos caps militars romans traversan lo territòri aquitan. Seràn vençuts e umiliats. Per assegurar la seguritat de las comunicacions a travèrs los Pirenèus centrals, Pompèu transfòrma Sant Bertrand de Comenges en basa militara.
  • - 58 a -51 ab. J.-C. Los Elvèts projetan de venir s'installar vèrs las ribas de Garona e la Santonge, prèp de l'Aquitània e de la rica « Provincia » (futura Narbonesa). Es una ocasion d'intervenir en Aquitània per Cesar. Comença sa campanha en automne -56 ab. J.-C. Se mefisant dels Aquitans reputats bon guerrièrs, fa apèl a de veterans d'eleit de Tolosa e de Narbona. Rebutan los Elvèts e conquistan l'Aquitània. Puèi, quand Vercingetorix prepara son solèvament general foguèt lo torn de l'Occitània del Nòrd. Los Arverns e los Rutèns foguèron vençuts (Auvèrnha e Carcin en 52 abans J.-C.) Los Aquitans (e mai los Cèltas de Bordèus) e los Galeses s'entreajudaron pas fàcia a lor enemic comun. Cesar nòta que « los Galeses son separats dels Aquitans per Garona ».

Los Romans menèron als Occitans lors saber-far e lors concèptes. En particular l'administracion, l'organizacion sociala fins dins los detalhs dels uses e costumas de la familha. Aportèron tanben las leis escrichas. La civilizacion de drech escrich diferenciarà pendent longtemps los Occitans dels Franceses. E puèi, plan segur los Romans aportaràn lo latin qu'es a l'origina de la creacion de la lenga occitana.
Mai tard, los Romans organizan l'expleitacion intensiva de las ressorças agricòlas e mineralas. Lo vin es estat aportat per eles a Bordèus. Traçan una ret de rotas que fa créisser l'activitat economica e l'urbanizacion. La romanitat sedutz la classa aisida mas es puslèu mal acceptada al començament pel pòble. De revòltas contunharon pendent qualques temps puèi las regions finiguèron per èstre pacificadas. Fins al sègle V, l'Occitània coneis gaireben pas de guèrras.

[Modificar] Edat mejana nauta

L'epòca de las invasions barbaras pòt èsser considerada coma una continuacion de l'antiquitat romana dins las regions occitanas. Los atacs dels Escandinaus e dels Francs austrasians an destruch la màger part de las traças de cultura antica. Es atal que los occitans an daissat de se nomenar eles-meteisses de "Romans" fàcia als barbars.

[Modificar] Los primièrs barbars

Los Vandals, los Alans e los Suèvis

[Modificar] Los Gòts

Wisigòts

Reiaume dels Wisigòts
Agrandir
Reiaume dels Wisigòts

Ostrogòts

  • Reiaume Wisigòt de Tolosa
  • Septimania Wisigotica

[Modificar] Los Burgonds

  • Reiaume Burgond de Provença

[Modificar] Los Francs epòca merovingiana

Francs Salians

[Modificar] Los Francs epòca carolingiana

Francs Austrasians

[Modificar] Los Escandinaus

Normands , Vikings

[Modificar] Los Vascons

Vascons La Vasconia

[Modificar] Los Arabo-berbèrs

Maures

[Modificar] Edat mejana bassa

L'Occitània a pas jamai conegut d'unitat territoriala, çaquelà mai d'una familha renhanta se son afrontadas o sostengudas dins la tòca d'una unificacion. Pr'aquò, de reialmes veisins se son desvolopats rapidament al detriment dels primièrs embrions d'estat occitan.

Datas de restacament definitiu de las províncias occitano-romanas als païses actuals (en prenent en compte las regions desoccitanizadas e las províncias pas entièrament occitanò-romanas):

  • 1180 Vivarés- França
  • 1213 Auvèrnha - França
  • 1223 Aunis - França
  • 1223 Peitau - França
  • 1224 Santonge - França
  • 1229 Bas-Lengadòc - França
  • 1271 Naut-Lengadòc - França
  • 1271 Carcin e Peirigòrd meridional - França
  • 1306 Sola - França
  • 1308 Angomés - França
  • 1308/1527 Marcha - França
  • 1322 Bigòrra - França
  • 1325 Agenés e Bazadés - França
  • 1371 Lemosin oriental - França
  • 1453 Gasconha (Bordèu, Chalòssa e Labord) - França
  • 1460 Daufinat - França
  • 1469 Aragon - Espanha
  • 1469 Catalonha - Espanha
  • 1469 Gasconha (Val d'Aran) - Espanha
  • 1469 Valéncia - Espanha
  • 1481 Provença - França
  • 1607 Biarn (Bassa-Navarra)- França
  • 1607 Comtat de Fois - França
  • 1607 Peirigòrd - França
  • 1607 Lemosin occidental - França
  • 1660 Catalonha (Rosselhon e Cerdanha septentrionala) - França
  • 1783 Balearas - Espanha
  • 1793 Comtat Venaissin- França
  • 1793 Principautat d'Aurenja - França
  • 1802 Menòrca - Espanha
  • 1860 Comtat de Niça - França
  • 1860 Piemont - Itàlia

L'Andòrra e Monegue son independents d'autres païses.

Veire tanben: Lista de las províncias istoricas occitanas

[Modificar] L'Occitània del XIV siècle au XVII siècle

[Modificar] L'Ocitanie pendant la révolucion française

[Modificar] Istòria contemporanèa

  • Lo Felibritge
  • Regionalisme occitan (1870-1890)
  • Occitània 1900-1940
  • L'Occitània pendent lo regim de Vichy
  • L'Occitània fins a las annadas 70

[Modificar] Cultura

Tolosa es de còps considerada coma la capitala culturala de l'Occitània.

Lo simbòl de l'Occitània es la crotz occitana

[Modificar] Lenga

Ensembles supradialectals de la lenga d'òc
Agrandir
Ensembles supradialectals de la lenga d'òc

E segon las acceptacions lingüisticas:

Veire Occitan

[Modificar] Mediàs en lenga occitana

[Modificar] Ràdios

[Modificar] Television

[Modificar] Premsa escricha

  • Aquò d’aquí, mensual bilingüe d'informacion occitana

Editor: Aquò d’aquí, Espaci occitan, 21 rue de l'Imprimerie, 05000 Gap, tél. 04 92 53 98 40 Periodicitat: mensual Format A3, 12p. Commission paritària n° 68 314 Lenga: 40 a 50% en occitan, grafia occitana Tematica: informacions culturalas e regionalistas

  • L'Astrada [L'Astrado], revista literària

Editor: l'Astrado Prouvençalo, 7 las Fauvettes, 13130 Berre Periodicitat: annal Lenga: bilingüe provençal-francés

  • Bisa Nèira [Bïzà Neirà]

Editor: Cercle Tèrra d'Auvèrnha, Maison des Associacions, 11 rue des Saulées, 63400 Chamalières, tél. 04 73 36 45 97 Tematica: nòrma bonaudiana (Auvèrnha)

  • Canta-Grelh, Revista trimestrala del Grelh Roergàs

Editor: Lo Grelh Roergàs, 15 avenue Tarayre, 12000 - Rodez, tél. 05 65 42 14 72 Periodicitat: trimestral Lenga: 100% en occitan, de còps lexic francés Tematica: lenga, literatura

  • Doc d'Òc

Editor: Obradors Occitans, BP 32, 34830 Clapiers SA Otia (éd. cullturalles), Cap Alpha, av. de l'Europe, tél. 04 67 15 35 07, Mel: jam@mnet.fr Periodicitat: bimestral Lenga: 10% en occitan (region Lengadòc Rosselhon) Tematica: informacions culturalas

  • Estela d'Òc

Editor: c/o Casal Catala, 7 rue des Novars, 31300 Tolosa, tél. 05 61 59 61 02 Periodicitat: trimestral Lenga: occitan Tematica: per enfants

  • Estudis occitans, revista d’escambis e de recèrca de l’Institut d’Estudis Occitans

Editor: Institut d’Estudis Occitans - Paris, 8 rue de la Harpe, 75005 Paris (Maison de l'Hérault) adreça novèla: 14 rue Broussais, 75014 Paris, tél. 01 43 20 22 48 Periodicitat: semestral Lenga: 50% occitan Tematica: domeni occitan

  • La France latine, revue d'études d'oc

Sèti: CEROC, université Sorbonne Paris IV, 6 rue de la Sorbonne, 75005 Paris Periodicitat: semestral

  • Infòc, actualitat culturala occitana

Editor: Associacion INFOC, 30 av. St.-Exupéry, 31400 Tolosa Periodicitat: mensual Lenga: 10% en occitan Tematica: cultura, lenga, istòria

  • Institut Occitan, Bulletin Mesader d'informacion de l'institut Occitan

Editor: Institut Occitan, rue Jean Genèse, BP 570, 64012 Pau Cedex, tél. 05 59 72 02 10 Periodicitat: mensual Lenga: 100% en occitan; lo bulletin es editat tanben en version francesa Tematica: cultura

  • La Cabreta, Revista del Felibritge d'Auvèrnha

Editor: Escòla Felibrenca de la Nalta-Auvernha e del Nalt-Miejorn Lo Felibrige, 9 cité Clairvivre, 15000 Aurillac Jean Fay, Résidence de Tivoli, 4bis rue Maréchal Ney, 15000 Aurillac, tél. 04 71 63 57 05 Periodicitat: trimestral Lenga: 80 a 100% en occitan, de còps lexic en francés Tematica: lenga occitana

  • La Clau lemosina

Editor: La Clau Lemosina (édicions), BP 265, 87007 Limoges Cedex, e A.D.O.C. (Associacion por lo desvolopament de l'occitan), 23 rue de la Chicanette, 48000 Mende, tél. 04 66 49 12 03 - Mel: adoc@altern.org Periodicitat: bimestral Lenga: 90 a 100% en occitan Tematica: lenga, literatura

  • La Rata pinhata, quadernos nissards

Editor: La Rata pinhata, Segurans, BP 593, 06010 Nice

  • La Setmana, Jornau occitan d'informacions

Editor: VISTEDIT - La Setmana, BP 86, 64230 Lescar, tél. 05 59 68 66 79 Periodicitat: Setmanièr Lenga: 100% en occitan Tematica: politica, militantisme

  • Lemosin [Lemouzi]

Editor: Lemouzi, 13 Av. del Gal de Gaulle, 19000 Tulle, tél. 05 55 26 22 62 Periodicitat: trimestral Lenga: 10% occitan (lemosin) Tematica: cultura, istòria

  • Lenga e Païs d'Òc

Editor: CRDP Languedoc-Roussillon, 1 allée de la Citadelle, 34000 Montpellier, tél. 04 67 60 04 64 Periodicitat: semestral Lenga: 90% en occitan Tematica: lenga, literatura

  • Lengas, revista de sociò-lingüistica

Editor: U.A. 04-1052, Université Paul Valéry, BP 5043, 34032 Montpellier Cedex Periodicitat: semestral Lenga: 10% occitan Tematica: sociò-lingüistica de las lengas romanicas

  • L'Esquilon, revistòta d'informacion e d'animacion

Editor: Centre Cultural Occitan del Roergue (Associacion), 59 rue Béteille, 12000 Rodez, tel. 05 65 68 18 75 Periodicitat: trimestral Lenga: 40 a 50% en occitan Tematica: cultura regionala, bulletin d'associacion

  • Lei novèlas de Provença [Li nouvello de Prouvènço]

Editor: Parlaren en Vaucluso, 42 bd Sixte-Isnard, 84000 Avignon Siti internet : www.nouvello.com/ - mél. : lou_pape@hotmail.com - tel. : 04 90 86 27 76 - Fax : 04 90 86 93 06 Periodicitat: mensual Lenga: provençal (rodanian en general, mas tanben maritim e nissard), grafia mistralenca. Tematica: actualitat de las Lengas e Culturas de França, actualitat provençala, manifestacions, istòria, literatura.

  • Lo Bornat dau Peirigòrd, revista felibrenca

Editor: Lo Bornat dau Peiregòrd, 13 rue Kléber, 24002 Périgueux cédex Yves Cheval, 55 rue Serge Bonnelie, 24000 Périgueux, tél. 05 53 53 36 31 Periodicitat: trimestral

  • L'Occitan, periodic de la vida occitana

Editor: Associacion pel reviscòl occitan, 427 Av. des Morets, 82000 Montauban Periodicitat: bimestral Lenga: 100% en occitan Tematica: lenga, cultura

  • L'Occitan - Forra-borra

Editor: L'Occitan (Associacion pel reviscòl occitan), BP 2306, 31020 Tolosa Cedex Periodicitat: 25 numeròs o suplements per an Lenga: 40% en occitan Tematica: cultura

  • Lo Convise

Editor: Lo Convise, 9 pl. de la Paix, 15012 Aurillac Cedex, tél. 04 71 43 16 16 Lenga: occitan (Auvèrnha)

  • Lo Gai Saber, Revista de l'Escòla Occitana

Editor: Lo Gai Saber, Philippe Carbonne, Las Dames, 31320 Aurevila Periodicitat: trimestral Lenga: 100% en occitan Tematica: lenga, cultura

  • Lo Lugarn, Tribuna per l'Occitània liura

Editor: Lo Lugarn, 10 av. de Romas, 47000 Agen, tél. 05 53 47 64 02 PNO, Partit Nacionalista Occitan, BP 44, 30200 Banhous de Cese, tél. 04 66 82 71 94 Periodicitat: trimestral Lenga: 50% en occitan Tematica: militantisme

  • Lo Senhal

Editor: ADOC, 23 rue de la Chicanette, 48000 Mende, tél. 04 66 49 12 03 Periodicitat: 4 a 5 n° / an Tematica: ensenhament escolar (libre del mèstre)

  • Lo Cebier, la Letra Occitanista (orgàn del Partit occitan)

Editor: Lo Cebier, BP 8, 83191 Ollioules Cedex, télécopie: 04 94 63 77 65 Periodicitat: bimestral Lenga: 20% en occitan Tematica: politica

  • Lo Felibritge [Lou Felibrige]

Editor: Lou Felibrige, Oustau de Prouvènço, Parc Jourdan, 8bis av. Jules Ferry, 13100 Aix en Provence, tél. 04 42 26 23 41 Associacion fondée en 1854 Periodicitat: trimestral Lenga: 100% en provençal (grafia mistralenca) Tematica: lenga, bulletin d'associacion

  • Lo Sorgentin [Lou Sourgentin]

Editor: Lou Sourgentin, 70 Av. Millon de Veraillon, 06000 Nice, tél. 04 93 56 86 64 Lenga: provençal (grafia mistralenca)

  • Monde en Òc

Editor: Institut d'Etudis Occitans., Ostal Occitan, 9 cité Clairvivre, 15000 Aurillac, tél. 04 71 64 34 21 (Ostal del libre, 04 71 48 93 87) Periodicitat: trimestral Lenga: 100% en occitan Tematica: cultura

  • Nice Matin

Editor: Nice-Matin Periodicitat: quotidian Lenga: qualques tèxtes en nissart Tematica: informacions

  • Òc, revista de las letras e de la pensada occitanas

Editor: Centre Regionau de Documentacion Occitana, BP 27, 06371 Mouans-Sartoux Cédex tel. 04 92 92 47 24 Periodicitat: trimestral Lenga: 100% en occitan Tematica: literatura

  • Occitània, Jornal del Partit Occitan - Volèm Viure Al Païs

Editor: Partit Occitan, BP 28, 81370 Saint Sulpici-la-Punta, tél. 05 63 40 09 33 Periodicitat: bimestral Lenga: 40% en occitan Tematica: informacions politicas

  • Occitans! Revista de l'institut d'estudis Occitans

Editor: IEO Diffusion (secretariat de la revista: BP 105, 11022 Carcassonne Cedex, tél. 05 68 25 19 78) Periodicitat: bimestral Lenga: 100% en occitan Tematica: militantisme, cultura

  • Per noste, País gascons, Bulletin de las seccions Bearn Gasconha de l'institut d'ettudis Occitans

Editor: Associacion Per Noste, Maison Crestiaa, 7 av. Francis-Jammes, 64300 Orthez, tél. 05 59 67 07 11 Periodicitat: bimestral Lenga: 70% en gascon Tematica: lenga, cultura

  • Paraulas de Novelum, Bulletin de la Seccion Peiregòrda de l'institut d'estudis Occitans

Editor: I.E.O. Peiregòrd (Associacion), 7 rue La Boëtie, 24000 Périgueux Periodicitat: trimestral Lenga: 90 a 100% en occitan Tematica: lenga, literatura, cultura

  • Parlem! Vai-i qu'as paur! Revista auvernhata e velaièsa, Institut d'estudis Occitans

Editor: Parlem, Salle 203, Maison des Associacions, Place F. Fay, 63300 Thiers, tél. 05 73 73 04 14 Periodicitat: trimestral Lenga: 90 a 100% en occitan, de còps lexic francés (Auvèrnha) Tematica: cultura, literatura

  • Plumalhon

Editor: societat VISTEDIT, BP 86, 64230 Lescar, tél. 05 59 68 66 79 Periodicitat: mensual Lenga: 100% en occitan, per mainatges Tematica: cultura generala, literatura

  • Provença d'ara [Prouvènço d'aro], mesadié independènt d'enfourmacioun prouvençalo

Editor: en çò de M. Bernard Giély, Flora Pargue, bât.D, 64 Traverse Paul, 13008 Marseille Internet : <http://www.lpl.univ-aix.fr/ciel/> Periodicitat: mensual Lenga: 100% en provençal, grafia mistralenca Tematica: cultura, informacion

  • Reclams de Bearn e Gasconha, Revista literària de l'escòla Gaston Febus

Editor: Escòla Gaston Febus (fondée 1897), 11 rue del Bosc, 64320 Bordas Periodicitat: trimestral Lenga: 100% en gascon Tematica: literatura

  • Tiò! La revista que bolega

Editor: Tiò!, 3 place E. Soula, 09100 Pamias Periodicitat: trimestral Lenga: 100% en occitan Tematica: informacion, cultura, lenga

[Modificar] Literatura occitana

[Modificar] Musica e dança

Vejatz: Cançon tradicionala en occitan


Veire tanben : Cançon tradicionala en occitan

[Modificar] Gastronomia

[Modificar] Plats

  • la garbura
  • l'olada auvernhata
  • la pissaladièra
  • la bolhabaissa
  • la sopa al piston
  • lo cassolet
  • l'aligòt

[Modificar] Dessèrts

  • lo pastis landés
  • la tortièra de Gasconha
  • la Crostada Ariejenca
  • los pescajos

[Modificar] Monuments e luòcs istorics

[Modificar] Monuments istorics

[Modificar] Luòcs istorics

[Modificar] Musèus

[Modificar] Espòrts e jòcs

  • Jòc de quilhas de 9
  • La corsa landesa, qu'es la version actuala de las ancianas corsas de taures daissats dins las carrièras.
  • La corsa camarguenca, practicada dins l'Erau, lo Gard, las Bocas del Ròse e la Vauclusa, e que sa tòca es d'anar quèrre d'atributs plaçats sus las banas del taure.
  • La pelòta basca, qu'a de basc pas que lo nom. Perque ven del jòc de palma francés, qu'aprèp son interdiccion a subsistit pas que dins de regions atlanticas.
  • Lo rugbí de XIII, solidament ancorat dins l'Aude, en Provença, Òlt e Garona e dins la region tolosenca.
  • Lo rugbí de XV que son representant mai conegut es l'Estadi Tolosenc.
  • Lo tambornet que se jòga subretot en Lengadòc e en Itàlia.

[Modificar] Tradicions

  • Lo berret
  • Fèstas localas de Baiona, Dacs, Mont-de-Marsan, Excideuil

[Modificar] Personatges celebres occitans

[Modificar] Personatges istorics

  • Aliénor d'Aquitaine / Aleonòr d'Aquitània
  • D'Artagnan
  • Cyrano de Bergerac
  • Ermengarde de Narbonne
  • Georges Pompidou
  • Gaston Phébus / Gaston Fèbus
  • Henri IV de Navarre o Enric IV de Navarra, lo noste Enric  : roi de França e de Navarre
  • Bernadotte : roi de Suède
  • Antoine de La Mothe-Cadillac : gouverneur de Louisiane, fondateur de Detroit (USA)
  • Jean Jaurès
  • Marquis de Lafayette
  • Nostradamus
  • Richard Cœur de Lion / Ricar còr de Leon
  • Pey Berland
  • Familha dels Ramon de Tolosa
  • Marcelin Albert
  • Familha dels Eudes d'Aquitània
  • Jordi Pujol, per l'estatut d'autonomia de la Val d'Aran 1989

[Modificar] Artistas e actors

  • Joan Josèp Cassanea de Mondonvila, dab Rameau, lo máger compositor deu sègle XVIIIau; autor de l'opera occitan Dafnís e Alcimadura.
  • Fernandel
  • Raimu
  • Claude Nougaro
  • Renaud ( d'una familha protestanta del Bearn )
  • Jean-Paul Belmondo (Valadas Occitanas de l'estat italian)
  • Emmanuelle Béart
  • Thierry Ardisson
  • Pierre Perret
  • Francis Cabrel ( nòta especiala per sa cançon suls "Catars" )

[Modificar] Escrivans

[Modificar] Scientifics

  • Nicolas Claude Fabri de Peiresc
  • Pierre Gassendi
  • Blaise Pascal
  • Pèire de Fermat
  • Auguste Bravais
  • Gaston Darboux
  • Paul Sabatier
  • Émile Borel
  • Pierre-Paul Riquet
  • Jean-Louis Étienne

[Modificar] Aspèctes sòcioeconomics

[Modificar] Demografia

[Modificar] Economia

[Modificar] Movements politics occitanistas


  • Movements actuals
    • Aligança Liura Europèa / Partit democratic dels pòbles d’Euròpa (ALE/PDPE), inclutz lo PÒC dins una confederacion de partits al nivel d'Euròpa
    • Anaram Au Patac (AAP), grop d'accion, independentista, d'extrèma esquèrra, implantat en Bearn
    • Convergéncia Democratica Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, autonomista, centrista, implantat en Aran
    • Gardarem la Tèrra, grop d'accion altermondialista e d'esquèrra
    • Hartèra, grop d'accion, d'esquèrra, orientat vèrs la joventut, implantat en Bearn
    • Iniciativa Per Occitània, laboratòri politic, cultural e social; independentista
    • Liga per la Renaissença dei Libertats Niçardi, contèsta lo restacament de la Comtat de Niça a l'estat francés en 1860
    • Linha Imaginòt, revista e grop d'accion e de reflexion, antiindependentista, anticentralista e partisan d'una Occitània francesa
    • Movement Regionalista Lengadocian, coalicion electorala pròcha del PNO, implantada en Lengadòc
    • Occitània Libertària, grop d'accion, libertari, implantat en Lengadòc
    • País Nòstre, grop electoral regionalista, implantat en Lengadòc
    • Paratge, laboratòri d'idèas politicas, implantat dins las Valadas Occitanas e en Provença
    • Partit de la Nacion Occitana (PNO), independentista
    • Partit Occitan (PÒC), autonomista, entre l'esquèrra e lo centrisme
    • Regions e Pòbles Solidaris (RPS), inclutz lo PÒC dins una confederacion de partits al nivèl de l'estat francés
    • Unitat d'Aran, autonomista, socialdemocrata, implantat en Aran
    • Unitat d'Òc, coalicion electorala pròcha del PNO, implantada sustot en Aquitània


  • Movements ancians
    • Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (COEA), autonomista, d'esquèrra
    • Comitats d'Accion Occitana (CAO), d'esquèrra
    • Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC), independentista, d'extrèma esquèrra, inclusiá AAP
    • Entau País, autonomista, puslèu d'esquèrra, implantat en Gasconha
    • Federacion Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO), independentista, comunista libertària
    • Lucha Occitana, autonomista, d'extrèma esquèrra
    • Movement Autonomista Occitan (MAO), autonomista, implantat dins las Valadas Occitanas, pròche del PNO
    • Partit Provençau, autonomista
    • Pòble d'Òc, independentista, libertari
    • Volèm Viure Al País (VVAP), autonomista, d'esquèrra

[Modificar] Veire tanben

[Modificar] Ligams extèrnes

Portal d'Occitània – Accedissètz als articles sus Occitània