Guit
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||
---|---|---|---|---|---|
Classificacion classica | |||||
Renhe | Animalia | ||||
Embrancament | Chordata | ||||
Sosembr : | Vertebrata | ||||
Classa | Aves | ||||
Òrdre | Anseriformes | ||||
Familha | Anatidae | ||||
Taxons de nivèl inferior | |||||
Las tres jos-familhas de guit:
|
|||||
|
Los guits tanben sonats rits o anets son d'ausèls de la jos-classa dels neornites, de l'òrdre dels anserifòrmes e de la familha dels anatidats. Se repartisson en tres jos-familhas :
- los anatinats, ont se tròba los guits de surfàcia (genre Anas) e los guits cabussaires (genres Aythya, Netta, etc.)
- los merginats, o guits piscivòrs
- los oxiurinats
Demest los guits, se pòt destriar :
- lo guit colverd (Anas platyrhynchos), guit de surfàcia ;
- lo fuligula morilhon (Aythya fuligula), guit cabussaire ;
- la neta rossa (Netta rufina), guit cabussaire ;
- le guit mandarin (Aix galericulata), guit forestièr ;
- lo bèc de rassèga tufat (Mergus serrator), guit piscivòr.
[Modificar] Guit domestic
Lo guit es estat domesticat coma polalha, o espècia de polassariá. Òm l'eleva per sa carn. Cal destriar las divèrsas raças de guit domestics de l'espècia Anas platyrhynchos interfecondas amb lo guit colverd e lo guit de Barbariá, espècia domesticada en America del sud. Aquestas doas espècias essent correntament ibridadas per produire lo guit mulard (ibrid esteril).
Lo guit pòt èsser aprestat de mantun biais. Citem en particular :
- en cosina francesa, lo guit amb l'irange, lo magret de guit
- en cosina chinesa, lo guit pequinés, lo guit lacat
- Veire tanben : Recèptas de guit