Nòrma mistralenca
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La nòrma mistralenca (normo mistralenco) es una nòrma lingüistica (una codificacion) que fixa la lenga occitana e que fa concurréncia a la nòrma classica. Apareguèt en 1853 dins las òbras de Josèp Romanilha, puèi dins las òbras de Frederic Mistral tre 1854. La nòrma mistralenca se basa sus d'usatges diglossics, sustot dins l'ortografia que consistís a notar l'occitan segon de convencions venent del francés.
La nòrma mistralenca se compausa de dos aspèctes:
- La nòrma ortografica o ortografia, que fixa la manièra d'escriure los sons. Se parla d'ortografia mistralenca (ourtougràfi mistralenco, codificada).
- Remarca - La grafia mistralenca (grafìo mistralenco) englòba mai largament l'ortografia mistralenca (codificada, dins la nòrma) e divèrses usatges gaire codificats (fòra nòrma), mas que s'inspiran de l'ortografia mistralenca.
- La nòrma orala, que fixa una manièra recomandada de parlar en occitan.
Es l'escrivan Josèp Romanilha que fondèt aquela nòrma en 1853 dins La part dau Bòn Dieu [La part dóu Bon Diéu]. Puèi l'escrivan Frederic Mistral l'illustrèt e la desvolopèt dins son òbra abondosa, tant en literatura coma en lexicografia, amb un diccionari monumental, Lo Tresaur dau Felibritge [Lou Tresor dóu Felibrige]. Pasmens, abans de causir definitivament la grafia mistralenca en 1854, cal precisar que Mistral foguèt temptat durant los ans precedents d'utilizar una grafia diferenta, mai pròcha de la grafia classica (aquela que lo provençal Simon Juda Onorat ja aviá utilizada dins son diccionari de 1846). Lo Felibritge adoptèt la nòrma mistralenca a sa fondacion en 1854 e, gràcias al succès de Mistral, l'espandiguèt a partir d'un nuclèu provençal dins l'ensems d'Occitània a la fin del sègle XIX. Dempuèi la segonda mitat del sègle XX, la nòrma mistralenca a reculat davant la nòrma classica e uèi se limita sustot al provençal e al niçard, en concurréncia amb la nòrma classica. Lo Felibritge, desenant, es partejat entre nòrma mistralenca (sustot en Provença) e nòrma classica.
Los usatgièrs de la grafia mistralenca son qualificats de mistralencs.
La nocion de grafia mistralenca a recebut de sinonims que son mens satisfasents:
- Grafia romanilhenca fa referéncia al trabalh de codificacion de Romanilha, que precediguèt lo de Mistral, mas aquel tèrme es rar e pas gaire acceptat pels mistralencs.
- Grafia felibrenca fa referéncia al fach que lo Felibritge adoptèt la nòrma mistralenca a sa fondacion en 1854. Mas tre la fin del sègle XIX, lo Felibritge coneguèt en son sen l'aparicion d'un corrent favorable a la grafia classica e uèi, lo Felibritge accèpta las doas nòrmas, classica e mistralenca (levat en Provença ont utiliza pas que la mistralenca).
L'aplicacion de la nòrma mistralenca en Bearn, e al gascon en general, se sona grafia febusiana. Foguèt lo trabalh de l'Escòla Gaston Fèbus a la fin del sègle XIX. Son usatge a reculat fòrça dempuèi la segonda mitat del sègle XX, davant l'avançada de la nòrma classica.
La nòrma de l'escòla dau Pò, creada en 1971 dins las Valadas Occitanas, deriva de la nòrma mistralenca.
[Modificar] Comparason
Comparason entre nòrma mistralenca e nòrma classica | |
---|---|
Nòrma mistralenca | Nòrma classica |
Mirèio, Cant I (F. Mistral)
Cante uno chato de Prouvènço. Dins lis amour de sa jouvènço, A travès de la Crau, vers la mar, dins li blad, Umble escoulan dóu grand Oumèro, Iéu la vole segui. Coume èro Rèn qu'uno chato de la terro, En foro de la Crau se n'es gaire parla. |
Mirèlha, Cant I
Cante una chata de Provença. Dins leis amors de sa jovença, A travèrs de la Crau, vèrs la mar, dins lei blats, Umble [Umil] escolan dau grand Omèra [Omèr], Ieu la vòle seguir. Coma èra Ren qu'una chata de la tèrra, En fòra de la Crau se n'es gaire parlat. |
Se remarcarà que las doas nòrmas, en general, diferisson sistematicament per l'ortografia (notacion dels sons) mas nòtan quasi exactament la meteissa causa: Cante una chato de Prouvènço e Cante una chata de Provença se pronóncian parièr.
La nòrma orala (recomandacion de las formas parladas) diferís solament un pauc entre nòrma mistralenca e nòrma classica. Per exemple, certans mots afrancesats son acceptats en nòrma mistralenca (umble/umble, Oumèro/Omèra) mentre que la nòrma classica conselha de los evitar e de los remplaçar per de formas occitanas mai autenticas (umil, Omèr).
Comparason entre las quatre nòrmas existentas en occitan (extrach de la Declaracion Universala dels Dreches Umans) | |||
---|---|---|---|
Nòrma classica | Nòrma mistralenca | Nòrma bonaudiana | Nòrma de l'Escòla dau Pò |
Provençau Totei lei personas naisson liuras e egalas en dignitat e en drech. Son dotadas de rason e de consciéncia e li cau (/fau) agir entre elei amb un esperit de frairesa. Provençau niçard Auvernhat Vivaroalpenc Lemosin Gascon Lengadocian |
Provençau Tóuti li persouno naisson libro e egalo en dignita e en dre. Soun doutado de resoun e de counsciènci e li fau agi entre éli em' un esperit de freiresso. Provençau niçard Gascon (grafia febusiana) |
Auvernhat Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà. (Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de cousiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.) |
Vivaroalpenc Toutes les persounes naisoun liures e egales en dignità e en drech. Soun douta de razoun e de counsiensio e lour chal agir entre eles amb (/bou) un esperit de freireso. |
Comparason entre las quatre nòrmas existentas en occitan: grafèmas tipics | |||
---|---|---|---|
Nòrma classica | Nòrma mistralenca | Nòrma bonaudiana | Nòrma de l'Escòla dau Pò |
-a finala | -o (-a, -e) | -à | -o (-a) |
ò | o | o | o |
o, ó | ou | ou | ou |
uè, ue | ue, iue | eu (ue) | ue (ö) |
lh | i/h (lh) | lh | lh |
nh | gn | nh | nh |
s, ss c(e), c(i), ç |
s, ss c(e), c(i), ç |
s, ss | s |
z s entre doas vocalas |
z s entre doas vocalas |
z | z |
à è ò á é í ó ú |
à è ò ì ù é óu |
à è eù où é â ê î û |
à è ò ì ù où é |
Se nòta totas las consonantas finalas mudas. | Se nòta certanas consonantas finalas mudas. | Se nòta certanas consonantas finalas mudas. | Se nòta pas ges de consonanta finala muda. |