Urban V

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Estatua del papa Urban V a Mende
Agrandir
Estatua del papa Urban V a Mende

Guilhèm de Grimoard (1310-1370) venguèt papa jol nom d'Urban V.

Ainat del sénher de Grimoard e d'Amfelisa de Montferrand, nasquèt en 1310 al castèl de Grisac, situat prèp del Pont de Montvèrd dins las Cevenas Gavaudanesas. Quitèt lo castèl a 12 ans per estudiar a Montpelhièr e Tolosa e venguèt doctor en drech.

Aprèp los estudis dintrèt dins l'òrdre dels Benedictins al Monastièr.

Primièr abat d'aquel òrdre a l'Abadia Sant German d'Auxerre, puèi a l'abadia Sant Victor de Marselha en 1361, foguèt elegit papa a Avinhon lo 28 de setembre de 1362 e d'unes lo veson coma lo primièr dels papas umanistas e un europenc de la primièra ora.

Marquèt pregondament lo sieu pontificat en adobar lo Sant Sèti a Roma en 1367. En 1370 per tal d'apasimar la guèrra de cent ans qu'estralha lo reialme de França, tornèt a Avinhon ont moriguèt lo 19 de setembre de 1370.

Pendent son pontificat renovèt las universitats de Montpelhièr, Tolosa e Paris e obrèt a la creacion de mantun collègi universitaris (Viena, Cracovia) e del primièr evescat de Beijing.

Enriquesiguèt Gavaudan en edificis religioses coma la catedrala de Mende, las collegialas de Quesac e Bedoés.

Lo Carles V de França, per lo mercejar, exemptèt d'impòstes la senhoria de Grisac. Aquela situacion durèt fins al sègle XVIIIen.

Aprèp sa mòrt un processus de canonisacion s'endralhèt mas lo Grand Esquima l'aturèt. Calguèt esperar lo 10 de març de 1870 per que Pia IX lo canonizèsse.

Contunha d'èsser una figura coneguda en Gavaudan.

Armoiries de Urbain V
Agrandir
Armoiries de Urbain V

Fèsta:lo 19 de decembre.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimediá sus Urban V.



Precedit de
Innocent VI
Lista dels papas
Seguit per
Gregòri XI