Pirenèus Atlantics

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Eths Pirenèus Atlantics (64) qu'ei un despartament de França. Ua partida deth despartament qu'ei eth Bascoat Nòrd ed er'auta partida, eth Biarn.

Despartament deths Pirenèus Atlantics
Region : Aquitània
Prefectura : Pau
Sos-prefecturas : Baiona
Auloron
Populacion
 - Totau (1999)
 - Densitat

600 018 hab.
78 hab./km²
Superficia 7 645 km²
Arrondiments 3
Cantons 52
Comunas 547
President deu / deth Conselh
generau
Jean-Jacques Lasserre
Localisacion
Localisacion en França

Somari

[Modificar] Er'istòria

Eth despartament deths Pirenèus Baish qu'ei estat creat ara Revolucion francesa, eth 4 mars 1790 en aplicacion dera lei deth 22 de deceme 1789, dab deth Bearn i deras tres províncias bascosas (Labord, Navarra Baisha, i Sola).

Qu'òm pòt notar era presençia de duas enclavas deths Pirenèus Nauts qu'amassan cinq comunas ar est deth despartament.

Eths Pirenèus Baish qu'an gahat eth nòmi de Pirenèus Atlantics eth 10 d'octobre 1969.

[Modificar] Era geografia

Eth despartament deths Pirenèus Atlantics que hè partit dera region Aquitània. Qu'ei ara termièra deths despartaments deras Lanas, deth Gers i deths Pirenèus Nauts, atau que der'Espanha. Qu'ei bordat ar oest per ocean Atlantic, ath hond deth gòlf de Gasconha.

[Modificar] Eth climat

Eths Pirenèus Atlantics que coneishen ua variacion d'altitud de près de 3000 mètres entram eths punts eth mei baish i eth mei eslhevat. Non i a pas donc un sòl climat. Era temperatura meijana deth despartament que's abaisha desempuish eras planhas dincaths soms eths mei eslhevats, ond que pòt nevar en tota periòda.

Era temperatura dita normau qu'ei aquera deras planhas : qu'ei pro doça. Eth climat qu'a un sarròt de caracteristicas (egalitat deras temperaturas, doçor, mantuas plojas).

Era beutat deth cèu sustot en automne, qu'ei hòrta ens Pirenèus Atlantics, coma ac díser era cançon "Beth Ceu de Pau".

[Modificar] Era demografia

Non sembla pas i aver de nom particulat tà aperar eths poblants deths Pirenèus Atlantics. Eth parçan occidentau qu'ei principalement poblat peths Bascos i eth parçan orientau, peths Biarnés, qui desempuish era Revolucion i era creacion deth despartament que partagan eth medish despartament. Mès de 1790 a 1969, eths poblants qu'estón encoëra aperats eths Baish Pireneans.

[Modificar] Eras lengas

Eth francés qu'ei era lenga oficiau, coma en resta deth territòri francés; mès eth basco (euskara en basco) qu'ei parlat enas vilas i vilatges deth País Basco. La sinhalisacion arrotera qu'ei bilenga, i eth basco qu'ei ensenhat ens collègis, eths licèus i eras Ikastolak. Eth biarnés, parlat dera lenga occitana aparentat ath Gascon, qu'ei ensenhat dès era mairau enas escòlas Calandretas.

[Modificar] Era gastronomia

Eth Biarn coma eth País Basco que balha totas eras especialitats gastronomicas deth sud-oest.


Banèra occitana Regions istoricas occitanas Banèra occitana



Regions: AuvèrnheBearnBorbonésDaufinatGasconhaGuianaLemosinLengadòc — País Niçard — ProvençaVelaiVivarés


Val d'Aran

Region Piemont: Província de TurinProvíncia de Coni
Region Ligúria: Província d'Impèria
Region Calàbria: enclava de La Gàrdia