Itàlia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La Republica Italiana o simplament Itàlia (en italian Italia) es un Estat de l'Euròpa mediterranèa, qu'es format principalament d'una peninsula alongada i de doas grandas illas dins la mar Mediterranèa : Sicília e Sardenha. Lo nòrd es bordat pels Alps, frontièra montanhòla amb França, Soïssa, Àustria e Eslovènia. Los Estats independents de Sant Marin e la Ciutat del Vatican son enclavats dintre lo territòri italian.
La capitala es Roma.
Lo gentilici es italian -a.
|
|||
Devisa nacionala : N'a pas | |||
lenga oficiala | Italian | ||
Capitala | Roma | ||
Ciutat mai granda | Roma | ||
![]() |
|||
President | Giorgio Napolitano | ||
Primièr Ministre | Romano Prodi | ||
Superficia - Totala - % aiga |
Reng numerò 69 301 270 km² 2.4% |
||
Populacion
- Densitat |
Reng numerò 22
196 ab/km² (40en) |
||
Unificacion | 17 de març de 1861 | ||
Moneda | euro (abans lira) | ||
Zòna orària Ora d'estiu |
UTC+1 UTC+2 |
||
Gentilici | Italian, italiana | ||
Imne nacional | Fratelli d'Italia | ||
Domeni d'internet | .IT | ||
Còdi telefonic | 39 |
Somari |
[Modificar] Istòria
De veire: Istòria d'Itàlia
[Modificar] Govèrnament e politica
Article principal: Governament e politica de l'Itàlia
La Constitucion de 1948 establiguèt un Parlament bicameral, que consistís en una Cambra dels deputats (Camera dei deputati) e un Senat (Senato della Repubblica), un poder judiciari e un poder executiu compausat per un conselh dels ministres (cabinet), presidit pel Primièr ministre. Lo President de la Republica es elegit per 7 ans pel Parlament e un pichon nombre de delegats regionals. Lo President nomma lo Primièr ministre, que prepausa la rèsta dels ministres (nommats formalament pel president). Lo conselh dels ministres deu obtenir la fisança (Fiducia) de las doas Cambras.
Las Cambras del Parlament son elegidas popularament e dirèctament per un sistèma representatiu mixt, majoritari e proporcional. Jos la legislacion de 1993, l'Itàlia a de districtes amb un sol representant per 75% dels sètis al Parlament. Los 25% restants dels sètis son repartits proporcionalament. La Cambra dels deputats possedís un total de 630 membres. En mai dels 315 membres elegits, lo Senat compren los ex-presidents e divèrsas autras personas en conformitat amb d'acòrdis constitucionals. Las doas Cambras son elegidas per un maximom de 5 ans. Las cartas legislativas pòdon èstre originadas en las doas Cambras; devon èsser aprovadas per la majoritat.
Lo sistèma judiciari italian es basat sul drech roman, modificat pel còdi napoleonenc e los estatuts subsequents. Una Cort constitucionala, la Corte constituzionale, autoriza las leis constitucionalas ; es una innovacion introduita aprèp la Segonda Guèrra Mondiala.
[Modificar] Organizacion politica e administrativa
De veire: Regions de l'Itàlia
[Modificar] Geografia
Article principal: Geografia de l'Itàlia
L'Itàlia es constituida principalament per una granda peninsula que s'estend cap a la Mar Mediterranèa, ont amb sas doas principalas illas, Sicília e Sardenha, crèa massas aqüaticas importantas, coma la Mar Adriatica al nord-èst e la Mar Ioniana al sud-èst.
Los Apenins forman la colona vertebrala de la peninsula ; s'unís amb los Alps, la cadena montanhòla que forma un arc al nòrd. Alà se tròba tanben una granda planura alluviala, la planura po-veneciana, drenada pel Pò e sos divèrses afluents provenent dels Alps, Apenins e Dolomitas.
Son punt mai elevat es lo Mont Blanc (Monte Bianco) a 4 810 m d'altitud, mas Itàlia s'associa mai facilament amb dos volcans famoses : lo Vesuvi actualament inactiu prèp de Nàpols e l'Etna fòrça actiu en Sicília.
[Modificar] Economia
Article principal: Economia de l'Itàlia
L'Itàlia a una economia industriala divèrsa, amb practicament lo meteis produch per abitant que la França e lo Reialme Unit. Aquesta economia capitalista se manten devesida en un nòrd industrial, dominat per las entrepresas privadas, e un sud agricòla, amb 20% de caumatge. En comparason amb de païses europencs vesins, a un grand nombre d'entrepresas pichonas e mejanas (PME).
La màger part de las matèrias primièras utilizadas per l'industria e mai de 75% de l'energia son importadas. Durant la decada passada l'Itàlia ha perseguit una politica fiscala estricta que li permetèt d'arribar a complir sos objectius economics. Dempuèi son adesion a l'Union Europenca, l'Itàlia a beneficiat largament de l'interès e de l'inflacion basses de l'euro.
Lo rendement economic de l'Itàlia s'es mantengut fàcia a sos companhs de l'Union Europenca e lo govèrnament de Berlusconi a mes en accion de reformas nombrosas destinadas a melhorar la competitivitat e la creissença. S'a mogut lentament, d'autra part, en la mesa en òbra de reformas estructuralas indispensablas, coma aleujar los impòstes e reimplantar lo rigid mercat italian del trabalh e lo sistèma de pensions.
Aprèp l'escandal comptable de Parmalat en 2003, qualques personas an mes en dobte lo sistèma de contraròtle financièr del país.
Vesètz: Lista d'entrepresas italianas
[Modificar] Demografia
Article principal: Demografia de l'Itàlia
L'Itàlia es un país fòrça eterogenèu tant lingüisticament coma religiosament, e es divèrs culturalament, economicament e politicament. L'Itàlia a la cinquena densitat de populacion d'Euròpa (per òrdre d'importància), amb una mejana de 196 personas per quilomètre carrat. Los grops minoritaris son pichons, la màger part d'eles son de lenga alemanda al sud del Tiròl (segon lo recensament de 1991, la populacion es compausada per 287 503 personas de lenga alemanda e solament 116 914 de lenga italiana) e los eslovèns a l'entorn de Trieste.
D'autres grops minoritaris amb de lengas parcialament oficialas comprenon la minoritat de lenga francesa oficialament mas puslèu arpitana dins la region de la Val d'Aòsta ;los occitans dins las valadas (Dins lo Piemont) e a la Gardia, los sards, lo catalan e la lenga retò-romanica dins las montanhas dolomitas, son totas de lengas romanicas.
Lo catolicisme es la religion predominanta (85% de la populacion) ; i a de comunautats de protestants e de josièus e una comunautat creissenta d'origina musulmana.
[Modificar] Cultura
Article principal: Cultura de l'Itàlia
L'Itàlia es reconeguda per son art, sa cultura e divèrses monuments, entre eles la torre de Pisa e lo Colisèu roman; tanben per sa gastronomia (la pizza e la pasta son de plats italians famoses), sos vins, son estil de vida, son elegància, son dissenh, son cinèma, son teatre e sa literatura : tant en poesia, amb de poètas de renom com Dante, Petrarca, Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre autres, o d'autres genres, coma lo roman amb d'autors coma Gianni Rodari o Leonardo Sciascia, e lo teatre coma Dario Fo, titular del Prèmi Nobel ; o la musica (en particular l'operà).
Lo periòde de la Renaissença europenca comencèt en Itàlia durant los sègles XIV e XV.
Datas | Nom en occitan | Nom local | Nòtas |
---|---|---|---|
1èr de genièr | An nòu | Capodanno | |
6 de genièr | Epifania | Epifania | |
Mobila | Dimenge de Pascas | Pasqua | |
Mobila | Diluns de Pascas | Lunedì di Pasqua | |
25 d'abrial | Anniversari de la liberacion | Liberazione | 1945 |
1èr de mai | Fèsta del trabalh | Festa del Lavoro | |
2 de junh | Fèsta de la Republica | Festa della Repubblica | 1946 |
15 d'agost | Jorn de l'Assompcion | Ferragosto | |
11 de novembre | Jorn de Totsants | Tutti i Santi | |
8 de desembre | Immaculada Concepcion | Immacolata | |
25 de desembre | Nadal | Natale | |
26 de desembre | Sant Estève | Santo Stefano | |
31 de desembre | Nuèch de Sant Silvèstre | San Silvestro |
|