Sant Pàpol

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sant-Pàpol
País França França
Region Lengadòc Rosselhon
Despartament Aude
Arrondiment Arrondiment de Carcassona
Canton Canton de Castèlnau d'arri Nòrd
Còde INSEE 11361
Còde postal 11400
Cònsol
Mandat en cors
Henri Ourliac
2001-2008
Intercomunalitat
Longitud 02° 02' 12" Èst
Latitud 43° 19' 56" Nòrd
Altituds mejana : 159 m
minimala : 139 m
maximala : 405 m
Superficia 2648 ha
= 26,48 km²
Populacion sens
comptes dobles
770 ab.
(1999)
Densitat 29 ab./km²

Image:Sant-Pàpol-escut.gif

Somari

[Modificar] Lo Vilatge

Suls primièrs contrafòrts de la Montanha Negra, Sant Pàpol se trapa en Lauragués a 7 km de Castèlnòu d'Arri, 35 km de Carcassona, 60 km de Tolosa. Se dintrava dins l'encencha del vilatge per pòrtas fortificadas. La Pòrta de l'Èst, quadrangulària, traucada per cairelièras foguèt construida per Guilhèm de Cardalhac, avèsque tresen de Sant-Pàpol.
Servissiá de Tor dels Gardas e tanben de preson avescala. Del costat interior, dins l'arc de plen-cintre, se pòt admirar una vèrge de fusta del sègle XIV. Lo còr del vilatge compòrta carrièras estreitas amb ostals de corondatges e empreis.

[Modificar] L'Abadiá

L'abadiá, vista de defòra
Agrandir
L'abadiá, vista de defòra
Verge de Pietat de fusta
Agrandir
Verge de Pietat de fusta

L'Abadiá foguèt fondada al sègle VIII. Sa règla èra la benedictina. Sant Pàpol, discípol de Sant Saturnin, 1èr avèsque de Tolosa (sègle III aprèp J.-C.) foguèt martirisat e descalotat al luòc-dit L'Ermitatge. Segon la legenda, se baissèt e ramassèt lo som de sa clòsca, a aquel endreit gisclèt una sorga. Un monge conegut per son ascetisme, Sant Berangièr, i visquèt al sègle XI. Lo mond se venguèron reculhir a l'abadiá sus sa tomba aprèp los miracles que s'i faguèron. En 1317, lo papa Joan XXII creèt l¹avescat de Sant-Pàpol, fins a la Revolucion, 34 avèsques s'i succediguèron.. En 1361, la catedrala foguèt pilhada pels Rotièrs e en 1595 pels protestants. Als sègles XVII e XVIII, l'abadiá foguèt fòrça restaurada e tornèron bastir lo palais avescal. A la Revolucion, l'avescat foguèt suprimit e la catedrala venguèt glèisa parroquiala. Lo còr se compausa de doas travadas en plen-cintre amb doble cabrion e tanben un cuol-de-forn. Es decorat de capitèls pre-romans e d¹un enfuòc del sègle XIV. Son tet es fait de lausas de pèiras escalpradas (ensems arquitectural unic). La vaste nau de la glèisa se dobrís cap al nòrd sus quatre capèlas del sègle XIV. Dins una, se pòt remarcar una Pietat del sègle XIV de fusta daurada. La primièra entrada se trapava del costat de l'oest jos un crisme e un arc de bilhetas. Es estada enmuralhada al sègle XV.

[Modificar] La clastra

La clastra
Agrandir
La clastra

Se dintra dins la glèisa per la clastra realizada a la debuta del sègle XIV. Las arcadas en plen-cintre son pausadas sus colonetas gemeladas per capitèls geminats. Lo repertòri dels capitèls es vegetal o animalièr. Las scenas istoriadas son regropadas contra los pilars (Adoracion del Magues, Eròd e benlèu Sant-Pàpol).

[Modificar] Lo mestre

Danièl dins la fòssa del Leons
Agrandir
Danièl dins la fòssa del Leons

Defòra, sul cabeç semi-circulari, se pòdon admirar los capitèls e modilhons del Mèstre de Cabestany - dos d¹entre eles son istoriats, l'un representa Danièl dins la fòssa del Leons, l'autre lo Castig dels Babilonians - escalpraire remarcable de la fin del sègle XII. Trabalhèt en Espanha (Navarra), en Italia (Toscana) e sustot en França (Pirenèus orientals e Aude). Sos personatges son tipics : caras e caps triangularis, uèlhs ovals, nas dreit, aurelhas largas, despegadas, barbas e pèls de las blestas longas estriadas, las mans amb dets d'una longor que passa l'òsca.

[Modificar] Liams defòra

  • Tel Abadiá : 04.68.94.97.75
  • Tel Comuna : 04.68.94.90.92
  • e-mèl : mairie.saint-papoul@libertysurf.fr

[Modificar] Lo oeb en occitan