Aragonés
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Aragonés (Aragonés) | |
---|---|
Parlat en : | Espanha |
Regions : | Euròpa |
Parlat per : | 10 000 personas |
Classament : | ?ena mai parlada |
Tipologia : | {{{tipologia}}} |
Familha lingüistica : | grop indoeuropèu Latin |
Estatut oficial | |
Lenga oficiala de : | --- |
Acadèmia : | {{{academia}}} |
ISO 639-1 | an |
ISO 639-2 (B) | arg |
ISO 639-2 (T) | |
Mòstra: | {{{mòstra}}} |
Veire tanben : Indo-europenc – lenga, lista de lengas |
Lingüistica > Lenga > Aragonés
Somari |
[Modificar] Generalitats
L'aragonés o fabla es una lenga romanica parlada dins lo nòrd d'Aragon (Espanha). Coma lo catalan, lo castelhan o lo portugués, s'espandiguèt cap al sud mercé a la reconquista, mas recuolèt davant lo castelhan tre la fin de l'Edat Mejana. De còps se parla d'aragonés pel castelhan d'Aragon amb substrat aragonés.
La classificacion de l'aragonés es un objècte de debat. La lingüistica romanica tradicionala lo considèra coma un dialècte de l'espanhòl mas d'estudis mai recents afirman qu'es una lenga independenta. Ça que la, totes los especialistas son consents per dire que l'aragonés ten d'afinitats a l'encòp amb l'espanhòl, l'occitan (gascon) e lo catalan. La revendicacion culturala, en tot cas, presenta sempre l'aragonés coma una lenga a part entièra.
[Modificar] Origina
L'aragonés es una lenga derivada del latin. Cal notar que sul territòri d'origina de la lenga se parlèt fins a la fin del sègle X de parlars bascoïdes. Aquel fach pòt explicar en partida cèrtas afinitats que ten l'aragonés amb los parlars gascons pirenencs.
[Modificar] Dialèctes de l'aragonés
L'aragonés es fòrça dialectalizat e lo territòri de la lenga manca de continuitat. Los dialectes orientals son mai vius que non pas los occidentals.
- Dialèctes occidentals : l'ansotan e lo cheso.
- Dialèctes centrals : lo tensin, lo chistabin e lo semontanés
- Dialèctes orientals : lo benasqués e lo ribagorçan. Se discutís l'atribucion del parlar benasqués a l'aragonés o al catalan. Tanben cal ben distinguir dos "ribagorçans": 1º un primièr "ribagorçan" coma varietat de l'aragonés e 2º un autre "ribagorçan", mai a l'èst, qu'es el una varietat del catalan.
[Modificar] Sociolingüistica
L'estimacion mai correnta considèra que 30 000 personas parlan l'aragonés. Existisson tanben de neolocutors de la fabla dins las ciutats màgers d'Aragon.