Peiregòrd
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo Peiregòrd o Perigòrd es lo nom del Comtat que recobriá, a pauu de causa prèp, l'actual departament de la Dordonha. Lo departament inicial foguèt leugièrament remanegat e encamba sus qualques tèrras de l'Aunis, del Sintònga, del Carcin e del Lemosin. Son nom ven del pòble galés dels Petrocorii. Las limitas ancianas èran gaireben las meteissas.
Lo Peiregòrd quadricefal s'inscritz dins lo departament de la Dordonha. Se compausa :
- Al nòrd del Peiregòrd vèrd (altorn de Nontron), aquesta region prolontja en fach lo Lemosin granitic e aqueste nom ven dels èrbatges e dels bòsques que la recobron. (Es una apelacion toristica e non pas istorica)
- Al centre del Peiregòrd blanc (altorn de Periguers e vèrs la Charanta), aqueste nom ven del sòl calcari d'aquesta region.
- Al sud-èst del Peiregòrd negre (altorn de Sarlat la Caneda), istoricament la mai anciana apelacion de las 4, aqueste nom ven dels bòsques de garrics fòrt escurs tota una partida de l'annada, mas a pas res de veire amb las trumfas negras. Sos abitants parlan del "Sarladés". Fòrt pròchi del Carcin sul plan uman e geografic.
- Al sud-oèst del Peiregòrd porpra (altorn de Bergerac), aquesta apelacion es la mai recenta (1970) e es deguda e l'espension del torisme, lo porpra rapèla la color de las fuèlhas de vinha a l'automne. Sos abitants l'apelan lo "Bergeraqués".
Sos abitants son apelats los Peiregordins. Lo tèrme Peiregordin utilisat e partir del sègle XVIII per parlar dels abitants del Peiregòrd designa tanben los abitants de Periguers.
[Modificar] Literatura
Jacquou le croquant, d'Eugène Le Roy raconta l'istòria de la revòlta dels Crocants, e la destruccion del castèl de l'èrm.
Lo 25 de genièr de 1642, Pierre Grellety recep del Rei las letras patentas atestant de l'amnistia generala per totes sos òmes e per ele una carga de capitani dins las armadas del rei, dins lo pòst de governaire de la ciutat de Vercèlh (Vercelli) en Itàlia.
![]() |
Portal d'Occitània – Accedissètz als articles sus Occitània |