Grèc (lenga)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
- Pels articles omonims, veire Grèc.
Grèc (lenga) (Ελληνικά Ellinika) | |
---|---|
Parlat en : | Grècia, Chipre e de comunitats en Albania, Turquia, Itàlia, ais Estats Units, en Austràlia, Canadà demest lei nombrós país ont existís una diaspòra grèga. |
Regions : | Euròpa |
Parlat per : | 15 millions personas |
Classament : | 61ena mai parlada |
Tipologia : | SVO [1] |
Familha lingüistica : | Lengas indoeuropèas Protogrèc Grèc |
Estatut oficial | |
Lenga oficiala de : | Grècia, Chipre, Union Europèa. |
Acadèmia : | ? |
ISO 639-1 | el |
ISO 639-2 (B) | gre |
ISO 639-2 (T) | ell |
Mòstra: | Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme Αρθρο 1 |
Veire tanben : Lengas indoeuropèas – lenga, lista de lengas |
Lo grèc (o rarament grègo, ellenic) (en grèc ancian ἡ Ἑλληνικὴ γλῶττα = hê hêlênikế glỗtta, en grèc modèrne τα ελληνικά / η ελληνική γλώσσα = ta ellīniká / i ellīnikī́ glṓssa) es una dei lengas indoeuropèas, apareguda en Grècia vèrs 2000 avans lo Crist, que uei la parlan mai de 10 milions d'estatjants en Grècia e mai de comunitats grègas nombrosas dins totei lei parts dau Mond.
Somari |
[Modificar] Classificacion
Lo grèc es una una branca de la familha dei lengas indoeuropèas e aquela branca se compausa d'una sola lenga, lo grèc (es una situacion similara a aquelei de l'armèni e de l'albanés).
[Modificar] Naissença dau grèc
Lo grèc apareis aproximativament vèrs 2000 avans lo Crist. Emergís a travèrs de l'arribada de populacions d'origina indoeuropèa que s'installan en Grècia e que lai assimilan lingüisticament de populacions anterioras, coma lei misteriós pelasgues e mai lei de la civilizacion cicladica dins lei Cicladas.
[Modificar] Dialèctes
Segon una ipotèsi tradicionala, lo grèc antic auriá tengut aumens dos grands pòls dialectaus: lei dialèctes ionians qu'ocupavan lo gròs de Grècia a l'epòca micenèa e lei dialèctes dorians que serián venguts dau nòrd ("invasions dorianas" venent dau nòrd de Grècia o quitament de Danubi) per s'espandir dins una partida dau sud de Grècia, au moment de l'afrondrament de la civilizacion micenèa, e avans l'espelida dau grèc classic.
Ara, pasmens, lei darrierei recèrcas an pron remés en causa aquel esquèma e s'orientam vèrs una classificacion pus exacta dei dialèctes antics, que son totei apareguts en Grècia (Sergent 1995: 115-121):
- Lei dialèctes meridionaus (o orientaus) comprenián:
- Lo micenèu, dialècte preponderant au còr de Grècia durant l'epòca micenèa.
- L'arcade o arcadochipriòta, varietat conservatritz, que s'espandiguèt après l'epòca micenèa en Arcadia, a Chipre e en Panfilia (sud-oèst d'Anatolia).
- L'ionian, varietat particulara e evolutiva, que s'espandiguèt après l'epòca micenèa en Atica, en Eubèa, dins lei Cicladas e en Ionia (còsta centreoccidentala d'Anatolia).
- L'eolian, que s'espandiguèt après l'epòca micenèa de Beocia a Tessàlia, au nòrd de la mar Egèa (a Lèsbos...) e sus la còsta nòrd-occidentala d'Anatolia. L'eolian teniá d'influéncias fòrtas dau grèc dau nòrd-oèst (o benlèu èra de grèc dau nòrd-oèst amb una influéncia meridionala).
- Lei dialèctes septentrionaus (o occidentaus), originaris d'Epir e de Tessàlia, comprenián:
- Lo grèc dau nòrd-oèst, que s'espandiguèt après l'epòca micenèa en Focida (Dèlfes...), dins lei doas Locridas, en Acarnania, en Etolia, en Elida e dins lo nòrd-oèst de Peloponès.
- Lo dorian, varietat particulara dau grèc dau nòrd-oèst, eissida de Dorida, que s'espandiguèt après l'epòca micenèa dins l'èst e lo sud de Peloponès, dins lo sud de la mar Egèa (Creta...), a Ròdes e sus de còstas vesinas d'Anatolia. Puei, amb la colonizacion grèga començada au sègle VIII avans lo Crist, s'espandiguèt pereu a Cirèna (Africa), en Sicíla e en Itàlia dau sud.
- Lo grop etòlomacedonian, encara mai septentrionau. Èra probable un dialècte grèc periferic, o mens probable una lenga indoeuropèa pròcha dau grèc. Compreniá:
- Lo macedonian antic, parlat en Macedònia (a pas ges de rapòrt amb lo macedonian actuau qu'es una lenga eslava).
- L'etolian, parlat a l'origina en Etolia, Acarnania e Epir, que se faguèt remplaçar d'ora per lo grèc dau nòrd-oèst.
A la fin de l'epòca grèga classica, l'epòca ellenistica favorizèt la desparicion dei dialèctes. Aquò se faguèt per l'expansion de l'ionian dins sa varietat parlada en Atica, dins la region d'Atenas. Aquel ionian-atic foguèt la basa de la koinè, una varietat literària mai prestigiosa que leis autras que remplacèt gaireben totei leis autrei dialèctes.
Durant leis epòcas ulterioras, dau periòde roman e fins a uei, la koinè a engenerat tornar-mai de dialèctes diversificats dins tot lo mond ellenic. Lei dialèctes dau grèc modèrne venon de la koinè e son pron omogenèus, levat d'unei que son originaus coma lo chipriòta e lo pontic. Pasmens, un sol dialècte dorian a subreviscut fins a nòstra epòca, es lo tsakonian, acantonat a quauquei localitats dei confinhas orientalas d'Argolida e de Laconia.
- Fònt: SERGENT, Bernard (1995) Les Indo-Européens: histoire, langues et mythes, coll. Bibliothèque scientifique Payot, París: Payot
[Modificar] Lo grèc micenèu
[Modificar] Espandiment
La fasa dau grèc micenèu, dei sègles XVI a XI avans lo Crist, es ligada a l'epòca micenèa. A la fin de l'epòca micenèa, lo grèc comença de remplaçar lo minoan parlat en Creta.
[Modificar] Escritura
La forma premiera d'escritura atestada per notar un dialècte grèc es lo linear B, un sillabari sens rapòrt amb l'alfabet grègo, servent de transcriure una forma arcaïca d'un dialècte arcadochipriòta emplegat en Grècia continentala e en Creta entre aperaquí -1550 e -1200. Entre -800 e -200, una escritura semblanta, lo sillabari chipriòta, foguèt emplegada a Chipre. Aquesto sillabari porriá venir dau chiprominoean (veire çai-sota).
Fau notar que d'escrituras mai ancianas que lo linear B e lo chipriòta existiguèron en Grècia, sens que siguem segurs que servèron de notar de grègo :
- lo linear A (entre -1800 e -1450, en Creta e dins d'illas de la mar Egèa) ;
- lo cretés ieroglific (entre -1750 et -1600, en Creta) ;
- lo chiprominoan (entre -1500 et -1200, a Chipre), belèu derivat dau linear A.
[Modificar] Lo grèc arcaïc
Après una crisi e un afondrament de la civilizacion micenèa, lo grèc arcaïc seguís dei sègles XI a VI avans lo Crist, .
[Modificar] Dialèctes arcaïcs
Lo dialècte dorian, originari de Dorida e dau grop dau grèc dau nòrd-oèst, s'installa dins de regions grandas de l'oèst e dau sud de Grècia a travèrs de migracions de populacions (es pas segur que se pòsca parlar d'"invasions dorianas" violentas, segon lei recèrcas istoricas mai recentas). Ansin, lo dorian penètra dins una partida dau domeni dei dialèctes meridionaus, mentre que lo dialècte macedonian demòra acantonat au nòrd.
[Modificar] Escritura
Lei trébols que seguisson l'epòca micenèa an entraïnat la desparicion dau linear A e lo grèc s'escriu pus entre lei sègles XI e IX. L'alfabet grèc actuau nais vèrs lo sègle IX avans lo Crist en s'inspirant de l'alfabet fenician, gràcias a un reviscòu dau comèrci amb lo Pròche Orient.
[Modificar] Literatura
Una tradicion orala solida permet l'emergéncia e la transmission dei poèmas epics de l'Odisssèa e de l'Iliada, compausats per Omèr au sègle VIII avans lo Crist, puei transcrichs. Se discutís l'existéncia istorica d'Omèr, coma persona.
[Modificar] Lo grèc ancian o classic
[Modificar] Lei dialèctes e la koinè
Au començament, i aviá una varietat importanta de dialèctes, acampats en quatre grops : arcadochipriòta, occidentau, eolian e ionian-atic.
Parlar dau grègo ancian vòu pas dire grand causa se si vòu referir a n'un deis lengatges antics : dins lei fachs, pasmens, lo grègo designa lo dialècte d'Atenas. L'atic (dialècte dau grope ionian-atic), lenga de l'Atenas vièlha, constituís aquela que i es escricha la màger part de la literatura grèga classica. Sota l'aflat d'Alexandre lo Grand, l'utilisacion dei dialèctes foguèt restancada, dau biais que lo monde grègo empleguèt la koinè, lenga comuna (es la significacion de l'adjectiu koinos, que donèt puei la famosa koinè occitana dei trobadors) eissida de mai d'un dialècte dau grope ionian-atic. Aqueu d'aquí li permetiá de comunicar emé son armada e èra ensinhat ai ciutadans dei regions conquistadas, venent ansin la lingua franca de l'Antiquitat, en concurréncia emé lo latin. La koinè venguèt puei lenga oficiala de l'Empèri roman d'Orient, avans que de contunhar d'evoluir per far nàisser lo grègo modèrne d'encuei.
[Modificar] Escritura
L'alfabet grèc, eiretat dei Fenicians e de son alfabet, foguèt emplegat sota diferentei versions (dichas epicorics) partent dau IX ab.JC o dau XVIII ab.JC puei foguèt normalizat e impausat au demai dau monde ellenofòn per Atenas en -403. Apondent de vocalas an aquesto abjad semitic, lei Grègos son leis inventors deis alfabets occidentaus. D'efiech, manlevat per leis Etruscs (cf. alfabet etrusc), que lo passèron ai Romans, faguèt nàisser l'alfabet latin, mai tanben, sens passar per leis Etruscs, l'alfabet gotic, lo cirillic, l'alfabet còpte...
[Modificar] Fonologia
Resumit :
Lo grègo ancian es una lenga d'accent d'autor possedent doei (o tres, segon leis interpretacions) intonacions : aguda e circonflèxa (cf. accentuacion dau grègo). Si caracteriza tamben per un sistèma de consonantas aspiradas e per un juec d'oposicions de quantitats vocalicas. Existís mai d'una règla de sandhi, tant intèrnas qu'extèrnas.
Passant de l'indo-europenc au grègo, la lenga subissèt de nombrosei modificacions foneticas que lei pus vesiblas son descrichas per la lei de Grassmann, la lei d'Osthoff e la lei de Rix. Si nòta pereu que permete de restituir dins de cas nombrós la color dei laringalas IE. Per acabar, es una lenga centum.
[Modificar] Morfologia
Lo grègo, coma d'autrei lengas indo-europencas ancianas, es autament flexionau. Alevat de l'utilisacion de desinéncias, lo grègo si caracterisa per de mejans eiretats de l'indo-europenc coma l'alternància vocalica, l'utilisacion dau doblament e de l'augment per lei vèrbes.
[Modificar] Sistèma nominau
Per exemple, lei noms an cinc cas (nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu e datiu), tres genres (masculin, femenin e neutre, de còps redusits a n'una oposicion animat / inanimat) e tres nombres (singular, duau, plurau e collectiu per lei neutres). Lo grègo modèrne emplega pas mai lo datiu, alevat dins d'uneis expressions coma en taxei, mai leis autrei cas son generalament servats.
Si compta tres grands tipes de declinasons, tant per lei noms coma per leis adjectius (tipe en -α/η, tipe tematic en -ος e tipe atematic), qu'an mai d'un sota-tipe. Lei pronoms seguisson un sistèma que li es pròpri e que, aguent influençat lei tipes nominaus, ne son gaire aluenchat.
La riquessa de la flexion nominala ne fa la complexitat.
[Modificar] Sistèma verbau
Lei vèrbes an tres votz (activa, mejana e passiva), tres personas e tres nombres. Si conjuga segon sièis mòdes, quatre personaus (indicatiu, imperatiu, subjonctiu e optatiu) e doei impersonauls (infinitiu e participe). Existís sièis temps (present, imperfach, aoriste, futur, perfach, mai-que-perfach), despartits d'un biais inegau entre lei mòdes. D'unei formacions segondàrias existon, coma lo futur anterior.
A despart dau temps, lo vèrbe exprimís subretot, d'un biais fòrça precís, tres aspectes (imperfectiu, aspecte zèro e estatic) e mai d'un mòde de procés (incoatiu, iteratiu, frequentatiu, eca.). L'indicatiu solet marca lei temps : a toei leis autrei mòdes, es solament l'aspecte qu'es indicat.
Existís doei grandei categorias de conjugasons : lei tematicas (o vèrbes en -ω) e leis atematicas (dichs vèrbes en -μι). Aquestei categorias si divison en un grand nombre de sota-categorias. Lo sistèma verbau es fòrça complicat, que la flexion fa jugar de mejans nombrós coma l'alternància vocalica, la sufixacion per lo biais de desinéncias, l'utilisacion d'una vocala tematica, aquela de l'augment e dau doblament. A toei aquestei mejans si li aponde de modificacions foneticas grandas au mitan d'un mesme paradigma.
Fin finala, es quasi pas tròp de dire qu'existís mai de vèrbes irregulars que de regulars.
[Modificar] Influéncia dau grègo ancian sus lei lengas modèrnas
[Modificar] Mots sabents e radicaus grègos
Un nombre grand de mòts en latin, francés, occitan e anglés, per parlar solament d'aquestei lengas, son d'origina grèga e la part màger dei neologismes sabents emplegats dins lo monde es bastida sus de radicaus grègos (soventei-fes mesclats de radicaus latins). Solament quauquei lengas, coma l'islandés d'un biais sistematic e, dins una part mendre, l'alemand, emplegan pas aquestei radicaus mai reviran per calque lei tèrmes sabents grègos au mejan de radicaus que li son pròpris.
[Modificar] Mots corrents
De mòts coma botiga, caractèr, burre o sartan vènon tanben dau grègo. Passats per lo latin e eiretats coma taus dins la lenga occitana, an subit lei mesmei modificacions foneticas que leis autrei mòts eiretats e son desenant fòrça aluenchats de son etimon grègo : fau avisar darrier chascun d'aquelei ἀποθήκη apothếkê, χαρακτήρ kharaktếr et βούτυρον boúturon.
[Modificar] Lo grèc medievau o bizantin
[Modificar] Lo grèc modèrne
Lo grèc modèrne existís tre l'epòca de l'ocupacion otomana. Lo grèc modèrne parlat se diferéncia pauc a cha pauc dau grèc bizantin, que se manten pasmens dins l'usança liturgica e teologica de la glèisa ortodòxa.
Lo grèc modèrne s'es desvolopat a travèrs de doas varietats concurrentas a partir dau sègle XIX e de l'independéncia de Grècia:
- La dimotikí (δημοτική, "lenga populara") es pròcha dau grèc parlat e ten gaireben lo monopòli de la cançon e de la literatura. Per ex. το ψάρι = to psári "lo peis". Tanben ten de manlèus ai lengas modèrnas coma lo turc, l'albanés, lo bulgar-macedonian, lo romanés, l'italian e lo nòrd-italian (sustot lo venèt).
- La katharevousa (καθαρεύουσα, "puretat") èra arcaïzanta, artificiala, evitava lei manlèus e teniá una morfologia de tipe antic o medievau. Per còntra se prononciava segon la fonetica dau grèc modèrne. Per ex. τό ὀψάριov = to opsárion "lo peis".
La katharevousa foguèt la sola varietat oficiala fins en 1976 maugrat un militantisme actiu dei partisans de la dimotikí. Après la dictatura dei colonèus de 1967 a 1974, lo retorn de la democracia entraïnèt l'adopcion de la dimotikí coma sola lenga oficiala en 1976 perque la vesián coma mai confòrma a l'esperit democratic. Uei, sonque la glèisa ortodòxa contunha d'utilizar la katharevousa dins la liturgia.
Avans 1982 utilizavan lo sistèma tradicionau e complèxe de l’accentuacion politonica, que teniá tres accents grafics (accents tonaus ancians) e dos "esperits" (marca o abséncia dau sòn [h] ancian). Aquò rebatiá una fonetica antica sens rapòrt amb la pronóncia modèrna. En 1982 adoptèron lo sistèma de l'accentuacion monotonica, ben mai simple, amb un sol accent grafic e sens "esperits". Totun, uei, certanei personas e d'uneis editors encara utilizan lo sistèma politonic, que garda una valor ren que decorativa.
La dimotikí actuala, en tot cas, intègra certanei formas de la katharevousa per completar e diversificar lo lexic e antau, se manten una connexion estrecha entre lo grèc modèrne e lo grèc antic o medievau.
![]() |
Portal de las lengas – Accedissètz als articles de Wikipèdia concernent las lengas. |