Prèmi Nobel de quimia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La lista çai-jos compren totes los laureats del prèmi Nobel de quimia dempuèi 1901 fins a nòstres jorns.

Médaille prèmi Nobel





Annadas 1900 - 1910 - 1920 - 1930 - 1940 - 1950 - 1960 - 1970 - 1980 - 1990 - 2000

[Modificar] Annadas 1900

pels servicis extraordinaris qu'a rendut amb las descobertas de las leis de la dinamica quimica e de la pression osmotica de las solucions

pels servicis extraordinaris qu'a rendut per sos trabalhs sus la sintèsi dels idrats de carbòni e de las purinas

pels servicis extraordinaris rendut a l'avançament de la quimia per sa teoria de la dissociacion de las electrolitas

en reconeissença de la descoberta dins l'aire d'elements gasoses inèrtes, e de la determinacion de lor posicion dins lo taulèu periodice

pels servicis rendut a l'avançament de la quimia organica e industriala, gràcia a sos trabalhs suls colorants organics e los compausats idroaromatics

en reconeissença dels grands servicis qu'a rendut per la descoberta del fluòr e de sas proprietats, e per aver mes a la disposicion de la sciéncia lo forn electric que pòrta son nom

per sas recèrcas en bioquimia e la descoberta de la fermentacion en l'abséncia de cellulas

per sas recèrcas sus la desintegracion dels elements e la quimia de las substàncias radioactivas

en reconeissença de sos trabalhs sus la catalisi e per sas recèrcas suls principis fondamentals que govèrnan los equilibris quimics e las velocitats de reaccion

[Modificar] Annadas 1910

en reconeissença dels servicis renduts a la quimia organica e a l'industria quimica per sos trabalhs de pionièr dins lo domeni dels compausats aliciclics

pels servicis renduts a l'avançament de la quimia per sa descoberta dels elements radi e poloni, per aver isolat lo radi e estudiat la natura e los compausats d'aqueste element remirable

  • 1912 François Auguste Victor Grignard¹ e Paul Sabatier² França França

¹ per sa descoberta del reactiu dich de Grignard, loqual a permes d'acomplir de grands progrèsses en quimia organica sas darrièras annadas
² per son metòde d'idrogenacion dels compausats organics en preséncia de metals finament devesits, çò qu'a permes de grands progrèsses en quimia organica sas darrièras annadas

per sos trabalhs sus las ligasons dels atòms dins las moleculas, gràcia alsquals a portat un esclairatge novèl sus d'estudis anteriors e dobert de domenis novèls de recèrca tot particularament en quimia minerala

en reconeissença de sas determiancions precisas dels peses atomics d'un grand nombre d'elements quimics

per sas recèrcas suls pigments de las plantas e especialament sus la clorofila

  • 1916 Prèmi non decernit
  • 1917 Prèmi non decernit

per la sintèsi de l'ammoniac a partir de sos elements
NB : prèmi decernit en 1919 e remes en 1920

  • 1919 Prèmi non decernit

[Modificar] Annadas 1920

en reconeissença de sos trabalhs en termòquimia

per sas contribucions a sas coneissenças de la quimia de las substàncias radioactivas, e per sas recèrcas sus la natura dels isotòps

per sas descobertas gràcia au spectromètre de massa, d'un grand nombre d'isotòps non radioactius, e mai per l'enonciat de la règla dels entièrs per las massas atomicas

per son invencion del metòde de microanalisi de las substàncias organicas

  • 1924 Prèmi non decernit

per sa demostracion de la natura eterogèna de las solucions colloïdalas e pels metòdes qu'a utilisat, lasqualas son vengudas d'un interès fondamental dins la quimia colloïdala modèrna

per sos trabalhs suls sistèmas dispersats

per sas recèrcas sus la constitucion dels acids binaris e de las substàncias aparentadas

pels servicis renduts per sas recèrcas sus la constitucion dels steròls e lors relacions amb las vitaminas

per lors trabalhs sus la fermentacion dels sucres e los enzims qu'i participan

[Modificar] Annadas 1930

per sos trabalhs sus la constituion de l'emina e de la clorofila e especialament per la sintèsi de l'emina

en reconeissença de lor contribucion dins la descoberta e lo desvolopament dels metòdes quimics jos nauta pression

per sas descobertas e trabalhs dins lo domeni de la quimia de las surfàcias

  • 1933 Prèmi non decernit

per sa descoberta de l'idrogèn pesuc

en reconeissença de lors sintèsis d'elements radioatius novèls

per sas contribucions a la coneissença de l’estructura moleculara gràcia a sas recèrcas suls moments dipolaris e sus la difraccion X e electronica dels gases

¹ per sas recèrcas suls idrats de carbòni e la vitamina C
² per sas recèrcas suls carotenoïds, las flavinas e las vitaminas A e B2

per sos trabalhs suls caotenoïds e las vitaminas

¹ per sos trabalhs sus las ormonas sexualas
² per sos trabalhs suls polimetilèns e los terpèns superiors

[Modificar] Annadas 1940

  • 1940 Prèmi non decernit
  • 1941 Prèmi non decernit
  • 1942 Prèmi non decernit

per sos trabalhs sus l'utilisacion dels isotòps coma traçaires dins l'estudi dels processús quimics

per sa descoberta de la fission dels nucli pesucs

per sas recèrcas e sas invencions en quimia agricòla e alimentària, e especialament per son metòde de conservacion del forratge

  • 1946 James Batcheller Sumner¹, John Howard Northrop², Wendell Meredith Stanley²  Estats Units

¹ per la descoberta de la cristallisacion dels enzims
² per la preparacion d'enzims e de proteïnas viralas jos forma purificada

per sas recèrcas sus las substàncias vegetalas d'importància biologica, particularament los alaloïds

per sas recèrcas sus l'analisi per electroforèsi e adsorpcion, e en particular per sas descobertas de la natura complèxa de las seroproteïnas

per sas contribucions a la termòdinamica quimica, e en particular per aver estudiat las proprietats dels coses a fòrt bassa temperatura

[Modificar] Annadas 1950

per aver descobert e desvolopat la sintèsi dienica

per lors descobertas dins la quimia dels elements transuranians

  • 1952 Archer John Porter Martin e Richard Laurence Millington Synge  Reialme Unit

per lor invencion de la cromatografia de pertatge

per sas descobertas dins lo domeni de la quimia macromoleculara

per sas recèrcas sus la natura de la ligason quimica e lors aplicacions a la determinacion de l’estructura de substàncias complèxas

per sas recèrcas suls compausats sofrats d'importància biologica e particularament per la primièra sintèsi d'una ormona polipeptidica

per lors recèrcas suls mecanismes de las reaccions quimicas

per sos trabalhs sus las nucleotidas e las coenzims nucleotidicas

per son trabalh sus l’estructura de las proteïnas, especialament la de l'insulina

per la descoberta e lo desvolopament del metòde d'analisi polarografic

[Modificar] Annadas 1960

per son metòde de datacion al carbòni 14 utilisable en arqueologia, geofisica, e dins d'autres domeni de la sciéncia

per sos trabalhs sus l'assimilacion del dioxidi de carbòni sus las plantas

per lors trabalhs sus l’estructura de las proteïnas globularas

per lors descobertas dins lo domeni de la quimia e de la tecnologia dels nauts polimèrs

per la determinacion per las tecnicas dels rais X de l’estructura d'importantas substàncias biologicas

per sas realisacions remirables dins l'art de la sintèsi organica

per son trabalh fondamental concernent las ligasons quimicas e l’estructura electronica de las moleculas pel metòde de las orbitalas molecularas

per lors estudis de las reaccions quimicas extremament rapidas efectuadas en perturbant l'equilibri amb l'ajuda d'impulsions d'energia cortetas

per la descoberta de las relacions reciprocas que pòrta son nom e que son fondamentalas dins la termòdinamica dels processús irreversibles

per lor contribucion al desvolopament del concèpte de conformacion e son aplicacion en quimia

[Modificar] Annadas 1970

per la descoberta dels nucleotids-sucres e de lor ròtle dins la biosintèsi dels idrats de carbònis

per sas contribucions a la coneissença de l’estructura electronica e de la geometria de las moleculas, e en particular dels radicals liures

  • 1972 Christian B. Anfinsen¹, Stanford Moore² e William H. Stein²  Estats Units

¹ per sos trabalhs sus la ribonucleasa, e especialament los concernent la relacion entre la sequéncia dels acids aminats e la conformacion biologicament activa
² per lor contribucion a la coneissença de las relacions entre l’estructura quimica e l'activitat catalitica del centre actiu de la ribonucleasa

per lors trabalhs de pionièrs, realisats independentament, suls compausats organometalics apelats compausats sandwich

per sos trabalhs teorics e experimentals dins lo domeni de la quimia fisica macromoleculara

¹ per sos trabalhs sus la stereoquimia de las reaccions enzimaticas
² per sos trabalhs sus la stereoquimia de las molecula e de las reaccions organicas

per sos trabalhs sus l’estructura dels borans, qu'an portat un esclairatge novèl sus la ligason quimica

per sa contribucion a la termòdinamica del non-quilibre, e mai particularament per la formulacion de la teoria de las estructuras dissipativas

per sa contribucion a la compreneson del transfèrt de l'energia biologica per la teoria quimiosmotica

pels progrèsses aportats, per lors trabalhs respectius, suls compausats del bòr e del fosfòr, als metòdes de la sintèsi organica

[Modificar] Annadas 1980

¹ per sos estudis fondamentals de la bioquimia dels acids nucleics, e en particular de l'ADN recombinant
² per lors contribucions a la determinacion de las sequéncias de basas dins los acids nucleics

per lors teorias, desvolopadas caduna separadament, sul cors de las reaccions quimicas

per aver desvolopat la microscopia electronica cristallografica e per aver determinat l’estructura dels complèxes acids-nucleics proteïnas biologicament importants

per sos trabalhs suls mecanismes de las reaccions per transfèrt d'electrons, en particular dins los complèxes metallics

per son desvolopament de la metodologia de la sintèsi quimica sus matritz solida

per lors realisacions remirablas dins la mesa al punt de metòdes dirèctes de determinacion de las estructuras cristallinas

per lors contribucions a la dinamica dels processús quimics elementaris

per l'elaboracion e l'utilisacion de molecula exercent, del fach de lors estructuras, de las interaccions nautament selectivas

  • 1988 Johann Deisenhofer, Robert Huber e Hartmut Michel  Alemanha

per la determinacion de l’estructura tridimencionala d'un siti de la reaccion fotosintetica

per la descoberta de las proprietats cataliticas de l'acid ribonucletica

[Modificar] Annadas 1990

pel desvolopament de la teoria e de la metodologia de la sintèsi organica

per sas contribucions al desvolopament de la spectrometria de resonància magnetica nucleara a nauta resolucion

per sas contribucions a la teoria de las reaccions per transfèrt d'electrons dins los sistèmas quimics

¹ per son invencion de la reaccion en cadena implicant la polimerasa
² per sas contribucions fondamentalas a la coneissença de la mutagenèsi e a l'estudis de las proteïnas

per sas contribucions a la quimia de las carbocacions

per lors trabalhs sus la quimia de l'atmosfèra, particularament en çò que concernís la formacion e la descomposicion de l'ozòn

per lor descoberta de las fullerènas

¹per lor elucidacion del mecanisme enzimatic de la sintèsi de l'Adenosina trifosfata|adenosina trifosfata
²per la primièra descoberta d'una enzim transportaira d'ions, la Na+,K+-ATPase

¹per sa teoria de las foncions de densitat
²per aver desvolopat dels metòdes de calculs informatics en quimia quantica

per sos estudis dels estats de transicion de las reaccions quimicas, en utilisant la spectroscopia de femtoseconde

[Modificar] Annadas 2000

per la descoberta e lo desvolopament de polimèris conductors

¹per lors trabalhs sus las reaccions d'idrogenacion amb catalisi quirala
²per sos trabalhs sus las reaccions d'oxydation en catalyse chirale

¹per lor desvolopament dels metòdes de desorpcion per ionisacion doça per d'analisis de macromoleculas biologicas per spectrometria de massa
²per son desvolopament de la spectroscopia per resonància magnetica nucleara per la determinacion de l’estructura tri-dimencionala de macromoleculas biologicas en solucion

¹per la descoberta de las aqüaporinas dins las membranas cellularas
²per sos estudis estructurals e mecanistics dels canals ionics dins las membranas cellularas

per lors trabalhs sus la degradacion de las proteïnas contraròtlada per l'ubiquitina'

per lors trabalhs sul desvolopament del metòde de la metatèsi en sintèsi organica

  • 2006 Roger D. Kornberg  Estats Units
    per lors estudis de la base moleculara de transcripcion eucariotica, qu'explica lo procès pel quin l'informacion genetica de DNA es copiada a RNA

[Modificar] Ligam extèrn

Modèl:Portal quimia