Sciéncia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, veire Sciéncia (omonimia). 


Aqueste article fa partida de la seria
Sciéncia
Disciplinas scientificas
Metòde scientific
Recèrca scientifica

Umanas
Sciéncias cognitivas
Sciéncias socialas
Experimentalas
Quimia
Fisica
Formalas
Logica
Matematicas
Naturalas
Sciéncia dels materials
Sciéncias de la Tèrra
Sciéncias de l'Univèrs
Sciéncias de la Vida
Meta
Pagina projècte

Istoricament, la sciéncia (del latin scientia, coneissença) deriva de la filosofia. Al cors de l'Edat Mejana, la sciéncia s'es progressivament destacada de l'empresa de la teologia. Al cors del desvolopament de las coneissenças e de l'acumulacion de sabers divèrses, s'es estructurada en disciplinas scientificas : quimia, biologia, fisica, mecanica, optica, astronomia, economia, sociologia... Uèi, la sciéncia designa al còp un procediment intelectual repausant idealament sus un refús dels dogmas e un examen rasonat e metodic del monde e de sas regularitats, e visant a produire de coneissenças resistent a las criticas racionalas, e l'ensemble organizat d'aquestas coneissenças.


Somari

[Modificar] Una definicion problematica

Henri Poincaré, un scientific francés celèbre
Agrandir
Henri Poincaré, un scientific francés celèbre

Se es en general pas tròp malaisit de reconéisser una sciéncia, o es plan mai de la comprendre en qualques mòts. Cap definicion es en efièch satisfasenta, de començar per la prepausada çai-sus, çaquelà formulada del biais lo mai neutre possible. Examinaram aicí qualques-uns dels problèmas levats per las tentatives correntas.

[Modificar] La sciéncia o las sciéncias?

Dabant la diversitat dels domenis de coneissenças revendicant l'estatut de sciéncia, apareis dificil, e mai ninòi , d'utilizar aqueste mòt al singular. Lo debat sus l'unitat de la sciéncia es pas claus, e lo simple fach d'utilizar aqueste mòt al singular, o d'evitar al contrari un tal emplec, es portaire de sens. La neutralitat aicí es impossibla, cal causir son camp. Mas cal lo causir en consciéncia, e avertir lo lector : esitam pas aicí a emplegar aqueste mòt sciéncia al singular.

Fondamentalament, la question de l'unitat pregonda de la sciéncia recopa los debats opausant dempuèi de millenaris nominalistas e essencialistas.

[Modificar] Categorizacions de la sciéncia

Se classa generalament las sciéncias segon :

  • lor tòca : sciéncias aplicadas, sciéncias fondamentalas.
  • lor metòde : sciéncias nomoteticas e sciéncias idiograficas, sciéncias experimentalas e sciéncias d'observacion.
  • lor objècte : sciéncias empiricas (sciéncias naturalas, sciéncias socialas, sciéncias umanas), sciéncias logicò-formalas.

Cal pas se daissar abusar per aquestas grandas categorizacions, que penan a rendre compte de realitats mai complèxas. Una meteissa sciéncia pòt atal èsser per partida experimentala, per partida observacionala. Cal tanben prendre gàrdia de pas tombar dins l'excès invèrse que consistiriá, faça a la complexitat del real, a negar que poguèsse i aver de pregondas diferéncias entre las diferentas formas de recèrca scientifica.

[Modificar] Segon lors tòcas

Per aprigondir, veire l'article Aplicacions de la sciéncia.

Las sciéncias aplicadas visan la realizacion d'un objectiu pratic, mentre que las sciéncias fondamentalas (que cal pas confondre amb la tecnica en tant qu'aplicacion de coneissenças empiricas) visan prioritàriament l'aquisicion de coneissenças novèlas. Se pòt çaquelà classar a priori una disciplina particulara dins un domeni o dins un autre. La fisica o la biologia pòdon atal tant plan èsser fondamentala qu'aplicada, segon lo contèxt. Cèrtas disciplinas demòran çaquelà mai ancoradas dins un domeni que dins un autre. La cosmologia es per exemple una sciéncia exclusivament fondamentala. L'astronomia es tanben una disciplina que relèva dins una granda mesura de la sciéncia fondamentala. La medecina, la pedagogia o l'ingenhariá son al contrari de sciéncias aplicadas (mas pas exclusivament).

Sciéncias aplicadas e sciéncias fondamentalas son pas separadas. Las descobertas eissidas de la sciéncia fondamentala tròban de fins utilas (ex : lo laser e son aplicacion al son numeric sus CD). Quitament, cèrts problèmas technics mènan de còps a de descobertas novèlas en sciéncia fondamentala. La recèrca en sciéncia fondamentala repausa sus la tecnologia eissida de la sciéncia aplicada. Los laboratòris de recèrca e los cercaires pòdon quitament far parallèlament de la sciéncia aplicada e de la sciéncia fondamentala.

[Modificar] Segon lors metòdes

Un primièra distinccion d'aqueste òrdre pòt èsser facha entre las sciéncias nomoteticas e las sciéncias idiograficas. Las primièras cercan a establir de leis generalas per de fenomèns susceptibles de se reproduire. S'i retroba plan evidentament la fisica o la biologia, mas tanben de sciéncias umanas o socialas coma l'economia, la psicologia o quitament la sociologia. Las segondas s'ocupan al contrari del singular, de l'unic, del non recurent. Aquesta classa de sciéncias pausa evidentament problèma. Çaquelà, l'exemple de l'istòria mòstra qu'es pas absurd de considerar que lo singular pòt èsser justiciable d'un apròchi scientific.

La quimia : sciéncia experimentala.
Agrandir
La quimia : sciéncia experimentala.

Una segonda distinccion se pòt portar sul recors, o non, al procediment experimental. Las sciéncias experimentalas, coma la fisica o la biologia, repausan sus un procediment actiu del scientific, que construís e contraròtla un dispositiu experimental reproduizant cèrts aspèctes de fenomèns naturals estudiats. Aquestas sciéncias emplegan lo metòde experimental. Los resultats de las experiéncias son pas totjorn quantificables (exemple : l'experiéncia de Konrad Lorenz amb las aucas grisas, en etologia). Quand es pas possible de contraròtlar un environament experimental, los scientifics pòdon aver recors a l'observacion. Quand una disciplina se forma a l'entorn d'aqueste procediment, se parla alara de sciéncias d'observacion. L'astronomia o l'economia en son d'exemples classics. Mas la frontièra es pas jamai neta : existís una economia experimentala, e la fisica de las energias nautas permèt d'un cèrt biais de testar experimentalament cèrtas teorias astronomicas. A aqueste diptic experimentacion / observacion, s'ajustan uèi la simulacion informatica.

[Modificar] Segon lor objècte

Se pòt enfin distinguir las sciéncias empiricas e las sciéncias logicò-formala. Las primièras portan sul monde empiricament accessible, e partan de nòstra experiéncia sensibla d’aqueste monde. Recampan :

  • las sciéncias de la natura, qu'examinan los fenomènes ont l'Òme es pas implicat.
  • las sciéncias umanas, que portan lor atencion a l'Òme en tant qu'èsser pensant (e non pas en tant qu'entitat biologica). S'agís per exemple de l'antropologia o de la psicologia.
  • las sciéncias socialas, que s'interessan al foncionament dels gropaments umans (sociologia, economia, gestion, comunicacion, etc.).

De lor costat, las sciéncias logicò-formalas (o sciéncias formalas) exploran deductivament, segon de règlas de formacion e de demonstracion, de sistèmas axiomatics. S'agís per exemple de las matematicas o de la logica.

[Modificar] Diferents apròchis de la sciéncia

[Modificar] Apròchi epistemologic

[Modificar] Refutabilitat

Segon lo filosòf Karl Popper, una teoria es scientificament acceptabla que se pòt pas èsser refutabla, es a dire que pòt èsser somesa a des tèsts experimentals per testar la concordància de sas prediccions teoricas amb la realitat observada. Aquesta "refutabilitat" - qu'es problematica - es uèi lo critèri de demarcacion entre sciéncia e non-sciéncia lo mièlh conegut del grand public.

[Modificar] Sciéncia e rationalitat

La sciéncia se revendica coma l'aplicacion de la rason a l'exploracion del monde que nos entorna.

[Modificar] Lo problèma de l'induccion

La sciéncia fonciona pas per metòde deductiva pura. Una seria d'experiéncias validarián en efièch de resultats qu'efectuats a una data e en un endrèch particulars, sens possibilitat logica de las generalizar. Bertrand Russell menciona dins son obratge Sciéncia e religion (capitol La sciéncia es supersticiosa ?) çò que nomena lo scandal de l'induccion, e que veu coma un mal necessari.

[Modificar] Unicitat de la sciéncia e metòde scientific

La question de l'unicitat del metòde scientific es problematica (Paul Feierabend).

Aqueste (es) metòde(s) deuriá(n) garantir la validitat e l'objectivitat de sas (lors) resultats. S'associa generalament metòde scientific e metòde ipoteticò-deductiva :

  1. Formulacion d'una ipotèsi
  2. Experimentacion o observacion
  3. Correccion, confirmacion o infirmacion de l'ipotèsi
  4. Questionament sus las conclusions : se recomença lo cicle a l'etapa 1

[Modificar] istòria

Per aprigondir, veire l'article istòria de las sciéncias.

Malgrat lo fach que los metòdes scientifics son relativament recents (concebudas durant la revolucion coperniciana), l'istòria de las sciéncias s'interessa pas unicament als faches posteriors a aquesta dicha ruptura. Al contrari, aquesta tempta de seguir la pista dels precursors de la sciéncia modèrna fins als temps preistorics.

En occident l'anticambra de la sciéncia a sigut la filosofia naturala. Aquesta discredita l'experimentacion en tant que metòde de validacion del saber, en se focalizant en revenge sus l'observacion pura. Un dels mai eminents filosòfs naturals a sigut lo pensaire Aristòt. Parallèlament, lo monde oriental desvolopèt de sistèmas de pensadas scientificas que lor èran pròprias qu'avián pas res d'enviar a lors contrepartidas occidentalas.

Aprèp la casuda de l'empèri roman d'occident (476), que marca en Euròpa lo començament de l'Edat Mejana, sovent descricha coma una edat escura, la magèr part d’aqueste continent a perdut traça dels sabers de l'antiquitat, que foguèron preservats, enriquits e transmeses en seguida pel biais del monde islamic.

La Renaissença (sègle XIV en Itàlia), denomenada atal per la redescoberta de trabalhs dels pensaires classics, marca la fin de l’edat mejana e pausa de basas solidas per l'emergéncia de coneissenças novèlas. Demest los scientifics d'aquesta epoca se detacha Nicolas Copernic, a qui s'atribuís generalament d'aver començat la revolucion scientifica amb l'eliocentrisme. Demest los sabents mai celèbres que desvolopèron los metòdes scientifics se distingon Roger Bacon en Anglatèrra, René Descartes en França e Galileo Galilei en Itàlia.

[Modificar] Apròchi sociologic

[Modificar] Apròchi institucionala

L'ensemble de las accions entrepresas en vista d'amelhorar e d'augmentar l'estat de las coneissenças dins un domeni scientific constituís la recèrca scientifica. L'organizacion e la presa en carga de las activitats de recèrca constituisson un enjuòc important de competitivitat e de prestigi per totas las nacions.

Per aprigondir, veire l'article Recèrca scientifica.

[Modificar] Kuhn

Kuhn mòstra que las sciéncias evoluisson per "revolucions" bruscas. La comunautat scientifica parteja a cada epoca un ensemble de paradigmes fondators, que pòdon far obstacle a d'evolucions. Atal quand las observacions contredison tròp sistematicament los paradigmes en vigor, una revolucion scientifica deven inevitabla.

[Modificar] Los apòrts de la sciéncia

D’un biais general, la recèrca scientifica es portaira de progrès tecnic que permèt una amelhoracion de las condicions de vida. D'un autre costat, en aportant un modèl del monde, ajuda a combatre las idèas recebudas e las manipulacions.

Es tanben un instrument primordial del desvolopament social e economic d’un país. En efièch, la recèrca es portaira d’inovacion e permèt a las entrepresas de far evoluir lors produches e servicis per demorar competitius. Los cercaires al sen de l’universitat an una activitat de formacion ; essent totjorn a la punta de las tecnicas e dels sabers, pòdon formar de personas que sabràn s’adaptar a las evolucions de las tecnicas, e que seràn elas-meteissas portairas d’inovacion al sen de las entrepresas.

Enfin, los cercaires constituisson un reserveire d’expèrts, que pòdon participar a la resolucion de problèmas ponctuals e reagir a de situacions inesperadas (participacion a la manifestacion de la veritat dins las enquèstas de polícia, mesa en plaça de mesura per combatre las epidemias...).

La recèrca scientifica apòrta doncas non solament d'inovacions tecnologicas, terapeuticas, economicas... mas tanben un servici (formacion, expertiza, normalizacion).

[Modificar] Produccion alimentària

La recèrca scientifica a revolucionat l’agricultura e multiplicat per dos la produccion mondiala de cerealas entre 1950 e 1971. Aquesta augmentacion resulta d’una combinason de genetica, de botanica, de quimia e d’ingenhariá.

[Modificar] Santat

Quitament, la sciéncia nos a permes d’amelhorar nòstra compreension del foncionament del còs uman e a contribuit a augmentar nòstra esperança de vida dins los païses industrializats. En 1693, l’astronòm anglés Edmond Hallei publica un estudi portant sus l’esperança de vida dins la vila alemanda de Breslau que mòstra que sus 100 enfants, la meitat despassava los 10 ans e solament 11 atenhian l’edat de 70 ans. Masaccio, Mozart e Schubert moriguèron respectivament a l’edat de 27 ans, 35 ans e 31 ans mentre que d’autres grands òmes an viscut mai longtemps. De mai, la tuberculòsi, la variòla, la poliomielita, la meningiti e la pneumonia an quasiment disparegut dins los païses industrializats (aquò es tanben degut a una melhora igièna e un melhor nivèl de vida eles-meteisses atenhit gràcia a las descobertas scientificas).

Aquestes progrèsses se son plan entendut portats suls tractaments (vaccinacion, medicaments, quirurgia, e ara terapia genica) mas tanben sus l’organizacion (medecina d'urgéncia, Samu), l’igièna e la prevencion (educacion a la santat, servicis veterinaris per la susvelhança dels aliments, tractament de las aigas...).

Los estudis sul comportament (sociologia, psiquiatria, psicanalisi, psicologia) an permes de comprendre melhor las malautiás mentalas, las nevròsis e las psicòsis. Sèm passats d’un estatut de « fòl » (embarrat dins d'asils e someses a de tractaments degradants) al de « pacient ».

[Modificar] Produccion d’energia

La fòrça e la resisténcia umana essent limitadas, los umains an recors a d'espleches e a de maquinas que permeton d’efectuar mai eficaçament las tascas (mai rapidament, amb una mai granda amplor, amb una mai granda securitat...). Lo passatge del trabalh d’origina animala (animals de bast, de trach) e dels molins (a aiga e a vent) a la maquina es estat rendut possible gràcia a la possibilitat de produire de l’energia.

Las doas revolucions industrialas son estadas permesas per la descoberta de mòdes de produccion d’energia mestresadas : la maquina de vapor e las energias fossila (carbon, petròli).

La descoberta de l’electricitat o de la transmission idraulica o pneumatica a permes de separar lo luòc de produccion d’energia (centrala) e lo luòc de son utilizacion (domicili, fabrica).

La descoberta de la radioactivitat al començament del sègle XX a fornit una font novèla d’energia termica (transformada en electricitat), qu'a permes notament a cèrts païses, coma la França, de diversificar sos fournidos de matièra primièra e a doncas jogat un ròtle important sus la politica exteriora (independéncia respècte a de productos de petròli), e de reduire la polucion atmosferica, al prètx d’una augmentacion dels risques e d’un problèma fins a ara pas resolut de tractament dels rebuts e de las centralas desafectadas.

Actualament, de nombrosas recèrcas e experimentacions son menadas sus las energias dichas « renovelablas » (eoliana, solara) en mai sus las que son ja mestrejadas (barratges idraulics, usina marèamotritz de la Rance). Se mèna tanben de recèrcas sus la fusion nucleara.

[Modificar] Sciéncia e societat

[Modificar] Criticas de la sciéncia

Los resultats scientifics, de per las tecnologias que permetisson de concebre, an pres una granda importànça dins las societats industrialas desvolopadas. Per aquesta rason, subisson divèrsas criticas ligadas a aquestas aplicacions, notament las que sont ligadas a un aspècte de la societat particularament cibla de criticas politicas (relacions economicas, activitats militaras).

[Modificar] Las aplicacions militaras de la sciéncia

Los mejans militars modèrnes repausant sovent sus de tecnologias de puncha, de còps resultant de desvolopaments scientifics recents. Un exemple celèbre de desvolopament scientific, tecnologic e militar combinat es lo Projècte Manhattan, pel qual los Estats Unis an desvolopat l’arma nucleara al cors de la Segonda Guèrra mondiala. L’integracion de la sciéncia, de la tecnologia, dels mejans industrials e dels utilizaires militars a de còps estada apelada complèxe militarò-industrial (d’aprèp l’expression del president american Dwight Eisenhower).

Se critica la participacion de la sciéncia a l’industria militara sus mantun punt :

  • Tota descoberta scientifica pòt, potencialament, desembocar sus una aplicacion militara.
  • Pels finançaments que procura, l’industria de l’armament influéncia la direccion de las recèrcas menadas, pòt remetre en juòc lor objectivitat, e las detorna d’activitats mai productivas.
  • Per cèrts, l’excitacion de la descoberta e la concurréncia entre cercaires mèna los scientifics a se concentrar sus las tascas qu’an d'acomplir e a ignorar las perspectivas a long tèrme. Es atal que cèrts scientifics del Projècte Manhattan an exprimit de regrets aprèp còp.

[Modificar] Sciéncia e religion

Aquestas relacions demòran encara conflictualas. Es per exemple lo cas amb l'evolucionisme e la teoria de l'evolucion.

La Glèisa çaquelà se pausa pas mai en adversari del progrès scientific, e tempta al contrari de reconciliar fe e rason (veire l'enciclica "fides e ratio" de Joan-Pau II).

[Modificar] Emplec abusiu del mòt sciéncia

Lo mòt « sciéncia » es de còps utilizat per sosténer qu'existís de pròbas scientificas là ont i a que cresença. Segon sos detractors, es lo cas del movement de scientologia. Per aquestes cas, caldriá melhor parlar de sciéncias ocultas o pseudò-sciéncias.


[Modificar] Pseudò-sciéncias

Per aprigondir, veire l'article Pseudò-sciéncia.

Son designadas jol nom de pseudò-sciéncias las praticas que se reclaman de la sciéncia tot en s'ecartant del metòde scientific mas en mimant cèrts aspèctes. Se pòt citar per exemple l'astrologia, l'omeopatia, la morfopsicologia (veire cult del cargò).

Lo filosòf Karl Popper s'es longament interrotjat sus la natura de la demarcacion entre sciéncia e pseudò-sciéncia. Dins son obratge Conjectura e refutacions, aprèp aver remarcat qu'es possible de trobar d' observacions per confirmer a pauc prèp n'impòrta quina teoria, prepausa una metodologia fondada sus la refutabilitat.

Sus aqueste punt, convent d'afirmar que la critica de las pseudò-sciéncias se limita pas a la de la pensada magica, mas tanben a la de totas las disciplinas que lo rasonament n'es basat sus de conviccions purament doctrinalas.

Tel es per exemple lo cas del darwinisme social (deriva fallaciosa de la teoria de l'evolucion, prepausant una ierarquia de raças mai o mens evoluidas dins l'espècia umana), del materialisme dialectic marxista, o de la psicanalisi.

Cèrtas tèsis pseudò-scientifica soslèvan pas (o pauc) de contròversas. Per exemple :

  • lo fisician Terence Meaden tempta de demostrar l’existéncia de mini-tornadas capablas de crear de motius dins los camps de cerealas
  • l'astrofisician Jean-Pierre Petit afirma que sas recèrcas cosmogonicas li èran estada inspiradas per de corrièrs recebuts d’un grop d’extraterrèstres.
  • Jacques Benveniste e la memòria de l'aiga.

D'autres al contraris son al còr d'intensas polemicas. Es lo cas de l’omeopatia.

[Modificar] Articles connèxes

De veire tanben sciéncia
dins lo Wikiccionari
  • Academia de las Sciéncias
  • Filosofia e sciéncia, filosofia (epistemologia, metafisica, etica...),
  • Analisi sistemica
  • Racionalisme
  • Zetetica: corrent filosofic avent per objècte la sciéncia e la manièra de l'ensenhar.
  • Patafisica
  • Lista de scientifics
  • Lista de las disciplinas scientificas
  • recèrca fondamentala
  • Sciéncias umanas
  • Disciplina
  • l'article detalhat sul scientisme
  • paradòxa ; l'estudi de las paradòxas constituís un excellent exercici de soplesa mentala.
  • epistemologia
  • Scientificitat