Mistral (vent)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, veire Mistral. 

Lo mistral (o mistrau) (mestral en catalan, maestrale en còrs) es un vent de nòrd-oèst (NW) a nòrd (N), fresc o frèg e sovent violent, que concernís lo nòrd del bacin de la Mediterranès occidentala. S'apèla tramontana dins lo Lengadòc, mistral en Provença e sus la Còsta d'Azur, mas es lo meteis vent que pòt bufar fins al sud de las Balearas e aténher lo nòrd de la Tunisia.


[Modificar] Causas del Mistral

corredors del Mistral
Agrandir
corredors del Mistral

L'aparicion del mistral (e de la tramontana) es ligada a l'arrivada d'un flus maritim fresc d'origina atlantica, o d'un flus frèg continental, que perven en Mediterranèa pel còl del Lauragués e lo corredor Ròse-Saône.

Las causas de desenclavament del mistral son :

  • Establissament d'una dorsala anticiclonica sul sud-oèst (SW) de la França
  • Depression relativa sus la Mediterranèa occidentala
  • Preséncia d'aire caud dins la zòna de la depression
  • Alimentacion en aire frèg

Es pas indispensable qu'aquesta quatre condicions sián acampadas.

[Modificar] Previsions

La preséncia de cirrus, sustot se son nombroses e localizats vèrs l'Oèst pòt èsser un signe anonciator del mistral, mas es pas sistematic.

[Modificar] Efièches del vent

Arbres desraiçats pel vent
Agrandir
Arbres desraiçats pel vent

Un exemple de sa fòrça foguèt visible pendent lo match França-Africa del Sud pendent la Copa del monde de fotbòl 1998, ont l'equip atacant contra lo vent aguèt de dificultats e far avançar lo ballon per de tirs longs.
Un autre efièch del mistral es visible dins la valada del Ròse, notament al sud de Valéncia : sa fòrça e sa persistància influisson sus la creissença dels arbres isolats que son fòrtament inclinats vèrs lo sud.