Capitòli de Tolosa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Plan raprochat del fronton del Capitòli
Agrandir
Plan raprochat del fronton del Capitòli
Interior de l'ostal de comuna
Agrandir
Interior de l'ostal de comuna

Le Capitòli abrita l'ostal de comuna de Tolosa. Sa construccion foguèt decidida pels Capitols en 1190, per i establir lo sèti del poder municipal (veire sègle XII). Lo primièr Capitòli se trobava carrièra Lafaieta, segurament al nivèl de la pòsta centrala.

Lo nom d'aqueste ostal comun fa referéncia e l'antic Capitòli, temple legendari dedicat e Jupiter, e provesit d'un grand escalièr. Rapèla tanben los magistrats que l'an fach edificat, perque en latin, Capitol se ditz Capitulum.

La façada del Capitolium que coneissem uèi es estada bastida en 1750 suls plans de Guillaume Cammas. Los uèich colonas de la façada simbolisan los uèich primièrs capitols. Aquesta façada aviá per tòca d'amagar l'ensemble eteroclit de bastiments que los magistrats arribavan pas a armonisar.

Balha sus la Plaça del Capitòli e protèja la cort Enric IV. Es dins aquesta cort que lo duc de Montmorency, enemic de Richelieu, foguèt decapitat en 1632.

En 1873, Eugène Viollet-le-Duc faguèt construire sul donjon una torre de vila tipica del nòrd de la França. Jean Calas foguèt interrojat dins aqueste donjon, que faguèt longtemps ofici d'archius municipalas. Los autres bastiments de l'Edat Mejana son estats rasats. Sols demòran la cort Enric IV e lo portal, dessenhat per Nicolas Bachelier.

Uèi, lo Capitòli es pas solament un ostal de comuna. Es tanben un operà e un orquestra simfonic.

Per aprigondir, veire l'article Teatre del Capitòli de Tolosa.

Dobèrta al public, la Sala dels Ilustres permèt de contemplar los caps-d'òbra dels artistes tolosencs del sègle XIX.

Autras lengas