Marselha
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Marselha | |
---|---|
País | ![]() |
Region | Provença Aups Còsta d'Azur (cap-luec) |
Despartament | Bocas de Ròse (prefectura) |
Arrondiment | Arrondiment de Marselha (cap-luec) |
Canton | cap-luec de 25 cantons |
Còde INSEE | 13055 |
Còde postal | 13001 a 13016 (lei doei darrieras chifras representan lo numèro d'arrondiment) |
Cònsol Mandat en cors |
Jean-Claude Gaudin 2001 - 2007 |
Intercomunalitat | Comunautat urbana Marselha Provença Metropòli |
Longitud | 05° 22' 38" Est |
Latitud | 43° 17' 51" Nord |
Altituds | mejana : 12 m minimala : 0 m maximala : 640 m |
Superficia | 24 062 ha = 240,62 km² |
Populacion sens comptes dobles |
798 430 ab. (1999) |
Densitat | 3318,2 ab./km² |
Granda ciutat dins lo miegjorn de França, prefectura dei Bocas de Ròse e de la region Provença Aups Còsta d'Azur, Marselha es lo primier pòrt de França. Son escais-nom la Ciutat Focèa, rementa que foguèt fondada en 600 avans J.-C. per de marins grècs de Focèa.
Lo nom de la vila s'escriu Marselha e se pronóncia [maʀˈsejɔ] o [maʀˈsijɔ] segon la nòrma classica. La forma Marsiho es aquela de la nòrma mistralenca. Lo nom oficiau francés es Marseille.
A sei ciutadans li dién lei Marselhés.
Somari |
[Modificar] Geografia
La ciutat forma una mena d'anfiteatre, ensarrada per la mar e lei montanhas, coma Marselhaveire au miegjorn emé lei calancas e la còsta bluia au nòrd emé l'Estaca, immortalisada per lo pintor Cézanne. Quasi la mitat de la superficia comunala es pas per bastir. La ciutat s'es desenvelopada a l'entorn de l'ancian pòrt grègo (Lo Lacidon) vengut puei « Lo Pòrt Vièlh », especialament dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle detz-e-nòu. D'efiech, conoissèt a n'aquesta temporada un desenvelopament important, escarrabilhat per lo creissement dau negòci devèrs lo novèl empèri coloniau francés : l'Argeria, lo Levant lunchenc. La carriera de la Republica es un exemple d'aquest urbanisme dau segond empèri emé son biais hausmanian. Virada devèrs la mar, la ciutat « ignorèt » lòngtemps lo reire-país provençau que la soleta via de comunicacion foguèt la vau de l'Uvèuna. L'activitat portuària s'es desplaçada progressivament devèrs la fachada nòrd de la ciutat, puei devèrs lo caire de Fòs amainatjat dins leis annadas 1960.
Après d'una crisi dei grèvas dins leis annadas 70 et 80, que veguèt sa populacion passar de 1 000 000 à 800 000 abitants, leis autoritats marsilhesas decidiguèron dins leis annadas 1990 e 2000 d'engimbrar un larg programa de reabilitacion urbana, emé especialament l'important programa "Euroméditerranée", entre l'estacion Sant Carles, la Bèla de Mai e leis ancians docks. La ciutat vòu maridar la Miegterrana emé Euròpa. Vuei, la segonda ciutat de França emé mai de 800 000 ciutadans constituís la segonda Unitat urbana dau país emé 1 349 000 ciutadans (1999), apondent Ais de Provença au nòrd, Lo Martegue au ponent e Sant Zacariá dins lo despartament dau Var au levant. Marselha inaugurèt en 1999 lo Pargue dau XXVIen centenari, au miegjorn de la ciutat, per exprimir son istòria e escriure son avenidor. Un avenidor que veirà belèu la darriera granda ciutat populara de França venir una ciutat borgesa coma tanteis autreis de la còsta miegterranenca.
[Modificar] Istòria
Lei foceians si son lèu-lèu ancrats e bastiguèron una ciutat ardidament virada devèrs la mar e lo negòci. Ansinta, tot dau lòng de la lònga istòria de Marselha, es lo negòci (e lei negociants) que decidon dau sòrt de la ciutat : guèrras, patz e aliganças. La legenda dau rescòntre e de l'aligança entre lo marin Pròtis (focèu) e la polida Giptís (massaliòta) establís a de bòn sa tradicion de ciutat de negòci. D'efiech, la prosperitat e lo malastre de la ciutat son ligats au sieu pòrt. Mentre de temps, le poderós empèri roman laissèt una cèrta autonomia a n'aquesta ciutat grèga que foguèt famosa per son ensinhament. Pròva d'aquesta prosperitat, Marsilha foguèt la promiera ciutat de França de dispausar d'un sistèma d'aiguieras. Au contrari, la baissa dau negòci entre lei diferentei ribas de la Miegterrana a la cabussada de l'empèri au sègle quatren li foguèt fatala. Autre malastre, la pèsta granda s'entrauquèt en Euròpa per lo pòrt foceian en 1347. Lo sègle detz-e-nòu, e son cortègi d'innovacions industrialas e lei conquistas de França tre 1830, escarrabilhèt lo negòci maritime e la prosperitat de la ciutat. Marselha festegèt aquesta riquessa a travèrs dei Mòstras Colonialas de 1906 e 1922 que coneguèron un succès important. L'arribada de centenaus de milierats de repatriats estrementits en 1962 marquèt l'esperit de la ciutat.
L'autra particularitat de la ciutat es lo movement perpetuau devèrs l'autonomia a respèct dei autrei ciutats e poders (especialament de França, dau sieu rei e de París), la ciutat cambiant d'avejaire (e de senhor) segon seis interès. Pendent de temps, si govèrna d'esperela. Lo rei Soleu eu-parier si marfisava d'aquesta ciutat bolegadissa : lei canons dei fòrts dei doei mans dau Lacidon èron pas virats devèrs la mar granda per l'aparar, mai ben de bòn per tenir tot esperit de revòuta en cò dei sieu ciutadans. Faudrà esperar la Revolucion francesa, e la sieuna volontat d'uniformisacion dau territòri francés (lenga, moneda, drech) per que Marsilha perde aquesta especificitat que sempre assajèt de servar. Mentre aquesta fosca temporada, l'esperit contestatari de la ciutat li faguèt perdre lo sieu nom : foguèt batejada « La Ville-sans-nom » ! Dau temps dau dolorós soslevament de la comuna de París en 1870-71, Marsilha tanben conoissèt son "tramblament" (segon lei mots dau poèta Victor Gelu) mai aquela foguèt corteta. Aquel eimagi arribèt fins a Berlin. Hitler aviá per projècte d'abalir la ciutat, simbòu per eu de tot çò qu'asirava. Lo barri Sant Joan, brèç de la ciutat, foguèt quasi escafat per de rasons sanitàrias e còntra-resisténcia. Alevat dau Panier, qu'es encara vuei la partida mai anciana de Marsilha, demòra pus grand cava dau vièlh Marsilha. Lei fòrças desbarcadas en Provença desliuraràn la ciutat en 1944.
[Modificar] Toponimia
Dau grègo Massalia (marcar l'accent tonic sus lo i conformament a la lenga grèga), seriá estada nomenada bèu-promier Phokaia parier coma l'anciana capitala dei Foceians. Aquesta rasiga, venguda Phocéa, es sempre ligada a la ciutat de Marsilha.
Pasmens, MAU porgís mai d'una ipotèsi sus lo promier nom de Marsilha. La promièra concernís l'avejaire comun que dona Mas-Salia, la residéncia dei Saliens. Mai, se lo promier mòt es occitan, lo segond es latin. Ailadonc, d'unei pensèron au grègo Mασσα (Massa). D'efiech, lei foceians avián per costuma d'adurre d'Àsia Minora lo nom de Massa a de ciutats, a de castèu, rius, eca. Rescontram per exemple mai de trenta Massa en Itàlia ; sachent que lei mots Mαζα ou Mασα significan en latin Libum, ofèrta de tortas sagradas. A rapòrt de la finala λεις , se tracta d'un formatiu deis adjectius, lei Marsilhés estent de sacrificaires ; la ciutat, aquela dei sacrificis.
Massalia venguèt puei Massilia dins la temporada romana. Encuei es vengut Marselha / Marsilha (lei dos si liejon en Provença). Tanben s'escriu Marsiho en grafia mistralenca.
[Modificar] Administrança
Marselha es partejada en 16 arrondiments municipaus, partejats en barris (111 au totau). Leis arrondiments son agropats en doei per sectors, e chascun dei 8 sectors a son conseu e son cònsol, coma leis arrondiments de París o de Lion.
Leis eleccions municipalas si debanan per sector. Chasque sector elegís sei conselhiers (303 au totau), que de tres part una son conselhiers municipaus.
Nombre de conselhiers elegits per sector :
Sector | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Totau |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Conselhiers de sector | 22 | 16 | 22 | 30 | 30 | 26 | 32 | 24 | 202 |
Conselhiers municipaus | 11 | 8 | 11 | 15 | 15 | 13 | 16 | 12 | 101 |
Nombre totau d'elegits | 33 | 24 | 33 | 45 | 45 | 39 | 48 | 36 | 303 |
Darriers cònsols de Marselha:
- 1953-1986 : Gaston Defferre (ja cònsol de 1944 a 1946, mai elegit en 1959, 1965, 1971, 1977, 1983)
- 1986-1995 : Robert Vigouroux (mai elegit en 1989)
- 1995- : Jean-Claude Gaudin (mai elegit en 2001)
Au Conseu Generau dei Bocas de Ròse, Marselha representa 25 dei 58 sètis, despuei lo darrier chapotatge cantonau de febrier 2003, que rintra en aplicacion ais eleccions cantonalas de 2004. Lei 25 cantons de Marselha son :
- Marselha La Bèla de Mai (25 878 estajants) ;
- Marselha Belsunce (27 992 estajants) ;
- Marselha La Blancarda (30 168 estajants) ;
- Marselha Lo Camàs (27 506 estajants) ;
- Marselha La Capeleta (34 292 estajants) ;
- Marselha Lei Cinc Avengudas (29 846 estajants) ;
- Marselha Lei Grands Carmes (29 060 estajants) ;
- Marselha Masargas (35 890 estajants) ;
- Marselha Montolivet (33 644 estajants) ;
- Marselha Nòstra Dama dau Mont (31 102 estajants) ;
- Marselha Nòstra Dama Limita (33 472 estajants) ;
- Marselha Leis Oulivas (26 945 estajants) ;
- Marselha La Poncha Roja (31 116 estajants);
- Marselha La Poma (38 701 estajants) ;
- Marselha La Ròsa (33 206 estajants) ;
- Marselha Sant Bartomieu (37 629 estajants) ;
- Marselha Santa Margalida (36 868 estajants) ;
- Marselha Sant Giniés (34 607 estajants) ;
- Marselha Sant Just (32 749 estajants) ;
- Marselha Sant Lambert (26 218 estajants) ;
- Marselha Sant Marcèu (29 981 estajants) ;
- Marselha Sant Mauron (40 816 estajants) ;
- Marselha Lei Tres Lutz (25 324 estajants) ;
- Marselha Vauban (29 668 estajants) ;
- Marselha Verduron (35 752 estajants).
[Modificar] Bessonatge
- Abidjan (Còsta d'Evòri) despuei lo 10 de julhet de1958
- Anvèrs (Belgica) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Copenague (Danemarc) despuei lo 10 de julhet de1958
- Dacar (Senegau) despuei lo 23 de novembre de 1968
- Gènas (Itàlia) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Aifà (Israèl) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Amborg (Alemanha) despuei lo 10 de julhet de 1958
- Còbe (Japon) despuei lo 2 de julhet de 1961
- Marraquech (Marròc) despuei lo 18 de mai de 2004
- Odessà (Ucraina) despuei lo 5 de mai de 1972
- Lo Pirèu (Grècia) despuei lo 23 de junh de 1984
- Changai (China) despuei lo 26 d'outòbre de 1987