Loís Alibèrt
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Loís Alibèrt (en francés Louis Alibert) foguèt un lingüista occitan, autor especialament d'una gramatica, e accesoriament d'un diccionari, que fondan la nòrma classica de l'occitan.
Nasquèt a Bram, en Lauragués, lo 12 d'octobre de 1884, dins una familha de païsans ont se parlava occitan.
Al mes de desembre de 1912, se maridèt amb Maria Lator. Aguèron un filh que moriguèt a la guèrra en 1943. S'installèt coma farmacian a Montreal d'Aude e i demorèt de 1912 a 1942.
Sostengut pels catalans, publiquèt en 1935-1937, a Barcelona, son òbra majorala: la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians. Perfeccionèt l'escrich e l'oral per desvolopar la grafia classica, e plus precisament la nòrma classica, inspirada de l'usança anciana e adaptada a la lenga modèrna.
Durant la Segonda Guèrra Mondiala, Alibèrt se mostrèt partisan del regim de Pétain. Paguèt puèi aquela error en fasent qualques meses de preson a la Liberacion en 1945.
En seguida d'aquò, se mostrèt fòrça discret dins l'emergéncia de l'occitanisme de l'Aprèsguèrra. Sembla que joguèt pas cap de ròtle actiu dins la fondacion de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en 1945. Per contra l'IEO adoptèt la nòrma classica en se basar sus la gramatica d'Alibèrt de 1935.
Moriguèt a Montpelhièr lo 16 d'abril de 1959 e foguèt enterrat a Bram.
A partir de sos manuscrits inedits, se publiquèt un diccionari postum e inacabat, lo Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens (1966), qu'es d'una qualitat tecnica pro bassa e fòrça mens bona que la de la gramatica de 1935.
[Modificar] Sas òbras
- Gramatica Occitana segon los parlars lengadocians, 1935-1937
- Les troubadours de l'Aude, 1941 (Revista Pyrénées n°2)
- Origine et destin de la langue d'Oc, 1942 (Cahiers du Sud)
- Tèrra d'Òc, 1908-1930
- Sur quelques toponymes catalano-occitans dans l'Aude, 1956 (Revue internationale d'onomastique n°2)
- Toponymes de l'Aude, 1957 (Revue internationale d'onomastique n°4)
- Sept élégies de Tibulle traduites en languedocien, 1928
- Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, 1966 (postum)