Barcelona
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||
![]() |
|||||
Gentili | Barcelonés, barcelonesa | ||||
Populacion (2005) | 1 593 075 ab. | ||||
Superficia | 100,39 km2 | ||||
Densitat (2005) | 15 868,86 ab/km2 | ||||
Altitud | 9 m | ||||
Entitats de populacion | 1 |
Barcelona es la capitala de Catalonha (Païses Catalans , Espanha) de la comarca del Barcelonès e de la província de Barcelona. Sa populacion èra estimada a 1 593 075 abitants, en 2005. Sa superficia totala es 100,4 km². Es la ciutat la mai importanta de Mediterranèa.
[Modificar] Situacion geografica
Situada sus la costa mediterranèa entre las embocaduras dels rius Llobregat e Besós, limitada al nòrd pel riu Besós e las municipis de Santa Coloma de Gramenet e San Adria de Besós; al sud per l'Hospitalet de Llobregat e Esplugues de Llobregat ; a l'èst per la mar; a l'oèst per Montcada e Reixac e Sant Cugat del Vallès.
Lo territòri de la ciutat presenta tres zonas plan diferenciadas: la sèrra de Collserola (ambe lo suc del Tibidabò coma ponch mai naut: 512 mètres) la plana e las bocas dels rius Besós e Llobregat, que ambe lo litoral tancan los limits de la ciutat.
La partida de la plana de Barcelona la mai prèp de la sèrra litorala se troba escampilhada de pichons puègs que qualqu'uns son urbanisats: lo Carmèl (267m), Monterols (121m),lo Puxet (181m), la Rovira (261m) e la Peira (133m). Prèp del litoral s'enauça la montanha de Montjuic (173 m).
[Modificar] Istòria
Los primièrs vestigis de poblament uman a Barcelona datan del neolitic (2000 a 1500 abans J.C.). Dels sègles VII a VI abans J.C. la présencia de tribus laietanas (iberas) es documentada. Sembla qu'a aquesta epoca tanben i aguèsse una colonia grèca (Kallipolis), malgrat que i aja descordança sus l'emplaçament exacte. Los cartaginéses l'ocuparan pendent la segona guèrra punica e apuèi los romans van s'i establir.
Al sens estrict doncas, sembla que la ciutat de Barcelona foguèt fondada pels romans a la fin del sègle I abans J.C., sus lo meteis plaçament iberic anterior ont ja s'èran installats dempuèi l'an 218 abans J.C. e van lo tresmudar en una fortificacion militari sonada lulia Auguta Paterna Faventia Barcino qu'era situada sul Mons Taber , una pichona elevacion ont vuèi se troba lo barri de la catedrala e la plaça Sant Jaume. Al sègle II foguèt enmuralhada per ordre de Claudi. A partir del sègle III la populacion de la Barcino romana s'estimava entre 4000 e 8000 estatjants.
Al sègle V Barcelona foguèt ocupada pels visigots d' Ataulf (an 415) venent del nord de l'Europa. En 531 Amalric i foguèt assassinat. Posteriorament al sègle VII, foguèt conquista pel visir Al-Hurr e comença una passa de gaireben un sègle de dominacion musulmana. En l'an 801 foguèt ocupada pels Carolingians que n'an facha la capitala del Comtat de Barcelona e l'an restacada a la Marca Hispanica. La potència economica de la ciutat e sa situacion estrategica an fach que los musulmans i tornèron en 985 comandats per Almansor que l'ocupara pendènt qualques meses puèi Borrell II emprendra la reconstruccion.