Rus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Rus (Rus русский язык russkiy yazyk)
Parlat en :  Russia , Ancianas republicas sovieticas , Israèl , Mongolia, Vietnam e Svalbard.
Regions :  Euròpa, Asia.
Parlat per :  145 milions coma primièra lenga, 110 milions coma segonda. personas
Classament :  8ena mai parlada
Tipologia :  SVO [1]

Accentuala

Familha lingüistica :  grop indo-europenc

 Baltò-eslava
  eslava
   eslava oriental
    rus

Estatut oficial
Lenga oficiala de :  Russia, Bielorussia, Kazacstan, Kirguizistan, Nacions Unidas, Crimèa, Abkhazia, Ossètia del sud, Transnistria, Gagauzia.
Acadèmia :  Росси́йская Акаде́мия Нау́к
ISO 639-1  ru
ISO 639-2 (B)  rus
ISO 639-2 (T)  rus
Mòstra:  Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme

Статья 1

Все люди рождаются свободными и равными в своем достоинстве и правах. Они наделены разумом и совестью и должны поступать в отношении друг друга в духе братства.

Veire tanben : lengas eslavaslenga, lista de lengas


Lo rus (Rus: русский язык russkiy yazyk) es la lenga parlada sus la zòna mai larga en Eurasia e la mai parlada de las lengas eslavas.

Lo rus es una lenga indo-europenca. Al dintre de la familha de las lengas eslavas, es una de las tres lengas vivas del grop eslava-oriental amb l'ucraïnian e lo bielorús.

Las primièras atestacions de Slavonic oriental son del sègle Xen. Lo rus a servat la màger part de l'estructura sinteticò-inflexionala e de las rasics del vocabulari de la lenga anciana mai se integrèt un fais de vocabulari internacional dins los domenis de la politica, de la sciéncia e de la tecnologia.

Foguèt una lenga de granda importància internacionala al sègle XXen e es una de las lengas oficialas de las Nacions Unidas.

Lo monde russofòne
Agrandir
Lo monde russofòne

[Modificar] Prononciacion e alfabet

Lo rus es una lenga non tonala ; l'accent dels mots es variable (se pòt desplaçar d'una forma a l'autra). Las vocalas non accentuadas son brèvas e reduchas (la sillaba non accentuada precedent l'accent es mens reducha que las autras).

Lo rus s'escriu amb una version de l'alfabet cirillic comportant 33 letras.

Lo tablèu seguent presenta las majusculas e lor equivalent :

Majuscula Minuscula Nom Transliteracion Prononciacion
(API)
Prononciacion
(occitan)
А а a a [a] a
Б б be b [b] ~ [bʲ] b
В в ve v [v] ~ [vʲ] v (fr)
Г г ge g [g] ~ [gʲ] g dur
Д д de d [d] ~ [dʲ] d
Е е je e, è, ye [ʲɛ]
Ё ё jo o, yo [ʲo] yo
Ж ж že ž, j, zh [ʒ] j
З з ze z [z] ~ [zʲ] z
И и i i [i] i
Й й i s kratkoj
и с краткой
j, y, ĭ [j] y
К к ka k [k] ~ [kʲ] k
Л л el l [ɫ] ~ [ʎ] l
М м em m [m] ~ [mʲ] m
Н н en n [n] ~ [nʲ] n
О о o o [o] o
П п pe p [p] ~ [pʲ] p
Р р er r [r] ~ [rʲ] r
С с es s [s] ~ [sʲ] s dur
Т т te t [t] ~ [tʲ] t
У у u u [u] o
Ф ф ef f [f] ~ [fʲ] f
Х х ha h, kh [x] ~ [xʲ] kh arabi, jota
Ц ц ce c, ts͡ [ʦ] ts
Ч ч če č, tch [ʧʲ] tch
Ш ш ša š, ch [ʃ] ch
Щ щ šča ŝ, šč, chtch [ʃʲʧʲ] chtch
Ъ ъ tvjordyj znak
твёрдый знак
”, " - [palat.] muet
Ы ы y
(jery, еры)
y [ɨ] i tendu
Ь ь mjahkij znak
мягкий знак
’, ' + [palat.] y
Э э è oborotnoje
э оборотное
è, ė, e [ɛ] è
Ю ю ju û, you, iu, iu͡ [ʲu] io
Я я ja â, ya, ia, ia͡ [ʲa] ia