Quebèc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Quebèc (en francés "Québec", conegut tanben coma "la Bèla Província") es una província canadenca amb una populacion de 7,5 milions d'abitants. La majoritat dels quebequeses parlan francés, çò que fa del Quebèc lo sol territòri majoritàriament francofòn de l'America del Nòrd, amb l'archipèla francés de Sant Pèire e Miquelon, e qualques autres luòcs d'America.

La capitala del Quebèc es la vila de Quebèc. La vila mai poblada del Quebèc es Montreal, segonda ciutat francofòna del mond per òrdre d'importància.

Somari

[Modificar] Geografia del Quebèc

Lo Quebèc es situat a l'èst del Canadà, environat per la província d'Ontàrio e la baia d'Hudson a l'oèst, per las províncias de Tèrranòva e Labrador e de Nòu Brunswick a l'èst, los Estats Units (los Estats de Maine, Nòu Hampshire, Vermont e lo de Nòva York) al sud e l'Ocean Artic al nòrd.

Lo Quebèc es la província mai estenduda del Canadà ; es un vast territòri, aproximativament 2,8 còps lo territòri francés, que sa màger part es pauc poblada. Mai de 90% de la superficia del Quebèc fa partida del bloquièr canadenc, un grand territòri que, istoricament, se disiá la region d'Ungava. Del temps de la Nòva França, lo Quebèc consistissiá en una franja de tèrra abitabla de qualques desenats de quilomètres de largor que costejava las doas ribas del fluvi Sant Laurenç. Es aquí que los primièrs colons franceses s'installèron per cultivar la tèrra, aprèp l'aver desbosigada.

En 1912, un grand tròç de la region canadenca d'Ungava foguèt levat dels Territòris del Nòrd-Oèst e integrat al Quebèc en seguida d'una lei del Parlament del Canadà aprovada per Londres. Aquesta vasta region del nòrd, gaireben inabitada, faguèt del Quebèc l'enòrma província que se coneis uèi. Aqueste ajust compreniá la baia James, ont se tròban qualques uns dels projèctes idro-electrics mai importants del Quebèc.

Lo territòri quebequés es extrèmament ric en ressorças naturalas gràcias als bòsques de conifèras, als lacs e als rius. Lo papièr, la fusta e l'idro-electricitat figuran coma las industrias mai importantas de la província. L'extrèm nòrd del Quebèc es format per una region subartica nomenada Nunavuk, la tèrra dels inuits.

La val del fluvi Sant Laurenç es una region fertila ont se cultivan fruchs e cerealas e mai los produchs lachièrs, lo siròp d'aserau (que lo Quebèc n'es lo productor mai important del mond), e s'abarís de bestial.

Lo climat presenta de diferéncias importantas a causa de la granda extension territoriala. La zòna sud e la val del fluvi Sant Laurenç an un climat continental, es a dire, un ivèrn freg e un estiu caud. La partida centrala del Quebèc a un climat subartic caracterizat per d'ivèrns mai longs e mai fregs. La partida septentrionala del Quebèc a un climat artic. Finalament, a las illas de la Magdalena la mar a una gròssa influéncia sus lo climat.

[Modificar] Las regions administrativas del Quebèc

Lo Quebèc es devesit en 17 regions administrativas :

  • 01 Bas-Saint-Laurent
  • 02 Saguenay-Lac-Saint-Jean
  • 03 Capitale-Nationale
  • 04 Mauricie
  • 05 Estrie
  • 06 Montreal
  • 07 Outaouais
  • 08 Abitibi-Téminscamingue
  • 09 Côte-Nord
  • 10 Nord-du-Québec
  • 11 Gaspésie-Îles-de-la-Madeleine
  • 12 Chaudière-Appalaches
  • 13 Laval
  • 14 Lanaudière
  • 15 Laurentides
  • 16 Montérégie
  • 17 Centre-du-Québec

[Modificar] Istòria del Quebèc

Lo primièr explorator europenc del Quebèc foguèt lo francés Jacques Cartier que plantèt una crotz a Gaspé l'an 1534 e que naveguèt pel fluvi Sant Laurenç en 1535. En 1608, Samuel de Champlain donèt naissença a la Nòva França en fondant sus la riba nòrd del fluvi Sant Laurenç, a un endrech nomenat Kébec (destrech) per los aborigèns, la vila de Quebèc que venguèt lo punt de partença de l'exploracion francesa de l'America del Nòrd. A partir de 1627, lo rei de França Loís XIII concediguèt lo monopòli de la colonizacion als catolics. La Nòva França venguèt una colonia reiala en 1663, sota lo reine de Loís XIV.

Los franceses e los canadencs s'aliguèron amb los urons, contràriament als iroqueses qu'èran aliats als angleses. La guèrra de Sèt Ans (17561763), entre Anglatèrra e França coneguèt un episòdi decisiu en America del Nòrd amb la desfacha en 1759 de l'armada de Louis-Joseph de Montcalm per l'armada del general anglés James Wolfe a la batalha de las Planas d'Abraam, prèp de la vila de Quebèc. La Nòva França foguèt, atal, perduda definitivament per França. Lo Canadà, la colonia mai granda de Nòva França, comptava solament 55 000 abitants al començament de la guèrra, mentre que la populacion de Nòva Anglatèrra era de gaireben un milion de colons. A l'epòca, la populacion amerindiana de l'immens territòri de Nòva França representava aperaquí 600 000 personas...

La Grand Bretanha prenguèt possession de la Nòva França en seguida del Tractat de París, en 1763. Loís XV e sos conselhièrs aimavan mai de conservar l'illa de Guadalopa, productritz de sucre, que lo Quebèc, donat qu'aqueste èra considerat com un grand territòri glaçat sense cap d'importància per lo Reialme de França. Malgrat aquò, França perdèt l'empèri colonial qu'aviá bastit en America del Nòrd.

En responsa a las agitations de las colonias americanas, la corona britanica instaurèt l'Acte de Quebèc en 1774, que restablissiá lo còdi civil francés e lo sistèma de proprietat territoriala, garantissiá la practica del catolicisme, mas manteniá lo còdi criminal anglés. Durant la revolucion americana, la vila de Montreal foguèt presa e los revolucionaris americans ensagèron de ganhar los Canadencs a lor causa. Aquestes darrièrs restèron puslèu neutres durant lo conflicte, seguent las recomandacions de la glèisa catòlica que se declarèt en favor dels Britanics.

Aprèp l'independéncia americana, los qu'avián sostengut la causa anglesa s'installèron al Quebèc. Insatisfaches dels privilègis nombroses concedits als Canadencs, demandèron de reformas, e obtenguèron çò que volián amb l'acte constitucional de 1791 que devesiguèt la província de Quebèc e creèt lo Naut Canadà (l'Ontàrio actual) e lo Bas Canadà (lo Quebèc actual). Las doas populacions descobriguèron lo parlamentarisme britanic e se mainèron, fòrça rapidament, dels limits d'aqueste sistèma colonial.

Las grandas idèas del liberalisme de l'epòca finiguèron que provoquèron un soslèvament armat al Bas Canadà e al Naut Canadà en 1837 ; la revòlta s'amodèt aprèp lo refús de Londres de prendre en consideracion las peticions del Partit dels patriòtas de Louis-Joseph Papineau.

[Modificar] Cultura quebequesa

Article principal : Cultura quebequesa

[Modificar] Ligams extèrnes