Bigòrra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Zòna d’invasion romana, era Bigòrra qu’a patit der'oposicion entre eras monarquias francesa e anglesa. Qu’estó eth lòc deras guèrras de religion abans de conéisher era temporada de prosperitat deth sègle XVIII.
Après era revolucion, era Bigòrra qu’estó reconeguda com un departament mercés a Bertran Barère, deputat deth Terç Estat.
Eth termalisme, er’epòca romantica ed eras aparicions de Lorda que balhèn ath departament ua orientacion toristica. Era revolucion industriau que’s hesó dab era construccion de centraus idroelectricas mercés ath potenciau plan hòrt qu’arrepresentan eras ressorgas d’aiga. Eths Pirenèus Nauts que horniscón ara França òmes e industrias ath moment deras guèrras francò-alemandas e qu’estón ua tèrra d’arcuelh entaths refugiats espanhòus. Tanpè era fin deth sègle XIX, eth radicalisme que mestreja era vita politica dera Bigòrra, despartida uei dab eths partits socialista e comunista (notadament ena banlèga de Tarba).