Motî:etrindjir
Èn årtike di Wikipedia.
etrindjir, etrindjire
I. [o.f.n.]
1. djin d' èn ôte payis. T' aveus ls etrindjirs ki dvizént e walon eyet ki nos fjhént des clignetes (R. Honoré). Cwand po fé s' veye, il a cwité, c' esteut po divni l' etrindjir (G. Fontaine). F. étranger. >> èn etrindjir ki s' a vite metou avå (u: avou) les djins: ki s' a rade abitouwé ås dujhances do payis. F. intégré. 2. (pus stroetmint) djin d' èn ôte viyaedje. I s' vout maryî avou ene di Loyî, louke on pô, ene etrindjire. Gn aveut cåzu k' des etrindjirs al dicåce. Djamåy èn etrindjir ni serè mwaisse droci. I vôreut divni mayeur et ci n' est k' èn etrindjir. F. étranger au village. >> grand etrindjir; u: etrindjir d' å lon: onk d' èn ôte payis, ki n' conoxhe rén des dujhances, eneviè èn etrindjir d' on viyaedje a costé. I plantéve ås raecenes come on grand etrindjir.
II. [addj., todi padrî] k' a a vey avou on payis d' ådfoû. I cåze bén cwate langues etrindjires. I n' vout nole bire etrindjire.
III. etrindjir [o.n.] tos les payis d' ådfoû. Il a viké lontins a l' etrindjir. Et portant dji so fir Cwand dj' so-st a l' etrindjir D' aveur divins m' gozî Des mots doûs come a Vervî (tchanson).
Disfondowes: ètrindjîr, ètrindjîre, ètrandjîr, ètrandjêr, ètranjé, ètranjér', ètranjè, ètrandjî.
Etimolodjeye: Calcaedje riwalonijhî do F. "étranger".
- «etrindjî», c' est ene sorwalonde el rîlêye francès-walon AN / IN
- Dipus d' racsegnes so l' abagance el Walonreye.