Règn Lombard-Vènet
From Wikipedia
![]() |
Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafía clàssica. |
El règn Lombard-Vènet (Talian: regno Lombardo-Veneto - Tudesch: Königreich Lombardo-Venetien) l'ee nasuu sòta el control de l'Austria dopu de la restaurazion che l'è vegnùda a la fin del period Napoleonich. L'è staa instituì el 9 de giugn del 1815 del Congress de Vièna, cont el Francesc II Duca de Milan e de Mantua ch'el divegn Francesc I del Lombard-Venet. Francesc I l'haa regnaa finna al 1835, e dopu de lù l'è vegnuu Ferdinand I de Asburg Lurèna finna al 1848.
El 22 de marz del 1848, a la fin dij cinqu giurnad de Milan la popolazion milanesa l'ha casciaa via i austriach e l'haa nominaa un Govern Provisori che l'è poeu entraa a fa part del Govern Provisori de Lombardia. In dij dì seguent anca Venèzia la casciava via i austriach e la nominava un govern provisori. L'esercit piemontes el vegniva in socors dij lombard (prima guèra de indipendenza) ma a la fin de Luj el vegniva sconfitt a Custoza daj austriach comandaa del Maresciall Radetsky che el dì 6 de agost ed podeva rientràà a Milan desmantegand el Govern Provisori. Venèzia la riesiva a resist un ann ancamò, ma el 24 de agost del 1849 la gh'aveva de capitolà anca lè.
El regn Lombard-Venet el vegniva inscì ricustruì sòta el comand de l'imperador Francesc Giusepp I de Asburg Lurena (suranominaa el Cecco Beppe del popol milanes), che l'era rapresentaa del Radetsky finna che quest l'è mort in del 1858.
En el 1859 el Piemont, dopo de la Segonda guèra de Indipendenza taliana, l'ha proceduu ad annètes la Lombardia e in del 1866, diventaa in del fratemp Règn d'Italia, l'ha incorporaa anca al Vènet a la fin de la Terza guèra de Indipendenza metend fin a quell ch'el rimanèva del règn Lombard-Vènet.