Republica de Bèrghem
From Wikipedia
![]() |
Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafía clàssica. |
Dopu che el dì de Nadàl del 1796 i francees ijn entraa en Bèrghem senza combatt, d'acordi cont el Podestaa Ottolini che l'aveva concordaa el ritir dj trupp veneziàn, el 12 de marz del 1797 la vegn proclamada la Republica Bergamasca. L'Ottolini, minaciaa de vess restaa, el part per Brèha, mentra la vegniva elegiuda la noeuva munisipalitaa formada de 24 personn, che la mett insèma anca una parvenza de esercit.
Dopu dù dì la Republica la vota l'annession a la republica Cispadana, e vegnen brusaa diversi bandeer veneziaan. Se comincia a mett giò in de la citaa e in dj contraad l'arbul de la libertaa.
In dj vall la ciapa però furma una sorta de contru-rivoluzion perchè la republica la par vess contra la religiòn e sopratutt in dj paes i prèd riessen a portaa el popul de la part dj Veneziàn, ma quest moviment l'è combatuu e eliminaa nel gir de un mes.
A la fin la Republica Bergamasca la entra a faa part de la Republica Cisalpina cont el trataa de Campoformio.