Cavour

From Wikipedia

Lumbaart ucidentaal Cheest artícul al è scrivüü in Milanees, urtugrafía clàssica.
Camil Benso cont de Cavour
Ingrandí
Camil Benso cont de Cavour

Camil Benso cont de Cavour (Turin 1810 - 1861) l'è staa el politich pusè important del Risorgiment talian. Fioeu de Michèl e de Adele de Sellon l'haa cominciaa a studiaa per diventaa ufizial, ma in del 1831 l'haa deciduu de dedicass a l'agricultura e a l'econumia. L'era de idèi liberal e in del december 1847 l'haa fondaa 'el Risorgiment', un giornal in sul qual l'haa sostegnuu la necessità de conced el statut e de faa guèra a l'Austria per liberaa el Règn Lombard-Vènet. El 26 de giugn del 1848 l'è staa elèt per la prima volta al parlament, e in del 1850 l'è staa fa minister de l'agricultura in del Govérno D'Azeglio. In del 1852 l'haa formaa el sò prim Govérno.

In del 1855 l'haa fatt si ch'el Piemont el declarass la guèra a la Rusia insema aj frances, aj ingles e aj tùrch e l'haa mandaa in Crimea un esercit de 15.000 omen. El Piemont el gh'haveva nagott contra la Rusia, ma de questa manera el Cavour ha poduu partecipà al congress de Paris dij vinciduri e cercaa de svilupaa dij aleanzi.

In del 1858 l'haa firmaa a Plombieres dij acòrd cont el Napoleon III ch'el se impegnava a intervenii in d'una eventual guèra tra l'Austria e el Piemont per dagh man fort a quest. I piemontes tacavenn a provocaa l'Austria fina a che questa la decideva de faa sciopaa la Segunda guèra de indipendenza in del april del 1859, ma quand ch'el staa firmaa l'armistizi de Vilafranca ch'el dava la Lombardia al Piemont el Cavour el s'è dimetuu per protestaa contra el fatt ch'el se lasava el Vènet a l'Austria.

In del 1860 però, quand el Garibaldi l'haa conquistàà con la spedizion dij mila l'Italia dal sud, el Cavour l'è tornaa al Govérno per invad ij teritorj del Papa e unificà inscii el paes.

Cont la proclamazion dèl Règn d'Italia, el 14 de marz del 1861 in del senad a Turin, el Cavour l'haa ditt che dopu de avee fada l'Italia a gh'era de faa i Talian, ma el 6 de giugn de l'istess ann el moriva de bott.