Prima guèra de indipendenza

From Wikipedia

Lumbaart ucidentaal Cheest artícul al è scrivüü in Milanees, urtugrafía clàssica.

La Prima guèra de Indipendenza taliana l'è sciopada el 23 de marz del 1848, dopu che Milàn e Venèzia aj eren insurgii contra i austriach e eran riessii a casciaj foeura. Al principi de la guèra altri stat talian, oltra al Piemont, avèven deciduu de combatt contra i austriach: el Stat de la Gesa, el Granducaa de Tuscana e el [[Règn dij duu Sicilj], e i talian eran riesii a vinc duu bataj a Pastreng e Goito, ciapand anca Pescera, vuna dij fortess del quadrilater in dove i austriach del Radetsky a s'eren ritiraa.

Quand che al principi de giugn i autriach inviaven rinforz al comand del Nugent, e in del istess temp i stat talian decideven de ritirass lasand i piemontes cont i lombard e cont i venezian a combatt de per lor, el Radetsky l'è tornaa a combatt e a Custoza, in tra el 23 e el 25 de luj, el sconfigeva l'esercit nemich tornand ancamò in de la Lombardia. Dopu de avee sconfigiuu ancamò i piemontes visin a Milàn, el 6 de agost el Radetsky el tornava in de la cità che l'aveva casciaa foeura cinqu mes prima e l'esercit piemontes, comandaa del Re Carl Albert, l'era costrett a ciamagh un armistizi.

La guèra l'è ripresa in del mes de marz del 1849 fomentada del Govèrno Rattazzi ma i piemontes, comandaa del general pulach Chrzanowsky ch'el se intendeva minga ben cont i sò omen, jin staa scunfigiuu ancamò in de la bataja de Nuara el 23 del istess mes. El Rè Carl Albert el decideva de retirass in esili, e el sò post el toeva Vitori Emanuèl II che in d'una cassina pres de la cità el se incontrava con el Radetsky per decidd i condizion de la capitolazion che la metèva la fin a la guèra.