Govern Provisori de Lombardia
From Wikipedia
![]() |
Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafía clàssica. |
Dopu che i austriach jn staa casciaa fòra de tùta la Lombardia, i divers Governi local che s'eren creaa in quej dì lì se sunt unì in d'un Govern Provvisori de Lombardia el dì 8 de april del 1848. El Guvern, presieduu del Gabrio Casati, el se poneva subit contra el Carl Cattaneo, che l'era staa el vincidor dij cinqu giurnad de Milan perchè in del mentra ch'el Cattaneo el voreva l'indipendenza de la Lombardia in del quader de ùna Italia federal, el Casati e i sò òmen pensaven ala anesion de la Lombardia al Piemont e infati aveven ciamaa i piemuntes a dagh man fort cont el lor esercit e perfin el minister lombard de le guèra, Pompeo Litta, el vegniva squasi subit sustituì de un piemuntes, el Giacinto Provana.
Dovrand un mucch de demagugia el Govern Provisòri l'aboliva diversi tass e el sbasava i dazi, dand origin insci a una crisi economica.
De part militar el comandant lombard, el general Teodoro Lechi, già del 26 de marz, quand i piemuntes eren rivaa a Milan, l'aveva sugerii al lor comandant el General Bes de imbarcaa l'esercit in sù i trèn per inseguì el Radetsky in ritirada prima ch'el rivass a uniss cont el gross del sò esercit che l'era blocaa in del quadrilater ai confin intra la Lombardia e el Vènet, ma el Bes el rifiutava permetend inscì aj austriach una via segura per riuniss cont anca i rinforz che eren staa mandaa giò de Vièna. I piemuntes rièsivenn l'istess a sconfigg el Radetsky a Goito e ciàpavenn Pescera, una dij quatter cità del quadrilater.
Intanta a Milan tucch i citadin maschi ern ciamaa a la votazion per decidd de la anesion al Piemont o per rinviàà la decisiòn a dopu de la guèra (gh'era minga un'altra opzion de votà, come la indipendenza) el 29 de magg. I favorevoj a l'anesion vinceven cont 561.002 voti contra 681, e el 28 de giugn el parlament piemuntes, pasada la pagùra che i Lombard ciamassen el trasferiment de la capital de Turin a Milàn l'apruava l'anesion.
Sti fatt chi eren però res van de la sconfitta che l'esercit piemontes el subiva a Custoza el dì 25 de luj. A quel punt el Govern Provisori el costituiss un Comitaa de publica difesa cont el general Manfredo Fanti, el Peder Maestri e el Francesc Restelli, ma stoo comitaa el fa squasi nanca in temp a riuniss che el 4 de agost i piemontes eren sconfitt ancamò visin a Milan, foeura de Porta Romana, e el sò Re Carl Albert el decideva de ciamagh un armistizi al Radetsky, che l'accettava, e de retirass in dj sò terr de là del Tesin. El 6 de Agost el Radetsky entrava ancamò in Milan, proclamand desfaa el Govern Provisori e nominand al sò post un Governadur militar.