Milanes
From Wikipedia
Nota: La pàgina la gh'a büsögn də mejurameent də cuntegnüü o də stiil: |
![]() |
Cheest artícul al è scrivüü in Milanees, urtugrafía clàssica. |
Milanees, Milanes, Milaneis (Milanes) | |
---|---|
Parnunzia nativa: | Milanées |
Oltri denuminazziun: | |
Parlaa a: | Itàlia |
Resgjun: | Europa |
Parlaant: | ? |
Ranking: | |
Classificazziun genética: | Indo European Romance |
status ufizziaal | |
Lengua ufizziala da: | Itàlia |
Regulaa par: | --
iso1=-- |
còdas da la lengua | |
ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
ISO 639-2 | roa |
SIL | lmo |
videe anca: lengua |
El Milanes (milanes, milanées, meneghin, meneghín) l'è ona varietaa de la lengua Lombarda parlada in de la citaa de Milan e in part de la soa provincia.
In di contest italiano-parlant, el Milanes (comè la pupart d'altri varietaa linguistich parlaad in di confin del stat Italian) a l'è ciamaa de spess, de manera generica, on dialett. Chest l'è de spess capii comè on dialett de l'Italian, vargott ch'a l'è mia el cas, de fatt. El Milanes e l'Italian hinn lenguv diferent e hinn nò mutualment intelligibil. El Milanes l'è ona particulara (e de prestis) varietaa Lombarda, intelligibil ai parlant d'altri varietaa Lombard.
Comè tucc i alter dialett de la lengua Lombarda, el Milanes l'è ona lengua romanica del gropp ocidental, relata al Frances, Rumantsch, Occitan, Catalan, e, in mesura minor, a l'Italian e al Castejan.
Al dí d'incœu, el Milanes al gh'à nò de status ofissial in Milan o in vargun alter sitt.
On bell poo de dissionari, varguna gramatica, literadura estesa e ona tradussion di vanger hinn disponibil.
Cuntegnüü |
[redatá] Ortografia
In part a causa del status nò ofissial del Milanes, pussée convension ortografich hinn-a-staa svilupaad.
La pussée vegia anmò in us, e probabilment la pussée largament utilisada, a l'è la convension adotada pel scritor Milanes Carl Porta. L'è tipich de chest sistema el trigraf oeu o œu, significant /ö/, comè in Frances. El graf o ammet domà i letur /ò/ o /u/, comè en Occitan. El son /ó/ l'esist nò in del Milanés d'incœu: chesta trasformassion fonetica la par avegh avuu lœugh a l'inissi del secol XIX (vardii: G.Sanga: )
De tuta manera, chesta ortografia, purtropp, a l'è bona domà per el Milanés e i dialett vesin: per esempi, saria etimologicament sbaiaa scriv libro pel Ticines /'libru/, perchè la -u finala a l'è propi chela de la font Latina vulgara, e la vegn nò d'ona trasformassion de 'o' comè in del suffis Milanes -ssion. (Sanga, cit.) De manera analoga, el trigraf oeu/œu ammet nò d'utilisassion in posission atonica. Per esempi, en Milanes : mi trœuvi , però trovà (/tru'a/), quand en Bergamasch me tröe e tröà (/trö'a/).
Di convension fonetich, utilisant ü e ö inveci de u e oeu han tolt post, principalment per evità confusion de letura per i parlant alfabetisaa in Italian.
[redatá] Ona comparassion con l'Italian
Gh'inn inscí tanti diferens tra 'l Milanes e l'Italian standard che i duu pòden vess incomparabil. De tuta manera, la comparassion l'è fada naturala per el fatt che i parlant Milanes hinn anca parlant Italian.
- El Milanes el gh'à pussée de vocal che l'Italian: ö e ü hinn present. Asca, la gh'è l'oposission de quantitaa vocalica: parlà (infinitiv) l'è diferent de parlaa (participi). De manera analoga, pass e paas hinn diferent. Chesta carateristica l'è stressada a fond in de l'ortografia unificada.
- On bell poo de paroll finissen in consonant in Milanes: al contrari in Italian asquas tuti i paroll finissen in vocala.
- I pronomm sogett Milanes deriven gerenalment del dativ o de l'acusativ Latin, quand in Italian dal nominativ.
- Generalment la pronominalisassion del sogett a l'è obligatoria, però chesta carateristica la va descomparent sota la pression sintatica de l'Italian. La resist però a la 2a e 3a persona singular:
- te set (fr. tu es, it. sei )
- ti te set (fr. toi tu es, it. tu sei)
- La negassion l'è post-verbala:
- te set nò (fr. tu n'est pas, eng. you are not, it. non sei)
[redatá] Test d'esempi
De la Bibia, Luca 2, 1-7 (Version ingles: http://www.gnpcb.org/esv/search/?q=luke+2)
A podii scoltà chest test registraa per on parlant nativ Italian de Milan
Ortografia originala (asquas l'istess che la classica)
2:1 In chi dì là, on decrett de Céser Augùst l'ordinava che se fasess on censiment de tutta la terra. 2 Sto primm censiment l'è staa faa quand Quirini l'era governador de la Siria. 3 Tucc andaven a fass registrà, ciaschedun in la soa città. 4 Anca Giusepp, che l'era de la cà e de la famiglia de David, da la città de Nazareth e da la Galilea l'è andaa sù in Giudea a la città de David, ciamada Betlemm, 5 per fass registrà insèma a Maria, soa sposa, che l'era incinta. 6 Ben, pròppi intanta che se trovaven in quell sit, s'hinn compii per lee i dì de partorì. 7 L'ha mettuu al mond el sò primm, l'ha faa sù in di fass e l'ha miss giò in d'ona gruppia perchè gh'era minga de post per lor in la locanda. (Circolo Filologico Milanese, I Quatter Vangeli de Mattee, March, Luca e Gioann in dialett milanes, Milan 1995)
Ortografia unificada
2:1 In chi dí lá, un decrètt de Céser August l urdinava che se fasèss un censiméent de tüta la tèra. 2 Stu primm censiméent l è staa faa quaant Quirini l éra guvernaduur de la Siria. 3 Tücc andaven a fass registrá, ciaschedün in la súa citá. 4 Anca Giüsèpp, che l éra de la cá e de la famíglia de Davit, da la citá de Názareth e da la Galiléa l è andaa sü in Giüdéa a la citá de Davit, ciamada Betlèmm, 5 per fass registrá insèma a María, súa spusa, che l'éra incinta. 6 Bén, pròpi intanta che se truvaven in quèll siit, s'inn cumpii per lée i dí de parturí. 7 L'a mettüü al muunt el sò primm, l a faa sü in di fass e l a miss giò in d'una grüppia perchè gh'éra minga de pòst per luur in la lucanda.
[redatá] Esempi de comparassion ortografia classica vs. etimològica
Se pœu anca comparà l'ortografia classica e l'ortografia Hull in chest test del Tomas Grossi (La fuggitiva):
[redatá] Originala (classica):
S'era settada in terra, col coo in man, e i gombet sui genoeucc: me ziffolava el vent in di cavij: demaneman che vegneva on quaj bôff, el me portava come ona vôs che vegna de lontan: la me pareva la soa vôs, alzava i oeucc, guardava intorna: ma l'è nott, l'è senza luna, e no se ved nagott. Ciami. Pedrin! Pedrin!. Nissun respond.
[redatá] Etimològica a la (Hull)
- S'era setada en tèrra, col cau en maun, e egl gombed sugl genuogl: me
zifolava el vent ent egl cavegl: demanamaun che vegneiva un quagl bof, el me portava come una voux che vegna de lontaun: ella me pareiva la soa voux, alzava egl uogl, guardava entorna: ma el es nuoit, el es senza luna, e no se ved negot. Clame. Pedrin! Pedrin!. Neissun respond.
[redatá] Etimòlogica specialisada al Lombart
[redatá] Etimològica A
[redatá] Etimològica B
[redatá] Vardii anca
- Ortografia classica
- Ortografia unificada, o urtugrafía ünificada.
- Lengua Padanesa
- Geoffrey Hull
[redatá] Pussee important scritur in lengua milanesa
- Fabio Varese (Vares 1570-Milan 1630)
- Carl Maria Maggi (Milan 1630-1699)
- Carl'Antonio Tanzi (Milan 1710-1762)
- Domenico Balestrieri (Milan 1710-1780)
- Giusepp Parini (Buisis, Brianza 1729-Milan 1799)
- Carl Porta (Milan 1775-1821)
- Tomas Grossi (Belan, Lech 1790-Milan1853)
- Emilio De Marchi (Milano 1851-1901)
- Carlo Bertolazzi (Rivolta d'Ada, Crema 1870-Milan 1916)
- Delio Tessa (Milan 1886-1939)
- Franco Loi (Genua 1930, el viv a Milan)