Antonio Vivaldi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Antonio Vivaldi
Lo prèste ros
Agrandir
Lo prèste ros
Profession: compositor e violonista
País: Itàlia
Estil: barròc
Data de naissença: 4 de març de 1678
Luòc de naissença: Venècia, Veneto, Itàlia
Data de decès: 28 de julhet de 1741
Luòc de decès: Viena, Àustria

Antonio Lucio Vivaldi, compositor barròc e violonista vadut a Venècia lo 4 de març de 1678 e mort a Viena lo 28 de julhet de 1741.

[Modificar] Vita

Vivaldi que ho batiat de d'òra a casa e per la mairolèra per'mor de qu'era en "danger de mort". Que s'discuteish enqüera s'aqueth danger que s'referia au tèrratrem qui segotí Venècia aqueth dia o s'era per'mor de la soa santat flaca (qu'avèva ua "estretor de piet", çò qui volèva certenament díser qu'era boha brac). La mair, Camilla Calicchio, qu'era hilha d'un sarto e lo pair, Giovanni Battista Vivaldi, qu'era barbèr e violonista e que jogava a la basilica Sant Marc. Qu'ensenhé lo vriulon au petit Antonio e lèu, que joguén amassas; lo dus que demorén hèra pròches dinc a la mort de Giovanni Battista en 1736, pauc d'annadas abans la deu quite Antonio. Que 's cred que Vivaldi e ho tanben aprenent de Giovanni Legrenzi, lo gran compositor venecian deu moment. De d'òra (autorn deus dètz ans), que ho destinat a estar prèste (durant la soa vita , e per'mor de la color deu son peu, que l'aperén, "lo prèste ros"), ua causida mei que mei interessada puish qu'atau que podó víver de e per la musica. Que s'ordiné en 1703, a l'atge de vint e cinc ans. Vivaldi n'estó pas jamei un prèste deus seriós; a còps que deishava de díser la messa entà s'anar notar ua idea musicau e que pretexté de la soa santat entà haut o baish non pas jamei díser la messa. Los sons enemics (enter los quaus que cau citar Tomaso Albinoni, autor deu panflèt anti-vivaldi, Il teatro alla moda) que l'acusén quitament d'aver ua vita amorosa en contradiccion dab los sons vòts. En 1706 que deishé d'estar prèste e que vadó maetro di violino de l'orfalinat Pio Ospedale della Pietà. Qu'era ua famosa institucion veneciana qui educava gojatas, que las ensenhava la musica qui orgasiva concèrts hèra presats. Los toristes (Joan Jacme Rousseau que ho un d'eth) que las anavan escotar (e sonque escotar, puish que non las podèvan pas véder). A còps, los riches venecians qu'i anavan molhèr. Aqueth emplèc qu'era hèra prestigiós e que balhé a Vivaldi lo parat de compausar per un bon orquètre e dab ua grana varietat d'instrument. A maugrat de las rivalitats, Vivaldi qu'estó presat dens tota l'Euròpa, per d'autes compositors com Joan Sebastian Bach, per lo Papa e per lo rei d'Austria. Que viatgé hèra e cada còp que demandé ua autorisacion a l'Ospedale della Pietà qui, cada còp, li tornè lo son emplèc au retorn a Venécia. Que s'anava cerca un tribalh a la cort de Viena, quand lo rei, lo son admirator, e's morí. Qu'ei atau qui lo gran musician eth tanben que s'estupé en 1741, luenh de casa e dens lo praubèr. La lengenda vivaldiana que perpausa que dilhèu un mainatge de nau ans, Josèp Haydn, qu'auré cantat peu defunt. S'acò n'ei pas brica segur, qu'en auré avut lo parat.


[Modificar] Òbra

Vivaldi qu'ei l'autor de haut o baish de cinc cents concertos, ua forma que desvelopé e mei que mei dab los tres movements : lèu, lent, lèu. Los son estil de concerto barròc qu'ei caracterisat per un ritornelo que l'orquestre e he tornar enter las envoladas deu solista. Los concertos de Vivaldi que s' caraterisan tanben per la grana varietat d'instruments solistes causits peu prèste ros. Deu vriulon (lo son instrument) a la trompeta (un instrument hèra limitat ad'aquera epòca puish que non podeva pas jogar sonque dab notas armonicas e non pas cromaticas) en passant peu basson (pauc de compositor barròcs qu'escrivén pages solistas per aqueth instrument) o la viola d'amor, Vivaldi qu'aproheité deu parat d'estar lo mèste de joenas hilhas de talent qui jogavan instruments de tot escantilh per variar los intrument solistes. Que compausé tanben òras d'operà, dab mei o mens de soenh per'mor qu'ad aquera epòca l'operà qu'era sonque un lòc de passatge on lo monde devisava en prestant mei o mens d'atencion, çò qui vòu díser que quauques uas de las soa òbras que hon escivudas mei entà durar que non pas entà escotadas dab atencion. Après la revolucion francèsa, l'òbra de Vivaldi que ho desbrembada e, mantuns còps, destrusida. Que lo tornén descobrir a sègle XXau quan los musicològs e volèn saber a quina traca de compositor be podeva estar aqueth venecian qui plasèva tant a Joan Sebastan Bach, au punt que hasó trascripcions peu clavier deus sons concertos.