Gasconha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Gasconha qu'ei ua region istorica d'Occitània. Qu'èra a la Nauta Edat Mejana un principat deu sud-oèst d'Occitània puish mei tard, tanben, deu reiaume de França. Mentre que lo Ducat de Gasconha s'esquicha a partir de 1032 entà desaparéisser coma entitat politica, ua identitat gascona que subsisteish a travèrs deu Regim Ancian e fins aus nòstes jorns.

Somari

[Modificar] Departaments

Païsatge de Gasconha, deishant aparéisher la sèrra deus Pirenèus en arrèrplan
Agrandir
Païsatge de Gasconha, deishant aparéisher la sèrra deus Pirenèus en arrèrplan

Compren los departaments :

e en partida los :

La Vath d'Aran, a mei s'apartenien Espanha, que hè partida istoricament e lingüisticament de Gasconha.

[Modificar] Ciutats

Las principalas ciutats son :

[Modificar] Figura emblematica

  • Lo Gascon mei conegut a travèrs deu Món es lo celèbre d'Artanhan, deu son nom vertadèr Carles de Batz Castèlmoro.

[Modificar] Bandèra

Bandèra de Gasconha
Agrandir
Bandèra de Gasconha
Bandèra de Gasconha
Agrandir
Bandèra de Gasconha

La soa bandèra (basada sus ua crotz de sant Andrieu) qu'estó bailada peu papa a l'ocasion de la tresau crosada. Aquesta es actualament utilizada mes cèrts gascons se preocupan de la modificar. Lo son aspècte essent tròp eraudic e sens cap d'estacament. Es ça que la la bandèra arborant leons e espigas de blat qu'es uei utilizada oficialament (sus las façadas deus ostaus de comunas, coma a Baiona).

[Modificar] Ligams intèrnes

  • Gascon, lenga vernaculara
  • Gascons, pòble
  • Basset blau de Gasconha, raça canina
  • Ophrys de Gasconha, varietat d'orquidèa