Categoria:Grison

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo canton de Soïssa dèu son nom a sis abets, si sapins nombrós que faun paréisser grisas lei montanhas.

[Modificar] Geografia

A l'extrèm èst del país, a la confinha ambé lo Liechtenstein, l'Àustria e l'Itàlia, lo canton Grison es lo mai vaste de la Soïssa. Sa densitat es pasmens plã bassa, per encausa del releu fòrça accidentat, fach d’una ret complexa de massís e de vals, qu’a valgut al canton l’escais de « país de las 150 vals ».

La region es sonque aupenca, situada a l’interseccion dals bacins idrografics vers la mar Mediterranèa, per lis afluents dal Pò, vers la mar Negra, coma les dal Danubi, e vers la mar del Nòrd, per lo Rin.

Las estacions principalas son Tavau (Davòs), Aròsa, San Murezzan (Sankt Moritz) e li vilatges de la valada de l’Engadina, region qu’es lo breç de la quatrena lenga de la Confederacion.

[Modificar] Lenga

La revision de l'article constitucionau federau sobre las lingas en favor d'una melhora reconeissença del quadrilingüisme, aprovada a 76% per la votason populara del 10 de març de 1996, vai en direccion d'una salvagarda e d'una promocion dal Romanche. Despuèi aquela data la poblacion reto-romancha pòt utilisar sa pròpia lenga dinc ses contacts ambé la Confederacion.


[Modificar] Istòria

Als temps medievals, li senhors se son gropats en de ligas defensivas : la liga Grisa dinc l’Oberland, la liga de l’Ostal-Dieu dinc lo sud-èst e la liga de las detz juridiccions a l’èst de Coira. En 1512, aquelas ligas, aligadas entre elas e ambé la Confederacion Elvetica despuèi la fin del sègle XV, prenguèron la Valtelina e li país de Chiavenna e de Bòrmio, que Bonaparta lo quitet en 1797.


Articles dins la categoria "Grison"

I a 1 pagina dins aquesta seccion d'aquesta categoria.

G