Lengas per familha
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
[Modificar] Preambul
Vaquí una lista de las lengas naturalas o construchas, viventas o mòrtas, classadas per familhas e per gropes. La nocion de familha genetica de lengas es descricha mai en detalh dins l'article consacrat a la lingüistica comparada.
Las temptativas de certans lingüistas, frequentas dempuèi la segonda mitat del Sègle Expression error: Unrecognised word "xx"Expression error: Unrecognised word "xx"Expression error: Unrecognised word "xx", prepausant d'acampar certanas familhas de lengas dins de super familhas de lengas (per exemple considerar que las lengas altaïcas e las lengas oralianas fan partida d'una meteissa familha dicha « oralo-altaïca ») a pas balhat de resultats probants fins ara ; solas las super familhas que lor reconeissença fa l'objècte d'un consensús larg, coma las lengas indo-europencas (que son estadas mesas en evidéncia dempuèi lo sègle XIX) e las lengas sino-tibetanas, son repertoriadas.
[Modificar] Lista abreujada
- lengas dravidas
- lengas indoeuropèas
- grop tokharian
- lengas anatolianas
- lengas indoiranianas
- lengas indoarianas
- lengas iranianas
- grop grèc
- lengas romanicas
- lengas celticas
- lengas germanicas
- lengas baltoeslavas
- lengas baltas
- lengas eslavas
- lengas afroasiaticas
- lengas nilosaharianas
- lengas nigèrokordofanianas
- lengas nigèrocongolesas
- lengas bantos
- lengas nigèrocongolesas
- lengas Coïsan
- lengas caucasencas (un grop non genetic):
- lengas caucasencas del Sud o grop Cartielian
- lengas caucasencas del Nòrd-Oèst o grop abcazo-adigian
- lengas caucasencas del Nòrd-Est o grop naco-daguestanian
- lengas oralicas
- lengas altaïcas
- lengas turcas
- lengas sinotibetanas
- lengas kadai
- lengas miao-yao
- lengas austroasiaticas
- lengas austronesianas
- lengas malaiopolinesianas
- lengas esquimaud-alèutas
- lengas na-dene
- lengas artificialas
[Modificar] Lista
Aquesta lista es pas exaustiva
[Modificar] Las lengas dravidas
(Son de lengas de l'Índia)
- tamol
- telogo
- malaialam
- kannada
- brahui
- maltò
- kurukh
[Modificar] Las lengas indoeuropèas
Las lengas indoeuropèas son las mai espandidas. Son parladas en Euròpa, en Asia septentrionala (Russia), en Pèrsia, dins la region de l'Índia e dins las Americas.
- grop tocarian : (lengas atudadas)
- tocarian A (agneen)
- tocarian B (couchean)
- lengas anatolianas : (lengas atudadas)
- ittita, tanben apelat nesita o ittita-nesita.
- palaïta
- lovita
- milian
- lician
- milian
- lidian
- lengas indo-iranianas :
- lengas indo-arianas (de lengas de l'Índia) :
- vièlh-indian (sanscrit vedic, sanscrit classic)
- indian mitjan (pracrits, apabraṃśa)
- lengas dardicas
- dialèctes cafir
- cashmirian
- rromani (tsigan) (lengas dificilas de classar, de raprochar siá del grop dardic, siá de l’indi o del rajastanian)
- vièlh-indian (sanscrit vedic, sanscrit classic)
- lengas iranianas :
- avestic
- persa ancian
- persan (farsi, dari), tadjic
- pashto
- balotchi
- ossèta
- kurd
- curmandji
- sorani
- zazaki
- talish
- tat
- judeo-persan
- lengas indo-arianas (de lengas de l'Índia) :
- armenian
- grop grèc :
- grop arcado-chipriòta :
- micenian
- arcadian, chipriòta, pamfilian
- grop ionian-attic :
- attic (grèc ancian)
- koinè (mitjan grèc comun)
- grèc modèrne
- koinè (mitjan grèc comun)
- ionian (d'Asia, insular, d'Eubèa)
- attic (grèc ancian)
- grop eolian (beocian, lesbian, thessalian)
- grop occidental
- dorian (laconian, argian, corintian, etc.)
- tsaconian
- elean, etolian, locrian, focidian
- dorian (laconian, argian, corintian, etc.)
- grop arcado-chipriòta :
- albanés
- tòsc
- guèg
- grop italic
- òsc
- ombrian
- latin (qu'es lo principal ancèstre de las lengas romanicas)
- lengas romanicas
- grop ibero-romanic
- grop occitano-romanic
- franco-provençal
- grop gallo-roman
- grop reto-romanic
- romanche
- ladin
- friolan
- grop italo-romanic
- italian (lenga estandard, basada sul toscan e creada par Dante. Lo còrse es un dialècte del toscan amb de particularitats localas marcadas, lo cismontano e l' oltramontano, coma los dos dialèctes del nòrd de la Sardenha.
- parlars gallo-italics
- piemontés
- lombard
- ligura
- emilian
- bolonés o romanhòl (aquestes dos darrièrs son pròchis)
- venète
- istrian
- dialèctes toscans
- toscan
- còrse
- gallurian e sassarian
- dialèctes centro-meridionals
- centre : marchigiano, ombrian e roman del Latium (le romanesco es un dialècte del toscan)
- Sud :
- abruzzais (dialècte del meridional)
- apulian (dialècte del meridional o napolitan)
- campanian o napolitan
- lucan o lucanian (dialècte del meridional) (doas varietats)
- extrème-Sud :
- sicilian
- calabrés meridional (fòrt pròchi del sicilian, al nòrd de la Calàbria se parla lucan coma dins las Polhas del nòrd)
- salentin
- sard
- campidanian
- logodorian dont lo nuorés
- gallurian e sassarian que son en fach de dialèctes còrses doncas toscans, mas sovent classats amb lo sard
- grop illiro-romanic (dalmat)
- grop romanés
- daco-romanés (romanés, moldav)
- macedo-romanés
- megleno-romanés
- istrio-romanés
- lengas celticas
- lengas germanicas :
- brancé orientala
- gotic
- burgonde
- branca occidentala
- anglo-frison
- germano-neerlandais
- bas-alemand
- neerlandés
- afrikaans
- alemand del Nòrd
- bas-saxon
- naut-alemand
- mejan-alemand
- mejan-alemand occidental
- francic moselan
- francic renan
- francic luxemborgés, luxemborgés
- hessés
- francic ripuaire
- mejan alemand oriental
- turingian
- naut-saxon
- mejan-alemand occidental
- alemand superior
- alemand
- alemand pennsilvanian
- francic oriental
- francic meridional
- bavarés
- alemanic
- alsacian
- soabe
- soís alemanic
- iiddish
- mejan-alemand
- bas-alemand
- branca nòrdica, septentrionala o escandinava
- brancé orientala
- lengas balto-eslavas
- lengas baltas
- lengas baltas occidentalas
- galindan
- nadruvian
- sudovian
- vièlh prussian
- lengas baltas orientalas
- curonian
- leton
- lituan
- samogician
- semigalian
- selonian
- skalvian
- lengas baltas occidentalas
- lengas eslavas
- lengas eslavas occidentalas
- lengas eslavas meridionalas
- vièlh eslav
- bulgar, macedonian
- serbo-croat (croat, sèrbi)
- eslovèn
- lengas eslavas orientalas
- lengas baltas
[Modificar] Las lengas afroasiaticas
Las lengas afroasiaticas (ancianament nomenadas camitosemiticas) son parladas en Africa septentrionala e saariana e mai en Orient-Pròche e en Orient-Mitjan.
- lengas berbèras (tamazight)
- chaoui (tachawit)
- chenoui
- chleuh (tachelhit)
- kabile (taqbaylit)
- mozabit (tumzabt)
- rifain (tarifit)
- toarèg (tamasheq)
- lengas chadicas
- haoussa
- masa
- lengas omoticas
- lengas chamiticas
- egipcian classic
- còpt
- egipcian classic
- lengas cochiticas
- Afar
- somali
- galla (tanben apelat oromo)
- lengas semiticas
- Nòrd-Est (lengas atudadas)
- acadian
- assirian
- babilonian
- eblaïte
- Nòrd-Oèst
- ogaritica
- aramean
- aramean samaritan
- ebrèu
- fenician, punic
- siriac
- Sud
- arab pròpriament dich o nòrd-arabic:
- arab literal
- dialèctes arabics
- dialèctes magrebins
- dialèctes proche-orientals
- maltés
- sud-arabic: a l'origina de las lengas semiticas de la Banada de l'Africa
- sièis lengas del Iemèn menaçadas de disparicion
- lengas semiticas d'Etiòpia e d'Eritrèa
- tigrinia
- amaric
- tigre
- arari
- guèze (lenga classica uèi limitada al domeni liturgic)
- gurag
- arab pròpriament dich o nòrd-arabic:
- Nòrd-Est (lengas atudadas)
[Modificar] Las lengas nilosaharianas
Son parladas en Africa sub-saariana : al Tchad, al Sodan, al Niger, dins lo Nòrd del Cameron, en Republica Centrafricana, al Gana, al Quenia, en Etiópia e en Tansania.
- lengas nubianas
- songaï
- lengas niloticas (dinca, nuer, shiluc, turcana...)
- massaï
- ik
[Modificar] Las lengas nigèrocongolesas
- lengas bantoues
- bemba
- comorian
- shingzidja
- shimwali
- shindzuani
- shimaore
- duala
- lingala
- nrebele
- shona
- sepedi (sotho del nòrd)
- sesotho (sotho del sud)
- swahili
- tswana
- grop nguni
- sindebele
- xhosa
- zoulou
- grop mande
- mandingue
- bambara
- soninke
- mandingue
- edo
- nafaanra
- ioruba
- wolof
[Modificar] Las lengas khoisan
Son parladas en Africa australa.
- adza
- coadi
- sandaoe
- las lengas dels Bochimans e dels Còïcoï
[Modificar] Las familhas geneticas de las lengas caucasencas
Las lengas caucasencas del Sud o grop kartvelian
- georgian
- laze
- mingrelian
- svane
Las lengas caucasencas del Nòrd-Oèst o grop abkhazo-adigian
- abaza
- abkhaze
- adigueen
- kabarde
- oubikh
- tcherkesse
[Modificar] Las lengas caucasencas del Nòrd-Est o grop nakho-daghestanian
- sous-grop nakh
- ingouche
- tchetchène
- sous-grop daghestanian
- avar
- darguine
- lack
- andi
- archi
- tabassaran
- lezghian
[Modificar] Las lengas oralicas
Son parladas essencialament en Euròpa e en Asia.
- lengas finoogricas
- lengas fennicas
- carelian
- estonian
- finnés
- ingrian
- live
- vepse
- vote
- same (lapon)
- lengas mordves
- erza
- mokcha
- mari (tcheremisse)
- lengas permianas
- komi (ziriène)
- oudmourte (votiak)
- lengas ougrianas
- ongrés
- lengas ob-ougrianas
- mansi (vogoul)
- khanti (ostiak)
- lengas fennicas
- lengas samoièdas
- nenets
- nenets de la tondra
- nenets dels bòsques
- enets
- nganassan
- selkoup
- nenets
[Modificar] Las lengas altaïcas
Son essencialament parladas en Asia de l'Oèst, centrala e orientala.
- lengas turquesas
- azeri
- bachcir
- gagaoze
- caracalpac
- casac
- quirguis
- oïgor
- osbec
- tatar
- tatar de Crimèa
- turc (osmanli)
- turcmène
- iakot
- lengas mongolas
- mongòl
- boriat
- calmoc
- lengas tongosas
- mandcho
- tongose
- nanai
[Modificar] Las lengas sinotibetanas
Son essencialament parladas en Asia de l'Èst e del Sud-Èst.
- grop chinés
- chinés arcaïc
- chinés medieval e chinés classic
- cantonés
- mandarin
- gan
- hakka
- min
- minnan
- teochew
- hainan
- taïwanés
- minnan
- wu
- xiang
- chinés medieval e chinés classic
- chinés arcaïc
- lengas tibetobirmanas
- grop bodic
- tamang-gurung-thakali
- tibetain
- amdo
- rDzong-kha
- ladakhi
- sherpa
- tshangla
- bumthang
- lengas sal
- jinghpo
- bodo
- kiranti
- grop lolo-birman
- birman
- nosu
- akha
- hani
- meitei
- naxi
- neware
- qianguic
- rGialrong
- muia
- qiang
- tangoute
- trong
- tujia
- grop bodic
- kiranti
- limbou
- haiu
- gongdouk
- manchad
- trong
- bai
- karen
- dhimal-toto
- hruso
- sulung
- abor-miri-dafla
- taraon-digaru
- ao naga
- angami-pochuri naga
- zeme naga
- tangkhul naga
- mikir
- mizo-kuki-chin
[Modificar] Las lengas tai-kadai
Son parladas essencialament en Asia del Sud-Èst.
- lao (laossian)
- thaï (thaïlandais)
- zhuang
- kam-tai
- kam-sui
- ai-cham
- biao
- cao-miao
- dong
- mak
- mulam
- maonan
- sui
- t'en
- lakkja
- lakkia
- kam-sui
[Modificar] Las lengas hmong-mian
Tanben apeladas miao-yao, son parladas esencialament en Asia del Sud-Est. Se distinguis tres gropes :
- hmong, lo mai important
- hmong daw
- hmong njua
- mian
- ho-nte, que l'apartenença es incertana
[Modificar] Las lengas austroasiaticas
Son parladas essencialament en Asia del Sud-Èst
- lengas mounda
- santali
- lengas môn-khmer
- khmer (cambodgian)
- lengas viet-muong
- vietnamian
- lengas asli
[Modificar] Las lengas austronesianas
Son parladas dins l'ocean Indian, en Asia del Sud-Èst, dins l'ocean Pacific, e an gaireben disparegut de Taiwan ont son parladas per las populacions autoctònas.
- lengas formosanas (de lengas vernacularas de Taiwan non aparentadas al chinés, que l'arribada sus l'illa es tardiva)
- lengas malaio-polinesianas
- lengas malaio-polinesianas occidentalas
- indonesian
- javanés
- malés
- malgach
- tagalog
- filipino
- chamorro
- palauan
- lengas malaio-polinesianas centralas e orientalas
- lengas malaio-polinesianas orientalas
- lengas de Halmahera-Sud e de Nòva-Guinèa occidentala
- lengas oceanianas (ancianament subdevesidas en lengas melanesianas, micronesianas e polinesianas)
- lengas oceanianas de Nòva-Guinèa del Nòrd e de l'Oèst e lengas meso-melanesianas
- lengas oceanianas orientalas (regions mai a l'Èst que la Nòva-Guinèa e las Illas Salomon), que comprenon totas las lengas de Vanuatu, de Nòva-Caledonia, de Rotuma, de Fidji, de Micronesia e de Polinesia
- drehu
- fidjian
- tobi
- pohnpei
- gilbertin
- maori, rarotongian
- tahician
- tokelauan
- lengas malaio-polinesianas orientalas
- lengas malaio-polinesianas occidentalas
[Modificar] Las lengas esquimaudas-alèutas
- inuit (eskimò)
- inuktitut
- inupiaq
- kalaallisut
- iupik
- aleota
[Modificar] Las lengas na-dene
- tlingit
- eiak
- lengas athapascanes
- lengas athapascanes septentrionales
- ahtna
- babine
- beaver
- carrier
- chilcotin
- chipewian
- dogrib
- gwich'in
- han
- kolchan
- sarsi
- sekani
- slavei
- tanana
- tutchone
- lengas athapascanes de la côte pacifica
- coquille
- hupa
- mattole
- tolowa
- lengas athapascanes meridionales (lengas apaches)
- apache
- chiricahua
- kiowa
- navajo
- lengas athapascanes septentrionales
[Modificar] Las lengas utoaztècas
lengas utò-aztècas
- nahuatl
- comanche
- hopi , luiseno
- cuahuila
- cupeno
- papago
- ute
- mono
- paiute
- pima
- papil
[Modificar] Las lengas algicas
- wiiot
- iurok
- lengas algonquines:
- abenaquis oriental
- abenaquis oèst
- arapaho
- blackfoot
- cheianne
- cri (naskapi, innu, atikamekw)
- delaware (lenape)
- etchemin
- fox
- loup a
- loup b
- mahican (mohican)
- malecite
- massachusett
- menominee
- micmac
- miami-illinois
- mohegan-pequot (mohican)
- nanticoke
- narragansett
- ojibwa (chippewa, ottawa, algonquin)
- pamlico
- potawatomi
- powhatan
- quiripi-naugatuck-unquachog
- shawnee
- shinnecock
- (ritwain = wiiot + iurok)
[Modificar] Las lengas caddoanas
- arikara
- caddo
- kitsai
- pawnee
- wichita
[Modificar] Las lengas siox (-catawba)
lengas siox:
- assiniboine
- biloxi
- chiwere (iowa, missouri, oto)
- crow
- dhegiha
- kansa-osage
- omaha-ponca
- quapaw
- hidatsa
- mandan
- moniton
- occaneechi
- ofo
- saponi
- sioux (lakota, santee-sisseton, iankton-ianktonai)
- stonei
- tutelo
- winnebago
lengas catawba:
- catawba
- woccon
[Modificar] Las lengas iroquesas
- caiuga
- cherokee
- huron-wiandot
- laurencianas
- mohawk
- nottowai
- oneida
- onondaga
- seneca
- susquehannock
- tuscarora
[Modificar] Las lengas tupí-guaraní
lengas tupi-guarani
- tupi
- guarani
- ariqueme
- kawahib
- oiampi
[Modificar] Las pidgins e creòlas
- a base lexicale française
- des Antilles e d'America del Sud
- creòl aícian
- creòl guadelopean
- creòl guianés
- creòl martiniqués
- de l'Ocean indian
- creòl maurician
- creòl reünionés
- creòl seicheléis
- des Antilles e d'America del Sud
- a basa lexicala anglesae
- a basa lexicala portuguesa
- creòl angolés
- creòl bissau guinèan
- creòl cap-verdian
- creòl mozambiqués
- a basa lexicala espanhòla
- a basa lexicala alemanda
- unserdeutsch
- autras
[Modificar] Las lengas dels signes
Son de lengas pròprias als sords e malentendents, que l'estructura iconica e espaciala las distinguís de las lengas oralas sul plan gramatical.
- lenga dels signes francesa
- lenga dels signes quebequesa (LSQ)
- lenga dels signes americana
- lenga dels signes espanhòla
[Modificar] Las lengas construchas (o artificialas)
[Modificar] Autras lengas e familhas de lengas non classadas
- basc
- souletin
- elamite
- aida
- hatti
- orite
- sumerian
- etrusc
- ibèr
- meroïtic
- pict
- corean
- aïnu
- japonés e lengas aparentadas
- japonés
- grop riukiu
- jos-grop amami-oquinaoés
- Nòrd
- amami-oshima
- kikai
- toku-no-shima
- Sud
- oki-no-erabu
- okinawais
- kunigami
- ioron
- Nòrd
- jos-grop sakishima
- miiako
- iaeiama
- ionaguni
- jos-grop amami-oquinaoés
- las lengas papoesas e las lengas australianas
- taiap
- las lengas de las Americas
- lengas araucans 2 (huilliche e mapuche)
- lengas arawak, arawak 74 (arawak del Nòrd, arawak del Sud, chapacuran, arauan, chamicura, gahiban, garifuna, mahipuran, purus)
- lengas aimaras, aimara 3 (aimara central, aimara del Sud e jaqaru)
- lengas chibcha 130 (isthmian, abura, talamanca, barbacoa, paezan, coconucoan, popaianen, rama)
- lengas macro-jê 32 (chiquitano, kaingáng, kaiapó, xavánte)
- lengas mataco-gaicuru
- lengas maias 69 (tzozil, chol, tzeltal, lacandon, iucateco, itza, jacalteco, iocatan, ixil)
- lengas natchez 4 (atakapa, chitimacha, natchez, tunica)
- lengas otomangue 173 (otomi, mazahua, choco, oaxaca, mangue)
- lengas panoanes 29 (amahuaca, nukuini, poianáwa, tuxináwa, xipináwa, iora)
- lengas quechuas, quechua 47 (chiquian, corongo, huailas, huallaga, panao, huailla, jauja, chachapoias)
- haida
- pirahã
- tarascan
- ticuna
- birale
- burushaski
- jalaa
- ket
- iukaghir
- laal
- mekejir
- nahali
[Modificar] Veire tanben
[Modificar] Ligams intèrnes
- Lengas amerindianas
- lingüistica
- diccionari de las lengas
- lenga originala
[Modificar] Ligams extèrnes
- de cartas de las familhas de lenga (tèxtes en anglés)
- http://www.ciep.fr/reform/genetique/