Regn Unì
Da Wikipedia.
Ël Regn Unì ëd Gran Brëtagna e Irlanda dël nòrd a l'è na nassion dl'Euròpa ossidental e a l'é formà da quatr pais: Anghiltèra (a sud), Gàles (a òvest) e Scòssia (a nòrd) ant la Gran Brëtagna e Irlanda dël nòrd ant l'ìsola d'Irlanda. A confin-a con l'Irlanda. La capital, ch'a l'é ëdcò capital dl'Anghiltèra, a l'è Londra. Ël drapò nassional a l'é l'Union Jack, adotà ofissialman dël 1801. Ël Regn Unì a fa part dël Commonwealth e dl'Union Oropenga. An dzorpì che Londra, àotre sità amportante a son Manchester, Liverpool, Birmingham e Bristol an Anghiltèra, Cardiff, la capital dël Gàles, Edimborgh, la capital, e Glasgow an Ëscòssia, Belfast, la capital dl'Irlanda dël nòrd.
[modìfica] Organisassion polìtica[modìfica] Forma dlë statËl Regn Unì a l'é na monarchìa costitussional; dal 1952 ël cap dlë stat a l'é l'argin-a Elisabeta II. [modìfica] Forma ëd governËl Regn Unì a l'é na democrassìa parlamentar. Ël parlament a l'ha doi branch: la ca dij comun (elegiùa a sufrage universal) e la ca dij Lord, con 1223 segg, dont 752 a son arditari, 26 a van al clero anglican (dont j'arsivësco ëd Canterbury e York), 435 a son nominà dal re sensa che la caria a peussa esse ardità. Ël Regn Unì a l'ha nen na costitussion, ma as res ansima a 'd laj fondamentaj che a ancaminé dal sécol ch'a fa XIII a l'han limità sempe 'd pì ël podèj dij monarca. [modìfica] ConomìaLa moneda dël Regn Unì a l'é la sterlin-a. J'amportassion dla nassion a ven-o për ël 53,3% da l'Union Oropenga, për ël 13,6% da jë Stat Unì, për ël 17,6% daj pais an dësvlup. J'esportassion a van për ël 57,7% ant l'Union Oropenga, për ël 13,3% ant jë Stat Unì, për ël 17,1% ant ij pais an dësvlup. |
SE LEER!
a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa. Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |