Cristianésim
Da Wikipedia.
[modìfica] Orìgin e fondamentËl cristianésim a l'é na fé, visadì na religion arvelà, nà ant ël milieu dl'ebraism. An tra 'l 30 e ël 50 d.C. a sponta a Gerusalem un grop religios d'ebreo che a diciaro ëd conformesse a j'ansegnament ëd Gesù ëd Nàsaret, che a ciamo ël Crist o ël Messìa (ch'a veul di óit, da la costuma dj'ebreo ëd crismé con euli re e profeta). Gesù ëd Nàsaret, ch'a l'avìa fondà ës moviment religios, a l'é stàit persegoità e butà a mòrt. A-i é gnun sò scrit ch'a sia rivà fin-a al di d'ancheuj, ma a-i në son vàire ch'a parlo ëd chiel ëd sò contemporani o ëd gent vivùa pòch apress, për la pì part sò dissìpoj. Ij sò dissìpoj a conto che Gesù a l'é presentasse coma portator ëd na rivelassion divin-a e che coma garansìa për soe paròle a l'ha dàit soa arsuression; a fortisso che Gesù a l'é arsussità për da bon e ch'a l'han vëddulo torna viv dòp ch'a l'era mòrt. An efet, l'arsuression ëd Gesù a l'é dlonch ëdventà la nos sentral dla predicassion dla fé cristian-a (kérigma). Coma esempi as peul ësmon-se un tòch dël capìtol 15 dla prima litra ëd Pàol aj Corint (anviron 56 d.C., ma che aj vers 3-5 a arpòrta 'n tòch motobin pì vèj): 1. Iv arcòrdo, frèj, la bela notissia ch'i l'hai nonsiave, che voi i l'eve arseivù, ant la qual ij seve ferm 2. për mojen dla qual i seve salvà [...] foravìa che i l'abie chërdù për gnente. 3. An efet i l'hai 'dnans a tut trasmetuve lòn che ëdcò mi i l'hai arseivù: che Crist a l'é mòrt për ij nòstri pecà conforma a le Scriture 4. e che a l'é stàit sotrà e che a l'é stàit dësvijà ël ters di conforma a le Scriture 5. e che a l'é fasse vëdde da Kefa e peuj daj Dódes. 6. Peuj a l'é mostrasse a pi' d sinchsent frèj ant na vira sola, dont la pì part a-i son ancora, cheidun anvece a l'é andurmisse. [...] 14. Se peuj Crist a l'é nen ëstàit dësvijà, antlora veuid a l'é mè anonsi, veuida ëdcò vòstra fé. L'arsuression a l'é donca smonùa coma la pilia ch'a res costa fé. L'at ëd fé dël cristianésim a consist ant la decision ëd mincadun se chërde che l'arsuression predicà daj dissìpoj ëd Gesù a l'é vreman capità opura nò. [modìfica] Document dël I e dlë II sécol ch'a parlo ëd Gesù ëd NàzaretCosta a l'é la lista dij document pì antich ch'a parlo ëd Gesù ëd Nàzaret, con le dàite pì probabij ëd soe redassion.
|
SE LEER!
a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa. Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |