Cristianésim

Da Wikipedia.

Test an lenga piemontèisa


[modìfica] Orìgin e fondament

Ël cristianésim a l'é na fé, visadì na religion arvelà, nà ant ël milieu dl'ebraism. An tra 'l 30 e ël 50 d.C. a sponta a Gerusalem un grop religios d'ebreo che a diciaro ëd conformesse a j'ansegnament ëd Gesù ëd Nàsaret, che a ciamo ël Crist o ël Messìa (ch'a veul di óit, da la costuma dj'ebreo ëd crismé con euli re e profeta). Gesù ëd Nàsaret, ch'a l'avìa fondà ës moviment religios, a l'é stàit persegoità e butà a mòrt. A-i é gnun sò scrit ch'a sia rivà fin-a al di d'ancheuj, ma a-i në son vàire ch'a parlo ëd chiel ëd sò contemporani o ëd gent vivùa pòch apress, për la pì part sò dissìpoj.

Antich sìmbol cristian
Fé pì gròss
Antich sìmbol cristian

Ij sò dissìpoj a conto che Gesù a l'é presentasse coma portator ëd na rivelassion divin-a e che coma garansìa për soe paròle a l'ha dàit soa arsuression; a fortisso che Gesù a l'é arsussità për da bon e ch'a l'han vëddulo torna viv dòp ch'a l'era mòrt. An efet, l'arsuression ëd Gesù a l'é dlonch ëdventà la nos sentral dla predicassion dla fé cristian-a (kérigma). Coma esempi as peul ësmon-se un tòch dël capìtol 15 dla prima litra ëd Pàol aj Corint (anviron 56 d.C., ma che aj vers 3-5 a arpòrta 'n tòch motobin pì vèj):

1. Iv arcòrdo, frèj, la bela notissia ch'i l'hai nonsiave, che voi i l'eve arseivù, ant la qual ij seve ferm 2. për mojen dla qual i seve salvà [...] foravìa che i l'abie chërdù për gnente. 3. An efet i l'hai 'dnans a tut trasmetuve lòn che ëdcò mi i l'hai arseivù: che Crist a l'é mòrt për ij nòstri pecà conforma a le Scriture 4. e che a l'é stàit sotrà e che a l'é stàit dësvijà ël ters di conforma a le Scriture 5. e che a l'é fasse vëdde da Kefa e peuj daj Dódes. 6. Peuj a l'é mostrasse a pi' d sinchsent frèj ant na vira sola, dont la pì part a-i son ancora, cheidun anvece a l'é andurmisse. [...] 14. Se peuj Crist a l'é nen ëstàit dësvijà, antlora veuid a l'é mè anonsi, veuida ëdcò vòstra fé.

L'arsuression a l'é donca smonùa coma la pilia ch'a res costa fé. L'at ëd fé dël cristianésim a consist ant la decision ëd mincadun se chërde che l'arsuression predicà daj dissìpoj ëd Gesù a l'é vreman capità opura nò.

[modìfica] Document dël I e dlë II sécol ch'a parlo ëd Gesù ëd Nàzaret

Costa a l'é la lista dij document pì antich ch'a parlo ëd Gesù ëd Nàzaret, con le dàite pì probabij ëd soe redassion.

  • (45-80) Evangeli ëd Maté
  • (50-65) Evangeli ëd March
  • (50-67) Epistolari ëd Pàol - tërdes litre
  • (55-62) Evangeli ëd Luca - (cheidun a lo dàita dòp dlë 70)
  • (50-58) Litra ëd Giaco
  • (61-63) At d'apòstoj - (cheidun a lo dàita dòp dlë 70)
  • (60-65) Prima litra ëd Pé
  • (64-67) Litra a j'ebreo
  • (60-80) Didaché (visadì Dutrin-a dij dódes apòstoj); Sconda litra ëd Pé; Litra ëd Giuda
  • (80-100) Scrit ëd Gioann: Evangeli, tre litre; Apocaliss (visadì Arvelassion)
  • (93-94) Antichità giudàiche ëd Giusep Flavi
  • (95) Prima litra ëd Clement vësco ëd Roma - adressà aj cristian ëd Corint
  • (96-138) Litra ëd Bàrnaba
  • (105-107) Epistolari d'Ignassi d'Antiòchia - set litre adressà da 's vësco aj cristian ëd vàire Cese ch'a l'avrìa rëncontrà antramentre ch'a l'era mnà a Roma për esse martirisà antorn al 110
  • (anviron 112) Anaj ëd Tàcit
  • (112) Litra ëd Plinio ël giovo a l'amperator Traian
  • (112) Rispòsta ëd Traian a Plinio
  • (120) Vite dij César dë Svetònio
  • (125) Apologìa ëd Quadrà a l'amperator Adrian
  • (125) Litra d'Adrian a Minucio Fundan, procònsol d'Asia
  • (150) Ël Pastor d'Érmas
  • (155-165) Euvre ëd Giustin: doe Apologìe e un Diàlogh con Trifon
  • (177) Apologìa d'Atenàgora a l'amperator March Aoreli
  • (180) Ël Discors ëd vrità dël filòsof Cels
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!
E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!
¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)

Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.