Luenga balenziana
De Biquipedia
|
|
---|---|
![]() |
|
Altras denominazions: | {{{altrasdenominazions}}} |
Parlato en: | España |
Territorios: | Comunidá Balenziana |
Parladors:
|
2.000.000
|
Clasificazión: | {{{clasificazión}}} |
Filiazión: | Indoeuropeya |
Estatus ofizial | |
Luenga ofizial en: | Comunidá Balenziana |
Regulato per: | Academia Balenziana de a Luenga |
Codigos de a luenga | |
ISO 639-1 | ca (catalán) |
ISO 639-2 | cat (catalán) |
SIL | cat |
Se beiga tamién: Filo indoeuropeu |
A luenga balenziana ye o idioma catalán que se charra en a Comunidá Balenziana, an ye ofizial chunto á lo castellán.
Contenitos |
[Editar] Fonetica
- Pronunziazión de a -r final, perdita en catalán cheneral: cantar, ahir.
- A g, j tién una pronunziazión prepalatal africata sonora, como en italián, a diferenzia de o catalán zentral que tién una pronunziazión fricatiba sonora. En o balenzián de a Uerta s'ha enxordito y se pronunzia como a nuestra ch.
[Editar] Morfolochía
- Morfema de primera persona singular de a 1ª conchugazión en -e: jo cante.
- En as atras conchugazions no esiste morfema, como en catalán meyebal: jo sent, jo dorm.
- Pasato imperfeuto de subchuntibo como en ansotán y parte de o castellán: jo cantara, tu cantares, ell cantara, nosaltres cantàrem, vosaltres cantàreu, ells cantaren, en cuenta de a forma cheneral en catalán tipo jo cantés, tu cantessis, etz...de o cualo se'n usa una bariedat en o standard balenzián: jo cantàs, tu cantasses.
[Editar] Sintacsis
- As combinazions de pronomes de datibo y acusatibo de terzera presona son imbersas con respeuto a o catalán cheneral, pero mantienen a forma de datibo como en catalán meyebal y en belsetán.
- Li la (le'n, la-hi en catalán autual)
- Li'l (le'n, l'hi en catalán autual)
- Li les (le'n, les-hi en catalán autual)
- Li'ls (le'n, els-hi en catalán autual)
[Editar] Beyer tamién
[Editar] Enrastres esternos
- Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- Acadèmia Valenciana de la Llengua (Academia Balenziana d'a Luenga)
- Política Lingüística Generalitat Valenciana
Bariedaz d'o catalán | ||
---|---|---|
Catalán ozidental Apichat | Leridán | Pallarés | Ribagorzano | Tortosín | Balenziano meridional | Balenziano alicantín | Balenziano septentrional Catalán oriental Alguerés | Capzinés | Ibizenco | Malloquín | Menorquín | Rosellonés | Septentrional de transizión | Tarraconense | Zentral |