Jorge Luis Borges
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges (nascut lo 24 d'agost de 1899 a Buenos Aires - mòrt a Genèva (Suïssa) lo 14 de junh de 1986) èra un escrivan argentin e una de las glòrias de las letras latinoamericanas, una figura literària del sègle XX. Es conegut particularament per sos contes, sos ensages e son òbra poetica.
Somari |
[Modificar] Biografia
[Modificar] Joventut
Lo paire de Borges, Jorge Guillermo Borges, èra avocat e professor de psicologia, pr'aquò aviá a mai d'aspiracions literàrias ("ensagèt de venir escrivan e manquèt sa temptativa", diguèt un còp Borges. Segon Borges son paire "compausèt qualques sonets plan bons"). Sa maire, Leonor Acevedo Suárez, uruguaiana, aprenguèt anglesa de son marit e revirèt fòrça òbras de l'anglés a l'espanhòl. La familha de son paire aviá d'originas espanhòlas, portuguesas e anglesas; la de sa maire espanhòlas e possiblament portuguesas. En cò sieu se parlava en espanhòl e anglés. En consequéncia tre son enfància Borges èra bilingüe, e aital aprenguèt a legir l'anglés abans l'espanhòl. Cresquèt dins lo barri porteño de Palermo -en aquel moment gaireben un arrabal-, dins un ostal grand amb una bibliotèca granda qu'aparteniá a son paire.
Estudièt d'en primièr en Argentina e, pendent sa joventut, en Suïssa. Jorge Guillermo Borges se vegèt obligat a abandonar su profession d'avocat per encausa de la meteissa ceguera progressiva ereditària que, de decadas mai tard, afectaría también a son filh. La familha realizèt un viatge en Euròpa; quand esclatèt la Primièra Guèrra Mondiala en 1914 la familha se mudèt a Ginebra, ont lo paire de Borges fue tratado per un oftalmològ de la vila, mentre qye Borges e sa sòrre Norah (nascuda en 1902) asistissián a l'escòla, ont Borges aprenguèt francés e latín. Pendent aquelas annadas, Borges tanben s'aprenguèt tanben solet l'alemand.
Aprèp la Primièra Guèrra Mondiala la familha Borges passèt tres annadas en Lugano, Barcelona, Malhòrca, Sevilha e Madrid. Pendent son estancia en Suïssa dintrèt en contacte amb los expressionistas alemands. En Espanha frequentèt los poètas ultraïstas, que influiguèron poderosament dins sa primièra òbra lirica. Sa primièra poesia, "Himno al mar", escricha amb l'estil de Walt Whitman, foguèt publicada dins la revista Grecia.
[Modificar] Debutas de sa carrièra literària
Lo 24 de genièr de 1921 apareguèt lo primièr numèro de la revista literària espanhòla Ultra, que -coma o laissa devinhar son quite nom- èra l'organ de difusion del movement ultraïsta. Demest los collaboraires mai notables se tròban lo quite Borges, Rafael Cansinos-Assens, Ramón Gómez de la Serna e Guillermo de Torre; aqueste darrièr se maridariá mai tard amb Norah Borges. Lo 4 de març de 1921, los Borges —la grand paternala, Frances Haslam, que los aviá unido a Ginebra en 1916, los parents, Leonor Acevedo e Jorge Guillermo Borges e la sòrre Norah Borges— s'embarquèron al pòrt de Barcelona sul batèu "Reina Victoria Eugenia" que los tornariá menar a Buenos Aires. Sul pòrt los esperava Macedonio Fernández que son amistat amb Borges èra un eiretatge de son paire. Arribat a Buenos Aires publica dins la revista Cosmópolis (una revista espanhòla), fondèt la revista murala Prisma (que se ne publiquèt sonque dos numèros), e publiquèt tanben dins Nosotros, dirigida per Alfredo Bianchi. Pendent aquel temps coneguèt Concepción Guerrero, una jove de setze ans de quien se enamora. En 1922 visita Leopoldo Lugones amb Eduardo Gonález Lanuza; o faguèu per li balhar lo segond (e darrièr) numèro de Prisma. En agost de 1924 fonda Proa amb Ricardo Güiraldes, autor de Don Segundo Sombra; Alfredo Brandán Caraffa e Pablo Rojas Paz. En 1931 se publiquèt lo primièr numèro de Sur, dirigida prr Victoria Ocampo; dins aquel primièr numèro Borges collaborèt amb un article consacrat al Colonèl Ascasubi. Tanben i escriguèron: Victoria Ocampo, Waldo Frank, Alfonso Reyes, Jules Supervielle, Ernest Ansermet, Walter Gropius, Ricardo Güiraldes e Pierre Drieu la Rochelle. En 1923, abans un segond viatge en Suïssa, Borges publiquèt son primièr libre de poesía, Fervor de Buenos Aires, que s'i prefigura, segon las paraulas del quite Borges, tota son òbra posteriora. Foguèt una edicion preparada a la lèsta e s'i amaguèron qualques errors e que a mai ten pas de prològ. Para la tapa sa sòrre Norah realizèt una grabado. Ne foguèron editats aperaquí tres cents exemplars; los pocos que se conservan son considerats coma de tresaurs pels bibliofils e en algunos se aprecian correccions manuscrichas realizadas pel quite Borges. Lamentablemente lo solet exemplar que teniá la Biblioteca Nacionala Argentina foguèt raubat amassa amb d'autras primièras edicions de Borges l'an 2000. Mai tard escriguèt, demest d'autras publicacions, dins Martín Fierro, una de las revistas claus de l'istòria de la literatura argentina de la primièra mitat del sègle XX. Malgrat sa formacion europeista reivindiquèt tematicament sas rasics argentinas, e en particular portenhas, dins de poemaris coma Fervor de Buenos Aires (1923), Luna de enfrente (1925) e Cuaderno de San Martín (1929). Compausèt las paraulas de tangos e milongas, a mai se defugiguèt «la sensiblería del inconsolable tango-canción y el manejo sistemático del lunfardo, que infunde un aire artificioso a las sencillas coplas». Dins sas letras e qualques racontes son narradas las dudosas hazañas dels cuchilleros e compadres, que los mòstra dins tota sa brutalitat nusa aunque dins un climat tragic s'es pas gaireben epic.
A mai se la poesía foguèt un dels pilars de sa fasenda literària, l'ensag e la narrativa foguèron los genres que li portèron reconeissença universala. Possessor d'una cultura colossala, elaborèt una òbra de granda soliditat intellectuala sus l'ossamenta d'una pròsa precisa e austèra, a travèrs de la cual manifestèt una distanciacion ironica de las causas e son lirisme delicat. Sas estructuras narrativas alteran las formas convencionalas del temps e del espaci pr'amor de bastir de monds alternatius amb un grand contengut simbolic, creats a partir de reflejos, d'inversions e de parallelismes. Prenon los racontes de Borges la forma de devinalhas, o de metafòras potentas amb un reirefons metafisic.
Demest las amistats siás mai importantas d'aquel temps cal remarcar José Bianco, Adolfo Bioy Casares, Estela Canto e d'autres, subretot, los cercanos al cercle de la revista Sur.
[Modificar] Maturitat
En 1946 Juan Domingo Perón foguèt elegit president, en véncer aital l'Unión Democrática. Borges, qu'aviá sostengut aqueste darrièr partit, se manifestava claramente contra lo govèrn novèl, çò que lo menèt a abandonar sa foncion de bibliotecari, e se neguèsse a acceptar la carga d'"inspector d'aucèls e conilhs". Borges se manifestèt del biais seguent cap al novèl govèrn: "Las dictaduras fomentan la opresión, las dictaduras fomentan el servilismo, las dictaduras fomentan la crueldad; más abominable es el hecho de que fomenten la idiotez. Botones que balbucean imperativos, efigies de caudillos, vivas y mueras prefijados, ceremonias unánimes, la mera disciplina usurpando el lugar de la lucidez... Combatre estas tristes monotonías es uno de los muchos deberes del escritor ¿Habré de recordar a los lectores del Martín Fierro e de Don Segundo Sombra que l'individualisme es de las vièlhas vertuts argentinas?"
Per aqueste motiu, li calguèt doncas superar sa timiditat, e far de conferéncias. En 1948 sa sòrre Norah Borges e sa maire foguèron arrestadas, acusadas d'escandal sus la via publica. Foguèron embarradas Norah Borges e son amiga Adela Grondona pendent qualques jorns a la preson del Buen Pastor (una preson de femnas), e dins lo cas de Leonor Acevedo foguèt decretat una arrestacion domiciliària per encausa de son edat.
En 1950 foguèt elegit coma president de la SADE e l'an seguent sortiguèt editat a Mexic Antiguas Literaturas Germánicas, qu'aviá escrich en collaboracion amb Delia Ingenieros.
Aprèp la Revolucion Libertadora que faguèt tombar Perón, foguèt nombrado director de la Biblioteca Nacional, carga que vestiguèt dempuèi 1955 fins a sa demission en 1973, consequéncia de la represa del poder per Juan Domingo Perón. Foguèt puèi causit coma membre de l' Academia Argentina de Letras. En 1956 faguèt de professor de literatura anglesa a l'Universitat de Buenos Aires e president de l'Asociación de Escritores Argentinos. Resulta muy criticado per son adesion al govèrn novèl, entre d'autres, per Ernesto Sábato e Ezequiel Martínez Estrada. Sábato e Borges cultivèron son enemistat fins a 1975.
Lo 21 de setembre de 1967, pel primièr còp Borges se maridèt. Aquel maridatge amb Elsa Astete Millán deviá perdurar pas gaire (fins a octobre de 1970).
Algunos de los prèmis mai importants que Borges culhiguèt foguèron lo prèmi Nacional de Literatura, en 1957; lo prèmi Internacional de Editores, en 1961; el Formentor, partejat amb l'absurdista Samuel Beckett, en 1969; lo Prèmi Cervantes, máximo galardón literario en lengua castellana, amassa amb Gerardo Diego, en 1979; e lo Balzán, en 1980. Tres ans mai tard, lo govèrn espanhòl li balhèt la Gran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio. Malgrat son prestigi intelectual e la reconeissença universala enòrmes que pòrta son òbra, recebèt pas lo Prèmi Nobel de Literatura. Se pensa que foguèt acantonat de la possibilitat de l'obtenir per encausa del prèmi que li foguèt decernit per la presidéncia del dictador Augusto Pinochet.
[Modificar] Sas darrièras annadas
En 1973, en vista d'una novèla victòria del peronisme, Borges insistiguèt a recordar al primièr govèrn de Perón coma "los años de oprobio". En 1975 se moriguèt sa maire, quand teniá nonanta-nueve ans. Tre aquel moment Borges realizaría sos viatges amb una ex-escolana, que venguèt puèi sa secretària e -fin finala, dins lo vielhum de Borges- sa segonda esposa María Kodama.
En 1980 signèt una Solicitada por los desaparecidos dins lo jornal Clarín. Borges diguèt al ocasion: "una tarde vinieron a casa las Abuelas y Madres de Plaza de Mayo a contarme lo que pasaba. Algunas serían histriónicas, pero yo sentí que muchas venían llorando sinceramente porque uno siente la veracidad. Pobres mujeres tan desdichadas. Esto no quiere decir que sus hijos fueran invariablemente inocentes pero no importa. Todo acusado tiene derecho, al menos, a un fiscal para no hablar de un abogado defensor. Todo acusado tiene derecho a ser juzgado. Cuando me enteré de todo este asunto de los desaparecidos me sentí terriblemente mal. Me dijeron que un general había comentado que si entre cien personas secuestradas, cinco eran culpables, estaba justificada la matanza de las noventa y cinco restantes. ¡Debió ofrecerse él para ser secuestrado, torturado y muerto para probar esa teoría, para dar validez a su argumento!"
En 1982 condemnèt l'invasion argentina de las Islas Maloinas, e valoró d'un biais positiu las consequéncias de la desfacha: "...si se hubiesen reconquistado las Malvinas, posiblemente los militares se hubiesen perpetuado en el poder y tendríamos un régimen de aniversarios, de estatuas ecuestres, de falta de libertad total. Además, yo creo que la guerra se hizo para eso, ¿no?".
Lo jorn que Jorge Luis Borges assistiguèt a la sala donde se juzgaban a las Juntas Militares argentinas escriguèt una cronica per l'agéncia de premsa espanhòla EFE. Cargava lo títol: “Lunes, 22 de julio de 1985”.
Defuntèt lo 14 de junh de 1986, pauc después de se maridar amb María Kodama dins la vila de Ginebra (a la cual Borges aviá designat "una de mis patrias" e que eligió, según comentario ironic, per tal que se vegèsse bien al inicio de las enciclopèdias postumas), victima d'un cancèr epatic. Obedeciendo su darrièra volontat sas restos yacen dins lo cementerio de Plainpalais (en la parte sur de dicha vila) bajo una lápida que nos ditz bravament sus son biais de pensar, pues muchas veces afirmó no temer a la mòrt. Borges está enterrado en la tumba 735, ubicación D-6, a la derecha de un ciprés. [1] La lápida es de una piedra blanca y áspera y en la parte superior se lee "Jorge Luis Borges"; debajo es escrich en anglés ancian "And ne forhtedon na" que significa "Y que no temieran", junto a un grabado circular amb sèt guerrièrs que han arrojado sus escudos y con la espasa rota se dirigen al combat -e a la mòrt-, una pequeña crotz de Galas e "1899/1986". Al dorso de la lápida repite dos vèrses de la Völsunga Saga (XIII), "El tomó su espada, Gram, y colocó el metal desnudo entre los dos", debajo una nave vikinga y debajo "De Ulrica a Javier Otalora". [2]
[Modificar] Òbras
Borges, al delà de sos contes escriguèt tanben de poesia, d'ensages e una quantitat bèla de critica literària e de prològs. Editèt numerosas antologias e foguèt un prominente traductor d'anglés, francés e d'alemand (también revirèt d'òbras de l'anglés ancian [1] y del escandinavo antiguo [2] ) Su ceguera, desarrollada al igual que su paire durante la edad adulta, influyó enormemente dins son escritura posteriora.
Entre sus intereses intellectuals destacan la mitologia, las matematicas, la teologia, la filosofia e, coma integración de éstas, lo sentit borgian de la literatura coma recreación — todos estos tèmas son tratados qualques pics coma un jòc e d'autres còps amb la mayor seriositat. Borges visquèt la mayor parte del sègle XX, por lo que vivió el periòde modernista de la cultura e la literatura, particularament lo simbolisme. Sa ficcion es prigondament erudita e totjorn concisa.
Al igual coma son contemporanèu Vladimir Nabokov e el un poco mai vièlh James Joyce Borges combinaba l'interés cap a la tèrra nadiva amb d'interesses plan mai amplios. También compartía son multilingüisme e son gost a jogar amb lo lengatge, pasmens a diferencia de Nabokov e Joyce, quienes amb l'anar del temps se dirigiguèron cap a la creacion d'òbras más grandes, Borges de longa foguèt un miniaturista; per exemple, realizèt pas jamai un roman. Tanben en contrast amb Joyce e Nabokov lo trabalh de Borges anèt en s'alunhar de çò qu'el sonava "el barroco".
La part bèla de sas istòrias mai popularas abunda dins la natura del temps, l'infinit, los miralhs, los laberints, la realitat e l'identitat; mentre que d'autras se centran sus de tematicas fantasticas. Lo quite Borges conta d'istòrias mai o mens realas de la vida sudamericana; d'istòrias d'eròis populars, de soldats, de gauchos, detectius e figuras istoricas, mezclando la realidad con la fantasía y los faches amb la ficcion.
Al margen de la ficcion, son òbra es abondosa e de granda qualitat, incluida la aguda crítica literaria y de cine, biografías cortas e ensages filosofics. Explorèt a mai, dempuèi un ponch de vista empiric o racional los tèmas de sas òbras de ficcion. Dins d'articles coma "La historia del tango" e "Los traductores de Las mil y una noches" escriguèt lucidament acerca de faches e d'elements segurament autobiografics.
Trayendo a colación Las mil y una noches (Arabian Nights dins sa version anglesa), existís una anecdòta que bota en evidéncia l'ironia subtila e aguda que Borges manejava. En cierta ocasion brindó una conferéncia a l'Universitat de Harvard acerca del libro susodicho. Al finalizar un universitario se le acercó y, con una gran dosis de ingenuidad e ignorancia al respecto, le preguntó, si, para informarse más al respecto de la obra en cuestión, debía inscribirse en el curso acerca de la cultura árabe. A lo que Borges respondió: "No, debe inscribirse en el de noches".
[Modificar] Traduccions
Quand teniá 10 ans, revirèt Oscar Wilde en espanhòm. Borges cresiá que la traduccion podiá superar l'original e que l'alternativa y potencialmente contradictoria revisión del original podía ser igualmente válida, más aún, que el original o la traducción literal no tenía porqué ser fiel a la traducción. A lo largo de su vida, tradujo, modificando sutilmente, el trabajo de, entre otros, Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Hermann Hesse, Rudyard Kipling, Herman Melville, André Gide, William Faulkner, Walt Whitman, Virginia Woolf y G.K. Chesterton.
[Modificar] Discípols contemporanèus
Si bien Borges no ha tenido "discípulos" directos -pues ello supondría una estética y una escuela previsibles de las que él mismo descreía- hay autores contemporáneos que, de acuerdo con sus críticos, han recibido su influencia de modo directo. El hecho de que hubieran conocido a Borges personalmente y hayan leído su obra en español, puede haber influido en las obras de Josyanne Sauvigneau, Daniel Herrendorf, Carlos Fuentes y Umberto Eco.
[Modificar] Citacions
- "Democracia: es una superstición muy difundida, un abuso de la estadística."
- "Vida y muerte le han faltado a mi vida. De esa indigencia, mi laborioso amor por estas minucias." Buenos Aires, 1932.
- "Hay un concepto que es el corruptor y el desatinador de los otros. No hablo del Mal cuyo limitado imperio es la ética; hablo del infinito." Avatares de la Tortuga.
- "Quienes argumentan que el arte no debe propagar doctrinas, se refieren a doctrinas contrarias a las suyas"
- "Los peronistas no son buenos ni malos, simplemente son incorregibles"
- "La buena amistad soporta la infrecuentación"
- "No nos une el amor sino el espanto; será por eso que la quiero tanto" (Buenos Aires y El otro, el mismo)
- "Estoy medio desorientado -manifiesta-. Se me acercó una mujer vociferando: ¡Inculto! ¡Ignorante!"
- "La Argentina e Inglaterra parecen dos pelados peleándose por un peine, las islas habría que regalárselas a Bolivia para que tenga salida al mar" (sobre las Malvinas).
- "Dicen que la lengua francesa es tan perfecta que no necesita escritores. A la inversa, dicen que el castellano es una lengua que se desespera de su propia debilidad y necesita producir cada tanto un Góngora, un Quevedo, un Cervantes."
[Modificar] Coleccions
- Inquisiciones (1925).
- Discusión (1932).
- Poemas (1943).
- Ficciones (1944).
- El Aleph (1949).
- El hacedor (1960)
- El informe de Brodie (1970).
- El oro de los tigres (1972)
- El libro de arena (1975).
- Libro de sueños (1976).
- Nueva antología personal (1980).
[Modificar] Contes
- "Tlön, Uqbar, Orbis Tertius" (1940). Incluido en Ficciones
- "La biblioteca de Babel" (1941). Incluido en Ficciones
- "El Zahir" (1949). Incluido en El Aleph
- "El libro de arena" (1975). Incluido en El libro de arena
[Modificar] Ligams extèrns
Modèl:Interproyecto
- Centro Borges en la Universidad de Iowa
- Internetaleph. Portal dedicado a Jorge Luis Borges. Enlaces, noticias y bibliografía.
- The Borgesian Cyclopedia o Enciclopedia borgesiana. "Referencia virtual al mundo de Borges".
- www.literatura.org
- Artículo en HENCICLOPEDIA
- Homenajes en memoria del creador de laberintos
- Poética de la brevedad en Jorge Luis Borges. Descargue gratis el e-book.
- El haiku y el imperio Sobre los haikus de Borges.
![]() |
Portau d'Argentina – Acceditz aus articles pertocant Argentina. |