Els Segadors
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Els Segadors es l'imne oficial de Catalonha. La siá origina data de la Guèrra dels Segadors, pendent lo sègle XVII.
Las paraulas actualas son d'Emili Guanyavents e datan de 1899.
Fa servir elements de tradicion orala qu'èran ja estat reculhits anteriorament per l'escrivan e filosòf Manuel Milà i Fontanals en 1882. La version musicala es de Francesc Alió, que la compausèt en 1892 en adaptant la melodia a la cançon qu'existissiá ja. Se pòt véser darrièr l'imne una cançon primitiva nascuda per l'insurreccion de Catalonha en 1640: la guèrra dels catalans contra lo rei espanhòl Felip IV.
L'imne fa una crida per defensar la libertat de la tèrra.
A ran de la lei del Parlament de Catalonha lo 25 de febrièr de 1993, Els Segadors foguèt declarat l'imne de Catalonha.
Lo registre sonòr oficial foguèt realizat e presentat en 1994.
[Modificar] Istòria
Quand esclatèt la Guèrra dels Trenta Ans, en 1618, al començament per causas religiosas, a mai se s'i barrejavan questions politicas e economicas, Felip IV d'Austria, rei d'Espanha, i participèt obligat per son parentesc amb l'emperaire alemanf de la dinastia dels Habsborg.
Pr'aquò las guèrras que còstan car, e una guèrra tan longa arruïnèt la tresaurariá reiala. Es atal que se demandèt que Catalonha aportèsse tanben òmes e argent a la guèrra. Aquò portèt un rebufal profond e l'indignacion de la populacion catalana, que se vegèt forçada a aculhir las tropas imperialas per tal de defensar la frontièra espanhòla de l'ataca francesa.
Los actes del comte-duc d'Olivares, primièr ministre de Felip IV, entrainèron un grand òdi dins lo pòble catalan, pr'amor de la violéncia e dels abuses dels soldats sieus, e plan de vilas se revoltèron. Lo jorn del Còrpus de 1640 comencèt a Barcelona la revòlta dels dalhaires (l'anomenat Còrpus de Sang). La Generalitat e lo conselhièer en cap, Pau Claris, foguèron favorables als revoltats.
De la Guèrra dels Segadors, s'es conservat la musica de çò qu'aprèp es vengut l'Imne Nacional de Catalonha e simbòl de l'identitat catalana, Els Segadors.
Los dos tèxtes més espandits son estat l'istoric, publicat ja per Milà i Fontanals en 1882 dins lo sieu Romancerillo Catalán e, dins la primièra edicion musicala, per Francesc Alió en 1892 dins lo sieu recuèlh de Cançons populars catalanes, e l'actual d'Emili Guanyavents, lo mai politic e reivindicatiu, ganhaire d'un concors convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista en 1899 e que provoquèt una polemica publica e jornalistica passionada.
Amb l'adaptacion d'Emili Guanyavents, las paraulas originalas dels Segadors foguèron simplificadas, reduïdas de sièis estròfas a tres, las que se cantan actualament.
Demest los nombroses arranjaments collectius de l'imne nacional catalan, los mai espandits e coneguts probable son lo de Francesc Pujol, per las còblas, lo de Joan Lamote de Grignon, per las bandas, e l'armonizacion corala de Josep Viader. Recentament es estada faita una version per còr e orquestra sinfonica, òbra d'Antoni Ros Marbà. N'existís una version en musica makina d'aqueste imne
[Modificar] Véser tanben
- Guèrra dels Segadors - Guèrra que afectèt una bravaa part del Principat de Catalonha entre las annadas 1640 e 1652.