Rio de Janeiro (estat)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Rio de Janeiro
capitala
populacion (an)
Rio de Janeiro
6 094 183 abitants (2005)
Total de vilas de l'estat 92
Governador Sérgio Cabral Filho
Superfícia 43 696 km2
Populacion 15 383 407 (2005)
Densitat 329,37 ab./km2
Pagina oficiala http://www.governo.rj.gov.br


Rio de Janeiro es un estat de la Region Sud-Èst de Brasil. Confronta l'estat de Espírito Santo al nòrd, Minas Gerais a l'oèst, e São Paulo al sud-oèst. Es bordat per l'Ocean Atlantic a l'èst e al sud.

Sa capitala es la famosa ciutat toristica de Rio de Janeiro. La superfícia totala de l'estat es similara a la de Danemarc.

Somari

[Modificar] Istòria

[Modificar] Geografia

L'estat es traversat per de planas e de montanhas parallelas al litoral. Dins lo sud de l'estat, las montanhas son situadas pròchas de la mar, dins las vilas de Parati e Angra dos Reis. Pròche de la ciutat de Rio de Janeiro, lo relèu s'escampa dins una vasta superficia de tèrras planas drenadas per de rius, nomenada Baixada Fluminense. Aquesta region es traversada per la rota Rodovia Presidente Dutra, que fa lo ligam entre las vilas de Rio de Janeiro e São Paulo.

Entre 70 e 130 km al nòrd-èst de la ciutat de Rio de Janeiro i a tres vilas de clima temperat montanhòl: Petrópolis, Teresópolis e Nova Friburgo, plaçadas dins la region de la Serra dos Orgãos. A la limita dels estats de Rio de Janeiro, São Paulo e Minas Gerais i a tanben doas vilas amb clima montanhòl: Itatiaia e Penedo.

[Modificar] Economia

Industria
L'estat de Rio de Janeiro a un ancian mas important parc industrial, concentrat dins la val del riu Paraíba do Sul (dins las vilas de Resende, Porto Real e Volta Redonda) e dins la region de la Baixada Fluminense. Una de las pus conegudas industrias de l'estat es la Companhia Siderurgica Nacional (CSN), productora d'acièr situada dins la vila de Volta Redonda. A Porto Real se troba una fabrica d'automobilas Peugeot, e a Resende una fabrica de camions de Volkswagen.

Tanben cal senhalar l'industria de construccion navala dins las vilas de Rio de Janeiro e Niterói. Dins la Baixada Fluminense i a tanben una activiat de rafinatge de petròli e una industria petroquimica dins la vila de Duque de Caxias.

Extraccion minerala
L'estat ten de grandas reservas de petròli e de gas natural dins la nomenada Bacia de Campos, un jaciment situat sus la còsta, pròcha de la vila de Campos. Aqueste jaciment sosmarin es responsable per 83% de la produccion de petròli brasilièra, e ajudèt Brasil a lèu se trobar autosufisent en petròli brut. Una autra produccion importanta de l'estat es la sal marina, dins las vilas de Cabo Frio e Araruama.

[Modificar] Torisme

Lo torisme es una de las principalas activitats economicas de l'estat. Lo torisme se concentra mai que mai dins la capitala de l'estat, Rio de Janeiro, mercé a sas plajas (Leme, Copacabana, Leblon, Ipanema, Barra), al Crist Redemptor e a la montanha Pão de Açúcar (Pan de Sucre).

Las autras vilas litoralas de notar son:

  • Niterói, anciana capitala de l'estat, unida a Rio de Janeiro per lo Pont Rio-Niterói.
  • Parati e Angra dos Reis, plaçadas al sud de l'estat, e sas plajas e illas que se pòdon visitar en batèu.
  • Cabo Frio, Arraial do Cabo e Búzios, a l'èst de la ciutat de Rio de Janeiro, situadas dins la nomenada Região dos Lagos ("Region dels Lacs").

Autras opcions son las vilas de clima montanhòl:

  • Petrópolis, ancian refugi d'estiu de l'emperaire Peire II de Brasil, plaçada 70 km al nòrd de Rio de Janeiro.
  • Teresópolis, situada 800 mètres en dessus del nivèl de la mar e a 95 km de Rio de Janeiro. Nomenada en omenatge a l'esposa de Pedro II, l'emperatriz Teresa Cristina.
  • Nova Friburgo, fondada pels imigrants soisses al començament del sègle XIX.
  • Itatiaia, situada pròcha del Parc Nacional d'Itatiaia, una de las pus ancianas reservas nacionalas de Brasil.
  • Penedo: un pichon district de la vila de Resende fondat pels imigrants finlandeses a l'entorn de 1929. Actualament famòs per sos paisatges naturals, creacions de truita, gastronomia e locals de torisme ecologic.

[Modificar] Ligams extèrnes


Bandièra de Brasil Estats e regions de Brasil Bandièra de Brasil

Los 26 Estats
Acre · Alagoas · Amapá · Amazonas · Bahia · Ceará · Espírito Santo · Goiás · Maranhão · Mato Grosso · Mato Grosso do Sul · Minas Gerais · Pará · Paraíba · Paraná · Pernambuco · Piauí · Rio de Janeiro · Rio Grande do Norte · Rio Grande do Sul · Rondônia · Roraima · Santa Catarina · São Paulo · Sergipe · Tocantins

Lo Districte federal

Las 5 regions estatisticas
Region Nòrd · Region Nòrd-Èst · Region Centre-Oèst · Region Sud-Èst · Region Sud

Portal de Brasil – Accedissètz als articles de Wikipèdia concernent Brasil.