Ajuda:Formulas TeX e LaTeX

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Dempuei lo mes de genier de 2003, lei formulas matematicas sus Wikipèdia pòdon èsser escrichas amb un sosensemble dau sistèma TeX.

La sintaxi de LaTeX es fòrça mai simpla qu'aquela de l'HTML. Lei formulas son presentadas en HTML s'es possible, autrament un imatge PNG es produch per lo serveire. Aqueu comportament per defaut pòt èsser reglat dins lei preferéncias (mai es reservat ais utilizaires enregistrats).

Somari

[Modificar] Sintaxi generala

Lei formulas en LaTeX de la Wikipèdia s'escrivon entre lei balisas <math> ... </math>.

[Modificar] Comandas e environaments

[Modificar] Comandas

Lei comandas (o macros) començan totjorn per una còntra-oblica ( \ ), seguida :

  • siá d'un nom compausat unicament de letras de l'alfabet latin sensa diacritic ; un blanc, una chifra aràbia o tot autre caractèr clavan lo nom. Per exemple : x\mapsto 2  balha x\mapsto 2 ;
  • siá d’un solet caractèr especiau (autre qu'una letra). Per exemple : \# balha \#

Lei caractèrs + - = / ' | * < > ( ), lei chifras aràbias e lei letras de l'alfabet latin (sensa diacritic) pòdon èsser picats directament. Leis autrei simbòls devon èsser creats amb lei comandas apropriadas : lei caractèrs reservats # $ % ^ & _ { } ~ \ son obtenguts respectivament per \# \$ \% \^ \& \_ \{ \} \~ \backslash.

Una comanda pòt acceptar un argument o mai. Leis arguments obligatòris devon formar un blòc au sens de LaTeX : se fan ren qu'un caractèr de lòng, pòdon èsser escrichs taus e quaus : \sqrt x  balha \sqrt x ; senon, devon èsser delimitats per d'acoladas : \sqrt{xyz}  balha \sqrt{xyz}. Lei comandas son tanben consideradas coma de blòcs : \sqrt\frac{2}{3} (o \sqrt\frac23, mens clar) balhan \sqrt\frac{2}{3}.

Dei premierei règlas çai sus, resulta que se pòt ometre lo blanc entre la comanda e son premier argument, s'aquest es pas un caractèr acceptat dins un nom de comanda : \sqrt2 equivau a \sqrt 2 o \sqrt{2} ; mai \sqrtx es pas valid e deu èsser escrich \sqrt x o \sqrt{x}. A l'invèrsa, se pòt escriure tant de blancs e de sauts de linha que se vòu.

Leis arguments facultatius son entre parentèsis carradas, avans leis arguments obligatòris ; per exemple : \sqrt[n] x  balha \sqrt[n] x.

[Modificar] Environaments

Leis environaments son de zonas onte son aplicadas de règlas particularas ; forman un contèxte especific.

Començan per \begin{nom de l'environament} e s'acaban per \end{nom de l'environament}.

Per exemple, \begin{bmatrix}a & b \\ c & d\end{bmatrix} balha :

\begin{bmatrix}a & b \\ c & d\end{bmatrix}

Se destria lei comandas « localas » o « ponctualas » dei comandas « globalas », nomenadas comutators. Lei premieras s'aplican qu'a son argument : \mathrm ABC  balha ABC ; lei segondas s'aplican en tot lo tèxte fins a la fin dau grop : \rm ABC  balha ABC. Un grop pòt èsser un environament entier, l'argument d'una comanda, o èsser creat – delimitat – per mejan d'acoladas : {\rm A}BC  balha ABC.

Lei comutators son sovent de versions obsolètas (mai pus cortas) dei comandas localas.

[Modificar] Forçar la generacion en PNG

Per forçar una formula d'èsser generada en PNG, basta d'apondre un blanc dins lo còde de la formula :

  • E = mc^2 balha E = mc2, mai
  • E = mc^2~ balha E = mc^2~.

[Modificar] Talha

Per modificar la talha dei formulas, se pòt utilizar lei comutators \displaystyle, \textstyle, \scriptstyle e \scriptscriptstyle :

  1. La talha displaystyle es la talha per defaut, l'eqüacion passa totjorn l'autor de linha.
    \frac12 o \displaystyle\frac12 balha \frac12
  2. textstyle es la talha d'una eqüacion compausada d'una soleta linha e sensa grand simbòl ; es equivalenta a displaystyle dins aqueu cas, senon es pus pichona. Pasmens, passa totjorn l'autor de linha.
    \textstyle\frac12 balha \textstyle\frac12 mai \textstyle a es equivalent a a e balha \textstyle a.
  3. scriptstyle es la talha deis exponents e indèx. S'es compausada d'una soleta linha, caup dins l'autor de linha, senon la passa un pauquet.
    \scriptstyle\frac12 balha \scriptstyle\frac12.
  4. scriptscriptstyle es la pus pichona. Es la soleta que permete de far caupre una eqüacion de mai d'una linha au dintre d'una autor de linha.
    \scriptscriptstyle\frac12 balha \scriptscriptstyle\frac12.
Quauqueis exemples
Formula displaystyle textstyle scriptstyle scriptscriptstyle
a a \textstyle a \scriptstyle a \scriptscriptstyle a
\frac ab \frac ab \textstyle\frac ab \scriptstyle\frac ab \scriptscriptstyle\frac ab
\tfrac ab \tfrac ab \textstyle\tfrac ab \scriptstyle\tfrac ab \scriptscriptstyle\tfrac ab
\dfrac ab \dfrac ab \textstyle\dfrac ab \scriptstyle\dfrac ab \scriptscriptstyle\dfrac ab
\sum_a^b \sum_a^b \textstyle\sum_a^b \scriptstyle\sum_a^b \scriptscriptstyle\sum_a^b

[Modificar] Pontuacion

La pontuacion s'aplica ai formulas matematicas, comprés aquelei que son centradas. En particular, devon donc comportar un ponch s'es la fin d'una frasa. Aqueu ponch poirà èsser fòra la formula (après la balisa </math>).

[Modificar] Catalòg

Foncionalitat Sintaxi Aparéncia finala
Diacritics \hat o \acute o \dot o \ddot o \vec o \check o \grave o \breve o \widehat {abc} \tilde o \bar o \hat o \; \acute o \; \dot o \; \ddot o \; \vec o \; \check o \; \grave o \; \breve o \; \widehat {abc} \; \tilde o \; \bar o \;
Tèxte dins una formula \text{De mots sens accent} De mots sens accent
\mathrm{T\grave{e}xte~accentuat} \mathrm{T\grave{e}xte~accentuat}
Operators binaris \star \times \circ \cdot \bullet \cap \cup \sqcup \vee \wedge
\odot \oslash \oplus \ominus \otimes \div \pm \mp \triangle \triangleleft \triangleright
 \star\ \times\ \circ\ \cdot\ \bullet\ \cap\ \cup\ \sqcup\ \vee\ \wedge \odot\ \oslash\ \oplus\ \ominus\ \otimes\ \div\ \pm\ \mp\ \triangle\ \triangleleft\ \triangleright
Operators n-aris \sum \prod \coprod \int \iint \iiint \iiiint \oint
\bigcup \bigcap \bigsqcup \bigvee \bigwedge \bigoplus \bigotimes \bigodot \biguplus
\sum \prod \coprod \int \iint \iiint \iiiint \oint \bigcup \bigcap \bigsqcup \bigvee \bigwedge \bigoplus \bigotimes \bigodot \biguplus
Ellipsis x_1 + \cdots + x_n x_1 + \cdots + x_n
A_1, \ldots, A_n A_1,\ldots, A_n
Delimitators ( ) [ ] \{ \} \lfloor \rfloor \lceil \rceil \langle \rangle / \backslash | \| ( \; ) \; [ \; ] \; \{ \; \} \; \lfloor \; \rfloor \; \lceil \; \rceil \; \langle \; \rangle \; / \; \backslash \; | \; \|
Foncions estandard (marrit) sin x sin x\,
Foncions estandard (corrècte) \sin x \sin x\,
\sin(x) \sin(x)\,
\sin{(x)} \sin{(x)}\,
Foncions non estandard \operatorname{MaFoncion} \operatorname{MaFoncion}\,
Foncions circularas \sin \cos \tan \cot \sec \csc \sin\ \cos\ \tan\ \cot\ \sec\ \csc\,
Foncions circularas recipròcas \arcsin \arccos \arctan \arcsin\ \arccos\ \arctan\,
Foncions iperbolicas \sinh \cosh \tanh \coth \sinh\ \cosh\ \tanh\ \coth\,
Foncions d'analisi \sup \inf \min \max \limsup \liminf \lim \log \ln \lg \exp \arg \sup \inf \min \max\ \limsup \liminf \lim\ \log \ln \lg \exp \arg\,
Foncions d'algèbra lineara \det \deg \dim \hom \ker \det \deg \dim \hom \ker
Aritmetica modulara a \equiv b \pmod c a \equiv b \pmod c
a \bmod b a\, \bmod\, b
Derivadas \nabla \partial x \mathrm dx \dot x \ddot x \nabla\ \partial x\ \mathrm dx\ \dot x\ \ddot x
Ensembles \empty \varnothing \cap \cup \bigcap \bigcup \setminus  \empty\ \varnothing\ \cap\ \cup\; \bigcap\; \bigcup\; \setminus
Logica \forall \exists \wedge \land \lnot \vee \lor \models \forall\ \exists \wedge\ \land\ \lnot\ \vee\ \lor \models
Racinas \sqrt 2\approx 1,414 \sqrt 2\approx 1,414
\sqrt[n]{x} \sqrt[n]{x}
Relacions \sim \simeq \cong < > \leq \geq \ll \gg \equiv \approx = \propto  \sim \ \simeq \ \cong\ <\ >\ \leq\ \geq\ \ll\ \gg\ \equiv \ \approx\ =\ \propto
\not\sim \not\simeq \not\cong \not< \not> \not\le \not\ge \not\ll \not\gg \not\equiv \not\approx \neq \not\propto  \not\sim \ \not\simeq \ \not\cong \ \not<\ \not>\ \not\le\ \not\ge\ \not\ll\ \not\gg\ \not\equiv \ \not\approx \ \neq\ \not\propto
Relacions d'ensembles \subset \subseteq \supset \supseteq \in \ni \subset \; \subseteq \; \supset \; \supseteq \; \in \; \ni
\not\subset \not\subseteq \not\supset \not\supseteq \not\in \not\ni \not\subset \; \not\subseteq \; \not\supset \; \not\supseteq \; \not\in \; \not\ni
Geometria \Diamond \Box \triangle \angle \perp \mid \nmid \| 45^\circ 	\Diamond \; \Box \; \triangle \; \angle \; \perp \; \mid \; \nmid \; \| \; 45^\circ
Flèchas \leftarrow \rightarrow \to \leftrightarrow \longleftarrow \longrightarrow\ \longleftrightarrow \nearrow \searrow \swarrow \nwarrow \uparrow \downarrow \updownarrow

\mapsto \longmapsto \hookleftarrow \hookrightarrow \rightharpoonup \leftharpoonup \rightharpoondown \leftharpoondown \rightleftharpoons

\leftarrow\ \rightarrow\ \to\ \leftrightarrow\ \longleftarrow\ \longrightarrow\ \longleftrightarrow\ \nearrow\ \searrow\ \swarrow\ \nwarrow\ \uparrow\ \downarrow\ \updownarrow

\mapsto\ \longmapsto\ \hookleftarrow\ \hookrightarrow \rightharpoonup\ \leftharpoonup\ \rightharpoondown\ \leftharpoondown\  \rightleftharpoons

\Leftarrow \Rightarrow \Leftrightarrow \Longleftarrow \Longrightarrow \Longleftrightarrow \iff \Uparrow \Downarrow \Updownarrow \Leftarrow\ \Rightarrow\ \Leftrightarrow\ \Longleftarrow\ \Longrightarrow\ \Longleftrightarrow\ \iff\ \Uparrow\ \Downarrow\ \Updownarrow
\xrightarrow[t\grave{e}xte~facultatiu]{t\grave{e}xte} \xleftarrow[t\grave{e}xte~facultatiu]{t\grave{e}xte} \xrightarrow[t\grave{e}xte~facultatiu]{t\grave{e}xte}\ \xleftarrow[t\grave{e}xte~facultatiu]{t\grave{e}xte}
Simbòls divèrs \hbar \wr \dagger \ddagger \infty \vdash \top \bot \models \vdots \ddots \cdots \ldots
\imath \ell \Re \Im \wp \mho \sharp \flat \natural \%
\hbar \wr \dagger \ddagger \infty \ \vdash \ \top\ \bot\ \models\ \vdots\ \ddots\ \cdots\ \ldots \imath\ \ell\ \Re\ \Im\ \wp\ \mho\ \sharp\ \flat\ \natural\ \%

[Modificar] Indèx, exponents

Leis indèx son creats per un tiret bas ( _ ) e leis exponents per un accent circonflèxe ( ^ ). Son plaçament amb de grands simbòls depend d'aquestei : son plaçats verticalament per lei simbòls de classa soma e a drecha per lei simbòls de classa integrala, coma \int o \iint ; pòt èsser contornejat per lei comandas seguentas : \limits plaça indèx e exponent verticalament e \nolimits lei plaça a drecha.

Dins de matritz, de fraccions, o dins lei talhas textstyle, scriptstyle o scriptscriptstyle, lei simbòls se plaçan per defaut a drecha.
Trobaretz mai d'informacions çai sus.

Foncionalitat Sintaxi Aparéncia finala
en HTML en PNG
Exponent a^2 a2 a^2 \,\!
Indèx a_2 a2 a_2 \,\!
Agropament a^{m+n} am + m a^{m+n} \,\!
a_{i,j} ai,j a_{i,j} \,\!
Combinar indèx e exponent x_2^3 x_2^3 x_2^3 \,\!
Indèx e exponent precedents {}_1^2\!X_3^4 {}_1^2\!X_3^4
\sideset{_1^2}{_3^4}\prod (solament per de grands simbòls) \sideset{_1^2}{_3^4}\prod
Derivada (bòn) x' x' x' \,\!
Derivada (marrit en HTML) x^\prime x^\prime x^\prime \,\!
Derivada (marrit en PNG) x\prime x\prime x\prime \,\!
Sotalinhats e suslinhats \hat a \bar b \vec c \overline{g h i} \underline{j k l} \hat a \ \bar b \ \vec c\ \overline{g h i} \ \underline{j k l}
Vectors e angles \vec u \overrightarrow{AB} \widehat{POQ} \vec u\ \ \overrightarrow{AB}\ \ \widehat{POQ}
Soma \sum_{k=1}^n k^2 \sum_{k=1}^n k^2
Produch \prod_{i=1}^n x_i \prod_{i=1}^n x_i
Limit \lim_{n \to +\infty} x_n \lim_{n \to +\infty}x_n
Integrala \int_{-\infty}^{+\infty} e^{-x^2}\, \mathrm dx = \sqrt{\pi} \int_{-\infty}^{+\infty} e^{-x^2}\, \mathrm dx = \sqrt{\pi}
\iint_{\R^2} e^{-(x^2+y^2)}\,\mathrm dx\, \mathrm dy \iint_{\R^2} e^{-(x^2+y^2)}\,\mathrm dx\,\mathrm dy
Plaçament especific \sum\nolimits_{k=1}^n k^2 \sum\nolimits_{k=1}^n k^2
\int\limits_{-\infty}^{+\infty} e^{-x^2}\, \mathrm dx \int\limits_{-\infty}^{+\infty} e^{-x^2}\, \mathrm dx
\lim\nolimits_{n \to +\infty} x_n \lim\nolimits_{n \to +\infty}x_n
Interseccion \bigcap_{p = 1}^n A_p \bigcap_{p =1}^n A_p
Union \bigcup_{p 1}^n A_p \bigcup_{p = 1}^n A_p

[Modificar] Fraccions, matritz, formulas sus mai d'una linha

Foncionalitat Sintaxi Aparéncia finala
Fraccions \frac{a}{b} , \dfrac{a}{b} o {a \over b} \frac a b
\tfrac{a}{b} \tfrac ab
\frac{\frac ab}{\frac cd} còntra \frac{\dfrac ab}{\dfrac cd} \frac \frac ab \frac cd còntra \frac \dfrac ab \dfrac cd
Fraccions continuas x = a_0 + \frac 1 {a_1 + \frac 1 {a_2 + \frac 1 {a_3+\cdots}}} x = a_0 + \frac 1 {a_1 + \frac 1 {a_2 + \frac 1 {a_3+\cdots}}}
x = a_0 + \cfrac 1 {a_1 + \cfrac 1 {a_2 + \cfrac 1 {a_3+\cdots}}} x = a_0 + \cfrac 1 {a_1 + \cfrac 1 {a_2 + \cfrac 1 {a_3+\cdots}}}
Coeficients binomiaus, nombres de combinasons \binom{n}{k} , \dbinom{n}{k} o {n \choose k} \binom nk
\tbinom{n}{k} \tbinom{n}{k}
\frac\binom nk\binom{n'}{k'} còntra \frac\dbinom nk\dbinom{n'}{k'} \frac\binom nk\binom{n'}{k'} còntra \frac\dbinom nk\dbinom{n'}{k'}
Matritz, determinants \begin{matrix} a & \cdots & b \\ \vdots & \ddots & \vdots \\ c & \cdots & d \end{matrix} \begin{matrix} a & \cdots & b \\ \vdots & \ddots & \vdots \\ c & \cdots & d \end{matrix}
\begin{pmatrix} a & b \\ c & d \end{pmatrix} \begin{pmatrix} a & b \\ c & d \end{pmatrix}
\begin{bmatrix} a & b \\ c & d \end{bmatrix} \begin{bmatrix} a & b \\ c & d \end{bmatrix}
\begin{Bmatrix} a & b \\ c & d \end{Bmatrix} \begin{Bmatrix} a & b \\ c & d \end{Bmatrix}
\begin{vmatrix} a & b \\ c & d \end{vmatrix} \begin{vmatrix} a & b \\ c & d \end{vmatrix}
\begin{Vmatrix} a & b \\ c & d \end{Vmatrix} \begin{Vmatrix} a & b \\ c & d \end{Vmatrix}
Tablèus amb alinhament \begin{array}{crl} \rm center & \rm right & \rm left \\ c & r & l \end{array} \begin{array}{crl} \rm center & \rm right & \rm left \\ c & r & l \end{array}
Distincions de cas f(n)=\begin{cases} n/2 & \text{se }n\text{ es par} \\ 3n+1 & \text{se }n\text{ es impar} \end{cases} f(n)=\begin{cases} n/2 & \text{se }n\text{ es par} \\ 3n+1 & \text{se }n\text{ es impar} \end{cases}
Eqüacions sus mai d'una linha \begin{align}f(n+1)&=& (n+1)^2 \\ \ & =& n^2 + 2n + 1 \end{align} \begin{align}f(n+1)&=& (n+1)^2 \\ \ & =& n^2 + 2n + 1 \end{align}
Acolada superiora \overbrace{ 1+2+\cdots+100 }^{5050} \overbrace{ 1+2+\cdots+100 }^{5050}
Acolada inferiora \underbrace{ a+b+\cdots+z }_{26\; t\grave{e}rmes} \underbrace{a+b+\cdots+z}_{26\; t\grave{e}rmes}
Superposicion x \stackrel{?}{=} y x \stackrel{?}{=} y
x \xrightarrow{t\grave{e}xte} y, x \xleftarrow{t\grave{e}xte} y x \xrightarrow{t\grave{e}xte}y,\ x\xleftarrow{t\grave{e}xte}y

[Modificar] Jòcs de caractèrs (per utilizar solament dins lei formulas matematicas)

Foncionalitat Sintaxi Aparéncia finala
Letras grècas minusculas (sens omicron !) \alpha \beta \gamma \digamma \delta \epsilon \varepsilon \zeta \eta \theta \vartheta \iota \kappa \varkappa \lambda \mu \nu \xi o \pi \varpi \rho \varrho \sigma \varsigma \tau \upsilon \phi \varphi \chi \psi \omega \alpha\; \beta\; \gamma\; \digamma\; \delta\; \epsilon\; \varepsilon\; \zeta\; \eta\; \theta\; \vartheta\; \iota\; \kappa\; \varkappa\; \lambda\; \mu\; \nu\,

\xi\; o\; \pi\; \varpi\; \rho\; \varrho\; \sigma\; \varsigma\; \tau\; \upsilon\; \phi\; \varphi\; \chi\; \psi\; \omega \,

Letras grècas majusculas (sens Omicron !) \Alpha \Beta \Gamma \Delta \Epsilon \Zeta \Eta \Theta \Iota \Kappa \Lambda \Mu \Nu \Xi O \Pi \Rho \Sigma \Tau \Upsilon \Phi \Chi \Psi \Omega \Alpha \; \Beta \; \Gamma \; \Delta \; \Epsilon \; \Zeta \; \Eta \; \Theta \; \Iota \; \Kappa \; \Lambda \; \Mu \,

\Nu \; \Xi\; O\; \Pi\; \Rho\; \Sigma\; \Tau\; \Upsilon\; \Phi\; \Chi\; \Psi\; \Omega\,

Blackboard \mathbb{A B C D E F G H I J K L M}
\mathbb{N O P Q R S T U V W X Y Z}
\mathbb{A B C D E F G H I J K L M}
\mathbb{N O P Q R S T U V W X Y Z}\,
\R \N \R\ \N
Fraktur \mathfrak{a b c d e f g h i j k l m}

\mathfrak{n o p q r s t u v w x y z}
\mathfrak{A B C D E F G H I J K L M N}
\mathfrak{O P Q R S T U V W X Y Z}

\mathfrak{a b c d e f g h i j k l m}

\mathfrak{n o p q r s t u v w x y z}
\mathfrak{A B C D E F G H I J K L M N}
\mathfrak{O P Q R S T U V W X Y Z}

Gras \mathbf{ABCDEFGHIJKLM}

\mathbf{NOPQRSTUVWXYZ}

\mathbf{ABCDEFGHIJKLM}\,

\mathbf{NOPQRSTUVWXYZ}\,

Roman \mathrm{ABCDEFGHIJKLM}

\mathrm{NOPQRSTUVWXYZ}

\mathrm{ABCDEFGHIJKLM}\,

\mathrm{NOPQRSTUVWXYZ}\,

Normau ABCDEFGHIJKLM

NOPQRSTUVWXYZ

ABCDEFGHIJKLM \,

NOPQRSTUVWXYZ \,

Script \mathcal{ABCDEFGHIJKLM}

\mathcal{NOPQRSTUVWXYZ}

\mathcal{ABCDEFGHIJKLM},

\mathcal{NOPQRSTUVWXYZ}\,

Ebrieu \aleph \beth \daleth \gimel \aleph \; \beth \; \daleth \; \gimel

[Modificar] Delimitators dins lei grandeis eqüacions

Per forçar l'adaptacion automatica de la talha d'un pareu de delimitators (parentèsis, acoladas, etc.), s'utiliza lei comandas \left e \right. Per exemple :

Marrit ( \frac{1}{3} )^2 = \frac{1}{9} ( \frac{1}{3} )^2 = \frac{1}{9}
Bòn \left( \frac{1}{3} \right)^2 = \frac{1}{9} \left( \frac{1}{3} \right)^2 = \frac{1}{9}


Avètz çai sota lei principaus exemples d'utilizacion dei comandas \left e \right :

Foncionalitat Sintaxi Aparéncia finala
Parentèsis \left( \frac{a}{b} \right) \left( \frac{a}{b}  \right)
Parentèsis carradas \left[ \frac{a}{b} \right] \left[ \frac{a}{b}  \right]
Acoladas \left\{ \frac{a}{b} \right\} \left\{ \frac{a}{b}  \right\}
Cabrons \left\langle \frac{a}{b} \right\rangle \left\langle \frac{a}{b}  \right\rangle
Barras (de valor absoluda, per exemple) \left| \frac{a}{b} \right| \left| \frac{a}{b}  \right|
Barras doblas (de nòrma, per exemple) \left\| \frac{a}{b} \right\| \left\| \frac{a}{b}  \right\|
Simbòls de partida entiera \left\lfloor \frac{a}{b} \right\rfloor \left\lfloor \frac{a}{b}  \right\rfloor
Utilizatz \left. o \right. per far aparéisser ren qu'un delimitator \left.{ \frac{A}{B}} \right\} \to X \left.{ \frac{A}{B}} \right\} \to X
Talha dei delimitators \big( \Big( \bigg( \Bigg( 	\big( \Big( \bigg( \Bigg(
\bigl( \Bigl( \biggl( \Biggl( ... \Biggr) \biggr) \Bigr) \bigr) \bigl( \Bigl( \biggl( \Biggl( \dots \Biggr) \biggr) \Bigr) \bigr)

[Modificar] Blancs

TeX tracta automaticament la màger part dei problèmas de blanc, mai avètz la possibiltat, s'o volètz, de lei reglar manualament dins de cas particulars.

Foncionalitat Sintaxi Aparéncia finala
doble quadratin a \qquad b a \qquad b
quadratin a \quad b  a \quad b
gròs blanc a\ b o a~b a\ b
blanc mejan a\;b a\;b
blanc fin a\,b a\,b
pas de blanc ab ab\,
blanc negatiu a\!b a\!b

[Modificar] Colors

Certanei partidas pòdon èsser messas en color, per mejan dau comutator \color{nom de la color} :

  • {\color{Blue}x^2}+{\color{Brown}2x}-{\color{OliveGreen}1} balha
{\color{Blue}x^2}+{\color{Brown}2x}-{\color{OliveGreen}1}
  • x=\frac{-b\pm\sqrt{\color{Red}b^2-4ac}}{2a} balha
x=\frac{-b\pm\sqrt{\color{Red}b^2-4ac}}{2a}

Vejatz aqueu document PDF (en) per lei 68 colors disponiblas.

Avís : per que lo document siá legible e agradiu, lei colors devon èsser utilizadas fòrça discretament.

[Modificar] Liames

[Modificar] Liames intèrnes

[Modificar] Liames extèrnes

| Benvenguda | Contribuir | Discutir | Paginas de seguir | Règlas | Wikipedians | Paginas meta
Sintaxi Wikipèdia | Carta lingüistica | Caractèrs especials | Accents | Colors | Los tablèus


Ligam ancorat | Ligams extèrnes | Una guida per començar | Ligams d'interlenga | Ajustar de contengut | Modèls de pagina
Ressorsas liuras de drech | Formulas TeX | Wikiprojèctes | Modèls | Lista dels modèls dinamica