Juda (província)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatz Juda (omonimia). 

La província romana de Juda (ebrieu: יהודה; grèc: Ιουδαία; latin: IVDAEA) foguèt un reialme format a comptar de l'encara pus antic reialme de Juda, dins la ribièra orientala de la mar Mediterranèa. L'Empèri roman cambièt lo nom de Juda (IVDAEA) al de Palestina o Província Syria-Palæstina en 135, coma forma d'esborrar tota memòria josieva de la region, dempuèi d'esclafar la rebellion de Simon bar Kokhba. Los geografs Estrabon e Ptolomèu descrívon la província de Juda en comprenent tanben Galilèa, Samaria, lo platèu de Golan (Gaulanitis), la ribièra orientala del riu Jordan e lo territòri de l'antic reialme de Juda. Lo Novèl Testament usa lo nom Juda amb doas significacions: lo territòri de l'antic reialme de Juda e lo territòri entièr dera província romana de Juda (IVDAEA). La nocion de Juda dins son sens mai ampli coïncidís grosso modo amb la nocion josieva de la tèrra d'Israèl.

[Modificar] Istòria de la província de Juda

166 aC - Los josieus piatosos (hasidim) al comandament de Juda Macabèu, luchan contra los josieus ellenizants, dempuèi que amb Antioc IV sorgís l'iniciativa de convertir Jerusalèm en una ciutat grèca, en proïbissent lo culte a YHWH, atal coma d'autres rites josieus, e en consagrant lo temple al dieu Zeus.

164 aC - Se produsís la rebellion des macabèus. Se forma Jude coma estat josieu independent.

150 aC - Los assiris son expulsats de Jerusalèm.

129 aC - Queiguda del reialme selèucida. L'estat josieu aquerís autonomia totala. Governan los asmonèus, partidaris del sector farisèu.

110 aC - Lo rei e sacerdòt de Juda, Joan Ircan I, conquista Idumèa e Samaria.

105 aC - Lo rei e summe sacerdòt de Juda, Alexandre Jannèu, fa que s'acabe lo supòrt als farisèus e comença lo favor als saducèus.

63 aC - Pompèu acaba amb lo reinatge des macabèus. Juda deven reialme client de Roma.

6 dc - August deposa lo rei Arquelau de Juda e s'establís la província de Juda, una prefectura dependent del governador de la província romana de Siria.

66 - Comença la revòlta nacionala jsoeiva que compòrta la destruccion del temple de Jerusalèm (70). La resisténcia acaba a Masada en 73. La guèrra foguèt narrada per Flavi Josèp dins sa Guèrra Josieva.

115 - Revòlta generala dels josieus d'Orient.

133 - Dempuèi la proïbicion de la circumcision per Adrian esclata la revòlta josieva coneguda pel nom de son líder Simon bar Kokhba. Dura tres ans (133 a 136).