Comunautat Autonòma Basca
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Euskal Autonomia Erkidegoa | |
---|---|
![]() |
![]() |
Devisa : (cap) | |
País | ![]() |
Capitala | Vitòria o Gasteiz |
Superfícia - totala - % de l'Espanha |
14en reng 7234 km² 1,4 % |
Populacion - Totala (2003) - % de l'Espanha - Densitat |
7en reng 2 108 281 ab. 5,0 % 291,44 ab./km² |
Gentilici - Euskera - Castelhan |
EAEko herritar Ciudadano/a de la CAV |
Estatut d'autonomia | 22 de decembre de 1979 |
ISO 3166-2:ES | ES-PV |
Sètis al Parlament | 19 congressistas 9 senators |
President | Juan José Ibarretxe Markuartu |
Localizacion | |
![]() |
La Comunautat Autonòma del País Basc (dins las lengas cooficialas basc: Euskal Herriko Autonomia Erkidegoa; e castelhan: Comunidad Autónoma del País Vasco) se plaça a l'extrèm nord-oriental de la franja cantabrica (Espanha), e confronta al nòrd amb lo golf de Gasconha o mar Cantabrica e lo Departament dels Pirenèus Atlantics (França), al sud amb La Rioja e Castelha e Leon, a l'oèst amb Cantàbria e a l'èst amb la Comunautat Forala de Navarra. Sa capitala es Vitòria o Gasteiz, en Alaba, ont se trapan las sedenças del parlament e lo govèrn de la comunautat autonòma. Dempuèi lo sègle XIX lo territori de la comunautat actuala foguèt nomenat Provincias Vascongadas[1], pr'amor que Navarra, encara que tanben èra vascongada (basca), èra pas una província senon un vielh reialme. La comunautat es integrada per las províncias (territòris istorics dins l' ordenament autonòmic) d'Alaba, Guipuscoa e Biscaia. La Comunautat Forala de Navarra a tanben drech a s'integrar en la Comunautat Autonòma Basca, en cas que decidisque son incorporacion segon lo procediment establit dins la disposicion transitòria quatrena de la Constitucion espanhòla, mas tre 1982 fins ara, non a mostrat cap d'interès d'exercir aquel drech. La Comunautat Autonòma Basca a ua superfícia totala de 7234 km² e una poblacion de 2 124 846 abitants (fònt: INE, genièr de 2005), e una densitat de poblacion de 292,4 hab/km². Istoricament se parlan doas lengas, lo romanç castelhan, e lo basc, mas ancianament s'es tanben parlat occitan gascon dins mantuna vilas de Guipuscoa. Lo basc, a diferéncia d'aquelas lengas, procedís pas del latin, senon del protobasc, una antica lenga europèa. En 2001, lo 51% de la poblacion èra monoparlanta castelhana, lo 32% èra bilingüa, encara qu'un 18% entendiá lo basc mas lo parlava amb dificultat. Aquels percentatges vàrian segon lo territòri istoric; Guipuscoa es la mai bascofòna e Alaba la mens. Cal destacar qu'aquelas donadas son de 2001 e qu'actualament, lo percentatge de poblacion bilingüa es probablament major.
[Modificar] Ligams extèrnes
Govèrn de la Comunautat Autonòma Basca
Comunautats autonòmas d'Espanha |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Ciutats autonòmas |
![]() ![]() |
|
![]() |
---|---|
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola |