Viking
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Los vikings, tanben nomentats normands, son un grop ètnic originari d'Escandinàvia. Lor nom significa "òmes de mar" o "del nòrd". Foguèron coneguts dins tota Euròpa per lor domèni naval, que les permetèt conquistar ciutats costièras d'arreu, en creant una legenda d'incursions crudèlas e efectivas, basadas dins los piratas. Pendent fòrça ans someteron Anglatèrra, lo nòrd de França (ont s'establiron dins la actuala region coneguda coma Normandia) e lo sud d'Itàlia; e foguèron los primièrs europèus qu'arribèron al continent american. Qualqu'uns vikings famosos son Eric lo Roig o Leif Ericsson (primièr europèu en arribar a America, ont i fondèt la colonia de Vinland).
[Modificar] Pòbles vikings
Aquestes pòbles, coma los grècs, abitavan una geografia fòrça segmentada qu'al cant del clima e la menaça (o temor) d'animaus carnivòrs, èra fòrça dificila la comunicacion per tèrra. Aquò les obliguèt a navegar. Pòdon distinguir-se tres grops de vikings:
- Daneses: al començament avien ua organizacion militar fòrça fòrta, e faguèron sovent ràzzias, amb l'unica finalitat d'arténher un butin o captura. Èra atanben lo pòble mès nombrós dels tres. Abitavan las peninsulas de Jutlàndia e l'Escània, a part de las illas que separan la mar Baltica de la mar del Nòrd enter anduas peninsulas. Aquò les donava un gran avantatge estrategic que les permetiá de dominar las rotas del comèrç, coma Constantinòple. En Danemarc s'an trapat rèstes de fortificacions, de fins del periòde d'apogeu viking, ont podián concentrar-se gran nombre de tropas. Las fortificacions an forma circulara e estan divididas dins quatre quadrants, amb bastissas dins lors quadras. Los recintes fortificats estan concebuts amb una precision que testifica lo gran sens del sistèma e del òrde per part dels vikings, e atanben que, dins la còrte del rei danés, i avia gent amb prigondas conaissenças de geometria e agrimensura. Un exemple d'aquest tipe d'assentaments es l'anciana Haithabu.
- Noruecs: comencèron en navegant las mars e rius amb finalitats pacificas, que posteriorament cambiarián per incursions a major escala que las dels daneses, amb finalitats de conquista. Son coneguts per èsser fòrça bons navegaires; en fach, foguèt atanben en Noruega ont se conservèt mai la tradicion navala. Se pòt soslinhar que los noruecs controtlèron la mar del Nòrd, recorreron l'ocean Atlantic e arribèron atanben a concórrer amb l'influéncia arabi de la mar Mediterranèa, en navegant, coma los suedesos, grans rius.
- Suedesos: faguèron grans viatges a travèrs de las mars entre los sègles VIII e XI. Recorreron tot lo nòrd e lo sud d'Euròpa, e fondèron un novèl Estat qu'aué se coneis coma Russia. Se pense que poguèron aver arribat atanben a tèrras bodistas, qu'entre d'autres tresaurs, s'a trapat una estatua del Boda.