Plaja

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Ua plaja ei ua forma de modelat o relèu qu'era geomorfologia definís coma ua acumulacion sus eth bròc dera mar de materiaus d'ua mesura que va des des sables enquias blòcs, en tot passar pes plages de palets (calhaus arrodonits peth fretament en rodolar transportadi pes ondes). Es materiaus pòden èster d'origina organica (rèstes d'esquelets e casquelhs de tipes calcari o silicatat) o inorganic (procedent dera meteorizacion de ròques). Es plages se formen pera accion des ondes e vidantes marini que transpòrten materiaus a ua determinada zòna, mès son estructures canviants que constantament patissen aportacions e pèrtes de materiaus e cau qu'es aportacions siguen iguals as pèrtes, o les supèren, entà per'mor que se forme era plaja e continue en tot existir. Quan es aportacions de materiau non pòden compensar es pèrtes, era plaja despareish. Açò ac podem veir de manèra clara as plages deth Maresme, eth bastiment de pòrts esportius a hèt qu'es aportacions de sable qu'arribauen transportades pes vidants deth nòrd ja non arriben e vagen en tot desparéisher pòc a pòc, e quan i a ua pèrta de materiau important cauen granes aportacions artificiaus de materiau per regenerar-se de manèra temporau. Pr'amor que en trincar-se er equilibri naturau enter es aportacions e es pèrtes de materiau non pòden existir de manèra naturau.


[Modificar] Drapèus ena plaja

  • Verda: banh liure.
  • Gorga: banh damb precaucion.
  • Vermelha: proïbit banhar-se.
  • Blu: se concedís as plages e pòrts esportius que realizen un esfòrç especiau entà mantier nets e gestionadi damb respècte ath miei ambient.