Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Tòt
|
Djehotí en escritura ieroglifica, o tanben |
o tanben
|
o fin finala
|
|
Divinitat de l'antiquitat egipciana. Lo son nom en egipcian qu'ei Djehoti (la dusau linha de ieroglifs que muisha, d'esquèrra a dreta, las letras DJ-H-O-T-I; lo darrèr ieroglif qu'ei lo determinatiu per marcar que lo mot qu'ei un nom "diu"). diu representat dab un còs d'òmi e un cap d'ibis, tanben representat per un baboin. Qu'ei lo diu deu temps e de l'escritura. La mitologia egipciana que conta que balhè l'escritura aus òmis. Que conta tanben que, Ra be maudiguè lo maridatge de Mut dab Geb en los deishant pas aver cap mainatge. Alavetz, Tòt que hasó aus dat dab Khonso, diu de la lua, e que ganhè en bèth li demandar de hornir cinc dias au calendari (los dia aperat epagomenes) qui la malediccion n'avèva pas cap ehèit. Atau que vadèn los quate hrairs Isis, Neftis, Osiris, e Seth. Tòt, a maugrat d'estar deu costat deu ben, qu'ei l'arbitre deu dius e qu'ei present dens las representacions deu jutjament deus morts per escríver la resulta de la pesada deus còrs. Los grècs que l'associèn dad lo lor diu Ermès e que l'aperavan Ermès Trimegistre. E que nomèn la vila deu son màger temple Ermòpolis. Per'mor d'aquò, en occident, Tòt qu'ei associat dab l'ermetisme.
 |
Portal Egiptopèdia |
Accedissètz dirèctament als articles de Wikipèdia concernent l' Egipte antica :
Istòria | Geografia | Organizacion politica | Faraon | Art | Mitologia | Dius | Vida vidanta | Bibliografia | Egiptològs | Lexic
|