Reforma
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo Cristianisme |
Las tres grandas confessions : |
Catolicisme |
Ortodoxia |
Protestantisme |
![]() |
Fondaments |
Bíblia - Jèsus Crist |
Fe - Gràcia |
Reforma |
Los Reformators |
Wyclif - Hus |
Luther - Calvin |
Practicas |
Bateg - Cena |
Pregària |
doctrinas |
Eveniments e fèstas |
Nadal |
Divendres sant - Pascas |
Ascension - Pentacòsta |
Denominacions |
Luterians |
Reformats |
Anglicans |
Evangelics |
Pentacostistas |
Lista de movements |
Actors religioses |
Teologian - Pastor |
Evesque - Sinòdi |
Edificis |
Catedrala |
Glèisa - Temple |
Projècte protestantisme |
La Reforma es lo nom donat a la volontat de nombroses teologians del sègle XVI de tornar (notat pel prefix latin "re-") a la beutat (en latin "forma") originala del cristianisme. En aqueste sens la Reforma es la filha de l'umanisme. Lo reget d'aquelas tèsis per la Glèisa catolica romana menèt a la creacion de la Glèisa reformada e al desvolopament del protestantisme fòra la Glèisa catolica romana.
L'umanisme menèt a tornar legir los tèxtes de la Bíblia dins lor lenga originala, mentre que l'universitat los ensenhava en latin e segon l'interpretacion de la Glèisa. Lo retorn als tèxtes original menèt fòrça teologians a fòrabandir de lor fe çò que se trobava pas dins las Escrituras, sens tenir compte, çaquelà, de la tradicion.
[Modificar] Terminologia
Lo quite tèrme de Reforma foguèt totjorn contestat per la Glèisa romana que refuta que la Glèisa protestanta siá la glèisa de la "beutat recobrada", segon l'etimologia. Aital los istorians catolics s'estiman mai de parlar uèi de Reforma protestanta per la destriar del movement de propaganda entreprés als sègles XVI e XVII, fins ara nomenat Contra-reforma, e que los catolics li vòlon d'ara endavant dire la Reforma catolica.