Baisha Navarra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era Baisha Navarra (reg. Bassa Navarra) (en basc: Baxe Nafarroa o Nafarroa Beherea; en francés: Basse-Navarre) (tanben nomentada anticament "Tèrra de Bascos" o, simplament, "Bascos") ei ua província tradicionau deth País Basc (ath nòrd). Forme part deth departament francés des Pirenèus Atlantics, amassa damb es ancians vescomtats de Labord, Sola e Bearn. Era Baisha Navarra ei un des tres territòris francesi (es autes dues son Labord e Sola amassa damb la vila bearnesa d'Esquiule) que formen part deu País Basc (eth país dera lengua basca).
Enquiar an 1512 non recep eth nom de Baisha Navarra, donques qu'ère era siesau "merindad" de Navarra. Ena Edat Mieja e enquiath sègle XI eth territòri formèc probablament partís deth Ducat de Vasconia. Ath miei deth sègle XI ei liurada ath reiaume de Navarra. Aguesta mesura non ei acceptada pes barons locaus, que se mantien en rebellia enquia qu'en 1191 Ricardo Còr de Leon l'ac liure nauament ath reiaume de Navarra, en tot passar a èster era siesau "merindad", coneishuda coma "Merindad de Ultrapuertos". En 1512 Fernando II d'Aragon damb era desencusa de pausar ath partit navarrés beaumontés ena guèrra civila de Navarra, ocupèc eth reiaume de Navarra. En 1513 es Còrts de Navarra ara quau sonque anèren beaumonteses li nomenèren rei. Posteriorament es Còrts de Castelha en Burgos en 1515 decidic era incorporacion ath reiaume de Castelha, sense anar cap navarrés a dita assemblada. Navarra estaue organizat politicament eth sòn territòri en sies "merindades": es de Pampalona (Iruña, Uruñea), Olite (Erriberri), Estella (Lizarra), Sangüesa (Zangoza), Tudela (Tutera, Muskaria) e Baisha Navarra, tanben cridada aguesta darrèra "Ultrapuertos" entà trapar-se tot eth sòn ambit ena en tot vessar nòrd des Pirineos, ar aute costat deth pòrt de Roncesvals.
Es monarques navarreses Juan III d'Albret e Catalina de Fois e posteriorament Enrique II jamès renoncièren ath sòn dret sus eth reiaume de Navarra e de hèt sagèren tornar a conquistà'c diuèrsi viatges, encara que non les siguec possible. Continuèren en tot possedir eth títol reau. En 1530 Carlos I d'Espanha, decidic per rasons estrategiques renonciar definitiuament ara part transpirenenca deth reiaume de Navarra damb çò que Joan e Catalina, Reis de Navarra, poderen exercir era sobeiranetat d'aguest territòri coma un mès des sòns domènis. Perdurèc per autant eth reiaume de Navarra, jos plea sobeiranetat des sòns Reis, enquiar an 1610 en qué s'unifiquèren es sòns reis es reiaumes de Navarra e França, encara qu'en tot mantier teoricament era sua identitat. Era sua capitalitat la va possedir era ciutat de Saint-Palais (Donapaleu), a on s'amassauen es Còrts deth reiaume. Aguest reiaume de Navarra remercaue era sua independéncia deth rèste de França enquiara Revolucion Francesa, en 1789: Es Còrts amassades en Saint-Palais acòrden: "Era nacion francesa pòt arribar a dar-se ua constitucion fòrça prudenta o assenhada (entenimentada) pr'amor que Nabarra pense un dia renonciar as sòn e unir-se en França, mès mentre aguest dia arribe, non harà eth sacrifici dera sua pròpria constitucion qu'assegure era sua pòsa e era sua libertat".
En 1548, Joana d'Albret, reina de Navarra, maridèc damb lo pòrti de Vendôme Antonio de Borbon, deth matrimòni deth quau neishec Enrique III de Borbon, eretièr deth reiaume navarrés. En 1589 accedic aguest ath tròn de França coma Enrique IV de França, en tot portar ena sua tèsta era corona d'andús reiaumes e en tot iniciar era dinastia de Borbon. Dempús d'accedir era casa de Borbon, que possedie eth títol de rei de Navarra, ath tròn de França, eth govèrn efectiu coma senescals des tèrres qu'auien pertanhut ena casa d'Albret, era Baisha Navarra, Bearn, eth vescomtat de Sola, es tèrres de Labord, er ajuntament de Baiona (practicament era totalitat deth que aué constituís eth departament francés de Pirenèus Atlantics), requeigueren jos era Dinastia d'Agramont, istorica familha aliada as Reis de Navarra, damb sedença en Principat de Bidache. En 1610 s'unifiquèren França e Navarra, se ben es successius reis francesi seguiren en tot possedir andús títols per separat.
Es reis dera Baisha Navarra sigueren es següents: CASA DE FOIS: Catalina de Navarra e Juan III de **Albret (1512-1516), Catalina de Navarra (1516-1518). CASA D'ALBRET: Enrique II (1518-1555), Joana III d'Albret e Antonio de Borbon (1555-1562), Joana III d'Albret (1562-1572). CASA DE BORBON: Enrique III de Navarra e IV de França (1572-1610),
Er emplec deth basc (en sòn dialècte baish navarrés) està fòrça estenut. Des 28 000 abitants dera Baisha Navarra, 17 080 se declaren bascoparlants, çò que represente eth 61% dera poblacion. Constituís eth dusau major percentatge d'enter es tres territòris deth País Basc francés, sonque per darrèr de Sola, damb un 64%. En çò que toque ara identitat basca, un 63% des baisnavarreses se declaren bascs, un 9% en cèrta mesura, e un 24% non se considèren bascs.
|
![]() |
---|---|
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola |
![]() |
S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.
S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}. |
![]() |
Comunas de Baisha Navarra dens lo Bascoat
|
Ahaxe-Alciette-Bascassan | Aïcirits-Camou-Suhast | Aincille | Ainhice-Mongelos | Aldudes | Amendeuix-Oneix | Amorots-Succos | Anhaux | Arancou1. | Arberats-Sillègue | Arbouet-Sussaute | Arhansus | Armendarits | Arnéguy | Arraute-Charritte | Ascarat | Ayherre | Banca | La Bastide-Clairence | Beguios | Behasque-Lapiste | Behorleguy | Bergouey-Viellenave | Beyrie-sur-Joyeuse | Bidarray | Bunus | Bussunarits-Sarrasquette | Bustince-Iriberry | Came 1. | Çaro | Escos3. | Estérençuby | Gabat | Gamarthe | Garris | Hélette | Hosta | Ibarrolle | Iholdy | Ilharre | Irissarry | Irouléguy | Ispoure | Isturits | Jaxu | Juxue | Labets-Biscay | Lacarre | Lantabat | Larceveau-Arros-Cibits | Larribar-Sorhapuru | Lasse | Lecumberry | Luxe-Sumberraute | Masparraute | Méharin | Mendive | Orègue | Orsanco | Ossès | Ostabat-Asme | Pagolle | Sant Esteben | Sant Estève de Baïgorry | Sant Joan lo Vièlh | Sant Joan Pè de Pòrt | Sant Just Ibarra | Sant Martin d'Arberoue | Sant Martin d'Arrossa | Sant Miquèl | Sant Palais | Sames 1. | Suhescun | Uhart-Cize | Uhart-Mixe | Urepel | ![]() |
1Aquestas tres comunas dependèvan de la senecaucia de Dacs e non pas de la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Que son restacadas uei au "País Basc" au sens de la lei dita Pasqua de 1995.
2Aquera comuna deu canton de Salias de Bearn es generalament omesa dens las listas recentas de comunas de Baisha Navarra. Apertievèva ça que la a la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Uei, non hè pas partida deu "País Basc" au sens de la lei dita Pasqua de 1995. NB - Lo territòri de la comuna de Bidaishe qu'ei en Occitània. Constituiva devath lo Regim Ancian un «principat sobeiran», non pas estacat a la Baisha Navarra. Totun l'an estacat uei au "País Basc" au sens de la lei dita Pasqua de 1995. |