Monastèri de Lèire
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Eth Monastèri de Lèire (nom en basc: Leireko monasterioa; nom en castelhan: Monasterio de Leyre) (42° 38’ 12’’ N, 1° 10’ 14’’ W) està plaçat en vessant sud dera Sèrra de Lèire, ath cant dera localitat d'Esa (nom en castelhan: Yesa), ar èst dera província de Navarra, (Espanha), a 50 km de Pampalona.
Se tracte d'un des monastèris mès importants d'Espanha, deth que ja i a notícies importantes en sègle IX e qu'a trauessat moments d'esplendor e ruïna, que sofric diuèrsi remodelaments coma era sua practica reconstruccion en sègle XVI e es darrèrs obratges de restauracion pendent era dusau meitat deth sègle XX.
Eth sòn esplendor iniciau coma convent des monges benedictins, pendent es sègles IX ath XI auec plan a veir damb era fasa dera reconquista e consolidacion deth Reiaume de Navarra, donques qu'enes sòns murs trapèren emparament e base d'operacions es disparièrs reis dera epòca. Des deth sègle XII ua sèrie de disputes de jurisdiccion desboquèren ena gessuda deth monastèri des monges benedictins e eth sòn contraròtle pes cistercians, fasa de menor importància mès ena quau se realizèren granes òbres, donques qu'enquiath sègle XIV se rebastic part dera glèisa e en sègle XVI se bastic un monastèri nau.
Ath començament deth sègle XIX sofric d'assetjament e pilhatge, enquia qu'en 1836 siguec clausurat e es monges dispergit. Aguest abandon durèc mès de 100 ans, causèc era roïna deth monastèri, e non siguec enquiara dusau meitat deth sègle XX qu'es obratges de restauracion li retornèren er esplendor monumentau. Aué dia eth monastèri vielh ei un otèl, eth monastèri nau a ua viua comunautat monastica e era glèisa e era cròta estan dubèrtes ath public.
[Modificar] Glèisa de Santa Maria de Lèire
Era glèisa en sòn conjunt constituís er element arquitectonic principau deth monastèri, en tot mantier parts deth bastiment romanic deth sègle XI ath sègle XII coma era cròta, es absides, era tor, era nau principau e eth portic o Pòrta Speciosa, mès ara quau s'unissen disparièrs elements posteriors, coma era vòlta gotica, eth panteón des reis de Navarra e ua petita capèla tanben gotica des sègles XIV e XV. Enter era ornamentacion destaquen era imatge de Santa Maria de Lèire, un talhat de Crist mòrt ena crotz deth sègle XIV e eth retaule deth sègle XVII.
[Modificar] Bibliografia
MARTORELL, Manuel Monasterio de Leyre: de ilustre cuna/Manuel Martorell . - In Asi se hizo España: Navarra. - Madrid: Arlanza, 2007, p. 56-57