Comèrci

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Comèrci d'aliments.
Comèrci d'aliments.
   
Aqueste article necessita d'èsser verificat. Clicatz per mai d'informacions

Comèrci es lo cambiament volontari de produchs, servicis, o totes dos. Un mecanisme que permet lo comèrci es nomentat mercat. La forma originala del comèrci èra l'escambi, l'escambi dirècte de bens e de servicis. Los comerçants modèrns, per contra, negòcian a travèrs d'un mitan d'escambi coma ara la moneda. Coma resultat, la crompa pòt èsser separada de la venta. L'invencion de de los sòs (e mai tard del papèr moneda e dels sòs pas fisics) va simplificar e promòure lo comèrci. Lo comèrci entre dos comerçants se nomenta comèrci bilateral, mentre que lo comèrci entre mai de dos comerçants se nomenta comèrci multilateral.

Lo comèrci exist per de fòrça rasons. Per causa de l'especializacion e la division del trabalh, la majoria de personas se sòlen concentrar en un aspècte petit de la produccion, e comercian amb d'autres productes. Lo comèrci exist entre de regions pr'amor que las regions disparièras an un avantatgi comparatiu en la produccion de qualque merça comerciable, o pr'amor que la mesura de regions permet los beneficis de produccion de tròp. Coma tal, lo comèrci a de prètzes de mercat entre d'ubicacions beneficie andues d'ubicacions.

Lo comèrci se pòt referir tanben a l'accion de comerçants e d'autras agents de mercat en los mercats financièrs.