Ebenistariá
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
L´ebenisteriá o ebenariá es una especialitat del trabalh de la fusta que al mejan de tecnicas coma placatge o marquetariá, fabrica de mòbles de fustas finas, especialment en ebèn , que li dona lo nom.
Los dos modèls tradicionals mai comuns d'ebenisteriá son lo chinés e l'europèu. Los chineses en particular an desvelopat cents de tipus de juntes i els seus mòbles sovint es mantenen agafats sense cola, ni claus. Hi ha diferents tipus d'ebenisteria per diferents estructures, per exemple la usada per construir una casa és diferent de la usada en joguines, encara que hi ha elements que coincideixen de forma parcial.
Les eines típiques d'aquest ofici són principalment de tall, llaurat, tornejat, poliment, armada, tals com xerracs, serres de bastidor, garlopes i ribots, entre d'altres.
Els productes característics cobreixen tota la gamma de la mobleria fina com són les calaixeres, prestatges, passamans d'escales, biblioteques i altres.
Als trabalhadors d'aquesta especialitat se'ls anomena ebenistes.
[Modificar] Istòria
Com amb la pedra, fang, i parts d'animals, la fusta va ser un dels primers materials treballats pels homes primitius. El desenvolupament d'una civilització sol anar lligat a l'augment del grau de destresa en el treball dels materials.
Dues civilitzacions antigues hàbils en l'ús de la fusta van ser els egipcians i els chineses. Lo trabalh de la fusta és descrit en molts de dibuixos de l'antic Egipte. També hi ha còpies del treball dels antics egipcis, com cadires, que encara existeixen. El metall usat pels egipcis era probablement el bronze, o el coure, perquè l'acièr encara no s'havia inventat.
El progenitor dels treballs de fusta a China és considerat Lu Ban i la seva esposa, la senyora Yun. Es diu que Lu Ban va dur la garlopa i altres instruments a China. Els seus ensenyaments estan continguts en el Lu Ban Jing (manuscrit de Lu Ban), encara que probablement va ser escrit 1500 anys abans de la seva vida. Aquest llibre descriu com es construeixen diferents objectes. També conté instruccions molt extenses sobre el Feng Shui. Gairebé no esmenta res de la complicada ebenisteria chinesa sense cola ni claus per la qual els mobles chineses són tan famosos.