Íñigo de Loyola

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Íñigo de Loyola
Íñigo de Loyola

Íñigo Oñaz de Loyola S.J. (1491 - 1556), elevat as autars coma sant Ignasi de Loiola, siguec un militar e religiós basc, fondador dera Companhia de Jèsus, patron de Guipuscoa e Biscaia.

Íñigo Oñaz de Loyola (Loiola, Azpeitia, Guipuscoa, 1491 - Roma, 1556) ère hilh d'ua familha nòbla e poderosa e siguec un cavalièr basc fondador dera Companhia de Jèsus. Ère eth mès joen des ueit hilhs e tres hilhes d'ua nòbla parelha. Eth sòn pair, Bertran, ère senhor de Ofiaz e de Loiola, cap d'ua des familhes mès antiques e nòbles dera region. E non ère mens illustre eth linhatge dera sua mair, Marina Sáenz de Licona e Bauda. Militar de profession, enquiath 1517 seiguí era còrt de Ferran II, alavetz regent de Castelha, ath servici de Velázquez de Cuéllar, eth comandador major deth rei. Enquiath 1521 serví eth sòn pairent, eth Duc de Nájera, virrei de Navarra, an en qu'en tot collaborar ena defensa deth castèth de Pampalona assetjat peth rei de França, eth dia 20 de mai queiguec herit ara cama dreita e enviat a Loiola, a on passe era convalescéncia.

[Modificar] Estada en Manresa

Mentre s'estaue en tot guarir, decidic cambiar de vida e inicièc un pelegrinatge en Jerusalèm e, a causa d'açò, passèc per Manresa, tot en tot vier de Montserrat, a on dèishe es sòns vestidi e era sua espasa era net deth 24 ath 25 de març de 1522. S'estèc enter eth 25 de març de 1522 e principis de hereuèr de 1523 en ua simpla bauma, coneishuda coma bauma de Sant Ignasi, que s'a convertit en un des referents universaus deth mon jesuitic. Semble èster qu'era sua estada en Manresa ei deguda qu'era ciutat de Barcelona, des d'a on volie embarcar, se trapaue barrada per pòur dera pèsta que flisquetava era region. Ei en aguest periòde a on comence ua vida de praubesa, oracion, e peniténcia. Començarà a formular era sua experiéncia esperitau en tot començar çò que mès tà dauant serà eth libre des Exercicis Esperitaus. Fin finau s'embarquèc en Barcelona, passèc era Pasca en Roma, prenec ua auta nau en Venècia damb direccion en Chipre e d'aquiu se trasladèc Jaffa entà dirigir-se tà Jerusalem. I demore pòc temps donques decidís estudiar entà poder hèr òbra d'apostolat.

[Modificar] Estudis

De retorn, estudièc gramatica en Barcelona (1524-1526), en estudi de mèstre Jeroni Ardèvol, adscrita ara universitat. Corsèc logica, fisica en Alcalá de Henares (1526). Ath long d'enguan Ignasi viuerà un tractament inquisitoriau e serà empresoat. En gésser dera preson viatge tà Salamanca a on i continue es estudis. Mès nauament se lo tracte e se li proïbís predicar e ensenhar matèries teologiques per non auer hèt sufisents estudis. Ignasi decidís partir eth hereuèr de 1528 tà París a on obtenguec eth grad de licenciat en Filosfofia (1535) e comencèc d'estudiar teologia. Eth 1534 a Montmartre, damb un grop de companhs, hec vòt d'anar tà Tèrra Santa, e decidí que s'açò non ère possibla laguens un termini fixat, se meterie as òrdres deth papa. Eth 1537, Ignasi de Loiola ei ordenat sacerdòt en Venècia e se traslade tà Roma a on celèbre era sua prumèra missa ena glèisa de Santa Maria Era Major.

[Modificar] Companhia de Jèsus

Pau III aprovèc era fondacion dera Companhia de Jèsus eth 27 de seteme de 1540. Er an següent comence era redaccion des Constitucions dera Companhia e ei elegit superiora generau dera madeisha. A compdar d'aguest moment Ignasi de Loiola viuerà permanentament en Roma. De prumèr, pensauen sonque de dedicar-se ara predicacion, en praubesa, e as òbres de caritat corporau. Mès es experiéncies pedagogiques dera universitat de Gandia (fondada per Francesc de Borja eth 1545) e deth collègi de Messina (establit eth 1548, per Jeroni Nadau), condusic Ignasi de Loiola a includir er ensenhament enter es prètzhèts pròpris deth nau òrde religiós. Ena sua mòrt, eth 31 de junhsèga de 1556, siguec enterrat ath lòc a on actuaument està era glèisa deth Gesú en Roma. Eth 1609 eth papa Pau V eth beatifica e eth 1622 siguec canonizat peth papa Gregori XV.