Sinagòga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Ua sinagòga (deth grèc συναγωγή, synagoge, que signifique "reünion" o "assemblada"; en ebrèu: בית כנסת, Beit kneset, "Casa d'Assemblada" o בית התפילה, Beit ha-tafila, "casa d'oracion") ei eth lòc d'estudi e oracion pes jusivi. Correntament i a abitacions separades entara oracion e entad estudi. Es abitacions d'estudi son nomentades בית מדרש, Beit midrash, "Casa d'Estudi". Era pregária en comunautat ei ua caracteristica importanta deth *judaisme. Encara qu'es pregáries se pòden realizar en quinsevolh lòc, es jusivi an de pregar tres viatges per dia, e eth propòsit dera sinagòga ei èster un lòc per dita activitat. Es sinagògues (especiaument en Nòrd-America e Euròpa) an un lideratge dual: un lideratge laïc presidit per un comitat e un president, elegides per toti es membres, e un guida esperitau, un rabin, generalament designat peth lideratge laïc. Es rabins non son essenciaus, en hèt, fòrça sinagògues non en i an. Se pòt realizar un mestièr religiós se i a un minhan, ei a díder un minim de dètz jusivi adults (qu'an hèt eth Bar-Mitzvà). Per aguesta rason, e donques qu'era sinagoga ei un lòc principaument d'estudi e oracion, non se pòt definir exclusivament coma "lòc de culte", senon coma "lòc de reünion". Ath delà, entath Judaïsme, era adoracion a Diu implique es activitats jornalières des òmes, e es pregáries an de realizar-se tanben individuaument. En obediència ath dusau des dètz manaments der Èxode, enes sinagogues non i a cap imatge entà representar a Diu.