Monenh
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
País / Parçan | Bearn ![]() |
---|---|
Estat | França |
Region | Aquitània |
Departament | Pirenèus Atlantics |
Arrondiment | Arrondiment de Pau |
Canton | Canton de Monenh cap lòc |
Còde INSEE | 64393 |
Còde postal | 64360 |
Cònsol Mandat en cors |
Ives Salanava-Peher (en francés Yves Salanave-Péhé) 2001-2008 |
Intercomunalitat | Comunautat de comunas de Monenh |
Gentilici | Monenshon |
Latitud | 49° 19' 16'' Nòrd |
Longitud | 0° 34' 42'' Oèst |
Altitud | 109 m (mini) – 357 m (maxi) |
Superfícia | 8 100 ha = 81 km2 |
Populacion sens comptes dobles |
4 183 ab. (1999) |
Densitat | 52 ab./km2 |
Monenh qu'ei ua vila de Bearn, situada dens lo bacin de Lac. Qu'ei senhalada per la soa glèisa gotica de gran endom e per lo gran hustatge d'aqueth bastiment. Monenh qu'ei situada au miei deu terrador qui produseish lo vin de juranson. Monenh qu'ei ua comuna hicada devath l'administracion deu departament francés deus Pirenèus Atlantics de la Region d'Aquitània.
[Modificar] Istòria
Que 's sap que Plini l'Ancian que mentau un pòble aperat MONESI en Aquitània. Au dia de uei non se pòt pas provar qu'aqueth pòble be sia a l'origina deu nom Monenh mes, desempuish lo sègle XVIII, mantun istorian e erudit qu'an sostienguda aquesta tèsi. Tot çò que 's sap suber l'istòria de Monenh au cors deu pumèr sègle qu'ei la preséncia d'ua mena de hortificacion suber ua hita enqüera aperada lo Casterar uei lo dia suu lòc on e 's quilhore la hortelessa destrusida per Joana de Labrit au XVIau sègle.
Segon Pèir de Marca, lo geograf arabi Ach-Cherif-al Edrisi que mentau, au sègle XII, Monenh (d'un biais transcrivut Munins dens la soa edicion francesa, Geographie Nubiensis, de 1619) com un lòc de passatge entaus marcadèrs arabis. As aquesta epoca, Monenh que possediva ua abadia laica (e donc ua glèisa) vassala deus vescomtes de Bearn (e la quita vila que n'èra la soa proprietat). Monenh qu'èra tanben ua vegaria on lo veguèr deu vescomte e avèva per mission de crubar los beneficis e amendas qui 'u èran devuts.
Enter 1188 e 1215, Gaston VI lo Bon qu'autrejè a Monenh los beneficis deu Fòrs e Costumas de Morlans (ortografiat Morlaas en ua mecion d'aqueth document en 1395) : Monenh que deishava alavetz d'estar ua possecion directa deu vescomte.
[Modificar] Bibliografia
- Duval, Marie Victoire. Monein, Une communauté du Béarn au Moyen Âge et sous l' Ancien Régime. Monenh, 1991.
![]() |
Portau de Bearn – Acceditz aus articles sus Bearn |