Chiroptera
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
Quiroptèrs | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Pipistrela comuna (Pipistrellus pipistrellus) | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Chordata | ||||||||
Sosembr : | Vertebrata | ||||||||
Classa | Mammalia | ||||||||
Sosclassa | Theria | ||||||||
Infra-classa : | Eutheria | ||||||||
Òrdre | |||||||||
Chiroptera Blumenbach, 1779 |
|||||||||
Sosòrdress de reng inferior | |||||||||
Classificacion filogenetica | |||||||||
Posicion :
|
|||||||||
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent (veire arbre filogenetic) |
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
L'òrdre dels quiroptèrs (Chiroptera) es un òrdre de mamifèrs volants, comunament apelats ratapenadas. L'òrdre dels quiroptèrs es lo segond dels mamifèrs en nombre d'espècias (prèp de 950), es davançat per l'òrdre dels rosegaires. Çaquelà, sembla qu'aqueste òrdre siá lo primièr en nombre d'individús (dos tèrces dels mamifèrs vivents son de ratapenadas).
Las ratapenadas son de mamifèrs de l'òrdre Chiroptera. Sa caracteristica mai remarcabla es que sos forelimbs are developed coma d'alas, çò que fa qu'es lo solet mamifèr del mond capable de volar d'un biais natural; d'autres mamifèrs, coma los esquiròls volants e gliding phalangers pòdon planar sus de distàncias limitadas mas son pas capables de true sustainable flight. Lo nom Chiroptera se pòt traduire a partir dels mots grècs perr "man ala," coma l'estructura de l'ala dobèrta es plan semblanta a la d'una man umana outspread, amb una membrana (patagium) entre los dets que s'espandís tanben entre la man e lo còs.
S'estima qu'existisson aperaquí 1100 espècias de ratapenadas dins lo mond, çò que representa gaireben 20% de totas las espècias de mamifèrs. Environ 70% de las ratapenadas son d'insectivòrs. Del demai, la màger part se noirisson de frucha e de sos sucs; tres espècias se noirisson de sang e d'unas autras caçan de vertebrats. Aquestas darrièras ratapenadas incluson las leaf-nosed bats (Phyllostomidae) d'America centrala e d'America del Sud, e the related bulldog bats (Noctilionidae) que se noirisson de peis. Almens doas espècias conegudas de ratapenadas se noirisson d'autras ratapenadas: la ratapenada espectrala o American False Vampire bat e la Ghost Bat d'Australia. Malgrat lo clima freg, existisson sièis espècias de ratapenadas en Alaska.
Qualques espècias mai pichonas de ratapenadas son d'important pollinators of some flors tropicalas. Indeed, many plantas tropicala are now found to be totally dependent on them, not just for pollination, but for spreading their seeds by eating the resulting fruits. Aqueste ròtle explica las preocupacions per l'environament quand una ratapenada es introduced dins un contèxt novèl. Tenerife nos porgís un exemple recent amb l'introduccion de la Egyptian fruit bat.
[Modificar] Classificacion e evolucion
Mammalia (los mamifèrs) | ||
---|---|---|
Monotremata los monotrèmes |
||
Marsupialia: los marsupials |
Didelphimorphia | Paucituberculata | Microbiotheria | Dasyuromorphia | Peramelemorphia | Notoryctemorphia | Diprotodontia |
|
Placentalia: los placentaris |
Xenarthra | Dermoptera | Desmostylia | Scandentia | Primates | Rosegaires | Lagomòrfes | Insectivòrs | Chiropteras | Pholidotas | Carnivòrs | Perissodactyla | Artiodactyla | Cetacea | Afrosoricida | Macroscelidea | Tubulidentata | Hyracoidea | Proboscidea | Sirenia |