Pedro López de Ayala
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pero (Pedro) López de Ayala (Vitòria, Alaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 1407) siguec un poèta, istorian, prosista e cancelièr.
[Modificar] Biografia
Neishec en Vitòria en ua nòbla familha, hilh de Fernán Pérez de Ayala e d'Elvira de Cevallos, ère nebot deth Bisbe Pedro Gómez Barroso, e recebec era sua educacion jos era supervision d'aguest; mès li profitauen mès es òbres dera literatura profana:
-
-
-
-
- Plogome otrosí oír muchas vegadas
- libros de devaneos, de mentiras probadas;
- Amadís e Lançalote, e burlas escantadas,
- en que perdí mi tiempo a muy malas jornadas... (Rimado de Palacio, 163)
-
-
-
Quan explicaue pòc mès de vint ans entrèc ath servici coma doncèl de Pedro I de Castelha, nomentat peth pòble "eth Justicier" e pes nòbles "eth Crudèl". En 1359 navegaue ath long deth litorau valencian e catalan en qualitat de Capitan dera sua flòta. En 1366 comencèc en fèrm era rebelion d'Enrique de Trastamara contra eth sòn miei hrair eth Rei Pedro I. Pedro López de Ayala e eth sòn pair se passèren ath partit deth pretendent bastard ath tròn, eth futur Enrique II de Castelha:
-
-
-
-
- Por el rey matar omnes, non llaman justiçiero,
- ca sería nombre falso: más propio es carnicero.
-
-
-
Pedro I i auie executat a fòrça nòbles, segontes era opinion de fòrça, mès per rancor que per d'aute motiu. Eth pròpri escrivan afirmèc que:
- Viendo que los fechos de don Pedro no iban de buena guisa, determinaron partirse dél.
Es Ayala receberen avantatges e mercès per aguesta defeccion. Ath futur cancelièr se li autregèc eth títol de "Alférez" major deth "Pendon" dera Banda (dusau tinent), que obtenguec quan lutèc en favor d'Enrique ena batalha de Nájera (1367). Era accion resultèc un revés entàs fòrces insurgentes e eth poèta siguec capturat peth Prince Nere, çò qu'en hons siguec ua sòrt, donques eth Rei Pedro ac aurie executat sense mès. Eth Prince Nere se hec pagar un creishut rescat pera sua familha e ac deishèc en libertat as sies mesi, en tot arribar a tempsi tà Burgos entà veir entrar a Enrique victoriós ena ciutat. D'aguest recebec en pagament pera sua leiautat mercès com èster nomenat Alcalde major de Vitòria e de Toledo, ath delà d'obtier es senhorius de Arceniega, Tor de Val d'Orozko e Val de Llodio, rics, fertils e pintorescs lòcs, atau coma era designacion de membre deth Conselh Reau. En 1378, viatgèc tà França entà negociar ua aliança contra Anglatèrra e Portugau. Per causa dera mòrt d'Enrique II (1379), eth sòn hilh e successor Juan I de Castelha confirmèc es privilègis autrejadi e ath delà les aumentèc, en tot encargar-li dificiles missions diplomatiques, enter eres era sua ambaissada a Carlos VI de França, a qui aconselhèc tan oportunament ena batalha de Roosebeke contra es anglo-flamencs (1382), qu'eth monarca francés ac nomenèc eth sòn crambèr e li autregèc ua pension vitalícia (de per vida) de mil monedes d'òr a Ayala e ath sòn hilh primogenit. Era proclamacion de Juan d'Avís pes portuguesi hège impossible es projèctes que Juan I auie de coronar-se Rei de Portugau. López de Ayala, que non ère partidari d'ua guèrra de Castelha contra es portuguesi, s'esforcèc per dissuadir d'açò ath monarca, mau aconselhat pera joena generacion de cortesans, mès non defugic era luta quan se produsic, en tot empunhar de nau er estendard der Orde dera Banda e en tot tractar de neutralizar es imprudències temeràries des doncèls cortesans en desastre de Aljubarrota (1385).