Neptun (planeta)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Neptun

Neptun vist per Voyager 2
Descubèrta
Descurbit per John Couch Adams
Urbain Le Verrier
Johann Gottfried Galle
Data 23 de seteme de 1846
Caracteristiques orbitaus
Semièish major 30,047 UA
4495,06·106 km
Perièli 29,709 UA
4444,45·106 km
Afèli 30,385 UA
4545,67·106 km
Excentricitat 0,0113
Periòde orbitau siderau 60 189 dies
164,79 ans terrèstres
Periòde sinodic 367,49 dies
Velocitat orbitau mieja 5,43 km/s
Inclinacion 1,769º
Periòde de rotacion o virament 16,11 ores
Obliquitat 28,32°
Nombre de satellits 13
Sistèma d'anèths
Caracteristiques fisiques
Diametre equatoriau (1 bar) 49 528 km
Massa 102,43·1024 kg
Volum 6254·1010 km3
Densitat mieja 1638 kg/m3
Gravetat (eq., 1 bar) 11,15 m/s2
Velocitat d'escapament 23,5 km/s
Albedo 0,41
Caracteristiques atmosferiques
Pression atmosferica >>100 MPa
Temperatura mejana
1 bar 0,1 bar
72 K 55 K
Composicion dera atmosfèra
Idrogèn molecular (80,0 ± 3,2) %
Èli (19,0 ± 3,2) %
Metan (1,5 ± 0,5) %
Deutèri

Etan

Traces

Neptun ei era ueitau planeta deth sistèma solar en proximitat ath Solei. Ei eth quatau en diametre mès eth tresau en massa donques qu'ei mès dens que Uranus. Ei un gigant gasós e forme part des planetes exteriores. Ocasionaument, Pluton (enquiath 2006 considerat era nauau planeta deth sistèma solar), deugut ara sua orbita escentrica, està mès apròp deth Solei que Neptun. Era sua orbita siguec predita, de forma independenta, per John Couch Adams (eth 1845) e per Urbain Le Verrier (eth 1846) a compdar des anomalies dera orbita de Uranus respècte as leis de Kepler e dera lei dera gravitacion universau de Newton. Siguec descurbit per Johann Gottfried Galle, eth 23 de seteme de 1846 a 1° d'intervau dera posicion predita per Adams e Le Verrier. Mès tard, s'avertic que Galilèu ja l'auie observat eth 1612, mès l'auie prenut per ua estela.

[Modificar] Caracteristiques fisiques

Per orbitar tan luenh deth Solei, Neptun recep fòrça pòga calor. Era temperatura as regions mès nautes dera atmosfèra ei de 55 K (-218 ºC). Com que Neptun ei un gigant gasós non a superfícia solida, mès a mesura qu'un s'endintre mès e mès ena sua atmosfèra era temperatura aumente peth que semble qu'era planeta pòt auer ua hònt intèrna de calor. Se pense que pòt èster un residu dera calor generada pera concrecion de matèria pendent era creacion dera planeta, qu'ara irradia calor lentament cap ar espaci. Era velocitat deth vent ena atmosfèra de Neptun, d'enquia 2000 km/h, ei era major deth sistèma solar e se cre qu'es vents s'alimenten deth flux de calor intèrna. Era estructura intèrna se semble ara de Uranus: un nuclèu rocós cubèrt per ua crosta gelada, ocult jos ua atmosfèra espessa e espessa. Es dus tèrci interiors de Neptun se compausen d'ua barreja de ròca, aigua, amoniac liquid e metan. Eth tèrç exterior ei ua barreja de gas calent compausat de idrogèn, èli, aigua e metan. Igual que Uranus e a diferéncia de Jupiter e de Saturn, era composicion dera estructura intèrna de Neptun se cre qu'està formada per coches disparières. Coma Uranus, eth camp magnetic de Neptun està fòrtament inclinat en relacion damb eth sòn èish de virament, a 47° e desplaçat aumens 0,55 radis (uns 13 500 km) deth centre fisic dera planeta. Dempús de comparar es camps magnetics d'andús planetes, es scientifics an arribat ara conclusion qu'aquera extrèma orientacion poderie èster caracteristica des fluxi ath laguens dera planeta e non eth resultat dera inclinacion der èish de Uranus.

[Modificar] Era exploracion de Neptun

Damb un periòde orbitau de 165 ans, Neptun tornarà ath punt dera sua orbita en quau ac descurbic Galle, er an 2011. Per causa dera orbita escentrica de Pluton, ocasionaument Neptun ei era planeta coneishuda mès aluenhat deth Solei. Neptun non ei visible a simpla vista. Damb un telescopi se ve coma un disc blu-verdós, parièr a Uranus; eth color blu-verdós ei per causa deth metan dera sua atmosfèra. Neptun a estat visitat sonque per ua nau espaciau, era Voyager 2, que passèc pròp dera planeta eth 25 d'agost de 1989.

[Modificar] Satellits de Neptun

Ena actualitat se coneishen 13 satellits de Neptun. Triton, damb 2700 km de diametre, ei eth mès gran e un des majors deth sistèma solar. Siguec descurbit per William Lassel sonque 17 dies dempús dera descubèrta dera planeta. Gerard Kuiper descurbic Nereida eth 1949. Aguesta lua destaque entà auer ua orbita fòrça escentrica. Enter junhsèga e seteme de 1989, era nau Voyager 2 en descurbic 6 mès. Un d'eri, Larissa, siguec vist des dera Tèrra eth 1981, mès se prenec coma ua seccion des anèths de Neptun. D'aute, Proteu, ei eth dusau en çò que tanh a mesura mès sonque mesure 400 km de diametre. Enter es ans 2002 e 2003 se'n descurbiren 5 mès, en tot arribar atau ara chifra actuau de 13. Era majoria des satellits descurbidi mesuren mens de 200 km de diametre e poderien èster rèstes de lues majors que se trinquèren.


Sistèma Solar (estela : lo Solelh)
Planetas :  Mercuri · Vènus · Tèrra · Mart · Jupitèr · Saturne · Uranus · Neptun
Planetas nanas :  Cères · Pluton · Èris
Pichons còrses :  Asteroïdes · Cometas · Cencha de Kuiper · Objèctes eparses · Nívol d'Oort
T  Luna · J  Io Euròpa Ganimèdes Callisto · S  Titan · N  Triton
Vejatz tanben la lista d'objèctes celèstes del Sistèma Solar, classats per talha,
per massa, o per distància al Solelh · la galariá