Maïmonides

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Eth rabin Moshé ben Maimon (en ebrèu משה בן מימון, e en arab, er idiòma de bona part dera sua òbra, موسى بن ميمون), tanben nomentat Maïmonides ("hilh de Maïmon") o Rambam (er acrònim des sues iniciaus en ebrèu), siguec eth rabin e teològ jusieu mès celebre dera Edat Mieja. Auec ua enòrma importància, coma filosòf, religiós e mètge, ena pensada medievau.

[Modificar] Biografia

Neishec eth 30 de març de 1135 a Còrdoa (Espanha) en miei d'ua distinguida familha; eth sòn pair exercie coma letrat e prince dera jutária. Ena escola dera sinagòga recebec era sua prumèra educacion. Es sòns estudis sus matematiques e medecina les realizèc en ensenhament arab. Conquistada Còrdoa eth 1148 pes almoads, aqueri impausèren es leis der islam autant a cristians coma jusivi, e era familha de Maïmonides s'exilièc. Dempús de vagar pendent ans, s'exílien en Egipte, a on Maïmonides arribèc a èster rabin principau d'Eth Caire e mètge de Saladin I, sultan d'Egipte e Síria.

[Modificar] Òbres

Sus es sòns coneishements en medecina escriuí un bon numerò de tractadi, com çò que dediquèc ath sultan Saladin, eth Tractat sus es poisons e lors antidots er an 1199, ath hilh deth sultan, Al-Fadl, Guide dera bona salut (1198) e era Explicacion des alteracions (1200). Es sues òbres majors de tèma rabinic (talmudic) son dus: un comentari en arab dera Mishnà, Er illuminar (1168), tanben titolat Libre dera esclarcidura, e era Dusau lei o Repeticion dera lei der an 1180, que constituís era sua òbra magna e consistís en ua ampla e menimosa recopilacion per matèries de totes es leis e normes religioses e juridiques dera vida jusiva (ei a díder, deth Talmud). Aguestes òbres aueren fòrça reputacion e li autregèren nombrosi discipols. Tanben ei autor d'òbres filosofiques de gran pes ena pensada medievau, escrites pendent es darrèri ans dera sua vida, coma eth Tractat sus era ressurreccion des mòrti (1191). Era Guida de perpleishes (1190), mau nomentada Guida des estraviats, ei era clau dera sua pensada filosofica e exercí ua fòrta influéncia en cercles autant jusivi coma cristians e sus tot escolastics. En era establís ua conciliacion enter era fe e era rason dirigida as que dobten enter es ensenhaments dera religion jusiva e es doctrines dera filosofia aristotelica qu'alavetz manaue, en tot demostrar que non i a contradiccion enes punts en qué era fe e era rason semblen opausar-se. Ei a díder, ua conciliacion enter eth sens literau des Escridures e es vertats racionaus, en tot anar ara interpretacion allegorica en casi de conflicte. Siguec atau que sorgiren polemiques per part de "antimaïmonistes" - basicament, per part d'un grop de musulmani que pretenien ua lectura literau deth Coran, es mutallajun - qu'eth taqueren de racionalista. Maugrat açò, siguec ua òbra fòrça comentada e de grana influéncia en mon musulman e era escolastica cristiana: per exemple, en Tomàs d'Aquin. Ena sua joenessa escriuí tanben poesies religioses e ua epistola en araba. Coma jusieu en territòri islamic, auec ua grana formacion bidireccionau: era tradicionau jusiva e er arab profana (damb es sues incorporacions dera grèga), a compdar des ensenhaments deth sòn erudit pair Maïmum, pera quau causa escriuí òbres en ebrèu coma tanben en arab, en ua pròsa que se caracterize sus tot pera sistematizacion e era claretat mostrativa. De Maïmonides sorgís eth movement intellectuau jusieu des sègles XIII e XIV que s'estenec pera peninsula e eth sud de França. Partidari deth realisme teologic a arribat a èster considerat precursor des idèes d'Espinosa, mès filosoficament no'e li considère fòrça originau entà seguir basicament a Aristòtel, en tot escartar-se d'eth en punts que semblen contradictòris damb es credences e tradicions jusives. Per autant, eth sòn caractèr ei conciliador.

Enes païsi catalans ei encara possible trapar cognòms derivadi dera sua familha, coma Maymó, Maymí, Maymin, Maimi, eca...