Manchória

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Manchória, pus coneguda per son nom oficial de Dongbei Pingyuan, es una region istorica d'Asia orientala plaçada al nòrd-èst de China e que compta amb una superfícia de 801 600 km². Compren las províncias chinesas de Liaoning, Heilongjiang e Jilin, atal coma la part orientala de la region autonòma de Mongolia Interiora. Son anciana capitala es Mukden (aué Shenyang)

[Modificar] Geografia

Es ua region principalament montanhosa, crossada per la val de Sungari e per la val de Liao, ont desbocan los rius respectius. Son subsòl es ric en fèrre, zinc, carbon, plomb, coire, argent e aur. Possedís un clima rigorós amb d'ivèrns longs e fòrça freds.

[Modificar] Istòria

Dins l'antiquitat foguèt larèr de tribus nomades fòrça bellicosas. China inicièt son contraròtle territorial dempuèi la dinastia Han mas, amb lo pas del temps, los chineses sonque se limitèron a aver garnisons dins lo sud de la region. Apuèi, los tungusos fondèron lo reialme de Pohai, que foguèt destruït per l'ètnia mongòla kitan, la quala fondèt l'empèri Liao. D'autras tribus coma los jurchen, vassalas dels tungusos, faguèron lor reialme Chin en 1115 e s'alièron amb los chineses de la dinastia Song, qu'expulsèron los kitan en 1127, mas posteriorament ataquèron los chineses que los ajudèron. Los mongòls de Gengis Khan acabèron amb los reialmes de Manchória en 1234, e comencèron lo camin de la dominacion de China mas, en 1368, la dinastia chinesa dels Ming restablic lo domeni dins la region; donc, los junchen comencèron a s'enfortir mentre que los Ming s'afeblissián; d'alavetz ençà aquestas tribus se coneissèron coma los manchòs. A la fin del sègle XVI comencèron los afrontaments contra los chineses, que fin finala concludiron amb la queiguda dels Ming, a comptar del suicidi de son darrièr emperaire. En 1644, los manchòs fondèron la dinastia Qing, que governèt fins a 1911 e sagèt detener l'emigracion chinesa a Manchória fins a la fin del sègle XVIII, emigracion deguda en part a las ressorsas existentas dins la region. Sa termièra amb Russia foguèt moiguda en 1689, 1858 e 1860, e dins aquest darrièr còp se fixèt entre los rius Amur e Ussuri. Al sègle XIX, la poblacion èra mai chinesa que manchò. Tre 1894 es estat una region disputada per Japon e Russia, situacion qu'esclatariá dins la guèrra russo-japonesa de 1904 que li donèt la victòria als japoneses; la region foguèt annexada a Japon en 1931, donc cambièt de nom a Empèri de Manchukuo, que foguèt proclamat Estat independent (qu'en realitat foncionava coma un protectorat japonés). Lo darrièr emperaire chinés Puyi, per donar cèrta legitimitat al novèl país davant lo mond entièr, foguèt investit coma Emperaire de Manchukuo jos lo nom de Kang De. Aquest Estat fictiu foguèt una de las rasons dels Estats Units per entrar dins la Segonda Guèrra Mondiala, per que Manchukuo èra contrari a lors interèsses. Dempuèi la guèrra, especificament en 1948, Manchória tornèt èsser part integranta de la Republica Populara de China e en 1959, la region foguèt partida entre la Mongolia Interiora e las províncias de Liaoning, Heilongjiang e Jilin.