Cafarnaüm

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Cafarnaüm o Capernaum (ebrieu: כפר נחום [Kəfar Nāḥūm], «vilatge de Nahum»), es un antic assentament plaçat en Galilèa, en l'actual Israèl, dins la ribièra de la mar de Galilea, tanben nomenat lac de Tiberiàs o Kineret. Es coneguda pels crestians coma "la ciutat de Jèsus". Mencionada dins lo Novèl Testament, foguèt un dels luòcs causits per Jèsus per transméter son messatge e realizar mantun miracles. Se trapa a 2,5 km de Tabga e a 15 km de la ciutat de Tiberiàs, dins la ribièra nòrd-oèst del lac.

Marc 1, 21: Dempuèi, anèron a Cafarnaüm. Lo dissabte, Jèsus entrèt dins la sinagòga e ensenhava.
Marc 2, 1: (...) Jèsus entrèt novèlament a Cafarnaüm.

Somari

[Modificar] Etimologia

Lo nom semitic de la pichona ciutat èra Kfar Nahum (vilatge de Nahum, lo nom de un profèta). Dins los escriches de Flavi Josèp son nom es transcrit al grèc coma Kαφαρναουμ (Kapharnaum). En arabi aqueste endret se nomena "Tell Hum", donc, lo tuc (Tell) de Hum (abreviatura de Nahum).

[Modificar] La recuperacion de Cafarnaüm

En 1838, lo nòrd-american Edward Robinson, descurbit las roïnas d'aqueste endret. La antiga Cafarnaüm se mostrèt als prumèrs cercaires coma un endret desolat e trist. En 1866, lo cercaire britanic Capitan Charles W. Wilson identifiquèt los rèstes de la sinagòga e, l'an 1894, lo franciscan italian Giuseppe Baldi, en nom de la Custòdia de Tèrra Santa, aqueriguèt una granda partida de las roïnas als beduïns. Los franciscans meteron un andàs per protegir las roïnas dels frequents actes vandalics; plantèron palmeras e eucaliptus portats d'Austràlia per tal de crear un pichon oasi ont recéber los peregrins dins aquesta zòna, plaçada a 210 mètres jos lo nivèl de la mar. Al delà, bastiron un pichon pòrt per facilitar la entrada pel lac. Aquestas òbras empreneron un grand impuls jos la direccion del franciscan Virgilio Acorbaishi

[Modificar] Descubèrtas arqueologicas

Las catacions mai importantas comenceron en 1905, jos la direccion dels alemands Heinrich Kohl e Carl Watzinger e continuèron pels franciscans Vendelin von Benden (1905-1915) e Gaudencio Orfali (1921-1926). Los resultats d'aquestas catacions foguèron la descubèrta de dos bastiments publics, la ja mencionada sinagòga e una glèisa de planta octagonala. Ans dempuèi, las excavacions foguèron reprenudas per Acorbaishi e Stanislao Loffreda, amb l'ajuda financèra del govèrn italian. La descubèrta mai significativa d'aquestas catacions foguèt la casa de Pere e mantun barris de l'epòca evangèlica. Aquestas catacions concludiron en 1986. Las catacions permeteron saber que l'assentament foguèt creat probablament pendent lo reinatge de Juda Macabèu, pels *volts del sègle II aC, e que foguèt abandonat pels *volts del sègle XI.

[Modificar] Istòria de l'assentament

Los arqueològs, en se basant dins las fònts literàrias e dins los resultats de las catacions, an pogut rebastir una part de l'istòria d'aqueste assentament. Lo vilatge es pas mencionat dins l'Ancian Testament. Es arqueologicament demostrat que ja existiá al sègle II aC, pendent lo govern de Juda Macabèu. Lo vilatge non aviá cap sòrta de mur defensiu e s'esteniá per la ribièra del lac (d'èst a oèst). A 200 mètres al nòrd de la sinagòga s'i trapava lo cementèri, aluenhat del nuclèu abitat. Aviá una estension de 3 km, qu'arribava fins a Tabga, dedicada a l'agricultura, fach que s'a demostrat per nombrosas mòlas d'òli e gran trapats pendent las catacions. Altra fònt d'ingrèssos èra la pesca. Se trapèron vestigis d'un pòrt a l'oèst del que bastiron los franciscans. Cafarnaüm èra apròp dels pricipalas artèrias qu'unián Galilèa amb Damasc. Jèsus causiguèt aqueste vilatge coma centre de son ministèri public, dempuèi d'abandonar Nazaret que, simplament, èra un umil vilatge de montanha. S'an trapat pas de fònts que fàsan de pensar que Cafarnaüm participèsse dins las sagnants revòltas josievas contra los romans dels ans 70 e 135.

[Modificar] Descripcion de l'assentament

L'assentament èra fòrça regular. De las doas bandas d'un ampli carrèr orientat de nòrd a sud en sorgián petits barris e illas de casas, que limitavan amb de carrèrs transversals e carrerons sense sortida. Los murs se fasián amb de blòcs de basalt e èran refortilhats amb de pèiras e fang. La part la mai espaciosa de las casas èra lo pati, ont s'i trapava lo forn circular fach de tèrra refractària, mòlas pel gran e l'escalèr de pèira que portava a la terrassa. Lo sòl de totas las casas èra empeirat. Al torn del pati s'i trapavan de petitas cellas umilas que recebián la lutz de petitas duberturas o finèstras bassas. La descubèrta de l'escalèr a la terrassa a permetut de compréner lo passatge biblic ont se fa passar a un paralitic a travèrs del tech:

Marc, 2, 1-12: En vessent qu'amb tanta gent podián pas lo portar fins a Jèsus, faguèron un forat al tech sus l'endret ont èra e baissèron la liechòta ont jadiá lo paralitic.

Pel tipe de bastiment, èra pas dificil pujar al tech pels escalèrs del pati e ne trèir una part per fèr baissar lo paralitic fins a l'abitacion ont se trapava Jèsus. Un estudi del barri plaçat entre la sinagòga e la glèisa octogonala revelèt que divèrsas familhas vivián a l'estil patriarcal, donc, emplegavan los meteises patis e, dintre, i aviá pas de pòrtas. Las casas èran, generalament, fòrça praubas. I aviá pas de servicis de sanejament o d'enversadors, las abitacions èran estrechas e pauc confortablas. La majoritat dels objèctes que se trapèron èran de ceramica: oles, plats, amforas e lums d'òli. Tanben s'i trapèron *hams, *punxons, *fusos per tèisser e mòlas de basalt que s'emplegavan per *premsar lo gran e l'oliva. Dins aquela societat, la mòla èra un ben fòrça prevat que s'eretava de pairs a filhs pendent sègles. A comptar lo sègle IV melhorèron las condicions de vida dels abitants de Cafarnaüm: a compdar d'aquel moment, las cases se bastiguèron amb de mortièr e s'emplegava de ceramica fina d'importacion. Çaquelà, se notan pas cambiaments significatius entre las classas socialas, coma lo demòstra lo fach que los bastiments faches pendent la fondacion del vilatge continuèron en s'utilizar fins a l'abandonament.