Cultura des camps d'urnes
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Era Cultura des camps d'urnes ei ua civilisacion indoeuropea dera Edat deth Bronze d'Euròpa centrau, caracterizada pes es sues necropolis d'incineracion e era grana expansion qu'amièren a tèrme en sègle XIII aC. A estat possible dividir eth desvolopament d'aguesta cultura en tres fases: preliminar, colonizadora, e d'estabilizacion.
Somari |
[Modificar] Fasa preliminar
Aguesta fasa constituís ua etapa de transicion enter eth Bronze Miei e eth Bronze finau. Ei caracteristica d'aguesta etapa era barreja enes necropolis des dus sistèmes d'acogament, inumacion (enterrament) en túmuls e incineracion. Se cre que tribus o grops protoceltes, probablament pòc nombrosi, se barregèren enter grops de poblacion damb cultures neolitiques tardives, en tot installar-se en passi estrategics (guals d'arrius e afluents).
[Modificar] Fasa colonizadora
Eth prumèr periòde o periòde preliminar (1200 a 1100 aC) da pas a un dusau periòde (1100 a 1000 aC) que compren ua epòca de colonizacion e apropriacion de tèrres e d'inici deth cultiu dera tèrra. Ei en aguesta epòca quan se produsís un auanç decisiu ena tecnica deth bronze: s'aboque eth materiau siguesse en motles de nuclèu reservat, en tot baté'c e duri'c, en tot arténher obtier plaques fòrça primes que s'usauen entà confeccionar recipients complicadi. Era ceramica tanben arribèc a notabla perfeccion, e autanplan encara non se coneish eth torn, es pèces de ceramica (inspirades enes complèxes pèces obtengudes damb lamines de bronze) son de gran finor ena superfícia e d'un polit e un acabat extraordinaris. Era incineracion s'esten e se hè lèu generau. Es catacions de pobladi mòstren uns "hons de cabana" (zòna catada d'un a dus mètres a on se localizen trobalhes) que pera sua densitat indiquen era existéncia de vertadères pobladi. Era economia passe d'ua predominança pastorala dera fin deth bronze a ua economia majoritàriament agricòla. Er emplec dera fauç de bronze, e era invencion des carros damb arròdes contribuïssen ath desvolopament dera agricultura e era poblacion que la practique tend a tornar-se sedentària.
[Modificar] Fasa d'estabilizacion
Era tresau epòca (1000 a 900 aC) supause ua naua epòca d'estabilizacion e de traslats locaus de poblacions, en tot reaparéisher es acogaments en túmuls (dilhèu hèti pes poblacions que se desliurauen dera preséncia protocelta o pes poblacions acabades de sométer) e era decoracion ceramica de talhes prigondes. Non i a cap dobte de que era cultura des camps d'urnes se difon en aguesta epòca per tota era Gàllia e entre ara peninsula Iberica, probablament pes passi centraus des Pirenèus. Dilhèu damb anterioritat auien entrat elements deth grop illiri, abantes der an 1000 aC, procedenti d'Itàlia o Provença, com suggerissen Martín Almagro o Santaolalla. Enter eth 900 e eth 800 aC se produsís un cambi climatic decisiu. D'un clima caud e sèigui se passe a un qu'ocasione ploges persistents e enaigaments en sèrie. Quauques poblacions abandonen es sòns abitats enes zònes baishes ath bròc des arrius.
[Modificar] Era penetracion protocelta e cèlta ath Sud des Pirenèus
Era penetracion cèlta ara Peninsula Iberica la dividiram en quate Fases: 1) Fasa illíria probablament ath torn deth 1000 aC, dobtosa e en tot cas fòrça escassa. Quauqui grops illírics poderen arribar ara Peninsula e remontar era Ebre. En tot cas quedarie circonscricha en Navarra e dilhèu en Catalonha. 2) Fasa Protocelta, desvolopada cap ath 950 a 700 aC, damb incidéncia en Catalonha des d'aquiu passe tà Navarra pera Val der Ebre, e s'estenec tanben cap ath País Valencian. Se subdividís en quate periòdes: a) Periòde Catalan I, 950 a 850 aC en qu'es protoceltes s'assentissen en part de Catalonha e part d'Aragon. b) Periòde d'estenduda 850 a 750 aC en qu'es protoceltes s'estenen peth Val der Ebre e arriben tà Navarra. c) Periòde d'assimilacion 750 a 650 aC. Entratge dera cultura indoeuropea ena poblacion locau des zònes enes quaus s'an establit es protoceltes. d) Periòde Catalan II, 650 a 500 aC. Considerat ben ua naua ondada de emigrants indoeuropeus, o beb un periòde de decadéncia dera religion des cèltes. 3) Fasa dera Cultura de Hallstatt, 700 a 500 aC: Se subdivideix tanben, en aguest cas en tres periòdes: a) Periòde d'arribades tà Navarra. b) Periòde d'arribades ath Altiplan. c) Periòde d'arribades ath Nòrd e Nòrd-oèst. 4) Fasa post-hallstattica e dera cultura de La Tène, 500 a 300 a .C. Se dividís en tres periòdes: a) Arribada des gals, 500 a 450 aC. b) Perdurabilidat dera cultura de Hallstatt, 500 a 450 aC. c) Periòde de La Tèna, 400 a 300 aC.
[Modificar] Es protoceltes ena Peninsula Iberica
Probablament ath torn deth 900 aC es prumèrs grops protoceltes, trauessèren es Pirenèus e s'establiren apròp der Ebre enes actuaus províncies de Lhèida e Saragossa, en tot bastir pobladi pròplèus a hònts e arrius, encara que soent plaçadi en petites nautades. Quauqui istorians sostien que quauques ondades de protoceltes, tanben ena tradicion dera Cultura des túmuls, trauessèren es passi Pirenencs occidentaus cap ath 950 aC (o dilhèu abantes), mès eth hèt cèrt ei qu'era majoria des protoceltes que van entrar (o dilhèu toti) ja pertanhien ara Cultura des camps d'urnes. Es grops protoceltes qu'arribèren ara Peninsula non constituïen grops nombrosi, e dificilament alterèren er estatus etnic; mès dempús era emigracion des grops protoceltes establidi en Aragon e Catalonha (ath cant dera posteriora aportacion des grops indoeuropeus dera cultura des Camps d'urnes e dera cultura de Hallstatt o cèltes), se que subervengueren ena composicion racial de diuèrses regions. Es prumèrs protoceltes bastiren pobladi damb cabanes. Aguestes cabanes èren de husta e de manèra circular, damb ua soleta cramba e ua unica pòrta d'accès, e damb eth tet en forma de copòla hèt damb brancatge e palha. Damb es protoceltes arribe era tecnica de hóner eth hèr, mès eth sòn emplec siguec fòrça escàs. De hèt objèctes de hèr anteriors ara arribada des protoceltes ja existien ara peninsula e non semble qu'era arribada de pòbles que dominauen era sua tecnica de hóner incrementèsse notablament eth sòn numeròti. Es protoceltes establidi ara Peninsula cultivaren eth forment e er uerdi e se dediquen ath pastural de bestiar bovin e laner, e segurament ath comèrç. Probablament en tot coïncidir damb es cambis climatics, aguestes poblacions remontèren era Ebre en tot cercar naui assentaments (cap ath 850 aC) e arribèren tà Navarra a on tanben persistís ua cultura neolitica damb escassa penetracion des metaus, abitada pera raça Pirenenca estenuda des d'Aragon ara serra Cantabrica. Coneishem diuèrsi establiments protoceltes, e enter eri çò de Cabezo de Cruz, en Cortes (Navarra), ath miei d'un planhèth alluvial der Ebre. Aguest establiment mos mòstre ua poblacion de pagesi e ramadèrs, era cultura des quaus perdurèc enquiath 700 aC que siguec remplaçada per ua auta ondada indoeuropea caracterizada pera fabricacion de ceramica de còth cilindric, destinada a perdurar enquia aumens eth 400 aC. Aguesti prumèrs establiments protoceltes, introdusissen era agricultura coma activitat principau ena Val der Ebre, a on enquia alavetz s'auie practicat plan limitadament. Es sues tecniques les permeten non solet eth cultiu deth forment e er uerdi, senon qu'introdusissen tanben eth milhet e d'auti cultius dera òrta coma eth navet. Crien ath delà oelhes, vaques e pòrcs e se dediquen ara caça sustot de cèrvis. Es sòns assentaments son permanents. En toti es establiments estudiadi se localizen nombrosi acogaments ena necropoli deth poblat, ena tradicion des camps d'urnes, sense que se coneishen túmuls o monolits indicadoires. Ara madeisha epòca (cap a 850 a 700 aC) se constate era utilizacion de coes artificiaus, ua des quaus, fòrça notabla, ei era Valtierra (Navarra), aucupada sense dobte per poblacion indigèna, e er emplec des quaus perdurèc pendent tot eth periòde nomentat de Hallstatt, çò que non constituís un hèt isolat.
[Modificar] Innovacions
Semble segur qu'es protoceltes portèren es shivaus, animaus qu'auie existit en Paleolitic, mès que dempús auien emigrat e despareishut dera peninsula damb es cambis climatics. L'utilizauen entàs sòns desplaçaments e coma animau de carga. Er emplec deth shivau auec de supausar un cambi transcendentau entara vida quotidiana: permetie desplaçar-se damb fòrça rapidesa e en distàncies longues, facilitaue es desplaçaments e es comunicacions e remplaçaue damb avantatgi ath bòu e ar ase coma animau de carga. Eth dispausar deth shivau combinat damb era tinença d'armes de hèr daue as cèltes ua indobtable superioritat militar sus es arreidades poblacions autoctònes e les permetie mòir-se en grani espacis geografics, damb notabla rapidesa, e constituïr ua fòrça egemonica. Autes nauetats aportades pes protoceltes sigueren era cervesa de granatges e eth vin. Era cervesa d'uerdi o auti granatges siguec introdusida pes prumèrs emigrants, e pren eth nom de celia o ceria (en França siguec nomentada cervisia). Segurament per influéncia des costums locaus, era cervesa dera peninsula Iberica ère disparièra dera de França e s'elaboraue damb forment e aigua fermentada. D'ora apreneren a elaborar-la damb grana abiletat e se conservaue plan de temps. Se sap qu'era cervesa d'uerdi siguec usada per frigis, tracis, armenis e illíris; enter aguesti darrèri ère de consum frequent cap ath 1200 aC. Eth vin ère coneishut des pòbles indoeuropeus des de tempsi remots, dilhèu abantes de separar-se deth tronc indoari (cap ath 3000 aC), e tanben ère coneishut en Egipte e Autan Miei. Non està clar s'es indoaris ac apreneren ena zòna pendent eth sòn pas per era. Eth vin se difonec cap ath 2000 aC per Grècia e es Balcans, en tot difoner-lo especiaument es Illiris (1500 a 1000 aC) e dempús es grops protoceltes e cèltes ( 1000 a 600 aC) damb es quaus arribe ara peninsula iberic. Totun, atengut qu'eth vin ère coneishut des fenicis, e auie estat introdusit per eri en Sud dera peninsula, podec tanben auer arribat per aguesta via.
[Modificar] Eth finau dera cultura des camps d'urnes
Era Cultura des camps d'urnes (1200 a 725 aC) que s'estenie per grana part de França e eth Sud d'Alemanha, part d'Itàlia e era Val der Ebre ara Peninsula Iberica, entrèc en decadéncia e acabèc en tot desparéisher jos era influéncia dera emigracion de pòbles estrangèrs, empenhudi ath sòn torn pes gents traci-cimmeris procedenti d'Ucraïna e eth Sud de Rússia, e aqueri ath lor torn empenhudi pes escites. Era pression exercida pes pòbles escites ath sègle VIII aC obliguèc enes pòbles establidi as estepes d'Ucraïna e eth Sud de Rússia, deth grop traci-cimmeri, a emigrar, en tot remontar eth Danubi, en tot arribar tà Ongria e dempús a Baviera, en tot desplaçar as poblacions d'aguestes zònes, acorropadi en grop "cèlta". Aguesti emigrants, en contacte damb es orientaus, dèren origina ara nomentada cultura de Hallstatt.