Shabat
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Shabat (en ebrèu: שבת - 'repòs'), eth setau dia dera setmana jusiva, segontes es prescripcions deth Tanakh (e per autant dera Bíblia) a d'èster celebrat en prumèr lòc mejançant era abstencion de quinsevolha classa de trabalh. Eth Shabat comence eth diuendres en barrar era net (nueit) damb era metuda deth solei e acabe ena tarde deth dissabte. Abantes se didie qu'enquia qu'en cèu siguessen visibles tres esteles. Actuaument s'utilizen es taules astronomiques que soslinhen es oraris. Eth Shabat ei en ethos jusieu ua senhau dera relacion enter Diu e eth pòble jusieu. Era celebracion deth Shabat està prescrit enter es Dètz Manaments recebudi per Moisés. Exode 20:8 Acòrda-te deth dia deth dissabte entà dedicà'c a Diu. Sies dies trabalharàs e en eri haràs toti es tòns trabalhs. Mès eth setau dia ei dia de repòs en aunor de YHWH. Non haràs en eth cap de trabalhi ne tu, ne eth tòn hilh, ne era tua hilha, ne era tòn esclau, ne era tua esclava, ne eth tòn bestiar, ne er estrangèr qu'abite damb tu. Pr'amor qu'en sies dies hec YHWH es cèus e era tèrra, era mar e guaire i a en eri e eth setau pausèc. Per açò benesiguèc YHWH eth dia deth dissabte e ac santifiquèc. Era prescripcion tanben figure en Exode 35:3, que soslinhe que ne sonque se pòt hèr huec en tau dia, çò que se pren literalament pes jusivi religiosi e ortodoxos. Eth Shabat e Rosh Khodesh, era hèsta dera lua naua, pertanhen as hèstes regulares deth Tanakh. Eth Shabat barre era setmana, mentre que Rosh Khodesh soslinhe eth començament deth mes luar. En cors deth temps eth Rosh Jodesh a agut ua menor importància mentre qu'eth Shabat s'acabèc en tot convertir ena senhau caracteristica entath judaïsme.
Era practica deth Shabat ei ua des mès representatives e tanben des mens comprenudes costums jusivi. Eth Shabat, luenh d'èster sòl un dia dedicat a pregar, ei un dia de repòs e d'enriquiment esperitau. Es jusivi acostumen díder: Mès qu'Israèl a guardat eth Shabat, eth Shabat a guardat a Israèl. Damb eth córrer deth temps era practica e conservacion deth Shabat se hec eth simbèu entath suenh des precèptes deth judaïsme. Pendent era longa istòria deth pòble israelian, es jusivi an metut er accent sobre eth suenh deth Shabat e fòrça d'eri an sacrificat es lors vides per eth. En mon cristian, Shabat pòt entener-se coma eth dia Dissabte, mès solament damb fins d'arrevirada literau mes non en eth contèxt religiós. En tot préner coma base ath judaïsme, s'acceptèc eth Shabat coma un dia de repòs en mon entièr, e cada religion fixèc un dia ara setmana com li ère convenenta. Encara que biblicament eth Shabat e eth Rosh Khodesh originaumente depenien deth cicle luar, era lua naua mòstre eth començament deth mes, e per autant dera setmana, eth setau dia dempús deth Rosh Khodesh (lua naua) ei eth Shabat segontes era Costum Antica.
Encara que mantien cèrta similitud eth Sabat cristian e eth Shabat jusieu non ei corrècte pensar que son eth madeish.