Vitamina
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Las vitaminas (del latin vita (vida) + ammoniakós (del grèc 'producte libi', 'amoníac') + -ina (del latin substància)), son compausats eterogenèus. Non pòdon èsser pas sintetizadas per l'organisme, mas son indispensablas.
[Modificar] Dintratge
Las vitaminas son moleculas organicas que lor aussença pòt provocar malautiás ditas avitaminòsis. L'organisme non es pas cabedís de la sintetizar e las deu aquerir amb la noiridura. Una dieta en la quala manque qualqu'una d'eles provocarà barrejatges metabolics que causaràn malautiás, e inclús la mòrt. Atanben lor excès dich ipervitaminòsi pòt resultar toxic, especialament en cas de las vitaminas A, B6, C, D, e la niacina, e amb lo rèste se pòdon produsir destorbaments de tipes desparièrs. En quauqu'un cas l'intoxicacion se pòt produsir atanben de manèra acomolativa, pendent un long periòde d'abús. L'ideal es un abenatge reulièr dins una dieta balançada, en seguissent la quantitat jornalièra aconselhada. Las vitaminas atanben agisson coma substàncias antioxidantas, que prevenon desparièrs tipes de càncer. Atala per exemple la vitamina E, sembla prevenir lo càncer de prostata. Agisson coma coenzimas e grops prostetics dels enzims. Actualament existisson 13 substàncias que se classifican coma vitaminas, classificadas en dos bles grops:
[Modificar] Vitaminas idrosolublas
- Complèx B
- Vitamina B1 o Tiamina (Antineuritica)
- Vitamina B2 o Riboflavina
- Vitamina B3, Vitamina PP o Niacina
- Vitamina B5 o Acid pantotenic
- Vitamina B6 o Piridoxina
- Vitamina B8, Vitamina H o Biotina
- Vitamina B9, Vitamina M o Acid fòlic
- Vitamina B12 o Cianocobalamina
- Vitamina C o acid ascòrbic (Antiescorbutica)
[Modificar] Vitaminas liposolublas
- Vitamina A o Retinòl
- Vitamina D o Colecalciferòl (antiraquitica)
- Actualament la vitamina D, non se considèra pas una vitamina, senon una ormòna.
- Vitamina E o Tocoferòl
- Vitamina K o Naftoquinona (antiemorragica)