Peitavin-santongés
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo peitavin-santongés o parlange (nom autoctòn: poetevin-séntunjhaes, parlanjhe) es la lenga pròpria de Peitau, Santonge e Engolmés; es una brancha de la lenga d'oïl emb un substrat occitan important. L'estatut de "lenga" dau peitavin-santongés es discutit: es considerat siá coma una lenga romanica dau grop de las lengas d'oïl, siá pus tradicionalament coma un dialècte dau francés (en admetent laidonc que "francés" e "lenga d'oïl" son sinonims).
Somari |
[Modificar] Domeni
Lo peitavin-santongés se parla dins lo domeni seguent, que se vei subre aquelas mapas:
- Dins la region administrativa de Peitau-Charantas, levat dins la Charanta Lemosina qu'es occitana.
- Chau senhalar que la comuna de Sant Estròpi (Charanta) es una enclava de lenga occitana en domeni peitavin-santongés.
- Dins una franja meridionala daus departaments dau Léger Atlantic e de Maine e Léger
- Dins quauques comunas au limit dau departament d'Indre e Léger
- Dins quauques zonas dau departament de Gironda (qu'es majoritariament occitan):
- La Grand Gavachariá o lo País Gavai, dins lo nòrd-èst de Gironda, vèrs Cotràs e Blaia, zona limitròfa emb la rèsta dau domeni peitavin-santongés.
- La Petita Gavachariá, enclava en domeni occitan dins l'èst de Gironda, ont pasmens i a un bilingüisme tradicionau occitan e peitavin-santongés.
- La comuna dau Verdon de Mar, autra enclava en domeni occitan, a l'extrèm nòrd de Medòc.
- En Perigòrd, dins las doas comunas de Parcol (Parcoul) e (per meitat) de La Ròcha Chalés (La Roche-Chalais).
[Modificar] Influéncias
Lo peitavin-santongés a influenciat fòrça los dialèctes francés d'America coma lo quebequés, l'acadian e lo cajun.
[Modificar] Ortografia
L'escritura normalizada dau peitavin-santongés s'es desvolopada dempuei los ans 1985-1995. Es pas fonetica mas fonologica. Maitot es diasistematica coma l'ortografia occitana, çò es: una mesma grafia se pòt prononciar de faiçons divèrsas segon los parlars. Utiliza un certan nombre de digrafs coma “ea” (correspondent a la reduccion dau triftong -éaù, que correspond emb lo francés estandard -eau e emb l'occitan -èu/-èl/-èth) e “jh” que nòta una aspiracion mai o mens fòrta de çò que correspond a j en francés estandard e en occitan.
[Modificar] Exemple de tèxt
- En peitavin-santongés - Le poetevin-séntunjhaes ét de l'aeràie daus parlanjhes d'oéll, mé le cote l'aeràie de çhélés d'o. O fét que l'at daus marques daus deùs bords. Mé l'at étou daus marques rén qu'a li.
- Traduccion occitana - Lo peitavin-santongés es inclús dins la zona de las lengas d'oïl, mas es en contacte emb la zona de la lenga d'òc [lo tèxt originau ditz erroneament "de las lengas d'òc" (sic!)]. D'aquí lo fach qu'a de las caracteristicas dau dos costats; mas tanben a de las caracteristicas que li son pròprias.
[Modificar] Quauques provèrbis
- Meûx vaut chômer que mal moudre ! (Vau mai de faire pas ren que de trabalhar mau.)
- Beunaise se mache à bout de ne rin faire ! (Lo confòrt se gasta a dicha de faire pas res.)
- Qui va chapt'it, va loin ! (Qui va a cha petit va luenh!)
- Meûx vaut s'moucher deux fois que s'arracher le nez ! (Vau mai de se mochar dos còps que de se desrabar lo nas!)
- Tache de seug' to chemin dreit, d'Angoleme à La Rochelle, pas d'besoin d'passer pr' Potiers (Tascha de sègre ton chamin drech; d'Engoleime a La Rochèla, fai pas mestier de passar per Peitieus.)