Jorge Manrique

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Jorge Manrique
Jorge Manrique

Jorge Manrique (Paredes de Nava, Paléncia, 1440? - Santa Maria del Campo, Conca, 1479), poèta espanhòu. Ei autor des Es coblets pera mòrt deth sòn pair (Coplas por la muerte de su padre), un des classics dera literatura castelhana de toti es tempsi.

[Modificar] Biografia

Non i a seguretat complèta sus eth lòc ne sus era data de neishement. Generaument, se supause que neishec a Paredes de Nava (Paléncia), autanplan ei tanben possible qu'ac hesse a Segura dera Sierra (Jaén), cap dera comarca qu'administraue eth mèstre Rodrigo, sòn pair, e principau residéncia de Manrique. Tanben se sòl afirmar que neishec enter era dusau meitat de 1439 e era prumèra de 1440, mès era unica causa cèrta ei que non neishec abantes de 1432, quan quedèc concertat eth matrimòni des sòns pairs, ne dempús de 1444, quan Rodrigo Manrique, mòrta Mencia, mair de Jorge Manrique e naturau de Segura de la Sierra, demanèc dispensa entà maridar-se nauament.

Era madeisha indeterminacion existís entorn dera sua mainadesa, que dilhèu transcorrec a Segura de la Sierra, e era sua joenessa, enquia 1465, an en qué un document lo cite per prumèr viatge. Çò qu'ei segur ei qu'assumic per complèt era linha d'actuacion politica e militara dera sua vasta familha castelhana: coma es sòns auti parents, siguec partidari de combàter es arabi e tanben participèc enes intrigues e lutes qu'acompanhèren era ascension ath tròn des Reis Catolics.

Eth sòn pair, Rodrigo Manrique, Comde de Paredes de Nava, qu'ère mèstre dera Orde de Santiago siguec un des òmes mès poderosi dera sua epòca e moric er an 1476 victima d'un càncer que li transfigurèc era cara. Era sa mair moric quan Manrique ère un infant. Estudièc Umanitats e es prètzhèts pròpris de militar castelhan.

Eth sòn oncle, Diego Gómez Manrique, ère tanben poèta eminent e autor dramatic, e non manquèren ena sua familha autes òmes d'armes e letres. Era familha de Manrique de Lara, ua des mès antiques e nòbles d'Espanha, possedie quauqui uns des títols mès importants de Castelha coma eth ducat de Nájera, eth comdat de Treviño e eth marquesat d'Aguilar de Campoo, sense que manquèren eminents princes dera Glèisa. Jorge Manrique se maridèc er an 1470 damb era hraira dera sua madrasta, Guiomar. Damb 24 ans participe enes combats deth sètge deth castèth de Montizón (Villamanrique, Ciudad Real), a on guanharà reputacion e prestigi coma guerrer. Eth sòn lèma ère ne mentisqui ne me penedisqui. Demorèc un temps empresoat a Baza quan sajaue préner era dita ciutat, a on moric es sòn hrair Rodrigo. Participèc dempús damb es tropes deth partit d'Isabel era Catolica ena luta dinastica contra Juana era Beltraneja. Laguens dera guèrra civila existenta en aqueth moment, en ua escaramussa pròplèu en castèth de Garcimuñoz a Conca, defenut peth Marqués de Villena, siguec herit de mòrt eth 1479, probablament cap ara primauera. Com damb eth neishement, i a diuèrses versions sus eth hèt: quauqui cronicaires coetanis coma Hernando del Pulgar dan testimòni que moric ena madeisha esgatussada, dauant des murs deth castèth. Autes, coma Jerónimo Zurita, sostengueren damb posterioritat (1562) qu'era sua mòrt auec lòc dies dempús dera batalha, a Santa Maria del Campo de Rus (Conca), a on estaue eth sòn campament. Rades d'Andrada soslinhèc com se li trapèren enter es sues ròbes dus coblets que comencen Oh mon!, pr'amor que que m'aucisses. Siguec enterrat ath monastèri d'Uclés, cap dera Orde de Santiago. Pògues setmanes dempús, Isabel era Catolica trionfarie e acabarie era guèrra civila. Senhor de Belmontejo, comandador de Montizón, Trece de Santiago, Duc de Montalvo per concession aragonesa e capitan d'òmes d'armes de Castelha, siguec mès un guerrer qu'escrivan, autanplan tanben siguec un gran poèta, considerat per quauqui uns coma eth prumèr deth Prerrenaishement. Er idiòma castelhan ges dera Còrt e des monastèris entà trapar-se damb er autor individuau que, dauant d'un hèt transcendentau dera sua vida, resumís en ua òbra tot eth sénter dera sua cuerta existéncia.