Neolitic
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
|||
Paleolitic Mesolitic Neolitic |
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Eth Neolitic o Edat dera pèira alindada (literalament naua Edat de pèira, o mès exactament "naua pèira") ei un periòde dera istòria qu'abrace un temps disparièr segontes es lòcs. Apuprètz cau plaçar-lo enter eth 7000 aC e eth 4000 aC. Apareish en Kurdistan abantes deth 7000 aC (dilhèu cap eth 8000 aC) e se difonec lentament. A Euròpa arribèc cap eth 5500 aC A compdar der an 8000 aC eth cambi climatic (epòca Postglaciau) hec hugir es vegades de rangièrs cap eth nòrd a on amendric era caça. Er òme tornèc a les coes encara que quauqui viatges se conservèren es barraques. Eth culte as defunts e es acogaments se heren mès sofisticats. Der establiment dera ramaderia, e d'ua economia de base ramadèra, sorgís era transumància, que met en contacte es pòbles, e facilite era comunicacion enter cultures disparières. Apareishen es prumères mòles manuaus per trissar es grani que se cultiven. A tres fases: Neolitic iniciau (I Fasa), Neolitic mejan (II Fasa) e Neolític finau (III Fasa). Autes caracteristiques d'aguest periòde son era complèta adomergiment de quauqui animaus (eth shivau, eth rangièr, ...), era substitucion des utils de pèira talhada pes de pèira alindada (que non ei era nauetat mès importanta, se ben ei era que da nom ath periòde), lèu era desaparicion des manifestacions artistiques e eth desvolopament des cultius ara prumèra fasa seguida d'una descasença generau. Pòt seguir-se eth Neolitic damb relativa qualitat ena zòna de Palestina, region a on sorgissen cultures agricòles, sedentàries, (es prumères cultures agricòles sorgiren sense dobte ath sud-èst d'Anatòlia cap eth 8000 aC) probablament abantes deth 7000 aC. Se detecte era semençalha, plantacion e embotigatge (embotigament) de granatges, e se sap que se van adomergir (dometjar) quauqui animaus, e enter eri -eth prumèr- eth gosset. Se bastiren pobladi de barraques circulars, semisosterranh, d'ua soleta cramba, damb es parets e eth tèrra curbidi de hanga. D'abantes deth 7000 aC ja se coneishen es rèstes d'aumens ua grana ciutat -Jericó- damb ua superfícia d'ues quate ectares, damb muralha de pèira e un varat catat d'uns 8 mètres d'ample per 3 mètres de hons, e damb -aumens- ua grana grasilhe circular de 9 mètres d'altitud, que servie coma tor de vigilància, damb escalèr entà accedir ath tet e ara part nauta dera muralha. Aguesta prumèra cultura neolitica (Neolític pre-ceramic) durèc des d'apuprètz eth 7500 aC enquiath 6500 aC. Siguec remplaçada per ua auta venguda deth nòrd, d'Anatòlia, que tanben durèc uns mil ans (6500 ath 5500 aC); dempús seguic un auta cultura neolitica procedenta tanben deth nòrd, que va durar auti mil ans (5500-4500 aC). Aguestes cultures se siguessen en tot esténer per tota era planeta, en tot accelerar-se'n era difusion dempús deth 5000 aC, data ena quau se pòt establir l'inici deth periòde Neolitic ath continent europèu, en tot arribar pòc dempús ara Peninsula Iberica. En aguesta epòca se difon l'emplec des pèces de ceramica. Sorgida era ceramica, er òme sage decorar-la. Semble qu'es prumères decoracions èren còrdes que deuien èster de renfortiment mès dempús s'introdusiren autes variantes: era canaladura, eth correg (linha en relèu a manèra de còrda, un shinhau jos eth bròc) e es anses de diuèrsi tipes. Era ceramica de l'epòca iniciau (cap eth 4000 aC) ei dera nomentada cardiau, damb talhes de diuèrsa sòrta hètes damb es dits o damb punchons o espàtules d'uas o pèira alindada (polida, alisada), a l'arguilla brica mès ja modelada (sense torn), abantes dera coiseson. Receben eth nom de cardiau entà estar produsides era majoria des talhes damb un tipe de cauquilha nomentada "Cardium Edule", dera quau derive eth nom cardial. Es talhes -soent combinades- cercauen efèctes simètrics.