Procyon lotor
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Raton lavaire | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Chordata | ||||||||
Classa | Mammalia | ||||||||
Òrdre | Carnivora | ||||||||
Familha | Procyonidae | ||||||||
Genre | Procyon | ||||||||
Nom binomial | |||||||||
Procyon lotor (Linnaeus, 1758) |
|||||||||
Reparticion geografica | |||||||||
![]() |
|||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
Lo raton lavaire (Procyon lotor) es un mamifèr omnivòr originari d'America.
Deu son nom a son abitud, mai o mens reala, de trempar sos aliments dins l'aiga abans de los manjar. L'animal, essencialament nocturn, puja aisidament als arbres gràcias a sos dets agils e a sas arpas aceradas. A lo pelatge pebre e sal amb de leugièras tintas de ros e pòrta altorn dels uèlhs una masqueta negra bordada de blanc. Sa coa es raiada de blanc e de negre.
Somari |
[Modificar] Mensuracions
Longor totala: 655 a 960 mm ; coa: 200 a 275 mm; pes : 100 a 125 mm, aurelhas : 48 a 50 mm. Los adults pesan generalament entre 5 e 12 kg, anant fins a 28 kg. Lor pes fluctua segon la sason, atenhent un maximom a l'automne. Lo mascle es pus gros que la femèla. Lo pes dels novèls nascuts es de 57 a 85 g.
[Modificar] Reparticion e Abitats
L'espècia ocupa lo sud de Canadà e una granda partida dels Estats Units, de Mexic e de l'America centrala. Es estada introducha sul territòri de Russia e en Alemanha.
Lo raton lavaire frequenta lo bòsc mixt, lo bòsc de fulhoses e la region agricòla. Se pòt trobar a la broa dels bòsques, al long dels rius e dins los paluns. Pòt tanben viure dins los pargues urbans e de banlègas.
[Modificar] Regim alimentari
Omnivòr, lo raton lavaire preferís çaquelà de pichons animals aqüatics: palordas, muscles, escaravissas, peisses, granhòtas e tortugas. S'alimenta tanben de pichons mamifèrs (rats muscats, rats de camp, insèctes), d'uòus, de frucha, de baias salvatjas, de malh e de rebuts. La cresença populara segon laquala lo raton lavaire lava sa noiridura abans de la manjar ven del fach que se noirís generalament de pichons animals aqüatics e frega sovent sa noiridura entre sas mans coma per la prestir. Atal, de molons de cauquilhas de palordas sus la riba d'un riu o de tijas copadas dins los camps de milh son de signes de sa preséncia.
[Modificar] Jaç
S'abrita dins los arbres cròis, una soca, una cauna, un terrièr de marmòtas abandonats, una granja o un calabèrt e càmbia sovent d'recès. Vèrs mi-novembre, l'animal se refugia dins son jaç e i passa l'ivèrn en estat de torpor, se revelhan pas que de temps a autre. Coma l'ors negre, arrèsta de manjar e subreviu gràcias a sas resèrvas de graissa acumuladas pendent l'estiu. Contràriament e çò que s'es longtemps cregut, la temperatura de lor còs e lor metabolisme demòran elevats. Los mascles sortisson de lor jaç a la fin de genièr, las femèlas vèrs mi-març.
[Modificar] Reproduccion
S'acoblan en genièr o febrièr e an pas qu'una sola portadura per an. Los pichons, al nombre de 1 a 7, naisson en abril o mai aprèp una gestacion de 63 jorns. A la naissença, son cecs e an l'esquina e los flancs peluts. Lors uèlhs se dobrisson a 3 setmanas e son desmamats a 4 meses. Los ratonets se pòdon reproduire a l'edat d'1 o 2 ans. Passan lor primièr ivèrn amb lor maire e se dispersan qu'al començament de l'estiu seguent. Las ratonas s'ocupan solas de l'elevatge dels pichons.
[Modificar] Comportament social
Solitaris, los mascles adults defugisson lo contacte dels autres mascles e senhalan lor preséncia sus un territòri en daissant de marcas pudentas.
[Modificar] Longevitat
Lo raton lavaire pòt viure 12 o 13 ans en mitan natural. En captivitat, lo recòrd de longevitat es de 22 ans e mièg.
[Modificar] Predator
Recercat per l'òme per sa forradura, lo raton lavaire es tanben la preda de la marta d'America, del linx ros, del cogar, del coiòt, del lop gris e del rainal ros. Lo grand duc d'America captura de còps de pichons.