Òrri

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un òrri es un luòc generalament situat en montanha que los pastres i menavan las fedas pendent las estivas per las molzer e far los formatges. A l'origina lo tèrme òrri designava sonque l'airal d'estiva mas es uèi utilizat tanben per parlar de las jaças o barracas que s'i troban.

Aquestes òrris èran utilizats dins las regions pastoralas, mai que mai dins los Pirenèus, entre mai e octobre, alara qu'una partida de las familhas demoravan dins las valadas per los travalhs dels camps, un o dos sòci montavan amb lo tropèl a l'estiva, per amontanhar a l'òrri . Aquò se sonava " far l'òrri".

Sus l'airal de l'òrri se podian trapar mantuna bastissas :

  • la cabana del pastre;
  • lo masuc qu'èra un ostalon de montanha ont se fasiá e se servava lo formatge;
  • lo parrec qu'èra un enclaus fach de pèiras secas que servissiá per dintrar las bestias la nuèit o per las molzer.

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Ligams extèrnes