Modèl:Baisha Navarra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.
S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}. |
![]() |
Comunas de Baisha Navarra dens lo Bascoat
|
Ahaxe-Alciette-Bascassan | Aïcirits-Camou-Suhast | Aincille | Ainhice-Mongelos | Aldudes | Amendeuix-Oneix | Amorots-Succos | Anhaux | Arancou1. | Arberats-Sillègue | Arbouet-Sussaute | Arhansus | Armendarits | Arnéguy | Arraute-Charritte | Ascarat | Ayherre | Banca | La Bastide-Clairence | Beguios | Behasque-Lapiste | Behorleguy | Bergouey-Viellenave | Beyrie-sur-Joyeuse | Bidarray | Bunus | Bussunarits-Sarrasquette | Bustince-Iriberry | Came 1. | Çaro | Escos3. | Estérençuby | Gabat | Gamarthe | Garris | Hélette | Hosta | Ibarrolle | Iholdy | Ilharre | Irissarry | Irouléguy | Ispoure | Isturits | Jaxu | Juxue | Labets-Biscay | Lacarre | Lantabat | Larceveau-Arros-Cibits | Larribar-Sorhapuru | Lasse | Lecumberry | Luxe-Sumberraute | Masparraute | Méharin | Mendive | Orègue | Orsanco | Ossès | Ostabat-Asme | Pagolle | Sant Esteben | Sant Estève de Baïgorry | Sant Joan lo Vièlh | Sant Joan Pè de Pòrt | Sant Just Ibarra | Sant Martin d'Arberoue | Sant Martin d'Arrossa | Sant Miquèl | Sant Palais | Sames 1. | Suhescun | Uhart-Cize | Uhart-Mixe | Urepel | ![]() |
1Aquestas tres comunas dependèvan de la senecaucia de Dacs e non pas de la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Que son restacadas uei au "País Basc" au sens de la lei dita Pasqua de 1995.
2Aquera comuna deu canton de Salias de Bearn es generalament omesa dens las listas recentas de comunas de Baisha Navarra. Apertievèva ça que la a la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Uei, non hè pas partida deu "País Basc" au sens de la lei dita Pasqua de 1995. NB - Lo territòri de la comuna de Bidaishe qu'ei en Occitània. Constituiva devath lo Regim Ancian un «principat sobeiran», non pas estacat a la Baisha Navarra. Totun l'an estacat uei au "País Basc" au sens de la lei dita Pasqua de 1995. |