Dança dera Mòrt
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era Dança dera Mòrt (en castelhan: Danza de la Muerte) ei un tèxte que se cre que se representèc e barèc en sègle XIV. Era "Dança dera Mòrt" castelhana ei de principis deth sègle XV. Se conserve en un manuscrit dera Bibliotèca der Escorial. Cònste de mès de sies cents vèrsi e en era, era Mòrt va en tot cridar a barar a diuèrsi personatges, coma eth Papa, eth Bisbe, er Emperaire, eth Sacristan, eth Pagés, eca., ath madeish temps que les rebrembe que les gaudisques mundans an era sua fin e que toti an de morir. Toti quèn enes sòns braci. Aguest macabre espectacle se desvolopèc en tota era literatura europèa, procedenta de França. Eth tèma dera mòrt dominèc era Baisha Edat Mieja, e dauant d'era non i auie resignacion cristiana, senon terror dauant era pèrta des plasers terrenaus. Presente, d'ua banda, ua intencion religiosa: rebrembar que les gaudisques deth mon son peribles e que cau estar premanit entà morir cristianament; de ua auta faiçon, ua intencion satirica ath hèr que toti quèiguen mòrts, damb independéncia dera sua edat o era sua posicion sociau, dat eth poder d'igualar dera mòrt. Tanben auec expression pictorica, en tot meritar destacar-se es grauadi que hec Hans Holbein eth Vielh. Era sua influéncia se dèishe notar en autors espanhòus posteriors, coma era !Barca dera Glòria", de Gil Vicente, "Dialòg de Mercurio e Carón" d'Alfonso de Valdés, "Farsa nomentada Dança dera Mòrt de Juan de Pedraza", "Era farsa dera Mòrt" de Diego Sánchez de Badajoz, "Es Còrts dera Mòrt" de Luis Hurtado de Mendoza e "Collòqui dera Mòrt damb totes es edats e estats", de Sebastián de Horozco. Fin finau, en capítol XI dera dusau part de Quishòt, Don Quishòt e Sancho trapen a ua companhia de comics que representen "Es Còrts dera Mòrt".