Seforis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Seforis (en grèc: Σεπφώρις; en ebrieu: ציפורי, Tzipori) foguèt una ciutat de Galilèa. Foguèt fòrça probablament un establiment militar assiri fondat en sègle VII aC que contunhèt amb los babilonis, persas e selyucidas. Foguèt ocupada pels Macabèus en 104 aC e los josieus la van nomenar Tzippori. Antigon II de Macedònia, establiguèt una garnison per s'afrontar amb Eròdes lo Grand, encara qu'aquel l'ocupèt en 37 adC. Malgrat aquò venguèt far partida de l'Empèri Roman dintre de la província romana de Siria. Destruïda per lo fuòc al començament de l'èra crestiana, foguèt restaurada per Eròdes Antipas que li autregèt lo status de ciutat independenta amb lo nom d'Autocratis. Dins lo temps de Neron s'i establiguèt la residéncia dels reis josieus. Partegèt pas de la revòlta josieva contra Roma de l'an 66, donc los romans la nomenèron Eirenopolis (ciutat de la patz). Tornèt cambiar de nom l'an 125 (Diocesarèa) e, dempuèi la revòlta josieva de Bar Kochba, foguèt refugi d'aquels. En 635 foguèt ocupada pendent l'expansion de l'Islam pels arabis (tornèt cambiar de nom per lo de Saffuriya). Dempuèi contunhèt las vicissituds del territòri, en passant a las mans de l'Empèri Otoman e, posteriorament, del Britanic, fins a s'incorporar a l'Estat d'Israèl en 1948.