Santiago Ramón y Cajal
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, lo 1 de mai de 1852 - Madrid, lo 17 d'octobre de 1934) que ho un mètge e un istologist aragonés de neishença navarresa qui realizè estudis suber las neurònas qui hon fondators per la neurologia e qui'u való l'autrejament de prèmi Nobel.
[Modificar] Vita
Vadut en Navarra, que creishó dens diversas vilas d'Aragon per'mor deus son pair qui èra mètge e qui's mudè mantuns còps. Mainatge e adolecent, Santiago Ramón y Cajal que muishé ua grana disposicion peu dessenh e per las activitats fisicas. Qu'anè a l'escòla en çò deus jesuits puish qu'estudiè la medicina e qu'arrecevó lo títol de mètge a Zaragoza en 1870, annada qui avó tanben de servir dens l'armada, en purmèr en Espanha durant las guèrras carlistas puish que ho mandat a Cuba en plea guèrra deus 10 ans on avó de tribalhar com mètge dens region de Camagüey dens condicions hèra insalubras e, en 1875, que tornè en Espanha malaut deu paludisme.
Qu'ei aquesta annada qui comencè los sons estudis doctorau e la recerca. Qu'avó ua cadièra d'istologia a Madrid en 1879 que ho nomat director deu Musèu d'Anatomia de Zaragosa e que's maridè dab Silveria Fañanás García dab qui avore set mainatges.
Qu'arrecevó d'autas cadièras a Valéncia puish a Barcelona e, en 1888, qu'establí la doctrina de la neuròna qui explica que's tracta de cellulas qui poden transméter impulsions nervosa electricas. Enter 1897 e 1904 que combiné los sons talent de dessenaire e d'itologista entà publicar Histología del sistema nervioso del hombre y de los vertebrados ("Istologia deu sistema berviós de l'òmi e deu vertebrats").
Que partatgè lo prèmi Nobel de medicina dab l'istologista italan Camillo Golgi inventor de la coloracion argentica qui permetó de Ramón y Cajal d'orbservar e de dessenhar los neurònas.