Aranés (parlar)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Aranés (parlar) (gascon) | |
---|---|
Parlat en : | Espanha |
Regions : | Val d'Aran en Espanha |
Parlat per : | 4700 personas |
Classament : | ?ena mai parlada |
Tipologia : | SVO Sillabica |
Familha lingüistica : | - Lengas indoeuropèas - Lengas italicas |
Estatut oficial | |
Lenga oficiala de : | Catalonha |
Acadèmia : | |
ISO 639-1 | oc |
ISO 639-2 (B) | oci |
ISO 639-2 (T) | gsc (en) |
Mòstra: | |
Vejatz tanben : {{{grop}}} – lenga, lista de lengas |
Somari |
[Modificar] Generalitat
Aranés ei eth nòm que se da ara lengua occitana ena Val d'Aran. Er aranés ei ua varianta deth dialècte gascon.
[Modificar] Era oficialitat der aranés
Tamb era aprovacion dera Llei 16/1990, de 13 de juriòl, sus eth règim especiau dera Val d’Aran er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau. Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en sòn article 7 hè referéncia ara proteccion der aranés.
Tamb era aprovacion deth nau Estatut d'Autonomia de Catalonha er an 2006, er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau de Catalonha. Er article 6.5 ditz eth següent: "Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d'aguest territòri e ei oficiau en Catalonha cossent damb eth que establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica"
[Modificar] Caracteristiques der aranés
Trets evolutius comuns dab eth gascon pirenenc.
- Pas de F latina a H: FERRUM> hèr
- Queiguda de N intervocalica: FARINA> haria
- Aparicion de A- protetica deuant de R iniciau, en tot doblà-se atau era R: ROTA> arròda
- Evolucion de LL latina interior o finau a TH: VITELLU> vedèth
- LL intervocalica passe a R: BELLA> bèra
- Pas de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> sau
- Metatèsi de –R: VENTRUM> vrente
- Article pirenenc eth/era
Trets particulars d'eth aranés.
- Era aspiracion dera H non es genrerau (sauv Canejan e Bausen).
- Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun dab eth parlar de Luishon).
- Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: deuant, viuer.
- Passatge en pausicion finau deth diftong -ÈI a -È: tornarè deman.
- Passatge en pausicion finau deth diftong - ÒU a -Ò
- Article plural definit epicèn (que a era madeisha fòrma ath masculin e femenin): Es (En deuant vocala).
- Plural en -es deths noms en -a: es pèires.
- Plural en -i deths determinants, pronoms e de quauqui noms e adjectius: aguesti, toti.
- AVER es eth sol auxiliari: a estat.
Quadre comparatiu tamb d’autes lengües romaniques
LATIN
|
francés
|
italian
|
castelhan
|
catalan
|
aranés
|
FESTA |
fête
|
festa
|
fiesta
|
festa
|
hèsta
|
LUNA |
lune
|
luna
|
luna
|
lluna
|
lua
|
MELE |
miel
|
miele
|
miel
|
mel
|
mèu
|
CASTELLUM |
château
|
castello
|
castillo
|
castell
|
castèth
|
ILLA |
elle
|
lei
|
ella
|
ella
|
era
|
RIDERE |
rire
|
ridere
|
reir
|
riure
|
arrir
|
CAPRA |
chèvre
|
capra
|
cabra
|
cabra
|
craba
|
[Modificar] Normativizacion der aranés
Er aranés es normativizat segon era nòrma classica e unitària der occitan, definida iniciaument per Loís Alibèrt e ara gerida peth Conselh de la Lenga Occitana. Eras nòrmas deth CLO son reconegudas oficialament peth Conselh Generau d'Aran (e doncas pera Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) dempuish 1999.
Mes quauques detalhs dera adaptacion d'aquera normativa ar aranés son diferentas de l'ús preferenciau deras autas varietats gasconas: eras particularitats aranesas son en teoria possiblas tanben enas autas varietats de gascon, mes en practica s'utilizan sonque en aranés, ja qu'era rèsta deth gascon prefereish solucions mei unitàrias. Essencialament se tracta:
- de la forma deth plurau femenin en -es en lòc de la grafia -as qu'es mei unitària e englobanta (podent prononcià's [es/ɔs/as] segon eths parlars). Ex: hemnes araneses en lòc de hemnas aranesas.
- de u entre duas vocalas en lòc de la grafia v qu'es mei unitària e englobanta (podent prononcià's [w/β] segon eths parlars). Ex: auer en lòc d'aver.
Segon era normativa occitana, en absolut, arren n'impedeish pas qu'er aranés utilize eras formas graficas mei unitàrias coma -as e v.
Era normativa de l'occitan, aplicada ar aranés e a quauques parlars gascons vesins, nòta cèrtas particularitats morfologicas coma eths pluraus sensibles masculins en -i (es aranesi "eths aranés") e eths articles pirinencs (eth, era, es; aquí es es la varianta aranesa per eths, eras).
[Modificar] Ispanizacion der aranés
A causa dera soa pertanhença ar estat espanhòu, er aranés es somés a influéncias pesantas de la lengua castelhana e ar encòp deth catalan. Atau er aranés a incorporat aquestas darrèras decadas ua avalanca de neologismes "ispanics" coma actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), increment (vs. aumentacion), laborau (vs. professionau), matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu) ath son vocabulari tecnic.
[Modificar] Usatge dera lengua
Chifres absoludes
|
Percentatge
|
|
Lo compren |
6712
|
88,88 %
|
Lo sap parlar |
4700
|
62,24 %
|
Lo sap liéger |
4413
|
58,44 %
|
Lo sap escríuer |
2016
|
26,69 %
|
Hònt: IDESCAT, Cens linguistic de 2001 |
[Modificar] Ena escòla
Er aranés ei era lengua d’aprenedissatge des escolans de 3 a 7 ans e era lengua veïculara en toti es centres d’educacion infantila e primària ena Val d'Aran. Eth curriculum der aranés ei eth conjunt d'objectius, contenguts, metòdes pedagogics e critèris d'avaluacion de cadun des nivèus, etapes, cicles, grads e modalitats deth sistèma educatiu que guien era accion docent. Eth Conselh Generau d'Aran aprovèc per unanimitat eth curriculum der aranés der ensenhament obligatori en session plenària deth 13 de hereuèr de 1998.
[Modificar] Vejatz tanben
[Modificar] Ligams intèrnes
[Modificar] Ligams extèrnes
Normes ortografiques der aranés
Cens linguistic der aranés de 2001. Grafics damb es principaus resultats
Curriculum der aranés der ensenhament obligatori
Prototip de traductor automatic aranés-catalan
![]() |
Portal d'Occitània – Accedissètz als articles sus Occitània |