Galilèa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Galilèa (en latin: Galilaea; en grèc: Galilaia; en ebrèu: הגליל, hagalil; en arab: لجليل, al-Jaleel; signifique circuit) ei ua ampla region plaçada ath nòrd d'Israèl, tradicionaument dividida en tres parts:

  • Nauta Galilèa
  • Baisha Galilèa
  • Galilèa occidentau, tanben dita era còsta Nòrd d'Israel

[Modificar] Geografia

Galilèa ei ua region montanhosa, ath nòrd dera Palestina antica, damb ua plana grassa que bordeja eth lac de Tiberiàs o Genesarèt, tanben nomentat Mar de Galilèa. Ei era part mès grassa e rica dera region de Palestina. Englobe mès d'un tèrç deth territòri actuau d'Israèl, en tot estener-se de Dan ath nòrd, ath pè dera montanha Ermon enquias montanhas Carmèl e Gilboa ath sud, e dera val de Jordania ar èst enquias entorns dera mar Mediterranèa ar oèst, en tot passar pes planures de Jezreèl e Akko. Ena part montanhosa se trapen es poblacions de Naïm (que signifique polit), Nazaret (guardader) e Canà (canar). Era part deth lac de Tiberiàs, a on se trapen es ciutats de Cafarnaüm, Corazin e Betsaida, ei abondiua autant en granatges, fruta, oliveres e vinhes, coma tanben en pesque e derivadi. Autes ciutats son: Gath Epher, Jotapata.

[Modificar] Bíblia

Eth nom apareish per prumèr viatge ath Libre de Josué. En Prumèr Libre des Reis (9,11-13), se ditz que Salamon compensèc Iram per cèrti servicis efectuadi damb aguest en tot aufrir-li ua planura enter es montanhes de Naftali. Iram quedèc decebut peth regal e li didec era tèrra de Cabul. Es judans li dideren Galil. Segontes eth Libre des Macabèus, Galilèa siguec teatre de nombrosi combats quan es judans se revoltèren contra era dinastia Selèucida. Galilèa ei sustot citada en Nau Testament. Era esséncia dera vida de Jèsus se i desvolòpe. Es tres prumèrs evangèlis son consagrats as sues activitats en aguesta region. Tibèri ère l'emperaire des de l'an 14 e es jusivi de Palestina estauen prèsta dera rebellion. Er an 26, tota era ribèra mediterranèa se trapaue jos dominacion romana. Galilèa estaue governada per Eròdes Antipas, mès coneishut per Eròdes eth Tetrarca, e Juda acabaue d´èsser metuda en mans d'un nau governador o prefech: Ponç Pilat, qu'entrèc damb era armada romana laguens Jerusalèm des dera base de Cesarèa. Era expression de Galilèa des Nacions (Matieu 4, 15) Galil ha Goyim, dèishe pensar que simbolizaue que se volie convertir en ua region diferenciada de Juda e deth Temple de Jerusalèm.

[Modificar] Istòria

Ath sègle I ja i auie 300 000 abitants. Coma era poblacion s'auie fusionat damb estrangèrs que non èren jusivi de religion, es galilèus non èren ben visti pes jusivi fervorosos, que nomenten era region Galilèa des gentils ua causa parièra a districte des atèus. Pendent eth periòde roman, era província de Palestina siguec dividida en tres regions, Juda, Samaria e Galilèa. Dempús dera paishèra de contraròtle dera region peth califat arab er an 638, aguesta formèc part deth jund d'Urdunn (Jordania). Eth Shi'a Fatimid prenec eth contraròtle dera region enes ans 900; ua secta que veneraue eth califa Fatimid al-Hakim biAmr Allah formèc era religion drusa, en centre-nòrd dera Galilèa. Pendent es Crosades, siguec organizada en Principat de Galilèa, ua des mès importantes senhorius des Crosades. Ath començament deth sègle XX, siguec colonizada pes arabi, es drusos e minories coma es circassians e es jusivi. Era poblacion jusiva aumentèc rapidament pera immigracion. Dempús dera guèrra araboisraeliana de 1948, era Galilèa passe a èster contarotlada per Israèl. Ua grana part dera poblacion hugís, e deishèc pòbles entièri uets; totun, i quedèren mès arabi qu'ena majoria d'autes zònes, particularament per causa d'un apropament damb es drusos. Es kibbutzim en torn dera mar de Galilèa sigueren bombardadi pera artilleria dera armada siriana. Es bombardaments parèren dempús dera conquista israeliana dera Altiplan deth Golan eth 1967. Pendent es ans 70 e 80, era "Organizacion entara Desliurança de Palestina" a lançat atacs sus pòbles dera Nauta Galilèa des deth Liban.