Occitània
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
![]() |
S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.
S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}. |
|
|||
Nom | Occitània ![]() |
||
Devisas : Larguesa, Convivéncia, Paratge / Volèm viure al País |
|||
Religions principalas | Catolicisme, Calvinisme, Judaïsme, Islam | ||
Vilas mai grandas | Marselha, Tolosa, Bordèu, Tolon, Niça, Montpelhièr, Limòtges, Nimes, Clarmont, Ais de Provença, Avinhon, Pau, Baiona, Valença, Besièrs, Tarba, Montalban, Montluçon, Agen | ||
Gentilici | occitan, occitana |
Occitània es lo país del sud-oèst d'Euròpa ont l'occitan es parlat a l'ora d'ara o ont aquela lenga èra parlada dins un passat pro recent. La mapa d'Occitània es dirèctament religada a la definicion de la lenga e de la cultura occitanas. Segon d'unes Occitània forma una nacion (e los occitans son un pòble), segon d'autres es solament un espaci lingüistic e cultural.
Las regions desoccitanizadas a una epòca anciana, Peitau, Santonge e Engolmés, son pas inclusas dins Occitània. La zona de transicion lingüistica del Creissent, ont los traches de l'occitan dominan suls traches del francés, es de mai en mai inclusa en Occitània dins las publicacions a l'ora d'ara, malgrat las esitacions passadas de qualques autors.
[Modificar] Nom
Occitània ven del latin medieval Occitania. Lo mot apareguèt a la fin del sègle XIII: sa primièra atestacion coneguda es exactament de 1290[1]. La primièra part del mot, Occ-, ven de l'occitan òc e de l'expression lenga d'òc, en italian lingua d'oc, un nom que Dante donèt a l'occitan segon lo sieu biais de dire d'"òc" (per oposicion a la lenga de si qu'es l'italian e a la lenga d'oïl qu'es lo francés). La terminason -itània es probable una imitacion del vièlh nom [Aqu]itània.
En occitan conven de plaçar l'accent tonic sus la sillaba tà dins Occitània, çò que se nòta amb un accent grèu sus la à centrala. Es aquel lo nom autentic del país segon la nòrma classica de Loís Alibèrt e del CLO. La rason es que lo nom latin d'origina, Occitania, tanben pòrta l'accent tonic sus ta e mai s'en latin se nòta pas l'accent (parièr, es lo cas de la terminason -itània d'Aquitània). En occitan, se desconselha la forma escricha Occitania* perque entraïnariá l'accent tonic sus ni, çò que ven de l'influéncia de la forma francesa Occitanie que tanben pòrta l'accent tonic sus nie (car lo francés pòt pas accentuar autrament que sus la darrièra sillaba).
[Modificar] Territòri e regions
- Occitània es partejada entre quatre estats:
- Dins l'estat francés: Occitània correspond aperaquí a la nocion vaga de "Miègjorn"; compren l'essencial del Massís Central e quasi totas las regions del sud de l'estat (levat Corsega, Catalonha e lo Bascoat). Aquela part d'Occitània qu'es dins l'estat francés se sona Occitània Granda (segon los occitans de l'estat italian). Es cobèrta per 6 regions e 39 departaments (e non pas 32 departaments, contrariament a çò que se ditz sovent).
- Dins l'estat italian: las Valadas Occitanas, dins los Alps (que se restacan a las regions Piemont e Ligúria; de confondre pas amb la Val d'Aosta qu'es mai al nòrd).
- Lo Principat de Mónegue.
- Dins l'estat espanhòl: la Val d'Aran.
- Las regions istoricas o culturalas que compausan Occitània son las seguentas:
- Las regions administrativas que cuèrbon Occitània son las seguentas:
- Aquitània (levat las perifèrias ont se parla basco e peitavin-santongés).
- Auvèrnhe (levat lo nòrd d'Alèir)
- Lemosin
- Miègjorn-Pirenèus
- Lengadòc-Rosselhon (levat la part ont se parla catalan)
- Provença-Alps-Còsta d'Azur
- Ròse-Alps: dins la mitat sud, çò es gaireben tota Droma e Ardecha, lo sud d'Isèra e qualques franjas de Léger
- Peitau-Charantas: dins l'èst de Charanta
- la region Centre: dins qualques comunas al sud
- Piemont (estat italian): dins las Valadas Occitanas
- Ligúria (Itàlia): dins qualques comunas a l'èst, que se pòdon restacar a las Valadas Occitanas
- Catalonha (estat espanhòl): dins la Val d'Aran
- Pels departaments franceses e per las províncias italianas e espanhòlas que cuèrbon Occitània, vejatz Divisions administrativas d'Occitània.
Vejatz tanben:
Nòta : las regions catalanofònas e las regions desoccitanizadas (ex: Peitau, Santonge e Engolmés) son volontariament estadas apartadas, per se conformar a la definicion establida de l’occitan e d'Occitània.
[Modificar] Imatges d'Occitània

Occitània: l'estacion d'espòrts d'ivèrn de Cesana, dins las Valadas Occitanas alpencas, durant los Juecs Olimpics d'ivèrn de 2006 |
|||
Occitània: lo Principat de Mónegue emb una vista dau quartier celèbre de La Ròca |
Occitània:Clarmont-Ferrand, la capitala d'Auvèrnhe, a d'edificis de pèira negra volcanica, aicí lo conselh generau dau Puèi Domat |
Occitània: Montpelhièr, en Lengadòc |
|
Occitània: Lo Puèi de Velai |
|||
[Modificar] Geografia
[Modificar] Capitala
Occitània pas ges de capitala particulara perque dins l'istòria, Occitània es totjorn estada una entitat lingüistica e culturala mas pas jamai una entitat politica. Tanpauc lo movement occitanista a pas jamai decidit de manièra convencionala quina vila seriá la capitala d'Occitània. Ça que la qualques consideracions an existit sus la question.
- Albi - Francés Fontan, fondador del PNO, prepausèt Albi en 1969 coma capitala d'una futura Occitània liura, pr'amor de la posicion centrala d'aquela vila e del ròtle de reequilibratge que poiriá jogar en fàcia de las vilas pus grandas e excentradas[2].
- Tolosa - L'escrivan Enric Espieut evoquèt Tolosa en 1968 coma capitala d'una Occitània emancipada, pr'amor dels temptatius del comtat de Tolosa a l'Edat Mejana (als sègles XII e XIII) per arribar a una unificacion politica d'Occitània[3].
- Marselha e Tolosa - De partisans de la Linha Imaginòt, en particular lo musician Claudi Sicre, parlan dins de declaracions publicas dels ans 1990 de las "capitalas" al plural, en mençonant especialament Marselha e Tolosa perque son de pòls de la creacion culturala occitana a l'ora d'ara. Mas aquel concèpte de "capitalas" pòt inclure tanben d'autras vilas. Tanben cal precisar que Marselha es la vila pus granda d'Occitània.
- Montpelhièr - Valèri Larbaud, escrivan occitan d'expression francesa, prepausèt Montpelhièr en 1927, qu'imaginava aquela vila coma una granda metropòli dinamica, de dimension internacionala, coma capitala d'una futura Occitània independenta[4].
[Modificar] Flumes
[Modificar] Montanhas
[Modificar] Istòria
[Modificar] Preïstòria
[Modificar] Paleolitic
Se tròba en Occitània de sitis arqueologics nombroses tre lo periòde paleolitic. Lo poplament dins aquesta region es estat fòrça aboriu e prospèr. Los ocupants dels luòcs i benefician d'un micro-clima favorable comparat a la rèsta de l'Euròpa. La màger part de las grandas civilizacions preïstoricas d'Euròpa an penetrat l'Occitània. Lo poplament original d'òmes modèrnes al paleolitic serà relativament pauc modificat en Occitània a l'arribada de pòbles e temps novèls. Se parla d'un grand airal de civilizacion aquitanò-cantabrica. L'Avairon es lo departament de França continentala ont i a lo mai de megalits.
- .Mosterian (-38 000 - 28 000 ab. J.-C.) :
La primièra traça umana (òmes modèrnes: Homo sapiens) que se rencòntra es la de la "civilizacion" mosteriana que li es especifica e diferenta de la França del nòrd ont se desvolopa la civilizacion acheuleana.
- .Chastèlperronian (-36 000 -28 000 ab. J.-C.) :
Lo Chastèlperronian es conegut dins lo Sud-Oèst de la França, lo Massís central e son pertorn e lo Nòrd de l'Espanha. Mapa d'extension del Châtelperronian
- .Aurinhacian (-36 000 -27 000 ab. J.-C.) :
L'origina de la cultura aurignaciana pareis èstre asiatica. Los estudis genetics concluson a l'existéncia d'un èrm migratòri en provenéncia d'Asia centrala.
Art : Lo panèl dels cavals, Bauma Chauvet (Ardecha) mapa d'extension de l'Aurignacian
- .Gravetian (-27 000 -20 000 ab. J.-C.) :
Art : Vènus de Lespuga (Garona Nauta) Venús de la bana (Dordonha). La pichona dama de Brassempouy, estatueta trobada dins las Lanas es conservada al musèu de Saint-Germain-en-Laye. Mapa d'extension del Gravettian
- .Solutrean (-20 000 -15 000 ab. J.-C.) :
Aqueste periòde se limita a la peninsula iberica e a l'Occitània fins a Léger. Endacòm mai en Euròpa, lo clima es polar. Los Solutreans an inventat l'agulha amb uèlh e lo propulsor.
Art: Lo forn del diable (Dordonha) La cauna de Cougnac (Lot) carte d'extension del Solutréen
- .Badegolian (-17 000 -15 000 ab. J.-C.) :
Lo badegolian a pauc marcat lo Sud-Oèst, lo Lengadòc e lo Nòrd Occitan. S'es trobat pas que fòrça pauc de produccions artisticas d'aquesta civilizacion.
- .Magdalenian (-15 000 -8 000 ab. J.-C.) :
Los magdalenians caçan la cabra salvatja, alara qu'al nòrd de la França es encara lo rèn.
Art : Es un periòde prospèr que permet d'explorar l'expression religiosa e artistica : Lascaux, Los Eyzies (Dordonha), Tuc d'Audoubert (Arièja). carte d'extension del Magdalénien
[Modificar] Neolitic
- En - 7000 ab. J.-C. se tròba los primièrs signes de l'agricultura.
- De – 5 000 a -2 000 ab. J.-C. La França del Nòrd e la França occitana èran separadas per una zòna forestièra impenetrabla. Aquò representava una vertadièra paret entre las populacions, perque en mai aquestes massís forestièrs èran per la màger part palunoses e impròpris a l'agricultura.
[Modificar] Antiquitat
Lo mond mediterranèu a façonat en granda partida l'Occitània.
[Modificar] Los mercants mediterranèus
- En - 4 500 ab. J.-C. De Fenicians (còstas del Liban) abòrdan las còstas mediterranèas occitanas.
- En – xxx ab. J.-C. D'Etrusques (Itàlia) venon far comèrci sus las còstas de Provenca e del Lengadòc.
- Vèrs - 4 000 ab. J.-C., colonizacion grèga. Fondan las vilas de Marselha, d'Antíbol, d'Agde e de Niça. Al començament son pas que d'establiments comercials. Los primièrs elements de cultura anticas seràn introduches mai tard : monuments, temples e esculturas.
- En - 2 000 ab. J.-C. Aparicion de las primièras fabricas autoctònas en coire
- Vèrs - 1 800 ab. J.-C. Lo Medoc deven una zòna industriala de fabricacion de bronze. Aquesta region recep l'estanh d'Armorica e lo coire iberic.
- Puèi venguèt lo temps de las grandas migracions.
[Modificar] Los Ibèrs
Los Ibèrs / los Iberoaquitans
[Modificar] Los Cèltas
Los Cèltas seràn relativament pauc nombroses en Occitània, mas van l'influençar pregondament. Li an menat las tecnicas del fèrre e de la daurariá. Es a eles tanben que se deu un estil de vida que se prolonga encara (ex : art de la siesta de miègjorn en çò los Nitiobriges, tradicions actualas de la caça e de la pesca, o encara l'usatge dins la musica de las "cabretas" e dels "boas".) Malgrat lor inferioritat numerica, l'implantacion de la cultura cèlta es estada mai durabla en Occitània que dins d'autras regions d'Euròpa (en comparason : de-celtizacion dins lo nòrd de la França per las populacions germanicas). Se tròba dos tipes de pòplament cèltas : los protocèltas e los Galeses.
- de -700 a - 600 ab. JC (benlèu abans dins lo nòrd de l'Occitània) los protocèltas de la civilizacion Allstaciana introduson l'utilizacion del fèrre. Es a eles qu'òm deu los noms en -os (Seignosse, Hossegor, ...). Lors practicas de l'incineracion dels mòrts son incorporadas a la cultura locala.
- - 400 ab. J.-C. : los Cèltas son davant Marselha.
- - 300 ab. J.-C.: los Galeses de la civilizacion de La Tène II conquistan l'Occitània. Los Galeses triomfan a Clusium (- 299 av. J.-C.), mas son batuts a Sentinum (- 295 av. J.-C.). De pòples novèls s'installan : los Pictonnes (Peitieus), los Cadurcs (Carcin), los Petrocors (Peiregòrd), los Nitiobriges (Agen), ... Los Bituriges (creators de Bordèu) fan partida dels rares Galeses en èstre en majoritat dins un luòc, pagan pas de tribut a las populacions localas. Exceptat dins lo nòrd (Peitau, Santonge, Lemosin, Auvèrnha), los Galeses son minoritaris quitament pertot en Occitània. Lor pòplament es feble dins lo Lengadòc ont se fondràn demest los Ibèrs. Es quasi inexistent en Gasconha çò los proto-aquitans, al sud de Garona. S'installan pas tanpauc en Provença e dins lo Sud-èst : de populacions ligurs se son ja implantadas dins las tèrras, mentre que de grècs son sus la còsta.
Per la seguida, de cèltas passaràn sul territòri occitan e s'implantaràn dins la peninsula iberica. Mesclats amb los Ibèrs , balharàn naissença al pòble celtibèr. Se supausa que d'incursions celtibèras aguèron luòc en Occitània.
[Modificar] Los Romans
Los Romans, per se defendre, entre autres, dels Cèltas, van metre en plaça una organizacion sociala e politica desconeguda. Son los creators del concepte d'Estat. Per paur dels envasidors, van espandir lor autoritat suls autres pòbles. Conquistèron l'Occitània en doas etapas.
- -125 a - 118 ab. J.-C. : Los Marselheses apelan Roma a l'ajuda, s'inquietan dels movements dels Salians. Los Romans penetran en Cisalpina. Los Allobroges son batuts en -122. Bituitos, rei dels Arverns subís una desfacha en -121. Vencedors, los Romans crean la « Provincia » romana en – 120 ab. J.-C. (Occitània del Sud : Provença e Lengadòc fins als Pirenèus).
- Ièr sègle ab. J.-C. : dos caps militars romans traversan lo territòri aquitan. Seràn vençuts e umiliats. Per assegurar la seguritat de las comunicacions a travèrs los Pirenèus centrals, Pompèu transfòrma Sant Bertrand de Comenges en basa militara.
- - 58 a -51 ab. J.-C. Los Elvèts projetan de venir s'installar vèrs las ribas de Garona e la Santonge, prèp de l'Aquitània e de la rica « Provincia » (futura Narbonesa). Es una ocasion d'intervenir en Aquitània per Cesar. Comença sa campanha en automne -56 ab. J.-C. Se mefisant dels Aquitans reputats bon guerrièrs, fa apèl a de veterans d'eleit de Tolosa e de Narbona. Rebutan los Elvèts e conquistan l'Aquitània. Puèi, quand Vercingetorix prepara son solèvament general foguèt lo torn de l'Occitània del Nòrd. Los Arverns e los Rutèns foguèron vençuts (Auvèrnha e Carcin en 52 abans J.-C.) Los Aquitans (e mai los Cèltas de Bordèus) e los Galeses s'entreajudaron pas fàcia a lor enemic comun. Cesar nòta que « los Galeses son separats dels Aquitans per Garona ».
Los Romans menèron als Occitans lors saber-far e lors concèptes. En particular l'administracion, l'organizacion sociala fins dins los detalhs dels uses e costumas de la familha. Aportèron tanben las leis escrichas. La civilizacion de drech escrich diferenciarà pendent longtemps los Occitans dels Franceses. E puèi, plan segur los Romans aportaràn lo latin qu'es a l'origina de la creacion de la lenga occitana.
Mai tard, los Romans organizan l'expleitacion intensiva de las ressorças agricòlas e mineralas. Lo vin es estat aportat per eles a Bordèus. Traçan una ret de rotas que fa créisser l'activitat economica e l'urbanizacion. La romanitat sedutz la classa aisida mas es puslèu mal acceptada al començament pel pòble. De revòltas contunharon pendent qualques temps puèi las regions finiguèron per èstre pacificadas. Fins al sègle V, l'Occitània coneis gaireben pas de guèrras.
[Modificar] Edat mejana nauta
L'epòca de las invasions barbaras pòt èsser considerada coma una continuacion de l'antiquitat romana dins las regions occitanas. Los atacs dels Escandinaus e dels Francs austrasians an destruch la màger part de las traças de cultura antica. Es atal que los occitans an daissat de se nomenar eles-meteisses de "Romans" fàcia als barbars.
[Modificar] Los primièrs barbars
Los Vandals, los Alans e los Suèvis
[Modificar] Los Gòts
Ostrogòts
- Reiaume Visigòt de Tolosa
- Septimània Visigotica
[Modificar] Los Burgondis
[Modificar] Los Francs epòca merovingiana
Francs Salians
[Modificar] Los Francs epòca carolingiana
Francs Austrasians
[Modificar] Los Escandinaus
Normands , Vikings
[Modificar] Los Vascons
Vascons La Vasconia
[Modificar] Los Arabo-berbèrs
Maures
[Modificar] Edat mejana bassa
L'Occitània a pas jamai conegut d'unitat territoriala, çaquelà mai d'una familha renhanta se son afrontadas o sostengudas dins la tòca d'una unificacion. Pr'aquò, de reialmes veisins se son desvolopats rapidament al detriment dels primièrs embrions d'estat occitan.
- Ducat d'Aquitània e Reialme d'Aquitània
- Comtat de Tolosa
- Vicomtat de Carcassona
- Comtat de Provença
- Comtat de Barcelona
Datas de restacament definitiu de las províncias occitano-romanas als païses actuals (en prenent en compte las regions desoccitanizadas e las províncias pas entièrament occitanò-romanas):
- 1180 Vivarés- França
- 1213 Auvèrnha - França
- 1223 Aunis - França
- 1223 Peitau - França
- 1224 Santonge - França
- 1229 Bas-Lengadòc - França
- 1271 Naut-Lengadòc - França
- 1271 Carcin e Peirigòrd meridional - França
- 1306 Sola - França
- 1308 Angomés - França
- 1308/1527 Marcha - França
- 1322 Bigòrra - França
- 1325 Agenés e Bazadés - França
- 1371 Lemosin oriental - França
- 1453 Gasconha (Bordèu, Chalòssa e Labord) - França
- 1460 Daufinat - França
- 1469 Aragon - Espanha
- 1469 Catalonha - Espanha
- 1469 Gasconha (Val d'Aran) - Espanha
- 1469 Valéncia - Espanha
- 1481 Provença - França
- 1607 Biarn (Bassa Navarra)- França
- 1607 Comtat de Fois - França
- 1607 Peirigòrd - França
- 1607 Lemosin occidental - França
- 1660 Catalonha (Rosselhon e Cerdanha septentrionala) - França
- 1783 Balearas - Espanha
- 1793 Comtat Venaissin- França
- 1793 Principat d'Aurenja - França
- 1802 Menòrca - Espanha
- 1860 Comtat de Niça - França
- 1860 Piemont - Itàlia
L'Andòrra e Monegue son independents d'autres païses.
Veire tanben: Lista de las províncias istoricas occitanas
[Modificar] L'Occitània del sègle XIV al sègle XVII
[Modificar] L'Occitània pendent la revolucion françesa
[Modificar] Istòria contemporanèa
- Lo Felibritge
- Regionalisme occitan (1870-1890)
- Occitània 1900-1940
- Occitània pendent lo regim de Vichy
- Occitània fins a las annadas 70
- Manifestacion per l'occitan
[Modificar] Cultura
Tolosa es de còps considerada coma la capitala d'Occitània. D'autras proposicions fan d'Albi o de Marselha la capitala d'Occitània. En fach, i a pas ges de convencion clara sus aquel subjècte.
Lo simbòl d'Occitània es la crotz occitana.
[Modificar] Lenga
- occitan meridional : lengadocian e provençal
- nòrd-occitan : lemosin, auvernhat, gavot
- gascon
Vejatz Occitan
[Modificar] Mediàs en lenga occitana
[Modificar] Ràdios
- Ràdio Lenga d'òc 95.5 FM
- Ràdio Lengadòc
- Ràdio País: Ràdio País
- Radio Occitània
- Radio Pays a Paris
- Radio Albigés a Albi (81)
- Ràdio 4 en Peirigòrd e Agenés
- Radio Bleu Perigord ( programa en pòstescota )
[Modificar] Television
- Viure al Pais sus França 3 Sud
- Lo jornalet sus França 3 Sud
- Punt de vista sus França 3 Aquitània
- Vaqui sus França 3 Mediterranéia
- Infòc sus Barcelona TV
[Modificar] Premsa escricha
[Modificar] Literatura occitana
- los trobadors
- Frederic Mistral
- Fèlix Castan
- lo Felibritge
- Joan Bodon
- Jacques Boé (dich Jasmin)
- Paul Froment (poèta occitan mòrt al servici militar a Lion [ede@wanadoo.fr])
[Modificar] Musica e dança
Vejatz: Cançon tradicionala en occitan
- A Fil de Ciel
- La Talvera
- Menestrèrs Gascons
- Joan Francés Tisnèr
- Verd e Blu
- Nadau (musica)
- Claudi Martí
- Mans de Breish
- Massilia Sound System
- Nux Vomica
- Parpalhon
- Fabulous Trobadors
- Carlos Gardel
- Lou Dalfin
- Lo Seriòl
- Lhi Jari
- Gai Saber
- Goulamas'k
- Faydits
- Rosina de Pèira
- Manufacturas Verbalas
- Moussu T e lei Jovents
- Lucia de la Val d'Aran
- Jan dau Melhau
- Joanda
- ÒC
- Mauresca Fracàs Dub
- Marilís Orionaa
- D'aqui dub
- Dupain
- Bombes 2 Bal
- La Mal Coiffée
- Du Bartas
[Modificar] Gastronomia
[Modificar] Plats
- la garbura
- l'olada auvernhata
- la pissaladièra
- la/lo bolhabaissa
- la sopa del pisto
- lo caçolet
- l'aligòt
- los farçons
- lo fetge gras
- la torta de bleda
- los nhòcs
- las raviòlas
- l'alhòli
[Modificar] Dessèrts
- lo pastis landés
- la tortièra de Gasconha
- la Crostada Ariejenca
- los pescajons
- lo clafotís
- la pompa d'òli
- los tretze dessèrts de Calendas
- las aurelhetas
[Modificar] Monuments e luòcs istorics
[Modificar] Monuments istorics
[Modificar] Luòcs istorics
[Modificar] Musèus
[Modificar] Espòrts e jòcs
- Jòc de quilhas de 9
- La corsa landesa, qu'es la version actuala de las ancianas corsas de taures daissats dins las carrièras.
- La corsa camarguenca, practicada dins l'Erau, lo Gard, las Bocas del Ròse e la Vauclusa, e que sa tòca es d'anar quèrre d'atributs plaçats sus las banas del taure.
- La pelòta basca, qu'a de basc pas que lo nom. Perque ven del jòc de palma francés, qu'aprèp son interdiccion a subsistit pas que dins de regions atlanticas.
- Lo rugbi de XIII, solidament ancorat en Aude, en Provença, Òlt e Garona e dins la region tolosenca.
- Lo rugbi de XV que son representant mai conegut es l'Estadi Tolosenc.
- Lo tambornet que se jòga subretot en Lengadòc e en Itàlia.
- Las Ajustas mai que mai a Seta e en Lengadòc e Provença.
[Modificar] Tradicions
[Modificar] Personatges celebres occitans
[Modificar] Personatges istorics
- Aleonòr d'Aquitània
- D'Artagnan
- Cyrano de Bergerac
- Ermengarda de Narbona
- Gaston Fèbus
- Enric III de Navarra, lo noste Enric : rei de França e de Navarra
- Bernadotte : rei de Suècia
- Antoine de La Mothe-Cadillac : governador de Loïsiana, fondator de Detroit, (USA)
- Joan Jaurés
- Marquis de Lafayette
- Nostradamus
- Ricar còr de Leon
- Pey Berland
- Familha dels Raimon de Tolosa
- Marcelin Albert
- Familha dels Eudes d'Aquitània
[Modificar] Escrivans
- Teodòr Aubanel
- Pèire Bec
- Belaud de la Belaudiera
- Joan Bodon
- Cantalausa (Joan de)
- Pèire Cardenal
- Jean Castela
- Francés de Corteta
- Marcela Delpastre
- Marcèu Esquieu
- Joan Batista Fabre
- Joan Enric de Fondevila
- Francés Fontan
- Paul Froment
- Joan Ganhaire
- Pèir de Garròs
- Victor Gelú
- Joan Giono
- Pèire Godolin
- Eric Gonzalèz
- Olympe de Gouges
- Jansemin/Jasmin
- Sèrgi Javaloyes
- Robèrt Lafont
- Joan Larzac
- Bernat Manciet
- Frederic Mistral
- Michel de Montaigne
- Montesquieu
- Xavièr Navarròt
- René Nelli
- Marquis de Sade
- Marcèu Panhol
- Cristian Rapin
- Jòrgi Reboul
- Ives Roqueta
- Max Roqueta
- Louisa Paulin
[Modificar] Scientifics
- Nicolas Claude Fabri de Peiresc
- Pierre Gassendi
- Blaise Pascal
- Pèire de Fermat
- Auguste Bravais
- Gaston Darboux
- Paul Sabatier
- Émile Borel
- Pierre-Paul Riquet
- Jean-Louis Étienne
- Marc Seguin
[Modificar] Aspèctes sòcioeconomics
[Modificar] Demografia
[Modificar] Economia
[Modificar] Movements politics occitanistas
- Movements actuals
- Aligança Liura Europèa / Partit democratic dels pòbles d’Euròpa (ALE/PDPE), inclutz lo PÒC dins una confederacion de partits al nivel d'Euròpa
- Anaram Au Patac (AAP), grop d'accion, independentista, d'extrèma esquèrra, implantat en Bearn
- Convergéncia Democratica Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, autonomista, centrista, implantat en Aran
- Gardarem la Tèrra, grop d'accion altermondialista
- Hartèra, grop d'accion, d'esquèrra, orientat vèrs la joventut, implantat en Bearn
- Iniciativa Per Occitània, laboratòri politic, cultural e social; independentista
- Liga per la Renaissença dei Libertats Niçardi, contèsta lo restacament de la Comtat de Niça a l'estat francés en 1860
- Linha Imaginòt, revista e grop d'accion e de reflexion, antiindependentista, anticentralista e partisan d'una Occitània francesa
- Movement Regionalista Lengadocian, coalicion electorala pròcha del PNO, implantada en Lengadòc
- Occitània Libertària, grop d'accion, libertari, implantat en Lengadòc
- País Nòstre, grop electoral regionalista, implantat en Lengadòc
- Paratge, laboratòri d'idèas politicas, implantat dins las Valadas Occitanas e en Provença
- Partit de la Nacion Occitana (PNO), independentista
- Partit Occitan (PÒC), autonomista, entre l'esquèrra e lo centrisme
- Regions e Pòbles Solidaris (RPS), inclutz lo PÒC dins una confederacion de partits al nivèl de l'estat francés
- Unitat d'Aran, autonomista, socialdemocrata, implantat en Aran
- Unitat d'Òc, coalicion electorala pròcha del PNO, implantada sustot en Aquitània
- Movements ancians
- Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (COEA), autonomista, d'esquèrra
- Comitats d'Accion Occitana (CAO), d'esquèrra
- Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC), independentista, d'extrèma esquèrra, inclusiá AAP
- Entau País, autonomista, puslèu d'esquèrra, implantat en Gasconha
- Federacion Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO), independentista, comunista libertària
- Lucha Occitana, autonomista, d'extrèma esquèrra
- Movement Autonomista Occitan (MAO), autonomista, implantat dins las Valadas Occitanas, pròche del PNO
- Partit Provençau, autonomista
- Pòble d'Òc, independentista, libertari
- Volèm Viure Al País (VVAP), autonomista, d'esquèrra
[Modificar] Veire tanben
- Crosada dels Albigeses
- catars
- catarisme
- Lengadòc
- lengas romanicas
[Modificar] Ligams extèrnes
- L'ensenhament de l'occitan e del basc en Aquitània
- Lo Cap'òc : Unitat d'animacion pedagogica en occitan, basada a Pau
- Comitat d'Afrairament Occitanò-Catalan
- Conselh General d'Aran
- siti aranés independent
- (en) (fr) (oc) Danças e músicas tradicionali dau País Niçard e dau Miegjorn
[Modificar] Referéncias
- ↑ LAFONT Robèrt (1986) "La nominacion indirècta dels païses", Revue des langues romanes nº2, tòme XC, pp. 161-171
- ↑ FONTAN Francés (2002) = FONTAN François, La nation occitane: ses frontières, ses régions, numèro especial Lo Lugarn 81 [1a ed. 1969, tèxt revisat en 1997 segon las instrucctions laissadas par l’autor]
- ↑ ESPIEUT Enric (1968) Istòria d'Occitània, coll. Viure 1, Lavit: Lo Libre Occitan
- ↑ LARBAUD Valèri (1927) = LARBAUD Valery, Jaune bleu blanc, coll. L’imaginaire, sl.: Gallimard
![]() |
Portal d'Occitània – Accedissètz als articles sus Occitània |