Tolon
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
País / Parçan | Occitània, Provença![]() |
---|---|
Estat | França |
Region | Provença-Aups-Còsta d'Azur |
Departament | Var (Prefectura) |
Arrondiment | Arrondiment de Tolon (cap-luòc) |
Canton | cap-luòc de 9 cantons |
Còde INSEE | 83137 |
Còde postal | 83000 |
Cònsol Mandat en cors |
Hubert Falco 2001 - 2008 |
Intercomunalitat | Comunautat d'aglomeracion Tolon Provença Mediterranèa |
Gentilici | Tolonés -a |
Latitud | 43° 04’ 22’’ Nòrd |
Longitud | 05° 58’ 58’’ Èst |
Altitud | 0 m (mini) – 584 m (maxi) |
Superfícia | 4 284 ha = 42,84 km2 |
Populacion sens comptes dobles |
166 800 ab. (2005) |
Densitat | 3 893 ab./km2 |
Tolon es una vila d'Occitània, en Provença, en riba de la mar Mediterranèa (s'escriu Touloun en nòrma mistralenca). Es au fons d'una baia, la rada de Tolon, e aquela situacion n'a fach un pòrt militar fòrça important. Es la prefectura dau departament de Var despuei 1973. Tolon a 168 639 estatjants e n'a 478 000 dins 40,l'aglomeracion: es la cinquena aglomeracion occitana (tanben es la dotzena aglomeracion francesa e la quinzena comuna intra muros).
Lo gentilici es tolonés -a.
[Modificar] Geografia
La vila de Tolon es situada entre la rada de Tolon e lo mont Faron. Una partida dau pòrt e de la vila es ocupat per l'arsenal militari. Tolon es lo premièr pòrt militari de França.
[Modificar] Istòria
- Occupada dès lei Ligures, Telo Martius (de Telo, la divessa dei sorgas — o dau latin tol, bas de còla — et Martius, en l'honor dau Dieu de la guerra, Març), es l'una dei dos tenchurièrias de porpre de l'Empèri Roman.
- Après lo ratacament de Provença au reiaume de França, Tolon devènt un luòc de bastenda navala e la rada es emmerçada per abritar dei barcaréses militaris.
- 1524: la torre reiala es bastida. En 1543, per gardar a sa dispausicion lo barcarés ottoman de Barbarossa, lo rei Francés Ièr l'autoreja a ivernar a Tolon, vuèjada de seis abitants. Nòu escande per l'Europa crestiana.
- 1707: Tolon resista durant l'envasion de Provença per leis emperiaus menadas per lo Duc de Savòia e lo Princi Eugene lors de la guèrra de succession d'Espanha.
- 1720: afrondaments de la pèsta, 13 000 anmas moron, soit environ la mièja de la populacion (la vila es contaminada per la pèsta de Marselha).
- 1793 : Livrada aus Britanics, la vila es consirada coma traïdora a la Revolucion francesa e perdèt lo títol de prefectura donada a Draguinhan. Napoleon Bonaparte se destria durant lo sèti.
- 1974 : Tolon recobrat lo títol de prefectura.
[Modificar] Demografia
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2005 |
---|---|---|---|---|---|---|
161 786 | 174 746 | 181 801 | 179 423 | 167 619 | 160 639 | 166 800 |
Nombre retengut a partir de 1968 : Populacion sens còmptes dobles |
|
|||
Ais de Provença | Baiona-Anglet-Biàrritz (conurbacion) | Bordèu | Clarmont-Ferrand | Limòtges | Marselha | Montpelhièr | Niça | Nimes | Pau (aglomeracion) | Tolon | Tolosa | Valença (aglomeracion) | |
|||
|
|||
Ais de Provença | Amians | Angieus | Argenteuil | Besançon | Bordèu | Boulogne-Billancourt | Brèst | Can | Clarmont-Ferrand | Dijon | Estrasborg | Grenòble | Le Havre | Lilla | Limòtges | Lion | Lo Mans | Marselha | Mètz | Montpelhièr | Montreuil-sous-Bois | Mülhausen | Nancí | Nantas | Niça | Nimes | Orleans | París | Perpinhan | Rems | Rennes | Roan | Sant Estève | Tolon | Tolosa | Tors | Villeurbanne |
|||