Agnatha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Agnats
Lampresa de ribièra (Lampetra fluviatilis)
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Superclassa
Agnatha
— autor incomplet —, data de precisar
Taxons de reng inferior
  • Cefalaspidomòrfes
    • Petromizonifòrmes (lampresa)
  • Pteraspidomòrfes
  • Quelodonts (animals fossils)
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Lo taxon dels agnats (del grèc a, sens e gnathos, maissa), o ciclostòmes (que significa "boca en forma de cercle"), es una classa dins la sistematica tradicionala, que recampa d'animals de còrde dorsala e de cran, mas sens maissas. Lor vida en mitan aqüatic los a fach longtemps classar demest los peisses.

Lo taxon es pas considerat coma monofiletic, e deu èsser considerat coma obsolèt dins una classificacion filogenetica. Las mixinas son estadas separadas dels vertebrats, las lampresas i demorant.

[Modificar] Classificacion

Las mixinas e lampresas partejan de caractèrs morfologics ancestrals a totes los craniats, que seràn perduts çò los gnatostòmes (qu'an de màssias). Lor boca rudimentària, que se compòrta coma una ventosa, possedís pas de maissas, e pòt doncas pas modificar sa dobertura. Lor esquelèt es cartilaginós e compausat d'una capsula craniana e d'una colonna vertebrala sens còstas.

Se los agnats actuals son pauc nombroses, cal gardar a l'esperit que de nombroses fossils d'agnats son presents dins los sediments del paleozoïc. Los agnats foguèron los totes primièrs craniats a aparéisser.

Notam enfin per çò que concernís l'aparicion de la maissa dels gnatostòmes ("peisses" de maissas, tetrapòdes), que los òsses del parelh de branquias la mai anteriora dels agnats sembla èsser omològa de maissas dels gnatostòmes ; una origina fòrt risolièra quand òm i pensa !


[Modificar] Plaça dels agnats dins lo renhe animal

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grads evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars procaryotes (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. ♦ Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponja (organisme multicellular) Mollusques ♦ Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian     ♦ Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. ♦ Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) ♦ Dinosaures (atudat) ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) ♦ Crocodils Marsupials ♦ Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtes de tipe Lausèrt)   ♦ Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primatas ♦ Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
♦ Ongulats

[Modificar] Ligams extèrnes