Machaerus
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Machaerus (Μαχαιρούς) foguèt una fortalesa de Perèa mencionada per Flavi Josèp en relacion amb Alexandre de Juda, filh de Ircan I, que la fortifiquèt vèrs l'an 90 aC. Aristòbul escapèc de Roma e tanben volguèt la fortificar mas foguèt conquistada après un sètge de dos jorns per Gabinius, lo procònsol de Siria], al que s'aguèt de rénder e la fortalesa foguèt desmantelada (57 aC). La ciutat èra dins la termièra entre los domenis d'Eròdes lo Grand e los d'Aretes, rei dels nabatèus (son suer), al qual perteniá vèrs lo 40 aC, mas probablament a aquesta data o pauc dempuei foguèt rebastida per Eròdes lo Grand.
Quand Phasaelis, femna de Eròdes Antipas (filh d'Eròdes lo Grand) suspectèt de l'enamorament del rei envèrs Erodies (la femna de Eròdes Filip), fugiguèt a aquesta fortalesa d'ont passèt a Petra, la capitala de son paire Aretes, rei dels nabatèus. Flavi Josèp ditz que Joan Baptista defendèt los drets de la reina nabatèa e Eròdes Antipas lo faguèt aucir en Machaerus, mas es dificil de verificar coma aguèt lo poder Eròdes Antipas d'aucir un aliat del rei dels nabatèus dins una de las fortalesas d'aqueste, per lo que cal considerar qu'alavetz ja perteniá a Eròdes Antipas. Machaerus foguèt governada pels tetrarcas Eròdes Antipas (fins a 39) e Eròdes Agripa, fins a 44, quand passèt a Roma. Dins la revòlta josieva, dempuei la queiguda de Jerusalèm, Machaerus resistiguèt a l'atac de Lucilius Bassus que rendet la ciutat dempuei d'arrapar un jove notable del pòble (Eleazar) e obligar los soldats a se rendre a cambi de sa vida e de la vida de tots, mas quand sortiguèron los 1700 abitants mascles foguèron totes massacrats (72). La ciutat foguèt destruïda. Sas rèstas se nomenan en arabi Qalat al-Mishnaqa e son al cant d'un vilatjon nomenat Meqawer. Lo lòc foguèt explorat pel primièr còp per l'alemand Ulrich Seetzen en 1807, e excavat a comptar de 1968 per Jerry Vardaman, de la Southern Baptist Theological Seminary de Louisville (Kentucky); en 1973 foguèt estudiada per l'alemand August Strobel e en 1978-1981 i faguèron catacions Virgilio Acorbaishi, Stanislao Loffreda e Michele Piccirillo, de l'Institut biblic franciscan de Jerusalèm.