Genèva

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Genèva
País Soïssa
Canton Genèva
Superfícia 15,86 km²
Populacion 185 524 (2007)
Altitud 374 m

Genèva (en arpitan Geneva, en francés Genève) es la segonda vila de Soïssa e lo cap-luòc del canton de Genèva. La vila compta 185 524 abitants al començament de l'annada 2007. Son airal urban forma una aglomeracion transfrontalièra, lo bacin francovaudogenevés, que s'alarga sus lo canton de Vaud e los departaments franceses d'Ain e de l'Auta Savòia, per un total de 760 000 abitants.
Lo canton de Genèva compta 445 000 abitants. Genèva es la segonda plaça financièra de Soïssa.

Lo gentilici es genevés -esa.

[Modificar] Geografia

Centre comercial, bancari, intellectual e universitari, la vila se desvolopa a l'endrech ont Ròse quita lo lac Leman e a la jonhença del flume amb Arva. Se tròba dins una conca, encastrada per los Voirons, lo Salèvi, lo Mont de Sion, lo Vuache (departament de l'Auta Savòia) e Jura (departament d'Ain), montanhas que se tròban totas sul territòri francés (parcialament per Jura qu'es en granda part en Soïssa).

[Modificar] Istòria

Durent l'Antiquitat, la sosmision romana dau país deis Alobroges entervent en 121 avans J.-C. Genèva devent alòrs un avançada au nòrd de la provinça de la Gàllia transalpina. L'amenatjament d'un pòrt entervent en 123-105 av. J.-C. La vila es alòrs constituada d'una pichoneta aglomeracion onte lei demoranças son bastidas en fustas et en bardís. Genèva entra dins l'istòria en 52 av. J.-C., quora Juli Cesar menciona son passatge dins aquela ciutat (Genua) dins seis Comentaris sus la Guèrra dei Gàllias (De Bello Gallico). Volant empachar lo passatge deis Helvetes, Cesar copa lo pont sus lo Ròse. Quora Cesar s'aisa provisoriament amb ses tropas en 58 av. J.-C., l'opidum s'agrandit encara devent dès lòrs una vila romana (vicus puei civitas).

Per un diplome de 1162, l'emperador Frederic Barbarossa establiguèt l'independença deis evescs de Geneva coneguts coma princes de l'Empèri. A la debuta dau segle XIII entervenguèt un tresen poder : l'Ostau de Savòia. Lo comte de Savòia s'apoderar en 1250 dau castèu dau Borg-de-Forn.
Engagada per son bisbe aus costats dau duc de Borgonha dins la guèrra de Borgonha, Genèva es menaçada per lei Soísses après lor vitori e condam en 1475 a pagar une amende importanta. Un tractat de 1526 entra Genèva, Bèrna e Friborg annonça la fin dau poder dau bisbe e l'emergença d'una senhoria autonoma. Leis Eidguenots, partisans dei Confederats, fon aprovar lo tractat per lo Conselh generau lo 25 de febrièr.

A partir de 1526, dei mercants alemans abrandan a Genèva leis ideas de la Reforma luteriena demest lei comerciants genevés e se abrandant dins la populacion sos l'influença de predicadors coma Guilhem Farèl.
La Reforma es adoptada lo 21 de mai 1536 en meteis tèmps que l'obligacion d'enviar seis enfants a l'escòla. Genèva devent dès lòrs lo centre dau calvinisme e se troba subrenomada la « Roma protestanta ». Arrivat a Genèva en julhet de 1536, Joan Calvin aura una influènça imensa, en tant que president de la Companhia dei pastors, sus tots leis aspects de la vita genevesa. La republica proclamada sos le nom de « Sobeiranetat de Genèva », en rediga leis Ordenanças gleisalas en 1541 puei leis Edictes civils en 1543 que serviron de constitucion a la nòva republica.

Dès son avenament en 1580, leis atacas dau duc Carles-Emanuèu Ièr de Savòia se multiplican. Genèva estend alòrs son aligança amb Solothurn, Zuric e la França.
Lo 11 de decembre 1602, l'ataca nochenca deis Savòiards es defacha per lei genevés e es demorada dins l'istòria sos lo nom d'« Escalade », acompelit lo duc a aceptar una patz durador sagelada per lo tractat de Sant Julian dau 12 de julhet 1603 que conegue l'independença de la ciutat. Sus lo plan economic, de nombròs protestants italians mai surtot françés doblen la populacion durant leis annadas 1550 e donan un nòu dinamisme a la vila.

Lo segle XVIII, economicament et culturalament flòrissant, es bolegat per dei trebols politics que lei contemporanèus li dison lei « revolucions de Genèva ». Foguèron dei rebelions entre los ciutadans (aristocrates e borgés) e lo pople sensa dreches.

Lo 15 de avril 1798, lo Tractat de Reunion entegra Genèva au territòri de la Republica françesa. Fin d'agost, après aver desvolet a sa sobeiranetat e a seis aliganças, Genèva es choisie coma prefectura e cap-luoc dau departament dau Leman. Genèva devent alòrs una vila françesa parmi d'autres e seis abitants fon l'experiènça dau centralisme napoleonian. Mai la defacha de l'armada napoleoniena li rend son independença.
Maugrat la crainte dei catolics soïsses adrech la « Roma protestanta » e aus trebols qu'a conegut au segle XVIII, l'estacament es sinhat lo 19 de mai 1815.

La mission internacionala de la vila s'afortit particularament amb la faurià dau Comitat Internationau de la Crotz Roja en 1863 per Guilhem-Henri Dufour e après la Primièra Guèrra Mondiala : devènt — notadament per l'actatge de Gustau Adòr e William Rappard — lo sèti de la Societat de las Nacions en 1919. Après la Segonda Guèrra Mondiala, lo sèti europèu de l'Organizacion de las Nacions Unidas e de desenas d'organizacions internacionalas s'aisa a Genèva, ço que sera profitable au desvolopament dau torisme de lésers e d'afares. Amb l'arribada deis annadas 1960, Genèva es l'una dei premièras regions soïsses onte lei movaments xénophobes e comunistes conoisson un cèrt escasuda, mai tambèn lo tresen canton a acordar lo drech de vote cantonau e comunau aus femnas.