Libre de bon amor
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Eth Libre de bon amor (1330) (en castelhan: Libro de buen amor), nomentat anteriorament Libre des cançons (Libro de los cantares), ei era òbra mès representativa deth Mestièr de clerecia. Està considerada de forma unanima coma ua des crestes literàries espanhòles de quinsevolh temps, non sonque dera Edat Mieja.
[Modificar] Tematica e estructura
Eth Libre de bon amor ei ua composicion vasta e variada de 1728 estrofes, eth hiu conductor dera quau ac constituís eth relat dera autobiografia fictiva der autor (Juan Ruiz, Archiprèire de Hita), qui ei representat per episodic personatge de Dòn Melon dera Òrta. Eth hèt que s'agen conservat tres manuscrits ei un indici dera importància e difusion qu'auec aguesta òbra des de ben d'ora: es còdex de Toledo (T) e Gayoso (G) son de fins deth sègle XIV, e eth de Salamanca (S) siguec copiat a principis deth sègle XV per Alonso de Paradinas. enes tres an estat arrancades diuèrses huelhes, çò qu'empedís era lectura complèta deth libre e ath delà es lectures divergissen a viatges per causa des deturpacions des copistes. Eth títol damb qu'aué se coneish era òbra siguec prepausat per Menéndez Pidal en 1898, en tot basar-se en disparièrs passatges. En çò que tanh ara data de redaccion, vàrie segontes eth manuscrit: en un er autor afirme qu'ac acabèc en 1330 e en d'aute en 1343, encara que se tend a creir qu'eth de aguesta darrèra data siguec en realitat ua revision ena quau Juan Ruiz higec naues composicions.
Eth libre se caracterize pera sua varietat de:
- Contengut (exemples, narracions amoroses, "serranillas" (composicion lirica d'ahèr rustic o erotic), elements didactics, composicions liriques, eca.)
- Metrica (ath delà dera quaderna via utilize estrofes de setze vèrsi, estrofes zejelesques, eca.)
- Era expression e er estil (seriós, festiu, religiós, profao, eca.)
Coma nuclèus narratius mès destacables dera òbra, soslinharam:
- Er entratge, a on er Archiprèire de Hita explique eth sens e interpretacion deth libre.
- Ua autobiografia fictiva der autor, ena quau relate es sòns amors damb disparières hemnes, totes de disparièra origina e condicion sociau: ua monja, ua araba, ua proprietària que vedec estar en tot pregar, ua hornera, ua hemna de nauta posicion, diuèrses abitantas dels sérres, eca, ajudat per ua tresau o alcavota (mitjancera, encobridora, de relacions sexuaus considerades illicites), Urraca, mès coneishuda coma "La Trotaconventos".
- Ua colleccion de "enxiemplos" (apologs, faules e condes), que servissen coma ensenhament morau e barrament des episòdis.
- Era disputa enter er autor e Dòn Amor (un personatge alegoric), a on eth prumèr acuse ar Amor coma responsable des pecats principaus e eth dusau da consideracions de com a d'èster era hemna e eth galan.
- Era narracion des amors de Dòn Melon e Doña Endrina ('aranhon') (adaptacion dera comèdia umanistica medievau "Pamphilus").
- Eth relat alegoric dera batalha enter Dòn Carnal (Carnau) e Doña Cuaresma (Quaresma), en realitat ua paròdia des cançons de gèsta medievaus.
- Un comentari ath Ars amandi deth poèta latin Ovidi.
- Satires d'expression, estil e contengut goliardesc, coma era paròdia des ores canoniques, era Cantiga des clergues de Talavera, er elògi misogin (Que refuse o manifèste aversion as hemnes e ath tracte damb eres) des proprietàries gojates, o era satira "Contra la propiedad que el dinero ha" (Contra era proprietat qu'es sòs a).
- Ua sèrie de composicions liriques religioses, lèu tostemp marianes (Gòis de Santa María).
- Ua sèrie de composicions liriques diuèrses profanes: eth plant (composicion o cant elegiac) ara mòrt de Trotaconventos, cantigues de cèc e entà escolars.
[Modificar] Sus era interpretacion dera òbra
Era intencion o finalitat dera òbra ei confusa per causa deth sòn gran eterogeneitat: dempús d'un prològue en qué se recomane damb obstinacion er amor a Diu, se mos rebrembe que «ei umana causa eth pecar» e que sigam atenti ar interpretar era òbra. Mos avertissen que les trufes non son incompatibles damb es bròqui e qu'era òbra ei absoludament dubèrta: era sua interpretacion sonque depen dera actitud deth lector. Menéndez Pelayo siguec eth prumèr a soslinhar eth caractèr goliardesc dera òbra, se ben neguèc que i auesse cap atac contra es dogmes o insurreccion contra era autoritat, coma uns auti vederen dempús, actitud qu'ei precisament un trèt distintiu dera poesia goliardesca. Tanben a estat fòrça discutit enter es especialistes eth possible caractèr didactic deth Libre de bon amor. Mentre autors coma José Amador de los Ríos, Leo Spitzer o María Rosa Lida de Malkiel defenen eth didactisme coma part inseparabla dera òbra, uns auti coma Américo Castro o Sánchez Albornoz ac nèguen, e considèren que Juan Ruiz siguec mès cinic que moralista, mès ipocrita que piadós. Juan Luis Alborg, pera sua banda, hè ua analogia damb er emplec que hec Cervantes des romans de cavalleries entà abocar era sua ironia e era sua vision personau, deth madeish considère que «er Archiprèire s'installe laguens des formes didactiques medievaus entà tirar des d'eres era ambigua varietat des sues intencions e era sua umoristica vision dera realitat». En generau, aué se tend a considerar qu'ei mès ben un libre didactic damb propòsits artistics, qu'eth contrari.
[Modificar] Copyleft medievau
Com petita mòstra, reprodusim de contunh es estrofes 1629 e 1630, includides ena part finau (De com ditz er Archiprèire que s'a d'enténer eth sòn libre) e que constituïssen ua autentica declaracion en quaderna via de copyleft, era filosofia en qué se base era pròpria Wikipedia mès expausades sèt sègles abantes, ues idèes que des de dempús non èren per aqueth alavetz era excepcion, senon la regle:
- Qualquier omen, que lo oya, si bien trovar sopiere,
- puede más y añadir et emendar si quisiere,
- ande de mano en mano a quienquier quel’ pidiere,
- como pella a las dueñas tómelo quien podiere.
- Pues es de buen amor, emprestadlo de grado,
- non desmintades su nombre, nin dedes refertado,
- non le dedes por dineros vendido nin alquilado,
- ca non ha grado, nin graçias, nin buen amor complado.
En occitan:
- Quinsevolh òme qu'ac sente, se ben trobar sabesse,
- pòt aciu híger mès, e esmendar se volesse,
- vagi de man en man a quinsevolh qu'ac demanèsse,
- coma pilòta [lançada] as gojates prene-ac qui podesse.
- Donques ei de bon amor, prestatz-ac de bon grad,
- hètz aunor ath sòn nom e non dobtatz a passà'c a uns auti,
- non ac datz per sòs, venut ne logat,
- pr'amor que non a gust ne gràcia, ne [i a] bon amor crompat.