Aranés (parlar)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aranés (parlar) (gascon)
Parlat en :  Espanha
Regions :  Val d'Aran en Espanha
Parlat per :  4700 personas
Classament :  ?ena mai parlada
Tipologia :  SVO

Sillabica

Familha lingüistica :   -  Lengas indoeuropèas

    -  Lengas italicas
       -  Lengas romanicas
          -  Lengas italo-occidentalas
             -  Lengas ibero-romanicas
                -   occitano-roman
                   -  Occitan
                      -  Gascon Aranés

Estatut oficial
Lenga oficiala de :  Catalonha
Acadèmia :  
ISO 639-1  oc
ISO 639-2 (B)  oci
ISO 639-2 (T)  gsc(en)
Mòstra:  
Vejatz tanben : {{{grop}}} – lenga, lista de lengas


Somari

[Modificar] Generalitat

Aranés ei eth nòm que se da ara lengua occitana ena Val d'Aran. Er aranés ei ua varianta deth dialècte gascon.

[Modificar] Era oficialitat der aranés

Tamb era aprovacion dera Llei 16/1990, de 13 de juriòl, sus eth règim especiau dera Val d’Aran er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau. Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en sòn article 7 hè referéncia ara proteccion der aranés.

Tamb era aprovacion deth nau Estatut d'Autonomia de Catalonha er an 2006, er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau de Catalonha. Er article 6.5 ditz eth següent: "Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d'aguest territòri e ei oficiau en Catalonha cossent damb eth que establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica"

[Modificar] Caracteristiques der aranés

Trets evolutius comuns dab eth gascon pirenenc.

  • Pas de F latina a H: FERRUM> hèr
  • Queiguda de N intervocalica: FARINA> haria
  • Aparicion de A- protetica deuant de R iniciau, en tot doblà-se atau era R: ROTA> arròda
  • Evolucion de LL latina interior o finau a TH: VITELLU> vedèth
  • LL intervocalica passe a R: BELLA> bèra
  • Pas de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> sau
  • Metatèsi de –R: VENTRUM> vrente
  • Article pirenenc eth/era

Trets particulars d'eth aranés.

  • Era aspiracion dera H non es genrerau (sauv Canejan e Bausen).
  • Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun dab eth parlar de Luishon).
  • Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: deuant, viuer.
  • Passatge en pausicion finau deth diftong -ÈI a -È: tornarè deman.
  • Passatge en pausicion finau deth diftong - ÒU a -Ò
  • Article plural definit epicèn (que a era madeisha fòrma ath masculin e femenin): Es (En deuant vocala).
  • Plural en -es deths noms en -a: es pèires.
  • Plural en -i deths determinants, pronoms e de quauqui noms e adjectius: aguesti, toti.
  • AVER es eth sol auxiliari: a estat.


Quadre comparatiu tamb d’autes lengües romaniques

FESTA
fête
festa
fiesta
festa
hèsta
LUNA
lune
luna
luna
lluna
lua
MELE
miel
miele
miel
mel
mèu
CASTELLUM
château
castello
castillo
castell
castèth
ILLA
elle
lei
ella
ella
era
RIDERE
rire
ridere
reir
riure
arrir
CAPRA
chèvre
capra
cabra
cabra
craba

[Modificar] Normativizacion der aranés

Er aranés es normativizat segon era nòrma classica e unitària der occitan, definida iniciaument per Loís Alibèrt e ara gerida peth Conselh de la Lenga Occitana. Eras nòrmas deth CLO son reconegudas oficialament peth Conselh Generau d'Aran (e doncas pera Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) dempuish 1999.

Mes quauques detalhs dera adaptacion d'aquera normativa ar aranés son diferentas de l'ús preferenciau deras autas varietats gasconas: eras particularitats aranesas son en teoria possiblas tanben enas autas varietats de gascon, mes en practica s'utilizan sonque en aranés, ja qu'era rèsta deth gascon prefereish solucions mei unitàrias. Essencialament se tracta:

  • de la forma deth plurau femenin en -es en lòc de la grafia -as qu'es mei unitària e englobanta (podent prononcià's [es/ɔs/as] segon eths parlars). Ex: hemnes araneses en lòc de hemnas aranesas.
  • de u entre duas vocalas en lòc de la grafia v qu'es mei unitària e englobanta (podent prononcià's [w/β] segon eths parlars). Ex: auer en lòc d'aver.

Segon era normativa occitana, en absolut, arren n'impedeish pas qu'er aranés utilize eras formas graficas mei unitàrias coma -as e v.

Era normativa de l'occitan, aplicada ar aranés e a quauques parlars gascons vesins, nòta cèrtas particularitats morfologicas coma eths pluraus sensibles masculins en -i (es aranesi "eths aranés") e eths articles pirinencs (eth, era, es; aquí es es la varianta aranesa per eths, eras).

[Modificar] Ispanizacion der aranés

A causa dera soa pertanhença ar estat espanhòu, er aranés es somés a influéncias pesantas de la lengua castelhana e ar encòp deth catalan. Atau er aranés a incorporat aquestas darrèras decadas ua avalanca de neologismes "ispanics" coma actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), increment (vs. aumentacion), laborau (vs. professionau), matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu) ath son vocabulari tecnic.

[Modificar] Usatge dera lengua

 
Chifres absoludes
Percentatge
Lo compren
6712
88,88 %
Lo sap parlar
4700
62,24 %
Lo sap liéger
4413
58,44 %
Lo sap escríuer
2016
26,69 %
Hònt: IDESCAT, Cens linguistic de 2001

[Modificar] Ena escòla

Er aranés ei era lengua d’aprenedissatge des escolans de 3 a 7 ans e era lengua veïculara en toti es centres d’educacion infantila e primària ena Val d'Aran. Eth curriculum der aranés ei eth conjunt d'objectius, contenguts, metòdes pedagogics e critèris d'avaluacion de cadun des nivèus, etapes, cicles, grads e modalitats deth sistèma educatiu que guien era accion docent. Eth Conselh Generau d'Aran aprovèc per unanimitat eth curriculum der aranés der ensenhament obligatori en session plenària deth 13 de hereuèr de 1998.

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Ligams intèrnes

[Modificar] Ligams extèrnes

Normes ortografiques der aranés
Cens linguistic der aranés de 2001. Grafics damb es principaus resultats
Curriculum der aranés der ensenhament obligatori
Prototip de traductor automatic aranés-catalan

Portal d'Occitània – Accedissètz als articles sus Occitània