Cançon de mio Cid
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era Cançon de mio Cid (en castelhan, Cantar de mio Cid), cançon de gèsta anonima, que se supause que siguec compausada a principis deth sègle XII. Sonque se conserve un tèxte escrit eth 1307 e non publicat enquiath sègle XVIII. Ei un document fòrça valuós peth sòn caractèr istoric, que mos da a conéisher era epòca que siguec compausat: costums, classes sociaus e eveniments, enter autes. Literariament seguís eth modèu dera epica francesa, mès damb mès scenes domestiques qu'apròpen era òbra as lectors, com acostume a passar enes adaptacions espanhòles. Ère ua òbra que se transmetie oraument mès s'a conservat pr'amor que siguec escrita ua des sues versions.
[Modificar] Eth manuscrit
Existís un exemplar unic qu'actuaument se trape ara Bibliotèca Nacionau d'Espanha en Madrid. Ath sègle XVI se guardaue en Archiu de Vivar de Cid. Dempús se sap qu'estèc en un convent de monges deth madeish pòble. Eugenio Llaguno y Amírola, secretari deth Conselh d'Estat, lo rescatèc eth 1779 entad ac publiquèsse Tomás Antonio Sánchez. Quan s'acabèc era edicion, Emilio Llaguno ac restanquèc en sòn poder e mès tard as sòns eretièrs. Passèc dempús a Pascual de Gayangos e pendent aguest temps, cap a 1858, ac vedec e consultèc Dames-Hinard. De contunh siguec enviat a Boston entad ac vedesse Ticknor. Eth 1863 ja ac possedie eth prumèr marqués de Pidal. Fin finau e abantes dera sua custòdia ara Bibliotèca Nacionau de Madrid, (siguec crompat eth 20 de deseme de 1960) ac recebec Alejandro Pidal e ena casa sua ac estudièren Vollmöller, Baist, Huntington e Ramón Menéndez Pidal. Se tracte d'un tom de 74 huelhes de pergamin espés e non fòrça ben premanit. Autes 2 huelhes li servissen de guardes. Al revèrs dera huelha 74 i a ues escritures damb taques de color marron, degudes a reactius antics. Menéndez Pidal artenhec liéger eth prumèr paragraf (damb ajuda d'auti reactius quimics) mès non auec era madeisha sòrt damb eth dusau paragraf. En aguesta madeisha pagina i a tanben diuèrses linhes en latin, escriti damb letra grana, deth sègle XIV. Era enquadernacion deth tom ei deth sègle XV. Està hèta en taula folrada de badana e damb orles estampades. Es huelhes estan despartides en 11 quadèrns; ath prumèr li manque era prumèra huelha; ath seté li manque ua auta, igual qu'a eth detau. Era letra deth manuscrit ei clara e cada vèrs comence damb majuscula. D'autant en autant i a letres principaus damb adorns. Precisament peth tipe de letra que s'emplegue, quauqui erudits crederen qu'eth manuscrit poderie èster der an 1207. Mès naui estudis asseguren qu'en realitat pertanh ath sègle XIV, en tot basar-se qu'aguesta letra se semble mès ara quau s'use enes privilègis d'Alfons XI de Castelha (1312-1350). Es letres majuscules an en sòn interior dus trèti paralleli, detalh qu'ère comun ara fin deth sègle XIII e pendent tot eth sègle XIV. Auti detalhs que tien en compde es investigadors entà plaçar eth manuscrit en sègle XIV son: que s'emplegue plan era y (en paraules coma myo, rey, yr), causa rara en documents dera prumèra meitat deth sègle XIII e fòrça comun en XIV e XV e qu'utilize era v coma iniciau de paraula en lòc dera u (en paraules coma valer, vno) e fin finau er emplec de Gonçalo, Gonçalez en lòc de Gonçalvo o Gonçalvez. En explicit se lieg:
- Quien escribió este libro dé Dios paraíso: amén
- Per Abbat le escribió en el mes de mayo
- En era de mil e CC XLV años
En occitan:
- Qui escriuec aguest libre dongue Diu paradís: amèn
- Per Abbat ac escriuec en mes de mai
- Ena ère de mil e CC XLV ans
I a agut tostemp fòrça controvèrsia enter es erudits sus era interpretacion d'aguest explicit. Heus aciu quauques deduccions: Abbat ei nom e non títol, donques s'anèsse un abat portarie un don, segontes er acostumat n'abates benedictins dera epòca. I auec un Pero Abad, Chantre dera Clerecía Reau qu'apareish en documents eth 1253. Dilhèu sigue er autor deth manuscrit e qu'escriuec ère per confusion en lòc d'an, en tot èster alavetz er an de 1245. Dempús d'estudis fructuosos sus eth tèma s'arribèc ara conclusion qu'eth manuscrit ei probablament deth sègle XIV mès qu'ei ua còpia d'un anterior que s'escriuec segurament en sègle XII, an de 1140, en temps d'Alfons VII de Castelha. Er an 2003, es professors dera Universitat de Burgos Timoteo Riaño Rodríguez e María de Carmen Gutiérrez afirmen que se tracte d'ua còpia realizada ath torn de 1235, conclusion ara quau arriben ras d'un estudi lingüistic e paleografic.