Montpelhierenc (parlar)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo montpelhierenc es lo parlar occitan de la vila de Montpelhièr e de sa region pròcha, çò es mai o mens l'èst del departament d'Erau, fins a Seta. Amb lo cevenòl e lo bas-vivarés, es un parlar lengadocian oriental. Aqueste sosdialècte èra un dels mai emplegats dempuèi la fin del sègle XIX amb d'autors importants coma Alexandre Langlada de Lansargues e de lingüistas coma Alfons de RòcaFerrièr. Aquela vitalitat se manifestèt per la creacion de la Revue des Langues Romanes e un jornal umoristic de granda difusion La Campana de Magalouna. Demest los autres autors importants d'aqueste airal cal citar Joan Batista Fabre, Max Roqueta o Joan Frederic Brun.
[Modificar] Elements de dialectologia
Lo montpelhierenc es un dels sosdialèctes mai peculiars de l'ensems lengadocian. Sembla de preservar d'un costat de traches mai ancians coma la conservacion del son [a] (amb de variacions) de la -a atòna finala (trach que s'espandís gaireben fins a Ròse a l'èst). Ex: vaca ['baka] per ['bako] en estandard e dins los parlars a l'oèst.
Un autre trach particular (partetjat tanben per una partida del roergàs e de l'albigés) es la conservacion del diftong -uò- (prononciat [jò]) Ex: nuòch per nuèch/nuèit dins las autras varietats lengadocianas
Una de las caracteristicas curiosas del montpelhierenc es la transformacion de la -r- intervocalica en una mena de [d]: cara ['kada], pèira ['pèjda]
A nivèl del lexic presenta una continuitat amb lo dialècte provençal (escoba, escòndre, sartan...). Existís tanben una fòrta influéncia provençala mai fòrta sul montpelhierenc oriental (País de Lunèl) e sul litoral que ven mai febla a partir de Palavàs e que pòt aparéisser sus d'unes traches dins lo parlar setòri.
Lo montpelhierenc se devesís a la gròssa en tres varietats:
-Lo montpelhierenc oriental (País de Lunèl e de Vidorle)
-Lo montpelhierenc central (Montpelhièr e sas environas fins a Nòstra Dòna de Londres al nòrd, amb Seta coma ponch mai occidental)
-Lo montpelhierenc occidental (a partir de Mesa/Vila Magna (o Vilaveirac) fins aperaquí Agde e Bessan)