Olocèn
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Er Olocèn ei un periòde geologic que s'esten des de hè uns 10 000 ans enquiath present. Eth començament der Olocèn ven mercat peth periòde heired des Dryas Recents, cap ara fin deth periòde Pleistocèn. Era fin des Dryas Recents a estat datat vèrs eth 9600 aC. Totun, non i a pròves des Dryas Recents enlòc mès qu'a era emisferi nòrd. Eth Olocèn comence cap ath tard dera recuolada (des glaciars deth Pleistocèn. Eth Olocèn ei era quatau e darrèra epòca deth periòde Neogen (dusau epòca dera sub-ère non oficiau Quaternari). Eth nom ven des paraules grègues holos (complèt) e ceno (nau). Es paleontolegs non an definit cap estadi faunau ne peth Pleistocèn ne er Olocèn.
[Modificar] Geologia
Se pòt negligir la derive continentau per un periòde relativament tan cuert com son 10 000 ans - mens d'un quilomètre. Per-aquò, eth nivèu dera mar aumentèc en uns 35 mètres a principis der Olocèn per causa deth desglaç polar. Ath delà, fòrça airaus mès enlà de 40 grads de latitud auien estat pressionades peth pes des glaciars deth Pleistocèn e s'elevèren enquia 180 mètres pendent eth Pleistocén triguèc e er Olocèn. Er aument deth nivèu dera mar e era depression terrèstre temporau permeteren incursions marines temporaus en airaus qu'ara son luenh dera mar. Se coneishen fossils marini der Olocèn de lòcs coma Vermont, Québec, Ontario o Michigan. A part des incursions marines a nautes latituds, associades damb era depression glaciau, es fossils der Olocè se trapen principaument en hons de lacs, planhèths inundables (abrondables, aigables, asondables, enaigables) depausi de cavèrnes. Es depausi marini der Olocèn en còstes de baisha latitud son escars pr'amor qu'er aument en nivèu dera mar pendent eth periòde excedís quinsevolh aute aument d'origina non glaciau. A part des incursions temporaus, er ajustament post-glaciau en airau d'Escandinàvia resultèc ena evolucion dera mar Baltic. Era region encara s'elève aué en dia, en tot causar petiti tèrratrems ath nòrd d'Euròpa.
[Modificar] Clima
Autanplan es cambis geografics pendent er Olocèn sigueren menors, es variacions climatiques sigueren d'ua grana importància. Analisi deth glaç mòstre qu'abantes der Olocèn i auie periòdes d'escauhament e refredament globau mès qu'es cambis climatics devengueren mès regionaus ath principi des Dryas Recents. Totun, era recuolada de heired Huelmo/Mascardi ath emisferi sud comencèc abantes des Dryas Joenes e era calidesa maxima difluiguèt deth sud ath nòrd entre hè 11 000 e 7000 ans. Semble que i age un patron de sud a nòrd, damb es latituds meridionaus que mòstren era maxima calidesa quauqui millennis abantes qu'es regions boreaus. Tanben ei possible qu'er escauhament pendent er Olocèn non sigue mès que d'aute periòde interglaciau e que non represente ua fin permanenta ara glaciacion deth Pleistocèn. Es zònes abitables s'espandiren cap ath nòrd. Granes zònes de mieja latitud coma eth Saara qu'abantes èren productives devengueren desèrts. Era epòca comencèc damb abondius lacs en zònes qu'ara son fòrça ares (seques). Era vida animau e vegetau non evolucionèc guaire pendent er Olocèn, mès i auec grani cambis enes distribucions des plantes e es animaus. Un cèrt numerò de grani animaus coma eth mamot e eth mastodont, tigres de dents de sabre coma eth Smilodon e Homotherium, e es uassi peressossos gigants despareisheren a fins deth Pleistocèn e finaus der Olocèn, especiaument en America deth Nòrd, a on animaus comuns qu'auien suberviscut a auti lòcs (coma es shivaus o es camèls) s'extinguiren. Arreu deth mon, ecosistèmes de climas heireds qu'abantes èren regionaus an estat isoladi en "ilhes ecologiques" de majora altitud.
[Modificar] Desvolopament uman
Eth començament der Olocèn se correspon damb eth començament deth Mesolitic ara majoria d'Euròpa; mès en regions coma er Autan Miei e era Anatòlia, damb ua neolitizacion fòrça anciana, se preferís dider-ne Epipaleolitic. Quauques cultures d'aguest periòde son es Hamburgians, es Federmesser e era cultura Natufiana. Andús son seguidi peth Neolitic aceramic e peth Neolític ceramic.