Lunèl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lunèl Lunel (en francés)
País / Parçan Lengadòc
Estat França
Region Lengadòc-Rosselhon
Departament Erau
Arrondiment Arrondiment de Montpelhièr
Canton canton de Lunèl
Còde INSEE
Còde postal 34400
Cònsol
Mandat en cors
M. Claude Arnaud
2001-2008
Intercomunalitat Comunautat de comunas del País de Lunèl
Gentilici
Latitud 43° 40' 40" Nòrd
Longitud 04° 08' 10" Èst
Altitud 2 m (mini) – 53 m (maxi)
Superfícia 2 390 ha = 23,9 km2
Populacion sens
comptes dobles
22 352 ab.
(1999)
Densitat 935 ab./km2

Lunèl (en francés: Lunel) es una vilòta occitana de 22 000 abitants situada a la termièra del departament d'Erau e la region de Lengadòc-Rosselhon a ras del riu Vidorle que dissepara lo departament d'Erau de Gard.

Los abitants son los pescalunas o luneleses. Aquel escais a son origina dins una legenda que conta cossí qualqu'un de la vila que pensava que la luna s'èra negada, la volguèt pescar amb un panièr traucat. Existís una cançon sus aquela legenda.

Recentament una estatua que representa aqueste personatge es estada bastida al Cors Gabriel Péri.

Somari

[Modificar] Geografia

La comuna se situa a 25 km a l'èst de Montpelhièr e a 25 km al sud-oèst de Nimes (departament de Gard) traversada per la rota nacionala RN113.

Sus la riba drecha de Vidorle, qu'es del departament d'Erau, son territòri es constituït principalament d'una plana alluviala entre la plana de Mauguiò e la de la dicha Pichòta Camarga. Aquesta plana aculhís d'activitats viticòlas e arboricòlas, coma tanben la vila de Lunèl. Lo sud es cada còp mai umid dau mai s'es mai a ras de las localitats de Marsilhargues e de Sant Nasari de Pesan. A nòrd, començan los tucs de la garriga que a son pè se trapa lo canal d'irrigacion del Bas Ròse-Lengadòc que permetèt lo desvolopament de l'activitat fruchièra dins aquesta partida orientala d'Erau.

Administrativament, la comuna es limitròfa de Saturargues e Vilatela al nòrd, Vidorle, Galargues le Montueux e Aimargues (Gard) al nòrd-èst, Marsilhargues a l'èst e al sud, Sant Nasari de Pesan e Sant Just al sud-oèst, e Lunèl Vièlh a l'oèst. Totas aquestas localitats fan partida del canton de Lunèl.

[Modificar] Istòria

Se sap pas exactament quand foguèt fondat Lunèl mas se sap qu'en 888 Lunèl foguèt erigida en baroniá qu'agropava tretze vilatges. A l'entorn de l'an 1000, èra proprietat de Bernat d'Andusa, baron de Sauva que la cediguèt puèi a la familha dels Gaucelm, los senhors de Lunèl. Foguèt pas qu'en 1295 que passèt jos lo poder del Rei de França. Lunèl coneguèt de periòdes de lucha constanta pendent lo sègle XVI per sa situacion geografica entre catolicisme e protestantisme que totas doas comunitats convivián dins la vila. En 1632, en seguida de la patz d'Alès, las fortificacions foguèron desmontadas. Un sègle mai tard, en 1728, s'acabèron las òbras d'un canal e d'un pòrt que religava Lunèl al litoral. Aquesta construccion, utilizada pendent gaireben dos sègles, foguèt tapada en part tre 1941 e 1972 per sa manca d'utilitat.

[Modificar] Administracion

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Partit Qualitat
Las donadas anterioras son pas encara conegudas.
1789 - - Etienne de Bornier - -
1792 - - Louis Monnat - -
1793 - - Antoine Pellet - -
1793 - - Marc-Antoine Ménard - -
1799 - - Jacques Valentin - -
1815 - - J.A Malinas - -
1830 - - Marc-Antoine Ménard - -
1837 - - P.A Sauvajol - -
1848 - - Jean Runel - -
1848 - - J.D Coste - -
1849 - - CH Bézard - -
1865 - - E. Vialla - -
1871 - - J.A Malinas - -
1873 - - E. Vialla - -
1876 - - E.Combarnous - -
1877 - - Saint-Ange Aury - -
1878 - - E.Combarnous - -
1881 - - Gempp-Pernot - -
1884 - - G. Martel - -
1906 - - J. Salducci - -
1919 - - Ed. Médard - -
1921 - - J. Renard - -
1925 - - H. Routou - -
1928 - - Au. Mauras - -
1932 - - Al. Fontanieu - -
1936 - - Hip. Valentin - -
1941 - - R. Fraisse - -
1944 - - E. Périer - -
1945 - - Bruno Brunel - -
1959 - - Paul Valentin - -
1965 - - René Parry - -
1971 - - René Parry - -
1977 - - Elie Rauzier - -
1983 - - Henri Canitrot - -
1989 - 2001 Claude Barral PS Vice-President del conselh general
març de 2001 - - Claude Arnaud Div Drecha -

[Modificar] Lunèl e la viticultura

Lunèl èra una vila fondamentalament viticòla fins als ans 80. Lunèl es coneguda gràcias a la produccion de son muscat: lo muscat de Lunèl.

[Modificar] Luòcs e monuments

Reproduccion recenta de l'Estatua de la Libertat (Plaça de la Republica, dintrada oèst de Lunèl)
Reproduccion recenta de l'Estatua de la Libertat (Plaça de la Republica, dintrada oèst de Lunèl)
  • Una reproduccion de l'Estatua de la Libertat èra estada crompada per la vila de Lunèl. Aquela miniatura foguèt fonduda pendent la Segonda Guèrra Mondiala. Una nòva Estatua de la Libertat foguèt installada a la dintrada de Lunèl (Plaça de la Republica) fa qualques annadas.
  • Lo fons Medard es una rica colleccion servada dins la Bibliotèca de Lunèl.

[Modificar] Personalitats nascudas a Lunèl

  • Lo trobador Folquet de Lunèl (nascut cap a 1244 e mòrt en 1300), autor del Romans de Mondana Vida e d'autras òbras mens importantas.
  • Lo cineasta Louis Feuillade nasquèt a Lunèl lo 19 de febrièr de 1873. Es lo creador de Fantomàs, e tanben de Les Vampires. Lo licèu de la vila pòrta son nom en omenatge.
  • L'escrivan Loís Abric, autor de maitas òbras escrichas mai que mai en grafia mistralenca.

[Modificar] Ligams extèrns

Sit de la comuna de Lunèl, en francés

Sit de J.F. Brun sus Lunèl, en occitan

Sit del Muscat de Lunèl, en francés