Carlesmanhe
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Carlesmanhe (reg. Charlesmanhe) o rarament Carles I eth Gran (en alemand: Karl der Große, en latin: Carolus Magnus) (prèp de Lieja, 742 - Aquisgran, 814), rei des francs (768-814), rei des lombards (774-814) e emperaire d'Occident (800-814). Personatge centrau ena consolidacion e prosperitat der Empèri Carolingian. Ara mòrt deth sòn pair, Pepin eth Brèu, Carlesmanhe assumic eth tròn des francs junt damb eth sòn hrair Carloman I. En morir aqueth pòc dempús, Carlesmanhe demorèc coma unic senhor deth Reiaume Franc. Er an 800, eth Papa Leon III coronèc Carlesmanhe coma Emperaire d'Occident, çò que motivèc er immediat heiredament des sues relacions damb er Empèri Bizantin. Per contra, eth Califat Abbassida, enemic mortau der Empèri Bizantin, li dèc era sua amistat e envièc ua ambaishada a Aquisgran, la capitala de Carlesmanhe.
[Modificar] Politica exteriora
En politica exteriora, emprenec ua sèria d'agressives campanhes militares destinades a espandir es sues termières. D'aquera manèra sometec es lombards e les hec desparéisher dera Istòria. Ena Peninsula Iberica, sagèc portar era guèrra as arabis, mès era sua prumèra campanha siguec ua des·hèta, ena que s'auec de retirar de Saragossa en ua dura batalha contra es musulmans e era derrota a mans des bascs ena Batalha de Roncesvals, ambdues eth 778. En Alemanha, sometec es saxons, e portèc era guèrra enquia Ongria, on destruïc es avars, per tostemps. Era termièra franca ath sud s'espandic lentament enquia qu'eth 795 se creèc era Marcha Ispanica en tot unir es comdats de Girona, Cardona, Osona e Urgèlh, laguens eth ducat de Septimània.
[Modificar] Politica interiora
Ar interior, Carlesmanhe creèc eth comdat, coma unitat administrativa basica der empèri, a cargue d'un comde, e creèc diuèrses marches, cadua des quaus estaue a cargue d'un marqués. Ath madeish temps creèc un còs d'inspectors, es missi dominici, encargadi de mantier en obediéncia es nòbles e es autoritats locaus. Pera sua banda, Carlesmanhe siguec un promotor dera cultura, creèc era Escòla Palatina en Aquisgran e cridèc Alcuin de York entà dirigir-la, un des erudits mès importants deth sòn temps.
[Modificar] Legat
Eth sistèma foncionèc ben durant era vida de Carlesmanhe, gràcies ara sua man de hèr, mès un viatge mòrt, eth sòn hilh e successor, Loís eth Piós, siguec incapable de contier era desintegracion der Empèri, que se dividirie definitiuament peth Tractat de Verdun, er an 843.