Preïstòria
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Preïstòria |
||
Era Preïstòria ei er estudi dera vida der òme des des inicis enquiara invencion dera escritura. Per contra, era istòria comence quan s'escriu eth prumèr document que se coneish, datat de pòc abantes deth 3000 aC ena Mesopotàmia.
Aguest periòde ei fòrça vast e tradicionaument se dividís en tres periòdes desiguals:
- Edat de pèira: subdividit ath sòn torn en dus periòdes:
- Paleolitic (de 2 000 000 aC enquiath 6000 aC)
- Neolitic (deth 6000 aC enquiath 3000 aC)
- Edat deth bronze
- Edat deth hèr
Quauqui autors considèren era Edat deth bronze e era Edat deth hèr part dera istòria e non de era preïstòria.
[Modificar] Estudi dera preïstòria
En non compdar damb documentacion escrita, er estudi des societats preïstoriques s'a de basar en les rèstes fossils. Mès era arqueologia non pòt explicar determinadi comportaments sonque damb era trobalha e er estudi de rèstes fossils. Era antropologia, damb es sòns estudis sus es societats primitives qu'existissen ena actualitat, a aportat es elements que permeten inferir com èren es nòstes societats primitives deth passat. Era sociologia, era biologia e d'autes disciplines an permetut as investigadors d'apropar-se ara realitat d'aqueres societats preterites.
[Modificar] Evolucion dera societat preïstorica
Per auta banda, ei logic de pensar que non existic un unic modèu de societat ena Preïstòria e qu'aguesta, ath long deth temps, anèc en tot evolucionar e en tot crear naues estructures sociaus e organizatives.
Se pòt diboishar un esquèma dera evolucion des societats:
- Societat igualitària
- Societat ierarquica
- Societat estratificada
- Societat damb estat
Es societats igualitàries s'identifiquen damb es caçaires-recollectors. Son es societats umanes que, en principi, s'an considerat mès simples. S'a de tier en compde, mès, qu'eth sòn primitivisme està precisament en qu'era estructura tribau ei generalisada. Açò vò díder que non està compartimentada en sectors economics, religiosi, politics. Quan un linhatge, per exemple, se preocupe des sues tèrres, actue coma ua entitat economica. Quan participe en un afrontament, ei un grop politic. Quan aufrís sacrificis, ei ua congregacion rituau. Es caçaires-recollectors auien ua organizacion sociau que se nomente banda. Era banda ei un grop uman compausat per un numerò redusit d'individus, qu'a ua estructura simpla e amarinosa (drolhenca), e qu'està mancat de ròtle formau de lideratge e de estratificacion sociau significativa. Son grops d'individus que viuen junti e compartissen un madeish territòri; abituaument son de caractèr nomada. Ena majoria des bandes, es familhes an ua relacion de tanhença e i existís ua ierarquia. Aguesta ierarquia ei de besonh pr'amor que toti es grops an ua tendéncia naturau ath parrabastatge e, per petit que sigue eth grop, i a d'auer ua cèrta estructura organizativa pr'amor que pogue continuar en tot foncionar. Era ierarquia viege determinada peth sèxe o era edat e significaue, mès d'ora, un estatus. Non siguec enquiath paleolitic superior en qué era aparicion de bastons de comandament hè supausar ua cèrta estructura de societats damb ua tèsta. Tanben enes societats en qué era institucion politica ei absenta, a on non existissen tèstes, eth hèt politic i ei present. Eth poder politic non ei un besonh inerent ara naturalesa umana, ei a díder, ar òme coma èsser naturau, mès òc que constituís un besonh inerent ara vida sociau. Se pòt pensar eth hèt politic sense violéncia, mès non se pòt pensar eth hèt sociau sense eth hèt politic. En autes paraules, non i a societat sense poder.
[Modificar] Economia
Ara preïstòria non existie era moneda, era majoria de comunautats se autoaprovesísson e eth comèrç ère practicament nul (tostemp basat en escambi de bens). Ei era edat a on sorgic de shinhau en shinhau era division deth trabalh, prumèr per sèxes (era hemna auie ues foncions e er òme ues autes) e dempús per grops sociaus. Eth procès siguec fòrça desigual segontes es zònes e non se pòt parlar d'ua autentica estratificacion sociau peth trabalh enquias prumères comunautats dera edat antica.