Òme de Cròsmanhon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Er Òme de Cròsmanhon ei eth nom de determinadi Homo sapiens, especiaument es que abitèren en baumas d'Euròpa enes quaus se trapèren pintures rupestres. Cròsmanhon ei ua bauma francesa ena quau se trapèc un des sòns fossils. Eth geològ Louis Lartet descurbic es prumèrs cinc esquelets en març de 1868 ena bauma de Cròsmanhon (près des Igas, Peiregòrd, Occitània), lòc deth que obtien eth sòn nom. Apareisheren ena Peninsula Iberica hè uns 20 000 ans. Era sua altitud mieja ère de 1,85 m, 25 cm superior ara des sòns predecessors. Ei eth prumèr representant deth Homo sapiens o òme actuau, e era sua aparicion da començament en Paleolitic superior. Possedie un ampli nas, menton prominent e front ample. Er Òme de Cròsmanhon està associat ara industria litica nomentada Aurinhacian que siguec identificada pògui ans abantes dera descubèrta de les rèstes fossils. Viuie en baumas e temporalament en campaments ar aire liure. Caçaue en grop; es animaus grani, damb arratères; e es petiti, damb pèires e sagetes. Es hemnes recuelhien fruts. Se cre que non èren nomades encara que ocasionaument podien abandonar en lòc en quau viuien entà trasladar-se a un aute. Era sua adaptacion ath miei e era sua capacitat fisica e culturau ère fòrça superiora ara der Òme de Neandertal, ath com non triguèc a expulsar des sues tèrres de caça. Es Òmes de Neandertal, sense tèrres de caça, combatudi, mau adaptadi, inferiores as sòns rivaus, van en tot amendrir. Era sua arribada ara peninsula iberica auec de produsir-se en ondades. Prumèr arribarie ua tribu qu'aucuparie quauques tèrres des Neandertals. Non cau pensar qu'existie enter aguesti un sentiment d'unitat. Era luta damb es Neandertals probablament comencèc en tot èster ua simpla competéncia pera caça. Ara fin deth Paleolitic Superior er Òme de Cròsmanhon ja s'auie impausat ena zòna, e er Òme de Neandertal auie despareishut.

[Modificar] Ligams

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Cro-Magnon.