Pastenaga
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La pastenaga (reg. carròta) (Daucus carota) es una planta cultivada de la que se consumís la rasiga. Es de la familha Apiaceae abans coneguda coma "umbelliferes". Planta biennala cultivada coma annala. Las pastenagas silvestras son plantas autoctònas e fòrça comunas dins los Païses catalans. Cultivadas tre l'antiquitat, los olandeses al sègle XVII en seleccionèron las varietats de color iranjat e vermelhós (abans èran nègras o violacèas). La germinacion es dificila per que fòrça grans son pas viables e lo procediment es fòrça lent. An besonh d'èsser *deserbadas de manèra eficaça per tal que las *plantulas se desvolòpen al començament pauc a pauc. Son cultivadas en *regadiu dins d'òrts o ben coma coitiu extensiu. An besonh de tèrras *flonjas e *sorrencas per que la rasiga creissa adequadament. Pòt pas i aver pèiras dins lo terren ni massa fems per que alavetz las rasigas se *bifurcan. Del punt de vista nutritiu son importantas per lor naut contengut en betacarotèn, *precursor de la vitamina A e conténon pauc de lipids e proteïnas. Proporcionan una energia de 40 calorias per cada cent grams.