Revenja
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La revenja o lo revenge (reg. resvenjadissa, resvenjadís o resvenjament, o encara resvenja, resvenjança) consistís primordialamente dins la repression grèva contra una persona o grop en responsa a una mala accion percebuda. Encara que fòrça aspèctes de la revenja semblan lo concèpte de justícia, la revenja generalament perseguís un objectiu pus injuriós qu'armónic. Lo desir de revenja consistís en forçar al qu'aja fach un damatge o perjudici a sofrir lo meteis dolor que çò causat per el, o s'assegurar qu'aquela persona o grop tornarà pas cométer aquela calamitat un autre còp.
[Modificar] Definicion
La revenja es un tèma fòrça disputat en Filosofia. Mantun cre que en realitat la menaça de revenja es de besonh per manténer una societat justa. Dins mantuna societats, se cre que la lesion causada dins una revenja a d'èsser majora que la lesion que la originèt, a manièra de puniment. La filosofia sus la revenja dins la Torà o Antic Testament, d'"uelh per uelh" (Exode 21:24), tracta de limitar lo damatge permetut, amb l'objectiu d'evitar una vendetta o continuacion d'actes violents que lor contraròtle se pòsca pèrdre (tractariá d'igualar lo sofriment). Los detractors consideran que la revenja es un simple error logic del meteis tipe que "doas dolentas fan una bona". Mantun crestians interpretan a travèrs de paraulas de l'apostòl Pau, que sonque Diu a lo drech moral d'una revenja justa. En fach, cada sistèma religiós conten mantun metòde de mediacion de disputas per tal de limitar las revenjas, en atribuïssent un sens de justícia cosmica per tal de remplaçar lo correntament absurd o injust sistèma de justícia dels umans.
[Modificar] Dins l'istòria
Dins las societats ancianas, particularament aquelas amb de sistèmas de justícia centrala febles, lo metòde per tal de dissuadir de cometre d'assassinats èra permétre a la familha de l'assassinat de se revenjar de l'assassin. Çaquelà, se las familhas de l'assassin e de l'assassinat èran pas d'acòrd amb l'assassinat, segurament seriàn en desacòrd tanben amb mantun puniment de revenja, donc podiá fin final s'arribar a una esgatussada sagnant. Las vendettas o esgatussadas de sang, son una sequéncia d'actes o accions amb de premeditacion, motivadas per la revenja e amiadas a tèrme al long d'un temps per familhas o grops en reclamant justícia; foguèron part importanta de societats preindustrialas, especialament dins la region Mediterranèa, e encara aué persistisson dins mantun airals. Dins lo passat feudal de Japon, la classa Samurai mantiege l'onor de la familha, clan, o de son senhor, a travèrs l'assassinat en revenja o katakiuchi. Aquestes assassinats podián tanben implicar a familhars de l'ofensaire. Aué, lo katakiuchi es generalament amiat a tèrme de manièra pacifica, mas lo revenge fa encara una partida importanta de la cultura japonesa. L'objectiu de mantun sistèmas legals es limitar la revenja "justa". Lo sistèma legal modèrn occidental correntament establís coma objectiu la reforma o reeducacion del que comet un crim o acte criminal. Encara dins aquestes sistèmas la societat es concebuda coma victima de las accions criminalas, e la revenja de diches actes fa una partida importanta del concèpte de justícia: atal, un criminau paga sas deutas amb la societat. Es interessant saber que los psicològs an descurbit que la expectativa psicologica frustrada de resvenja pòt portar a la victimizacion. Lo provèrbi la resvenjadissa es un plat que se servís fred proven d'un roman del sègle XVIII titolat Las liaisons dangereuses, escrich per l'oficial francés e general de l'Armada Pierre Choderlos de Laclos.