Dandara
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() Article de la seria Luòcs egipcians |
Luòcs |
Nòmes / Vilas |
Monuments / Temples |
Region |
Bassa Egipte / Mejana Egipte |
Nauta Egipte / Nubia |
Localizacion |

Lo temple de la divessa Atòr a Dandara parciaument ensablat au sègle XIX, per David Roberts
Dandara (transcripcion mens exacta: Dendera) qu'ei ua ciutat de l'Egipte antica, capitala deu sheisau nòme de Haut Egipte, situatda a un sheisantenat de kilomètres de l'actuau Loxòr. Qu'ei famosa per'mor deu son temple greco-roman vodat a la divessa Atòr, dab, justament, titanescas colonas atorianas. Aqueth temple que ho començat deu temps deus faraons lagides e acabat devath la dominacion romana.
[Modificar] Monuments
- Lo monument lo mei vielh de Dandara que data deu regnat de Nactanebo Ier (un deus darrèrs faraons d'origina egipciana). Qu'ei un petit temple qualifiquat de mamisi.
- Un lac sacrat, on, segond los principis religiós egipcians, los prèstes e's banhavan abans d'oficiar.
- Ua glèisa còpta deu sègle V.
- Lo temple d'Atòr. Que ho començat per Ptolemèu XI e acabat per l'emperaire Neron, sia enter -80 e 68 de l'èra crestiana. Sus la soas parets, que's poden véder representacions de Cleopatra VII e deu hilh qu'avó dab l'emperaire Juli Cesar : Cesarion. Lo musèu deu Lovre que possedeish un famós zodiac pres suu tèit d'aqueth temple.