Capitòli de Tolosa
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Le Capitòli abrita l'ostal de comuna de Tolosa. Sa construccion foguèt decidida pels Capitols en 1190, per i establir lo sèti del poder municipal (vejatz sègle XII). Lo primièr Capitòli se trobava carrièra Lafaieta, segurament al nivèl de la pòsta centrala.
Lo nom d'aqueste ostal comun fa referéncia e l'antic Capitòli, temple legendari dedicat a Jupiter, e provesit d'un grand escalièr. Rapèla tanben los magistrats que l'an fach edificat, perque en latin, Capitol se ditz Capitulum.
La façada del Capitolium que coneissem uèi es estada bastida en 1750 suls plans de Guillaume Cammas. Los uèich colonas de la façada simbolizan los uèch primièrs capitols. Aquesta façada aviá per tòca d'amagar l'ensemble eteroclit de bastiments que los magistrats arribavan pas a armonizar.
Balha sus la Plaça del Capitòli e protegís la cort Enric IV. Es dins aquesta cort que lo duc de Montmorency, enemic de Richelieu, foguèt decapitat en 1632.
En 1873, Eugène Viollet-le-Duc faguèt construire sul donjon una torre de vila tipica del nòrd de la França. Jean Calas foguèt interrogat dins aqueste donjon, que faguèt longtemps ofici d'archius municipals. Los autres bastiments de l'Edat Mejana son estats rasats. Sols demòran la cort Enric IV e lo portal, dessenhat per Nicolas Bachelier.
Uèi, lo Capitòli es pas solament un ostal de comuna. Es tanben un opèra e una orquestra sinfonica.
Dobèrta al public, la Sala dels Illustres permet de contemplar los caps-d'òbra dels artistes tolosencs del sègle XIX.