Art preïstoric
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Er art preïstoric a d'èster considerat un concèpte fòrça mès vast qu'eth fenomèn rupestre quaternari, principaument circumscrit a Euròpa occidentau; ath cant des manifestacions que solem includir en cridat art paleolitic, existissen autes d'ua posita geografica globau e ua amplor temporau qu'afècte as epòques mès diuèrses. Encara que cronologicament, Euròpa aurie d'aucupar eth prumèr lòc, e, atau madeish, a pesar que fòrça des expressions artistiques preïstorics son relativament recentes en quauques zònes deth glòb, a on a suberviscut pòbles primitius, auem decidit optar per ua descripcion alfabetica, que resulte çò de mès neutrau possibla. Encara qu'açò derive en un problèma addicionau: Ei lícit comparar manifestacions tan alunhades en espaci e en temps? En aguest sens, preferim era confrontacion de equivalencies culturaus entà poder obtier generalizacions, que prevaler es particularismes empirics. Açò mos permeterà, d'auta part, veir que, enes arts plastiques e visuaus eth realisme ei quauquarren excepcionau enes pòbles primitius, dauant deth simbolisme, era abstraccion, era estilizacion e er esquematisme, que semblen ua constanta mondiau. D'auta possibla generalizacion ei que lèu tot er art rupestre olocen se desvolòpe en exterior, a tot estirar, ar abric de ròques, congosts e petites baumas pòc prigondes. En tresau lòc, eth megalitisme e eth bastiment de tumuls, en relacion ath culte as mòrti, o eth besonh de desvolopar ua arquitectura defensiva, soent damb bastiments ciclopees (era motivacion des quaus, excedís fèrça as agudi de besonh militars), tanben son constants der art preïstóric mondiau. Fin finau, està eth hèt que, maugrat er innegable significat religiós der art preïstóric, aguest non sonque s'assòcie en mon funerari o mitologic, senon qu'es tèmes abasten totes es facietes dera vida sociau des umans (caça, guèrra, trabalhs, ceremònies, ierarquies, sèxe, familha, tanben, divertiment...) e, sustot, a mesura que çò es societats umanes evolucionen, era glorificacion deth poder e des poderosi.
Somari |
[Modificar] Art african
Existissen pòbles ruraus en Africa qu'enquiara actualitat conserven antiques tradicions estilístiques d'art rupestre maugrat era influéncia des patrons prestablits d'Art e beutat des cultures occientales contemporanèes. En aguest sens, an artenhut salvagardar es auviatges culturaus maugrat era pression des colonizadors estrangèrs que portèren damb s'ideologies artistiques, per exemple, era tendéncia iconoclasta islamica. Totun, en aguest epigraf mos centraram en art preïstoric en se, ei a díder, enquiara arribada des europèus, enes sègle XV e XVI, quan es joruba, es benin, es sao e d'autes granes cultures estauen ena su apogèu, talhat d'arraïtz per causa deth començament dera explotacion coloniau.
[Modificar] Art african ena Edat de pèira
Es prumères manifestacions artistiques africanes son paleolitiques, mès fòrça escasses: d'ua banda auem era dobtosa a Venus de Tan-Tan (Eth Marròc), e per un aute es testimònis mès fèrmi der Africa austrau, coma era era cavèrna de Blombos (Republica Sudafricana), damb uns 70 000 ans, a on i a bòles d'ocre minerau (ematita) decorades damb talhats parallels, reticulats e damb motius geometics (quauques ues procedissen de inumacions -enterraments- rituaus). Hè temps que se sap qu'er ocre podec servir entà pintar adorns corporaus; totun, ei eth prumèr viatge qu'aguesta espècia de creion de pigment conserven quauque tipe de decoracion intencionada. Tanben datable en Paleolitic ei era plaqueta pintada damb un zoomorf non identificat datat en 25 000 ans d'antiquitat de la bauma d'Apollo 11 (Namíbia), a on, ath delà, i a art parietal fòrça posterior atribuït as bosquimans. Eth rèste der art african preïstoric coneishut ei fòrça mès triguèc, segurament posterior ath Neolitic. Pendent era Edat de pèira distinguim es següentes regions:
[Modificar] Africa deth nòrd
Destaque, especiaument, er enòrme conjunt de pintures rupestres des montanhes deth centri-sud deth Sahara: Ahaggar, Tassili, Tibesti Fezzan..., que constituissen çò de mès gran nuclèu rupestre deth mon. Aguesta region, auec d'èster, en temps remots, fòrça mès umida e rica en fauna, donques es representacions son estonantment riques en fauna sauvatja (elefants, girafes, bufres, ipopotams) e domestica (fedes -motons-, buòus, camèls...). Es scenes estan plenes de vida e optimisme, i a familhes, joenes en tot sotar, eca. Probablament i age diuèrses etapes, ua prumèra fasa damb pòbles que coneishien era ramaderia e era agricultura de sobrevida, mès practicauen era caça deth bufre (IV millenni aC) ua dusau de pastors de buòus de longues banhes enes quaus es sues pastors pòrten grani arcs (III millenni aC) e ua tresau ena quau ja se coneishen animaus de monta (shivaus e camèls) qu'apareishen en plen galaup, atau coma eth carro (II millenni aC). Part d'aguesta cronologia ei contemporanèa der Antic Egipte e, de hèt, en quauques ues des representacions se demòstren contactes des pòbles saarians damb es egipciani.
[Modificar] Africa orientau
Ena Africa orientau, eth pròpri Louis Leakey a estudiat ua sèrie de pintures en diuèrsi lòcs de roques dera zòna deth lac Tanganyika e deth lac Victòria, a on se representen elefants, rinocèros e bufres. Son òbres mau datades e pòc coneishudes. Tanben destaquen, ena Africa centrau, eth Refugi de Tulu e eth Refugi de Kumbala, damb personatges estilizats, uns en vermelh e uns auti en blanc fòrça disparièrs as deth Sahara meridionau.
[Modificar] Africa austrau
Aguesta zòna mantenguec ua sèrie de tribus deth grop nomentat san eth nivèu deth quaus estaue en plea Edat de pèira quan arribèren es europèus. Es san conviuien damb es diuèrsi grops bantús que, encara que, contemporanèus, ja coneishien es metaus e, per autant, s'estúdien en següent epigraf. Es san o bosquimans desvolopèren un ric art rupestre en tota aguesta zòna (en tot destacar Namibia, Drakensberg e Transvaal), en nombroses coues, era antiquitat maxima des quaus ei discutida, mès poderie plaçar-se en cincau millenni e que perduren enquia tempsi istorics fòrça recents. Eth sòn art ei estilizat e fresc, encara que non tan verturós (brotenc) coma eth saarian, e es sòns motius son scenes rituaus e animaus der entorn, mès eth sòn policromia era mès rica e brilhanta (sustot enes òbres mès tardives)
[Modificar] Art african ancian
Curiosament, maugrat èster era cunhèra dera umanitat e dera riquesa etnica africana, es descubèrtes son fòrça mès escassi qu'en Euròpa o America per causa dera dificultat de trapar e accedir as jadiments, as problèmes sòci-politics e ath hèt qu'amplies zònes deth continent an començat a èster explorades sonque des de hè fòrça pòc temps. Es notícies de granes estadi estadi ancians (des quaus exceptuam er Ancian Egipte) son es quaus an guidat ua sèrie de descubèrtes que, d'auta part, non dèishen d'èster isoladi e fragmentaris:
- Cultura o civilizacion de Nok
Ei ua cultura que se desvolopèc en nòrd de Nigèria enter eth sègle V aC e er III dera nòsta ère. Èren coneishedors dera metallurgia deth hèr e, artisticamente, destaquen entà èster es començadors dera estatuària africana, en aguest cas, de tèrra coduda. Es esculturs Nok son d'ua elaboracion tecnica e estilistica fòrça madura, çò que hè suspectar qu'auec d'auer-i precedentes (peth moment desconeishudi). Se tracte d'òbres estilizades, d'ua elaboracion exquisida e damb ua iconografia basada ena figura umana. se desconeish (ignòre) era sua foncion, donques enquiath moment present es exemplars mielhor coneishudi procedissen de pobladi estables (Samun Dukiya e Taruga, ath cant der arriu Benué), mès sense dobte sigueren realizacions religioses. Es terres codudes des nok se considèren antecedents des escultures joruba e benín.
- Civilizacion deth Sao
Se dèc ena arribatges deth lac Chad, concrètament enes vals de Logon e Chari; immediatament dempús dera desaparicion des nok, encara qu'eth sòn apogèu a lòc enter es sègles IX e XVI. Lèu tot er art sao ei funerari, concrètament se tracte de vasos e copes decorades damb representacions antropomorfes e zoomorfes; mès tanben se conserven braçals, colars, pendenti e pectorals honudi en bronze pera tecnica de motlar ara cera perduda. Cap destacar era simplicitat dera sua arquitectura, qu'a arribat enquias nòsti dies: se tracte de barraques e graèrs de planta circular e auçat en copòla ogivau, realizades en motle entàs murs o parets e adòbi e damb era supeficia exteriora curiosament decorada damb destaques de diuèrses formes, es mès comuns, son en ve (v) invertida (musgus) o en forma d'anèths (massas), que non sonque melhoren era estetica deth bastiment, senon que servissen parelh grimpar per aguesti sortints e apraiar es deterioracions facilament.
- Civilizacion Munhumutapa
Se tracte d'un reiaume que floric en actuau estat de Zimbabwe enter es sègles XI e XV, d'ua etnia zoló nomentada shona eth cap-lòc dera quau siguec cridada Grana Zimbabwe, probablament era ciutat en ruïnes mès grana de tota Africa nera e qu'auec d'auer 18 000 abitantes enes sòns mielhors tempsi; mès restacades ada era i a centenes de pobladi ath bròc des arrius Zambeze, Limpopo e, en generau, per tot eth país. Eth sòn art se caracterize, especiaument, per ua arquitectura monumentau de granit, generaument defensiva, mès tanben se coneishen objèctes d'òr, mòbles e ceramiques. Enter es rèstes se trapèren fragments de porcelana chinesa dera dinastia Song que suggerís eth naut grad comerciau des munhumutapa, dilhèu basada en contraròtle de jadiments aurifers.
- País joruba
Es joruba son un pòble deth sud de Nigèria qu'en entorn des sègles IX e XII constituïren un important reiaume, eth centre religiós deth quau ère eth santuari de Ifé (o Ilé-Ifé), a on eth summe sacerdòt o Oni governaue ua amplia federacion de ciutats estat. Ifé acumulèc nombroses riqueses e propicièc eth desvolopament d'ua escultura cortesana tecnicament fòrça auançada de prodigiosa qualitat, ara parelh que majestuosa, e equilibrada. Predominen es tèstes de bronze o terra coduda, d'un estil estonantment realista, que fòrça an associat as ideaus classics europèus (eth qua a suscitat non pògues contravèrsas), maugrat es sòns innegables trèti africani. Tanben existissen tèstes talhades en Esié, un aute santuari, mès eth sòn estil ei fòrça mès tosc. Aguesta dicotomia s'explique pera existéncia d'un art oficiau, ath servici deth reiaume, capabla d'arténher nautes còtes de perfeccion, dauant d'artistes non cortesans, mès liures mès estacadi as modèls ancessoraus de religion animista des tribús.