Biscaia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Biscaia (dins las lengas cooficialas basc: Bizkaia e castelhan: Vizcaya) es un ancian país, senhoriu e província tradicionala basca, que fa actualament partida de la Comunautat Autonòma Basca (Espanha). Sa capitala es la vila de Bilbao.
Plaçada al nòrd de la Peninsula Iberica, Biscaia confronta al nòrd amb lo golf de Gasconha o mar Cantabrica, al sud amb la província de Província de Burgos (Castelha e Leon) e la província Alaba, a l'èst amb Guipuscoa e a l'oèst amb la Comunautat autonòma de Cantàbria. A una superfícia de 2217 km² e un perimètre terrèstre de 167 m e un perimètre maritim de 80 km.
[Modificar] Una istòria singulara: los fòrs
[Modificar] Organizacion institucionala modèrna
En respondent a la tradicionala e istorica libertat de son pòble, Biscaia a sas pròprias institucions privativas d'autogovèrn: las juntas generalas son lo parlament e la deputacion forala es lo Govèrn de Biscaia. Las juntas generalas de Biscaia son l'assemblada unicamerala qu'exercís la potestat normativa del territòri istoric de Biscaia. Lors membres, nomenats apoderats e junteros, son causits mejançant sufragi popular dirècte, e causísson lo president de la deputacion o deputat general. Las eleccions an luòc cada quatre ans, en coïncidissent amb las eleccions municipalas de Espanha tota. Las juntas generalas de Biscaia an lor salon de plens dins la Casa de Juntas de Gernika. Lo president o deputat general designa los autres deputats de la deputacion (fins a un maxime de dètz, e non pas necessariament de membres de las juntas). Las normas emanadas de las juntas se nomenan normas foralas e son superioras en ierarquia a las emanadas de la deputacion, nomenadas decrèts forals, que son sempre sometudas al contraròtle de legalitat per part dels tribunals.
[Modificar] Problèmas tradicionals del territori
Biscaia èra un parçan foral del reialme de Castelha, del rèialme d'Espanha e tre 1979 tanben de la Comunautat Autonòma Basca, doncas Biscaia a sempre suportat de praubesa e sosdesvolopament (ligats a la corrupcion), guèrras, racisme, inquisicion, esplecha sociala, prostitucion, delictes, ignorància, contaminacion e pus recentament, tanben de dictatura, terrorisme, dròga e caumatge. Per causa dels fòrs de Biscaia, las casas e las tèrras venián normalament proprietat del filh primièr, doncas los filhs segonds s'ordenàvan de sacerdòts o migràvan a America, Filipinas... I a una importanta poblacion basca (o d'origina basca) en Ispanoamerica tota, los Estats Units (Nevada), ont i trabalhavan de pastres) e Canadà e tanben en Filipinas. Mas dempuèi la revolucion industriala la poblacion aumentèt coma resultat de l'industria del fèrre. La reconversion industriala dels ans 1984-2004 subretot dins la zòna industriala de Biscaia causèt una situacion sociala calamitosa, que continua al jorn d'avuèi, a bada del torisme. Quand dins un país de superfícia tan pichona coma la de Biscaia se produsísson de problèmas, aquestes vénon encara pus grèus. La causa principala de dicha gravetat es actualament, sens cap de dobte, l'excès d'abitants. En fach la província d'Alaba es estada repoblada principalament de gent de Biscaia amb de titulacion universitária nauta.
![]() |
Comunas de la província de Biscaia dins la Comunautat Autonòma Basca
|
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amorebieta-Etxano | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Artzentales | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Artea | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Etxebarri | Etxebarria | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garay | Gatika | Gautegiz Arteaga | Gordexola | Gorliz | Getxo | Güeñes | Gernika-Lumo | Gizaburuaga | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lemoa | Lemoiz | Lekeitio | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Maruri-Jatabe | Mendata | Mendexa | Meñaka | Morga | Munitibar-Arbatzegi Gerrikaitz | Muxika | Mundaka | Mungia | Murueta | Muskiz | Nabarniz | Otxandio | Ondarroa | Orduña | Orozko | Ortuella | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopelana | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao-Miraballes | Urduliz | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Ziortza-Bolibar | Zierbena | ![]() |
|
||
Álava • Albacete • Alacant • Almèria • Asturias* • Ávila • Badajoz • Illas Balearas* • Barcelona • Biscaia • Burgos • Cáceres • Cadix • Cantabria* • Castellón • Ciudad Real • Cordoba • La Coronha • Cuenca • Girona • Grenada • Guadalajara • Guipuscoa • Huelva • Òsca • Jaén • León • Lheida • Lugo • Madrid* • Málaga • Murcia* • Navarra* • Orense • Paléncia • Las Palmas • Pontevedra • La Rioja* • Salamanca • Santa Cruz de Tenerif • Saragossa • Segovia • Sevilha • Soria • Tarragona • Teruel • Tolède • Valéncia • Valhadolid • Zamora * províncias constituent tanben una comunautat autonòma a elas solas. |