Ateïsme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'ateisme (del grèc, atheos) es negar l'existéncia de Dieu. En un sens pus ample pòt èsser autant l'incredulitat coma l'indiferéncia davant lo fach religiós.

[Modificar] Evolucion conceptuala

Al començament, en l'antica Grècia, significava "abandonat pels dieus". Aquerit una significacion addicionala al sègle V aC: "que refusa los dieus" o "impiu". Ciceron transcrivèt atheos al latin. Entre los primièrs crestians e los pagans i aguèt una discussion sus lo mot ja que entre els s'acusavan d'èsser athenoi.

[Modificar] Tipologia

L'Ateïsme pòt èsser explicit se nèga dirèctament l'existéncia de Dieu. Dins lo cas contrari es fòrça restacat amb l'Agnosticisme, tanben nomenat ateïsme feble, qu'afirma que se pòt pas argumentar en favor o en contra de l'existéncia d'un dieu e lo Deïsme, qu'admet l'existéncia de un Dieu creador mas non pas la religion. L'ateïsme practic se pronóncia pas sus l'existéncia de Dieu, mas non li dona cap de valor dins la vida reala, mentre que l'ateïsme teoric admet pas l'existéncia d'un èsser trascendental. L'ateïsme teoric pòt préner desparières fòrmas:

  • L'Ateïsme scientific qu'opausa Dieu e la natura. De l'inutilitat de Dieu dins la practica scientifica se conclutz sa inexisténcia, en lo remplaçant de vegadas per d'autras entitats.
  • L'Ateïsme existencialista sostengut sus la contradiccion entre Dieu e lo mal.
  • L'Ateisme umanista que prepause l'incompatibilitat entre Dieu e la libertat umana.
  • L'Ateisme ontologic, qu'opausa l'infinit a Dieu, retrè lo Cristianisme d'aver anullat l'infinit propriament uman.

[Modificar] Vejatz tanben