Cerbèr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Héraclès, Cerbèr e Euristèa, idria de la figuras negras, v. 525 av. J.-C., musèu del Lovre (E 701)
Héraclès, Cerbèr e Euristèa, idria de la figuras negras, v. 525 av. J.-C., musèu del Lovre (E 701)

Dins la mitologia grèga Cerbèr (en grèc ancian Κέρϐερος / Kérberos), filh de Tifon e d'Equidna, es un can mostruós de tres caps (50 segon Esiòdes, 100 cò d'Oraci). D'un aspècte colossal, aviá lo còl espelofit de sèrps e sas mordidas èran verenosas.

[Modificar] Mite

Cerbèr, gardian de l’intrada dels infèrns, plantat en riba de l'Estitge (un dels flumes dels infèrns), es dotat de dents terriblas, e de verin en plaça de saliva.

Defend l'intrada dels infèrns als vius, e empacha los mòrts de ne sortir.

Òrre e mostruós, Cerbèr es un gardian inflexible. Pasmens mai d'un eròi capita de desjogar sa vigilància, e mai de lo véncer.