Discutir:Sant Miquèu d'Arriu Hred

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Desencusatz-me per aquèra question, mes que'n compreni pas perque aqueth article es estat renomat Sant Miquèu d'Arriu Hred, en lòc de Sent Miquèu d'Arriu Hred, e dab la mencion "localament ..." ? Aquèth vilatjòt qu'es dens la zòna linguistica gascona e lo mòt gascon es Sent. Saint-Symphorien, qu'es a 20 km, que vad Sent Sefrian. Se la reula es de cambiar tots los noms de lòc en lengadocien, que'vs cau esriver Sant Miquèl de Riu Fred ... Trauca-Cap 27 de junh de 2007 a 20:37 (UTC)

N'ei pas ua question de gascon ni de lengadocian. La forma Sant qu'ei perfeitament atestada en gascon: per exemple que's tròba dens lo diccionari de Simin Palai aus articles "esdoulouy" (L'esdoulouy de Sant Barnabè), "esperìt" (lou Sant Esperìt), "Jòrli" (Per sant Jòrli amante l'òrdi). E que seré aisit de hornir autas atestacions. L'esitacion enter sant e sent qu'afècta la bèra majoritat deus dialèctes occitans: gascon, lengadocian, lemosin, auvernhat e probable lo vivaroaupenc (mes non pas lo provençau, aparentament). La question practica qu'ei aquera: los obratges suber la toponimia non son pas hèra coordenats e que segueishen critèris divergents entà presentar los noms de lòc en occitan: atau un obratge que pòt presentar Sant X e Sent X (a còps Sint X) segon los lòcs, un aute obratge qu'ac pòt tot presentar a partir de Sant X mes en tot senhalar ua forma locala coma Sent X. Aquesta dusau solucion que'm sembla mei practica. //// Que i a autes problèmas coma l'us deu jonhent, la notacion deu fonèma /s/ segon l'etimologia ("ç" o "s"?), etc. Que seré util de seguir critèris comuns de presentacion dens aquesta Wikipèdia. Senon la gestion deus toponims que pòt vàder rapidament impossibla. Coraument.--Aubadaurada 27 de junh de 2007 a 21:00 (UTC)
en Carcin qu'avèm la meteissa esitacion. Chas nautres l'esitacion es contemporanèa, e non pas diacronica. Quò's d'un vilatge a l'autre, entre Sant e Sent. Me pensi tanben que tant val respectar la forma latina, quitament se personalament ne farai pas una religion. Es important de soslolinhar que los parlaires dels quites parlars lengadocians fan d'esfòrces dins lor pratica escricha e orala de l'occitan per alargar lor parlar. Cal pas que los parlaires dels autres dialèctes pensen que son los sols de far d'esfòrces, nimai qu'aqueles esfòrces son dictats per una logica de normalizacion. Son los que fasèm cada còp que parlam amb monde fòra del ceucle local, pas mai. Raidako 27 de junh de 2007 a 21:26 (UTC)