Mitologia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La mitologia (del grèc μυθολογία, de μύθος mit e λόγος discors) es l'estudi dels mits e de lors significacions, mai correntament designa l'ensemble dels recits mitics ligats a una civilizacion, una religion o un tèma particular.
La mitologia prend sens e activitat dins una cultura socio-religiosa. Lo mot es generalament utilizat per descriure los sistèmas religioses dels monds ancians o de las civilizacions primièras, aluènhadas dins l'espaci o dins lo temps. Es atal que Li M'Hâ Ong a pogut dire : « Se nomena d'ordinari mitologia los racontes sacrats de las religions a lasqualas degun creu pas mai[1] ». En efièch, tot coma las religions exoticas, nombre de religions anticas e ancestralas son pas conegudas de la majoritat de la gent qu'a travèrs los racontes mitics qu'an daissat.
Somari |
[Modificar] Mitologia dels monds ancians o primièrs
Se parla aisidament de mitologia pels racontes religioses dels monds ancians o exotics, aluènhats dins lo temps o dins l'espaci, coma :
- Mitologia aborigèna
- Mitologia basca
- Mitologia biblica
- Mitologia bretona
- Mitologia celtica
- Mitologia celtica irlandesa
- Mitologia coreana
- Mitologia estonian
- Mitologia chinesa
- Mitologia egipciana
- Mitologia etrusca
- Mitologia germanica
- Mitologia grèga
- Mitologia orrita
- Mitologia indó
- Mitologia inuit
- Mitologia iraniana
- Mitologia japonesa
- Mitologia letona
- Mitologia maori
- Mitologia mesopotamiana
- Mitologia nordica
- Mitologia precolombiana
- Mitologia romana
- Mitologia russa
- Mitologia semitia
- mitologia eslava
[Modificar] Mitologia contemporanèa
Es mai complicat de parlar de mitologia a prepaus de las religions contemporanèas, per exemple de mitologia biblica, tèrme que los cresents son tot dispausats a prendre per una ofensa envèrs lor fe, un atac contra lors cresenças o al minimom, una manifestacion d'intolerança. Los dieus de las vias monoteistas son pensats coma sol e unic Dieu, e d'aqueste fach, coma la sola instança possibla d'aqueste concèpte. Lo cresent monoteista es doncas aisidament menat a pensar que son dieu es lo vertadièr quand lo dels autres, especialament lo qu'a pas mai un fidèl vivent per lo defendre, seriá fals. Aquestas religions son declaradas unilateralament paganisme. Se pausa doncas lo problèma de la Vertat e non pas lo problèma de la mitologia.
Çaquelà, la màger part dels libres sacrats de las religions contemporanèas, que relèven del monoteisme o del politeisme, s'enrasigan dins las religions primièras e los racontes que los sostenen constituisson de mitologias. Lo mit es lo langatge normal de la religion e es pas una simpla fabla o una simpla legenda, pas tanpauc un conte popular.
La pensada critica e particularament la demitologizacion, tala que l'entendià Rudolph Bultmann al començament del sègle XX, nos an abituats a pensar que los eveniments e las istòrias environant l'origina e lo desvolopament de religions coma lo Cristianisme, lo Judaïsme o l'Islamisme son pas exactament vertadièras e verificablas al meteis títol que l'assassinat d'Abraham Lincoln o lo coronament de Napoleon Ièr.
[Modificar] La formacion dels mits
[Modificar] Vejatz tanben
[Modificar] Simbòls trans-culturals
Cèrts simbòls o concèptes se retroban dins mantuna mitologia, per èsser passadas d'una cultura a l'autra, o per aver estadas inventadas independentament.
- Ouroboros
- Svastika
- Yin e yang
[Modificar] Articles connèxes
- Mit
- Mitograf
- Mitologia contemporanèa
- Creatura fantastica
- Luòcs mitologics
- Cosmogonia
- Cresença
- Religion
- Conte
- Legenda urbana
- Antiquitat
- Etnologia
- Antropologia
- Musèu de l'Òme
[Modificar] Nòtas
- ↑ Li M'Hâ Ong Tractat de las Semenças e de las Estelas
[Modificar] Ligams extèrnes
- (fr)
[pdf] Bibliografia sus las mitologias classicas e los sistèmas culturals
- (fr) [http://www.mythologie.fr/ La Mitologia e l'Art
- (en) The Encyclopedia Mythica