Catalonha (region)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatz Catalonha. 

Catalonha
Catalunya
Bandièra de Catalonha Escut de Catalonha
(En detalh) (En detalh)
Localizacion
Donadas estatisticas
Capluòc Barcelona
Lengas oficialas castelhan e catalan
A comptar de l'aprovacion de l'Estatut de 2006, tanben occitan (aranés).
Superfícia
 - total
 - % d'Espanha

32 114 km²
6,3%
Populacion
 - Totau (2005)
 - % d'Espanha
 - Densitat

6 984 196
15,88%
218,73 ab./km²
Gentilici catalan, catalana
Estatut d'autonomia 18 de decembre de 1979
ISO 3166-2 CT
Representacion
parlamentària
 - Congrès
 - Senat
 
 
47 sètis
23 sètis
President José Montilla i Aguilera (PSC)
Generalitat de Catalunya

Dins un sens restrench e administratiu, Catalonha o oficialament la Comunitat Autonòma de Catalonha (en catalan Catalunya, la Comunitat autònoma de Catalunya) es una region e una comunitat autonòma d'Espanha. Es una partida dels Païses Catalans (exceptat Aran qu'es en Occitània).

Tanben Catalonha se nomma non oficialament lo Principat o lo Principat de Catalonha (en catalan el Principat, el Principat de Catalunya). Sa capitala es Barcelona. Lo gentilici es catalan -a (o principatin -a).

Se compausa:


La Generalitat de Catalonha (en catalan : Generalitat de Catalunya) es l'organizacion politica de Catalonha, qu'englòba lo Govèrn de Catalonha, lo Parlament de Catalonha e la rèsta de las institucions pròprias.

Somari

[Modificar] Toponimia

Lo nom de Catalonha comencèt d'èstre emplegat cap al mièg del sègle XII per designar l'ensems dels comtats que fasián partida de la Marca Ispanica e que se desliguèron gradualament del tutoratge franc fins a çò que venguèsson sobeirans. L'origina del mot Catalunya, es encara incert e dobèrt a d'interpretacions. La teoria mai acceptada ditz que deriva de "tèrra de castèls",[1] e qu'aja evoluat del tèrme castlà, lo governador d'un castèl.[2] Segon aquela teoria, lo tèrme castelhà ne seria omològ. Una autra teoria suggerís que Catalunya proven de "Gotholandia" es a dire "la tèrra dels gòts"; los francs sovent nomenavan Gòtia lo territòri catalan (o quitament, la peninsula iberica). D'autras teorias suggerisson que proven d'un prince alemanh legendari, Otger Cataló, o del mot laketani, tribú que demorava dins las tèrras qu'a l'ora d'ara compausan las comarcas del Vallès e lo Barcelonès, e que per influéncia italiana lo mot devenguèt katelans e après catalans.[3]

[Modificar] Geografia e clima

Imatge de satèl·lit de Catalunya
Imatge de satèl·lit de Catalunya

Catalonha a una superfícia aproximativa de 32 000 km2. Limita al nòrd amb Andòrra (65,3 km) e Occitània (315 km), a l'oèst amb Aragon (359,9 km), al sud amb lo País Valencian (52,9 km) e a l'èst amb la Mar Mediterranèa. Sa situacion geografica a favorizat, dempuèi l'Edat Mejana, una relacion pròcha e intensa amb los autres païses mediterranèus e a l'encòp amb l'Euròpa continentala.

La geografia de Catalonha es plan divèrsa se prenèm en compte la superfícia relativament pichona de son territòri. Sa geografia es condicionada pel litoral mediterranèu a l'èst, amb 580 km de còsta, e per las montanhas dels Pirinèus al nòrd. Dedins, vèrs l'àrea de Lhèida, i a una granda depression centrala. La sèrra pre-litorala separa de l'interior los airals costièrs, encara qu'aqueles, vèrs la província de Girona, son dominats per una sèrra litorala.

Aproximativament 28,7% del sòl de Catalonha es dedicat a la agricultura, 15,7% a prats e pastencs, 1% correspon a rius, 43,4% a bòsques, 6,7% a d'airals urbans o urbanizables e 4,6% a d'autras activitats pas especificadas.[1]

Catalonha a un clima mediterranèu, mas amb de grandas variacions de temperatura entre lo litoral costièr, amb clima doç, temperat en ivèrn e plan caud en estiu; l'interior, que a un clima continental mediterranèu, amb d'ivèrns freges e d'estius plan cauds; e las regions de montanha pròchas dels Pirinèus, amb clima de montanha, temperaturas minimas jos zèro e fòrça nèu en ivèrn, pluèja annadièra superiora a 1000 mm e d'estius mens cauds.

En 1990 lo govèrn catalan creèt lo Conselh de Proteccion de la Natura, un organisme consultiu per la proteccion de la natura e lo païsatge, amb la finalitat de conéisser, estudiar, protegir e administrar lo mitan natural catalan. Existisson en Catalonha onze parcs naturals: lo Parc Natural dels Nauts Pirinèus, Aigasmòrtas de l'Empordà, lo Parc Natural del Cadí-Moixeró, lo Cap de Creus, Els Ports, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, la Serra de Montsant e la Zòna volcanica de la Garrotxa; un parc nacional, Aigüestortes e Estanh de Sant Maurici; una resèrva naturala, lo Delta de Llobregat; e una resèrva marina, las Illas Medes.

[Modificar] Istòria

Corts Catalanes segon una miniatura d'un incunable del sègle XV
Corts Catalanes segon una miniatura d'un incunable del sègle XV
Article principal: Istòria de Catalonha

L'istòria de Catalonha, tant al nòrd com al sud dels Pirinèus se pòt devesir en las epòcas seguentas:

  • Originas de Catalonha
  • Edat mejana de Catalonha
  • Edat modèrna de Catalonha

A partir de 1659, se separa la Catalonha Nòrd de la rèsta del territòri, après lo Tractat dels Pirinèus. Dempuèi alara, la istòria de la Catalonha Sud, l'actual comunitat autonoma, es compausada dels periodes seguents:

  • Istòria contemporanea de Catalonha, que comença amb la pèrda dels fòrs catalans après los Decrets de Nòva Planta en 1716.
  • Sègle XX a Catalonha, que enclau la recuperacion de l'autonomia pendent la Segonda Republica Espanhòla, abolida pendent lo regim franquista. Après la transicion democratica espanhola, e l'aprovacion de l'Estatut de 1979, Catalonha tornèt gausir d'autonomia dins l'Estat espanhòl. En 2006 s'aprovèt en referendum un nòu Estatut d'Autonomia que regís l'organitzacion política i autonomica de la Catalonha actual.

[Modificar] Politica e govèrn

Façada del sèti del Parlament de Catalonha
Façada del sèti del Parlament de Catalonha
Palau de la Generalitat
Palau de la Generalitat
Article principal: Politica e govèrn de Catalonha

[Modificar] La Generalitat de Catalonha

La nòrma institucionala basica de Catalonha es l'Estatut d'Autonomia. D'acòrd amb aquel, l'autogovèrn de Catalonha s'organiza politicament coma Generalitat de Catalonha. La Generalitat de Catalonha se compausa de divèrsas institucions de govèrn, demest elas:[2]

  • lo Parlament de Catalonha: poder legislatiu del govèrn catalan; dins lo parlament se fa la discussion politica e se contròla e impulsa l'acció política i de govern. Lo Parlament apròva lo budgèt de la Generalitat. Es compausat per un minímum de 100 deputats e un maxímum de 150, elegits per representacion proporcionala amb tièras de partits pas modificables, per un periode de quatre annadas;
  • la Presidéncia de la Generalitat, dirigit pel president. Lo president es la representacion mai nauta de la Generalitat i a l'encòp de l'Estat espanhòl a Catalonha. Dirigís las accions del Govèrn e pr'aquò es lo representant del poder executiu de Catalonha; e
  • lo Govern o Consèlh Executiu es l'organisme superior collegial que dirigís l'accion política i l'administració de la Generalitat. El Govèrn es presidit pel president de la Generalitat, lo Conselhièr Primièr i los autres conselhièrs.

Las competéncias principalas del Govèrn son fan partida de l'educacion, la santat e la cultura. Lo finançament de la Generalitat es regulat per la Lei Organica de Finançament de les Comunitats Autonomes i per l'Estatut d'Autonomia de Catalonha.

De mai d'aquestes institucions, las autras institucions de la Generalitat son totas aquelas que sián creadas per lo meteis Parlament. Com a organismes de garantia e control, a l'ora d'ara fan partida de la Generalitat, lo Sindic de Grèuges, que garantís los dreches e las libertats dels ciutadans, la Sindicatura de Comptes que contròla los comptes econòmics de les institucions publicas de Catalonha, e lo Conselh de Garantias Estatutàrias, que velha per l'adequacion a l'Estatut i a la Constitucion de l'Estat espanhòl de les disposicions de la Generalitat.

Lo poder judicial de Catalonha correspond al Tribunal Superior de Justicia, l'organisme jurisdiccional suprèm de Catalonha, segon l'Estatut de 2006. Las competéncias del Tribunal Superior de Justicia enclauson los recursos e proceduras dins los divèrses òrdres institucionals e lo tutoratge dels dreches reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent dins los òrdres jurisdiccionals civil, contenciós administratiu e social, e en d'altres que se pòscan crear dins l'avenidor.

Lo Govèrn fa partida de la Generalitat de Catalunya. La capitala e lo sèti del Govèrn es la vila de Barcelona. Lo President de la Generalitat tre 1980 e 2003 foguèt Jordi Pujol i Soley, de la coalicion Convergéncia i Union, que foguèt succedit per Pasqual Maragall i Mira tre 2003 e2006. En novembre de 2006, foguèt elegit nòu president José Montilla i Aguilera.

Catalonha dispausa tanben d'una polícia, los Mossos d'Esquadra (occ. vailets d'escadra). Las originas d'aquela fòrça de polícia se remontan al sègle XVIII. Dempuèi 1994 se tròba dins un procès de desplegament, que finalizarà en 2008, per remplaçar las fòrças estatalas de la Guardia Civil e la Polícia Nacionala, que depenon dirèctament del Ministeri de l'Interior d'Espanha. Pasmens, l'Estat i servarà un nombre limitat d'agents en Catalonha per exercir d'autras foncions especificas coma la susvelhança dels pòrts, aeropòrts, còstas, frontièras, doanas, administració d'estrangièrs, cartas d'identitat, trafec d'armas e explosius, proteccion fiscala de l'Estat e d'autras foncions que establís la Constitució Espanhòla.

[Modificar] La Val d'Aran

La Val d'Aran gausís d'un regim especial en Catalonha. L'Estatut d'Autonomia reconeis aquela entitat territoriala amb personalitat juridica pròpria e plena d'autonomia amb organizacion institucionala e administrativa especifica. L'institucion de govèrn de la Val d'Aran es lo Conselh Generau, format pel sindic, lo Plen de Conselhèrs Generaus e la comission d'Auditors de Compdes. Lo Sindic es la representacion mai nauta de la Generalitat en Aran. La lenga pròpria e oficial d'Aran es l'occitan, que en Aran s'apela aranés, i que es tanben oficiala en tot lo territòri de la Comunautat Autonoma de Catalonha.

[Modificar] Los simbols nacionals

Lo Siètge de Barcelona de l'11 de setembre de 1714
Lo Siètge de Barcelona de l'11 de setembre de 1714

Catalonha a tres simbols representatius pròpris, apelats simbols nacionals per l'Estatut[4]: lo drapèu, l'imne e la fèsta nacionala.

Lo drapèu, apelat Senyera, a sa origina en l'escut dels comtes de Barcelona. E mai que i aja pas cap de referéncia documentala abans lo sègle XIII, es un dels drapèus mai ancians d'Euròpa[5]. Es compausa de cinc faissas jaunas e quatre de rojas, totas de la meteissa largor.

L'imne nacional de Catalonha es Els Segadors (occ. Los Segaires), escrich en sa fòrma actuala per Emili Guanyavents en 1899. La version musicala es de Francesc Alió, de l'an 1892. Las originas de l'imne se remontan a una cançon nascuda en 1640 pendent la guèrra contra lo rei Felip IV de Castellha, que los païsans ne participèron en d'episòdis importants. Es oficial dempuèi la lei del Parlament del 25 de febrièr de 1993.

La fèsta nacionala de Catalonha foguèt la primièra lei aprovada pel Parlament de Catalonha en 1980. La Jornada Nacionala (cat. Diada Nacional) o fèsta de Catalonha se celèbra l'11 de setembre e commemòra la pèrda de las libertats de Catalonha lo meteis jorn de 1714, après lo Siètge de Barcelona, mas tanben l'actitud de resisténcia activa contra l'opression e l'espèr d'una totala recuperacion nacionala[6].

[Modificar] Division territoriala e administrativa

Article principal Division territoriala de Catalonha.
Províncias de Catalonha
Províncias de Catalonha
Comarcas de Catalunya
Comarcas de Catalunya

Catalunya s'organitza territorialment en províncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organització administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries. Catalonha s'organiza territorialament en províncias. L'Estatut d'Autonomia de 2006 establís l'organizacion administrativa de Catalonha en tres entitats localas: los municipis, las comarcas e las vigariás.

[Modificar] Províncias

Catalonha se dividís administrativament en quatre províncies, que lor organisme de govèrn es la deputacion

Las capitalas de las províncias son las vilas del meteis nom: Barcelona, Girona, Lhèida i Tarragona.

[Modificar] D'autres entitats localas

Lo territòri catalan s'organiza territorialamente, segon l'Estatut d'Autonomia de 2006 en municipis, vigariás e comarcas, definidas dins lo Títol II e Capitol V del document.

[Modificar] Los municipis

L'Estatut definís lo municipi coma l'organisme basic e lo mejan essencial de participacion de la comunautat locala dins los afars publics. De mai, l'Estatut garantís als municipis d'autonomia per l'exercici de lors competéncias e per l'administracion de lors interesses. En Catalonha existisson a l'ora d'ara 946 municipis. Jos d'aqueles organismes i a las entitats municipalas descentralizadas, que gausisson tanben de cèrta autonomia, malgrat que depenon de lors municipis respectius. Actualament en Catalonha i a 58 entitats municipals descentralitzades.

[Modificar] Las vigariás

La vigariá (cat. vegueria) se definís coma un encastre territorial especific per l'exercici del govèrn intermunicipal e de cooperacion locala amb de personalitat juridica pròpria. Es la division territoriala utilizada per la Generalitat, dempuèi l'Estatut de 2006, per l'organizacion territoriala de sos servicis. Gausís tanben d'autonomia per la gestion de sos interesses. L'administracion de las vigariás correspon al Conselh de Vigariá, que remplaçarà las Deputacions.

[Modificar] Les comarques

Las comarcas son d'entitats compausadas per de municipis e administran los servicis locals dins sas competéncias. La division comarcala actuala a sa origina en un decret de la Generalitat de Catalonha de 1936, que foguèt suprimit en 1939 pel franquisme. En 1987 la Generalitat tornèt a aplicar aquela division territoriala e en 1988 s'i ajustèron tres comarcas nòvas. A l'ora d'ara n'i a 41.

Modèl:Comarques de Catalunya

[Modificar] Economia

Article principal: Economia de Catalunya

Modèl:Economia

Vila de Barcelona
Vila de Barcelona

Catalonha es un país de tradicion industriala dempuèi lo sègle XIX. A l'ora d'ara, la industria, lo torisme e los servicis son los sectors economics principals de Catalonha. La creissença economica mejana annadièra del periode 1995-2004 foguèt inferior a la mejana espanhòla. Pasmens, en 2005 cresquèt un 3,3%, lo meteis percentage que la mejana espanòla e per dessús de la mejana europenca. Catalonha se tròba en la quatrena posicion de la classificacion de comunautats segon lor Produch Interior Brut per càpita e apòrta 18,8% del PIB total d'Espanha, 25,5% del sector industrial del PIB e 17,5% del sector dels servicis[7]. Lo caumatge, en 2005 èra del 6,6%.

En 2005, lo percentatge d'exportaciones de nauta tecnologia foguèron lo 34,6% del total espanhòl. En lo meteis an las importacions de la Catalonha foguèron lo 29% del total espanhòl e las exportacions lo 26,8%. De las despensas per la recèrca e lo desvolopament, 22,8% se realizèron en Catalonha.

Catalonha es la primièra destinacion toristica d'Espanha. En 2005 recebèt 13,2 millions de toristas tre genièr e novembre, es a dire 25,3% de totes los toristas que arribèron en Espanha. Las destinacions toristicas mai importantas de Catalonha son la vila de Barcelona e las plajas de la Còsta Brava e de la Còsta Daurada, atal que los Pirinèus amb 10 estacions d'esquí: Baqueria Beret, La Molina, Espot Esquí, La Masella, Pòrt Ainé, Val de Núria, Boí Taüll, Pòrt del Comte, Rasos de Peguera, Tavascan e Vallter 2000.

Lo prètz del lotjament en Catalonha es lo mai naut d'Espanha, après Madrid. En 2005 se pagavan 3.397 èuros per metre quadrat. Pasmens, Barcelona èra la vila mai cara d'Espanha, amb un prètz mejan de 3.700 èuros per metre quadrat.

Respècte al malhum finacièr, cal metre en relèu la tradicion e la capitada de las caissas d'estalvi de Catalonha, mai importantas que las bancas privadas. De las 46 caissas d'estalvi espanhòlas, 10 son catalanas. Se destacan, sobretot, La Caixa, la primièra caissa d'estalvi d'Euròpa e la Caixa Catalunya. Demest los bancs, lo mai important es lo Banc de Sabadell, lo quart grop bancari mai gran de l'Estat.

[Modificar] Demografia

Article principal: Demografia de Catalonha

[Modificar] Indicadors demogràfics

La poblaciona actuala de Catalonha es superior a 7 milions d'abitants.IDESCAT Segon l'Institut d'Estadistica de Catalonha, la poblacion de Catalonha en 2005 èra de 6.995.206 habitants, 15,9% del total de la poblacion espanhòla. D'aqueles, 603.636, es a dire 8,9%, èran estrangièrs, (22,3% del total d'estrangièrs que demòran en Espanha). Aproximativament, 1,5 milions demòran a la capitala, la vila de Barcelona (22,8% de la poblacion de Catalonha); e 5 milions demòran dins l'arial metropolitan de Barcelona, (72,7% de la poblacion totala de Catalonha). Pr'aquò es un dels arials metropolitans mai grands d'Euròpa. Per contra, las zònas mens pobladas son las comarcas pirinencas.

Prèp de 2,5 milions de personas demòran dins un radi de 25 km de la capitala. Dins la primièra cinta metropolitana se tròban vilas coma l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet e Cornellà. Las poblacions principalas de la segonda cinta metropolitana son Terrassa, Sabadell, Montcada i Reixac, Granollers, Martorell, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Gavà e Castelldefels.

Catalonha a recebut mantunas ondadas d'immigrants pendent lo sègle XX. En 1900 la poblacion de Catalonha era de dos milions d'abitans. En la decada de 1960 aviá ja 5 milions d'abitants; Aquela creissença foguèt deguda pas sonque a l'explosion demografica naturala mas tanben a l'arribada d'immigrants de mantunas regions d'Espanha, sustot d'Andalosia, Murcia e Extremadura. Una segonda ondada arribèt dempuèi la decada de 1990, çaquelà aqueste còp pas d'autras regions mas de païses estrangièrs.

[Modificar] Veire tanben

[Modificar] Ligams

[Modificar] Notas e referéncias


Banèra occitana Regions culturalas e istoricas d'Occitània Banèra occitana

AuvèrnheBearnBorbonésDaufinatGasconha inclusent la Val d'AranGuiana inclusent Agenés, Carcin, Peiregòrd e RoergueLemosin inclusent la MarchaLengadòc inclusent lo País de Fois e FenolhedésMóneguePaís NiçardProvença inclusent lo Comtat VenaicinValadas OccitanasVelai (istoricament en Lengadòc)Vivarés (istoricament en Lengadòc)


Enclava de La Gàrdia



Comunautats autonòmas d'Espanha
Andalosia - Aragon - Astúrias - Illas Balearas - Illas Canàrias - Cantàbria - Castelha-La Mancha - Castelha e Leon - Catalonha - País Valencian - Euskadi - Extremadura - Galícia - Comunautat de Madrid - Region de Múrcia - Comunautat Forala de Navarra - La Rioja
Ciutats autonòmas
Ceuta (Sabta) - Melilla (Tamlit)


Divisions administrativas d'Occitània

MÓNEGUE


ESTAT ESPANHÒL

Generalitat de Catalonha +
 Província de Lhèida +
  Comarca semiautonòma de la Val d'Aran


ESTAT ITALIAN

Ligúria +
IM Província d'Impèria +

Piemont +
CN Província de Coni +
TO Província de Turin +

(Calàbria)
(CS Província de Cosenza)
 (Enclava de La Gàrdia)


  • En gras italic: region (França, Itàlia) o comunautat autonòma (Espanha)
  • En caractèrs dreches: departament (França) o província (Itàlia, Espanha)
  • ++ = territòri majoritariament occitan
  • + = territòri minoritariament occitan

ESTAT FRANCÉS

Aquitània ++
24 Dordonha
33 Gironda ++
40 Lanas
47 Òlt e Garona
64 Pirenèus Atlantics ++

Auvèrnhe ++
03 Alèir ++
15 Cantal
43 Naut Léger
63 Puèi Domat

Centre +
18 Char +
36 Indre +

Lemosin
19 Corresa
23 Cruesa
87 Nauta Vinhana

Lengadòc-Rosselhon
11 Aude
30 Gard
34 Erau
48 Losera
66 Pirenèus Orientals +




Miègjorn-Pirenèus
09 Arièja
12 Avairon
31 Nauta Garona
32 Gers
46 Òlt
65 Nauts Pirenèus
81 Tarn
82 Tarn e Garona

Peitau-Charantas +
16 Charanta +
86 Vinhana +

Provença-Aups-Còsta d'Azur
04 Aups d'Auta Provença
05 Auts Aups
06 Aups Maritims
13 Bocas de Ròse
83 Var
84 Vauclusa

Ròse-Aups +
07 Ardecha ++
26 Droma ++
38 Isèra +
42 Léger +