Piramide de Mai
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La Piramide de Mai qu'ei un monument de Buenos Aires situat au miei de la plaça de Mayo e commemoracion de la Revolucion de Mai.
En 1811, la Purmèra Junta qui governava mercés ad aquesta revolucion que decidí de bastit un monument suber la plaça de la Victoria (ua de la duas plaça qui, juntadas a la destruccion de la Recova Vielha, e vadoren l'actuau plaça de Mayo).
En 1856 lo monument que ho tranformat devath la direccion de l'ingenhaire e artista d'orgina bearnesa Prilidiano Pueyrredon e en hornir ua estatua alegoria de la libertat, òbra de l'escultor Joseph Dubourdieu.
En 1912, per'mor d'un deus mantuns projèctes de bastir un monument d'endom màger (e pas jamei acabat) la piramide que ho mudada sus railh entà s'estàr definitavament suu son emplaçament actuau.
Lo 21 de mai de 1942, peu decret Nº 120.412 la piramide que vadó "Monument Istoric". Lo 10 de març de 2005, dab la lei 1.653, la Ciutat Autonòme de Buenos Aires que declarè "Lòc Istoric" l'espaci qui entorneja lo monument per'mor qu'ei lo lòc on s'amassavan la Mairs de Mayo en desfiar la dictura. En commemoracion d'aqueth combat, lo sòu autorn de la piramide qu'ei pintrat dab representacions deu lor simbèu : un panèth utilizat en mòda de cobricap. Lo 5 de decemre de la medisha annada, las cendres de Azucena Villaflor, la fondatora de las Mairs, que hon esbarejadas au pè de la piramide.
De la basa dinc a la punta deu bonet frigian de l'escultura de Dubourdieu lo monument qu'ei haut de 18,76 m.