Belgrano (Buenos Aires)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Emplaçament de Belgrano dens lo plan de Buenos Aires
Emplaçament de Belgrano dens lo plan de Buenos Aires
Catedrau coneguda com l’Arrendonda de Belgrana
Catedrau coneguda com l’Arrendonda de Belgrana

Belgrano qu’ei un quatièr de Buenos Aires batejat en aunor de Manuel Belgrano, eròi de la guèrra d’independéncia e creator deu drapèu argentin.

Que vadó com ua vila desseparada qui ho, per ua estona en 1880, capitau federau deu país durant lo conflicte enter Buenos Aires e la Província de Buenos Aires qui desseparè definitivament ambz, la Província vadent atau un estat desseparat dab la ciutat de La Plata per capitala.

En 1887, Belgrano que ho integrat a la Capitau Federau çò qui’n hè, uei lo dia, un quartièr de la Ciutat autonòma de Buenos Aires.

Ostau ancian de Belgrano enter duas tors de beton
Ostau ancian de Belgrano enter duas tors de beton
Glèisa anciana e bastiment modèrne en beton
Glèisa anciana e bastiment modèrne en beton

Enter la fin deu sègle XIX e la debuta deu sègle XX lo quartièr que ho pleat de gran ostau de luxe e de different estils d’inspiracion europencas (normand, Tudor, Art Nouveau). A partir de las annadas 60, mantuns que hon destrusits per deishar bastir bastiments de beton e d’arquitètura modèrna. Belgrano que’s caractiza donc per aquesta mescal d’estils e d’epòcas.

Estadi Monumentau de River Plate
Estadi Monumentau de River Plate

En 1938, l’Estadi Monumental deu Club Atlético River Plate que ho inaugurat dens Belgrano a maugrat qui sia mei, idenifica dab lo quartier de Nuñez per’mor d’estar bastit a la termièra enter ambz.

A la fin deu sègle XX, ua importanta comunautat chinesa que s’intallè dens Belgrano.