Euglenophyta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Euglenofitas
Euglèna
Classificacion classica
Renhe Protista
Embrancament Euglenozoa
Classa Euglenophyta
Taxons de reng inferior

Fototrofas
   Euglenalas
   Euglenamorfalas
   Eutrepcialas
Osmotrofas
   Rabdomonadalas
Fagotrofas
   Eteronematalas
   Sfenomonadalas

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Las Euglenofitas, o Euglenoïdas, Euglenophyta constituisson una classa de l’embrancament de las Euglenozoa dels Protistas, compausada principalament d’algas aqüaticas unicellularas.

Los flagellats d'aqueste grop, que compren environ 1000 espècias, se tròban correntament dins las aigas doças cargadas de matièra organica ; existís tanben qualques espècias marinas e endosimbioticas.

La reproduccion se produtz per division cellulara longitudinala.

Lo genre mai tipic es l’Euglena ; es corrent dins los estancs e las piscinas, especialament quand lors aigas son polluidas per d'engrais provenent de lor environament.

Somari

[Modificar] Estructura

Cèrtas Euglenofitas contenon de cloroplasts amb de pigments fotosintetics, alara que d’autras son eterotròfs e pòdon ingerir o absorbar lor noiridura (per fagocitòsi o osmòsi).

L'estructura de lor cellula es tipica de l’embrancament dels Euglenozoa alsqual apartenon.

Las Euglenofitas se diferencian principalament per la preséncia de bandas de proteïnas jos la membrana cellulara, mai o mens flexiblas, e constituissent un citosqueleta, amb de motius caracteristics.

Per mantauna Euglenofita, las bandas pòdon limpar las unas per dessús las autras, indusent un leugièr desplaçament. Pòdon tanben se desplaçar amb l’ajuda de lor flagèl.

La fagocitòsi es lor mòde de nutricion primitiu. Las bacterias e flagellats de pichona talha son ingeridas a travèrs un citostòm, suportat per de microtubulas. Aquestes son sovent recampats per constituiar doas baguetas o mai, qu'an una foncion dins l'ingestion, e dins l'Entosifon permetent al sifon de s'estirar. Las euglènas an una vacuòla contractila, cavitat de l'euglèna capabla de se contractar per evacuar l'aiga que entra en permanéncia.

La magèr part de las Euglenofitas fagotròfas an dos flagèls, un davant e l’autre darrièr. Aqueste darrièr es emplegat per limpar a travèrs lo substrat. Per cèrts, coma Peranema, lo flagèl de cap es rigid e oscilla pas qu’a son extremitat.

Los cloroplasts son suposats provenir de l’ingestion d’algas verdas. Son pigmentadas per las clorofilla a e b, çò que lor balha una brilhanta color verda, e son atachadas per tres membranas.

Son frequentament associadas a des granulas de paramilon, un idrat de carbòni especific d'aqueste groupe. La magèr part de las Euglenofitas colorats an tanben un uèlh primitiu, o stigma, formant una pichona taca de pigment roge sus un costat de la pòcha del flagèl. Aqueste abrita, prèp de la basa del flagèl de cap, un ensemble de cristallins sensibles a la lum, de biais que l’ensemble se compòrta coma una espècia d’uèlh direccional.

Lo citostòm es un vestigi, plan que la noiridura poguèsse èsser totjorn obtenguda per absorpcion.

Qualques Euglenofitas coloradas, coma Eutreptia, an dos flagèls gaireben identics, e d’autres n'an quatre.

Dins la magèr part, çaquelà, lo flagèl de coa es acorchit de sòrta que despasse pas de la pòcha del flagèl. Lo flagèl fa un movement repetitiu complèxe e caracteristic qu'entraina l’Euglenofita dins un percors leugièrament elicoïdal. Aquò concernís los genres comuns Euglena, Phacus, e Trachelomonas, que produsen un blindatge organic qu'embarra la cellula.

Existís tanben un genre, Colacium, pelqual las cellulas maduras son pas mobilas e forman de colonias ramificadas cimentadas per de pediculas de mucus.

Sovent, l’exposicion e cèrts produches quimics o l’abséncia durabla de lum pòt destruire los cloroplasts sens qu'aquò afecta l’organisme. D'espèces nombrosas qu'an perdut lors cloroplasts son estat classadas dins un genre especific coma Astasia (Euglena incolòr) e Hyalophacus (Phacus incolòr). En l’abséncia de citostòm desvolopat, aquestas formas se noirisson exclusivament per absorpcion. Qualques Euglenofitas, inicialament incolòras, com Rhabdomonas e Distigma, se noirisson tanben unicament per absorpcion. Forman un grop monofiletic, tot coma las Euglenofitas fotosinteticas e lors derivats incolòrs.

[Modificar] Classificacion

Las Euglenofitas foguèron inicialament definidas per Otto Bütschli en 1884 coma apartenent a l’òrdre Euglenida dels flagellats. Los botanistas las classèron demest las Euglenophyta, una subdivision de las Algas, e aquesta classament doble foguèt conservat fins a l’esclatament del grop dels flagellats.

Los dos noms contunhan d'èsser emplegats per se referir a aqueste grop, mentre que lo taxon Euglenida deuriá normalament èsser limitat als genres pròchis d’Euglena.

Las euglènas son longtemps estat un copacap pels taxonomistas : quora autotròf, quora eterotròfs, son sovent estat integradas demest las algas unicellularas. Mas d'ara enlà, de caractèrs nombroses permeton de classar las euglènas dins lo monde dels protozoaris :

  • An de mitocondrias que las crèstas son en forma de raqueta de ping-pong ;
  • lor flagèl principal es constituit d'una tija para-axiala especifica ;
  • la membrana plasmica es sostenguda per un ensemble de microtubulas particular.

Totes aquestes caractèrs raprochan aqueste grop dels Quinetoplastidiats. Enfin, l’estudi de las sequéncias geneticas - del citocròm entre autres - permet clarament d’aluènhar aqueste grop dels vegetals. Son d'ara enlà plaçadas demest lo grop dels Euglenobiontas.

La classificacion demòra çaquelà encara incèrta, perque los diferents gropes son totjorn en cors de revision per se conformar a lor Filogenia.

[Modificar] Veire tanben

[Modificar] Ligams extèrnes