Petròli

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Mostra de petròli
Mostra de petròli
Barrals de petròli
Barrals de petròli

Lo petròli es una mescla complexa non omogenèa d'idrocarburs, còs compausats formats per idrogèn e carbòni. Lo petròli pòt prendre diferents aspèctes, de jaunàs e liquid a negre e viscós. Aquestas diferencias son degudas a las relacions entre los tipes d'idrocarburs. Es una ressorsa naturala non renovelable, e actualament tanben la principala font d'energia dels païses desvolopats.

Aquesta mescla d'idrocarburs apareis generalament associada a de grandas pòchas de gas natural, en jaçes embarrats pendent de milierats d'ans jos tèrra, cobèrts per las sisas superioras de la rusca terrèstra.

Somari

[Modificar] Formacion

[Modificar] Quimia

Octan, un idrocarbur que se trapa dins lo petròli, las linhas son de ligams covalents, las esfèras negras son de carbònis, las esfèras blancas son d'idrogèn
Octan, un idrocarbur que se trapa dins lo petròli, las linhas son de ligams covalents, las esfèras negras son de carbònis, las esfèras blancas son d'idrogèn

L'estructura quimica del petròli es compausada de cadenas d' idrocarburs de diferentas longors. Aquels idrocarburs diferents son deseparats per distillacion dins de refinarias per produire de gasolina, fuel, querosèn, e d'autres idrocarburs. La formula generala per aquels alcans es CnH2n+2. Per exemple 2,2,4-Trimetilpentan, fòrça utilizat dins la gasolina, a per formula quimica C8H18 que reagis exotermicament amb l'oxygèn :[1]

2C_8 H_{18(l)} + 25O_{2(g)} \rightarrow \; 16CO_{2(g)} + 18H_2 O_{(l)} + calor

La combustion incompleta de petròli o de gasolina balha d'emissions de gasses toxics coma lo monoxid de carbòni e/o l' oxid nitric. Per exemple:

C_8 H_{18(l)} + 12.5O_{2(g)} + N_{2(g)} \rightarrow \; 6CO_{2(g)} + 2CO_{(g)} +2NO_{(g)} + 9H_2 O_{(l)} + calor

Lo petròli se pòt formar dins una varietat de reaccions endotermicas dins de nautas condicions de temperatura e/o pression. Per exemple, lo kerogèn se pòt descompausar en idrocarburs de longors diferentas.[2]

[Modificar] Origina

Lo petròli se forma dins las concas marinas pauc prigondas ont proliferan de grandas quantitats de plancton, qu' es un ensem d'organismes microscopics que vivon en suspension dins los jaçs superficials de la mar. Quand morisson, lo plancton s'acomola amb una granda quantitat de matièra organica que demòra dins la fanga del fons de la conca sedimentaria. Se aquestes organismes demòran longtemps subre lo fons marin subiràn un processus d'oxidacion. Tanben, se demòran fòra del contacte de l'oxigèn dissots dins l'aiga marina, isolats per un jaç de sediment inorganic impermeable,un processus diagenetic anaeròbi se va produire, que i participa l'aumentacion de pression e de temperatura amb l'accion de bacterias anaeròbias que transforman la matiera organica en idrocarburs. Dins una primièra fasa, se produsís a l'encòp la compactacion e la litificacion dels sediments: las bacterias degradan los organismes vius que lor fan mèstièr per s'alimentar, e transforman los residus en una substància insolubla organica amb estructuras ciclicas que s'anomena querogèn e que constituís la matièra primièra del petròli.

Lo petròli es produsit per la transformacion dels acids grasses del querogen que se transforman en idrocarburs pesucs e que apuèi un processus de maduracion se trencan e fan d'idrocarburs liquids e gasós. Un còp formats los idrocarburs al dintre del sediment, se pòdon passar doas causas:

  1. Siá lo petròli demòra al dintre de la ròca que s'i forma, que normalament es impermeable e de textura fina. Dins aquel cas l'expleitacion comerciala es pas gaire rentable, ja que cal excavar, triturar e distillar de grandas quantitats de ròcas fins a poder obtenir un petròli liquid. Se tracta de processus que requerisson una granda quantitat d'aiga e generan tanben una granda quantitat de residus rocalhós (impacte ecologic).
  2. Siá lo petròli pòt pujar cap a de zonas superioras de melhora porositat e permeabilitat, per encausa de la fòrta compactacion.

Lo petròli se troba pas dins un tipe determinat de ròcas mas pòt embeure tota ròca que siaga pro porosa . De mai del petròli, dins aquestas ròcas se pòt trapar tanben de metan (CH4) e d'aiga salada, eissuts del seu processus de formacion.

[Modificar] Teoria biogenica

Segon aquesta teoria, l'origina probable del petròli es l'acumulacion d'enòrmas quantitats de restas preïstòrics d'animals marins e de vegetals terrèstres. Pendent de milions d'annadas, mesclats amb sediments, jos la intensa accion de la compression e de la calor generadas, se transformèron en petròli e en gas. Aquestes darrièrs , per desplaçament, an embegut las ròcas mai porosas e permeablas e se son acomolats dins de pòchas, sovent situadas entre una pòcha de gas e una pòcha d'aiga salada. D'alà aquestes petròli e gas se podon extraire per foratge e pompatge.

[Modificar] Teoria abiogenica

L'idèa de l'origina abiogenica del petròli se basa subre los estudis de Nikolai Kudryavtsev. La teoria proposa que de grandas quantitats de carbòni existisson jos forma naturala sus la planeta, unas jos forma d'idrocarburs. Los idrocarburs son mens denses que los autres fluids aquós, e pujan a travèrs los malhum de fracturas. Los organismes microbians extremofils serian en partida la causa dels marcaires biologics trobats dins lo petròli, mas lor ròtle dins la formacion, alteracion o contaminacion dels divèrses despaus d'idrocarburs es encara desconegut[3]. Los calculs termodinamics[4]e los estudis experimentals confirman que los n-alcans (compausats comuns del petròli) evolucionan pas espontanèament del metan a las pressions tipicas dels baçins sedimentaris, e doncas la teoria de l'origina abiogenica dels idrocarburs suggerís la generacion a grandas prigondors (jols 200km) .La teoria suggerís qu'aquestes idrocarburs, petròli inclus , pujariàn amb de metan, de còps que i a amb d'eli, de nitrogèn e de metals pesucs. Los que prepausan aquesta teoria pensan que las resèrvas jamai s'acabaràn pr'amor que son auto-alimentadas per la part inferiora. Aquesta teoria es un opinion minoritari, especialament demest los geològs; cap de companhia petrolièra es coneguda actualament per far de recercas petrolièras basadas dessus .

[Modificar] Composicion

Los petròlis an de composicions diferentas en fonccion de lor origina . Lo mesclat d’idrocarburs eissut d'aquel long processus conten de cadenas linearas mai o mens longas, e de cadenas ciclicas naftenicas o aromaticas. Es possible de distinguir los diferents tipes de petròli segon sas densitat, fluiditat, e la preséncia de sofre e autras impuretats (vanadium, mercuri e sals) . Lo petròli pòt èsser parafinic, naftenic o aromatic. Es tanben possible de los classificar segon lor provenença (Golf Persic, Mar del Nòrd, Veneçuèla, Nigèria), los petròlis eissuts de jaciments vesins an sovent de proprietats pròchas.

[Modificar] Extraccion

Plataforma petrolifèra
Plataforma petrolifèra

Lo petròli s'extrai per foratge d'un potz subre lo jaciment. Se la pression de la pòcha de gas es sufisenta, forçarà la sortida naturala del petròli a travérs del potz qu'es religat a un malhum d'oleoductes cap al seu emmagazimament, transpòrt e rafinatge.Apuèi un temps d'expleitacion del jaciment la pression davalarà e farà mestièr d'utilizar d'autras tecnicas per l'extraccion, coma per exemple l'injeccion d'aiga o de gas, entre autras.

[Modificar] Istòria del Petròli

Dempuèi de l'antiquitat lo petròli es conegut jos forma naturala dins unas regions coma los païses d'Orient Mejan.

Fa 6000 ans los asirians e babilonians l'utilizavan per pegar de pavats de ceramica o de pèira; los egipcians, per se graissar la pèl; e las tribus precolombinas de Mexic per pintar d'esculturas.

En 1859 Edwin L. Drake a cavat lo primièr potz de petroli, prèp de Titusville, en Pennsilvània, daissant aquesta data coma la de la "descobèta" del petròli.

Lo 14 de setembre de 1960 a Bagdad, (Iraq) s'es constituït l'OPEP.

[Modificar] Situacion actuala

[Modificar] Païses productors

Los principals productors de petròli son Arabia Saudita, Iraq, Kowait, Veneçuela, Mexic, Russia, los Estats Units, Canadà e lo Reialme Unit, entre autres.

Païses exportadors de petròli
Païses exportadors de petròli
Païs Milion de baril (bbl)  % del totale
1 Arabia Saudita 4028 13,6%
2 Russia 3486 11,8%
3 Estats Units 2493 8,4%
4 Iran 1478 5,0%
5 Mexic 1372 4,6%
6 China 1324 4,5%
7 Canadà 1112 3,8%
8 Veneçuela 1098 3,7%
9 Norvègia 1084 3,7%
10 Emirats Arabis Units 1004 3,4%
11 Kowait 965 3,3%
12 Nigèria 942 3,2%
13 Argeria 736 2,5%
14 Iraq 664 2,2%
15 Reialme Unit 660 2,2%
16 Brasil 627 2,1%
17 Libia 621 2,1%
18 Cazacstan 498 1,7%
19 Angòla 453 1,5%
20 Indonesia 415 3,4%
  Resta del mond 4538 15,3%
Total 29597 100%


Font : BP Statistical Review of World Energy - June 2006
Son inclus los volums de petròli eissuts dels sables bitumos e scisti bituminosi autres que los liquids separats del gas natural ( “Natural Gas Liquids - NGL”). Son exclus los carburants (liquid fuels) eissuts d'autres fonts (es. carbone).

[Modificar] Impacte ecologic

La combustion de sos derivats produsis de particulas residualas:CO2, SO (oxid de sofre), NO (oxids nitros), etc. Los escampaments de petròli presentan una fòrta amenaça per l'environament marin. L’impacte environamental lo mai inquietant del petròli es l’emission de dioxid de carbòni resultant de son utilizacion coma carburant e directament ligada al escalfament global. De mai, per encausa de son importancia fondamentala per l'indústria manufacturièra e los transpòrts, l'aumentacion del pretz del petròli pòt èsser responsable de grandas variacions dins las economias localas e provocar un fòrt impacte sus l'economia globala.

Coma substancias alternativas als combustibles derivats del petròli cal citar lo biodièsel, òli combustibla amb caracteristicas comparablas al dièsel que s'extrai principalament de las granas oleaginosas de diferentas plantas o lo bioetanol, alcòl de restas vegetals, que se pòt utilitzar en lo mesclant amb d'autres combustibles o per la fabricacion d'èters, que son de basas per fabricar de combustibles mai ecologics.

[Modificar] Resèrvas

Resèrvas petrolièras mondialas estimadas.
Resèrvas petrolièras mondialas estimadas.

Se l'extraccion contunha al meteis ritme que lo de 2002, levat que se trobèsse de jaciments novèls, las reservas mondialas duraràn aproximativament 42 ans. Se calcula que demoran aperaquí 143.000 milions de tonas (1,05 bilions de barrils)

Una metoda predictiva foguèt elaborada pel geològ Marion King Hubbert, per tal der determinar lo moment que la produccion d’un camp petrolifèr atenh son punt maximal. En 1956, avia aital previst lo pic petrolièr dels Estats Units en 1970[5].

Segon lo modèl de Hubbert, la produccion d’una resorça non renovelable, a condicion que siaga pas tròp perturbada per d'eveniments extèrnes, seguís una corba que sembla d’en primièr a une creissença exponenciala, puèi estagna e torna davalar.

Aquela lei s’aplica al petròli, e una cinquantena de païses ja an passats son pic de produccion. Ça que la, es fòrça dificil d’estimar quand aqueste pic va arribar al nivèl mondial : cap a 2010 pels uns, dins mantuna desena d'annadas pels autres.

[Modificar] Referéncias

  1. Heat of Combustion of Fuels
  2. Petroleum Study
  3. Modèl:Journal reference (en)
  4. Modèl:Journal reference Enllaç a l'article (en)
  5. Jean-Luc Wingert, La Vie après le pétrole, P49-51.
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Petròli.

Modèl:Enllaç AD