Gavaldanés (parlar)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo gavaldanés es lo parlar de Gavaldan, país que correspond gaireben al despartament de Losera. Coma totis los dialèctes o jos-dialèctes, sa definicion e son espandiment son arbitraris e cambian d'autor a autor. Foguèt estudiat pregondament per Carles Camprós dins doas òbras "Essai de géographie linguistique du Gévaudan" e "Étude syntaxique des parlers gévaudanais". Se considèra que lo parlar "tipic" del gavaldanés es lo de Mende.

[Modificar] Caracteristicas

Tendéncias dialectalas dins los parlars de Losera
Tendéncias dialectalas dins los parlars de Losera
  • Palatalizacion dels grops latins CA e GA e del -qui- en ch-, j- e -schi- sus la màger part del domeni. La chabra, lo jal, l'eschina. (= nòrd-occitan)
  • Transformacion de la -l- intervocalica en -g- o -r-. Lo soguelh, l'aga de l'agla.
  • Casuda o vocalizacion de la -l finala provenent de -l- intervocalica latina simpla: l'ostà o l'ostau.
  • Prononciacion /b/ de la v- (= lengadocian, levat lo cevenòl)
  • Manten dels grops SC, ST e SP (= lengadocian)
  • Manten de las oclusivas finalas (= lengadocian)
  • Manten de la -s finala (= lengadocian)
  • Assordiment de la -a- en /ɔ/ d'un biais mai sistematic a l'oèst que non pas a l'èst (= lengadocian septentrional)
  • Manten dels diftongs e triftongs (= lengadocian)
  • Finala en /'jɔ/ pels noms de mestièr: lo fornièr /lu fur'njɔ/.
  • Primièra persona en -e: chante
  • Morfologia particulara del preterit: L'òme chantèt mas Nosautres chantessiam.


Lo gavaldanés es donc un parlar que ten la caracteristica que definís lo nòrd-occitan, la palatalizacion dels grops CA e GA, e a l'encòp las del "lengadocian central". Sa classificacion n'es donc complicada, mas es considerat generalament, a causa de son conservatisme, coma un parlar lengadocian.

[Modificar] Autors gavaldanés

Lo mai conegut dels autors es lo canonge Felix Remize (lo Grelhet) qu'escriguèt entre autres los Contes del Gavaudan.