Deba (Guipuscoa)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era nòbla e leiau vila de Deba (en castelhan: Deva) ei un municipi e localitat costièra plaçada ath nòrd-oèst dera província de Guipuscoa, ena Comunautat autonòma deth País basc (Espanha), ena desbocadura der arriu Deba e que pertanh ara comarca deth Baish Deba. A ua poblacion de 5274 abitantes segontes eth cens der an 2006 e ua superfícia de 52 km² damb ua densitat poblacionau de 102,32 abitantes per km². Damb origina en pròplèu nuclèu rurau d'Itziar s'establic ena actuau ubicacion en 1343 damb eth nom de Montreal de Deva de que ja auie ena sua fondacion eth 24 de junh de 1294. A ua grana plaja qu'ei eth sòn atractiu turistic principau amassa damb eth sòn gran passeg. Se distribuís per dus vessants disparièrs, era der arriu Deba e era der arriu Urola e eth sòn terren ei fòrça accidentat. Era còsta destaque pera nomentada rasa mariau (marenca) que s'esten enquia Zumaia. Se place ena aurèra dreita dera ria qu'er arriu Deba forma ena sua desbocadura, ena quau, en ua auta epòca, i auec pòrt comerciau important, e ena actualitat unicament s'utilize coma pòrt esportiu e de recreï. Es sues armes son un escut d'un castèth sostengut per un leon, eca.
Somari |
[Modificar] Ubicacion e accèssi
Plaçada en extrèm mès occidentau dera província e en tot pertànher ara comarca deth Baish Deba se trape ena aurèra dreita dera ria deth Deba. Part deth territòri municipau s'espandís pera conca deth Urola e pes nauti d'Itziar e Lastur en tot elevar-se sus era còsta. Deba limite, ath nòrd damb era Mar Cantabrica, ar èst damb Zumaia, ath sud damb Mendaro e Zestoa e ar oèst damb Mutriku.
[Modificar] Comunicacions
Deba està trauessada pera carretèra N-634 que la unís damb era entèsta comarcau, era vila d'Eibar e damb eth cap-lòc dera província, Sant Sebastian e Bilbao, capitau dera vesina Biscaia. Era autopista AP-8 a ua gessuda en barri d'Itziar e eth camin de hèr de via estreta de Eusko Trenbideak dera linha Bilbao-Sant Sebastian a estacion en plen centre dera vila, estacion que siguec importanta en autes epòques. Era carretèra GI-638 l'unís damb era vesia Mutriku e damb Ondarroa ja a Biscaia. Possedís un petit pòrt d'embarcacions de recreï e quauqui amarris pare petites barques de pesque d'entreteniment. Non i a linhes ne comerciaus ne de passatgèrs, encara qu'en ua auta epòca existiren. Està plaçada enes entorns des pòrts de Bilbao e Pasaia (Passatges) e des aeropòrts de Hondarribia, Bilbao e Vitòria. Era distància a Sant Sebastian ei de 40 km, en Bilbao ei de 60 e en Vitòria ei de 70. D'Eibar està separada per 20 km.
[Modificar] Composicion
Era composicion deth municipi està basada en nuclèu urban e enes barris ruraus, aguesti son: Itziar, Lastur e Elorriaga. I a uns 130 masies (casals bascs) escampades peth territòri. Era poblacion se concentre en nuclèu urban, a on residís eth 81,7% dera madeisha e en barri d'Itziar, un 7,7%. Eth rèste se despartís pes disparièrs lòcs.
[Modificar] Idrografia
Era idrografia deth municipi està basada en arriu Deba e es petiti afluents qu'arriben ada eth des des montanhes que li entornegen. Ena conca der Urola son es afluents d'aguest es quaus adaigüen es sues tèrres; aguesti afluents, autant deth Deba coma der Urola, son petiti arriuets que nèishen enes montanhes pròplèus e acaben en tot morir en arriu principau. Eth arriu Deba (o Diva segontes Ptolomeo) ena sua desbocadura forme ua ria qu'a uns 70 m de amplària; eth sòn calat depen dera plena o baisha. Es aurères dera ria an estat modificadi damb eth bastiment de dics. Aguesta ria arribe enquiath barri de Sasiola en Mendaro en quau se forme ua marisma dera quau encara quede quauque rèste important donques que bona part dera madeisha a estat desecada e convertida en tèrres de laboratge. Pòc abantes dera marisma i a un angost estret en quau en temps preïstorics i auec colonies, des quaus i a rèstes importants e ena sua entrada superiora s'establic eth monastèri de Sasiola e era glèisa de San Andrés, considerada coma ua des prumères glèises dera província. Es aigües deth arriu Deba an estat generaument fòrça contaminades autant fecau coma industriaumente pr'amor que rebien, damb escàs tractament, es sanejaments des localitats dera sua cuenca e es dèishes dera nombrosa industria der airau. Era situacion càmbie ena prumèra decada deth sègle XXI damb naui sistèmes de sanejament e depuracion.
![]() |
Comunas de la província de Guipuscoa dins la Comunautat Autonòma Basca
|
Abaltzisketa | Aduna | Aia | Aizarnazabal | Albiztur | Alegia | Alkiza | Altzaga | Altzo | Amezketa | Andoain | Anoeta | Antzuola | Arama | Aretxabaleta | Arrasate | Asteasu | Astigarraga | Ataun | Azkoitia | Azpeitia | Baliarrain | Beasain | Beizama | Belauntza | Berastegi | Bergara | Berrobi | Bidegoian | Deba | Eibar | Elduain | Elgeta | Elgoibar | Errenteria | Errezil | Eskoriatza | Ezkio-Itsaso | Gabiria | Gaintza | Gaztelu | Getaria | Hernani | Hernialde | Hondarribia | Ibarra | Idiazabal | Ikaztegieta | Irun | Irura | Itsasondo | Larraul | Lasarte-Oria | Lazkao | Leaburu | Legazpi | Legorreta | Leintz-Gatzaga | Lezo | Lizartza | Mendaro | Mutiloa | Mutriku | Oiartzun | Olaberria | Oñati | Ordizia | Orendain | Orexa | Orio | Ormaiztegi | Pasaia | Sant Sebastian | Segura | Soraluze | Tolosa | Urnieta | Urretxu | Usurbil | Villabona | Zaldibia | Zarauz | Zegama | Zerain | Zestoa | Zizurkil | Zumaia | Zumarraga | ![]() |