Juda ha-Leví

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatz Juda (omonimia). 

Juda ha-Leví (en ebrèu, יהודה הלוי, Iehudá ha-Leví) (neishut en Tudèla, Navarra- c. 1070 - ?Jerusalèm, c. 1141). Poèta, filosòf e mètge jusieu espanhòu.

[Modificar] Biografia e òbra

En tot èster joen viatge a Còrdoa e a Granada. Posteriorament se traslade tà Toledo, a on s'installe definitiuament e exercís era medecina. Siguec protegit per Josef ibn Ferrusel, Cidellus, foncionari d'Alfonso VI. Coneishie en profunditat era Bíblia ebrèa, era literatura rabinica, era poesia araba, era filosofia grèga e era medecina. Ena sua estada en Toledo escriuec "Diván" (Dìwan), ua colleccion de poèmes profans escrits en ebrèu, enes quaus hè un cant ara amistat, er amor e era naturalesa. En aguesta òbra includís tanben poèmes religiosi que posteriorament s'emplegarien ena litùrgia jusiva, enes quaus exprimís eth sòn desir de Diu e Sion e era sua esperança ena redempcion mesinica deth pòble jusieu. Escriuec tanbén eth Libre deth Jazar, dialòg en arab en quau explique eth judaisme a un convèrs. En data desconeishuda, empren un viatge cap a Tèrra Santa, en tot detier-se pendent quauqui ans en Egipte, especiaument en Alexandria e Lo Caire. Non existís mès informacion sus eth rèste deth sòn viatge, mès era legenda ditz que siguec assautat e mòrt per un bandit as pòrtes de Jerusalem. Està considerat coma eth mielhor poèta medievau en lengua ebrèa. Era sua òbra poetica ei fòrça vasta, en tot inspirar-se enes tèmes mès variadi: er amor, era amistat e era mar. Deth "Diwan" escrit en Toledo se conserven panegirics, cants de nòces, escuelhies e composicions autobiografiques. Poèta culte, autor d'ua poesia lirica rica en metafòres e descripcions, a on abunden es reflexions filosofiques e religioses. Utilize diuèrses métriques e estrofes. Son famoses quauques ues des sues kharjes profans escrites en romanç, ara fin des moashakhes (en castelhan: moaxajas) e de "gueulot" e "ahavot" de tematica religiosa, enter es quaus destaque "Eth Quesudá" o "Imne dera creacion". Siguec eth creador deth genre poetic-religiós des Sionidas. Era sua pensada ei fòrça interessanta per junher-se es civilisacions ebrèa, araba e cristiana, e pr'amor que represente era posicion jusiva ortodoxa dauant des religions cristiana e musulmana, mès tanben dauant dera pensada filosofica e teologica d'origina grèga. Era sua principau òbra ei eth nomentat "Eth Kuzarí" o, en sòn tèxte arab originau, Kitab alhuyya wa-l-dalil fi nusr al-din al-dalil, ei a díder, "Libre dera pròva e deth fonament sus era defensa dera religion menspreciada", escrit enter 1130-1140, e compausat de cinc discorsi. Eth nom dat ath libre, "Eth Kuzarí", s'a d'a eth hèt qu'er autor presente ena sua òbra a un rei paguèc eth rei des Kuzars que vò conéisher era vertadèra religion e que, dempús d'anar a filosòfi aristotelics, a cristians e a musulmani, sonque trape era vertat enes hònts bibliques deth judaisme, des quaus ja li auien parlat, mès que sonque un savi jusieu ortodox li revèle en tota era sua vertat e integritat. Atau, hè ua apologia deth judaisme e ath que nomente «era vertadèra revelacion» e, encara en tot èster ua òbra de caractèr principaument edificant e apologetic, abunden en era es concèptes teologics e filosofics. Constituís un extraordinari compendi de tradicions oraus e costums semites.