Violon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Cara e perhiu deu vriolon
Cara e perhiu deu vriolon
Acòrd deu vriolon en clau de sòl dab la pumèra nòta en tresau posicion suber la còrda de mi e ua de la soas nòtas potenciaument las mei hautas
Acòrd deu vriolon en clau de sòl dab la pumèra nòta en tresau posicion suber la còrda de mi e ua de la soas nòtas potenciaument las mei hautas

Lo violon (que's ditz tanben vriulon e un sarròt d'autas variantas[1]) qu'ei un instrument de còrdas hregadas dab quate còrdas e jogat dab un arquet. Uèi lo dia, qu'ei lo membre lo mei petit e lo mei agut de la familha d'instruments de còrdas hregadas descendenta de la lira da braccio qui compta tanben lo vriulon alto, lo violoncèl e (en partida) la contrabassa; marginaument aquesta familha qu'a conegut un violino piccolo, un violon tenor, un violoncèle piccolo e qu'existeish quitament l'octobassa.

Lo mot violon (conegut atau en gascon dab la varianta vriulon en Bearn) que vien de l'italian "violino" qui vòu díser petita "viola" (qu'ei a díser, petit vriulon alto). Lo musician qui'n jòga qu'ei lo violonista o violonaire/vriulonaire e l'artisan qui'u frabrica e l'adoba qu'ei lo laütièr (que's pòt tanben utilizar en occitan - com ac hèn d'autes lengas - ua forma gessida deu francés luthier : lutèr o lutièr) qui èra a l'origina lo fabricant de laüts. Lo laütièr que tribalha sovent dab un arquetièr qui s'ocupa deus arquets. L'arquet qu'ei heit de husta e de crins de chivau hregats contra ua colofònia (hèita de resina de pin) entà qui s'arrapian a la còrda en la bèth har vibrar. Tan vau díser que shens colofana lo crin non produseish pas cap vibracion e cap son.

Tròç de colofònia
Tròç de colofònia

Las còrdas deu vriulon que son acordadas en quinta deu biais seguent (de la mei grava a la mei aguda) : sòl, re, la, mi. Uei lo dia que son hèitas d' acer mes a l'epòca barròca e classica qu'èran hèita de tripas d'aulhas (e non pas jamei de gat, com ua vielha legenda mentidera ac dit).

Somari

[Modificar] Istòria

Mòda de jogar a l'epòca barròca
Mòda de jogar a l'epòca barròca

Lo vriulon que ho inventat en Itàlia a la fin de la Renaishença a partir de la familha de las liras da braccio. Un deus mei vielhs laütiers coneguts per aver fabricat un violon de tipe moderne que ho Andrea Amati de la ciutat lombarda de Cremona. Qu'aubrí atau la grana istòria d'aquesta vila desempuish estretament ligada a l'istòria d'aqueth instrument. Que ho lo fondator d'ua dinastia de laütièrs Amati. A Cremona tanben que viscó Antonio Stradivari, e Guarneri dus laütièrs deus mei famós. Enter los autes grans laütièrs qui desenvolopèn os modèl deus instrument modèrnes que cau mentàver lo tirolian Jacob Stainer egaument tanhent de l'escòlas cremonesa.

La vila alemanda de Mittenvald qu'ei un aute centre màger de laüteria e lo seti, com Cremona, d'una escòla vodada ad aqueste art. En França, mantuas generacions de laütièrs que s'amassèn a Mirecourt, uei lo dia atanben sèti d'ua escòla de renomada internacionau.

[Modificar] La diferentas partidas deu vriolon

Lo vriulon que's compausa d'ua caisha de resonància (1) e d'un manjo (2) ; aqueth darrèr qu' ei en vertat compausat deu manjo (a long deu quau e's muda la man esquèrra), tanben aperada cavilhèr (7) e de la voluta (8 - egaument aperada cròssa a maugrat qui pòsca tanben representar ua cara umana o un cap de leon o préner mantua auta forma).

Baish d'un vriolon on e's ved la mentonièra e lo cordièr arrapant las còrdas (lo mi qu' ei hicat sus un tienedor qui 'n se ved la vitz) e au boton
Baish d'un vriolon on e's ved la mentonièra e lo cordièr arrapant las còrdas (lo mi qu' ei hicat sus un tienedor qui 'n se ved la vitz) e au boton

La caisha de resonància qu' ei delimitada per la taula (4) de l'instrument, lo son hons (6) e lo son costat (5). Los dus purmèrs que podens estar constituit de ua o de duas pèças de husta.

La taula que presenta dus horat en forma d'f (10) entà deishar sortir lo son.

Las còrdas que son enrolladas autorn de las cavilhas (12) deu cavilhèr, que passan per ua petitat pèça de husta aperada silhet (11) e qui corona la tòca (3), que s'apiejan suu pontet (13- qui transmet las loas vibracions a la taula) e, fin finala, que s' arrapan au cordièr qui, eth medish que s'arrapa au boton clavat dehens un deus sheis arrims de husta suus quau be son pegats los costats de l'instrument.

Anma deu vriolon a trvèrs d'ua de las soasf
Anma deu vriolon a trvèrs d'ua de las soasf

Las còrdas que pòden arrapá's directament au cordièr o ac har a truvèrs d'un tienedor (reg. tibador] dotat d'ua vitz qui permet d'acordar las còrdas mei precisament e mei aisidament que non pas las cavilhas.

Barra pegada devath la taula d'un instrument destaulat per eastar adobat
Barra pegada devath la taula d'un instrument destaulat per eastar adobat

Devath los dus pes deu pont i a, deu costat de la còrda de mi un cilindre de husta aperat l'anma (reg. arma) qui transmet la vibracion deu pont despuish la taula dinc a hons e, deu costat de la còrda de sòl, ua barra qui, pegada au long de taula be i difusa lo son. Ambz pèças, a despart de las loas proprietat acosticas, qu' etabilizan e que renforçan l'instrumes sosmès a tencions de las granas (en comparason dab la soa petita espessor de husta de la taula).

Un vriolon modèrne qu'ei gaireben tostemps hornit d'ua mentonièra qui melhora l' aisença deu musician e, sustot, qui empara l'instrument deu contacte dab la pèth umana (e mei que mei deus peus de la barba). En devath de l'instrument un coishin que permet de tiéner lo vriulon dab pas sonque lo menton de la clavicula e atau de liberar la man esquèrra qui pòt aisidament eslissà's lo long deu manjo.

[Modificar] Tecnica

Biais de gahar l'instrument
Biais de gahar l'instrument

[Modificar] Man dreta

La man dreta que pòt puntejar las còrdas dab l'index (aquesta tecnica qu'ei aperada lo pizzicato) o las hregar en tot eslissar l'arquet. L'arquet, gahat dens la man qu'ei eslissat paralelament au pont deu vriolon per obertura o barradura de l' avantbraç en lo desplegant (l'espatla e lo braç que son sensats demorar alasats e non pas mudar; lo braç que pòt sonque lhevà's entà aidar l'avantbraç a estar a la bona hautor de la còrda qui joga e atau tornar mei aisits los cambiaments de còrdas).

Se l'avantbraç e 's barra, l'arquet qu'avança per la dreta de cap au vriolon : òm dit alavetz qu' òm lo possa, çò qui ei marcat sus la partition au mejan deu signe V. Au contre, en bèth obrir l'avantbraç òm tira, çò qui ei marcat peu signe Π (a còps capvirat) ; gaireben totas las particion que s'acaban en tirant.

Possar o tirar que son dus còps d'arquet ; en tot possar o tirar, las variantas de còps d'arquet que son : lo legato, lo staccato, jogar sul ponticello o sul tasto, lo sautillat, l'Arrebòt, lo tremolo :

Talon d'un arquet de vriolon
Talon d'un arquet de vriolon
  • Duas nòtas (o mei) seguidas dens un medish moviment (tirar o possar) e shens estancar l'arquet que son ditas ligadas (e lo hèit de las ligar qu'ei designat per la paraula italiana legato).
  • Quan òm joga duas nòtas a la seguida dens un medish moviment d'arquet e tot marcar ua pausa enter eras aquò que s'apera un stacatto.
  • Au contre deu stacatto òm pòt soslinhar las nòtas a bèths trucs d'arquet en tot s'entancar enter la nòtas ; que tracta alavetz d'un marterat o d'un gran marterat.
  • Òm pòt podúser un son dab ua breva hregada de l'arquet ; aquò que s'apera un sautillat ; mantun sautillats que pòden estar encadenats (çò qui pausa dificultats d'estabilitats). Ua varianta, l'arrebòt, que consisteish en har arrebotar l'arquet.
  • Eslisar l'arquet au ras deu pontet que produseish un son especiau (hèra utiizat dens las musicas de films d'orror) ; aquesta tecnica qu'ei designada com jogar sul ponticello ; au contre, en s'aluenhant deu pont entà apropià's de la tòca o joga sul tasto
  • Ua alternança au mei lèu enter possar e tirar hèitas en màver pas sonque la man que produseish un tremolo.
  • Fin finala, dens la musica contemporenca mei que mei, òm pòt jogar col legno, qu'ei a díser capvirar l'arquet e jogar dab la husta en lòc deu crin entà prodúser un son sord.

L'arqueth qu'ei dividit enter punta, mitan e talon. La particion que poden mentàver la partida de 'arqueth que cau utilizar dens tau o tau passatge (e lo quite interpret que pòt notar las soa preferéncia suber la soa particion).

L'arquet que pòt har vibrar ua còrda o dus (que's parla alavetz de còrdas doblas, qui a còps e poden estar mauaisidas d'interpretar puish que poden combinar ua dobla dificultat per la man esquèrra e per la dreta). Un gran e lèu còp d'arquet que permet de har vibrar a la seguida mes quasi amassas tres o quitament las quate còrdas e atau de har audir un acòrd. Aquò qu' ei sovent lo cas d' acòrds finau de certes tròç de musica.

[Modificar] Man esquèrra

Nòtas realizadas per cada dit sus cada còrda
Nòtas realizadas per cada dit sus cada còrda

La man esquèrra que prem las còrdas contra la tòca abracant atau la longor de resonància en tot formar un son mei agut. Ua nòta jogada shens apiejar los dits de man esquèrra suber la tòca qu'ei aperada còrda vueita.

Las quate còrdas vueitas que forman l'acòrd deu vriolon sòl, re, la e mi. L'index de la man esquèrra qu'ei designat com lo purmèr dit e que permet de prodúser las nòtas qui segueishen las de las còrdas vueitas : suber la còrda de sòl lo purmèr dit que pòt produser ua nòta un miei ton mei hauta (sòl diesi) o un ton mei haut (lo la, la nòta qui segueish lo sòl suber l'escala armonica).

Los quate dits de la man esquèrra que's segueishen atau e de dit en dit (e donc de ton en ton) lo quatau dit (lo dit minin) que produseish un son ua quinta mei hauta que la còrda vueita, çò qui vòu díser qu'ei la medisha nòta que la còrda seguenta ; donc, sus la còrda de sòl, lo quatau dit que forma lo re, sus la còrda de re qu'ei un la, sus la de la un mi. Aquò que s'apera la purmèra posicion.

Entà devarar lo long de la tòca òm pòt cambiar de posicion (sus la còrda de mi aquò que permet de puja hèra luenh la hautor deu son). En hicant lo purmèr dit au lòc ocupat peu dusau dit òm obtien la segonda posicion ; s' òm lo hica au lòc qu'ocupava lo tresau dit en purmèra posicion que's tracta alavetz de la tresau posicion e atau dinc au cap de la tòca.

Que's ved donc qu'ua medisha nòta que pòt estar produsida de mantun biais diferents. Un legenda que conta que lo gran virtuòse Nicolò Paganini, un còps que s' avèva copat las tres darrèras còrdas que continuè de jogar sonque suber la còrda de sòl qui'u remanava (com lo sòl qu'ei la mei grava, que's pòt teoricament jogar totas la nòtas en las s'anant cercar au cap de la tòca, o quitament au delà).

Desempuish Paganini tanben, la man gauhca qu'ei suspausada poder prémer e punteja au medish temps los pizzicati (per exemple, se lo dusau dit e prem la tòca lo tresau que punteja). Aquesta tecnica hèra mauaisida qu'autoriza ua grana vitessa d' execucion e qu' ei presenta dens granas composicion de virtuositat.

En jogant, los dits de la man esquèrra que hèn generaument un moviment d' anar e viéner entà har variar la hautor de a nòta ; aquesta variaion que s' apera lo vibratto. A còps, certas particions que precisan que cau jogar shens vibrar o, au contre, desenvolopar un jòc expressiu qui implica generaument ua vibracion mei marcada.

[Modificar] Adobament de las particions

Com la man dreta que pòt variar las partidas de l' arquet emplegada (que pòt jogar a la punta, au mitan o au talon) e los còps d' arquet causits (duas nòtas destacadas que poden, per exemple estar jogada ua en possant e l'auta en tirant - com dens un marterat - o dens un medish moviment d' arquet - un stacatto -) dens tau o tau passatge d' ua particion, quan lo tròç d'arquet e/o lo còp d' arquet be son pas mentavut suber la particion, qu'ei au musician de'us se causir e de'us s'ac marcar. Aquò qu' ei l' adobament de la particion. Generaument la particions famosa que son editadas e estampadas adobadas jà despuish bèth temps a, au punt que mantua qu' ac ei dab mantuns adobament desparièrs.

La màger part deus adobaments, totun, que concernen mei que mei la man esquèrra. Un nombre hicat en haut de certas nòta qu' indica lo dit qui la deu jogar (e donc la posicion de causir e de seguir dinc au nombre prosman). Atau, per exemple, la nòta sòl marcada per la clau de sòl que's jòga en purmèr posicion en pausant lo tresau dit (l'anular) suber la dusau còrda (lo re) ; totun, se un nombre 1 qu'ei escrivut en dessús d' aqueth sol, aquò que vòu díser que cau hicar lo purmèr dit a la plaça de tresau (çò qui vòu díser passar en tresau posicion).

La causida de tau o tau posicion qu'ei motivada per la possibilitat de melhorar la facilitat e la netetat deu jòc (en evitar un cambiament inutil de còrda per exemple o lo cambiament de posicion shens pausa qui poden har enténer un eslissament de la nòta jogada) o per l' ehèit sonòr qu' implica ; que pòt per exemple perméter d' evitar de har sonar un còrda vueita (qui non pòt sonar dab cap vibrato, au contre de las nòtas realizadas mercés aus dits de la man esquèrra).

[Modificar] Pedagogia

La dificultat per començar l'estudi deu vriolon qu'ei dobla puish que tan lo manejament de l'arquet per la man dreta com lo posicionament deus dits sus la tòca shens cap ajuda (com ac son la fretas de la guitarra, de la viòla de gamba e de la mandolina per exemple) que son hèra dificils.

A la debuta, l' eslhève que comença donc per s' assgurar que pòt plan tiéner lo vriolone enter la clavicula e lo menton mercés a la mentonièra e au coishin puish la man esquèrra que gaha l'intrument per la soa caisha e non pas peu manjo. Durant las pumèras leçon la man esquèrra non tribalha donc pas cap. L' estudi que 's concentra suber lo manejament de l'arquet en ptracticant còrdas vueitas. Un còp mestresat aqueth manejament (qu'ei a díser après ave verificat que la posicion de la man qu'ei naturaument bona, qu'ei pas sonque l' avantbraç qui 's maveish mentre qui lo braç e l'espalla be demoran alasats e fixes) que l'elhève be comença de pausar lo purmèr dit e tot poder jogar dab ueit nòtas (abans non he pas sonque las quata nòtas vueitas).

Aqueth procès que pòt durar un par setmanas, domandant ua certa paciéncia.

Arron, que 's pausan cada dit un per un en avisà 's de la jutessa. Un còp mestresada la purmèra posicion, que 's pòt estudiar las autas (òm isista, a la debuta, mei que mei suber la tresau, la mei emplegada aprés de la purmèra).

Desempuish la fin deu sègle XX lo metòd Suzuki qu 'a muishat resultats impressionant dens l'estudi deu vriolon. Qu'ei basat suber un ensenhament hèra precòce e en insitint suber la naturalitat de l'emplèc deu vriolon. Lo chins qu' escotan hèra e que son abituats a costejat l' intrument naturaument. Lo metòd que preten ensenhar lo vriolon com se hosse ua lenga mairau. Sia com sia, qu 'a dejà format generacions de virtuòses hèra precòces.

[Modificar] Violonistas famós

[Modificar] Laüteria deu vriolon

[Modificar] Los utís

Petits rabòts
Petits rabòts
Divers utís deu laütièr ; lo dusau en partant de gaucha qu'ei lo marteròt de la punta d' anmas ; lo darrèr qu'ei un diapason qui dar la nòta la
Divers utís deu laütièr ; lo dusau en partant de gaucha qu'ei lo marteròt de la punta d' anmas ; lo darrèr qu'ei un diapason qui dar la nòta la
Cisèu de hustèr
Cisèu de hustèr

Los utís principaus deus laütièr que son la sèga de segur, entà descopar los grans tròç de husta a lo forma generau de l'instrument, los rabòts de tota traca (din a la varlòpa) entà adobar juntadas netas. Los petits rabòts que permeten de formar la vòuta de la taula de deu hons. Las loas epsessors que son contrarolladas au mejan deu compàs d' espessors.

La voluta qu' ei talhada au mejan deu cisèu de hustèr.

Lo tròç fins deus costats que son plegat au mejan d' hèt caut aperat hèr de plegar.

L'anma qu' ei hicada dens l' intrument dejà barrat. Qu 'ei donc introdusida a truvèrs deus horats mercés a la punta d' amnas, un utís viradís d'acer ponchut d'un costat (entà i clavar l'anma) e plat de l'aute (entà qui pòsca servir de marteròt e plaçar correctament l'anma en la trucant).

[Modificar] La husta

Lo tronc de pin (per la taula) o d'erable (peu hond) qu'ei trencat en "parts" com ua còca
Lo tronc de pin (per la taula) o d'erable (peu hond) qu'ei trencat en "parts" com ua còca
Las parts que son pegadas per pars en bèth formar atau un tròç de husta mei espés au mitan qu'au bòrd dens lo quau e's poderar formar la vòuta
Las parts que son pegadas per pars en bèth formar atau un tròç de husta mei espés au mitan qu'au bòrd dens lo quau e's poderar formar la vòuta

Generaument, lo vriulon qu'ei hèit dab husta de pin e d'erable per çò qui ei de la caisha de resonància, e d'ebena per la tòca e d'autas partidas visiblas com lo cordièr, las cavilhas o lo boton. Totun, com la causida de husta per aquestas partidas de l'instrument b'ei mei que mei estetica, que s'i pòt trobar d'autas menas de hustas, subertot per los instruments barròcs.

[Modificar] Lo mòtle

La fabricacion d'un vriulon que comença dab un mòtle qui balha la soa fòrma a la caisha de resonància. Los còrns de l'instrument qu'i son pegats e talhat entà préner la forma aguda deu còrn de las C (aperadas atau per'mor de la loa fòrma) de l'instrument, puish los costats de la caisha que son plegats contra un her caut dinc a qui ajan pres la medisha fòrma deu mòtle, e que son pegats suus còrns. La taula e lo hond de l'instruments que son talhats dab un cicèu e un petit rabòt sus senglas pèças de husta d'erable e de pin. Suus instruments de qualitat, ua linha qu'ei curada contra'u bòrds de la taula de deu hond; aquesta linha que fòrma un beròi dessenh qui empara l'intrument en estancant los trucs qui poderé recéver suus costats. Un còp formats e pegats los costats de la caisha que son desseparats deu mòtle e pegats a la taula e au hond. Lo còth qu'ei decopat e talhat dens un tròç de pin puish pegat a la caisha. Alavetz, que's pòt hicar l'amna (la pèça cilindrica de husta qui hè lo ligam enter la taula e l'arrèr), lo pont (suu quau e repausan las còrdas), las cavilhas (las pèças sus las quaus e s'enrotlan las còrdas) e las còrdas.


[Modificar] Entretien e adobament

Las còrdas deus vriulon que deven estar cambiadas regularament (au mens ua vegada l'an). Après n'aver jogat, lo vriulon que deu estar estruçat dens la soa caisha arron d'estar estat fratat dab un tròç de pelha net e doç (enter mei que mei lo netejar de la greisha deus dits e de la prova pegosa de colofana qui, se l'òm la leisheva apielà's be formaré ua capa pegosa de mau netejar shens alebar lo vernís.

Certas peças de l'instrument qu'an vocacion d'estar remplaçadas e/o mantiegudas peus soenhs deu laütier ; qu'ei lo cas de las còrdas qui, utilizadas regularament que son cambiadas haut o baish au cap d'ua annada (e se non son pas jogadas, que s'oxidan totun). Lo pontet qu'ei sosmes a tensions de la granas dat lo son endom ; que deu donc estar remplaçat quan e flaqueja (autant díser quan comença de préner un plec dengerós qui non pòt pas estar rectifiat en lo tornar talhar). Aquò que s'escad au cap de quauques annadas. Las cavilhas, fin Finala, que pòden de quan en quan estar tornadas talhar en cas que comencin d'eslissà's ; au cap de mantuas annadas que'n pòt demorar pas sonque un tròç mermat que cau alavetz remplaçar.

Se la resta de l'instrument be deu teoricament demorar sancera per l'eternitat, diverses accidents e averias que poden miar de cap a ua restauracion obligant a remplaçar tau o tau tròç deu la voluta au boton.

L'instrument que deu estar emparat de l'umiditat, de l'aire tròp sec e de las variacions d'umiditat. Qu'ei per aquesta rason qui la miélhers caishas be son hornidas d'un idromètre.

La variacions d'umitat e lo temps que pòden despegar las diferentas partidas de l'intrument. Regularament que'u cau donc muishar au laütièr (sustot se'e tracta d'un instrument ancian) entà véder se lo cau tornar pegar (operacion qui implica ua pèga especiau e l'emplec d'utís especifics deu laütièr. Tan vau díser que son operacion qui's practican pas sovent mes qui deven pas estar practicadas sonque per un laütièr experimentat au risque de pérder l'instrument d'un punt de vista musicau. Tan vau díser tanben que mantun instrumet ancians adobat a la bambòla que poden semblar beròis en tot presentant maus reparacions passadas caras de tornar adobar.

Quan la taula (generaument) o la hons (a còp) be son henerclats, que'us cau tornar pegar en prement hortament a cada costat. Per har aquò que cau destaca la taula o lo hons (autament los arrims que retienarén la taula o lo hons en cotrariant aquesta pression) ; aquesta operacion que s'apera destaular.



  1. Lo TDF que da : vioron, vuoron , vielon, vialon, violin en mei de violon e vriulon