Istòria
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'Istòria es la sciéncia qu'estúdia lo passat de las societats umanas. En general, se considèra que l'Istòria comença amb l'invencion de l'escritura e los temps que la precedisson constituisson la Preïstòria. Longtemps los istorians s'interessèron sonque a l'istòria politica qu'es lo raconte dels eveniments, dels reiaumes, de las guèrras, etc... mas desempuèi lo sègle XIX e subretot lo XX estúdian totes los aspèctes del passat : istòria economica, sociala, culturala, religiosa, de las mentalitats, de la vida vidanta... Per istòria (amb minuscula) se designa tanben lo passat de l'òme e mai lo passat en general : l'istòria d'una familha, l'istòria d'un edifici... En un sens mès generau, eth tèrme Istòria tanben se pòt utilizar entà designar era informacion sus eth passat (per exemple, Istòria Naturau, o Istòria Geologica dera Tèrra). Era istòria, coma disciplina intellectuau, non forme part des sciéncies exactes senon des sciéncies sociaus e umanes atau coma des sciéncies literàries. Era istòria se diferéncie dera Arqueologia pera sua referéncia essenciau ara escritura.
Somari |
[Modificar] Etimologia
Eth tèrme occitan "istòria" proven deth latin historia, que signifique "narrativa, relat", e aguest deth grèc antic ἱστορία 'historía', que signifique "un aprendissatge o coneishement per investigacion, istòria, registres o narrativa", deth vèrb ἱστορεῖν historeîn "investigar," e aguest derivat de ἵστωρ hístor "savi", "testimòni" o "jutge".
[Modificar] Istoriografia
Era istoriografia, literalament, ei era "escritura dera istòria", nom derivat d'eth "istoriograf", ei a díder, "aqueth qu'escriu era istòria". Eth nom designaue originaument un conjunt d'òbres istoriques. Nombrosi conjuts coerenti d'òbres istoriques o istoriografies existissen d'un madeish periòde, en tot aufrir generaument punts d'enguarda disparièrs sus era madeisha istòria. Enquiara dusau meitat deth sègle XX, ua "istoriografia" prenie un caractèr nacionau, en sens qu'aufrie un punt d'enguarda politic des eveniments. Per exemple, ei possible citar era istoriografia bizantina dera Edat Mieja e era istoriografia franca; era darrèra presente de manèra fòrça disparièra eth problèma sus era brega des imatges qu'opausèc era Glèisa romana e era Glèisa bizantina pendent era epòca de Carlemanh. Per estenduda, era istoriografia designe era istòria dera escritura dera istòria. Per sorgir coma especialitat dera disciplina istorica, era istoriografia presente, generaument, eth punt d'enguarda d'un istorian sus es sòns predecessors e lor trabalh: istorians e istoriografies. Era majoria des istorians celebres deth sègle XX publiquèren aumens ua òbra de caractèr istoriografic, generaument pendent era fin de lors carrères. Era istoriografia tracte damb es madeishi problèmes qu'era metodologia, mès, era enfocament d'aguestes questions ei disparièra: esquematicament se pòt díder qu'era metodologia a coma objècte d'estudi eth trabalh qu'er istorian realize mès enlà d'escríuer era istòria, mentre qu'era istoriografia s'enfoque en trabalh finau des istorians. Tanben, era istoriografia a, soent, un caractèr mès polemic. Fin finau, es conclusions des estudis istoriografics son, generaument, era origina des cambis metodologics.
[Modificar] Classament d'istòria
Tèrmes cronològics
- epòca
- millenni
- sègle
- decenni
- an
[Modificar] Classament per periòde
Encara qu'era istòria dera Tèrra comence damb era formacion geologica deth glòb terrèstre e qu'era istòria dera umanitat comence damb era aparicion deth genre homo, s'a limitat tradicionaument er emplec dera paraula "Istòria" entà referir-se as periòdes que mos son coneishudi per medi des hònts escrites e es mejans pes quaus s'obtien aguestes hònts. Es periòdes des quaus non n'auem cap, de registre escrit, son era Preïstòria e era Protoistòria. Es periòdes dera istòria son, per convencion:
- Abantes dera Istòria
- Preïstòria: des dera aparicion der òme enquiath sorgiment des prumères civilisacions qu'empleguen era escritura. Sonque n'auem donades arqueologiques.
- Protoistòria: es civilisacions que non an escritura, mès coïncidissen damb d'autes qu'òc n'an. Ath delà des arqueologiques auem donades escrites per auti pòbles. *Cronològicament, coïncidís damb part dera Istòria Antica.
- Era Istòria:
- Edat Antica o Antiquitat: des des prumères civilisacions enquiara desaparicion der Empèri Roman d'Occident, eth 476
- Edat Mieja: deth 476 enquiara descubèrta d'America, eth 1492.
- Edat Modèrna: des deth 1492 enquiara Revolucion Francesa, eth 1789.
- Edat Contemporanèa: des de 1789 enquias nòsti dies.
[Modificar] TAULA
[Modificar] Istòria per periòdes
[Modificar] Istòria per continents e païses
-
- Istòria d'Euròpa
- Istòria de l'Africa del Nòrd e Orient Pròche
- Istòria de l'Africa negra
- Istòria d'America
- Istòria d'Asia
- Istòria d'Oceania
- Las sciéncias auxiliaras de l'Istòria
![]() |
Portal Cliopèdia – Accedissètz als articles de Wikipèdia concernent l’Istòria. |