Filantropia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sortida del grèc philos (amic), e anthropos (òme), la filantropia es la filosofia o doctrina de vida que plaça l'umanitat en primièr plan de las siás prioritats. Un filantròp cèrca a amelhorar l'avenidor de sos semblables per dons en argent, la fondacion o sosten d'òbras, etc, d'un biais desinteressat. La filantropia s'opausa a la misantropia.
Somari |
[Modificar] Causas e motivacions de la filantropia
- causas religiosas: importància del don dins nombrosas religions
- Lo puritanisme protestant encoratja l'ascetisme e refusa lo luxe. A mai insistís sus la valor del trabalh.
- la filantropia permet al donaire de daissar son nom per la posteritat: als Estats Units per exemple, de nombroses bastiments universitaris e galariás dins los musèus pòrtan lo nom d'un filantrop.
- la filantropia permet de constituir una ret de relacions e de ganhar notorietat dins lo mond dels afars.
[Modificar] Vision filosofica de la filantropia
La filantropia es pas vista de contunh coma un ben universal. La filantropia pòt menar l'òme cap a un estat de passivitat.
[Modificar] Vision politica de la filantropia
La concepcion dominanta de la filantropia es un solidarisme liberal: cadun es liure de s'engatjar, d'ajudar autri sens cap de contrencha. La glèisa ten una plaça importanta dins aquesta mena d'accion, pasmens los laïcs s'engatjan tanben.
Los govèrns sostenon sovent las accions filantropicas. Dins mantun país, las personas que donan argent benefician d'una demesida de talhas.
[Modificar] Qualques filantròps famoses
- Baron Taylor (1789-1879). Grand viatjaire, dessenhaire, littérateur, inspector de las Bèlas Arts, administraire de la Comédia Francesa... Aguèt un ròtle pionièr dins lo movement mutualista francés. Protector incansable de las arts e de las letras, mantuna societar de socors mutual se fondèt a partir de son iniciativa, qu'amassa escrivans, musicians, pintres, inventors industrials, e tanben membres de l’ensenhament public e privat.
La primièra d'aquelas associacions es l’Association des Artistes dramatiques, société de secours mutuels, creada en 1840. L’associacion es formada a l'encòp per organizar una caissa de socors eficaça per portar ajuda als actors nécessiteux e per constituir una caissa de retirada.
- John Davison Rockefeller (1839-1937), que foguèt un magnat del petròli american, creèt en 1913 la Fondacion Rockefeller, qu'a per tòca de promòure lo progrès scientific dins totes los païses del mond. En aquel temps aquesta permetèt de desvolopar las escòlas de las populacions negras dins lo sud dels Estats Units. La division "Umanitats" fondada en 1928 encoratja la preservacion dels archius.
- Andrew Carnegie, un celèbre industrial american d'origina escocesa faguèt don al començament del sègle XX de mai de 380 milions de dolar a fondacions divèrsas.
Creèt aproximativament 2500 bibliotècas publicas gratuïtas als Estats Units que an son nom, las ditas Carnegie Libraries (Bibliotècas Carnegie, la mai famosa es la New York Public Library). A mai financèt 65 bibliotècas annèxas dins la vila de Nòva York. Portèt ajuda tanben a las institucions culturalas (musèus, Carnegie Hall, California Institute of Technology, etc.), a las glèisas e als parcs publics.
- L'american Bill Gates a decidit de consacrar 95% de sa fortuna per la luta contra las malautiás e l'analfabetisme dins los Païses du Sud. La fondacion Gates, que se creèt en 2000, a despensat ja 9,26 miliards de dolars, subretot pr'amor de vaccinar 55 milions d'enfants.
- Warren Buffett anoncièt lo dimenge 25 de junh de 2006 son intencion de donar 37 miliards de dolars, valent a dire 29,6 miliards d'èuros, a d'organizacions caritativas dirigidas per son amic Bill Gates e per de membres de sa pròpria familha. Aquela decision, que pòrta sus mai de 80% de sa fortuna, constituís la donacion individuala mai importanta jamai réalisée als Estats Units devançant très largement los autres filantrops de l'istòria..
- Richard Branson, patron de Virgin
- Pierre Omidyar, fondaire d'eBay, favoriza lo microcredit a Bangladesh.
[Modificar] Donations par pays
Modèl:...
- Selon le département d'État des États-Unis, les dons dans ce pays ont atteint la somme de 260 milliards de dollars en 2005 dont 77 % sont le fait des particuliers dont 122,8 milliards de dollars d'aide extérieure. La philanthropie représente 1 % du PIB américain, soit plus du double de la moyenne européenne[1]. Il existe 1,14 million d'associations à but non lucratif aux États-Unis et le secteur non marchand représente 8,5 % du PIB (contre 4,2 % en France)[2]. Les Américains donnent chaque année 250 milliards de dollars[2] aux associations à but non lucratif et ces dons sont exonérés d'impôts. 5,4 % de ces dons vont à la culture (soit 13 milliards de dollars)[2].