Mestièr de joglaria
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Eth Mestièr de Joglaria ei eth conjunt dera poesia epica o lirica de caractèr popular difonuda pendent era Edat Mieja pes joglars, qu'èren qui les cantauen o recitauen pare recreï de nòbles, reis e public en generau. En castelhan se mencione per prumèr viatge era paraula joglar en 1116, epòca en qué apareishen es joglares en Leon. Segontes Ramón Menéndez Pidal en sòn estudi Poesia joglaresca e origines des literatures romaniques, Madrid, 1957, era paraula joglar ven deth latin iocularis, ioculator, que signifique 'borlaire o òme de trufes'. Pera sua banda, era paraula mestièr procedís deth latin ministerium. Es joglars èren artistes de carrèr de vida ambulant que satisfègen eth besonh d'entreteniment ath temps qu'era d'instruccion e informacion en ua societat a on es viatges èren arriscats e perilhosi, a trauèrs dera ficcion e eth sentiment sus era informacion istorica deth temps precedent. I auie dus tipe: es joglars epics: que recitauen poesia narrativa, e es joglars lirics, que se dedicauen a coitivar era poesia sentimentau e a difóner composicions poetiques coma "Serranillas" (composicion lirica d'ahèr rustic o erotic), coblets, poèmes compausadi per trobadors, eca... Ena prumèra Edat Mieja (X,XI,XII e XIII) èren mès nombrosi es prumèrs; a compdar dera dusau meitat deth sègle XIII e en XIV dominen mès es lirics. Segontes Menéndez Pidal existien disparières especializacions en mestièr, cadua d'eres damb eth sòn nom: eth desgaunhaire, que se dedicaue a imitar; er amòrri, eth quau exercie arts poblenques; eth joglar de gèsta, eth "gouliard", barreja de estudiant e caminièr, coneisheire d'esturments e compositor. Era paraula includís tanben eth concèpte de music e es sòns tipes son fòrça diuèrsi, des deth cantaire de tavèrnes o qui adornat damb liròts costosos pujaue as palais e acompanhaue es viatges des nòbles enquiath quau salmodiaue o istrionaue enes glèises damb tota sòrt d'esturments (era flaüta, eth salteri, er audidor, eth "albogón" (aum. de albogue, parièr a una flaüta doç o de bèc), era "vihuela" (parièr a una viola) o eth "rabel" (en francés: rebec). Encara que quauqui uns compausauen es sues pròpries letres, peth generau repetien tèxtes alièni. Es joglars èren uns personatges d'umila origina, comics ambulants que se dedicauen, ath delà, a exercicis de circ, en tot hèr jòcs malabars, en tot actuar coma acrobats e saltimbanquis o coma pefons qu'expliquen remoquets o tòquen esturments simples, o baren e canten en tot representar pèces simples de mim o mariòtes e, ei çò qu'impòrte entara istòria dera literatura, en tot recitar vèrsi que compausauen auti autors, nomentadi trobadors, ben enes lòcs publics (es places des pòbles, sustot), ben en castèths de senhors feudals pes quaus èren lotjadi; fòrça viatges s'ajudauen damb diboishi. Eth vèrs juglaresc se caracterizaue peth sòn anisosillabisme, ei a díder, ère un vèrs irregular qu'oscillaue enter es dètz e es setze sillabes, damb predomini des vèrsi de catorze o alexandrins, e usauen coma rima era asonant, que proporcionaue mès liberat entà emprovisar e rebrembar formules fraseologiques que, repetides abituaument, servien entà ramplir vèrsi mentre es joglars rebrembauen, com an mostrat es estudis sus es joglars iogoslaus. Aguesta manca d'atencion diferencièc ad aguest mestièr de joglaria deth nomentat mestièr de clerecia, caracterizat per opausat; tau com ditz eth sòn tèxte fondador, eth nomentat Libre d'Alexandre, "Mester traigo fermoso / non es de juglaría / mester es sin pecado, ca es de clerecía / fablar curso rimado / por la cuaderna vía / a sílabas contadas, ca es grant maestría": paraules desdenhoses qu'indiquen as clares eth mensprètz des òmes cultes o clergues per estil d'aguesta literatura mès populara, era deth mestièr de joglaria. Eth repertòri des joglars solie estar format per scenes sanflorades de cançon de gèsta qu'eth sòn recitat ère semi-representat dauant eth public, qui, ath senter-les continualament cada viatge qu'anaue a crompar ena plaça anaue en tot rebrembar es quaus mès li shautauen de manèra que quauques ues encara suberviuen ena tradicion orau rebrembades coma romanços que integren eth "Romancero" vielh. Aguestes cançons de gèsta estauen protagonizades per eròis e cavalièrs que realizauen hètes legendàries e personificauen es valors mès apreciadi pera societat medievau. A viatges tanben s'adaptauen as particularitats de cada lòc, en tot introdusir localismes e notícies. Era majoria d'autors des òbres son anonimi, donques se tractaue de longui cants qu'anauen en tot cambiar a mesura que se difonien. Es poèmes tanben se nomenten cançons de gèsta e un des mès famosi en Espanha siguec era Cançon de mio Cid, o es versions dera Cançon de Rotland que trionfèc en tota Euròpa.