Gonzalo de Berceo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Gonzalo de Berceo
Gonzalo de Berceo

Gonzalo de Berceo (Berceo, La Rioja, c. 1197 - c. 1264), poèta espanhòu, eth prumèr de nom coneishut en lengua castelhana.

[Modificar] Biografia

Siguec un clergue (non un monge, com se sòl creir, senon laïc) que trabalhèc ena Rioja coma notari deth monastèri de San Millán de la Cogolla e eth de Santo Domingo de Silos. Recebec ua educacion fòrça curosa, donques se formèc enes recentament creadi estudis generaus (un antecedent medievau des modèrnes universitats) de Paléncia, es prumèrs que i auec en Espanha e siguec eth mès important representant deth mestièr de clerecia. Civilizèc er idiòma castelhan en tot crear era lengua literària, entad açò transvasèc nombrós vocabulari des deth latin (cultismes) e recorrec a formules dera literatura orau tradicionau e deth mestièr de joglaria. Tanben trabalhèc coma notari eclesiastic entà diti monastèris, en qu'eth sòn cometut arribèc tanben a falsificar documents entà arténher qu'es contraris camparòus paguèssen es sues contribucions as madeishi monastèris. En 1237 siguec prevere. Era sua poesia tracte tostemp sus tèma religiós, e està constituïda fondamentalament per agiografies, ei a díder, escritures sus matèria sagrada e per estenduda biografies des sants, especiaument aqueri as quaus se rendie culte enes monastèris damb es quaus estèc restacat: era Estoria de sennor San Millán, La Vida de Sancta Oria, virgen y La vida del gorioso confessor Santo Domingo de Silos, per exemple. Era sua òbre mèstra ei, totun, es Milagros de Nuestra Señora. Autes òbres sues son El duelo que fizo la Virten María el día de la Pasión de su fijo Jesu Christo, Del sacrifiçio de la Missa, De los signos que aparesçerán ante del Juicio, el Martiryo de Sant Laurençio, los Loores de Nuestra Señora y los Himnos. Non se mòstre coma un narrador originau, donques qu'arrevire en tot ampliar òbres escrites anteriorament en latin; era sua originalitat e caractèr artistic a d'apreciar-se en tractament des tèmes, en estil e enes detalhs costumbristes e adaptacions ara mentalitat medievau e camparòla que hig a diti relats. Era sua poesia ei culta, encara que s'abèla d'ua aparença populara e utilize elements tradicionaus; era estrofa qu'emplegue entara versificacion ei era quaderna via o tetrastrofs d'ua soleta rima (quate vèrsi alexandrins o de catorze sillabes separadi cadun en dues meitats de set sillabes per ua cesura (pausa obligatòria ath laguens d'un vèrs) que coïncidís damb fin de paraula e grop fonic, en tot empedir tota sinalefa, e damb ua unica rima consonant en toti es sòns vèrsi).

[Modificar] Milagros de Nuestra Señora

Comence damb un entratge alegoric en quau er autor se presente a se madeish en ua naturalesa idealizada, repòs der òme, que simbolize es vertuts e perfeccions dera Vèrge. De contunh, se succedissen vint-e-cinc miracles realizadi pera vèrge Maria en favor de persones que senten ua grana devocion per era. Berceo non invente, sonque preten difóner en lengua romanç es relats ja existents sus era Vèrge, es quaus eth modifique damb libertat. Es principaus caracteristiques des Miracles son es següentes:

  • Berceo introdusís elements quotidiani entà atrèir as sòns oïdors.
  • Emplegue elements der art juglaresque, coma er emplec d'expressions entà cridar era atencion des sòns oïdors.
  • Ara fin de cada relat apareish un ensenhament morau entà hèr compréner ath oïdor les avantatges que reporta èster un devòt dera Vèrge.

Se pòden distinguir tres grops de miracles:

  1. Enes quaus María premie o punís as òmes, coma "La casulla de San Ildefonso".
  2. Enes quaus era Vèrge perdone e artenh sauvar dera condenacion as sòns devòts, coma "El sacristán impúdico".
  3. Enes quaus es personatges sofrissen ua crisi esperitau e María les ajude a solucionar eth conflicte, coma "La abadesa encinta".
Autras lengas