Naram-Sin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Naram-Sin ère arrèhilh de Sargon I d'Akkad e hilh de Manishtushu ath que succedic cap ath 2260 aC. Siguec eth quatau rei der Empèri d'Akkad. Sonque iniciat eth sòn reinatge se revoltèren Kish, Kutha, Kazallu, Marad, Umma, Nippur, Uruk, Sippar, es païsi de Magan, es reiaumes elamites (Warakshe -mencionat coma Parahsum-, Awan, Anshan, Sheriku -mencionat coma Sirihum-, Mardaman e segurament tanben Zahara o Zakhara -dilhèu Amarak-), eth país de Simurrum, Namar, Apishal e Mari. Encara qu'es relats hèn totes les revòltes simultanèes ei possibla que non ac siguessen, e que i auessen participat d'auti estats en transcors des ans. Mès Naramsin les derrotèc totes e conservèc er Empèri unit e encara lo estenec a territòris mès alunhadi (influéncia sus es reiaumes urrites, Siria e Liban, Magan que poderie èster Oman o Makran, e Meluhha, que deu èster era còsta de Makran) qu'eth sòn pair-sénher e se proclamèc "rei des quate zònes". Cap eth 2240 aC un rei d'Awan (aué Shushtar), supausadament eth rei Khita, hec un tractat damb Narams-Sin, çò qu'indique qu'era posicion de Naram-Sin en Elam non ère fèrma, donques que hège tractadi en lòc d'impausar era sua volentat. Totun, es reiaumes elamites non se independizèren definitiuament enquiara sua mòrt. S'an trapat rèstes deth sòn pas per Darband-e-Gaur enes Zagros, a on combatec es Lullu, que hègen incursions de pilhatge en Sumer. Moric cap ath 2223 aC e lo succedic eth sòn hilh Sharkalisharri, que sòn nom significa rei de toti es reis.