Victòria (Estat)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste article es un esbòs; lo cal completar. Podètz partejar vòstras coneissenças en lo modificant. |
|
|||||
Devisa: "Peace and Prosperity" (Patz e Prosperitat) e "The Place to Be" | |||||
![]() Autres estats e territòris d'Austràlia |
|||||
Capitala | Melbourne |
||||
Govèrnament
Gouverneur
Premier |
Monarquia const. David de Kretser John Brumby ( ALP) |
||||
Superfícia - Totala - Tèrra - Aiga |
237 629 km² (6e) 227 416 km² 10 213 km² (4,3%) |
||||
Populacion (fin Junh de 2005) - Populacion - Densitat |
5 022 300 (2e) 22,08ab./km² (2e) |
||||
Produch Interior Brut (2004-05) - PIB (milions de dolars) - Revengut mejan per abitant |
222 022 $ (2e) 44 443 $/abitant (4e) |
||||
Fus orari | UTC +10 |
||||
Representacion federala - Sètis a la Cambra - Sètis al Senat |
37 12 |
||||
Altitud - Punt culminant - Punt mai bais |
Mt.Bogong 1 986 m mar (0 m) |
||||
Abreviacion postala - Abreviacion postala - ISO 3166-2 |
VIC AU-VIC |
||||
Sit internet |
Sit internet |
Victòria z-es l'estat pus petit d'Austràlia, fòra Tasmània. 'Quo-es dins lo sud-èst dau continent. Z-a una populacion de 5 milions de personas, amb la màger densitat dau país. Son chap-luòc z-es Melbourne, dins Port Phillip. 'Quo-es au dret de l'isla de Tasmània.
[Modificar] Istòria
Aprés la fondacion de la colonia de Nòva Galas dau Sud lo 1788, lo continent australian fuguèt divisat dins doas partidas, l'orientala se nommèt Nòva Galas dau Sud e l'occidentala Nòva Olanda. Jos l'administracion coloniala de Sydney, se faguèt lo primèir assetament en Victòria, Portland. Melbourne se fondèt en 1835. Lo 1851 se descobriguèt d'aur a Ballarat. Après se realizèron mai de descubèrtas au long de tot l'estat. Las minas èran tan importantas que la populacion creissèt desmesuradament. Aquèl an Nòva Gales dau Sud s'independizèt. Lo 1901 Victòria devenguèt un estat d'Austràlia. Mentre que Canbèrra èra construïta Melbourne fuguèt lo chapluòc.
|
|||
Estats Territòris interiors Territòris exteriors Territòri autonòm autogovernat |