Culex
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Culex | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Culex quinquefasciatus | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Arthropoda | ||||||||
Sosembr : | Hexapoda | ||||||||
Classa | Insecta | ||||||||
Sosclassa | Pterygota | ||||||||
Infra-classa : | Neoptera | ||||||||
Superòrdre | Endopterygota | ||||||||
Òrdre | Diptera | ||||||||
Sosòrdre : | Nematocera | ||||||||
Familha | Culicidae | ||||||||
Sosfamilha : | Culicinae | ||||||||
Genre | |||||||||
Culex Linnaeus, 1758 |
|||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
Culex es un genre de moissal, que mantuna espècias son vectors de malautias importantas, coma la fèbre de Nil occidental (Culex quinquefasciatus), la filariosa, l'encefalita japonesa, l'encefalita de Sant Lois e lo paludisme aviari (Culex pipiens).
L'adult mesura de 4 à 10 mm, format d'un cap, d'un torax, d'un abdomen e possedis un parèl d'alas .
[Modificar] Cicle de vida
Le cicle de desvolopament dura doas setmanas e implica una metamorfòsi completa :pendent los desparièrs estadis i a de cambiaments de morfologia e tanben de talha).
Les uòus son ponduts individualament o en grop , segon l'espècia. Espelisson en presencia d'aiga per donar una larva de primièr estadi. Los estadis larvaris successius son aqüatics e las larvas se noirisson de matièras organicas e de plantas per abotir a un aumentacion de talha. Las larvas del sesen estadi evoluisson en ninfas, en forma de virgula. La ninfa areta de se noirir e dona naissença a un adult apuèi un jorn o dos.
[Modificar] Tièra de las espècias
Existisson mantuna espècias fòrça vesinas morfologicament mas desparièras per la morfologia de sas pèças genitalas.
- Sos genre Lutzia
- Culex (Lutzia) tigripes
- Sos genre Neoculex
- Culex (Neoculex) acrostichalis
- Culex (Neoculex) adami
- Culex (Neoculex) adersianus
- Culex (Neoculex) albiventris
- Culex (Neoculex) andreanus
- Culex (Neoculex) calabarensis
- Culex (Neoculex) galliardi
- Culex (Neoculex) horridus
- Culex (Neoculex) insignis
- Culex (Neoculex) kingianus
- Culex (Neoculex) pulchrithorax
- Culex (Neoculex) rima
- Culex (Neoculex) rubinotus
- Culex (Neoculex) salisburiensis
- Culex (Neoculex) subsalisburiensis
- Culex (Neoculex) seyrigi
- Culex (Neoculex) wigglesworthi
- Sos genre Culex
- Culex (Culex) pipiens Linnaeus, 1758
- Culex (Culex) quinquefasciatus Say, 1823
- Sos genre Eumelanomyia
- Culex (Eumelanomyia) laplantei
- Culex abominator Dyar and Knab, 1909
- Culex anips Dyar, 1916
- Culex apicalis Adams, 1903
- Culex arizonensis Bohart, 1949
- Culex atratus Theobald, 1901
- Culex bahamensis Dyar and Knab, 1906
- Culex boharti Brookman and Reeves, 1950
- Culex chidesteri Dyar, 1921
- Culex conservator Dyar and Knab, 1906
- Culex conspirator Dyar and Knab, 1906
- Culex corniger Theobald, 1903
- Culex coronator Dyar and Knab, 1906
- Culex declarator Dyar and Knab, 1906
- Culex decorator Dyar and Knab, 1906
- Culex erraticus (Dyar and Knab, 1906)
- Culex erythrothorax Dyar, 1907
- Culex idottus Dyar, 1920
- Culex inflictus Theobald, 1901
- Culex inimitabilis Dyar and Knab, 1906
- Culex interrogator Dyar and Knab, 1906
- Culex iolambdis Dyar, 1918
- Culex lucifugus Komp, 1936
- Culex mollis Dyar and Knab, 1906
- Culex mulrennani Basham, 1948
- Culex nigripalpus Theobald, 1901
- Culex peccator Dyar and Knab, 1909
- Culex peus Speiser, 1904
- Culex pilosus (Dyar and Knab, 1906)
- Culex pleuristriatus Theobald, 1903
- Culex reevesi Wirth, 1948
- Culex restuans Theobald, 1901
- Culex salinarius Coquillett, 1904
- Culex similis Theobald
- Culex taeniopus Dyar and Knab, 1907
- Culex tarsalis Coquillett, 1896
- Culex territans Walker, 1856
- Culex thriambus Dyar, 1921
- Culex toweri Dyar and Knab
[Modificar] Referencias
- Referéncia ITIS : TSN 126455 Culex (en)