Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Saturne

Saturne vista per la nau Cassini dempuèi 47,7 milions de km |
Caracteristicas orbitalas |
Semiais major |
9,582 UA
1.433,53·106 km
|
Perièli |
9,041 UA
1.352,55·106 km
|
Afèli |
10,124 UA
1.514,50·106 km
|
Excentricitat |
0,0565 |
Periòde orbital (sideral) |
10.759,22 jorns |
Periòde sinodic |
378,09 jorns |
Velocitat orbitala mejana |
9,69 km/s |
Inclinacion |
2,485º |
Periòde de rotacion o virament |
10,656 oras |
Obliquitat |
26,73° |
Nombre de satellits |
56 |
Sistèma d'anèls |
Òc |
Caracteristicas fisicas |
Diametre equatorial (1 bar) |
120.536 km |
Massa |
568,46·1024 kg |
Volum |
82.713·1010 km3 |
Densitat mejana |
687 kg/m3 |
Gravetat (eq., 1 bar) |
10,44 m/s2 |
Velocitat d'escapament |
35,5 km/s |
Albedo |
0,47 |
Caracteristicas atmosfericas |
Pression atmosferica |
>>1000 bars |
Temperatura mejana |
|
Composicion de l'atmosfera |
Idrogèn molecular |
(96,3 ± 2,4)% |
Eli |
(3,25 ± 2,4)% |
Metan
Amoniac
Deuteri
Etan
|
Traças |
|
Saturne es la siesau planeta del sistèma solar en distància al Solelh e la segonda planeta mai granda dempuèi Jupiter. Foguèt descurbit dins l'antiquitat e son nom proven del diu roman Saturne. Es un gigant gasós e fa partida de las planetas exterioras (tanben nomenadas jovianas per lor entretòc amb Jupiter). L'aspècte lo mai caracteristic de Saturne son sos brilhants anèls. Lo primièr en los observar foguèt Galileo Galilei en 1610 mas la bassa inclinacion dels anèls e la mala qualitat de son telescopi li faguèron pensar, al començament, que se tractava de grandas lunas. En 1659, Christiaan Huygens, amb de mielhors mejans d'observacion, poguèt los observar clarament. En 1859, James Clerk Maxwell demostrèt matematicament que los anèls podián pas èsser un unic objècte senon qu'avián d'èsser l'agropacion de milions de particulas pichonas. Saturne a 56 satellits naturals demest los quals destaca Titan, l'unic satellit del sistèma solar amb d'atmosfèra importanta.