Nucleòl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un nucleòl (irange e arron) dehens un Nuclèu (biologia) nuclèu caperat de ribosòmas (los punts arrois) e horadat de pòrs ; que's veden la membrana externa e interna deu nuclèu qui forman l'envolopa nucleara (en irange escur) ; fin finala que's ved l'eterocromatina (en verd escur) e l'eucromatina (en jaune).
Un nucleòl (irange e arron) dehens un Nuclèu (biologia) nuclèu caperat de ribosòmas (los punts arrois) e horadat de pòrs ; que's veden la membrana externa e interna deu nuclèu qui forman l'envolopa nucleara (en irange escur) ; fin finala que's ved l'eterocromatina (en verd escur) e l'eucromatina (en jaune).

Lo nucleòl qu'ei un espaci deu nuclèu de las cellulas eucariòta. B'ei pas desseparat de la resta deu nuclèu per cap membrana, mes, au contre, qu'ei simplament un lòc qui apareish en microscopia optica com un (o plusors) punt escur. Qu'ei un lòc de grana activitat de transcripcion de l'ADN e, atau, l'endret on e son sintetizats los ARN rinosomics (abrejats ARNr) e on e son associats dab proteïnas e qui, amassas, e vaden las duas sosunitats deus ribosòmas, (los organets cellulars on e son sintetizadas las proteinas). Per estar visible en microcopia electronica, lo nucleòl qu'ei conegut desempuish lo XIXau sègle, mes qu'ei vertaderament la microscopia electronica qui permetó de'n conéisher l'estructura interna. Lo nucleòl qu'ei logicament compausat de cromatina, d'ARN e de proteïnas. Lo nucleòl non se pòt pas mei véder durant la division cellulara (quand la cromatina b'ei compactada en cromosomas e que los gens non s'expriman pas mei.


Organets d'una cellula
Cloroplast | Citoesquelèt | Centriòl | Aparelh de Golgi | Lisosòma | Mitocondria | Nuclèu | Paret | Peroxisòma | Reticulum endoplasmic | Vacuòla | Vesicula