Escalfament global

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Temperaturas mejanas globalas istoricas
Temperaturas mejanas globalas istoricas

L'escalfament global (reg. eschaufament global/-au, escauhament globau, escaufament globau) de la planeta es l'aumentacion de la temperatura mejana de l'atmosfèra e dels oceans de la Tèrra. Aquel tèrme es tanben utilitzat per se referir a la teoria (o ipotèsi) scientifica mai especifica de l'escalfament global antropogenic, que proposa que la màger part de l'escalfament global observat recentament (e lo projectat) siá induït per las activitats umanas. La teoria exposa que l'escalfament es la resulta d'un enfortiment de l'efièch de sèrra causat per l'aumentacion del nivèl de dioxid de carbòni e d'autres gasses produïts per las activitats umanas coma ara la cremacion de combustibles fossils e lo desboscament. L'efièch de sèrra natural manten la temperatura de la Tèrra de 30 °C mai cauda de la que seriá sens l'efièch; en apondre de dioxid de carbòni dins l'atmosfèra, sens cap autre cambiament, la temperatura va pujar. La recerca actualament ensaja de descobrir mai de precisions suls processus e factors que podrian produire una pujada de las temperaturas, principalament subre las retroalimentacions positivas e negativas, per tal d'obtenir una quantificacion mai precisa dels efièchs de l'escalfament global.

Anomalias de la temperatura globala recenta
Anomalias de la temperatura globala recenta

Lo cambiament de temperatura es sonque un aspècte de la branca scientifica larga qu'estudia lo cambiament climatic induït per las activitats umanas. L'opinion scientifica subre lo cambiament climatic, exprimit per la Comission Intergovernamentala de l'ONU sul Cambiament Climatic (IPCC per las inicialas en anglés) e explicitament aprovat per las academias nacionalas de sciencia de las nacions del G8, es que la temperatura mejana globala a augmentat de 0,6 ± 0,2 °C dempuèi la fin del segle XIX, e que la màger part de l'escalfament observat dins la darrièras 50 annadas se pòt atribuïr a las activitats umanas.D'autres scientifics qualificats an regetat sul papièr l'ipotèsi de las activitats umanas per la pujada recenta de la temperatura globala. I a d'incertitudas subre la grandesa del cambiament climatic que s'espera dins lo futur, e existís un debat public e politic subre quinas accions s'an de realizar coma responsa a l'escalfament global.

Somari

[Modificar] Donadas scientificas

Lo consensus scientific (e mai que i aja de voces que s'oposan a aquesta ipòtesi) subre l'escalfament global es que la tèrra s'escalfa, e que las emissions dels gasses de l'efièch de sèrra produïts per l'umanitat son fòrça significativas. Ça que la, se sap pas amb precision la relacion entre aquestes dos fenomens.

Los scientifics de l'atmosfèra sabon que en apondre de dioxid de carbòni (CO2) o metan (CH4) dins l'atmosfèra, caeteris paribus, sens cap d'autre cambiament, la temperatura de la planeta aumentarà. D'efièch, los gasses d'efièch de sèrra que son dins l'atmosfèra dempuei de milions d'ans, crean un efièch de sèrra natural sens que la temperatura de la Tèrra seria 30 °C mai bassa, inabitabla. Doncas, i a pas cap de debat subre lo fach que ajustar C02 e CH4 causa una pujada de las temperatures mejanas ceteris paribus, si que non subre l'efièch net qu'aurà l'aumentacion d'aquestes gasses o l'interaccion dels gasses amb los autres, e si las modificacions dins la biosfèra, la vapor d'aiga o las nivols compensaràn l'efièch d'escalfament. Los resultats climatologics son tanben una question que fa controvèrsia; se sap pas amb precision se l'aumentacion de la temperatura produiriá mai o mens de precipitacions (l'aumentacion de vapor d'aiga dins l'atmosfèra aumentariá pas l'umiditat mas diminuiriá las precipitacions). De tot biais, un escalfament global de la planeta a cort tèrme, quitament que siaga de qualques gras, podriá aver d'efièches fòrça importants: desgèl de las calòtas glaciàrias polaras e aigats de zonas costièras, desertificacion, cambiaments climatics, etc.

De 1860 a 1900 la temperatura globala (mar e tèrra) a aumentat de 0,75 °C. Las temperaturas de la bassa atmosfèra an aumentat entre 0,12 e 0,22 °C cada decada dempuei 1979. Se pensa que pendent 1000 o 2000 ans abans 1850 las temperaturas foguèron establas amb fluctuacions localas o regionalas, coma lo periode d'escalfament medieval o la Pichona Edat de Glaç. Las donadas subre la temperatura globala començan en 1860. D'autres estudis recomandan d'espandir lo modèl 1000 ans abans. Las mesuras satellitas disponiblas de la troposfèra comencan en 1979.

Pendent lo sègle passat, la temperatura globala (tèrra e mar) a aumentat de 0,6 ± 0,2 °C [1]. Los efièches d'aquel escalfament global son mesurables. Lo dioxid de carbòni atmosferic a tanben aumentat de 280 parts per milion (ppm) en volum en 1880 e a l'entorn de 315 ppm en 1958 e 367 ppm en 2000, una pujada de 31% en 200 ans. Las autras emissions de gasses d'efièch de sèrra an tanben aumentat. Las emissions que s'esperan dins lo futur contunharàn de pujar per encausa de l'utilizacion de combustibles fossils, e mai qu'aquò dependrà dels desvolopaments economics, sociologics, tecnologics e naturals.

[Modificar] Causas de l'escalfament

[Modificar] Teoria de las causas antropicas

Per fòrça scientifics l'aumentacion del nivèl de dioxid de carbòni e d'autres gasses d'efièch de sèrra, e la pujada de la temperatura globala son ligats. Aquesta teoria foguèt resumida dins las investigacions de la Comission Intergovernamentala sul Cambiament Climatic (IPCC). Dins lo seu Tercer Report de Valoracion, la IPCC conclusiguèt que "la màger part de l'escalfament observat pendent los darrièrs 50 ans es atribuïble a las activitats umanas". Aquesta posicion recebèt lo supòrt d'un grop internacional d'academias de scièncias dels païses del G8, Brasil, China e Índia [2].

La IPCC donèt divèrs escenaris possibles de las emissions de dioxid de carbòni, entre 540 e 970 ppm per 2100. Los modèls climatics, afectats per las estimacions de l'augmentacion del dioxid de carbòni , e en mendre mesura, per la diminucion dels aerosols de sulfat, predison una pujada de las temperatures, entre 1,4 e 5,8 °C entre 1990 e 2100. La màger part de l'incertitud dels modèls es causada per la desconeguda de las emissions futuras de dioxid de carbòni, e tanben de l'incertitud subre la precision dels modèls climatics. Las recercas del clima predison que si los nivèls dels gasses d'èfiech de sèrra e l'activitat solara demoran constants, i aurà de tot biais una aumentacion de 0,5 °C (e unes modèls predison 1 °C), pendent los 100 ans que venon.

L'utilizacion de carbon coma combustible, las emissions de las automobilas e de las fabricas e d'autras activitats umanas produison 22 mil milions de tonas de dioxid de carbòni e d'autres gasses d'efièche de sèrra cada an. L'agricultura, lo gas natural, e autres fonts contribuison amb 250 milions de tonas de metan cada an. La mitat de las emissions umanas son encara dins l'atmosfèra. Las concentracions atmosfèricas de CO2 e CH4 an aumentadas de 31% e 149% respectivament dempuei los nivèls pre-industrials de 1750. Aquesta aumentacion es fòrça mai importanta que cap autra pendent lo periode dels darrièrs 650.000 ans, segons las donadas disponibles de l'extraccion dels jaces de glaç. L'observacion geologica, fa pensar que las valors de dioxid de carbòni actualas an existidas fa 40 milions d'ans. Los tres quarts de las emissions atropicas de dioxid de carbòni dins l'atmosfèra pendent los darrièrs 20 ans foguèron causadas per la cremacion de combustible fossil. Lo resta proven dels cambiaments de biais de viure , principalament per encausa del desboscament. [3]

Cal senhalar que las emissions antropicas d'autres contaminants, principalament dels aerosols de sulfat, podon aver un efièch contrari de refrejament [4].

[Modificar] Lo protocòl de Kyoto

La presentacion de la teoria de las causas antropicas foguèt estada plan aceptada e las incitacions economicas (especialament de Russia) foguèron sufisentas per persuadir los govèrns de 150 nacions de ratificar lo Protocòl de Kyōto,mas i a encara de discussions subre la quantitat de gasses que causan l'escalfament de la planeta. Unas questions demoran pausadas subre los còsts necessaris per redusir l'escalfament global. Çaquelà, la posicion adoptada pendent las negocions foguèt l'acceptacion de la causa antropica de l'escalfament global, e la necessitat de prendre de mesuras per contarotlar las emissions carbòni al mejan de l'atribucion de perméses d'emission qu'auràn una valor mercanda. Diverses païses an acceptat de signar lo Protocòl de Kyoto. Pasmens la signatura d'aqueste acòrd foguèt fòrça lenta pr'amor que los païses en via de desvolopament la consideran coma una restriccion severa a lor desvolopament economic e industrial. Els consideran que arribaran pas al nivèl de desvolopament d'Europa e dels Estats Units amb las restriccions proposadas e que aquestas regions desvolopadas an obtengudas lor gra de desvolopament per un long processus de creissement industrial dempuei lo sègle XIX acompanhat de fòrça pollucion, un processus que consideran inevitable. L'acòrd, pasmens, va inclure de clausetas especialas per diferenciar lo gra de desvolopament dels païses, sens pausar cap restriccion imediata als païses paures (la China e l'Índia per exemple, son dos dels principals païses contaminants de la planeta, mas mercé a lor classificacion coma païses paures, foguèron exclus de las restriccions que se son imposats Europa e Japon; aquò es una de las rasons que faguèt que los Estats Units an pas ratificat l'acòrd).

[Modificar] Teoria de las causas non antropicas

Emai que i aja un consensus scientific e politic sus las causas antropicas, d'autres scientifics pensan que les donadas disponibles permeton pas d'assegurar que lo processus siaga imminent, e que se es ben certan que i a agut una leugièra aumentacion de las temperaturas mejanas dins lo darrièr sègle, es tanben verai que i a agut d'oscillacions naturalas de la temperatura mejana de la Tèrra fòrça mai importantas, dins las epòcas passadas, e que un dobte pòt demorar subre la part d'influéncia ligada a las activitats umanas, e aquela ligada als cicles naturals. Lo sistema climatic cambia pels processus naturals (intèrnes) e per las variacions extèrnes, causadas pels umans o per la natura (coma ara los cambiaments d'orbita terrèstra a l'entorn del solelh, nomenats cicles de Milankovitch; l'activitat solara e las emissions volcanicas). Lo climatològs acceptan que la Tèrra s'es escalfada aquestas darrièras annadas. Mas i a agut controvèrsia, subre las causas d'aquela aumentacion de temperatura.

[Modificar] Fluctuacions de l'activitat solara

Grafic que mostra l'activitat solara en relacion amb las temperaturas
Grafic que mostra l'activitat solara en relacion amb las temperaturas

En 1991, Knud Lassen de l'Institut danés de meteorologia de Copenaga e son collega Eigil Friis-Christensen an trobat una fòrta corelacion entre la longor del cicle solar e los cambiaments de temperatura dins l'emisfèr Nòrd. A la debuta, aviàn inclus las tacas solaras e las mesuras de temperaturas relevadas entre 1861 e 1989, mas s'apercebèron pus tard que d'enregistraments vielhs de quatre sègles suportavan lor descoberta. Aquesta correlacion permetiá d'explicar 80% de las variacions de temperatura pendent lo periòde considerat (veire grafic). Sallie Baliunas, una astronòma del centre d'astrofisica de la "Harvard-Smithsonian Institution", foguèt l'una de las pus ardentas suportritz de la teoria que l'activitat solara « pòt explicar los cambiaments màgers del clima dins las 300 darrièras annadas, mai que mai l'escalfament global actual ».

Caquelà, dins l'edicion del 6 de mai de 2000 de la revista americana « New Scientist », Lassen e l'astrofisician Peter Thejll, en completar l'estudi de 1991 amb de novèlas donadas, concluïron que e mai que lo cicle solar poguèsse explicar aperaqui la mitat del creissemement en temperatura observat dempuei 1900, podiá de cap de biais explicar lo creissement de 0,4°C dempuei 1980.

Mai tard dins la meteissa annada, Peter Stott e d'autres cercaires del centre Hadley del Reialme Unit an publicat un article sul modèl de simulatcon numeric lo mai complet jamai realisat al sègle XX. La lor estudi compreniá e l'encòp los agents de forçatge naturals (variacions solaras e emissions volcanicas) e lo forçatge antropogenic (gasses d'efièch de sèrra e sulfats jos forma d'aerosols). Coma Lassen e Thejll, trobèron que los factors naturals explicavan un escalfament gradual fins en 1960, seguit d'un retorn a de temperaturas pròchas de las de la fin del sègle XIX, en acòrd amb lo cambiament gradual del forçatge solar pendent lo sègle XX e amb l'activitat volcanica de las darièras decennis. Aquels factors sols èran incapables d'explicar l'escalfament de las darrièras decennis. Del meteis biais, lo forçatge antropogenic sol podiá pas explicar l'escalfament del periode 1910-1945, mas èra necessari per simular l'escalfament dempuei 1976. Çaquelà, en combinar totes aqueles factors intervenents, la còla de Stott foguèt en mesura de simular precisament los cambiaments de temperaturas planetarias pendent lo sègle XX. Prevegèron que l'emission de contunh de gasses d'efièch de sèrra causariá de pujadas de temperaturas futuras « a un ritme similar a çò que s'es pogut observar las darrièras decennis.» [5] Un grafic de la relacion entre los factors naturals e antropics contribuent al cambiament climatic es reprodusit sul repòrt Climate Change 2001: The Scientific Basis del GIEC.