Noam Chomsky
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Avram Noam Chomsky, prononciat Khomski (ebrèu:אברם נועם חומסקי; Yiddish: אברם נועם כאמסקי) (neishut eth 7 de deseme de 1928) ei professor emerit de Lingüistica ath MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts). A Chomsky se li atribuís era creacion dera teoria de gramatica generativa, soent considerada era contribucion mès significativa en camp dera lingüistica teorica deth sègle XX. Tanben ajudèc ar impuls dera revolucion cognitiva en psicologia damb era sua revision dera òbra de B.F. Skinner Conducta Verbau, eth quau questionèc er apropament conductista ar estudi dera ment e deth lenguatge predominant enes ans 50. Era sua vision naturalista en estudi deth lenguatge tanben a afectat era filosofia deth lenguatge e era filosofia dera ment (veir Gilbert Harman, Jerry Fodor). A Chomsky tanben li ei atribuït er establiment dera nomentada ierarquia de Chomsky, un classament des lenguatges formaus en tèrmes deth sòn poder generatiu. Ath delà deth sòn trabalh lingüistic, Chomsky ei largament coneishut peth sòn activisme politic, e pera sua critica ara politica exteriora des EUA e d'auti govèrns. Chomsky se descriu ada eth madeish coma un socialista libertari, un simpatizant deth anarcosindicalisme, e soent ei considerat ua pèça clau intellectuau ena branca esquerrana dera politica des EUA. Segontes er Arts and Humanities Citation Index (Ensenhador de cites d'arts e d'umanitats), enter 1980 e 1992 Chomsky siguec citat coma ua hònt damb mès frequéncia que cap aute autor, e siguec era ueitau hònt mès citada de totes.
[Modificar] Biografia
Chomsky neishec a Filadèlfia, Pennsilvània, hilh d'eth estudiós d'ebrèu William Chomsky, qui proviege d'ua poblacion d'Ucraïna mès tard escampada pes nazis. Era sua mair, Elsie Chomsky (o Simonofsky de celibatària), proviege deth que ara se coneish coma Bielorússia, mès a diferéncia deth sòn marit, era creishec enes EUA e parlaue er anglés ordinari de Naua Yòrk. Era sua prumèra lengua siguec eth jiddisch, mès Chomsky ditz qu'enter era sua familha ère "tabó" eth hèt de parlar-lo. En descríuer era sua familha parle d'ua sòrta de gueto jusieu, dividit en un costat "jiddisch" e un costat "ebrèu", e alinhe mès era sua familha damb aguest darrèr, en tot díder que creishec "immergit ena literatura e cultura ebrèes". Ara edat d'ueit o nau ans, Chomsky passaue totes es nets des diuendres en tot liéger literatura ebrèa. Fòrça ans dempús serie eth qui darie classes d'ebrèu. Tot e açò, e tot e eth sòn trabalh lingüistic que portèc a tèrme pendent era sua carrèra, Chomsky assegure que "era unica lengua que parli e escriui damb competéncia ei er anglés". Chomsky rebrembe qu'eth sòn prumèr article lo escriuec as dètz ans d'edat e que tractaue era expansion deth fascisme de contunh dera queiguda de Barcelona. As dotze o tretze ans s'identificarie mès pleament damb era politica anarquista. Eth 1945 comencèc a estudiar filosofia e lingüistica ara Universitat de Pennsilvània, en tot apréner deth filosòf C. West Churchman e deth lingüista Zellig Harris. Eth 1949, Chomsky se maridèc damb era lingüista Carol Schatz. Aueren dues hilhes, Aviva (1957) e Diane (1960), e un hilh, Harry (1967). Chomsky recebec eth sòn doctorat en lingüistica dera Universitat de Pennsilvània er an 1955. Condusic fòrça dera sua recèrca doctorau pendent quate ans ena Universitat de Harvard coma Harvard Junior Fellow. Ena sua tèsi doctorau, comencèc a desvolopar quauques ues des sues idèes sus lingüistica, e les elaborèc en sòn libre Estructures Sintactiques de 1957, dilhèu era sua òbra mès coneishuda en camp dera lingüistica. Chomsky passèc a formar part deth Massachusetts Institute of Technology (MIT) eth 1955 e eth 1961 siguec designat professor ath Departament de Lengües Modèrnes e Lingüistica (ara ei eth Departament de Lingüistica e Filosofia). De 1966 enquiath 1976 portèc eth professorat de Lengües Modèrnes e Lingüistica Ferrari P. Ward. Eth 1976 siguec designat Institute Professor. Chomsky a estat en tot dar classes ath MIT de manèra continuada des de hè 50 ans. Siguec pendent aguest temps que Chomsky devenguec mès parion ara politica: devenguec un des líders opausants ara Guèrra deth Vietnam damb era publicacion deth sòn assag Era Responsabilitat des Intellectuaus ath The New York Review of Books eth 1967. Des d'alavetz, Chomsky a estat ben coneishut pes sues postures politiques, en tot hèr charrades sus politica per tot eth mon, e en tot escríuer nombrosi libres. Era sua influenta critica ara politica exteriora des EUA e ara legitimitat deth poder des EUA, a hèt d'eth ua figura controvertida. Autanplan es sectors dera quèrra lo seguissen damb devocion, a creishentes critiques deth sector liberal atau coma dera dreta, particularament dempús dera sua postura dempús des atacs der onze de seteme.
[Modificar] Eth nom de Chomsky
Avram (אברם) ei un nom ebrèu que signifique "pair superior", prenut dera figura biblica (veir Gènesi 12:1) mès tard coneishuda coma "Avraham" que signifique "pair de fòrça" (veir Gènesi 17:5). Noam (נועם) ei un nom ebrèu que signifique "agradable" (version masculina dera femenina Non'omi "Naomi", "Noemi" o "Noemí"). Chomsky ei un nom rus Хомский. Er adjectiu epònim chomskian s'utilize entà hèr referéncia as sues idèes, un tèrme que Chomsky a menspreciat per non auer sens e entà pertànher a "era istòria dera religion organizada". Aguest tèrme s'a utilizat soent en referéncia as sues idèes lingüistiques, mès que non pas as politiques.
[Modificar] Contribucions ara Lingüistica
Estructures sintàctiques siguec un extracte deth sòn libre Estructure logica dera teoria lingüistica (1955-1975), en quau introdusís es gramatiques transformacionals. Era teoria autrege as elocucions (sequéncies de paraules) ua sintaxi que pòt èster largament caracterizada per ua gramatica formau; en particular, ua gramatica liura de contèxt estenuda damb regles transformacionals. Plantege era ipotèsi de que es infants an un coneishement innat dera estructura gramaticau basica comuna a toti es lengües umanes (per exemple, assumissen que quinsevolh lengua damb qué se trapen ei segurament d'ua sòrta restringida). Aguest coneishement innat se soent referenciat coma era gramatica universau. Òm argumente que la modelizacion deth coneishement deth lenguatge en tot hèr emplec d'ua gramatica formau justifique era "productivitat" deth lenguatge: damb un jòc limitat de regles gramaticaus e un jòc finit de tèrmes, es umans èm capables de produsir un numerò infinit de frases, includides es frases qu'arrés age dit prèviament. Es Principis e Paramètres (P&P), desvolopadi enes sues Lectures a Pisa de 1979, mès tard publicades coma Lectures sus Govèrn e Obligacions (LGB), hèn ua fòrta cride vèrs era gramatica universau. Es principis dera gramatica subjacents as lengües son innats e fixadi, e es diferéncies enter es lengües deth mon pòden èster caracterizades en tèrmes d'adequacion de paramètres en cervèth (taus coma eth "paramètre pro-mencion" (pro-drop parameter), eth quau indique se tostemp se requerís d'un subjècte explicit, coma en anglés, o se pòt èster opcionalment mencionat, coma en catalan), es quaus paramètres son soent parièrs a interruptors. (D'aciu eth tèrme "principis e paramètres", soent dat ara sua argumentacion). Jos aguesta vision, un infant qu'apren ua lengua a de besonh aquerir sonque es *ítems lexics de besonh (paraules, morfemes gramaticaus, e fraseologia), e determinar era adequacion de paramètres avient, era quau pòt èster amiada a tèrme en base a quauqui exemples clau. Aqueri qui prepausen aguesta vision argumenten qu'eth pas ath quau un infant apren lengües ei inexplicablement rapid, se non siguesse pr'amor qu'es infants an ua abiletat innata entà apréner lengües. Toti es infants d'arreu deth mon seguissen es madeishi passi ara ora d'apréner ua lengua, e eth hèt que hèsquen determinadi errors caracteristics quan aprénen era sua prumèra lengua, mentre que d'autes jamès an lòc (e, segontes Chomsky, auràn d'auer lòc se siguesse utilizat un mecanisme d'aprendissatge purament generau mès que non pas un d'especific entath lenguatge), apunte tot plegat ath factor innat. Mès recentament, en sòn Programa Minimalista (1995), ath temps que manten eth concèpte basic de "principis e paramètres", tracte de hèr ua amplia revision des maquines lingüistiques implicades en modèu de LGB, en tot despolhar-les de tot exceptada des elements estrictament de besonh, en tot prepausar e deféner ath madeish temps un enfocament generau dera arquitectura dera facultat dera lengua umana que destaque es principis dera economia e era concepcion excellenta, en tot tornar de nau ar enfocament derivacional dera generacion, en oposicion damb era major part der enfocament representatiu classic deth P&P. Es idèes de Chomsky an agut ua fòrta influéncia sus es investigadors der aqueriment deth lenguatge enes infants, autanplan quauqui uns d'eri non pausen es teories chomskianes, e defenen mès es teories emergentistes o connexionistes atau com redusissen era lengua a ua instància des mecanismes de tractament generau deth cervèth.
[Modificar] Gramatica generativa
Era vision de Chomsky dera sintaxi, soent nomentada gramatica derivativa, tot e èster fòrça populara, a estat questionada per fòrça, especiaument per aqueri qui trabalhen dehòra des EUA. Es analisis sintàctiques chomskianes sòlen èster fòrça abstractes, e acostumen a estar fòrtament basades en precises investigacions sus es limits enter es bastiments gramaticaus e es non gramaticaus en ua lengua. Òm poderie comparà'c damb es nomentadi casi patològics que jòguen un important papèr en matematiques. Taus jutjaments de gramaticalitat sonque pòden èster portadi a tèrme per un parlant nadiu, e atau, per rasons pragmatiques aguesti lingüistes soent se concentren enes sues pròpries lengües nadives o enes lengües que dominen mès, generaument, anglés, francés, aleman, neerlandés, italian, japonés o quauqu'ua des lengües chineses. A viatges, es analisis dera gramatica generativa trontollen quan son aplicades a lengües non estudiades enquia alavetz, e de hèt s'an succedit es cambis ara gramatica generativa per causa der aument des lengües analisades. Atau e tot, es reivindicacions hètes sus es principis universaus dera lingüistica an devengut mès fòrti, mès que non pas mès febles, a mesura que passaue eth temps. Hèsque d'exemple era suggestion hèta as ans 90 per Richard Kayne, segontes era quau toti es lengües an de manèra subjacent un orde enes paraules deth tipe Subjècte-Vèrb-Objècti, e que non auesse semblat plausible temps enreire enes ans 60. Ua des principaus motivacions que i a darrèr d'ua postura alternativa, era postura foncionau-tipològica o tipologia lingüistica (soent associada a Joseph Greenberg), ei eth hèt de basar es ipotèsis des principis universaus dera lingüistica en estudi d'ua varietat de lengües tan vasta com possibla, atau coma eth hèt de classificar era variacion vista, e formar teories basades enes resultats d'aguest classament. Era vision chomskiana ei massa prigonda e depenenta deth coneishement deth parlant nadiu, ben qu'a estat aplicada a tota sòrta de lengües.
[Modificar] Era ierarquia de Chomsky
Chomsky ei famós entà auer investigat fòrça tipes de lenguatges formaus, age estat capabla o non de capturar proprietats clau dera lengua umana. Dividic es gramatiques formaus en classes o grops segontes eth grad de poder expressiu (ei a díder, segontes era capacitat de generar ath sòn viatge jòcs de gramatiques formaus). Resulte interessant era argumentacion de Chomsky segontes era quau era modelizacion de quauqui aspèctes deth lenguatge uman requerís d'ua gramatica formau mès complèxa qu'era dera modelizacion d'ues autes (tau com quede mesurat ara ierarquia de Chomsky). Per exemple, mentre qu'un lenguatge regular ei pro potent entà modelar era morfologia der anglés, non ei pro potent entà modelar era sintaxi der anglés. Ath delà d'èster considerable en lingüistica, era ierarquia de Chomsky a devengut importanta tanben enes sciéncies informatiques, especiaument en bastiment de compiladors e ena teoria d'autòmates. Eth sòn trabalh en fonologia mès coneishut ei "Eth patron sonor en anglés", escrit damb Morris Halle. Aguesta òbra se considère caduca, autanplan hè pòc a estat reimpresa; Chomsky ja non a publicat arren mès sus fonologia.
[Modificar] Contribucions ara Psicologia
Eth trabalh de Chomsky en lingüistica a agut implicacions importantes sus era psicologia e sus era sua direccion pendent eth sègle XX. Era sua teoria de gramatica universau siguec vista per fòrça coma ua provocacion dirècta as teories conductistes (behaviorists) establides ara epòca, e auec conseqüéncies importantes en çò que tanh ara comprenença de coma ua lengua (o lenguatge) ei aprenuda pes infants e qu'ei exactament era abiletat entà interpretar-la. Fòrça des principis mès basics d'aguesta teoria son ara acceptadi en quauqui cercles, autanplan non necessàriament ac son es reivindicacions mès basiques hètes damb es principis e paramètres (descriti anteriorament). Eth 1959, Chomsky publiquèc ua critica dera "Conducta Verbau" de B.F.Skinner, un libre en quau Skinner aufrie ua explicacion deth lenguatge en tèrmes conductuals. Segontes Skinner, eth lenguatge non ère eth madeish segontes es circonstàncies en que siguesse utilizat (per exemple, demanar un veire d'aigua ac consideraue ua responsa funcionalment disparièra ara responsa ara demana d'un veire d'aigua). Aguestes responses disparières en tèrmes foncionaus, es quaus requerien explicacions per separat, contrastauen de manèra cridanera damb es nocions tradicionaus deth lenguatge e er apropament psicolingüistic de Chomsky, eth quau se centraue ena representacion mentau de paraules e assumie qu'ua paraula, un còp aprenuda, apareisherie en totes es foncions. Òm a allegat qu'era critica de Chomsky ara metodologia de Skinner e es assumpcions basiques, engodronèc eth camin cap ara revolucion cognitiva, eth movement dera psicologia americana enter es ans 50 e es 70, en tot aquerir mès caire cognitiu que non pas conductista. ena sua òbra de 1966 "Lingüistica cartesiana" Chomsky presente es facultats umanes entath lenguatge coma eth modèu d'investigacion en quauqui airaus dera psicologia. Fòrça des concepcions actuaus de com trabalhe era ment provien dirèctament des idèes des quaus Chomsky siguec er autor mès infuent. Òm distinguís tres idèes clau: Era ment ei cognitiva. Era ment conten estadi mentaus, credences, dobtes, eca. Era vision prealabla ad aguest postulat ac negaue, damb er argument que sonque existissen relacions logiques (deth tipe "Se tu me preguntes se voi X, jo diderè qu'òc"). Chomsky per contra argumentaue qu'era manèra d'enténer era ment en tot tier en compde era existéncia de credences o enquia d'estats mentaus inconscienti auie d'èster cèrta. Ua amplia part d'aquerò qu'un adult pòt hèr ei innat. Un mainatjon non ei capabla de parlar automaticament ua lengua. Mès totòm n damb un potenciau entà apréner era lengua e que mos permet absorbir diuèrses lengües enes edats mès promptes. Quauqui psicològs an estenut aguesta tèsi mès enlà deth lenguatge. Cau díder, mès, qu'es conductistes tanpòc pausauen era idèa qu'es infants siguessen ua "tabula rasa" en nèisher. Concèpte de modularitat: Era ment està formada d'ua mairitz de subsistemes especializadi que tot e interactuar, an uns fluses d'intercomunicacion limitadi. Aguesta idèa contraste damb era idèa anteriora, segontes era quau quinsevolh informacion dera ment podie èster accedida per quinsevolh aute procès cognitiu (per exemple, es illusions optiques non pòden èster panes e mai quan se sap que son illusions).
[Modificar] Opinion sus era critica ara cultura scientifica
Chomsky està plan en desacòrd damb era critica postestructurau e postmodernista dera sciéncia. Totun, compare era denigracion hèta sus es fisics jusivi ara epòca nazi, damb es critiques ara nomentada white male science (un prejudici sus era recèrca scientifica realizada exclusivament per òmes caucàsics).
[Modificar] Influéncia de Chomsky en auti camps
Es modèus chomskians an estat utilizadi coma base teorica tanben en auti camps, a part des expausadi fins ara. Era ierarquia de Chomsky" sòl èster ensenhada enes corsi de sciéncies informatiques, donques que da un còp d'uelh as diuèrsi tipes de lenguatges formaus. Era ierarquia tanben se discutís enes cercles matematics, en especiau enter es combinatorialistes. Cèrti aspèctes dera fisiologia evolutiva se desprenen dera recèrca amiada a tèrme per Chomsky. En 1984 eth prèmi Nobel en Medecina e Fisiologia Niels K. Jerne utilizèc eth modèu generatiu de Chomsky entà explicar eth sistèma immunitari der òme, en tot hèr parallelismes enter era gramatica generativa e diuèrsi aspèctes des proteïnes. Era lectura que hec Jerne en Estocolm en autrejament deth prèmi Nobel siguec "Era gramatica generativa deth sistèma immunitari". Tanben influí en nom d'un chimpanzat, nomentat en un principi Nim Ximpsky, e fin finau Noam Chomsky, e qu'auec eth merit d'apréner mès de 125 signes deth lenguatge gestuau american (ASL).
[Modificar] Politica
Chomsky a estat ua des persones des EUA e politicament radicaus mès coneishudes. Se definís ada eth madeish laguens dera tradicion anarquista, coma un filosòf politic caracterizat entà desafiar e sajar eliminar tota sòrta d'ierarquia injustificada. S'identifique especiaument damb eth vidant anarcosindicalista. A diferéncia d'autes anarquistes, Chomsky non està totaument en contra dera politica electorau. Pendent es eleccions des EUA sollicitèc as ciutadans a votar en favor deth sòn representant locau democrata per tau d'aluenhar es republicans des poder, e a dar fòrça mès supòrt as candidats verdi aquiu a on non i haguès risc de victòria republicana. A viatges tanben s'a definit coma un socialista libertari. Ath delà ath delà, Chomsky tanben s'a considerat ada eth madeish coma un conservador dera varietat liberau classica. Ua auta definicion a estat era de sionista, ena sua en tot vessar mès classica (mès òm ditz qu'ei antisionista). Tot plegat, a Chomsky non li shauten es encaselhaments politics, e preferís qu'es sues idèes parlen per se madeishes. En aguest sens s'includís era escritura d'articles a revistes e de libres.
[Modificar] Chomsky e eth terrorisme
En responsa as declaracions oficiaus des EUA sus era Guèrra ath Terrorisme, Chomsky a esgrimit qu'era hònt principau de terrorisme internacionau non ei auta qu'es majors poders deth mon, dirigidi pes EUA. Utilize era definicion de terrorisme d'un manuau dera U.S. Army: eth terrorisme ei er emplec calculat de violéncia o de menaça de violéncia entà inculcar pòur, damb era intencion de coercir o d'intimidar govèrns o societats en assolidatge de hites que son generaument de caire politic, religiós o ideologic. Tot e era contondenta critica ath terrorisme non li rèste eficiéncia: era violéncia tostemp a foncionat. Mès va mès enlà e non sonque s'opause ath terrorisme, senon (autanplan en tèrmes globaus) a quinsevolh auta manèra de violéncia o autoritat; atau, la justifique se damb era se pòt evitar un abús d'autoritat fòrça mès perniciosa. Aguesta justificacion li a valgut ua ploja de critiques, non sonque ara, senon des dera sua oposicion ara Guèrra deth Vietnam. Mès qu'ua justificacion de determinada violéncia, hè ua critica ara cèga e sistematica condemne ad aguesta.
[Modificar] Critica ath govèrn des EUA
Chomsky a estat un gran critic deth govèrn des EUA, e era critica dera sua politica exteriora a estat un tèma recurrent enes sòns escrits politics. En da dues rasons: Chomsky cre qu'eth sòn trabalh pòt auer mès impacte se'e dirigís contra eth sòn pròpri govèrn. Com qu'es EUA son er actuau superpotència mondiau, actue de manèra tipicament ofensiva coma tau superpotència qu'ei. Era critica tanben va dirigida soent ath deishar passar dera Union Sovietica. Un des comportaments tipics des superpotències, argumente Chomsky, ei çò voler organizar eth mon ath sòn en tot virar en tot utilizar mieis militars e economics. Atau, suggerís que s'eth govèrn des EUA s'impliquèc ena Guèrra deth Vietnam e en conflicte de Indochina siguec pr'amor qu'es aspiracions socialistes de Vietnam deth Nòrd, era Pathet Lao, e es Khèmers Vermelhs anauen en contra des interèssi economics des EUA. Dera madeisha manèra a criticat era politica estatunidenca enes païsi de Centreamèrica e Sudamèrica, atau coma eth supòrt en Israèl, Aràbia Saudita e Turquia. Mès aguesta politica deth govèrn EUA tanben se mò pera nomentada menaça deth bon exemple o dera teoria deth dòmino. Segontes aguesta idèa, cau intervier en un país (coma Guatemala, Laos, Nicaragua o Grenada), pr'amor que tot e non auer interèssi economics dirèctament, er èxit d'un modèu independent que non contemple enes EUA coma centre pòt supausar un exemple a seguir per auti païsi enes quaus òc que i an interèssi economics (e d'aguesta manèra es EUA perderien eth monopòli). Aguestes argumentacions hèn tanben suspèctes es politiques dera Guèrra Heireda, regatge de banda era paranoia antisovietica, e en tot hèr mencion en desir de predominància ideologica e economica des EUA en mon: interèsse estabilitat, e en conseqüéncia, seguretat entàs classes nautes e entàs granes multinacionaus. Aguest pensades les desvolòpe a hons en "Aquerò" que reaument vò er oncle Sam. Cau díder que non hè critica sistematica des EUA, des quaus admire era sua libertat d'expression, superiora segontes eri ara d'autes democràcies coma França e Canadà. Ei un fervent detractor dera supression governamentau dera libertat d'expression.
[Modificar] Globalizacion
Chomsky critique era globalizacion. Resumís eth procès damb era frase vin vielh, botelhes naues: eth motiu dera globalizacion ei eth de tostemp, eth de isolar era poblacion generau des procèssi de paishèra de decisions importantes. Ara es centres de poder son es corporacions transnacionaus e es bancs supranacionals. Segontes Chomsky, eth poder transnacionau corporatiu desvolòpe es sues pròpries institucions de govèrn. En Tot Atier as idèes de Chomsky, ua des estratagemes principaus a estat era cooptacion des institucions d'economia globau establides ara fin dera Dusau Guèrra Mondiau, eth Hons Monetari Internacionau (FMI) e eth Banc Mondiau, e an postulat era adesion de païsi en vies de desvolopament ath limit deth sòn pressupòst e era realizacion d'ajustos que soent includissen retalhades sociaus e programes armamentístics. Eth FMI recolça e canalize prèsti vèrs aguestes reformes. Entà Chomsky, eth bastiment d'institucions globaus taus coma era Organizacion Mondiau deth Comèrç, eth GATT (Generau Agreement a on Tariffs and Trade, er Acòrd Generau sus Tarifes e Comèrç), era NAFTA (North American Free Trade Agreement, Acòrd entath Liure Comèrç des EUA), o eth JAMÈS (Multilateral Agreement a on Investment, Acòrd Multilateral entara Inversion), constituís tot plegat ua naua manèra d'assegurar es privilègis der elèit e de damnar era democràcia. Entà Chomsky, aguestes mesures d'austeritat e neoliberales asseguren qu'es païsi mès praubes jòguen eth sòn papèr simplament en tot provedir en prumèr mon de trabalh barat, matèries prumères e oportunitats d'inversion. Ath delà ath delà, aguesta sòrta de corporacions an eth poder de menaçar damb era deslocalizacion, e per autant tanben es trabalhadors deth prumèr mon queden mès controtladi. Va mès enlà, e redefinís eth mot globalizacion coma era integracion economica promoiguda pes corporacions, mès que non pas coma era internacionalizacion que se preten atribuïr ath mencionat concèpte. Non li shaute que s'utilize eth tèrme antiglobalizacion entà descríuer eth movement entara justícia medioambientau ne sociau. Enten per comèrç liure ua barreja de liberalizacion e d'emparament dessenhat pes principaus arquitèctes policèrs ath servici des sòns interèssi. enes sòns escrits, Chomsky preste atencion as movements de resisténcia front ara globalizacion. Ath sòn assag "The Zapatista Uprising" (Er alçament zapatista) descriu era provocacion des zapatistes ara NAFTA. Tanben a autrejat eth merit dera decadéncia ath Multinational "Agreement on Investment" as esfòrci des activistes. Era votz de Chomsky siguec ua part importanta dera critica qu'assolidèc era base entàs diuèrsi grops que s'uniren entà manifestar-se contra era Organizacion Mondiau deth Comèrç a Seattle er an 1999.
[Modificar] Socialisme
Chomsky s'opause de manèra prigonda ad aquerò qué eth nomente capitalisme d'estat corporatiu practicat pes EUA e es sòns aliadi. Pause fòrça des idèes der anarquista Mikhail Bakunin (idèes socialistes libertàries), e predica era libertat economica ath delà deth contraròtle de produccion pes pròpris trabalhadors, e non pas que proprietaris e tèstes dirigisquen e contròtlen lors decisions. Ad açò se referís damb eth tèrme socialisme reau, e descriu eth socialisme d'estil sovietic com similar en tèrmes de contraròtles totalitaris ath capitalisme d'estil nòrd-american, e hig qu'andús son sistèmes basadi en tipes e nivèus de contraròtle, mès que non pas en organizacion o en eficiéncia. En defensa dera sua tèsi, Chomsky apunte a qu'era filosofia de Frederick Winslow Taylor sus eth comandament scientific siguec era base organizativa entath movement d'industrializacion massiva dera Union Sovietica atau coma deth modèu corporatiu estatunidenc. En aguest madeish sens, Chomsky a enfocat es idèes de Bakunin sus er estat totalitari, coma prediccions deth brutau estat policèr qu'aurie de devier ara Union Sovètica. Soent rememòrie era postura de Bakunin: ... s'aganchèssem ath mès ardent des revolucionaris, e eth atorguèssim eth poder absolut, en un an serie tanben pejor qu'eth zar, era quau postura desvolòpe era idèa de que er estat sovietic tiranic auec es sues arraïtz ara concepcion bolchevic deth contraròtle der estat. Ath comunisme, Chomsky soent l'a descrit coma un faus socialisme e a considerat era decadéncia dera Union Sovietica coma ua petita victòria entath socialisme, mès que non pas entath capitalisme (qué ei eth contrari deth que soent se pense). En 1973 s'edite "For Reasons of State" (Per rasons d'Estat), ua òbra a on s'argumente qu'ua societat poderie foncionar sense trabalh retribuït, ath contrari d'un sistèma capitalista, qué ei mès un sistèma autoritari en quau era gent ei esclava deth sòu e en quau es decisions son paishères per un comitat centralizat. Entad eth, era poblacion d'ua nacion aurie d'èster liura ara ora d'escuélher un trabalh. Era gent serie liura de hèr aquerò que volesse, e eth trabalh qu'escuelherien volontàriament serie gratificant per se damb eth valor hijut d'èster socialament util. Era societat foncionarie jos un sistèma d'anarquia pacifica, sense estat e sense institucions de govèrn. Eth trabalh que tostemp a estat pòc atractiu per totòm, s'ei que ne a agut, serie distribuït equitativament enter toti. Tot e èster fòrça critic damb era Union Sovietica pendent es ans 60 e 70, Chomsky siguec mès positiu ara ora d'aconselhar es movements comunistes en Asia. Va lausar aquerò qué eth consideraue es arraïtz deth comunisme chinés e vietnamita, tau com quede evident en sòn assag de 1968 "Objectivity and Liberal Scholarship" (Objectivitat e erudicion liberau); cre que i a cèrti aspèctes similars damb eth movement anarquista dera Espanha des ans 30 (eth quau admire plan). Ath temps, da un toc d'atencion ath hèt qu'er escalèr dera Revolucion Chinesa ei fòrça grana e es estudis en profunditat massa escassi, e sense dobte serie temerari sajar hèr ua avaloracion generau. Eth deseme de 1967 didec, mentre participaue a un fòrum de Naua Yòrk, qu'ena China un i pòt trapar causes que son reaument remiradisses, e qu'era China ei un important exemple d'ua naua societat, ena quau aueren eveniments fòrça interessanti e positius a nivèu locau, e a on se basèc eth bon tracte dera collectivizacion e comunizacion, ena participacion en massa, e auec lòc sonque dempús d'auer-se hèt enténer ara pagesia. De manèra similara, didec, en tot referir-se en Vietnam, qu'autanplan sembla auer-i un naut grad de participacion democratica as nivèus regionaus e locaus, eth poder de planificacion encara està centralizat e en mans des autoritats estataus. Totun, ans dempús Chomsky exprimic ua critica mès fòrta ar estat comunista chinés. Atau, a un assag der an 2000 damb eth títol de "Millennial Visions and Selective Vision" (Visions milenàries e visions selectives), Chomsky en hè referéncia coma regim totalitari, e i descriu es terribles atrocitats produsides pera hame qu'afectèren enter 25 e 40 milions de persones enter 1958 e 1961, coma conseqüéncia deth gran saut tà dauant (Great Leap Forward). N'a trèt ua analogia enter era hame chinesa e es mòrts produsides per desnutricion ena Índia, e n'a hèt dirèctament responsabla d'aguesta darrèra ath capitalisme democratic.
[Modificar] Mejans de comunicacion
Chomsky tanben s'a centrat ena analisi des mejans de comunicacion sociaus, o mass media, en especiau enes EUA. Les acuse de acompelir eth dialòg entà promòir es interèssi des corporacions e deth govèrn. Aguest tèma ei tractat damb mès profunditat ath sòn libre (junt damb Edward S. Herman) "Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media" (Fabrices de consens: Era economia politica des mejans de comunicacion). Entà recolçar era existéncia deth sòn modèu de propaganda i detalhe diuèrsi casi. Segontes eth modèu de propaganda, es societats mès democratiques coma es EUA son mejans de contraròtle subtils e non violentes (a diferéncia des sistèmes totalitaris), a on era fòrça fisica pòt èster emplegada entà acompelir ara poblacion generau. I a ua cite coneishuda de Chomsky que ditz que "era propaganda ei ara democràcia, aquerò qu'era repression ei a un estat totalitari". Eth modèu pretèn atribuïr-li causes economiques mès que non pas causes conspiratives. Adusís que tau parcialitat derive des cinc filtres qu'era notícia acostume a passar abantes de gésser ara lutz, a saber: 1. Eth prumèr "filtre", era proprietat, signifique qu'era majoria des mejans son proprietat de grani grops o corporacions. 2. Eth dusau, es hons, sinifique qu'era majoria de distribucions se fondamenten en lor publicitat, non en lor audiéncia (lector, televidents...). Per autant, com que son empreses orientades ara venta de productes a ues autes empreses (es publicitats), eth modèu demore qu'es notícies publicades rebaten es desirs e valors des mencionades empreses. 3. Era hònt. Es mejans de comunicacion depenen d'institucions governamentaus e de granes empreses damb fòrta parcialitat ara ora de provedir fòrça dera informacion. 4. Es grops de pression, que perseguissen es mieis per supausada parcialitat quan van massa luenh. 5. Normes, eth cincau filtre, hè referéncia as concepcions qu'an es jornalistes en comun. (Nòta: ath tèxte originau, publicat en 1988, eth cincau filtre ère eth "anticomunisme". Mès damb era queiguda dera Union Sovietica a estat ampliat entà perméter cambis ena opinion publica). Eth modèu pretèn descríuer coma es mejans de comunicacion formen un sistèma descentralizat, non conspiratiu e fòrça poderós de propaganda, e son capables de mobilizar eth consens public jos es sues perspectives e ath temps en tot dar era aparença de consentiment democratic. Chomsky e Herman provèren empiricament eth sòn modèu en tot aganchar "exemples aparelhats", ei a díder, parelhs d'eveniments que siguessen objectivament similars exceptada en relacion a determinadi interèssi. Per exemple, sagèren demostrar qu'en casi en qué un "oficiau enemic" hè ua causa (com ara assassinar un oficiau religiós), era premsa investigue a hons e dedique un gran cobriment ara notícia; mès quan eth govèrn locau "enemic" o un aliat hè igual (o ua causa pejor), era premsa enfonse era istòria. Tanben provèren eth sòn modèu contra eth cobriment periodistic dera ofensiva Tet qu'auec lòc ara Guèrra deth Vietnam, donques que soent òm çò consideraue eth mielhor exemple de premsa liura e independenta. Un fòrt opausant ad aguesta sòrta d'analisis ei Víctor Davis Hanson, dera Institucion Hoover. Auti critics ven era idèa dera "fabrica de consens" coma eth reciclatge dera idèa marxista de "faussa consciéncia", segontes era quau es masses an estat tan manipulades que non an era perspectiva ne era inteligència entà veir mès enlà dera propaganda, e an de besonh intellectes superiora coma Chomsky entà que les soslinhe era vertat suprèma. Arch Puddington dera Institucion Hoover tanben lo critique per non auer evidéncia empirica sus eth cobriment que hèn es mejans, especiaument en referéncia ath tractament des mejans de comunicacion de Cambòtja e Timor Orientau. Un aute critic, Stephen J. Morris, avalore eth "modèu de propaganda" de Chomsky e Herman damb era revision dera analisi que heren deth cobriment des mejans pendent era supremacia des Khèmers Vermelhs, en Cambòtja. Per ua banda, Chomsky e Herman parlen de "ràbia e enuig dirigidi contra es Khèmers Vermelhs" a principis de 1977, an en qué Cambòtja ère enemiga des EUA, mentre qu'era violacion des drets umans des aliadi Corèa deth Sud e Chile sigueren tractadi damb menor posita. Per ua auta banda, J.M. Metzl (Responses to Human Rights Abuses in Cambodia, 1975-1980, o Responses as Violacions des Drets Umans en Cambòtja, 1975-1980), analise ua major intensitat en cobriment des mejans en Cambòtja quan apareishien eveniments damb repercusions internacionaus, mès que ja auien despareishut eth 1977. Metzl tanben contradiu a Chomsky e Herman en díder qu'un de cada vint articles publicadi sus Cambòtja hègen referéncia ara violéncia politica des Khèmers.
[Modificar] Autan miei
Chomsky creishec en un ambient jusieu sionista. Eth sòn pair siguec mèstre de lengua ebrèa qu'ensenhaue en un estudi religiós. Ath delà, a Chomsky li fascinaue era politica dera ala esquerrana deth sionisme, e tanben se plantegèc anar a Palestina, dilhèu a un kibbutz, entà sajar ajudar ena cooperacion arabojueva (postura opausada a un estat jusieu, pera quau causa soent òm a dit qu'a postures antisionistes). Chomsky critique de manèra contondenta es politiques d'Israèl sus es palestiniani e es vesins arabi. Eth sòn libre "The Fateful Triangle" (o "Eth Triangle dera Discòrdia") ei considerat coma un des prumèrs tèxtes sus eth conflicte Israèl-Palestiniana, des d'ua vessant que critique era politica israeliana e ath supòrt des EUA ara madeisha. Tanben a acusat er estat d'Israèl entà auer practicat un "assessorament en terrorisme d'estat" (venta d'armes ena Sudafrica der apartheid e païsi Ispanoamericans qu'eth considère cadèths des EUA, coma Guatemala er an 1980, e supòrt paramilitar, coma era Contra de Nicaragua). Mots qu'a utilizat Chomsky vèrs er estat israelian son "estat mercenari", "Esparta israeliana", e "dependéncia militarizada dera egemonia des EUA". Ath delà ath delà, a versat critiques herotges contra es sectors dera comunautat jusiva des EUA, peth sòn intens papèr ara ora d'obtier supòrt des EUA, e les acuse de equiparar "antisemitisme" damb "oposicion ar estat d'Israèl".
[Modificar] Critica as comunautats d'intellectuaus
Chomsky soent a criticat es intellectuaus e academics reconeishudi publicament, basicament per dus motius: 1. Foncionen coma ua classa a part, distinguida entà utilizar un lenguatge inaccessible entara gent de dehòra des cercles academics, e que cree ua cèrta exclusion mès o mens deliberada. Atau, se cree un concèpte distorsionat deth tèrme "intellectuau", en tot hèr enténer qu'ei quauquarren restringit a gent qu'exercís un gran trabalh mentau, soent a universitats e academies, com s'aguest trabalh non siguesse realizat per mecanics, mestieraus, eca... (totòm utilize, soent intensament, era ment). 2. Es "intellectuaus" pretenen èster ua classa especiau encargada de pensar pera societat, encargada d'aconselhar a qui estongue ath poder, e en tot díder a totòm qué a de pensar e qué non. Chomsky defen er emplec d'un lenguatge pròplèu, ara ora de parlar ara audiéncia que non ei "elèit", tot e saber qu'era tematica dilhèu ei complèxa. E encoratge era mencionada audiéncia a questionar tot aqueth marc que non entenen e que sigue plen de paraules escures e de retorica, eth quau generaument ei acceptat obedientment. Equipèsse, en tèrmes globaus, plan deth trabalh teoric e filosofic damb era pseudociència, autanplan soent les considère interessantes, mès aluenhadi des problèmes reaus. Per exemple, entà enténer era fisica de particules, Chomsky a consultat a amics que trabalhen ena matèria e li an sabut explicar damb paraules simples, o dirèctament s'a interessat peth tèma e n'a aprenut mès per tau d'entener-la. Era critica a Chomsky li recrimine eth refús as "esturments teorics". En aguest sens, S. Žižek es votz indispensables, e cre qu'eth besonh d'usar un lenguatge mès pròplèu nèish dera negativa dera poblacion a pèrder temps en aprendissatge, donques soent era gent ja a sufisenta damb es sòns problèmes, e ath delà ja ac dèishen en mans des especialistes. Se questione s'era indiferença pera teoria lo a entà auer audiéncies damb manca d'educacion formau, o se lo a pera critica as poders politics, economics e sociaus dominants. Era critica as intellectuaus l'a dirigida especiaument contra es EUA (intellectuaus de dempús dera Dusau Guèrra Mondiau) e contra França (comunautat d'intellectuaus de París).
[Modificar] Chomsky com activista politic
[Modificar] Oposicion ara Guèrra deth Vietnam
Chomsky devenguec un des opausants ara Guèrra deth Vietnam mès remarcables eth hereuèr de 1967, damb era publicacion deth sòn influent assag "The Responsibility of Intellectuals" (Era responsabilitat des intellectuaus) ath New York Review of Books. En aguesta publicacion critique es intellectuaus pera sua responsabilitat en non auer informat era societat ne auer avertit des mentits. Ath delà, provòque un cambi ena tendéncia d'aqueri qui protestauen pera situacion ja massa intolerable, donques a compdar d'alavetz passarien a resistir (e non pas protestar) era autoritat. Quauques ues des activitats de "resisténcia" de Chomsky sigueren negar-se a pagar era meitat der impòst dera renda, participar ara marcha cap eth Pentagon de 1967, e acabar ua net en preson.
[Modificar] Chomsky marginalizat as mejans de comunicacion des EUA
Tot e era popularitat de Chomsky pendent era guèrra, un còp acabada siguec cada còp mès marginalizat pes mès importants mejans de comunicacion des EUA. Segontes es seguidors de Chomski, era causa ei era critica dera publicitat des companhies distribuidoires. Era desacreditacion e caricaturizacion tanben li venguec der "elèit", de qui òm cre que venguec era controvèrsia sus es comentaris de Chomsky vèrs es Khèmers Vermelhs. Tot e açò, Chomsky apareishie a mejans populars coma era CNN, Time Magazine, Foreign Policy e programes de ràdio. E de hèt soent s'an justificat damb era desencusa de prestar encara ua menor atencion as academics qu'a Chomsky. Eth 1979 se lo descriu dera següenta manèra: Jutjat en tèrmes de poder, reng, noblesa e influéncia des sues pensades, Noam Chomsky ei argumentadament er intellectuau viu mès important d'aué dia, era quau manèra ei utilizada soent entà descriuer-lo. Era marginalizacion as principaus mejans semble que continuèc pendent plan de tempsi. Autanplan cau díder qu'eth pròpri Chomsky refuse aparéisher en programes de television enes quaus òm non pòt expausar es sues idèes pera limitacion deth temps deth qué se dispause, e pera exigéncia d'èster concís e brèu. Eth sòn mejan preferit ei er escrit. Damb eth sòn best-seller versat sus es atacs der onze de seteme, 9-11, era atencion des grani mejans de comunicacion tornèc cap eth. E trapam nombroses referéncies recentes as principaus mejans de comunicacion des EUA. Dita marginalizacion non semble aparéisher dehòra des EUA, com ac demòstren es frequentes aparicions ara BBC.
[Modificar] Posita mondiau
Chomsky ei considerat ua des figures de quèrres mès famoses arreu deth mon, e soent viatge per Euròpa e eth Tresau Mon, a banda des EUA. Es seguidors les a arreu deth mon, e eth sòn gran poder de convocatòria lo hè ua personalitat fòrça sollicitada, e mai ua personalitat de culte. Era sua popularitat se ve realimentada pes sues intervencions ath Fòrum Mondiau Sociau, pes entrevistes enes mejans alternatius, pes sòns libres (quauqui uns d'eri best-sellers internacionaus), pes pellicules produsides ath torn dera sua pensada (per exemple, Manufacturing Consent –Fàbriques de consens–, de 1992), pera publicitat que de eth hèn artistes mondiaus coma Bono (d'U2), Rage Against The Machine, Pearl Jam, R.E.M., Chumbawamba e d'autes. Tanben a recebut reconeishements, prèmis, distincions e guerdons a universitats de miei mon.
[Modificar] Bibliografia
[Modificar] Lingüistica
(Entà ua lista dera bibliografia entièra, visitatz era pagina plana que Chomsky a en MIT).
- Chomsky (1955). Logical Structure of Linguistic Theory.
- Chomsky, Noam, Morris Halle, and Fred Lukoff (1956). "On accent and juncture in English." In For Roman Jakobson. The Hague: Mouton
- Chomsky (1957). Syntactic Structures. The Hague: Mouton. Reprint. Berlin and New York (1985).
- Chomsky (1964). Current Issues in Linguistic Theory.
- Chomsky (1965). Aspects of the Theory of Syntax. Cambridge: The MIT Press.
- Chomsky (1965). Cartesian Linguistics. New York: Harper and Row. Reprint. Cartesian Linguistics. A Chapter in the History of Rationalist Thought. Lanham, Maryland: University Press of America, 1986.
- Chomsky (1966). Topics in the Theory of Generative Grammar.
- Chomsky, Noam, and Morris Halle (1968). The Sound Pattern of English. New York: Harper & Row.
- Chomsky (1968). Language and Mind.
- Chomsky (1972). Studies on Semantics in Generative Grammar.
- Chomsky (1975). The Logical Structure of Linguistic Theory.
- Chomsky (1975). Reflections on Language.
- Chomsky (1977). Essays on Form and Interpretation.
- Chomsky (1979). Morphophonemics of Modern Hebrew.
- Chomsky (1980). Rules and Representations.
- Chomsky (1981). Lectures on Government and Binding: The Pisa Lectures. Holland: Foris Publications. Reprint. 7th Edition. Berlin and New York: Mouton de Gruyter, 1993.
- Chomsky (1982). Some Concepts and Consequences of the Theory of Government and Binding.
- Chomsky (1982). Language and the Study of Mind.
- Chomsky (1982). Noam Chomsky on The Generative Enterprise, A discussion with Riny Hyybregts and Henk van Riemsdijk.
- Chomsky (1984). Modular Approaches to the Study of the Mind.
- Chomsky (1986). Knowledge of Language: Its Nature, Origin, and Use.
- Chomsky (1986). Barriers. Linguistic Inquiry Monograph Thirteen. Cambridge, MA and London: The MIT Press.
- Chomsky (1993). Language and Thought.
- Chomsky, Noam (1995). The Minimalist Program. Cambridge, MA: The MIT Press.
- Chomsky (1998). On Language.
- Chomsky (2000). New Horizons in the Study of Language and Mind.
- Chomsky (2000). The Architecture of Language (Mukherji, et al, eds.).
- Chomsky (2001). On Nature and Language (Adriana Belletti and Luigi Rizzi, ed.).
[Modificar] Trabalhs politics
Quauqui uns des libres estan disponibles en Internet [1].
- Chomsky (1969). Perspectives on Vietnam [microform].
- Chomsky (1969). American Power and the New Mandarins. New York: Pantheon.
- Chomsky (1970). At War with Asia. New York: Pantheon.
- Chomsky (1971). Problems of Knowledge and Freedom: The Russell Lectures. New York: Pantheon.
- Chomsky and Zinn, Howard (Eds.) (1972) The Pentagon Papers. Senator Gravel edition. Vol. V. Critical Essays. Boston: Beacon Press, includes index to Vol. I-IV of the Papers.
- Chomsky (1973). For Reasons of State. New York: Pantheon.
- Chomsky & Herman, Edward (1973). CENSORED FULL TEXT Counter-Revolutionary Violence: Bloodbaths in Fact and Propaganda. Andover, MA: Warner Modular. Module no. 57.
- Chomsky (1974). Peace in the Middle East: Reflections on Justice and Nationhood. New York: Pantheon.
- Chomsky (1978). Human Rights' and American Foreign Policy
- Chomsky (1978). Intellectuals and the State
- Chomsky (1979). Language and Responsibility. New York: Pantheon.
- Chomsky & Herman, Edward (1979). Political Economy of Human Rights (two volumes). Boston: South End Press. ISBN 0896080900 and ISBN 0896081001
- Otero, C.P. (Ed.) (1981, 2003). Radical Priorities. Montréal: Black Rose; Stirling, Scotland: AK Press.
- Chomsky (1982). Towards a New Cold War: Essays on the Current Crisis and How We Got There. New York: Pantheon.
- Chomsky (1983, 1999). The Fateful Triangle: The United States, Israel, and the Palestinians. Boston: South End Press. ISBN 0896086011
- Chomsky (1985). Turning the Tide: U.S. Intervention in Central America and the Struggle for Peace. Boston: South End Press.
- Chomsky (1986). Pirates and Emperors: International Terrorism and the Real World. New York: Claremont Research and Publications.
- Chomsky (1987). On Power and Ideology: The Managua Lectures. Boston: South End Press.
- Peck, James (Ed.) (1987). Chomsky Reader ISBN 0394751736
- Chomsky (1988). The Culture of Terrorism. Boston: South End Press.
- Chomsky & Herman, Edward (1988, 2002). Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media. New York: Pantheon.
- Chomsky (1989). Necessary Illusions. Boston: South End Press.
- Chomsky (1989). Language and Politics. Montréal: Black Rose.
- Chomsky (1991). Terrorizing the Neighborhood: American Foreign Policy in the Post-Cold War Era. Stirling, Scotland: AK Press.
- Chomsky (1992). Deterring Democracy. New York: Hill and Wang.
- Chomsky (1992). Chronicles of Dissent. Monroe, ME: Common Courage Press.
- Chomsky (1992). What Uncle Sam Really Wants. Berkeley: Odonian Press.
- Chomsky (1993). Year 501: The Conquest Continues. Boston: South End Press.
- Chomsky (1993). Rethinking Camelot: JFK, the Vietnam War, and U.S. Political Culture. Boston: South End Press.
- Chomsky (1993). Letters from Lexington: Reflections on Propaganda. Monroe, ME: Common Courage Press.
- Chomsky (1993). The Prosperous Few and the Restless Many. Berkeley: Odonian Press.
- Chomsky (1994). Keeping the Rabble in Line. Monroe, ME: Common Courage Press.
- Chomsky (1994). World Orders Old and New. New York: Columbia University Press.
- Chomsky (1996). Class Warfare. Pluto Press.
- Chomsky (1997). (Ed.) The Cold War & the University: Toward an Intellectual History of the Postwar Years Authors: Ira Katznelson, R. C. Lewontin, David Montgomery, Laura Nader, Richard Ohmann, Ray Siever, Immanuel Wallerstein, Howard Zinn ISBN 1565840054
- Chomsky (1999). The New Military Humanism: Lessons from Kosovo .
- Chomsky (1999). Profit Over People. Seven Stories Press.
- Chomsky (2000). A New Generation Draws the Line: Kosovo, East Timor and the Standards of the West.
- Chomsky (2000). Rogue States: The Rule of Force in World Affairs. Cambridge: South End Press.
- Chomsky (2001). 9-11. Seven Stories Press.
- Mitchell, Peter & Schoeffel, John (Ed.) (2002). Understanding Power: The Indispensable Chomsky.
- Chomsky (2003). Middle East Illusions.
- Chomsky (2003). Hegemony or Survival. Metropolitan Books. (Part of the American Empire Project.)
- Chomsky (2005). Chomsky On Anarchism. AK Press. ISBN 1904859208
- Chomsky (2005). Imperial Ambitions: Conversations on the Post-9/11 World. Metropolitan Books. (Part of the American Empire Project.) ISBN 080507967X
[Modificar] Sus Chomsky
- Rai, Milan (1995). Chomsky's Politics
- Salkie, Raphael (1990). The Chomsky Update
- Barsky, Robert (1997). Noam Chomsky: A Life of Dissent, MIT Press.
- Lorenzo González, Guillermo (2001). Comprender a Chomsky: introducción y comentarios de la filosofía chomskyana sobre el lenguaje y la mente.
- Horowitz, David, et al. (2004). The Anti-Chomsky Reader
- Miranda Alonso, Tomás (2005). Arquitectura de la mente según Noam Chomsky
[Modificar] Filmografia
- Manufacturing Consent: Noam Chomsky and the Media (1992)
- Distorted Morality — America's War On Terror?, Director: John Junkermann, Japan 2003
- Noam Chomsky: Rebel Without a Pause (TV), Director: Will Pascoe, 2003
- The Corporation (2003)
- Noam Chomsky at the IMDB.
[Modificar] Ligams extèrni
- Pagina oficiau
- Darreres respostes del fòrum ZNet (auràs de enregistrar-te abantes.)
- Weblog oficial (conjunt de responses de fòrums)
- Plana al MIT
- ZNet: Noam Chomsky Archive
- A-Infos Radio Project: Talks by Noam Chomsky (MP3)
- Chomsky Torrents — vìdeo e son (BitTorrent)
- Zpedia entrada Chomsky
- Caricatures de Chomsky
Categorias: Naissença en 1928 • Escrivan altermondialista • Escrivan libertari • Filosòf american • Lingüista american • Sciéncias cognitivas • Anarquista • Personalitat de l'altermondialisme • Filosòf atèu • Cercaire en relacions internacionalas • Aquisicion del langatge • Langatge • Escrivan d'analisi • Personalitat de la geopolitica