Rangièr
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Rangièr | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Un rangièr dins son abitat natural | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Chordata | ||||||||
Sosembr : | Vertebrata | ||||||||
Classa | Mammalia | ||||||||
Sosclassa | Theria | ||||||||
Infra-classa : | Eutheria | ||||||||
Òrdre | Artiodactyla | ||||||||
Familha | Cervidae | ||||||||
Sosfamilha : | Capreolinae | ||||||||
Genre | Rangifer | ||||||||
Nom binomial | |||||||||
Rangifer tarandus (Linnaeus, 1758) |
|||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
Lo rangièr, conegut coma caribú en Nòrd America, es un tipe de cèrvi (concrètament Rangifer tarandus) qu'abita dins l'Artic e Subartic.
Somari |
[Modificar] Abitat
Los rangièrs se trapan en mantuna zònas d'Escandinavia (inclus Islàndia), en Russia, Groenlàndia, Canadà e Alaska. En 1952 foguèron reintrodusits en Escòcia ont s'èran extinguits al sègle X. Lo rangièr *domesticat se trapa principalament al nòrd d'Escandinavia e Russia, mentre que lo salvatge se trapa principalament en Nòrd America, Groenlàndia e Islàndia.
[Modificar] Anatomia
Lo pes de la femelha diferís entre los 60 e 170 kg. Dins mantuna subespècias de rangièr lo mascle es un pauc pus grand, dins d'autras lo mascle pòt aténher los 300 kg. Dins los dos sèxes li creisson banas. La casuda de las banas pels mascles vielhs (de la varietat escandinava) es en decembre, pels mascles joves a la prima e per las femes pendent l'estiu. Los rangièrs domestics an de patas pus cortas e son pus pesucs que sos cosins salvatges. Son romiaires, e an un estòmac amb quatre cavitats. Principalament manjan de liquens en invèrn. Çaquelà, tanben manjan las fuelhas de sauses e *abeduls, atal coma d'èrbas. Tanben pòdon manjar rats de camp, lemmings (lemmus lemmus), aucèls e uòus d'aucèl.
[Modificar] Poblacion
A l'estat salvatge emigran en formant de grandas manadas de lors abitats de naissença a lors abitats d'ivèrn. Lors amplas batas los ajudan a se mòure per la nèu o la tondra, e tanben quand nàdan. Aproximativament un milion vivon en Alaska, e un nombre similar abita en Canadà. S'es estimat un nombre de cinc milions en Eurasia, principalament *domesticats. Los mascles normalament se separan de la manada e son solitaris, e demoran principalament de femes, çò que afavorís las manadas matriarcalas.
[Modificar] Lor preséncia dins la cultura
Los rangièrs destacan per lor preséncia dins la cultura nadalenca, a travèrs dels mitics rangièrs nadalencs, que s'encargarián de lançar la lisa de Santa Claus.