Anarquisme primitivista

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'anarquisme primitivista o anarcoprimitivisme es una critica anarquista de las originas e lo progrès de la civilizacion que fa tanben partida del ecologisme radical.

Los primitivistas pretenon que lo cambiament de la caça-recoleccion cap a la subsisténcia de l'agricultura donèt luòc a l'estratificacion sociala, la *coaccion e l'*alienacion. Plaidegon per tornar a una vida non "civilizada" a travèrs la desindustrializacion, l'*abolicion de la division del trabalh o l'especializacion, e abandonar la tecnologia. Çaquelà, i a nombrosas manièras de primitivisme non anarquic, e non totes los primitivistas apuntan al meteis fenomèn coma fònt dels problèmas de la civilizacion modèrna. Qualqu'uns, coma Theodore Kaczynski, ven unicament la Revolucion Industriala coma un problèma, d'autres apuntan cap a divèrses faches istorics tals coma lo monoteisme, l'escritura, lo patriarcat, l'emplec d'esturments de metal... Mantun anarquistas tradicionals refusan aquesta critica de la civilizacion mentre qu'autres son d'acòrd amb aquesta critica encara que se considèron pas primitivistas (per exemple, Wolfi Landstreicher). Los anarcoprimitivistas se distinguisson abitualment per se centrar dins la practica d'arténer un estat tornat salvatge. Qualqu'uns tanben promòn una tornada al nudisme.

[Modificar] Concèptes

Los primitivistas expliquen qu'abans l'arribada de l'agricultura, los umans vivián dins de tribus nomadas qu'èran social, politica e economicament *igualitárias. Sense aver cap de ierarquia, aquestas tribus de vegadas son vistas coma una personificacion *precursora de l'anarquisme. John Moore ditz que l'anarcoprimitivisme cèrca: "descurbir, desafiar e *abolir totas las fòrmas de poder qu'estructuran l'individu, las relacions socialas e las interaccions amb lo mond natural". Los primitivistas pretenon que coma resultat de l'agricultura, las societats son tornadas progressivament pus depenentas dels procèsses tecnologics e de l'estructura de poder que sorgit de la division del trabalh e la ierarquia. Los primitivistas son pas d'acòrd sul grad de preséncia de l'orticultura dins d'una societat anarquica: qualqu'uns cren que la *permacultura avriá d'aver un papièr, mas autres plaidegon per una subsisténcia estrictament caçaira-*recolectora. Malgrat son refús cap al scientifisme, lo primitivisme s'es basat dins la cultura antropologica e l'arqueologia. Dins la darrièra mitat del sègle XX, mantuna societats qu'abans èran vistas coma de barbaras son estadas examinadas per d'academics qu'an verificat que los primièrs umans vivián dins de relativa patz e prosperitat. Per exemple Frank Hole, un especialista dins l'agricultura "primairenca" e Kent Flannery, un especialista dins la civilizacion centroamericana, an constatat que "cap de grop del mond a mai temps liure que los caçaires e los recolectors, que l'utilizan principalament dins de jòcs, convèrsa e relaxacion."