Nuraghe

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Besonh de revirada   Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia.
Su Nuraxi, Barumini, Sardenha
Su Nuraxi, Barumini, Sardenha
Torre centrala del Nuraghe a Sant Antine de Torralba
Torre centrala del Nuraghe a Sant Antine de Torralba
Imatge:Inside su nurraxi 1.png
Su Nurraxi. A l'endedins de la torre centrala. L'òme de la fòto mesura 1.80 m.
Imatge:Inside su nurraxi 2.png
Su Nurraxi. En anar de la torre centrala cap a la torre de l'èst.
Imatge:Cagliari giant tomb.png
A giant tomba giganta a ras de Cagliari. La dintrada fa pas qu'un mètre de naut, es possible de s'auborar quand s'es dins la construccion.

Lo Nuraghe (que se pronóncia [nu'rage]) es lo monument arqueologic mai tipic de Sardenha.

Es generalament una truncated torre conica, en forma de tholos, bastida a partir d'enòrmes blòcs cairats de pèira, e situats en general en posicion panoramica. Aqueste monument a pas de fondacions, e se ten sonque gràcias al pes de las pèiras, que pòdon arribar a pesar maitas tonas. D'unes nuraghes fan mai de vint mètres de nautor. Uèi, se denombran mai de 8.000 nuraghes en Sardenha, a mai se pensa que temps passat n'i podiá aver mai de 30.000. Los nuraghes se concentran majoritàriament dins las partidas nòrd-oèst e centre-sud de l'isla. Existís una autra mena de nuraghe que ten un corredor o alara un sistèma de corredors. D'unes autors son pas d'acòrdi de classificar aquestes darrièrs dins la meteissa categoria que los tholos Nuraghe, que pensan que i a tròp de diferéncias importantas, e preferisson de parlar de "vilatge nuragic".

Apareguèron los nuraghes sus l'isla a una epòca indeterminada (pasmens pas abans lo 6th millennium abans Crist). D'unes elements son estats datats al 3500 BC, pasmens se supausa que sa part màger foguèron bastits a partir de la mitat de l'Edat de Bronze (18th-15th centuries BC) a la fin de l'edat de bronze, a mai fòrça d'eles èran encara emplegats fins al moment que los romans arribèron en Sardenha (sègle II BC).

La uncertain data dels Nuraghes es una caracteristica constanta de las cronologias sardas. Even though, segon Massimo Pallottino, un estudiós de la preistòria sarda e etruscològ, la civilizacion nuragica produsiguèt l'arquitectura mai avançada e monumentala d'aquela epòca dins l'airal de la Mediterranèa occidentala, la region de Magna Graecia compresa, of the existing 8.000 only a few have as yet been scientificament conegut d'excavacions. L'interès per l'arqueologia sarda es estat magre, franc per çò que pertòca lo mercat negre de venda de las estatuas de bronze.

L'emplec o la significacion dels nuraghes es pas encara estada identificada clarament per ara: se sap pas s'èran de temples religioses, de residéncias, de fortalesas militaras, l'ostal del cap del vilatge, l'endrech d'amassada dels conselhs de savis o dels governaires. Podrián èsser a mai una combinason de totas aquestas possibilitats o d'unas d'elas. Qualques nuraghes son, pasmens, situats dins d'endreches estrategics qu'a partir d'eles se podián contrarotlar aisidament las rotas importantas.

Sens cap mena de dobte los nuraghes tenián una carga simbolica importanta, almens per indicar riquesa o poder, o benlèu l'establiment d'un vilatge (eventually in the dignity of a State-village). Las teorias mai recentas s'orientan per considerar que los vilatges sards might podián èsser constituits en federacion (es plan probable que s'autogovernèssen) e que la construccion d'aqueles monuments podiá dependre d'una distribucion planificada del territòri prealabla. Se deu pas doblidar que los abitants nuragics avián aquesit d' particular skills desvolopadas en metallurgia, trading for bronze dins fòrça endreches de la Mediterranèa e qu'èran doncas un pòble plan conegut.

[Modificar] Los nuraghes mai famoses

Lo complèx mai important es lo Nuraghe in Barumini (39° 42’ 21’’ N, 8° 59’ 26’’ E), centered around a three-story tower built around 1500s BC. Aqueste sit foguèt recentament classificat coma un UNESCO World Heritage Site. Sus aquel sit lo Dr. Giovanni Lilliu descobriguèt un vilatge fortificat que temps enrè èra estat covered per la tèrra e èra vengut un tuc. D'autres nuraghes se tròban a Serra Orrios, l'Alguer, Torralba, Macomer, Abbasanta (veire Losa e illustration), Orroli, Villanovaforru, Sarroch, Olbia.

"Nuragici people" avián creat d'arts, mai que tot in the form d'estatuetas de bronze (sonadas actualament en italian "bronzetto"), que representan d'un biais tipic lo cap del vilatge ("Sardus pater") o de caçaires e pescaires, d'animals e mai escassament de femnas.

D'autres monuments de the Nuragicis' son las dichas "Tombas gigantas", megaron temples, sacred dwellings, "sacred wells", santuaris, enclosures.

L'art nuragic compren tanben d'esculturas de pèira o las estatuas que representan de divas (Thanit, son entitat religiosa màger, es una diva); aquelas òbras pasmens son estadas consideradas sovent coma la resulta, en part, de sas relacions amb los fenicians.

It has been recalled que las construccions redondas, o las plan buildings circularas, son de las caracteristicas dels pòbles nomadas, e indeed los ancians sards should effectively have been used de se desplaçar constantament pel territòri en cèrca d'endreches melhors o alara per tal de fugir las invasions or outside per de mercats novèls per i vendre son bronze.

Los Nuraghes son uèi lo simbòl de Sardenha e de son patrimòni e identitat unics.

[Modificar] Veire tanben

  • Talaiòt
  • La Tomba dels gigants
  • Shardana

[Modificar] Ligams extèrns