Pèir de Garròs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Purmèra paja de las Poesias Gasconas de Pèir de Garròs
Purmèra paja de las Poesias Gasconas de Pèir de Garròs

Pèir de Garròs (Leitora, enter 1525 e 1530 - Pau, 1581) qu'ei un escrivan gascon.

Qu'ei vadut en çò d'ua familha leitoresa de petita noblessa de Rauba. Que comencè los sons estudis dens lo collègi de la soa vila nadau abans de seguir ua carrièra de teologia (en bèth estudiar l'ebrèu) dret a Tolosa on obtiengó los grads de licenciat puish de doctor. Humanista, que's he protestant e que's liguè dab lo clan paulin de Joana de Labrit, los regina de Navarra. Qu'arrevirè los Psaumes de David en vers occitans (Arnaut de Saleta que'us arrevirè un pauc mei tard en bearnés e dens un estile diferent) e que compausè poesias gasconas on s'exprimèva en favor deu restabliment d'un estatut d'egalitat enter lo gascon e lo francés "Per l'onor deu país sosténguer, e per sa dignitat manténguer." Après l'ocupacion de Leitora per las òsts de Blasi de Monluc, Garròs que s'establí a Pau, auprès de la cort protestanta, on e's morí.

[Modificar] Lissandre lo gran

Aqueth Rei poderós eisharruscla de guerra,
Qui de son nom crenhut pleèc tota la tèrra,
Qui d'escadrons armats lo país barrejava:
Despuish qu'un còp peu miei d'eth e s'abarrejava :
E coma Boreàs los crums de l'aire cassa,
Atau e rodejant sa grana coterassa,
Hasè sons enemics paurucs, e desperats,
Córrer com beths tropeths d'anheths caravirats,
Lissandre gran jo son : qui trovè tot possible,
Per çò que prince joen d'Aristòte ho disciple.
En mon començament sens rasons peremptòria
De Tebas aterrè la ciutat e la glòria.
Hèit capitan au camp Pelopenesiac,
Passè l'estrèt marin bras Ellespontiac.
Traversè lo Granic, la Paérsia Catulhè,
Dari de sa tiara, e ceptre despulhè:
La Pampília corró, conquistè la Cilícia,
La Frigia, la Pisidia, la dòcta Fenícia :
Io vençó Capadòcia, e Citia, e Paflagonia,
Io i subjecà a mi la grana Babilònia :
Lo Mont Antibian, e l'Arabia tustè :
Passant victoriós Pàrtia, e Media guastè :
La mar Ircània, e Càspia, e l'Ocean pregond,
E l'Eufrates sentic mon navigatge prompt :
Las Índias segotí, damb sons Peis, e Satrapas.
Mes apròp tot la Mort me prengoc en sa trapa.
Ni Jupiter Amòn qui hoc Alexandrita,
Poscoc esconjurar la mia aventura trista,
Ni los hats estancar : qui'm gitèn sus un lhièit,
Eslaussat, entresec, e de calor miei cuèit,
Ah, cridè jo lavetz, esperrecat on es
On estàs ara tu polhós Diogènes ?
Tu qui m'arresponós que degun ben no't dessi
Mes que de ton sorelh solament m'estremessi.

Autras lengas