Reforma

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Cristianisme
Las tres grandas confessions :
Catolicisme
Ortodoxia
Protestantisme

Fondaments
Bíblia - Jèsus Crist
Fe - Gràcia
Reforma
Los Reformators
Wyclif - Hus
Luther - Calvin
Practicas
Bateg - Cena
Pregària
doctrinas
Eveniments e fèstas
Nadal
Divendres sant - Pascas
Ascension - Pentacòsta
Denominacions
Luterians
Reformats
Anglicans
Evangelics
Pentacostistas
Lista de movements
Actors religioses
Teologian - Pastor
Evesque - Sinòdi
Edificis
Catedrala
Glèisa - Temple
Projècte protestantisme

La Reforma es lo nom donat a la volontat de nombroses teologians del sègle XVI de tornar (notat pel prefix latin "re-") a la beutat (en latin "forma") originala del cristianisme. En aqueste sens la Reforma es la filha de l'umanisme. Lo reget d'aquelas tèsis per la Glèisa catolica romana menèt a la creacion de la Glèisa reformada e al desvolopament del protestantisme fòra la Glèisa catolica romana.

L'umanisme menèt a tornar legir los tèxtes de la Bíblia dins lor lenga originala, mentre que l'universitat los ensenhava en latin e segon l'interpretacion de la Glèisa. Lo retorn als tèxtes original menèt fòrça teologians a fòrabandir de lor fe çò que se trobava pas dins las Escrituras, sens tenir compte, çaquelà, de la tradicion.

[Modificar] Terminologia

Lo quite tèrme de Reforma foguèt totjorn contestat per la Glèisa romana que refuta que la Glèisa protestanta siá la glèisa de la "beutat recobrada", segon l'etimologia. Aital los istorians catolics s'estiman mai de parlar uèi de Reforma protestanta per la destriar del movement de propaganda entreprés als sègles XVI e XVII, fins ara nomenat Contra-reforma, e que los catolics li vòlon d'ara endavant dire la Reforma catolica.