Ziphiidae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Zifiid
Balena de bèc comuna
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infra-classa : Eutheria
Òrdre Cetacea
Sosòrdre : Odontoceti
Familha
Ziphiidae
Gray, 1850

Retrobatz aqueste taxon sus Wikispecies

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Los zifiids son de cetacèus de dents (Odontocèts) que ressemblan de dalfins grandasses. Aquestes animals discrets, que s'observa pro rarament en mar, son çaquelà d'una talha plan mai impausanta (de 4 mètres fins a 12.8 mètres per la balena de Bird per un pes de 1 a 10 tonnas). S'apèla generalament aquestes animals balenas de bèc perque an un ròstre.

Aquesta familha es compausada de mantun genre :

  • Berardius Duvernoy, 1851
  • Hyperoodon Lacépède, 1804
  • Indopacetus Moore, 1968
  • Mesoplodon Gervais, 1850
  • Tasmacetus Oliver, 1937
  • Ziphius G. Cuvier, 1823

[Modificar] Comportament

Las balenas de bèc se noirisson essencialament de calamars e de qualques peisses de nauta mar. Vivon en nauta mar dins totes los oceans del glòb, abitualament solas o en gropes de doas o tres, mas arriba que cèrtas circulent en tropas de 25 a 40.

[Modificar] Anatomia

Las balenas de bec son, amb los dalfins d'aiga doça, los cetacèus actuals jutjats los mai primitius. Lo bèc que los caracteriza es format per l'alongament de las doas maissas e varia d'una espècia a l'autra : long e ponchut pel tasmacèt de Shepherd (genre Tasmacetus), cort e rabassòt per las espècias del genre Mesoplodon. En rason de lor regim alimentari constituit gaireben exclusivament de cefalopòdes, la màger part dels genres (Hyperoodon, Ziphius e Mesoplodon) an pas que doas dents sus la maissa inferiora. Los Berardius n'an doas paras e lo tasmacèt de Shepherd n'a de nombrosas a cada maxilària.

Es possible de determinar l'espècia, l'atge e lo sèxe d'una balena de bèc gràcia a sas dents : lor nombre e lor emplaçament dins la maissa indica l'espècia (vejatz mai naut), las dents que la cavitat n'es emplenada indican qu'apartenon a un especimen adult, las que portan de traças d'usura e que son sortidas de la genciva apartenon a un mascle e enfin, las que son netas e que la pulpa n'es emplenada apartenon a una femèla.

Lo front dels mascles vièlhs presenta sovent un enflament prononciat que pòt blanquir amb l'edat per cèrtas espècias (coma l'iperodon artic).

[Modificar] Ligams extèrnes