Lista dels reis d'Espanha
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.
S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}. |
![]() Armas del Rei d'Espanha, vejatz Armorial de la peninsula iberica |
Istòria d’Espanha |
---|
Preïstòria d'Iberia |
Protoistòria dels Celtibèrs |
L’Ispania antica |
Espanhas medievalas |
- l’Ispania visigòta |
- la conquèsta musulmana |
- al-Andalús |
- la Reconquista |
Ostal de Habsbourg |
Succession d'Espanha (1680-1701) |
Guèrra de succession |
Succession d'Espanha (1701-1883) |
Ostal de Borbon |
L’Espanha de las Luses |
Guèrra d'independéncia |
Restauracion absolutista |
Renhe d’Isabèl II |
Revolucion de 1868 |
Ièra Republica |
Restauracion dels Borbons |
IInda Republica |
Guèrra d'Espanha |
Regim franquista |
Transicion democratica |
Miracle economic espanhòl |
Tèmas connèxes |
L’empèri colonial espanhòl |
La politica d’Espanha |
Los reis d'Espanha |
Los presidents del Govèrnament |
Aqueste article balha la lista dels monarcas espanhòls - es a dire de las Espanhas unificadas dins la nacion contemporanèa dempuèi l'Annada Cruciala.
Los predecessors del tròn espanhòl èran :
- Reis d'Aragon e Comtes de Barcelona
- Reis de Castelha e Leon (incluses los reis de las Astúrias puèi reis de Leon e los comtes de Castelha)
- Reis de Navarra

Somari |
[Modificar] Abans l'unificacion espanhòla
Se pòt pas parlar de reialme d'Espanha que dempuèi l'annada 1492, dicha Annada cruciala. La numerotacion dels reis d'Espanha repren çaquelà en la perseguissent la dels reis de Castelha, que repreniá e perseguissiá la dels reis de Leon e Galícia, que ela meteissa repreniá e perseguissiá la dels reis de las Astúrias.
Atal, i aguèt per exemple de reis de las Astúrias nomenats Anfós I, Anfós II e Anfós III, puèi de reis de Leon e Galícia nomenats Anfós IV e Anfós V, puèi de reis de Castelha nomenats Anfós VI, Anfós VII e Anfós VIII, puèi un rei de Leon redevengut independent Anfós IX, puèi de reis de Castelha nomenats Anfós X e Anfós XI. Los reis d'Espanha modèrnes Anfós XII e Anfós XIII s'inscrivisson doncas dins una continuitat remontant a Pelagi, primièr rei de las Astúrias a la debuta del sègle VIII. (Per la continuitat d'aquestes reis abans l'unificacion espanhòla, vejatz : Lista dels sobeirans de la corona de Castelha)
Aquesta numerotacion repren doncas pas la dels autres reialmes annexats per Espanha (Aragon, Navarra, etc.) mentre qu'un pretendent carlista aja pretendut prendre lo nom de Jacme III d'Espanha en comptant abans ele Jacme Ièr e Jacme II, reis d'Aragon.
La linhada dels reis de Castelha foguèt finalament acampada a la del reialme d'Aragon pel maridatge dels Reis Catolics Isabèl I de Castelha e de Ferrand II d'Aragon (rei-consòrt de Castelha jol nom de Ferrand V). Mentre que lors reialmes demoèssen separats, lor union lor permiguèt de renhar ensemble coma se èra pas qu'un sol territòri. Ferrand conqueriguèt tanben la meitat Sud de la Navarra e l'annexèt a l'Espanha. A sa mòrt, Isabèl daissèt lo reialme de Castelha a lor filha Joana Ièra. Ferrand exerciguèt la regéncia durant sa menoritat ; alara qu'èra rebutat per la noblesa castelhana e remplaçat pel marit de Joana, Felip de Habsbourg, rei-consòrt de Castelha jol nom de Felip Ièr, Ferrand reprenguèt la regéncia aprèp la mòrt de Felip. Lo filh de Joana, l'Emperaire Carles Quint, succediguèt a sa maire sul tròn de Castelha jol nom de Carles Ièr, e tanben a son grand-paire Ferrand sus lo d'Aragon quand aqueste moriguèt en 1516 ; a partir d'aquesta data lo tròn foguèt reünificat.
[Modificar] Habsbourg
- (1516-1556) Carles Ièr (emperaire jol nom de Carles Quint)
- (1556-1598) Felip II
- (1598-1621) Felip III
- (1621-1665) Felip IV
- (1665-1700) Carles II
[Modificar] Bourbons
- (1700-1724) Felip V
- (1724) Loís Ièr
- (1724-1746) Felip V (restaurat)
- (1746-1759) Ferrand VI
- (1759-1788) Carles III
- (1788-1808) Carles IV
- (1808) Ferrand VII
[Modificar] Bonaparte
[Modificar] Bourbons (primièra restauracion)
- (1813-1833) Ferrand VII (restaurat)
- (1833-1868) Isabèl II, maridada a son cosin german Francés de Borbon, alqual acòrda lo títol de rei (Francés Ièr)
[Modificar] Savòia
[Modificar] Primièra republica
(1873-1875) Primièra Republica espanhòla
[Modificar] Borbons (segonda restauracion)
[Modificar] Segonda republica
(1931-1939) Segonda Republica espanhòla
[Modificar] Dictatura de Franco
(1939-1975) Regim de Franco (Reialme oficialament restablit en 1947)
[Modificar] Borbons (tresena restauracion)
- (1975-actualament) Joan Carles I d'Espanha (en castelhan , Juan-Carlos Iero)
L'ereitièr del tròn es lo prince d'Astúrias Felipe, filh del rei actual, que deuriá renhar jol nom de Felip VI. Aprèp ele poirà renhar sa filha, la princessa Leonor, a condicion qu'aguèsse pas de fraire. Dins lo cas contrari, es l'ainat d'aquestes fraires que succediriá a Felip, exceptat se la constitucion espanhòla èra amendada per abolir aqueste principi.
[Modificar] Vejatz tanben
- Dinastia de Habsbourg
- Ostal capecian de Borbon en Espanha
reis d'Espanha | emperaires d'Espanha | reis de Portugal
|
|
|
|