Joan de Mena

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Juan de Mena e Joan II de Castelha
Juan de Mena e Joan II de Castelha

Joan de Mena (en castelhan: Juan de Mena) (Cordova, 1411 - Torrelaguna, Madrid, 1456), poèta espanhòu deth prerrenaishement, coneishut sustot pera sua òbre Laberint de Fortuna.

[Modificar] Vida e òbres

Era abséncia de documentacion sus es sòns pairs hè suspectar qu'auesse origina jusieuconverso. Semble èster que siguec arrèhilh deth senhor de Almenara Ruy Fernández de Peñalosa e hilh de Pedrarias, còsso o jurat de Cordova, e quedèc òrfe fòrça d'ora. Dempús d'iniciar estudis ena sua ciutat natal, les continuèc ena Universitat de Salamanca (1434), a on obtenguec eth grad de mèstre en Arts. Aquiu delà entrèc en contacte damb eth cardenal Torquemada, en sequit deth quau viatgèc a Floréncia en 1441 e dempús tà Roma.

En 1443, de retorn en Castelha, entrèc ath servici de Juan II coma secretari de cartes latines, cargue que compatibilizèc damb eth sòn mestièr de vint-e-quate (còsso) dera ciutat de Cordova. Un an mès tard eth monarca li nomenèc cronicaire oficiau deth règne, encara qu'era sua paternitat sus era Cronica de Juan II a estat questionada. Ad aguest monarca dediquèc era sua òbra mès famosa, Laberint de Fortuna, poèma alegoric cargat de erudicion ar estil de Dante Alighieri, damb influéncies de Lucan e Virgili, en vèrs de dotze sillabes e lèu tres cents coblets d'art major, caracterizat per emplec d'un lenguatge latinizant e iperculte fòrça influït pera retorica latina. Eth tèma d'aguest gran poèma ei eth papèr dera Providéncia ena vida umana e eth destin nacionau de Castelha. S'explique aquiu delà coma eth poèta ei arravassat peth carro de Belona e depausat en ua grana planhèra, a on s'auce eth palai dera divessa Fortuna, en qu'eth sòn interior i a "fòrça grani tres arròdes": dues quietes, que simbolizen eth passat e eth futur, e ua auta en continu movement, que represente eth present. Cadua se dividís en sèt cercles, que corresponen as orbites des sèt planetes a on er autor place a diuèrsi personatges dera Antiquitat o contemporanèus.

En 1499 se publiquèc Es cinquanta o Coronación deth marqués de Santillana, poèma fòrça famós e divulgat ena sua epòca, en tot tier en compde es manuscrits que s'an conservat d'eth. Sage combinar era tradicion alegorica-dantesca damb era lirica cançonera en Claroscuro, compausat en estrofes d'art major e menor. Enes Coblets des sèt pecats mortaus Mena utilize un lenguatge mès plan, mès deishèc era òbra sense concludir, e auti autors la continuèren. Mantenguec ua grana amistat damb eth condestable Álvaro de Lua, eth Libre deth quau des clares e vertuoses hemnes prologuèc, e tanben damb Íñigo López de Mendoza, Marqués de Santillana, damb qui compartie gusti literaris. Semble veritable era ipotèsi que Juan de Mena trabalhèc ena bibliotèca deth marqués, atau coma era solida relacion qu'unic ad andús, donques qu'a era mòrt de Mena siguec Íñigo eth quau paguèc es despenes des sues funeralhes, per trapar-se eth mòrt en posicion de pòga solvabilitat.

Eth sòn gran prestigi literari li valec d'ora ua reputacion immensa e en sègle XVI Eth Laberint siguec comentat e glossat coma un classic per umanista Francisco Sánchez des Brozas, eth Brocense. Atau, Joan de Valdés, en sòn Dialòg dera Lengua, afirme: Mès, pr'amor que digam de tot, digui que, des quaus an escrit en mètre, dan toti comunament era pauma a Juan de Mena, se ben li retrè de forma puriste eth sòn lenguatge pòc castís: "...Puso ciertos vocablos, unos que por groseros se deriván desechar y otros que por muy latinos no se dexan entender de todos, como son rostro jocundo, fondón del polo segundo, cinge toda la sfera, que todo esto pone en una copla, lo qual a mi ver es más scrivir mal latín que buen castellano". Escriuec ath delà en pròsa eth Comentari ara Coronacion (1438), glossa deth sòn pròpri poèma en aunor ath marqués de Santillana, e er Omèr arromançat (Omero romançado), ua version dera arrevirada latina dera Iliada d'Omèr (1442). Tanben se conserve un gran numerò de poèmes de lirica cançoniera amassadi en Cançonier generau de Hernando del Castillo. Contribuïc efectiuament ara creacion d'un castelhan culte, en tot introdusir nombrosi neologismes procedenti deth latin.

Autras lengas