Ataulf
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Ataulf (mòrt en Barcelona, 415) siguec rei dels visigòts de Tolosa. Eth sòn nom proviege deth germanic atha wolf (lop nòble). Ère hrair dera hemna deth lider visigòt Alaric I. Eth sòn prumèr prètzhèt coneishut siguec eth comandament d'un còs de renfortiment de gòts e huns entà ajudar Alaric I dempús deth prumèr sètge de Roma (409). Ath dusau sètge, er an següent en dusau sètge, er emperaire Prisc. Atau lo nomenèc Comes Domesticus. Succedic ath sòn cunhat, eth prumèr lider visigòt, Alaric I, e accedí ath tròn ara fin deth 410 o ath principi deth 411, mentre es visigòts èren en Calábria. Fracassat er assag de passar ath nòrd der Africa, alavetz dirigí es visigòts ath nòrd d'Itàlia e, dempús de passar es Alps eth 412, aucupèc Provença e Aquitània, e prenec Narbona, Tolosa de Lengadòc e Bordèu (413). Er an 414 s'establí en Narbona, a on se maridèc damb Galla Placídia, hilha der emperaire Teodosi eth Gran e hraira d'Onore, alavetz emperaire roman d'Orient, que es visigòts auien hèt captiva pendent era paishèra de Roma er an 410, e que siguec obligada a seguir-les pendent totes es expedicions. Des d'aguest moment Ataulf sagèc d'arténher era amistat des romans, mès era responsa romana siguec eth blocatge des pòrts dera Narbonesa, dirigit des d'Arle peth generau Constanci. Embarrat, Ataulf passèc es Pirenèus eth 415 e prenec Barcelona coma base naua. En aguesta ciutat neishec eth hilh qu'auec de Galla Placídia, e que nomentèc Teodosi, en memòria deth sòn pair-sénher, coma testimoniatge der interès per ligar damb era tradicion romana; er infant, mès, morí dempús de pògui mesi. En agost deth 415, Ataulf siguec assassinat pes madeishi gòts, probablament per partit antiroman, contrari ara politica d'aproximacion romana qu'auie practicat es darrèri ans. Ac succedic Sigeric. Dera sua prumèr molhèr, ua hemna sarmata, deishèc sies hilhs que sigueren assassinadi per Sigeric.