Joannes Leizarraga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Joanes Leizarraga (en francés, Iean de Liçarrague) neishec en 1525 en Beskoitze (Briscous) (Labord) e moric en 1601 en La Bastide-Clairence. En 1560 se convertic ath protestantisme (igual qu'era reina de Navarra, Joana d'Albret) e se metec a les ordenes deth Sinòde de Pau qui li encarguèc, entà ajudar ena difusion dera Reforma enter era poblacion, era arrevirada dera Bíblia ath basc. Publiquèc tres òbres:

  • Jesus Krist Gure Jaunaren Testamentu Berria (Eth Nau Testament)
  • Kalendrera, calendari de hèstes religioses
  • ABC edo Kristinoen instrukzionea, sus es ensenhaments cristiani o era doctrina.

Es tres òbres sigueren publicades en 1571 en La Rochelle, fortalesa des ugonots, e ath cant dera Bíblia includic quauqui escrits sus era vida jornalièra deth cristian. Es critics destaquen d'eth eth merit der arrevirador, donques trabalhèc lèu sense exemple quauqu'un d'òbres en pròsa, auec de hèr un trabalh immens d'arrevirada. Tanben cau mencionar qu'er auer d'utilizar formes subordinades li portèc a ua pròsa d'estil parièr ath des lengües romaniques, e un exemple d'açò ei era influéncia deth latin enes estructures sintacticques; encara que cau díder tanben qu'alterna damb perfècta adretia es proposicions brèus e es longues. Se note qu'escriuec entàs bascoparlants deth País bascofrancés encara que tanpòc quede clar eth dialècte qu'utilizèc, donques prenec deth labortan, baish-navarrés e soletin. Per autant, pòt pensar-se que decidic crear ua koiné damb es tres dialèctes entà poder arribar a un public mès ampli. O, dilhèu, qu'eth madeish parlaue aguesta barreja de disparièrs dialèctes, ei per açò peth que s'an presentat es següentes teories:

  • Lafitte cre que er autor madeish ditz ena prefàcia, ei a díder, qu'utilizi eth sòn basc mairau, ei a díder eth labortan de Labord.
  • Segontes eth prince Loís Lucian Bonaparte es tres dialèctes deth País bascofrancés estèren en ua epòca unidi, e Leizarraga aurie escrit quan e mai açò ère atau. Aguesta teoria explique damb un seriós obstacle, donques tot just un sègle dempús s'escriuerie en labortan, baish-navarrés e soletin.
  • Mathieu René Lafon afirme qu'en aquera epòca fòrça baish-navarresos e soletins viatjauen tath pòble de Leizarraga, Beskoitze (Briscous). Ath delà, es pairs e pair-sénhers der escrivan èren de Baisha Navarra e es ajudants que li assignèc era reina de Navarra èren soletins. Atau s'explicarie qu'es tres formes estonguen presents enes sòns tèxtes. Per ua auta part, cau tier en compde qu'era còsta de Labord en aquera epòca ère de grana importància economica a nivèu europèu, e encara que non estaue integrada laguens des termières deth Règne de Navarra, Leizarraga utilizèc com base era flexion verbau d'aguesta region. Per causa der emplec culte deth lenguatge qu'exigie ua arrevirada d'aguesta classa e ara fidelitat absoluta que s'exigic a se madeish, auec de préner fòrça prèsti deth latin en detriment de paraules d'origina basca. Per exemple, arrevirèc pescador d'òmes per giza pescadore, alloc deth castís arrantzale. Encara qu'ei innovador en emplec de lexic culte, eth basc d'aqueth ei quauquarren arcaic ena morfologia e fonetica, donques igual qu'en cas de Joan Pérez de Lazarraga se pòden trapar tralhes lingüistiques anteriores ath sègle XVI.
Autras lengas