Aranha
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Aranha | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Aculepeira ceropegia | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Arthropoda | ||||||||
Sosembr : | Chelicerata | ||||||||
Classa | Arachnida | ||||||||
Òrdre | |||||||||
Araneae Clerck, 1757 |
|||||||||
Taxons de reng inferior | |||||||||
Los sosòrdres:
|
|||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
L'aranha es un aracnid membre de l'òrdre Araneae
Aquel òrdre Aranae se devesís en subòrdres: Mygalomorfae (aranhas primitivas), Araneomorphae (aranhas modèrnas) e Mesothelae (sonque en Àsia)
Maitas aranhas fan de trapèlas amb de telaranhas (o rantelas) per caçar los insèctes. Las telaranhas son fachas amb una substància sedosa plan resistenta que sortís de l'abdomèn de l'aranha.
Las aranhas tenon 8 pautas e son còs es devesit en cefalotòrax e abdomen. Son esqueleta extèrna es compausada subretot de quitina. Possedisson normalament 8 uèlhs simples e pedipalps que son dos segments a ras de la boca que las ajudan a manjar. Dins lo cas dels mascles dins l'acoblament.
Qualques aranhas injèctan de verin a sas presas e la tarantula possedís ela de pels urticants sus son abdomèn.
La metamorfòsi de l'aranha compren tres estadis: l'estadi embrionari, larval e ninfo-imaginal (adult)
Los rituals d'aparelhament sovent son plan elaborats; dins lo cas de l'aranha coneguda coma la veusa negra Latrodectus mactans aquesta tua e se manja el mascle després de l'aparellament.
Las aranhas segon son espécia pòdon viure un an o mai.
[Modificar] Ligams extèrnes
- Referéncia Fauna Europaea : Araneae (en)
- Referéncia ITIS : TSN 82732 Araneae (en)
- Referéncia AnimalDiversityWeb : Araneae (en)
- Referéncia NCBI Taxonomy : Araneae (en)