Celiaquia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Era malautia celiaca o celiaquia ei ua malautia autoimmune caracterizada per ua holador cronica dera part proximau deth budèth prim, causada per ua proteïna vegetau de quauqui granatges, nomentada glutèn (proteïna present en forment, òrdi, blat, triticale, kamut, espelta e possiblament civada per questions de contaminacion crotzada) que provòque ua pèrta totau o parciau des vellositats que recurbissen eth budèth prim. Se pòt presentar en quinsevolh etapa dera vida, e encara que se sòl diagnosticar ena enfància, en païsi desvolopadi se diagnostica cada viatge mès en adults. Ei mès frequent en raça blanca e en climas tropicaus. Sonque ei nomentada malautia celiaca quan era persona que patís era intolerància a consumit glutèn, donques s'açò non ei atau non existís cap simptòma d'era e eth celiac està complètament san. Per causa des cambis ena estructura e foncion dera mucosa deth budèth prim, er organisme pèrd era capacitat de digerir e absorbir es nutrients deth minjar. Era principau causa d'aguest parrabastatge ei ua reaccion immunologica intervenguda per cellules, cap as components deth glutèn, sense èster ua allergia tipica intervenguda per immunoglobulines IgE. Es dianes dera responsa immunologica son es gliadines, proteïnes que compausen eth glutèn, presents en quate principaus granatges: forment, engreishada, civada e blat. Es persones celiaques s'an d'abstier per tostemp mès de consumir productes que contenguen glutèn, eth quau permet ua regression complèta des simptòmes dera malautia, mès quauqui pacients sofrissen d'ua celiaquia refractària, qu'ei deguda en fòrça casi a ua grana sensibilitat ath glutèn, tanben quan aguest se trape en quantitats fòrça petites ena dieta. Ena elaboracion industriau de fòrça neurituds se hig glutèn coma espessant o gelificant que pòt ocasionar simptòmes as pacients que patissen aguesta malautia.