Pirenèus Atlantics

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Departament deths Pirenèus Atlantics
Region : Aquitània
Prefectura : Pau
Sosprefecturas : Baiona
Auloron
Populacion
 - Totau (1999)
 - Densitat

600 018 ab.
78 ab./km²
Superfícia 7 645 km²
Arrondiments 3
Cantons 52
Comunas 547
President deu / deth Conselh
generau
Joan-Jaume Lasserre
Localizacion
Localizacion en França

Eths Pirenèus Atlantics (64) que son un departament de França. Ua partida deth departament qu'ei en Occitània (Biarn e Baish Ador) e er'auta partida qu'ei eth Bascoat nòrd.

Somari

[Modificar] Er'istòria

Eth departament nommat iniciaument "Baishs Pirenèus" que'u creèn ara Revolucion francesa, eth 4 març de 1790 en aplicacion dera lei deth 22 de deceme 1789, en ajónher Bearn e eras tres províncias bascas (Labord, Baisha Navarra e Sola).

Qu'òm pòt notar era preséncia de duas enclavas deths Nauts Pirenèus qu'amassan cinq comunas ar èst deth departament.

Eths Baishs Pirenèus que gahèn eth nom de Pirenèus Atlantics eth 10 d'octobre 1969.

[Modificar] Era geografia

Eth despartament deths Pirenèus Atlantics que hè partida dera region d'Aquitània. Qu'ei ara termièra deths departaments deras Lanas, de Gers e deths Nauts Pirenèus, tant coma d'Espanha. Qu'ei bordat ar oèst per golf de Gasconha.

[Modificar] Eth clima

Eths Pirenèus Atlantics que coneishen ua variacion d'altitud de près de 3000 mètres entre eth punt eth mei baish e eth mei elevat. Non i a pas donc un sol clima. Era temperatura mejana deth departament que s'abaisha desempuish eras planuras dinc aths soms mei elevats, on e pòt nevar en tota sason.

Era temperatura dita normau qu'ei aquera deras planuras : qu'ei pro doça. Eth clima qu'a un sarròt de caracteristicas (egalitat deras temperaturas, doçor, mantuas plojas).

Era beutat deth cèu sustot en automne, qu'ei hòrta ens Pirenèus Atlantics, coma ac ditz era cançon "Bèth Cèu de Pau".

[Modificar] Era demografia

Non sembla pas i aver nat nom particular tà aperar eths poblants deths Pirenèus Atlantics. Eths Occitans que pòblan Biarn e lo Baish Ador mentre qu'eths Bascos pòblan lo País Basco. Desempuish era Revolucion e era creacion deth departament, tots que partatjan eth medish departament. Mès de 1790 a 1969, eths poblants qu'estón enqüèra aperats eths Baish-Pirenencs.

[Modificar] Eras lengas

  • Er occitan (gascon) que's parla dens la zona orientau deth departament, en Biarn, e tanben en parçan deth Baish Ador (Baiona, Biàrritz, Anglet). Qu'ei ensenhat dès era mairau enas escòlas Calandretas.
  • Eth basco (euskara en basco) qu'ei parlat enas vilas e vilatges deth País Basco, ena part occidentau deth departament (e tanben, pus recentament, en parçan deth Baish Ador pr'amor der'immigracion vienent deu País Basco). Era senhalizacion estradèra qu'ei bilingüa, e eth basco qu'ei ensenhat ens collègis, eths licèus e eras Ikastolak.
  • Eth francés qu'ei era lenga oficiau, coma ena rèsta deth territòri francés.

[Modificar] Era gastronomia

Biarn, lo Baish Ador e eth País Basco que presentan totas eras especialitats gastronomicas deth sud-oèst.

Portau de Bearn – Acceditz aus articles sus Bearn


Banèra occitana Regions culturalas e istoricas d'Occitània Banèra occitana

AuvèrnheBearnBorbonésDaufinatGasconha inclusent la Val d'AranGuiana inclusent Agenés, Carcin, Peiregòrd e RoergueLemosin inclusent la MarchaLengadòc inclusent lo País de Fois e FenolhedésMóneguePaís NiçardProvença inclusent lo Comtat VenaicinValadas OccitanasVelai (istoricament en Lengadòc)Vivarés (istoricament en Lengadòc)


Enclava de La Gàrdia



Drapeau français Departaments e collectivitats d'otramar de França Drapeau français

França metropolitana :
01 Ain
02 Aisne
03 Alèir
04 Aups d'Auta Provença
05 Auts Aups
06 Aups Maritims
07 Ardecha
08 Ardenas
09 Arièja
10 Auba
11 Aude
12 Avairon
13 Bocas de Ròse
14 Calvadòs
15 Cantal
16 Charanta
17 Charanta Maritima
18 Char
19 Corresa
2A Corsega del Sud
2B Nauta Corsega
21 Còsta d'Aur
22 Còstas d'Arvòr
23 Cruesa
24 Dordonha
25 Doubs
26 Droma
27 Eure

28 Eure et Loir
29 Finistèrra
30 Gard
31 Nauta Garona
32 Gers
33 Gironda
34 Erau
35 Ille et Vilaine
36 Indre
37 Indre e Léger
38 Isèra
39 Jura
40 Lanas
41 Loir e Char
42 Léger
43 Naut Léger
44 Léger Atlantic
45 Loiret
46 Òlt
47 Òlt e Garona
48 Losera
49 Maine e Léger
50 Marga
51 Marna
52 Nauta Marna
53 Mayenne
54 Meurthe e Mosèla
55 Mòsa
56 Morbihan

57 Mosèla
58 Nièvre
59 Nòrd
60 Oise
61 Orne
62 Pas de Calais
63 Puèi Domat
64 Pirenèus Atlantics
65 Nauts Pirenèus
66 Pirenèus Orientals
67 Bas Ren
68 Naut Ren
69 Ròse
70 Nauta Sòna
71 Sòna e Léger
72 Sarthe
73 Savòia
74 Nauta Savòia
75 París
76 Sèina Maritima
77 Sèina e Marna
78 Yvelines
79 Doas Sèvras
80 Somme
81 Tarn
82 Tarn e Garona
83 Var
84 Vauclusa
85 Vendèa

86 Vinhana
87 Nauta Vinhana
88 Vòges
89 Yonne
90 Territòri de Belfòrt
91 Essonne
92 Nauts de Sèina
93 Sèina Saint Denis
94 Val de Marna
95 Val d'Oise
Departaments d'otramar :
971 Guadalope
972 Martinica
973 Guaiana
974 Reünion
an tanben l'estatut de region de departament unic

Collectivitats d'otramar :
975 Sant Pèire e Miquelon
984 Tèrras Australas e Antarticas Francesas
985 Maiòta
986 Wallis e Futuna
987 Polinesia Francesa
988 Nòva Caledònia
??? Sant Bartomieu
??? Sant Martin


Divisions administrativas d'Occitània

MÓNEGUE


ESTAT ESPANHÒL

Generalitat de Catalonha +
 Província de Lhèida +
  Comarca semiautonòma de la Val d'Aran


ESTAT ITALIAN

Ligúria +
IM Província d'Impèria +

Piemont +
CN Província de Coni +
TO Província de Turin +

(Calàbria)
(CS Província de Cosenza)
 (Enclava de La Gàrdia)


  • En gras italic: region (França, Itàlia) o comunautat autonòma (Espanha)
  • En caractèrs dreches: departament (França) o província (Itàlia, Espanha)
  • ++ = territòri majoritariament occitan
  • + = territòri minoritariament occitan

ESTAT FRANCÉS

Aquitània ++
24 Dordonha
33 Gironda ++
40 Lanas
47 Òlt e Garona
64 Pirenèus Atlantics ++

Auvèrnhe ++
03 Alèir ++
15 Cantal
43 Naut Léger
63 Puèi Domat

Centre +
18 Char +
36 Indre +

Lemosin
19 Corresa
23 Cruesa
87 Nauta Vinhana

Lengadòc-Rosselhon
11 Aude
30 Gard
34 Erau
48 Losera
66 Pirenèus Orientals +




Miègjorn-Pirenèus
09 Arièja
12 Avairon
31 Nauta Garona
32 Gers
46 Òlt
65 Nauts Pirenèus
81 Tarn
82 Tarn e Garona

Peitau-Charantas +
16 Charanta +
86 Vinhana +

Provença-Aups-Còsta d'Azur
04 Aups d'Auta Provença
05 Auts Aups
06 Aups Maritims
13 Bocas de Ròse
83 Var
84 Vauclusa

Ròse-Aups +
07 Ardecha ++
26 Droma ++
38 Isèra +
42 Léger +