Ais de Provença
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
- Pels articles omonims, vejatz ais (omonimia).
País / Parçan | Provença ![]() (capluòc) |
---|---|
Estat | França |
Region | Provença-Aups-Còsta d'Azur |
Departament | Bocas de Ròse (sosprefectura) |
Arrondiment | Arrondiment d'Ais de Provença (capluòc) |
Canton | capluòc de 3 cantons |
Còde INSEE | 13001 |
Còde postal | 13090 o 13100 |
Cònsol Mandat en cors |
Marisa Joissains-Masini 2001 - 2007 |
Intercomunalitat | Comunitat d'Aglomeracion dau País d'Ais |
Gentilici | Sextian -a |
Latitud | 43° 31' 53" Nòrd |
Longitud | 5° 25' 24" Èst |
Altitud | 73 m (mini) – 501 m (maxi) |
Superfícia | 18 608 ha = {{{km²}}} km2 |
Populacion sens comptes dobles |
140 100 ab. (2004) |
Densitat | 721 ab./km2 |
Ais de Provença, o pus brèu Ais (en occitan medievau Aics, en nòrma mistralenca Ais de Prouvènço), es una vila d'Occitània, en Provença, e es la capitala de l'ancian comtat de Provença. Es lo centre dau parçan dau País d'Ais e de la comunautat d'aglomeracion dau País d'Ais. Se situa dins lo departament dei Bocas de Ròse e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur. Ais a recebut per escais L'Atenas dau Miegjorn (TDF) perque es un grand centre d'activitats intellectualas e culturalas en Occitània.
Ais se pronóncia [ˈajs, ˈzaj]. Per dire a Ais [aˈajs], se ditz correntament as Ais [aˈzaj]. Vejatz tanben Aups e Albi.
Lo gentilici es sextian -a.
Somari |
[Modificar] Geografia
Ais es situat a 15 km a l'oèst dau mont Venturi e a 30 km au nòrd de Marselha dins una cònca formada per Lar e la Tòrsa. Constituís amb la Ciutat Focèa una vasta aglomeracion de mai d'1.5 milion d'abitants.
La comuna, una dei pus vastas d'Occitània (e de França), englòba de vilatges dins lo territòri, coma Lei Milas, Loina, Puegricard o Coteron.
[Modificar] Istòria
Ais de Provença es la capitala istorica de Provença.
Au sègle IV avC., la Bassa Provença foguèt ocupada per la tribú celtoligura dei Salis o Saluvis. La capitala foguèt l'opidum d'Entremont, situat au nòrd d'Ais. En 123 avC., apuèi la crida a l'ajuda dei grècs de Massàlia (Marselha), lo cònsol Sèxtius prenguèt e destruguèt aquela vila-opidum, puèi assetgèt, decòsta deis aiganaissents termalas, un camp apelat Aquae Sextiae (leis aigas de Sèxtius) a fin d'assegurar la seguretat dei transpòrts comerciaus entre Roma e la ciutat focèa de Massàlia.
En 102 avC., pendent la batalha d’Aquae Sextiae, Màrius arrestèt e vencèt lei Teutons e leis Ambrons, au pè dau mont Venturi.
A l'Edat Mejana, lei còmtes de Provença s'aisèron as Ais au sègle XII. Ai sègle XV, sota lo règne de Rainier d'Anjau, dsonat lo "Rei Rainier", còmte de Provença e rei de Sicília, la vila prenguèt son enauratge. Rainier transformèt la vila en un important centre culturau e universitari (1409).
En 1481, Provença foguèt annexada juridicament au reiaume de França e Ais venguèt ansin una capitala regionala de segonda categoria, subordenada au prestigi de París. En 1501, Loís XII establiguèt lo Parlament de Provença que demorèt fins a la Revolucion Francesa.
Ais es ben segur la vila que a vist nasquer e morir Pau Cesana (1839-1906). Es au collègi Borbon de Ais que nasquèt la granda amistat entre Pau Cesana e Émile Zola.
Lo 11 de junh 1909, vilatges au nòrd d'Ais son picats per un tèrratrem de manhituda avalorada a 6,2 sus l'escala de Richter e provoca la mòrt de 46 gents e de nombròs degasts.
Aix es uei una vila que mescla passat istoric e avenidor tecnologic amb lo pregit ITER en Cadaracha (comunitat dau País d'Ais), la gara TGV d'Ais, lei tecnopòles de l'Arbois e de Rosset, lei universitats e ecòlas...
Ais a festat dinhament lo centenari de la mòrt de Cesana amb notadament l'espausicion internationau au musèu Granet : "Cézanne en Provence" dau 9 de junh au 17 de setembre 2006 que assemblava près de 120 òbras dau mestre sus lo teme de sa "Provença".
Visitant lo centre-vila, podratz caminar "sus lei pas de Zola" : l'escrivan s'es inspirat d'Ais per descriure la celèbra vila de Plassans dins lei Rougon-Macquart.
[Modificar] Administracion
Lei primiers cònsols d'Ais de Provença:
- Joan Espariat (1 de setembre de 1791-1792)
- Laurenç Elzear Perrin (1792-24 de julhet de 1793)
- Mériaud (24 de julhet de 1793-28 de setembre de 1793) (comissari)
- J. L. Emeric (28 de setembre de 1793-17 de febrier de 1796) (comissari)
- Administracion provisòria dau departament dei Bocas de Ròse (17 de febrier de 1796-10 de setembre de 1796)
- Laurin (10 de setembre de 1796-16 de decembre de 1797) (president)
- Reverdit (16 de decembre de 1797-20 d'abriu de 1798) (president)
- Emeric (20 d'abriu de 1798-25 de mai de 1798) (president)
- Brignon (25 de mai de 1798-27 de mai de 1799) (president)
- Oorcel (27 de mai de 1799-20 de julhet de 1799) (president)
- Brignon (20 de julhet de 1799-7 de mai de 1800) (president) puei (7 de mai de 1800-31 de mai de 1802) (cònsol)
- Francés Sallier (31 de mai de 1802-26 de junh de 1806)
- Antòni Alexis (26 de junh de 1806-15 d'aost de 1806)
- Joan Batista Bonifaci de Fortis (15 d'aost de 1806-13 d'aost de 1808)
- Alexandre Juli Antòni de Fauris de Noyers-Saint-Vincent (13 d'aost de 1808-20 de novembre de 1809)
- Joan Batista Bonifaci de Fortis (20 de novembre de 1809-11 d'aost de 1811)
- Joan Batista Pau Gras (11 d'aost de 1811-4 de mai de 1815)
- Dubreuil (4 de mai de 1815-28 de junh de 1815)
- Joan Batista Pau Gras (28 de junh de 1815-30 de junh de 1815)
- D'Olivary (30 de junh de 1815-8 de setembre de 1816) (provisoriament)
- Loís Juli Dubourguet (8 de setembre de 1816-8 d'aost de 1830)
- Josèp Chambaud (8 d'aost de 1830-20 d'ost de 1830) (provisoriament)
- Ambròsi Mattet (20 d'aost de 1830-28 de junh de 1831)
- Josèp Chambaud (28 de junh de 1831-8 d'aost de 1835)
- Antòni Aude (8 d'aost de 1835-10 de març de 1848)
- Jossuda Bedarrides (10 de març de 1848-18 de mai de 1849)
- Miquèu Toussaint (18 de mai de 1849-22 de junh de 1849)
- Josèp Agard (22 de junh de 1849-7 d'aost de 1849)
- Josèp Rigaud (7 d'aost de 1849-11 de genier de 1863)
- Pascau Pau Roux (11 de genier de 1863-4 de setembre de 1870)
- Alèxis (4 de setembre de 1870- abriu de 1871)
- Juli Vieil (20 d'abriu de 1871-25 de mai de 1871)
- Gustau Heiries (25 de mai de 1871-9 de mai de 1873)
- Marçau Bouteille (9 de mai de 1873-29 de decembre de 1874)
- De Mougins de Roquefort (29 de decembre de 1874-9 de mai de 1876)
- Salamon Bedarrides (9 de mai de 1876-1 d'octòbre de 1877)
- De Mougins de Roquefort (1 d'octòbre de 1877-27 de decembre de 1877)
- Salamon Bedarrides (27 de decembre de 1877-23 de mai de 1884)
- Tassy (23 de mai de 1884-5 de junh de 1884)
- Alfred Gautier (5 de junh de 1884-1886)
- Mandel (1886-19 de mai de 1888)
- Benjamin Abram (19 de mai de 1888-15 de mai de 1896)
- Gabrièl Baron (15 de mai de 1896-26 d'octòbre de 1897)
- Maurici Bertrand (26 d'octòbre de 1897-9 de març de 1902)
- Josèp Cabassol (9 de març de 1902-22 de novembre de 1908)
- Maurici Bertrand (22 de novembre de 1908-30 de novembre de 1919)
- Josèp Jourdan (30 de novembre de 1919-10 de mai de 1925)
- Eugèni Debazac (10 de mai de 1925-18 de mai de 1929)
- Josèp Jordan (18 de mai de 1929-6 de novembre de 1934)
- Loís Coirard (6 de novembre de 1934-19 de mai de 1935)
- Joan PeytralL (19 de mai de 1935-7 de decembre de 1940)
- Celestin Coq (7 de decembre de 1940-23 d'aost de 1944) (President)
- Juli Schuller (23 d'aost de 1944-19 de mai de 1945) (President)
- Enric Mouret (19 de mai de 1945-27 de genier de 1967)
- Fèlix Ciccolini (27 de genier de 1967-29 de junh de 1978)
- Alan Joissains (29 de junh de 1978-18 de març de 1983), marit de Marisa Joissains
- Joan Pèire De Peretti (18 de març de 1983-24 de març de 1989)
- Joan Francés Picheral (24 de març de 1989-18 de març de 2001)
- Marisa Joissains-Masini (18 de març de 2001-...), molher d'Alain Joissains
Ais de Provença es devesit en tres cantons :
- Canton d'Ais de Provença Centre
- Canton d'Ais de Provença Nòrd-Èst
- Canton d'Ais de Provença Sud-Oèst
Un descopatge cantonau novèu, en febrier de 2003, devesiguèt la vila en quatre cantons, mai foguèt anullat per la decision dau Conseu d'Estat de genier de 2004.
[Modificar] Demografia
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2004 |
---|---|---|---|---|---|---|
67,943 | 89,566 | 110,659 | 121,327 | 123,842 | 134,222 | 140,100 |
Nombre retengut a partir de 1968 : Populacion sens còmptes dobles |
[Modificar] Economia
Industria electronica, mercats, artisanats, torisme, Festenau de Musica Lirica.
Especialitats: calissons d'Ais, confiments, pichons pans sextians, sopa amb lo pisto, dòba provençala.
[Modificar] Ensenhament superior
- Universitat Ais-Marselha I o Universitat de Provença (Letras e sciéncias umanas, sciéncias)
- Universitat Ais-Marselha II (Sciéncias e santat)
- Universitat Ais-Marselha III o Universitat Pau Cesana (Drech e economia)
- ...e son annèxe: l'Institut d'Estudis Politics d'Ais de Provença
- Institut Universitari de Formacion dei Mèstres (IUFM)
- Escòla Nacionala deis Arts e Mestiers
[Modificar] Imatges
[Modificar] Lei carrieras
[Modificar] Edificis
|
|||
Ais de Provença | Baiona-Anglet-Biàrritz (conurbacion) | Bordèu | Clarmont-Ferrand | Limòtges | Marselha | Montpelhièr | Niça | Nimes | Pau (aglomeracion) | Tolon | Tolosa | Valença (aglomeracion) | |
|||
|
|||
Ais de Provença | Amians | Angieus | Argenteuil | Besançon | Bordèu | Boulogne-Billancourt | Brèst | Can | Clarmont-Ferrand | Dijon | Estrasborg | Grenòble | Le Havre | Lilla | Limòtges | Lion | Lo Mans | Marselha | Mètz | Montpelhièr | Montreuil-sous-Bois | Mülhausen | Nancí | Nantas | Niça | Nimes | Orleans | París | Perpinhan | Rems | Rennes | Roan | Sant Estève | Tolon | Tolosa | Tors | Villeurbanne |
|||