Justícia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

J.L. Urban, estatua que representa la justícia a Olomouc, en Republica Chèca
J.L. Urban, estatua que representa la justícia a Olomouc, en Republica Chèca

La justícia es un concèpte moral que significa tractar cada persona e afar d'una manièra imparciala. Dins las societats actualas, la vision culturalament acceptada de çò qu'es just es exprimida dins lo Drech local. Son simbèl es una femna amb los uelhs bendats que sosten una balança.

[Modificar] Teorias sus la justícia

Platon considerava que la justícia èra que cadun recebesse çò que li pertocava segon son estat social. Per autant, los luòcs de responsabilitat per justícia an d'èsser reservats als mai savis, los filosòfs. Cada persona es justa se respècta l'ordre natural e cerca la coneissença en frenant las passions. Tomàs d'Aquin defendèt l'idèa que cada persona a de dreches pel fach de nèisser e èsser d'uman e que lo Drech natural es la basa de tot sistèma de reglamentacions posterioras. Segon Tomàs d'Aquin, aquestes drechs emanavan de Diu. Aquesta concepcion es ara l'origina de l'idèa des Drets umans actuals. Lo utilitarisme liga la justícia i la felicitat, per qu'es just sajar que cadun obtenga la maxima parcèlla de jòia sense perjudiciar als autres. Pels ancians, la justícia es una de las vertuts cardinalas, per autant un trach de caractèr que se pòt educar e que fa qu'una persona siaga imparciala e benevolenta amb los autres.