Drets umans
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Es drets umans (reg. dreits umans, drechs umans, dreches umans) son, segontes era teoria juridica deth iusnaturalisme, drets inalienables e que pertanhen a toti es èssers umans. Aguesta teoria afirme qu'aguesti drets son de besonh entà assegurar era libertat e era mantenença d'ua qualitat de vida digna, e estan garantidi a totes es persones en tot moment e lòc. Es drets inalienables non pòden èster concedidi, limitadi, cambiadi o venudi (per exemple, un non pòt vener-se coma esclau). Es drets inalienables sonque pòden èster asseguradi o violadi. Es drets umans pòden èster divididi en dues categories, drets umans positius e negatius. Es drets negatius pòden èster exprimidi coma un dret uman positiu, mès non en viceversa. Per exemple, eth dret d'un non nat a auer pairs qu'ac encueden sonque pòt èster exprimit positivament.
[Modificar] Istòria
Es drets umans apareishen per prumèr viatge ena politica anglesa coma ua exigéncia burgesa d'auer quauqua classa de seguretat contra es abusi dera corona e en tot limitar eth poder des monarques sus es sòns ciutadans en tot crear ua sèrie de principis sus es quaus es monarques non podien legislar o decidir. Damb eth neishement dera Assemblada dera ONU, e era Declaracion Universau des Drets Umans eth 10 de deseme de 1948, eth concèpte de Drets umans se universaliza. Pera sua naturalesa, es Drets Umans apareishen simplament damb era umanitat, pr'amor que aqueri son inherents ar òme, mès non an estat reconeishudi coma taus enquiara Revolucion Francesa, e arribèren posteriorament ara deguda importància ena cultura juridica internacionau. Cau mencionar, mès, qu'ena actualitat aguesti drets s'aleben.