Provença
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
- Pels articles omonims, vejatz Provença-Aups-Còsta d'Azur.
Provença (Prouvènço en nòrma mistralenca) es una region istorica e culturala d'Occitània, a l'èst. Es tanben lo nom d'un ancian reiaume puei d'un ancian comtat (annexat juridicament en 1481 a l'estat francés) e d'un ancian marquesat. Correspònd uei, au sens larg, a una granda partida de la region administrativa Provença-Aups-Còsta d'Azur, au sud-èst de l'estat francés. S'espandís de la region de Nimes fins a la riba drecha de Var ont bòrda l'ancian Comtat de Niça situat a la riba esquèrra. Mai lo País Niçard èra dins lo comtat de Provença fins en 1388 e d'unei niçards se dison provençaus.
Mai largament, dins un sens culturau e toristic, Provença s'espandís fins a l'èst de Gard (delà Ròse fins a Nimes e Vidorle) e fins au sud d'Ardecha e de Droma. Tanben lo Comtat Venaicin fa partida de la Provença culturala e istorica.
La capitala istorica de Provença foguèt Arle de 911 a 1180, puei Ais de Provença de 1180 a 1789. Mai aquela de la region administrativa Provença-Aups-Còsta d'Azur es Marselha.
Lo gentilici es provençau -ala (reg. -al -ala).
Somari |
[Modificar] Geografia
Lei departaments de l'ancian comtat (annexat a França per Loís XI) e anciana provinca reiala francesa correspònd a una partida de la region administrativa de Provença-Aups-Còsta d'Azur que recuèrb lei departaments deis Aups d'Auta Provença (04), deis Aups Maritims (06), dei Bocas de Ròse (13), de Var (83) e de Vauclusa (84).
[Modificar] Divisions administrativas
- Superfícia : 4 299 km²
- Populacion : 1 063 846 abitants (2005)
- Prefectura : Niça
- Sosprefecturas : Grassa
- Densitat : 247 ab/km²
- Superfícia : 6 944 km²
- Populacion : 153 393 abitants (2005)
- Prefectura : Dinha
- Sosprefecturas : Barcilona de Provença, Castelana e Forcauquier
- Densitat : 22 ab/km²
- Superfícia : 5 973 Km²
- Populacion : 967 054 abitants (2005)
- Prefectura : Tolon
- Sosprefecturas : Brinhòla e Draguinhan
- Densitat : 162 ab./Km²
- Superfícia : 3 566 km²
- Populacion : 529 077 abitants (2005)
- Prefectura : Avinhon
- Sosprefecturas : Ate e Carpentràs
- Densitat : 148 ab/km²
- Superfícia : 5 112 km²
- Populacion : 1 905 829 abitants (2005)
- Prefectura : Marselha
- Sosprefecturas : Ais de Provença, Arle e Istre
- Densitat : 372 ab/km²
Culturalament e istoricament, se pòt tanben considerar que lo departament deis Auts Aups (05), lo sud de Droma (26) e la partida èst e sud de Gard (30) (e una franja sud-èst d'Ardecha (07) son provençaus.
[Modificar] Istòria
[Modificar] Cultura de Provença
Escrivans de Provença:
- Robèrt Lafont
- Glaudi Barsotti
- Pèire Pessamessa
- Max Felip Delavoueët
- Florian Vernet
- Jòrgi Reboul
- Danièla Julien
- Joan Ives Casanova
- Miquèu Miniussi
- Josèp d'Arbaud
- Frederic Mistral (1830 - 1914)
- Josèp Romanilha (1818 - 1891)
- Anfós Daudet, en francés (1840 - 1897)
- Marcèu Panhòl, en francés (1895 - 1974)
- Antòni Bigòt (1825 - 1897)
- Joan Giono, en francés (1895 - 1970)
- Emili Zola, en francés (1840 - 1902)
- Joan Aicard (1848 - 1921)
Pintors e escalpraires de Provença:
- Pau Cesana (1839 - 1906)
- Josèp Marchand (1758 - 1843)
- Cesar Baldaccini (1921 - 1998)
- Pèire Puget (1620 - 1694)
- Adòlf Monticelli
- Francés Màrius Granet (1775 - 1849)
|
|||
Auvèrnhe • Bearn • Borbonés • Daufinat • Gasconha inclusent la Val d'Aran • Guiana inclusent Agenés, Carcin, Peiregòrd e Roergue • Lemosin inclusent la Marcha • Lengadòc inclusent lo País de Fois e Fenolhedés • Mónegue • País Niçard • Provença inclusent lo Comtat Venaicin • Valadas Occitanas • Velai (istoricament en Lengadòc) • Vivarés (istoricament en Lengadòc) Enclava de La Gàrdia |
![]() |
Portal d'Occitània – Accedissètz als articles sus Occitània |