Violéncia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era violéncia (deth lat. violentia) ei un comportament deliberat que resulte, o pòt resultar, en damnatges fisics o psicologics a d'auti èssers umans, o mès comunament a d'auti animaus o causes (vandalisme) e s'assòcie, encara que non necessàriament, damb era agression, donques que tanben pòt èster psicologica o emocionau, a trauèrs de menaces o ofenses. Quauques formes de violéncia son sancionades pera lei o era societat, ues autes son crims. Disparières societats apliquen diuèrsi estandards en çò que tanh as formes de violéncia que son o non acceptades. Per norma generau, se considère violent ara persona non rasonabla, que se nègue a dialogar e que preten actuar maugrat qui pese, e quèigue qui quèigue. Sòl èster de caractèr dominantement egoïsta, sense cap exercici dera empatia. Tot çò que viòle eth rasonable ei susceptible d'èster catalogat, etiquetat o classificat coma violent se'e impause pera fòrça. Existissen diuèrsi tipes de violéncia, en tot includir er abús fisic, abús psicologic e abús sexuau. Es sues causes pòden variar, es quaus depenen de disparières condicions, coma situacions grèus e insuportables ena vida der individu, manca de responsabilitat per part des sòns pairs, pression de grop (qu'ei comun enes estudis), eth resultat de non poder distinguir enter era realitat e era fantasia, enter d'autes causes.
[Modificar] Es quate tipes de violéncia
- Violéncia dirècta: cridam violéncia dirècta ara violéncia fisica, aquera qu'a per objectiu herir o aucir. En aguest tipe de violéncia s'includissen es agressions fisiques e d'autes formes.
- Violéncia estructurau: consistís a agredir a un agropament collectiu des dera madeisha estructura politica o economica. Atau, se considèren casi de violéncia estructurau aqueri enes quaus eth sistèma cause hame, misèria, malautia o tanben mòrt ara poblacion. Serien, en definitiva, aqueri sistèmes que non apòrten es besonhs basics ara sua poblacion pera madeisha formacion Se mos remetem ara definicion de violéncia coma era aplicacion de metòdes non naturaus a persones o causes entà véncer era sua resisténcia, portarie a parlar d'abús d'autoritat en quau quauquarrés cre auer poder per sus un d'aute. Generaument se da enes relacions asimetriques, er òme per sus era hemna o eth pair per sus eth hilh, entà exercir eth contraròtle. Se ben, era mès comuna ei era violéncia fisica, manifestada a trauèrs de còps, que dèishen mèrques en còs, i a un aute tipe de violéncia que fòrça viatges ei mès ostil qu'era prumèra, ei era violéncia emocionau rebatuda a trauèrs de mensprètzis, menaces, critiques que foncionen coma mandat culturau en quauques familhes o grops sociaus.
- Violéncia culturau: se referís as aspèctes dera cultura qu'apòrten ua legitimitat ara utilizacion des esturments dera violéncia qu'auem nomenat anteriorament. Atau, per exemple, se pòt acceptar era violéncia en defensa dera fe o era religion. Un cas de violéncia culturau pòt èster eth de ua religion que justifique guèrres santes o atemptadi terroristes, per exemple.
- Violéncia juvenila: se referís as actes fisicament destructius (vandalisme) que realizen es joeni enter es 10 e es 29 ans d'edat e qu'afècten a d'auti joeni laguens deth madeish reng d'edat. En toti es païsi, es principaus actors d'aguest tipe de violéncia son es òmes e quauqui viatges eth comportament violent se presente des dera enfància o era primairenca adolescéncia. Totun, era interaccion damb es pairs e era formacion de grops o còlhes aumente eth risc qu'es adolescents s'impliquen en activitats delictives, violentes e non violentes. Com vedem, era violéncia dirècta ei clara e visibla, peth que resulte relativament simple detectar-la e combater-la. Es violéncies culturau e er estructurau, per contra, son mens visibles, peth que supausen mès problèmes ara ora de combater-les.