Fernando de Rojas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Imatge:Derojas.jpg
Fernando de Rojas.

Fernando de Rojas, dramaturg espanhòu, autor de La Celestina, estimada coma ua de les òbres cresta dera istòria dera literatura espanhòla e era mès importanta sense dobte ena transicion entre era Edat Mieja e eth Renaishement.

Ei pòc çò que se sap d'eth. Neishec en La Puebla de Montalbán (Toledo), cap ath 1470. Per alavetz aguesta ciutat auie ua importanta colònia jusiva e se cre que Rojas aurie neishut dera en ua familha de jusivi convertits ath cristianisme. Aurie estudiat leis ara Universitat de Salamanca, segontes eth madeish afirme Ena carta der autor a un eth sòn amic, que precedís eth tèxte dera sua òbra. Semble documentat que cap a 1496-97 aurie obtengut eth sòn grad de bachelièr en Leis.

Aué dia non se dobte que sigue er autor de La Celestina, qu'aurie escrit damb pògui mès ans qu'eth sòn protagonista, Calisto compde damb 23 e er aurie 25. Er autor revelèc eth sòn nom e lòc de neishement en un famós acrostic ath principi dera dusau edicion der an 1500. No'e li coneish cap auta òbra ne ei mencionat per cap des sòns contemporanèus. Se sap qu'estaue establit ena localitat de Talavera de la Reina e maridat aquiu delà. Era sua condicion de convertit se ve ar argument dera sua òbra, qu'a díder dera majoria des critics ei òbra de quauquarrés d'aguesta condicion: s'a dit qu'era abséncia de fe fèrma justificarie eth pessimisme de La Celestina e era manca d'esperança evidenta ena sua dramatica fin. Era sua familha aurie estat perseguida pera Inquisicion e çò madeish a apareishut en documents coma acusat per aguesta institucion, que damb diti documents li avale coma autor de La Celestina.

Moric en 1541 en Talavera dera Reina, enter eth 3 e eth 8 d'abriu. Se conserve eth sòn testament, datat aguest dia 3, fòrça detalhat, qu'a estat eth delit des critics ath poder estudiar era sua abondiua bibliotèca. Pera originalitat dera sua òbra, termièra enter era Edat Mieja e era Renaishença, a arribat a èster comparat damb Gutenberg o Cristau Colomb, donques era sua òbra siguec ua descubèrta pionèr autant entath neishement deth roman coma deth teatre modèrn.

[Modificar] Bibliografia

  • Alan Deyermond: Història de la literatura espanyola I. Ariel. Barcelona, 1979.
  • Francisco Rico: Història i crítica de la literatura espanyola. Edat Mitja I. Crítica. Barcelona, 1979.
  • María Rosa Lida de Malkiel: L'originalitat de la Celestina. Eudeba. Buenos Aires, 1962.