Primo Levi
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Primo Levi (Turin, 31 de julh de 1919 - 11 d'abril de 1987) foguèt un escrivan italian d'origina josieva, autor de memòrias, relats, poèmas e romans. Foguèt un resistent antifascista, subrevivent de l'Olocaust. Es conegut subretot per las òbras que dediquèt a donar testimoniatge sus l'Olocaust, particularament lo relat de l'an que foguèt presonèr dins lo camp d'extermini de Auschwitz. Son òbra S'aquò es un òme es considerada coma una de las mai importantas del sègle XX.
[Modificar] Biografia
Levi nasquèt a Turin en 1919 dins d'una familha liberala josieva. Se graduèt en Quimia per l'Universitat de Turin en 1941. En 1943 el e sos camaradas gessèron al camp per tal de s'unir a la resisténcia antifascista italiana. Complètament inexpert per tala aventura, foguèt arrestat per la milicia fascista que lo liurèt a l'armada d'ocupacion alemanda per s'identificar coma josieu (comoa partisan avesse estat immediatament fusellat. Foguèt deportat a Auschwitz en 1944, un dels camps d'extermini plaçat en Polonha, qu'èra ocupada pels nazis, ont i passèt dètz meses abans que lo camp fòsse desliurat per l'Armada Vermelha. Dels 650 josieus italians de sa "remetuda", Levi foguèt un dels 20 subrevivents del camp. Quand tornèt en Itàlia, Levi exercit coma quimic industrial dins la factoria quimica SIVA a Turin. Allavetz comencèt a escríver sus sas experiéncias dins lo camp e son retorn posterior a casa a travèrs d'Euròpa de l'èst, que se convertiron en sas doas memòrias classicas: S'aquò es un òme (Se questo é un uomo) e Era trèva. Tanben escrivèt autras doas memòrias fòrça apreciadas, Moments d'indult e Lo Sistèma Periodic. Moments d'indult es sus de personatges qu'observèt pendent son empresonament. Lo Sistèma Periodic es una colleccion de pèças cuertas, majormanet d'episòdis de sa vida mas tanben dus relats cuerts, totes restacats damb mantun elements quimics. L'ambiciós roman S'ara non, quan?, qu'explica l'istòria d'una grop de partisans josieus pendent la II Guèrra Mondiala en Rússia e Polonha, ganhèt los destacats prèmis Viareggio e Campiello quand foguèt publicada en Itàlia, e faguèron a Levi internacionalament conegut. Levi se retirèt de sa posicion coma gestor de SIVA en 1977 per tal de se dedicar a escríver a temps complèt. Lo mai important de sos darrièrs trabalhs foguèt son libre final, Los enfonsats e los salvats, una analisi de l'olocaust ont Levi expliquèt qu'encara qu'odiava pas lo pòble alemand per çò qu'èra passat, les aviá pas perdonat.
Levi moriguèt, aparentament per suicidi, en 11 d'abril de 1987, encara que mantun amics e biografs an questionat aquesta circonstancia per que Levi, que son escritura se caracterizava per l'escuror e optimisme, deissèt pas de nòta de suicidi.