Vandal

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los vandals foguèron un pòble d'Euròpa centrala, un dels pòbles indoeuropèus de la familha germanica, que abitavan dins las regions riberencas de la mar Baltica (dins la zòna de las actualas Alemanha e Polonha).

[Modificar] Origina dels vandals

Los lugions o vandals ocupavan lo territòri a l'oèst del flume Vistula e al cant de l'Oder, fins al nòrd de Boèmia. Lo mot vandal sembla aver dos significacions: vòl díre "los es que càmbian" e "los abils"; mentre que lor autre nom, lugis o lugions, a tanben una significacion doble: vòl dire messorguièrs e confederats. Sembla èsser qu'al començament las tribus dels vandulis (o vandalis) e la dels lugis (o lugions), amassa amb las dels silinges, omans, burs , varins (segurament nomenats tanben auarins), diduns, elvecons, aris o charins, manimis (benlèu una denominacion varia d'omans), elisis e naarvals correspondián a grops pichons d'origina similara (encara que es pas segur que totas las tribus foguèsson de la meteissa origina) e integravan una branca del grop dels ermions (del meteis biais que los sueus e lors tribus pròchas), e se formè apuèi un grand grop identificat generalament coma lugions, que lor nom designava totes los pòbles components, inclus los vandals. Apuèi (cap al sègle II dC) s'utilizèt lo nom de vandals per lo conjunt de pòbles. Atanben mantun pòbles cèltas coma los osen e los cotins (e d'autres) entrèron al grop dels lugions. L'arribada dels gòts les faguèt se desplaçar cap al sud e s'installar dins las ribièras de la Mar Negra; doncas foguèron vesins, e de vegadas aliats, dels gòts. Pendent lo sègle I dC, las tribus del grop dels lugions o lugis (inclus las tribus de la branca dels vandals), foguèron frequentament en guèrra contra los sueus e los quads, en formant partida de vegadas una aliança amb autras tribus, especialament los ermundurs. A mejans del sègle venquèron un rei sueu, e en 84 dC sosmetèron temporalament los quads. Pendent una partida d'aqueste sègle e al seguent, s'amassèron las divèrsas tribus de lugions e devengueron un grop major conegut coma vandals. En temps de las Guèrras Marcomanas predomina ja la denominacion de vandals, e aparéisson dividits en grops desparièrs: los silinges, los lacrings e los victòvals, aquestes darrièrs governats pel linhatge dels Astings o Asdings, que lor nom evoca lor cabeladura longa.

Amb los longobards, los lacrings e los victòvals o victofalis crotzèron lo Danubi cap a 167 e demandèron s'establir en Panónia. Los Asdings o Victòvals, dirigits par Rao e Rapte (noms que son arreviradi com *tuèu e *biga), foguèron pas admetuts en Panònia (ont s'avián establits los longobards e lacrings), doncas avancèron vèrs a 171 en direccion a la zòna mejana de la region de las Carpatas pendent las Guèrres Marcomanas, e cossent amb los romans s'installèron dins la termièra nòrd de Dacia.

Apuèi s'aproprièron de Dacia occidentala. Sembla que los vandals quedèron dividits unicament en asdings (o victòvals) e silinges, e que la tribu dels lacrings despareissèt barrejada entre *andús grops e amb los longobards pendent lo sègle III. A comptar del 275, los asdings s'afrontèron amb es gòts per la possession deth Banat (abandonat per Roma), mentre que los silinges, segurament jos la pression dels gòts, abandonèron lors assentaments en Silèsia e migrèron amb los burgundis e s'establiguèron dins la zòna del Main. Lors atacs contra Rètia foguèron refusats per *Probe. Lo rei asding Wisumarh (Wisumar) combatèt contra los gòts provenants de l'èst comandats per Geberic, qu'ataquèron lors territòris. Wisumarh moriguèt dins la lucha contra los gòts e los integrants de las tribus de vandals que voleron pas se someter a los gòts passèron a territòri imperial, e s'establiguèron en Panònia, ont tanben s'establiguèron los quads. A principis del sègle V avián abandonat Panònia (coma tanben los quads) e se juntèron als sueus e als alans per tal d'ocupar las ***Gàllias. Dins las primièras luchas de l'an 406 moriguèt lo rei Godegisel. Paucs ans apuèi los dos grops vandals acabèron fusionats. Arribèron a Espanha en 409 dC, ont s'establiguèron coma federats. Sembla èsser que los silinges donèron lor nom a Silèsia (derivat de Silíngia) e es vandals en general lo donèron a Andalosia ("Vandalusia"). Un ducat de Pomerània portèt ancianament lo nom de Vandàlia.

[Modificar] Entrada en Espanha

Los pas dels Pirenèus èran defenduts en 408 pels fraires (¿germans?) Didim e Veriá, amb de tropas *reclutadas entre lors colons, esclaus e trabalhadors, qu'eran pagadas per els los meteisses, mas aguèron de s'afrontar amb las fòrças de Constantin III, proclamat emperaire en ***Britània e en ***Gàllia, dirigidas pel filh de l'emperaire, Constant, que dempuèi èsser nomenat cèsar per son pair, èra estat nomenat tanben august e se li èra donat lo govèrn d'Ispània. La peticion d'ajuda dels dos poguèt pas èsser atenguda per l'emperaire Onori que se limitèt a enviar una carta en encoratjant los defensors, e los dos fraires (¿germans?) foguèron derrotats e Constantin III foguèt reconegut coma august per Onori. Constant designèt coma comandant de las fòrças que defendián los pas pirenencs al general Geronci, mas volguèt lo destituïr rapidament, e Geronci triguèt pas a se revoltar e proclamar emperaire son amic Maxim. Geronci deissèt los pas pirenencs, derrotèt a Constant, que executèt, e anèt contra Constantin III a Arlés, que foguèt *assetjada, mas foguèt derrotat quand Constantin recebèt de renfortiments d'Onori, e fugiguèt a Ispània (409) ont se soicidèt (Constantin III e son filh Julian s'autregèron a las fòrças d'Onori dirigidas per Constanci, e portats a Ravena ont foguèron assassinats en 411). Las fòrças de *Geronci, majoritàriament *barbares, non voleren o non poderen evitar eth pas des *vàndals dirigidi per *Godigisclus, junt damb eth que anauen es *alans e es *sueus (vèrs era tardor deth 409). Aguesti darrèri sigueren es prumèrs en crotzar pes passi occidentaus e s'establiren a *Astúries e Galícia; es *vàndals anauen divididi en dus grops, *asdings e *silinges; es prumèrs, que crotzèren pes Pirenèus centraus, anèren cap a Saragossa e dempús se dirigiren vèrs [*Clúnia] e s'establiren ara region de Salamanca; es *alans (que sigueren lo pòbli mes nombrós des que crotzèc) s'establiren ath sud des anteriors, a *Lusitània; e es *vàndals *silinges s'establiren ara *Bètica. Eth territòri des *vàndals *asdinges, crotzat peth *Duero, siguec *ambicionat per *alans e *sueus, e aguesti lo ataquèren e es *asdinges se desplacèren alavetz cap ath nòrd, en tèrres des *àsturs e nòrd de Galícia (414) mentre es *alans aucupauen era *Cartaginesa (411-414). En aguest temps era província *Tarraconense reconeishie a Maxim proclamat peth generau *Geronci a principis deth 409, mès tanben lo reconeishien probablament es autoritats des autes províncies a on es *vàndals e es auti pòbles s'auien establit. En aguesti ans eth país des *vascons se hec independent de *facto. [edita] Era formacion e era *apogeu deth règne *vàndal: eth reinatge de *Gensèric Ara primauera deth 429, es *vàndals, lideradi peth sòn rei *Genseric, decidiren passar tad Africa damb er objectiu de hèr-se *seues es mielhores zònes agricòles der empèri. Entà hè'c artenheren vaishèths damb es quaus crotzèren er estret de Gibraltar e arribèren a *Tànger e Ceuta. Dempús se desplacèren cap ar èst, e artenheren, dempús de quauqui ans de luta, eth contraròtle der Africa romana e controtlèren, donques, es hònts de produccion dera major region de granatge deth vielh empèri, qu'a compdar d'alavetz auec de crompar eth *gra as *vàndals, e suportar es sues *ràtzies ath Mediterranèa occidentau. Entà hè'c compdauen damb eth gran pòrt de *Cartago e damb era flòta imperiau que i auien capturat. Sus era base d'aguesta darrèra, *Genseric artenhec apoderar-se de bases maritimes de gran valor estrategic entà controtlar eth comèrç maritim dera Mediterranèa occidentau: es Ilhes Balears, Còrsega, Sardenha e *Sicília. Eth contraròtle *vàndal deth nòrd d'Africa durarie un gojat mès d'un sègle e se caracterizèc per un progressiu *debilitament militar dera armada *vàndal, ua grana incapacitat des sòns reis e *aristocràcia *cortesana entà trapar un *modus *vivendi acceptable damb es grops dirigents demores e pera *paulatina vida a part d'amplis territòris der interior, mès *perifèrics e *muntanyosos, a on anèren en tot assolidar-se *embrions d'estats jos eth lideratge de tèstes *tribals *berbers mès o mens *romanitzats e *cristianitzats. Era politica dera monarquia *vàndala siguec fondamentalament defensiva contra toti es sòns enemics, era madeisha noblesa barbara e era *aristocràcia provinciau romana. Un trabalh de *desatenció sociau e politica qu'a era fòrça aurie d'afectar es pròpries estructures administratives *hereves der empèri, causa que n'ocasionarie era *ruïna definitiva. Era causa d'aguesta *ruïna non serie mès qu'era madeisha base deth poder des reis *vàndals, era armada, e es sues exigéncies. *Genseric (428-477), er autentic fondador deth Règne *vàndal, metec es bases dera *apogeu, mès tanben es dera sua futura decadéncia. Eth *zenit deth sòn reinatge e deth poder *vàndal en Africa e era Mediterranèa çò constituí era patz *perpètua artenhuda damb *Constantinoble ar ostiu deth 474, en vertut dera quau se reconeishie era sua sobeiranetat sus es províncies nòrd-africanes, es Baleares, *Sicília, Còrsega e Sardenha. Tot e açò, des des prumèrs moments dera invasion (429-430), *Genseric tustèc era importanta noblesa *senatorial e *aristocràcia urbana nòrd-africanes, atau coma es sòns maxims representants en aguesti moments, eth *episcopat catolic, en tot procedir a nombroses *confiscacions de proprietats; en tot autrejar quauqui uns des bens eclesiastics ena rivau glèisa *donatista e ena naua glèisa *arriana oficiau. Tanpòc podec destruïr es bases sociaus dera Glèisa catolica, que se convertí atau en un nuclèu de permanenta oposicion politica e ideologica ath poder *vàndal. Respècte deth sòn pròpri pòble, *Genseric eth 442 realizèc ua *sanguinària purga enes files dera noblesa *vandaloalana. Coma conseqüéncia d'açò, aguesta noblesa practicament deishèc d'existir, e se destruí atau eth sòn *enfortiment, conseqüéncia der assentament e distribucion des tèrres. En sòn lòc *Genseric tractèc de méter en pè ua noblesa de servici *addicta ara sua persona e ara sua familha. Er element important d'aguesta noblesa de servici serie eth *clero *arrià, afavorit damb importantes donacions, e *reclutat enter barbars e demores. Damb er objectiu d'eliminar possibles *dissensions en se de era sua familha e linhatge per question de succession reiau, en tot suprimir atau tanben quinsevolh papèr dera noblesa, *Genseric creèc un estranh sistèma de succession, dilhèu coma *imitació des que podessen existir enes principats *berbers, nomentat *seniorat o "*Tanistry", en vertut deth quau era *reialesa se transmetie prumèr enter germans per orde d'edat e sonque dempús dera mòrt deth darrèr d'aguesti se passaue a ua dusau generacion. Es règnes des successors de *Genseric non heren mès qu'accentuar es contradiccions intèrnes dera monarquia, ath miei d'un *debilitament constant deth poder centrau e era sua manca de substitucion per ua auta alternatiua. [edita] Era decadéncia deth règne *vàndal Eth reinatge deth sòn hilh e successor *Huneric (477-484) supausèc un pas mès en assag d'enfortir eth poder reiau en tot destruïr tota ierarquia *sociopolítica alternatiua. Eth sòn assag d'establir un sistèma de succession *patrilineal tustarrèc damb era oposicion de bona part dera noblesa de servici e dera sua madeisha familha, damb eth resultat de sagnants purgues. Eth hèt qu'era oposicion cerquèsse supòrt ena glèisa catolica supausèc que *Huneric eth 483 inicièsse ua activa politica de repression e persecucion catolica, que culminèc ena reünion, eth hereuèr de 484, d'ua conferéncia de bisbes *arrians e catolics a *Cartago, ena quau eth rei ordenèc era conversion *forçosa ara *arrianisme. Era mòrt de *Huneric ath miei d'ua grana epòca de hame *testimonià eth principi d'ua crisi en sistèma fiscau deth règne *vàndal, qu'aurie d'èster-li fatal. *Guntamund (484-525) *inútilment tractarie de cercar bones relacions damb era abantes perseguida Glèisa catolica, en cèrca deth sòn supòrt entà empedir era estenduda deth poder des principats *berbers, e coma *legitimació deth règne *vàndal dauant un empèri *constantinopolità que damb era politica religiosa der emperaire *Zenó auie trincat damb eth *catolicisme occidentau. Totun, eth reinatge deth sòn german e successor *Trasamund (496-523) serie ua sintèsi des sòns dus precedents, clar simptòma deth fracàs d'andús. Mancat de supòrts intèrns, *Trasamund cercarie sustot aliances extèrnes damb *Bizanci e eth poderós *Teodoric, en tot maridar-se damb era sua germana *Amalafrida. Era crisi politica dera fin deth reinatge deth *ostrogod incitèc eth sòn successor e nebot *Hilderic (523-530) a cercar a tota còste eth supòrt der emperaire *Justinià, pera quau causa sagèc hèr es patz damb era Glèisa catolica africana, ara quau restituïc es possessions. Politica, que non deishèc de crear *descontents enter era noblesa de servici. En Tot Profitar ua derrota militar dauant grops *berbers, aguesta oposicion artenhec destronar-lo, assassinar-lo e nomenar en sòn lòc un des sòns, *Gelimer (530-534). Un assag de crear ua dusau Monarquia *vàndala non auie un futur bric clar. Sense supòrts e afeblit *militarment, eth Règne *vàndal queiguec dauant era fòrça *expedicionària *bizantina, de sonque 15.000 òmes, *comandada per *Belissari. [edita] Governants deth règne *vàndal en Africa * *Genseric (428-477) * *Huneric (477-484) * *Guntamund (484-496) * *Trasamund (496-523) * *Hilderic (523-530) * *Gelimer (530-534)-->