Rhinocerotidae
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Rinocerotids | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Rinocèros blanc | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Chordata | ||||||||
Sosembr : | Vertebrata | ||||||||
Classa | Mammalia | ||||||||
Sosclassa | Theria | ||||||||
Infra-classa : | Eutheria | ||||||||
Òrdre | Perissodactyla | ||||||||
Familha | |||||||||
Rhinocerotidae Gray, 1821 |
|||||||||
Taxons de reng inferior | |||||||||
Genres & espècias : vejatz tèxt | |||||||||
Classificacion filogenetica | |||||||||
Posicion :
|
|||||||||
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent (veire arbre filogenetic) |
|||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
Lo rinocèros es un mamifèr erbivòr que son pes pòt avesinar las doas tonas. Aperten a la familha dels Rhinocerotidae, òrdre dels perissodactils.
Pòt mesurar 5 m de long per 1,80 m de nautor. Es lo mamifèr terrèstre actual mai grand aprèp l'elefant.
Al meteis títol que l'elefant, lo rinocèros brama.
Lo mot rinocèros ven del grèc rhinos, nas, e keras, bana, perque pòrta una o doas banas sul nas, e non pas sul front coma los autres mamifèrs banaruts.
Se descriu quatre genres e cinc espècias :
En Africa
- Ceratotherium
- Ceratotherium simum o rinocèros blanc, que possedís 2 banas.
- Diceros
- Diceros bicornis o rinocèros negre, que possedís 2 banas.
En Asia
- Dicerorhinus
- Dicerorhinus sumatrensis o rinocèros de Sumatra, que possedís 2 banas.
- Rhinoceros
- Rhinoceros sondaicus o rinocèros de Java, que possedís 1 bana.
- Rhinoceros unicornis o rinocèros indian, que possedís 1 bana.
Somari |
[Modificar] Caracteristicas
[Modificar] Generalitat
La principala caracteristica visibla dels rinocèros, son lors banas sul nas. Segon l'espècia n'i a una o doas; ça que la, en çò dels rinocèros fossils, se tròba tanben d'espècias desprovesidas de banas. La bana de davant creis sus l'òs nasal, la bana de darrièr (quand existís) sul davant del cran. Malgrat lor duretat, las banas se compausan pas d'una substància ossosa, mas de queratina aglutinada, una proteïna fibrilària que se tròba tanben dins los cabels.
Dins cèrtas culturas d'Asia orientala, s'atribuís a las banas trissadas d'efièches terapeutics e afrodisiacs, es perqué fòrça rinocèros son tuats per lors banas.
La bana mai granda que s'es conegut fins ara mesurava 1,58 m.
Los rinocèros possedisson un còs massís e de cambas gròssas e cortas. Cada pè a tres dets e cadun s'acaba per una bata larga. La pèl es espessa e de color grisa o bruna.
Los rinocèros an una capacitat visuala febla, mas aquel inconvenient es compensat per un odorat subtil e una audicion fòrt bona.
Los mascles an pas d'escròt: los testiculs se tròban a l'interior del còs.
[Modificar] Populacions
En Africa :
- genre Ceratotherium
- Ceratotherium simum o rinocèros blanc - Populacion salvatja : 11 330 - Populacion captiva : 750[1].
- genre Diceros
- Diceros bicornis o rinocèros negre - Populacion salvatja : 3 610 - Populacion captiva : 250[1].
En Asia
- Dicerorhinus
- Dicerorhinus sumatrensis o rinocèros de Sumatra - Populacion salvatja : 300 - Populacion captiva : 9[1].
- Rhinoceros
[Modificar] Ligams extèrnes
- Referéncia ITIS : TSN 624916 Rhinocerotidae Gray, 1821 (en)
- Fòtos de rinocèros
[Modificar] Nòtas e referéncias
[Modificar] Vejatz tanben
![]() |
Portal de la zoologia – Accedissètz als articles de Wikipèdia concernent la zoologia. |