Retiro (Buenos Aires)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Emplaçament de Retiro dens lo plan de Buenos Aires
Emplaçament de Retiro dens lo plan de Buenos Aires
Monument au generau José de San Martín suber la plaça San Martín
Monument au generau José de San Martín suber la plaça San Martín

Retiro qu’ei un quartièr de Buenos Aires limitat peus autes quartièrs de San Niclolàs e la Recoleta e tanben per l’arriu de la Plata. Retiro que gavida lo pòrt de Buenos Aires e qu’ei lo punt de depart deu Buquebus (lo vaishèth bus) qui religa Buenos Aires e la Republica Orientau de l’Uruguai.

Retiro qu’ei tanben lo punt de depart deus autocars qui religan Buenos Aires e totas la província e qui quitan la capitau despuish l’Estacion d’Omnibus de Retiro qui costeja lo quartièr de casèras praubes conegut com la Villa 31.

Gara de Retiro
Gara de Retiro

A ras deu pòrt de l’Estacion d’Omnibus, Retiro que posseda tanben ua gara deu camin de hèr situada de cara a la tor balhada a la debuta deu sègle XX per la comunautat britanica en commemoracion deu centenari de l'independéncia e coneguda com la Tor deus anglés (a maugrat qui sia oficiaument aperada Tor Monumentau despuish la guèrra de la Maloinas).

Monument deus sordats caduts dens las Illas Maloinas
Monument deus sordats caduts dens las Illas Maloinas
Tors de Catalinas Nòrd
Tors de Catalinas Nòrd

Lo monument aus sordats caduts durant aqueth conglicte que’s troba justament pròche de la Tor, suber la plaça San Martín bordada peu famós grata cèu Kavanagh inaugurat en 1936 e qui èra alavetz, dab lo son 120 m de hautor, bastiment edificat en beton armat lo mei haut deu monde.

Tor Kavanagh
Tor Kavanagh

Qu’ei a l’endret on e’s troba uei la plaça San Martín que ho bastit durant lo sègle XVIII un ostau estremat de la ciutat e qui, per aquesta rason, b’èra aperat El Retiro (puish qu’èra retirat en dehòra deu center de Buenos Aires). Lo lòc que vadó camp batalhèr durant las duas invasions anglèsas de 1806 e de 1807. En 1812, durant la guèrra d’independéncia, las arenas qui ocupavan la plaça qu’arquelhón lo regment de [[Granadièrs a chivau|granadièrs deu generau José de San Martín. Arron, n’avón pas mei cap rason d’existir puish qu’Argentina, en signe rejècte de cap a Espanha, qu’adoptè la veda de las corrudas de taurs dens ua de las soa purmèras leis.

La plaça San Martín dab l'ostalaria Sheraton
La plaça San Martín dab l'ostalaria Sheraton

Au long de l’arriu, Retiro qu’ostenda un esemble de tors modèrnas de veire, alumini e beton conegut dab lo nom de Catalinas Nòrd enter la quaus ua de las mei ancianas qu’ei l’ostalaria Sheraton.


Per’mor de la concentracion de tan de punt estrategics deus tranports e deus ahars, un sarròt de las linhas de colectivo que s’estancan a Retiro.