Genocidi
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Se nomena genocidi lo fach delictuós d'exterminar un collectiu uman, amb d'intencion de far desparéisser lo grop del que fa partida, independentament que lo ligam siaga etnic, nacional, religiós, politic o d'autre tipe.
[Modificar] Evolucion istorica
Lo mot genocidi foguèt creat per Raphael Lemkin, josieu de Polonha, en 1944, de las rasigas genos (tèrme grèc que significa familha, tribu o raça) e -cidi (del latin -cidere, fòrma combinatória de caedere 'aucir'). Lemkin se referissiá amb aqueste tèrme a las tuadas per motius racials, nacionals o religioses. Luchèt per que las normas internacionalas definiguèsson e proïbiguèsson lo genocidi. L'Acòrd o Carta de Londres de 8 d'agost de 1945, qu'establit l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, definit coma crims contra l'umanitat los assassinats e autras agressions contra las poblacions civilas o las persecucions per motius politics, racials o religioses. En 1946, l'Assemblada Generala de las Nacions Unidas confirmèt los principis de Drech internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal e proclamèt la resolucion 96 (I) sul crim de genocidi, que definís coma una negacion del drech d'existéncia a grops umans entièrs, coma los grops racials, religioses o politics, en instant a préner de mesures de besonh per tal de prevenir e sancionar aqueste delicte. Aquesta resolucion cristallizèt dins la Convencion per la Prevencion e Sancion del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblada Generala de las Nacions Unidas dins sa resolucion 260 A (III), de 9 de decembre de 1948, e qu'entrèt en vigor en 1951. La definicion de genocidi de la Convencion de 1948 es estada aculhida dins de l'article 4 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per l'antica Iugoslàvia, de 1993, l'article 2 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per Rwanda, de 1994, e l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual se creèt la Còrt Penala Internacionala.
[Modificar] Regulacion juridica
Segon çò que se dispausa per la Convencion per la Prevencion e la Sancion del Delicte de Genocidi, s'entend per genocidi los següents faches amb l'intencion de destruïr, totalament o non, un grop nacional, etnic, racial o religiós:
- Tuada de membres d'un grop
- Lesion grèva a l'integritat fisica o mentala dels membres del grop
- Submission (*sosmétiment) intencionala del grop a condicions d'existéncia que signifiquen sa destruccion fisica, totala o non
- Mesuras destinadas a empechar las neissenças al grop
- Desplaçament fòrçat de mainatges del grop a un autre grop. Al delà del genocidi se punisson autres delictes ligats, que son l'associacion per cométer de genocidi, l'instigacion dirècta e publica, la temptativa e la complicitat. las persones acusadas de genocidi seràn jutjadas, cossent l'article 6 de la Convencion, dins d'un tribunal competent del territòri ont se cometet lo delicte. Çaquelà, es parallèlament sorgit un drech consuetudinari pel qual los tribunals dels Estat podriàn jutjar los cas de genocidi, encara que foguèsson cometuts per non nacionals e defòra de son territòri. Atanben la Còrt Penala Internacionala pòt conéisser d'aqueste delicte s'es competenta dempuèi èsser reconeissuda sa jurisdiccion. La Convencion afirma qu'es insignificante que l'acusat siaga de governant, foncionari o particular e declara que, a l'efècte d'extradicion, se considerarà pas lo genocidi coma delicte politic.