Anorèxia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'anorèxia nerviosa es una forma d'anorèxia, que consistís en un parrabastatge alimentari e psicopatologic fòrça grèu caracterizat per la preséncia d'una pèrta deliberada de pes fins al punt de depassar los limits de la normalitat. Aquesta pèrta es indusida o mantenguda per lo meteis malaut, deugut a una preocupacion per la massa corporala (pes) e l'alimentacion. Qualcas caracteristicas d'aquesta conducta son la pèrta de pes, las pautas particularas de manipulacion de noiriduras, una intensa paur a l'aument de pes e l'alteracion de l'imatge corporala (lo tèrme anorèxia es equivoc, per que vòl dire pèrta de la fame). Se diagnostica mejançant los critèris que dona lo DSM-IV (Manual de l'Associacion americana de Psiquiatria) o lo CIE-10 de l'OMS. Aquest parrabastatge se pòt presentar dins de comorbilitat amb d'autres parrabastatges coma los estats d'ànsia o depression. Quand se patís d'anorèxia se produsís una manca o disminucion del desir de manjar, refús de las noiriduras, abús de laxants e una manca d'ingesta de productes de besonh per lo còs, amb la finalitat de minjar cap de neurituds. Las personas que la patissen se ven tostemp grasas encara que non lo siàgan pas, mas en son pas conscientes.

[Modificar] Anorèxia nerviosa

Se caracteriza per la paur a aumentar de pes e per una percepcion distorsionada e deliranta del pròpri còs que fa que lo malaut se vésa obès, encara que sòn pes siaga per jos del pes recomanat. Per aqueste motiu, lo malaut inícia una disminucion progressiva del pes mejançant dejuns e reduccions dins sa dieta. Afècta sustot las femnes menors de 25 ans. Aqueste tipe d'anorèxia precisa non sonque tornar se noirir, senon tanben un tractament psicologic. Ultimament, s'a discutit largament aqueste tèma, doncas determinadas actitudas modèrnas coma portar la ròba cada viatge pus estreta o cenhuda, o l'aparicion de maniquís de passarella cada viatge pus primes pòt influïr negativament dins l'ànim de fòrça jovenas que sajan arténher lo còs perfècte que la societat sembla demandar. Segon fòrça psicològs, la solucion d'aqueste problèma es educar ara joventut per qu'apréngan a escapar d'aquesta mòda basada dins l'obsession per una figura prima e ensenhar a la gent a èsser erosa amb son propri còs.

[Modificar] Conseqüéncias

L'anorèxia afècta la majoria dels sistèmas de l'organisme, per autant presenta de conseqüéncias o simptòmas fòrça desparièrs. La majoritat d'aquestes simptòmas son aquels d'inanicion que desvolòpan totas las persones que non minjan pas lo sufisent per mantener un pes saludable.

  • Pèrta del 20% al 60% de la massa corporala.
  • Intolerància al freg, lo pacient a tostemp freg, encara que i aja calor.
  • Atròfia muscular.
  • Disminucion de la grandor de las gengivas e menor duretat dentala e ossosa, osteoporosi.
  • Dins las femnas, amenorrèa. Dins los òmes, disminucion de l'interès sexual e de potència. *Ipertròfia de las glàndulas salivalas.
  • Alteracion del sistèma cardiovascular: lo còr s'afeblís, apareis de bradicàrdia e ipotension (pròp d'un 95% dels pacients anorexics espitalizats an lo povàs bas).
  • Aument de la susceptibilitat a las infeccions, deuguda a una depression del sistèma immune que protegís contra las infeccions, leucopènia (un 50% de las anorèxics la patís)
  • Anèmia, deuguda a l'ingestion insufisenta de fèrre e proteïnas (apuprètz una tresena part dels anorexics n'a).
  • Pèrta deth peu. Pèth sèca, auriòla e cubèrta de pel fin. Pès e mans espompidas. Dolor abdominal en se seient, per que s'a perdut tanta grassa que los òssos entran en contacte amb la cagira dirèctament sense lo coissin natural que representava la grassa. Dins l'anorèxia purgativa, retard del cors del contengut intestinal e dificultat per sa evacuacion, deuguts a l'excès de laxants.
  • Alteracion del sistèma nerviós en causant apatia, irritacion e depression.
  • Diabetis insipida.
  • Pensadas confusas e memòria paura.
  • Insomni.

Dins los casos de gravetat major pòdon i avèr las complicacions seguentas:

  • Desidratacion. Arrítmias importants. Laspanada. Malnutricion grèva. Mòrt (las taxes de mortalitat se trapan entre lo 2 e lo 10%).