Gruiformes
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Gruifòrmes | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Balearica regulorum | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Chordata | ||||||||
Classa | Aves | ||||||||
Òrdre | |||||||||
Gruiformes Bonaparte, 1854 |
|||||||||
Taxons de reng inferior | |||||||||
10 familhas, 54 genres e 197 espècias. | |||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
L'òrdre dels Gruifòrmes es un òrdre d'ausèls que se caracterizan per lor bèc long e punchut e l'abséncia de papach. Se rencontran generalament dins los mitans doberts coma las astepas o al long de las ribas de ribièras. Nisan al sòl, an de pichons nidifuges mas que pòdon èsser dependents de lors parents per la noiridura.
[Modificar] Lista de las familhas
- Mesitornitids : mesits (3 espècias)
- Gruids : gruas (15 espècias)
- Aramids : corlan (1 espècia)
- Psofiids : agamis (3 espècias)
- Rallids : rasles, maroetas, talèvas, gallinulas, folcas (133 espècias)
- Eliornitids : grebifolcas (3 espècias)
- Rinochetids : cagó (1 espècia)
- Euripigids : caural (1 espècia)
- Cariamids : cariamas (2 espècias)
- Otidids : otardas (25 espècias)
Los turnicids (16 espècias de turnix) son actualament classats dins un òrdre particular, los Turnicifòrmes.