Osteichthyes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aqueste article es un esbòs de completar a prepaus de la fauna. Podètz partejar vòstras coneissenças en lo modificant.
Osteictians
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Superclassa Osteichthyes
Taxons de reng inferior
Classificacion filogenetica
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(veire arbre filogenetic)
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia


Lo sens del tèrme Osteictians es diferent segon qu'òm se situa en classificacion classica o filogenetica.

En classificacion filogenetica, lo clad dels Osteictians compren los peisses ossoses mas tanben los batracians, los reptils e los mamifèrs.

En classificacion classica, la superclassa dels Osteictians (del grèc osteon, os e ichthys, peis), o peisses ossoses, recampa los peisses qu'an un esquelet ossós.

Somari

[Modificar] Lista de las classas

superclassa Osteichthyes


Los Osteictians contenon la classa dels Actinopterigians, que recampa l'immensa majoritat de las espècias de peisses, e conten en particular totes los peisses qu'an un interès economic per l'òme (pesca, aqüacultura, aqüariofilia).

[Modificar] Filogenia

Per rapòrt al grop parent, l'innovacion la mai notabla est l'ossificacion amb la preséncia de dos tipes d'os d'originas diferentas :

  • l'os encondral que remplaça al cors del desvolopament las pèças cartilaginosas del'esquelet intèrn.
  • l'os dermic que dona los osses de la boita craniana e las cinturas escapulàrias.

S'observa tanben la preséncia de sacs aerians connectats al tub digestiu que donaràn los palmons dels vertebrats terrèstres e las vessias natatòrias dels Actinopterigians. Aquestes sacs aerians son sopechats çò de cèrts Gnatostòmes fossils. Las tentativas d'emancipacion del mitan aqüatic serián alara aparegudas dins aqueste clad.


[Modificar] Plaça dels peisses ossoses

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grads evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars procaryotes (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. ♦ Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponja (organisme multicellular) Mollusques ♦ Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian     ♦ Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. ♦ Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) ♦ Dinosaures (atudat) ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) ♦ Crocodils Marsupials ♦ Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtes de tipe Lausèrt)   ♦ Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primatas ♦ Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
♦ Ongulats

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Referéncia