Lac Balqash
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
|
Administracion | |
---|---|
Estat | {{{estat}}} |
País | Cazacstan |
Província | {{{província}}} |
Districte forestièr | {{{districte forestièr}}} |
Estatut | {{{estatut}}} |
Geografia | |
Tipe | Lac endorreic |
Origina | {{{origina}}} |
Bioclimat | {{{bioclimat}}} |
Superfícia | 18 200 km² |
Longor | Expression error: Unrecognised punctuation character "{" |
Largor | Expression error: Unrecognised punctuation character "{" |
Altitud | m |
Pregondor | |
Volum | {{{volum}}} km³ |
Idrografia | |
Bacin versant | 413 000 km² |
Alimentacion | |
Emissari(s) | ges |
Durada de retencion | {{{durada de retencion}}} |
Nombre d'illas | {{{nombre d'illas}}} |
Illa(s) principala(s) | {{{illas principalas}}} |
Poblament piscicòl | {{{poblament piscicòl}}} |
Poblament avifauni | {{{poblament avifauni}}} |
Comentari | {{{comentari}}} |
Lo lac Balqash (en cazac : Balqash Köl) es lo lac màger de Cazacstan e lo segond d'Asia centrala, après la mar d'Aral.
Somari |
[Modificar] Geografia
Lo lac Balqash es situat au sud-èst dau país, au nòrd de la ciutat d'Almaty, a una altitud de 341 m. Mesura mai de 600 km de longor e sa largor es compresa entre 4,5 km e 70 km. Amb una superfícia que fa aproximativament 18 200 km2, contèn aperaquí 106 km3 d'aiga. Pasmens, sa talha varia de contúnia. La fonsor maximala passa pas 25 m e la fonsor mejana es ren que de 5 m. La partida orientala es sensiblament pus fonsa que la partida occidentala. Son bacin versant s'estend subre 413 000 km2 e fa partida dau vaste bacin centrasiatic que compren tanben la mar Caspiana e la mar d'Aral.
Leis afluents principaus son lei fluvis Ili (venent dei montanhas de la region autonòma chinesa de Xinjiang) e Karatal. Es de notar que i a pas d'emissari : lo lac es endorreic (lei pèrdas naturalas d'aiga son degudas unicament a l'evaporacion).
Mentre que la partida occidentala dau lac contèn d'aiga doça, lo percentatge de sau creis fins a 7 % vèrs l'èst. Au centre dau lac, un estrech lo parteja en doas mitats.
De lòng de sei ribas se tròban d'illas e de peninsulas nombrosas. La longor totala dei ribas es d'aperaquí 2400 km. Lo lac es envoutat subretot de desèrts e d'estepas.
Lo clima de la region es netament continentau e arid amb d'estius cauds, d'ivèrns fregs e ben gaire de precipitacions (solament 150 mm a 200 mm per an).
Lo lac es nomenat d'après la vila omonima, la màger de la region (87 000 abitants).
[Modificar] Ecologia
Coma la mar d'Aral, lo lac Balqash a fortament demenit pendent lei decènnis passats ; en 1910, sa superfícia èra encara de 23 464 km2. De mai, es menaçat per una pollucion sevèra en causa de complèxes industriaus installats sus sei ribas.
[Modificar] Istòria
Sota la dinastia Qing, lo lac Balqash constituissiá la frontiera nòrd-oèst de l'empèri chinés. Pasmens après 1871, tota la region intrèt dins l'esfèra d'influéncia russa.