Nestor Makhno
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Nestor Ivanovich Makhno (en ucraïnés, Нестор Іванович Махно, 27 d'octobre, 1889 - 25 de junhsèga, 1934) siguec un revolucionari anarquista d'Ucraïna que se neguèc a unir-se as bolshevics desprenut dera Revolucion d'Octobre.
Neishec eth 27 d'octobre deth 1889 en ua vila de Guliàï-Pole, districte d'Alexandrovsk deth govèrn Ekaterinonslar, en Ucraïna. Makhno pertanhie a ua família de camparòus praubes e eth sòn pair moric pòc dempús qu'eth nèishes, per açò auec de contribuïr ara mantenença dera sua família (era sua mair e quate hrairs fòrça joeni) as 7 ans hège trabalh de pastre de vaques e oelhes ar ostiu e anaue tad estudi locau ar iuèrn. Dempús de recéber ua petita instruccion, as 12 ans comencèc a hèr trabalh coma peon as granjes des colons alemans que proliferauen en aquera epòca en Ucraïna. Des d'aguest moment ja comencèc a compartir eth sòn òdi cap as injusticies cometudes pes senhors e patrons damb un grop de peons e camparòus. Damb 16 ans, participèc ena revolucion deth 1905 e dempús de contactar damb disparièrs grops politics s'implique en movement de desliurança en tot realizar perilhoses missions. Ath 1908 es autoritats tsaristes l'empresoen e ei condemnat ara hòrca entà estar associat damb anarquistes e per participacion en actes terroristes, mès deugut ara sua joenessa la condemne siguec commutada pera de preson perpètua. Lo trasladen tara preson centrau de Moscòu, aquiu profite era sua grana bibliotèca e hè amistat damb Archinoff, condemnat a trabalhs forçadi, aguest ajuda a Makhno a formar-se en vàries matèries. Sometut a un dur regim peth sòn esperit rebèl e es sues protèstes, contracte ua malautia pulmonar. En 1917 ei desliurat, damb toti eth presi politics, pera insurreccion deth proletariat a Moscòu. Quan tornèc a Guliàï-Pole, comencèc a desplegar ua activitat militanta ardenta. Enter autes causes, ajuda a organizar era expropriacion dera proprietat de capitalistes e proprietaris. En ostiu deth 1917, pendent eth govèrn deth democrata Keresky en Russia, siguec president deth soviet locau, dera union de camparòus regionau e dera union professionau d'obrèrs metallurgics e hustèrs. A principis de 1918, eth nau govèrn des bolshevics en Rússia signe eth tractat de Brest-Litovsk que hè es patz damb es Potències Centraus, mès cedís granes quantitats de terren, inclús Ucraïna. Era gent que demore en Ucraïna non vò èster governada pes Potències Centraus, atau que se rebells. Se formen escamots d'obrèrs e camparòus qu'emprenen era guèrra contra es alemans e es austrians que volien aucupar Ucraïna. Aguesta rebellion prenec un caràcter anarquista e politic. Nestor Makhno ère un des organizadors principaus d'aguesti grops partisans, aguesti grops s'uniren entà formar era Armada Revolucionària d'Insurreccion d'Ucraïna, tanben nomentat era Armada Nera (pr'amor que aguest lutèc jos eth drapèu nere, eth drapèu anarquista), o tanben makhnovistes. Eth grop de Makhno, era Armada nera, tanben lutèc contra es Blanqui (es contrarevolucionaris) e es pogromistes antisemitics. as airaus a on es makhnovistes expulsèren es armades d'oposicion, es camparòus (e es trabalhadors) procurèren suprimir eth capitalisme e er estat en tot organizar e montar assamblees, comunes e conselhs liures. Era tèrra e es fabrices expropiades passèren a estar jos contraròtle des camparòus e es obrèrs. De tornada ei empresoat pes austriacs, e obten era libertat gràcies a un jusieu de Guliàï-Pole qu'artenhec amassar ua soma considerabla. Ja ena sua region, organize damb un trabalh energic partides de guerrilhèrs volontaris; era estrategia ei sostier ua region desliurada des dera quau esténer era resisténcia e ath temps concretar era revolucion sus bases libertàries. Es sues mielhores armes èren era temeritat e mobilitat des sòns esquadrons de cavalleria (mès tà dauant organizèc ara infanteria en rapids carros de dus shivaus tipics dera region) e, sustot, era complicitat des camparòus, qu'ac amagauen e non informauen sense tier en compde es represàlies e la creme des sòns vesins. Redigie manifests sus era Revolucion Sociau, es comunes liures e organizaue reünions continualament. En cas de Makhno, qu'auie recebut nombroses herides a long des ans, eth 21 de març recep ua bala ena estòmac der exercit bolshevic, e a prumèrs d'agost lo herissen sèt viatges, era darrèra ath còth. Per causa dera seriositat dera herida e en tot témer pera sua vida, eth Conselh resòlv eth sòn traslat ar estrangèr entà guarir-lo, pr'amor que Ucraïna ja non ei segura.
[Modificar] Er exili
Eth 28 d'agost, Makhno, laguens un destacament, artenh rompre eth sètge bolshevic e crotzar eth Dniester damb un numerò fòrça elevat de herits. Prumèr de tot, ei duit a Romania, mès per causa dera oposicion des autoritats se traslade tà Polonha. Un còp aquiu l'arrèsten, ei acusat de mantier activitats antipoloneses en Ucraïna, mès lo jutgen e quede absolvut. Se traslade a Gdansk a on dempús d'èster detengut un aute viatge artenh escapar a París damb era ajuda des grops anarquistes locaus. En París hè trabalh de manobre e de hustèr. Tanben procuraue mantier cèrta activitat damb eth movement anarquista en França, amb longui periòdes d'inactivitat. Sagèc escríuer tot çò que succedic en Ucraïna, mès sonque arribèc ath periòde deth 1918, eth sòn escrit s'editèc dempús dera sua mòrt en tres volums. Pendent era sua estada en París, Makhno demanèc, mejançant escrits e convèrses, ua major autodisciplina personau des anarquistes e ua organizacion capabla de dotar d'efectivitat e omogeneïtat ath movement. Semble que vantèc en ua entrevista damb membres dera FAI, enter es quaus estaue Buenaventura Durruti, era capacitat organizadora der anarquisme espanhòu d'aguesta epòca. Moric eth 25 de junhsèga deth 1934. Ac incineraren pògui dies dempús dera sua mòrt, e enterrèren es sòns cendres ath famós cementèri de Père-Lachaise a París; ath sòn enterrament i anèren centenes de persones. En aqueri moments estaue maridat damb Halyna Kuzmenko e auie ua hilha que se didie Jelena, dempús dera Dusau Guèrra Mondiau, aguestes dues sigueren deportades entà hèr trabalhs forçadi prumèr Alemanha e dempús a Kiev.