Alexandre lo Grand
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Alexandre III lo Grand (Μέγας Αλέξανδρος, en grèc), nascut a la fin de julh del 356 aC e mòrt lo 10 de junh de 323, foguèt rei de Macedònia (336-323 aC), conquistador de l'Empèri Persan e un dels caps militars mai importants del mon antic. Es benlèu una de las figuras mai atractivas de l'Istòria.
Somari |
[Modificar] Mainadesa
Filh del rei Filip II de Macedònia e de Olímpia d'Epir, Alexandre foguèt educat coma un prince eretièr e tre los primèrs ans recebèt una solida formacion atletica e militara. Als 14 ans foguèt mes jol tutolatge del filosòf Aristòtel, que continuèt l'educacion grèca qu'aviá recebut e estimulèt son interès per d'amplas brancas de la coneissença coma la geografia, la medecina, la poesia, la zoologia e la botànica. En l'an 340 aC son paire l'associèt als trabalhs del govèrn en lo nomenant regent. En 338 comandèt la cavalariá macedòniana dins la batalha de Queronea.
[Modificar] Ascenscion al poder
Apuèi l'assassinat de son paire en 336 aC per Pausànias, un capitan de sa garda, Alexandre eretèt del reialme quand sonque aviá vint ans. Tota la Grècia sometuda per Filip s'alcèt, mas Alexandre donèt de pròvas de sa fòrça militara: prenguèt e destrusiguèt Tebas, e se faguèt nomenar general en cap dels grècs, títol que aviá estat ja donat a son paire. Assolidada atal l'egemonia macedoniana en Grècia, aviá de se complir la premonicion que, segon Plutarc, Filip un còp diguèt a son filh: "Macedònia es tròp pichona per tu". En efècte, Alexandre demorava liure per començar la guèrra contra Pèrsia.
[Modificar] Conquista de Pèrsia
En 334 aC passèt a l'Ellespònt, venerèt dans las roïnes de Troia sòn ancessor mitic Aquilles, e començèt una conquista sistematica de la còsta d'Asia Menor. La primièra batalha foguèt donada al riu Granic lo meteis an, e li liurèt las satrapias de Jònia e Lídia. En seguissent la meteisa linha prenguèt Frígia e sa capitala, Gòrdion, e talhèc lo famós nud gordian; conquistèt Cilícia e travessèt la montanha Taur per las pòrtas de Cilícia. L'armada persan lo demorava en Siria e presentèt combat a Issos (333 aC), a la còsta; la batalha foguèt una grana desfèta pels persas, que i perderon un gran saltè; lo rei Darios III escapèt en fugissent e foguèron prenudas sa maire e sa molhèr. Aquesta victòria dobriguèt per Alexandre las pòrtas d'Orient Mejan: dediquèt los ans seguents a la conquista de Fenícia, ont assetjà Tir, d'Israèl, ont prenguèt Jerusalèm, e d'Egipte, ont fondèt una ciutat novèla, Alexandria, la primièra d'una longa sèrie d'aqueste nom, e visitèt l'oracle de Zeus Ammon, que li profetizèt de grandas victòrias. Dominada tota la mar Mediterranèa orientala, en 331 aC tornèt cap al nòrd per tal de presentar la batalha definitiva al grand rei Darios. Trauessèt l'Eufrates e lo Tigris, e a Gaugamela, pròp d'Arbèla, aguèt luoc lo combat, que foguèt una victòria totala pels grècs. Darios fugiguèt cap a Mèdia, mentre Alexandre s'emparava a Babilònia, Susa, Pasargadas e Persèpolis, progressivament. Fin final Darios foguèt trait per sos nòbles e assassinat. Alexandre onorèt son rival e enemic, e perseguiguèt sos assassins. Quand tot l'empèri persan caiguèt dins sas mans, Alexandre adoptèt lo tipe de còrt e la condicion d'un prince oriental, factor que provoquèt una violenta oposicion entre lo grop de sos generals macedonians, e una conjura contra el, resolvuda amb l'execucion de Parmeni, un de sos generals mai ancians que datava tre lo reinatge de son paire. Tanben aquesta conjura foguèt la rason de la mòrt de Filotas, filh de Parmeni, e Amintas, cosin d'Alexandre considerat pels insurgents coma lo rei legitim (Filip arribèt al tròn per que son fraire, lo regent de Macedònia, auviá mòrt e son filh, Amintas, èra encara fòrça joven per governar). Dempuèi, i aguèt una conjure novèla contra Alexandre, inventada pels sos patges, la quala tanpauc conseguiguèt son objectiu. Calistenes (que fins a aqueste moment aviá estat l'encargat de redigir l'istòria de las travessias d'Alexandre) foguètconsiderat promotor d'aquesta conspiracion, donc foguèt condemnat a mòrt; abans l'execucion, çaquelà, se lhevèt la vida. Lo cambiament de volentat d'Alexandre, agrandit per lo sosmentement dels persans e per sa elevacion a personatge de reng divin coma grand rei, li portèt a preferir lo continuament de la politica tradicionala persa en luoc de sa idèa primitiva, e mentre sa armada e totes los grècs consideravan complit son dever de destruïr l'enemic ancestral, se decantèt per la conquista de territòris pus a l'Orient. Un de sos generals mai benvoluts, e lo darrièr de l'armada legada per son pair, foguèt Clito lo Negre, que moriguèt a mans del meteis Alexandre una net de divertiment, dempuèi de se senter otratjat per el. Ocupèt la Bactriana dempuèi l'assassinat de Darios per lo sàtrapa d'aquera zòna, se maridèt amb la princessa Roxana, e portèt sa armada travessar l'Indukush e dominar la val de l'Indus, amb la soleta resisténcia del rei Poros de l'Idaspes.
[Modificar] La mòrt d'Alexandre
Sa marcha sonque foguèt detenguda per la resisténcia passiva de l'armada, que volèt pas anar pus enlà de l'Ifasi. Tornèt enreire e dividí las tropas en dos grops, un que tornèt per mar al gòlf Persan, comandat per Nearc, e autre que tornèt per tèrra amb el. Dempuèi sièis ans d'abséncia, tornèt a Susa e tornèt començar lo trabalh d'organizar l'immens empèri, e de sométer las constantas revòltas e divisions autant per part grèca coma persana. Alexandre devenguet mai e mai un despòte oriental amb de poders divines; elevèt sos subdits persans nòbles a la meteisa categoria que lo grop dels grècs diches "companhs" e en 324 aC amassè a Babilònia representants de totes sos estats e reialmes. Pauc dempuèi, Alexandre moriguèt a l'edat de 32 ans. I a de teorias actualas que soslinhan coma causa de sa mòrt la malautia vírica nomenada fèbre del Nil.
[Modificar] Alexandre dins l'Istòria
A sos trenta tres ans, l'Empèri d'Alexandre arribava fins a la val de l'Indus a l'Èst e fins a Egipte a l'Oèst, ont fondèt la famosa ciutat d'Alexandria. Fondador prolific de ciutats, aquesta ciutat egipciana foguèt la mai famosa de totas las Alexandria fondadas per lo tanben faraon Alexandre. Foguèt valent e generós mas tanben crudèl e despietat quand la situacion politica, segon sa opinion, çò requeriá. Sas gèstas lo convertiron dins un mite e, dins de mantun moments, dins lèu una figura divina. En fach, dins las monedas de sa epòca e de sos successors, la figura d'Alexandre lo Grand se junta e s'arriva a confóner amb la del diu Apollo. Atal, dins l'oracle de l'oasi de Siwah foguèt proclamat filh de Zeus, e encara que jamai rebutèt publicament son paire lo rei Filip, tanpauc desmentit sa presomptiva ascendència divina. Coma politic e dirigent aguèt lo gran projècte d'unificar l'Orient e l'Occident dins un empèri mondial. Faguèt qu'uns 30000 jovens persans foguèsson educats dins la lenga grèca e dins las tecnicas militaras macedonianas. Fondèt 70 ciutats per tot l'empèri, destinadas non sonque a l'armada, senon a èsser centres de difusion de la cultura grèca. Lo grèc se convertit, alavetz, dins de lenga universala. Amb sas accions estenèt longament l'influéncia de la civilizacion grèca e premanit lo camin pels reialmes del periòde ellenistic e la posteriora expansion de Roma. Foguèt al delà grand amant de las arts. Alexandre èra conscient del poder de propaganda que pòt aver l'art e saupèt fòrça ben controtlar la reproduccion de sa imatge, que sa realizacion sonque autorizèt a tres artistas: un escultor (Lisip), un orfebre e un pintor (Apeles). Los biografs d'Alexandre relatan que aviá dins de gran estime al pintor e que visitava frequentament son talhèr e que tanben se sometiá a sas exigéncias. Lo pas d'Alexandre per orient aguèt coma conseqüéncia una extraordinària expansion de l'ellenisme, barreja e descomposicion del mond classic grèc amb una fòrça granda influéncia orientala, que perdurèt tanben jos l'empèri roman e dins las termièras extrèmas encara pus tard, coma lo demòstra l'art del Gandara. La vielha democràcia grèca foguèt absorbida per una concepcion divina del poder reial, absolut, concepcion que pus tard influí dins d'òmes coma Annibal o coma Juli Cèsar. Sa mòrt representèt lo desmembrament d'aquel grand empèri dins de divèrses reialmes locals, governats pels satrapas o sos generals, coneguts amb lo nom comun de diadocs. Los mai importants foguèron los selèucides en Siria e Orient, e los lagides en Egipte.