Glòb (joguet)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un glòb ei un recipient de materiau flexible plen de gas, soent usat coma joguet entàs mainatges. Tanben servissen de decoraciom en aniversari e d'autes hèstes juveniles. Es glòbs tanben constituïssen un bon supòrte publicitari ath poder serigrafiar-se en diuèrsi colors en tot servir de commemoracion o recordatori d'eveniments o mèrques comerciaus. Es modèrns glòbs se fabriquen damb materiaus coma era goma, latex o nylon, en tot poder adoptar diuèrses formes que se manifèsten quan s'espompisen o holen. Basicament, eth glòb pòt aumplir-se damb aire o damb eli e, en aguest cas, ei de besonh utilizar un holador especific. Aguesti darrèri son es favoriti des petiti ar elevar-se en aire e poder atau portar-les damb ua còrda, deishar-les anar, deishar-les flotejar ena abitacion, eca. Es glòbs se comercializen per unitats o, mès comunament en borses. Ena sua modalitat espompida, son distribuïdi per vendeires de carrèr que les pòrten de disparières formes e colors.

[Modificar] D'auti emplecs des glòbs

Peth sòn colorit e espectacularitat, es glòbs son usadi en eveniments coma concèrts, hèstes, hèires e inauguracions o eveniments esportius. En aguesti casi, es glòbs se convertissen en part der espectacle mejançant:

  • Desliurar-les de manèra massiva des deth terren o queigudes ath public des deth naut o explosions damb desliurança de confeti o d'auti elements
  • Escultures de granes dimensions

Es glòbs tanben formen part de representacions de carrèr o circenses. Atau succedís damb es modèus tubulares qu'un viatge espompits se presten ara creacion des mès diuèrses figures mejançant era sua expèrta manipulacion ena torsion de glòb. Es artistes combinen entad eveniment unitats de diuèrsi colors que tòrcen e nuden en tot formar gossets, espases, chapèus, eca., que dempús regalen ath public. Un jòc popular enter es mainatges consistís a aumplir es glòbs d'aigua e lançar-se's entà hèr-les esclatar en sòn còs. Era abiletat consistís a esquivar es missils enviadi pes companhs.

[Modificar] Istòria

Es prumèrs glòbs estauen hèti de vessiga animau. Eth glòb modèrn ac inventèc Michael Faraday enes prumèrs ans deth sègle XIX, mès era produccion en massa non se produsic enquiara decada de 1930.