Chondrichthyes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Condrictians
Làmia blanca
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Classa
Chondrichthyes
Huxley, 1880
Taxons de reng inferior
  • Olocefals
    • Quimerifòrmes (quimèra)
  • Elasmobranchii
    • Rajifòrmes (raia comuna, sebasta, etc.)
    • Miliobatifòrmes (raia pastenaga,
      raia manta, etc.)
    • Pristifòrmes (peis-sèrra)
    • Torpedinifòrmes (torpilha)
    • Exanchifòrmes (làmia lausèrt, etc.)
    • Esqualifòrmes (esqual negre, aiguilhat, etc.)
    • Pristioforifòrmes (làmia sèrra)
    • Esquatinifòrmes (angel de mar)
    • Eterodontifòrmes (làmia dormeire)
    • Orectolobifòrmes (làmia-chabot,
      làmia balena, etc.)
    • Carcharinifòrmes (làmia-martèl,
      rosseta, etc.)
    • Lamnifòrmes (grand làmia blanc,
      làmia pèlerin, etc.)
Classificacion filogenetica
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(veire arbre filogenetic)

Retrobatz aqueste taxon sus Wikispecies

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

La classa des condrictians (Chondrichthyes), (del grèec chondros « cartilagi » e ichthys « peis »), o peisses cartilaginoses, recampan los peisses que possedisson un esquelet cartilaginós, e una pèl recoberta d'escatas placoïdas (en forma de dents). Lors dents son d' escatas placoïdas transformadas que son constament renoveladas. Cada branquia a una dobertura pròpria. Lor tub digestiu possedís una valva espiralada.

Se tròba dins aquesta classa las diferentas espècias de làmias, de raias e de quimèras.

Contràriament als osteictians los condrictians possedisson pas o fòrt pauc d'osses pericondral (os que remplaça lo cartilage e se fòrma al cors del desvolopament çò dels osteictians) per contra presentan un jaç de cartilage calcifica prismatic a la periferia de lors pèças esqueleticas cartilaginosas. Tanpauc an pas de sacs aerians que sont presents çò dels osteictians (los condrictians utilizan l'oli de lor fètge per assegurar lor flotabilitat) mas que cèrts scientifics ne supausan la preséncia dins los gnatostòmes.

Somari

[Modificar] Lista de las classas

[Modificar] Plaça dins lo renhe animal

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grads evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars procaryotes (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. ♦ Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponja (organisme multicellular) Mollusques ♦ Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian     ♦ Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. ♦ Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) ♦ Dinosaures (atudat) ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) ♦ Crocodils Marsupials ♦ Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtes de tipe Lausèrt)   ♦ Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primatas ♦ Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
♦ Ongulats

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Ligams extèrnes