Judaïsme
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Eth Judaïsme (en ebrèu יהדות - Iahadut) ei era cultura religiosa deth pòble jusieu. Ei ua des prumères religions monoteïstes e ua des tradicions religioses mès antiques qu'encara se practiquen. Es dogmes e era istòria deth judaïsme son eth fonament deth cristianisme, e era origina der islam està restacat teologicament damb eth judaïsme per medi deth personatge d'Abraam.
Somari |
[Modificar] Entratge
A diferéncia des religions occidentaus, eth judaisme ei un concèpte mès ampli que pòt includir religion, raça, tèrra, etnicitat e cultura, e sonque pòt comprener-se en tèrmes de 4.000 ans d'istòria. Cossent as teòlegs jusivi e as istorians, cèrtes qualitats distinguiren ath judaisme d'autes religions qu'existien quan aguest va emergir:
- Era prumèra caracteristica ei eth monoteïsme. Era nocion deth monoteïsme se derive dirèctament dera Torà, e deth prumèr des dètz manaments, que presente un Diu unic omnipresent e omniscient qu'a creat tot çò qu'existís e que demane adoracion exclusiva. Era Torà presente tanben un Diu perfècte, mès preocupat pera umanitat, e damb qui vò restacar-se personalament. * Era dusau caracteristica ei eth concèpte d'un Diu qu'ei Esperit, e que non auie d'èster representat per cap imatge, segontes era proïbicion deth dusau des dètz manaments, e qu'eth jusivi non auien de prosternar-se dauant cap imatge entà aufrir adoracion. Enes religions politeïstes d'alavetz, es dius estauen limitadi pes preocupacions des sòns desigs personaus irrellevants ath benestar dera umanitat, qu'auie interferéncia enes sues decisions o poders, o qu'èren imperfèctes coma es umans. Es dius des religions politeïstes d'alavetz èren representadi per imatges e/o escultures dauant es quaus es credents auien d'aufrir adoracion.
- Era tresau caracteristica unica dera epòca, ère er entratge d'ua exaustiva lista de leis de comportament jornalièr per medi deth quau s'establís ua relacion damb Diu, coneishudes coma es 613 mitzvot, qu'auien d'èster observades pes hilhs d'Israèl. Autes religions d'alavetz estauen caracterizades pes temples, per ua casta e ierarquia sacerdotau superiora, e pera adoracion per medi des sacrificis. Encara qu'es jusivi auien un temple e aufrien sacrificis de adoracion e remission des pecats, era tribu sacerdotau exercie sonque ua foncion especiau, mès non èren intermediaris dera comunion damb Diu, e es sacrificis non èren er unic mejan d'adoracion e comunion damb Diu. Atau donques, eth judaïsme prepausaue ua comunion personau e sense intermediaris damb un Diu omnipresent qu'ère accessible en cada activitat dera vida. Peth judaisme era adoració a Diu laguens der espèctre des activitats jornalières a eth madeish nivèu qu'era adoracion en temples. Eth Shabat, per exemple, ei ua adoracion familhara o personau qu'a d'observar-se com s'obsèrven es autes hèstes religioses e es activitats deth temple. Atengut qu'eth cristianisme se considère eth compliment deth judaïsme, pera venguda deth messia ena persona de Jèsus-Crist, aguesti concèptes sus eth caractèr de Diu e era adoracion formèren part dera doctrina dera Glèisa Primitiva cristiana, encara qu'a eth long dera istòria, quauques denominacions o branques deth cristianisme an elevat era importància dera ierarquia sacerdotau o dera adoracion en temples.
[Modificar] Doctrina
Era sua doctrina se reculh ena Tanakh o Bíblia Ebrèa (Antic Testament) e çò Talmud, e se fondamente ena credença en un solei Diu, era sua aliança damb eth pòble de Israèl, es dètz manaments e era futura arribada deth Messia. Aguesti son es punts principaus dera doctrina jusiva:
- Diu ei unic: eth judaïsme està basat en un monoteïsme estricte, ena credença en un Diu, eth creador etèrn der univèrs e era hònt dera moralitat. Es jusivi non crotzen en ua Trinitat ne dualitat de Diu.
- Diu ei omnipotent e omniscient.
- Diu non a còs, e ei etèrn.
- Sonque a Diu s'a de pregar. Quinsevolh doctrina que prepause un intermediari enter er òme e Diu ei eretica.
- Era Bíblia ebrèa, e es credences descrites ath Mishnah e ath Talmud, son producte dera revelacion divina.
- Es paraules des profètes son vertadères.
- Moisés ei eth profèta mès important.
- Era Torà (es cinc libres de Moisés) ei eth tèxte principau deth judaisme.
- Diu recompensarà as qu'aubedissen es sòns manaments, e punirà as que les viòlen.
- Diu escuelhec en pòble jusieu entà establir un pacte unic damb eth.
- I aurà un mashiakh (messia) e ua ère messianica. Tot e açò eth messia non ei un èsser divin, senon un liurador politic. Entà quauques denominacions jusives, non i aurà un messia. Era ère messianica ei un ideau ath qué auem d'aspirar.
- Era arma ei pura ath neishement. Es mainatges nèishen damb un ietser ha-tov, ua tendéncia entà hèr eth ben, e un ietser ha-ra, ua tendéncia entà hèr eth mau. Alavetz, es umans an era liura volentat entà escuélher eth camin.
- Es persones pòden realizar propiciacion pes pecats per medi dera oracion, dera penitència e deth tsedakà (dar ara caritat, e as praubes).
[Modificar] Celebracions
Eth Shabat (dissabte) ei eth repòs setmanau que comence era net deth diuendres e acabe era net deth dissabte, a on se celèbre era creacion de Diu, e se commemòre eth repòs de Diu entà contemplar era creacion. Pendent eth Shabat non se realize cap trabalh. Es diuèrses definicions de qué constituís un "trabalh" ("melakhà") vàrien de denominacion en denominacion. Es jusivi ortodoxos, per exemple, non condusissen ne aluguen lums o aparelhs electrics. Es conservadori permeten condusir sonque s'ei entà anar ara sinagoga. entàs reformistes e reconstruccionistes, era observança ei ua decision personau, e cada persona a dret de decidit qué ei entà era "hèr trabalh" e com pòt onorar mielhor eth dia de pòsa. Eth Shabat ei considerat era celebracion mès importanta deth judaïsme. Autes celebracions son era hèsta des cabanes o Sukot, era Pentacosta o Shavuot, era Tèsta d'An o Rosh ha-Shanà, eth dia deth Penediment o Iom Kippur e era Pasca o Pessakh.
[Modificar] Denominacions deth judaisme
Ath long des darrèri dus sègles era comunautat jusiva s'a dividit en diuèrses denominacions, cadua damb un entendement disparièr des principis qu'a d'acceptar un jusieu, e com a de víuer un jusieu. A diferéncia des denominacions cristianes, aguestes diferéncies doctrinaus non son absoludament divisòries, e es conservadori pòden liurament assistir a ua sinagoga ortodoxa o reformada.
- Eth judaïsme ortodox, sosten qu'era Torà siguec escrita per Diu, dictada a Moisés, e qu'es leis an d'èster observades e son immutablas. Es jusivi ortodoxos considèren qu'eth Shulkhan Arukh, un còdi legau deth sègle XVI ei era codificacion definitiva dera lei jusiva, e afirmen que i a ua contunhitat enter eth judaisme abantes dera Illustracion, e eth judaïsme ortodox modèrn. Eth judaisme ortodox consistís deth judaïsme ortodox modèrn e deth judaisme haredí. Era majoria des ortodoxos admeten ua forma particulara dera teologia jusiva basada enes principis de Maimonides.
- Eth judaïsme reformat, tanben coneishut coma "judaïsme progressiu", e ath Règne Unit coma "judaisme liberau", s'originèc wn Alemanha coma responsa ara Illustracion. Eth judaïsme reformat inicialament definie ath judaïsme coma ua religion e non pas coma ua raça o cultura e refusaue es ordenançes rituaus dera Torà. Eth judaïsme reformat desvolopèc es reünions d'oracion en lwnguwa vernacles. Aué dia, mès, fòrça congregacions reformades an retornat as oracions en ebrèu (ath delà que ja ei era prumèra lengua dera majoria des israeliani), e promòn era observacion de quauqui precèptes dera lei jusiva. Siguec era prumèra denominacion en ordenar hemnes rabines.
- Eth judaïsme conservador, coneishut tanben coma "judaïsme *masorti" (der ebrèu que signifique "tradicionau"). Masorti ei eth títol oficiau qu'a en Israèl tanben, encara qu'a un significat mès generau. Eth judaïsme conservador se formèc enes Estats Units a fins deth sègle XIX pera fusion de dus grops: es jusivi reformadi que non volien eth refús emfatic dera lei jusiva, e es jusivi ortodoxos que non acceptauen era credença ena "lei orau" (que declare era contunhitat dera revelacion de Diu wn Sinai e era lei deth Shulkah Arukh), e que preferien promòir er estudi des tèxtes jusivi e era istòria d'Israèl. Es conservadori emfatizen qu'es jusivi constituïssen ua nacion e ath temps ua religion. Tanben emfatizen era sua identificacion damb es amoraim, es savis deth Talumd qu'acceptauen es debats sus es interpretacions dera lei jusiva.
- Eth judaisme reconstruccionista comencèc coma era filosofia de Mordecai Kaplan, un rabin deth judaïsme conservador. Aguesta denominacion emfatiza era reinterpretacion deth judaïsme entà adaptar-la ara filosofia des tempsi modèrns, era justícia sociau coma manifestacion dera fe e era definicion deth judaïsme en autant que civilizacion evolutiva deth pòble jusieu. Siguec era prumèra denominacion en ordenar rabins e rabines omosexuaus.
Era majoria des jusivi religiosi non considèren qu'era denominacion sigue ua manèra valida entà designar es jusivi, senon que çò de mès important ei era lor observacion dera religion. Entàs jusivi ortodoxos, per exemple, es jusivi que non obsèrven es leis deth Shabat e deth Iom Tov (es dies religiosi), era Kashrut e era puresa familhara, non son religiosi. Entàs reformistes, eth principau ei aplicar es contenguts etics, non es rituaus. Es reconstruccionistes pensen que quinsevolh manifestacion dera cultura e dera filosofia jusiva ei de hèt "judaïsme" o ath mens "judeïtat."